EL MALBARATAMENT AL LLARG DE LA CADENA

AGROALIMENTÀRIA

El malbaratament alimentari són tots aquells aliments que es desaprofiten, tot i

disposar encara del seu valor nutritiu.

Es produeix en cadascuna de les diferents baules i és responsable de conseqüències

greus tant a nivell social, com econòmic, com ambiental.

EL MALBARATAMENT ALIMENTARI EN LA CADENA

ALIMENTÀRIA

Cada any es malbaraten 1/3

part dels aliments al món. El

45% d'aquests són fruits i

verdures. (FAO, 2011)

Europa, Amèrica del Nord i Oceania

són els territoris que més pèrdues per

malbaratament acumulen: entre 250 i

300 kg per persona i any. (FAO, 2012)

Si ajuntem tot el malbaratament

que es produeix en totes les baules,

equival a la producció de 234.022

ha de terreny.

EL MALBARATAMENT EN XIFRES

Equivalent a 180 € per persona, 76

% dels quals es podrien estalviar

Amb el menjar que es llença a

Catalunya equivaldria a alimentar

500.000 persones durant un any

sencer o abastir-nos a tots durant

25,5 dies.

11,5 carros de compra per persona

289,79 kg per persona a l’any

Equival a una pèrdua econòmica de

841 milions d’euros anuals.

EL MALBARATAMENT EN XIFRES

11–35 % 17-19 % 5-17 % 41-53 %

Es pot entendre com una cadena més curta o més llarga segons els agents (baules)

que hi participin.

EL SISTEMA AGROALIMENTARI

*Pot ser un o diversos cops, fins i tot entre cada baula.

LA COMUNICACIÓ DEL PROBLEMA

- Nombres no fàcilment copsables

- La culpa és del consumidor

EL SISTEMA AGROALIMENTARI

- Es produeix a totes les baules de la cadena alimentària, però els responsables no

sempre són els que semblen. Moltes interaccions entre baules.

- El concepte no s’utilitza normalment en agricultura: es diu invendible,

sobreproducció, lleig o mal format.

MALBARATAMENT

Com més llarga sigui la cadena agroalimentària, més possibilitat de malbaratament

hi haurà

MALBARATAMENT

Tomàquet d’una cooperativa

de consumAlvocat de Sud-Amèrica

Producció

Transport

local

Consum

ProduccióEmmagatzematge

Consum

Transport llarga

distància

Emmagatzematge

Distribució

EFECTES AMBIENTALS DEL MALBARATAMENT

Un problema tant o més important que escollir entre orgànic i convencional

EFECTES AMBIENTALS DEL MALBARATAMENT

Tot l’impacte ambiental que pot arribar a tenir l’agricultura... per a res

PRIMERA BAULA – LA PRODUCCIÓ

Espai on es produeixen molts dels aliments que consumim

Problemes principals Solucions

- Sobreproducció per satisfer

les demandes de les grans

distribuïdores o mercats

- Estàndards estètics i

calibratge

- Costos de producció i

collita més elevats que el

preu del producte al

mercat

- No triar la fruita en funció

de la seva mida, color,

aparença, forma, etc.

- Comprar productes

directament de la pagesia

sense gaires o cap agents

intermediaris

PRIMERA BAULA – LA PRODUCCIÓ

FORMES I CALIBRES

MALBARATAMENT AGRÍCOLA EN FINCA

PRODUCTES MALBARATATS

Malalties

i plagues

Restriccions

estètiques i de pes

Danys físics en

collites manuals o

mecàniques

CollitaCondicions

climàtiques

Emmagatzematge

Oferta i

demandaAnys molt plujosos

malmeten les

collites

Episodis climàtics

extrems (p. ex.

sequeres) causen

defectes estètics

Causen defectes

estètics

Aliments no

aptes pel consumProductes molls o

humits que es

malmeten aviat

Productes amb temps

d’emmagatzematge

curt

Demanda variant dels

mercats/grans

distribuïdores

Preus de mercat

excessivament baixos

CULTIUS DANYATS PER L’AMBIENT, PLAGUES I MALATIES

- Plantar en moments adequats (intentar evitar gelades, espigats, entre altres)

- Els excessos de reg (malbaratament d’aigua) poden clivellar els tomàquets, fent que es facin malbé

- Escollir varietats més resistents als extrems de temperatura i les plagues

- Rotació de cultius, sòl en bon estat, plantes acompanyants, reduiran plagues,

malalties i també malbaratament

- Aprofitar cultius fins al final del seu cicle (pot afectar següent cultiu o afavorir

propagació de plagues i malalties)

- Collir amb utensilis adequats

OPERACIONS DE CULTIU I COLLITA

SEGONA BAULA – L’ELABORACIÓ

Consisteix en transformar els aliments acabats de produir

Problemes principals Solucions

- Els productes es fan malbé,

tant la matèria primera com

un cop s’ha processat

- Preu del producte poc

competitiu

- Problemes en la demanda

- Trencament de la cadena de

fred

- Comprar de proximitat

- Fer servir productes que

puguin estar deteriorats per

elaborar melmelades o

conserves

SEGONA BAULA – L’ELABORACIÓ

TERCERA BAULA – LA DISTRIBUCIÓ

Consisteix en fer arribar els productes a totes les persones consumidores

interessades.

Problemes principals Solucions

- Aliments no consumits

- Productes mal conservats

- Mala planificació en la

compra o l'elaboració

- Mals hàbits i desconeixença

de l’emmagatzematge

- Fixar-se en les seccions de

les botigues de productes en

oferta per caducitat

- Entendre com i on

s’emmagatzemen els

aliments que adquirim

- Fer una bona planificació

dels productes que

necessitem per cuinar

TERCERA BAULA – LA DISTRIBUCIÓ

QUARTA BAULA – EL CONSUM

A partir de que qualsevol persona hagi adquirit els aliments.

Problemes principals Solucions

- Compra en excés

- Mals hàbits i desconeixença

de l’emmagatzematge

- Aliments cuinats no

consumits

- Productes a mig consumir

que s’obliden o no

s’utilitzen

- Planificar bé la compra i els

menjars de la setmana

- Saber com cal

emmagatzemar els aliments

tant abans de consumir com

un cop oberts

- Fer una bona planificació

dels productes que

necessitem per cuinar

http://www.fao.org/3/Y4893S/y4893s06.htm

MOLTES GRÀCIES