Siegelaub Cat

Histria de les exposicions: ms enll de la ideologia del cub blanc

(segona part)

Curs dart i cultura contemporanis

MACBA, tardor del 2010

1

Seth Siegelaub conversa amb Bartomeu MarSeth Siegelaub conversa amb Bartomeu MarSeth Siegelaub conversa amb Bartomeu MarSeth Siegelaub conversa amb Bartomeu Mar

29 de novembre de 2010 a les29 de novembre de 2010 a les29 de novembre de 2010 a les29 de novembre de 2010 a les 19 h 19 h 19 h 19 h

Auditori del MACBAAuditori del MACBAAuditori del MACBAAuditori del MACBA

BiografiaBiografiaBiografiaBiografia

Seth SiegelaubSeth SiegelaubSeth SiegelaubSeth Siegelaub va nixer al Bronx (Nova York) el 1941 i va crixer a la ciutat de Nova York.

[...] Desprs de treballar al Sculpture Center (Nova York) al comenament de la dcada del

1960, a la tardor del 1964 va obrir la seva prpia galeria, Seth Siegelaub Contemporary Art,

lexistncia breu de la qual va concloure a la primavera del 1966. Mesos ms tard, encara al

1966, es va fer marxant independent i va collaborar estretament amb els artistes Carl Andre,

Robert Barry, Douglas Huebler, Joseph Kosuth i Lawrence Weiner en diversos projectes en

qu va mirar dampliar i obrir lentorn expositiu a les noves possibilitats, temes i problemes

que plantejaven les noves formes dart, sobretot el que ara es coneix com a art conceptual.

Entre el febrer del 1968 i el juliol del 1971 es va encarregar de 21 exposicions dart, llibres,

catlegs i projectes arreu dels Estats Units, Canad i Europa, amb un ventall ampli de formats

nous i originals, abans dabandonar el mn de lart el 1972.

Entre aquestes exposicions i projectes hi va haver lexposici Windham del maig del 1968 a

Windham (Vermont), amb obres de Carl Andre, Robert Barry i Lawrence Weiner, considerada

la primera exposici dinstallacions in situ a laire lliure; lexposici January 5-31, 1969, la

primera exposici collectiva en qu el catleg va ser lexposici, amb Robert Barry, Joseph

Kosuth, Douglas Huebler i Lawrence Weiner; lexposici March 1969, en qu es va demanar a

31 artistes que cadascun dells cres una obra un dia del mes; lanomenat Xeroxbook, del

desembre del 1968, en qu 7 artistes van fer una obra de 25 pgines cadascun, amb la

participaci de Sol LeWitt i Robert Morris; lexposici July, August, September 1969, en qu

11 artistes van fer una obra cadasc en un lloc diferent del mn, incloent-hi Daniel Buren,

Richard Long, N.E. Thing Co. Ltd. i Robert Smithson, i la July/August Exhibition Book del

1970, una exposici-catleg a la revista Studio International (Londres) en qu 6 crtics dart

(David Antin, Germano Celant, Michel Claura, Charles Harrison, Lucy Lippard i Hans

Strelow) van rebre una secci de 8 pgines cadascun perqu leditessin com volguessin.

Durant aquest perode, al gener del 1970, tamb va fundar International General per tal de

distribuir les seves publicacions, a ms de les dEdward Ruscha i N.E. Thing Co. Ltd., entre

daltres.

Cap al final de la dcada del 1960, en el marc de la polititzaci del mn de lart i de la

mobilitzaci creixent contra la guerra entre els Estats Units i el Vietnam, es va implicar en les

activitats contra la guerra de la comunitat artstica, incloent-hi, al juliol del 1971, un catleg


(segona part)



2

per recaptar fons per al United States Servicemens Fund, una organitzaci creada per

promoure la llibertat dexpressi al si de lexrcit dels Estats Units. Aquesta activitat el va

menar envers una implicaci ms gran en els aspectes poltics de lart i el 1971 va concebre i

desprs redactar, amb ladvocat Robert Projansky el que es coneix com a contracte

dartista, contracte de transmissi i venda dels drets reservats de lartista, que definia i

intentava protegir els drets i interessos de lartista quan la seva obra circulava pels canals del

mn de lart.

Lany 1972 va abandonar el mn de lart per dedicar-se a altres disciplines a Frana. Entre el

1973 i el 1974 va editar i publicar la primera edici de la srie bibliogrfica Marxism and

Mass Media i va comenar a publicar llibres desquerres sobre comunicaci i cultura [...]. Del

1979 al 1983 va collaborar amb Armand Mattelart en lantologia en dos volums

Communication and Class Struggle, un recull bsic i dabast ampli de 128 textos desquerres i

progressistes sobre la histria i la prctica de la comunicaci i la cultura.

Des de mitjan dcada del 1980 es dedica a la recerca en lmbit de la producci de cultura

popular.

http://egressfoundation.net/egress/index.php?option=com_content&view=article&id=62&Ite

mid=77/

Algunes declaracions rellevants:Algunes declaracions rellevants:Algunes declaracions rellevants:Algunes declaracions rellevants:

1.1.1.1.

Seth Siegelaub:

Primer vaig tenir una galeria, que va ser una galeria dall ms normal, de la tardor del 1964 a

la primavera del 1966. [...] El punt lgid de les meves activitats es va produir entre el 1968 i el

1971, quan vaig organitzar unes 25 exposicions de manera independent. Al principi em

considerava a mi mateix un marxant, vinculat amb els interessos dels quatre artistes Robert

Barry, Douglas Heubler, Joseph Kosuth i Lawrence Weiner i, en menor mesura, Carl Andre.

Els meus interessos estaven molt relacionats amb treballar amb ells per dissenyar estructures i

condicions dexposici que poguessin mostrar la seva obra, reflectir-ne el sentit ltim. En

altres paraules, sem va fer evident que la soluci als problemes que plantejava la naturalesa de

les seves obres i les idees que hi havia al darrere, que una galeria no era necessriament

lentorn idoni per exposar-les. Amb aix no em refereixo noms a la galeria com a espai fsic,

sin tamb al concepte social duna mena despai sagrat semireligis que tothom coneixia i

visitava habitualment, una mena despai artstic. [...]


(segona part)



3

Sempre intentava allunyar-me del geni artstic individual o de les eleccions personals de

qualitat que sn imprescindibles per a un marxant dart; triar el que considerava el millor

art, etc. Aix, la meva histria es va dirigir cada vegada a all ms general, els contractes

dartistes, la recaptaci de fons amb finalitats poltiques, etc., la qual cosa, naturalment, va

acabar per apartar-me totalment del mn de lart.

[...] Ara b, la primera cosa que vull dir s que totes les categories del mn de lart sestaven

trencant aleshores: el concepte de marxant de galeria, comissari, comissari-artista, escriptor-

crtic, escriptor-pintor, totes aquestes categories sestaven tornant borroses, menys ntides. En

certa manera, era part del projecte poltic de la dcada del 1960. [...]

Em considerava un organitzador, un editor, un creador dexposicions i coses per lestil. A ms,

la paraula comissari, aleshores, no tenia el significat obert que t ara, perqu els comissaris

eren, bsicament, persones que tenien com a professi treballar en un museu. [...]

Paul ONeill, Action Man: Paul ONeill Interviews Seth Siegelaub, The Internationaler,

edici 1, juny del 2006, p. 5-7.

2.2.2.2.

Charles Harrison: Penses que les exposicions afecten la manera com mirem lart?

Seth Siegelaub: Poden fer-ho, per normalment de manera pejorativa. En sentit ampli, tot s

situaci. En una situaci dexposici, el context altres artistes, obres concretes comena a

implicar, des de fora, certes coses sobre qualsevol obra dart. Com menys estndard es torna la

situaci dexposici, ms difcil s veure lobra dart individual. Per aix, una exposici amb

sis obres del mateix artista i una dun altre comena a aplicar a lart valors anteriors a

lexposici que condicionen el procs de veure-hi. Totes les eleccions fetes en predeterminar

lexposici dificulten lobservaci del valor intrnsec de cada obra dart. Els temes, la crtica

sentenciosa, les preferncies per artistes concrets expressades mitjanant les diferncies en el

nombre dobres, tot aix prejutja lart.

C. H.: Les exposicions es poden posar al servei de les intencions de lartista? En cas afirmatiu,

com?

S. S.: Quan uns artistes exposen conjuntament, el seu art comparteix un espai i un temps

comuns. Aquesta situaci fa ms evidents les diferncies, ni que sigui per proximitat. Si totes

les condicions per fer art fossin estndards per a tots els artistes els mateixos materials,

mides, colors, etc. continuaria havent-hi grans artistes i artistes menors. La qesti del

context sempre ha estat important. La naturalesa de la situaci dexposici comena a assumir

una condici neutral quan estandarditzem els elements de lentorn en qu lart s vist.

Penso que les exposicions poden servir per aclarir o per enfocar certs interessos dominants


(segona part)



4

dun artista. Com ara ja sabem, les coses que semblen iguals no sn necessriament iguals.

Algunes exposicions presenten les diferncies millor que daltres. La majoria de les

exposicions subratllen les semblances a costa de les obres individuals.

Harrison, Charles; Siegelaub, Seth: On Exhibitions and the World at Large (1969),

reimpressi a: Alberro, Alberro; Stimson, Blake (ed.): Conceptual Art. A Critical anthology,

Cambridge MA i Londres: MIT Press, 1999, p. 198-203 (p. 198-199).

3.3.3.3.

El contracte, de tres pgines dextensi, ha estat redactat per Bob Projansky, advocat de Nova

York, arran de les converses extenses i la correspondncia que he mantingut amb ms de 500

artistes, marxants, colleccionistes, professionals de museus, crtics i altres persones

implicades en el funcionament quotidi del mn de lart internacional. El contracte ha estat

concebut per posar remei a algunes de les desigualtats reconegudes de manera generalitzada al

mn de lart, i en particular a la manca de control dels artistes sobre ls de la seva obra i la

participaci en els aspectes econmics quan ja no en sn propietaris.

[...] Esperem que ser el formulari estndard per a totes les transmissions i vendes dart

contemporani i lhem fet tan just, senzill i til com ha estat possible. [...] No ho hem fet per

obtenir-ne cap recompensa, sin noms pel plaer i el repte de superar aquest problema, amb

la sensaci que, si mai es planteja un dilema amb relaci als drets dels artistes respecte del seu

art, lartista t ms ra que ning altre.

Seth Siegelaub, de la introducci de The Artists Reserved Rights Transfer And Sale

Agreement (1971), Leonardo, vol. 6, 1973, p. 347-350 (p. 347).

4.4.4.4.

Crec que a la nostra generaci ens pensvem que podrem desmitificar la funci del museu,

la funci del colleccionista i la producci de lobra dart; per exemple, la manera com la mida

duna galeria afecta la producci dart, etc. En aquest sentit, vam intentar fer ms

comprensibles les estructures ocultes del mn de lart.

Seth Siegelaub, a Paul ONeill, The Curatorial Turn. From Practice to Discourse, a: Rugg,

Judith (ed.), Issues in Curating Contemporary Art and Performance, Chicago 2007, p. 13-28,

p. 13.


(segona part)



5

Bibliografia escollida sobre Seth SiegelaubBibliografia escollida sobre Seth SiegelaubBibliografia escollida sobre Seth SiegelaubBibliografia escollida sobre Seth Siegelaub

Entrevista amb Seth Siegelaub, 17 dabril de 1969, a: Alberro, Alexander; Norvell, Patricia (ed.), Recording conceptual art: early interviews with Barry, Huebler, Kaltenbach, LeWitt, Morris, Oppenheim, Siegelaub, Smithson, and Weiner by Patricia Norvell, Berkeley: University of California Press, 2001, p. 31-55.

Alberro, Alexander: Conceptual Art and the Politics of Publicity, Cambridge, MA i Londres: MIT Press, 2003.

Alberro, Alexander i Sabeth Buchmann (ed.): Art After Conceptual Art, Viena: Generali Foundation, 2006.

Ault, Julie (ed.): Alternative Art New York 1965-1985, Nova York: The Drawing Center/University of Minnesota Press, 2002.

Bauer, Ute Meta; Eichhorn, Maria: Interview with Seth Siegelaub, a: Andriesse, Paul (ed.): Art, Gallery, Exhibiting: The Gallery as a Vehicle for Art, Amsterdam: Uitgeverij de Balie, 1996, p. 205-216.

Buchloh, Benjamin: Conceptual Art 1962-1969. From the Aesthetic of Administration to the Critique of Institutions, October 55 (hivern del 1990), p. 105-143.

Buchloh, Benjamin: Reply to Joseph Kosuth and Seth Siegelaub, October 57 (estiu del 1991), p. 158-161.

Eichhorn, Maria: The Artists Contract, Colnia: Verlag der Buchhandlung Walther Koenig, 2009.

Harrison, Charles; Siegelaub, Seth: On Exhibitions and the World at Large (1969), reimpressi a: Alberro, Alberro; Stimson, Blake (ed.): Conceptual Art. A Critical anthology, Cambridge MA i Londres: MIT Press, 1999, p. 198-203.

Obrist, Hans Ulrich: Interview with Seth Siegelaub a: Obrist, Hans Ulrich: A Brief History of Curating, Zurich: JRP Ringer, 2008, p. 116-130.

ONeill, Paul: Action Man: Paul ONeill interviews Seth Siegelaub, The Internationaler, edici 1, juny del 2006, p. 5-7.

Stiles, Kristine; Selz, Peter H. (ed.): Theories and Documents of Contemporary Art: A Sourcebook of Artists Writings, Berkeley: University of California Press, 1996.

Publicacions de Seth SiegelaubPublicacions de Seth SiegelaubPublicacions de Seth SiegelaubPublicacions de Seth Siegelaub

The Xerox Book. Carl Andre, Robert Barry, Douglas Huebler, Joseph Kosuth, Sol LeWitt, Robert Morris, Lawrence Weiner, Nova York: Seth Siegelaub & John Wendler, 1968.

Douglas Huebler, Nova York: Seth Siegelaub, 1968.

Lawrence Weiner. Statements, Nova York: The Louis Kellner Foundation; Seth Siegelaub, 1968.

January 5-31, 1969, Nova York: Seth Siegelaub, 1969.

Joseph Kosuth, Robert Morris, Bradford, MA: Bradford Junior College, 1969.

Catalogue for the Exhibition, Burnaby, British Columbia: Centre for Communication and the Arts, Simon Fraser University, 1969.

July, August, September 1969. Juillet, Aot, Septembre 1969. Juli, August, September 1969, Nova York: Seth Siegelaub, 1969.

Carl Andre. Seven Books of Poetry, Nova York: Dwan Gallery & Seth Siegelaub, 1969.

March 1-31, 1969, One Month, NY: Seth Siegelaub, 1969.

18 Paris IV. 70, Pars: Seth Siegelaub, 1970.

July-August 1970, Studio International, nm. 924 (juliol-agost del 1970), p. 1-48, publicat


(segona part)



6

tamb com July/August Exhibition Book Londres: Studio International i Seth Siegelaub, 1970.

Jan Dibbets, Roodborst territorium/Sculptuur 1969. Robin Redbreasts Territory/Sculpture 1969. Domaine dun rouge-gorge/Sculpture 1969. Rotkehlchenterritorium/Skulptur 1969, Nova York i Colnia: Seth Siegelaub & Verlag Gebr. Knig, 1970.

The Artists Reserved Rights Transfer and Sale Agreement, Studio International, nm. 932, abril del 1971, p. 142-144.

United States Servicemens Fund Art Collection, 1971.

Siegelaub, Seth; Mattelart, Armand (ed.): Communication and Class Struggle, 2 vol., Nova York: International General, 1979.

Claura, Michel; Siegelaub, Seth: Lart conceptuel, Xxe sicle, 41 (desembre del 1973), reimpressi a: Alberro, Alberro; Stimson, Blake (ed.): Conceptual Art. A Critical anthology, Cambridge MA i Londres: MIT Press, 1999, p. 286-290.

Reply to Benjamin Buchloh on Conceptual Art, October 57 (estiu del 1991), p. 155-157.

69/96, Avant-Gardes et Fin de Sicle: 75 Artistes Racontent Leur Parcours, Art Press (Pars), edici especial, nm. 17, 1996.

The Context of Art / The Art of Context, Kunst & Museumjournaal (Amsterdam), vol. 7, nm. 1/2/3, 1996.

The Context of Art / The Art of Context: A Project Organized by Seth Siegelaub, Marion Fricke and Roswitha Fricke, Trieste: Navado Press, 2004.

Ms informaci: http://egressfoundation.net/egress/index.php?option=com_content&view=article&id=64&Itemid=310

Compilaci de Karin JaschkeCompilaci de Karin JaschkeCompilaci de Karin JaschkeCompilaci de Karin Jaschke

Siegelaub Cat

Documents

Transcript of Siegelaub Cat