CATAL. SEPARACI PER SLLABES. Les paraules es componen duna o ms sllabes, les quals estan formades per un o ms dun so. En principi, una paraula t tantes sllabes com vocals. Tor-nar En-li-la-res e-ren com-pos-tos en-re-re to-ta pen-si- vi-si-ta-ren ran

Quan hem de trencar una paraula a final de lnia, ho fem respectant la seva divisi en sllabes. Algunes paraules contenen dgrafs, que sn combinacions de grafies que representen un sol so, per exemple terrat o aquella. Hi ha dgrafs que se separen en sllabes diferents, com ter-rat, i altres que es mantenen junts, com a-que-lla. Fixat en els quadres segents i recorda sobretot el cas dels que no se separen, la resta seran els que sempre cal separar en sllabes diferents. qu gu COMBINACIONS QUE NO SE SEPAREN re-qui-sar ll a-lli-o-nar re-gue-rot ny re-nyar

COMBINACIONS QUE SE SEPAREN ll col-la-bo-rar tg fet-ge rr ter-reny tj ss tas-sa tx cot-xe i daltres -ts-, -tz-, .....

pet-ja

EXERCICIS. 1.- Separa en sllabes la paraula inhabilitaci?

2.- Agrupa les paraules segents segons el seu nombre de sllabes, fes-ho en columnes. Afegia, tenies, rentvem, concertista.

3.- Quin dels dgrafs de les paraules segents no se separa en la divisi en sllabes de les paraules? Collegi, despatxar, colla, coratjs, terra. 4.- Quin dels dgrafs de les paraules segents sha de separar? Bonyegut, allitar, conquerir, seguici, dibuixar. 5.- Completa el text segent. Les paraules tenen tantes sllabes com _______________. Aix, la paraula diari t _____ sllabes i harmonia __________ sllabes. Tots els dgrafs se separen en la divisi sillbica excepte quatre: qu, gu, ______ i _______. Aix, anquilosar se separa en _________________________, per illusionar se separa en _______________________.

6.- Colloca en una columna les paraules que tinguin dgrafs que no se separen i en una altra els que tinguin dgrafs que se separen en la partici sillbica. Gossa, gorra, prejutjar, puntualitzar, plnyer, metllic, patge, pelleringa, raqueta, seguiment, engreixar, dutxar. PARAULES AMB DGRAFS QUE PARAULES AMB DGRAFS QUE SE SEPAREN. NO SE SEPAREN

7.- Separa en sllabes les paraules destacades dels refranys segents: - Per Nadal, cada ovella al seu corral. - Qui dia passa, any empeny. - So lenveja es torns tinya, mig mn grataria.

DIFTONGS.

Les grafies i i u, representen sovint els son voclics, per exemple en les paraules entusiasta i refugiar. Es tracta dautntiques vocals i constitueixen el nucli de la sllaba on apareixen. Per aix dividim les paraules seguint el criteri general, s a dir, separant-los en tantes sllabes com vocals: en-tu-sias-ta, re-fu-gi-ar. En daltres ocasions la i i la u, no fan de nucli sillbic: formen sllaba amb una altra vocal i constitueixen un diftong. Fixat en els quadres: ai ei oi ui DIFTONGS DECREIXENTS. ai-re au fei-na eu iu boi-na ou cui-na uu llau-rar seu-re viu-re cou-re duus

gua ge gi guo

DIFTONGS CREIXENTS. gual qua un-gent qe pin-g qi ai-gus quo

quan-ti-tat qes-ti- o-bli-qi-tat quo-ta

EXERCICIS.

1.- Subratlla les paraules de la srie segent on hi hagi un diftong: Sentiria, caure, distribuci, meitat, filosofia, cueta, qualitat, guinea, aigera, quin. 2.- Divideix el sllabes les paraules segents: Historiografia Ianqui Fieu Escriurien Feia Lluent Dieu Rumies Airejar Reiet Baluerna Tortus

SLLABES TNIQUES I TONES. Les sllabes que formen les paraules poden ser tniques (s la que es pronuncia ms fort) o tones.

Deixant de banda alguns casos especials, en les paraules que estan formades per ms duna sllaba nhi ha una que s tnica i la resta que sn tones. Si la sllaba tnica s lltima, les paraules sanomenen agudes. Si laccent es troba en la penltima sllaba, sanomenen planes, i si es troba en lantepenltima ( o anteriors), esdrixoles. Fixat en els exemples segents: Agudes: president, Montserrat, ahir, habitants, oriental, sentit, etc. Planes: franja, idioma, aragonesos, banda, riquesa, llenges, etc. Esdrixoles: ltima, prxima, histria, fsica, guila, etc.

EXERCICIS: 1.- Classifica les paraules segents segons la posici de la sllaba tnica, primer subratlla-la i desprs colloca-les en columnes: acabar, ahir, animal, arbre, aviat, barana, barret, berenar, butxaca, bufanda, content, cullera, esmorzar, futbol, guerra, mquina, martell, nmero, papallona, pilota, pobre, setmana, sopa, sopar. Sllaba tnica ltima. AGUDES Sllaba tnica penltima. PLANES. Sllaba tnica antepenltima. ESDRIXOLES.

2.- Subratlla amb precisi, la sllaba tnica dels polisllabs de les frases segents: Lvia no havia dinat. Em canso de cantar sempre aquella can

Est molt content amb el seu conte. Menja el berenar assegut a la barana. LAnna vol anar a futbol. Sentim molt que et faltin cntims. Vestia aquella bstia com si fos una persona. La seva dona va donar-li un cargol. Amb aquesta escombra no es pot escombrar. Tothom sabia que era svia. No volia cuinar a la cuina. 3.- Indica la sllaba tnica de les formes verbals segents: rentar: jo rento, tu rentes, ell renta, nosaltres rentem, vosaltres renteu, ells renten. Acabar: jo acabo, tu acabes, ell acaba, nosaltres acabem, vosaltres acabeu, ells acaben. Callar: jo callo, tu calles, ell calla, nosaltres callem, vosaltres calleu, ells callen.