Revista100 - Consorci Forestal...col·lectiu. Pel que fa a l’administració, una de les grans...

abril 2011

107

Punt i final als ajuts per nevades – Tret de sortida a les XXVIIIJTS Emili Garolera – Potencialitats de la biomassa forestalprimària – Elaborar un pluviòmetre – Entrevista a JosepEscorihuela, Director General de Medi Natural i Biodiversitat

Punt i final als ajuts per nevades – Tret de sortida a les XXVIIIJTS Emili Garolera – Potencialitats de la biomassa forestalprimària – Elaborar un pluviòmetre – Entrevista a JosepEscorihuela, Director General de Medi Natural i Biodiversitat

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Març - Abril 2011núm. 107

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Jordi Boix, Miquel Massaneda, Josep M. deRibot i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Xavier Vila, Francesc Prat, Francisco Carreño,Xavier Piñero, Josep M. Riba, Sandra Torras,

Manel Martínez i Diego Almenar.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 28 d’abril de 2011

.......................................

Foto de portada:

Desarrelament de planta forestal a BrunyolaAutor: Diego Almenar

3 sumari

Abril de 2011catalunyaforestal

Amb el suport de:

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

Rossend Castelló

President del ConsorciForestal de Catalunya

mb aquestes ratlles intentaré desfilar alguns dels elements que, considero, dibuixaran eltarannà de la marxa del sector forestal en els propers mesos i anys.

Al marge del debat sempre interessant i important, sobre l’efecte i la problemàtica vinculadaa fenòmens com els grans incendis, el canvi climàtic i altres. Qui coneix i qui gaudeix de l’observaciódel nostre entorn natural, veu cada cop amb més preocupació que la principal transformació que estansofrint els nostres boscos, es deu a l’abandonament de la seva gestió i de les pràctiques agrícoles,ramaderes i altres aprofitaments tradicionals. Aquest és un fet sobre el que hem insistit en moltes oca-sions i sobre el que sembla que administració i públic en general ja en comença a ser conscient.

Ara més que mai, pren força altre cop la necessitat de reorientar l’economia productiva i de simplifi-car una administració excessivament farragosa. Punt el darrer, que des del Consorci hem reclamat finsa l’extenuació reivindicant reforçar i consolidar el model del Centre de la Propietat Forestal. És precisa-ment en un moment de vaques flaques i de replantejament de les polítiques i serveis que fonamentenel nostre model de societat, quan cal fer un pas enrere i renovar objectius tant a nivell particular comcol·lectiu. Pel que fa a l’administració, una de les grans preguntes a posar sobre la taula ha de girarsobre l’estratègia a seguir per millorar i fer més efectiu l’esforç públic vers la gestió i millora dels bos-cos.

En primer lloc i en aquesta línia, vull felicitar la voluntat manifestada per la conselleria d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), de simplificar i agilitzar l’estructura administra-tiva i de centrar esforços en recerca, innovació i transferència de tecnologia al sector. L’absència d’unteixit econòmic competitiu fa que aquesta sigui una de les grans assignatures pendents a nivell de sec-tor. Institucions ja consolidades com el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya són fonamentals i hand’apostar de forma més decidida per aquest camí.

Pel que fa als ajuts a la gestió forestal, mirant l’evolució dels pressupostos i la feina feta es veu laimportància de no només mantenir, sinó de millorar els recursos que es destinen al bosc. Cal prendreconsciència que, amb unes directrius apropiades, els diners invertits al món forestal són una inversiómolt rendible en: creació de llocs de treball, millora del valor econòmic dels productes forestals, pre-venció de desastres naturals i en qualitat de vida del conjunt de la població. En definitiva, en la consoli-dació i creixement d’un sector estratègic tant a nivell econòmic com territorial.

Un tercer element a considerar és un aspecte que, en certa forma, ja es recull a l’informe lliurat alGovern pel grup d’experts per la reactivació econòmica. Un document segurament molt ampli i gene-ralista però que SÍ concreta mesures per la millora de la competitivitat empresarial fent èmfasi en cinclínies de treball dirigides a la reactivació del sector privat. D’aquestes, considero especialment rellevantsper nosaltres les relatives a energia i infraestructures.

Pel que fa a l’energia, o millor dit a la bioenergia, poc a dir de nou. És una assignatura pendent queno pot quedar en un discurs de bones intencions. Així ho hem reivindicat al conjunt del Govern i sem-bla que hi ha avenços significatius en aquesta línia. La col·locació de la primera pedra de la central ter-mo solar de les Borges Blanques – central hibridada amb solar i biomassa – és un pas important peravançar en un camí ple d’oportunitats.

Finalment i parlant d’infraestructures, el repte és clar. El bosc és, entre altres, un capital físic querepercuteix en nombroses activitats econòmiques, socials i ambientals. Fins a la data, la manca devoluntat política i d’atenció a les “infraestructures verdes” han deixat en l’oblit un espai fonamental perpreservar tant la nostra qualitat de vida com la del nostre entorn. El suport i la dinamització de l’activi-tat forestal és la inversió més rendible i eficient per revertir aquesta situació.

A

editorial 4Abril de 2011catalunyaforestal

5 tècnica forestal


desarrelament d’arbres i arbusts enterrenys forestals es presenta com unaalternativa interessant per donar valor

econòmic als peus de determinades espèciesque en la gestió forestal tradicional no tindrieninterès, però que si es destinen a jardineriapoden suposar un ingrés que en molts casoscol·labora a compensar la despesa dels treballsde millora de les masses forestals. Evidentment,quan aquests treballs es realitzen en terrenysforestals, s’han d’executar segons la normativaactual (Decret 175/1996, de 4 de juny) i demanera que es garanteixin els objectius de per-sistència, conservació i millora de la massaforestal objecte d’aprofitament. Tanmateix, caltenir present, també, que es poden realitzaraquests treballs en zones afectades per la pla-nificació de franges de protecció d’urbanitza-cions (Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures deprevenció dels incendis forestals en les urba-nitzacions sense continuïtat immediata amb latrama urbana), en franges estratègiques degestió del combustible, etc., on els requeri-ments tècnics d’aquestes infraestructures com-porten l’eliminació important de peus peraconseguir unes densitats finals no gaire eleva-des (màxim de 150 peus/ha). En aquests casos,la planificació i la preparació d’aquestes zones ila possibilitat de realitzar un desarrelament

poden contribuir a reduir els costos de les ope-racions de gestió, conservació i millora de lesmasses forestals i de les infraestructures dedefensa contra el foc. Existeixen altres situa-cions on el desarrelament pot ser una opciócom ara la neteja de línies elèctriques o latransformació dels terrenys forestals (rompu-des, construcció d’infraestructures).Actualment, però, el desconeixement i la man-ca de criteris clars i realment efectius fan quedes de l’Administració i des de diversos sectorssocials no es vegi amb bons ulls aquesta pràcti-ca. La normativa actual (Decret 175/1996), tot iser pionera en el seu moment, no recull la pos-sibilitat d’efectuar desarrelament en zones ons’han planificat treballs forestals com les fran-ges estratègiques de protecció, treballs noforestals com les neteges de línies elèctriques oen casos on es preveu realitzar una transfor-mació de terrenys forestals (rompudes, infraes-tructures). En aquests casos que no recull lanormativa actual es crea un buit legat al qualcal donar resposta. Addicionalment, l’aplicacióde criteris diferents en funció de les personesresponsables de les autoritzacions per part delsdiferents organismes de l’Administració com-petent, ho deixa tot plegat en una situació pocclara que no ajuda gens als propietaris i gestorsforestals a l’hora de decidir-se a efectuar o no

E Autors:

Xavier Vila Roura,Enginyer Tècnic Forestal Cooperativa ServeisForestals

Josep M. Tusell, Enginyer de ForestsResponsable de l’àreatècnica del ConsorciForestal de Catalunya

Francesc Prat Vilalta,Vivers Sant Iscle

El desarrelament de planta forestal (arbres i arbusts) representa una oportunitatper a obtenir ingressos d’uns peus que en condicions normals serien eliminats enels tractaments de millora forestal o infraestructures de defensa contra incendis.Les característiques dels peus adequats per a desarrelar són diferents a les carac-terístiques dels peus de futur, amb què el desarrelament satisfà la condició demillora de la massa forestal i fa possible obtenir un ingrés econòmic suplementari.En aquest document es recullen els criteris de selecció de les plantes que són inte-ressants per al desarrelament, se'n descriu el procés d’execució i s’exposen elscondicionants tècnics i normatius més importants.

El desarrelamentde planta forestal

Condicionants tècnics i limitacions per a la seva execució i maneig

tècnica forestal 6Abril de 2011catalunyaforestal

aquests treballs, cosa que en certs casos condiciona l’execu-ció de les feines de millora programades per la finca ja queels ingressos derivats del desarrelament haurien de servir percompensar la despesa d’aquests tipus de treballs. Per evitar aquests prejudicis i establir un marc clar, concret ide fàcil aplicació cal una definició més acurada de les dife-rents situacions en què es pot realitzar el desarrelament, delscriteris tècnics per escollir el tipus de planta susceptible deser desarrelada, les característiques de la massa on es potdesenvolupar l’activitat i les característiques d’una correctaexecució del desarrelament. Aquest marc, alhora, ha de servirper orientar els gestors i propietaris forestals per poder fer elseguiment de l’actuació perquè es desenvolupi correctament.

Objectius dels treballsEl desarrelament d’arbres i arbusts es pot plantejar en dife-rents situacions (tipus de massa forestal, necessitat de realit-zar uns determinats treballs forestals, etc.) però sempre tél’objectiu de valorar un producte, en aquest cas uns peus dedeterminades espècies de l’estrat arbustiu o arbori que caleliminar segons els requeriments tècnics dels treballs que esvolen executar pels objectius marcats en la planificació d’a-quella zona. Bàsicament ens podem trobar amb les següentssituacions:

- Quan es posa en producció una massa forestal fins araabandonada i que per tant presenta una gran densitat i ungenerós regenerat de diferents espècies arbòries i arbustivesque formen part de l’estrat arbustiu. Davant la voluntat d’en-trar-hi i fer una primera actuació d’aclarida de l’estrat arborii/o d’estassada de l’estrat arbustiu en una massa sense gestió—on hi ha molts peus interessants des del punt de vista deldesarrelament i que des del punt de vista silvícola represen-

ten un excedent que cal eliminar—, el gran escull que calsuperar és el cost econòmic de l’actuació.

- Per la necessitat o possibilitat de realitzar una infraes-tructura de suport en la lluita contra els grans incendis fores-tals com són les franges de protecció d’urbanitzacions i lesfranges estratègiques de gestió del combustible, cal l’elimi-nació total del matoll i una forta aclarida en l’estrat arbori.També, en aquests casos el cost econòmic de l’actuació ésimportant.

- Per l’afectació de la massa forestal per un canvi d’ús oafectació: construcció d’una carretera, línia elèctrica, rompu-da o qualsevol altra infraestructura que impliqui una talladaarreu de la vegetació.

En tots els casos, el desarrelament permet valoritzareconòmicament uns peus que compleixen amb els requeri-ments i tenen les característiques que el mercat demana.Aquest rendiment econòmic o bé compensa el cost de realit-zar els treballs planificats en la massa forestal o bé permetrecuperar part de la inversió efectuada a la zona i que esperd per l’afectació de la creació d’una franja estratègica, perla creació d’una franja perimetral d’una urbanització o perl’afectació per la construcció d’una infraestructura.

Tipus de plantaLa planta forestal que es desarrela del bosc per comercialit-zar-la per a jardineria se centra bàsicament sobre tres espè-cies: alzina (Quercus ilex), surera (Quercus suber) i arboç(Arbutus unedo). Tot i això, esporàdicament es poden durdesarrelaments d’altres espècies forestals com roures (Quer-

cus sp.) o lledoners (Celtis australis), entre altres.El tipus de planta que busca el mercat de jardineria no té

res a veure amb la planta que busquen potenciar els silvicul-

Peu desarrelat de surera (Quercus suber)Autor: J.M. Tusell

Peu desarrelat d’alzina (Quercus ilex)Autor: J.M. Tusell

Peu desarrelat d’arboç (Arbutus unedo)Autor: J.M. Tusell

tors quan gestionen la finca per a un futur aprofitament dellenyes o de suro. Per a aquest últim tipus d’explotació esbusca un tronc recte, poc ramificat en els primers metresd’alçada i amb un sol peu per soca. Per contra, el tipus deplanta que busca el mercat de jardineria ha de complir unescondicions ben diferents. Així doncs, l’extracció de la plantaque és apta per desarrelar en cap cas afecta negativament laqualitat de la massa productora, sinó que al mateix tempsque es fa l’actuació de millora, eliminant aquells peus noaptes per a l'explotació convencional i alhora molt ben valo-rats en jardineria, es dóna l’oportunitat d’obtenir uns ingres-sos complementaris.

En termes generals, per desarrelar es busca una plantamolt ramificada i que aquesta ramificació comenci abansdels 4 o 5 metres d’alçada, més amunt d’això ja no es consi-dera apta. Alhora, també, és més ben valorada aquella plantaamb més d’un peu per soca, tot i que això ve molt condicio-nat pel mercat, i cal tenir en compte que les tendències can-vien constantment.

Els diàmetres que es comercialitzen poden anar des d'unperímetre de 16 cm (mesurats a un metre des del terra) finsa peus de més de 120 cm de perímetre.

Cal tenir present que la planta apta per a desarrelar no had’estar afectada per problemes sanitaris, no ha de tenir feri-des ni haver patit per incendis. En el cas de la surera (Quercus

suber), es poden acceptar peus que hagin patit un incendi debaixa intensitat, amb l’escorça ennegrida. Tots els peus desurera han de ser pelagrins, és a dir, no han d’haver estat maipelats.

El mercat varia cada any, segons les necessitats i segons eldestí. Així, tenim per exemple que al sud d’Itàlia, la demandase centra en planta que tingui un peu per soca i diàmetresgrossos. Al nord d’Itàlia, per contra, volen planta amb mésd’un peu per soca, molt ramificada i de diàmetres petits.

Tot i que el gruix d’exportació se centra a Itàlia, també s’haexportat planta a Holanda, Bulgària i França, a altres païsosde l’arc mediterrani i fins i tot a Anglaterra. El mercat estatal,degut al context econòmic actual, ha patit un cert estanca-ment i la comercialització de planta és més difícil.

La tendència que sembla marcar el mercat és reduir períme-tre, és a dir, demanda de planta més petita per abaratir costos.

Tenint en compte les característiques que ha de tenir la

planta que es vulgui destinar a jardineria, cal dur a termebones pràctiques d’estassada per no malbaratar-la. Enaquests casos, per disposar del màxim de planta que es puguidestinar a desarrelament cal sobretot respectar al màxim laramificació i els peus per soca, evitant la poda baixa en elmoment d’executar les estassades. S’ha de tenir present quees pot desarrelar fins a una distància de 30 metres a banda ibanda d’un camí o pista forestal, distància màxima a què potarribar la grua.

Tipologies de massa on es pot efectuar el desarrelamentMasses naturals: són masses de regeneració natural on eldesarrelament va lligat a una actuació de millora o bé cons-titueix un aprofitament en si mateix. El desarrelament no hade posar en perill la persistència de la massa, sinó que had’ajudar a la seva conservació i millora.

Masses procedents d’aforestació/reforestació: són aquellesmasses que en el moment de la seva reforestació i/o aforesta-ció ja es va pensar amb aquest futur aprofitament. El marc deplantació realitzat és molt alt (fins a més de 3.000 peus/ha)de manera que les primeres aclarides es realitzen mitjançantel desarrelament dels peus sobrants. Els criteris de selecciódels peus per al desarrelament i els criteris per a la produccióde fusta o suro són contraposats, de manera que amb eldesarrelament s’extreuen els peus que silvícolament tampocno interessen, com els bifurcats des de la base o amb mésd’un peu per soca, els tortuosos, els ramificats, etc.

Àrees de defensa contra incendis forestals; creació d’espaisoberts i rompudes: són zones contígües a camins i pistesforestals, així com zones estratègiques per a la lluita contraels grans incendis forestals. Els requeriments tècnics d’aques-tes àrees obliguen a reduir la densitat d’arbres (màxim de150 peus/ha i sense tangència de copes), eliminar l’estratarbustiu en els cas de les àrees de defensa i l’eliminació totalen el cas que es vulgui recuperar un espai obert (anticscamps de conreu).

Franges de protecció de camins i pistes estratègiques: estracta de la creació de zones de baixa combustibilitat en lazona d’influència de camins principals i pistes estratègiques.Addicionalment a la necessitat d’establir aquestes franges enaquestes zones, el fet de treballar paral·lelament a la pistasimplifica la dificultat d’execució de les feines de desarrela-ment, de càrrega i de transport.

Construcció d’infraestructures (carreteres, línies elèctri-ques…): són zones afectades per expedient d’expropiació,zones d’ocupació temporal on cal tallar arreu la vegetacióexistent per poder efectuar els treballs de construcció de lesinfraestructures sobre aquell terreny. En aquests casos ésinteressant poder entrar-hi abans de l’inici dels treballs demanera que l’ús de maquinària pesada per a la construccióno malmeti els possibles exemplars que puguin ser interes-sants per al desarrelament.

Planta no apta per al desarrelament a causa dels danys al tronc.Autor: J.M. Tusell

7 tècnica forestal


tècnica forestal


8

Factors per a la valorització dels treballs 1. Pendent. No és un factor limitant perquè el desarrelament

s’executa de forma manual, però és lògic pensar que no ésaconsellable executar aquests tipus de treballs amb pendentsde més del 50% perquè l’execució és més complexa (pitjorestabilitat de l’operari per picar, moure’s i tapar el forat) i elscostos s’incrementen notablement.

2. Pedregositat i profunditat del sòl. Contràriament al que enun primer moment pot semblar, la pedregositat no és ni tansols un factor limitant, sinó que tota aquella planta que hacrescut en terrenys amb elevada pedregositat i sòls poc pro-funds té un índex de supervivència en planter molt més alt queno pas la planta que s’hagi desenvolupat en sòls sorrencs i pro-funds. L’explicació rau en el fet que la planta desenvolupada ensòls poc profunds concentra una gran quantitat d’arrels fines(les de major capacitat d’absorció) a la part superficial, quequeden intactes quan es conserva el pa de terra en el desarre-lament. Per contra, en les plantes desenvolupades en sòls moltprofunds, on les arrels s’han pogut expandir i desenvolupar, ésmés difícil conservar una bona quantitat d’arrels fines dintredel pa de terra.

3. Calendari. En termes generals, i segons les condicionsclimàtiques de l’any, l’època més adequada per al desarrela-ment de planta va del mes de setembre fins al mes de juny,excloent per tant els mesos de més calor de l’estiu (Figura 1).

La planta més delicada és l’arboç, perquè es pela amb moltafacilitat, un fet que en condiciona la qualitat i l’estètica ja quees pot fer la corretgeta. Per tant, el calendari d’extracció de lesaltres plantes en molts casos queda condicionat per aquesta. Entermes generals, l’arboç s’extreu sempre a saba aturada, entreels mesos d’octubre a març. L’alzina es desarrela només entreels mesos de març a maig, ja que, tot i que no es pugui demos-trar científicament, l’alzina un cop desarrelada té uns índexs desupervivència en planter molt més alts si aquesta planta ja estàen saba que no pas si es troba en parada vegetativa. Pel que faa la surera, que en aquest tipus d’explotació és l’espècie méssoferta, el desarrelament es practica de setembre a juny.

4. Fracció de cabuda coberta (Fcc) i distància entre peus. Lafracció de cabuda coberta, i segons la normativa actual, quedaclar que no es pot desarrelar en zones on aquesta no superi el70%, de la mateixa manera que s’ha d’entendre que aquest ésun valor de mínims abans de l’actuació i que un cop es desarre-la, la Fcc podria disminuir fins als mateixos valors que marquenles normes silvícoles en termes de tallades o aclarides, és a dir,que la fracció de cabuda coberta pot disminuir fins a un 60%.

A més de la normativa vigent, segons criteris tècnics de l’Admi-nistració competent en alguns casos s’ha establert com a limitantno extreure planta que estigui més a prop d’un metre d’un peude futur per no malmetre'n les arrels. Fins i tot, i segons un criterisubjectiu per part d’alguns tècnics, a aquest condicionant cal

sumar-hi el fet que no es pot desarrelar planta situada a més dedos metres d’un peu de futur per evitar que la fracció de cabudacoberta baixi per sota del valors que marca la normativa actual.

La supervivència de la planta, tant de la que s’extreu com dela que resta al bosc, depèn de la proporció d’arrels fines que esmantenen i del grau d’afectació en l’arrel pivotant. Tot i quetècnicament no està demostrat que la planta que s’extreu amenys d’un metre de la planta de futur afecti a aquesta últi-ma, es considera que és una distància mínima raonable deseguretat tant per no malmetre les arrels de les dues plantes,la que s’extreu i la que es respecta, com per a facilitar lacorrecta execució de les feines.

5. Distància a camí o pista. En terrenys plans, pel fet depoder entrar-hi i desemboscar amb tanqueta, no hi halimitació de distància però sí que hi ha el condicionantd’un major cost, que en pot arribar a fer inviable la sevaextracció. En terrenys no accessibles amb tanqueta, ladistància es limita a l’abast de la grua.

6. Administració. Com a condicionant, no ho és tant pelque fa a la normativa actual -que és força senzilla i sensegaires restriccions-, sinó pel fet que la pròpia ambigüitat enla normativa fa que prevalgui massa el criteri subjectiu delstècnics de l’Administració.

Maneig de la plantaA BOSC Quan parlem de planta per jardineria estem parlant d’unproducte final que prové del bosc i que ha d’estar dotat d’u-nes característiques i qualitat que el facin apte per al mercat.Amb això es vol dir que es tracta d’una cadena de produccióon és tant important la bona elecció de la planta a bosc comel maneig, el transport i el tractament en el planter. Si par-tíssim ja d’una mala base -com seria l’elecció d’una planta debaixa qualitat- ja es trenca la cadena i es perd la capacitatde poder oferir planta de qualitat.

L’elecció de la planta i el marcatge es fan prèviament aqualsevol tractament en la massa (aclarida, estassada...),tenint en compte la demanda del mercat, la normativavigent actual i triant aquelles plantes l'extracció de les qualsno afecti negativament una planta de futur. A efectes pràc-tics, amb un metre de distància entre la planta a desarrelar ila de futur es considera suficient.

A continuació es desenvolupa un petit esquema del procésd’explotació, un cop es tenen els permisos corresponents i jaes té la planta marcada.

1. Execució d’un perímetre de seguretat al voltant de laplanta i obertura del clotPartint de la base que estem en un bosc sense estassar, alvoltant de la planta marcada s’ha d’executar, sobre un perí-metre d’un metre com a mínim, l’eliminació de l’estratarbustiu per poder obrir el clot.

Figura 1. Calendari orientatiu de les èpoques més adequades per a efectuar eldesarrelament de les tres principals espècies aprofitades: arboç, alzina i surera.

2. Formació i consolidació del pa de terra, trencamentde l’arrel pivotantEs comença excavant una rasa al voltant de la plantaseleccionada, se'n treu la terra, es consolida el pa ambuna malla tèxtil (per exemple de tipus “yute”) i s'hi sobre-posa la malla de filferro.

El volum d’aquest pa de terra ha de ser proporcional a lapart aèria, sobretot tenint en compte el tipus de sòl quees pica, fent-lo més petit o més gran per agafar el màximpossible d’arrels fines que assegurin la supervivència dela planta en el planter. Difícilment, es pot establir unarelació entre la part aèria i el volum que ha de tenir el pade terra, bàsicament perquè el volum d’aquest pa deterra es fa en relació amb el màxim volum d’arrels finesque es puguin respectar per garantir la supervivència delpeu. Així, en sòls poc profunds on les arrels fines es con-centren en la part superficial, el pa de terra pot ser méspetit respecte a una mateixa planta desenvolupada ensòls profunds i on les arrels fines estan molt més disper-ses en l’espai, tot ocupant un major volum de terra.

Només a nivell orientatiu, es pot establir que s’ha decomençar a fer el clot en un radi d’uns 30 a 40 cm de la

Malla tèxtil tipus “yute”. Autor: J.M. Tusell

Obertura del perímetre del pa de terra. Autor: J.M. Tusell

Malla metàl·lica. Autor: J.M. Tusell

planta i amb una profunditat mitjana d’uns 50 cm. Aquestsvalors són totalment variables en funció de la circumferènciade la planta.

Pel que fa a l’arrel pivotant, si aquesta ja s’ha trencat en elprocés de picar, es deixa la planta a terra. Si no s’ha trencat esdeixa en peu i quan vingui la grua, amb moviments paral·lels

al terra i circulars s’anirà tren-cant.

La utilització del guix performar el pa de terra cada copmés està en desús, tant pelsproblemes d’execució i costos-per la necessitat de portar albosc els sacs de guix i l’aigua-,com pel fet que es generenmolt residus que, per defecte,s’acaben abandonant al bosc.

3. Poda de la capçada Un cop la planta és a terra es poda tota sense deixar cap fulla,conservant el màxim de ramificació possible, amb el condi-cionant que suposa que en el transport es durà menys planta,però guanyant tant en qualitat de planta com en possibilitatde supervivència en planter. Preferiblement, es deixa la plan-ta sense fulla a bosc perquè amb aquesta pràctica se'n potallargar el temps d’estada, ja que s’elimina la transpiració dela planta i per tant el seu assecat.

4. Tapar els forats d’on s’ha extret la plantaUn cop treta la planta de bosc s’ha de passar a tapar elsforats, utilitzant la mateixa terra que s’ha extret i deixant lasuperfície homogènia.

TransportEl transport es pot realitzaramb un camió de 3 eixos igrua que pot arribar a unaextensió màxima de 27metres de radi, o bé ambcamions 4x4-2 eixos, ambuna grua més petita perarribar als llocs més inacces-sibles. La planta no pot que-dar més d’una setmana abosc per la transpiració de la pròpia planta, ja que el pa deterra s’asseca de seguida. Si coincideix en època de calor iamb planta no podada, és a dir, que encara conserva lafulla, aquests terminis es redueixen a 2-3 dies com a molt.

A l’hora de manejar la planta s’ha de vigilar no malmetre-la, amb què s’estudia en cada cas quin és el millor punt desubjecció i maneig, que normalment coincideix amb el cen-tre de gravetat de la planta, que se situa gairebé a peu desoca. Tot i això, i depenent de la planta, la subjecció es potrealitzar en el tronc, en el pa de terra, en el tronc i el pa deterra, i, en casos excepcionals, en les branques principals ien el pa de terra.

Determinar quantes plantes es poden portar en un viatgeno és gaire fiable perquè depèn tant del perímetre de laplanta, com dels peus per soca i de l’alçada de poda practi-cada (com més ramificació, menys planta en transport, peròde més qualitat). En termes generals, es pot estimar que eltransport pot anar des d’una sola planta fins a un màxim de

10tècnica forestal


Col·locació de la malla tèxtil tipus jute.Autor: J.M. Tusell

Pa de terra. Autor: J.M. Tusell

Eines per a la poda de la part aèria. Autor: J.M. Tusell

Forat tapat correctament amb la terra extreta. Autor: J.M. Tusell

Forat mal tapat on manca terra i s’hi han incorporat les restes dels sacs de guix.Autor: J.M. Tusell

Residus generats després d’un desarre-lament amb guix per fer el pa de terra.Autor: J.M. Tusell

Col·locació de la malla metàl·lica.Autor: J.M. Tusell

tècnica forestal11Abril 2011catalunyaforestal

30-40 plantes per viatge, quan es transporta planta petita imolt poc ramificada. Amb tot, també cal tenir en compte lalongitud de la caixa del camió.

En planterUn cop entra la planta en el planter, un dels paràmetresbàsics a observar abans de deixar-la és tornar a mesurar elperímetre del peu de soca més gruixut a un metre d’alçada(per a la classificació de la planta en planter), i sobretotcomprovar l’estat en què es troba el pa de terra i el tronc.

Es col·loca la planta en contenidors de 150 l a 1.500 l, enfunció del pa de terra. Per als més grossos es fabrica uncontenidor a mida amb reixa metàl·lica i lona plàstica.

És important, per garantir-ne la supervivència, col·locar laplanta que ve del bosc en un contenidor que sigui de 10 a25 cm de radi més gran que el pa de terra. Dins el conteni-dor es col·loca una base d’escorça de pi per millorar l’escola-ment i un substrat (a base de barreja de torba) per afavorirel desenvolupament dels capil·lars de la planta.

Un cop col·locada dins el contenidor s'hi aplica un regconstant amb adob incorporat que pot oscil·lar entre 2/3cops al dia fins a 1 cop per setmana, i es munta un sistemad’ancoratge a la planta en contenidor perquè quan s’hagide manejar les noves arrels i els capil·lars no pateixen ni estrenquin.

Les característiques de la planta seleccionada al bosc, elmaneig que se’n fa en el procés d’arrencada i el tractamentque s’aplica en el planter, són paràmetres que condicionentant la supervivència en el planter com la qualitat final de la

planta, i això està estretament lligat a la productivitat i alpreu final de mercat al qual es pot vendre aquesta planta.

Per això és molt important que tota la cadena de produc-ció estigui encarada a la qualitat de planta i igualment peraquest motiu, la planta que els propietaris poden creure queés apta per al desarrelament pot no ser-ho per manca dequalitat.

El preu que es pot arribar a pagar per part de l’empresa alpropietari oscil·la entre els 10 € per planta petita fins a mésde 100 € per plantes de grans perímetres. La venda final delproducte pot oscil·lar entre els 80 € per planta petita alsmés de 1.000 € per planta més gran.

Normativa actualLa normativa actual (Decret 175/1996, de 4 de juny, pelqual es regula el desarrelament d’arbres i arbusts, publicatal DOGC número 2216 el dia 10 de juny de 1996) afecta aaquesta activitat únicament en terrenys forestals i fa èmfasien els tràmits administratius corresponents, tot i que en lapart tècnica només aporta unes directrius àmplies i genèri-ques que poden comportar diferents interpretacions, lesquals desemboquen en limitacions del desarrelament i enl’aplicació de criteris excessivament restrictius que limitenles possibilitats d’execució.Tècnicament, la normativa actual només fa èmfasi en:- Reomplir els clots produïts amb materials adients per faci-litar la regeneració de les masses forestals existents.- Limitar l’ús de maquinària pesant durant els treballs. Calque aquest ús estigui contemplat en el pla tècnic de gestió imillora forestal.- Retirar els materials no forestals utilitzats durant els tre-balls.- Que la FCC arbrada o arbustiva sigui superior al 70%.- Que per a la utilització de maquinària pesant el pendentsigui inferior al 20%.- Que els exemplars a extreure d’una determinada espècieno superin el 20% dels existents en el rodal llevat de la seva justificació en el platècnic de gestió i millora forestal.- Que els arbusts en forma d’arbre siguin considerats arbres.

Finalment, la normativa no contempla els aprofitamentsen terrenys plantats a altes densitats amb l’objectiu deldesarrelament i deixa un buit legal, ja que no té en comptela neteja de línies elèctriques —on cal eliminar el 100% del’arbrat— ni l’establiment de franges contra incendis fores-tals. En els casos de rompudes en terrenys forestals i en elscasos de construcció d’infraestructures, a priori no hi had’haver cap problema perquè amb el canvi d’ús del sòl (pas-sa de ser forestal a agrícola o a estar ocupat per una infra-estructura) la normativa deixa de ser aplicable i no hi harestriccions a partir del moment en què administrativamentja hi ha el canvi de classificació del sòl.

Forats mal tapats que amb el temps han quedat reblerts. Autor: JM Tusell

Descàrrega d’alzines (Quercus ilex) en planter sobre camió de 3 eixos.Autor: Francesc Prat

tècnica forestal 12Abril de 2011catalunyaforestal

esprés del mes de març de 2010 fèiemuna valoració de les afectacions de lesnevades del dia 8 de març i parlàvem

de les superfícies afectades de forma intensa,de forma moderada i de les diferents afecta-cions per comarques (vegeu Catalunya Fores-tal, 102). Passat el mes d’agost ja fèiem unaprimera valoració de les actuacions després deles nevades i del pressupost destinat per l’anticDepartament de Medi Ambient i Habitatgemitjançant el Centre de la Propietat Forestal(vegeu Catalunya Forestal, 104). Ara, transco-rregut un any des de la nevada i finalitzat eltermini d’execució de les feines de recuperaciódel potencial forestal de les masses afectadesper la neu, és el moment de fer balanç i valora-ció del grau d’execució de les feines per a lesquals els propietaris forestals van sol·licitarajuts a l’Administració.

El pressupost disponible en la convocatòriad’ajuts extraordinaris per a les superfíciesforestals de titularitat privada afectades per lesnevades de 2010 (MAH/1054/2010. DOGCnúm. 5606 de 13/04/2010) va arribar a la xifratotal de 9,5 milions d’euros davant una allaude sol·licituds dels propietaris forestals perrecuperar els boscos que ascendia a un total de26.638.237,79 €. D’aquest total cal restar-ne8.133.870,30 € com a import no subvenciona-ble per incompliment d’alguna de les premissesi requisits de la convocatòria. Finalment, l’im-port sol·licitat subvencionable ha estat de18.504.367,49 €.

Entre una primera resolució i, finalment —després de la tasca desenvolupada pel ConsorciForestal de Catalunya per a incrementar ladotació prevista—, una segona resolució al mes

d'agost, van quedar atorgats 9.311.180,78euros. Per tant, en total s’ha donat resposta al50,3% de l’import econòmic sol·licitat i al63,1% de la superfície d’entre les sol·licitudsque complien amb els requisits. Aquesta xifrainclou tots els expedients de propietaris parti-culars que van sol·licitar l’ajut per finques ambla màxima puntuació segons els criteris devaloració publicats en la convocatòria enrègim de concurrència competitiva (és a dir,finques incloses en municipis declarats d’altrisc d’incendi forestal, finques amb IOF vigent ipropietaris que es presentaven agrupats) i quepresentaven una afectació superior al 25% (ésa dir, que un 25% dels arbres d’aquella superfí-cie presentaven com a mínim un terç de lacapçada malmesa).

Distribució dels ajutsEls ajuts s’han distribuït entre 13 comarques(veure taula 2) de les quals destaquen el BaixEmpordà, La Selva i l’Alt Empordà per ser lesque van demanar majors superfícies amb mésde mil hectàrees en cada una d’elles. La comar-ca en què més propietaris van sol·licitar ajut vaser el Baix Empordà amb 285 propietaris agru-pats en 8 expedients (més de 35 propietaris perexpedient de mitja). La segona comarca ennombre de propietaris però amb el majornombre d’expedients va ser La Selva amb 66propietaris i 17 expedients (quasi 4 propietarisper expedient). Destacar les comarques de l’AltEmpordà i de la Conca de Barberà que amb unexpedient a cada una d’elles han agrupat 62 i37 propietaris respectivament.

Finalitzat el termini d’execució de les feinesde recuperació del potencial forestal aproxi-madament un any després de la nevada, s’hajustificat el 99,5% de l’import de les feinesatorgades. A mitjans d’abril de 2010, dels 9,3M€ atorgats ja se n’han pagat 3,8 M€ i resten

Josep M. Tusell iArmengol

Enginyer de Forests Responsable de l’ÀreaTècnica del ConsorciForestal de Catalunya.

D

Taula 1: Sol·licituds

i atorgament de la

convocatòria.

(Font: CPF)

“En total s’ha donatresposta positiva al:50,3% de l’importsubvencionable;63,1% de la super-fície subvenciona-ble; 6,8% de lessol·licituds subven-cionables“

als ajuts extraordinaris per nevades


Gràfica 1: Distribució per comarques: Imports (en milers

d’€) i superfície. (Font: Elaboració pròpia a partir del CPF)

Taula 2: Distribució dels ajuts per comarques (Font: CPF)

(1): Nombre d’expedients atorgats(2): Nombre de propietaris de lacomarca(3): Superfície mitjana per cadapropietari de la comarca(4): Mitjana dels propietaris perexpedient presentat a la comarca

encara 5,4 M€ corresponents a feines ja declarades com arealitzades però pendents de visitar i certificar per part delstècnics del Centre de la Propietat Forestal, els quals esperenpoder-ho tenir tot certificat a finals del mes de maig-junyd’enguany.

Per tant, del funcionament d’aquesta ordre extraordinàriaper les afectacions de nevades, cal destacar:

1. La celeritat en publicar una convocatòria amb unaimportant dotació pressupostària que ha satisfet la meitatde la demanda subvencionable.

2. La celeritat en resoldre les sol·licituds per part del Centrede la Propietat Forestal.

3. El compliment de terminis pel que fa a la realització deles feines i d’entrega de les justificacions per part dels pro-pietaris forestals: un mes després del termini, l’administraciója disposava de tots els justificants.

4. La celeritat en les visites i certificacions per part delstècnics del Centre de la Propietat Forestal: el fet de visitar lesfinques amb els tècnics de cada zona i amb els propietarisforestals i els representants de les empreses de serveis quehan liderat alguns expedients ha permès que un mes desprésde la finalització dels terminis ja s’hagi pagat més del 40% ique amb un mes més es prevegi pagar la resta de l’importatorgat total.

Finalitzada ja aquesta primera convocatòria en règim

Gràfica 2: Distribució per comarques: Nombre d’expe-

dients i de propietaris. (Font: Elaboració pròpia a partir del CPF)

de concurrència competitiva, cal valorar els criteris deprioritat aplicats per tenir en compte que:

- Es pot donar el cas que es prioritzin expedients lide-rats per empreses de serveis (capaces d’aglutinar sol·lici-tuds de més de 1.000 ha) per davant d’expedients depropietaris forestals. En aquesta convocatòria s’han ator-gat ajuts a expedients agrupats per superfícies globals demenys de 10 ha i per contra s’han deixat sense cofi-nançament sol·licituds de propietaris individuals amb

més de 200 ha.Els expedients agrupats requereixen d’un coordinador/repre-

sentant que fa d’interlocutor i facilita la feina a l’admi-nistració per una major celeritat i eficiència d’aquesta.Ara bé, cal que en futures convocatòries es pensi en lafigura de la direcció d’obra com a concepte subvencio-nable per facilitar i promoure que els propietaris puguinacollir-se a noves línies de cofinançament amb aquestscriteris.

14tècnica forestal


Taula 3: Distribució per províncies (Font: CPF)

El mateix bosc de la imatge superior després dels treballs.

L’opinió del Centre de la Propietat Forestal

Per Àlex Muñoz, responsable de l’Àrea d’Ajuts del Centre dela Propietat Forestal.

El fet de dur a terme una gestió forestal conjunta, mitjançantles agrupacions i/o associacions de propietaris forestals, permetintervenir en àrees més àmplies, possibilitant una resposta méseficaç i professionalitzada, mobilitzant i optimitzant els recursosexistents.

Les associacions permeten establir uns objectius més amplis iuna gestió de les forests a llarg termini emmarcades en uneslínies d’actuació generals, mentre les agrupacions de propietarisforestals poden ser una bona opció per donar una respostaimmediata i a la vegada més concreta per la gestió d’un espaiforestal determinat, com pot ser la recuperació d’una zonaforestal malmesa pels efectes d’una catàstrofe natural com perexemple: un gran incendi forestal, una nevada, una ventada, etc.

Des del punt de vista de la realització dels treballs s’ha millo-

rat el percentatge d’execució ja què el fet de presentar-se agru-pats implica la existència d’un representant o coordinador quevetlla per la correcta tramitació administrativa dels permisos iterminis, també amb una agrupació es genera un compromísentre els seus membres que millora el nivell de les execucions.En aquest sentit és en les finques més petites que sinó és demanera agrupada, és molt més difícil executar els treballsforestals degut als costos fixes associats.

Des d’un punt de vista administratiu, el fet de reduir el nom-bre d’interlocutors ha agilitzat els tràmits i ha permès resoldre laconvocatòria d’una manera més eficaç i eficient. Aquest episodimalauradament negatiu, en el que una pertorbació natural hamalmès una part important de les masses forestals del nostreterritori, pot tenir també una lectura positiva en el sentit que hasigut generador de sinèrgies i una oportunitat per unir interes-sos i portar a terme una gestió forestal conjunta de les finquesafectades assolint un nivell de recuperació del potencial forestali reducció del risc d’incendi molt satisfactori.

Bosc afectat per la nevada. El mateix bosc després dels treballs.

Bosc afectat per la nevada.


mb motiu del plantejament sobre lavenda de forests públiques anuncia-da pel govern conservador britànic,

els mitjans de comunicació s'afanyen agenerar titulars sobre la transposició d'a-questa mesura a l'Estat espanyol. Es publi-quen alguns missatges que convindria mati-sar.

En primer lloc, com a principi general,hauríem de tenir en compte totesles cauteles sobre el mimetisme deles mesures en el temps i en l'espaientre nacions i cultures diferents.Amb aquesta puntualització passo acomentar algunes de les «píndoles»sense necessitat de nominar-les per-què constitueixen llocs comunsrepetits que tantes dificultats gene-ren per captar la realitat per part dela societat. A més, no interessa ali-mentar les tribunes mediàtiques queaprofiten determinats col·lectiusque viuen de les rendes d'afirma-cions que mai no van demostrar ique tan car estem pagant.

1. «No seria desitjable [la vendade forests públiques] perquè lesforests són el major patrimoni del'Estat». Amb aquesta afirmació espretén traslladar la sensació deriquesa social amb la titularitat deles forests.

La riquesa social no és només lade l'Estat, ni tan sols la pública. Lamajor part de les forests són priva-des i aquestes ofereixen béns i ser-veis públics gratuïts a la societat.De la resta de forests no privades,la majoria no són de l'Estat sinódels municipis on els veïns tenenun important paper en les servitudsd'aquests predis. Per tant, lligar lesbondats de les forests a la propietatestatal és una fal·làcia. Es dedueix,

doncs, que la major part de l'oferta quegeneren les forests no depèn de l'Estat icaldria plantejar-se en termes d'una anàlisicost-benefici el paper de l'Estat amb lapropietat de les seves forests, tenint encompte el que ofereix en relació al cost quepaguem a través dels impostos (principid'eficiència) i comparant-lo amb la restadels territoris forestals privats o veïnals. És

Forests, propietat i oferta de béns i serveis

Francisco CarreñoSandoval

President de la Asocia-ción de PropietariosForestales de laRegión de Murcia(PROFOMUR).

A

16tècnica forestal


a dir, és una garantia la propietat estatal deles forests per oferir de manera eficient elsbéns i serveis de les forests?; a quin costeconòmic, social i mediambiental?

2. La venda tindria «un efecte desastrós peral medi natural i, en general, per a la societatque es beneficia de les seves externalitats»,s'afegeix. En termes quantitatius i qualitatiusles externalitats no les generen només lesforests públiques, el seu paper és marginal.Intentar transmetre que sense la propietatestatal de les forests s'esgotarien aquestesexternalitats és una falsedat. Actualment esva imposant la idea, contrària a la ideologiaanterior dominant, que la presència de lapoblació autòctona és fonamental per asse-gurar l'oferta adequada de béns naturals.L'estratègia es dirigeix ara, igual que passa enaltres països des de fa temps, precisamentanglosaxons, cap als convenis o «contractesterritorials i d'explotació» com recullen leslleis que es van promulgant, perquè la socie-tat civil sigui la protagonista executora de lapolítica mediambiental prèviament consen-suada. Es guanyarà en eficiència i en suportsocial a més d'arribar, amb menys recursos, auna major extensió territorial.

3. S'assenyala: «L'econòmic no és precisa-ment el major valor d'aquests, sinó que real-ment són els seus beneficis no tangibles elmés valuós… El seu paper en la regulació delcicle hidrològic, la qualitat de les aigües, eltipus d'erosió, el valor com a embornals decarboni i mitigadors del canvi climàtic, elvalor turístic, recreatiu i tots els altres.Aquests valors, que la gestió pública garan-teix a hores d'ara, és molt més complicatmantenir-los en mans privades per la sevafalta de rendibilitat».

Realment, és un exercici de confusió curio-sa. Intentar relacionar les bondats de lesforests amb el tipus de propietat quanaquesta, l'estatal, és minoritària, i a més afir-mar que en mans privades és més complicadala seva tinença perquè no són rendibles ésd'una hipocresia excelsa. O és que potser són

rendibles en mans públiques? O és que l'únic«ens» al qual se li permet no ser rendible ésl'Estat? Quina cerimònia de la confusió!Intentem aclarir-ho una mica, que és, endefinitiva, l'objectiu d'aquestes línies.

En primer lloc s'hauria de partir del con-cepte de rendibilitat econòmica, social omediambiental. En segon lloc, no és certplantejar que les forests han d'estar en manspúbliques perquè en les privades no són ren-dibles, quan tots els ciutadans espanyolspaguem a través dels nostres impostos ladespesa de l'Estat en les forests. Si féssim l'e-xercici de dividir el conjunt de totes les parti-des pressupostàries de les diferents adminis-tracions públiques, de tots els capítolspressupostaris (personal, compra de béns iserveis, inversions), entre el nombre d'hectà-rees gestionades per aquestes administra-cions, sortiria un quocient que hauríem decomparar amb els béns i serveis que ofereix icontrastar-lo al seu torn amb el que es fa enforests no públiques en relació, també, ambels mateixos o millors béns i serveis que ofe-reixen gratuïtament a la societat. Ens podrí-em plantejar què faríem des de les forestsparticulars amb aquest import per hectàrea iany que paguem entre tots i el que podríemoferir en quantitat i qualitat amb uns recur-sos similars que es destinen en les forestspúbliques.

4. I l'última perla: «Necessitem unes garan-ties, si pot ser públiques millor, per continuarmantenint els beneficis mediambientals quegeneren». Tanmateix, els terrenys forestalsestan històricament intervinguts per la Polí-tica Forestal. Un propietari particular ofereixles mateixes garanties que l'Estat en la gestiódels seus terrenys perquè respon a unes nor-mes d'intervenció i regulació de les diferentsAdministracions Públiques. Per què es voltransmetre que els propietaris particulars sóndemoníacs perquè poden fer en els seusterrenys el que vulguin? Que ho diguin alsqui els ha caigut una figura de protecciósense previ avís.

La prevenció d’incendis i laproducció intensiva de pinya de pi pinyer

donen el tret de sortida a lesXXVIII JTS Emili Garolera

18activitat


anàlisi del Pla de prevenció d’incendis al massís de l’Ar-denya-Cadiretes va iniciar la XXVIII edició de les JTSEmili Garolera. I és que transcorreguts gairebé cinc

anys des de la redacció del Pla de prevenció d’incendis d’aquestmassís, la situació de moltes de les seves zones ha millorat subs-tancialment pel que fa a l’estructura bàsica de la prevenció d’in-cendis forestals, tot i que, també, s’han fet paleses algunes man-cances que limiten la màxima potencialitat del Pla.

Així en van deixar constància Aitor Goñi, enginyer de forestsde l’Àrea de Medi Natural i Biodiversitat dels serveis territorialsdel DAAM a Girona, i Edgar Nebot, enginyer de forests i sotsins-pector del Cos de Bombers i tècnic GRAF de Girona el passat 8d’abril en el marc de la jornada inaugural de les XXVIII JTS EmiliGarolera.

Tal com van explicar els coordinadors de la jornada, des de laredacció del Pla (any 2006) s’ha desenvolupat un total de tresprojectes que han modificat la situació del massís pel que fa al’estructura bàsica de la prevenció d’incendis forestals, si bé laseva redacció ha fet que es plantegin, també, nous reptes pelque fa al manteniment de les actuacions i la millora de certsaspectes del Pla, com ara la validació, l’anàlisi preliminar i certesinfraestructures proposades.

Les Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera aporten, sobreel terreny, una formació pràctica sobre gestió forestal, que anyrere any és molt ben rebuda pel sector. Enguany, gairebé un

centenar de persones han assistit a les dues primeres jornades. Josep Famadas, enginyer tècnic forestal, enginyer agrònom i

degà del Col·legi Oficial d’Enginyer Tècnics Forestals de Catalun-ya, va ser l’encarregat de coordinar la segona jornada de 2011,centrada en la producció intensiva de pinya de pi pinyer. Enaquesta ocasió els assistents van tenir l’oportunitat de conèixerde primera mà una iniciativa particular pionera a Catalunya perajudar a incrementar la producció de pinya de pi pinyer. Silvicul-tors i experts van poder visitar la finca Can Pagès, a l’Alt Empordà,on per una banda s’ha transformat l’activitat tradicional de con-reu de secà i bosc de pi blanc en plantacions intensives de pi pin-yer (des de l’any 2005 fins a l’actualitat s’han reforestat enaquesta finca un total de 63 hectàrees) i, per l’altra, es porta aterme la tècnica de l’empelt de pi pinyer des de l’any 2010.

Vidreres acull l’acte inaugural de les XXVIIIJTS Emili Garolera

El Centre Cívic de Vidreres va acollir el passat 8 d’abril l’acteinaugural de les XXVIII JTS Emili Garolera. L’acte va comptaramb la presència de Josep Escorihuela, director general deMedi Natural i Biodiversitat del DAAM de la Generalitat deCatalunya; Josep M. de Ribot, president del Centre de laPropietat Forestal; i Rossend Castelló, president del CFC.

L’

Gairebé un centenar de persones han assistit ja a les dues primeres jornades d’enguany.

Des del 8 d’abril i fins al 3 de juny, el Consorci Forestal de Catalunya celebra una nova edició de les Jornades TècniquesSilvícoles Emili Garolera. Les trobades, que any rere any reuneixen silvicultors i experts per debatre diversitat d’expe-riències forestals sobre el terreny, han esdevingut amb el temps un punt de referència per al sector. Gairebé un cen-tenar de persones han assistit a les dues primeres Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera d’aquesta edició.

Consells de seguretat al món rural

activitat19Abril de 2011catalunyaforestal

Els Mossos d’Esquadra i diverses entitats agràries, com el ConsorciForestal de Catalunya, han iniciat una col·laboració per millorarla seguretat en l’àmbit rural. La col·laboració entre la gent delterritori i les forces de seguretat és essencial per millorar el serveide les mateixes, i les organitzacions del sector són el millor vincleper facilitar i fer efectiva aquesta col·laboració.

Amb aquesta finalitat la Policia de la Generalitat-Mossos d’Es-quadra inicia una sèrie d’articles dedicats a facilitar consells deseguretat per prendre mesures que ajudin a prevenir possiblesrobatoris a l’entorn rural. Aquestes mesures van adreçades a pro-tegir masies i altres tipus d’habitatges rurals, magatzems,instal·lacions agrícoles i instal·lacions ramaderes.

Mesures de prevencióEn primer lloc, cal identificar quins són els punts febles d’allò quees vol protegir, amb la finalitat de detectar les mesures de segu-retat més adients. És per això que, per començar cal plantejar-seuna sèrie de qüestions per fer una petita reflexió, com per exemple: Disposo de mesures de seguretat actualment?; Són efectivesaquestes mesures?; S’adeqüen a les característiques de l’entorn?;Tinc contacte amb altres veïns?; Disposo d’alarma?; Tinc caixa deseguretat?; Tinc assegurança?; Tinc present el telèfon d’emergèn-cia?; Conec alguna pàgina web on recollir informació actualsobre consells de seguretat?; En cas de robatori, sé com he d’actuar?

Després de fer-nos aquestes preguntes, la decisió final sobrequines són les mesures de seguretat a utilitzar, sempre estaràcondicionada a un pressupost econòmic i a les característiquesd’allò que cal protegir, tenint en compte que les mesures es

poden aplicar tant a l’interior, com al perímetre i accessos de lazona a protegir.

Primers consells genèricsDavant de la reflexió inicial, cal ser conscient que:1. L’ús evident i habitual de mesures de seguretat desmotiven elpossible delinqüent i fan que aquest s’ho repensi abans de come-tre un delicte.2. Tota mesura que impliqui a l’intrús pèrdua de temps i necessi-tat d’unes millors eines, significa un augment de la possibilitat dedetecció i resposta.3. Cal que els propietaris facin comprovacions periòdiques sobreels sistemes de seguretat instal·lats i el manteniment adequat.4. Es recomana fer ús de més d’un sistema de seguretat combi-nat, com per exemple sistemes de videovigilància, portes blinda-des, reixes a finestres de fàcil accés, sistemes d’alarma, etc.5. És important no esperar patir un robatori per prendre mesuresde seguretat. Cal, però, adaptar la prevenció al tipus d’habitatge iinstal·lació, i optar per una selecció ponderada dels mitjans omesures de seguretat lògiques.

Si malauradament som víctimes o testimonis d’una infracciópenal cal:Mantenir la calma; No tocar res; Avisar immediata-ment la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, mitjançantel telèfon d’emergències gratuït 112; Facilitar totes les dadespossibles; Esperar l’arribada dels agents.

La Casa del Bosc, un espai de trobadaLes oficines del Consorci Forestal

de Catalunya i de la CooperativaServeis Forestals a Santa Coloma deFarners ja tornen a situar-se alcarrer Jacint Verdaguer, número 3, ala Casa del Bosc. L’edifici, que estàen funcionament des del passat 14de març, també acull la FundacióBoscos, el Centre Tecnològic Forestalde Catalunya, l’ADF Farners-Argi-mont-Sils i ARCMED, entre altresorganitzacions vinculades al sector.

La Casa del Bosc, rehabilitadal’any 2010 per l’estudi d’arquitec-tura Relleu Associats és el testimoniviu de més de seixanta anys d’acti-vitat vinculada al sector agrari iforestal. La Casa del Bosc és unespai de trobada obert al sectorforestal català.

Informació facilitada per la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

El Consorci Forestal de Catalunya participa en el projecte

INNObiomassa, una iniciativa per promoure

la implantació de la biomassa forestal com a font d’energia

20biomassa


l Consorci Forestal de Catalunya conjuntament amb l’As-sociació Catalana de Municipis (ACM), el Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya (CTFC), la Federació d’Empresaris

Instal·ladors de Catalunya (FERCA) i Qnorm, amb el suport delSOC i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts aProjectes Innovadors, regulat per l’Ordre TRE/293/2010, hanposat en marxa una iniciativa per promoure la implantació de labiomassa forestal i impulsar-la com una energia alternativa a lesenergies convencionals. I, d’aquesta manera, evolucionar cap a unmodel de sostenibilitat energètica tot generant llocs de treball.

La iniciativa es portarà a terme al llarg de tot l’any i consta dequatre grans accions que es desenvolupen de forma paral·lela. Estracta d’elaborar una diagnosi del consum i del potencial d’apro-fitament energètic; promoure la formació professional i la crea-ció d’ocupació; impulsar la certificació d’un producte de qualitat;així com donar a conèixer i divulgar els resultats obtinguts.

Diagnosi, formació, certificació i divulgacióLa primera gran acció del projecte INNObiomassa està centradaen la diagnosi del consum i del potencial d’aprofitament energè-tic. Tal com explica Roser Mundet, enginyera de Forests del CFC,aquesta acció contempla tres actuacions: estudiar la disponibili-tat de biomassa i la demanda energètica en sis àrees pilot (elGironès, el Montnegre i Corredor, l’Anoia, el Solsonès, la Noguera,la Ribera d’Ebre i el Priorat); avaluar energèticament lesinstal·lacions municipals d’aquestes àrees pilot i proposar alterna-tives per introduir la biomassa; i elaborar un pla per identificaragents i fonts de finançament per al seu desenvolupament.

La biomassa llenyosa és una de les energies alternatives menysexplotades i, conseqüentment, amb menys persones formades.D’aquí que el projecte INNObiomassa també proposa itineraris deformació, jornades i assessorament personalitzat a empreses,entitats o institucions. “INNObiomassa ofereix un programa d’as-sessorament i un programa de formació amb l’objectiu de facili-tar les eines bàsiques a tots aquells agents vinculats a la valorit-zació i a l’ús de la biomassa forestal com a font energètica”,explica l’enginyera de Forests del CFC.

Concretament, el programa de formació, proposa un curs espe-cialitzat de formació per a formadors, jornades formatives dirigi-des a instal·ladors; jornades teòrico-pràctiques sobre la cadenadel procés d’aprofitament de la biomassa, així com formacióespecífica sobre oportunitats d’ocupació i millora de l’ocupabili-tat en el camp de la bioenergia.

En el marc del projecte INNObiomassa, els promotors de la ini-ciativa també estan treballant en la definició del sistema de con-trol i certificació de l’estella i s’està creant un distintiu de qualitat.

E

Acte de presentació de les línies de treball del projecte INNObio-massa a l’Anoia celebrat el 22 de març de 2011.

El Consell Comarcal del Gironès va acollir el 24 de març l’acte depresentació de les línies de treball del projecte al Gironès.

Acte de presentació de les línies de treball al Solsonès, celebrat aSolsona el 13 d’abril de 2011.

Presentació de les línies de treball a les comarques de la Riberad’Ebre i el Priorat, a Falset el dia 11 d’abril.

Potencialitats de la

biomassa forestalprimària (BFP)

biomassa21Abril de 2011catalunyaforestal

mb aquest article s'inicia una col·lec-ció d’instal·lacions en sectors que —per la seva demanda o característi-

ques—, són indrets on la instal·lació es potamortitzar amb un temps relativament breu.S’ha fet una selecció dels més interessantstenint en compte diferents sectors i diferentssituacions. De manera que es tractarà l’ús dela biomassa per a producció de calor per a:

Sector Primari· El sector de l’aviram (granges de pollastres,ponedores d’ou fèrtil...)· El sector porcí (granges de mares, deslleta-ment...)· El sector boví (sales de munyir, formatgeries...)· El sector industrial (tot tipus d’indústria quenecessita calor)

Sector Terciari· Sector municipal (ajuntament, poliespor-tius, biblioteques...)· El sector del turisme (turisme rural, hotels,hostals, balnearis...)

En aquest article, que enceta la col·lecció,es tractarà un dels sectors amb més creixe-ment dins de la utilització de calderes debiomassa.

El sector domèstic Segons les dades de l’ICAEN (Institut Catalàd’Energia) és el sector que més creix, però téuna problemàtica clara: el cost elevat de lainversió. Perquè una instal·lació domèsticasigui econòmicament rendible la inversióinicial s’ha de recuperar en un temps raona-

A

Xavier Piñero

Enginyer Tècnic IndustrialCooperativa ServeisForestals

22Abril de 2011catalunyaforestal

biomassa

ble, i actualment això només és possible si hi haun consum elevat de calefacció o el cost delsequipaments no és molt elevat. Hi ha una ter-cera opció, força habitual, si es fa d’autopro-ductor, és a dir, si l’estella que s’utilitza és delpropi client, qui, o bé té la fusta i la ven perestellar, o es fa estellar la fusta provinent delseu bosc (propietari forestal), amb què el costés molt reduït (de 15 a 30 €/tona estellada).

Per causa dels diversos condicionants —quecomentarem—, les tipologies d'habitatges on ésmés fàcil fer el canvi a biomassa forestalprimària són les següents:

· Grans domicilis o masies.· Habitatges amb gran consum de gasoil.· Habitatges de nova construcció.

Alguns dels elements, molt importants, al’hora de valorar l’interès de qualsevol de lesinstal·lacions incloses en les categories ante-riors seran tant la situació climàticament fredacom l’ocupació de l'habitatge (si és l'habitatgeprincipal, segona residència, etc.)

El canvi a biomassa, si prèviament es teneninstal·lacions de gas o gasoil, no implica fer unanova instal·lació de calefacció, ja que s’aprofital'existent, de manera que es connecta la novacaldera a la sortida de l’aigua calenta.

En el cas d’equipaments ja existents s’ha detenir en compte l’adequació que caldrà fer ique pot comportar en alguns casos la realitza-ció d’obra civil, les interconnexions i l’espainecessari per al conjunt caldera-sitja. En el casde noves instal·lacions, són menys els proble-mes que poden sorgir, i si bé s’ha de realitzaruna inversió major a l’inici, també s’estalvia elcost d’una caldera convencional, amb què elscostos són menors i es pot recuperar més aviatla inversió.

En el sector domèstic es poden oferir desd’estufes combinades aire-aire i aire-aigua finsa calderes, passant per llars de foc inseribles,murals… En aquest cas el pèl·let sol ser el com-bustible més competitiu pel fet que els ele-ments de combustió són més econòmics (estu-fes, llars de foc, calderes) i, majoritàriament, nocal fer obra perquè no es necessita una sitja tangran com en el cas de l’estella. Les biomassesòptimes per a instal·lacions domèstiques sónmolt variables, majoritàriament pèl·let i estella,tot i que l’ús de troncs també és possible. L’e-

lecció d’una biomassa o d'una altra es farà enfunció de molts paràmetres, com ara els espaisdisponibles, la situació geogràfica, la situacióde la caldera.... Però, un factor molt importantés el consum de combustible (consum de calor),que també determinarà la possible amortitza-ció.

Com a referència es pot considerar que elclient es pot estalviar, per cada 1.000 litres degasoil que està consumint, entre uns 600-700€/any en el cas d’estella i uns 400-500 €/any enel cas del pèl·let. Tot i que s’ha d’estudiar cadacas en particular, això aporta una dada clara al’hora d’amortitzar la instal·lació, i es pot dirque amb consums inferiors a 3.000 litres/any éspoc interessant fer el canvi cap a un sistema decalefacció amb biomassa, amb l’excepció del’autoproducció de biomassa. En el cas de novesinstal·lacions, tal com s’ha comentat, és dife-rent, ja que en haver de comprar la caldera,sent el cost de la caldera de biomassa superiora les altres, quedarà pendent la diferència,aquest sobrecost serà el que s’haurà d’amortit-zar, i la instal·lació complementària (radiadors,terra radiant, acumulador per aigua calentasanitària [ACS]...) és exactament la mateixa pera un tipus de caldera que per a un altre, ambquè surt més avantatjós en noves instal·lacionsque en substitucions.

Instal·lació esquema clàssic. Il·lustració: MHÀ. Cedida per la coo-perativa Serveis Forestals.

IntroduccióEl gènere Platanus, que deriva del grec

platys i significa ample, forma la famíliabotànica de les platanàcies.

El plàtan o plataner és un arbre de creixe-ment ràpid i de fusta fàcil de treballar. El seuhàbitat més habitual és a prop de rius, rieresi torrents i es caracteritza per les sevesexigències de llum, calor, textura del sòl i perla poca tolerància a la vegetació adventícia.Per tant, direm que prefereix terrenys d’ori-gen al·luvial lleugers i profunds, amb la capafreàtica el més a prop possible o amb humi-tat suficient.

El plàtan és molt bon arbre monumental is’ha utilitzat sovint en plantacions lineals enpasseigs i carreteres. Es va plantar molt aCatalunya com a substitut del faig per lasimilitud de la seva fusta i com a espècie decreixement ràpid en plantacions regulars enriberes i zones humides de Girona i de Bar-celona.

Segons l’Inventari Ecològic i Forestal deCatalunya, es considera una espècie pocabundant al territori si es té en compte lasuperfície on és present.

La fusta del duramen és bruna, dura ifibrosa, i s’utilitza en ebenisteria, decoració itravesses de tren.

DistribucióL’origen d’aquesta espècie és una hibridacióentre el Platanus orientalis i el Plata-

nus occidentalis o americà. Se supo-sa que aquesta hibridació es va pro-duir a Espanya al s. XVII. D’aquí elnom de Platanus hispànica.

Els plàtans van ser molt propagatsper grecs i romans que van estendreaquestes espècies per Europa, de lapenínsula Ibèrica a Grècia i fins aPèrsia, arribant pel nord fins a lescolònies britàniques, tot passant pelcentre del continent.

Habita de forma natural al Mediterranioriental. Es cultiva en gran part de la penín-sula Ibèrica, més rarament a les zones sequeso de clima fred; tanmateix, podem trobarPlatanus orientalis o Platanus occidentalis, alsud-est d’Europa, oest d’Àsia, a les regionsde clima moderat d’Amèrica del Nord,l'Himàlaia, Indoxina i fins i tot al nord de l’I-ran.

Com a espècie ornamental es pot trobarper tot arreu, però amb finalitats producti-ves únicament es troba a la comarca de laSelva (503 ha), al Gironès (337 ha), al VallèsOriental (100 ha) i a la Garrotxa (93 ha),ocupant una superfície total de 1.301 hasegons el CREAF. Les bones característiquesde l’espècie, que permeten uns creixementsforça alts, que poden superar els 8 m3/haany (producció amb volum de fusta ambescorça), han fet que se'n faci algunes plan-tacions a França.

També podem trobar el plàtan pseudoes-pontàniament o per repoblació en torrente-res amb la triple funció de servir de tallafocsper la seva baixa inflamabilitat, ajudar adominar el matollar que en aquestes zoneshumides es desenvolupa sovint amb granforça i estabilitzar els marges dels rius i deles rieres.

Morfologia És un arbre caducifoli de la família de les

27catalunyaforestalAbril de 2011

espècies forestals

Plàtan d’ombraPlatanus hispanica

Sandra Torras i Noguer

Enginyera de Forests.Cooperativa ServeisForestals

28espècies forestals


Platanaceae, de port robust, que supera ambfacilitat els 35 m d’alçada.

La copa té forma oval de jove i arrodonidade més gran, i pot arribar a ésser moltampla.

El tronc, que pot ser recte i gruixut, ésfàcil de reconèixer per la seva escorça que esdesprèn en grans plaques de forma irregular,de tons verds i grisos, deixant entreveureunes cicatrius de to blanquinós o groguenc.

Les seves branques són obertes, gruixudes ipesades, amb brots vigorosos, generalmentquadrangulars. Brota molt bé de soca o encoronar-lo.

Les fulles són alternes, estipulades i pubes-cents, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats. Labase és arrodonida o en forma de cor, quesegueix amb un llarg pecíol fins que s’inse-reix a la branca.

Les flors són petites i poc vistoses, agrupa-des les de cada sexe en inflorescències esfè-riques, capituliformes que pengen en grupsd’1 a 3 peduncles. Cada inflorescència acabaamb uns plomalls rematats amb un llargestil. Floreix a la primavera.

Els fruits són aquenis rodejats de plomall ala base, per facilitar la seva propagació pelvent, reunits en glomèruls esfèrics de 2 a 3centímetres de diàmetre. Aquests glomèrulssón anomenats col·loquialment «boles pica-pica», ja que poden ser irritants. Els fruitsestan madurs al final de l’estiu.

Disposa d’un potent sistema radical quenecessita sòls profunds per desenvolupar-secorrectament, la qual cosa li confereix bonaresistència al vent.

EcologiaEl plàtan és una espècie amant de la llum ide l’aigua, requereix sòls lleugers, frescos,fèrtils i profunds, vora torrents o riberes iamb la capa freàtica alta, però lluny d’aigüesestancades. Prefereix espessors baixes i ésforça resistent a les gelades. No tolera gairebé les zones amb pendents elevats.

En plantacions forestals viu des de la planaa la mitja muntanya, amb un límit altitudi-nal que es pot situar entorn els 600-800 m.L’elecció del terreny és un dels factors fona-mentals per assegurar l’èxit de la plantació.Una elecció errònia es pot traduir en gransmortaldats i en obtencions de fusta de qua-

litat reduïdes que eviten poder destinar-laals millors usos.

A l’actualitat aquesta espècie ha patitatacs puntuals de Ceratocystis fimbriata oxancre del plàtan, la seva principal malaltia.Els símptomes mes freqüents són l’asseca-ment de l’escorça i el posterior esquerda-ment, fins a provocar la mort de l’individuafectat. Una plaga que afecta aquesta espè-cie és l’anomenada “tigre del plàtan” (Coryt-

huca ciliata) que li provoca una decoloracióde la fulla, però no li produeix la mort.Suporta bé les atmosferes contaminades deles ciutats, per la qual cosa s’ha fet servirsovint en aquestes com a arbre ornamental.

Habitualment, es reprodueix per esqueix,perquè pel seu origen híbrid i encara quefructifiqui abundantment, les llavors noacostumen a ésser fèrtils. És una espècie quebrota molt bé de soca, però no d’arrel. Laqualitat de la fusta obtinguda mitjançant elsrebrots satisfà perfectament les necessitatsde la indústria del desenrotllament. A més,també pot ser utilitzada per a usos menysvalorats com la trituració.

És important transportar el material vege-tal fins a la zona de plantació en bones con-dicions, evitar que es trenquin les guies ter-minals i les gemmes de brotada. L’exposicióperllongada dels plançons al vent i al sol noés gens recomanable. En cas contrari, un copplantats no tenen prou vigor per desenvolu-par-se i els brots es panseixen.

Silvicultura L’aprofitament tradicional consisteix en latallada arreu, desbrancant els arbres a lamateixa zona i trossejant-los segons deman-da de la indústria a la qual aniran destinats.Després de la tallada arreu, les soques rebro-ten amb força i presenten de 15 a 20 rebrotsper soca. En els següents anys s’aniran fentseleccions de tanys per arribar a deixar unúnic peu. Entre el primer i segon any es dei-xen de dos a tres rebrots (els que s’handesenvolupat amb major vigor i rectitud) ials quatre/cinc anys es deixa un sol peu.

Les restes de tallada es trituren i s’incorpo-ren al sòl o bé s’apilonen juntament amb lessoques i es cremen per eliminar-les, sensemalmetre les soques que queden al camp.

Tanmateix, les noves plantacions es realit-

Detall de l’escorça.

Detall de la fulla i el fruit.

zen a partir de plançons, i poden arribar atenir un èxit del 60% de les plantes.Aquestes noves plantacions cal fer-les ambmarcs de plantació similars als de lespollancredes i que normalment estan entre5x5 m i 7x7 m. La millor època per plantarés durant els mesos de gener i febrer jaque interessa que el plançó quedi arrelatabans de la primavera. Per realitzar laplantació es pot utilitzar la retroexcavado-ra o la barrina. Durant els treballs d’aprofi-tament cal evitar malmetre els arbresveïns, les soques a rebrotar d’altres espè-cies i els arbres morts en peu amb interèsper a la diversitat biològica, així com lavegetació de ribera natural.

Altres treballs recomanats són el pas dela grada de discs d’una a tres vegadesl’any, ja que la vegetació adventícia potarribar a fer molta competència als arbressobretot els primers anys. Aquesta actua-ció, a més de controlar l’estrat herbaci,també millora la textura i la capacitat deretenció hídrica del sòl. Cal evitar circularpels llocs humits i entollats, ja que d’a-questa manera produiríem una compacta-ció del sòl molt severa. També es conve-nient fer podes de formació imanteniment fins als 6-8 m, eliminantd’aquesta manera branques debilitades,trencades o malaltes.

Els torns de tall més comuns són els 25-30 anys per a arbres de rebrot i els 35-40per a plantacions noves. Això bé motivatper l’ús de la fusta que fa la indústria localen les zones esmentades, que no necessitagrans diàmetres.

UsosLa fusta de plàtan és de color marró clarbruna o groguenca, dura, de gra fi iuniforme, semblant a la de faig peròmés lleugera i molt resistent. Tégrans radis clarament visibles a lessuperfícies que se serren tangen-cialment. Té tendència a tòrcer eltronc durant l’assecat. Es considerauna fusta manejable sempre i quanles eines estiguin ben afilades.

Bona part de la fusta de plàtan esdestina a l’elaboració de taulons perempreses dedicades a l’embalatge,

la torneria, l' elaboració de joguines, fonsde mobles (com per exemple calaixos) i llu-mins.

Es tracta, per tant, d’un mercat forçalocalitzat i bona part de la fusta catalanaaprofitada de diàmetre petit es destina aFrança per a l’elaboració de paper i la demajor diàmetre es porta a València per ela-borar taulons o per a desenrotllament. Laindústria local pot rebutjar els peus que nosiguin de plantació.

Antigament, a la comarca de la Selva l’úsprincipal era la fabricació d’agulles d’es-tendre roba i d’escuradents. Degut a laseva bona combustibilitat també s’utilitzasovint com a llenya en zones on no abundal’alzina, o en les quals té certa extensió.

A banda de la seva utilització industrial,el plàtan és un magnífic arbre ornamental,molt emprat com a arbre d’ombra en plan-tacions lineals de carrers, avingudes i jar-dins. Cal tenir en compte, per causa del seudesenvolupament, de situar-lo en zonesespaioses per evitar el possible dany de lesseves arrels. A més, és una espècie que potresultar molesta per a les persones ambalgun tipus d’al·lèrgia, sobretot durant l’è-poca de màxima emergència del fruit, quees concentra a la primavera. Aquesta con-centració pot variar segons les condicionsclimàtiques. És cap al mes de maig quan esprodueix el vol massiu de les llavors.

Antigament, les seves fulles, flors i fruitses van utilitzar en la medicina popular,però actualment han perdut la majoriadels seus adeptes. S’utilitzava contra elsproblemes estomacals, per augmentar lamassa muscular o bé per calmar el dolor decremades, berrugues, urticàries i nafres.


29 espècies forestals

Bibliografia

GRACIA,C,. dir. Inventari

Ecològic i Forestal de Catalun-

ya: Centre de Recerca Ecolò-gica i Aplicacions Forestals(CREAF), 2004.

CAPÓ,J. i MUNDET, R. Guia de

classificació de la fusta en peu:

Aplicacions i transformacions

de la fusta dels boscos cata-

lans. Consorci Forestal deCatalunya, 2007.

LÓPEZ, G. Los árboles y arbus-

tos de la Península Ibérica e

Islas Baleares. Madrid. Mundi-Prensa, 2001.

CIGALAT,E. i SOLER; M.; Guia

de las principales maderas y su

secado. Mundi-Prensa,Madrid, 2003.

Com elaborar

un pluviòmetre

meteorologia 30Abril de 2011catalunyaforestal

Sovint veiem en diferents mitjans de comuni-cació els registres de pluja caiguda de les pobla-cions més pròximes i ens fa la sensació que acasa nostra ha plogut més o potser menys,sobretot en cas de tempestes.

Donarem les instruccions per construir 2 plu-viòmetres casolans de forma diferent, perquè apartir d’ara tothom pugui saber quan ha ploguti pugui fer un seguiment de la precipitaciódurant tot l’any.

La pluja caiguda es calcula mesurant l’alturade l’aigua acumulada en un recipient apropiat.Si aquest recipient té una superfície horitzontald’1m2, aleshores l’altura de l’aigua en mil·líme-tres (mm) és igual al volum de l’aigua recollidaen litres (l/m2). Però un recipient d’1m2 és mas-sa voluminós per manejar-lo.

1. Disseny i construcció d’un pluviòmetreequivalent a un Hellman 200Material que necessitem- Tub de PVC de 160mm de diàmetre ambvalona per aconseguir el diàmetre desitjat.- Embut de diàmetre superior als 160mm- Peça plana de plàstic, PVC... per fer la base delpluviòmetre.- Segelladora adhesiva o cola per enganxarl’embut, l’anell d’unió i la base del pluviòmetre.- Ampolla de plàstic de refresc de 2 litres.- Pintura blanca en esprai per pintar el conjunt.- Abraçadores.- Una proveta calibrada de fàbrica, on es potllegir la precipitació directament en mm o l/m2.

Per construir un pluviòmetre equivalent a unHellmann 200, necessitarem un tub de canalit-zació d’aigües de PVC de 16 cm de diàmetreexterior (es comercialitzen d’un metre de lon-gitud). El nostre pluviòmetre té una superfícied’entrada d’aigua que és 50 vegades més petitaque 1m2 (200cm2). Per conèixer la precipitació

hem de mesurar els litres caiguts i multiplicarla mesura feta per 50. Per no haver de repetiraquesta operació cada cop que plou, es fabri-quen provetes que ja estan calibrades per talde fer la lectura directament en l/m2.

Construcció del cos superiorPodreu comprovar que un dels extrems del tubde PVC s’eixampla fins als 16 cm de diàmetreinterior. Aquesta part serà la boca d’entradadel pluviòmetre. La boca d’entrada ha de ser de15,96 cm; per aconseguir-ho pintarem de colorblanc el pluviòmetre i, el gruix de pintura enspermetrà reduir els 0,04 cm que ens sobren, iaixí ja tindrem una superfície pràcticament

igual a 200cm2.El cos superior

també conté l’em-but. Buscarem unembut de plàstic,de grans dimen-

sions, amb força inclinació (així la pluja norebotarà cap enfora) i amb un diàmetre deforat ben ample (d’aquesta manera no tindràproblemes per deixar entrar tota l’aigua quanprecipiti intensament i deixar sortir, al mateixtemps l’aire de l’interior del recipient inferior).

Situem l’embut dins del tub de PVC i el mar-carem arran de la boca amb un retolador per-manent. El tallarem amb unes tisores 1mm mésavall de la línia marcada amb un diàmetre finalde 16cm, de manera que entri just per la partsuperior.

Per calcular la llargada que ha de tenir el cossuperior mesurarem la mida que fa l’embut,des de la part més ampla fins al punt quecomença el broc prim. A aquesta mida li suma-rem els 9cm que fa la valona més ampla deltub de PVC. Per exemple, si l’embut fa 10cm,tallarem el tub de PVC a una distància de 19cmdes de l’extrem més ample.

Manel Martínez Arjona

La mesura de la quantitat d’aigua que aporten els fenòmens meteorològics (pluja,rosada, neu, calamarsa...) és una de les informacions més importants que pot obte-nir un observador meteorològic, juntament amb la temperatura, humitat, velocitat idirecció del vent. Per aquest motiu, un bon pluviòmetre és un instrument imprescin-dible en qualsevol estació meteorològica.

La informació aplegada en aquestarticle és de Bruna Surinyac Ayats,obtinguda de la revista digital LaNostra Méteo [2007]. (www.lanostrameteo.com).

Per fer el bisellatde la boca, demanera que puguidividir les gotes quecauen just aldamunt, haurem de

llimar tot el gruix de la paret, amb un angled’uns 45°, deixant la part superior força afila-da. La part més prima ha de quedar a l’interior.

Construcció del cos inferiorEl cos inferior contindrà una ampolla buida derefresc de 2 l de plàstic que servirà de dipòsit del’aigua capturada. D’aquesta manera es creauna càmera d’aire entre el cos inferior (exposatal sol) i el recipient de plàstic que minimitza latemperatura de l’aigua i, per tant, la seva evapo-ració.

Tallarem el tub de PVC del cos inferior unamida de 35cm de longitud ja que l’ampolla derefresc fa uns 33cm d’altura.

Amb un dipòsit de 2 l podrem emmagatzemarfins a 100 l reals de precipitació, ja que la precipi-tació enregistrada dins del pluviòmetre Hell-mann 200 és 50 vegades inferior a la real. Si tro-béssim una ampolla de plàstic més gran -sempreque pugui cabre al tub de PVC- podríem emma-gatzemar més capacitat de precipitació.

Com a tapa inferior podem fer servir qualsevoltros de plàstic o PVC foradat, per poder evacuarautomàticament l’aigua que caigui a l’interior.

Construcció de l’anell d’unió dels dos cossosAtès que els dos cossos tenen el mateix diàme-tre, fa falta una peça amb un diàmetre inferiorque serveixi per unir-les.

Farem servir untros del mateix tubde PVC que estren-yerem i que estaràencolat en el cosinferior, per tant,serà el cos superior

que podrem posar i treure per buidar el dipòsit.Per calcular la longitud total de l’anell suposa-

rem uns 6cm que serviran per encolar-lo al cosinferior i uns 8cm que s’introduiran al cos supe-rior: en total 14cm.

Per estrènyer l’anell de manera que entri al’interior dels dos cossos haurem de tallar longi-tudinalment un tros que faci 2 cm de longitudde circumferència. Això ens permetrà doblegar-lo més (donar-li un radi més petit) i fer que entria l’interior dels dos cossos.

Cal intentar que aquests dos talls siguin elmés rectes possible. Per aconseguir-ho és millorno arribar fins al final quan es fa el primer tall.

Així. l’anell encara és sòlid i podrem fer el segontall amb facilitat. Comprovarem que aquestanell entra dins dels dos cossos, i que pràctica-ment queda tancat.

Muntatge final1. Cal polir molt bé amb una llima o paper de

vidre tots els costats dels dos cossos i de l’anell,per treure les rebaves i fer que entrin fàcilment.

2. Encolar l’anell al cos inferior que ha d’entrar6cm al cos inferior. Per tal què l’anell quedi unamica més estret, i el cos superior entri i surtiamb facilitat, es pot intercalar entre l’anell i elcos inferior una làmina molt prima de plàstic (oun full de paper), que també encolarem al cosinferior.

3. Encolar la base al cos inferior amb cola decianoacrilat (superglue).

4. Pintar els dos cossos amb esmalt blanc enesprai. Donem vàries capes fines.

5. Pintar, també, les dues abraçadores queserviran per fixar el pluviòmetre al suport.

6. Finalment, encolar l’embut al cos superioramb cola d’impacte o silicona, vigilant que que-di ben perpendicular.

2. Construcció d’un pluviòmetre amb un gotmesurador i un embutAra construirem un altre pluviòmetre. No seràtant precís com l’anterior, però ens servirà perconèixer la precipitació caiguda aproximada-ment.

Simplement col·loquem l’embut dins el gotmesurador de líquids. La boca de l’embut ha deser igual o més gran que la boca del got mesu-rador.

Ara ja només cal instal·lar el pluviòmetre al’exterior en un lloc allunyat de parets i obsta-cles que puguin interferir en la precipitació quecau quan fa molt vent.

Però, com sabrem la precipitació caiguda?1. Cal calcular la superfície de la boca de l’em-

but (A= 3,1416 x r2) , calculem el diàmetre i eldividim per la meitat per conèixer el radi. Perexemple per un embut de 10 cm de diàmetre, laseva àrea serà de 78,54 cm2 (3,1416 x 25).

2. Ara ja podrem conèixer la precipitació cai-guda a partir de l’aigua acumulada al got mesu-rador realitzant una regla de 3. Per exemple,imagineu-vos que després d’una tempesta, elgot mesurador recull 150 cm3. Doncs bé, si enuna superfície de 78,54 cm2 han caigut 150cm3, en 1 m2 (que equivalent a 10.000 cm2)hauran caigut 19098 cm3 (150 x 10.000 /78,54), i fent l’equivalència a litres ensdona 19,09 l/m2 (1 litre o dm3 equivalent a1000 cm3).


31 meteorologia

RefranyspopularsQui no llaura a l'hivern,a l'estiu se'n ressent

Qui a l'hivern sembra ungra, a l'estiu bé menjarà

Aigua de març,pluja als sembrats

Any de vent, any de favesAny de pluges, fora brui-xes

Quan el dia neix,El fred creix

Pluja per Carnestoltes,Pasqües bones

Si el gall canta cap altard i a mitjanit,senyal de pluja o boira

Martí Boada Juncà

Arnau Boada Puchol

Edicions BRAU

2010

252 pàgines

ISBN: 978-84-96905-53-5

Publicació que mostra un delsaspectes més desconeguts delnostre patrimoni: els arbresremarcables, unes verdaderesjoies patrimonials escampades arreu del territori català. Elllibre recull els arbres més grans, els més bells, els méslongeus i els que tenen més història cultural. De cadaarbre es descriu el motiu de la singularitat, així com lescaracterístiques ecològiques, morfològiques, l'estat sani-tari i els valors socials i el seu entorn. L'obra és de MartíBoada i Arnau Boada i compta amb les il·lustracionsMontserrat Sánchez.

e n t r e v i s t a

Daniel Rangil

2011

408 pàgines

ISBN: 978-84-613-7595-0

Més informació:

serradelmontnegre.blogspot.com

Després d’“Històries i lle-gendes de l’any vuit”(2008) i de “Vògits, modo-lons i desfedors” (2009),Daniel Rangil publica ara“Piles i súties”, tercervolum del Recull de cultu-ra oral del Montnegre. Resmillor que les explicacionsdels propis protagonistesper fer-nos conèixer comera la vida i les mentali-tats a la serra fins l’extin-ció sobtada d’aquellasocietat ancestral durant la dècada de 1960.

El llibre es divideix en dos blocs. En el primer, Foc, s’a-pleguen les activitats que es duien a terme al bosc, ambles explicacions de carboners, rodellers, corbaires, bru-cataires, peladors de suro, bitllaires, feixinaires i altrescom els paranyers o els qui aprofitaven els recursosgeològics. S’hi fa un repàs al funcionament dels fornsde calç, de rajoleria, de vidre, de pega i a les súties iforns de carbonet.

El segon bloc, Aire, descriu les característiques d’unasocietat, més que rural, bosquerola, sòlidament estructu-rada gràcies a segles d’experiència. Ens en parlen mes-tres, curanderes, hostaleres, campaners, ferrers de tall,mossens, estraperlistes o mestresses de casa. Les etapesde la vida són descrites des de la infantesa amb les esco-les rurals, el jovent i els balls de muntanya, el sexe i elcasament, les famílies o la mort i els enterraments abarra, a bast o amb baiard pels camins de creu.

“Piles i súties” clou una trilogia on s’han transcrit, enla parla genuïna de 140 informants amb qui l’autor vaconversar al llarg de 18 anys, tots els aspectes i activitatsque configuraven una cultura mil·lenària que desapareixamb els qui van ser-ne la darrera generació dipositària.

Piles i sútiesRecull de cultura oral del Montnegre (III)

Arbres remarcables de Catalunya100 ombres colossals

publicacions 32Abril de 2011catalunyaforestal

El llibre dels camins

ISBN: 978-84-92839-77-3

e n t r e v i s t a

Director General de Medi Natural i Biodiversitat

“Pla de Política Forestal: Sí, i amb una revisió delsobjectius de forma que es fixin millor les línies de tre-ball i tingui una planificació territorial que estableixipolítiques a desenvolupar per aprofitar tots els recur-sos que ens ofereixen els terrenys forestals”

Josep Escorihuela i Mestre

Nascut l’any 1955 a Canta-vieja (Terol) és el nou Direc-tor General de Medi Natural iBiodiversitat. És Enginyer deForests i compta amb unaàmplia i trajectòria profes-sional vinculada al sectorforestal. Durant vint-i-cincanys ha treballat a l’Admi-nistració i ha dedicat cincanys de la seva vida profes-sional a l’empresa privadaIMPACSA gestionant directa-ment 50.000 m3 de fusta. Enl’àmbit personal, està casat ité dues filles. CatalunyaForestal ha volgut conèixerde primera mà com afrontael mandat i quins són elsreptes i les prioritats.

Com a persona amb una àmplia idilatada trajectòria professional enel sector i des de diferents perspec-tives, quins aspectes l’han marcatmés en l’àmbit forestal?Els grans incendis forestals quepateixen i poden patir els nostresboscos. Quan les condicions sónfavorables per a la seva propagaciósón els moments més impressionantsque he viscut a la meva carrera pro-fessional com a gestor forestal. Elsoroll que fan els arbres cremant i lafacilitat de propagació del foc cau-sen tant respecte que quan ho hasviscut es difícil d’oblidar. Per contra, i en contrast amb elsgrans incendis forestals, la capacitatde resposta de vegetació si es donenles condicions mínimament favora-bles per la germinació de les llavors;aleshores, la resposta també esimpressionant.

Com veu la incorporació dels bos-cos i de la Direcció General quedirigeix al Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Alimentaciói Medi Natural?Cal recordar que la inclusió de ladirecció del Medi Natural i Biodiver-sitat dins del Departament de MediAmbient ha estat curta, doncs nomésdeu anys en temes de natura és uncicle curt. Per tant, la influència enaquest sentit no té una importànciadestacable.Si que és cert que les polítiques rela-cionades amb el medi natural i labiodiversitat han sofert uns canvisamb major exigència per la societaten quant a la gestió de l’ecosistema,que demanen més variables a teniren compte per a la seva gestió, peròcal recordar que els boscos sempres'havien aprofitat mitjançant lamàxima de persistència, que és un

34entrevista


terme que el podríem equiparar a rendimentsostenible.

Quins han estat els aspectes que més l’hansorprès del funcionament de la DireccióGeneral que ara dirigeix?La gestió de la fauna és un factor que m'hasorprès. Totes les administracions han legislatmoltíssim, fins i tot, en termes de prohibicionsi s'ha fet molt poc pel què fa a la gestió de lesespècies autòctones, siguin o no protegides ien perill d'extinció, o bé sobre les espèciesinvasores. Penso que aquest tema és unaassignatura pendent de la Direcció General ide totes les administracions. Per tant, el repteés el de ser capaços de gestionar la fauna fent-la compatible amb l'explotació sostenible delsrecursos naturals.

Així doncs, quins són els principals reptes iaspectes a millorar dins de la DGMNB?El primer seria vertebrar i dinamitzar el sectorforestal perquè en el seu aprofitament soste-nible sigui viable el seu manteniment davantde les pertorbacions que poden produir episo-dis meteorològiques extrems.

En segon lloc, cal assenyalar que a casa nos-tra, tenim una xarxa d'espais protegits, entreels quals els parcs naturals, i hem de sercapaços d'aprofitar totes les seves sinèrgies afavor del territori. Per tant, aquí hi ha una tas-ca important de posada en valor de totes lesseves potencialitats que ens ajudin a conservarels seus valors naturals i fer-los compatiblesamb el seu aprofitament.

Un altre factor és la gestió de la faunaautòctona sigui protegida o no, i al·lòctonasigui invasora o no. Cal replantejar la seva ges-tió respecte a la seva legislació i aquí serà difí-cil influir perquè hi ha molta legislació bàsica.Però hauria d'anar més dirigida a la gestió i notant a la protecció. A Catalunya, tenim exem-ples d’espècies que feia uns anys estaven enperill d'extinció i ara tenim unes poblacionsd’unes dimensions que generen conflictes ambaltres espècies i amb l'aprofitament del seuhàbitat.

Finalment, en darrer lloc però no menysimportant és la recerca sobre la mecanitzaciódels boscos, sobre la potenciabilitat dels valorsnaturals dels espais naturals per fer-los auto-

sostenibles, sobre la gestió dels hàbitats de lafauna, i sobre qualsevol variable que ens ajudial coneixement de la natura.

I quins són els punts forts de l’estructuraactual de la DGMNB? Els recursos humans que té la direcció: els tèc-nics, els administratius i el cos d'Agents Rurals,els equips de direcció dels parcs... Tots ells sónmolt professionals i crec que amb unes direc-trius correctes d'actuació es podran homoge-neïtzar criteris que permetran aconseguir elsobjectius.

Quan ja han passat els 100 dies de govern,quines són les prioritats i les principals líniesde treball clarament definides pel seu man-dat?Per respondre aquesta qüestió, em remeto a laresposta de la cinquena pregunta. És necessaricomençar a treballar perquè la direcció estàestructurada per gestionar en totes les líniesexpressades, i a la vegada són línies que reque-reixen polítiques transversals perquè totesestan interrelacionades.

Quines creu que han de ser les prioritats enl’àmbit del sector en els propers anys?Fixar les bases per desenvolupar les polítiquesabans dibuixades i, quan sigui possible, incre-mentar el pressupost per fer les inversionsnecessàries i que posin en marxa la potencia-bilitat d’aquells valors naturals per ens perme-tran executar-les i aprofitar -les de formaauto sostenible.

I per acabar, punt i seguit o punt i apart alPla General de Política Forestal?Pla de Política Forestal: Sí, i amb una revisiódels objectius de forma que es fixin millor leslínies de treball i tingui una planificació terri-torial que estableixi polítiques a desenvoluparper aprofitar tots els recursos que ens oferei-xen els terrenys forestals.Això farà que tinguem uns boscos que estiguinmillor preparats per resistir les pertorbacionsmeteorològiques i a la vegada s’obtinguin unesdirectius per aconseguir una dinamització delsector forestal i un aprofitament dels serveisambientals que ens permetran millorar la sevarendibilitat.

Revista100 - Consorci Forestal...col·lectiu. Pel que fa a l’administració, una de les grans...

Documents

Transcript of Revista100 - Consorci Forestal...col·lectiu. Pel que fa a l’administració, una de les grans...