DIVENDRES, 19MAIG 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 43

Sergi Pàmies

La fília de la fòbia

Per combatre la querella de la Fiscalia, la conselleraMeritxell Borràs ha declarat que el Govern espanyol téurnafòbia (en realitat vadirurnofòbia, però,vaja, ja s’entén). A diferència d’altres polítics, quetroben en el paroxisme de la judicialització l’excusa per expressarse ambunaoratòria gastrointestinal, Borràs vaparlar amb claredat i sense perdre l’elegància de festival d’estiu empordanès que la caracteritza. L’urnofòbia és un neologisme que s’inscriu en la moda d’afegir fòbia a qualsevolsubstantiu per aconseguir denominacions efectistes i de fàcil contagi. Ja sigui en l’accepció de por irracional i malaltissa o en la d’odi i antipatia, la definició funciona com ainstrument dialèctic per contrarestar posicions intransigents.La publicitat institucional recent, per exemple, inclou un

espot que ens alerta contra els perills intolerants de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. I, en altres debats, és habitual que uns interlocutors acusin l’adversari de demofòbic, que és una drecera eficaç per preservar el mal rotllodeclaratiu que substitueix la presa de decisions. La facilitatfuncional d’aquests neologismes, igual que els moblesd’IKEA, transmet una excitació especial i sovint fa que quila fa servir se sentimés ocurrent del que és. Inicialment, lesfòbies es diagnosticaven a través d’un consens acadèmicque, ambels anys, s’ha flexibilitzat fins a convertir patologies minoritàries (i sovint hipotètiques) en un element mésd’una llista cada vegada més infinita. Si avui consultemqualsevol llistat de fòbies, hi trobarem les més comunes icientífiques, però també extravagàncies com la genofòbia(por dels genolls) o l’escatofòbia (por de la matèria fecal),

introduïdes per aclamació o inspiració popular. Simai us quedeuatrapats en un embúsen companyia de nensque ja no tenen bateriaal mòbil, podeu passarl’estona jugant a imaginar fòbies domèstiquesversemblants. La cro

quetofòbia, per exemple, seria l’antipatia per les croquetes(especialment per les que es continuen servint amb el nuclinegligentment congelat), la stultifòbia seria el pànic a l’estupidesa (sobretot la que no neix d’un instint congènit sinóde la premeditació) i la pinkifòbia seria la por irracionald’aquesta degradació formal i conceptual del mitjó tradicional.Les combinacions possibles són prou frívoles per perdu

rar en el debat públic, que sempre s’estima més els copsd’efectes que la substància argumentada. I, en política, l’úsde la fòbia com a afegitó a qualsevol cognomd’un adversaris’hi adapta perfectament. Des de Rufián fins a Albiol, passant per Rabell, Arrimadas, Rovira, Turull o Salellas, totssón candidats a patir l’ona expansiva de la fobiafília. Ah, iposats a ser precisos, la Fiscalia no seria estrictament urnafòbica sinó llistadelacomprafòbica, perquè el que preténconvertir en delicte no és tant l’acte de comprar urnes comel de fer una llista de la compra que inclou les urnes.

Inicialment, les fòbieses diagnosticaven ambun consens acadèmicque s’ha flexibilitzat

Imma Prieto rescata al Coac el primer videoart fet a Espanya

Vidaa ‘Primeramuerte’TERESA SESÉBarcelona

A finals dels anys seixanta, la parella formada pels artistes SílviaGubern iJordíGalise’n van anar a viure junts a unatorre del carrer Clarassó, a la urbanització El Maduixer de Barcelona, i poc després se’ls sumarienelstambéartistesÀngelJovéi Antoni Llena, que acabava depenjarelshàbitsdemonjocaputxí. Eren joves i radicals, amb unsplantejaments estètics revolucionaris al marge de l’herència informalista deTàpies o els principis conceptuals del Grup deTreball,quevanposar lessevesvidesal centremateixdel art.ElMaduixer,mésqueungrup,

com els va batejar Cirici Pelliceren una crítica publicada a Serrad’Or,vaserunaexperiènciadevida compartida. D’inquietuds intel∙lectuals i sensibilitats comunes. Quanel1969elCol∙legid’ArquitectesdeCatalunya(Coac)elsvaconvidara ferunaconferènciaperexplicar laseva feina, vandecidir presentar en lloc d’això unvídeo,Primeramuerte, que constavadeduespartsmoltdiferenciades. En la primera mostren escenes quotidianes, aparentmentanodines, de la seva vida en una

habitació totalment negra, ambunasola finestraper laqualveiencom es feia de dia. La segona lavan gravar directament al Coac,mentre el públic pujava les escales, de manera que els assistentsesveienasimateixosalapantallaquanentravena la sala.Segurament sense saberho,

acabaven de fer la primera peçade videoart d’Espanya, una obra“visionària”,enparaulesde lacomissària i crítica d’art Imma Pri

eto, que després de la seva exhibició al Reina Sofia s’havia donatper perduda durant trenta anysfins queel 2010ellamateixa la vatrobar als arxius de TV3. Adquirida posteriorment pel Macba,els equips del museu van restaurar l’àudio (la veu en off d’ÀngelJové i William Burroughs a partir de fragments d’El almuerzodesnudo, que havien introduïtclandestinament sota un jersei al’Espanya franquista) i ara la cin

ta torna a projectarse al Coac(fins al 27 de maig) dins d’unapetita exposició que forma partde la programació del festivalLoop.“Aparentment en el vídeo no

passa res, però en realitat passadetot: lesescenesquotidianesestan impregnades d’un erotismemolt masculinitzat, jugaven a lallibertat sexual total i aixòprovocavamoltestensions iconfusionsentre ells”, assenyala ImmaPrieto, que ha firmat un documental,Eco de Primera Muerte (2017),que indaga les moltes capes delectura que té el vídeo a través deles veus dels protagonistes. “Erauna festival fàl∙lic. Per a mi, eradeixar jugarelsnensambelsseuspenis”, diu Sílvia Gubern a la directora, i en un altre moment liconfessarà que la visió de la cintaliprovocaara“tristesa, confusió idolor”. “Hi haviamoments terribles, però a la nit s’oblidava tot”,recordaper lasevapartJordiGalí, que parla d’aquella experiència comd’unamanerade “fer entrar l’erotisme dins de la vidaquotidiana senseescrúpols”.EcodePrimeraMuerte, fetgrà

cies a l’audàcia i la tenacitat–també financera– de Prieto, esva presentar el passat dia 11 enunaúnicasessióalCoaciéslaprimerapartd’una futura trilogia.c

ANTONI BERNARD

Imatge del rodatge del vídeo Primeramuerte

L’obra de SílviaGubern, Jordi Galí,Antoni Llena i ÀngelJové va estar perdudadurant trenta anys

FESTIVALBARCELONA

CIÈNCIADel 15 al 28 de maig

de 2017

barcelona.cat/barcelonaciencia

facebook.com/BarcelonaCienciatwitter.com/BCNcienciainstagram.com/bcnciencia#FestivalCiència17

Dues setmanesamb la ciència coma centre de la culturade la ciutat