sintaxi

Sobre I'omissió indegudai I'ús abusiu del pronom «hi»

Albert Jané

Les qrarnatiques exposen, més omenys detalladament (els diccionaristambé, peroseqle d'una manera méssuccinta), les diverses funcions delpronom feble hi, representant d'uncomplement del verb o element queen completa la significació.

L'esquema següent es podria con-siderar prou valid:

1. Com a representant de comple-ments circumstancials de lIoe:

[1] Si avui no puc anar a casa seva hianiré derna.

[2] La sala és molt petita: no hi cabenmés de cent persones.

11. Com a representant de comple-ments d'objecte introdurts per lespreposicions a i en:

[3] Si vam signar uns acords ens hihem d'atenir.

[4] No parla mai de la Marta pero hipensa contínuament.

111. Com a representant de comple-ments introdurts per les preposicionsamb i per.

[5] Una vegada vaig coneixer una po-etessa i m'hi vaig casar.

[6] Vull dir que no shi encaparri,rnossen l.lorenc, pel natural d'en Jordi(Josep Pous i Paqes. La vida i la mort d'enJordi Fraginals).

IV. Com a representant de comple-ments circumstancials de manera:

[7] Abans anaven molt de pressa: arano hi van tant.

[8] Abans ho escrivien tot a rna: enca-ra hi escriuen les invitacions.

V. Com a representant d'un comple-ment predicatiu:

[9] l.'Euqenia duu els guants blancs:també els hi duu la Roser.

VI. Com a representant de certs com-plements datius:

[10] Tothom feia el que volia pero eldirector no hi donava cap importancia.

[11] Anaven a poc a poc i jo rn'hi vaigacostar pel darrere.

[12] Si la secretaria et demana els do-cuments els hi dones.

En aquest darrer cas [12], lesgramatiques, duna manera mésneutra o més cauta, s'estimen mésde dir que hi és la forma que reves-teix el pronom datiu Ii quan coinci-deix amb un altre pronom feble detercera persona.

VII. Formant una unitat lexica amb elverb:

[13] A casa no hi havia ningú.[14] Enceneu el lIum, que no m'hi

veig.[15] No hi és tot, pobret.

Ara: no podem pas esperar que lesgramatiques (ni encara menys els dic-cionaris) ens indiquin tots els casos enque és absolutament imprescindiblel'ús de la partícula hi com a represen-tant pronominal d'una cosa (d'un sin-tagma) dita abans i que no es volrepetir. Hi ha molts casos, indub-tablement, en que la correcció gra-matical no permet prescindir del pro-nom, en que la seva omissió atemptagreument contra el nostre sistemagramatical. N'hi ha d'altres en que laseva omissió equival a expressar unaidea més general, més absoluta, mésimprecisa que la que convindria enaquell caso I n'hi ha, de casos, bé calconvenir-hi, en que si no volem con-fessar la nostra vacil·lació hem de dirque depen d'una interpretació sub-jectiva del sentit de la frase. Potser elstres casos es podrien exemplificar dela manera següent:

[16] Volia anar a l'Ateneu pero no vaigpoder. *Aniré derna.

[17] No vaig fer ús de la paraula per-que no tenia res a dir.

[18] El local era tan pie que no [hi] vanpoder entrar.

L'exemple [16j, hi convenim tots.és absolutament inadmissible. En el[17] la frase no tenia res a dir té unvalor absolut: no hi tenia res a dirseria I'equivalent de «no tenia res aobjectar a la proposta». I en el tercercas, l'ús o l'ornissió del pronom po-dria dependre del punt de vista enque se situava el parlant.

Actualment, i no solament en lalIengua parlada, podem observarcasos escandalosos d'omissió del pro-nom hi (o de la substitució indegudaper un altre pronorn), com el de I'e-xemple [16j, o com el de I'home deltemps de la televisió, que ens informasovint que Ahir va haver mo/tes tem-pestes arreu de Cata/unya.

Pero també hem de parlar del cascontrari, com a resultat inevitable dela lIei pendular: la nostra insistencia apredicar contra I'oblit del pronom hiemmena fatalment al seu ús indegut,tant en casos en que la solució ade-quada consistiria a prescindir de qual-sevol mena d'anáfora, com en casosen que la frase s'hauria de resoldreamb un altre pronom.

En els exemples següents, no sem-bla gaire agosarat afirmar que l'ornis-sió del pronom assenyalada amb unasterisc [*] és totalment inadmissible.

[19] En aquesta ciutat no *ha d'ha-ver ni una unca de droga (W. P.McGivern, La gran onada calenta, «Lacua de palla», p. 105).

[20] Hi ha lIocs on aquesta proliferacióde vies de transit, submergides sota lesvoreres, converteixen la zona en unamena de scalextric que no *s'adiu gens(Avui, 28V89, p. 38).

[21] Quan la Montserrat Roig emdiu que el que hauria de fer és tornar aescriure El dia que va morir Marilyn jo*em nego en rodó (L/etra de can vi,núm. 22, p. 17).

[22] Sovint es creen infrastructuressense discutir-ne el futur ús o la utilitatreal o el contingut que *es donara.(Cultura, Quarta epoca, núm. 1, p. 31).

[23] El procés va tenir les seves lIacu-nes, entre altres coses perque el romanti-

12 Llengua Nacional - núm. 36 - tardar del 2001

sintaxi

cisme que *va dir la seva a casa nostra vaser el del cantó més carca (Diari deBarcelona, 20.1.90, p. 10).

[24] M'encantaria donar-li una bonallicó -Si és bona, capita. no *tinc capinconvenient [L'enigma Gaudí, Maimés,p. 10].

[25] D'acord amb I'opinió pública, im-posa el comandament militar únic. Foch li[sic] dernana i Clemenceau *accedí.(Valentí Puig, L'borne de l'ebric, p. 66).

[26] No sabem que passa després.Encara que *intervingui la policia, la pistadeis ordors es perd [Avui, 14.V.99, p. 72].

[27] Ara a Barcelona comencé a*haver-ne de molt bones (Avui,30.v111.99, p. 44).

En els exemples següents és una altrapartícula pronominal que ocupa elIloc del pronom hi:

[28] Li vaig dir que era un brau, i quesegurament devia haver servit sota el granNapoleó. *Ho va convenir? (ProsperMérimée, La Venus d'lIIa, p. 90).

[29] Maria Rius comparteix I'opiniómolt estesa entre els professionals del fetque els editors, de dibuix, no *n'entenenres [sic] (Diari de Barcelona, 2.V.89, p. V)

[30] Per «épater» ens vam inventaralló de la «Gauche Divine», pero nosaltresens *en feiern un tip de riure (L/etra decan vi, núm. 22, p. 28).

[31] Et diu res, pero, tot aixo?Gairebé que no. Hauras de *dormir-ho.És a dir, si és que aquesta nit pots arribara aclucar l'ull (David Godis, Brigada noc-turna, p. 50).

[32] De totes les potencies, Franca erala que *en tenia més interés i la que esta-va disposada a anar més lIuny (L 'Aven(,núm. 230, p. 63)

És ciar que en tots aquests exem-pies hauria calgut recórrer al pronomhi en Iloc de en i ho. Notem, a més,en I'exemple [29], I'ús de res en Ilocde gens. La solució correcta, doncs,hauria de ser no hi entenen gens (talcom diu la bona gent: els pagesos, elspastors, les mestresses de sa casa, elsfusters, els teixidors). Pel que fa a [31]recordem el memorable parlament del'avi Mauva, de El rem de trenta-qua-tre, de Ruyra, que acaba dient:«Anem, Saura: dormiu-hi. Preneuconsell des capcal!»

Encara podríem afegir-hi casoscom els següents, que són de datiuinanimat (que mereix, certament, unestudi més detallar). en que, moltprobablement per influencia del cas-tella, s'ha recorregut als datius li iels en Iloc de hi:

[33] Sí, no esta malament [el menjar] ...Jo *Ii hauria posat una mica més de sal(Goscinny i Uderzo, iendevi, p. 28).

[34] Ho constata, amb certa estupefac-ció moral, sense *donar-li elevació traqica(Valentí Puig, ihome de I'abric, p. 53).

[35] EII no donava cap importancia ales «originalitats» personals deis alts ea-rrecs, pero sí que *els en donaven elsfranquistes (Manuel Ortínez, Una vidaentre burgesos, p. 89).

Cal observar queen I'exemple [33]tenim més aviat uncomplement locatiu(al menjar) que nopas un datiu, enca-ra que la fronteraentre els dos com-plements no sem-pre és prou precisa.Analitzat com unlocatiu, pero, enca-ra amb més motiuhi convindria hi enIloc de ti.

1111111111111111111111111111111

\\\\\\\\\\\\1\11\\\\\\1\\\1111

1\\\\\ 1\\\\\\\\1\1\\1 \\\111\

\\M\\\\\\\\\\\\\\\\\ 11\1111

\\\\\\\\\\\\\\\1\\1\\1\\\\\1\\\1

\\\\\1\\\\\\\\\\\\\\11\\\\ \\1

1\11\\\\\\\I\III\\II\j\l\II\I\

11111\1\U\I\ \\\11 \1\\\\\\

111\1\\\\\1\1\\\ 11 \\\1\\\\1

/\1\1\\111\\ \\\II\(\\\\II(

\\/1\ \ \IIII\\~II 11111111

111111 \\\11I111 \\11111

1\\1 ( /111\(\11111\1

UI \\11 \I¡\II\ \1111\1

11\11\111\\ \1\1\\\\ 1\\\ 1I

111111\1\111\1\\\111\\\1\\11

'¡III\\IIIIIII\ \\\\\11111///11111111\\ \

Els casos d'ús in-degut del pronom hiperque duplica unaltre terme gramati-cal, habitualment unterme relatiu, és adir, els casos de hipleonastic, es pot dirque ja són banals.Repetidament com-batuts, el menys-preu amb que moltsescriptors i publicis-tes consideren lesnormes gramaticals fa que apareguiconstantment en la Iletra impresa.

[36] ... S'organitzava com un nucliintegrador del negoci i de la família, enel qual *hi participaven parents consan-guinis, afins i espirituals ... tL'Avenc,núm. 199, p. 17).

[37] Pere Pruna va patir una crisi per-sonal que el va portar a recloure's al mo-nestir de Montserrat on va *deixar-hiuna obra mural considerable (Avui,25.XI.98, p. 42).

La coincidencia on hi, tan usual,no sempre és pleonastica, car hi hacasos en que cada pronom té un an-tecedent diferent:

[38] Vas clos de terrissa amb una peti-ta escletxa per on hom pot ficar-hi mone-des, que difícilment poden treure's sensetrencar-Io (DGLC, «guardiola»).

És ben ciar que I'antecedent de onés ese/etxa, i I'antecedent de hi és vase/os de terrissa.

Així mateix, no existeix pleonasmeen tots aquells casos en que es potconsiderar que el pronom hi s'ha lexi-calitzat. és a dir, s'ha integrat en elsignificat del verb, com és ara en elcas de haver-hi:

[39] Vam passar per un carrer on [o enque] hi havia molta gent.

En els exemples següents, l'úsincorrecte del pronom hi semblaobeir clarament a la preocupació deno incórrer en la seva omissió, car estracta de construccions artificioses,en que creiem observar I'aplicaciómaldestra d'unes normes gramaticalsmal apreses:

[40] vania. no m'escoltes. Et dic que jano me'n vaig: *m'hi quedo (Barcelo-Tripp.Soviet Zig Zag, p. 43).

[41] ... Quan sereu davant la mevaVenus no hi haura manera *d'arrencar-vos-hi [Prosper Mérimée, La Venus d'lIla,p. 34].

[42] Encaraque aquelles eames, aquellesexquisidescames i els malucs, no m'interessa-ven ara, Sherman no *hi podia apartar els ulls(Tom Wolfe, La foguera de les vanitats, p. 26).

Llengua Nacional - núm. 36 - tardar del 2001 13

sintaxi

complement de Iloc per mitja delpronom hi o la seva elisió.

Així, a part el fet general ja indi-cat (idea de Ilunyania amb pronomi idea de proximitat sense) és mésaviat l'ús que resol la presencia oI'omissió del pronom hi en cons-truccions amb els altres verbs demoviment, com anar-se'n, entrar,sortir, tornar, arribar, passar, etc.En tot cas, cal excloure decidida-ment la idea segons la qual el fet dedisposar, en el nostre sistema ex-pressiu, d'un pronom feble com hique representa la designació deIloc, no ens permetria de sobreen-tendre mai aquesta designació. Elsexemples següents, que creiem quesón de la Ilengua real, il·lustren lanostra afirmació.

No costa gaire d'adonar-se queen I'exemple [40] cal, simplement,prescindir del pronom hi, i que en elsaltres dos s'hauria de substituir pelpronom en.

Com hem dit, les funcions que elstractats gramaticals assenyalen peral pronom hi són molt clares, pero,com en d'altres casos, són unes nor-mes que no s'han d'aplicar maid'una manera mecánica. sense con-siderar quin és l'ús de la Ilengua real(volem dir de la Ilengua real que noha patit la interferencia del castella.és ben evident). Dit altrament, hi hacasos en que l'ús més genuí consis-teix en I'elisió habitual d'aquest pro-nom i, fins i to!, el rebutja decidida-mento Examinarem, a continuació,aquestes possibilitats en construc-cions amb dues de les funcions atri-buides al pronom hi: els circums-tancials de Iloc i els complementsd'objecte preposicionals.

Els circumstancials de lIocEn general, el pronom hi indica

una circurnstancia de Iloc quan estracta de l'indret de que parlem o onhi ha aquell de qui parlem, és a dir,al/í o al/a. Per aixo constru"im habi-tualment amb el pronom hi les fra-ses amb el verb anar, i sense, lesfrases amb el verb venir:

[43] El dia que hi vagis avisa'm.[44] De moment no ha vingut. Potser

no vindra: no ve pas cada dia.

Pero si bé podem afirmar que elverb anar, en el sentit de «traslladar-se a I'indret de que parlem o on estroba aquell de qui parlem». exigeiximprescindiblement el pronom hi; encanvi, venir (el verb, podríem dir, desentit contrari) no sempre el rebutja.Determinar en quins casos I'admet voldir escorcollar l'ús de la Ilengua i fer-ne una relació que mai no podríem dirque fos total. Vegem-ne uns quantscasos que tenim anotats:

[45] Amb en Jordi Vila i en Joan Agutens reuníem a I'antic cate Oro del Rin, alcostat del Coliseum. En deiern la «penyadel Lloro». A vegades hi venien altres per-sones, com l'Albert Jané-, per exemple.(Joan Colomines, El compromís de viure,p.228).

[46] Després, perque vaig acudir aI'acte sense saber gairebé de que es trae-tava ni quina gent hi assistiria. No conei-

xia ni de vista una bona part deis senyorsque hi vingueren (Salvador Espriu, textd'una carta a Joan Colomines inserida enl'obra precedent, p. 231).

[47] Si veiessis les gresques que devegades fem amb ella en sortint de tea-tro! Et dic que n'hi ha per a lIogar-hi ca-dires! En fi: ja ho veurásl Vine-hi, algunanit! (Narcís Oller, La febre d'or, MOLC,vol. 11,p. 96).

[48] Va dir que vindria a les sis, perono hi va venir: va venir a les set.

[49] Va dir que vindria dijous pero nova venir, va venir dissabte.

Notem que en els dos primersexemples el pronom hi que acompa-nya el verb venir té com a antecedent

No s'hi passa:tothom

passa per lacarretera

la indicació d'un indret on es trobavael parlant, no en el moment de parlar(o d'escriure) sinó en una altra ocasió.En I'exemple [47] hi ha una certa ideade companyia en l'ús del pronom hi,el qual hi equivaldria a «amb nosal-tres, a fer gresca». Generalitzant més,podríem dir que el pronom hi acom-panya el verb venir en frases en ques'indica el fet habitual d'acudir al Ilocon es troba el parlant, quan aquestIloc ha estat indicat explícitament. Encanvi, en I'exemple [48] hi és mésaviat l'anáfora d'un complement detemps: a les siso

Caldria, pero, preguntar-se: perque resolem I'exemple [48] amb elpronom hi i I'exemple [49] sense?Perque aquest és l'ús que conei-xem, que hem detectat en la lIen-gua viva, i escau, ara, afirmar queno ens hem decidit a donar aquestsexemples sense abans haver-Ioscontrastat amb I'expressió de diver-sos parlants de Ilenguatge genuí,refractari a les interferencies foras-teres i depurat, encara, amb l'estu-di i la reflexió. Es. doncs, en moltscasos, I'observació de l'ús genuí,amb tot el risc que comporta, allóque ens ha de resoldre l'alternancaentre la indicació anafórica d'un

[50] M'esperen a casa a les nou. Pertant, amb el vostre permís me'n vaig.

[51] No havies de ser a l'Ateneu? -Arame n'hi vaig.

[52] Hi havia tanta gent que no s'hipodia entrar.

[53] No entris que no s'hi cap [dit perun que és dins a un que és fora].

[54] Qui ha dit aixo, si és valent, quesurti!

[55] Ja l'he lIegit, aquest lIibre. Hi surtmolta gent coneguda: hi surto jo i tot.

[56] Acaba de tornar del Canadá. Diuque hi vol tornar I'any que ve.

[57] Té, ara arriben els teus germans.[58] Si hi van a peu no hi arribaran

mai.[59] Pel camí vell? Ja no shi passa:

tothom va amb cotxe, ara.[60] Pel camí vell? No passaras pas:

entre esbarzers i bardisses ha quedat im-practicable.

Observem, en I'exemple [53], l'úsdel pronom hi amb el verb cabre i laseva omissió amb el verb entrar. Nocreiem que hi hagi cap parlant de lanostra lIengua d'expressió qenumaque sobreentengui la designació de1I0c (és a dir, que ometi el pronomhi) amb el verb cabreo En canvi,aquest mateix parlant no hi recorrerámai amb el verb entrar en el cas quehem assenyalat explícitament: unque, de I'interior estant d'un 1I0c,s'adreca a un que és fora. Així, enaquesta circumstancia * No entrisque no es cap correspon al lIenguat-ge que ha patit una interferencia (ailas!, avui tan usual) i * No hi entrisque no s'hi cap és una frase d'algúque és conscient de l'existencia del

14 Llengua Nacional - núm. 36 - tardar del 2001

sintaxi

nostre pronom i no desaprofita capocasió d'usar-Io (sempre que hipensa, és ciar).

Hi ha d'haver, no en dubtem, méscasos en que el pronom hi acompan-ya el verb sortir.

Assenyalem, només, que ésusual parlant de Ilibres, novel-les,obres de teatre, pel·lícules, etc.,tant si és qüestió d'interprets comde personatges: parlant d'una pel-lícula, tant direm que hi surt SofiaLoren com que hi surt el generalPrimo

Qui sap si algú no estará d'acordamb els exemples [59] i [60]. Pero elnostre coneixement del Ilenguatgereal, que hem comprovat una pila devegades, alllarg deis anys, ens fa afir-mar que, parlant d'un camí, No s'hipassa vol dir que la gent ha deixat depassar-hi, i No es passa significa quela vegetació o les esllavissades I'hanobstrurt.

Análoqarnent, amb verbs d'accióamb els quals expressem allo quefem en un Iloc determinat un cop hihem arribat, o indicat previarnent.I'ús ens ha d'ensenyar si la repre-sentació anaforica d'aquesta desig-nació locativa és normal i, en algunscasos, imprescindible, o bé és mésaviat artificiosa, com a conseqüen-cia o resultat de I'aplicació rnecani-ca d'una norma gramatical.

En els exemples següents, l'ússembla rebutjar decididament la in-tervenció del pronom hi, el qual,tanmateix, sempre hi fóra «gramati-calment» justificable com a anáforad'una designació de Iloc esmentadaabans.

[61] Me'n vaig al lavabo a rentar-meles manso

[62] Vés a l'lnstitut i demana pel se-cretari.

[63] No en tinc ganes, d'anar al'Ajuntament: em fan esperar massa.

[64] ts un restaurant molt agradable:serveixen molt bé.

[65] No pot anar bé, aquella empresa:el personal no esta per la feina.

[66] Esva quedar a casa a escombrar ia treure la pols.

En canvi, en els exemples indicatsa continuació no es pot prescindir delpronom hi, o no se'n pot prescindirsense una alteració o generalitzaciódel sentit de la frase:

[67] Passa molta estona al lavabo,aquest noi! Vols dir que no hi lIegeix el diari?

[68] Es renten les mans a la cuina.-També me les hi rento jo.

[69] És un lIoc molt humit: I'altra ve-gada hi vaig agafar un refredat.

[70] Que et semblen aquestes flors,aquí dalt? -No m'hi agraden.

[71] Si he estat mai a Darnius? Hi vaigfer el servei militar.

[72] Va néixer a Barcelona el1910 i hiva morir el 1990.

[73] Li va semblar un bon negoci i hiva posar tots els estalvis.

[74] És una empresa molt arriscada: hideixaran la pell.

[75] És un barri d'oficines: hi viu moltpoca gent.

[76] El pis és bonic, pero no m'hitrobo bé.

No es passa:les bardissesI'han fet im-practicable

No creiem que l'ús del pronom hisigui objectable en cap d'aquestsexemples. Pero al nostre entendretampoc no seria objectable la sevaomissió, perque no crearia cap am-bigüitat ni alteració o generalitzaciódel sentit, ni aniria contra cap ús es-tablert. Notem que, en fer aquesta úl-tima afirmació, ens referim, pel quefa a I'exemple [80], al segon pronom:no l'hi he sabut trabar. En canvi, lasupressió del que inicia I'exemple, Hiha de ser, seria una incorrecció del totinacceptable, i aquesta mateixa inac-ceptabilitat contribueix a demostrar laflexibilitat que afecta els altres exem-pies d'aquest grupo Així mateix, apropósit de I'exemple [81], és oportúde comentar que avui són molt habi-tuals frases com T'hi esperem o Us hiespera, amb que es clouen invitacionsa actes, festes, presentacions, etc. Nohi tenim pas res a objectar. Ara: 1'0-missió, en aquestes frases, del pro-nom hi no hauria de ser consideradacom una imprecisió del seu significatni com un atemptat contra la propie-tat de la Ilengua.

[77] Em noto una cosa estranya a 1'0-rella: no sé pas que hi tinc.

[78] tS el més antic de la casa: fa tren-ta anys que hi treballa.

És útil de comparar I'exemple[61], sense pronom, amb els exem-pies [67] i [68], amb pronom, que esjustifica per raons d'ernfasi o focalit-zació. Així mateix, és fácil de veureen alguns d'aquests exemples, com[70], [72] i [76], que I'omissió delpronom no originaria pas una inco-rrecció gramatical sinó un canvi designificació, que seria aleshores devalor més general.

Considerem, finalment, els exem-pies següents:

[79] Abans he de passar pel despatxdel gestor a deixar-hi uns papers.

[80] Hi ha de ser, a I'armari, pero noI'hi he sabut trobar.

[81] Derná a la tarda seré al despatx:t'hi esperaré fins a les vuit.

[82] tS un restaurant molt agradable:s'hi menja molt bé.

[83] Vas a I'Hospital? Si vols, t'hiacompanyo.

[84] tS una placa molt bonica, amb unsarbres que hi fan una ombra espléndida.

[85] Si vas a l' Ateneu potser hi tro-baras la Marta.

Els complements d'objecte pre-posicionals

Hi ha certs verbs que admeten uncomplement d'objecte (és a dir, nocircumstancial) introduit per una d'a-questes tres preposicions; a, en i de.Els complements introduits per lesdues primeres d'aquestes preposi-cions, a i en, són susceptibles d'ésserrepresentats pel pronom hi (així comels altres es poden representar pelpronom en). Ara: aixo no priva quealguns d'aquests verbs (no tots) espuguin usar amb valor absolut, és adir, sense cap mena de complement.Ha d'ésser un altre cop l'ús. natural-ment, qui ens ha d'indicar quins d'a-quests verbs exigeixen la companyiadel complement (representat per unmot o un grup de mots precedits perla preposició adequada o bé pel seurepresentant anafóric, és a dir, elpronom hi).

Així, deixant de banda la mai noimpossible existencia insospitadad'un cas especial no previst ni detec-tat, es pot tenir la gosadia d'afirmarque verbs com aten ir-se, negar-se(en el sentit de «dir que no»), acce-dir, renunciar (intr.), acostumar-se,dedicar-se, pensar (intr.), fixar-se ioposar-se no es poden usar ampu-

Llengua Nacional - núm. 36 - tardor del 2001 15

sintaxi

[110] No hi havia altre a fer que resig-nar-se (<<altre»).

[111] Es inútil que insisteixis: no acon-sequitas el que demanes (sinsistir»).

tats del seu complement d'objecte. 1,doncs, en tots els exemples transcritsa continuació resultaria inacceptablel'ornissió del pronom hi:

[86] Hi ha un acord formal i ens hihem d'atenir.

[87] Si em demana que I'acompanyino rn'hi negaré paso

[88] Ho vam demanar, pero el directorno hi va accedir.

[89] Tinc dret a una part deis beneficisi no hi vull renunciar.

[90] Els vindra de nou, pero ja s'hiacostumaran.

[91] Compon música, pero no s'hi de-dica professionalment.

[92] Sempre li dic que apagui el Ilum,pero no hi pensa mai.

[93] Esveia la mar de bé. pero no s'hiva fixar ningú.

[94] Si el president diu que sí no shioposará ningú.

[95] No era pas el primer a parlar-ne:jo rn'hi havia referit abans.

Prescindirem, pero, del pronom hi,amb el verb fixar-se, en un cas com ésara el següent:

[96] Fixa't: porta els mitjons de colorsdiferents.

En el mateix cas deis verbs ante-riors es troben algunes locucionsverbals:

[97] El van esmentar, pero no hi té resa veure.

[98] Si li diem de firmar el documentno hi tindra cap inconvenient.

Contrariarnent als verbs i locu-cions verbals anteriors, n'hi ha que,tot i que admeten normalment uncomplement d'objecte preposicio-nal susceptible d'ésser representatper hi, es poden també usar ambvalor absolut (talment com s'esdevéamb molts verbs transitius: menjar,beure, bailar, tallar, etc.), És el casde verbs com convidar, resignar-se,afanyar-se, arriscar-se, exposar-se,insistir, obligar, reeixir o jugar, dei-xant de banda que alguns d'aquests

verbs, com convidar o obligar, amés del complement d'objecte pre-posicional de que ara fem qüestión'admeten un altre de directe.

Considerem, a continuació, algunsexemples amb aquests verbs:

[99] No faran pas un acte així senseconvidar-t'hi.

[100] Les perdues són molt sensiblespero ens hi haurem de resignar.

[101] Abans d'anar-nos-en ho hemd'endrecar tot, pero ens hi hem d'afanyarsi no volem fer tardo

[102] El negoci no és prou ciar i no s'hivolen arriscar.

[103] Té por de perdre-ho tot i no shivol exposar.

[104] Si ens diu que no, no hi insisti-remo

[105] Si jo no ho vull fer, no rn'hipoden obligar.

[106] Se'n volien desempallegar, perono hi van reeixir.

[107] Sí que m'agrada jugar a escacs,pero no em vaga mai de jugar-hi.

Gosaríem afirmar que en totsaquests exemples el pronom hi és elrepresentant anafóric, com a com-plement del verb, d'una idea ex-pressada anteriorment, i no creiemque cap d'ells pogués ser consideratartificiós. Ara: en quins casos po-dríem suprimir aquesta partículasense atemptar contra la propietatde I'idioma? Potser no tots coinci-diríem a assenyalar els mateixoscasos, pero, segons el nostre criteri,en tots ells Ilevat deis dos darrers.Que tots aquests nou verbs espoden usar amb valor absolut,sense fer referencia a cap antece-dent, és inqüestionable. A més,pero, nosaltres considerem que enels set primers exemples no seria,així mateix, inescaient de prescindirdel pronom malgrat que hi hagi unantecedent. 1, a aquest proposit.escau de transcriure alguns exem-pies del Diccionari Fabra:

[108] No hi vaig anar perque no emvan convidar (<<convidar»).

[109] És una gran desgracia pero calresignar-se (eresiqnar»).

En tot cas, l'ús absolut de totsaquests verbs, no referits a cap ante-cedent, és inqüestionable, com mos-tren els exemples següents:

[112] D'enca que vaig cessar que ja noem conviden mai.

[113] Són persones que no es resignenfacilrnent.

[114] Afanya't, que tenim el tempsjust.

[115] No són gaire amics d'arriscar-se.[116] Trobo que s'exposen massa.[117] A mi no m'agrada insistir.[118] Aquí no s'obliga ningú.[119] M'importava de reeixir (Jordi

Sarsanedas, Mite del doblatge).[120] Si feu trampes no jugo.

Convé, segurament, de recordarque centrem les nostres observa-cions en uns quants exemples con-crets que tenim recollits. Hi ha, ésciar, altres verbs d'aquest grup,volem dir susceptibles d'originarconstruccions amb un complementd'objecte representable per hi, que,els uns. no en poden prescindir, i.els altres, admeten d'ésser usatsabsolutament (és a dir, sense com-plement). I és, en cada cas, la co-neixenca de l'ús que ens ha de re-soldre aquesta doble possibilitat.Cosa que, naturalment, ha de com-portar, en alguns casos, parers dis-crepants inevitables.

Hi ha altres aspectes, encara,que fan més complex l'ús del pro-nom hl, com és ara la seva fortatendencia a la lexicalització, que ésun procés que no ha arribat al ma-teix grau en tots els casos i sobre elqual cal confessar que fa mal de diren quins d'ells ja s'ha realitzat deltot, ja es pot considerar perfet. Pertot plegat, no sera potser fora delIoc una futura incursió en l'ús ac-tual d'aquest pronom, que té unpaper tan important i tan complexen la nostra Ilengua .•

1 Un cas analeq d'ús del pronom ho en lIoc de hi amb el verb convenir el vam observar ja fa una colla d'anys en el text de Primera historia d'Esther, deSalvador Espriu (La severitat de les ordenances aconseguí, pero, cal *convenir-ho, que els perses cantin un/mimes i amb toree harmonia). Vam fer arri-bar la nostra observació a I'amic Francesc Vallverdú, aleshores director d'Edicions 62, el qualla va comunicar a l'autor (aleshores encara vivent), i SalvadorEspriu va autoritzar de bon grat el canvi (convenir-hi en lIoc de convenir-ha) en les edicions posteriors de la seva peca teatral.2 L'autor entén haver d'excusar-se per haver addurt un exemple en qué és qüestió d'ell mateix. I demana que hom el cregui si afirma que no ho ha fetper vanitat ni afany de protagonisme: I'atzar ha volgut que aquest text que I'esmenta personalment (d'altra banda, sense cap glorificació especial) fosel que ha trobat per a illustrar un ús lingüístic que intenta explicar.

16 Llengua Nacional - núm. 36 - tardar del 2001