la PalancaSETEMBRE 2013 Núm. 369 Preu 2,50 c

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Diada reivindicativa

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

24

la Palanca 3

7

13

31

40

21

33

17

45

18

43

22

32

44

Diada reivindicativa

A més dels actes tradicionals, la DiadaNacional d’aquest 2013 s’ha vist marca-da per l’organització de la Via Catalana.Un bon nombre de persones d’Artesa i ro-dalia es van desplaçar a diferents indretsdel país per ocupar-ne algun tram.

Foto: Marta Serret

14

23

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALDiada històrica

NOTICIARIBona acollida de les novetats de la FiraTornada a l’escolaObre al públic l’Espai Transmissor de SeróFinalitza la segona fase del Pla de Barris

BALDOMARInformació de l’EMD

MUNICIPISFesta Major de MontclarDia del terme a MontclarPiscines de CubellsEstades a CubellsTastets d’art al Montsec

LA NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMASalut als nostres peus. Beneficis de caminar

MARE EN PRÀCTIQUESMoments estressants

REFLEXIONEMNo deixis per demà

TEMA DEL MESClam independentista per la Diada

CARTES A LA REDACCIÓ

MEMÒRIA DELS ANYS SENSE PRIMAVERALo soldat de Seròs

PARLEN LES ENTITATSCurs d’arquitectura popular a AnyaPARTIS POLÍTICSNo hi ha notícia, bona notícia

ESPORTSTrobada internacional de Penyes BlaugranaCampionat d’estiu de futbol salaVeterans de l’Artesa i el BarçaCasal d’estiu a Artesa de SegreCaminada a la llum de la llunaEl torneig de bàsquet 3x3 dura tot l’agostMiki Massana abandona l’equip de futbol grecTravessa BTT pels Alps i Pirineus

FA 25 ANYS

IN MEMORIAM

PROGRAMA FESTA MAJOR D’ARTESA

BBC. PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRMíting a Baldomar. 1938

26

46

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

JULIOL i AGOST

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:

2 jul.: Miquel Córdoba i Cayetano, fill de Rafael i de Gemma3 jul.: Eduard Andrei Bardos, fill de Csaba i de Maria11 jul.: Gerard Ros i Garcés, fill de Gerard i d’Alejandra24 jul.: Amalia Stan, filla de Gheorghe i de Maria Jana Garcia i Guixés, filla de Francesc i de M. Rosa26 jul.: Laura Guiu i Solé, filla de David i de Meritxell30 jul.: Maria Bernaus i Escolà, filla de J. Manel i de Mònica25 ago.: Olau Castellà i Roca, fill d’Albert i de M. Rosa

Matrimonis:3 jul.: Karen Alfonsina Cruz Astacio (veïna de Baldomar) Alberto Marzoa del Río (veí de Baldomar)5 jul.: M. Pilar Sánchez Carré (veïna d’Artesa) Sandeep Saini (veí d’Artesa)5 jul.: Mudassar Javed (veí de l’Hospitalet) Arciamary Cuevas Cuevas (veïna de l’Hospitalet)10 ago.: Èlia Camarasa i Nogués (veïna de Linyola) Jordi Pérez i Pedrós (veí de Linyola)24 ago.: Marc Rendé i Mateu (veí d’Artesa) Aleksandra Kózka (veïna d’Artesa)27 ago.: Jordi Arimany i Arimany (veí d’Artesa) Lourdes Llorens i Solé (veïna d’Artesa)

Defuncions:2 jul.: Benito Novau i Gual (78 anys), natural d’Artesa5 jul.: Maria Rosell i Gimó (94 anys), natural d’Anya7 jul.: Àngel Camats i Sangrà (79 anys), natural d’Anya11 jul.: Teresa Serra i Julià (80 anys), natural d’Artesa17 jul.: Josep Àngel i Pedrol (90 anys), natural de Cubells29 jul.: Enriqueta Caballol i Boix (90 anys), natural de Bassella5 ago.: Benet Pijuan i Badia (87 anys), natural de Tudela14 ago.: Francesc Baella i Bertran (84 anys), natural d’Artesa Àngel Bosch i Castellà (91 anys), natural d’Anya

22 ago.: Benjamí Camats i Puig (85 anys), natural deMontmagastre25 ago.: M. Rosa Samarra i Jovell (63 anys), natural d’Artesa

Municipi de ForadadaNaixements:

25 jul.: Edgar Masanés i Porta, fill de Rubèn i de LauraDefuncions:

26 jul.: Júlia Aumedes i Sorribes (97 anys), natural deMontsonís

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:

18 jul.: Núria Pomada i Roig (85 anys), natural de BarcelonaMatrimonis:

17 ago.: Gerard Porqueres i Roma (veí de Lleida) Margarethe Helene Chabrzyk (veïna de Düsseldorf)

21 de setembre:- A les 10h, concentració a la Pl. Ajuntament d’Artesa perassistir a la Jornada de portes obertes d’Antona- A les 17:30h, a Montmagastre, Festa de St. Miquel ambl’acutació del grup de música tradicional Riu

4 d’octubre:A les 22h, a la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Pre-sentació del llibre “Bales de cotó” (sobre la Colònia LaFàbrica) de Neus Olives Pardo

19 d’octubre:Inauguració de l’Espai Transmissor de Seró a càrrecdel Conseller de Cultura Ferran Mascarell

FESTES MAJORSLluçars: 21 i 22 de setembreMontargull: 21 i 22 de setembreArtesa de Segre: del 25 al 29 de setembre (veure pàg. 43)

JULIOL i AGOSTMunicipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. Ajuntament JULIOL AGOSTTemperatura mitjana: 25° 23,3°Temperatura màxima: 37° (dia 25) 36º (dies 1 i 5)Temperatura mínima: 13º (dia 5 i altres) 10º (dia 25)Dies amb precipitacions: 7 5Precipitació màxima: 51 mm (dia 10) 8,5 mm (dia 16)Total precipitacions: 140,5 mm 20,5 mmb) Observatori Baldomar JULIOL AGOSTTemperatura mitjana: 24,4° 22,7°Temperatura màxima: 35,4° (dia 25) 34,7° (dia 5)Temperatura mínima: 12,1º (dia 5) 9,7° (dia 25)Dies amb precipitacions: 9 8Precipitació màxima: 52,1 mm (dia 10) 6,5 mm (dia 16)Total precipitacions: 129,6 mm 24,4 mm

Municipi de Vilanova de MeiàJULIOL AGOST

Temperatura mitjana: 23,8° 22,2°Temperatura màxima: 35,4° (dia 25) 35,2° (dia 5)Temperatura mínima: 13º (dia 15) 9,6° (dia 25)Dies amb precipitacions: 12 7Precipitació màxima: 31,3 mm (dia 14)13,8 mm (dia 7)Total precipitacions: 90,3 mm 36,9 mm

Municipi de ForadadaJULIOL AGOST

Dies amb precipitacions: 5 3Precipitació màxima: 60 mm (dia 10) 8 mm (dia 8)Total precipitacions: 148 mm 18 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Nic Boliart, Ramon I. Canyelles,Antoni Español, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep Manel Gil,Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí,Iolanda Masanés, Eva Maza, Martí Regué,Josep M. Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Ser-ra, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓCubbtural. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

10 d’octubre

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Diada històricaSegons les nostres fonts d’informació, va ser el 1981 quan elsartesencs vam començar a commemorar l’onze de setembre alpeu de la Roca del Cudós. Des d’aleshores, si la memòria noens falla, mai no havia quedat afectat el programa d’actes comenguany, degut a l’organització de la Via Catalana. No obstant, és molt probable que la Festa Nacional de 2013passi a la història. Els motius més importants són, sens dubte, lagran mobilització per aconseguir una cadena humana de 400 kmi, no ho passem per alt, la gran capacitat d’organització que aixòcomporta. A més, amb un to reivindicatiu clar, però també moltfestiu i sense aldarulls ni fets que calgui lamentar, si més nodestacables. A aquells que ens volen fer creure que “només” érem quatre-cents mil en lloc d’un milió sis-cents mil, els volem fer notar queles imatges no enganyen i les matemàtiques tampoc. Tot el mónha pogut veure com en molts trams la cadena es multiplicava perdos, per tres, per quatre... i en alguns llocs ni tan sols era unacadena sinó una gran massa humana que desbordava totes lesprevisions. A qui volen enganyar? I encara que fos veritat que n’hi hagués quatre-cents mil, elsimple fet d’aconseguir aquesta cadena humana ja hauria estatun gran èxit. Ara el Govern central ens ofereix “diàleg sense data de cadu-citat” i ens demana “lleialtat institucional”. Respecte al primer,que sàpiguen que la paciència de bona part de Catalunya ja fatemps que ha caducat. I pel que fa al segon, ja seria hora queaquest govern tingués la suficient lleialtat democràtica per deixarque una part del territori estatal s’expressi lliurement. En el fons, tot forma part del problema de sempre: “Madrid”,en el sentit del centralisme de l’Estat, mai no ha entès els senti-ments i les reivindicacions dels catalans. Amb matisos, segonsqui mani, sempre és igual o semblant. Mentre nosaltres veiemun estat plurinacional, amb diferents cultures, llengües, idiosin-cràsies... ells volem unificar i centralitzar. Així és impossible l’en-tesa. Per intentar salvar la situació, ara torna a sortir la idea delfederalisme per part d’alguns. És com si la teva parella volguésfotre el camp de casa perquè ja n’està fins al capdamunt d’anysi panys de menyspreu, després de molts intents de reconciliaciói de moltes oportunitats desaprofitades, i tu li dius: “Escolta, tor-nem-ne a parlar que mirarem d’arreglar-ho d’una altra manera”.Tot té un límit i bona part del poble de Catalunya ha dit “prou, finsaquí hem arribat”. La qüestió és si tracta d’una majoria social o no. O bé, si hi hauna majoria silenciosa o no. Anem a les urnes i ho sabrem!

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

la Palanca 7

NOTICIARI

Bona acollida de les novetats de la Fira

J.M. ESPINAL

J.M. ESPINAL

na de les principals novetatsd’enguany a la Fira del Melóva ser l’espai reservat als

artesans de cervesa i formatge, unainiciativa que va tenir molt bona res-posta de públic. Els mateixos arte-sans van valorar molt positivamentel fet d’haver-hi participat i van con-siderar que el volum de negoci haviaestat satisfactori. Els paradistes van matisar quehi havia aspectes a millorar en l’or-ganització, però van reconèixer queera només perquè era la primeraedició i que eren detalls fàcils decanviar. Per altra banda, també enreferència al formatge i la cervesa,aquest any es va fer per primer copun maridatge d’aquests dos pro-ductes i va omplir totes les places. La valoració positiva dels arte-sans de cervesa i formatge és lamateixa que van fer els organitza-dors del global de la fira. L’alcalde,Mingo Sabanés, va destacar l’aflu-ència de públic, afavorida per labona meteorologia. “Els altres anysveies molta gent cap a última horade la tarda, però aquest, com queha fet molta calor, s’ha vist el recin-te ple durant tot el dia”, va afirmar. Artesa va celebrar la fira del Melóels dies 24 i 25 d’agost amb més d’uncentenar de parades. N’hi havia duesde melons que portaven més de6.000 quilos d’aquest producte i que,com és habitual, el van vendre pràc-ticament tot. La inauguració va anara càrrec de Jaume Fabà, directordels Serveis Territorials d’Agricultu-ra a Lleida i molt vinculat al municipi. Les xifres no van ser tant positi-ves en el repartiment de paella, quees va quedar per sota de l’any pas-sat. Pel que fa a les degustacionsde coca i embotit, en canvi, se’n vanvendre les mateixes que els últimsanys.Segons els càlculs de l’Ajun-tament, es van vendre 6.000 de-gustacions i el sopar de dissabte vaser més concorregut de l’habitual.Finalment, una altra dada és quees van vendre mig miler de gots decervesa, dissenyats per l’ocasió.

U

De dalt a baix, id’esquerra a dreta:la constant afluèn-cia de públic al re-cinte; detall del gotdissenyat espe-cíficament peraquesta edició de lafira; trobada depuntaires; JaumeFabà i la resta d’au-toritats; els partici-pants de la camina-da, abans de sortir,i el repartiment dela paella

NOTICIARI

8 la Palanca

Tornada a l’escolal 12 de setembre van co-mençar el nou curs els 335alumnes de l’Escola Els Pla-

nells i el dia següent ho van fer els260 de l’Institut. Enguany, els me-sos entre el final de curs passat il’inici d’aquest han estat marcatsper la supressió de les ajudes demenjador i transport escolar pelsalumnes que es desplacen dins delmateix municipi, una mesura deri-vada de la normativa estatal (vegeuLA PALANCA del juliol) que ha ge-nerat moltes protestes. Així, a la moció aprovada perl’Ajuntament a principis de juliol,demanant que es mantinguin lesajudes, s’hi va sumar una protestade pares i mares d’alumnes al Con-sell Comarcal a finals de juliol. Re-presentants de l’AMPA de l’Escolai de famílies afectades van entregaruna recollida de signatures al pre-sident del Consell per reclamar lesajudes. Finalment, poc abans de l’inicidel curs, la Diputació de Lleida vaanunciar una línia d’ajudes extra-ordinària per sufragar part d’aques-tes despeses, que la corporaciócalcula que beneficiarà unes 600famílies. En concret, la Diputació va anun-

E

ciar el 10 de setembre que desti-narà 680.000 euros del pressupostde 2013 per a ajuts de transport imenjador escolar no obligatori, ésa dir, dins del mateix municipi. Co-briran el 100% del cost del trans-port i part del menjador. En concret,dels 5,39 euros diaris que costa elmenjador, les ajudes en cobriran2,29 i la resta, 3,10 euros, ho pa-garà cada família. “Aquest criteri s’ha aplicat bus-cant l’equilibri i tenint en compteque les famílies dels nens que van

a l’escola al mateix poble i dinen acasa també tenen un cost”, va jus-tificar el president de la corporació,Joan Reñé, en presentar les aju-des. L’aportació de la Diputació deLleida es gestionarà a través delsconsells comarcals. En el cas deltransport escolar no obligatori, lacol·laboració de la Diputació deLleida amb les famílies es porta aterme per tercer curs consecutiu.En el cas del menjador escolar, lainiciativa és pionera.

El primer dia de curs a l’Escola Els Planells

la Palanca 9

NOTICIARI

Obre al públic l’Espai Transmissor de Seról 14 de setembre va obrir de-finitivament al públic l’EspaiTransmissor de Seró, que

acull restes arqueològiques d’unmonument funerari de 5.000 anysd’antiguitat. Fins ara ja havia rebutnombroses visites, tot i que lesinstal·lacions només es podienveure si es concertava prèviamentuna visita i sempre que hi haguésdisponibilitat per part d’alguna deles persones encarregades d’en-senyar l’espai. A més, una altranovetat important és que ja hi hahabilitat l’espai museogràfic i elspanells explicatius, una informa-ció que fins ara tampoc s’haviapogut veure. L’Espai Transmissor estarà obertde dimarts a divendres per a visi-tes concertades, mentre que elscaps de setmana estarà obert ambhorari concret d’atenció al públic.Tot i això, cal matisar que el centreencara no està inaugurat, un últimformalisme que tindrà lloc el dia 19d’octubre i que estarà presidit pelconseller de Cultura, Ferran Mas-carell.

E

A dalt, la principal novetat incorporada des que el centre ha obert al públic, l’espai museogràfic; a sota, la sala de les esteles, a l’esquerra, i laprimera visita guiada, a la dreta; a baix, diferents moments de les visites, a sobre el laberint, a la sala polivalent i a la rampa

NOTICIARI

10 la Palanca

Finalitza la segona fase del Pla de Barrisempresa adjudicatària dela segona fase de lesobres del Pla de Barris,

centrades en la Plaça Major, ja lesha donat per finalitzades. Els tre-balls han durat poc més de tresmesos i a principis d’agost es vandonar per enllestits, a falta de polirnomés petits detalls com les esco-meses d’aigua, que van obligar adeixar algunes llambordes sensecol·locar. També falta acabard’instal·lar elements decoratius,com per exemple les flors. Els treballs van començar a fi-nals d’abril i han tingut una inver-sió total de 183.000 euros. En con-cret, s’ha reformat tota la plaçamajor, inclonent-hi la zona porxa-da, i un tram del carrer de l’Esglé-sia. Aquestes obres complementenles que ja es van fer al carrer Sant

L’

Joan i Carnisseries, corresponentsa la primera fase. Així mateix, el Plade Barris es complementarà ambuna tercera fase que inclou el car-rer Bisbe Bernaus com a actuacióprincipal, però que encara no tédata. Val a dir que el gruix de lainversió del Pla de Barris proce-

deix del Govern de la Generalitati que es complementa amb fonspropis de l’Ajuntament i aportaci-ons dels veïns, a través de con-tribucions especials. El Governcatalà va congelar aquesta líniad’ajudes, però la segona fase s’haexecutat igualment.

S’ha reformat la plaça Major i part del carrer de l’Església

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

la Palanca 11

NOTICIARI

Neteja a Antonaquest mes de setembre s’ha fet una inter-venció de neteja i condicionament al jacimentarqueològic de la muntanya d’Antona, per en-

retirar les males herbes que hi havien proliferat des-prés de gairebé dos anys sense intervencions ar-queològiques i sobretot després de les plugesd’aquest estiu. Hi han treballat quatre persones, tresauxiliars i una arqueòloga, i el cost ha anat a càrrecde l’Ajuntament. L’objectiu de la intervenció és dei-xar-ho a punt per reprendre les excavacions que, siels compleixen les previsions, es podrien reiniciarl’any vinent, ja que el consistori té la intenció de con-córrer a les subvencions que convoca la Generalitatamb aquesta finalitat. Enguany, la neteja s’ha fet tantal castell com al poblat ibèric.

AANNA CAMATS

S’ha netejat tant la zona del castell com del poblat

ls treballs previs a la reforma de l’església de Seróhan descobert unes restes pictòriques fins aradesconegudes. No se’n saben els detalls, ni de

quina època són ni quin valor tenen, una informació quees desprendrà de l’anàlisi in situ que van fer dues res-tauradores del Departament de Cultura. La reforma de l’església inclou el repicat de les pa-rets, el condicionament general de l’interior i la cons-trucció d’una sagristia. És part de les obres previstes aSeró dins el Pla Únic d’Obres i Serveis, uns treballs quetenen un pressupost global de 144.000 euros i que per-metran també cobrir el dipòsit, renovar una part de l’en-llumenat i fer reformes a la bàscula.

Pintures a Seró

Dues restauradores van analitzar les restes pictòriques

E

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

BALDOMAR

la Palanca 13

A

Informació de l’EMDquest mes, des de l’EMDBaldomar, us volem infor-mar de les següents qüesti-

ons i així fer-vos un breu resum deles activitats que hem anat duent aterme a l’estiu. Enguany la piscina, com ja usvàrem informar en el seu moment,ha passat a estar gestionada perl’EMD i malgrat que ha estat unestiu no gaire calorós, hi ha hagutforça afluència de banyistes. A més,i també prenent el relleu de l’Asso-ciació d’Amics i Veïns de Baldomar,qui ho organitzava cada any, s’hacontinuat oferint la possibilitat degaudir d’unes classes d’Aquagim,adreçades a tothom qui tinguésganes de fer exercici a l’aigua. Lesclasses, també com des de fa for-ça temps, les ha impartit l’AidaGuàrdia d’Alentorn, a qui, desd’aquí, li volem agrair la seva fei-na. També lligades amb la piscina,s’han dut a terme dues activitatslúdiques més: un sopar popular ameitats d’agost, amb gran afluèn-cia de comensals, i un concert de fide temporada, amb el Trio Calave-ra, el dia 7 de setembre. Aquestdarrer, però, i degut a la plujad’aquell dia, es va haver de traslla-dar a la pista poliesportiva. Un cop tancada la campanya, calvalorar-la i fer els arranjaments i lesmillores oportunes de cara a tenirla piscina a punt per la temporadavinent. El dia 23 d’agost ens va visitar laComissió per la Dignitat, encapça-lada per en Pep Cruanyes. El mo-

tiu de la seva visita era que voliencontrastar sobre el terreny diferentsfotos que tenien de Baldomar i quefiguraven a l’arxiu Boix, el qual hanadquirit recentment per subhasta. Com cada any, a finals d’agost –aquest any coincidint amb la Firade Sant Bartomeu – Baldomar vacelebrar els actes de la seva FestaMajor. Com a tot arreu, s’ha hagutde fer un ajustament del pressupostals temps presents i tots els actess’han concentrat a la Plaça Major,com es feia temps enrere, sense ferel concert a la pista poliesportiva.La reducció de pressupost, però,també ha comportat que els veïnss’hi impliquessin molt més, amb laqual cosa s’ha pogut gaudir d’unaFesta Major força participativa iconcorreguda. Tot i que els comp-tes a hores d’ara encara no estantancats, sí que podem dir ques’hauran cobert totes les despeses.Des d’aquí agrair a tots i a totes qui,amb la seva participació, van aju-dar a fer una molt bona Festa Ma-jor. L’Associació de Veïns i Amics de

Baldomar, el dia 31 d’agost, va or-ganitzar una excursió. Una trente-na de persones van iniciar les acti-vitats programades visitant el Tú-mul de Seró, la troballa de ressòinternacional que presenta unesbones perspectives de promocióper al municipi i per a la comarca ique també ha rebut un prestigióspremi l’edifici que l’envolta (vegeudarrer número de LA PALANCA). Acontinuació, es van dirigir a Tiurana,on van visitar la població i el pantài varen dinar. A la tarda es van adre-çar al Museu de la Moto deBassella, on van poder fer un re-corregut per l’evolució de les mo-tos, tant a nivell de mobilitat comd’empresa pionera catalana alsanys 80. Tots els participants vanquedar molt satisfets amb les visi-tes realitzades. Finalment, informar-vos que laDiputació de Lleida ha aprovat elprojecte de senyalització per a totel poble, sol·licitat per l’EMD, dotatamb una subvenció de 9.000 euros.

EMD Baldomar

14 la Palanca

MUNICIPIS

Festa Major de Montclarom cada any per SantJaume, el poble de Montclarha celebrat la seva festa

més grossa, cada any més plenad’activitats. Els actes van començar el dijous25 de juliol, diada de Sant Jaume,amb una missa solemne en honoral patró i el sopar del jovent a la nit,amenitzat com sempre amb elsDJ’s locals. El divendres 26, les activitats vanseguir amb el pregó realitzat perl’alcaldessa i el jovent de Montclardes del balcó de l’Ajuntament.Aquest va culminar amb l’encesadel “txupinazo” al crit de “ViscaMontclar i visca Sant Jaume” i unapluja de caramels per als més pe-tits. La festa va seguir amb el so-par de germanor en el qual es vanaplegar més de 300 persones. Aca-bat el sopar, amb l’estómac ben ple,es van apagar totes les llums delpoble i va començar un castell defocs d’artifici, que un any més anun-ciava l’esperada arribada del Fan-tasma Jaumet, l’encarregat de re-alitzar el primer ball de la festamajor. Però no es va acabar aquí,ja que just acabar el ball, va apa-rèixer un noi encaputxat. Advertinta la gent que el poble de Montclarsempre ha tingut dos patrons, peròque fa molts anys que sols se’ncelebrava un. Sant Vicenç estavaenfadat i per aquest motiu tres pe-dregades havien arrasat la collitad’enguany i es sentien sorolls es-tranys prop de la torreta. Un copmés va començar la pirotècnia i elfum, per sorpresa de tots va apa-rèixer un senglar gegantí de mésde tres metres de llarg, anomenatMassaporc. Ens va anunciar queera un enviat de Sant Vicenç i que

si no el deixa-ven ballar, con-tinuarien elsdesastres. Elsmontclarins nohi van posarpegues i elMassaporc vapoder realitzarel seu ball. Lafesta va seguiramb el ball denit a càrrec deTeclats Torra,que entrada lanit va donar pasal jove grup deversions cerverí Cor Roent, que vantocar les cançons més animadesper al jovent. La festa va continuaramb Möndo Loco i la seva anima-da fusió de rumba, ska i rock finsben entrada la nit, quan unadiscomòbil va tancar els actes deldia. El dissabte 27, com es tradició,durant la tarda es va realitzar el tor-neig de botifarra, tot seguit una ses-sió de ball de tarda amb el grupLeyenda que, després d’una pau-sa per sopar, va seguir amb el ballde nit. La nit més llarga del pobleva seguir amb el grup de versionsTremendos, que va animar a ballari gaudir el jovent tant com l’any an-terior. Ben entrada la nit, la grescava seguir amb el grup de versionsagramuntí Munt-Band, que perquart any consecutiu va actuar a lafesta major de Montclar, amb laseva energia la festa estava asse-gurada. Quan ja sortia el sol, la ce-lebració va continuar amb DJMassaro fins que finalment van ferla seva aparició el Fantasma Jau-met i el senglar Massaporc, tot tan-

cant la festa amb una cercavila pelscarrers del poble amb els que en-cara tenien més ganes de gresca,que no va acabar fins quasi les 10del matí. El diumenge 28, la mainada vapoder gaudir durant tot el dia d’unparc d’atraccions inflables. Al mig-dia es va celebrar la missa en ho-nor al patró i tot seguit l’encesa dela tradicional traca i caramels perla menudalla. Cap al tard, l’orques-tra Boulevard va posar les últimesnotes de la festa major amb unmagnífic concert i una sessió llar-ga de ball en la qual no va faltar eltradicional ball de rams. Finalment, el dilluns 29 es vanclausurar els actes de la festa ma-jor amb la pintada de murals. Un any més, el jovent deMontclar volem donar gràcies a totsels assistents que cada any ensempenyen a seguir endavant, perfer aquesta festa cada cop mésgran. Us tornem a esperar l’any vi-nent.

David Hernández Galceran

C

ADF Sant MametA partir d’ara, us atendrem en un nou horari: divendres de 18 a 20.30 hores.Recordeu que per a sol·licitar els permisos de llenya cal portar els números de polígon i parcel·la i unafotocòpia del DNI del propietari.

la Palanca 15

MUNICIPIS

Dia del terme a Montclarl dia del terme és una inicia-tiva que va començar l’anypassat per donar a conèixer

diferents indrets i recuperar la me-mòria històrica dels pobles agre-gats al municipi d’Agramunt. En-guany, el dia del terme es va realit-zar el 10 d’agost a Montclar. A latarda es va realitzar una caminadaen la qual van participar un cente-nar de persones des de la plaça del’església fins a la torreta, situadaal bell mig de la serra de Montclar,just en la vertical de la mina deMontclar. Als peus de la torreta,Josep Bertran va explicar als as-sistents la història de la construc-ció del canal d’Urgell i les dificul-tats que es van trobar en el seumoment per a realitzar la que va serconsiderada durant un segle l’obrad’enginyeria hidràulica més grand’Europa, la mina de Montclar, en

la que es calculaque van perdre lavida al voltantd’unes cinc-centespersones durantels vuit anys de laseva construcció.La construcció vacanviar completa-ment la vida a laplana de Lleida,amb l’arribada delregadiu, i la del po-ble de Montclar,durant la sevaconstrucció, un petit poble en elqual de sobte van arribar al voltantde sis mil treballadors. La visita gui-ada va seguir a la plaça de l’esglé-sia, on es va parlar del pas de laGuerra Civil per la població i elsgrans canvis soferts a Montclardesprés que els bombardejos de

E

Piscines de Cubellsna vintena de nens i nenes de 3 a 12 anys hanparticipat a les estades d’estiu organitzades perl’Ajuntament de Cubells. Les activitats, que van

començar al juliol, han estat organitzades per Esport Di-nàmic i l’Ajuntament, amb el principal objectiu de fomen-tar la pràctica esportiva entre els nens i nenes de la vila. L’alcalde, Josep Regué, va entregar els diplomesde participació i va explicar que el projecte, que vanéixer amb la idea d’ocupar part del temps lliure delsnens i nenes per vacances, “s’ha convertit en una evo-lució integral dels infants a nivell físic, cognitiu i social,fomenta l’esport, facilita la relació social entre els nensi nenes i millora les capacitats físiques, coordinatives,mentals i socials dels menuts mitjançant jocs, esportsi tallers”.

L’Ajuntament de Cubells ha instal·lat aquest estiu unreixat de seguretat a les piscines, una estructura quecompleix amb la normativa i que evita que la gent esbanyi fora d’hores a pesar que el recinte estigui obert.

Estades a Cubells

U

l’aviació franquista fessin caure lameitat de les cases del poble i laposterior reconstrucció per part deregions devastades. Finalment, lesactivitats van acabar amb un soparpopular al pati del col·legi.

David Hernández Galceran

16 la Palanca

MUNICIPIS

l dia 10 d’agost a les set delvespre es va inaugurar alPalco de la Sala del Sindi-

cat de Vilanova de Meià l’exposi-ció Tastets d’Art al Montsec, unainiciativa d’un grup d’artistes vincu-lats al poble amb un doble objec-tiu, exposar la seva obra, diversacom ells mateixos, i recuperar unespai en desús que havia estat uncentre de trobada i d’activitat cultu-ral del poble. L’exposició va serpresentada per Ramon Maria Puig,arquitecte lleidatà amb una forta vin-culació amb el poble de Vilanova. Les obres, que inclouen tècni-ques tan diverses com dibuixos alpastel, aquarel·les, olis, pintura so-bre seda, infografia, escultura i fo-tografia, es van exposar fins el dis-sabte 14 de setembre, festa majorde Vilanova de Meià. Fins alesho-res, cada dissabte es van progra-mar tastets d’activitats relacionadesamb el territori del Montsec. Duranttota l’exposició es va mantenir, amés, una iniciativa d’intercanvi enforma d’Art Barter, en la qual el pú-blic posa preu a l’obra que té al da-vant, però no només un preu en di-ners sinó també en forma d’objectes,activitats, etc. L’objectiu d’aquest In-

tercanvi de Tastets no és aconse-guir diners a través de la venda deles obres exposades, sinó conèixerla percepció que la gent té d’aque-lla obra, el valor que li dóna cadas-cú; es busca una reflexió per partde qui admira els quadres, les es-cultures o les fotografies, més en-llà del valor econòmic que puguintenir. El projecte es presenta amb lavoluntat de generar un marc comúd’actuació amb fites compartides.Més que una fusió dels interessosde cadascun, es pretén visualitzar,

E

Tastets d’art al Montsec

prioritzar i defensar totes les diver-sitats existents, la creació emergentque es fa al territori en la seva di-mensió creativa, identitària i de con-vivència, posant en valor i fomen-tant la cultura de proximitat. Ambaquesta iniciativa es vol promourel’oportunitat de tenir una oferta cul-tural descentralitzada, que donivalor i visualitzi també la creativitatexistent i emergent al territori.

Text: Glòria CastellsFoto: Victor Casanovas

la Palanca 17

LA NOGUERA

Mor una parapentista a ÀgerUna dona de 51 anys i de nacionalitat holandesa vamorir el 3 de setembre en un accident de parapent alMontsec, al sud de Sant Elis, al municipi d’Àger. Allloc de l’accident s’hi van desplaçar efectius del Grupd’Actuacions Especials (GRAE) amb l’helicòpter i eluna dotació terrestre dels Bombers.

Grues il·legalsL’Ajuntament de Balaguer ha detectat tres grues queestan instal·lades des de fa temps, durant el “boom”immobiliari, en construccions aturades i que no tenenl’assegurança en regla. Ha instat les empreses propi-etàries a enretirar-les, perquè són insalubres i podenresultar perilloses degut a la degradació.

Camps de treballEls camps de treball estan destinats a adolescents ambla finalitat de potenciar la protecció del medi ambient,combinat amb activitats lúdiques i esportives. El mu-nicipi de la Sentiu de Sió aquest estiu ha acollit el campde treball Millora del parc de la Plana. Des del 30 dejuny al 14 de juliol, entre altres activitats, es va instal-lar una tanca de fusta per evitar accidents en aquestazona situada a la vora del riu Sió. Per altra banda, del8 al 22 de juliol, Penelles va organitzar el camp detreball Rocafinestres, durant el qual es va procedir ala neteja d’aquest espai natural, juntament amb l’ade-quació i restauració d’una cabana.

Reducció del sou al consell comarcalEl Consell Comarcal de la Noguera va a provar en elple de finals de juliol la reducció d’un 10% de les retribu-cions dels càrrecs polítics i els consellers comarcals, fetque suposarà un estalvi de més de 15.000 euros.

Vedats de caça a TiuranaL’Ajuntament de Tiurana ha demanat a la ConfederacóHidrogràfica de l’Ebre (CHE) la gestió d’unes 700 hec-tàrees per destinar-les a vedats de caça. Aquestesparcel·les van ser adquirides per la CHE als anys 90

durant les expropiacions per a la construcció del pan-tà de Rialb. Tiurana vol afegir així aquests terrenys alsvedats privats ja existents per tal d’obtenir uns ingres-sos addicionals procedents de la caça.

Térmens privatitza la llumL’Ajuntament de Térmens ha aprovat la privatitzacióde la gestió i el manteniment de l’enllumenat públicper un període de 10 anys. Aquesta mesura vol millo-rar part de la xarxa elèctrica i reduir el consum ener-gètic municipal en un 57%. Segons va comentar l’al-calde, Francesc Sangrà, Térmens és la segona po-blació lleidatana a aplicar aquest sistema després deLleida ciutat.

Estació nàutica a RialbAlcaldes dels ajuntaments que formen part del con-sorci Segre-Rialb han demanat al secretari d’Empre-sa i Competitivitat que els ajudi a complir els requisitsper acollir a la zona una estació nàutica per tal d’afa-vorir les activitats al pantà.

TranssegreEl cap de setmana del 13 i 14 de juliol Balaguer vaacollir la 29a edició de la Transsegre. Unes 298 bar-ques de construcció casolana van sortir dissabte almigdia de Camarasa fins a Sant Llorenç de Montgai.El diumenge, 250 barques van fer el trajecte des deGerb fins a Balaguer.

Lo FestetoEl 20 de juliol Ponts va organitzar una nova edició deLo Festeto. Unes 3.000 persones van prendre part enels actes festius organitzats pel grup de diables Sofre,amb la pólvora, el foc i els petards com a protagonis-tes. Es van realitzar tallers durant el matí i la tarda, i lafesta va acabar amb un piromusical, un correfoc i unacercavila pels carrers de la població.

Anna M. Vilanova

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)i nosaltres ja ens posarem en contacte.

18 la Palanca

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ADULTS

La veritat sobre el cas HarryQuebert. Joël Dicker. Ed. la Cam-pana.Gran Premi de Novel·la de l’Aca-dèmia Francesa, Premi Goncourtdels Instituts i Premi de la revistaLive.Si fiqueu el nas en aquesta novel-la, heu begut oli: no podreu pararfins al final. Un thriller amb moltessorpreses i cops d’efecte. La dona a 1000º. HallgrímurHelgason. Ed. Edicions 62.Amb aquesta novel·la irreverent,original i d’humor fresc i corrosiu,l’islandès Hallgrímur Helgason hasorprès els lectors i la crítica, quehan qualificat la novel·la d’una bom-ba en tota regla.

Després del terratrèmol. HarukiMurakami. Ed. Empúries Narrativa.El 1995, dos fets van transformarel paisatge físic i social del Japó: algener, el terratrèmol de Kobe, queva destrossar milers de vides, i almarç, l’atac amb gas enverinat almetro de Tòquio en hora punta.Arran d’aquestes dues tragèdies,

Haruki Murakami va abandonar laseva vida a l’estranger i va tornar acasa perquè no podia desenten-dre’s del patiment del seu país. Elterratrèmol va motivar aquest recullde relats.

Inferno. Dan Brown. Ed. EmpúriesNarrativa.Després de l’èxit d’El codi Da Vinci,torna l’autor que va revolucionar elmón. Al cor d’Itàlia, el catedràtic desimbologia de Harvard RobertLangdon es veu arrossegat a unmón terrorífic al voltant d’una de lesobres mestres de la literatura mésimperibles i misterioses de la his-tòria, L’Infern de Dante. Amb aquestteló de fons, comença el llibre.

Les torres del cel. Coia Valls. Ed.Edicions B.A començaments del segle XI,l’abat Oliva pren una decisió quetrastoca l’ordre establert. Un petitgrup de monjos s’instal·la en unade les ermites de la muntanya deMontserrat amb la missió de posarles bases del monestir.

Pujol Catalunya. El consell de guer-ra a Jordi Pujol. Enric Canals. Ra-

val Edicions SLU, PòrticUs presentem el general Franco ésel pamflet del qual, sota tortura,Jordi Pujol es va confessar l’autor ipel qual va patir un consell de guer-ra que el condemnà a set anys depresó. Després de 52 anys, i gràci-es a una exhaustiva investigació,el periodista i productor audiovisual,bregat en treballs com la sèrie Clas-sificació ACR, ha trobat tota la do-cumentació inèdita del procés. Pre-mi Godó de periodisme.

Sushi. Cultura culinària japonesa. Ed.Nauman & Göbel Verlagsgesellschaft.

La enzima prodigiosa. Una formade vivir sin enfermar. Hiromi Shinya.Ed. Aguilar.Qualsevol persona pot ajudar al seucos a evitar malalties, la clau estàen el factor enzimàtic. Aquest llibrerevolucionarà la teva forma de veu-re el cos humà i la salut.

COL·LECCIÓ LOCAL

Àries de G. F. Händel, orquestra decambra barroca de Barcelona.Esther Ribot, Oriol Rosés i AdolfGassol.

Novetats setembre 2013

la Palanca 19

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ACTIVITATS

-Curs – Fem el nostre àlbum digital de fotografiesDivendres 11 i 18 d’octubre, de 3 a 5 de la tarda a la biblioteca.Places limitades.Per més informació i inscripcions passeu per la biblioteca.-Exposició “Pedra seca. Fotografies d’Emili Boada”Prorrogada fins al 10 d’octubre.-Hora del conte de la BibliotecaDimecres 30 d’octubre. Explicarem dos contes de tardor. ÀreaInfantil.-Exposició “Per sucar-hi pa”Del 10 d’octubre al 8 de novembre. Àrea Activitats de la Bibli-oteca.

SERVEIS

- Consulta sala, informació i orientació bi-bliogràfica.- Consulta en línea del catàleg de la Bibli-oteca i del catàleg col·lectiu de la LecturaPública de Catalunya.- Préstec de llibres, revistes i audiovisuals.- Préstec interbibliotecari.- Accés ordinadors i multimèdia.- Zona wifi.- Informació cultural i de lleure de les acti-vitats del municipi.

Exposició ‘Per sucar-hi pa’

Del 14 d’octubre al 8 de novembre es podrà visitar a l’Àrea d’Activitats de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot l’exposició Per sucar-hi pa. La mostra està concebuda pel Consell Català delLlibre Infantil i Juvenil dins el marc de les Setmanes del Llibre Infantil i Juvenil i amb el suport de laCentral de Biblioteques de Lleida. Un recorregut gastronòmic pel món dels llibres ens demostrarà que, de gana, n’hi ha de moltes menes iqui ha tastat els libres sap que, en aquest cas, no cal menjar poc per pair bé. Ans al contrari: els llibresalimenten l’ànima i els podem menjar a dos queixos, endrapar-los com un llop o menjar-nos-els a crema-dent... I mai en tindrem el pap ple! Perquè hi ha llibres per a tots els gustos: n’hi ha de dolços i tendres,d’altres la mar de salats o bé un xic picants i alguns que costen de pair però et deixen un record inesborra-ble. La gràcia és remenar bé i fer una bona tria abans del tast. Per sucar-hi pa... Veniu, mireu, trieu i llegiu... Que menjant, menjant, ve la gana! (Ei! i potser després encara tindreu ganes de menjar-vos algú a petons)

AdreçaC/ València, 1

25730 Artesa de SegreTel: 973400754

biblioteca.artesadesegre@gencat.cathttp://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

HorariDe dilluns a divendres de 16:00 a 20:00 h.

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@terra.es

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 21

EL CAP INFORMA

Salut als nostres peus. Beneficis de caminarl passat número parlàvemd’activitats que es portavena terme des del sistema sa-

nitari per a millorar la nostra salut,però també apuntàvem que cuidarla salut està moltes vegades a lesnostres mans. Lligant-t’ho a l’activitat de cami-nar de l’Enganxa’t a la Fira, a la qualmolts de vosaltres vàreu participar,per la qual cosa us felicitem, dedi-carem aquest espai a parlar delbeneficis que comporta caminar.

Un estudi del Dr. Arthur F. Kramerde la Universitat d’Illinois (EUA) haconstatat que fer caminades durant12 mesos seguits com a exercici ha-bitual augmenta la mida del cervelli millora la seva irrigació i fomentala connectivitat entre les neuronesfins i tot en edats avançades. Peraugmentar aquests efectes de millo-ra de la plasticitat cerebral, ens acon-sella que les caminades siguin l’airelliure i es canviïn els recorreguts. El Dr. David Nieman de l’InstitutAmericà de Medicina Esportiva afir-ma després de la revisió de diver-sos estudis que caminar a bon pas,durant 45 minuts, quatre o més diesa la setmana, enforteix el sistemaimmunitari i evita refredats i grips. La Societat Espanyola d’Angio-logia i Cirurgia Vascular recomanacaminar cada dia per millorar lesmolèsties de les varius i evitar-nel’aparició. La planta del peus contémoltes venes que cada vegada quecaminem funcionen com una bom-ba que impulsa la sang de les ca-mes des del turmell fins al panxell,afavorint el retorn venós. Recoma-na, però, fer-ho amb roba que nosigui cenyida i calçat adequat. Segons el Dr. Pascale Mauriège

de la Universitat Laval de Quebec,caminar 45 minuts diversos dies ala setmana millora la qualitat devida de les dones en la menopau-sa, ajuda a disminuir el pes, reduirel greix corporal, augmentar la mas-sa magra, evitar l’osteoporosi i mi-llorar l’estat emocional i mental. El Fons d’Investigació Mundialdel Càncer d’Anglaterra diu que unaactivitat moderada, com caminar,que acceleri el ritme cardíac i ensajudi a mantenir el pes, redueix elrisc de patir càncer. El càncer demama i pròstata, perquè regula elsnivells hormonals, i el càncer decòlon, perquè accelera el procésdigestiu. Cada pas ens allunya de l’ictus,diu l’Escola de Salut Pública deHarvard. Les dones que caminena pas lleuger un mínim de duesvegades a la setmana tenen un37% menys de risc de patir un ic-tus que les que no caminen.

Si a més caminem en entornsnaturals, l’aire pur oxigena més elsnostres teixits, n’evita l’oxidació iretarda l’envelliment. Veiem que tot plegat són benefi-cis per la prevenció de malalties ila millora del benestar. I parlant de prevenció, voldríemrecordar-vos quatre coses de lavacunació de la grip: La vacunació antigripal és unamesura fonamental per prevenir lagrip i les seves complicacions. Comque es tracta de vacunes de virusinactivats, no poden produir infec-ció en la persona que les rep. La vacunació antigripal estacio-nal de la població de risc és reco-manada per les autoritats sanitàri-es, els organismes sanitaris i lessocietats científiques involucrades

de tot el món. Els països amb un ni-vell de renda que ho permet, duen aterme campanyes de vacunació anu-als finançades amb recursos públics.

A Catalunya, els grups de risc alsquals se’ls proporciona la vacunasón: persones de 60 anys o més;embarassades; persones que vi-uen en residències geriàtriques,centres de malalts crònics, malaltsmentals, etc.; pacients amb malal-ties pulmonars o cardiovascularscròniques, malalties cròniques me-tabòliques (inclosa la diabetismellitus), insuficiència renal, en di-àlisi, hepatopaties cròniques, he-moglobinopaties i anèmies, asplè-nia, malalties neuromuscularsgreus o immunosupressió (inclosesles causades per medicació o pelVIH o les dels receptors de tras-plantaments), síndrome de Down idemències; persones amb obesitatmòrbida (índex de massa corporaligual o superior a 40); tots els tre-balladors de la salut (metges, infer-meres, administratius, transportsanitari, residències o centres demalalts crònics, assistència domi-ciliària a individus d’alt risc (infer-meria, treballadors voluntaris, etc.)i contactes domiciliaris (inclosos elsinfants); persones que realitzenserveis públics essencials com po-licies, bombers, protecció civil, etc.,i viatgers internacionals i personesque es dirigeixin a zones on exis-teixen brots de grip aviària Enguany s’iniciarà la campanyade vacunació la segona quinzenad’octubre per als grups de risc i espodrà vacunar les persones que nopertanyen a grups de risc a partirdel novembre per optimitzar l’ús deles vacunes sobrants.

A“Una activitat moderada,

com caminar, queacceleri el ritme cardíac i

ens ajudi a mantenir elpes, redueix el risc de

patir càncer”

“Caminar 45 minutsdiversos dies a la setma-na millora la qualitat de

vida deles dones en la

menopausa”

“Si caminem en entornsnaturals, l’aire pur oxige-

na més els nostresteixits, n’evita l’oxidaciói retarda l’envelliment”

22 la Palanca

MARE EN PRÀCTIQUES

Moments estressantsviat farà un any que convi-vim amb l’Ares i ara ja enshem acostumat a ella, ens

coneixem molt i sabem què neces-sita o què li cal a cada moment.Però malgrat tot, sempre hi ha mo-ments en què ens sentim pares pri-merencs, impotents i analfabets enel tema. Suposo que aquells que ja tenencriatures m’entendran, entendranaquells moments estressants, enels quals no saps ben bé com re-accionar ni com actuar per canviaruna conducta o situació. Per exem-ple aquells moments d’angoixaquan el nen o la nena et fa unamarranada davant d’un grup degent mentre et miren amb cara deno haver vist mai una criatura plo-rant. Et sents culpable pel teatreque esteu muntant però tampocvols cedir i donar la raó al nen/anomés perquè pari de cridar. O aquell moment en què trobesuns amics o parents que saludenla criatura i ella just en aquell ins-tant decideix que no té ganes dedir ni fer res. Gira la cara o comen-ça a plorar, vaja, tan antipàtica compot. Moments que et fan quedarmalament, amb cara de circums-

tàncies i has d’acabar dient: “Arano té ganes de saludar, mira que acasa xerra, saluda, tira petonets,pica manetes…”. Però quan parlo d’acostumar-nos a la nova vida amb fills no no-més em refereixo de cara al públic,també hi ha moments privats elsquals costa suportar la pressió. Avegades arribes a casa, cansatdesprés d’haver carretejat el cotxetamb el pes del nen o la nena mésel pes de la compra, acalorat, ambgana i amb pipí. Però tot ha d’es-perar, la criatura també té gana iprimer és ella que ningú. Doncsaguantant la panxa ben fort, et ren-tes les mans, li acabes de prepararel menjar pertinent, i comences afer pallassades per intentar quedini, bereni, sopi, o el que toqui. O bé quan intentes vestir-te i ar-reglar-te, nerviós perquè has demarxar al cap de dos minuts i elnen/a està a punt de posar el dit enun endoll i l’has d’agafar al vol. I què me’n dieu, de la logística al’hora d’anar de vacances? Cotxescarregats fins dalt d’estris i andrò-mines de la criatura (al costat d’unamaleteta minúscula amb les vostrespertinences). Horaris impossibles

per intentar que dormi pel camí imengi quan li toqui. I una vegada alloc, intentar anar a hotels on elsnens hi són benvinguts (com si fos-sin animals o bèsties estranyes, aramolts hotels pengen el cartell de“Children are welcome”), per tal defer l’estada el més agradable pos-sible. Fins que tornes a casa i dius:“Gràcies a Déu”. Moments mil d’incerteses i an-goixes, però malgrat tot, aquellsque encara no sou pares no us es-panteu: Tenir fills compensa, us hoasseguro. “Simplement”, quan tens fillscanvien els llocs on vas de vacan-ces, canvien els horaris, canvia elmobiliari de casa, canvien els te-mes de conversa i canvien les acti-vitats que feies, però res d’això éstant! Només cal una mica de sentitcomú, i tot rutlla sol. Fins i totm’atreviria a dir que tenir fills etposa la vida més fàcil, no hi ha elec-ció, simplement ells són primer. Pertant, no hi ha res a dir, ni res a de-batre. Cuidar-los, educar-los i esti-mar-los molt. Així de “fàcil”!!! I si no,per què tanta gent repeteix?

Noemí Farré Cortadelles

A

la Palanca 23

REFLEXIONEM

No deixis per demà...l meu amic va obrir el calaixde la tauleta de nit de laseva dona i va treure un

paquetet embolcallat en un paperelegant i distingit. Aquest, va dir, no és un simplepaquet, és roba interior. Va obrir el paper i va observar lapreciosa seda del conjunt. “Ho va comprar la primera vega-da que vàrem anar a Nova York fa8 o 9 anys... Mai ho va estrenar”.“Ho guardava per a una ocasió es-pecial... Bé, crec que aquesta ésl’ocasió adequada”. Es va apropar al llit i va recolzarel conjunt al costat de la roba quehavia de portar a la funerària. La seva dona acabava de morir. Es va girar cap a mi i em va dir:“Mai guardis res per a una ocasióespecial, cada dia que vius és unaocasió especial”. Aquestes paraules ens poden

ajudar a donar un nou sentit a lanostra vida.

Cal reflexionar-hi!Quantes vegades esperem un diaper posar-nos o fer alguna cosaespecial? Quantes vegades no diem algu-na cosa agradable per por, angoi-xa, per no estar a l’alçada... I espe-rem una altra ocasió? Quantes vegades desitgem seu-re i parlar, compartir amb els amicsi no ho fem? Quantes vegades volem telefo-nar a algú, ens volem disculpar,convidar, i no ho fem i esperem unaltre dia? Quantes vegades esperem a te-nir temps per nosaltres mateixos ino trobem el dia? Guardem els millors estris decasa per quan ve algú, la millorroba, el millor menjar... Són més

importants que nosaltres mateixos? Són aquestes petites coses nofetes les que no ens hem de per-dre de fer. Intentem bandejar del nostrevocabulari “algun dia”, “potser”, “undia d’aquests”, “ja ho veurem”, “voldria però”, “tot depèn”... Recorda i no ho oblidis: Cada diaet cal dir a tu mateix/a que aquestés un dia especial. Cada dia, cadahora, cada minut és especial!

Mercè Nogués

E

Trobada dels nascuts el 1963Si vas néixer l’any 1963 i tens ganes de retrobar-te, recordar bons moments i passar-ho bé, el 19 d’octubreho farem possible.Per participar, truca’ns a:Quitxalla 973 400 220 - Montse 973 402 121 - Fina 649 097 160O visita la nostra pàgina https://www.facebook.com/ArtesencsDel63

24 la Palanca

TEMA DEL MES

na estelada feta amb migmiler d’espelmes va donarla benvinguda a l’11 de se-

tembre des de la plaça de la NacióCatalana d’Artesa de Segre. Cen-tenars de persones s’hi van congre-gar a partir de les 22.00 hores perpresenciar l’encesa de les espel-mes, que van cremar fins més en-llà de la mitjanit. Donat que nombrosos ciutadansassistien a la Via Catalana i mar-xaven aviat el dia 11 al matí, l’Ajun-tament i l’organització dels actesvan optar per avançar els parla-ments i el repartiment de coca ixocolata al dia 10, coincidint ambl’estelada d’espelmes, enlloc de fer-los, com era habitual, el dia 11 a laRoca del Cudòs. En el discurs, l’alcalde, MingoSabanés, va destacar que el senti-ment nacionalista creix per lesagressions que pateix Catalunya iperquè seria més pròspera inde-pendent, i es va mostrar confiat quel’estat propi serà realitat aviat. Després de l’encesa i els parla-ments, l’acte es va tancar amb unconcert del cantautor local Noel Co-lom. A banda de fer els parlaments lavigília, la convocatòria per hissarl’estelada a la Roca es va manteniri hi van participar més d’un cente-nar de persones. Ara bé, l’acte esva fer en un format més breu del’habitual, sortint a les 9 del matí perdonar temps als qui participaven ala Via Catalana de ser al lloc desortida a l’hora convinguda.

Clam independentista per l’Onze de SetembreL’estelada d’espelmes i la participació a la Via Catalana marquen la celebració

U

Un dels primers actes de commemoració de l’11 de setembre vaser pujar l’estelada al cim del Mirapallars, al Montsec, a càrrecdel CUDOS. La sortida va tenir lloc el 8 de setembre i els partici-pants van poder escollir entre fer l’ascens en bicicleta, caminanto corrent. Per als primers, la ruta era d’uns 35 quilòmetres, men-tre que si es feia a peu, el recorregut escollit va ser d’uns 10quilòmetres. En total hi van participar una vintena de persones.

Estelada als cims

Els actes principals de la Diada d’enguany a Artesa van ser l’estelada d’espelmes i la pujada a la Roca del Cudòs

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Representació d’Artesa i comarca a la Via Catalana per la IndependènciaCentenars d’artesencs van participar a laVia Catalana. Una cinquantena van anaren autocar a les Cases d’Alcanar, i la res-ta, en cotxes particulars als trams respec-tius. Des d’Alòs, els veïns relaten l’experi-ència: “L’onze de setembre, 109 personesens vam organitzar per contribuir amb elnostre petit gra de sorra a la Via Catala-na. Per omplir el dia, vam quedar a les 9 aTarragona per fer una visita guiada al nu-cli antic. En acabar, ens vam desplaçar alnostre tram, el 238, a Tarragona, CalaRomana. A peu de mar, vam fer baixar elsentrepans, i tot seguit, i ben estrets, aconstruir la nostra part de la via.”

Al municipi de Foradada es va celebrar una Diada mésreivindicativa que mai. La vigília de l’11 de setembrefou el torn de Montsonís, on una dotzena de veïnshissaren l’estelada al recent rehabilitat parc de SantUrbà. A la nit es va fer una cantada d’havaneres ambcremada de rom inclosa al pavelló de Foradada. L’11,

els veïns de Rubió penjaren una altra estelada a l’em-blemàtic turó del Calvari. I al cap del municipi es pen-jà la senyera independentista davant l’Ajuntament. Elsactes van acabar amb un concorregut dinar de ger-manor.

Ajuntament de Foradada

Foradada també organitza actes de commemoració

26 la Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ

Cooperació amb Nicaragual passat mes de juliol, ungrup de cooperants vam vi-atjar a Centre Amèrica amb

l’ONG Ensenyament Solidari, queté la seu a Sant Boi de Llobregat.Al grup, composat per sis viatgers,hi trobem en Joan Caba i la TeresaRoset, d’Oliola, la Cristina Cubells,de Gavà, l’Àngels Duch, de SantBoi de Llobregat, la Mel Martín, deVilanova de Meià, i jo mateix, enBernat Giribet, d’Artesa de Segre. El sentit del viatge erabàsicament cooperar amb la gentd’allí per lluitar contra l’analfabetis-me i promoure l’escolarització coma pilar bàsic pel desenvolupament.Les nostres tasques més específi-ques eren tres: 1) coordinar-nos ambla nostra contrapart (Enseñanza So-lidaria) i el ministeri d’educació ni-caragüenc, 2) la construcció d’es-coles rurals i aportació de materialescolar a les comunitats que horequerissin i 3) realitzar unes ca-pacitacions on compartíem ambels/les mestres les nostres espe-cialitats en cursos intensius. Com que era el primer cop querealitzava una tasca com aquestaen un país tan exòtic com ésNicaragua, l’experiència no em va

deixar indiferent. Em vaig sentir no-vell en molts sentits. Observar elfuncionament d’una ONG és quel-com que em va fascinar pel seucaràcter curós i laboriós, on la co-ordinació i cooperació amb la gentd’allí és la base d’un bon funciona-ment. El caràcter assembleari ésexemple d’un funcionament coope-ratiu i no directiu. A part, la formade viure, el clima, els mosquits, etc.,van ser en primera instància xo-cants, però adaptar-se no va ser ungreu problema, ja que Ensenya-ment Solidari porta uns 12 anyscooperant allí i la gent amb la que

anava eren ja força experimentats.Això s’ha de dir, el paisatge paradi-síac que ens acompanyava feia elviatge encara més màgic. Pel que fa al repartiment de ma-terial escolar i la construcció d’es-coles, fèiem uns llargs viatges perparatges tropicals, la majoria delscops sense camins ni carreteres,fins i tot sense vehicles. Hi haviacomunitats totalment aïllades. Arri-bar-hi va ser una tasca que va re-querir caminar molt per sobre unaterra fangosa on t’enfonsaves sen-se remei. Quan estàvem de sort,ens deixaven cavalls o ases per un

E

la Palanca 27

CARTES A LA REDACCIÓ

millor desplaçament. En arribar fè-iem jocs amb la canalla, ens reuní-em amb el cap de la comunitat perrevisar la construcció del’escola que l’ONG ha-via subvencionat l’anyanterior o, si es tracta-va d’una nova deman-da, mirar l’estat de l’es-colarització dels nens inenes. Cal dir que en al-guns casos s’impartiaclasse sota quatre palsque feien de suport auna coberta de bran-ques de palma. Aprofi-tàvem per fer jocs a lacanalla i jo aprofitavaper ensenyar cançons als nens i ne-nes, entre les quals va triomfar ElJoan petit quan balla, entre d’altres. Les capacitacions van ser rebu-des amb molt d’entusiasme, ambla participació d’uns 200 mestres

del municipi de San Miguelito.Aquest any, vam fer tallers de se-xualitat, educació especial, tipolo-

gia de textos, agermanament en-tre el poble català i nicaragüenc,informàtica bàsica i “excel”, expres-sió corporal (que el realitzava laMel) i música (que el feia jo). El re-gust és d’una alta productivitat útil

en la docència, en la qual compar-tíem cultures i coneixements únicsque, tot plegat, ens fan més rics mú-

tuament. Fins i tot vamanar a la ràdio a parlardel que estàvem fent ivam cantar Que tin-guem sort, d’en Llach,com un missatged’agermanament. Ens hi vam sentircom a casa, aquesta ésla sensació general queens fa creure i pensar,almenys a mi, en la cita:casa meva és casa vos-tra, si és que hi ha casesd’algú (Sisa, Qualsevol

nit pot sortir el Sol). Per a més informació: https://w w w . y o u t u b e . c o m /watch?v=8xKYN_0OeRQ

Bernat Giribet Sellart

ANUNCIA’T A LA

PALANCAANUNCIA’T A LA

PALANCAla PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca 29

CARTES A LA REDACCIÓ

ren els anys del 1940-50, lescoses eren ben diferentsd’avui dia, però també es

vivia. No hi havia tantes comoditatscom les que hi ha ara, però la genttambé gaudíem de les coses queestaven al nostre abast. Hi havia alpoble algunes vaqueries i era cos-tum que repartissin la llet per lescases, ja fos la mestressa de lacasa o alguna noia que es dedica-va a aquesta feina. De la que avui ens ocupa en de-ien Cal Portomeu, tenien un bonavaqueria i nosaltres érem clientshabituals. L’avi de la vaqueria esdeia Bartomeu Gabriel, era filld’Andorra i tota la vida s’havia de-dicat a cuidar les seves vaques i

corders. Aquestes persones conei-xien els ossos dels animalets quecuidaven, i quan algun es feia mal,ells mateixos els arreglaven, elsposaven dues fustetes lligades a lapota del mal i als pocs dies estavacom a nou. Aquest senyorBartomeu, quan es va traslladard’Andorra a Artesa ja era gran, peròdesprés de pasturar el ramat, enarribar a casa sempre tenia clientsque l’esperaven per tal que els ar-reglés algun os que els havia sortitdel seu lloc. Jo era un bon client, sempre empassava alguna cosa, i ell, perso-na entranyable i bona, m’ho arre-glava amb molt de carinyo, això sí,amb una forta estirada que de ve-

Records de la vella Artesa - Cal Portomeu

E gades veies les estrelles. Mai ha-via cobrat res i per agraïment, lameva mare li portava coses de l’horti ja quedava pagat (els pressupos-tos familiars eren molt curts). Sem-pre em rebia amb bona cara i “elsguariments” eren d’allò més efici-ents. No hi havia necessitat de fer-se radiografies, que en aquellstemps sols n’hi havia a les capitals,ni estància als hospitals, i si la le-sió era en un braç, et posava unmocador de “fardo” entre el coll i elbraç lesionat i… A córrer! Sempre m’he recordat d’aquestsenyor, una persona senzilla, aten-ta i de molt bon caràcter.

Josep Nogués i Sirvan

n any més, la Teresa de Cal Rellotger i el seu equipens han obsequiat amb un dels seus fantàstics,creatius i artístics aparadors, sempre amb temes

d’actualitat. Aquest any, per suposat, un dels temes del’any ha estat la Via Catalana, arrelada a la nostra ciutat,amb la cadena humana encapçalada per nostre estimatSr. Alcalde.

Joan Camats

Aparador inspirat en la Via Catalana

U

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 31

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

uan les tropes de la Repú-blica ja gairebé estaven der-rotades, molt sovint passa-

ven pels pobles grups de soldatsdesarmats que es retiraven delfront. Anaven bruts i estaven famo-lencs però no molestaven ningú. Unmatí, la mare anava al corral del’era a donar menjar a les gallines iva veure assegut al rodet un sol-dat, cap cot, que estava plorant. La mare li preguntà què li pas-sava i ell va dir que no havia pogutseguir amb els companys perquètenia els peus inflats, plens de na-fres i ben just podia caminar. Aquella nit havia dormit a l’entra-da d’una casa, sobre l’albarda deles mules i estava molt desorien-tat. Ella es compadí d’aquell xicottan afligit i li digué:- Si vols venir, et curaré les feridesi et podràs estar a casa mentre etcalgui. Los meus fills són bons iestaran contents que els facis degermà, ja que lo meu fill gran és alfront.Lo xicot acceptà i la va seguir capa casa. Un cop es va rentar i canvi-ar de roba, ja no semblava el ma-teix. Los peus li sagnaven però comque no li calia caminar se li guari-ren aviat. Los meus germans petits, quanel veien plorar, l’acaronaven i abra-çaven i ell ho agraïa de tot cor. Mos va dir que es deia AlonsoCalvo i era de Seròs. Treballava enuna òptica i el recordo molt culte,educat i agraït. Un dia van fer un pregó dient quetots los soldats que hi havia escam-

Lo soldat de Seròspats per la comarca es concentres-sin a Artesa per tal de reconstruirel front. L’Alonso va haver de marxar itots ploràvem: Havíem arribat aestimar-lo. Mos va venir a veure un parellde vegades i sempre explicava queesperava trobar els seus pares,dels quals no en tenia notícies.

Un diumenge, la mare i un ger-mà van a anar a mercat a Artesa ivan tornar molt angoixats: Un avióhavia llençat una bomba al Caste-llot. Tothom deia que això seria unavís i, en efecte, ho fou. Al cap d’uns dies, al matí vamsentir un gran soroll d’avions quevolaven en perfecta formació detres en tres. La terra tremolava del’estrèpit que feien. Tothom corria d’un costat al altresense saber on posar-se. Enaquells moments em va dominar elpànic i vaig arrencar a córrer costaamunt, cap a l’era del Catarina, iquan ja no vaig poder més, em vaigaturar pensant que al meu darreravenia molta gent que havien fet elmateix, però estava ben sola i elsavions gairebé eren a sobre. Esfe-reïda, em vaig ajeure entre el troncde dues oliveres, però veia perfec-

tament els avions que volaven capa Artesa. Un d’ells va fer com si baixés unamica i va deixar anar un munt debombes sobre la població. Fet aixòs’ enlairà fent com un tirabuixó pertal de deixar lloc al del seu costat ique també pogués llençar la sevamortífera càrrega. A més, quan volaven baix, dei-xaven anar ràfegues de metralla-dora sobre la gent que corria es-parverada. Des del meu amagatall veiaArtesa coberta de fum i pols. Lagent de Baldomar, aterrida, provantde trobar refugi a les eres, s’aixe-caven de terra i cridaven als seusfamiliars. La por m’havia fet oblidar elsmeus, i quan em va semblar queels avions havien passat, vaig bai-xar a retrobar la mare i els germansavergonyida del meu egoisme d’ha-ver marxat sola sense esperar-los. Des d’aquell terrible bombardeigsobre Artesa, que va matar tantagent i va fer caure tants edificis, novam tenir mai més notícies del’Alonso, lo soldat de Seròs. A l’horta, les bombes van fer unscràters tan grans que s’hi haguéspogut encabir un camió. No fou l’únic bombardeig terribleque va patir Artesa, n’hi va haverbastants més, però recordo aquesten especial, que, de ben segur, ensva fer perdre el nostre amic. Lo que desitjo amb tota la forçaés que mai més no es tornin a re-petir aquests fets.

Pilar Porta

Q

“A l’horta, lesbombes van fer uns

cràters tan grans ques’hi hagués pogut enca-

bir un camió”

PARLEN LES ENTITATS

32 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

a s’acaba l’estiu, un estiutranquil a les nostres contra-des en tots els aspectes.

Com deia la dita “no hi ha notícia,bona notícia”. Però nosaltres, queja sabeu que som una mica pere-punyetes, farem alguna observacióque, si més no, doni peu a reflexió. Encara que no s’ha produït unainauguració oficial ja tenim nousequipaments municipals, pel quesembla ja tenim una mesquita alcarrer Prat de la Riba. Nosaltresestem convençuts que l’Ajuntamentha comprovat que compleixi els re-quisits de seguretat per unes instal-lacions d’aquest tipus, perquè elsusuaris la puguin gaudir ambtranquil·litat i els veïns també tin-guin la mateixa tranquil·litat.

Hem passat la Fira del Meló i,aparentment, no sembla que hagiestat molt innovadora. Encara queels balls de xifres oscil·len, no po-dem dir que haguem millorat moltel nombre de visitants. Si mirem alsmunicipis del voltant, veiem queany rere any augmenten la impor-tància i afluència a les seves fires,tant la del Torró d’Agramunt com elRanxo de Ponts, que han assolit unnombre de visitants important. Ambaixò no estem dient que el consistorino s’esmeri per fer una bona fira, peròsembla ser que falta aportar valorafegit. Bé, confiem en ells i esperemque el proper any el tema millori, se-ria una gran empenta pel territori. Del que si que podem estar or-gullosos és de la comissió de fes-

tes, que amb el pressupost reduïtdel que gaudeix any rere any, con-tinua assolint bons resultats. Tot iaixí, tard o d’hora haurem d’assu-mir que, per poder finançar les fes-tes, s’haurà de tornar a cobrar en-trada pels actes al pavelló. Sí, jasabem que al sentir això hi hauràgent que aixecarà el crit al cel, peròen el fons tots sabem que és l’úni-ca solució. De fet, hi ha poblacionsque ja ho han començat a aplicar iels veïns ho han acceptat. Sigui com sigui, esperem gaudird’una bona Festa Major per a tots,aquest és el nostre desig.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

No hi ha notícia, bona notícia

l dia 1 d’agost els Amics de l’Arquitectura Popular vanimpartir durant tot el dia una lliçó dins del seu curs d’es-tiu setmanal a l’antiga escola d’Anya sobre la temàtica

de la calç com a acabat. El programa va ser molt interessant i van assistir-hi unes50 persones, entre elles l’alcalde d’Artesa de Segre, MingoSabanés, i el regidor de cultura, Josep M. Mayora. Els inscrits al curs van esmorzar i van dinar a Anya acom-panyats de bons vins de la zona. A última hora del matí i a latarda es van fer tallers d’acabats amb calç en una paret depedra del garatge de l’escola, una visita guiada als trulls i alpoble i per concloure la diada es va anar a conèixer el túmulde Seró.

Junta Veïnal d’Anya

Curs d’arquitectura popular a Anya

E

J

ESMORZARS, DINARS, SOPARS, BRASA, GRANISSATS,BEURES A LA FRESCA, ANIVERSARIS, FESTES...

COMPLEX ESPORTIU I PISCINESTel. 973 400 335

la Palanca 33

ESPORTS

ls dies 31 de juliol i 1 d’agostes va fer la trobada interna-cional de les Penyes

Blaugrana i els equips de benja-mins i alevins de la PenyaBlaugrana d’Artesa de Segre hi vanser presents jugant el campionatentre penyes que se celebrava alscamps annexes del Mini Estadi. Al-gunes penyes participants, a mésde la nostra, van ser la Penya Bar-celonista Malena, d’Andalusia,Ceuta i Melilla; la Peña Barcelonis-ta Libertad, de Canàries; la PeñaCaracas Azulgrana, de Veneçuela;la Peña Barcelonista A Bella Oterode Valga, de Galícia; la Penya Bar-celonista d’Alzira i Comarca, de Va-lència; la Penya Barcelonista deTàrrega i la Penya BarcelonistaMasllorenç, de Tarragona, entre al-tres. Allí van poder gaudir d’allò mésamb els diversos partits disputats il’altíssim nivell de tots els partici-pants. Un dels moments més emotiusal que vam assistir va ser el minutde silenci que es va fer en recordde les víctimes de l’accident ferro-viari que pocs dies abans haviapassat prop de Santiago deCompostela. A part de la vessant esportiva,

també vàremgaudir de dos diesde convivència,on tant la part lú-dica com l’esperitblaugrana, hi vanser molt pre-sents, en especi-al a la visita delMuseu del Barçai al Camp Nou. Al’àrea recreativaque s’havia ins-tal·lat al costatdel Camp Nou,també vam poderre f resca r -nosamb diferentsjocs d’aigua, in-flables, un circuïtde cotxes, i altresactivitats que s’hihavia preparat. En definitiva,una experiència,tant pels nenscom per a les fa-mílies que elsvàrem acompanyar, enriquidora i in-oblidable que esperem tornar a re-petir. Per finalitzar, felicitem a J.G.G.,que va poder entrar uns minuts alCamp del Barça durant el partit del

E

Trobada internacional de Penyes Blaugrana

E

Campionat d’estiu de futbol sala

L’equip guanyador, Pub Trebol

Gamper Barcelona - Santos cele-brat el dia 2 d’agost a la nit. Viscael Barça!

Penya Barça - Benjamins i Alevinsd’Artesa de Segre i Comarca

nguany, 15 equips han par-ticipat al torneig de futbolsala d’estiu. Un d’ells era

femení, #nonstop, que va quedaren última posició però va jugar par-tits molt disputats i va tenir opcionsde guanyar-ne més d’un. Els par-tits, en general, van ser molt igua-lats i emocionants. La final va serajustada, però el campió, PubTrebol, va saber administrar l’avan-tatge i al final, el cansament acu-mulat pel baix nombre de jugadorsva passar factura a Bar Paris i va

fer decantar la balança. El màximgolejador va ser Júnior Martins, delRebolation, amb 21 gols, i els por-ters menys golejats van ser XavierFarràs, de l’AP-BP, i Joel López, delRebolation, empatats a 17 gols. La classificació, del primer a l’úl-tim, va quedar així: Pub Trebol, BarParís, Vila-Mat, Autoescoles Miró,Rebolation, AP-BP, Cross Team,Cal Petit, De Luxe - Alentorn,ðKTL’s, Los Galácticos, Thanatos,Assegurances Gardela, Nou Passi #nonstop.

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 35

ESPORTS

Veterans de l’Artesa i el Barçal dissabte 27 de juliol el nos-tre equip de veterans (mésde 50 anys) va tenir l’opor-

tunitat de jugar un partit contral’equip de veterans del FCBarcelona. El partit va servir de re-trobament de molts ex-jugadors del’Artesa que van poder gaudir peruna estona de les noves instal·-lacions del camp de futbol (gespaartificial i vestidors). Els jugadors dels veterans delCE Artesa de Segre van ser PereMartí, J.C Eroles, Ton Durany,Jaume Caballer, Rafa Vega, JordiRoiger, Salvador Soldevila, J.CPérez, Ramon Camats, ÀngelCusola, Mingo Serradell, Sanuy,Jaume Cinca, Josep Puigpinós,Josep Solé, Mingo Sabanés, PerePapell, Modest Jou i Jordi Solé,molt ben dirigits des de la bandaper Carles Serra (entrenador). Perdiferents circumstàncies no vanpoder jugar Ramon Cusola,Umberto, Vicenç Galceran “Mero” iJordi Coma “Balasch”. Cal tenir en compte que moltsd’aquests jugadors feia un grapatd’anys que no es calçaven unesbotes ni jugaven un partit de futbol. Abans de l’inici del partit, l’alcal-de d’Artesa de Segre i també juga-dor dels veterans, Mingo Sabanés,va dirigir unes paraules als jugadorsdel FC Barcelona agraint-los ques’haguessin desplaçat a Artesa deSegre per jugar el partit. Sota un sol de justícia, el partitva començar a les 12.00 i es vanjugar dues parts de 35 minuts. Alfinal, resultat de 2-2 i tothom con-tent. El trofeu de l’esportivitat va en-dur-se’l Ton Durany al fallar a pro-pòsit un penal dubtós a favor delCE Artesa de Segre. Moltes gràci-es Ton pel teu fair play. Un cop finalitzat el partit, els ve-terans del CE Artesa de Segre vamconvidar a un aperitiu de germanorels jugadors del FC Barcelona ijunts vam intercanviar anècdotes,impressions i també vam analitzar

l’actualitat del FC Barcelona, entrealtres. Després de l’aperitiu, els juga-dors del CE Artesa de Segre vamanar a dinar tots junts a un restau-rant d’Artesa i vam posar punt i fi-nal a la trobada. Des de l’equip de veterans del’Artesa volem agrair l’assistènciaal FC Barcelona veterans, a l’Ajun-tament d’Artesa per les facilitatsdonades per disputar aquest partiti, en especial, al regidor d’esports,Toni Belchi, i al treballador munici-

E

pal Josep Samarra, també a la jun-ta directiva del CE Artesa de Segre,al Bar Piscines i als socis i afeccio-nats que, sota una intensa calor,van venir a veure el partit. També moltes gràcies a Super-mercats Dia que va donar els pro-ductes de la cistella que va sorte-jar-se a la mitja part del partit.

David Galceran RaichsVeterans CE Artesa de Segre

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

la Palanca 37

ESPORTS

Casal d’estiu a Artesa de Segre

E l Club Esportiu Altis Artesade Segre ha organitzat elcasal d’estiu 2013, amb

gran participació de nens i nenesdel municipi. Ha estat un estiu in-tens, lúdic i formatiu. Hem ensenyat als participantsconeixements de diferents cultures(la Xina, Hawai, Nova York), la si-tuació geogràfica, els costums, lacuina, la llengua, balls... També hihagut tallers de ioga, pintura,manualitats, acrobàcies, arts mar-cials, excursions, patins... Vam començar per descobrirArtesa, coneixent la biblioteca,l’Ajuntament, l’alcalde, el centre his-tòric, les botigues, el museu, lasecla, l’horta... Fent síntesi del quehan descobert i après. Per acabar, hem treballatCatalunya i tornem cap a Artesa, eldivendres dia 26 de juliol desfiladade caps grossos (fets pels matei-xos infants) i gegantons, ballada desardanes i balls de bastons (apre-sos al casal) i cuinar la típica cre-ma catalana. A través del casal també hem tra-més als nens valors de companyo-nia, saber compartir, reflexionar, feresport, conèixer la natura i el per-què de moltes coses. Tots ens hohem passat molt, molt bé. Els nensi nenes ho han après ràpidamentgràcies a la metodologia empradaper l’equip docent qualificat, que ha

preparat i desenvolupat les activi-tats. Gràcies als pares, a l’equip do-cent, a l’Ajuntament i entitats muni-cipals (biblioteca), Bombers, revis-ta La Palanca per la seva col-

laboració i bona disposició en totmoment i, a tots els nens i nenesque hem compartit aquest estiu, unfins aviat.

Club Esportiu AltisArtesa de Segre

l divendres 23 d’agost va-rem fer la segona camina-da a la llum de la lluna ple-

na d’aquest any. Va haver-hi moltaparticipació, amb il·lusió i bon am-bient per part dels participants, i laruta va ser cap a Montsonís. L’últi-ma de la temporada serà el diven-dres 20 de setembre.

Club Esportiu AltisArtesa de Segre

Caminada a la llum de la lluna

E

38 la Palanca

ESPORTS

l CENG ha ampliat aquestany a gairebé tot el mesd’agost el torneig de bàs-

quet a tres que feia habitualmentper la fira del meló. Això ha estatpossible gràcies al lleuger incre-ment de participació que aquestany ha estat d’un total de nouequips. D’aquests, un era mixt i l’al-tre íntegrament femení. El torneig es va desenvolupar endos grups, un de 4 i l’altre de 5equips, i els 2 millors equips decada grup van passar a la fase fi-nal, que es va disputar la tarda del24 d’agost coincidint amb la Fira deSant Bartomeu. Les dues semifinals van ser moltigualades, i fins i tot en una, un delsequips finalistes es van endur lavictòria per un sol punt, amb una

El torneig de bàsquet 3x3 dura tot l’agost

E cistella fora de temps dels perde-dors que hauria canviat el resultat.Després de les semifinals, es va ce-lebrar la final del torneig infantil, quemés que una final va ser el tercerpartit que enfrontava els dosequips, ambdós femenins, que esvan inscriure en aquesta modalitat.La diferència d’edat va ser sufici-ent per donar la victòria a l’equipmés gran, però tot i això, l’equipde les petites va donar guerra du-rant tot el campionat. La final del campionat sèniortambé va ser força igualada, peròla major experiència dels campions,el Lokal, va fer decantar la balançaen un final de partit on els nervis ila precipitació d’Aston Birra els vanimpedir desenvolupar tot el seu po-tencial.

Esperem que l’any vinent pu-guem tornar a gaudir d’un torneigde nivell com el d’aquest any.

Miki Massana abandona el club de futbol greci al juliol us informàvem delfitxatge de Miki Massanaper l’equip Niki Volou FC,

ara ja us podem dir que l’aventuragrega del jugador s’ha acabat i hoha fet, esportivament parlant, de lapitjor manera possible. El president,

de forma unilateral, ha decidit pres-cindir dels seus serveis, i no l’en-trenador o el cos tècnic. Massana tenia el beneplàcit detot el cos tècnic, però si un club estàgovernat per empresaris amb es-perit d’entrenador que volen impo-

sar el seu criteri per sobre els pro-fessionals esportius, succeeixenaquestes coses. Peter Tsitsibis,president executiu del Niki VolouFC, ha fet el mateix amb 4 jugadorsmés.

Ràdio Artesa de Segre

S

la Palanca 39

ESPORTS

Travessa BTT pels Alps i Pirineus

Coll de la Balme de 2191m. amb tots els integrants i el Mont-Blanc de 4810m a l’esquerra.

Taula de les etapes amb kilometratge de recorregut, desnivell de pujada acumulat, i ports de muntanya.En groc les etapes als Alps i en blau cel al Pirineu, s’inclouen les etapes de transició amb taxi i tren.

l passat mes de juliol vamfer una travessa de bicicle-ta de muntanya pels Alps i

els Pirineus, van ser 9 etapes alpi-nes i 4 pirinenques. Vam serDomènec Aldavó, David Giribets,Pepe i Joan Roca, d’Artesa, i elsnostres amics Jorge Castro deBarcelona i Albert Bifet d’Alpicat. El trajecte que vam seguir elvam basar en el Tour del Mont-Blanc i en el llibre Alpibike deClaudio Coppola, un ciclista italiàque va fer la travessa integral delsAlps l’any 2005. Fins al punt desortida, Argentière (França) al peudel Mont-Blanc, vam anar-hi ambtaxi. Les dues primeres etapes vanser de la ruta del Tour del Mont-Blanc, que és una travessa pensa-da per fer a peu, i per tant en al-guns trams ens va tocar empènyerla bici, i aquest any encara va sermés difícil ja que en les colladesencara hi havia neu, però les vis-tes del massís de la muntanya mésalta dels Alps, amb les seves gla-ceres, agulles i paisatges, van com-pensar l’esforç. En les sis etapessegüents vam seguir l’itinerariAlpibike, i considero que algunesvan ser de la categoria bici-alpinis-me. Algunes anècdotes com exem-ple: per pujar el coll de Chavannesvam travessar un rierol d’aigua gla-çada descalços, i remuntar un pen-dent dretíssim amb congestes deneu i empenyent la bici. Un cop adalt, en Jorge ho va sentenciar ambun “hoy hemos cruzado el umbral”.Durant 400 metres de desnivell del’ascensió al coll del Nivolet vamhaver de carregar la bici, i als collsde Finestre i Tomba de Matoldavam superar unes pujades llarguesi duríssimes. Però un cop més vamgaudir d’uns paisatges d’alta mun-tanya magnífics a la vall d’Aosta, alParc Nacional del Gran Paradiso ial Piemont. Arreu vam tenir els ànims i l’ad-miració dels excursionistes i de lagent que trobàvem, i a més sem-

E

pre vam trobar un bon i acollidorhostalatge. A Briançon (França)vam acabar la travessa alpina, desd’allà vam anar amb tren fins a Pra-da de Conflent, a França la bicicle-ta es pot pujar als trens sense capcost de més, i hi ha ganxos on pen-jar-la sense haver-la de desmuntari empaquetar. Des de Prada, enquatre magnífiques etapes pirinen-ques de bicicleta de muntanya, vam

retornar fins a Artesa. A la taulaannexa podeu veure per cada eta-pa el quilometratge recorregut, des-nivell pujat i els colls de muntanyatravessats. Resumint, vam gaudird’una gran travessa, sense capaccident, amb salut i bona compa-nyonia, i que per molts anys us hopuguem explicar!

Joan Roca Llobet

40 la Palanca

Agost de 1988FA 25 ANYS

ORTADA ICONTRA-PORTADA.

Ambdues pàgines–en un fet genshabitual– servei-xen per a oferir unplànol completd’Artesa segonsles noves normesurbanístiques. EDITORIAL.Amb el títol Hansortit les normes,es comenta el fetde l’exposició pú-blica de les Nor-mes Subsidiàriesde PlanejamentUrbanístic, des-prés de molt detemps de treballar-hi. INFORME. L’ar-ticle Artesa indus-trial, per què no? ens ofereix unesinteressants reflexions de J.M. so-bre aquest tema, fonamentades enl’edició d’un fulletó del mateix títola càrrec de Jordi Torras Gubianas iJoaquim Maluquer Sostres. COMARCA. Des de Vilanova deMeià, el Pere ens comenta els ac-tes de la propera Festa Major i elsdetalls del les 12 hores de tenniscelebrades el 14 d’agost. Jaume Armengol, des de Fora-dada, ens parla d’un accident detrànsit sense víctimes i, sobretot,explica els detalls de la inaugura-ció de la seu del Consell Comar-cal (Av. Pere III de Balaguer), pre-sidit per Josep Borràs, a càrrecdel conseller de Governació. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agus-tí, en Les corrandes tòpiques deprincipis de segle, ens ofereix unamostra del recull del folkloristaValeri Serra i Boldú. CULTURA. La Biblioteca JoanMaluquer i Viladot ens presenta lesdarreres novetats bibliogràfiques. OPINIÓ. Els sons del silenci és

P

un article de caire literari en quèAgnès Abelló expressa els seussentiments respecte als sorolls quo-tidians i al silenci. ESPORTS. En el campionatd’estiu de futbol sala, l’equip TresTrossos de Tres es va proclamarcampió en guanyar la final als fa-vorits, SAT Solés. ENTREVISTA. Carles Montoliu iCarrasco, nou president de SAFICés una entrevista que el redactorBartomeu Jové fa al personatgetambé conegut com a baró de l’Albio senyor de Montsonís. Montoliuexplica els detalls que han fet pos-sible salvar aquesta indústriaagroalimentària. NOTÍCIES DE PREMSA. Desta-co les notícies més properes: els 9ocupants d’una furgoneta salven lavida “miraculosament” en sortir dela carretera a l’alçada de Salgar, unincendi al terme de Baronia deRialb provoca importants danysmaterials i la inauguració del Con-sell Comarcal de la Noguera el 4d’agost. HUMOR. Fora del seu espai ha-

bitual, un acudit de Quimet i Cosmesobre el jugador Alexanco del FCBarcelona. NECROLÒGICA. S’informa de ladefunció, als 93 anys, de Josep M.Vila i Ariet, alcalde d’Artesa durantla Guerra Civil. INFORMACIÓ MUNICIPAL. Amés de llicències d’obres i d’apro-vació de despeses, s’informa detemes molt diversos, des del nome-nament de M. Lluïsa Jovell i Graucom a nova bibliotecària després desuperar les proves corresponentsfins a la suspensió d’atorgamentde llicències d’obres en determi-nats àmbits mentre es completael procés administratiu d’aprova-ció de les noves normes urbanís-tiques. DE LA VELLA ARTESA. Un vellmisteri: la festa eterna és un nouarticle de Sícoris que ens parla del“misteri” de la Festa Major. Tambéens ofereix un poema sobre el ma-teix tema. HUMOR. Cinc acudits de Quimeti Cosme relacionats amb un temadel moment: l’urbanisme.

la Palanca 41

FA 25 ANYS

ORTADA. La imatge i el ti-tular fan referència al que éssens dubte el tema del mes,

amb diferents referències al llarg detota la revista. EDITORIAL. Amb el títol En de-fensa dels arbres, es critica l’acorddel Ple de l’Ajuntament d’Artesa del13 de maig per a vendre els arbresdel bosc de Clua. Es veu que al-guns regidors es pensaven quehavien votat a favor de vendre lafusta dels arbres cremats dos anysabans a Baldomar. FESTA MAJOR. Entre els ac-tes de la Festa Major d’Artesa,destaco l’actuació del grup d’ani-mació local Tres Trossos de Tres,l’espectacle amb l’actuació delsgermans Calatrava i Josep Guar-diola, així com el preu de les llot-ges (10.000 ptes., és a dir, 60euros). COMARCA. Des de Foradada,Jaume Armengol explica l’adhesiód’aquest municipi als actes delcelebració del mil·lenari deCatalunya, concretada en una xer-rada sobre la història de Catalunyaa càrrec de Ferran Sánchez, re-dactor de la revista, per la DiadaNacional. MIL·LENARI. Magí Serra i Piquéens parla de l’acte de la Diada Na-cional a la Roca del Cudós en quètambé va intervenir Ferran Sánchezexplicant els orígens de Catalunyacom a nació i els esdevenimentsmés importants que han marcat lanostra història. A més, Serra dedi-ca un poema propi al mil·lenari deCatalunya. CULTURA. La Biblioteca JoanMaluquer i Viladot ens presenta labibliografia disponible sobre infor-màtica. INFORME. L’afer del bosc: infor-me tècnic és un article de dues pà-gines sense signar que explica lamobilització de diversos col·lectius,entre els quals l’Associació d’Amicsde Clua, per tal d’impedir la tala del’anomenat bosc de Clua. L’articleaporta dades tècniques de la con-

Setembre de 1988

P tractació, norma-tiva que vulnerael projecte, loca-lització geogràfi-ca del bosc, as-pectes ambien-tals... ENTREVIS-TA. BartomeuJové ens ofereixuna llarga entre-vista (3 pàg.)amb el doctorJosep M. Ariñoper parlar deL’acupuntura: lamedecina quecura. Molts re-cordem amb es-timació aquestmetge que va es-tar uns anys aArtesa per tras-lladar-se des-prés a Ponts, onva morir forçajove. NOTÍCIES DEPREMSA. Des-taco les notíciesmés properes: una proposta delPSC al Parlament per a què elMontsec esdevingui Parc Natural,el primer festival de música queacull el castell de Montclar i queMedi Natural controlarà que no estallin arbres de menys de 20 cmde diàmetre al bosc de Clua. Peraltra banda, també és notícia el50è aniversari del diar i LaMañana. INFORMACIÓ MUNICIPAL. Pocmoviment aquest mes, en què des-taca la contractació de petitesobres: la 2a fase d’ampliació delsnínxols del cementiri (Pere Tomàs,2.875.000 ptes.) i l’enllumenant delcarrer Vescomte d’Àger (JosepMartí, 179.900 ptes.), mentre queper a la restauració de l’església deSant Marc no hi va haver cap pro-posta. PERSONATGES ARTESENCS.El 19 d’agost de 1930 moria a

Bluefields (Nicaragua) un artesencil·lustre, el bisbe Agustí Bernaus iSerra, al qual Artesa li va dedicarel carrer on va néixer (C/ BisbeBernaus). El redactor Pere Serra iBoncompte ens presenta un inte-ressant article de tres pàgines so-bre la vida i el pensament d’aquestparent seu amb el títol El bisbeBernaus, un artesenc heroi, llunydel seu poble. HUMOR. Cinc acudits deQuimet i Cosme, un dels quals esrefereix al tema del mes: el boscde Clua. CONTRAPORTADA. Amb el tí-tol El bosc encara està viu, un pa-rell de fotos ens mostren la diferèn-cia entre la part cremada del boscde Baldomar i la que no.

Ramon Giribet i Boneta

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 43

IN MEMORIAM

La família Viladrich-Sala vol agrair les mostres de condol i d’afecterebudes per la pèrdua de la nostra mare, àvia i besàvia. Així mateix,vol agrair al personal del CAP la seva professionalitat i dedicació.

Família Viladrich-Sala

Ma. Rosa Samarra JovellEls familiars de la Mª Rosa Samarra Jovell agraeixen les nombroses mostres de condol i estima rebudesen aquests moments.

Família Samarra-Freixes

Enriqueta Caballol Boix

Dimecres, 25 de setembre

21:30 hSala d’Actes de l’AjuntamentSorteig Públic de Llotges

22:00 hPlaça del BallHavaneres i Cremada de Rom, ambEls Pescadors de l’Escala

Dijous, 26 de setembre

17:30 hBisbe Bernaus - Plaça del BallTraca i repic de campanes

18:00 hCamp Municipal d’EsportsFesta d’escuma i berenar infantil

22:00 hPavelló PoliesportiuXXIIè Sopar de germanor

24:00 h (aprox.)Pavelló PoliesportiuBall de nit amb Band the Rock

03:00 h (aprox.)Pavelló PoliesportiuMarxa amb DJ Ernest Codina

Divendres, 27 de setembre

08:55 hEsglésia ParroquialMissa

12:00 hEsglésia ParroquialMissa

13:00 hPlaça del BallSardanes amb la cobla Vents deRiella

16:00 hPavelló PoliesportiuXIVè Concurs de Botifarra18:00 hPlaça del BallEspectacle infantil, amb Campi quipugui

18:00 hPavelló PoliesportiuConcert amb l’orquestra Saturno

20:00 hPavelló PoliesportiuBall de tarda amb l’orquestra Saturno

23:30 hBisbe BernausOrgia de Foc amb els Follets d’Artesade Segre

00:30 hPavelló PoliesportiuBall de nit amb l’orquestra Saturno

03:00 h (aprox.)Pavelló PoliesportiuMarxa amb el grup Virus i, seguida-ment, actuació de DJ Luxury

Dissabte, 28 de setembre

09:00 hPlaça de l’Ajuntament2ona Trobada de motos clàssiques

10:30 hCamp Municipal d’EsportsPartits de futbol de l’Escola de Fut-bol Artesa

13:00 hPlaça del BallSardanes amb la Cobla Ciutat deCervera

17:00 hPavelló PoliesportiuPartits de Bàsquet

17:00 hCamp Municipal d’EsportsPartits de futbol de l’Escola de Fut-bol Artesa

18:00 hPlaça del BallEspectacle infantil amb Xip Xap

18:00 hPavelló PoliesportiuConcert amb Cristian & Domenech

20:00 hPavelló PolesportiuBall de tarda amb Cristian &Domenech

20:30 hEsglésia ParroquialMissa Vespertina

23:30 hPavelló PoliesportiuEspectacle amb Mayte Carreras iJoan Pera

02:30 h (aprox.)Pavelló PoliesportiuDisbauxa amb el grup Buhos i, se-guidament, actuació de DJ JofreMartell

Diumenge, 29 de setembre

08:55 hEsglésia ParroquialMissa

09:00 hCamp de Tir AntonaTir al plat

12:00 hEsglésia ParroquialMissa

13:00 hPlaça del BallSardanes amb la Coba Jovenívolad’Agramunt i Vermut de Festa Major

16:30 hPavelló PoliesportiuPartits de bàsquet

17:30 hCamp Municipal d’EsportsPartit de Futbol: CE Artesa de Segre- CF Pardinyes

18:00 hPlaça del BallEspectacle infantil Clown’s MusicFestival

18:30 hPavelló PoliesportiuConcert amb l’orquestra Atalaia

19:30 h (aprox.)Pavelló PoliesportiuSessió seguida de ball amb l’orques-tra Atalaia

PROGRAMA FESTA MAJOR D’ARTESA

FFFFFesta Majoresta Majoresta Majoresta Majoresta Majord’Artesa de Segrd’Artesa de Segrd’Artesa de Segrd’Artesa de Segrd’Artesa de Segreeeee

44 la Palanca

la Palanca 45

BBC*

L’Edgar Masanes Porta ja és aquí!

Va néixer el dia 25 de Juliol. Moltes felicitats Edgar, depart dels padrins, tiets i cosins.Una abraçada molt forta pels tres Ruben, Laura i Edgar.

PALANC-OCI

Jeroglíficper David Fusté

Què comprarem al súper?

Solució al jeroglíficSalmó congelat (s, al, m, o, con, ge, la, t).

sATON

1000 O

G NOTA T

Dates arecordar

Renovació del DNIPer renovar-vos el DNI a les dependències del’Ajuntament d’Artesa de Segre, els dies 30 d’oc-tubre (presa de dades) i 6 de novembre (lliura-ment nou DNI), podeu demanar hora a les ofici-nes municipals personalment o per telèfon (97340 00 13) a partir de l’1 d’octubre de 2013.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 9 d’octubreArtesa de Segre: divendres 25 d’octubre (nomésen casos molt justificats, que no puguin anar di-rectament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

Atencióals nascuts el 1948!

Celebrarem els nostres 65 anys amb una tro-bada el 26 d’octubre amb un suculent dinar,seguit d’una bona gresca i agradable com-panyia. Animeu-vos!

Per a més informació contacteu amb nosaltres:636 106 738 - Montse Serentill973 400 076 - Montse Porta973 400 917 - Rosa BernausO al correu: nascuts1948artesa@gmail.com

*BBC són les sigles de la secció “Bodes, batejos i al-tres celebracions”.Feu-nos arribar una fotografia i un text ben original i,si podem, us ho publicarem

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

Míting a Baldomar. 1938

a ser l’1 de maig de 1938,era la Festa del Treball quedesprés va conservar el

franquisme canviant-li el nom pel deFiesta de San José Obrero. Aquelldia, a Baldomar s’hi va aplegarmolta gent. Venien a peu des deClua, Alòs i la Vall d’Ariet, i aBaldomar també hi havia un bonnucli de població. L’acte central de la festa va serel míting. En aquella època hi ha-via moltes noies entusiastes i deparlament abrandat que feien dis-cursos i defensaven la legitimitat dela república sorgida feia poc de lesurnes enfront de l’alçament en ar-mes dels militars que, amb el“clero”, tenien por en certa manerade perdre els seus privilegis.

V La més famosa era la DoloresIbárruri “la Pasionaria”. A Catalunyatambé hi havia un floret de noies:la Victòria Kent, la FredericaMontseny (coneguda per “laLeona” o “Miss FAI”) i la TeresaPàmies de Camarasa (de les JSU).A més de la república, als mítingsdefensaven Catalunya. Era l’èpo-ca en què les JSU, Joventuts Soci-alistes Unificades, es va unir ambles Joventuts Comunistes. Algunesvan anar al front i més tard van pa-tir empresonament i exili. La noia del míting ens diuen queera la Pàmies, la qual havia fet par-laments a les places de braus deBarcelona plenes de públic de goma gom. L’amo del Bar Escolà, que també

feia d’estanc, era el Josep Tarroja,que en aquell temps era alcalde deBaldomar i president local d’Es-querra Republicana. En aquestacasa sempre han estat d’esquerres,igual que en aquell moment, en unamajoria de pobles de Catalunya. Avui l’amo de ca l’Escolà ésFlorenci Bastús, qui va ser espòsde la finada Lluïsa Tarroja, filla delJosep. Aquesta imatge ens ajuda a com-prendre certs aspectes del momentpolític espanyol, i en aquest cas delcatalà. Són detalls que ens apro-pen a interpretar el conjunt.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Francesc Boix

LA FOTO

Una vuitantena de persones van participar el dia 11 de setembre a l’edició d’enguany del Cuniplec,l’Aplec del Conill, que va reunir cinc colles i va acabar amb una tarda de ball i gresca. FOTO: La Palanca