Seguretat contra incendis

Seguretat contraincendis

Full monogràfic 8SeguretatAbril 2011

Autors

Jordi Boné Castellet,Enginyer tècnic industrial

Centre de Seguretati Salut Laboral de Barcelona

En tots els àmbits de la societat, elsincendis provoquen importants pèrdues,tant de vides humanes com de danys enedificis, instal·lacions, boscos i béns engeneral.

L’ús generalitzat de materials combustiblesper a usos industrials i domèstics fa que elrisc d’incendi sigui considerable i, sil’incendi es produeix en concentracionsurbanes o industrials, pot donar lloc asituacions catastròfiques.

Les actuacions dirigides a evitar l’inici del’incendi es consideren tècniques deprevenció d’incendis. Les dirigides a reduirels seus efectes, com ara la detecció,extinció i evacuació, es considerentècniques de protecció contra incendis, quepoden ser actives o passives.

Definició

Un incendi és un foc que està fora de controli que, per tant, pot ser extremadament perillósper a la seguretat de les persones, dels bénsmaterials i de l’entorn.

Àmbit d’aplicació

Les mesures de seguretat contra incendis s’hand’aplicar a tots els llocs de treball on es puguindonar les condicions perquè s’iniciï un incendi.Aquestes condicions són: l’existència de com-bustible, comburent, energia d’activació i quees produeixi una reacció en cadena entreaquests tres elements.

Fonament del foc

Perquè un foc s’iniciï i tingui continuïtat cal laconcurrència de quatre factors, que conformenl’anomenat tetraedre del foc:

1. Combustible: Qualsevol substància suscepti-ble d’emetre gasos o vapors que, sota unescondicions determinades, es combinen demanera ràpida i exotèrmica amb elcomburent.

2. Comburent: barreja de gasos en la quall’oxigen està en proporció suficient perquè espugui produir la combustió. La principal fontd’oxigen és l’aire, si bé determinatsproductes també el poden alliberar enabsència d’aire. Igualment, la combustiótambé es pot produir en atmosferes dedeterminats gasos sense oxigen.

2 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis

3. Energia d’activació: és l’energia mínimanecessària per iniciar la reacció i depèn delcombustible i de les condicions en quèaquest es manipula. Aquesta energia laproporciona el focus d’ignició i, segons laseva naturalesa, pot ser:

a) Tèrmica: espurnes, superfícies calentes,soldadura.

b) Elèctrica: curtcircuits, arcs elèctrics,electricitat estàtica.

c) Mecànica: fregaments, espurnes per fricció.d) Química: reaccions exotèrmiques,

substàncies autooxidants i reactives.

4. Reacció en cadena: procés on els radicalslliures que es generen possibiliten lapropagació de l’incendi en presència d’unabarreja adient de combustible i comburent,quan l’energia d’activació és suficient.

Mecànica del foc

El foc és una reacció química de combustió enla qual un element combustible es combinaamb un de comburent. Aquesta reacció esprodueix en fase gas/vapor i és per aquestmotiu que la major part dels materials combus-tibles necessiten ser escalfats fins que, perdestil·lació (en el cas de combustibles sòlids) oper evaporació (en el cas de combustibleslíquids), alliberen vapors susceptiblesd’inflamar-se, habitualment en presènciad’oxigen.

Perillositat

La perillositat d’un combustible en relació ambla seva possible ignició depèn de diferentsfactors:

————— Límits d’inflamabilitat: la combustió requereixuna barreja de combustible i comburent en laproporció adient. Així, quan parlem del límitinferior d’inflamabilitat (LII) i del límit superiord’inflamabilitat (LSI) ens referim a laconcentració de vapors de combustiblecombinats amb comburent per sota i per sobrede la qual, respectivament, no es pot produir lacombustió. A la concentració compresa entre elLII i el LSI se l’anomena rang d’inflamabilitat.

————— Temperatura de vaporització: és la temperatu-ra a la qual el combustible inicia l’emissió devapors.

————— Temperatura d’inflamació: és la temperaturamínima a la qual el combustible emet suficientsvapors que, barrejats amb el comburent,s’inflamen quan s’hi acosta un focus d’ignició.Si aquest focus s’enretira, la combustió s’atura.

————— Temperatura d’ignició o combustió: és latemperatura a la qual la velocitat de generacióde vapors per part del combustible és tal que,un cop iniciada la combustió, aquesta es mantéper si mateixa sense necessitat d’un focusd’ignició.

————— Temperatura d’autoinflamació: és la tempera-tura mínima a la qual una substància combusti-ble, en presència d’un comburent, pot produirla seva combustió espontània en absènciad’una energia d’activació externa.

Tipus de focs

Tipus A: foc de materials sòlids, generalmentde naturalesa orgànica, la combustió dels qualses produeix normalment amb formació debrases.

Tipus B::::: foc de líquids o sòlids liquables.

Tipus C::::: foc de gasos.

Tipus D::::: foc de metalls.

CombustibleCombustible

Comburent. Comburent. Energia Energia dd’’activaciactivacióó

ReacciReaccióó en cadenaen cadena

CombustibleCombustible

Comburent. Comburent. Energia Energia dd’’activaciactivacióó

ReacciReaccióó en cadenaen cadena

FlamaFlama

Vapor / Gas

Comburent

Combustible Combustible gasgasóóss

CombustibleCombustiblesòlid o lsòlid o lííquidquid

Energia activaciEnergia activacióóFocus igniciFocus ignicióó

Calor de la Calor de la flamaflama

FlamaFlama

Vapor / Gas

Comburent

Combustible Combustible gasgasóóss

CombustibleCombustiblesòlid o lsòlid o lííquidquid

Energia activaciEnergia activacióóFocus igniciFocus ignicióó

Calor de la Calor de la flamaflama


Transmissió de la calor

Tot foc genera calor, que pot produir danys ales persones i als béns materials. Aquesta calores transmet d’alguna d’aquestes tres formes:

—CONDUCCIÓ: és la transferència de calor percontacte directe entre dos cossos que estroben a temperatures diferents.

—CONVECCIÓ: és la transferència de calor através del moviment de l’aire.

—RADIACIÓ: és la transferència de calorproduïda per l’emissió d’oneselectromagnètiques que es desplacen a travésde l’espai o dels materials.

Prevenció d’incendis

1. Actuació sobre el combustible: consisteixa eliminar-lo o evitar-ne la formació de barregesinflamables.

2. Actuació sobre el comburent: consisteix asubstituir-lo o separar-lo de l’element combus-tible.

3. Actuació sobre l’energia d’activació:consisteix a incidir sobre els focus d’igniciósusceptibles d’inflamar la barreja combustible/comburent.

4. Actuació sobre la reacció en cadena:consisteix a impedir la progressió de l’incendiincorporant al combustible compostos queinhibeixin la reacció de combustió.

Protecció contra incendis

Mecanismes d’extinció

Perquè un foc s’iniciï i es mantingui cal lacoexistència en espai i temps dels quatrefactors del tetraedre del foc:

— Combustible— Comburent— Energia d’activació / focus d’ignició— Reacció en cadena

Si s’elimina o es disminueix la intensitat d’und’aquests factors el foc s’extingeix. Així, enfunció del factor sobre el qual s’actua podemparlar dels quatre mecanismes d’extinciósegüents:

DesalimentacióConsisteix a eliminar o reduir l’element com-bustible, ja sigui tallant o diluint el flux a la zonade foc, en el cas de gasos o líquids,o bé enretirant el combustible de la proximitatde la zona de foc, en el cas de sòlids.

SufocacióAquest mecanisme actua sobre el comburent,habitualment oxigen, del qual se’n requereixgran quantitat en un incendi. L’aportaciód’oxigen al combustible es pot impedir:recobrint-lo amb un element incombustible odifícilment combustible (manta ignífuga, sorra,escuma, pols) o projectant un gas inert quedisminueixi la concentració d’oxigen per sotadel valor mínim requerit perquè es mantingui lacombustió.

RefredamentDe l’energia despresa a la combustió, una partes dissipa a l’ambient i una altra continuainflamant el combustible i mantenint l’incendi.L’eliminació d’aquesta energia, que suposal’extinció de l’incendi, es pot aconseguirprojectant sobre l’incendi substàncies que, encanviar d’estat o descompondre’s, absorbeixengran quantitat de l’energia de la combustió,com passa amb l’aigua en passar de faselíquida a fase vapor.

InhibicióTota reacció de combustió es produeix gràciesa la reacció en cadena dels radicals lliures ques’hi generen. La inhibició consisteix aneutralitzar aquests radicals lliures. Aixòs’aconsegueix projectant substàncies quealliberen radicals que, en combinar-se amb els

Actuacions contra Actuacions contra el risc del risc d’’ incendi:incendi:

ActuaciActuacióó sobre el combustiblesobre el combustible

ActuaciActuacióó sobre el comburentsobre el comburent

ActuaciActuacióó sobre lsobre l’’energia denergia d’’activaciactivacióó

ActuaciActuacióó sobre la reaccisobre la reaccióó en cadenaen cadena

Actuacions contra Actuacions contra el risc del risc d’’ incendi:incendi:Actuacions contra Actuacions contra el risc del risc d’’ incendi:incendi:

ActuaciActuacióó sobre el combustiblesobre el combustible

ActuaciActuacióó sobre el comburentsobre el comburent

ActuaciActuacióó sobre lsobre l’’energia denergia d’’activaciactivacióó

ActuaciActuacióó sobre la reaccisobre la reaccióó en cadenaen cadena

ProtecciProteccióó contra incendiscontra incendis

Agents extintorsAgents extintorsMecanismes Mecanismes dd’’extinciextincióó

Sistemes Sistemes de proteccide proteccióóactiva/passivaactiva/passiva

Pla Pla dd’’autoprotecciautoproteccióó

ProtecciProteccióó contra incendiscontra incendis

Agents extintorsAgents extintorsMecanismes Mecanismes dd’’extinciextincióó

Sistemes Sistemes de proteccide proteccióóactiva/passivaactiva/passiva

Pla Pla dd’’autoprotecciautoproteccióó


procedents de la combustió, trenquen lareacció en cadena requerida perquè esprodueixi la combustió.

Agents extintors

Els sistemes de protecció activa utilitzats per al’extinció d’incendis, dels quals es parlarà mésendavant, fan servir agents extintors que,mitjançant algun dels quatre mecanismesd’extinció mencionats a l’apartat anterior,impedeixen la progressió de l’incendi. Elsprincipals agents extintors utilitzats són:

AiguaÉs l’agent extintor per excel·lència. A tempera-tura ambient és un líquid relativament estableque, en presència de foc, es vaporitza. Aquestcanvi d’estat fa que absorbeixi calor i augmentide volum, desplaçant l’oxigen, fet que li dónapropietats refrigerants i sufocants. L’addiciód’humectants i espessants a l’aigua fa quepenetri millor en el combustible i s’hi adhereixi.Com a inconvenients, cal dir que l’aigua no ésindicada per a incendis amb presència decorrent elèctric ni incendis de metalls o com-bustibles líquids. L’aigua provoca danysmaterials i presenta risc de congelació.

EscumaL’escuma s’obté en aplicar agents escumants al’aigua. D’aquesta manera es formen bombollesd’aire que gràcies a la seva baixa densitat flotensobre el combustible. S’evita així el contactedel combustible amb el comburent, es produeixun refredament gràcies a l’absorció de calor i seseparen les flames del combustible. L’escumaés indicada per a focs de classe A i B. Coml’aigua, és conductora del corrent elèctric i estàdesaconsellada en incendis de metalls. Potprovocar danys materials.

Pols químicaLa pols química està formada per salsinorgàniques finament dividides, a les qualss’afegeixen additius per aconseguir un millorcomportament davant la humitat, un bonaïllament elèctric i una fluïdesa que faciliti laseva dispersió. En combinar-se la pols amb elsradicals lliures l’incendi s’extingeix per inhibició,si bé també es pot extingir per sufocació quanla pols aïlla el combustible. En petita mesura, lapols absorbeix calor i produeix un refredament.En funció de la seva composició, la pols potestar indicada per a incendis de classe A, B i C.Tot i ser una mala conductora del corrent

elèctric, el seu caràcter abrasiu en desaconsellal’ús sobre equips elèctrics delicats que podrienquedar danyats.

Anhídrid carbònic (CO2)L’ús d’aquest gas és força habitual en la lluitacontra incendis. S’emmagatzema liquat apressió i té una densitat d’1,53 g/cm3, superiora la de l’aire. En aïllar el combustible i desplaçarel comburent, actua per sufocació i tambéprodueix un refredament, en passar de líquid agas quan és alliberat del seu recipient.L’anhídrid carbònic no és gaire efectiu en focsde les classes A, B i C, és desaconsellat enincendis de metalls i és apropiat en incendis enpresència de corrent elèctric, perquè no ésconductor i no genera residus. Els principalsinconvenients que té són la baixa eficàcia enincendis exteriors i les seves propietatsasfixiants en concentracions superiors al 9%.

Altres gasos extintorsEls hidrofluorcarbonats (HFC) i els gasos inertsactuen per sufocació, reduint la concentracióde comburent en el lloc del incendi. Ambdóstipus de gasos s’apliquen principalment quanes pretén garantir rapidesa d’extinció iseguretat del personal. També sónrespectuosos amb el medi ambient, a diferènciadels halons (CFC), dels quals, en aplicació delProtocol de Montreal, n’està prohibida lafabricació, comercialització i utilització perquèdanyen la capa d’ozó i contribueixen al’escalfament global.

Sistemes de protecció activa

Sistema automàtic de detecció i alarmaÉs un sistema format per diferents componentsque permeten detectar l’inici i la ubicació d’unincendi de manera automàtica, senseintervenció humana.D’aquesta manera es podenadoptar les mesures adientsper lluitar contra el foc. Elscomponents d’un sistemaautomàtic de detecció són:

1. Central de senyalització icontrol: rep el senyald’incendi enviat pel detec-tor o pel polsador manual iindica el lloc on aquest estàubicat, fet que permetsituar l’origen de l’incendi.


2. Detector d’incendis: component quemitjançant un sensor controla, allà on estàinstal·lat, l’existència de fenòmens fisico-químics característics d’un incendi com arageneració de fums, increment de temperaturai generació de raigs infrarojos i ultraviolats.La informació l’envia a la central desenyalització i control.

3. Dispositiu d’alarma: dóna avís d’alarma alsocupants de l’edifici, ja sigui mitjançant unsenyal acústic, òptic o la combinació de totsdos.

4. Polsador d’alarma: element que, un copaccionat manualment, envia el senyald’incendi a la central de senyalització icontrol.

5. Dispositiu de transmissió d’alarma: transmetel senyal d’alarma d’incendi des de la centralde senyalització i control fins una central derecepció d’alarmes.

6. Central de recepció d’alarmes: emplaçamentdes del qual es poden emprendre accions deprotecció i lluita contra incendis.

7. Sistema automàtic de protecció contraincendis: equip automàtic de control o lluitacontra incendis.

AdequatPols específica Metalls

AcceptableAdequatMolt adequat AdequatPols seca ABC Polivalent

AcceptableAdequatMolt adequatPols seca BC

AdequatAdequatAcceptable

(focs petits)Gas net

AcceptableAcceptable(Focs petits No apaga brases)

Neu carbònica

Anhídrid carbònic (CO2)

Acceptable

(si hi ha assaig dielèctric)

Molt adequatMolt adequatEscuma

Acceptable


Acceptable

(combustibles líquids no

solubles en aigua, gas-oil,

oli,..)

AcceptableAigua aditivada

EN-3

7-2004D

Metalls

C

Gasos

B

Líquids

A

Sòlids

AGENT EXTINTOR

Focs en presència de

tensió elèctricaTIPUS DE FOC

AdequatPols específica Metalls

AcceptableAdequatMolt adequat AdequatPols seca ABC Polivalent

AcceptableAdequatMolt adequatPols seca BC

AdequatAdequatAcceptable

(focs petits)Gas net

AcceptableAcceptable(Focs petits No apaga brases)

Neu carbònica

Anhídrid carbònic (CO2)

Acceptable


Molt adequatMolt adequatEscuma

Acceptable


Acceptable

(combustibles líquids no

solubles en aigua, gas-oil,

oli,..)

AcceptableAigua aditivada

EN-3

7-2004D

Metalls

C

Gasos

B

Líquids

A

Sòlids

AGENT EXTINTOR

Focs en presència de

tensió elèctricaTIPUS DE FOC

8. Font d’alimentació del sistema: subministraenergia elèctrica a la central de senyalitzaciói control i als diferents components que endepenen, anteriorment esmentats.

ExtintorsL’extintor és un aparell que conté un agentextintor pressuritzat que, en ser alliberat, potser dirigit contra un foc. En funció de la sevaconfiguració els extintors esclassifiquen en portàtilsmanuals, quan la massatotal transportable no superaels 20 kg, i amb rodes, quanen disposen per al seudesplaçament.L’extintor ha d’indicar laseva eficàcia, que informadel tipus de foc que potapagar i la seva magnitud.Aquest valor s’obté a partird’un assaig normalitzat.Els extintors se situaranpropers a les sortides i enpunts de major risc, vetllantsempre perquè s’hi tingui unaccés ràpid i fàcil. Ambcaràcter general, la distància màxima a unextintor no ha de superar els 15 metres.

Tot seguit es presenta una taula que indical’agent extintor més adient a cada tipus de foc:


Boques d’incendi equipadesUna boca d’incendi equipada (BIE) és el conjuntd’elements necessaris per transportar iprojectar aigua des d’un punt fix de la xarxa desubministrament d’aigua fins al lloc de l’incendi.Es compon coma mínim devàlvula, mànega illança.

Les boquesd’incendiequipades esclassifiquensegons el seudiàmetre i tipus de mànega. Així, existeixen lesde 25 mm de diàmetre i mànega semirígida queconserva la seva secció circular i les de 45 mmde mànega flexible i plana. Aquestes últimes, alcontrari que les de 25 mm no conserven lasecció circular i s’han de desplegar totalmentabans de fer-ne ús.

Ruixadors (sprinklers)Un ruixador és una vàlvula que, instal·lada enuna canonada d’aigua a nivell del sostreo paret, està tancada mitjançant un elementtermosensible. En arribar a unes condicions detemperatura prèviamentestablertes, aquestelement termosensibles’allibera i permet lasortida d’aigua que, demanera automàtica causobre el punt on hi hal’incendi.

Simultàniament a laseva entrada enfuncionament s’activaun senyal a la central derecepció d’alarmes pertal que es puguinemprendre les accions adients.

La canonada a la qual està connectat elruixador pot ser humida, amb aigua a pressió alseu interior, o bé seca. En aquest darrer cas,per prevenir el risc de glaçada, la canonadaestà pressuritzada amb gas a pressió.L’obertura d’un ruixador provoca una caigudade pressió que, mitjançant un sistema devàlvules, provoca la inundació de lescanonades i la sortida d’aigua sobre el lloc del’incendi.

Sistemes d’aigua polvoritzadaEl sistema d’aigua polvoritzada es compon d’unconjunt de canonades fixes, connectades a unafont d’abastiment d’aigua, i d’un conjunt debrocs polvoritzadors que, accionats mitjançantuna vàlvula automàtica o manual, llencen sobrel’incendi aigua amb una mida de partícula,densitat i velocitat prèviament establerts.

Aquest sistema, conegut també com«inundació total» o «diluvi», no s’ha deconfondre amb els sistemes de ruixadors niamb els d’aigua nebulitzada, que tenencaracterístiques físiques i d’aplicació moltdiferents. S’utilitza principalment en riscosindustrials i sol anar associat a sistemes dedetecció que, en cas d’incendi, provoquen lasortida d’aigua a través de tots els brocs.

Aigua nebulitzadaA l’igual que en el sistema d’aigua polvoritzada,aquest sistema també requereix un conjunt decanonades fixes connectades a una fontd’abastiment d’aigua, a les quals s’hi instal·lencapçals atomitzadors que, en accionar-semanualment o automàticament, llencen aiguasobre l’incendi. La nebulització permet que lesgotes d’aigua alliberades tinguin una mida demicres. Això representa, entre d’altresavantatges, optimització de la quantitat d’aigua;reducció del dany causat per aquesta; reduccióde la temperatura del recinte; innocuïtat per ales persones; i possibilitat d’ús en presència decorrent elèctric.

HidrantsLes columnes hidrants exteriors compleixenuna doble funció. D’una banda, subministrenaigua a les mànegues que s’hi connecten i, del’altra, permetenproveir-se alsvehicles autobombadels serveisd’extinciód’incendis. La sevaclassificació es potfer en funció dediferents criteris, sibé habitualment esdistingeix entrehidrants de columnahumida o seca(segons que la presència d’aigua dins l’hidrantsigui permanent o no) i entre hidrants desuperfície o d’arqueta enterrada (segons queestiguin per sobre o per sota del nivell de terra).


Els hidrants més utilitzats són els de columnaseca, constituïts per: cos que emergeix de terrai a través del qual circula l’aigua; rodet queuneix el cos amb la vàlvula de base; vàlvula debase per obrir i tancar manualment el pasd’aigua; i boques de sortida amb ràcords dediferents mides per a la connexió de mànegues.

Els hidrants de columna humida consten delsmateixos elements que els de columna seca, aexcepció de la vàlvula de base, que sesubstitueix per un accionament individual per acada sortida de mànega. Aquests darrershidrants presenten el risc de congelació del’aigua que està permanentment al seu interior.

Els hidrants d’arqueta estan instal·lats sota elnivell de terra, dins d’una arqueta coberta ambuna tapa. Es componen de cos, vàlvula detancament i obertura, boques de connexió iarqueta amb tapa.

Columna secaEs tracta d’una instal·lació d’ús exclusiu per abombers. Consta d’un conjunt de tubs d’acergalvanitzat de 80 mm de diàmetre, buitsd’aigua, que comencenen una presad’alimentació situada ala façana de la plantabaixa de l’edifici i avan-cen per la caixa del’escala fins al replà decada planta, on hiha instal·lades diferentspreses d’aigua.

La seva utilització en casd’incendi requereix queun vehicle bomba delsserveis d’extinciód’incendis injecti aigua apressió al sistema desde la presa d’alimentació de la planta baixa.D’aquesta manera hi haurà aigua disponible atotes les preses de les diferents plantes on esvulgui connectar una mànega per lluitar contral’incendi.

Sistema de gasos extintorsEls sistema d’extinció mitjançant gas escompon d’una font que subministra el gas.Aquesta font sol ser una bateria de bombonesde gas liquat a pressió, connectada a una xarxade canonades on hi ha instal·lades boques dedescàrrega.

Quan s’acciona el sistema, ja sigui de maneraautomàtica o manual, es produeix unadescàrrega del gas, que pot ser localitzada ogeneralitzada.

Els gasos utilitzats en aquest tipus de sistemessolen ser l’anhídrid carbònic, elshidrofluorcarbonats(HFC) i gasos inertsformats per gasosnobles o decaracterístiquesequivalents.

Actuen de maneraneta i no deteriorenels béns protegits.Cada gas presentaun diferent grau d’incidència sobreles persones i el medi ambient.

Sistemes d’escumaEs basen en l’aplicació manual o automàticasobre l’incendi d’una barreja d’aigua, agentescumogen i aire. A través d’un sistema decanonades l’aigua passa per un dispositiu ons‘incorpora l’agent escumogen i continuacirculant fins a un punt on s‘incorpora aire.S’aconsegueix així la barreja final, que es potaplicar mitjançant mànegues, boques oruixadors previstos a l’efecte.

Aquests sistemes d’extinció estan indicats pera incendis de líquids amb una temperaturad’ignició elevada.

Existeixen diferents tipus d’agentsescumògens, que es trien en funció del cabalmínim requerit en l’extinció de l’incendi i deltipus de combustible. Així, es pot parlard’agents escumògens proteínics,fluorproteínics, sintètics i AFFF (d’Aqueous FilmForming Foam).

En parlar d’aquests sistemes cal conèixer, entred’altres conceptes, el de coeficient d’expansió,que és la relació entre el volum final del’escuma obtinguda i el volum inicial de labarreja d’aigua i agent escumogen. Això enspermetrà distingir entre escumes de baixa,mitjana i alta expansió.


Sistemes de protecció passiva

Reacció al focEs defineix la reacció al foc com elcomportament dels materials orgànics, i pertant combustibles i inflamables, davant la calor iles flames. Mitjançant diferents tipus d’assaig,els productes de construcció i elementsconstructius se sotmeten a l’acció d’una flamacontrolada, fins a provocar el despreniment devapors inflamables. D’aquesta manera es potcomprovar el desenvolupament de lacombustió en el mateix element, fet que permetclassificar-lo dins alguna de les diferentscategories.

El Reial decret 312/2005 estableix lescategories següents:

A: sense contribució a l’incendi. Producte nocombustible

B:contribució a l’incendi molt limitada. Com-bustible

C:contribució a l’incendi limitada. CombustibleD:contribució mitjana a l’incendi. CombustibleE: contribució alta a l’incendi. CombustibleF: cap comportament determinat. Sense

classificar.

Cadascuna d’aquestes categories es potsubdividir al seu torn en subcategories, enfunció de la producció de fum i/o partículesinflamades.

Resistència al focLa resistència al foc fa referència als elementsconstructius (parets, portes, pilars, forjats,cobertes, etc.) i es pot definir com el temps quetarden aquests elements en perdre la sevacapacitat portant o estabilitat al foc, la integritati l’aïllament tèrmic.

L’entrada en vigor del Codi tècnic del’edificació obliga a fer un assaig, segons lesnormes europees EN, de la resistència al focdels diferents elements constructius.

S’estableixen així tres classes, que són:R (estabilitat al foc o capacitat portant),RE (estabilitat al foc o capacitat portant iintegritat) i REI (estabilitat al foc o capacitatportant, integritat i aïllament tèrmic). Aquestesclasses van acompanyades dels valors 15, 30,45, 60, 90, 120, 180 o 240, que indiquen eltemps en minuts que es mantenen les classesen cas d’incendi.

L’ús de materials constructius d’aquestesclasses és un factor determinant per limitar lapropagació d’un incendi i, gràcies a lasectorització, permetre l’evacuació delsocupants de l’edifici, a més de facilitar laintervenció dels serveis d’extinció.

Dotació i manteniment de sistemes deprotecció activa i passiva

Els criteris de dotació i manteniment delssistemes de protecció activa i passiva es trobenrecollits a la normativa específica que, en el casde dotació, són el Reial decret 314/2006, pelqual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, i elReial decret 2267/2004, pel qual s’aprova elReglament de seguretat contra incendis enestabliments industrials. En el cas delmanteniment dels sistemes de protecció activa,la normativa aplicable és el Reial decret1942/1993, pel qual s’aprova el Reglamentd’instal·lacions de protecció contra incendis.

Pla d’emergència

El Pla d’emergència neix de l’obligació del’empresari, recollida a l’article 20 de la Llei31/1995, de 8 de novembre, de prevenció deriscos laborals, d’analitzar possibles situacionsd’emergència i adoptar les mesuresnecessàries en matèria de primers auxilis, lluitacontra incendis i evacuació dels treballadors,així com de l’obligació empresarial de designara tal fi personal encarregat de posar en pràcticaaquestes mesures i comprovar periòdicament elseu correcte funcionament.


Legislació i normativa bàsica

Àmbit estatal

—Reial decret 173/2010, de 19 de febrer, pelqual es modifica el Codi tècnic de l’edificació,en matèria d’accessibilitat i no-discriminació deles persones amb discapacitat (BOE 61, d’11de març de 2010).

—Reial decret 393/2007, de 23 de març, pelqual s’aprova la Norma bàsica d’autoprotecciódels centres, establiments i dependènciesdedicats a activitats que puguin originarsituacions d’emergència (BOE 72, de 24 demarç de 2007).

—Reial decret 314/2006, de 17 de març, pelqual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació(BOE 74, de 28 de març de 2006).

—Reial decret 312/2005, de 18 de març, pelqual s’aprova la classificació dels productesde construcció i dels elements constructius enfunció de les seves propietats de reacció iresistència davant el foc (BOE 79, de 2 d’abrilde 2005).

—Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre,pel qual s’aprova el Reglament de seguretatcontra incendis en els establiments industrials(BOE 303, de 17 de desembre de 2004).

—Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre,pel qual s’aprova la Directriu bàsica deprotecció civil per al control i planificaciódavant el risc d’accidents greus en quèintervenen substàncies perilloses (BOE 242,de 9 d’octubre de 2003).

—Reial decret 379/2001, de 6 d’abril, pel quals’aprova el Reglament d’emmagatzematge deproductes químics i les seves instruccionstècniques complementàries (BOE 112, de 10de maig de 2001).

—Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pelqual s’aproven les mesures de control delsriscos inherents als accidents greus en quèintervinguin substàncies perilloses (BOE 172,20 de juliol de 1999).

—Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel quals’aproven les disposicions mínimes deseguretat i salut en els llocs de treball (BOE97, 23 d’abril de 1997).

—Llei 31/1995, de 8 de novembre, deprevenció de riscos laborals (BOE 269, de10 de novembre de 1995).

—Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre,pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacionsde protecció contra incendis (BOE 298, de 14de desembre de 1993).

—Reial decret 407/1992, de 24 d’abril, pel quals’aprova la Norma bàsica de protecció civil(BOE 105, d’1 de maig de 1992).

—Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecciócivil (BOE 22, de 25 de gener de 1985).

Àmbit de la Generalitat de Catalunya

—Decret 82/2010, de 29 de juny, pel quals’aprova el catàleg d’activitats i centresobligats a adoptar mesures d’autoprotecció ies fixa el contingut d’aquestes mesures(DOGC 5665, de 7 de juliol de 2010).

—Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció iseguretat en matèria d’incendis, enestabliments, activitats, infraestructures iedificis (DOGC 5584, de 10 de març de 2010).

—Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual esregula l’aplicació a Catalunya del Reial decret1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aprovenles mesures de control dels riscos inherentsals accidents greus en què intervinguinsubstàncies perilloses (DOGC 3427, de 10 dejuliol de 2001).

—Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel quals’aprova l’estructura del contingut per al’elaboració i l’homologació dels plans deprotecció civil municipals (DOGC 2945, de 4d’agost de 1999).

—Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civilde Catalunya (DOGC 2401, de 29 de maig de1997).

—Decret 161/1995, de 16 de maig, pel quals’aprova el Pla de protecció civil de Catalunya(DOGC 2058, de 2 de juny de 1995).


Subdirecció Generalde Seguretat i Salut Laboral

Sepúlveda, 148-15008011 BarcelonaTel. 932 285 757

www.gencat.cat/alafeinacaprisc

Centres de Seguretati Salut Laboral

BarcelonaPl. Eusebi Güell, 4-508034 BarcelonaTel. 932 055 001

GironaC/ de l’Esglésiade Sant Miquel, 1117003 GironaTel. 972 208 216

LleidaPolígon Industrial “El Segre”C/ J. Segura i Farré, 728-B25191 LleidaTel. 973 200 400

TarragonaC/ Riu Siurana, 28 B(Camp Clar)43006 TarragonaTel. 977 541 455

Avís legalAquesta obra està subjeta a una llicènciaReconeixement-No Comercial-SenseObres Derivades 3.0 de Creative Commons.Se’n permet la reproducció, distribuciói comunicació pública sempre quese’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercialde l’obra original ni la generació d’obresderivades. La llicència completa espot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Seguretat contra incendis

Education

Transcript of Seguretat contra incendis