SergiPàmies Lafíliadelafòbia P - COAC...2017/05/19 · DIVENDRES, 19 MAIG 2017 CULTURA...
1
DIVENDRES, 19 MAIG 2017 CULTURA LA VANGUARDIA 43 Sergi Pàmies La fília de la fòbia P er combatre la querella de la Fiscalia, la consellera Meritxell Borràs ha declarat que el Govern espa- nyol té urnafòbia (en realitat va dir urnofòbia, però, vaja, ja s’entén). A diferència d’altres polítics, que troben en el paroxisme de la judicialització l’excusa per ex- pressar-se amb una oratòria gastrointestinal, Borràs va par- lar amb claredat i sense perdre l’elegància de festival d’es- tiu empordanès que la caracteritza. L’urnofòbia és un neo- logisme que s’inscriu en la moda d’afegir fòbia a qualsevol substantiu per aconseguir denominacions efectistes i de fà- cil contagi. Ja sigui en l’accepció de por irracional i malal- tissa o en la d’odi i antipatia, la definició funciona com a instrument dialèctic per contrarestar posicions intran- sigents. La publicitat institucional recent, per exemple, inclou un espot que ens alerta contra els perills intolerants de l’ho- mofòbia, la bifòbia i la transfòbia. I, en altres debats, és ha- bitual que uns interlocutors acusin l’adversari de demofò- bic, que és una drecera eficaç per preservar el mal rotllo declaratiu que substitueix la presa de decisions. La facilitat funcional d’aquests neologismes, igual que els mobles d’IKEA, transmet una excitació especial i sovint fa que qui la fa servir se senti més ocurrent del que és. Inicialment, les fòbies es diagnosticaven a través d’un consens acadèmic que, amb els anys, s’ha flexibilitzat fins a convertir patologi- es minoritàries (i sovint hipotètiques) en un element més d’una llista cada vegada més infinita. Si avui consultem qualsevol llistat de fòbies, hi trobarem les més comunes i científiques, però també extravagàncies com la genofòbia (por dels genolls) o l’escatofòbia (por de la matèria fecal), introduïdes per acla- mació o inspiració po- pular. Si mai us quedeu atrapats en un embús en companyia de nens que ja no tenen bateria al mòbil, podeu passar l’estona jugant a imagi- nar fòbies domèstiques versemblants. La cro- quetofòbia, per exemple, seria l’antipatia per les croquetes (especialment per les que es continuen servint amb el nucli negligentment congelat), la stultifòbia seria el pànic a l’es- tupidesa (sobretot la que no neix d’un instint congènit sinó de la premeditació) i la pinkifòbia seria la por irracional d’aquesta degradació formal i conceptual del mitjó tradi- cional. Les combinacions possibles són prou frívoles per perdu- rar en el debat públic, que sempre s’estima més els cops d’efectes que la substància argumentada. I, en política, l’ús de la fòbia com a afegitó a qualsevol cognom d’un adversari s’hi adapta perfectament. Des de Rufián fins a Albiol, pas- sant per Rabell, Arrimadas, Rovira, Turull o Salellas, tots són candidats a patir l’ona expansiva de la fobiafília. Ah, i posats a ser precisos, la Fiscalia no seria estrictament urna- fòbica sinó llistadelacomprafòbica, perquè el que pretén convertir en delicte no és tant l’acte de comprar urnes com el de fer una llista de la compra que inclou les urnes. Inicialment, les fòbies es diagnosticaven amb un consens acadèmic que s’ha flexibilitzat Imma Prieto rescata al Coac el primer videoart fet a Espanya Vida a ‘Primera muerte’ TERESA SESÉ Barcelona A finals dels anys sei- xanta, la parella for- mada pels artistes Síl- via Gubern i Jordí Gali se’n van anar a viure junts a una torre del carrer Clarassó, a la ur- banització El Maduixer de Bar- celona, i poc després se’ls suma- rien els també artistes Àngel Jové i Antoni Llena, que acabava de penjar els hàbits de monjo caput- xí. Eren joves i radicals, amb uns plantejaments estètics revoluci- onaris al marge de l’herència in- formalista de Tàpies o els princi- pis conceptuals del Grup de Tre- ball, que van posar les seves vides al centre mateix del art. El Maduixer, més que un grup, com els va batejar Cirici Pellicer en una crítica publicada a Serra d’Or, va ser una experiència de vi- da compartida. D’inquietuds in- tel∙lectuals i sensibilitats comu- nes. Quan el 1969 el Col∙legi d’Ar- quitectes de Catalunya (Coac) els va convidar a fer una conferència per explicar la seva feina, van de- cidir presentar en lloc d’això un vídeo, Primera muerte, que cons- tava de dues parts molt diferenci- ades. En la primera mostren es- cenes quotidianes, aparentment anodines, de la seva vida en una habitació totalment negra, amb una sola finestra per la qual veien com es feia de dia. La segona la van gravar directament al Coac, mentre el públic pujava les esca- les, de manera que els assistents es veien a si mateixos a la pantalla quan entraven a la sala. Segurament sense saber-ho, acabaven de fer la primera peça de videoart d’Espanya, una obra “visionària”, en paraules de la co- missària i crítica d’art Imma Pri- eto, que després de la seva exhi- bició al Reina Sofia s’havia donat per perduda durant trenta anys fins que el 2010 ella mateixa la va trobar als arxius de TV3. Adqui- rida posteriorment pel Macba, els equips del museu van restau- rar l’àudio (la veu en off d’Àngel Jové i William Burroughs a par- tir de fragments d’El almuerzo desnudo, que havien introduït clandestinament sota un jersei a l’Espanya franquista) i ara la cin- ta torna a projectar-se al Coac (fins al 27 de maig) dins d’una petita exposició que forma part de la programació del festival Loop. “Aparentment en el vídeo no passa res, però en realitat passa de tot: les escenes quotidianes es- tan impregnades d’un erotisme molt masculinitzat, jugaven a la llibertat sexual total i això provo- cava moltes tensions i confusions entre ells”, assenyala Imma Prie- to, que ha firmat un documental, Eco de Primera Muerte (2017), que indaga les moltes capes de lectura que té el vídeo a través de les veus dels protagonistes. “Era una festival fàl∙lic. Per a mi, era deixar jugar els nens amb els seus penis”, diu Sílvia Gubern a la di- rectora, i en un altre moment li confessarà que la visió de la cinta li provoca ara “tristesa, confusió i dolor”. “Hi havia moments terri- bles, però a la nit s’oblidava tot”, recorda per la seva part Jordi Ga- lí, que parla d’aquella experièn- cia com d’una manera de “fer en- trar l’erotisme dins de la vida quotidiana sense escrúpols”. Eco de Primera Muerte, fet grà- cies a l’audàcia i la tenacitat –també financera– de Prieto, es va presentar el passat dia 11 en una única sessió al Coac i és la pri- mera part d’una futura trilogia.c ANTONI BERNARD Imatge del rodatge del vídeo Primera muerte L’obra de Sílvia Gubern, Jordi Galí, Antoni Llena i Àngel Jové va estar perduda durant trenta anys FESTIVAL BARCELONA CIÈNCIA Del 15 al 28 de maig de 2017 barcelona.cat/barcelonaciencia facebook.com/BarcelonaCiencia twitter.com/BCNciencia instagram.com/bcnciencia #FestivalCiència17 Dues setmanes amb la ciència com a centre de la cultura de la ciutat
Transcript of SergiPàmies Lafíliadelafòbia P - COAC...2017/05/19 · DIVENDRES, 19 MAIG 2017 CULTURA...
-
DIVENDRES, 19MAIG 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 43
Sergi Pàmies
La fília de la fòbia
Per combatre la querella de la Fiscalia, la conselleraMeritxell Borràs ha declarat que el Govern espanyol téurnafòbia (en realitat vadirurnofòbia, però,vaja, ja s’entén). A diferència d’altres polítics, quetroben en el paroxisme de la judicialització l’excusa per expressarse ambunaoratòria gastrointestinal, Borràs vaparlar amb claredat i sense perdre l’elegància de festival d’estiu empordanès que la caracteritza. L’urnofòbia és un neologisme que s’inscriu en la moda d’afegir fòbia a qualsevolsubstantiu per aconseguir denominacions efectistes i de fàcil contagi. Ja sigui en l’accepció de por irracional i malaltissa o en la d’odi i antipatia, la definició funciona com ainstrument dialèctic per contrarestar posicions intransigents.La publicitat institucional recent, per exemple, inclou un
espot que ens alerta contra els perills intolerants de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. I, en altres debats, és habitual que uns interlocutors acusin l’adversari de demofòbic, que és una drecera eficaç per preservar el mal rotllodeclaratiu que substitueix la presa de decisions. La facilitatfuncional d’aquests neologismes, igual que els moblesd’IKEA, transmet una excitació especial i sovint fa que quila fa servir se sentimés ocurrent del que és. Inicialment, lesfòbies es diagnosticaven a través d’un consens acadèmicque, ambels anys, s’ha flexibilitzat fins a convertir patologies minoritàries (i sovint hipotètiques) en un element mésd’una llista cada vegada més infinita. Si avui consultemqualsevol llistat de fòbies, hi trobarem les més comunes icientífiques, però també extravagàncies com la genofòbia(por dels genolls) o l’escatofòbia (por de la matèria fecal),
introduïdes per aclamació o inspiració popular. Simai us quedeuatrapats en un embúsen companyia de nensque ja no tenen bateriaal mòbil, podeu passarl’estona jugant a imaginar fòbies domèstiquesversemblants. La cro
quetofòbia, per exemple, seria l’antipatia per les croquetes(especialment per les que es continuen servint amb el nuclinegligentment congelat), la stultifòbia seria el pànic a l’estupidesa (sobretot la que no neix d’un instint congènit sinóde la premeditació) i la pinkifòbia seria la por irracionald’aquesta degradació formal i conceptual del mitjó tradicional.Les combinacions possibles són prou frívoles per perdu
rar en el debat públic, que sempre s’estima més els copsd’efectes que la substància argumentada. I, en política, l’úsde la fòbia com a afegitó a qualsevol cognomd’un adversaris’hi adapta perfectament. Des de Rufián fins a Albiol, passant per Rabell, Arrimadas, Rovira, Turull o Salellas, totssón candidats a patir l’ona expansiva de la fobiafília. Ah, iposats a ser precisos, la Fiscalia no seria estrictament urnafòbica sinó llistadelacomprafòbica, perquè el que preténconvertir en delicte no és tant l’acte de comprar urnes comel de fer una llista de la compra que inclou les urnes.
Inicialment, les fòbieses diagnosticaven ambun consens acadèmicque s’ha flexibilitzat
Imma Prieto rescata al Coac el primer videoart fet a Espanya
Vidaa ‘Primeramuerte’TERESA SESÉBarcelona
A finals dels anys seixanta, la parella formada pels artistes SílviaGubern iJordíGalise’n van anar a viure junts a unatorre del carrer Clarassó, a la urbanització El Maduixer de Barcelona, i poc després se’ls sumarienelstambéartistesÀngelJovéi Antoni Llena, que acabava depenjarelshàbitsdemonjocaputxí. Eren joves i radicals, amb unsplantejaments estètics revolucionaris al marge de l’herència informalista deTàpies o els principis conceptuals del Grup deTreball,quevanposar lessevesvidesal centremateixdel art.ElMaduixer,mésqueungrup,
com els va batejar Cirici Pelliceren una crítica publicada a Serrad’Or,vaserunaexperiènciadevida compartida. D’inquietuds intel∙lectuals i sensibilitats comunes. Quanel1969elCol∙legid’ArquitectesdeCatalunya(Coac)elsvaconvidara ferunaconferènciaperexplicar laseva feina, vandecidir presentar en lloc d’això unvídeo,Primeramuerte, que constavadeduespartsmoltdiferenciades. En la primera mostren escenes quotidianes, aparentmentanodines, de la seva vida en una
habitació totalment negra, ambunasola finestraper laqualveiencom es feia de dia. La segona lavan gravar directament al Coac,mentre el públic pujava les escales, de manera que els assistentsesveienasimateixosalapantallaquanentravena la sala.Segurament sense saberho,
acabaven de fer la primera peçade videoart d’Espanya, una obra“visionària”,enparaulesde lacomissària i crítica d’art Imma Pri
eto, que després de la seva exhibició al Reina Sofia s’havia donatper perduda durant trenta anysfins queel 2010ellamateixa la vatrobar als arxius de TV3. Adquirida posteriorment pel Macba,els equips del museu van restaurar l’àudio (la veu en off d’ÀngelJové i William Burroughs a partir de fragments d’El almuerzodesnudo, que havien introduïtclandestinament sota un jersei al’Espanya franquista) i ara la cin
ta torna a projectarse al Coac(fins al 27 de maig) dins d’unapetita exposició que forma partde la programació del festivalLoop.“Aparentment en el vídeo no
passa res, però en realitat passadetot: lesescenesquotidianesestan impregnades d’un erotismemolt masculinitzat, jugaven a lallibertat sexual total i aixòprovocavamoltestensions iconfusionsentre ells”, assenyala ImmaPrieto, que ha firmat un documental,Eco de Primera Muerte (2017),que indaga les moltes capes delectura que té el vídeo a través deles veus dels protagonistes. “Erauna festival fàl∙lic. Per a mi, eradeixar jugarelsnensambelsseuspenis”, diu Sílvia Gubern a la directora, i en un altre moment liconfessarà que la visió de la cintaliprovocaara“tristesa, confusió idolor”. “Hi haviamoments terribles, però a la nit s’oblidava tot”,recordaper lasevapartJordiGalí, que parla d’aquella experiència comd’unamanerade “fer entrar l’erotisme dins de la vidaquotidiana senseescrúpols”.EcodePrimeraMuerte, fetgrà
cies a l’audàcia i la tenacitat–també financera– de Prieto, esva presentar el passat dia 11 enunaúnicasessióalCoaciéslaprimerapartd’una futura trilogia.c
ANTONI BERNARD
Imatge del rodatge del vídeo Primeramuerte
L’obra de SílviaGubern, Jordi Galí,Antoni Llena i ÀngelJové va estar perdudadurant trenta anys
FESTIVALBARCELONA
CIÈNCIADel 15 al 28 de maig
de 2017
barcelona.cat/barcelonaciencia
facebook.com/BarcelonaCienciatwitter.com/BCNcienciainstagram.com/bcnciencia#FestivalCiència17
Dues setmanesamb la ciència coma centre de la culturade la ciutat
