4.5. Informe de l’administració hidràulica (Agència Catalana de … · 2010-11-02 · Informe...

4.5. Informe de l’administració hidràulica (Agència Catalana de l’Aigua)

Informe de l’administració hidràulica de no afecció a aqüífers protegits, zones vulnerables o zones sensibles declarades de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia 1

IINNFFOORRMMEE DDEE LL’’AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ HHIIDDRRÀÀUULLIICCAA DDEE NNOO AAFFEECCCCIIÓÓ AA AAQQÜÜÍÍFFEERRSS CCLLAASSSSIIFFIICCAATTSS,,

ZZOONNEESS VVUULLNNEERRAABBLLEESS OO ZZOONNEESS SSEENNSSIIBBLLEESS DDEECCLLAARRAADDEESS DDEE LLAA LL..AA..AA..TT.. 113322 kkVV XXAARRXXAA TTRROONNCCAALL –– SS..EE.. GGAARRCCIIAA

((TTaarrrraaggoonnaa)) 1. INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................2 2. OBJECTE DEL DOCUMENT.................................................................................................2 3. ÀMBIT TERRITORIAL AFECTAT .........................................................................................2 4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ...................................................................................5 5. JUSTIFICACIÓ DE LA NO AFECCIÓ A AQÜÍFERS PROTEGITS, ZONES

VULNERABLES O ZONES SENSIBLES DECLARADES ....................................................7


1. INTRODUCCIÓ

A les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre s’han presentat durant els darrers anys diversos projectes d’aprofitament del potencial eòlic que ofereix la vall de l’Ebre. En aquest sentit, un dels principals problemes comuns als diferents parcs projectats consisteix en l’evacuació de l’energia elèctrica produïda des de cadascun d’ells fins a la xarxa de distribució i/o transport. Així, i amb l’objectiu d’oferir la millora solució possible, tant des d’un punt de vista tècnic com ambiental, els promotors dels parcs eòlics de la meitat sud de la Terra Alta i d’una part del Baix Ebre s’han associat en l’empresa promotora BERTA per tirar endavant de forma conjunta i de la manera més eficient possible els projectes de les línies elèctriques d’evacuació dels diferents parcs, compartint sempre que sigui possible les infraestructures d’evacuació. Per tant, doncs, el projecte de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia, que connectarà amb la línia a 220 kV que va a Mequinensa (de REE), forma part d’un pla estratègic, contribuint al desenvolupament del potencial eòlic de la vall de l’Ebre i permetent el creixement industrial i econòmic de la zona. En aquest sentit, i d’acord amb l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4436, 28.07.05), els projectes d’actuacions específiques en sòl no urbanitzable (com és el cas de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia) han d’incloure, entre altra documentació, un informe de l’administració hidràulica, si l’actuació afecta aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent. 2. OBJECTE DEL DOCUMENT

L’objecte d’aquest document és informar de les afeccions que la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia pot causar sobre els aqüífers protegits, zones vulnerables o zones sensibles declarades a la zona i proposar, en cas que sigui necessari, les mesures a adoptar per tal de minimitzar l’impacte sobre els mateixos. 3. ÀMBIT TERRITORIAL AFECTAT

El projecte se situa en els termes municipals de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia (a la Ribera d’Ebre), a la depressió de Móra i en la seva major part a la dreta de l’Ebre. Concretament es localitza a la meitat nord-occidental del terme municipal de Móra d’Ebre, el qual travessa d’est a oest, creuant també l’extrem més NW de Móra la Nova i finalitzat al sector més meridional de Garcia. El clima de l’àmbit ve definit per l’aridesa pròpia de les zones interiors de la depressió central catalana, encara que es beneficia d’una certa influència marítima. Destaca, per tant, el seu caràcter sec i continental, caracteritzat per una oscil·lació tèrmica anual bastant acusada i una pluviositat, en general, escassa. Així, segons l’Atlas Climàtic de Catalunya, la temperatura mitjana anual és d’entre 14 i els 16ºC, amb una amplitud tèrmica anual d’entre uns 17 i 19ºC; mentre que en relació a la precipitació mitjana anual aquesta oscil·la al voltant dels 550 mm, amb un dèficit hídric que pot variar entre 400 i 500 mm anuals. Respecte al règim de vents el migjorn (del S) i el vent de ponent (de l’W) són els predominants, tot i que no assoleixen velocitats gaire elevades, aproximadament d’entre els 1,7 i els 2,7 m/s.


Hidrològicament l’àmbit del Pla Especial forma part de la conca de l’Ebre, el qual serà creuat per la futura línia en el seu tram final, just abans d’arribar a la S.E. de Garcia. L’Ebre, però, amb 908 km de llargària total i un cabal mig d’uns 300 m3/s (a Ascó), representa un fenomen hidrogràfic excepcional a tota la costa mediterrània, on les característiques dels cursos d’aigua són generalment totalment oposades: recorregut curt, cabal escàs i irregular, màxim cabal durant les pluges de tardor... En aquest sentit cal destacar també el riu Siurana, que aporta les seves aigües a l’Ebre al sud del nucli de Garcia des de la seva esquerra, i el riu Sec, que aboca les seves aigües a l’Ebre al sud del nucli de Móra d’Ebre i per la dreta. La resta de la xarxa de drenatge local de la zona és constituïda per una sèrie de barrancs amb caràcter molt irregular i que rarament formen corrents permanents de certa rellevància. Citar, així mateix, l’Illa i galatxo de Subarrec, una zona humida –que forma part de les Illes de l’Ebre– situada entre la línia i el nucli de Móra la Nova; destacar, així mateix, que aquest espai també forma part de la Xarxa Natura 2000 (en aquest cas per ser LIC) –sota la denominació de Riberes i illes de l’Ebre– i del PEIN –en aquest cas sota la denominació d’Illes de l’Ebre–. A més, es tracta també d’un espai que ha estat declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge. D’altra banda, i des del punt de vista de la hidrologia subterrània, l’àmbit del Pla Especial es troba íntegrament a l’àrea hidrogeològica de la Depressió de Móra d’Ebre (311), constituïda pel basament oligocè i pel reompliment neogen i quaternari de la cubeta de Móra. Afegir, en aquest mateix sentit, que a l’àmbit del Pla Especial no hi ha cap aqüífer protegit. Des d’un punt de vista geològic, la línia es troba en marge sud-est de la Conca de l’Ebre, concretament a la cubeta o depressió de Móra, entre el Pas de l’Ase i el de Barrufemes. Es tracta d’un dipòsit l’estructura del qual és de conglomerats, argiles guixenques i saulonoses del Paleogen i margues del Triàsic. D’edat més recent (Plistocè) són els materials que s’han anat dipositant al llarg dels cursos fluvials i als fons de vall conformant els dipòsits fluvio-torrencials, especialment els de l’Ebre i el riu Sec. En conjunt, doncs, l’àmbit del Pla Especial es caracteritza per la presència majoritària de margues, dolomies i calcàries del Triàsic al sector més accidentat (al tram inicial de la L.A.A.T.) i materials quaternaris a l’extrem més oriental, vora la plana d’inundació de l’Ebre (al tram final de la línia). En aquest sentit el traçat de la L.A.A.T. s’inicia al sector SW de la Picossa (496 m) i Santa Magdalena (450 m), i travessa les seves estribacions més meridionals tot dirigint-se cap a la vall de l’Ebre. Així, si bé el relleu és força accidentat en determinats punts, sobretot en la meitat més occidental, on els pendents són sovint superiors al 20%, en el sector de la vall de l’Ebre l’orografia és molt més suau, sobretot des del citat curs fins la S.E. de García. D’altra banda cal destacar que ni a l’àmbit del Pla Especial ni en el seu entorn més propers s’ha identificat cap espai d’interès geològic (EIG). Pel que fa a la vegetació potencial aquesta correspon al sector més septentrional al domini del carrascar continental (Quercetum rotundifoliae) i al meridional a l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale). En aquest cas, però, la major part de la infraestructura projectada se situa sobre àrees actualment cultivades: fruiterars alts de secà (com oliveres, ametllers, garrofers, etc.) i fruiterars de regadiu (pomeres, presseguers, pereres...) i, en menor mesura, sobre superfícies de brolles, pinedes de pi blanc (algunes de les quals constitueixen hàbitats d’interès comunitari) i conreus abandonats, amb vegetació arvense i ruderal. D’altra banda destaca la presència de diverses plantes endèmiques de la Depressió de l’Ebre o bé del NE ibèric, especialment el margalló (Chamaerops humilis), l’única palmera autòctona d’Europa.


Indicar, finalment, que dins de l’àmbit del Pla Especial no es localitza cap arbre monumental ni d’interès comarcal i/o local. Respecte a la fauna predominant aquesta és de tipus arbustiu i forestal mediterrani; tanmateix, destaquen també els biòtops agrícoles de fruiters de secà (sobretot al voltant de la carretera que va a Sant Jeroni), els biòtops agrícoles dels fruiters de regadiu (entre el marge esquerre de l’Ebre i la S.E. de García) i el biòtop fluvial (en el creuament del riu Ebre). La zona amb una sensibilitat més alta, però, són les cingleres rocalloses d’ambients rupícoles que es localitzen al sector de la Picossa (fóra de l’àmbit d’estudi, a uns 650 m del traçat de la línia), on destaca una zona de nidificació d’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), així com el bosc de ribera i els canyars de l’Ebre –concretament l’Illa i galatxo de Subarrec (declarada Reserva Natural de Fauna Salvatge i zona humida, i inclosa tant en el PEIN com a la Xarxa Natura 2000)–, per albergar ocells d’especial interès com el milà negre (Milvus migrans), el corb marí (Phalacrocorax carbo) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), així com el mol·lusc nàiade (Margaritifera aruricularia). Destacar, d’altra banda, que la vall de l’Ebre constitueix un corredor faunístic de primer ordre, ja que és utilitzada com ruta migratòria per moltes aus, tant nidificants com hivernants; indicar, igualment, que el riu Ebre constitueix també un corredor biològic important per la llúdriga. Respecte als espais d’interès natural indicar que pràcticament la meitat occidental del traçat de la línia projectada transcorre per les Serres de Pàndols-Cavalls, espai inclòs dins el PEIN i que forma part també de la Xarxa Natura 2000. L’Illa i galatxo de Subarrec, declarada Reserva Natural de Fauna Salvatge i zona humida, i inclosa en el PEIN i la Xarxa Natura 2000 es troba a uns 200 m al sud del creuament de la futura línia sobre el riu Ebre. Citar, igualment, l’afecció sobre alguns hàbitats d’interès comunitari definits per la Directiva 92/43 CEE, de Conservació dels Hàbitats Naturals (cap d’ells de protecció prioritària); es tracta principalment pinedes mediterrànies i, en menor mesura i vora l’Ebre, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (92A0) i bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits. D’altra banda, i des del punt de vista del patrimoni cultural, en l’àmbit de la línia s’ha localitzat un element inclòs al catàleg d’elements del patrimoni arquitectònic, l’ermita de Santa Magdalena la Nova de Móra d’Ebre (P.A. 1), i varis elements rellevants no catalogats que formen part del patrimoni cultural: un cobert de dues plantes amb teulada a una vessant (E.D. 1), una cantera d’extracció de pedra per fer claç (E.D. 2), un cobert de planta quadrada amb coberta de teula a una vessant (E.D. 3), un pou o dipòsit amb coberta de volta realitzada amb pedra seca (E.D. 4), un cobert de planta rectangular realitzat amb obra de maçoneria (E.D. 5), una pleta abandonada (E.D. 6), un altre cobert de planta quadrada realitzat amb obra de maçoneria (E.D. 7), un possible forn de calç reaprofitat com a barraca de vinya (E.D. 8) i un pou o dipòsit amb coberta de volta realitzada amb pedra seca (E.D. 9). En relació a les infraestructures viàries més pròximes a l’àmbit destaca la carretera N-240, creuada en el tram inicial de la línia, i la C-12 o Eix de l’Ebre, creuada en el tram final (entre l’Ebre i la S.E. de García). Citar, d’altra banda, la carretera o pista asfaltada d’accés a Sant Jeroni i Santa Madrona. La resta de la xarxa viària municipal és constituïda per camins rurals que permeten accedir a diferents parcel·les agrícoles i forestals, granges i masos dispersos. Indicar, igualment, que la línia projectada creuarà també la línia ferroviària de RENFE que va de Barcelona a Madrid per Móra la Nova, tot just vora la S.E. de Garcia. Pel que fa a les vies pecuàries, segons la consulta realitzada als Serveis Territorials de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, n’hi ha una que ressegueix el límit municipal entre els termes de Móra d’Ebre, Ascó i Garcia, la qual serà creuada per la línia vora el marge esquerre del riu Ebre. Tanmateix, no s’ha detectat l’existència de cap sender de gran recorregut (GR).


Finalment, i en quant a les infraestructures energètiques, destacar la L.A.A.T. de 132 kV d’Ascó a Tortosa, propietat d’Endesa, que correspon al punt inicial (d’entrega de l’energia evacuada pels parcs eòlics estudiats) de la línia projectada, i la futura subestació de Garcia (punt final). Indicar, així mateix, que si bé la futura línia aprofita bona part del corredor de la L.A.A.T. de 220 kV d’Escatrón-Tarragona existent, no la creua. 4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

El projecte executiu de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia preveu una línia elèctrica d’aproximadament 8,5 km i amb un total de 30 suports. Així, les característiques bàsiques d’aquesta línia seran les següents:

Característiques Línia 132 kV

Titular BERTA

Tensió nominal 132 kV

Longitud 8,479 Km

Núm. conductors/fase 2

Núm. conductors de terra 1

Tipus Cable compost OPGW (fibra òptica)

Tipus de suports Metàl·lics de gelosia

Inici de la línia L.A.A.T. de 132 kV d’Ascó a Tortosa

Final de la línia S.E. de Garcia (T.M. Garcia)

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. En quant als suports indicar que, degut a les condicions tècniques (d’angle, d’ancoratge, etc.) i físiques (relleu, pendents, etc.) de la seva ubicació, no tots seran del mateix model. Tanmateix, en aquest cas tots ells seran de la casa IMEDEXSA, i més concretament de les sèries Àguila, Àguila Real i Còndor. Per tant, doncs, en funció de l’orografia i les forces a suportar de les diferents torres s’ha escollit un o altre suport. Destacar, en aquest cas, que les alçades de les torres oscil·len entre els 20 i 32 m. Així mateix, l’acabat dels suports es realitzarà (pintarà) del color RAL 7002. Així, i resumint, el projecte preveu un total de 9 alineacions, algunes de poc més de 50 m i d’altres de fins a 3 km:

Alineació Suports Longitud (m) Terme municipal

1 1 – 4 762,65 Móra d’Ebre

2 4 – 5 448,92 Móra d’Ebre

3 5 – 8 822,31 Móra d’Ebre

4 8 – 12 1.543,03 Móra d’Ebre

5 12 – 23 3.002,10 Móra d’Ebre

6 23 – 26 680,96 Móra d’Ebre

7 26 – 29 1.017,76 Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia

8 29 – 30 144,89 Garcia

9 30 – P (31) 56,14 Garcia

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. La localització exacta de cadascun dels diferents suports que constituiran la línia és la que es mostra en la taula adjunta:


Suport X UTM Y UTM Suport X UTM Y UTM

1 294.342 4.552.613 16 298.766 4.553.703

2 294.450 4.552.600 17 299.063 4.553.812

3 294.962 4.552.539 18 299.337 4.553.912

4 295.099 4.552.522 19 299.650 4.554.027

5 295.524 4.552.669 20 299.770 4.554.071

6 295.855 4.552.801 21 300.014 4.554.160

7 296.082 4.552.892 22 300.286 4.554.260

8 296.287 4.552.974 23 300.604 4.554.376

9 296.837 4.553.110 24 300.848 4.554.439

10 297.237 4.553.208 25 301.061 4.554.494

11 297.455 4.553.262 26 301.264 4.554.546

12 297.785 4.553.344 27 301.800 4.554.700

13 297.904 4.553.387 28 302.083 4.554.782

14 298.318 4.553.539 29 302.241 4.554.828

15 298.553 4.553.625 30 302.378 4.554.876

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. D’altra banda, i en relació als accessos fins a cadascun dels suports, el corresponent projecte d’accessos preveu aprofitar al màxim la xarxa de camins actualment existents. Així, la major part del traçat dels camins existents té l’amplada suficient i, per tant, només caldrà regularitzar la rasant dels mateixos per tal de facilitar el pas de la maquinaria. Òbviament, però, per aquells suports fins als quals no existeixen camins caldrà construir-los, excepte en el cas d’aquelles torres que s’ha previst muntar amb mitjans aeris. Tot i així cal indicar que els trams de nova construcció són poc importants en relació a la totalitat de la xarxa viària d’accés (en total es preveuen 1.186,7 m de nous camins). Afegir, igualment, que el criteri que s’ha tingut en compte en el seu disseny ha estat el d’intentar minimitzar –en la mesura del possible– l’afectació a camps de conreus i àrees amb vegetació forestal arbrada. Així, i resumint, la longitud total de la xarxa viària projectada, tant existent (però a condicionar en certs trams) com de nova construcció, és la següent:

Suport Tipus d’accés

1 Camí existent

2 Camí existent

3 Muntatge amb helicòpter



6 291,8 m de camí de nova construcció



9 Camí existent





14 Camí existent

15 Camí existent

16 Camí existent


Suport Tipus d’accés


18 Camí existent

19 Camí existent

20 Camí existent

21 Camí existent

22 Camí existent

23 Camí existent


25 Camí existent


27 Camí existent

28 Camí existent



Font: Projecte d’accessos als suports de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. D’acord amb els condicionants fisiogràfics i de trànsit dels accessos previstos els principals criteris de disseny dels mateixos són els següents: • Amplada de 4 m, ampliant-se en les corbes i en funció del seu radi.

• Pendent màxim del 10-12%, i excepcionalment fins el 15%.

• Talussos amb un pendent 3H:2V

En aquest mateix sentit destacar que el fet d’aprofitar al màxim els camins existents contribueix a minimitzar els moviments de terres, tot reduint les superfícies de nova ocupació. Igualment, i per compensar els moviments de terres, pels terraplens s’utilitzaran els materials procedents de l’excavació. Mentre que en relació als drenatges es realitzaran les cunetes i drenatges necessaris per evitar que l’aigua discorri per la plataforma del camí i pugui formar xaragalls que malmetin la seva funcionalitat. 5. JUSTIFICACIÓ DE LA NO AFECCIÓ A AQÜÍFERS PROTEGITS, ZONES

VULNERABLES O ZONES SENSIBLES DECLARADES

Segons la consulta de la informació disponible a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAiH) a través de MiraMon, als termes municipals de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia (la Ribera d’Ebre) no es localitza cap dels aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya (DOGC núm. 1074, 28.11.1988).


AQÜÍFERS PROTEGITS Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

www.mediambient.gencat.net Així mateix, i també segons la consulta realitzada a través de MiraMon, als termes municipals de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia no es localitza tampoc cap de les zones vulnerables establertes pel Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 2760, 21.10.98), ni pel Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 4292, 31.12.04).


ZONES VULNERABLES Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

www.mediambient.gencat.net Per tant, en aquest sentit el projecte de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia no preveu mesures addicionals de protecció de les aigües subterrànies. D’altra banda, i en relació a la possible afecció a zones sensibles declarades de conformitat a la legislació vigent –espais naturals de protecció especial (ENPE), espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), Xarxa Natura 2000 (LIC’s i ZEPA’s), zones humides de l’Inventari de Catalunya... –, la línia projectada transcorre per les Serres de Pàndols i Cavalls, espai inclòs dins el PEIN i que forma part també de la Xarxa Natura 2000. L’Illa i galatxo de Subarrec, declarada Reserva Natural de Fauna Salvatge i zona humida, i inclosa en el PEIN i la Xarxa Natura 2000 es troba a uns 200 m al sud del creuament de la futura línia sobre el riu Ebre. En aquest sentit destacar únicament l’afecció puntual sobre alguns hàbitats d’interès comunitari definits per la Directiva 92/43CEE, de Conservació dels Hàbitats Naturals: pinedes mediterrànies i, en menor mesura i vora l’Ebre, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (92A0) i bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits. Tanmateix, però, cal el corresponent informe de l’administració competent, en aquest cas l’Agència Catalana de l’Aigua.

4.5. Informe de l’administració hidràulica (Agència Catalana de … · 2010-11-02 · Informe...

Documents

Transcript of 4.5. Informe de l’administració hidràulica (Agència Catalana de … · 2010-11-02 · Informe...