març 2012

111

La propietat forestal, exempta d’impost sobre el patrimoni - El roure

de fulla petita - El pugó llanut dels pins - Les potencialitats de la

biomassa forestal primària: el porcí - Entrevista a Miquel Casas,

motoserrista professional i empresari

La propietat forestal, exempta d’impost sobre el patrimoni - El roure

de fulla petita - El pugó llanut dels pins - Les potencialitats de la

biomassa forestal primària: el porcí - Entrevista a Miquel Casas,

motoserrista professional i empresari

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Març 2012núm. 111

Publicació trimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Jordi Boix, Miquel Massaneda, Josep M. deRibot i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:María del Pilar Giraldo, Josep Bunyesc, ÀlexSerrahima, Xavier Piñero, Diego Almenar i

Josep M. Riba.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 30 de març de 2012

.......................................

Foto de portada:Autor: Josep Bunyesc

3 sumariMarç de 2012catalunyaforestal

Amb el suport de:

ciència i tècnica

entrevista

opinió

tècnica forestal

biomassa

legal

Editorial

La fusta, un material constructiu per excel·lència

Exemples de construcció amb fusta

Espècies forestals: el roure de fulla petita

Fitxa de plagues i malures: pugó llanut dels pins

Miquel Casas López, motoserrista professional i empresari

5

6

11

activitat

La propietat forestal, exempta d’impost sobre el patrimoni

Josep M. Roqué, soci del Consorci, cedeix més de cinquanta publicacions a la biblioteca ubicada a La Casa del Bosc

El Consorci i la cooperativa Serveis Forestals van ser a la1a Fira de la Biomassa Forestal de Catalunya

17

18

20

Potencialitats de la Biomassa Forestal Primària (BFP): el porcí

Experiències en biomassa

21

23

Quatre conceptes bàsics sobre el Registre de la Propietati el Cadastre

25

26

29

31

serveis

Directori de serveis34

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

La gestió forestal com a eina de preven-ció de grans incendis forestals. Reflexionsdavant dels incendis d’aquest hivern aCatalunya.

Aquests darrers dies els boscos han estatnotícia i malauradament per dues causesgens agradables: una primera, la celebracióde l’efemèride de les nevades del 8 de marçde 2010; i la segona, els incendis que en pocsdies han afectat unes 1.500 hectàrees alsPirineus i al massís de l’Ardenya-Cadiretes.

El Consorci Forestal de Catalunya, com aentitat que agrupa els propietaris forestals,vetlla per difondre i promoure la gestióforestal sostenible dels boscos, doncs és d’a-questa manera que creiem que només espot disposar de boscos preparats per afron-tar catàstrofes com les esmentades. Quanparlem de gestió volem dir que els boscos,com ecosistema viu, han de ser gestionats,és a dir: aclarits quan hi ha un excés d’ar-bres per hectàrea; estassats quan hi ha unestrat arbustiu excessivament alt i desenvo-lupat que competeix pels nutrients amb elsarbres; podats quan es vol produir fusta dequalitat; tallats quan els arbres ja han arri-bat al seu límit vital; regenerats o refores-tats després d’una tallada per garantir lapersistència de la massa; i amb una potentxarxa de camins i pistes forestals com infra-estructura per a la gestió forestal i per a laprevenció d’incendis forestals.

Gestionar per conservar i millorar lesmasses forestals implica afrontar algunesactuacions que tenen associat un balançeconòmic negatiu. I és en aquests casos enquè cal el suport de l’administració i de lasocietat cap als propietaris-gestors fores-tals de manera es pugui garantir la gestiódels boscos. Cal ser conscients però, que ésinviable econòmicament i perquè no dir-ho també, injustificable tècnicament, ges-tionar la totalitat de les hectàrees forestalsen un mateix any.

Per aquest motiu després de la nevada defa dos anys, l’administració va fer un esforçconsiderable per recuperar franges i caminsestratègics. Esforç al qual també es van afe-gir els propietaris forestals recuperant elpotencial forestal de les zones més afecta-des, alguns amb el suport de l’administraciói d’altres pel convenciment de la necessitat

d’actuar davant d’aquella afectació. Aques-ta inversió de l’administració, tot i que nova ser suficient doncs van quedar moltessol·licituds sense resposta, s’ha demostratcompletament efectiva davant dels incen-dis d’aquests dies, com és el cas de l’incendidel massís de l’Ardenya-Cadiretes.

I és que els treballs d’extinció dels incen-dis, que alhora han mostrat una perfectacol·laboració entre els Bombers i les Agru-pacions de Defensa Forestal, s’han pogutexecutar en millors condicions gràcies alscamins i franges recuperats després de lesnevades i gràcies a la gestió forestal aplica-da als boscos de titularitat privada. Aques-tes actuacions han servit per a posar a dis-posició dels equips de lluita contra el foctot un seguit de zones segures per la sevasituació i de zones des d’on començar iacabar les feines d’extinció de l’incendi.

En resum, l’efecte sumatori entre els tre-balls de gestió forestal i els treballs derecuperació de franges i camins han estatfonamentals per a facilitar les tasquesd’extinció i evitar per tant, que l’incendi del’Ardenya afectés una superfície major.

Serveixi doncs l’experiència per fomentarla gestió forestal com a principal eina per ala prevenció de grans incendis forestals icom a infraestructura de base per als tre-balls d’extinció dels mateixos.

Feu-nos arribar lavostra opinió enforma de carta ofotografia

Només cal que ens envieu lesvostres cartes a La Casa delBosc, c/ Jacint Verdaguer, 3.7430, Santa Coloma de Farnerso bé a consorci@forestal.cat.

Les cartes han d’anar signadesamb el vostre nom i cognoms ihi ha de constar l’adreça, eltelèfon i el DNI.

Així mateix, també ens podeufer arribar la vostra opinió através d’imatges aconsorci@forestal.cat. Les fotografies també hand’anar signades amb el vostrenom i cognoms i hi ha deconstar l’adreça, el telèfon i elDNI.

Catalunya Forestal es reservael dret de publicar les queconsideri oportunes.

opinióMarç de 2012catalunyaforestal

4

Josep M. Tusell

Responsable del’Àrea Tècnica delConsorci Forestal deCatalunya i codirectorde la revista Catalunya Forestal.

Article d’opinió publicat a El Punt Avui, el divendres

23 de març de 2012

5 editorialMarç de 2012catalunyaforestal

Rossend Castelló

President del ConsorciForestal de Catalunya

esprés de dos mesos de reunions amb la Conselleria d’Economia i Coneixement i elsprincipals grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, el Consorci Forestal de Cata-lunya acompanyat per altres associacions i entitats adherides, ha aconseguit que es

bonifiqui en un 95% al valor de les finques forestals que tinguin un instrument d’ordenacióforestal (pla tècnic de gestió i millora forestal, pla simple de gestió forestal o projecte d’orde-nació) aprovat pel Centre de la Propietat Forestal en motiu de la recuperació de l’Impost sobreel Patrimoni, per un període temporal de dos anys.

Això significa un gran assoliment pel sector forestal de Catalunya ja que les valoracionseconòmiques de les finques forestals fetes per l’Agència Tributària de Catalunya són absoluta-ment sobrevalorades, tenint en compte, a més a més, la manca de rendibilitat econòmica delsboscos d’avui en dia. A tall d’exemple, una hectàrea forestal del terme municipal de Castell-Platja d’Aro majoritàriament poblada de pi blanc està valorada en 3.000 euros quan amb elscreixements del bosc i el valor de mercat d’aquesta fusta és impensable assolir aquests valorsen tot el torn de l’espècie.

Alhora, aquesta bonificació va en la direcció dels altres assoliments que va aconseguir elConsorci Forestal de Catalunya en el seu dia: la no integració a la base imposable de les sub-vencions en l’Impost sobre la Renta de les Persones Físques (IRPF) i en l’Impost sobre Societats(IS), i la reducció del 95% de la base imposable en l’Impost de Successions i Donacions (ISD).

Des del Consorci Forestal de Catalunya es valora molt positivament el fet que des de la Conse-lleria d’Economia i els grups parlamentaris hagin comprès la delicada situació que viu el sectorforestal i l’impacte negatiu que tindria sobre la propietat el fet de tributar per aquest impost.

En concret, la bonificació prevista a l’article 60 de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesuresfiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establimentsturístics, estableix que amb efectes del 31 de desembre de 2011, el contribuent pot aplicaruna bonificació del 95% en la part de la quota que correspongui proporcionalment a les pro-pietats forestals, sempre que disposin d’un instrument d’ordenació forestal (pla tècnic de ges-tió i millora forestal, pla simple de gestió de forestal o projecte d’ordenació) degudamentaprovat per l’administració forestal competent de Catalunya.

El porc senglar és una espècie cinegètica que

anualment fa molts danys a l’agricultura i la

silvicultura. Actualment el cabirol, una espècie

cinegètica introduïda per caçadors i l’adminis-

tració, està provocant importants danys tam-

bé a la silvicultura i l’agricultura. És important

evitar que les afectacions del cabirol assoleixin

els mateixos nivells i la mateixa extensió que

els danys provocats pel senglar i que els ideò-

legs i executors de la seva introducció a Cata-

lunya es facin responsables de les pèrdues que

generen. Hem d’esperar que la població de

cabirol (i els danys associats) arribin a nivells

del senglar o els responsables de la introduc-

ció actuaran a temps per evitar-ho?

D

Preguntes sense resposta?

Les companyies elèctriques de la mà de lesempreses que fan les neteges forestalsestan realitzant neteges abusives sota leslínies elèctriques doncs realitzen ampladesmés enllà de les que hi havia estipulades.Estem d’acord en aplicar els plans trien-nals de neteges i manteniments d’aques-tes instal·lacions però el que no podemestar d’acord és que es facin les feines acasa dels silvicultors, en terreny privat isense l’autorització corresponent per tre-ballar-hi. Quan seran conscients que estana casa d’altres persones i que no tenenimpunitat per fer-hi el que vulguin?

tècnica forestal 6Març de 2012catalunyaforestal

La fusta

a fusta és un dels materials de cons-trucció més utilitzats al llarg de lahistòria. Les seves prestacions i poli-

valència com element constructiu l’han ajudata formar part de la tradició arquitectònica endiferents països del món tant a orient com aoccident. A partir del segle XIX el seu úscomença a caure significativament degut aldesenvolupament de nous materials i proces-sos constructius promoguts pel movimentarquitectònic modern i l’era industrial. De totamanera, durant els últims anys la fusta ha tor-nat a guanyar pes en el sector de la construc-ció, aquesta vegada no sols per les seves quali-tats constructives, sinó pel seu valor dematerial natural, renovable, de baix impacteambiental i perquè no té efectes adversos perla salut de les persones. La sensibilitat col·lecti-va en front del deteriorament del planeta haanat augmentant progressivament i amb ellala percepció positiva dels productes forestals.

El protocol de Kioto1 sobre el canvi climàtic ila més recent ratificació d’aquest, firmat aDurban2 (Sudàfrica), estableix com a principalàrea d’actuació el desenvolupament territorial,urbanístic i arquitectònic. El sector de la cons-trucció i de les obres públiques està destinat afer grans esforços en relació a l’estalvi energè-

tic i l’ús racional de les matèries primeres, aixícom la reducció de gasos causants de l’efectehivernacle i la disminució del volum de residusgenerats. S’estima que en el conjunt de laUnió Europea els edificis són responsables del40% del consum final d’energia i del 36% deles emissions de diòxid de carboni. L’objectiude limitar l’augment de la temperatura globalreduint les emissions de gasos d’efecte hiver-nacle requereix d’accions coordinades en elsdiferents sectors de l’economia i a diferentsescales. En aquest context, la fusta i els pro-ductes derivats són una alternativa immillora-ble pel sector de la construcció. En un estudirealitzat per l’Athena Institute del Canadà s’a-nalitzaren els impactes ambientals dels ciclesde vida de la fusta en comparació amb l’acer iel formigó prenent com cas d’estudi habitat-ges unifamiliars a Minnesota i Atlanta (EUA).En ambdós casos els resultats mostraven con-siderables beneficis a favor de les construc-cions de fusta envers la seva eficiènciaenergètica i la reducció d’emissions de CO2 ide residus sòlids. La reducció d’emissions deCO2 associada a l’ús de la fusta no sols es refe-reix a la menor quantitat d’energia requeridadurant les fases d’extracció, fabricació, trans-port i muntatge, sinó que també inclou la fase

Maria del Pilar GiraldoForero

Arquitecta, investiga-dora a l’Institut Catalàde la Fusta

un material constructiu per excel·lència

La fusta és un material natural amb immillorables característiques constructives, estèti-ques i medi ambientals. Durant moltes dècades el seu ús es va veure relegat per altresmaterials de construcció com el formigó, l’acer o l’alumini. En els darrers anys la creixentsensibilitat pel desenvolupament sostenible ha situat la fusta novament com un materialmolt valorat. La investigació ha sigut i és un instrument definitiu per desmitificar vellstòpics negatius, desenvolupar nous productes que potencien l’aprofitament integral,millorar les seves prestacions o integrar el material a sistemes constructius innovadors.

1. El Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic és un protocol de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, (CMNUCC), i unacord internacional que té per objectiu reduir les emissions de sis gasos d’efecte hivernacle que cuausen l’esclfament global. Va ser adoptat l’11 dedesembre de 1997 a Kioto, Japó però no va entrar en vigor fins al 16 de febrero de 2005.2. La conferència contra el canvi climàtic celebrada a Durban (Sudáfrica) 2011 va tancar amb un incipient acord de mínims mitjançant el qual s’es-tenen els acords del protocol de Kioto fins al 2015.

L

d’ús en la edificació. Es considera que aproximadament dosterceres parts de les emissions tenen lloc en aquesta fase.Aquesta circumstància es veu àmpliament afavorida per lesseves propietats d’aïllant tèrmic i el baix coeficient de con-ductivitat. Per aquest motiu els sistemes de tancament cons-truïts amb components de fusta són en l’actualitat unaexcel·lent opció tant en projectes d’obra nova com en reha-bilitació d’edificis.

Des d'una perspectiva ecològica, la fusta i els seus pro-ductes derivats ofereixen diversos avantatges al llarg delseu cicle de vida pel fet de ser un recurs sostenible. A con-tinuació s’exposen alguns d’aquests avantatges i els benefi-cis que aporten a la societat.Recurs renovable: El bosc és un proveïdor de matèria

primera. Dins d'un pla de regeneració respectuosa delscicles naturals, els arbres creixen, viuen i moren de formasincronitzada i cíclicament impulsats pel sol. En aquestsentit, a diferència del que es pot pensar, talar un bosc noés "antiecològic", al contrari, quan es tracta d'un bosc ges-tionat amb criteris de sostenibilitat, és a dir, garantint laseva pervivència a llarg termini, la tala és només una partdel procés de regeneració del bosc.Sostenible: L’aprofitament de la fusta es planifica i ges-

tiona de forma sostenible d’acord amb els objectius de laproducció forestal i el manteniment de l’equilibri ecològic.Mecanismes com la certificació forestal també garanteixenque això sigui així.Material natural: La fusta és un material d’origen natu-

ral que es genera en el procés de fotosíntesi de les plantesllenyoses a partir d’energia en forma de llum, d’aigua (H2O)i de diòxid de carboni (CO2). Per ser un material naturaltambé és biodegradable, per tant els productes elaborats apartir d'aquest material no presenten problemes de conta-minació de sòls, aigües o atmosfera.Bàsic per l’ecosistema: Els boscos cooperen en el desen-

volupament de la vida del planeta, mantenen la biodiversi-tat, eviten l’erosió del sòl i influeixen en el cicle de l’aigua.Reserva els recursos limitats: L’ús de la fusta evita la

utilització dels recursos naturals no regeneratius, com elpetroli i els metalls, de manera que aquests puguin serherència per les generacions futures.

Producció eficient: L’energia utilitzada en la transforma-ció de la fusta, anomenada energia incorporada, és moltinferior a la d’altres materiales com l’acer, el formigó, l’alu-mini i el plàstic.Reciclable: La fusta i els seus derivats permeten amb faci-

litat el seu reciclatge i la posterior reutilització allargar-ne lavida útil, també la valorització com adob o energia calorífica.Reservori de CO2: La fusta és un embornal de CO2 que

fixa el diòxid de carboni que es troba a l’atmosfera, emma-gatzemant 0,9 tones de CO2 per m³ de fusta durant tot elseu cicle de vida.Balanç d’emissions neutre: La fusta en el procés de

combustió només allibera la quantitat de CO2 que haabsorbit de l’atmosfera durant la fase de creixement i pertant, no contribueix a augmentar l’efecte hivernacle.Producte saludable: La fusta no emet substàncies nocives

per a la salut humana. A més, és un material que regula lahumitat de l’aire, creant un ambient saludable i de confort.Font de substàncies naturals: De la fusta i la biomassa

forestal se’n poden obtenir substàncies químiques d’origennatural com el bioetanol, un biocarburant, i altres derivatsquímics. Aquestes són noves oportunitats per aquest recursen la línia de la química verda.Estalvia energia: Els productes de fusta utilitzats com a

paviments, finestres o tancaments en general, faciliten l’aï-llament tèrmic dels edificis així com el refredament i escal-fament més lent, disminuint el consum.Cost ecològic baix: Màxim aprofitament dels productes

forestals mitjançant el reciclatge per a la fabricació de tau-lers, pasta de paper, serradures, etc. Igualment, l'aprofita-ment dels residus en forma d'energia com a combustible debiomassa determinen el tancament del seu cicle de vida,convertint la fusta en un material amb un cost ecològic baix.

7 tècnica forestalMarç de 2012catalunyaforestal

(A) Impactes ambientals de l'habitatge de fustadavant de la d'acer.(B) Impactes ambientals de l'habitatge de fustadavant de la de formigó. Athena sustainable materials Institute.

Empremta ecològica d'lguns materials de construcció.Edinburgh Centre for carbon Management.

L'ús de productes de fustaredueix l'escalfament global.

tècnica forestalMarç de 2012catalunyaforestal

8

A més a més de les propietats medi ambientalsabans mencionades, la fusta presenta avantat-ges des d’un punt de vista constructiu atès que:· És un material lleuger amb una excel·lentrelació resistència / pes.· És un material polivalent, s’utilitza com ele-ment estructural, com revestiment exterior iinterior, cobertes, fusteries, terres, laminats, etc.· Tot i ser un material combustible i inflamable,té una bona resistència davant el foc com ele-ment estructural. La pèrdua de secció de l’ele-ment es produeix de manera constant en eltemps donades les seves propietats químiques.· És durable fins i tot en ambients amb altesconcentracions de productes agresius (àcids,salins) sempre que el disseny i execució de lessolucions constructives siguin adequats.· És de fàcil manipulació i és mecanitzable.· Permet realitzar muntatges en sec de maneraràpida i neta.

Els processos de prefabricació i muntatge deles edificacions de fusta han evolucionat nota-blement amb la introducció d’instruments tec-nològics en la cadena productiva. A la indústriade la fusta molts dels processos que tradicio-nalment es realitzaven i muntaven “in situ”han estat reemplaçats per processos industria-litzats, gràcies a l’aparició de les màquines decontrol numèric i programes computacionalsamb aplicacions diverses. També el desenvolu-pament de productes tals com: taulers contra-xapats, d’encenalls, de fibres, de mitja i altaresistència, la fusta laminada encolada, etc., haobert un ventall de possibilitats degut a lesdiferents prestacions que ofereixen. A conti-nuació es descriuen algunes de les tipologiesconstructives de fusta més representatives.

Estructures de troncs de fustaAquest sistema es basa en l’ús de murs decarrega de fusta de secció quadrada o rodona,on els troncs o blocs de fusta són col·locats ensentit horitzontal. L’aspecte exterior és de fustavista. Segons l’escairada pot emprar rolls oblocs de fusta.

De rollsAquest tipus de construcció s’assembla als mursde maçoneria pel que fa a l’acompliment estruc-tural. Els troncs dels murs es recolzen simple-ment uns sobre els altres al llarg de tota la sevaextensió, complint de forma unificada les fun-cions estructurals de tancament, revestiment iaïllament tèrmic i acústic. El tipus d’escairadaque s’utilitza en secció circular varia entre els110 i 230 mm i si és secció rectangular entre 70i 145 mm. L’ample del mur oscil·la entre 15 i 20centímetres.

Blocs de fustaSón blocs prefabricats de fusta que es sobrepo-sen com si es tractés de murs de maons, peròrealitzant-se en sec i amb un muntatge ràpid. Elresultat és una estructura rígida que admetmúltiples acabats.

Entramats pesats Es tracta d’una trama d’elements lineals defusta serrada o laminada de gran escairadaunits entre si fins a formar un conjunt rígid.L’estabilitat de l’estructura es basa en dosprincipis: els acoblaments de les unions i latriangulació per l’arriostrament dels seusmembres. S’utilitza la fusta com elementestructural pur, és a dir, l’estructura és inde-pendent del tancament i els principals esforçosactuen en direcció paral·lela a la fibra. Admet

grans llums i altures de 3i fins a 5 plantes, enaquest últim cas esnecessita la col·laboraciód’altres materials de far-cit per conformar unaestructura mixta ambmurs de carrega.

Entramats lleugersÉs un sistema versàtilemprat ja sigui en murs,forjats o cobertes. Con-sisteix en una trama d’e-lements lineals de fustade petita escairada (de36 a 70 mm de gruix)col·locats a curta distàn-cia uns dels altres (menysd’un metre) i arriostrats,generalment mitjançant taulells estructurals. Elsistema funciona com una estructura espacialformada per la unió de les estructures de murforjat i coberta. Les unions són senzilles, utilit-zant claus i grapes.

Estructures de fusta massissa de gran formatSón productes de fusta de grans dimensionsproduïts industrialment mitjançant processosespecialitzats. Serveixen com elements estruc-turals de murs, forjats i cobertes. Cada panellestà composat per tres, cinc, set o més taulells olàmines de fusta de conífera, encolada, clavadao unida mitjançant clavilles. La direcció de lesfibres entre capes es combina longitudinalmenti transversalment per aconseguir rigidesa entreles capes. Dins d’aquesta tipologia trobem elspanells contralaminats, molt usada en l’actuali-tat per realitzar muntatges extremadamentràpids i de tall exacte, resistents i d’alta qualitat.Permet realitzar des d’habitatges unifamiliarsfins edificacions de varies plantes.

Els sistemes i productes que produeix laindustria de la fusta també tenen aplicacionsconstructives especialitzades com són:· Les edificacions de varies plantes· Les cobertes estructurals de grans llums· Sistemes de façanes

Altrament, cal dir, que el treball permanenten recerca i desenvolupament ha permèspotenciar el valor de intrínsec de la fusta com

a material, donant lloc a nous productes i ser-veis a partir de la matèria primera i els residusindustrials. També ha fet possible donar unvalor afegit a les aplicacions constructives deles que pot formar part.

En aquest camp trobem l’Institut Català de laFusta, entitat que entre altres fins té els de pro-moure el desenvolupament i el reconeixementde la fusta com a material i contribuir a lamillora de la competitivitat, foment de la inno-vació i augment de la productivitat del sectorde la fusta de Catalunya. La missió de l’Institutés assistir a les empreses, entitats i institucionsdel sector per la via de la recerca, la prestacióde serveis tecnològics, la transferència de tec-nologia i de coneixements i la formació.

Les activitats de l’Institut Català de la Fustaes desenvolupen des de dos àrees de treball:Tecnologia de la Fusta i Construcció Arqui-tectònica. En l’àmbit de la Tecnologia de laFusta les seves activitats es centren principal-ment en les següents línies de treball:· Caracterització de les propietats de la fusta,que pretén determinar les propietats físiques imecàniques bàsiques, així com les característi-ques resistents de la matèria primera, incloentl’ús de tècniques no destructives i l’aplicació denous mètodes d’assaigs.· Productes innovadors i millora tecnològica,que s’encamina a la recerca i desenvolupamentde nous productes i materials derivats de lafusta per optimitzar les seves propietatsambientals i tecnològiques. Millora dels pro-cessos productius.

A l'àrea construcció arquitectònica actualments'estan desenvolupant quatre línies principalsde recerca:· Disseny Estructural, se centra en la investiga-ció i desenvolupament de components estruc-turals de fusta massissa i fusta laminada per adiverses aplicacions constructives.· Tecnologia de la Construcció, aquesta líniad'investigació se situa en el marc de la cons-trucció modular industrialitzada, se centra enel desenvolupament de components modularsper a construccions de fusta adaptables adiversos requeriments i contextos.· Comportament del foc i protecció contraincendis, aquesta línia d'investigació es va cre-ar amb el propòsit d'aportar major coneixe-

tècnica forestal9Març de 2012catalunyaforestal

10tècnica forestalMarç de 2012catalunyaforestal

ment sobre un dels temes que es perceben commés negatiu respecte a les construccions defusta. L'estudi se centra en diferents aspectesrelacionats amb la combustió i la dinàmica delfoc en edificacions de fusta. Els estudis es realit-zen mitjançant tècniques de modelatge i simu-lació computacional d'incendis, la qual cosaofereix la possibilitat d'estudiar el fenomen delfoc considerant diversos escenaris i variables.· Conservació, Restauració i Rehabilitació delPatrimoni Històric, aquesta línia d'investigacióté com a objectiu principal la preservació delllegat patrimonial de Catalunya associat a lesconstruccions de fusta. Es desenvolupa en l'àm-bit de la investigació, divulgació i la intervenció.

A l’Incafust som conscients de la importànciad'incrementar el coneixement en les diferentsàrees d'estudi que s'aborden i per aquesta raóes fa una aposta pel desenvolupament de pro-jectes de recerca i desenvolupament unintesforços amb altres equips d'investigació delcontext nacional i participant en xarxes i acti-vitats de transferència tecnològica amb equipsd'investigació europeus i iberoamericans.

És previsible que el desenvolupament cientí-fic en l'àmbit dels sistemes constructius de fus-ta evolucioni cap a una major integració ambl'àmbit tecnològic, desenvolupant solucionsque facilitin els processos constructius i lesprestacions de l'edificació per als usuaris.

(A) Gràfics de distribucióde temperatures en l'inte-rior d'un habitatge.(B) Gràfics de l’evolució delfoc i el fum en l'interiord'un habitatge. Estudi computacional de lapropagació del foc en edi-ficacions de fusta. Projectede R + D + I.INCAFUST. Departamentde Construccions Arqui-tectòniques.

http://twitter.com/incafust

www.facebook.com/incafust

http://bloc.incafust.org

A B

Estudi de components per aedificacions modulars en fus-ta. Estudi sobre edificacionsmodulars industrialitzades defusta. Projecte de R + D.INCAFUST. Departament deConstruccions Arquitectòniques.

es de que l’home té la capacitat demanipular els objectes que l’envoltenha utilitzat la fusta com a instrument o

objecte resistent. La seva composició fa quesigui un material relativament abundant i quecreix i es renova al planeta. A més, és molt lleu-ger i resistent.

Les estructures de fusta existeixen des desempre, des de l’origen de l’arquitectura. Elsúltims anys la indústria i certes tècniques oinnovacions permeten tornar a donar un valorimportant a la fusta com a element estructural.

Amb aquest material natural i regenerablepodem construir edificis i estructures de totamena i ara en mostrarem alguns exemples.Alguns, d’una mica extrems per poder veure finson arriben les possibilitats de la fusta i altres notan extrems, però més propers per veure quèpodem fer amb la fusta del nostre país.

Des d’immensos temples japonesos resistentsals sismes o ponts sobre els llacs de Suïssa,podem veure les possibilitats històriques de lesestructures de fusta.

Les imatges de temples japonesos existeixendes de fa segles i han suportat amb èxit l’accióde moviments sísmics importants gràcies a larigidesa i trava de l’estructura de fusta i de lesunions lliscants a la base sobre grans pedrescom a fonament a les quals simplement s’hirecolzen però no s’hi encasten. Així en cas demoviment sísmic els moviments del terrenyamb prou feines es transmeten a l’estructura.

Una de les últimes evolucions tecnològiquesde la fusta són els taulells contralaminats.Amb els quals encolant vàries capes de tau-lons creuats es poden obtenir lloses de fustade grans dimensions només limitades per lacapacitat de transport.

Amb aquestes plaques de fusta i unesunions metàl·liques s’ha construït per exempleun edifici d’habitatges a Berlín de plantabaixa més 6 plantes. Construït amb rapidesa iamb un acabat de façana d’un arrebossatsobre un aïllament exterior dóna una imatgemolt similar als edificis veïns de construcciótradicional d’obra.

L’altre concepte estructural que s’utilitzaactualment i que en realitat ja s’utilitza desdels inicis del s. XX és l’entramat lleuger. Un

esquelet d’elements de fusta amb muntantsrelativament junts i un travesser a baix i adalt, tot arriostrat amb uns taulells relativa-ment prims entre 10 i 20 mm de gruix.

Amb aquest sistema s’ha construït el nou

tècnica forestal11Març de 2012catalunyaforestalExemples de construcció

D

amb fusta

Fotografia 1 i 2. Imatgesde temples japonesos.

Fotografia 3 i 4. Imatgesdel procés de muntatgede l’edifici i de l’aspecteinterior dels elementshoritzontals de fusta vis-tos des de l’interior.1

3 4

2

Josep Bunyesc

Arquitecte

tècnica forestal 12Març de 2012catalunyaforestal

refugi del Monte Rosa, a la zona dels Gla-ciars vora Zermatt als Alps Suïssos. És unexemple d’obres construïdes recentment quedemostren que es possible crear edificis molteficients amb certa autonomia enmig d’unentorn natural amb condicions ambientalsextremes. A 2.881metres d’alçada l’EscolaPolitècnica Federal de Zurich, amb l’arqui-tecte Andrea Deplazes al capdavant, projectai construeix aquest edifici que vol ser exem-plar i ensenyar les capacitats i qualitats de latecnologia. I justament ho fa amb aquestmaterial i sistema constructiu.

Una de les raons principals per les qualss’elegeix aquest sistema constructiu de fustaamb entramat lleuger és la lleugeresa i laresistència del material ja que pel seu difícilaccés tota la construcció es realitza ambhelicòpter i és necessari que tingui un elevatgrau de prefabricació i preparació a taller.

L’estructura interior és de fusta amb ele-ments prefabricats d’avet de 14x14cm o20x20cm segons la ubicació, de secció vista al’interior. Els tancaments són panells amb unpanell tricapa de 30mm també d’avet, una

barrera de vapor, subestructura de 30cmamb entramat que alberga a l’interior 3capes de 10cm d’aïllament. Aquest es tancaper l’exterior amb una capa de taulons defusta encadellada de 27mm amb una mem-brana transpirable paravent a l’exterior cre-ant una cambra d’aire una altra capa de fus-ta encadellada com a suport de les plaques“engatillades” d’alumini del revestimentexterior. La coberta segueix el mateix esque-ma constructiu. Les obertures de les habita-cions es tracten com obertures de coberta.Més aviat tota la façana és com una cobertainclinada o vertical ja que amb fort ventl’aigua incideix a les façanes com a lescobertes, per aquest motiu les finestres defaçana són fusteries del tipus dels lluernarisde coberta per assegurar d’estanqueïtat al’aigua i poder ventilar.

L’edifici és capaç de suportar unes condicionsexteriors molt adverses de temperatures extre-madament fredes i molt vent (veure esquema 9i fotografies 10 i 11 a la pàgina següent). Tot iaixò, l’edifici té un volum important i fins a 5nivells d’alçada. Aquest exemple és un clar tes-timoni de les possibilitats tecnològiques actualsde la fusta com a material de construcció perrespondre a situacions extremes (veure foto-grafies 12 i 13 a la pàgina següent).

Es fa alguna cosa així al nostre país?Encara que no és gaire comú tenim una sèried’exemples que hem desenvolupat a casanostra amb estructures de fusta d’entramatlleuger, per la seva eficiència estructural enfunció al volum de fusta utilitzada i la relati-va facilitat de muntatge. Ja que aquestsentramats requereixen unes peces de fustade mida relativament petita, entre 2,5 i 7metres de llarg i gruixos entre 6 i 20cm faque puguem utilitzar fusta de pi local secaper tal de poder satisfer la demanda dematèria prima per aquestes construccions ino ens cal recórrer a elements estructuralsde gran format laminat procedent de centreEuropa.

En pràcticament tots els exemples quehem construït al nostre país, l’estructura defusta va associada directament i inseparable-ment de l’alta eficiència energètica. Ja queutilitzarem els espais que queden entre elsmuntants de l’estructura de l’entramat per

Fotografies 5 i 6. Imatges de lafaçana de carrer i de la delpati d’illa de l’edifici de Berlín.

Fotografies 7 i 8. Imatges delnou refugi del Monte Rosa, ala zona dels Glaciars voraZermatt als Alps Suïssos.

5 6

7 8

tècnica forestal13Març de 2012catalunyaforestal

omplir-la amb aïllament i en aquests casos ambllana d’ovella, també del nostre país.Com que els gruixos de l’entramat per a mursnormalment els hem fet de 16cm el gruix d’aï-llament que això ens proporciona, tenim direc-tament uns tancaments molt aïllats que estandins l’estàndard europeu de casa passiva i com-pleix la futura normativa europea d’edificació iestalvi energètic per al 2020.

Tot això no seria possible si la fusta no fosun material relativament aïllant ja que sinótota l’estructura seria un continuo de pontstèrmics que faria perdre eficàcia a aquestmodel constructiu.

Exemple 1. Un paller en desús al Pallars JussàEl primer exemple que nosaltres vam realitzarcom a prova pilot va ser construït in situ en unpaller en desús al Pallars Jussà.

Tal com es pot veure, les imatges 14, 15, 16 i17 il·lustren el projecte construït de la capsa defusta insertada dins del paller existent en desúsal Pallars Jussà. Un entramat de 6x12cm de pilocal amb tricapa d’avet a l’interior i taula bastade pi local sense tractar a l’exterior. No cal trac-tament ja que es troba en un espai protegit dela pluja i en bona part també a l’ombra.

Exemple 2. Habitatge de nova planta entremitgeres a LleidaCom que els resultats i la monitorització del’habitacle va donar bons resultats es vaemprendre un projecte més seriós. Un habitatgede nova planta entre mitgeres a Lleida, i es vaconvertir en el primer edifici certificable com acasa passiva a l’estat espanyol.

La rapidesa de construcció, un preu competi-tiu i sobretot la possibilitat de tenir uns edificis

d’alta eficiència energètica classe A++ quetenen una demanda d’energia per a calefacció ifred deu vegades inferiors a un convencional faque aquest model s’hagi repetit en altres cons-truccions.

Les imatges 18 i 19 expliquen el muntatge aobra dels panells prefabricats de fusta ambentramat lleuger ple de llana d’ovella. Tota labigueria dels forjats i els pilars de l’entramatestà constituït d’elements de fusta massissaserrada del Pirineu, per raons d’economia i perimpulsar l’ús de matèria prima local i nodependre de la importació de fusta estrangera.El muntatge a obra dels panells de fusta és

Esquema 9 i fotografies 10 i 11. Imatges del detall de la unió entre panells de forjat i mur, juntament amb la imatge dels panells prefabricats al taller ala espera del dia per portar-les amb helicòpter a l’obra.Fotografies 12 i 13. Muntatge amb helicòpter dels panells de l’entramat de fusta del nivell del menjador i una imatge interior dels panells que separenles habitacions amb unions metàl·liques.

9 10 11 12 13

14 15

16 17

18 19

14tècnica forestalMarç de 2012catalunyaforestal

molt ràpid, normalment inferior a una setmana (veureimatges 20 i 21).

Fotografies 20 i 21. Imatge de la casa acabada. De l’exterior un pati dóna llum atota la casa i per permetre entrar el sol a l’hivern a la part posterior de la casa. Elrevestiment exterior és de taulons ventilats de làrix.

Exemple 3. L’ampliació del refugi Colomina, a 2.400metresUn petit exemple en situació extrema és l’ampliació del refu-gi Colomina, a 2.400 metres a la zona perifèrica del parcnacional.

Des de principis del s. XX existeix un edifici de fusta cons-truït durant els treballs hidràulics per construir canalitza-cions per la central hidroelèctrica. Un edifici construït ambfusta amb gairebé 100 anys d’història ja prefabricat i n’exis-teixen d’altres iguals de la mateixa època a la vall.

Un edifici amb 3 crugies construït amb fusta massissa ambmurs portants amb taulons de cantell, forjat sanitari, plantabaixa un pis i les golfes sense ús. Aquest edifici històric avalala fusta com a material vàlid per construir en aquets indrets.

El refugi està situa a la perifèria del Parc Nacional d’Ai-güestortes i estany de Sant Maurici, a 2.400 m d’altitud. Perarribar-hi cal caminar 2 hores des del punt més proper on espoden deixar els vehicles a 1.700 m.

Aquesta dificultat d’accés, l’entorn natural protegit i lescondicions climàtiques extremes del lloc va ser decisiu perelegir el sistema constructiu, format per aquests sistemes pre-fabricats d’entramat lleuger de fusta aïllats amb llana d’ove-lla. Aquest sistema és interessant per la seva lleugeresa delspanells i permet pujar-los amb un helicòpter sense proble-mes, ja que la càrrega màxima que pot portar amb seguretatun helicòpter estàndard comercial ronda els 800 kg. La rapi-desa d’execució es un altre avantatge del sistema ja que per-met reduir la ma d’obra en el lloc allunyat i per tant permetreduir el cost, i el fet d’utilitzar materials naturals renovables idesmuntables s’ajusten bé en un entorn natural protegit.Un cop construït s’estableix un diàleg entre l’edifici existentde fusta i la nova ampliació amb el mateix material peròquedant clarament quin era l’edifici original i que és el ques’ha afegit (veure imatges 22, 23, 24 i 25).

Exemple 4. Habitatge unifamiliar a ClaverolClaverol és un dels molts pobles del Prepirineu català. En lamajoria d’aquets pobles creats ja fa molts anys, abans de larevolució industrial, quan només el sol era la font d’energiaexistent, aquets poblets ja estaven situats estratègicamentper tal que les seves edificacions captessin el sol.

Aquest projecte es tracta d’ocupar unes ruïnes d’un edifi-ci destinat a corrals. Un edifici que estava recolzat directa-ment damunt la roca natural amb un fort pendent cap asud i mirant a la conca de Tremp.

Aquesta situació del terreny, tot i que geomètricamentde forma complexa és un bon punt de partida per fer unedifici que pugui aprofitar bé l’energia del sol.

Un altre exemple construït amb els sistemes prefabri-cats d’entramat lleuger de fusta aïllats amb llana d’ovella.Aquest sistema és interessant per la seva lleugeresa delspanells que ens permet en aquest cas reutilitzar els mursexistents de pedra en bon estat ja que la sobrecàrregaque li posem a sobre és similar a la càrrega que haviaaguantat el mur amb l’edifici anterior. Aquest fet apa-

20

22

25

24

23

21

rentment accidental permet poder mantenir aquest patri-moni construït existent i no haver d’enderrocar i ferfonamentacions noves.

La rapidesa d’execució és una altra avantatja del siste-ma ja que permet reduir la ma d’obra en el lloc allunyat iper tant permet reduir el cost, i el fet d’utilitzar materialsnaturals renovables i desmuntables s’ajusta bé en unentorn natural.

La composició dels murs i de la coberta és la mateixaperò amb diferent secció per criteris estructurals.

El forjat intermig està format per uns taulons de cantellde 14cm clavats amb fusta massissa seca local que dóna unelement de fusta compacta com una llosa relativamentdens que té un bon comportament per atenuar el so entre

les dos plantes alhora que té certa inèrcia tèrmica i al serfusta massissa ja és un acabat per sota i per sobre. Aquestallosa també permet tenir un element estructural i d’acabatamb molt poc gruix i permet contenir l’alçada de l’ edifici.En aquest cas hi ha un diàleg entre els murs de pedra exis-tents que suporten la base del edifici nou i la nova cons-trucció lleugera sobreposada sobre aquest substrat històricencara vàlid i revaloritzat (veure imatges 26, 27 i 28).

Exemple 5. Rehabilitació i ampliació d’habitatge existenta Sant CugatAmb aquest sistema constructiu amb el qual també espoden afrontar rehabilitacions o ampliacions d’edificisexistents es concedeix el primer premi iberoamericà decasa passiva a la tardor del 2011 amb la reforma i amplia-ció d’habitatge a la Floresta.

Es tracta d’una rehabilitació integral d’un edifici deprincipi del s. XX a la Floresta a Sant Cugat amb una faça-na catalogada. Es buida i es reconstrueix un forjat com-pletament de fusta i també la coberta. L’ampliació esconstrueix al costat però sense tocar l’edifici original. Unaescala vidriada servirà de separació.

Amb fusta local del Pirineu català de poc calibre es

tècnica forestal15Març de 2012catalunyaforestal

26

28

27

16tècnica forestalMarç de 2012catalunyaforestal

construeixen uns forjats de taulons massissosclavats entre ells resultant un element estruc-tural com una llosa no completament bidirec-cional però de cantell reduït i amb un aspecteestètic ben apreciat.

Tot i que els dos edificis es rehabiliten o esconstrueixen amb fusta l’existent manté elcaràcter tradicional i històric en canvi l’am-pliació té un caràcter molt més contemporani(veure imatges 29, 30, 31 i 32).

Exemple 6. Nau industrial com a magatzemTambé el sector industrial on prima l’eficàcia iels preus competitius per sobre de tot, ha tro-bat amb l’estructura de fusta un bon mitjà perconstruir naus.

En aquest cas, una nau de 30x10 m i una alade 10x10 m amb els murs d’estructura d’entra-mat convencional i la coberta amb unes enca-vallades prefabricades tipus fermeta ambunions metàl·liques clavades, tot amb seccionsrelativament petites de fusta massissa local delnostre país (veure imatges 33, 34 35 i 36).

29

30

31

32

33

35

36

34

activitat17Març de 2012catalunyaforestal

La propietat forestal,exempta d’impost sobre el patrimoniEl Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar, el passat 26 de març, la Llei d’a-companyament als Pressupostos de la Generalitat 2012 que preveu la bonificació del 95% enl’impost sobre el patrimoni, a les propietats forestals amb pla de gestió aprovat. Amb aquestabonificació s’assoleix una important fita dirigida a disminuir la pressió fiscal sobre les propie-tats forestals, les quals haurien de suportar una important càrrega econòmica tot i la mancade rendibilitat econòmica de les finques.

mb motiu de la recuperació de l’Impostsobre el Patrimoni durant un períodetransitori de dos anys, el Consorci

Forestal de Catalunya ha aconseguit que elGovern de la Generalitat inclogui un articleespecífic pel sector forestal, dirigit a bonificarles finques forestals amb pla de gestió. Concre-tament, ha sigut a través de la Llei 5/2012, de20 de març, de mesures fiscals, financeres iadministratives, popularment coneguda com aLlei d’acompanyament als Pressupostos Gene-rals de la Generalitat de Catalunya.

Aquest assoliment ha sigut gràcies, especial-ment, per l’iniciativa del diputat Josep Ma Vilad’Abadal, per l’empenta del President del Con-sorci, Rossend Castelló, i per la bona rebuda dediversos diputats al Parlament, entre els qualsdestaquen el diputat Ramon Espadaler, i de laConselleria d’Economia i Coneixement, tot i lacomplicada situació econòmica del moment, ila complexitat a l’hora de transmetre la situa-ció que viu el sector forestal a persones alienesa aquesta realitat.

Concretament, la redacció, prevista a l’article60, estableix que amb efectes del 31 de desem-bre de 2011, el contribuent pot aplicar unabonificació del 95% en la part de la quota quecorrespongui proporcionalment a les propietatsforestals, sempre que disposin d’un instrumentd’ordenació degudament aprovat per l’Adminis-tració forestal competent de Catalunya (ja siguiPla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, Pla Sim-ple de Gestió Forestal o Projecte d’Ordenació).

Hem de tenir present que l’impost sobre elpatrimoni és un tribut de caràcter directe i denaturalesa personal que grava el patrimoni netde les persones físiques en data 31 de desem-bre de cada any. A l’efecte d’aquest impost,constitueix el conjunt de béns i drets de con-tingut econòmic de què sigui titular, amb ladeducció de les càrregues i gravàmens que en

disminueixin el valor, així com els deutes i lesobligacions personals de què hagi de respon-dre (article 1 de la Llei 19/1991, de 6 de juny,de l’Impost sobre el Patrimoni).

Convé destacar la importància d’aquesta fita jaque els criteris de valoració emprats per l’Admi-nistració tributària són clarament sobredimen-sionats i, alhora, no tenen en compte la situacióde crisi que viu el sector des de fa més de 30 anysi al fet que qualsevol campanya forestal té, engran mesura, un resultat econòmic negatiu,diferència de la qual, generalment ha de ser abo-nada per part del seu propietari.

Cal tenir present que aquesta mesura nomésafecta a les finques amb l’instrument d’ordenacióforestal (IOF) aprovat, ja que des d’un principi nos’acceptava la bonificació de tot el territori fores-tal atès la dificultat a l’hora de comptabilitzar elsvalors a tributar i la facilitat que té el pla de ges-tió a l’hora d’objectivar les propietats forestals.Tanmateix, la delimitació en base als plans degestió, permet materialitzar un clar impuls a l’or-denació de les finques forestals de Catalunya, laqual esdevé un eficient incentiu als seus titulars iuna eina bàsica per a la gestió forestal sostenible.

A la vegada, s’ha establert un mínim exempten valor a 700.000 euros (article 59 Llei 5/2012),la qual cosa es tradueix amb el fet que finsaquesta xifra no tributaran aquells béns i dretque no superin els 700.000 euros, una vegadasumat tot el patrimoni del propietari suscepti-ble de tributar.

Finalment, un dels aspectes a destacar va serla unitat del sector forestal durant tot el procésnegociador amb l’Administració i els diversosgrups parlamentaris, ja que va estar formada enprimer terme pel Consorci Forestal de Catalun-ya, juntament amb BOSCAT, les Associacions dePropietaris del Montseny, del Montnegre i elCorredor, de la Vall de Camprodon, de les Gava-rres i les de Serra Bellmunt i Collsacabra.

Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

A

Josep M. Tusell, responsable de l’àrea tècnicadel Consorci, va donar a conèixer les línies detreball de l’associació i els serveis que ofereixla cooperativa Serveis Forestals als propieta-ris forestals a l’Associació de Propietaris deBoscos de Celrà (APBC). La xerrada, organit-zada per l’APBC que recentment s’ha adherital Consorci, estava emmarcada en la jornada‘La gestió forestal des de la petita propietat’que va tenir lloc dissabte 4 de febrer.

Josep M. Roqué, soci del Consorci,

cedeix més de cinquanta publicacionsa la biblioteca ubicada a La Casa del Bosc

18activitatMarç de 2012catalunyaforestal

El passat mes de març el president del Consorci Forestal de Cata-lunya, Rossend Castelló, va rebre de la mà de Josep M. Roqué,soci del Consorci, més de cinquanta publicacions de temàticaforestal que va cedir a la biblioteca situada a La Casa del Boscamb la finalitat d’enriquir el contingut d’aquest espai documen-tal i contribuir així en un futur a fer accessibles totes aquestespublicacions per tots aquells que les vulguin consultar.

El president del Consorci va valorar molt positivament aquestadonació ja que, en aquests moments, des de l’associació s’estàtreballant per cercar la fórmula per fer accessible tot aquest fonsdocumental a tots aquells que els pugui ser d’interès.

El Consorci es reuneix ambel Conseller d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural,Josep Ma Pelegrí

El President del Consorci Forestalde Catalunya, Rossend Castelló, elVicepresident, Ramon Bosch, il’advocat de l’entitat, Àlex Serrahi-ma, es van reunir el dimarts 20 demarç amb el Conseller d’Agricultu-ra, Ramaderia, Pesca, Alimentació iMedi Natural de la Generalitat deCatalunya, Josep Ma Pelegrí; aixícom amb el Director General deMedi Natural i Biodiversitat, JosepEscorihuela i amb la cap dels ser-veis jurídics de la Conselleria,Bibiana Domingo. En el transcursde la reunió es van tractar aspec-tes com les trampes contra el corcde suro que es volen instal·lar ensuredes a partir de l’abril i lanecessitat de reformular l’estruc-tura del Parc Natural del Mont-seny, l’Espai d’Interès Natural (EIN)Montnegre Corredor, entre d’al-tres. També es va tractar la neces-sitat de continuar implicant-seamb la gestió forestal i el sector. Elconseller Pelegrí, que es va mos-trar molt receptiu, va traslladar lavoluntat de continuar treballantpel sector i buscar maneres dedinamitzar el mercat a fi i efectede fer rendibles econòmicamentels productes del bosc.

Rossend Castelló, president del Consorci,i Josep M. Tusell, responsable de l’ÀreaTècnica van assistir, el 20 de març, a lataula intersectorial forestal promogudaper la Direcció General de Medi Naturali Biodiversitat del Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació iMedi Natural. En el marc d’aquesta tau-la, es van debatre temes com la regula-ció de l’accés de les motos al medi natu-ral, els conreus energètics i el PlaGeneral de Política Forestal.

Pel què fa a la regulació de l’accés de lesmotos al medi natural, la Direcció Generalde Medi Natural i Biodiversitat juntamentamb la Federació de motociclisme van pre-sentar el document regulació de l’accés deles motos al medi natural que ha de per-metre la circulació de motos per determi-nats camins amb la corresponent autorit-zació dels propietaris. L’esmentada targetaporta associades compensacions per al

manteniment dels camins, així comexempció de responsabilitats, entre d’altres.I tot i que des del Consorci es valora coma molt positiu que usuaris del medi natu-ral i, en concret, de les finques forestalsbusquin un acord amb la propietat i reco-neguin la necessitat d’unes compensa-cions per al seu ús, en aquests momentsdes del Consorci s’està redactant un docu-ment de propostes de millora de l’esbo-rrany presentat per la Direcció General i laFederació de motociclisme.

D’altra banda, pel què fa als conreusenergètics la Direcció General va presen-tar un esborrany de l’Ordre que ha deregular els conreus energètics. També enaquest cas des del Consorci s’estan prepa-rant un conjunt de propostes de milloradel document. El tercer i últim punt de lataula abans del torn obert de paraules vaser la presentació de l’estat del Pla Gene-ral de Política Forestal.

activitat19Març de 2012catalunyaforestal

El Consorci va participar el 22 demarç en el Consell de Caça deCatalunya que va comptar amb laparticipació de Josep Sagués enrepresentació de l’associació. Entreels temes tractats, destaca que, ala província de Girona, la tempo-rada del seglar començarà la pri-mera setmana de juliol per tal deno haver de demanar autoritzacióper caçar per danys i així reduir elseu impacte a les reforestacionsforestals. La resta de l’any i fora detemporada el senglar es podràcontinuar caçant amb batudesespecífiques en cas de danys.

El Consorci ha participat, conjuntament amb l’Associació Catalana d’Empreses de ValoritzacióEnergètica R.S.U., l’Associació de productors i usuaris d’energia elèctrica i Eolic Cat, en laredacció del Manifest contra la supressió de les primes per a renovables.

El senglar i el cabiroltemes destacats del Consell de Caça de Catalunya 

D’aquesta manera, a l’article 6 de la Llei 9/1995 s’afegeix l’apar-tat 6.3 en què es detalla “De manera degudament motivada iamb l’autorització expressa dels titulars dels vials, es podenestablir acords amb aquests titulars que permetin la circulaciómotoritzada per les pistes i els camins delimitats en xarxes o iti-neraris, que poden tenir una amplada inferior a quatre metres idiversos tipus de ferms. En els acords es poden establir condi-cions específiques de circulació i característiques dels vials, ihan d’ésser incorporats a l’inventari comarcal corresponent”.

La Llei Òmnibus incorpora la petició del Consorci i es demanarà l’autorització de la propietat abans de permetre la circulació motoritzada per camins privats

El Consorci participa en la redacció del Manifest contra la supressió deles primes per a renovables.

l Consorci Forestal de Catalunya i la Cooperativa Ser-veis Forestals van participar a la 1a Fira de la Biomas-sa Forestal de Catalunya que va tenir lloc al recinte

firal del Sucre els dies 23, 24 i 25 de febrer. L’associació i la cooperativa van participar amb un estand

que, a banda de donar a conèixer l’associació i els serveis de lacooperativa, va fer èmfasi en la importància de la gestió fores-tal sostenible per conservar i millorar els boscos i en la biomas-sa com una oportunitat per donar sortida als productes fores-tals i millorar els boscos. Amb aquesta finalitat, l’estand del’associació es va omplir de troncs de fusta (sequoies america-nes del Montseny, pollancres, pi pinyer, suro, acàcia, castanyeri cirerer) cedits per Joan Garolera. Així, els visitants que es vanapropar a l’estand van tenir l’oportunitat de conèixer l’associa-ció, la gestió integral de finques i veure el vídeo ‘Biomassa, l’e-nergia que ens dóna el bosc’ produït pel Consorci en el marcdel projecte INNObiomassa, entre d’altres.

Però, paral·lelament, el Consorci també va participar en unade les jornades realitzades en el marc de la fira. Concretament,Roser Mundet, enginyera de forests de l’associació, acompan-yada de Pere Navarro, coordinador de l’Àrea d'AprofitamentsFusters i Biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalun-ya, van presentar el projecte INNObiomassa i la marcaDQBOSC a la jornada “Eines per al desenvolupament del sectordels biocombustibles forestals”.

La 1a Fira de la Biomassa Forestal de Catalunya va comp-tar amb la participació d’un total de 63 expositors i va reuniruna gran quantitat de públic tant professional com particu-lar. Entre d’altres els assistents van poder veure demostra-cions, assistir a jornades, així com conèixer i informar-sesobre la biomassa forestal com a font energètica des del seuaprofitament fins al seu ús. Expositors, organització i públicassistent van coincidir en valorar positivament la primeraedició de la fira.

20activitatMarç de 2012catalunyaforestal

Roser Mundet, enginyera de forests del Consorci, va pre-sentar el 13 de març a la seu del Consell Comarcal delGironès els resultats de les diagnosis realitzades en vuitmunicipis d’aquesta comarca. D’altra banda, el 26 degener va presentar els resultats de les diagnosis realitza-des en 6 equipaments del municipi de Mataró per veurela viabilitat d’instal·lar una caldera de biomassa. Entre elsresultats, destaca que cada any el Gironès podria aprofi-tar 26.699 tones (30% b.h.) de biomassa forestal primària,la qual cosa significa que aquest combustible podriacobrir el 82,5% de la demanda potencial concretada enhabitatges disseminats, equipaments públics, establi-ments de serveis i granges del sector avícola i porcí. Lacobertura de la demanda podria arribar al 100% si es tin-

guessin en compte altres tipus de biomassa llenyosa. Unaaltra dada rellevant és que la implantació de la biomassaforestal primària com a font energètica podria generar untotal de 88 llocs de treball (43 de directes i 45 d’indirec-tes). Pel què fa als resultats de les diagnosis realitzades aMataró, entre els diferents punts exposats per l’enginyera,destaca que dels 6 equipaments analitzats, 5 centres edu-catius i 1 biblioteca, els equipaments que resulten mésinteressants per l’estalvi econòmic que pot comportar lainstal·lació d’una caldera de biomassa són els 2 centresd’educació primària. La instal·lació d’una caldera de bio-massa en aquests equipaments pot suposar un estalvi del46% respecte al gas natural amb una amortització de l’e-quipament de 7 a 8 anys.

E

El Consorci i la cooperativa Serveis Forestals

El Consorci presenta els resultats del projecte INNObiomassa aajuntaments del Gironès i del Montnegre i el Corredor

L’estand del Consorci Forestal de Catalunya i laCooperativa Serveis Forestals.

Presentació projecte INNObiomassa i marcaDQBOSC, per Roser Mundet i Pere Navarro.

Gent passejant per la fira.

van ser a la 1a Fira de la Biomassa

eguint la línia dels articles anteriors, enaquest número farem referència a unade les parts més rellevants del sector

primari a la nostre terra. En el sector porcí no és necessari l’aporta-

ció de calor a totes les explotacions, ja queúnicament cal destacar en les instal·lacions onés necessari mantenir una temperatura més omenys constant:

· Granges de mares i/o garrins· Granges genètiques

Per a les granges d’engreix no és necessari l’ús decalor. I en el cas de granges de mares, que és elgran gruix de totes les que necessiten calor,aquestes es divideixen en dues zones diferencia-des: la zona de gestació i descans, on no es faservir calor, i la zona de paridores i deslletament,on l’ús de calor és imprescindible. En aquests

darrers casos la necessitat se soluciona de duesmaneres ben diferents. A la zona de paridores elsque reben l’escalfor són els garrinets, mitjançantterra radiant, mentre que les mares, normalment,solen estar sense terra radiant perquè estiguinmés còmodes i no passin calor. Un cop els garrinsja són prou grans, passen a la zona de deslleta-ment, on un cop separats de les mares estaranun altre temps en aquestes sales totalment cale-factades a temperatura constant.

Com es pot veure en el gràfic “Evolució delcens total de porcí a Catalunya (per tipolo-gia)” , els caps que necessiten calor són elsgarrins i les reproductores, pel que es potveure que és una part important del porcí deCatalunya.

Avui, el cost de la producció de calefacció hafet que moltes granges es plantegin el continuaro no, i una gran solució es abaratir els costos deproducció generant calor d’una forma méseconòmica, mitjançant biomassa es redueixenmolt els costos, tant que en aquests casos lesinversions del canvi solen estar amortitzades enperíodes inferiors als 4 anys.

Donat que les temperatures de totes les salescalefactades han de ser constants durant totl’any, fa que els consums de combustible siguinmés o menys estables en gairebé tots els mesos,

El porcí

Aquesta informacióha estat elaborada

amb el suporteconòmic de:

S

biomassa21Març de 2012catalunyaforestal

Gràfic “Evoluciódel cens total deporcí a Catalunya(per tipologia)”

Xavier Piñero

Gràfic “Evolució del cens porcí a Catalunya des de 1975fins a 2008”

únicament els mesos de més calor, es veurà reduïtconsiderablement aquest consum. Per tant teniminstal·lacions de potències més o menys moderadesperò amb un consum constant, el que fa que elcost del canvi no sigui molt elevat, i com el con-sum és constant, l’amortització d’aquest és moltreduïda.

Per poder valorar la substitució de calderes decombustibles fòssils (gas, gasoil) a biomassa, s’hau-ria de fer un petit estudi tèrmic de la instal·lació,tenint en compte el tipus de sistema d’emissorstèrmics que es tinguin a cada zona, a paridoresplaques (fèrriques, polietilè, acer...), a la zona dedeslletament ( Delta, aeroterm, multidisc...), depe-nent dels elements i dels espais s’haurà d’instal·laruna potència o una altra. També és molt importanttenir el consum actual amb el mínim d’intervalspossibles, (cada cop que es carrega els dipòsits, lafactura mensual...)

En el cas de les granges, hi ha una tendènciacada cop major a posar calderes d’alta eficiènciapel major estalvi que suposen, tot i que amb calde-res menys automatitzades i amb més mantenimentno són un problema, donat que a la granja s’estàtot el dia, i es poden realitzar totes aquestesaccions que requereixen. El fet és que posant cal-deres menys automatitzades i amb menys eficièn-cia s’aconsegueixen unes amortitzacions molt méscurtes, però a la llarga l’estalvi és inferior al consu-mir més combustible per generar la mateixapotència tèrmica. De manera que instal·lant unacaldera d’alta eficiència automatitzada, s’aconse-gueixen menys requeriments d’atenció a la caldera,i sobretot major eficiència en combustió, pel quees tenen uns majors estalvis en combustible res-

pecte a les anteriors. Això fa que les amortitza-cions s’allarguin una mica més, però al cap delsanys d’estalvi generat amb les d’alta eficiència ésmolt major que amb les menys automatitzades.

Com a exemple clar una granja que actualmentestà consumint de l’ordre de 20.000 litres degasoil, amb ala Delta a les sales de deslletament iplaques de polipropilè a les paridores. Tenint encompte el preu del gasoil a 0,96 € / litre i que elcost de l’estella posada a lloc són de 90 € / tona,en aquest cas es va decidir per una caldera auto-matitzada d’alta eficiència de 80 kW d’estella, ambuna inversió inicial de 40.000 €.

Cost actual (gasoil): 19.200 €Cost estella: 4.376,90 €Estalvi: 14.823,10 €

Amortització en menys de 3 anys. Tenint en compteun increment del gasoil del 8% anual i un incrementde l’estella d’un 3% anual.

Fent aquesta inversió, la granja pot continuar laseva explotació que cada cop era menys rendible, iel cost per cap produït a baixat un 77,2 %.

22biomassaMarç de 2012catalunyaforestal

Gràfic “Evolució de les explotacions i cens porcí a Catalunya durant el 1997 i 2007”

el Registre de la Propietat i el Cadastre

legal25Març de 2012catalunyaforestal

Quatre conceptes bàsics sobre

s més que probable que si algun dia volem posar ordre al’armari on tenim la documentació de les nostres propie-tats forestals hi haguem de dedicar un matí sencer.

Generalment, perquè tenim nombroses escriptures de notaria(moltes d’elles, antigues), plànols, anotacions de campanyesforestals, còpies de documents de tota classe, fulles del Cadastre,factures antigues, i molts d’altres que ens fa pensar que sompropietaris de tota la nostra finca i de tots els seus elementsinterns (camins, aigües, drets reals, etc.). Vist fredament, si tenimla finca a nom nostre en el Cadastre i al Registre, guardem totesles escriptures i, tothom ens identifica com a propietaris, en teo-ria no cal preocupar-nos per res, no cal rumiar-hi més.

Tot i això, des d’una vessant jurídica, no tot és el què sembla.En el nostre actual sistema jurídic existeixen dues eines bàsiquesd’identificació del propietari amb la finca. Són, el Registre de laPropietat i el Cadastre. Tot i que generalment no sabem ben béel paper que juga cadascú, i alhora, són d’aquelles qüestions lesquals normalment no ve mai de gust remenar gaire, hem detenir present que són mecanismes jurídics els quals convé conèi-xer i vigilar, ja que hem d’entendre que els temps actuals sóndiferents als de fa cinquanta anys. I alhora, només cal veure ladinàmica de pressió i control que està exercint l’Agència Catala-na de l’Aigua, els canvis cadastrals de la titularitat dels nostrescamins per part dels Ajuntaments, el control tributari d’Hisendade les campanyes forestals que realitzem, etcètera.

En consonància, la pregunta lògica és la següent: quèpodem fer? quines eines tenim? El Registre com a garant de la nostra propietatEl Registre de Béns Immobles, conegut popularment com aRegistre de la Propietat té per objecte la inscripció o anotaciódels actes i contractes relatius al domini i demés drets realssobre béns immobles, en virtut de l’article 605 del Codi Civil il’article 1 de la Llei Hipotecària. De la pròpia estructura delRegistre de la Propietat s’ingressen finques (quan no estanimmatriculades1) i s’inscriuen títols (drets reals). Els documentsque es poden presentar per inscriure són els documents nota-rials (escriptura pública, com a regla general); judicials(sentències, interlocutòries, providències); o documents expe-dits per l’autoritat administrativa o govern.

En termes generals i sobretot avui en dia, cal entendre elRegistre de la Propietat no només com aquell emplaçamentque únicament serveix per a inscriure una finca quan s’adqui-reix (onerosament, per donació o per herència) sinó, comaquell instrument que conté tots els elements inscriptibles elsquals ens presumeix com a nostres, tant en la propietat comen la possessió, i que si en un moment donat es vol vendre ohipotecar, es pugui valorar la finca d’una manera més ade-quada i segura jurídicament. I a la vegada, hem de ser cons-

cients que és l’únic organisme queconstata la propietat. A títol d’exem-ple, el Registre disposa que la fincaés d’una determinada persona i elCadastre preveu que és d’una altra,preval i només desprèn efectes jurí-dics el què disposa el Registre de la Propietat. I això té efecteserga omnes, que significa que resulta vinculant per a tothom(Administració, particulars, societats, etc).I de què serveix el Cadastre?El cadastre és un registre administratiu, que depèn del Minis-teri d’Hisenda on s’hi inscriuen els béns immobles rústics,urbans i de característiques especials. És un registre oficial decaràcter fiscal. Tot i que és important tenir-lo actualitzat, elseu problema bàsic i essencial és que no té la seguretat jurídi-ca que disposa el Registre de la Propietat. El motiu principal ésque no es revesteix dels principis formals que s’han descritanteriorment i, alhora, l’Administració Pública pot modificarel què vulgui al ser un registre administratiu. D’aquestamanera, és important tenir clar que el què disposi el Cadastreno és prova suficient per dirimir la propietat. Aquesta funció liés encomanada només al Registre de la Propietat.

Tanmateix, a efectes pràctics, el Cadastre convé tenir-lo actua-litzat, ja que ens serveix d’índex de referència en nombrososcasos, com per exemple, a l’hora de fer un pla de gestió forestalde la finca, o a l’hora de ser beneficiaris d’ajudes provinents de laPAC (Política Agrària Comuna). Tenir-lo actualitzat significa, perexemple, que els límits reals de la finca coincideixin amb elscadastrals; o bé que si hem realitzat una rompuda, realitzar lescorresponents gestions per canviar l’ús que hi havia estipulat. I per tant...Davant un món canviant i una propietat evolucionant, convéaprofitar les eines que ens facilita el nostre sistema jurídic. Con-sidero, a títol personal que cal que el Registre i el Cadastrereflecteixin la realitat (superfície, propietaris colindants, límits dela finca, vegetació, etc) i, alhora, hem d’aprofitar tots aquellsavantatges que ens ofereixen, com per exemple, en el cas delRegistre de la Propietat, inscriure els punts d’aigua, els camins,les servituds que hi puguin haver, i així, successivament.

É

Les 66 propostes del Ministeri d’Agricultura, pels propers 4 anys

El Ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel AriasCañete va presentar, l’1 de febrer al Congrés dels Diputats les 66 propos-tes del seu Ministeri per a la present legislatura. Entre aquestes se’n des-taquen la proposta de simplificar la normativa administrativa actual;desenvolupar el Pla Estratègic Forestal i d’altres plans amb la finalitat dediversificar les activitats de les propietats forestals i crear nous llocs detreball; o, per exemple, pel fet de fusionar lapolítica de “desenvolupament rural” amb la“política forestal” sota una mateixa direcciógeneral del Ministeri d’Agricultura.

Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

1. La immatriculació és l’ingrés de la finca al Registre per primera vegada. Actualment, és bas-tant difícil trobar-se en un supòsit d’aquests.

26espècies forestalsMarç de 2012catalunyaforestal

Diego Almenar

Enginyer de ForestsCooperativa ServeisForestals

El roure defulla petita

(Quercus faginea)

IntroduccióEl roure de fulla petita (Quercus faginea) és unaespècie forestal endèmica de la Península Ibèrica iNord d’Àfrica que juga un paper de transició entreles espècies netament mediterrànies com l’alzina(Quercus ilex) i les espècies eurosiberianes com elsautèntics roures (Quercus robur o Quercus petra-

ea). Aquest paper de transició es reflexa en unapeculiar característica: la marcescència, fenomenque consisteix en que l’arbre conserva les fullesseques durant l’hivern, la qual cosa confereix unaaccentuada particularitat als seus boscos, que nosón ni perennifolis (com l’alzinar o la sureda) nicaducifolis (com les fagedes o les rouredes autènti-ques). Per això al roure de fulla petita se li diu tam-bé semicaducifoli i és una característica típicad’espècies submediterrànies, és a dir, que estanentre hàbitats mediterranis i eurosiberians.

El fenomen de la marcescència no és del totconegut. Sembla que a la tardor l’arbre reabsorbeixels nutrients de les fulles, es tanquen els vasos con-ductors però no es desenvolupa la capa d’abscisióque provocarà la caiguda de la fulla. Per tant lafulla continua unida a l’arbre, a no ser que el ventla faci caure. Normalment els rebrots de soca, elspeus joves i les branques inferiors de peus adultsconserven major nombre de fulles seques que lesbranques elevades, que habitualment les perdenper complet. No obstant, no està clar l’avantatgecompetitiu que dona la marcescència. S’ha espe-culat que suposen major protecció a les gemmesfoliars i altres autors sostenen que facilita el reci-clat de nutrients al sol.

Morfologia i espècies relacionadesEl roure de fulla petita és un arbre de mida mitja-na que rarament arriba als 20 metres d’alçada. Eltronc és recte, l’escorça gris o parda i la capçadaampla i no gaire densa. En determinades condi-

cions desfavorables la massa forestal té portarbustiu. Les fulles presenten gran variabilitat enforma, mida i consistència i normalment són deforma el·líptica amb marge dentat u ondulat. Lamida pot variar entre 2 i 11 cm de llarg per 1,5 a6 d’ample i no és estrany, no obstant, veure en elmateix peu fulles de diverses mides. La consistèn-cia és coriàcea, el que l’aproparia a les espèciestípicament mediterrànies.

De les quatre espècies semicaducifòlies de laPenínsula Ibèrica (roure martinenc, roure africà,roure reboll i roure de fulla petita), és la que pre-senta característiques més semblants a les espèciespurament mediterrànies com l’alzina, de la que ésuna espècie molt propera. En general la taxonomiadel gènere Quercus és complexa i canviant i fins fapoc es reconeixien dues subespècies: Quercus fagi-

nea ssp broteroi i Quercus faginea ssp faginea. Noobstant, recentment s’ha reconegut Q. f. broteroi

com a una espècie independent anomenada Quer-

cus broteroi, degut als trets diferencials que pre-senta: fulles més grans i piloses que Quercus fagi-

nea, preferència per sòls àcids i distribució pelquadrant sudoest de la Península Ibèrica. Algunsautors distingeixen una subespècie alpestris aAndalucia Oriental i una altra dita tlemcenensis

distribuïda pel Nord d’Àfrica. El gènere Quercus ésmolt propens a la hibridació, fins al punt que esconeixen fins a 25 híbrids entre diferents espècies, ien zones on conviuen vàries espècies de rourespoden donar-se híbrids difícils d’assignar a una ualtra espècie. En particular és molt freqüent lahibridació, allà on coincideixen, entre el roure defulla petita (Quercus faginea) i el roure martinenc(Quercus humilis), híbrid que fins fa poc s’anome-nava Quercus x cerrioides. Molt recentment lamajoria dels especialistes han diferenciat aquesthíbrid com a espècie independent, amb el nom deQuercus subpyrenaica.

A la ribera nord del Mediterrani hi ha moltesespècies que fan el mateix paper de transicióentre els boscos mediterranis i eurosiberians. Enparticular hi ha dues espècies molt semblants almediterrani oriental: Quercus ithaburiensis a Grè-cia i Creta i Quercus infectoria al Proper Orient.Però es poden afegir altres espècies com: Quercus

brachyphylla a Grècia, Creta i Anatòlia, Quercus

cerris dels Alps Marítims al Líban, Quercus frainet-

to al Sud d’Itàlia, la Toscana, Balcans, Càrpats inord d’Anatòlia, Quercus congesta a Sardenya,Quercus crenata al centre d’Itàlia, i Quercus troja-

na a Grècia i Turquia. A la Península Anatòlica imés a l’Orient encara apareixen altres semicaduci-folis com Quercus brantii, Quercus libani, Quercus

castaneifolia, Quercus macranthera i altres.

DistribucióEl roure de fulla petita és una espècie exclusiva dela Península Ibèrica i el Nord d’Àfrica (muntanyesdel Rif al Marroc i de Tlemcem a Argèlia). A laPenínsula Ibèrica, al ser una espècie tolerant alssòls calcaris, és més freqüent al quadrant nordo-riental. A Catalunya és una espècie ben distribuï-da, tot i que és més abundant a l’àmbit prepiri-nenc, depressió central, serralades prelitorals iterres de ponent. Són escassos els boscos purs deroure de fulla petita, però se’l sol trobar acompan-yant a multitud d’espècies: alzina, carrasca, pins,altres roures, ...

És una espècie que suporta bé condicions decontinentalitat, pel que desplaça a la carrasca enaquests indrets. Prefereix sòls calcaris, suporta béel fred hivernal i temporades de sequera, pel queés el roure més resistent a la sequera de la mun-tanya mitja plujosa.

Alguns autors apunten que el roure de fulla petitaés probablement de les espècies que més terrenyvan perdre des del Neolític, no només per l’accióde l’home, si no també pels canvis climàtics. Hi haconstància que en temps històrics aquesta espèciees trobava en zones que avui diadifícilment identificaríem comllocs propicis, com ara Almería.Sembla que l’alzina o la sureras’han vist afavorides enfrontdel roure de fulla petita, enpart degut a certa degradaciódel bosc a la Península Ibèricaja que l’alzina ha ocupat estat-ges que en realitat correspon-drien al roure de fulla petita oa altres semicaducifolis i peraltra banda el roure ha ceditterreny en llocs que ara per aradifícilment podrà recuperar.

EcologiaSón escasses les representa-cions purs de bosc de rourede fulla petita. No obstant,allà on apareix es pot caracte-ritzar per:Un estrat arbori de 8-15metres d’alçada i recobrimentdel 80-100 % on a més delroure pot aparèixer tambél’alzina (Quercus ilex), lapinassa (Pinus nigra), el piroig (Pinus sylvestris), el piblanc (Pinus halepensis) ol’auró (Acer opalus).

espècies forestals27Març de 2012catalunyaforestal

28espècies forestalsMarç de 2012catalunyaforestal

Un estrat arbustiu de 1,5 a 3 metresd’alçada i 80-100 % de recobriment. S’hipot trobar el boix (Buxus sempervirens), elcorner (Amelanchier ovalis), l’arç blanc(Crataegus monogyna), ginesta (Ginesta

sessilifolia), el cirerer de Santa Llúcia (Pru-

nus mahaleb), Rhamnus saxatilis, lliga-bosc etrusc (Lonicera etrusca), la carolinade bosc (Coronilla emerus), el sanguinyol(Cornus sanguinea), el càdec (Juniperus

oxycedrus), el garric (Quercus coccifera)...Un estrat herbaci de 20-40 cm d’alçada

i recobriment del 40-70 %. Hi ha unaespècie endèmica del nordest de la Penín-sula Ibèrica característica d’aquests boscos,la viola de Willkomm (Viola willkommi) ialtres espècies de distribució més amplacom el marxívol (Helleborus foetidus),l’herba fetgera (Anemone hepatica), elgerani sanguini (Geranium sanguineum),l’espunyidera (Galium vernum), el camedris(Teucrium chamaedrys), la roja (Rubia

peregrina), el càrex (Carex halleriana).En determinades condicions la pinassa

supera al roure de fulla petita i esdevéespècie principal. A l’estrat arbustiu hientren espècies tant de les rouredes comdels alzinars. Hi ha diferents variacionssobre el bosc típic descrit més amunt, perexemple a les comarques del Sud de Cata-lunya hi ha una peònia de muntanya(Paeonia officinalis).

GestióÉs una espècie de creixement lent o mig.Alguns autors apunten a uns 1-2 m3/ha iany de producció de fusta i uns 2-3 m3/hai any per producció de llenya. Actualmenttota la producció es destina a llenyes.

En el passat s’ha gestionat com a boscmenut de rebrot amb tallades arreu cada20-40 anys. S’ha proposat també com amodel de gestió el de bosc mig semiregu-lar amb dos estrats, un inferior de 20-25anys (es pot allargar a 30 o 35) del que estreuria llenya i un superior de 120-150anys per treure alguna peça de fusta grui-xuda. A l’estrat inferior es pot fer una

selecció de tanys als 8-10 anys en que esdeixaran els 1-2 millors rebrots de cadasoca i després deixar que la massa creixifins la tallada final; a l’estrat superior esfan aclarides de poc pes fins deixar com amàxim 400 peus/ha.

Les rouredes de fulla petita han estathistòricament molt aprofitades per obte-nir llenya i pastures. Arran de l’abandona-ment d’aquestos aprofitaments des demitjans del segle XX, s’ha produït certarecuperació del bosc de roure de fullapetita, en forma de masses d’estructurasimplificada, poca alçària, diàmetres petitsi densitats variables i habitualment acom-panyada d’altres espècies. En el futur pre-visiblement s’incorporaran moltes hectà-rees provinents de la regeneració desprésd’incendi i de l’abandonament de l’agri-cultura a la zona del Prepirineu.

UsosL’ús actual del roure de fulla petita és laproducció de llenya quasi exclusivament,ja que la seva fusta no és adequada per laconstrucció. Altres productes que se’ntreien han desaparegut per la competèn-cia d’altres: el carbó ja no té mercat, l’es-corça ja no s’utilitza per extreure produc-tes tànnics i les brancades i brots tambés’han deixat d’utilitzar per alimentar elbestiar. Així doncs l’únic aprofitament decerta entitat que queda és el de la llenya,en la que s’apunta un creixement d’entre2 i 3 m3/ha i any. No obstant, aquest apro-fitament del roure resta condicionat a lapossibilitat d’obtenir llenya d’alzina de lamateixa zona, ja que sempre es prefereixaquesta a la del roure de fulla petita.

Un possible ús és l’adevesament de lesrouredes per aprofitar la pastura. En elpassat es van pasturar intensament. Unaltre pot ser la inoculació de les arrels delroure amb tòfona, encara que de nou sis’ha d’implantar aquest aprofitament enun terreny, es prefereix abans la plantaciód’alzina que no la plantació de roure defulla petita.

Bibliografia

Alemany, S. Guia Pràctica de sil-vicultura. Centre de la PropietatForestalAngel, J.C. Proposta de model sil-vícola per a boscos privats d’alzi-na (Quercus ilex) i roures (Quercushumilis, Quercus faginea i Quer-cus cerrioides). Col·lecció docu-ments de treball. Serie Territori,5. Diputació de Barcelona.Blanco, E. Los Bosques Ibéricos.Una aproximación geobotànica.Editorial PlanetaFolch, R. La Vegetació dels PaïsosCatalans. Ketres Editora SALozano, JL. El género Quercus enla Península Ibérica. RevistaQuercus, nº 310, pp 22-30.Mundet, R. & Capó, J. Manual declassificació de fusta en peu. Consorci Forestal de Catalunya.Piqué, M.; Beltrán, M. & Vericat,

P. Orientacions de gestió forestalsostenible de Catalunya(ORGEST). Tipologies forestalsarbrades. Centre Tecnològic iForestal de Catalunya. Quetzel, P & Médail, F. Ecologieet biogeographie des forêts dubassin méditerranéen. Ed Elsevier

e n t r e v i s t a

Miquel Casas López

Què va passar l’any 2000?Amb el suport d’Emili i Joan Garolera Silvi-cultors, l’Escola Forestal Casa Xifra i J. Casa-mitjana vaig poder participar, conjunta-ment amb Manel Negre, Quico Pujol iSalvador Gispert i el líder Feliu Vinyal alWorld Championship for Loggers deNoruega. Allà vaig veure que aquí vivíemen un altre món pel què fa a la formacióforestal i a la sortida que es dóna a la fusta.

Però vostè ja venia de tradició forestal.El seu avi, el seu pare... eren treballadorsforestals? De què es va adonar?En el concurs internacional de talladorsde fusta vaig “flipar” de les mesures deseguretat que portaven els altres partici-pants. I a la vegada, vaig adonar-ne comels altres participants “flipaven” de lespoques mesures de seguretat que portà-vem els catalans. [A l’inici, Catalunya eral’única comunitat autònoma representa-

da en aquests tornejos internacionals]. Elscatalans anàvem a tallar sense protecció,sense formació... En definitiva, ho fèiemtal com ho havíem fet tota la vida. A més,els representants dels altres països talla-ven els arbres seguint, més o menys, unamateixa metodologia, mentre que elscatalans ho fèiem sense unes pautesmetodològiques determinades. Això emva fer adonar de l’extraordinàriaimportància de la formació del treballa-dor forestal, tant per treballar en les con-dicions de màxima seguretat personal,com per treballar amb la màxima eficièn-cia i eficàcia.

I, a partir d’aquí, es va anar a formara l’estranger? entre d’altres llocs vaanar a Gran Bretanya i Àustria? Sí. En el World Championship for Loggers

vaig fer molts contactes que em vanensenyar com treballaven i em van

Motoserrista professional i empresari

A Vidrà, a la comarca d’Osona, en Miquel Casas està reconstruint una masia mitjançant estruc-tures de fusta encaixades d’una forma molt particular. La seva construcció gairebé recorda a unamena de “Lego” en què la unió de les peces es fa amb aferraments de fusta i joc de pesos.Aquesta construcció no passa desapercebuda per moltes de les persones que passen per la zona isón molts els que el cap de setmana s’hi apropen amb curiositat per conèixer les seves particula-ritats. Ell no té inconvenient en obrir-los les portes, ensenyar-los i explicar-los tot el que hi estàfent. I és que la voluntat de mostrar que a Catalunya tenim bona fusta i que cal buscar novesvies de mercat que permetin revalorar el producte és el que l’ha empès a tirar endavant aquestainiciativa. Així doncs, quan va comprar la finca El Vilaró i va sorgir l’oportunitat de reconstruir lamasia no ho va dubtar: “Una bona manera de mostrar allò que pensava era aplicant-ho jomateix”, explica. Però, la història d’en Miquel Casas es remunta a l’any 2000 quan va participaren un campionat internacional de talladors de fusta i va descobrir un món d’oportunitats per alsector forestal.

És instructor i avaluador delCertificat NPTC. Actualment tre-balla al Centre de FormacióForestal Especialitzada deMontesquiu on dóna tot tipus decursos vinculats amb el mónforestal i on comença a obrir camía l’oferta docent relacionades ambles estructures de fusta. Té totesles qualificacions de l’EuropeanChainsaw Certificate (ECC), inclòstrepa i poda en altura.

presentar moltes persones. Entre elles en Mark Brewer, veri-ficador NPTC (National Proficieny Tests Council) d’Anglate-rra qui em va acabar de formar i qui em va presentar en DanFranklin, professor d’estructures de fustes Lock cabin i Tïm-ber friend. Per tant, arran d’aquest concurs vaig entendreque, primerament, havia de formar-me perquè aquí estàvemmolt desfasats i, al mateix temps, vaig veure la necessitat deformar a la gent d’aquí. De fet, una vegada em vaig haverformat com a motoserrista professional se’m van obrir mol-tes portes en el camp de la formació a Catalunya i a fora deCatalunya. De fet, en aquests moments estic impartint for-mació al Centre de Formació Especialitzada de Montesquiu.

Però una persona que ha treballat tota la vida a bosc amb lamotoserra cal que es formi? Hi ha gent que pot dir “Porto tota la vida tallant arbres perquè m’he de formar? És una cosa que he fet tota la vida!”. Laresposta és que sí. S’ha de formar. I és quees pot donar el cas que ho hagi fet mala-ment tota la vida, o en el millor dels casosque ho hagi fet bé, però la formació elpot ajudar a millorar el rendiment i,sobretot, la seguretat. De fet, l’acreditacióNPTC que és la que tenim de referència alCentre de Formació de Montesquiu obligaal reciclatge constant. La formació etdóna les eines per poder ser més eficaç ieficient.

Per tant, contractar un treballador fores-tal format comporta avantatges? Contractar una persona formada aportaqualificació, experiència, adquisició de tèc-niques i metodologies de treball, hàbits d’hi-giene i de seguretat laboral, però tambédignifica la professió. Ara bé, en aquestsmoments els treballadors forestals formatshan de competir amb persones no formadesque ofereixen serveis per preus molt baixos.El problema està en què tothom es veu encor de treballar a bosc. Molta gent pot pen-sar que ho sabria fer i s’ha de subratllar queno és així. Un treballador forestal ha de serun professional.

I pel què fa a la sortida que es dóna a lafusta, què va descobrir?Vaig tenir l’oportunitat de veure construc-cions amb fusta, cosa que em va fer pensarque a Catalunya tenim fusta bona per feraquest tipus de construcció, però no tenimmercat. En alguns casos aquesta fusta es

queda a bosc perquè no tindria sentit malvendre-la i en d’al-tres casos es destina per exemple a fer palets. I això no pot ser.Per tant, amb la idea de revalorar el producte vaig pensar queun bon exemple seria aplicar-m’ho a mi mateix. Quan vaigcomprar la finca a Vidrà on hi havia una casa en runes vaig ferla reconstrucció amb fusta.

Però abans es va formar?Sí. L’any 2007 vaig anar a Anglaterra a fer un curs d’estructu-res de fusta amb Dan Franklin. Entre d’altres alumnes, tambéhi havia en Francesc Massaguer i l’Oriol Mulà.

Què va descobrir?Les estructures Lock cabin i la Tïmber friend. La primera, laLock cabin es caracteritza pel tronc rodó i és originària d’EstatsUnits i el Canadà, mentre que la segona la Timber friend és eltipus d’estructura que es feia aquí a l’Edat Mitja. La Timber

entrevista 32Març de 2012catalunyaforestal

Imatge del Vilaró de Vidrà a l’inici, en runes

Tallant roure

Tallant douglas

Serrant al Vilaró

Imatge fent encaixos

friend és la que he aplicat a la recons-trucció de la meva masia, ja que s’a-dapta molt bé a la masia catalana. Ésuna forma de reconstrucció que es potportar a terme amb el material quetenim aquí.

Quines són les particularitats d’aquesttipus de construcció Timber friend?La construcció es fa a base d’aferra-ments i pesos i s’ha de partir de labase que les estructures no es fantant com tu vols la fusta, sinó comaquesta t’arriba. La construcció resul-tant és fruit de la barreja entre el quevols fer i el material que tens. Això sí,el que és important és no trencarfibres, ja que aleshores es trencaria laresistència del tronc.

I ha anat reconstruint la casa vostètot sol?No. Vaig anar a fer estades a Gran Bre-tanya i quan va arribar el moment decomençar a treballar aquí, vaig fervenir en Mark Brewer i en Dan Franklinque va venir acompanyat de tres treba-lladors seus. A més en Francesc Massa-guer i l’Oriol Mulà, amb qui vaig fer elcurs també hi han participat.

Quines espècies ha utilitzat?Principalment hi ha roure (Robur i

Petrea), però també castanyer, cedrei douglas. Però això no vol dir que noes puguin provar altres espècies i, pertant, animo a investigar a fer provesamb altres espècies. Sense anar méslluny en Dan s’ha fet una casa depollancre.

O sigui que es podria dir que enaquests moments està format enaquest tipus de construcció?La meva formació en aquest camp éslimitada, ja que en aquests momentsno em puc dedicar a ampliar coneixe-ments en la construcció amb fusta. Laformació forestal ja m’ocupa molteshores. Però voldria subratllar que laformació en la construcció amb fustaés un camp a explorar i des d’aquí ani-

mo a tots aquells que hi tinguin interèsa fer el cop de cap. Ara bé, això vol direstar disposat a fer estades d’aprenen-tatge fora del país. De fet de cara elmes de juliol tenim previst impartir uncurs de Lock cabin que el més probableés que es porti a terme a través delCentre de Formació de Montesquiu. Pertant, tots aquells que hi estiguin inte-ressats poden informar-se’n a través celcentre (www.formacioforestal.cat).

I ja per acabar considera que el motiuque el va empènyer a fer la recons-trucció amb fusta i que era mostrarallò que es pot ser amb la fusta d’aquíl’ha acomplert? Podria dir que esdóna per satisfet? Per la meva part em dono per satisfet.A més, ja hi ha hagut persones ques’han posat en contacte amb mi per ferpetites obres amb aquest tipus deconstrucció. Ara bé, plenament quan laconstrucció amb fusta estigui estesa, jaque voldrà dir que existeix un mercatper a la fusta d’aquí.

33catalunyaforestalMarç de 2012

entrevista

Construint el Vilaró

L’estructura

Panoràmica del Vilaró a l’actualitat.

Comercialització Maquinària i instal·lacionsEnginyeries i gabinets tècnics

Si vols anunciar-te en aquesta secció posa’t en contacte amb la Catalunya Forestal al 972 84 27 08.

directori de serveis