a destacar

LA GESTIÓLa Generalitat, com a nou gestor de la xarxa deRodalies, es compromet a millorar el serveiDLA INVERSIÓMés de 25.000 milions de €destinats a renovartota la xarxa ferroviària catalana fins al 2026D

LES ACTUACIONSMillores en FGC, rodalies, alta velocitat i metrodibuixen el mapa de l’aposta pel trenDEL FUTURPassatgers i mercaderies viatjaran en l’AVE, elCorredor del Meditarrani i l’Eix TransversalD

catalunya infraestructures

Més trens imés nostres

MONOGRÀFICS SECTOR FERROVIARI

Les negociacions per transfe-rir Rodalies a la Generalitathan estat complexes i hanpassat per diferents etapesdes que el 9 d’agost del

2006 va entrar en vigor l’Estatut, fins ala seva culminació el desembre del2009. Ara, una vegada fet realitat eltraspàs, el Govern català ha iniciat elprocés de negociació de la transferèn-cia dels serveis de trens regionals peraixí completar del tot les previsions del’Estatut en matèria ferroviària.

Amb la transferència de Rodalies, laGeneralitat passa a gestionar un sis-tema de transport que està al servei de4,1 milions de ciutadans, dels qualsmés de 400.000 utilitzen el tren diària-ment. L’objectiu del nou gestor és ofe-rir un servei de qualitat i acabar amb elsincidents que complicaven la vida delsusuaris i que es devien bàsicament a lafalta d’inversió. Encara que el Governno ha promès un canvi radical immi-nent, sí que ha assegurat una milloraràpida de la informació i atenció alsusuaris i una millora progressiva del ser-vei a mesura que entrin en funciona-ment les millores previstes a la xarxaferroviària. Per això, el Govern fa un se-guiment permanent del pressupost de4.000 milions d’euros destinat a mo-dernitzar la xarxa que figura al Pla deRodalies aprovat pel Govern estatal.

Per un altre costat, el traspàs inclouque durant l’any 2010 la companyiaRenfe seguirà sent l’operadora de lesRodalies de Barcelona, però la Genera-litat s’ha reservat la facultat de canviarl’operador si la qualitat del servei així horequereix. Aquesta possibilitat de can-viar d’operador que té el Govern espodrà fer efectiva a partir de l’any 2011.

L’acord de traspàs valora en uns117,2 milions d’euros la quantitat quel’Estat haurà de transferir per sufragar eldèficit d’explotació de Rodalies de Bar-celona per a l’any 2010. Aquest acordfinancer contempla una dotació de 50

El traspàs acosta les millores del Pla deTransport de Viatgersde Catalunya

milions extres perquè les millores que laGeneralitat acordi siguin efectives l’any2011. També hi ha una previsió de mi-llora de la dotació per equilibrar elsestàndards de les Rodalies de Catalu-nya amb les del conjunt d’Espanya.

Les competències traspassades sónles que estableix l’article 169 de l’Es-tatut en relació amb els serveis fer-roviaris de Rodalies, que són gestió,regulació, planificació, coordinació i ins-pecció de serveis i potestat tarifària.

LES DADESEl servei de transport de viatgers de Ro-dalies, que assumeix la Generalitat i queopera Renfe, afecta uns 110 milions depassatgers a l’any, 372.329 passatgersde mitjana els dies laborables, i té unacirculació de 779 trens diaris, 180 d’ellsen hora punta (de les 6.00 a les 9.00).

El personal adscrit a aquest servei ésde 897 persones i disposa de 197 trens(51 d’ells Civia) amb una antiguitat mit-jana d’11,8 anys, inferior als de l’àreade Madrid, que és de 12,9 anys.

El nombre de línies transferides sóncinc i recorren 552 quilòmetres de via(inclou Vic-Puigcerdà), i el nombre d’es-tacions del servei de Rodalies, de 121.És d’especial interès la inclusió en eltraspàs del tram Vic-Puigcerdà-la Torde Querol, ja que amb ell la Generalitatassumeix un servei internacional.

NOVA XARXADes de l’aprovació del Pla de Transportde Viatgers 2008-2012, es treballa enun nou esquema de servei de Rodaliesque, encara que condicionat per lesobres associades a la xarxa d’alta ve-locitat i altres actuacions a la xarxa fer-roviària convencional, preveu incloureels següents serveis a la província deBarcelona:DR-1. Línia de la costa. Sant Vicençde Calders-Garraf-Barcelona-Maresme-Maçanet.DR-2. Línia de l’interior. Sant Vicençde Calders-Vilafranca-Barcelona-SantCeloni-Maçanet.DR-3. Barcelona-Vic. L’actual C-3s’ampliarà fins a Torelló.DR-4. Manresa-Aeroport del Prat.L’actual C-4 de Manresa a Barcelonaarribarà a l’aeroport del Prat, i no a SantVicenç de Calders.DR-5. Línia circular (en estudi). Escrearà una nova línia circular entre Mar-torell-Barcelona-Granollers-Castellbis-

bal i s’oferirà, a més, un servei directeentre Martorell i Granollers sense pas-sar per Barcelona.

A mitjà termini, i quan la capacitat dela xarxa ho permeti, també s’ha previstla creació de quatre línies de Rodaliesal Camp de Tarragona, tres a Lleida idues a Girona per estructurar la mo-bilitat dels entorns metropolitans deCatalunya.

DECIDIR L’OPERADORAL’acord del traspàs estableix que, comque l’Estat té un contracte programaamb Renfe Operadora durant el perío-de comprès entre el 2006 i el 2010, laGeneralitat se subroga en la posició del’Estat fins al 31 de desembre del 2010.Després, la Generalitat podrà negociarun nou contracte per al 2011-2015 oescollir un nou operador (empresa detransport).

El traspàs està acompanyat de 117,2milions d’euros per al 2010, que apor-tarà l’Estat en concepte de la quantitatque no cobreixen els bitllets dels viat-gers. L’import inclou el dèficit d’opera-cions, les amortitzacions de les in-versions realitzades i les despesesfinanceres. L’acord especifica que laGeneralitat no assumirà pèrdues deRenfe Operadora ni del 2010 ni d’e-xercicis anteriors. L’Estat també fi-nançarà aquelles millores que siguin ne-cessàries per equiparar la qualitat delservei de Rodalies de les diferents ciu-tats espanyoles.

Quan s’acabi el contracte programavigent, l’Estat transferirà al Govern unimport anual equivalent al dèficit asso-ciat a la prestació del servei, que incloul’augment de cost per noves infraes-tructures i serveis. A més, el 2011 l’Es-tat entregarà a la Generalitat 50 milionsd’euros per a millores en el servei. L’a-cord també especifica que si la Gene-ralitat decidís no renovar el contracteamb Renfe Operadora, la Comissió Mix-ta d’Afers Econòmics i Fiscals acordaràla valoració dels mitjans materials i per-sonals a transferir a la Generalitat (197trens i 897 empleats actualment).

COOPERACIÓ INSTITUCIONALPer facilitar l’actuació conjunta entre Es-tat i Generalitat s’han acordat convenisde col·laboració entre la Generalitat,Renfe i Adif pel que fa a la utilització deles infraestructures, la formació del per-sonal ferroviari, la inspecció, la investi-

gació d’accidents i la prestació i millo-ra dels serveis.

En aquests convenis es preveu la cre-ació d’un Òrgan Mixt de Coordinació iControl format per quatre representantsde la Generalitat de Catalunya i quatrede Renfe Operadora, amb vot de qua-litat del president que correspon a laGeneralitat de Catalunya. Per complirla Carta Municipal de Barcelona, la Ge-neralitat incorporarà, dins de la seva re-presentació, un delegat de l’ajuntament.Les principals funcions d’aquest òrganseran adaptar o modificar els serveisprogramats i assignar recursos mate-rials i humans en funció de la demandai la seva repercussió econòmica. Tam-bé proposarà les mesures necessàriesen cas de problemes greus en el ser-vei, tant si són previsibles (obres) comsi no (incidències).

L’òrgan formularà propostes de mi-llora de la infraestructura i sol·licitarà laintervenció dels organismes de regula-ció ferroviària. A més, determinarà elssistemes d’informació de les anomaliesi del restabliment dels serveis, definiràla via de recepció, canalització i reso-lució de les reclamacions a nivell co-mercial i determinarà els objectius dequalitat i puntualitat del servei.

El conveni també preveu que RenfeOperadora constitueixi una àrea de ne-goci específica de Rodalies-Catalunyai que la Generalitat, per la seva part,podrà determinar el nom comercial delservei de Rodalies de Barcelona.

Un altre conveni de col·laboració en-tre Foment, Generalitat i Adif assigna ala Generalitat totes les franges horàriesvinculades a la prestació dels serveisferroviaris de Rodalies i obliga Adif a co-municar les franges horàries lliures perpoder ampliar el servei. Per un altre cos-tat, el conveni preveu que, abans detres mesos, les parts establiran els com-promisos de qualitat que assumeix Adif,com a administrador de les infraes-tructures ferroviàries. Una comissió mix-ta controlarà el compliment.

Finalment, hi ha un acord per a la sub-rogació de la Generalitat de Catalunya enla posició de l’Administració General del’Estat en el contracte programa 2006-2010 entre la mateixa Administració Ge-neral de l’Estat i Renfe Operadora pel quefa als serveis de Rodalies de Barcelona,pel qual la Generalitat assumeix el paperde l’Estat en la gestió de Rodalies. És elcolofó de la transferència.2

La nova xarxa en vies de modernització i la nova gestió directa per part de la Generalitatpermetran el desenvolupament del model ferroviari desitjat per la comunitat catalana

Amb el nou any Catalunya estrena la ges-tió directa de la seva xarxa de Rodalies,en compliment d’un dels compromisosde l’Estatut de l’any 2006. Al mateix tempss’ha anunciat l’inici de les negociacionsper traspassar la gestió dels serveis re-gionals i així completar les previsions es-

tatutàries en matèria ferroviària. Aquestagestió més pròxima farà que es redueixinde manera sensible les incidències i elsendarreriments ocasionats per una xarxaobsoleta per la falta d’inversió durantmolts anys.

Juntament amb el traspàs de la gestió

ferroviària, la inversió de més de 4.000milions d’euros en la modernització dela xarxa acordada al Pla de Rodalies2008-2015 fa preveure a mitjà termini unservei amb uns trens més còmodes, mésfiables, més puntuals i amb més veloci-tat i freqüència.

Més veloçosi còmodes

el repte

El nou servei de Rodalies, més pròxim

DLa renovació de la xarxa mésel traspàs de la gestió perme-ten albergar esperances de te-nir el servei que els ciutadansrequereixen

DEl Govern també assumeixcompetències de gestió, re-gulació, planificació, coordi-nació i inspecció de serveis ipotestat tarifària

DRenfe seguirà com a opera-dora fins al desembre del2010. A partir del 2011 la Ge-neralitat podrà decidir un nouoperador per al servei

UNA RENOVACIÓMOLT NECESSÀRIA

DAN PEDROÀrea Monogràfics M

Manel NADALSECRETARI DE MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

E l traspàs del servei de Rodaliesal Govern de la Generalitat haestat qualificat d’històric, tant

per ser llargament esperat com per l’a-fectació sobre la vida quotidiana delsmés de 115 milions d’usuaris anuals.Aquesta és la primera fita d’un procésque continuarà al gener amb la ne-gociació de la transferència dels ser-veis regionals.

L’assumpció de la competència deRodalies ha d’anar estrictament lligadaa l’ampliació de la xarxa ferroviària ambel nou accés a l’aeroport, la línia Cor-nellà-Castelldefels, el desdoblament

fins a Vic i fins a Blanes, menys tempsde recorregut en la línia de Manresa,la línia orbital... i tantes altres actua-cions que figuren al Pla de Rodalies2008-2015, amb una inversió de mésde 4.000 milions d’euros a càrrec delMinisteri de Foment. Renfe seguiràoperant el servei durant el 2010 i a par-tir del 2011 la Generalitat tindrà lacapacitat per contractar un nou ope-rador si Renfe no dóna un servei sa-tisfactori. Els negociadors de la Ge-neralitat ens hem ocupat que el 2011es negociï un nou contracte progra-ma, l’Estat es farà càrrec dels costos

que se’n derivin, així com dels de l’am-pliació i la millora de la xarxa pacta-da al Pla de Rodalies i també dels quesiguin necessaris per equiparar elsestàndards de qualitat de les Rodaliesde Barcelona amb els d’altres ciutatsespanyoles si el Govern estatal deci-dís millores.

La Generalitat de Catalunya centraràels esforços a millorar el confort delspassatgers, la fiabilitat dels trens, lareducció del temps de viatge, l’aug-ment de la freqüència i donar una bo-na atenció als clients.

El confort dels passatgers s’anirà in-

crementant amb l’arribada d’11 noustrens Civia, que ja sumaran 58 del con-junt de 197 trens que es disposaranamb una antiguitat mitjana d’11 anys.També serà vital la millora de les es-tacions i les andanes i altres actua-cions del Pla de Rodalies. La fiabilitatdels trens s’està aconseguint amb lainstal·lació de la catenària rígida enmolts trams de la xarxa, noves sub-estacions elèctriques o canvis en en-clavaments i senyalització. La reduc-ció del temps de viatge i l’augment defreqüència exigirà l’entrada en serveide les grans millores de les infraes-

tructures, com les duplicacions devies, el nou túnel de l’AVE o un qua-dro de serveis que permeti una explo-tació similar als semidirectes. La mi-llora més immediata s’ha d’aconseguiren la comunicació i l’atenció als clients,a través de l’entrada en funcionamentdel centre de control de Rodalies alClot aquesta primavera, i amb uns telè-fons d’atenció al client que doninresposta immediata a les demandesd’informació i a les incidències. En de-finitiva, volem unes Rodalies més prò-ximes que satisfacin les demandes demobilitat dels ciutadans.2

UNES RODALIES MÉS PRÒXIMES

la tribuna

La xarxa de Rodalies

DEl servei de Rodalies de Barcelona traspassatafecta uns 110 milions de viatgers l’any,372.329 passatgers de mitjana els dieslaborables, i té una circulació de 779 trensdiaris, 180 d’ells en hora punta

AeroportEstacióde França

Correspondència amb FGC Correspondència amb metro

Correspondència amb tramvia

Sense servei de viatgers

L’actual xarxa de Rodaliesestà al servei de 4,1 milionsde ciutadans, dels qualsmés de 400.000 utilitzen eltren diàriament. Les previ-

sions de creixement d’usuaris sumadesa l’aposta del Govern per potenciar eltransport públic obliguen a modernitzari adaptar la xarxa a les noves necessi-tats. L’objectiu és oferir un servei de qua-litat i acabar amb els constants incidentsque tant han complicat la vida als usua-ris i que es devien a una falta d’inversiói a la coincidència amb les obres de la lí-nia de l’alta velocitat.

El pla de Rodalies, inclòs en el pla es-tratègic d’infraestructures i transports(PEIT) del Govern d’Espanya, contem-pla la renovació de la catenària, la mo-dernització de la senyalització, la crea-ció de subestacions elèctriques, laduplicació de les vies i la creació de no-ves línies, estacions i intercanviadors. Lainversió serà de 4.000 milions d’eurosfins al 2015, dedicats íntegrament a mi-llorar les infraestructures ferroviàries perles quals circulen els trens de Rodalies.En resum, Catalunya disposarà d’unaxarxa moderna, totalment renovada, ac-cessible per a persones de mobilitat re-duïda i sostenible amb l’entorn, fet quepermetrà millorar la qualitat de vida delsciutadans.

Una vegada el pla estigui en marxa, la

Un pressupost de 4.000 milionsd’euros perpotenciar el servei

nova xarxa de Rodalies suposarà un aug-ment d’usuaris i per tant una disminucióde l’ús del cotxe privat, ja que s’evitaranmés de 100 milions de desplaçamentsper carretera. Això estalviarà a la socie-tat 526 milions d’euros, associats alsefectes negatius de la contaminació, elsaccidents de trànsit i el canvi climàtic. Laprevisió és evitar que cada any s’emetina l’aire gairebé 350.000 tones de CO2,fet que suposa un estalvi energèticequivalent al consum elèctric de totesles cases de les comarques del Vallès, oel que és el mateix, de més d’1.100.000persones.

LA MODERNITZACIÓAmb el ferm objectiu de disposar d’unaxarxa moderna s’invertirà per dotar la in-fraestructura, de manera progressiva ihomogènia, de la tecnologia més mo-derna i oferir així un servei més fiable. Esdotarà la xarxa d’una catenària rígida alstúnels, un centre de control de trànsitd’última generació, tecnologia de comu-nicacions d’alta velocitat aplicada a Ro-dalies i s’instal·laran noves subestacionselèctriques. Aquesta modernització per-metrà que en un futur es minimitzin ava-ries i fallades en el subministrament elèc-tric que obliguin a suspendre el servei detrens. Actualment, 64 estacions estan enobres o amb els projectes en redacció,és a dir, ja estan en marxa la remodela-ció de dues de cada tres estacions ac-tuals de la xarxa.

Respecte a l’ampliació de la xarxa, escrearan noves vies que donaran servei azones que no estaven connectades. Unade les actuacions més singulars enaquest sentit serà la línia orbital, un pro-jecte que compta amb un primer pres-supost estimat de 4.000 milions d’euros.Aquesta nova infraestructura, entre al-tres beneficis, suposarà la connexió en-

tre les poblacions de la segona coronametropolitana sense la necessitat de pas-sar per Barcelona i permetrà la unió di-recta entre Vilanova i la Geltrú i Mataró.

Per un altre costat, es construirà la no-va línia Cornellà-Castelldefels, que su-posarà la configuració d’una autèntic me-tro per a la zona del delta del Llobregat.El projecte ja està molt avançat, i aviatestarà en exposició pública. Aquesta lí-nia serà l’inici del que en el futur serà elnou túnel de Rodalies per Barcelona, perla Diagonal, que ha de permetre incre-mentar la capacitat del sistema de roda-lies i dotar d’un bypass Sants-Sagreraper a les rodalies.

Un altre esforç s’ha posat en la dupli-cació de les línies, ja que encara hi hatrams de la xarxa amb via única, fet quelimita la freqüència dels trens al disposard’una mateixa infraestructura per al viat-ge d’anada i el de tornada. A més, encas d’avaria suposa suspendre el servei,ja que no hi ha la possibilitat de traslla-dar els trens a una altra via. Amb el noupla, totes les vies principals de Rodaliesestaran duplicades, amb un total de 80quilòmetres de la xarxa. De moment, laduplicació de la línia entre Montcada iVic ja està en vies d’executar-se, amb laconseqüent remodelació de les sevesestacions.

LES ESTACIONSTant la creació de noves línies com lesduplicacions de les vies comporten in-versions en les estacions de tren. Peraixò, el pla contempla la construcció de10 noves instal·lacions i la modernitza-ció de les 107 restants. Per la sevaimportància estratègica, s’han de men-cionar les dues estacions de nova cons-trucció ubicades a l’aeroport del Prat,una a l’antiga terminal i una altra a la no-va T-1, ja que permetran l’accés ferro-

viari al sistema aeroportuari, i afavori-ran la intermodalitat i la utilització deltransport públic.

Obres tan importants com els in-tercanviadors de Sagrera-Meridiana(39,7 milions d’euros), Sabadell-Nord(5,7 milions) o la remodelació del Pas-seig de Gràcia (12 milions) ja estan enmarxa, així com l’adaptació per a Roda-lies del nus de Mollet (74,7 milions), ons’ubicarà una nova estació de Rodaliesa Santa Perpètua.

Per un altre costat, per aconseguiraugmentar la capacitat dels trens en ser-vei s’ampliarà la longitud de les andanesde totes les estacions fins als 200 me-tres. Aquesta ampliació permetrà aug-mentar el nombre de vagons i per tantincrementar la capacitat de les línies ila comoditat dels usuaris. A més, totesles estacions estaran adaptades per ales persones amb mobilitat reduïda.

El mateix passarà amb els intercanvia-dors, dels quals 11 seran de nova cons-trucció i la resta es milloraran. D’aques-ta manera s’aconseguirà reforçar lesconnexions entre línies, amb els FGC iamb la futura L-9 de metro. Per un altrecostat, i en la mateixa línia de millorar lesinstal·lacions i afavorir l’intercanvi modal,

El projecte contempla l’ampliació i modernització de la infraestructura i la construcció i millora d’estacions i intercanviadors

Rodalies de Barcelona comptarà ambla inversió més important que s’ha re-alitzat des que es va inaugurar aquestservei fa 20 anys. El Ministeri de Fo-ment invertirà més de 4.000 milionsd’euros en la duplicació de 80 quilò-metres de vies, en la construcció de

10 noves estacions, 11 nous intercan-viadors, gairebé 7.000 noves placesd’aparcament i la construcció de 25quilòmetres de via de nou recorregut,així com en l’adaptació de les esta-cions a persones de mobilitat reduïda.A més, el pla inclou la renovació de les

diferents instal·lacions, com lessubestacions elèctriques, la substitu-ció de catenàries i els elements de se-nyalització. Altres actuacions singularssón la línia orbital ferroviària i el noutúnel de Rodalies per la Diagonal deBarcelona.

La inversiómés gran

El pla

Una nova xarxade Rodaliesper a Barcelona

MIRIAM ÑAGAMAÀrea Monogràfics M

UNA ACTUACIÓ DE GRAN CALAT

DEs reduiran els temps deviatge un 20% i es disposaràd’un total de 492 quilòmetresde línies, 121 estacions i 21 in-tercanviadors

DLa nova infraestructura per-metrà que 80.000 nous ciuta-dans accedeixin al servei queofereix la nova xarxa de Roda-lies de Renfe

DLa reducció de 100 milionsde desplaçaments per carre-tera estalviarà 526 milionsd’euros associats als efectesde la contaminació

IMPORTANTSBENEFICIS

Pla deRodalies pera Barcelona

es crearan aparcaments de nova cons-trucció, i s’habilitaran nous accessos izones d’intercanvi amb autobusos.

MÉS TRENSPer absorbir l’augment d’usuaris que su-posarà la nova xarxa ha estat necessà-ria la inversió en una nova flota de trens.En total s’estrenaran 80 trens, dels qualsja s’han incorporat a la xarxa 57. La pre-visió, amb una inversió de 510 milionsd’euros, és arribar a una flota total de212 trens el 2012. Amb els nous trens ila modernització dels actuals es preveuque tots estiguin adaptats a personesde mobilitat reduïda l’any 2014, tal comes va acordar amb la firma del proto-col per l’accessibilitat en els serveisferroviaris.

LA INVERSIÓEl Pla de Rodalies suposa la inversió mésgran que es farà des de la posada enfuncionament d’aquest servei, ara fa 20anys. El pressupost, dotat amb 4.000milions d’euros, s’ha repartit en dos pro-grames. El primer, denominat programad’infraestructures, està dotat amb unapartida de 3.050 milions d’euros i con-templa la modernització de les infraes-

tructures existents i la construcció de no-ves línies i duplicacions. El segon pro-grama, denominat programa d’estacions,està dotat amb 950 milions d’euros icontempla la modernització d’esta- cio-nes, la construcció de nous intercanvia-dors, les noves estacions i els aparca-ments dissuasoris.

Una vegada completat el pla, per-metrà que 80.000 nous ciutadans ac-cedeixin a la nova xarxa de Rodalies,que oferirà més puntualitat i fiabilitat. Esdisposarà d’un total de 492 quilòmetresde línies, 121 estacions i 21 intercanvia-dors, l’oferta comercial s’incrementaràen un 60% i els temps de viatge es re-duiran un 20%.

Finalment, Rodalies de Barcelonacomptarà amb un servei modernitzat,amb una cobertura més àmplia, elstemps de viatge més reduïts i els trans-bords més fàcils i amb més connexions,un sistema dotat de més qualitat, fiabi-litat i puntualitat. En resum, una xarxamoderna, accessible per a persones demobilitat reduïda i sostenible amb l’en-torn, que millorarà la qualitat de vida delsciutadans i que per fi solucionarà el dè-ficit que durant tants anys s’havia acu-mulat al servei de Rodalies.2

Enrique URKIJODIRECTOR DE

DESENVOLUPAMENTESTRATÈGIC DE RENFE

E ls pròxims anys han de perme-tre a Renfe Rodalies oferir unservei que s’adapti a les noves

necessitats del ciutadà de Barcelona iCatalunya. Fiabilitat i puntualitat, infor-mació i atenció al client són els pilarsfonamentals en què Renfe basa el seutreball diari i de futur.

La inversió de 4.000 milions d’eurosprevista pel Ministeri de Foment en elpla de Rodalies de Barcelona fins al2015 permetrà a la xarxa de Rodaliesdisposar de més de 10 noves esta-cions, 11 nous intercanviadors i gaire-bé 7.000 noves places d’aparcament,així com la construcció de 25 quilò-metres de via i la duplicació de 80 qui-lòmetres, de manera que tota la xarxadisposarà de doble via. D’aquesta forma, al finalitzar el pla, Barcelonacomptarà amb un total de 492 qui-lòmetres de línies, 121 estacions i 21intercanviadors.

Si a aquesta inversió en infraestruc-tures s’hi afegeix la millora de la flota detrens, amb la incorporació d’un total de80 nous trens Civia, els serveis queprestarà Renfe Rodalies als ciutadans

de l’àrea de Barcelona s’incrementaranun 60% i es podran reduir els temps deviatge un 20%.

Aquesta oferta donarà més cobertu-ra a la població i estendrà el servei a80.000 persones més, amb millors ín-dexs tant de puntualitat com de fiabili-tat. Aquesta ampliació del servei situaràRodalies com una eina més en els ele-ments del futur transport intermodal, enquè la combinació dels diferents trans-ports públics serà la forma més eficienti eficaç de desplaçar-se entre dos punts.

Per un altre costat, milloraran els ser-veis d’informació de Rodalies amb unconcepte integral d’informació que per-metrà al ciutadà conèixer el funciona-ment del servei. Entre altres equipa-ments, està previst posar en servei unnou Centre d’Informació de Rodalies,amb eines i solucions innovadores. Amés, es desenvoluparan els mecanis-mes adequats que permetin renovar ioptimitzar els serveis d’atenció a lespersones. En aquest aspecte, s’ha dedestacar l’esforç en informació que estàfent Renfe en la comunicació dels can-vis de programació derivats de les obresde millora de la xarxa.

Dins dels valors afegits que aporta lautilització del servei de Rodalies, s’hade tenir en compte que, una vegadas’acabi la inversió prevista per Foment,s’evitarà l’emissió de 350.000 tones deCO2 a l’any. A més, s’evitaran 100 mi-lions de desplaçaments per carretera iaixí s’estalviaran a la societat 526 mi-lions d’euros, associats als efectes dela contaminació, els accidents de tràn-sit i el canvi climàtic.2

la tribuna

RODALIES DEL FUTUR,¿CAP ONANEM?

Barcelona disposaràel 2015 de 492 quilòmetres de línies i 121 estacions

LA CONSTRUCCIÓ de la nova línia orbital suposa el principal projecte d’am-pliació de la xarxa de Rodalies, amb un primer pressupost estimat de 4.000milions d’euros. La nova infraestructura contribuirà a redefinir la mobilitat in-terna de l’àrea metropolitana, trencarà la radialitat de l’actual xarxa i intercon-nectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona i entre si sense lanecessitat de passar per Barcelona.

La línia orbital ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 120quilòmetres que unirà els municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ri-bes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurníd’Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Esparreguera, Terrassa, Sabadell, Bar-berà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló,Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró. Per a aixòes construiran 68 quilòmetres de nova línia ferroviària, al tram principal, idonarà servei a 39 estacions gràcies als serveis orbitals. En total es preveuen23 estacions de nova construcció.

Els nous trams de la línia que farà falta construir seran els de Vilanova i laGeltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a SantaPerpètua i de Montmeló a Mataró. El traçat es completa amb trams que ja es-tan funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària existentdes de Vilafranca fins a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètuaa Parets del Vallès.

el projecteLÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA

Sense passar per Barcelona

Inversió de 4.000 milions d’euros per potenciar el servei ferroviari de Rodalies de Barcelona. Més de 10 noves estacions. Modernització de 107 estacions.Tota la xarxa en via doble, amb més de 80 quilòmetres de duplica-ció de via. Nova i més eficient estructura de la xarxa. 7.000 noves places d’aparcament.

Potenciar Rodalies per facilitar la mobilitat metropolitana. Ampliar la cobertura poblacional.Optimitzar la funcionalitat i la capacitat de la xarxa.Reduir els temps de viatge.Reduir i facilitar els transbords entre línies.Augmentar la connexió amb altres transports.Aconseguir més qualitat, fiabilitat i puntualitat.Millorar l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.Contribuir a la sostenibilitat de l’entorn i a millorar la qualitat de vida. Modernització de les infraestructures existents.

Dades destacades

Objectius

Més de 10 noves estacions (5 d’aquestes línies ja estan en funcionament).11 nous intercanviadors de transport. Modernització de la infraestructura: ERTMS i GSM-R a tota laxarxa; modernització de la catenària; noves subestacions elèctri-ques; millora de les instal·lacions de senyalització.Modernització de les 107 estacions actuals, amb andanes de200 metres accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Creació de 7.000 noves places d’aparcament.

Ampliacions de la xarxa: Nou accés a l’aeroport del Prat. Nova línia Cornellà-Castelldefels. Túnel de Montcada. Estudis d’una Línia Orbital Ferroviària.

Augment de la capacitat: més de 80 quilòmetres de duplica-cions de via (Montcada-la Garriga-Vic i Arenys de Mar-Blanes). Nova estructura de la xarxa amb 4 línies passants: Costa-Costa i Interior-Interior que permetran prestar un serveimolt més eficient. Exclusivitat per a Rodalies a les línies principals.

Obres

sobre el terreny

La nova L-9, les prolongacions de la resta de línies i els treballs d’ampliació de la cua de maniobres de Plaça Catalunya aconseguiran una ciutat completament connectada

L’activitat al subsòl de Barcelona és frenè-tica pel que fa a obres de prolongació delínies de metro. A la construcció de la qui-lomètrica L-9 s’hi suma la prolongació dela L-2 en els seus dos extrems, per un cos-tat cap a Badalona Centre i per l’altre capa Montjuïc. La L-4, per la seva banda, s’es-

tén des de La Pau fins a Sagrera i, per tant,es connectarà amb l’AVE. Pel que fa a laL-5, el seu extrem nord s’estén fins a Valld’Hebron, on connectarà amb la L-3, ambquè donarà resposta a una àrea de la ciu-tat amb una orografia del terreny que difi-culta la mobilitat.

També creixen les dues línies del me-tro comarcal del Vallès, que amplien elsseus serveis prolongant les línies a les ciu-tats de Sabadell i Terrassa. I per millorar lafreqüència d’aquestes línies està en cons-trucció la nova cua de maniobres de PlaçaCatalunya.

Més i millorservei

l’apunt

El metro s’allarga per tots els seus extrems

Prolongació L-2PEP VENTURABADALONA CENTRESuposarà l’arribada del metro al centre dela ciutat de Badalona, la interconnexió de laseva trama urbana i l’enllaç directe amb elcentre de Barcelona.Inversió: 52 milions d’euros.Longitud: 644 metres.Estacions: 1 (Badalona Centre).Demanda: 15.514 viatges/dia.Inici obra: Octubre 2005.Final obra: Previsió juliol 2010.

Prolongació L-2SANT ANTONIPARC LOGÍSTICPermetrà portar el metro a la muntanya deMontjuïc, al MNAC i a l’Anella Olímpica. Connectarà els dos recintes de la Fira iarribarà fins a l’aeroport i al Prat amb laL-9.Inversió: 659,5 milions d’euros.Longitud: 6,1 quilòmetres.Estacions: 6 (Poble Sec, Montjuïc, La Foi-xarda, Foc, Pedrosa/Fira i Parc Logístic).Demanda: 72.467 viatges/dia.Inici obra: Pendent de determinar. Final obra: Pendent de determinar.

Prolongació L-3CANYELLESTRINITAT NOVAConnecta la L-3 amb la L-4 i la L-11 i su-posa l’ampliació de l’oferta de metro a NouBarris i dóna servei directament als més de12.000 veïns del barri de Roquetes. S’hadonat cobertura a barris sense metro. Usua-ris de la L-11 poden canviar a la L-3 i arri-bar en menys temps al centre de Barcelo-na. A més a més, connecta Nou Barris ambl’Hospital de la Vall d’Hebron.Inversió: 156,5 milions d’euros.Longitud: 1,8 quilòmetres.Estacions: 2 (Roquetes i Trinitat Nova).Demanda: 14.000 viatges/dia.Inici obra: Octubre 2003. Final obra: Inaugurada octubre 2008.

Prolongació L-4LA PAUSAGRERALa principal característica d’aquesta obra ésque farà arribar a l’àrea de Sagrera la línia 4connectant amb la futura estació d’alta ve-locitat i rodalies, així com amb l’intercanvia-dor de La Sagrera, que serà un dels més im-portants de la xarxa de metro al confluir L-1,L-5, L-9 i L-4. Inversió: 277,6 milions d’euros.Longitud: 3,7 quilòmetres.Estacions: 3 (Santander, Sagrera TAV i LaSagrera).Demanda: 43.688 viatges/dia.Inici obra: En execució. Final obra: Previsió any 2014.

Prolongació L-5HORTAVALL D’HEBRONPermet donar resposta a la demanda detransport públic d’una àrea d’elevada densi-tat de població (65.000 persones) amb unacomplicada orografia del terreny que dificul-ta el transport en superfície. A més, suposaobrir el servei de metro a barris que fins arano en tenien com el Carmel i la Teixonera. Ai-xí mateix, suposa la connexió amb l’Hospi-tal Vall de la d’Hebron.Inversió: 198,4 milions d’euros.Longitud: 2,1 quilòmetres.Estacions: 3 (Carmel, El Coll/La Teixonera iVall d’Hebron).Demanda: 30.000 viatges/dia.Inici obra: Març de 2007.Final obra: Tardor de 2010.

Construcció L-9Quan tota la L-9 estigui en marxa traves-sarà Barcelona amb la finalitat de connec-tar barris de la ciutat amb una gran de-manda de transport públic, com l’eix CarlesIII-Ronda del Mig-Travessera de Dalt-Sa-grera, i unirà Badalona i Santa Coloma deGramenet amb la Zona d’Activitats Logísti-ques del port (ZAL), la Zona Franca i l’ae-roport del Prat.

Inversió: 6.500 milions d’euros.Longitud total: 43,71 quilòmetres de tú-nel i 4,09 quilòmetres de viaducte.Total estacions: 52. Demanda: 130 milions de passatgers al’any.Inici obra: Any 2002.Final obra: La previsió és que el 2014 to-ta la línia estigui en servei.

Prolongació FGCTERRASSA RAMBLACAN ROCALa nova infraestructura dotarà de metrourbà barris que fins ara no disposaven d’a-quest transport públic, com els barris de lazona nord. Tota la ciutat de Terrassa que-darà coberta i connectada amb la línia deRenfe. Inversió: 321 milions d’euros.Longitud: 4,5 quilòmetres.Estacions: 3 (Vallparadís, IntercanviadorFGC-Rodalies i Can Roca).Demanda: 32.000 viatges/dia.Inici obra: Primera fase l’octubre del2003.Final obra: Previsió entrada en servei l’any2011.

Prolongació FGCSABADELL CAN FEUCA N’ORIACLa nova línia connectarà els barris delnord de la ciutat del Vallès amb el cen-tre i facilitarà l’intercanvi modal amb Ren-fe. Així mateix, la prolongació del metrodel Vallès facilitarà els desplaçaments en-tre Sabadell i la resta de municipis me-tropolitans. Inversió: 400 milions d’euros.Longitud: 4,4 quilòmetres.Estacions: 4 (Plaça Major, Eix Macià, PlaçaEspanya i Ca n’Oriac).Demanda: 21.325 viatges/dia.Inici obra: Les obres van començar elmarç del 2008.Final obra: Previsió entrada en servei l’any2012.

Augment capacitat FGCCUA DE MANIOBRES PLAÇA CATALUNYAPermetrà que els trens tinguin una fre-qüència de 90 segons davant els 120segons actuals i, per tant, un incrementde la capacitat d’un 25%. En el cas delmetro del Vallès, als ramals de Sabadelli Terrassa la freqüència arribarà als 6 mi-nuts. D’altra banda, suposarà la millo-ra i ampliació de l’estació de Plaça Ca-talunya.Inversió: 108 milions d’euros.Longitud: 750 metres.Estacions: 1.Demanda: 14.075 viatges/dia.Inici obra: Licitació de les obres el pri-mer trimestre del 2010.Final obra: Previsió d’entrada en ser-vei l’any 2012.

Prolongacions en fase d’estudiL-3: ZONA UNIVERSITÀRIASANT FELIU DE LLOBREGATInversió: 1.274 milions d’euros.Longitud total: 8,6 quilòmetres.Total estacions: 9.

L-6 FGC: REINA ELISENDAFINESTRELLESInversió: 217 milions d’euros.Longitud total: 2,6 quilòmetres.Total estacions: 3.

Prolongacions en fase d’estudiL-1: FONDO BADALONA CENTREInversió: 402,4 milions d’euros.Longitud total: 3,9 quilòmetres.Total estacions: 4.

L-1: HOSPITAL DE BELLVITGEEL PRATInversió: 296,1 milions d’euros.Longitud total: 3,8 quilòmetres.Total estacions: 1.

1

2

5

6

3

4

8

9

10

11

7

Lìnea RENFE

C-58

N-150

El nou mapadel metro deBarcelona

el gràficLA LÍNIA DELMETRO DEL VALLÈSTINDRÀ MÉSRECORREGUTI NOVESESTACIONSA SABADELLI TERRASSA

El metro comarcal delLlobregat ja és realitatL’augment de freqüències del tren de FGC respon a la voluntat de potenciar el transport públic

Tren de la línia S-2 a l’estació de FGC de Muntaner (Barcelona).

La nova estació de Martorell Central de FGC.L a línia que connecta el Baix Llo-

bregat, l’Anoia i el Vallès amb Bar-celona funciona a ple rendiment des

de fa menys d’un any, quan es va aug-mentar la freqüència dels trens i va pas-sar a denominar-se metro comarcal. L’in-crement de pas dels trens de FGC peraquestes comarques responia a la ne-cessitat d’absorbir el creixement de-mogràfic de la zona. Des d’aleshores, peltram Plaça Espanya-Martorell hi passa untren cada cinc minuts en hora punta, i perles bifurcacions Martorell-Manresa i Mar-torell-Igualada, un cada 20.

Recentment el metro del Vallèsha estrenat un nou horari detrens marcat per l’augment dela freqüència. Es tracta de

l’entrada en funcionament de la prime-ra de les millores que es tenen previs-tes per al que s’ha denominat el me-tro del Vallès. Les pròximes mesures enprocés d’execució són la prolongacióde la línia a Terrassa i a Sabadell, demanera que s’amplia el servei en zoneson no arribava el tren, i la construccióde la cua de maniobres a l’estació dePlaça Catalunya, que permetrà encaramés freqüència que la recentment inau-gurada.

La prolongació de la línia de Terrassaestendrà la xarxa de FGC fins a Can Ro-ca, el parc Vallparadís, la Universitat Po-litècnica de Catalunya (UPC), el MuseuTèxtil, la Cartoixa, el conjunt monumentalde Sant Pere, la Mútua o l’Hospital deSant Llàtzer, cosa que suposa la cons-trucció d’un nou tram de 4,5 quilòme-tres i 3 noves estacions. En total, es pre-veu doblar el nombre de viatgers actuals,concretament 32.000 passatgers al dia.

QUATRE NOVES ESTACIONSLa prolongació de la línia de Sabadellsuposarà la creació de quatre noves es-tacions a l’interior del casc urbà, aixícom el soterrament i la reforma integralde l’actual Sabadell-Estació, que seràsubstituïda per una nova estació a laplaça Major. Des d’aquest punt, el traçatcontinuarà fins a les noves estacions de

l’eix Macià i de Plaça Espanya, on s’u-bicarà l’intercanviador amb Renfe. Mésal nord, s’ubicarà la nova estació de Can’Oriac i a continuació, com a final delínia, les cotxeres i una cua de manio-bres. Una vegada es completin les obresel 2012, es donarà servei a set milionsd’usuaris.

Finalment, es treballa en la construc-ció de la cua de maniobres a PlaçaCatalunya, que permetrà incrementar la

capacitat de la línia fins a un 33%, demanera que es pugui donar un servei de40 trens/hora en cada sentit. El projec-te, que suposa una inversió de 108 mi-lions d’euros, comprèn també la remo-delació de l’estació i dels accessosferroviaris.

Per un altre costat, cal destacar queja s’ha encarregat també la construcciódels 24 nous trens necessaris per pres-tar el nou servei.2

Per fer realitat el metro comarcal es vanhaver de desdoblar 20 quilòmetres de viaentre Sant Boi de Llobregat i Martorell i elconseqüent soterrament de les estacionsde Pallejà i Sant Andreu de la Barca. Tam-bé es van eliminar els 14 passos a nivellque hi havia entre Barcelona i Martorell.Per un altre costat es va construir la novaestació Martorell-Central, que es configu-ra com un potent intercanviador amb elsserveis de Renfe, que permet amb un soltransbord accedir a les principals pobla-cions del Bages, l’Anoia, el Vallès i elPenedès.

També es van haver d’adaptar les viesi construir apartadors a les poblacions de

Vilanova del Camí, Capellades i Olesa, onnomés hi havia via única. Per un altre cos-tat, es van rehabilitar un total de 42 esta-cions per aconseguir que totes fossin ac-cessibles a les persones de mobilitatreduïda. La inversió total destinada aaquest capítol ha estat de 263,7 milionsd’euros.2

M. Ñ.Àrea Monogràfics M

D. P.Àrea Monogràfics M

La capacitat delservei ferroviarien aquesta zonaaugmentarà un 33%

Terrassa i Sabadell, encara més a prop de la ciutat de BCN La línia de FGC del Vallès tindrà una millor cobertura, més unitats i més freqüència

LES ACTUACIONSSUPOSEN UNA INVERSIÓECONÒMICA DE 821MILIONS D’EUROS

LA XIFRA

DPEL TRAM PLAÇAESPANYA-MARTORELL HI PASSA UN COMBOI CADA CINC MINUTS

Joan TORRESPRESIDENT

DEL CONSELLD’ADMINISTRACIÓ DEFERROCARRILS DE LA

GENERALITAT

Més circulacions, menys es-peres a les andanes, millo-ra del confort a l’interior dels

trens i, en definitiva, un servei demés qualitat per als nostres clients.Ferrocarrils de la Generalitat ha con-solidat aquests últims anys unes fre-qüències més pròpies d’un metroque d’un operador ferroviari en gai-rebé tots els seus trajectes.

En la línia del Vallès, actualment hicircula un tren cada tres minuts enhora punta entre Barcelona i SantCugat, i cada 12 minuts entre Bar-celona i Sabadell, i també entre Bar-celona i Terrassa. Aquestes fre-qüències encara s’han de reduir a lameitat coincidint amb la prolongacióde la línia, que comptarà el 2012amb un total de cinc estacions a Sa-badell i quatre a Terrassa, a més dela nova estació de Volpelleres a SantCugat, que estrenarem aquest any.Una millora del servei que serà pos-sible gràcies a la construcció d’unanova cua de maniobres a l’estacióde Plaça Catalunya i a la inversió de155 milions d’euros del Govern ca-talà en la compra de 24 trens nous.

En la línia Llobregat-Anoia tambés’han reduït els temps de viatge ambla posada en marxa dels metros co-

marcals el 2008. L’antic carrilet s’haconvertit en una línia moderna,100% accessible, i amb unes fre-qüències competitives. El servei ac-tual en hora punta és d’un tren ca-da quatre minuts entre Barcelona iSant Boi, cada cinc minuts entreBarcelona i Martorell, cada 12 mi-nuts entre Barcelona i Olesa deMontserrat, i cada 20 minuts entreBarcelona i Igualada, i també entreBarcelona i Manresa.

Els que utilitzen el servei de Fer-rocarrils ja no depenen, doncs, delclàssic horari de butxaca per pro-gramar els seus desplaçaments. Lamillora de les freqüències la garan-teix un tren sense pràcticamenttemps d’espera a les estacions, iaquest és el principal motiu pel qualcreiem que el nostre servei es potequiparar actualment al d’un metroen el 90% de la nostra xarxa. L’ú-nica excepció segueix sent el serveide rodalies a Igualada i Manresa,amb poc marge de millora per la cir-culació per via única.

Els metros del Vallès i el Baix Llo-bregat són un exemple del nostremodel de gestió, basat enl’excel·lència, que ens permet seruna de les companyies de transportpúbliques més ben valorades pelsusuaris.2

EL METROCOMARCAL,UNA GRANOPORTUNITAT

la tribuna

Es construirà una nova cua de maniobres a l’estació de laplaça de Catalunya

La L-9 dibuixa un nou mapa deBarcelona i la seva interaccióamb les poblacions adjacents.Municipis com Santa Coloma,Badalona, l’Hospitalet de Llo-

bregat i el Prat de Llobregat, que formenun continu urbà amb Barcelona, ara tam-bé s’uniran per sota terra a través de laque serà la línia subterrània i automàticamés llarga d’Europa.

El principal avantatge per al ciutadà ésel nou servei que s’obre en barris que ac-tualment no tenen metro, com el Bon Pas-tor, Llefià, la Salut, Singuerlín, la ZonaFranca i Sant Cosme. A més, municipissencers com el de Santa Coloma, amb elrecent primer tram inaugurat, han vistcompletada la seva connexió amb Bar-celona. La L-9 avui ja és una realitat aSanta Coloma ja que des de fa un mesaquesta ciutat de 117.000 habitants, onnomés existien dues estacions de metrode la L-1, ja disposa de cinc estacionsmés: Can Zam, Singuerlín, Església Ma-jor, Fondo i Can Peixauet. D’aquesta ma-nera, s’han estrenat prop de quatre quilò-metres de túnel i s’han connectat a travésde l’intercanviador de Fondo amb totala xarxa de metro.

PER FASESLa segona fase es posarà en marxa du-rant aquesta primavera, quan s’afegeixiel ramal de Badalona, que comença alGorg i finalitza al Bon Pastor, a la riba bar-celonina del Besòs. A més, s’obrirà laconnexió d’aquesta última estació ambCan Peixauet, de manera que es confor-marà una línia en forma de Y. La L-9 tindràdos ramals, un que anirà de Can Zam al’aeroport, i un altre que connectarà elGorg amb el polígon Pratenc. Tots dostindran un gran tram comú (Bon Pastor-Gornal).

L’enllaç amb la L-2 al Gorg també per-metrà un millor accés des de Badalona aBarcelona, en aquest cas des de Bada-lona. La tercera estrena, prevista perabans de l’estiu, serà la del tram Bon Pas-tor-Sagrera. A la Sagrera es configura ungran intercanviador que ja rep les línies 1i 5 i que en un futur s’ampliarà a la L-4 iRodalies.

En conjunt, aquestes actuacions, quecompletaran el tram nord de la L-9, su-posen l’obertura d’11 quilòmetres de líniai 11 estacions. Les previsions preveuenque serà el 2014 quan la L-9 tindrà enmarxa tot el seu recorregut. Un total de47,8 quilòmetres uniran punts estratègics,centres logístics, zones d’equipaments izones de serveis, com l’aeroport, la ZonaFranca, la Fira, l’ampliació del port, la Ciu-tat de la Justícia, el campus universitari dela Diagonal, l’estació de la Sagrera TAV,l’Hospital de Sant Pau, el parc Güell, elCamp Nou i la Ciutat del Bàsquet.

Fins ara, l’afluència mitjana del primertram inaugurat és de 15.000 viatgers. Espreveu que la xifra augmentarà a 20.000quan aquesta primavera s’obri el noutram de la línia i quan tota la línia estiguien servei, el 2014, segons les previsionsactuals, 130 milions de passatgers usa-ran a l’any els serveis del nou metro, xi-fra que suposarà el 20% del total de viat-gers de metro.

La línia constarà de 52 estacions, deles quals 20 seran intercanviadors, i per-metrà millorar el transport a l’àrea me-tropolitana de Barcelona, ja que con-nectarà amb altres sistemes de transportferroviari col·lectiu com Rodalies Renfe,TAV, altres línies de metro (L-1, L-2, L-3,L-4 i L-5) i de FGC (L-6, L-7 i L-8), aixícom amb el Trambaix i el Trambesòs. Unaobra molt complexa que compta amb unpressupost de 6.500 milions d’euros.

CONSTRUCCIÓ FIABLE I SEGURALa L-9 tindrà 43,71 quilòmetres de túneli 4,09 quilòmetres de viaducte. La majo-ria de la línia s’està construint amb tu-neladores d’última generació que estanpreparades per perforar terrenys de di-ferents composicions. Les tuneladores

perforen amb un capçal que extreu el ma-terial i l’evacua per la part posterior ambunes llargues cintes transportadores. Apart de l’excavació, la màquina tambéinstal·la el sosteniment definitiu del túnel,constituït per un anell de dovelles (pecesprefabricades de formigó armat) d’unesvuit tones de pes cada una, i injecta mor-ter per omplir l’espai anular entre l’ex-tradós de l’anell i el terreny. D’aquestamanera, es garanteix l’estabilitat i l’es-tanquitat del túnel, no s’afecta la super-fície i es minimitza l’impacte sobrel’entorn.

A la part de la Zona Franca on la L-9connectarà amb el port i la ZAL, els trenscircularan sobre un viaducte. En aques-ta zona de la ciutat de Barcelona no espot construir a gran profunditat per unasèrie de condicionants, com la gran den-sitat de serveis (oleoductes, gasoductes,grans col·lectors, etcètera) al llarg del car-rer A i un nivell freàtic molt superficial. Lesestacions d’aquest tram estaran situa-des a 6,5 metres d’altura i l’accés desdel carrer es realitzarà mitjançant esca-les mecàniques i ascensors. El viaducte,que tindrà 4 quilòmetres de longitud, ésel primer amb aquestes característiques

La L-9 és la línia subterràniaautomàtica més llarga d’EuropaConnectarà els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet i el Prat

Les previsionsapunten a una mitjanade 130 milionsd’usuaris anuals

J. Z.Àrea Monogràfics M

que es construeix a l’Estat espanyol iajudarà a millorar la mobilitat a la ZonaFranca.

CONCEPTE INNOVADOREn aquesta zona s’estan construint igual-ment tallers i cotxeres per a la L-9. Estracta d’un edifici de 26.000 metres qua-drats i 12 vies d’estacionament, on tam-bé s’ubicaran oficines. L’altre extrem dela línia, a Santa Coloma de Gramenet,també comptarà amb tallers i cotxeres aCan Zam.

La L-9 és en si un concepte innova-dor del sistema de metro a nivell mun-dial i en particular per a Barcelona. So-bretot per l’automatització dels trens, jaque viatgen sense conductor i estan sin-cronitzats amb l’obertura i el tancamentde les portes de les mampares de se-guretat existents en cada andana i delsascensors de les andanes. Es tracta d’unsistema, únic a l’Estat espanyol, que per-met dotar de més seguretat, fiabilitat icapacitat d’ajustar l’oferta a la deman-da en casos extraordinaris, i el seu be-nefici més important suposarà la pos-sibilitat d’injectar més trens en situacionsde col·lapse.2

Traçat de la línia 9 de metro

Operador TMBEstacions Total: 52 estacions

20 estacions en el tram compartitPressupost 6.500 milions d’eurosLongitud 47,8 kmProfunditat de 0 a 90 mPassatgers previstos 2014 130 milions anuals / 350.000 viatgers diaris Municipis coberts Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de GramenetInauguració Tardor 2009: Estació de Can Zam - Can Peixauet (sense Santa Rosa)

Primavera 2010: estacions de Santa Rosa i Bon Pastor, juntament amb el tram de BadalonaEstiu 2010: Tram Bon Pastor-Sagrera MeridianaFins al 2014, inauguracions de trams cada any

DADES TOTALS

ELS TRENS que donen servei a laL-9 són automàtics, és a dir, no te-nen conductor. El sistema localitzaels trens amb l’ajuda d’estacions deràdio i balises, a la vegada que me-sura la distància que els separa. Elmetro automàtic permet circularamb freqüències de pas més eleva-des i que els automatismes estiguinpreparats per reaccionar amb mar-ges de temps molt precisos, cosaque millora la seguretat del servei.El nou sistema es controla des delcentre de comandament de la Sa-grera, on es localitzen, controlen iprogramen els combois. El telecon-trol és un sistema innovador quepermet gestionar els diferents dis-positius integrats en cada tren. Lesandanes compten amb mamparesque s’obren i es tanquen en sincro-nització i de forma automàtica.

el sistema

TRENS SENSECONDUCTOR

Si ens parem un instant i ensfixem en les previsions queconcerneixen la mobilitat deseguida ens adonarem queés necessari fer una clara

aposta pel transport públic i més con-cretament pel ferroviari. L’augment po-blacional i la millora de la competitivitateconòmica preveuen importants creixe-ments tant en el trànsit de viatgers comen el de mercaderies. Per absorbiraquest creixement i aconseguir una mo-bilitat eficient i sostenible, el Govern dela Generalitat s’ha fixat com a objectiupotenciar l’ús del ferrocarril tant per altransport de passatgers com per al demercaderies.

En aquest sentit, la Generalitat de Ca-talunya, a través del Pla d’Infraestructu-res del Transport de Catalunya (PITC),s’ha proposat augmentar la capacitat fer-roviària en determinats recorreguts i l’o-bertura d’altres de nous. Es tracta delque s’ha anomenat l’impuls dels trensdel futur i que comprenen projectes comla línia d’alta velocitat, el Corredor delMediterrani, l’adaptació de vies a l’am-ple estàndard o el servei ferroviari del ra-mal exclusiu per a Seat i el nou Eix Trans-versal.

POTENCIAR LA COMPETITIVITATEl principal objectiu és potenciar la com-petitivitat del país i convertir Catalunyaen la porta del sud d’Europa que distri-bueixi el trànsit cap al centre peninsular(el corredor de l’Ebre), el sud a través delCorredor del Mediterrani i cap a Europaamb el tren d’alta velocitat. D’altra ban-da, l’Eix Transversal permetrà el trànsitinterior de mercaderies sense passar perBarcelona i la sortida directa des del portde Barcelona.

Projectes com l’AVE són per a l’àreade Barcelona una oportunitat immillora-ble de caràcter territorial que han de per-metre que Barcelona i Catalunya es con-figurin com el centre d’un territori de mésde 10 milions d’habitants a l’estendre la

La Generalitat volque Catalunya esconverteixi en laporta sud d’Europa

seva àrea d’influència des de València,pel sud, fins a Montpeller, al nord, i Sa-ragossa per l’est. I no només per a Bar-celona: Tarragona, amb la seva potent in-dústria petroquímica, veu amb esperançaels escassos quilòmetres que la separende la via d’ample europeu. L’alta veloci-tat, a més de connectar Catalunya ambla resta d’Europa i amb les ciutats es-panyoles, unirà i equilibrarà el territori ca-talà amb els serveis regionals d’altes pres-tacions Avant en el seu pas per lescapitals catalanes.

INTERMODALITATLa creixent activitat del port de Barce-lona, l’aeroport i la plataforma logísticadel delta preveuen doblar el trànsit ter-restre de mercaderies l’any 2020. Enaquest sentit, els nous accessos ferro-viaris jugaran un paper molt important al’hora d’absorbir i potenciar aquest crei-xement.

Una altra previsió assenyala que a ni-vell peninsular el trànsit de mercaderiesaugmentarà 2,6 vegades, i passarà dels100 milions de tones actuals als 269 pre-vistos. La proposta ferroviària en l’apar-tat de mercaderies del PITC preveu 311nous trens diaris travessant els Pirineus(actualment són 43) que podrien subs-tituir un nombre equivalent de 12.500camions. D’aquesta manera, un 20% deles mercaderies que travessen el Pirineues transportarien per ferrocarril.

Amb l’objectiu d’absorbir i potenciaraquest augment del trànsit de mercade-ries, les accions que contempla el PITCtenen com a objectiu que el ferrocarril as-sumeixi una quota modal superior al 10%el 2026 (actualment és del 4%). Per això,les mercaderies transportades per ferro-carril han d’augmentar un 8,5% anual i eltransport per carretera s’ha de manteniri, en la mesura del possible, evitar quecreixi.

Els trens del futur també tenen com aobjecte acollir la creixent demanda de pas-satgers. En aquest capítol, el Govern ca-talà s’ha proposat que el total de la mo-bilitat generada en vehicle privat no hauriade créixer per sobre del 60% el 2026,mentre que la mobilitat en transport pú-blic hauria de poder fer-ho per sobre del120%.

Per assumir aquests importants objec-tius pel que fa a transport de mercade-ries i de passatgers, Catalunya dotarà laseva xarxa ferroviària amb 800 quilòme-tres de noves línies d’alta velocitat, més

de 300 quilòmetres de noves línies con-vencionals i millorarà 576 quilòmetres delínies existents.

AVE A FRANÇAEl traçat d’alta velocitat cap a França ésd’ample europeu i reuneix dues circums-tàncies que el converteixen, per a Ca-talunya, en un element estratègic: d’u-na banda permetrà la connexió ràpidaamb la resta de la Península (Madrid iSevilla); de l’altra, al tractar-se d’ampleeuropeu, permetrà la connexió ferrovià-ria entre Barcelona i els mercats de laUnió Europea.

Aquesta línia té una velocitat de dis-seny superior als 300 km/h i es troba enconstrucció, amb previsió de posada enservei el 2012 fins a la frontera. Es trac-ta d’una línia que, a diferència del tramentre Lleida i Barcelona, exclusiu per apassatgers, entre Barcelona i la fronteraserà per a trànsit mixt.

Per accelerar la connexió de Cata-lunya amb França en ample internacio-nal s’està instal·lant un tercer rail entreCastellbisbal i Mollet. A partir de Mollets’aprofitarien trams de la línia d’alta ve-locitat ja finalitzats i s’adaptarien tramsde la línia existent a ample mixt. Coma resultat d’això, a finals del 2010 seràpossible que trens en ample internacio-nal des de Barcelona puguin circular finsa la frontera i connectar-se amb la res-ta de la xarxa europea. Això farà pos-sible que trens de mercaderies puguinanar des del sud de Barcelona (incloentel port) fins a la frontera amb ampleeuropeu.

Una altra transformació més que no-table serà la de Girona, on s’està cons-truint el nou traçat en túnel, que inclouràuna estació al centre de la ciutat on con-fluiran els serveis ferroviaris convencio-nals i els destinats a alta velocitat.

El projecte es completarà quan aca-bin les obres del pas de l’AVE per Bar-celona, que inclouen la construcció del’important nus de comunicacions queconfigurarà la nova estació de la Sagre-ra, nucli que comptarà amb els serveisde rodalies i alta velocitat, així com ambla connexió al sistema de metro i una es-tació d’autobusos interurbans.

Per complementar les actuacions des-tinades a potenciar el transport ferrovia-ri de mercaderies es preveu construir unnou accés al port de Barcelona que pres-ti servei a tota la zona de nova amplia-ció i que anirà acompanyat per una pla-

taforma ferroviària en l’àmbit de l’anti-ga desembocadura. Aquestes actua-cions combinades permetran convertirel delta del Llobregat en la porta maríti-ma del sud d’Europa per als tràfics ma-rítims de mercaderies d’Orient que tra-vessen el Mediterrani.

CORREDOR DEL MEDITERRANIEn la mateixa línia d’augmentar i poten-ciar el transport per ferrocarril, es treba-lla en la construcció del Corredor del Me-diterrani. Aquest corredor ferroviaris’estén des de Girona i la frontera fran-cesa fins a les localitats andaluses d’Al-gesires i Cadis, i passa en paral·lel pertota la costa del mar Mediterrani. El Cor-redor del Mediterrani unirà Cadis, Alge-sires, Màlaga, Granada, Almeria, Múrcia,Cartagena, Alacant, València, Castelló,Tarragona, Barcelona, Girona i la fronte-ra francesa.

A diferència de les primeres línies d’al-ta velocitat espanyola, aquesta línia nos’està construint completament de zero,sinó que està formada per trams nous itrams modernitzats de línies clàssiques.En alguns dels seus trams comparteix lí-nia amb les d’alta velocitat que uneixenles ciutats mediterrànies amb el centre pe-ninsular.

L’objectiu és dotar tot aquest territorid’una oferta ferroviària adequada tant pera passatgers com per a mercaderies. Aixòsignifica que en alguns casos, com és elValència-Tarragona, el corredor s’ha dedotar de quatre vies ferroviàries, dues dedestinades als tràfics de mercaderies itrens convencionals i dues d’especialitza-des en alta velocitat. D’aquesta maneraes permetria un temps de viatge entreValència i Barcelona del voltant d’una ho-ra i mitja i una oferta per a mercaderiessense colls d’ampolla limitatius. Per com-plir aquest objectiu el Ministeri de Fomentté actualment en execució la connexió delcorredor amb la línia d’alta velocitat Bar-celona-Madrid, entre Tarragona i Barce-lona i està redactant l’estudi informatiu d’u-na nova línia d’alta velocitat entre Castellói Tarragona. S’ha de destacar que a l’es-tació d’Aldea s’impulsarà la creació d’unintercanviador de transport de viatgers pera les Terres de l’Ebre, on confluiran els ser-veis d’alta velocitat, regionals, rodalies,trens tramvia i autobús.

EIX TRANSVERSALLa construcció del futur Eix TransversalFerroviari, que unirà Girona i Lleida, és un

La línia d’alta velocitat, el Corredor del Mediterrani, l’adaptació de les vies a l’ample europeui la construcció de l’Eix Transversal dibuixen el mapa ferroviari del progrés

La saturació de la carretera i la necessi-tat d’aconseguir la reducció de les emis-sions de gasos d’efecte hivernacle queprovoquen el canvi climàtic obliguen aprioritzar el transport ferroviari. El futurés del transport públic, del tren i de l’am-ple europeu, que permetrà que Catalu-

nya es configuri com el centre d’un te-rritori de més de 10 milions d’habitantsi en la porta del sud d’Europa que dis-tribueixi el trànsit cap al centre peninsu-lar. Per això, el Govern de la Generali-tat de Catalunya s’ha fixat com a objectiuprioritari potenciar l’ús del ferrocarril tant

per a passatgers com per a mercaderiesi treballa en projectes com la línia d’al-ta velocitat, el Corredor del Mediterrani,l’Eix Transversal, l’adaptació de vies al’ample estàndard o ramals exclusius peral sector industrial com és el cas del ra-mal de Seat.

Transport del segle XXI

el tren

Passatgers i mercaderieses mouen en ferrocarril

DEs comptaran 800 km de no-ves línies d’alta velocitat, 300km de noves línies conven-cionals i la millora de 576 kmde línies existents

DLa Generalitat fixa un crei-xement de l’ús del vehicle persota del 60% i un incrementdel transport públic per sobredel 120%

DEs preveuen 311 nous trensdiaris travessant els Pirineus[ara n’hi ha 43] que podriensubstituir l’equivalent a 12.500camions

REVOLUCIÓFERROVIÀRIA

JORDI ZARLASAÀrea Monogràfics M

dels projectes aprovats pel Govern perimpulsar de manera decisiva el transportde passatgers i mercaderies per ferro-carril. L’aposta significa una potenciaciódel reequilibri territorial, perquè prioritzaràla transversalitat en lloc de la radialitat.Es tracta d’un dels projectes més im-portants per al futur de les comunicacionsferroviàries i per a la mobilitat general delpaís.

L’Eix Tranversal Ferroviari serà una lí-nia de trànsit mixt de mercaderies i deviatgers en alta velocitat que unirà Llei-da, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igua-lada, Manresa, Vic i Girona, i connectarà,així mateix, amb la línia d’alta velocitat aLleida i a Girona. A més, un ramal d’I-gualada a Martorell connectarà amb leslínies de mercaderies cap al port i les deviatgers cap a Barcelona. També es pre-veu la construcció d’un altre ramal (Man-resa-Castellbisbal-port de Barcelona) quepermeti no només el pas de mercaderies,sinó que també serveixi com a penetra-ció de serveis de passatgers cap a Bar-celona.

En total, la reserva per a l’Eix Trans-versal Ferroviari és de l’ordre de 250quilòmetres de traçat considerant els di-ferents ramals i enllaços. Aquest eix serà

d’ample internacional i dissenyat per atrens de viatgers a 250 km/h i de mer-caderies a 120 km/h. Es preveu crear 7noves estacions de passatgers i diversesterminals de càrrega. També es preveuque un 40% de la futura línia sigui en tú-nel baix i un 14% en viaducte. En les pri-meres estimacions, es preveu que l’exe-cució d’aquest projecte comporti unainversió d’uns 7.000 milions d’euros.

RAMALS INDUSTRIALSUna altra de les línies de treball de la Ge-neralitat per descongestionar el trànsitde mercaderies per carretera i per millo-rar la seguretat del transport, així comper potenciar la intermodalitat, sobre-tot entre serveis ferroviaris i marítims, eltrobem en la construcció de dos ramalsque connecten les instal·lacions de Se-at Martorell amb Seat Zona Franca i ambel port. Es tracta de dos serveis: el pri-mer uneix la planta de Martorell amb elport de Barcelona i facilita així el trans-port sostenible dels vehicles nous de Se-at, mentre que el segon ramal connectales instal·lacions de Martorell amb les deZona Franca i s’utilitza fonamentalmentper al transport de components per acotxes.2

la tribuna Jacinto SEGUÍ PRESIDENT DE FERRMED

Després de més de dos anys de tre-ball de les principals consultores

europees, s’ha presentat el resultat d’ungran estudi sobre la viabilitat tanteconòmica com mediambiental del cor-redor Ferrmed, que facilitarà el trànsitde mercaderies per ferrocarril en l’eixque passa pel Corredor del Mediterra-ni, les conques del Rin i el Roine, finsa Escandinàvia. Aquest estudi ha estatcofinançat per la Unió Europea, les co-munitats autònomes, països europeusi Ferrmed.

S’han definit uns estàndards Ferrmedque permetrien la circulació de trens entot el recorregut, amb el mateix amplede via, longitud, tensió elèctrica, rampes,pes màxim, seguretat, senyalització,etcètera, a fi d’augmentar la quota de

mercat del transport ferroviari, perquè lesempreses puguin transportar els seusproductes de forma més competitiva.

Així, per a distàncies superiors a 500quilòmetres, la quota de participació delferrocarril arribaria al 24%, i en distàn-cies superiors als 1.000 quilòmetres s’in-crementaria fins al 28%, per acostar-sea l’objectiu de Ferrmed del 30%.

Durant els pròxims 15 anys es ne-cessitaria una inversió total de 177.764milions d’euros (respecte al Corredordel Mediterrani la inversió puja a 35.000milions d’euros).

Amb aquestes inversions, els bene-ficis esperats en termes de rendibilitateconòmica se situen en l’11,09% so-bre el total de la inversió.

En l’àmbit mediambiental, s’ha de

ressaltar que amb el corredor es re-duiran al voltant de 900.000 tones dediòxid de carboni (CO2) a l’any.

Ferrmed, que proposa 100 accionsconcretes a desenvolupar en aquestaxarxa per millorar el trànsit de merca-deries, considera fonamental que la res-ponsabilitat de la gestió recaigui en laComissió Europa perquè aquestes ac-tuacions es duguin a terme de mane-ra unificada.

Les conclusions de l’estudi han deser el punt de partida d’un pla d’inver-sions urgents a la xarxa ferroviària delgran eix Ferrmed i la seva àrea d’in-fluència, d’acord amb les propostes del’estudi, i que això comporti la seva de-claració de projecte prioritari per partde la Comissió Europea.2

EL CORREDOR MEDITERRANI

Xarxa d’ample internacional

Eix Transversal

Connexió de l’Eix Transversalamb Barcelona des d’Igualada

Corredor del Mediterrani(en execució)

LLEIDA

GIRONA

Per vostè, ¿quins avantat-ges suposarà per a l’usuariel traspàs de Rodalies?–Actualment és molt difícil dedeterminar, perquè no conei-

xem quin és el contingut concret ni elstermes de la negociació. De totes ma-neres sí que s’ha de constatar que és untraspàs molt complex que requereix unanegociació molt cuidada. Encara quecreiem que el primer beneficiat d’aquesttraspàs serà l’usuari, tenim clar que sónun canvi en l’operació i fins que no es fa-cin efectives les inversiones en milloresl’usuari no percebrà els beneficis delscanvis. Per tant, creiem que l’usuari per-cebrà les millores a mitjà i llarg termini.

–¿Quins creu que són els principalsreptes que haurà d’afrontar el nouservei de Rodalies?

–El principal repte és la millora globalde la qualitat del servei, i com he ditabans, això no es pot fer d’una maneraimmediata. És necessari incrementar elnombre d’unitats del material mòbil permillorar les freqüències dels trens i elstemps de recorregut, els nodes d’inter-canvi amb la resta de modes, la quali-tat i la fiabilitat, per convertir Rodalies enun servei de transport metropolità efi-cient, que li permeti ser molt competitiui integrar-se d’una manera total en el con-junt de la xarxa de transport metropolità.Això ha de ser més fàcil una vegada tras-passada la xarxa.

Per aconseguir això és urgent fer elque ja preveu el Pla de Rodalies del Mi-nisteri de Foment: renovar instal·lacions(electrificació, senyalització...), les esta-cions i les seves andanes, i els sistemesd’informació al viatger. També és neces-sari estudiar algunes millores en la infra-estructura, com els traçats (a la línia deManresa), o alguna quadruplicació (Cas-telldefels-el Prat), i sobretot, el que ja estàprevist però que avança molt lentament,desdoblar les vies úniques existents (lí-nies de Vic i del Maresme).

–¿Com preveu que seran les Ro-dalies del futur?

–S’està treballant perquè siguin un sis-tema de transport totalment integrat; peròtot dependrà de si es poden fer efecti-ves les inversions previstes i necessàries.L’equilibri és complicat, bàsicament perla falta de recursos. L’opció del tercer tú-nel de ferrocarril per la Diagonal podriatenir interès a llarg termini però s’ha detenir present que suposa un replanteja-ment important del Pla Director d’Infra-estructures (PDI) i del Pla de Rodalies, iper tant s’haurà d’emmarcar en la revi-sió d’aquests plans. El principal repte, enla situació actual, amb un important dè-ficit públic, és optimitzar les inversions almàxim, per maximitzar el seu rendimenteconòmic i social.

–¿Creu que el desenvolupament dela línia orbital a la zona metropoli-tana pot afavorir el reequilibri terri-torial?

–Crec que la principal característicaque té la línia orbital és el canvi de con-cepte, que ofereix un traçat orientat aunir punts entre els quals la connexió fer-roviària no existeix, si no és anant fins aun punt central com és Barcelona. En-cara que l’aposta és interessant, l’im-pacte a l’hora de resoldre necessitats demobilitat preveiem que és, inicialment,

molt baixa. Aquí estaríem de nou davantla necessitat de fer una valoració moltprecisa de l’oportunitat de la inversió, in-cloent en l’anàlisi el potencial de reequi-libri territorial a la zona metropolitana. Hiha hagut diferents intents de desplaçar iredistribuir la centralitat de Barcelona,però l’atracció és molt forta i difícil devèncer. Potser s’haurien de plantejar al-ternatives més econòmiques i amb elmateix efecte en el territori.

–¿Què suposa la transformació ac-tual i futura de la xarxa ferroviària ur-bana de Barcelona, amb les obres delmetro en curs, amb la línia 9, o la in-tegració del tramvia?

–El més important és que aquestes in-fraestructures ferroviàries han millorat lamobilitat de la segona corona de l’àreametropolitana de Barcelona i han cobertun dèficit important. La posada en mar-xa de la L-9 suposa una fita rellevant perla magnitud del projecte. Esperem queel ritme sigui l’esperat, malgrat la com-plexitat del moment pel que fa al fi-nançament del projecte. Insisteixo quel’eficiència de les inversions és clau perdeterminar la dimensió i l’orientació delsprojectes.

–¿Quines són les principals nove-tats tècniques i tecnològiques queaporta la línia 9?

–És una important fita d’enginyeria itecnologia que implicarà noves formesd’operar el metro a Espanya, amb trenssense conductors i sistemes nous degestió de la línia, on participen empresespúbliques i privades. La seva construc-ció ha suposat utilitzar sistemes d’exe-cució innovadors, entre els quals desta-ca la construcció de les estacions, degrans dimensions i algunes a molta pro-funditat. L’experiència de la L-9, en l’àm-bit de l’enginyeria civil, constitueix un ca-pital i un coneixement exportable.

–¿Quin és el futur de la connexióamb Europa? ¿L’alta velocitat res-soldrà el dèficit de connexió ferro-viària?

–L’alta velocitat ha de jugar un papervertebrador en el territori i pot ser un im-portant dinamitzador econòmic i social,especialment si som capaços d’incor-porar uns serveis regionals d’alta velo-citat eficients, fins a València, Tarrago-na, Lleida, Saragossa, Girona i Perpinyà.Pel que fa al transport de mercaderies,fer-lo a través de la infraestructura d’al-ta velocitat penalitza la velocitat comer-cial de passatgers, pels efectes de l’alttonatge. Creiem que la solució, urgent idefinitiva, és el desenvolupament de laconnexió d’ample europeu per a mer-caderies al llarg del Mediterrani, queconnecti amb els ports i cap a França,amb ramals per a la vall de l’Ebre i capa Madrid.2

“La situació actual,amb un importantdèficit públic,requereixoptimitzar al màximtotes les inversions”

LA REFLEXIÓ

PER JULIO MAYA

Javier

VIZCAÍNOPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE TRANSPORTDEL COL·LEGI D’ENGINYERS DE CAMINS,CANALS I PORTS DE CATALUNYA

l’entrevista

L’OPINIÓ

“L’alta velocitat ha de jugar un paper vertebrador enel territori i ser un dinamitzador socioeconòmic”

“Millorar la qualitat global deRodalies és el principal repte”“S’està treballant per poder integrar el servei a la xarxa de transport metropolità”

Josep

ORIOLDEGÀ DEL COL·LEGI

D’ENGINYERS DECAMINS, CANALS I

PORTS DE CATALUNYA

E l principal repte per resoldreavui a Catalunya i Espanya anivell d’infraestructures és la

connexió ferroviària per a mercaderiesamb Europa. N’apuntaré dues raonsfonamentals. La primera és que cons-titueix un factor clau en la competiti-vitat de la nostra economia, i enaquest aspecte estic parlant tant dela indústria i l’agricultura, que es veu-rien afavorides per una millora en elscostos, com de la mateixa activitat lo-gística. Tenim dos ports de referènciaque postulen per ser la referènciad’entrada de mercaderies pel sudd’Europa. Però sense una infraes-tructura ferroviària que permeti mou-re-les de forma ràpida, segura i a uncost raonable cap a Europa, la candi-datura d’aquests ports es debilita molt.

En reunions per presentar el pro-jecte d’ampliació del port de Barce-lona a operadors logístics xinesos,perquè el tinguessin present com aplataforma d’entrada a Europa, al fer-los l’observació que quedava pendentla construcció d’uns 150 quilòmetresde via amb ample europeu per con-nectar amb Europa els semblaven in-creïble els terminis de construcció queplantejàvem per tenir-lo a punt. A mi

també em resulta increïble. És una in-fraestructura clau si volem tenir unaeconomia sòlida, amb una indústriacompetitiva i constituir un pol logísticde referència, condicions per a lesquals Catalunya està especialmentdotada. L’aposta per un corredor fer-roviari d’ample europeu que segueixiels ports del Mediterrani és la millormanera de connectar Espanya ambEuropa per al transport de mercade-ries. Les xifres de trànsit de vehiclespesants corroboren la prioritat d’a-questa opció.

La segona raó fonamental és me-diambiental, principalment per l’es-talvi d’emissions de CO2 provinentsdel transport per carretera. Tambépermetria redimensionar l’ús de lesinfraestructures viàries, gràcies a lareducció del trànsit de mercaderies,amb una millora de la seva gestió. Amés, s’evitaria que el col·lapse es re-solgui amb més ampliacions, i per tantamb més ocupació de territori. I noparlem de la millora en la seguretatderivada de la fluïdesa més gran deltrànsit. El ferrocarril d’ample europeupel Mediterrani és la millor solució persalvar un dèficit infraestructural ambautopistes plenes de peatges i carre-teres nacionals en col·lapse perma-nent. És l’opció més rendible des delpunt de vista social, econòmic i me-diambiental.2

EL TREN ÉSL’OPCIÓ MÉSSOSTENIBLE ICOMPETITIVA

la tribuna

El ferrocarril és la soluciómés rendible des del puntde vista social,econòmici mediambient

Primer pla d’un tren que recorre una línia de Rodalies.