RÈGIM DE LLICENCIA AMBIENTAL (ANNEX II ......Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments...

Exp. núm. 2196164 SERVILLANTA CATALUNYA, S.L.

Pàgina 1 de 78

PROJECTE DE LEGALITZACIÓ D’ACTIVITATS AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL:

RÈGIM DE LLICENCIA AMBIENTAL (ANNEX II MODIFICACIÓ SUBSTANCIAL)

ACTIVITAT:

TALLER DE REPARACIÓ DE LLANTES DE VEHICLES AMB CABINA DE PINTURA

TITULAR I EMPLAÇAMENT DE L’ACTIVITAT:

SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. Carrer Can Cabanyes, núm. 81. Nau 6

08403 Granollers (Barcelona)

OFICINA TÈCNICA:

BELLAVISTA ENGINYERIA, SLP

C/ Corró, núm. 2, 1a. planta

08401Granollers (Barcelona)

Tel.: 93 860 01 22

A/e: [email protected]

TÈCNIC: Josep Bellavista i Arimany

Enginyer Industrial Col·legiat núm. 9498

REF. EXP.:

2196164

DATA:

Granollers, desembre 2019

Docum

ent registrat al Col·legi O

ficial d'Enginyers Industrials de C

atalunya en data 18/12/2019, per Josep Bellavista A

rimany (9498). Per validar la inform

ació d'aquest document es pot accedir a https://e-visat.eic.cat/verificacio

i utilitzar el codi 8FF1EC

33B4B

F8F3A


Pàgina 2 de 78

ÍNDEX GENERAL

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 3 de 78

ÍNDEX GENERAL DADES GENERALS: 1. TITULAR 2. REPRESENTANT 3. ADREÇA PER A NOTIFICACIONS 4. EMPLAÇAMENT DE L’ACTIVITAT 5. AUTOR DEL PROJECTE 6. TIPUS DE TRÀMIT

MEMÒRIA TÈCNICA:

1. OBJECTE DE LA MEMÒRIA ANTECEDENTS JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ NO SUBSTANCIAL

2. CLASSIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT 2.1. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT PROJECTADA 2.2. CALENDARI PREVIST DE L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE I DATA D’INICI DE L’ACTIVITAT 2.3. CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL 2.4. DADES DE L’ENERGIA 3. DADES ESPECÍFIQUES DEL PROJECTE 3.1. DESCRIPCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL LOCAL 3.2. MATÈRIES PRIMERES I AUXILIARS 3.3. PROCESSOS 3.4. PRODUCTES INTERMEDIS I FINALS 3.5. RELACIÓ DE MAQUINÀRIA. POTÈNCIA INSTAL·LADA 3.6. INSTAL·LACIONS 3.7. JUSTIFICACIÓ DEL CODI D’ACCESSIBILITAT A CATALUNYA 3.8. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA VIGENT EN MATÈRIA DE TALLERS DE REPARACIÓ DE VEHICLES, EQUIPS I COMPONENTS 3.9. JUSTIFICACIÓ ACCIDENTS GREUS 3.10. CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL 3.11. PERMÍS D’ABOCAMENTS DEL CONSORCI BESÒS TORDERA 4. DADES MEDI AMBIENTALS 4.1. EMISSIONS A L’ATMOSFERA

4.1.1. DESCRIPCIÓ I CLASSIFICACIÓ DELS FOCUS EMISSORS 4.1.2. MESURES DE PREVENCIÓ I CONTAMINACIÓ A L’ATMOSFERA 4.1.3. ALTRES CONDICIONS GENERALS

4.2. DADES DE LES EMISSIONS DE SOROLL I VIBRACIONS 4.3. CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

4.4. EMISSIONS D’AIGÜES RESIDUALS 4.5. GENERACIÓ DE RESIDUS 4.6. PREVENCIÓ DE LA LEGIONELOSI 5. MESURES CORRECTORES ADOPTADES 6. LEGISLACIÓ 7. PRESSUPOST

ANNEX REGLAMENT DE SEGURETAT CONTRA INCENDIS EN ESTABLIMENTS INDUSTRIALS (RD 2267/2004)

ANNEX TAULA PRODUCTES QUÍMICS

PLÀNOLS

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 4 de 78

DADES GENERALS

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 5 de 78

1

TITULAR Nom: DNI o NIF: Domicili social: CP Població: Província: Telèfon: E-mail:

SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. B87929089 Carrer Ceràmica, núm. 44. 28038 Madrid Madrid - [email protected]

2

REPRESENTANT Nom: DNI o NIF:

Manuel Cabrera Blanco 51655072Q

3

ADREÇA PER A NOTIFICACIONS A EFECTES DE PROJECTE Nom: NIF: Domicili: CP Població: Província: Telèfon: E-mail:

SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. B87929089 Carrer Ceràmica, núm. 44. 28038 Madrid Madrid - [email protected]

4

EMPLAÇAMENT DE L'ACTIVITAT Activitat: Domicili: CP Població: Província: Telèfon:

TALLER DE REPARACIÓ DE LLANTES DE VEHICLES AMB CABINA DE PINTURA Carrer Can Cabanyes, núm. 81. Nau 6. 08403 Granollers Barcelona -

5

AUTOR DEL PROJECTE Nom: NIF: Titulació: Col·legi oficial: Núm. col·legiat: Adreça: CP Població: Província: Telèfon: E-mail:

Josep Bellavista i Arimany 52158321W Enginyer Industrial Enginyers Industrials de Catalunya 9.498 C/ Corró, núm. 2, 1a. planta 08401 Granollers Barcelona 93 860 01 22 – [email protected]

6 TIPUS DE TRÀMIT: - Modificació substancial de la llicència ambiental.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 6 de 78

MEMÒRIA TÈCNICA

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 7 de 78

1. OBJECTE DE LA MEMÒRIA L’objecte de la present memòria és la sol·licitud de la modificació de la llicència ambiental per a introduir modificacions de CANVI SUBSTANCIAL en una activitat dedicada a REPARACIÓ DE LLANTES DE VEHICLES AMB CABINA DE PINTURA d’acord amb la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, justificar l’acompliment de les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendis del Document Bàsic del Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006, de 17 de març i l’acompliment al Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials, Reial Decret 2267/2004, de 3 de Desembre.

Per això, aquesta memòria justifica el compliment de les reglamentacions vigents que li són d’aplicació, justificant les mesures correctores que s’introdueixin per a evitar les possibles molèsties que poguessin produir-se.

ANTECEDENTS:

En data de 12/09/2014 es va presentar la memòria tècnica d’activitats amb número de visat 2014910875 a nom de OEMG Wheels Spain Martol, SLU i amb número d’expedient 2014-LAM-265.

El setembre de 2015 es va contestar un requeriment respecte els focus emissors.

En data de 9/02/2016 es va emetre l’habilitació municipal amb resolució de l’alcaldia núm. 1040 a l’empresa OEMG Wheels Spain Martol, SLU sotmesa a superar de manera favorable el tràmit de control inicial.

El control inicial no es va arribar a realitzar i en data de 27/12/2017, SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. va presentar una comunicació de canvi de titularitat amb núm. d’expedient 102/2017/59021.

En data de 23/09/2019 l’Ajuntament de Granollers envia un requeriment amb núm. de notificació GR/00000004/0003/000022649 i número d’expedient 19/2019/59 en el qual es requereix passar el control inicial per a continuar amb l’activitat.

En l’actualitat, per la caracterització de l’activitat realitzada per SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. no es pot passar el control inicial amb el projecte que es va presentar en data de 12/09/2014 a nom de OEMG Wheels Spain Martol, SLU ja que aquest seria desfavorable, tal pel que fa a medi ambient com d’incendis.

En data de 19/11/2019 es va presentar una instància a l’ajuntament en resposta al requeriment de l’Ajuntament de Granollers GR/00000004/0003/000022649 amb el compromís de presentar el projecte de canvi substancial de l’activitat en el termini d’un mes.

En aquest expedient es pretén justificar la modificació substancial consistent principalment en la substitució de la cabina de pintura, un augment en la reparació de llantes que suposa un increment del consum de dissolvents i pintures. Alhora i pel que fa a incendis, la justificació de que la present activitat suposa un nivell de risc intrínsec d’incendis BAIX.

JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ SUBSTANCIAL

La modificació de l’activitat per la substitució d’una cabina de pintura es considera SUBSTANCIAL, ja que segons l’actualització dels criteris de substancialitat de les modificacions de les activitat de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats (aprovats el 18 d’octubre de 2016):

- El procés de pintat de llantes en la cabina de pintura incrementa en més d’un 10% el consum de pintures amb COV’s respecte el que es va declarar a la llicència inicial.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 8 de 78

- Alhora es disposa d’un focus d’emissions de partícules nou corresponent al llimat de llantes.

2. CLASSIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat “TALLER DE REPARACIÓ DE LLANTES DE VEHICLES AMB CABINA DE PINTURA“ descrita amb més detall al punt següent, es pot classificar com:

Classificació catalana d’activitats econòmiques, Decret 137/2008 de 8 de juliol (DOGC núm. 5.170 de data 10-7-2008

4520 Manteniment i reparació de vehicles de motor

Annexes de la llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat

econòmica NO ÉS D’APLICACIÓ

Annexes de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les

activitats

ANNEX II 12.18.a “Tallers de reparació mecànica amb instal·lacions de pintura i tractament de superfície”

Ús segons el Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006, de 17 de març

NO ÉS D’APLICACIÓ

Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials, Reial Decret 2267/2004, de 3 de Desembre

ÉS D’APLICACIÓ Taller de reparacions Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments,

activitats, infraestructures i edificis

NO ÉS D’APLICACIÓ

Activitat d’ús Industrial, de risc Baix, amb configuració, tipus AH i < 1.500m2. (la modificació substancial afecta a la càrrega de foc, l’activitat suposa un nivell de risc intrínsec BAIX).

2.1. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT PROJECTADA

L’activitat que ens ocupa es dedica a la reparació de llantes de vehicles amb instal·lació de cabina de pintura.

Es reben les rodes amb els pneumàtics muntats, els quals es desmunten per tal de reparar la llanta.

Previ al procés de reparació o pintat de la llanta es realitza un llimat de les mateixes.

Una vegada s’han llimat les llantes, es reparen amb pastes o massilla en cas que tinguin cops o ratllades. I l’etapa final del procés consisteix en les capes d’acabat amb pintures.

Les llantes en que el pneumàtic inicial estigués en bones condicions s’hi tornarà a muntar i equilibrar el pneumàtic, i les que no es gestionarà el pneumàtic com a residu.

Les llantes reparades s’entregaran al client final dins de caixes de cartró.

2.2. CALENDARI PREVIST DE L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE I DATA D’INICI DE L’ACTIVITAT

L’activitat està en funcionament segons el projecte ambiental presentat en data de 12/09/2014 a nom de OEMG Eheels Spain Martol, SLU.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 9 de 78

En data de 19/11/2019 es va presentar una instància a l’ajuntament en resposta al requeriment de l’Ajuntament de Granollers GR/00000004/0003/000022649 amb el compromís de presentar el present projecte de canvi substancial de l’activitat en el termini d’un mes.

2.3. CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL

La qualificació urbanística del sòl és Zona industrial en filera (clau 4B3).

Tenint en compte l’ús, la potència i superfície es considera admès en aquesta zona.

2.4. DADES DE L’ENERGIA

En l’activitat s’utilitzarà dues fonts d’energia:

- Energia elèctrica per al funcionament de motors i enllumenat.

La potència nominal instal·lada serà de 95,000 KW.

La potència a contractar serà de 69,282 KW.

El consum anual aproximat serà de 30.200 KWh/any

- Gas natural per a l’escalfament de l’aire de la cabina de pintura.

El consum anual aproximat serà de 80.000 KWh/any 3. DADES ESPECÍFIQUES DEL PROJECTE

3.1. DESCRIPCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL LOCAL

L’activitat s’ubica en una nau industrial adossada pels dos costats, formada per planta baixa i planta altell situada al carrer Can Cabanyes, núm. 81, Nau 6, del terme municipal de Granollers.

La planta baixa es destina a la reparació de llantes de vehicles, recepció, un despatx i els banys pels treballadors.

L’altell es destina a vestuaris i menjador.

El pati davanter de 156,67 m2 es destina a accés i al pati posterior de 65,17 m2 s’hi situen els compressors i alguns residus de l’activitat degudament indicats a la documentació gràfica adjunta.

La nau se situa en una parcel·la de 588,74 m2 amb referència cadastral 9024901DG3092D0006TY.

L’accés a la parcel.la es realitza des del carrer Can Cabanyes a través d’una porta corredissa de 5,50 m d’amplada.

Els accessos a la nau consisteixen d’una porta per a vianants d’1,00 m d’amplada directament a recepció i d’una porta seccional de 4,80 m d’amplada directament a la nau.

Es disposa de dues façanes i de dues parets mitgeres.

PLANTES SUPERFÍCIE ÚTIL (m2) SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA (m2) Planta baixa 351,05 357,82 Planta primera 46,93 53,04 TOTAL SUPERFÍCIES ACTIVITAT 397,98 410,86

COORDENADES UTM 3N E (X) E (Y) ETRS 89 438.891,30 4.602.253,90

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 10 de 78

3.1.2. DEPENDÈNCIES

El local està distribuït de la forma següent:

DEPENDÈNCIES SUPERFÍCIE (m2) PLANTA BAIXA 1. Nau 288,85 2. Recepció 17,04 3. Despatx 23,99 4. Bany 1 11,49 5. Bany 2 9,68 TOTAL SUPERFÍCIES P. BAIXA 351,05 PLANTA PRIMERA 6. Vestuari 23,40 7. Menjador 17,63 8. Escala 5,90 TOTAL SUPERFÍCIES P. PRIMERA 46,93 TOTAL SUPERFÍCIES DEPENDÈNCIES 397,98

Alhora es disposa d’un pati davanter de 156,67 m2 i d’un pati posterior de 65,17 m2.

3.1.3. CARACTERÍSTIQUES HIGIÈNIC-SANITÀRIES

El local que ens ocupa, posseeix les característiques higiènic - sanitàries següents:

PLANTA SUPERFÍCIE ALÇADA VOLUM Baixa 351,05 m2 2,60-8,55 m 2.545 m3

Primera 46,93 m2 2,60 m 122 m3

NATURAL ARTIFICIAL VENTILACIÓ Portes i finestres Aire condicionat -bomba de calor Extracció lavabos 100 m3/h

ENLLUMENAT Portes i finestres

Equips fluorescents Downlights led

Focus nau 300 W Focus exterior 120 W

SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Aigua potable procedent d’empresa subministradora

CALEFACCIÓ Aire condicionat-bomba de calor

LAVABO INODOR URINARI DUTXA FARMACIOLA BANY -1 1 1 - - - BANY -2 1 1 - - -

- Aquestes dependències van revestides de materials impermeables de fàcil neteja, fins al sostre.

ESTRUCTURA Pilars i bigues peraltades de formigó prefabricat. FORJAT Forjat d’estructura metàl·lica protegit al foc per assolir una R-90 i

plaques de prefabricat de formigó alveolar. TANCAMENTS EXTERIORS Panells de formigó prefabricat de 20 cm de gruix. TANCAMENTS MITJANERS Panells de formigó prefabricat de 20 cm de gruix. ESCALA Escala de formigó. ENVANS DIVISORS Tancaments tipus mampara. PAVIMENTS Paviment de formigó Paviment de gres en zona lavabos, recepció i serveis auxiliars.

- Totes les dependències es troben doncs, en condicions per l’activitat que es desenvolupa, tant en l’aspecte sanitari, com d’enllumenat i seguretat.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 11 de 78

3.2. MATÈRIES PRIMERES I AUXILIARS

Per la producció a obtenir anualment es necessitaran les matèries primes següents, de les quals es preveu que hi haurà un emmagatzematge màxim, segons s’indica a continuació:

Taller de reparacions de llantes de vehicles:

DESCRIPCIÓ U. CONSUM

ANUAL EMMAGATZEMATGE

MÀXIM Dissolvents l 420 55 Productes preparació l 250 75 Productes imprimació l 240 75 Additius l 12 2 Catalitzadors l 400 165 Vernissos l 500 63 Pintures l 500 95 Bases tintomèriques base aigua l 50 19 Massilles reparació llantes kg 75 10

3.2. PROCESSOS

A continuació es mostra el diagrama de procés per a l’activitat de reparació de llantes.

ACTIVITAT HORARI PERSONAL

Reparació de llantes de vehicles

Dilluns a divendres 09:00 a 14:00 hores 15:00 a 18:00 hores

1 administratiu 6 mecànics

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 12 de 78

3.3. PRODUCTES INTERMEDIS I FINALS

Els productes intermedis utilitzats per l’activitat són filtres de les extraccions, discs abrasius pel procés de llimats, dissolvents de neteja els i embalatges de les llantes.

DESCRIPCIÓ U. CONSUM ANUAL Discs abrasius u. 200 Filtres cabina de pintura u. 36 Filtres llimat u. 12 Embalatges cartró kg 10.000 Embalatges plàstic kg 300 Dissolvents de neteja estris pintura l 100

Es preveu que la producció anual de l’activitat, d’acord amb el present projecte serà la següent:

DESCRIPCIÓ U. PRODUCCIÓ ANUAL Reparacions de llantes (inclou pintat) u. 4.000 Equilibrats i alineacions u. 1.500

3.4. RELACIÓ DE MAQUINÀRIA. POTÈNCIA INSTAL·LADA

En la següent taula es presenta la relació de maquinària.

NÚM. DESCRIPCIÓ U. KW CV TOTAL POT. (KW) 1 Cabina de pintura 1 19,000 - 19,000 2 Desmuntador de rodes 1 1,100 - 1,100 3 Equilibrador de rodes 1 1 0,250 - 0,250 4 Desmuntador de rodes s/ palanca 1 2,250 - 2,250 5 Equip neteja ultrasons 1 12,000 - 12,000 6 Sorrejadora 1 2,400 - 2,400 7 Torn S90/310 1 7,500 - 7,500 8 Torn S90/260 1 5,500 - 5,500 9 Equilibrador de rodes 2 1 0,400 - 0,400 10 Llimadora de llantes 1 2,200 - 2,200 11 Compressor JOSVAL 1 15,000 - 15,000 12 Compressor PUSKA 1 7,500 - 7,500 13 Mola 1 0,450 - 0,450 14 Reciclatge dissolvents 1 - - - 15 Màquina exterior clima 1x1 1 1,700 - 1,700 16 Màquina exterior clima 1x1 1 1,700 - 1,700 17 Màquina exterior clima 1x1 1 1,700 - 1,700 18 Extractor bany 2 0,020 - 0,040 19 Termo elèctric 50 l 1 1,500 - 1,500 20 Enllumenat emergència 8 0,010 - 0,080 21 Equips fluorescents 14 0,018 - 0,252 22 Equips fluorescents 4x18 W 16 0,072 - 1,152 23 Downlight led 3 0,018 - 0,054 24 Endolls oficines - - - 3,500 25 Endolls taller - - - 7,772

TOTAL POTENCIA MAQUINÀRIA 95,000

La potencia total instal·lada es de 95,000 kW.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 13 de 78

3.5. INSTAL·LACIONS

3.5.1. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La instal·lació elèctrica d’aquest local és projectada i executada d’acord amb el Reglament electrotècnic de baixa tensió de 02-08-02 , i de les instruccions tècniques complementàries (ITC-BT-01 a BT-51), en particular:

- ITC-BT-20 a 24 sobre instal·lacions interiors o receptores. - ITC-BT-29 instal·lacions en locals amb risc d’incendi o explosió. - ITC-BT-30 instal·lacions en locals de característiques especials.

- A la documentació gràfica del projecte s’hi adjunta plànol amb indicació de de la situació dels mecanismes, en particular: maquinària, punts d’enllumenat, interruptors, endolls, aparells d’enllumenat d’emergència i senyalització.

Aquesta instal·lació forma part d’un projecte específic legalitzat davant el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, amb núm. de registre d’instal·lació BT-14-2102709-Q EN DATA DE 27/12/2018.

3.5.2. INSTAL·LACIÓ D’APARELLS A PRESSIÓ

Com aparells a pressió necessaris per aquesta activitat, es disposa de dos compressors amb dipòsit classe B la instal·lació dels quals està projectada i executada d’acord amb el Real Decret 2060/2008, de 12 de desembre, per el que s’aprova el Reglament d’equips a pressió i les seves instal·lacions tècniques complementàries, així com amb Ordre IUE/470/2009, de 30 d’octubre, que regula l’aplicació del reglament d’equips a pressió a Catalunya. La seva instal·lació es legalitzarà seguint les indicacions del Reglament d’Aparells a Pressió.

3.5.3. INSTAL·LACIÓ DE GAS

La instal·lació de gas natural existent en el taller compleix amb el Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento Técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11.

3.5.4. INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ

Tot i tractar-se d’un taller de reparació d’un component específic dels vehicles (llantes), aquestes arriben desmuntades i no es disposarà de vehicles a l’interior del taller.

Al no disposar de vehicles a l’interior de la nau no es produiran gasos nocius en proporció capaç de produir accidents.

Pel que fa a les cabines de pintura, aquestes disposen del seu propi sistema de ventilació, la qual dóna compliment a la normativa vigent.

La ventilació del despatx, els vestuaris i menjador serà natural a través de portes i finestres.

Cada bany disposarà d’un extractor de bany de 80 m3/h cadascun.

3.5.5. INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ

El despatx en planta baixa, els vestuaris i el menjador estan climatitzades mitjançant bombes de calor.

La instal·lació de climatització serà realitzada segons Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE).

No necessita projecte específic, ja que la potència absorbida és menor de 70 kW.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 14 de 78

La instal·lació d’aire condicionat consisteix de tres unitats partides 1x1 amb unitat interior tipus cassette amb una potència tèrmica de 5,5 kW de refrigeració i de 5,8 kW de calefacció cadascuna. La potència consumida per a cada unitat 1x1 és de 1,70 kW.

Les tres condensadores estan situades a la façana posterior (que dóna al pati posterior).

3.5.6. EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUÍMICS

Per al procés de reparació de llantes s’utilitzen productes inflamables als quals els hi és aplicable el Real Decret 656/2017, de 23 de juny, pel que s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries MIE APQ-0 a MIE APQ-10.

Donada la poca quantitat de productes emmagatzemats a l’activitat es disposa de dos armaris provats i certificats tipus 90 segons la norma UNE-EN 14470-1.

Aquests armaris disposaran d’un cartell visible amb la indicació d’inflamables.

S’organitzaran els productes inflamables de manera que:

- En un armari és col·locaran els productes inflamables amb frase de risc H225 fins a una capacitat màxima de 0,25 m3.

- En l’altre armari es col·locaran els productes inflamables amb frase de risc H226. Segons el RD 656/2017 es poden emmagatzemar 0,5 m3 de productes inflamables amb aquesta frase de risc dins un armari però la capacitat d’emmagatzematge serà menor per les característiques dels armaris del mercat.

L’emmagatzematge de productes químics es legalitzarà amb una memòria tècnica tal i com indica el Reial Decret 656/2017. 3.7. JUSTIFICACIÓ DEL CODI D’ACCESSIBILITAT A CATALUNYA

Al ser un establiment existent, li es d’aplicació els criteris generals d’aplicació de la normativa d’accessibilitat a les activitats en edificis existents. S’aplicaran els criteris d’accés i de cambres higièniques segons les TAAC (Taules d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya).

Es considera activitat sense modificacions pel que fa a la zona de recepció i serveis auxiliars de la nau.

Li serà d’aplicació el document TAAC DT-5.9 el qual regula en caràcter temporal l’accessibilitat a “Zones d’ús secundari en edificis i establiments d’ús industrial”.

Es disposa d’un despatx de 23,99 m2 en planta baixa.

Pel que fa als serveis auxiliars es disposa de dos banys en planta baixa (11,49 i 9,68 m2 respectivament) i d’uns vestuaris i un menjador en planta altell ( 23,40 i 17,63 m2 respectivament). La superfície total de serveis auxiliars és inferior a 100 m2.

- El criteri d’aplicació del DT-5.9 en oficines de naus correspon a intervencions que afecten parcialment una nau o recinte industrial existent i que tenen per objecte l’assignació d’un espai nou a aquest ús administratiu (canvi d’ús), ja sigui ampliant unes oficines existents, traslladant-les total o parcialment o creant una nova zona d’oficines Al tractar-se d’un despatx existent el qual no ha sofert modificacions, no li és d’aplicació el document TAAC DT-5.9.

- Atès que els espais auxiliars disposen d’una superfície 100 m2 el document TAAC DT-5.9 no disposa de cap requeriment.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 15 de 78

3.8 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA VIGENT EN MATÈRIA DE TALLERS DE REPARACIÓ DE VEHICLES, EQUIPS I COMPONENTS

3.8.1. OBJECTE

L’objecte d’aquest punt és justificar el compliment del decret 298/93 de 8 d’octubre de la Presidència de la Generalitat, pel qual es regula l’activitat industrial i prestació de serveis en els tallers de reparació de vehicles, dels seus equips i components.

Disposa de número de registre RASIC: 005008194

3.8.2. CLASSIFICACIÓ DEL TALLER

L’activitat que ens ocupa es dedica taller de reparació de llantes de vehicles. Taller independent.

3.8.3. CONDICIONS I REQUISITS DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL.

Es disposa de la documentació necessària per a la inscripció del taller:

- Relació de llocs de treball: mitjançant document adjunt s’acredita la qualificació professional i vinculació d’una persona contractada a temps sencer i responsable tècnic que tindrà, com a mínim, titulació de Formació Professional de 2n grau en automació o equivalent.

Tots els treballs i serveis esmentats s’entenen que s’efectuaran en els vehicles automòbils amb posterioritat al termini de la seva fabricació, i que siguin compatibles amb les Reglamentacions vigents en matèria de seguretat i sanitat.

Es disposa de l’equipament mínim necessari, com es pot veure en la relació de maquinària següent:

Mecànica

- Estris i eines d’equip motor, de caixa de canvis, de direcció, d’eixos, rodes i frens. - Dispositius per a la mesura de la compressió. - Premsa hidràulica. - Grua o aparell d’elevació de fins a 1.000 kg. - Comptador de revolucions de fins a 10.000 rpm. - Trepant portàtil de fins a 12 mm de diàmetre. - Compressor d’aire i dipòsit. - Fossat o elevador adequat. - Gat hidràulic sobre rodes. - Bancs de treball i carretons de transport. - Jocs d’estris, eines manuals i material complementari. - Dipòsit/s d’oli amb quatre-cents litres de capacitat total mínima.

Pintura

- Equip de pintura a pistola. - Compressor d’aire i dipòsit. - Cabina o recinte condicionat per pintar. - Polidora. - Pistola per a aplicació de pastes dures. - Joc d’estris de pintura, espàtules i material complementari..

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 16 de 78

ESPECIALITATS

Reparació de pneumàtics:

- Compressor d’aire i dipòsit. - Gat hidràulic - Màquina per a reparació de cambres. - Desmuntadora automàtica de cobertes. - Màquina d’equilibrar conjunts de rodes. - Inflador de pneumàtics. - Jocs d’estris, eines manuals i material complementari.

En la façana del taller es disposarà de placa distintiu corresponent de les característiques següents:

- Quadrada de 480 mm de costat - Fons de color blau - La part superior estarà dividida en 4 rectangles verticals separats entre sí, destinats a cadascun dels símbols representatius de les branques a què es dedica el taller. - La part mitja de la placa destinada a indicar les especialitat. - La zona inferior dividida a la vegada en 2 zones està destinada a estampar-hi les sigles de la província, el contrast i el núm. de Registre Industrial. Com a peces de recanvi s’utilitzaran: - Originals

El taller està obligat a presentar al client i a entregar-li, un cop finalitzada la reparació, les peces, elements o conjunts que hagin estat substituïts, llevat renúncia expressa d’aquest.

Resta prohibida tota substitució innecessària de peces, quan això suposi un increment de cost per a l’usuari o una possible degradació del vehicle.

3.8.4. INFORMACIÓ A L’USUARI

S’exhibiran al públic en forma perfectament visible:

- Els preus aplicables per hora de treball per serveis concrets, així com els preus d’altres serveis que es realitzin fora de la jornada laboral, per despeses d’estada, etc... - En l’exterior, l’horari de prestació de serveis - Cartell de drets del consumidor

El taller tindrà a disposició del públic albarans- factures que acreditin el preu i l’origen de les peces emprades a la reparació.

3.8.5. DRET D’ADMISSIÓ

El taller atendrà al públic sempre que les peticions siguin presentades dins de l’horari establert a tal efecte.

Els serveis coberts per garantia tindran caràcter prioritari.

3.8.6. D’ALTRES

En quan a pressupostos, facturació, despeses d’estada, garanties, reclamacions, infraccions i sancions es complirà el establert en els articles 14, 15, 16, 17, 19 i 20 del Decret 298/93 de 8 d’octubre de la Presidència de la Generalitat.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 17 de 78

3.9 JUSTIFICACIÓ ACCIDENTS GREUS

L’activitat utilitza i emmagatzema substàncies pertanyents a l’annex I del RD 840/2015, de 21 de setembre, pel que s’aproven les mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses, però en quantitats inferiors als límits establerts en aquest Reial Decret.

A continuació es justifica que les quantitats de les substàncies de l’annex I del RD 840/2015 presents a l’establiment de SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. no superen els límits establerts en el RD 840/2015 per la qual cosa l’activitat queda EXCLOSA de la seva aplicació:

Per a la realització de l’estudi es parteix del llistat de substàncies químiques perilloses que poden estar presents en l’activitat, aportat per SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. i que s’adjunta a l’Annex: taula de productes químics.

A partir de l’anàlisi dels riscos de cada substància extrets de les fitxes de seguretat de cada producte, s’agrupen les substàncies en funció de la classificació de l’Annex I, part 1 i part 2 del RD 840/2015 per tal de comprovar si se superen els límits establerts per a cada substància o agrupació d’aquestes segons el risc.

El RD 840/2015 classifica els establiments en tres tipologies:

- Establiment exclòs: establiment on la presència de substàncies no superi la columna 2 de l’annex 1 part 1 o part 2. Aquests establiments no hauran de donar compliment a aquest RD.

- Establiment de nivell inferior: Establiment en el que hi hagi presents substàncies perilloses en quantitats iguals o superiors a la columna 2 de l’annex 1 part 1 o part 2, però inferiors a la columna 3 de l’annex 1 part 1 o part 2. Tot això utilitzant, quan sigui aplicable la regla de suma de la nota 4 de l’annex 1.

- Establiment de nivell superior: Establiment en el que hi hagi presents substàncies perilloses en quantitats iguals o superiors a la columna 3 de l’annex 1 part 1 o part 2. Tot això utilitzant, quan sigui aplicable la regla de suma de la nota 4 de l’annex 1.

D’entre les substàncies exposades a l’Annex I part 1 i part 2 del 840/2015 , les substàncies existents en les instal·lacions de SERVILLANTA CATALUNYA, S.L. són les que mostra les taules de riscos per tipologia adjuntes i proporcionades per SERVILLANTA CATALUNYA, S.L.. Les taules següents mostren els límits exposats pel RD i la quantitat màxima existent a la instal·lació, una vegada agrupades les substàncies en funció dels riscos exposats en les fitxes de seguretat.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 18 de 78

Part 1 Categories de substàncies perilloses.

Aquesta part comprèn totes les substàncies perilloses incloses en les categories de perill enumerades en la columna 1:

Columna 1 Columna 2

Columna 3

Categories de perill de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1272/2008, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008.

Quantitats llindar (en tones) de les

substàncies perilloses a què fa referència

l’article 3, apartat 10, als efectes d’aplicació dels

Emmagatzematge màxim en l’activitat

Classificació

Requisits de nivell inferior

Requisits de nivell superior

(en tones)

Secció «H» – PERILLS PER A LA SALUT H1 TOXICITAT AGUDA – Categoria 1, totes les vies d’exposició.

5 20 0

H2 TOXICITAT AGUDA – - Categoria 2, totes les vies d’exposició - Categoria 3, via d’exposició per inhalació (vegeu la nota 7)

50 200 0,002

<2% No computa

H3 TOXICITAT ESPECÍFICA EN DETERMINATS ÒRGANS (STOT) – EXPOSICIÓ ÚNICA STOT SE Categoria 1.

50 200 0

Secció «P» – PERILLS FÍSICS

P1a EXPLOSIUS (vegeu la nota 8) - Explosius inestables o - Explosius de les divisions 1.1, 1.2, 1.3, 1.5 o 1.6, o - Substàncies o mescles que tinguin propietats explosives d’acord amb el mètode A.14 del Reglament (CE) núm. 440/2008, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008 (vegeu la nota 9), i no pertanyin a les classes de perill «peròxids orgànics» o «substàncies o mescles que reaccionen espontàniament».

10 50 0

P1b EXPLOSIUS (vegeu la nota 8) Explosius de la divisió 1.4 (vegeu la nota 10).

50 200 0

P2 GASOS INFLAMABLES Gasos inflamables de les categories 1 o 2.

10 50 0

P3a AEROSOLS INFLAMABLES Aerosols «inflamables» de les categories 1 o 2, que continguin gasos inflamables de les categories 1 o 2 o líquids inflamables de la categoria 1.

150 (net) 500 (net) 0

P3b AEROSOLS INFLAMABLES Aerosols «inflamables» de les categories 1 o 2, que no continguin gasos inflamables de les categories 1 o 2 o líquids inflamables de la categoria 1.

5.000 (net)

50.000 (net)

0

P4 GASOS COMBURENTS Gasos comburents de la categoria 1.

50 200 0

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 19 de 78

P5a LÍQUIDS INFLAMABLES - Líquids inflamables de la categoria 1, o - Líquids inflamables de les categories 2 o 3 mantinguts a una temperatura superior al seu punt d’ebullició, o - Altres líquids amb un punt d’inflamació ≤ 60°C, mantinguts a una temperatura superior al seu punt d’ebullició (vegeu la nota 11).

10 50 0,5 No classificat

P5b LÍQUIDS INFLAMABLES - Líquids inflamables de les categories 2 o 3 quan les condicions particulars de procés, per exemple pressió o temperatura elevades, puguin crear perills d’accidents greus, o - Altres líquids amb un punt d’inflamació ≤ 60°C quan les condicions particulars de procés, per exemple pressió o temperatura elevades, puguin crear perills d’accidents greus (vegeu la nota 11).

50 200 0

P5c LÍQUIDS INFLAMABLES - Líquids inflamables de les categories 2 o 3 no compresos a P5a i P5b.

5.000 50.000 0

P6a SUBSTÀNCIES I MESCLES QUE REACCIONEN ESPONTÀNIAMENT i PERÒXIDS ORGÀNICS - Substàncies i mescles que reaccionen espontàniament dels tipus A o B o peròxids orgànics dels tipus A o B.

10 50 0

P6b SUBSTÀNCIES I MESCLES QUE REACCIONEN ESPONTÀNIAMENT i PERÒXIDS ORGÀNICS - Substàncies i mescles que reaccionen espontàniament dels tipus C, D, E o F o peròxids orgànics dels tipus C, D, E, o F.

50 200

0

P7 LÍQUIDS I SÒLIDS PIROFÒRICS - Líquids pirofòrics de la categoria 1 - Sòlids pirofòrics de la categoria 1.

50 200 0

P8 LÍQUIDS I SÒLIDS COMBURENTS - Líquids comburents de les categories 1, 2 o 3, o Sòlids comburents de les categories 1, 2 o 3.

50 200 0

Secció «E» – PERILLS PER AL MEDI AMBIENT E1 Perillós per al medi ambient aquàtic en les categories aguda 1 o crònica 1.

100 200 0,056 <2% No computa

E2 Perillós per al medi ambient aquàtic en la categoria crònica 2.

200 500 0,051 <2% No computa

Secció «O» – ALTRES PERILLS O1 Substàncies o mescles amb indicació de perill EUH014.

100 500 0

O2 Substàncies i mescles que, en contacte amb l’aigua, desprenen gasos inflamables de categoria 1.

100 500 0

O3 Substàncies o mescles amb indicació de perill EUH029.

50 200 0

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 20 de 78

Part 2 Substàncies perilloses nominades:

Columna 1

Número CAS (1)

Columna 2

Columna 3

Classificació

Substàncies perilloses Quantitats llindar (en

tones) als efectes d’aplicació dels

Emmagatzematge màxim en l’activitat

Requisits de nivell inferior

Requisits de nivell superior

(en tones)

1. Nitrat d’amoni (vegeu la nota 12) - 5.000 10.000 0 2. Nitrat d’amoni (vegeu la nota 13) - 1.250 5.000 0 3. Nitrat d’amoni (vegeu la nota 14) - 350 2.500 0 4. Nitrat d’amoni (vegeu la nota 15) - 10 50 0 5. Nitrat de potassi (vegeu la nota 16)

- 5.000 10.000 0

6. Nitrat de potassi (vegeu la nota 17)

- 1.250 5.000 0

7. Pentaòxid de diarsènic, àcid arsènic (V) i/o sals

1303-28-2

1 2 0

8. Triòxid d’arsènic, àcid arseniós (III) i/o sals

1327-53-3

0,1 0

9. Brom 7726-95-6

20 100 0

10. Clor 7782-50-5

10 25 0

11. Compostos de níquel en forma pulverulenta inhalable: monòxid de níquel, diòxid de níquel, sulfur de níquel, disulfur de triníquel, triòxid de diníquel

- 1 0

12. Etilenimina 151-56-4 10 20 0 13. Fluor 7782-41-

4 10 20 0

14. Formaldehid (concentració ≥ 90%)

50-00-0 5 50 0

15. Hidrogen 1333-74-0

5 50 0

16. Àcid clorhídric (gas liquat) 7647-01-0

25 250 0

17. Derivats d’alquilplom - 5 50 0 18. Gasos inflamables liquats de les categories 1 o 2 (inclòs el GLP) i gas natural (vegeu la nota 18)

- 50 200 0

19. Acetilè 74-86-2 5 50 0 20. Òxid d’etilè 75-21-8 5 50 0 21. Òxid de propilè 75-56-9 5 50 0 22. Metanol 67-56-1 500 5.000 0 23. 4,4′-metilen-bis (2-cloroanilina) i/o les seves sals en forma pulverulenta

101-14-4 0,01 0

24. Isocianat de metil 624-83-9 0,15 0 25. Oxigen 7782-44-

7 200 2000

0

26. 2,4-diisocianat de toluè 2,6-diisocianat de toluè

584-84-9 91-08-7

10 100 0

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 21 de 78

27. Diclorur de carbonil (fosgen) 75-44-5 0,3 0,75 0 28. Arsina (trihidrur d’arsènic) 7784-42-

1 0,2 1

0

29. Fosfina (trihidrur de fòsfor 7803-51-2

0,2 1 0

30. Diclorur de sofre 10545-99-0

1 0

31. Triòxid de sofre 7446-11-9 15 75 0 32. Policlorodibenzofurans i policlorodibenzodioxines (inclosa la TCDD) calculades en equivalent de TCDD (vegeu la nota 20)

- 0,001

0

33. Els CARCINÒGENS següents o les mescles que continguin els carcinògens següents en concentracions superiors al 5% en pes: 4-aminodifenil i/o les seves sals, triclorobenzè, bencidina i/o les seves sals, èter bis (clorometílic), èter clorometílic i metílic, 1,2-dibromoetà, sulfat de dietil, sulfat de dimetil, clorur de dimetil- carbamoil, 1,2-dibrom-3- cloropropà, 1,2-dimetilhidrazina, dimetilnitrosamina, triamida hexametilfosfòrica, hidrazina, 2-naftilamina i/o les seves sals, 4-nitrodifenil o 1,3 propansulfona

- 0,5 2

0

34. Productes derivats del petroli i combustibles alternatius a) gasolines i naftes b) querosens (inclosos carburoreactors) c) gasoils (inclosos els gasoils d’automoció, els de calefacció i els components utilitzats en les mescles de gasoils comercials) d) fueloils pesants e) combustibles alternatius als productes esmentats a les lletres a) a d) destinats a les mateixes finalitats i amb propietats similars pel que fa a la inflamabilitat i els perills mediambientals

- 2.500 25.000

0,1 <2% No

computa

35. Amoníac anhidre 7664-41-7

50 200 0

36. Trifluorur de bor 7637-07-2

5 20 0

37. Sulfur d’hidrogen 7783-06-4

5 20 0

38. Piperidina 110-89-4 50 200 0 39. Bis(2-dimetilaminoetil) (metil)amina

3030-47-5

50 200 0

40. 3-(2-etilhexiloxi)propilamina 5397-31-9

50 200 0

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 22 de 78

41. Mescles(*) d’hipoclorit de sodi classificades com a perilloses per al medi ambient aquàtic en la categoria 1 de perill agut [H400] que continguin menys d’un 5% de clor actiu i no estiguin classificades en cap altra categoria de perill en la part 1 de l’annex I. (*) Sempre que la mescla, en absència d’hipoclorit de sodi, no estigui classificada com a perillosa per al medi ambient aquàtic en la categoria 1 de perill agut [H400].

200 500

0

42. Propilamina (vegeu la nota 20) 107-10-8 500 2000 0 43. Acrilat de terc-butil (vegeu la nota 21)

1663-39-4

200 500 0

44. 2-metil-3-butenonitril (vegeu la nota 21)

16529-56-9

500 2000 0

45. Tetrahidro-3,5-dimetil-1,3,5-tiadiazina-2-tiona (dazomet) (vegeu la nota 21)

533-74-4 100 200 0

46. Acrilat de metil (vegeu la nota 20)

96-33-3 500 2000 0

47. 3-metilpiridina (vegeu la nota 21)

108-99-6 500 2000 0

48. 1-bromo-3-cloropropà (vegeu la nota 20)

109-70-6 500 2000 0

(1) El número CAS es mostra només a títol indicatiu

Les substàncies existents a l’activitat no superen els límits de la columna 2 de les taules de la part 1 i part 2.

SUBSTÀNCIES PERILLOSES PER AL MEDI AMBIENT Les substàncies perilloses per al medi ambient existents no computen a efectes de càlcul degut a que estan en quantitats inferiors al 2 % del valor llindar.

SUBSTÀNCIES PERILLOSES PER A LA SALUT Les substàncies perilloses per al medi ambient existents no computen a efectes de càlcul degut a que estan en quantitats inferiors al 2 % del valor llindar.

SUBSTÀNCIES AMB PERILL FÍSIC

Únicament les substàncies inflamables superen el 2% de la quantitat indicada com a llindar, de manera que no té sentit aplicar la regla de la suma de la nota 4 de l’Annex 1.

Aquestes substàncies no superen el llindar dels requisits de nivell inferior

L’establiment de SERVILLANTA CATALUNYA S.L., amb les quantitats de productes químics exposats en el present projecte NO QUEDA CLASSIFICAT, per la qual cosa NO HA DE DONAR COMPLIMENT AL RD 840/2015.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 23 de 78

3.10.- CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL

Les característiques del sòl on s’emplaça l’activitat són les següents:

-- Caracterització litològica i estructural dels materials és:: -- Descripció: Terrassa fluvial (graves, sorres i llims

sorrencs)).. - Segons litologia i edat: Dipòsits sedimentaris del Cenozoic. - Era geològica: – Cenozoic. - Període geològic: – Quaternari. - Època geològica: – Holocè Inferior.

-- El nivell freàtic d’aigua és d’aproximadament 6,00 m..

-- No són necessàries mesures d’adequació a aplicar per a la implantació de l’activitat..

3.11.- PERMÍS ABOCAMENTS DEL CONSORCI BESÒS TORDERA

En paral·lel amb la presentació d’aquest projecte se sol·licitarà el permís d’abocaments del CONSORCI BESÒS TORDERA. 4. DADES MEDI AMBIENTALS

4.1. EMISSIONS A L’ATMOSFERA

4.1.1. DESCRIPCIÓ I CLASSIFICACIÓ DELS FOCUS EMISSORS

L’establiment on es desenvolupa l’activitat tracta d’una nau adossada pels dos costats situada al carrer Can Cabanyes, 81 del terme municipal de Granollers.

Aquesta nau es troba a 120 m de l’Espai Natural de Can Cabanyes, el qual pertany a la Xarxa Natura 2000 de la Generalitat de Catalunya.

Degut al procés de reparació de llantes es disposa de quatre focus emissors a l’atmosfera resultat dels següents processos:

- Procés de pintat de la llanta en cabina de pintura.

o Extracció aire cabina de pintura

o Extracció gasos combustió gas natural caldera.

- Procés de llimat de les llantes.

- Neteja d’estris de pintura.

El llistat de productes dissolvents i les respectives quantitats s’adjunten a l’Annex: productes químics.

FOCUS EMISSOR CABINA DE PINTURA

El focus emissor de l’activitat serà degut al procés de pintat:

Els productes de pintat, envernissat i altres productes de renovació de l’acabat de les carrosseries utilitzats en l’activitat compliran amb els requeriments establerts en el Real Decret 117/2003 sobre limitació de emissió de compostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitats, així com en el Real Decret 227/2006, pel que es complementa el règim jurídic sobre la limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils en determinades pintures i vernissos i en productes de renovació de vehicles.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 24 de 78

PROCÉS DE PINTAT

Per al procés de pintat es disposa d’una cabina de pintura de llantes que agafen aire de l’exterior del local mitjançant conducte a coberta i disposen d’un conducte d’extracció d’aire fins a l’exterior a coberta..

Prèviament a entrar a la cabina l’aire és filtrat per un filtre de partícules. La cabina disposa d’equip escalfador d’aire, per aquesta raó hi haurà fums de combustió.

La cabina treballa en un sol règim:

- Règim de pintat: l’aire provinent de l’exterior és filtrat, escalfat, passa per la cabina durant el procés de pintat, surt de la cabina passant per un conjunt de filtres de partícules i finalment és evacuat a l’exterior pel conducte d’extracció, que conduirà l’aire fins a la coberta. El cabal d’aire utilitzat és d’uns 18.000 m3³/h d’aire. La operació de pintat es realitza mitjançant pistola.

Les pintures utilitzades en el procés de pintat són majoritàriament pintures base aigua, excepte les laques d’acabat que són base dissolvent, donant compliment al Real Decret 227/2006, pel que es complementa el règim jurídic sobre la limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils en determinades pintures i vernissos i en productes de renovació de vehicles. En cas que es requereixi es dotarà de les instal·lacions d’evacuació de gasos de les cabines de pintura d’un filtres.

SORTIDA DE FUMS CREMADOR CABINA DE PINTURA

Segons l’article 112f.1 del POUM, de Granollers, els conductes d’evacuació de fums de cocció o combustió de les activitats tindran una altura mínima que superarà en 1m l’altura de les carenes dels edificis existents en un radi de 10m, i igualarà la de les obertures habitades dels edificis existents en una radi d’entre 10 i 30m.

Existeix una sortida de fums de combustió del cremador de la cabina de pintura de 140 kW tèrmics que sobresortirà 1,00 m per d’amunt de la coberta de la nau.

FOCUS EMISSOR LLIMAT LLANTES

Es realitza un procés de preparació de les llantes a reparar mitjançant el llimat i polit superficial per extreure’n la pintura antiga i deixar la superfície preparada per al pintat.

Aquest procés es realitza sobre un plat aspirant que disposa de filtres de partícules i extractor, i que evacua l’aire aspirat a través d’un focus vehiculat fins a 1 m per sobre de la coberta de la nau.

El cabal d’extracció serà de 7.000 m3/h i el diàmetre de 350 mm.

Els contaminants emesos seran partícules en suspensió (PS).

FOCUS EMISSOR RENTAT D’ESTRIS DE PINTAT

Es disposa d’un focus vehiculat no sistemàtic degut a la neteja d’estris de pintat. Aquest es realitza en una màquina de neteja i s’utilitza durant 15 min/dia, inferior al 5% del temps de funcionament de l’activitat (8hx60min = 480 min x 15% = 24 min).

Els contaminants emesos seran COV’s.

Els COVs s’extrauran a través d’un focus vehiculat fins a 1 m per sobre de la coberta de la nau. El diàmetre del focus serà de 150 mm.

La situació de cada focus emissor a l’atmosfera és la següent:

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 25 de 78

Núm. focus

Denominació focus COORDENADES UTM

Tipus de focus X Y

1 EXTRACCIÓ CABINA PINTURA 438.899,40 4.602.243,80 Sistemàtic

2 CALDERA CABINA 438.900,70 4.602.244,80 Sistemàtic

3 EXTRACCIÓ LLIMAT LLANTES 438.893,90 4.602.237,80 Sistemàtic

4 RENTAT D’ESTRIS DE PINTAT 438.891,70 4.602.250,60 No Sistemàtic

Es classifica l’establiment tenint en compte les indicacions de la Instrucció tècnica del servei de vigilància i control de l’aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya.

Per a classificar un establiment d’acord amb el CAPCA (Annex del RD100/2011), s’han d’identificar totes les activitats potencialment contaminats que tenen lloc a l’establiment i se’ls ha d’assignar un codi CAPCA tenint en compte que si hi ha activitats similars, s’ha de sumar la seva potència tèrmica nominal o capacitat de producció associada o capacitat de consum de dissolvent.

Un cop identificat el CAPCA de totes les activitats, s’ha d’assignar a l’establiment el CAPCA de l’activitat principal o bé el de l’activitat més restrictiva encara que no sigui la principal.

Per classificar els focus, s’ha d’identificar l’activitat potencialment contaminant associada a cada focus i, amb excepció de les activitats que utilitzin dissolvents, se li ha d’assignar el grup: A, B, C, -, atenent a la seva potència o capacitat associada independentment que hi hagi més focus amb activitats associades d’un mateix tipus.

Per al cas d’activitats amb consum de dissolvent, s’ha de considerar la capacitat de consum total de l’activitat.

EL consum de COV’s de l’activitat, segons la taula de productes químics adjunta a l’Annex, és de 1,73 t/any.

Es disposa d’alguns productes químics amb frases de risc H360FD i H360D (CMR) però amb un consum total inferior a 1 tona.

Atès que l’establiment se situa a menys de 500 m d’un espai pertanyent a la Xarxa Natura, les activitats pertanyents al grup B han de passar a considerar-se al grup A, les pertanyents al grup C han de passar a considerar-se grup B i les activitats sense grup han de passar a considerar-se grup C.

a) Focus vehiculats sistemàtics

Es consideren emissions sistemàtiques aquelles que es produeixen de forma contínua o intermitent i sempre que existeixin emissions esporàdiques amb una freqüència mitjana superior a dotze vegades per any natural, amb una duració individual superior a una hora, o amb qualsevol freqüència, quan la duració global de les emissions sigui superior al 5 per 100 del temps de funcionament de la planta.

El focus 1 és classifica segons el Catàleg d’activitats potencialment contaminants a l’atmosfera CAPCA-2010 com a:

- Renovació de l’acabat de vehicles a.e.a amb capacitat de consum de dissolvent (c.c.d.)<=200 t/any o de 150 kg/hra i >0,5 t/any.

El focus 2 és classifica segons el Reial Decret 1042/2017 sobre limitació de les emissions a l’atmosfera d’instal·lacions de combustió com a:

- Caldera de combustió amb potència tèrmica nominal <250 KWt

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 26 de 78


- Tractament físic o mecànic del ferro o l’acer (granallat, llimat,...).

El codi CAPCA de l’establiment correspon a l’activitat principal de renovació d’acabat de vehicles

- C-06 01 02 03

Núm. focus

Núm. de llibre de registre

(1)

Denominació del focus

(2) Codi CAPCA (3)

Capacitats i potències

instal·lades (MWt) (4)

Combus-tible (5)

Diàmetre intern

xemeneia (m)

Alçada xemeneia

(m) (6)

Contami-nants

emesos

Concentració prevista

(mg/Nm3)

1 En tràmit EXTRACCIÓ

CABINA PINTURA

C- 06 01 02 03 No Aplica No

Aplica 0,5 4,69 COV’s

6,7 mgC/Nm3

2 En tràmit CALDERA CABINA

C - 03 01 03 05 0,14 Gas

natural 0,25 5,11

-gasos combusti

ó --


LLIMAT LLANTES

C- 04 02 08 03 No Aplica No

Aplica 0,35 8,41 PS <20

b) Focus vehiculats no sistemàtics

Es disposa d’un focus vehiculat no sistemàtic degut a la neteja d’estris de pintat. Aquest es realitza en una màquina de neteja i s’utilitza durant 15 min/dia, inferior al 5% del temps de funcionament de l’activitat (8hx60min = 480 min x 15% = 24 min).


-- Altres neteges de superfícies en la indústria amb un consum <= 2 t/any.

Núm. focus

Núm. de llibre de registre

(1)

Denominació del focus

(2) Codi CAPCA (3)

Capacitats i potències

instal·lades (MWt) (4)

Contami-nants

emesos

Hores funcio-nament

anual del fucus

Hores funciona

ment anual

establi-ment

Durada emissió respecte funciona-ment de l’establi-ment (%)

Freqüèn-cia

d’emis-sions


RENTAT ESTRIS

C- 06 02 04 04 No Aplica COV’s 55 1760 3 %

Diària (15 m

in.)

Els COVs s’extrauran a través d’un focus vehiculat fins a 1 m per sobre de la coberta de la nau. El diàmetre del focus serà de 150 mm.

c) Emissions difuses

No se’n disposen.

d) Torxes de seguretat

No se’n disposen.

e) Aplicació del Reial Decret 117/2003

L’activitat és classifica segons l’Annex I del Reial Decret 117/2003:

- 12a. Renovació de l’acabat de vehicles. El recobriment d’un vehicle de carretera o d’una part d’aquell, realitzats com a part de la reparació, conservació decoració del vehicle fora de les instal·lacions de fabricació Correspon a la reparació de llantes en cabina de pintura.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 27 de 78

Al procés de renovació de l’acabat de vehicles supera el llindar de consum definit a l’Annex II del present Reial Decret (consum COV’s 1,73 t/any>0,5 t/any). LI ÉS D’APLICACIÓ EL REIAL DECRET 117/2003.

- El titular de qualsevol de les instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reial Decret ha de facilitar les dades necessàries a l’òrgan competent perquè aquest pugui comprovar el compliment de les obligacions que s’hi estableixen. Aquesta informació s’ha de subministrar, almenys, una vegada l’any, i sempre que sigui sol·licitada per part de l’òrgan competent.

o No es requereixen mesuraments en el cas en què no es necessiti un equip de reducció al final del procés per complir aquest Reial Decret Atès que no es requereix de cap equip de reducció d’emissions, no caldrà realitzar mesuraments de forma anual. Es realitzaran mesures cada 5 anys.

- Quan en una instal·lació s’utilitzin substàncies o preparat que, a causa del seu contingut en compostos orgànics volàtils classificats com a carcinògens, mutàgens o tòxics per la reproducció s’han de complir, en tot cas i amb independència que s’estableixi un sistema de reducció d’emissions, els valors límit d’emissió següents:

o 2 mg/Nm3, en el cas d’emissions de compostos orgànics volàtils que tinguin assignats les frases de risc R45 (H350), R46 (H340), R49 (H350), R60 (H360) i R61 (H360) quan el cabal màssic de la suma dels compostos sigui més gran o igual a 10 g/h El consum anual d’aquests productes és de 14 kg/any (8 g/h).

4.1.2. MESURES DE PREVENCIÓ I CONTAMINACIÓ A L’ATMOSFERA

En aquest apartat s’indiquen els límits d’emissió que han de respectar tots els focus vehiculats de l’establiment classificats pel CAPCA i els mètodes de mesura en cas que li sigui d’aplicació.

Llibre de registre

Denominació focus Contaminant Límit d’emissió

(mg/Nm3) Mètode de

mesura Periodicitat

Mesura

1 EXTRACCIÓ CABINA PINTURA COVS 50 UNE EN 12619 Cada 5 anys.

2 CALDERA CABINA NO2 450 Exempt

(Decret 139/18) Exempt

CO 100

3 EXTRACCIÓ LLIMAT LLANTES PS 20 Exempt

(Decret 139/18) Exempt

4 EXTRACCIÓ RENTAT ESTRIS COVS 50 Exempt Exempt

No es requereixen de condicions específiques de prevenció de les emissions a l’atmosfera ja que es dóna compliment als límits establerts per la normativa vigent.

4.1.3.- ALTRES CONDICIONS GENERALS

Es prepararà orificis de presa de mostres en la conducció d’extracció per a possibilitar-ne la seva analítica.

La extracció serà evacuada a la part alta de la coberta mitjançant conductes que transcorreran per una zona preparada per aquesta finalitat, segons indicacions dels plànols adjunts.

La ventilació de la zona de treball es realitzarà mitjançant aportació d’aire exterior mitjançant portes i finestres de la nau. Degut a que tots els processos que puguin generar pols o fums es realitzen en l’interior de cabines tancades o plats aspirants , l’aire de la ventilació de la resta del local no estarà contaminat.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 28 de 78

L’empresa haurà de presentar anualment un Pla de Gestió de dissolvents davant del Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat de Catalunya. 4.2. DADES DE LES EMISSIONS DE SOROLL I VIBRACIONS

Descripció del local i situació respecte als veïns

L’activitat es durà a terme en l’horari diürn d’acord amb l’ordenança municipal.

La relació següent d’edificis confrontats, s’entenen situats segons es miren per un observador situat a l’exterior del local i mirant a la façana principal del local:

- Façana principal: Pati de l’activitat i carrer Can Cabanyes. - Façana posterior: Pati de l’activitat i nau industrial. - Lateral esquerra: Nau industrial - Lateral dreta: Nau industrial - Plantes superiors: Coberta

Els focus emissors de soroll existents al local, estan localitzats i són els següents:

Focus situats a l’interior del local:

Els principals focus emissors de sorolls a l’interior del local seran deguts a la maquinària.

FOCUS SOROLL NOMBRE dBA unitari Llimadora de llantes 1 80 Cabina pintura 1 75 Sorrejadora 1 80 Nivell de pressió sonora global (dBA) 83,60 dBA

Els límits a ambient exterior:

Els nivells a garantir en el límit de la finca seran els que es mostren en la taula anterior. Tenint en compte les característiques constructives de l’activitat:

Condicions dels elements constructius

ELEMENTS CONSTRUCTIUS VERTICALS

ELEMENT GRUIX

(cm)

MASSA UNITÀRIA (kg/m2)

AÏLLAMENT ACÚSTIC A SOROLL AERI (dBA)

Projectat Exigit Parets exteriors de panell de formigó prefabricat.

20 460 52 >31,60

El nivell d’aïllament exigit en els tancaments exteriors serà de 31,60 dBA (en horari diürn).

Nivell resultant = 83,60 - 52 = 31,60 dBA < 65 dBA (horari diürn)

Per tant, l’estimació dels nivells d’emissió, no superaran els valors guia d’immissió establerts en l’annex 3 del decret 176/2009.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 29 de 78

Focus situats a l’exterior del local:

Els principals focus emissors de sorolls a l’exterior del local seran deguts a la climatització:

FOCUS SOROLL NOMBRE dBA unitari Compressor 2 75 Màquines exteriors climatització 3 55 Nivell de pressió sonora global (dBA) 78,10 dBA

El receptor més sensible correspon a la façana de la nau posterior veïna, la qual se situa a 8,90 m. L’atenuació provocada per la propagació en espai lliure amb una distància de 8,90 m, respecte a la façana més exposada de la nau col.lindant serà:

Nivell resultant = Lemissió - 20*log (d²) = 59,11 dBA < 65 dBA (horari diürn)

Per tant, l’estimació dels nivells d’emissió, no superaran els valors guia d’immissió establerts en l’annex 3 del decret 176/2009. 4.3. CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

Aquest instal·lació donarà compliment al Decret 190/2015, de 25 d’agost, de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn de Catalunya.

4.3.1. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL.LACIÓ

L’activitat en qüestió disposa d’enllumenat exterior tal i com es mostra en el plànol adjunt. Aquest enllumenat té les característiques següents:

- Es disposa d’un focus de 120 W a la façana principal orientat cap al terra (0o) per tal d’orientar el pati davanter. La il·luminació està limitada a l’interior de la parcel·la, mitjançant la orientació cap al terra del focus exterior.

- El flux lluminós total de la instal·lació serà de 6,5 klm

- Zona de vulnerabilitat lumínica : E3 (segons el mapa de contaminació lluminosa de la Generalitat de Catalunya següent).

Al no superar els 500 klm en una instal·lació situada en zona E3 no es requereix de projecte tècnic i es justifica la instal·lació en forma de memòria tècnica en aquest apartat del present projecte.

Classificació de la zona: E3 Protecció moderada.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 30 de 78

- Règim estacional de funcionament : tot l’any

- Horaris de funcionament :

L’únic focus exterior de l’activitat situat a la façana principal es mantindrà obert en horari nocturn com a il·luminació de seguretat per tal que el servei de vigilància del polígon pugui realitzar les seves funcions.

4.3.2. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS LÍMITS ESTABLERTS EN L’ ANNEX 2, PUNT 1 DEL DECRET 190/2015, PER A ZONA E3:

Els requeriments del decret 190/2015 en instal·lacions industrials en Zona E3 són:

1.- Tipus làmpada: li correspon l’ús de làmpades Tipus III , tant per horari diürn com nocturn (Annex 2, punt 1 del Decret 190/2015). Làmpades que tinguin menys d’un 15% de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780 nm.

Vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) o halogenurs metàl·lics o LED, de 180W, 270W o 400W de potència.

En cas de no poder justificar documentalment aquest percentatge s’acceptaran per a Tipus III les làmpades amb temperatura de color superior a 3.000 K i igual o inferior a 4.200 K.

Totes les làmpades que s’instal·lin en enllumenat exterior han de ser de classe d’eficiència energètica A, A+ o A++ i complir amb les restriccions de mercuri de les directives de la unió europea.

2.- Percentatge màxim de Flux lluminós d’hemisferi superior (FHSinst) :

Zona E3 li correspon: Horari de vespre FHSinst (%) < 10% Horari de nit FHSinst (%) < 5%

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 31 de 78

3.- Intrusió lumínica :

Zona E3 li correspon: a) Nivell màxim d’il·luminació intrusa (lux):

Horari de vespre < 10 lux Horari de nit < 5 lux

b) Intensitat lluminosa màxima (cd): Degut que al voltant de la parcel.la no hi ha àrees protegides no es requereix cap limitació.

4.- Nivells màxims de luminància exterior comercial i publicitari: L’activitat no disposarà d’enllumenat comercial ni publicitari.

5.- Nivells màxims de luminància per a l’enllumenat exterior ornamental: L’activitat no disposarà d’enllumenat exterior ornamental. 4.3.3 SOLUCIÓ ADOPTADA

L’activitat en qüestió disposa d’un projector halogenur metàl·lic (HIT) de 150 W situat a la façana principal que dóna al carrer Can Cabanyes.

Aquest focus es troba encarat cap al terra (inclinació 0o) per tal d’enfocar per sota la horitzontal. La separació entre façana i carrer és de 11,93 m i en el límit de parcel·la es disposa d’una tanca opaca d’ 1,00 m d’alçada que evita part de l’arribada de llum al carrer.

Làmpada existent:

Marca: LAMP Model: FLASH 4 Temperatura de color: 4.200K Potència elèctrica: 150 W lm 6.500 lm lmax 536 cd/klm Eta 66,49 %

Relació dels llums: Flux d’hemisferi superior instal·lat: <5%

Relació dels Projectors: Tipus de projector: Simètric Angle d’intensitat màxima respecte la vertical: 120 ˚ Angle d’instal·lació del projector respecte la vertical: 30 ˚ Intensitat lluminosa fora de la superfície a il·luminar: <5lux

o Regulació horària: Es disposa d’un programador horari per tal de limitar els horaris de funcionament.

o Programa de manteniment: Es revisarà les instal·lacions semestralment, amb cada canvi horari, revisant-ne l’angle d’enfocament dels focus, la verificació dels temporitzadors i reprogramant l’horari de funcionament i es netejaran els grups òptics.

Atès que el focus es troba encarat cap a l terra, el flux d’hemisferi superior instal·lat és inferior a 5% i la intrusió lumínica inferior a 5 lux (horari nocturn).

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 32 de 78

4.4. GENERACIÓ DE RESIDUS

Detall de cada focus

En la taula adjunta es mostra la relació de residus produïts per l’activitat de taller de reparació de llantes, quantitats estimades anuals, codi i tipologia del residu segons el CER i procés que l’origina:

TALLER DE REPARACIÓ DE LLANTES

RESIDU PROCÉS QUANTITAT ANUAL (t/a)

CODI CER

CLA (CER) CONT. SELEC.

1. Pols de llimat de pintura Reparació llantes

0,50 080112 NE 1

2. Residus de pintura i vernís que contenen dissolvents orgànics o altres substàncies perilloses

Reparació de llantes

0,10 08111 ES 2

3. Absorbents, draps de neteja i filtres contaminats per substàncies perilloses


1,00 150202 ES 3

4. Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes


1,00 150110 ES 4

5. Aerosols Reparació de llantes

0,10 160504 ES 5

6. Olis bruts Reparació de llantes

0,15 130205 ES 6

7. Altres dissolvents i mescles de dissolvents.


0,50 140603 ES 7

8. Metalls ferris Reparació de llantes

2,00 160117 NE 8

9. Residu líquid base aigua procedent de neteja.


5,00 161001 ES 9

10. Pneumàtics. Reparació de llantes

2,00 160103 NE 10

11. Mescles de residus municipals

Serveis auxiliars

1,00 200301 NE 11

12. Paper i cartró no contaminat Despatx i embalatges

0,40 200101 NE 12

Es disposa de contracte de gestió dels dissolvents de neteja d’estris de pintura amb l’empresa SIRCAT.

Detall de les instal·lacions de gestió interna dels residus

Els residus seran recollits selectivament, agrupant-los en contenidors segons la classe de residu (vegeu agrupació i contenidors en la taula anterior i a la documentació gràfica adjunta).

Els residus líquids aniran en el interior de bidons que disposin de tapa.

Els contenidors aniran correctament identificats amb el nom del residu per tal que no es barregin.

Els residus seran periòdicament recollits per una empresa transportista autoritzada de residus i posteriorment gestionats en una empresa gestora autoritzada de residus.

Els tallers que generin residus perillosos (especials segons el Catàleg Europeu de Residus) hauran de realitzar les gestions següents davant l’Agència de Residus:

- Alta com a productor de residus, obtenint el Codi de Productor de residus.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 33 de 78

- Formalitzar les fitxes d’acceptació, les fitxes de destinació i els fulls de seguiment dels diferents residus. - Realitzar un estudi de minimització de residus perillosos, i posteriorment renovar-lo cada 4 anys (en cas que la generació de residus perillosos superin les 10 t/a). - Dur al dia un llibre de registre de residus amb la informació següent (aquest registre servirà de base per a realitzar la declaració anual de residus): - El codi segons el CER - L’origen de producció (procés, causa,...) - Descripció del residu - Gestió que es realitza amb cada residu: - Destinatari i data de sortida - Documentació utilitzada (FA, FS,..) - Transportista

Pels residus no especials caldrà un contracte de gestió amb empresa gestora de residus.

El taller de reparació de llantes està inscrit en el registre general de persones productores de residus de Catalunya amb el codi P-89144.1.

Els tallers de reparació de vehicles estan exempts de presenta la Declaració Anual de Residus. 4.5. AIGÜES RESIDUALS

L’activitat de reparació de llantes té els següents usos de l’aigua:

- Utilitza aigua en el procés productiu per a la neteja de llantes per ultrasons. Es disposa d’una màquina d’ultrasons de 0,4 m3 de capacitat on utilitzant detergents especials per a ultrasons netegen la llanta. L’aigua de la cubà una vegada esgotada es gestiona com a residu líquid perillós amb codi CER 161001.

o Consum anual aproximat 5 m3.

- Utilitza aigua per a ús sanitari (lavabos i vestuaris i neteja del local).

No utilitza ni en la neteja d’estris de pintura (que es realitza amb dissolvents) ni en el procés de polit ni pintat.

L’aigua serà procedent de companyia municipal de subministrament d’aigua potable.

Balança d’aigua:

Aigua consumida en lavabos i dutxes aproximat: 195 m3³/any Aigua consumida en rentat de llantes aproximat: 5 m3³/any Aigua total consumida aproximat: 200 m3/any Aigua abocada aproximat: 195 m3²/any

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 34 de 78

195 m³/any

AIGUA DE

200 m³/any

SANITARI

5 m³/any RENTAT

PER ULTRASONS

RESIDU LÍQUID5 m³/any

COMPANYIA

CLAVEGUERAM195 m³/any

CER 161001

DETERGENT

Les coordenades UTM del punt de connexió a la xarxa general de clavegueram de la nau són:

COORDENADES UTM 3N E (X) E (Y) ETRS 89 438.881,30 4.602.268,4

Lavabos i dutxes.

Els focus emissors d’aigües residuals generats en l’activitat seran d’una part d’aigües assimilables a urbanes, procedents de lavabos i dutxes.

Seran recollides per la xarxa d’aigües fecals i s’abocaran a través de l’arqueta sifònica registrable a la xarxa general de clavegueram del carrer.

No s’abocaran olis, greixos, dissolvents, pintures, etc. a la xarxa de clavegueram.

Recollida d’aigües pluvials

Les aigües pluvials de la nau seran recollides per la xarxa d’aigües pluvials, que passant per l’arqueta sifònica registrable s’abocaran a la xarxa general de clavegueram del carrer.

4.6. PREVENCIÓ DE LA LEGIONELOSI

En l’activitat en qüestió no es disposa d’instal·lacions que són considerades pel Decret 152/2002, per la prevenció de la legionel·losi com a instal·lacions de risc.

No es disposa de torres de refrigeració ni equips condensadors evaporatius a l’exterior, ni de instal·lacions que afectin l’ambient interior com ara humidificadors que generin aerosols ni equips similars de refredament d’aire per polvorització. 5. MESURES CORRECTORES ADOPTADES

En el punt 2 d’aquest expedient s’ha classificat l’activitat. Recollint l'Ordenança Municipal s’adoptaran un seguit de mesures correctores per evitar molèsties i perill tant en l’entorn, com en els interiors:

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 35 de 78

El personal haurà de posseir, en tot moment, els certificats de revisió de llurs instal·lacions tècniques (elèctriques, protecció, prevenció i extinció d’incendis i d’altres exigibles segons la legislació vigent) amb el termini de validesa en vigor, que hauran d’ésser exhibits a petició dels inspectors municipals.

Es recolliran també les propostes dictades pels tècnics de la Corporació Municipal. El local considerat gaudirà d’una sèrie de condicions tant d’evacuació i senyalització com en les seves instal·lacions específiques, que proporcionaran un sistema de mesures correctores adequat al local i activitat que ens ocupa.

A continuació es fa una relació de les instal·lacions específiques contra incendis, que conjuntament amb les generals, disposa el local que estem considerant:

1 Hidrant exterior per a bombers a menys de 100 m de l’accés del local, situat a la façana principal.

1 Extintor de CO2, mòbil IPF-38 i de d’eficàcia 34B. Es situarà al costat del conjunt de mesura i protecció, disposat de manera que tingui fàcil accés i visibilitat i fixat a la paret per mitjà de suport rígid de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m del terra.

5 Extintors de pols, mòbils IPF-38, polivalents ABCE i d’eficàcia 21A-183B. Es situaran en un lloc fàcil accés i visibilitat i fixats a la paret o pilar per mitjà de suports rígids de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m del terra.

1 Equips de mànegues BIE-25 (boca d’incendis) de 25 mm de , amb una longitud de mànega de 20 m, suficient per arribar a qualsevol punt del local. Aquests equips estaran situats preferentment a prop de les entrades o sortides i a una distància màxima de 5 m. Estaran fixades a la paret mitjançant suport rígid i a una alçada màxima d'1,5 m, mesurada sobre el centre de l’equip.

7 Enllumenat d’emergència consistent en aparells autònoms de tipus fluorescent, previstos de bateria per a una autonomia d' 1:20 h.

1 Enllumenat de senyalització consistent en aparells autònoms de tipus fluorescent, previstos de bateries per una autonomia d'1:20 h. amb rètols indicatius de "SORTIDA" o "SORTIDA D’EMERGÈNCIA" segons el cas.

1 Central d’alarma analògica de detecció automàtica d’incendis, de 4 llaços. Inclou detectors termovelocimètrics analògics, sirenes acústiques interiors i d'optico-acústica exterior, polsadors d’alarma analògics i bateria recarregable. Amb tots els accessoris, tubs, cablejat i peces especials pel seu correcte funcionament.

3 1

Detectors termovelocimètrics Detecció lineal analògica

1 Sirena optico-acústica 1 Polsadors d’alarma situats prop dels accessos i connectats tant a la central d’alarma

com al sistema d’avís d’alarma mitjançant sirenes optico-acústiques.

2 Mur tallafocs tipus visera d’1,00 m d’amplada situat al punt on es troba la coberta amb la paret mitjanera, mitjançant plaques alveolars de formigó prefabricat per assolir una EI-60.

Contracte manteniment de les instal·lacions contra incendis, signat amb una empresa autoritzada per la Direcció General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

La situació de tots aquests dispositius s’expressa en la documentació gràfica que s’hi adjunta. 6. LEGISLACIÓ

Les instal·lacions compleixen amb les prescripcions i Reglaments que els hi afecten i en particular amb les següents:

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 36 de 78

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

Llei 05/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni. Aquesta modifica la classificació de les activitats innòcues de la llei 16/2015. També modifica la classificació de les activitats d’Espectacles públics i activitats recreatives, així com la llei d’equipamnents comercials.

Llei 16/2015, de 21 de juliol de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 16/2002, de 28 de juny, sobre protecció contra la contaminació acústica, (DOGC 3675, de 11/07/2002).

Decret 135/1995 de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1994, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del codi d’accessibilitat.

Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives.

Real Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Real Decreto 513/2017, de 22 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de instalaciones de protección contra incendios.

Reial Decret 314/2006, de 17 de març de 2006, per el que s’aprova el Codi Tècnic de l’edificació (CTE).

CTE (Codi Tècnic de la Edificació), Exigències bàsiques de salubritat (DB-HS Salubritat)

CTE (Codi Tècnic de la Edificació), Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (DB-HE Estalvi d’energia)

CTE (Codi Tècnic de la Edificació), Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendis (DB-SI Seguretat en cas d’incendi)

CTE (Codi Tècnic de la Edificació), Exigències bàsiques de seguretat d’utilització, (DB-SU Seguretat d’utilització)

CTE (Codi Tècnic de l’Edificació) (DB-HR Protecció en front del soroll)

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.

Real Decret 117/2003 sobre limitació de emissió de compostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitats.

Real Decret 227/2006, pel que es complementa el règim jurídic sobre la limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils en determinades pintures i vernissos i en productes de renovació de vehicles.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 37 de 78

Real Decret 100/2011, de 28 de gener, pel que s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadors de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació.

Real Decret 1042/2017, de 22 de desembre, sobre la limitació de les emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de les instal·lacions de combustió mitjanes i pel qual s’actualitza l’annex IV de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera.

Decret 139/2018, de 3 de juliol, sobre els règims d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants a l’atmosfera.

Real Decret 2060/2008, de 12 de desembre, per el que s’aprova el Reglament d’equips a pressió i les seves instal·lacions tècniques complementàries.

Ordre IUE/470/2009, de 30 d’octubre, que regula l’aplicació del reglament d’equips a pressió a Catalunya.

Reglament electrotècnic de baixa tensió, Decret 842/02 de 02-08-2002 i les Instruccions Tècniques Complementàries.

Real Decreto 138/2011, de 4 de febrero, por el que se aprueban el Reglamento de seguridad para instalaciones frigoríficas y sus instrucciones técnicas complementarias.

Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris generals higiènico-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losis

Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento Técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11.

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE).

Instrucció 4/08, del Servei de Seguretat d’instal·lacions de la Subdirecció General de Seguretat Industrial, que regula els requeriments d’instal·lacions tèrmiques en els edificis.

Real Decret 565/2017, de 23 de juny, pel que s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries MIE APQ-0 a MIE APQ-10.

Real Decret 1523/1999, de 1 d’octubre, pel que es modifica el Reglament d’instal·lacions petrolíferes, aprovat per Real Decret 2085/1994, de 20 d’octubre, i les instruccions tècniques complementàries MI-IP03 i MI-IP04.

RD 840/2015, de 21 de setembre, pel que s’aproven les mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses.

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.

Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics.´

DECRET 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 38 de 78

Ordenances municipals de l’ajuntament corresponent.

7. PRESSUPOST El pressupost estimatiu de les instal·lacions i maquinària citades en aquest expedient, explicitat per partides, és el següent:

PARTIDA TOTAL Maquinària 58.320,00 € Instal·lació elèctrica 13.450,00 € Instal·lació contra incendis 10.200 € TOTAL 81.970 €

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 39 de 78

ANNEX REGLAMENT DE SEGURETAT CONTRA INCENDIS EN ESTABLIMENTS

INDUSTRIALS (RD 2267/2004)

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 40 de 78

ÍNDEX GENERAL

0. OBJECTE DEL PROJECTE ANNEX I. CARACTERÍSTIQUES DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS EN RELACIÓ AMB LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS. 1. ESTABLIMENT 2. CARACTERÍSTIQUES DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS PER A LA SEVA CONFIGURACIÓ I UBICACIÓ AMB RELACIÓ A L’ENTORN 3. CARACTERÍSTIQUES DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS PEL SEU NIVELL DE RISC INTRÍNSEC. ANNEX II. REQUISITS CONSTRUCTIUS DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS SEGONS LA SEVA CONFIGURACIÓ, UBICACIÓ I NIVELL DE RISC INTRÍNSEC A. FAÇANES ACCESSIBLES B. ESTRUCTURA PORTANT C. ESTRUCTURA PRINCIPAL DE COBERTA I ELS SEUS SUPORTS D. COBERTA LLEUGERA E. CÀRREGA PERMANENT 1. UBICACIÓ NO PERMESES DE SECTORS DE INCENDIS AMB ACTIVITAT INDUSTRIAL 2. SECTORITZACIÓ DELS ESTABLIMENTS 3. MATERIALS 4. ESTABILITAT AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS PORTANTS. 5. RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS DE TANCAMENT 6. EVACUACIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS 7. VENTILACIÓ I ELIMINACIÓ DE FUMS I GASOS DE COMBUSTIÓ EN ELS EDIFICIS INDUSTRIALS 8. MAGATZEMS 9. INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES DE SERVEIS DELS ESTABLIMENTS I NDUSTRIALS 10. RISC DE FOC FORESTAL. ANNEX III. REQUISITS DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DE LES INSTAL·LACIONS. 1. COMPLIMENT DEL REGLAMENT DE INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DE LES INSTAL·LACIONS 2. COMPLIMENT DEL REGLAMENT DE INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS PER INSTAL·LADORS I MANTENEDORS. 3. SISTEMES AUTOMÀTICS DE DETECCIÓ DE INCENDIS 4. SISTEMES MANUALS D’ALARMA DE INCENDIS 5. SISTEMES DE COMUNICACIÓ D’ALARMA 6. SISTEMES D’ABASTAMENT D’AIGUA CONTRA INCENDIS 7. SISTEMES DE HIDRANTS EXTERIORS 8. EXTINTORS DE INCENDIS 9. SISTEMES DE BOQUES DE INCENDIS 10. SISTEMES DE COLUMNA SECA 11. SISTEMES DE RUIXADORS AUTOMÀTICS D’AIGUA 12. SISTEMES D’AIGUA POLVORITZADA 13. SISTEMES D’ESCUMA FÍSICA 14. SISTEMES D’EXTINCIÓ PER POLS 15. SISTEMES D’EXTINCIÓ PER AGENTS EXTINTORS GASOSOS 16. SISTEMES D’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA 17. SENYALITZACIÓ.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 41 de 78

0. OBJECTE El present té per objecte justificar l’acompliment al Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials, Reial Decret 2267/2004, de 3 de Desembre, i el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, Reial Decret 513/2017, de 22 de maig. ANNEX 1. CARACTERÍSTIQUES DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS EN RELACIÓ AMB LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS.

1. ESTABLIMENT

L’activitat a desenvolupar és la de TALLER DE REPARACIÓ DE LLANTES, per tant, li correspon la classificació de:

Industrial Magatzem industrial

Taller de reparacions de vehicles Serveis complementaris de les activitats anteriors

Magatzem de qualsevol establiment si la càrrega de foc total ponderada supera els 3.000.000 Mjoules (718.000 Mcal) (1Mcal: 4,18 Mjoul)

Aquest establiment, doncs, li és d’aplicació el present Reglament ja que l’activitat desenvolupada està inclosa en l’àmbit d’aplicació del mateix.

Si en l’edifici coexisteixen amb l’activitat industrial altres usos amb una altra titular, i que els hi siguin d’aplicació el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), als espais d’ús no industrial els serà d’aplicació el citat Codi.

Si en l’establiment industrial coexisteixen amb l’activitat altres usos amb el mateix titular, pels que sigui d’aplicació el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), s’aplicarà a aquests espais d’ús no industrials el citat Codi quan aquests superin els límits següents:

ZONA LÍMIT EXISTENT Comercial > 250 m2 - Administratiu > 250 m2 Despatx 23,99 m2

Sales de Reunions, Conferències, etc. > 100 persones - Arxius > 250 m2

> 750 m3 -

Bar, Cafeteria, Menjador personal i cuina.

> 150 m2 > 100 persones

Menjador 17,63 m2

Biblioteca > 250 m2 - Allotjament personal > 15 llits -

Les zones que en la seva superfície els hi sigui d’aplicació el CTE, hauran de constituir un sector d’incendis independent.

En l’establiment industrial en qüestió no coexisteixen amb l’activitat cap altre ús que es superi els límits de la taula anterior ni usos amb una altra titular.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 42 de 78

2. CARACTERÍSTIQUES DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS PER A LA SEVA CONFIGURACIÓ I UBICACIÓ AMB RELACIÓ AL SEU ENTORN.

2.1. ESTABLIMENTS INDUSTRIALS UBICATS EN UN EDIFICI

TIPUS DESCRIPCIÓ TIPUS AV

L’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició vertical que té, a més, altres establiments, siguin o no d’ús industrial, que ocupen plantes superiors o inferiors.

TIPUS AH L’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició horitzontal que té, a més altres establiments, siguin o no industrial.

TIPUS B

L’establiment industrial ocupa totalment un edifici adossat a altres edificis, o està separat d’altres edificis, d’altres establiments per una distància igual o inferior a tres metres, tant si aquests són d’ús industrial com si tenen altres usos.

TIPUS C

L’establiment industrial ocupa totalment un edifici o , si escau, diversos edificis, i està separat de l’edifici més pròxim d’altres establiments per una distància superior a tres metres; aquesta distància ha d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements intermedis susceptibles de propagar un incendi.

L’activitat es situa en un establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició horitzontal, amb altres establiments, per tant li correspon tenir una classificació de tipus AH

2.2. ESTABLIMENTS INDUSTRIALS QUE DESENVOLUPEN LA SEVA ACTIVITAT EN ESPAIS OBERTS QUE NO CONSTITUEIXEN UN EDIFICI.

TIPUS D

L’establiment industrial ocupa un espai obert, pot estar totalment cobert i alguna de les seves façanes manca totalment de tancament lateral.

TIPUS E

L’establiment industrial ocupa un espai obert, pot estar parcialment cobert (fins a un 50% de la seva superfície) i alguna de les seves façanes en la part coberta manca totalment de tancament lateral.

No procedeix, ja que l’activitat es desenvolupa en un establiment industrial. 3. CARACTERÍSTIQUES DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS PEL SEU NIVELL DE RISC INTRÍNSEC.

3.1. ESTABLIMENTS INDUSTRIALS

Els establiments industrials, en general, estaran constituïts per una o vàries configuracions dels tipus A, B, C, D i E. Cadascuna d’aquestes configuracions constituirà una o vàries zones (sectors o àrees de incendis) de l’establiment industrial.

1- Pels tipus A, B i C, es considerarà “sector de incendis” l’espai de l’edifici tancat per elements resistents al foc durant el temps que s’estableixi en cada cas.

2- Pels tipus D i E es considera que la superfície que ocupen, constitueix una “àrea d’incendis” oberta, definida únicament pel seu perímetre.

3.2. EL NIVELL DE RISC INTRÍNSEC DE CADA SECTOR O ÀREA DE INCENDIS S’AVALUARÀ.

L’establiment que ens ocupa, es pot considerar constituït pels sectors següents:

DENOMINACIÓ DEL SECTOR SUPERFÍCIE (m2) Taller 410,86

Els principals elements que aporten càrrega de foc a l’activitat són els dissolvents i les pintures, els quals s’emmagatzemen dins d’armaris tipus 90. Els pneumàtics sobrants del desmuntatge de les rodes s’emmagatzemen el pati posterior, però en un moment donat pot ser que es disposi de pneumàtics a l’interior de la nau que s’hagin desmuntat recentment.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 43 de 78

Alhora es disposarà de caixes de cartró emmagatzemades i embalatges de plàstic per a preparar les llantes per a l’entrega a client.

Es disposa de caixes de cartró de tres tipus:

- 6 palets de caixes núm. 2 (121 kg/palet): 726 kg - 7 palets de caixes núm. 3 (136 kg/palet): 952 kg - 7 palets de caixes núm. 4 (184 kg/palet): 1.288 kg

Per tant, se li realitzarà el següent càlcul de la densitat de càrrega de foc ponderada i corregida per sector

Qs = (Gi x qi x Ci / A) x Ra (Mcal/m2) on, Gi pes dels materials (kg) qi poder calorífic (Mcal/kg) Ci grau de perill (dimensional) A superfície del sector (m2) Ra risc d’activació (dimensional) Qs densitat de càrrega de foc ponderada del sector (Mcal/m2)

Es fa el càlcul de la càrrega de foc en els sectors abans definits.

SECTOR MATERIAL Pi Hi Ci Pi x Hi x Ci

TALLER

Palets de fusta (10 kg/u) 250 4,1 1 1.025 Caixes de cartró 3.000 4,0 1 12.000 Embalatges de plàstic 100 7,3 1 730 Dissolvents 500 11,0 1,6 8.800 Pintures 200 11,0 1,6 3.520 Pintures base aigua 50 7,0 1,3 455 Pneumàtics cotxe (15 kg/u) 120 10,0 1 1.200 Instal·lacions - 1 3.000

TOTAL 30.730

Taula 1.3.

NIVELL DE RISC INTRÍNSEC DENSITAT DE CÀRREGA DE FOC

PONDERADA I CORREGIDA Mcal / m2 MJ / m2

BAIX 1 Qs < 100 Qs <425 2 101 < Qs < 200 426 < Qs < 850

MIG 3 201 < Qs < 300 851 < Qs < 1.275 4 301 < Qs < 400 1.276 < Qs < 1.700 5 401 < Qs < 800 1.701 < Qs < 3.400

ALT 6 801 < Qs < 1.600 3.401 < Qs < 6.800 7 1.601 < Qs < 3.200 6.801 < Qs < 13.600 8 3.201 < Qs 13.601 < Qs

Tenint en compte la superfície del sector i el risc d’activació, la càrrega de foc ponderada serà:

SECTOR SUPERFÍCIE (m2) Ra Qs NIVELL DE RISC INTRINSEC

TALLER 410,86 1,5 112,19 BAIX-2

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 44 de 78

ANNEX II. REQUISITS CONSTRUCTIUS DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS SEGONS LA SEVA CONFIGURACIÓ, UBICACIÓ I NIVELL DE RISC INTRÍNSEC.

A. FAÇANES ACCESSIBLES.

Tant el planejament urbanístic com les condicions de disseny i construcció dels edificis, en particular al entorn immediat, els seus accessos, forats en façana, etc han de possibilitar i facilitar la intervenció dels serveis d’extinció de incendis.

Es consideren façanes accessibles d’un edifici, o establiment industrial, aquelles que disposin de forats que permetin l’accés des de l’exterior al personal del servei d’extinció de incendis.

Els forats de façana hauran de complir les condicions següents:

a) facilitar l’accés a cada una de les plantes de l’edifici, de manera que l’altura del ampit respecte del nivell de la planta a la qual accedeix no sigui major a 1,20m b) les seves dimensions horitzontals i vertical han de ser com a mínim 0,80m i 1,20m, respectivament. La distància màxima entre eixos verticals de dos forats consecutius no ha d’excedir de 25m, mesura sobre la façana. c) no s’han de instal·lar en façana elements que impedeixin o dificultin l’accessibilitat al interior de l’edifici a través d’aquests forats, a excepció dels elements de seguretat situats en els forats de les plantes alçada d’evacuació de les quals no supera els 9,00m

L’activitat disposa de dos accessos en planta baixa des del carrer Can Cabanyes aptes per a l’accés a l’interior dels equips d’emergència, es tracta, de l’accés principal per a vianants a l’interior de la nau de 1,00x2,10m i de l’accés per a vehicles de 4,80 x 4,50m.

La planta altell, disposa de dues finestres que donen a la façana principal de 1,20 x 1,20 m cadascuna.

A més, per a considerar com a façana accessible la així definida, s’hauran de complir les condicions de l’entorn de l’edifici i les aproximacions a aquest que a continuació es recullen:

A.1. CONDICIONS DE L’ENTORN DELS EDIFICIS.

a) els edificis a una alçada d’evacuació descendent major que 9,00 m, han de disposar d’un espai de maniobra apte per el pas de vehicles, que compleixin les següents condicions al llarg de les façanes accessibles:

1a- Amplada mínima lliure: 6,00m 2a- Alçada lliure: la de l’edifici 3a- Separació màxima de l’edifici: 10,00m 4a- Distància màxima fins a qualsevol accés principal a l’edifici: 30,00m 5a- Pendent màxima: 10% 6a- Capacitat portant del terra: 2.000 kp/m2 7a- Resistència al punxonament del terra: 10t sobre 20cm Ø

L’espai de maniobra s’ha de mantenir lliure de mobiliari urbà, arbrat, jardins, fites o altres obstacles.

En edificis de poma tancada, els únics accessos i forats dels quals estiguin oberts exclusivament fins a patis o places interiors, hauran d’existir un accés a aquests per als vehicles del servei d’extinció de incendis. Tant les places o patis, com els accessos abans anomenats, compliran lo establert prèviament i lo previst en l’apartat 1.2.

b) en zones edificades limítrofs o interiors o àrees forestals, s’han de complir les condicions indicades a l’apartat 10 d’aquest annex.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 45 de 78

A.2. CONDICIONS D’APROXIMACIÓ D’EDIFICIS.

Els vials d’aproximació fins a façanes accessibles dels establiments industrials, així com els espais de maniobra als que es refereix l’apartat anterior, han de complir les condicions següents:

PER NORMATIVA REAL AMPLADA MÍNIMA LLIURE 5,00 m 13,50 m

ALÇADA MÍNIMA LLIURE O GÀLIB 4,50 m La de l’edifici. CAPACITAT PORTANT DEL VIAL 2.000 kp/m2 > 2.000 kp/m2

B. ESTRUCTURA PORTANT

S’entendrà per estructura portant d’un edifici la constituïda pels següents elements; forjats, bigues, suports i estructura principal i secundària de coberta. C. ESTRUCTURA PRINCIPAL DE COBERTA I ELS SEUS SUPORTS

S’entendrà per estructura principal de coberta i els seus suports la constituïda per l’estructura de coberta pròpiament dita (llinda, encavallada) i els seus suports que tinguin com a funció única aguantar-la, inclosos aquells que , en el seu cas, suporten a més una grua.

A aquests efectes, els elements estructurals secundaris, per exemple, corretges de cobertes, no seran considerats part constituent de l’estructura principal de la coberta.

D. COBERTA LLEUGERA

Es qualificarà com a lleugera tota coberta, el pes de la qual sigui inferior a 100kg/m2. E. CÀRREGA PERMANENT

S’interpretarà com a càrrega permanent, als efectes de qualificació d’una coberta com a lleugera, la resultant de tenir en compte el conjunt format per l’estructura principal de pòrtics de coberta, més les corretges i materials de cobertura. 1. UBICACIONS NO PERMESES DE SECTORS DE INCENDI AMB ACTIVITAT INDUSTRIAL

No es permetrà la ubicació de sectors de incendis amb les activitats industrials incloses en l’article 2:

TIPUS NIVELL DE RISC

INTRINSEC DEL SECTOR SITUACIÓ DEL SECTOR

A

ALT Qualsevol (-) MIG Planta sota rasant ALT/MIG/BAIX Longitud de façana accessible < 5m. MIG/BAIX Planta sobre rasant amb alçada d’evacuació superior

a 15m.

B

ALT L’alçada d’evacuació de l’edifici en sentit descendent sigui superior a 15m.

ALT/MIG Longitud de façana accessible < 5m. ALT (A-8) Qualsevol (-)

A, B, C

ALT/MIG/BAIX En segona planta sota rasant. ALT/MIG A menys de 25 m de massa forestal.

En l’establiment no existeix cap sector d’incendis amb ubicacions no permeses.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 46 de 78

2. SECTORITZACIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS.

Tot establiment industrial constituirà, com a mínim, un sector de incendis quan adopti les configuracions de tipus A, tipus B i tipus C o constituirà una àrea de incendis quan adopti les configuracions tipus D o tipus E, segons l’annex I.

2.1. MÀXIMA SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA ADMISSIBLE PER SECTOR

La màxima superfície construïda admissible de cada sector de incendis serà la que s’indica a la taula 2.1.

Taula 2.1. Màxima superfície construïda admissible de cada sector de incendis.

Risc intrínsec del sector d’incendi

CONFIGURACIÓ DE L’ESTABLIMENT

TIPUS A (m2) TIPUS B (m2) TIPUS C (m2) BAIX

1 2

(1)-(2)-(3) 2000 1000

(2) (3) (5) 6000 4000

(3) (4) SENSE LÍMIT

6000 MIG

3 4 5

(2)-(3) 500 400 300

(2) (3) 3500 3000 2500

(3) (4) 5000 4000 3500

ALT 6 7 8

NO ADMÈS

(3) 2000 1500

NO ADMÈS

(3) (4) 3000 2500 2000

(1) Si el sector d’incendi està situat en el primer nivell baix rasant de carrer, la màxima superfície construïda admesa es de 400 m2, que es pot incrementar per aplicació de les notes (2) i (3). (2) Si la façana accessible de l’establiment industrial és superior al 50% del perímetre del mateix, les màximes superfícies construïdes admeses, indicades en la taula 2.1., poden multiplicar-se per 1,25. (3) Quan s’hi instal·lin sistemes de ruixadors automàtics d’aigua que no siguin exigides (Apèndix III) per aquest Reglament, les màximes superfícies construïdes admeses, indicades en la Taula, poden multiplicar-se per 2. (Les notes (2) i (3) poden aplicar-se simultàniament). (4) En configuracions tipus C, si l’activitat ho requereix, el sector d’incendis pot tenir qualsevol superfície sempre que tot el sector disposi d’una instal·lació fixa automàtica d’extinció i la distància a límits de parcel·la amb possibilitat de ser edificades superi els 10 m. (5) Per a establiments industrials tipus B, de Risc Intrínsecs Baix 1, quan la seva única activitat sigui l’emmagatzematge de materials de classe A i en el que els materials de construcció utilitzats, inclosos els revestiments, siguin classe A en la seva totalitat, es podrà augmentar la superfície dels sectors d’incendis fins a 10.000 m².

L’establiment (únic sector), no supera la superfície màxima construïda exposades en la taula anterior:

DENOMINACIÓ DEL SECTOR TIPUS DE RISC INTRÍNSEC

SUPERFÍCIE (m2)

SECTOR -MAGATZEM BAIX -1 410,86

3. MATERIALS.

3.1. PRODUCTES DE REVESTIMENT

Els productes utilitzats com a revestiments o acabat superfície seran:

REVESTIMENTS CLASSE Terres CFL-s1 (M2) o més favorable Parets i sostres C-s3 d0 (M2) o més favorable Lucernaris no continus i exutoris de fum D-s2 d0 (M3) o més favorable Lucernaris continus en coberta B-s1 d0 (M1) o més favorable Revestiments exteriors de façanes C-s3 d0 (M2) o més favorable

Els productes utilitzats com a revestiments a l’activitat, seran els següents:

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 47 de 78

DENOMINACIÓ DEL SECTOR

REVESTIMENT TIPUS CLASSE

TALLER

Terres Paviment continu de formigó

CFL-s1 Paviment de gres

Parets Mampares

C-s3 d0 Panells de formigó prefabricat

Forjat i coberta

Plaques alveolars de formigó prefabricat

C-s3 d0

Coberta panell tipus sandwich i bigues de formigó

Fals sostre de plaques de cartró guix.

3.2. PRODUCTES INCLOSOS EN PARETS I TANCAMENTS

Quan un producte que constitueixi una capa continguda en el terra, paret o sostre, sigui d’una classe més desfavorable que la exigida al revestiment corresponent:

PRODUCTE INTERIOR DE REVESTIMENT CLASSE Conjunt material interior + revestiment EI 30 (RF-30) o més favorable Elements constructius de parets en sectors industrials de risc baix, en edificis tipus B o tipus C

D-s3 d0 (M3) o més favorable

3.3. ALTRES PRODUCTES

Els productes en interiors de falsos sostres o terres elevats:

PRODUCTE INTERIOR DE FALSOS SOSTRES I TERRES ELEVATS

CLASSE

Conductes ventilació, aire condicionat i aïllaments tèrmics i acústics.

C-s3 d0 (M1) o més favorable

Cables elèctrics No propagadors d’incendis i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

3.4. REACCIÓ AL FOC EXIGIDA

La justificació de que un producte de construcció aconsegueixi la classe de reacció al foc exigida, s’acreditarà mitjançant l’assaig de tipus, o Certificat de conformitat a normes UNE, emesos per un Organisme de control que compleixi els requisits en el Reial Decret 2200/1995 de 28 de Desembre.

3.5. PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ CLASSE A1 (M0)

Els productes de construcció de pedra, ceràmics i metàl·lics, així com els vidres, morters, formigons o gres es consideraran de classe A1 (M0). 4. ESTABILITAT AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS PORTANTS.

Les exigències de comportament davant del foc d’un element constructiu portant es defineixen per el temps en minuts, durant el qual l’element ha de mantenir l’estabilitat mecànica (o capacitat portant) en l’assaig normalitzat conforme a la normativa corresponent de les incloses en la Decisió 2000/367/CE de la comissió modificada per la Decisió 2003/629/CE.

L’estabilitat davant del foc exigible als elements constructius portants en els sectors d’incendi d’un establiment industrial pot determinar-se:

- Adoptant els valors que s’hi estableixen en aquest Annex II, apartat 4.1 o més favorable.

- Per procediments de càlculs, analític o numèric, de reconeixent solvència o justificació vàlida.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 48 de 78

4.1. ESTABILITAT AL FOC DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS

L’estabilitat al foc dels elements estructurals amb funció portant i escales que siguin recorreguts d’evacuació no tindran un valor inferior al indicat a la taula 2.2.

Taula 2.2. Estabilitat al foc dels elements estructurals portants.

NIVELL DE RISC

INTRINSEC

TIPUS A TIPUS B TIPUS C

Planta soterrani

Planta sobre Rasant

Planta soterrani

Plantes sobre

Rasant

Planta soterrani

Planta sobre Rasant

BAIX R-120 (EF-120) R-90 (EF-90) R-90 (EF-90) R-60 (EF-60) R-60 (EF-60) R-30 (EF-30) MIG NO ADMÈS R-120

(EF-120) R-120

(EF-120) R-90

(EF-90) R-90

(EF-90) R-60

(EF-60) ALT NO ADMÈS NO ADMÈS R-180

(EF-180) R-120

(EF-120) R-120

(EF-120) R-90

(EF-90) Amb independència de l’estabilitat al foc exigida a la taula 2.2., per establiments industrials ubicats en edificis amb altres usos, el valor exigit als seus elements estructurals no serà inferior a la exigida al conjunt de l’edifici en aplicació de la normativa que sigui d’aplicació.

L’estabilitat al foc dels elements estructurals portants de l’activitat, son els següents:

SECTOR ELEMENT MATERIAL GRUIX

(cm) R

(mín.)

Taller

Pilars Formigó prefabricat 50x50 120 Bigues Prefabricades de formigó - 90

Forjat

Estructura metàl·lica protegida al foc amb pintures intumescents i

plaques alveolars de formigó prefabricat.

- 90

Escala Formigó armat - 90 4.2. ESTABILITAT AL FOC DE LES ESTRUCTURES PRINCIPALS DE COBERTES LLEUGERES I ELS SEUS SUPORTS.

Per a l’estructura principal de cobertes lleugeres i els seus suports en plantes sobre rasants, no previstes per a ser utilitzades en l’evacuació dels ocupants, sempre que es justifiqui que la seva fallida no pugui ocasionar danys greus als edificis o establiments propers, ni comprometran la estabilitat d’altres plantes inferiors o la sectorització de incendis implantada i, si el seu risc intrínsec és mitjà o alt, disposarà d’un sistema d’extracció de fums, es podran adoptar els valors següents:

Taula 2.3. (2)(3) (4)

NIVELL DE RISC INTRÍNSEC

PLANTES SOBRE RASANT Tipus B Tipus C(1)

Risc Baix R15 (EF-15) NO S’EXIGEIX Risc Mig R30 (EF-30) R15 (EF-15) Risc Alt R60 (EF-60) R30 (EF-30)

No procedeix, al tractar-se d’una activitat situada en un edifici de tipus A.

4.3. ESTABILITAT AL FOC EN EDIFICIS D’UNA SOLA PLANTA AMB COBERTA LLEUGERA AMB INSTAL·LACIÓ DE RUIXADORS AUTOMÀTICS I EVACUACIÓ DE FUMS.

En edificis d’una sola planta amb coberta lleugera, quan la superfície total del sector de incendis estigui protegida per una instal·lació de ruixadors automàtics d’aigua i un sistema d’evacuació de fums, els valors de l’estabilitat al foc de les estructures portants podran adoptar els següents valors:

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 49 de 78

Taula 2.4. NIVELL DE RISC PLANTES SOBRE RASANT

INTRÍNSEC Tipus A Tipus B Tipus C Risc Baix R60 (EF-60) NO S’EXIGEIX NO S’EXIGEIX Risc Mig R90 (EF-90) R15 (EF-15) NO S’EXIGEIX Risc Alt NO ADMÈS R30 (EF-30) R15 (EF-15)

Quan d’acord amb la taula 2.3. o la taula 2.4, estigui permès no justificar l’estabilitat al foc de l’estructura, s’haurà de senyalitzar a l’accés principal de l’edifici perquè el personal dels serveis d’extinció tinguin coneixement d’aquesta particularitat.

No procedeix, perquè no disposa de ruixadors automàtics, ni evacuació de fums.

4.4. ACREDITACIÓ DE L’ESTABILITAT AL FOC EXIGIT ASSOLIT.

La justificació de que un element constructiu portant assoleix el valor d’estabilitat al foc exigit s’acreditarà mitjançant:

a) per contrast amb valors fixats segons l’annex 1 de la Norma bàsica de l’edificació: condicions de protecció contra incendis en els edificis, en el seu cas. b) mitjançant marca de conformitat, amb normes UNE o certificat de conformitat, amb les especificacions tècniques indicades en aquest reglament. Les marques de conformitat, certificats de conformitat i assajos de tipus seran emesos per un organisme de control que compleixi les exigències del Real Decreto 2200/1995, de 28 de diciembre c) per aplicació d’un mètode de càlcul teòric-experimental de reconegut prestigi. 5. RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS DE TANCAMENT

Les exigències de comportament davant del foc d’un element constructiu de tancament (o delimitar) es defineixen per els temps durant aquest element a de mantenir les següents condicions, durant l’assaig normalitzat conforme a la normativa corresponent de les incloses en la Decisió 2000/367/CE de la comissió modificada per la Decisió 2003/629/CE:

a) Capacitat portant R. b) Integritat al pas de flames o gasos calents E. c) Aïllament tèrmic I.

Equivalència a la norma UNE 23093:

a) Estabilitat mecànica ( o capacitat portant). b) Estanquitat al pas de flames o gasos calents. c) No emissió de gasos inflamables en la cara no exposada al foc. d) Aïllament tèrmic suficient per impedir que la cara no exposada al foc superi les temperatures que estableix l’anomenada norma UNE.

5.1. RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS DELIJMITADORS D’UN SECTORS DE INCENDIS.

La resistència al foc dels elements constructius delimitats d’un sector d’incendi respecte d’altres, no serà inferior a l’estabilitat al foc exigida en la taula 2.2, per els elements constructius amb funció portant en dit sector d’incendi. No procedeix, ja que l’activitat no disposa de sectors de incendis.

5.2. RESISTÈNCIA AL FOC DE MITJANERES O MURS CONFRONTATS.

NRI SENSE FUNCIÓ PORTANT AMB FUNCIÓ PORTANT Risc Baix EI 120 REI 120 (REI-120) Risc Mig EI 180 REI 180 (REI-180) Risc Alt EI 240 REI 240 (REI240)

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 50 de 78

La resistència al foc dels tancaments mitjaners, són els que es mostren a continuació:

SECTOR ELEMENT MATERIAL GRUIX (cm) EI (mín.) TALLER Tancaments mitjaners Panells de formigó prefabricat 20 120

5.3. RESISTÈNCIA AL FOC D’UNA MITJANERA, FORJAT O PARET COMPARTIMENTADA EN SECTORS DE INCENDIS QUAN ESCOMET AMB UNA FAÇANA.

Quan una mitjanera, un forjat o una paret que compartimenten sectors de incendis escomet a una façana, la resistència al foc d’aquesta serà, com a mínim, igual a la meitat de la exigida a aquell element constructiu, en una franja l’alçada de la qual serà, com a mínim, d’1,00m.

Quan l’element constructiu entregat en una fallida de la façana i l’angle format per els dos plans exteriors de la mateixa sigui menor que 135º, l’amplada de la franja serà, com a mínim, de 2m.

L’amplada d’aquesta franja s’haurà de mesurar sobre el pla de la façana i en cas de que existeixin en aquella elements que sobresurtin i que impedirà el pas de les flames, l’amplada es podrà reduir en la dimensió dels elements d’aquests.

La resistència al foc dels elements mitjaners que escometen amb la façana són de panell prefabricat de formigó de 20 cm de gruix assolint una EI-120. La distància entre forats del present establiment amb els veïns és superior a 1,00 m tal i com es mostra a la documentació gràfica adjunta. 5.4. RESISTÈNCIA AL FOC D’UNA MITJANERA, O ELEMENT CONSTRUCTIU DE COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS DE INCENDIS QUAN ESCOMET AMB LA COBERTA.

Quan una mitjanera o un element constructiu de compartimentació en sectors de incendis escomet a la coberta, la resistència al foc d’aquest serà, com a mínim, igual a la meitat de la exigida a aquell element constructiu, en una franja l’alçada de la qual serà igual a 1,00m. Aquesta es podrà trobar: a) integrada en la pròpia coberta, sempre que es justifiqui la permanència de la franja després del col·lapse de les parts de la coberta no resistents. b) fixada a l’estructura de la coberta, quan es tingui com a mínim la mateixa estabilitat al foc que la resistència exigida a la franja c) formada per una barrera d’1,00m d’amplada que justifica la resistència al foc requerida i es situa per sota de la coberta fixada a la mitjanera. La barrera no s’instal·larà en cap cas a una distància major de 40cm de la part inferior de la coberta. No obstant, si la mitjanera o l’element compartimentador es prolonga 1,00m per sobre de la coberta, com a mínim, no és necessari que la coberta compleixi la condició anterior.

En l’encontre dels elements mitjaners amb la coberta es disposa de franges tallafocs mitjançant plaques alveolars de 1,00 m d’amplada per assolir una EI-60. 5.5. DISTÀNCIA MÍNIMA HORITZONTAL ENTRE UNA FINESTRA I UN FORAT O LUCERNARI D’UNA COBERTA ENTRE SECTORS

La distància mínima, mesurada en projecció horitzontal, entre una finestra i un forat o lucernari d’una coberta, serà major que 2,50m quan aquests forats i finestres pertanyin a sectors de incendis diferents i la distància vertical, entre ells sigui menor de 5,00m

No procedeix.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 51 de 78

5.6. PORTES DE PAS ENTRE DOS SECTORS DE INCENDIS

Les portes de pas entre dos sectors de incendis tindran una resistència al foc, com a mínim, igual a la meitat de la exigida al element que separa el dos sectors, o bé la quarta part d’aquella quan el pas que es realitza a través d’un vestíbul previ.

Els elements compartimentadors mòbils no seran assimilables a portes de pas a efectes de la reducció de la seva resistència.

No procedeix, ja que l’activitat no disposa de sectors de incendis. 5.7. FORATS AMB COMUNICACIÓ ENTRE SECTORS DE INCENDIS.

Tots els forats, horitzontals o verticals, que comuniquin un sector de incendis amb un espai exterior a ell han de ser segellats de manera que mantinguin una resistència al foc que no serà menor de:

a) la resistència al foc del sector de incendis, quan es tracti de comportes de canalitzacions d’aire de ventilació, calefacció a condicionament d’aire. b) la resistència al foc del sector de incendis, quan es tracti de segellats d’orificis de pas de malls o safates de cables elèctrics. c) un mitjà de la resistència al foc del sector de incendis, quan es tracti de segellats d’orificis de pas de canalitzacions de líquids no inflamables ni combustibles. d) la resistència al foc del sector de incendis, quan es tracti de segellats d’orificis de pas de canalitzacions de líquids inflamables o combustibles. e) un mitjà de la resistència al foc del sector de incendis, quan es tracti de tapes de registre d’eixides de instal·lacions. f) la resistència al foc del sector de incendis, quan es tracti de tancaments practicables de galeries de serveis comunicades amb el sectors de incendis. g) la resistència al foc del sector de incendis, quan es tracti de comportes o pantalles de tancament automàtic de forats verticals de manutenció, descàrrega de tremuges o comunicació vertical d’altre ús

Quan els conductes que travessin un sector d’incendis estiguin fetes de material combustible o fusible, el sistema de segellat ha d’assegurar que l’espai intern que deixa el conducte al fondre’s o cremar queda segellat.

Quan aquestes no permetin un sistema de comportes, aquests hauran de ser resistents al foc o estar adequadament protegits en tot el seu recorregut amb la resistència al foc de l’element travessat.

No serà necessari el compliment d’aquests requisits si la comunicació del sector d’incendi a través del buit es al espai exterior de l’edifici. No procedeix, ja que l’activitat no disposa de sectors de incendis. 5.8. RESISTÈNCIA AL FOC DELS TANCAMENTS QUE DELIMITEN UN ESTABLIMENT DE TIPUS D

La resistència al foc dels elements constructius que delimiten un establiment de tipus D (excepte Risc Baix 1), respecte als límits de parcel·les edificables, serà com a mínim EI120 a no ser que es deixi una distància de 5 m al límit de parcel·la.

No procedeix, ja que l’activitat no és de tipus D. 5.9. JUSTIFICACIÓ D’UN ELEMENT CONSTRUCTIU DE TANCAMENT ASSOLEIX EL VALOR DE RESISTÈNCIA AL FOC EXIGIT

La justificació de que un element constructiu de tancament assoleix el valor de resistència al foc exigit acreditarà:

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 52 de 78

a) per contrast amb els valors fixats en l’annex 1 de la Norma bàsica de l’edificació: condicions de protecció contra incendis en els edificis, o en la normativa d’aplicació en el seu cas. b) mitjançant marca de conformitat, amb normes UNE o certificat de conformitat, amb les especificacions tècniques indicades en aquest reglament. Les marques de conformitat, certificats de conformitat i assajos de tipus seran emesos per un organisme de control que compleixi les exigències del Real Decreto 2200/1995, de 28 de diciembre 6. EVACUACIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS

6.1. DETERMINACIÓ DE LA SEVA OCUPACIÓ

Per a l’aplicació de les exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrials, es determinarà la seva ocupació, P, deduïda de les següents expressions:

P= 1,10p, quan p < 100 P= 110 + 1,05 (p-100), quan 100 < p < 200 P= 215 + 1,03 (p-200), quan 200 < p < 500 P= 524 + 1,01 (p-500) quan 500 < p On, p= el número de persones que ocupa el sector de incendis, d’acord amb la documentació laboral que legalitzi el funcionament de l’activitat.

Els valors obtinguts P, segons les anteriors expressions, s’arrodoniran al enter immediat superior.

L’activitat, tindrà una P= 8 persones.

6.1.1. ELEMENTS D’EVACUACIÓ

Origen d’evacuació Per l’anàlisi de l’evacuació del local es considerarà com origen d’evacuació tot punt ocupable.

Recorreguts d’evacuació Les distàncies màximes dels recorreguts d’evacuació dels sectors de incendi dels establiments industrials superaran els valors indicats en el següent quadre i seran prioritaris a lo establert en el SI del CTE

Longitud del recorregut d’evacuació segons el número de sortides:

RISC 1 sortida (recorregut únic) 2 sortides alternatives Baix 35m (**) 50m Mig 25m (***) 50m Alt - 25m

(*) per activitats de producció o emmagatzematge classificats com a risc baix nivell 1, en les que es justifiqui que els materials implicats siguin exclusivament de classe A i els productes de construcció, inclosos els revestiments, siguin igualment de classe A, podrà augmentar-ne la distància màxima de recorregut d’evacuació fins a 100m. (**) la distància es podrà augmentar a 50m si l’ocupació és inferior a 25 persones. (***) la distància es podrà augmentar a 35m si l’ocupació és inferior a 25 persones.

NÚMERO DE SORTIDES AMPLADA 1 sortida a través d’una porta abatible de gir vertical, la qual comunica directament amb l’exterior i amb una amplada de

1,00 m

Al disposar d’una única sortida i tractar-se d’una activitat de risc baix, amb una ocupació menor de 25 persones, la longitud d’evacuació augmenta fins a 50m.

LONGITUD MÀXIMA D’EVACUACIÓ - de taller a carrer 33,50 m

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 53 de 78

6.1.2. PORTES SITUADES EN RECORREGUTS D’EVACUACIÓ (Codi Tècnic de l’Edificació)

1. Les portes de sortida de planta o d’edifici i les previstes per evacuació de més de 50 persones seran abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actuarà en l’activitat en marxa o bé serà un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat de l’evacuació, sense tenir que utilitzar una clau i sense tenir que actuar sobre mes d’un mecanisme. Les anteriors condicions no son aplicables quan es tracti de portes automàtiques.

2. Es considera que satisfan al anterior requisit funcional els dispositius d’obertura mitjançant maneta o polsador conforme a la norma UNE-EN 179:2009, quan es tracti de l’evacuació de zones ocupades per a persones que en la seva majoria estiguin familiaritzades amb la porta considerada, així com en cas contrari, quan es tracti de portes d’obertura en el sentit de l’evacuació conforme al punt 3 següent, els de barra horitzontal d’empènyer o de lliscament conforme la UNE-EN 1125:2009

3. Obrirà en sentit d’evacuació tota porta de sortida:

a) prevista per el pas de més de 200 persones en edificis d’ús Residencial Vivenda o 100 persones en els demés casos, o bé. b) prevista per a més de 50 ocupants del recinte o espai en el que estigui situada. Per a la determinació del número de persones que s’indica a a) i b) s’haurà de tenir en compte els criteris d’assignació dels ocupants establerts a l’apartat 4.1. d’aquesta secció.

Obertura en sentit d’evacuació El número de persones que obliga a que una porta obri en el sentit d’evacuació és 51 quan prové “del recinte o espai en el que estigui situada” la porta, o 101 quant prové d’aquest i d’altres espais. Amb aquest article, és pretén posar el límit en 50 persones quan es preveu que aquestes puguin arribar a la porta simultàniament i de manera immediata a la declaració de l’emergència, i en 100 persones quan sigui previsible un cert grau de seqüencialitat a l’arribada dels ocupants a la porta. En determinats casos, la decisió referent de quin límit aplicar dependrà, més enllà de la literalitat de l’article, de com es valori aquesta simultaneïtat o seqüencialitat, a la vista de la configuració concreta de cada cas. Atès que l’ocupació de l’activitat és inferior a 100 persones, no és necesasri que les portes d’evacuació obrin cap a l’exterior.

SORTIDES EMERGÈNCIA AMPLADA (m)

DONEN PAS A (ocupants)

OBRA EN SENTIT EVACUACIÓ

1 sortida directe a l’exterior 1,00 7 NO

6.1.3. SENYALITZACIÓ DELS MITJANS D’EVACUACIÓ (Codi Tècnic de l’Edificació)

S’utilitzaran les senyals d’evacuació, definides en la norma UNE 23034 :1988, amb els següents criteris :

a) Les sortides de recinte, planta o d’edifici tindran una senyal amb el rètol « SORTIDA », b) La senyal de « SORTIDA D’EMERGÈNCIA » s’ha d’utilitzar només en les sortides previstes per ús exclusiu en cas d’emergència. c) S’han de senyalitzar les direccions dels recorreguts, visibles des de qualsevol origen d’evacuació des de on no es puguin veure directament les sortides o les senyals i en particular davant de tota sortida de recinte amb ocupació major de 100 persones que accedeixin lateralment a un passadís. d) En tots els punts del recorregut d’evacuació que existeixin alternatives, creuaments o bifurcacions. e) En els recorreguts, al costat de les portes que no siguin de sortida i que puguin induir a errors en l’evacuació es posaran senyals amb el rètol « SENSE SORTIDA », però mai sobre les fulles de les portes.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 54 de 78

f) Les senyals es disposaran de forma coherent amb l’assignació d’ocupants que es pretengui a cada sortida.

La dotació de senyalització pel que fa als mitjans d’evacuació d’aquesta activitat:

CARACTERÍSTIQUES UNITATS Rètols de senyalització (UNE 23034), de les sortides. Les mides de les senyals seran de : - 210 x 210 mm quan la distància d’observació d < 10,0 m. - 420 x 420 mm quan la distància d’observació 10,0 < d < 20,0 m. - 594 x 594 mm quan la distància d’observació 20,0 < d < 30,0 m.

4

6.1.4. DISPOSICIÓ DE LES ESCALES I RAMPES (Codi Tècnic de l’Edificació) ESCALES D’ÚS GENERAL

Graons

PETJADA (trams rectes) > 28 cm CONTRAPETJA (trams rectes i corbs)

13 a 18,5cm

Excepte: En zones d’ús públic, així com sempre que no es disposi d’ascensor com alternativa

< 17,5cm

RELACIÓ ENTRE PETJADA I CONTRAPETJA

54 cm < 2C + H < 70cm

NO S’ADMET Bossell * Escales evacuació ascendent o quan no existeix itinerari accessible alternatiu

Disposaran de davanter i aquestes seran verticals o inclinades formant un angle que no superi de 15º a la vertical

PETJADA (escales de traçat corb)

> 28 cm A una distància de 50cm de la vora interior

I a 44cm com a màxim de la vora exterior

RELACIÓ ENTRE PETJADA I CONTRAPETJA

50 cm < 2C + H < 50cm

Trams: 1- Cada tram tindrà 3 graons com a mínim. L’altura màxima que pot salvar un tram és de 2,25m en zones d’ús públic, així com sempre que no es disposi d’ascensor com alternativa a l’escala i 3,20m en els demés casos.

2- Els trams podran ser rectes, corbs o mixtes, excepte en zones d’hospitalització i tractaments intensius, en escoles infantils i en centres d’ensenyament primari o secundari, on els trams únicament poden ser rectes.

3- Entre dues plantes consecutives d’una mateixa escala, tots els graons tindran la mateixa contrapetja i tots els graons dels trams rectes tindran la mateixa petjada. Entre dos trams consecutius de plantes diferents, la contrapetja no variarà més de + 1cm

En trams mixtes, la petjada mesurada al eix del tram en la parts corbes no serà menor que la petjada en parts rectes.

4- L’amplada útil del tram s’admetrà d’acord amb les exigències d’evacuació establertes en l’apartat 4 de la Secció SI 3 del DB-SI i serà, com a mínim, la indicada a la taula 4.1.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 55 de 78

Taula 4.1. Escales d’ús general. Amplada útil mínima de tram en funció de l’ús

ÚS DE L’EDIFICI O ZONA AMPLADA ÚTIL MÍNIMA (m) EN ESCALES PREVISTES PER A UN NÚMERO DE

PERSONES < 25 < 50 < 100 > 100 Casos restants 0,80 (2) 0,90 (2) 1,00

(1) En edificis existents, quan es tracti de instal·lar un ascensor que permeti millorar les condicions d’accessibilitat per a persones amb discapacitat, es pot admetre una amplada menor sempre que s’acrediti la no viabilitat tècnica i econòmica d’altres alternatives que no suposin aquesta reducció d’amplada i s’aporten les mesures complementàries de millora de la seguretat que en cada cas s’estimen necessàries. (2) Excepte quan l’escala comuniqui amb una zona accessible, l’amplada de la qual serà d’1,00m com a mínim.

L’amplada de l’escala estarà lliure d’obstacles. L’amplada mínima útil es mesurarà entre parets o barreres de protecció, sense descomptar l’espai ocupat pels passamans sempre que aquests no sobresurtin més de 12cm de la paret o barrera de protecció. En trams corbs, l’amplada útil ha d’excloure les zones en les que la dimensió de la petjada sigui menor que 17cm. Replans:

AMPLADA Com a mínim l’amplada de l’escala Si ni na canvi de direcció entre

dos trams, l’amplada de l’escala no es reduirà al llarg

del replà

No escombrarà cap gir d’obertura de cap porta

(excepte zones d’ocupació nul·la)

LONGITUD Mesurada en el seu eix > 1,00m

> 1,60m

Zones hospitalització o tractaments intensius, en les que el recorregut s’obligui un

gir de 180º PAVIMENT (tipus visual i tàctil)

A l’arrencada d’escales d’ús públic

(segons apartat 2.2. SUA9)

No hi haurà passadissos d’amplada inferior a 1,20m

situats a menys de 40cm de distància del primer graó.

Passamans:

MÍNIM EN UN COSTAT Les escales que salven un alçada > 55cm AL DOS COSTATS Amplada > 1,20m Quan no es disposi d’ascensor com alternativa INTERMEDIS

Amplada > 4,00 m

Separació màxima entre passamans < 4,00m (excepte

en escales de caràcter monumental)

ALÇADA Entre 90 i 110cm Escoles Infantils i centres d’ensenyament de primària

Entre 90 i 110cm Més un passamà a una alçada entre 65 i 75cm

CARACTERÍSTIQUES Serà rígid i fàcil d’agafar Separat del parament > 4cm El sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la ma Escales ús públic

Sense ascensor com alternativa

Es prolongarà el passamans 30cm en els extrems (mínim

en un costat) Escales ús sanitari Serà continu en tot el recorregut inclosos els replans i es

prolongarà 30cm en els extrems i als dos costats.

L’activitat, disposa d’una escala de comunicació entre la planta baixa i la planta altell, amb les següents característiques:

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 56 de 78

CARACTERÍSTIQUES ESCALA CTE REAL PETJADA 0,28 m 0,28 m CONTRAPETJA 0,13 a 0,185 m 0,183 m AMPLADA ÚTIL MÍNIMA 1,00 m 1,05 m ALÇADA PASSAMANS 0,90 a 1,10 m 1,00 m

RAMPES

No procedeix, ja que l’activitat en qüestió, no disposa de rampes. PROTECCIÓ DE LES ESCALES

Al tractar-se d’una escala d’evacuació descendent, segons aquest reglament es protegirà si:

ESCALES D’EVACUACIÓ DESCENDENT RISC PROTEGIDA ALT 10m MIG 15m BAIX 20m

L’alçada d’evacuació descendent és inferior a 20 m i per tant l’escala no serà protegida. 6.1.5. DIMENSIONAMENT DE LES SORTIDES, PASSADISSOS I ESCALES, SEGONS EL CODI TÊCNIC DE L’EDIFICACIÓ (Codi Tècnic de l’Edificació)

1- El dimensionament dels elements d’evacuació s’ha de realitzar conforme la taula següent:

Taula 4.1 Dimensionat dels elements de l’evacuació

TIPUS D’ELEMENT DIMENSIONAT Portes i passos A > P / 200 (1) > 0,80 m.(2)

0,60 m. < amplada de tota fulla < 1,23 m. Passadissos i rampes A > P / 200 > 1,00 m. (3,4,5)

Escales no protegides (8) Evacuació descendent A > P / 160 (9) Evacuació ascendent A > P / (160 – 10h) (9)

Escales protegides (*) E < 3 S + 160 AS(9)

Passadissos protegits P < 3S + 200A (9) Zones a l’aire lliure Passos, passadissos i rampes A > P / 600 > 1,00 m.(10)

Escales A > P / 480 > 1,00 m. .(10) on A = amplada de l’element (m) AS = amplada de l’escala protegida en la sortida d’edifici (m) P = núm. total d’ocupants assignats h = alçada d’evacuació ascendent (m) E = suma d’ocupants assignats a l’escala en la planta considerada més els dels situats per sobre o per sota de ella fins a la sortida de l’edifici, tenint en compte la hipòtesi de bloqueig més desfavorable. S = Superfície útil del recinte de l’escala protegida en el conjunt de les plates de les que provenen les P persones. (inclou la superfície dels trams, replans i replans entremitjos). (1) L’amplada de càlcul d’una porta de sortida del recinte d’una escala protegida a planta de sortida ha de ser com a mínim igual al 80% de l’amplada del càlcul de l’escala. (2) En ús hospitalari A > 1,05m, inclús les portes d’habitació. (3) En ús hospitalari A > 2,20m, (> 2,10m en el pas a través de portes) (4) En establiments d’ús Comercial, l’amplada mínima dels passadissos situats en àrees de vendes és la següent: a) Si la superfície construïda de l’àrea de venda en la planta considerada excedeix de 400m2 - si esta previst l’ús de carros per a transport de productes: Entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries: A > 4,00m En altres passadissos: A > 1,80m - si no esta previst l’ús de carros per al transport de productes: A > 1,40m b) Si la superfície construïda de l’àrea de vendes en la planta considerada no excedeix de 400m2 - si esta previs l’ús de carros per a transport de productes: Entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries: A > 3,00m

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 57 de 78

Entre passadissos: A > 1,40m - si no esta previst l’ús de carros per a transport de productes: A > 1,20m (5) l’amplada mínima és de 0,80m en passadissos previstos per a 10 persones, com a màxim, i aquestes siguin usuàries habituals. (6) Amplada determinada per les projeccions verticals més properes de dues files consecutives, incloses les taules, taulells i altres elements auxiliars que puguin existir. Els seients abatibles que es col·loquin automàticament en posició elevada es puguin considerar en aquesta posició. (7) No es limita el número de seients, però queda condicionat per la longitud dels recorreguts d’evacuació fins a una sortida de recinte. (8) Inclús passadissos escalonats d’accés a localitats amfiteatres, graderies i tribunes de recintes tancats, tals com cinemes, teatres, auditoris, pavellons poliesportius, etc. (9) L’amplada mínima és la que estableix el DB-SUA 1-4.2.2. taula 4.1 (10) Quan l’evacuació d’aquesta zona condueixi a espais interiors, els elements d’evacuació en aquests espais es dimensionarà com a elements interiors, excepte quan siguin escales o passadissos protegits que únicament serveixin a l’evacuació de les zones a l’aire lliure i condueixin directament a sortides d’edifici, o bé quan transcorrin per un espai amb seguretat equivalent a la d’un sector de risc mínim (p. ex. estadis olímpics) en qualsevol cas es pot mantenir el dimensionament aplicat en les zones a l’aire lliure.

Totes les portes de pas tenen una amplada igual o superior a 0,80 m i no es disposa de passadissos. La porta d’evacuació directa a l’exterior disposa d’una amplada d’1,00 m.

L’amplada de l’escala és d’1,05 m. 6.1.6 CARACTERÍSTIQUES DELS VESTÍBULS PREVIS (Codi Tècnic de l’Edificació) L’activitat no disposa de vestíbul de independència. 6.2. EDIFICI TIPUS A, AL QUAL COEXISTEIXEN ACTIVITATS INDUSTRIALS I NO INDUSTRIALS

Quan en un edifici tipus A coexisteixin activitats industrials i no industrials, l’evacuació dels espais ocupats per tots els usos que es realitzi a través dels elements comuns ha de satisfer les condicions establertes a la Norma bàsica de l’edificació; condicions de protecció contra incendis en els edificis o en la normativa equivalent que sigui d’aplicació, o en l’apartat 6.3 en el cas de que tots els establiments siguin d’ús industrial.

L’evacuació de l’establiment industrial es podrà realitzar per elements comuns de l’edifici, sempre que l’accés a aquests es realitzi a través d’un vestíbul previ.

Si el número de treballadors de l’establiment industrial, és superior a 50 persones, haurà de comptar amb una sortida independent de la resta de l’edifici.

Atès que el despatx i el menjador no sobrepassen els límits establerts, tenen consideració d’ús industrial. 7. VENTILACIÓ I ELIMINACIÓ DE FUMS I GASOS DE COMBUSTIÓ EN ELS EDIFICIS INDUSTRIALS.

7.1. DISPOSARAN DE SISTEMA D’EVACUACIÓ DE FUMS:

La eliminació dels fums i gasos de combustió, i , amb ells, del calor generat, dels espais ocupats per sectors de incendis de establiments industrials s’ha de realitzar d’acord amb la tipologia de l’edifici en relació amb les característiques que determinen el moviment del fum.

SECTOR NIVELL DE RISC INTRINSEC SUP. CONSTRUÏDA

PRODUCCIÓ MIG 2.000 m²2

ALT 1.000 m²2

MAGATZEM MIG 1.000 m²2

ALT 800 m2²

Per a naus de menor superfície, es podran aplicar els següents valors mínims de la superfície aerodinàmica d’evacuació de fums.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 58 de 78

No procedeix, ja que l’activitat disposa d’un nivell de risc intrínsec BAIX.

CARACTERÍSTIQUES DELS SISTEMES DE CONTROL DE FUM I DE CALOR Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els sistemes de control de calor i fum limiten els efectes de la calor i dels fums en cas de incendi. Aquests sistemes poden extreure els gasos calents generats al inici de un incendi i crear àrees lliures de fum per sota de les capes de fum flotant, afavorint així les condicions d’evacuació i facilitant les labors d’extinció. Els sistemes de control de calor i fum poden adoptar quatre principals estratègies per al moviment dels gasos de combustió: -FLOTABILITAT DELS GASOS CALENTS (edificis de sostres alts). - PRESSURITZACIÓ DIFERENCIAL (vies d’evacuació) - VENTILACIÓ HORITZONTAL (edificis de reduïda esveltesa, amb túnels o aparcaments). - EXTRACCIÓ DE FUMS (en aparcaments o darrera l’actuació d’un sistema de supressió del incendi). a) Els sistemes de VENTILACIÓ PER EVACUACIÓ DE FUMS I CALOR BASATS EN ESTRATÈGIES DE FLOTABILITAT, estaran compostos per un conjunt d’obertures (airejadors naturals) o equips mecànics d’extracció (airejadors mecànics) per l’evacuació de fums i gasos calents de la combustió d’un incendis per obertures d’admissió d’aire net o ventiladors mecànics d’aportació d’aire net i en el seu cas per barreres de control de fums, dimensionades de manera que es generi una capa lliure de fums per sobra del nivell de pis de l’incendi i es mantingui la temperatura mitjan dels fums dins d’uns nivells acceptables. Aquests sistemes d’acord amb lo indicat a la UNE-EN 23585. La instal·lació, posta en marxa i manteniment dels sistemes de control de fums, quan siguin aplicats a edificis d’una planta, multiplanta amb atris, multiplanta amb escales o emplaçaments subterranis, es realitzarà segons lo indicat a la UNE-EN 23584 b) els sistemes de CONTROL DE FUMS I CALOR PER PRESSIÓ DIFERENCIAL son sistemes concebuts per limitar la propagació de fums d’un espai a altre, dins d’un edifici, a través de requisits entre les barreres físiques. Aquests sistemes permeten mantenir condicions segures per les persones i els serveis d’extinció en els espais protegits. El disseny i la instal·lació dels sistemes de pressurització diferencial, per establir les rutes d’escapament de les persones i de protecció als Serveis d’Extinció de Incendis, especialment en els edificis multiplanta amb escales comuns, es realitzarà d’acord amb la UNE-EN 12101-6 i amb la UNE 23584, en els aspectes que l’anterior ho aprovi. c) els sistemes de CONTROL DE FUMS I CALOR PER VENTILACIÓ HORITZONTAL son sistemes concebuts per limitar la propagació del fums des d’un espai a altre dins d’un edifici amb reduïda esbaltesa. d) els sistemes de VENTILACIÓ PER EXTRACCIÓ DE FUMS son sistemes concebuts per extreure el fum generat durant un incendi, funcionant durant i/o darrera del mateix. El seu disseny es realitzarà segons la capacitat d’extracció, a partir d’un rati del volum de l’edifici (renovacions per hora) o a través d’altres paràmetres, segons el mètode escollit. També es poden utilitzar per l’extracció de fums darrera l’inceni, quan s’instal.la un sistema de supressió de incendi incompatible amb un sistema de control de fums dels altres tipus indicats. 2. Les barreres de fums que formen part d’un sistema d’extracció de calor i fums hauran de portar el marcatge CE, de conformitat amb la UNE-EN 12101-1. Els airejadors d’extracció natural que formen part d’un sistema d’extracció de calor i fums hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la UNE En 12101-2. Els extractors mecànics que formen part d’un sistema d’extracció de calor i fums hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la UNE-EN 12101-3. La resta dels components dels sistemes pel control de fum i de calor hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb les normes de la sèries UNE-EN 12101

SECTOR SITUACIÓ NIVELL DE RISC

INTRINSEC OBERTURA

VENTILACIÓ PRODUCCIÓ Planta sota rasant ALT/MIG 0,5 m² / 150m²

Planta sobre rasant ALT/MIG 0,5m² / 200m² MAGATZEM Planta sota rasant ALT/MIG 0,5m² / 100m²

Plant sobre rasant ALT/MIG 0,5m² / 150m²

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 59 de 78

8. MAGATZEMS

No procedeix ja que no es disposa de prestatgeries. 9. INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES DE SERVEIS DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS.

Les instal·lacions dels serveis elèctrics (incloent generació pròpia, distribució, presa, cessió i consum d’energia elèctrica), les instal·lacions d’energia tèrmica procedent de combustibles sòlids, líquids o gasosos (incloent emmagatzematge i distribució del combustible, aparells o equips de consum i condicionament tèrmic), les instal·lacions frigorífiques, les instal·lacions d’ús d’energia mecànica (incloent generació, emmagatzematge, distribució i aparells o equips de consum d’aire comprimit) i les instal·lacions de moviment de materials, manutenció i elevadors dels establiments industrials compliran els requisits establerts pels reglaments vigents que específicament els afecten.

En els establiments industrials existents, aquestes instal·lacions poden continuar segons la normativa aplicable en el moment de la seva implantació, mentre queden emparats per ella. En el cas de que els cables elèctrics alimentin a equips que hagin de mantenir en funcionament durant un incendi, hauran d’estar protegits per a mantenir la corrent elèctrica durant el temps exigible a la estructura de la nau en la qual es troba.

La instal·lació elèctrica d’aquest local és projectada i executada d’acord amb el Reglament electrotècnic de baixa tensió de 02-08-02 , i de les instruccions tècniques complementàries (ITC-BT-01 a BT-51).

La instal·lació de climatització i la de ventilació, es regeixen, segons el Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). 10. RISC DE FOC FORESTAL.

La ubicació de indústries en terrenys confrontats amb el bosc origina risc de incendis en una doble direcció:

- perill per a la indústria (donat que un foc forestal la pugui atrapar) - perill de que un foc en una industria pugui originar un foc forestal

La zona edificada o urbanitzada ha de disposar preferentment de dues vies d’accés alternatives, cada una de les quals ha de complir les condicions d’aproximació als edificis (veure apartat A.2)

Quan no sigui possible disposar de les dues vies alternatives indicades, l’accés únic ha de finalitzar en un cul de sac, de manera circular, de 12,5m de radi.

Els establiments industrials de risc mig i alt ubicats prop d’una massa forestal han de mantenir una franja perimetral de 25m d’amplada permanent lliure de vegetació baixa i arbustiva amb la massa forestal esclarida i les branques podades. En llocs de vent fort i de massa forestal propera s’ha d’augmentar la distància establerta en un 100%, com a mínim en les direccions dels vents predominants. En l’activitat en qüestió no hi ha risc de foc forestal.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 60 de 78

ANNEX III. REQUISITS DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS.

1. COMPLIMENT DEL REGLAMENT DE INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DE LES INSTAL.LACIONS

Tots els aparells, equips, sistemes i components de les instal·lacions de protecció contra incendis dels establiments industrials, així com el disseny, l’execució, la posta en funcionament i el manteniment de les seves instal·lacions, compliran lo preceptuat en el “Reglamento de instalaciones de protección contra incendios”, aprobat pel “Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, Reial Decret 513/2017, de 22 de maig”. 2. COMPLIMENT DEL REGLAMENT DE INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS PER A INSTAL·LADORS I MANTENEDORS.

Els instal·ladors i mantenedors de les instal·lacions de protecció contra incendis, al qual es refereix l’apartat anterior, compliran els requisits, que per a ells, estableix el “Regalmento de instalaciones de protección contra incendios”, aprobat pel “Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, Reial Decret 513/2017, de 22 de maig”. 3. SISTEMES AUTOMÀTICS DE DETECCIÓ DE INCENDIS

S’instal·laran sistemes de detecció automàtica d’incendis, quan:

SITUACIÓ TIPUS NIVELL RISC INTRINSEC

SUPERFICIE TOTAL CONSTRUÏDA (m2) PRODUCCIÓ MAGATZEM

A - 300 150 B M 2.000 1.000 A 1.000 500

C M 3.000 1.500 A 2.000 800

Quan sigui exigible la instal·lació d’un sistema automàtic de detecció de incendis i les condicions del disseny (apartat 1 d’aquest annex) donin lloc al ús de detectors tèrmics, aquella podrà ser substituïda per una instal·lació de ruixadors automàtics d’aigua.

Atès que es disposa d’una superfície de 410,86 m2 amb una configuració tipus A es requereix de detecció.

DENOMINACIÓ DEL SECTOR

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA (m2)

DETECCIÓ TIPUS/QUANTITAT

TALLER 410,86 SÍ Despatx i serv. auxiliars:

3 detectors termovelocimètrics Nau: Detecció lineal analògica

CARACTERÍSTIQUES E INSTAL.LACIÓ DELS SISTEMES DE DETECCIÓ DE INCENDIS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. La norma UNE-EN 54-1, descriu els components dels sistemes de detecció i alarmar de incendis, subjectes al compliment d’aquest Reglament. El disseny de la instal·lació, la posta en servei i l’ús del sistema de detecció i alarma de incendis, seran conformes a la norma UNE 23007-14. La compatibilitat dels components del sistema, es verificarà segons lo establert i en la norma UNE-EN 54-13. 2. L’equip de subministrament d’alimentació (e.s.a), portarà marcat CE, de conformitat amb la norma EN 54-4, adoptada com a UNE 23007-4. 3. Els dispositius per a l’activació automàtica d’alarma de incendis, (detectors de calor puntuals, detectors de flama puntuals, detectors de fum lineals i detectors de fums per aspiració) portaran marcatge CE, de conformitat amb les normes UNE-EN 54-5, UNE-EN 54-7, UNE-EN 54-10, UNE-EN 54-12 i UNE-EN 54-20, respectivament.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 61 de 78

Els detectors amb font d’alimentació autònoma hauran de portar el marcatge CE de conformitat amb la norma UNE-EN 14604. 4. Els equips de control e instal·lació (e.c.i) portaran marcatge CE de conformitat de la norma EN 54-2, adoptada com a UNE 23007-2 El e.c.i estarà dissenyat de manera que sigui fàcilment identificable la zona on s’hagi activat un polsador d’alarma o un detector de incendis. 5. Tant el nivell sonor, com l’òptic dels dispositius acústics d’alarma de incendis i dels dispositius visuals (incorporats quan així ho exigeixi altre legislació aplicable o quan el nivell de soroll on sigui percebuda, superi els 60 dB(A), o quan els ocupants habituals de l’edifici / establiment siguin persones sordes o sigui probable que portin protecció auditiva, seran tals que permetin que siguin percebuts en l’àmbit de cada sector de detecció de incendis on siguin instal·lats. Els dispositius acústics d’alarma de incendis, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-3. Els sistemes electroacústics per a serveis d’emergència, seran conforme a lo establert a la norma UNE-EN 60849. Els sistemes de control d’alarma de incendis per veu i els seus equips indicadors hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-16. Els altaveus del sistema d’alarma de incendis per veu portaran marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-24. Els dispositius visuals d’alarma de incendis portaran marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-23 6. Els equips de transmissió d’alarma i avisos de fallada, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma EN 54-21 Quan les senyals siguin transmeses a un sistema integrat, els sistemes de protecció contra incendis tindran un nivell de prioritat màxim. 7. La resta de components dels sistemes automàtics de detecció de incendis i alarma de incendis, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb les normes de la sèrie UNE-EN54, un cop entri en vigor aquest marcatge

4. SISTEMES MANUALS D’ALARMA DE INCENDIS

4.1. INSTAL·LACIÓ DE SISTEMES MANUALS D’ALARMA DE INCENDIS

S’instal·laran sistemes manuals d’alarma de incendis en els sectors de incendis dels establiments industrials quan en ells es desenvolupin:

SUPERFICIE TOTAL CONSTRUÏDA (m2) PRODUCCIÓ MAGATZEM

1.000 m2 o no necessita detecció automàtica 800 m2 o no necessita detecció automàtica

Al disposar de detecció i una superfície construïda menor de 800 m2, no precisa de polsadors d’alarma. Tot i així es disposa d’un polsador manual d’alarma tal i com es mostra a la documentació gràfica adjunta.

CARACTERÍSTIQUES E INSTAL.LACIÓ DELS POLSADORS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els dispositius per a l’activació manual d’alarma de incendis, és a dir, els polsadors d’alarma, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma EN54-11. Els polsadors d’alarma es situaran de manera que la distància màxima a recórrer, des de qualsevol punt, que s’hagi de considerar com a origen d’evacuació, fins a assolir un polsador, no superarà els 25m. Els polsadors es situaran de manera que la part superior del dispositiu quedi a una alçada entre 80 i 120cm. 2. Els equips de control e instal·lació (e.c.i) portaran marcatge CE de conformitat de la norma EN 54-2, adoptada com a UNE 23007-2 El e.c.i estarà dissenyat de manera que sigui fàcilment identificable la zona on s’hagi activat un polsador d’alarma o un detector de incendis. 3. Tant el nivell sonor, com l’òptic dels dispositius acústics d’alarma de incendis i dels dispositius visuals (incorporats quan així ho exigeixi altre legislació aplicable o quan el nivell de soroll on sigui percebuda, superi els 60 dB(A), o quan els ocupants habituals de l’edifici / establiment siguin

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 62 de 78

persones sordes o sigui probable que portin protecció auditiva, seran tals que permetin que siguin percebuts en l’àmbit de cada sector de detecció de incendis on siguin instal·lats. Els dispositius acústics d’alarma de incendis, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-3. Els sistemes electroacústics per a serveis d’emergència, seran conforme a lo establert a la norma UNE-EN 60849. 4. Els equips de transmissió d’alarma i avisos de fallada, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma EN 54-21 Quan les senyals siguin transmeses a un sistema integrat, els sistemes de protecció contra incendis tindran un nivell de prioritat màxim. 5. La resta de components dels sistemes automàtics de detecció de incendis i alarma de incendis, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb les normes de la sèrie UNE-EN54, un cop entri en vigor aquest marcatge

5. SISTEMA DE COMUNICACIÓ D’ALARMA

5.1. INSTAL·LACIÓ DE COMUNICACIÓ D’ALARMA

S’instal·laran en tots els sectors de incendis dels establiments industrials, si al suma de la superfície construïda de tots els sectors de incendis de l’establiment industrial és de 10.000m2 o superior.

5.2. SENYALS ACÚSTIQUES D’ALARMA

La senyal acústica transmesa pel sistema de comunicació d’alarma de incendis permetrà diferenciar si es tracta d’una alarma per “emergència parcial” o per “emergència general”, i serà preferent l’ús d’un sistema de megafonia.

Es disposa d’una sirena exterior d’alarma.

CARACTERÍSTIQUES SISTEMA DE COMUNICACIÓ D’ALARMA Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Tant el nivell sonor, com l’òptic dels dispositius acústics d’alarma de incendis i dels dispositius visuals (incorporats quan així ho exigeixi altre legislació aplicable o quan el nivell de soroll on sigui percebuda, superi els 60 dB(A), o quan els ocupants habituals de l’edifici / establiment siguin persones sordes o sigui probable que portin protecció auditiva, seran tals que permetin que siguin percebuts en l’àmbit de cada sector de detecció de incendis on siguin instal·lats. Els dispositius acústics d’alarma de incendis, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-3. Els sistemes electroacústics per a serveis d’emergència, seran conforme a lo establert a la norma UNE-EN 60849. Els sistemes de control d’alarma de incendis per veu i els seus equips indicadors hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-16. Els altaveus del sistema d’alarma de incendis per veu portaran marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-24. Els dispositius visuals d’alarma de incendis portaran marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE-EN 54-23 2. Els sistemes de comunicació d’alarma, permetran transmetre senyals diferenciades, que seran generades, o bé manualment des d’un lloc de control o bé de manera automàtica i la seva gestió serà controlada, en qualsevol cas, pel e.c.i. 3. Els equips de transmissió d’alarma i avisos de fallada, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma EN 54-21 Quan les senyals siguin transmeses a un sistema integrat, els sistemes de protecció contra incendis tindran un nivell de prioritat màxim. 4. La resta de components dels sistemes automàtics de detecció de incendis i alarma de incendis, hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb les normes de la sèrie UNE-EN54, un cop entri en vigor aquest marcatge

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 63 de 78

6. SISTEMES D’ABASTAMENT D’AIGUA CONTRA INCENDIS

6.1. INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA D’ABASTAMENT D’AIGUA CONTRA INCENDIS

a) si ho exigeixen les disposicions vigents que regulen activitats industrials sectorials o específiques, d’acord amb l’article 1 d’aquest reglament. b) quan sigui necessari per a donar servei, en les condicions de cabal, pressió i reserva calculat, a un o varis sistemes de lluita contra incendis, tals com:

- xarxa de boques de incendis equipades (BIE) - xarxa de hidrants exteriors - ruixadors automàtics - aigua polvoritzada - espuma

Quan en una instal·lació d’un establiment industrial coexisteixen varis d’aquests sistemes, el cabal i reserva de l’aigua es calcularan considerant la simultaneïtat d’operació mínima que a continuació s’estableix, i que es resumeix en la taula adjunta.

SISTEMES DE BIE E HIDRANTS (1) + (2) cas (a) Edificis amb plantes al nivell de rasant únicament

Cabal d’aigua requerit pel sistema d’hidrants (QH) Reserva d’aigua necessària per el sistema de hidrants (RH)

(1) + (2) cas (b) Edificis amb plantes sobre rasant

Suma de cabals requerits per a BIE (QB) i per a hidrants (QH) Suma de reserva d’aigua necessària per a BIE (RB) i per a hidrants (RH)

Sistemes de BIE i de ruixadors automàtics (1) + (3)

Cabal d’aigua requerit per a ruixadors automàtics (QRA) Reserva d’aigua necessària per a ruixadors (RRA)

Sistema de BIE, de hidrants i ruixadors automàtics (1) + (2) + (3)

Suma de cabals del 50% requerit per a hidrants (0,5 QH) segons la taula 7.2 i el requerit per a ruixadors automàtics (QRA) Suma del 50% de la reserva d’aigua necessària per hidrants (0,5 RH) i la necessària per a ruixadors automàtics (RRA)

Sistemes de hidrants i ruixadors automàtics (2) + (3)

El cabal mínim exigible serà el necessari pel sistema que requereix el major cabal. La reserva mínima exigible serà la necessària per a la instal·lació del sistema que requereix la major reserva d’aigua.

Sistema de hidrants i aigua polvoritzada (2) + (4)

El cabal mínim exigible serà el necessari per a la instal·lació del sistema que requereix del major cabal La reserva mínima exigible serà la necessària per a la instal·lació del sistema que requereix la major reserva d’aigua.

Sistema de hidrants i de espuma (2) + (5)

El cabal mínim exigible serà el necessari per a la instal·lació del sistema que requereix el major cabal La reserva mínima exigible serà la necessària per a al instal·lació del sistema que requereix la major reserva d’aigua.

Sistema de hidrants, aigua polvoritzada i d’espuma (2) + (4) + (5)

Suma de cabals requerits per a aigua polvoritzada (QAP) i per a espuma (QE) i en tot cas, com a mínim, el cabal de hidrants. Suma de reserves d’aigua necessària per aigua polvoritzada (RAP) i per a espuma (RE), que en tot cas, serà la reserva necessària per a sistemes de hidrants.

Sistemes de ruixadors automàtics i d’aigua polvoritzada

El cabal mínim exigible serà el necessari per al sistema que requereix el major cabal.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 64 de 78

(3) + (4) La reserva mínima exigible serà la necessària per a la instal·lació del sistema que requereix la major reserva d’aigua.

Sistemes de ruixadors automàtics i d’espuma (3) + (5)

El cabal mínim exigible serà el necessari per a la instal·lació del sistema que requereix major cabal Reserva mínima exigible serà la necessària per a la instal·lació del sistema que requereix la major reserva d’aigua

Sistemes d’aigua polvoritzada i d’espuma (4) + (5)

Suma de cabals requerits per a aigua polvoritzada (QAP) i per a espuma (QE) Suma de reserves d’aigua necessària per aigua polvoritzada (RAP) i per a espuma RE)

CARACTERÍSTIQUES SISTEMA D’ABASTIMENT D’AIGUA CONTRA INCENDIS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. El sistema d’abastiment d’aigua contra incendis, estarà format per un conjunt de fonts d’aigua, equips de impulsió i una xarxa general de incendis destinada a garantir, per a un o varis sistemes específics de protecció, el cabal i pressió d’aigua necessaris durant el temps d’autonomia requerit. Quan s’exigeixi un sistema d’abastiment d’aigua contra incendis, les seves característiques i especificacions seran conforme a lo establert a la norma UNE 23500. Pels sistemes d’extinció de incendis que disposin d’una evacuació tècnica favorable de la idoneïtat per al seu ús previst, segon s’estableix a l’article 5.3 d’aquest Reglament, els sistemes d’abastiment d’aigua contra incendis, contemplats en aquests documents, es consideraran conforme amb aquest Reglament.

7. SISTEMES DE HIDRANTS EXTERIORS

7.1. NECESSITATS

S’instal·larà un sistema de hidrants exteriors si:

a) lo exigeixen les disposicions vigents que regulen activitats industrials sectorials o específiques, d’acord amb l’article 1 d’aquest reglament. b) transcorren les circumstàncies que es reflecteixen a la taula següent:

Taula 3.1. Hidrants exteriors en funció de la configuració de la zona, la seva superfície construïda i el seu nivell de risc intrínsec.

SITUACIÓ TIPUS

SUPERFICIE SECTOR

NIVELL RISC INTRINSEC

INCENDIS (m2) BAIX MIG ALT A 300

1.000 1.000

NO NO (BAIX-1) SI (BAIX-2)

SI SI

- -

B 1.000 2.500 3.500

NO NO SI

NO SI SI

SI SI SI

C 2.000 3.500

NO NO

NO SI

SI SI

D / E 5.000 15.000

- SI

SI SI

SI SI

Quan es requereixi un sistema de hidrants la instal·lació ha de protegir totes les zones de incendi que constitueixen l’establiment industrial. No és necessari quan el risc és baix 1 No procedeix, al tenir una superfície total de 410,86 m2 < 1.000 m2 en un establiment amb configuració tipus A i un nivell de risc intrínsec BAIX. Es disposa d’un hidrant situat a menys de 100 m de la façana principal.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 65 de 78

7.2. IMPLANTACIÓ

El número de hidrants exteriors que s’han de instal·lar fent que es compleixin les condicions següents:

a) la zona protegida per a cada un d’ells és la coberta per un radi de 40m, mesurats horitzontalment des de l’emplaçament del hidrant. b) com a mínim un dels hidrants (situat, a ser possible, a l’entrada) haurà de tenir una sortida de 100mm c) la distància entre l’emplaçament de cada hidrant i el límit exterior de l’edifici o zona protegida, mesurada perpendicularment a la façana, ha de ser com a mínim de 5m. si existeixen vials que dificultin complir amb aquestes distàncies, es justificarà la realment adoptada. d) quan, per raons d’ubicació, les condicions locals no permetin la realització de la instal·lació de hidrants exteriors s’haurà de justificar raonada i eficientment 7.3. CABAL REQUERIT I AUTONOMIA

Les necessitats d’aigua per a protegir cada una de les zones (àrees o sectors de incendis) que requereixin un sistema de hidrants es farà d’acord amb els valors de la següent taula:

CONFIGURACIÓ DEL ESTABLIMENT

INDUSTRIAL

NIVELL DE RISC INTRÍNSEC

BAIX MIG ALT

TIPUS CABAL (l/min)

AUTON. (min)

CABAL (l/min)

AUTON. (min)

CABAL (l/min)

AUTON. (min)

A 500 30 1000 60 -- -- B 500 30 1000 60 1000 90 C 500 30 1500 60 2000 90

D i E 1000 30 2000 60 3000 90 1. quan en un establiment industrial, constituït per configuracions de tipus C, D o E, existeixen emmagatzematges de productes combustibles a l’exterior, els cabals indicats en la taula s’han de incrementar en 500 l/min, 2. la pressió mínima en les boques de sortida dels hidrants serà de 5 bar quan s’estiguin descarregant els cabals indicats. 3. per a establiments pels quals per al seva ubicació estigui justificada la no realització d’una instal·lació específica, si existeix xarxa pública de hidrants, s’haurà de indicar en el projecte la situació del hidrant més proper i la seva pressió.

CARACTERÍSTIQUES SISTEMA HIDRANTS CONTRA INCENDIS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els sistemes de hidrants contra incendis, estaran formats per una xarxa de canonades per aigua d’alimentació i els hidrants necessaris. Els hidrants contra incendis, seran del tipus de columna o sota terra. 2. Els hidrants de columna hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb la norma UNE—EN 14339. Per garantir els nivells de protecció dels diferents hidrants contra incendis, aquest admet hidrants de columna de rang de parell “2” i de tipus “B” o “C”. Quan es prevegin riscos de gelades, només s’admetran els de tipus “C”. El mST, requerit pel tipus “C”. Serà de 250 N.M Només s’admeten hidrants sota terra, amb PFA de 1600 kPa (16kg/cm2). Els hidrants contra incendis, assoliran el coeficient de flux, Kv (pressió en bar i cabal en m3/h), indicat en la taula següent, en funció de les connexions d’entrada, de les sortides i dels seu número.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 66 de 78

SORTIDES

(Número i DN) Kv mínim

HIDRANT DE COLUMNA HIDRANT SOTERRAT 1 de 45 33 33 2 de 45 66 66 1 de 70 80 80 2 de 70 150 150

1 de 90/100 180 150 Els racors i les mànegues, utilitzats en els hidrants contra incendis, necessitaran abans de la seva fabricació o importació, ser aprovats, d’acord amb lo dispost en l’article 5.2 d’aquest Reglament, justificant-se el compliment de lo establert en les normes UNE 23400 i UNE 23091, respectivament. 3. Per a considerar una zona protegida per hidrants contra incendis s’hauran de complir les condicions que s’indiquen a continuació, excepte que una altre legislació aplicable imposi requisits diferents:

a) la distància de recorregut real, mesurada horitzontalment, a qualsevol hidrant, sigui inferior a 10m en zones urbanes i 40m en la resta. b) com a mínim, un dels hidrants (situada a ser possible en l’entrada de l’edifici), haurà de tenir una sortida de 100mm, orientada perpendicular a la façana i d’esquenes a la mateixa. c) en el cas de hidrants que no estiguin situats a la via pública, la distància entre l’emplaçament de cada hidrant i el límit exterior de l’edifici o zona protegits, mitjançant perpendicularment a la façana, ha d’estar compresa entre 5 i 15m. En qualsevol cas, hauran de complir, que:

a) els hidrants contra incendis hauran d’estar situats en llocs fàcilment accessibles, fora d’espais destinats a la circulació i estacionament de vehicles i degudament senyalitzats, conforme a lo indicat a l’annex I, secció 2a, del present Reglament. b) en llocs on el nivell de les aigües subterrànies quedi per sobre de la vàlvula de drenatge, aquesta haurà de taponar-se abans de la instal·lació. En aquests casos, si es tracta de zones amb perill de gelades, l’aigua de la columna haurà de treure’s per altres mitjans després de cada utilització. S’identificaran aquests hidrants per indicar aquesta necessitat. c) el cabal ininterromput mínim a subministrar per cada boca de hidrant contra incendis serà de 500 l/min. En aquestes zones urbanes, on la utilització prevista de l’hidrant contra incendis sigui únicament l’omplert de camions, la pressió mínima requerida serà 100kPa (1kg/cm2) en la boca de sortida, serà de 500 kPa (5kg/cm2), per a contrarestar la pèrdua de càrrega de les mànegues i llances, durant la impulsió directa de l’aigua sobre l’incendi.

8. EXTINTORS DE INCENDIS

8.1. INSTAL·LACIÓ D’EXTINTORS DE INCENDIS PORTÀTILS

S’instal·laran extintors de incendis portàtils en tots els sectors de incendis dels establiments industrials.

En zones d’emmagatzematge operats automàticament, en els quals l’activitat impedeixi l’accés de persones, es podrà justificar la no instal·lació d’extintors.

L’agent extintor utilitzat serà seleccionat d’acord amb la taula :

AGENT EXTINTOR CLASSE DE FOC (UNE 23.010)

A (Sòlids) B (Líquids) C (Gasos) D (Metalls) Aigua polvoritzada (2) XXX X

Aigua a xorro (2) XX Pols BC (convencional) XXX XX Pols ABC (Polivalent) XX XX XX

Pols específica metalls XX Escuma física (2) XX XX

Anhídrid carbònic (CO2) (1) X X Hidrocarburs halogenats (1) X XX 60 3000

Sent: XXX Molt adequat

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 67 de 78

XX Adequat X Acceptable CLASSE A: Focs de materials sòlids, generalment de naturalesa orgànica. CLASSE B: Focs líquids o de sòlids liquables. CLASSE C: Focs de gasos CLASSE D: Focs de metalls. CLASSE F: Focs derivats de la utilització de ingredients per a cuina (olis, i greixos vegetals o animals) en els aparells de cuina.)

Quan en el sector de incendis coexisteixin combustibles de la classe A i de la classe B, es considerarà que la classe de foc del sector de incendis és A o B quan la càrrega de foc aportada pels combustibles de classe A o de classe B, respectivament, sigui, com a mínim el 90% de la càrrega de foc del sector. En altre cas, la classe de foc del sector de incendis es considerarà A-B

CARACTERÍSTIQUES DELS EXTINTORS DE INCENDIS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. L’extintor de incendis és un equip que conté un agent extintor, que pugui projectar-se i dirigir-se sobre un foc, per l’acció d’una pressió interna. Aquesta pressió pot produir per una compressió prèvia permanentment o mitjançant la alliberació d’un gas auxiliar. En funció de la càrrega, els extintors es classifiquen de la següent manera:

a) EXTINTOR PORTÀTIL: Dissenyat per a que puguin ser llevats i utilitzats a mà, tenint en condicions de funcionament una massa igual o inferior a 20kg. b) EXTINTOR MÒBIL: Dissenyat per a ser transportat i accionat a mà, està muntat sobre rodes i te una massa total de més de 20kg 2. Els extintors de incendis, les seves característiques i especificacions seran conforme a les exigides en el Regal Decret 769/1999, de 7 de maig, pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, relativa als equips de pressió i es modifica el Real Decret 1244/1979, de 4 d’abril, que va aprovar el Reglament d’aparells a pressió. 3. Els extintors de incendis portàtils necessitaran, abans de la seva fabricació o importació, ser certificats, d’acord amb lo establert en l’article 5.2 d’aquest Reglament, a efectes de justificar, el compliment de lo dispost a la norma UNE-EN 3-7 i UNE-EN 3-10. Els extintors mòbils hauran de complir amb lo disposat a la norma UNE-EN 1866-1 4. L’emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles, estaran situats propers als punts on s’estimi major probabilitat de iniciar-se l’incendi, a ser possible, propers a les sortides d’evacuació i preferentment, sobre suports fixes a paraments verticals, de manera que la part superior de l’extintor quedi situada entre 80 i 120 cm sobre el terra. La seva distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, des de qualsevol punt del sector de incendis, que hagi de ser considerat origen d’evacuació, fins a l’extintor no superi 15m. 5. Els agents extintors hauran de ser adequats per a cada una de les classes de foc normalitzades, segons la norma UNE-EN 2

a) CLASSE A: Focs de materials sòlids, generalment de naturalesa orgànica. b) CLASSE B: Focs líquids o de sòlids liquables. c) CLASSE C: Focs de gasos d) CLASSE D: Focs de metalls. e) CLASSE F: Focs derivats de la utilització de ingredients per a cuina (olis, i greixos vegetals o animals) en els aparells de cuina.) 6. Els generadors d’aerosols es podran utilitzar com extintors, sempre que compleixin amb el Real Decret 1381/2009, de 28 d’agost, pel que s’estableixen els requisits per a la fabricació i comercialització dels generadors d’aerosols, modificat pel Real Decret 473/2014, de 13 de juny i disposen d’una avaluació tècnica favorable de la idoneïtat per al seu ús previst, d’acord amb lo establert en l’article 5.3 d’aquest Reglament. Dins d’aquesta avaluació s’hauran de prendre en consideració que aquests productes han de complir amb els requisits que se’ls exigeix als extintors portàtils en les normes d’aplicació, de manera que la seva capacitat d’extinció, la seva fiabilitat i la seva seguretat d’ús sigui, com a mínim, la mateixa que la d’un extintor portàtil convencional. Addicionalment s’haurà de realitzar un manteniment periòdic a aquests productes, on es verifiqui que el producte estan en bon estat de conservació, que el seu contingut està intacte i que es pot usar de manera fiable i segura. La periodicitat i el personal que realitzi aquestes verificacions serà el mateix que el que correspondrà a un extintor portàtil convencional.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 68 de 78

7. Els extintors de incendis estaran senyalitzats conforme lo que indica l’annex 1, secció 2a, del present Reglament. En el cas de que l’extintor estigui situat dins d’un armari, la senyalització es col·locarà immediatament al costat de l’armari i no sobre la superfície del mateix, de manera que sigui visible i aclareixi la situació de l’extintor.

8.2. CLASSE DE FOC DEL SECTOR DE INCENDIS A o B

Si la classe de foc del sector de incendis A o B, es determinarà la dotació d’extintors del sector de incendi d’acord amb la taula 3.1 o amb la taula 3.2 respectivament.

Si la classe de foc del sector de incendis A-B, es determinarà la dotació d’extintors del sector de incendi sumant els necessaris per a cada classe de foc (A i B), avaluats independentment, segons la taula 3.1 i la taula 3.2 respectivament.

Quan en el sector de incendis existeixin combustibles de classe C que puguin aportar una càrrega de foc que sigui, com a mínim, el 90% de la càrrega de foc del sector, es determinarà la dotació d’extintors d’acord amb la reglamentació sectorial específica que els afecta. En altre cas, no s’incrementarà la dotació d’extintors si els necessaris per la presència d’altres combustibles (A i/o B) son aptes per a focs de la classe C.

Quan en el sector de incendis existeixin combustibles de la classe D, s’utilitzaran agents de característiques específiques adequades a la naturalesa del combustible, que podran ser projectades sobre el foc amb extintors, o mitjans manuals, d’acord amb la situació i les recomanacions particulars del fabricant de l’agent extintor.

Taula 3.1. Determinació de la dotació d’extintors portàtils en sectors de incendi amb càrrega de foc aportada per combustibles de la classe A

GRAU DE RISC INTRINSEC DEL SECTOR D’INCENDIS

EFICACIA DE L’ EXTINTOR

AREA. MÀXIMA PROTEGIDA (m2)

BAIX 21 A Fins a 600 m2 (un extintor més per cada 200 m2, o fracció, en excés)

MIG 21 A Fins a 400 m2 (un extintor més per cada 200 m2, o fracció, en excés)

ALT 34 A Fins a 300 m2 (un extintor més per cada 200 m2, o fracció, en excés)

Taula 3.2 Determinació de la dotació d’extintors portàtils en sectors de incendis amb càrrega de foc aportada per combustibles de la classe B

VOLUM MÀXIM, V (litres), DE COMBUSTIBLES LÍQUIDS EN EL SECTOR D’INCENDI. (1) (2)

V 20 20 < V 50 50 < V 100 100 < V 200 Eficàcia mínima de l’ extintor 113 B 113 B 144 B 233 B

1- Quan més del 50% del volum dels combustibles líquids V, estigui contingut en recipients metàl.lics perfectament tancats, l’eficàcia mínima del sector de l’extintor es pot reduir a la immediatament anterior de la classe B, segons la norma UNE-EN 3-7 2- Quan el volum de combustibles líquids en el sector de incendis V, superi els 200 l, s’incrementarà la dotació d’extintors portàtils amb extintors mòbils sobre rodes, de 50 kg de pols BC o ABC a raó de: Un extintor si: 200 l < V < 750 l Dos extintors si: 750 l < V < 2000 l

Si el volum de combustibles de classe B supera els 2000 l, es determinarà la protecció del sector de incendis d’acord amb la reglamentació sectorial específica al qual afecta.

8.3. CARACTERÍSTIQUES DELS EXTINTORS.

No es permet la utilització d’agents extintors conductors d’electricitat sobre focs que es desenvolupin en presència d’aparells, quadres, conductors i altres elements sota tensió elèctrica superior a 24V. La protecció d’aquests es realitzarà amb extintors de diòxid de carboni o pols sec BC o ABC, la càrrega del qual el determinarà segons la mida de l’objecte protegit amb un valor mínim de 5kg de diòxid de carboni i 6 kg de pols seca BC o ABC.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 69 de 78

La dotació d’extintors, de l’activitat, és la següent:

DENOMINACIÓ DEL SECTOR EXTINTOR DE CO2 POLS mòbil IPF-38 i de d’eficàcia

34B mòbils IPF-38, polivalents ABCE i d’eficàcia 21A-183B

TALLER 1 5

8.4. EMPLAÇAMENT DELS EXTINTORS

L’emplaçament dels extintors portàtils de incendi permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles, estaran situats propers als punts on s’estimi major probabilitat de iniciar-se un incendi i la seva distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, des de qualsevol punt del sector de incendis fins a l’extintor, no superarà 15m. 9. SISTEMA DE BOQUES DE INCENDIS EQUIPADES.

9.1. INSTAL·LACIÓ DE BOQUES DE INCENDIS

SITUACIÓ TIPUS NIVELL DE RISC INTRINSEC SUPERFICIE TOTAL CONSTRUÏDA (m2)

A - 300 B MIG 500 ALT 200

C MIG 1.000 ALT 500

D / E ALT 5.000 En les zones d’emmagatzematge operats automàticament, en els quals l’activitat impedeix l’accés de persones, es podrà justificar la no instal·lació de boques de incendis equipades.

9.2. TIPUS DE BIE I NECESSITATS D’AIGUA

A més dels requisits establerts en el Reglament de instal.lacions de protecció contra incendis, per a la seva disposició i característiques es compliran les següents condicions hidràuliques:

NIVELL DE RISC INTRINSEC

TIPUS DE BIE SIMULTANEITAT AUTONOMIA (min)

BAIX DN 25 mm 2 60 MIG DN 45 mm* 2 60 ALT DN 45 mm* 3 90

(*) s’admetran BIE 25 com a presa addicional del 45mm i es considerarà a efectes de càlcul hidràulic, com a BIE 45.

El cabal unitari serà el corresponent d’aplicar a la pressió dinàmica disponible en l’entrada de la BIE, quan funcionin simultàniament el nombre de BIEs indicat, el Factor “K” del conjunt, proporcionat pel fabricant de l’equip.

Caldrà comprovar que la pressió de la Boca no sigui inferior a 2 bar ni superior a 5 bar, disposant en cas de necessitat de dispositius reductors de pressió.

A l’activitat, li pertoca disposar de mànegues contra incendis, per tant, aquesta disposarà del següent número: DENOMINACIÓ DEL SECTOR TIPUS SUPERFÍCIE

(m2) BIE-25 QUANTITAT

TALLER A: Baix-2 410,86 SÍ 1

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 70 de 78

CARACTERÍSTIQUES DE LES BOQUES DE INCENDIS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els sistemes de boques de incendis equipades (BIE), estaran formades per una xarxa de canonades per l’alimentació d’aigua i les BIE necessàries. Les BIE, poden estar dotades de mànega plana o mànega semirígida. La presa addicional de 45mm de les BIE, amb mànega semirígida, per a ser usada pels serveis professionals d’extinció, estarà dotada amb vàlvula, ràcord i tap per a ús normal. 2. Les BIE, amb mànega semirígida i amb mànega plana hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb les normes UNE-EN 671-1 i UNE EN 671-2, respectivament. Els racors hauran, abans de la seva fabricació o importació, ser aprovats d’acord amb lo dispost en l’article 5.2 d’aquest Reglament, justificant-se el compliment de lo establert en la norma UNE 23400 corresponent. Dels diàmetres de mànegues contemplats en les normes UNE-EN 671-1 i UNE-EN 671-2, per a la BIE, només s’admetran 25 mm de diàmetre interior, per a mànegues semirígides i 45mm de diàmetre interior, per a mànegues planes. Per garantir els nivells de protecció, el factor K mínim, segons es defineix en la norma d’aplicació, per a les BIE amb mànega semirígida serà de 42 i per a les BIE amb mànega plana de 85. Els sistemes de BIE, d’alta pressió demostraran la seva conformitat amb aquest Reglament mitjançant una avaluació tècnica favorable, segons lo indicat en l’article 5.3 d’aquest Reglament. Les mànegues que equipen aquestes BIE, seran de diàmetre interior nominal, no superior a 12mm. S’admetran diàmetres superiors sempre que a l’evacuació tècnica es justifiqui la seva manejabilitat 3. Les BIE s’hauran de muntar sobre un suport rígid, de manera que lo boqueta i la vàlvula d’obertura manual i el sistema d’obertura de l’armari, si existeixen, estiguin situades, com a màxim a 1,50m sobre el nivell del terra. Les BIE es situaran sempre a una distància, màxima de 5m, de les sortides del sector de incendis, mesurada sobre un recorregut d’evacuació, sense que constitueixi obstacle per a la seva utilització. El número i distribució de les BIE, tant en un espai diàfan com compartimentat, serà tal que la totalitat de la superfície del sector de incendis en que estiguin instal·lats quedi coberta per, com a mínim una BIE, considerant com a radi d’acció d’aquesta la longitud de la seva mànega incrementada en 5m. Per a les BIE, amb mànega semirígida o mànega plana, la separació màxima entre cada BIE i la més propera serà de 50m, La distància des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a la BIE, més propera no haurà d’excedir del radi d’acció de la mateix. Tant la separació, com la distància màxima i el radi d’acció es mesurarà seguint recorreguts d’evacuació. Per facilitar el maneig, la longitud màxima de la mànega de les BIE, amb mànega plana serà de 20m i amb mànega semirígida serà de 30m. Per a les BIE d’alta pressió, la separació màxima entre cada BIE i la seva més propera serà doble del seu radi d’acció. La distància des de qualsevol punt del local protegit fins a la BIE, més propera no haurà d’excedir del radi d’acció de la mateixa. Tant la separació, com la distància màxima i el radi d’acció, es mesurarà seguint recorreguts d’evacuació. La longitud màxima de les mànegues que s’utilitzen en aquesta BIE d’alta pressió, serà de 30m. S’haurà de mantenir al voltants de cada BIE una zona lliure d’obstacles, que permeti l’accés a ella i la seva maniobra sense dificultat. 4. Per a la BIE, amb mànega semirígida o amb mànega plana, la xarxa de BIE haurà de garantir durant una hora, com a mínim, el cabal descarregat pels dos hidràulicament més desfavorables, a una pressió dinàmica a la seva entrada compresa entre un mínim de 300kPa (3kg/cm2) i un màxim de 600kPa (6 kg/cm2). Per a les BIE d’alta pressió, la xarxa de canonades haurà de proporcionar, durant una hora com a mínim, en la hipòtesis de funcionament simultani de les dues BIE hidràulicament més desfavorables,

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 71 de 78

5. Per a la BIE, amb mànega semirígida o amb mànega plana, el sistema de BIE es sotmetrà, davant la seva posta en servei, a una prova de estanquitat i resistència mecànica, sotmetent-se a la xarxa a una pressió estàtica igual a la màxima de servei i com a mínim, a 980 kPa (10kg/cm2), mantenint aquesta pressió de prova durant dues hores, com a mínim, no apareixent fuites en cap punt de la instal·lació. En el cas de la BIE, d’alta pressió, el sistema de BIE, es sotmet abans de la seva posta en servei, a una prova d’estanquitat i resistència mecànica, sotmesa a la xarxa a una pressió d’1,5 vegades a la pressió del treball màxima, mantenint aquesta pressió a prova durant dues hores, com a mínim, no havent d’aparèixer fugues en cap punt de la instal·lació 6. La BIE estarà senyalitzada al costat de l’armari de la BIE i no sobre de la mateixa.

10. SISTEMA DE COLUMNA SECA

S’instal·laran sistemes de columna seca en els establiments industrials si son de risc intrínsec mig o alt i la seva alçada d’evacuació és de 15m o superior.

Les boques de sortida de la columna seca estaran situades en recintes d’escales o en vestíbuls previs a elles.

L’activitat no requereix d’aquesta instal·lació, de columna seca, ja que l’activitat te un risc intrínsec baix.

CARACTERÍSTIQUES DE LA COLUMNA SECA Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. El sistema de columna seca, estarà format per: a) presa d’aigua en façana o en zona fàcilment accessible al Servei Contra Incendis, amb la indicació de “ÚS EXCLUSIU BOMBERS”, dotada de vàlvula antiretorn, connexió siamesa, amb claus incorporades i ràcords de 70mm, amb tapa i clau de purga de 25mm b) columna de canonada d’acer galvanitzat DN 80 1er. Els sistemes de columna seca ascendents constaran de sortides en les plantes parells fins a l’octava i en totes a partir d’aquesta, dotada de connexió siamesa, amb claus incorporades i ràcords de 45mm amb tapa; cada quatre plantes, s’instal·larà una vàlvula de seccionament, per sobre de la sortida de planta corresponent. 2on. En els sistemes de columna seca descendents s’instal·larà vàlvula de seccionament i sortida en cada planta; la clau just per sota de la sortida; la sortida estarà dotada, en totes les plantes, de connexió siamesa amb claus incorporades i ràcords de 45mm en tapa. 2. Les boques de sortida de la columna seca estaran situades en recintes d’escales o en vestíbuls previs a elles. La presa situada a l’exterior i les sortides en les plantes, tindran el centre de les seves boques a 0,90m sobre el nivell del terra. Les vàlvules seran de bola, amb palanca d’accionament incorporat. Els ràcords abans de la seva fabricació o importació, hauran de ser aprovats d’acord amb lo establert en l’article 5.2 d’aquest Reglament, justificant-se el compliment de lo establert en la norma UNE 23400. 3. Cada edifici constarà amb el número de columnes seques suficients perquè la distància entre les mateixes, sent recorreguts d’evacuació, sigui menor de 60m. Cada columna, ascendent o descendent, disposarà de la seva presa independent en façana. La zona propera a la presa de façana de la columna seca, s’haurà de mantenir lliure d’obstacles, reservant un emplaçament, degudament senyalitzat, pel camió de bombeig. 4. El sistema de columna seca, estarà senyalitzat, amb el text “US EXCLUSIU BOMBERS”. La senyalització es col·locarà immediatament al costat de l’armari del sistema de columna seca i no sobre el mateix, identificant les plantes i/o zones a les que dona servei cada presa d’aigua, així com la pressió màxima de servei.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 72 de 78

11. SISTEMES DE RUIXADORS AUTOMÀTICS D’AIGUA

S’instal·laran sistemes de ruixadors automàtics d’aigua en els sectors de incendis dels establiments industrials quan en ells es desenvolupin:

SITUACIÓ TIPUS NIVELL DE RISC SUPERFICIE TOTAL CONSTRUÏDA (m2)

INTRINSEC PRODUCCIÓ MAGATZEM A MIG 500 300 B MIG 2.500 1.500 ALT 1.000 800

C MIG 3.500 2.000 ALT 2.000 1.000

Quan existeix la instal·lació de ruixadors automàtics, queda anul·lada la instal·lació de detecció automàtica.

L’activitat en qüestió no requereix sistema de ruixadors automàtics, ja que l’activitat disposa d’un nivell de risc intrínsec BAIX-2. 12. SISTEMES D’AIGUA POLVORITZADA

S’instal·laran sistemes d’aigua polvoritzada, quan per la configuració, contingut, procés i ubicació el risc, sigui necessari refrigerar parts del mateix per assegurar la estabilitat de la seva estructura, evitant els efectes del calor de radiació emès per altre risc proper.

I en aquells sectors d’incendi i àrees d’incendi on sigui preceptiva la seva instal·lació d’acord amb les disposicions vigents que regulin la protecció contra incendis en activitats industrials sectorials o específics (Article 3º d’aquest Reglament).

L’activitat en qüestió no requereix sistema d’aigua polvoritzada.

CARACTERÍSTIQUES RUIXADORS AUTOMÀTICS I AIGUA POLVORITZADA Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els sistemes d’extinció per ruixadors automàtics i aigua polvoritzada, estaran formats pels següents components principals: a) xarxa de canonades per a l’alimentació d’aigua b) lloc de control c) boquetes de descàrrega necessàries. Els components dels sistemes d’extinció per ruixadors automàtics i aigua polvoritzada hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb les normes de la sèrie UNE-EN 12259. El disseny i les condicions de la instal·lació dels sistemes d’extinció per ruixadors automàtics, seran conforme a la norma UNE-EN 12845 2. Els sistemes de diluvi o inundació total amb ruixadors i/o boquetes de polvorització obertes, les seves característiques i especificacions, així com les condicions de instal·lació, seran conformes a les normes UNE 23501, UNE 23502, UNE 23503, UNE 23504, UNE 23505, UNE 23506, UNE 23507 3. Els mecanismes de disparo i parada manuals estaran senyalitzats

13. SISTEMES D’ESCUMA FÍSICA

S’instal·larà sistemes de escuma física, en aquells sectors d’incendi i àrees d’incendi on es preceptiva la seva instal·lació d’acord amb les disposicions vigents que regulen la protecció contra incendis en activitats industrials, sectorials o específiques (Article 1º d’aquest Reglament) i, en general, quan existeixin àrees d’un sector d’incendi en la que es manipulen líquids inflamables que en cas d’incendis, pot propagar-se a altres sectors.

L’activitat en qüestió no requereix sistema d’escuma física.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 73 de 78

CARACTERÍSTIQUES ESCUMA FÍSICA Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els sistemes d’extinció per espuma física, estaran formats pels següents components principals: a) xarxa de canonades b) tanc d’emmagatzematge de escumogen c) dosificador o proporcionador d) boqueta de descàrrega 2. El disseny i les condicions de instal·lació dels sistemes d’extinció per espuma física seran conformes a la norma UNE-EN 13565-2 Els components dels sistemes fixes d’extinció per espuma física seran conformes a la norma UNE-EN 13565-1 Els escumògens d’alta, mitja i baixa expansió, seran conformes a les normes UNE-EN 1568-1, UNE-EN 1568-2, UNE-EN 1568-3 i UNE-EN 1568-4 3. Els mecanismes de disparo i parada manuals estaran senyalitzats

14. SISTEMES D’EXTINCIÓ PER POLS

S’instal·larà sistemes d’extinció per pols en aquells sectors d’incendi on sigui preceptiva la seva instal·lació d’acord amb les disposicions vigents que regulen la protecció contra incendis en activitats industrials sectorials o específiques (Article 3º d’aquest Reglament).

L’activitat en qüestió no requereix sistema d’extinció per pols.

CARACTERÍSTIQUES EXTINCIÓ PER POLS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els sistemes d’extinció per pols estaran formats pels següents components principals: a) Recinte de pols b) Recipients de gas propel·lent c) Canonades de distribució d) Vàlvules selectores e) Dispositius d’accionament i control f) Boquetes de descàrrega Son sistemes en els que la pols es transporta mitjançant gas a pressió, a través d’un sistema de canonades i es descàrrega mitjançant boquetes. Aquests sistemes només seran utilitzables quan quedi garantida la seguretat o l’evacuació del personal. A més, el mecanisme de disparo inclourà un retard en la seva acció i un sistema de prealarma, de manera que permeti l’evacuació d’aquests ocupants, abans de la descàrrega de l’agent extintor. 2. El disseny i les condicions de instal·lació dels sistemes d’extinció per espuma física seran conformes a la norma UNE-EN 12416-2 Els components dels sistemes fixes d’extinció per espuma física seran conformes a la norma UNE-EN 12416-1 La pols utilitzat en el sistema serà conforme a la norma UNE-EN 615. 3. Els mecanismes de disparo i parada manuals estaran senyalitzats

15. SISTEMES D’EXTINCIÓ PER AGENTS EXTINTORS GASOSOS

S’instal·larà sistemes d’extinció gasosos en aquells sectors d’incendi on sigui preceptiva la seva instal·lació d’acord amb les disposicions vigents que regulen la protecció contra incendis en activitats industrials sectorials o específiques (Article 3º d’aquest Reglament).

I quan constitueixin recintes on s’ubiquen centres de càlculs, bancs de dades, equips electrònics de centres de control o mesura i anàlegs, de superfície superior a 100 m2.

L’activitat en qüestió no requereix sistema d’extinció gasosos.

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 74 de 78

CARACTERÍSTIQUES SISTEMES FIXES D’EXTINCIÓ PER AGENTS EXINTORS GASOSOS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. 1. Els sistemes per agents extintors gasosos estaran formats, com a mínim pels següents elements:

a) dispositius d’accionament b) equips de control de funcionament c) recipients per a gas a pressió. d) canonades de distribució. e) difusors de descàrrega.

Els dispositius d’accionament seran per mitjà de sistemes de detecció automàtica, apropiats per a la instal·lació i el risc o mitjançant accionament manual en lloc accessible. Les concentracions d’aplicació es definiran en funció del risc i la capacitat dels recipients serà la suficient per garantir l’extinció de l’incendi, havent de quedar justificats els dos requisits. Aquests sistemes només seran utilitzables quan quedi garantida la seguretat o l’evacuació del personal. A més, el mecanisme de dispar inclourà un retard en la seva acció i un sistema prealarma, de manera que permeti l’evacuació d’aquests ocupants, abans de la descàrrega de l’agent extintor. 2. El disseny i les condicions de la seva instal.lació seran conforme a la norma UNE-EN 15004-1. Aquesta norma s’aplicarà conjuntament, segons l’agent extintor utilitzat, amb les nores de la sèries UNE-EN 15004. Les tecnologies no desenvolupades en les citades normes es dissenyaran d’acord amb les normes internacionals (ISO, EN), que regulen l’aplicació d’aquesta tecnologia, entre tant no es disposi d’una norma nacional d’aplicació. Els components dels sistemes d’extinció mitjançant agents gasosos hauran de portar marcatge CE, de conformitat amb les normes de la sèrie UNE-EN 12094. 3. Els mecanismes de disparo i parada manuals estaran senyalitzats.

16. SISTEMES D’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA

16.1. INSTAL·LACIÓ ENLLUMENAT EMERGÈNCIA

Comptaran amb una instal·lació d’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació els sectors de incendis dels edificis industrials quan:

a) estiguin situats en plantes sota rasant b) estiguin situats en qualsevol planta sobre rasant, quan la ocupació P, sigui igual o major de 10 persones i siguin de risc intrínsec mig o alt. c) en qualsevol cas, quan la ocupació P, sigui igual o major de 25 persones. 16.2. COMPTARAN AMB UNA INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA

a) els locals o espais des de on estiguin instal·lats quadres, centres de control o comandaments de les instal·lacions tècniques de serveis (citades a l’annex II.8 d’aquest reglament) o dels processos que es desenvolupin en l’establiment industrial. b) els locals o espais des de on estiguin instal·lats els equips centrals o els quadres de control dels sistemes de protecció contra incendis.

16.3. CONDICIONS A COMPLIR

a) serà fixa, estarà equipada de fot pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se un fallo del 70% de la seva tensió nominal de servei. b) mantindrà les condicions de servei durant una hora, com a mínim, des del moment en el qual es produeixi el fallo. c) proporcionarà un il·luminació de 1 lux en el nivell del terra en els recorreguts d’evacuació. d) la luminància serà, com a mínim de 5 lux en els espais definits en l’apartat 16.2 d’aquest annex

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 75 de 78

e) la uniformitat de la il·luminació proporcionada en els diferents punts de cada zona serà tal que el coeficient entre la luminància màxima i la mínima serà menor que 40. f) els nivells de il·luminació establerts s’han d’obtenir considerant nul el factor de reflexió de parets i sostres contemplats un factor de manteniment que compren la reducció del rendiment lluminós per causa del envelliment de les làmpades i la brutícia de les lluminàries.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. Les instal·lacions destinades a l’enllumenat d’emergència, han de garantir, en cas de fallada de l’enllumenat normal, la il·luminació en els locals i accessos fins a les sortides, per garantir la seguretat de les persones que evacuïn una zona i permetre la identificació dels equips i mitjans de protecció existents. Les instal·lacions de l’enllumenat d’emergència seran conformes a les especificacions establertes en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

L’activitat, disposa de la següent dotació de punts d’enllumenat d’emergència:

DENOMINACIÓ DEL SECTOR ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA ENLLUMENAT DE SENYALITZACIÓ

consistent en aparells autònoms de tipus fluorescent, previstos de

bateria per a una autonomia d' 1:20 h.

consistent en aparells autònoms de tipus fluorescent, previstos de bateries per una autonomia d'1:20

h. amb rètols indicatius de "SORTIDA" o "SORTIDA

D’EMERGÈNCIA"

MAGATZEM 7 1

17. SENYALITZACIÓ

Es procedirà a la senyalització de les sortides d’ús habitual o d’emergència, així com la dels mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual, quan no siguin fàcilment localitzades des d’algun punt de la zona protegida, tenint en compte lo dispost en el Reglament de senyalització dels centres de treball, aprovat pel “Real Decreto 485/1997, de 14 de abril” sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

CARACTERÍSTIQUES DELS SISTEMES DE SENYALITZACIÓ LUMINESCENTS Segons el Real Decret 513/2017, de 22 de maig, Reglament de Instal·lacions de protecció contra Incendis. S’inclouran en aquesta secció els sistemes de senyalització luminescents, la finalitat dels quals sigui senyalitzar les instal·lacions de protecció contra incendis. Els sistemes de senyalització luminescent han de reunir les característiques següents: 1. Els sistemes de senyalització luminescents tindran com a funció informar sobre la situació dels equips e instal·lacions de protecció contra incendis, d’utilització manual, tot i que en cas de fallada en el subministrament de l’enllumenat normal. Els sistemes de senyalització luminescent inclouen les senyals que identifiquen la posició dels equips o instal·lacions de protecció contra incendis. Els sistemes de senyalització podran ser fotoluminescents o bé sistemes alimentats elèctricament (fluorescència, díodes d’emissió de llum, electroluminescència, etc.) 2. La senyalització dels mitjans de protecció contra incendis d’utiltizació manual i dels sistemes d’alerta i alarma, hauran de complir la norma UNE-23033-1. Les senyals no definides en aquesta norma es podran dissenyar amb els mateixos criteris establerts en la norma UNE 23033-1, en la UNE 23032 i la UNE EN ISO 7010. En cas de disposar-se de plànols de situació “VOSTÈ ES TROBA AQUÍ”, aquests seran conformes a la UNE 23032 i representaran els mitjans manuals de protecció contra incendis, mitjançant senyals definides en la norma UNE 23033-1

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 76 de 78

3. Els sistemes de senyalització fotoluminescents (exclosos els sistemes alimentats electrònicament) seran conformes a la UNE 23035-4, en quan a les característiques, composició, propietats, categories (A o B), identificació i de més exigències contemplades en la citada norma. La identificació realitzada sobre la senyal, que haurà de incloure el número del lot de fabricació, s’ubicarà de manera que sigui visible un cop instal·lat. La justificació d’aquest compliment es realitzarà mitjançant un informe d’assaig, emès per un laboratori acreditat, conforme a lo disposat en el Reglament de la Infraestructura per a la Qualitat i la Seguretat Industrial, aprovat en el Real Decret 2200/1995,de 28 de desembre. Els sistemes de senyalització fotoluminescents seran de la categoria A, en els centres on es desenvolupen les activitats descrites en l’annex I, de la norma Bàsica d’Autoprotecció, aprovat pel Real Decret 393/2007, de 23 de març. 4. Entre tant no es disposi d’una norma nacional o europea de referència, els sistemes de senyalització alimentats elèctricament, hauran de disposar d’una avaluació tècnica favorable de la idoneïtat per al seu ús previst.

La dotació de senyalització pel que fa als mitjans d’evacuació i dels equips d’emergència, és la següent::

CARACTERÍSTIQUES UNITATS Rètols de senyalització (UNE 23034), de les sortides. Les mides de les senyals seran de : - 210 x 210 mm quan la distància d’observació d < 10,0 m. - 420 x 420 mm quan la distància d’observació 10,0 < d < 20,0 m. - 594 x 594 mm quan la distància d’observació 20,0 < d < 30,0 m.

4

Rètols de senyalització (UNE 23033), dels mitjans de protecció contra incendis d'utilització manual (extintors, polsadors, etc.) estaran degudament indicats.

8

Granollers, a desembre de 2019

EL TÈCNIC,

Josep Bellavista i Arimany Enginyer industrial

Col·legiat núm. 9498

EL PETICIONARI,

SERVILLANTA CATALUNYA, SL

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 77 de 78

TAULA PRODUCTES QUÍMICS

Docum







33B4B

F8F3A

TAULA DE PRODUCTES QUÍMICS SERVILLANTA CATALUNYA S.L.

ID PRODUCTE DISSOLVENT COVCONSUM ANUAL

(kg)ANUAL COV (kg) FRASES DE RISC (AG) NÚMERO CAS Tinfl ÚS ENVÀS (l)

EMMAGAT‐ZEMAT (l)

EMMAGAT‐ZEMAT (kg)

1 LECHLEROID THINNER D 100% 44,63 44,63

H225: Líquids inflamables categoria 2 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H318: Lesió ocular greu categoria 1H361d: Se sospecha daña feto cat. 2 H336: Efectes narcòticsH373: STOT tras exposiciones repetidas, cat 2.H304: Toxicitat per aspiració, categoria 1EUH066: Sequedad o grietas en la piel

108‐88‐3: toluè78‐83‐1: 2‐metilpropan‐1‐ol

<21

Dissolvent 5 5 4,184

2

LECHSYS UNIVERSAL STANDARD THINNER

100% 325,16 325,16

H226: Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H315: Irritació cutània, categoria 2H336: Efectes narcòticsEUH066: Sequedad o grietas en la piel 123‐86‐4: acetato de n‐butilo 23‐25

Dissolvent 50 50 44,34

3 SILICONE REMOVER FAST 100% 160,64 160,64

H225: Líquids inflamables categoria 2 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H319: Provoca irritació ocular greu, cat. 2H336: Efectes narcòticsH304: Toxicitat per aspiració, categoria 1H400: Perillós pel medi ambient aquàtic, agut, cat. 1 (E1)H410: Perillós pel medi ambient aquàtic, crònic, cat. 1 (E1)EUH066: Sequedad o grietas en la piel 111‐65‐9 n‐octano

<21

Preparació 25 75 56,475

4

CLEAR ACRYLIC FILLER 5:1

52,91% 231,60 122,54

H225: Líquids inflamables categoria 2 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H319: Provoca irritació ocular greu, cat. 2EUH208: Pot provocar una reacció alèrgica

acrilato de n‐butilometacrilato de 2‐hidroxietilo

<21

Imprimaci 25 75 72,375

5 SPEED‐O‐DRY ADDITIVE 98,36% 7,77 7,64

H226: Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H302: Toxicitat aguda, categoria 4, oral. H331: Toxicitat aguda categoria 3, inhalació (H2)H311: Toxicitat aguda categoria 3, cutàniaH315: Irritació cutània categoria 2 H319: Provoca irritació ocular greu, cat. 2H317: Sensibilitxació cutània, categoria 1H341: Mutagenicidad en células germinales, categoria 2H360FD: Pot perjudicar fertilitat. Pot perjudicar feto. H371: STOT exposició única, categoria 2H373: STOT tras exposiciones repetidas, categoria 2H412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.

123‐54‐6: 2,4‐ pentanodiona77‐58‐7: dilaurato de dibutilestaño

23‐25 Additiu 1 2 1,9422

6 LECHSYS ACRITOP STANDARD HARDENER 57,70% 349,40 201,60

H226: Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H332: Toxicitat aguda, categoria 4. Inhalació H315: Irritació cutània categoria 2 H334: Sensibilizació respiratòria, categoria 1H317: Sensibilització cutània, categoria 1H336: Efectes narcòticsH335: STOT exposició única, categoria 3

28182‐81‐2: Polysocyanate HDI Derivative 23‐25 Catalitzador 40 160 156,448

7 LECHSYS ACRITOP FAST HARDENER 60,28% 36,43 21,96

H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H332: Toxicitat aguda, categoria 4. Inhalació H315: Irritació cutània categoria 2 H334: Sensibilització respiratòria, categoria 1H317: Sensibilització cutània, categoria 1H335: STOT exposició única, categoria 3H412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.

1330‐20‐7: xilè28182‐81‐2: polisocianat derivat HDI77‐58‐7: Dilaurat de dibutilestany

23‐25 Catalitzador 1 5 4,879

8

CLEAR GLOSSY MS‐HCR

52,57% 455,14 239,27H225: Líquids inflamables categoria 2 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H317: Sensibilització cutània, categoria 1H336: Efectes narcòticsH412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.

123‐86‐4: acetato de n‐butilo104810‐47‐1: reaction mass of alpha‐3‐(3‐(2H‐benzotriazol‐2‐yl)‐5‐tert‐buty1‐4‐hydroxyphenyl)propionyl‐omega‐hydroxypoly(oxyethilene).1065336‐91‐5: Reaction mass of Bis(1,2,2,6,6‐pentamethyl‐4‐piperidyl) sebacate and Methyl1,2,2,6,6‐pentamethyl‐4‐piperidyl sebacate

<21

Vernís 60 60 59,712

9

BASE COAT SPARKLING GLASS

96,46% 21,31 20,56

H225: Líquids inflamables categoria 2 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H318: Lesió ocular greu categoria 1H336: Efectes narcòticsH335: STOT exposició única, categoria 3 78‐83‐1: 2‐metilpropan‐1‐ol

<21

Acabat especial 6 12 10,6548

Docum





ació d'aquest docum

ent es pot accedir a https://e-visat.eic.cat/verificacio i utilitzar el codi 8FF1EC

33B4B

F8F3A

10

ACRIFLEX INCOLORE MATT

56,71% 25,37 14,39

H226: Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H317: Sensibilització cutània, categoria 1H412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.

23‐25 Vernís 3 3 3,0045

11HYDROFAN THINNER

0,00 0,00No té risc

63‐100

Dissolvent a l'aigua 0

12

NEGRO R9005 29903

73,62% 65,80 48,44

H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H336: Efectes narcòticsH335: STOT exposició única, categoria 3H412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.

123‐86‐4: n‐butil acetato64742‐95‐6: nafta disolvente (petroleo) (34a)107‐98‐2: 1‐metoxi‐2‐propanol >23

Acabat 8 7,592

13

MG7075 GREY 29903

71,40% 92,54 66,08



Acabat 16 15,424

14

GRIS RAL 7046 29109

77,32% 421,24 325,70

H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H336: Efectes narcòticsH335: STOT exposició única, categoria 3H411: Perillós pel medi ambient aquàtic, crònic, categoria 2 (E2)

25068‐38‐6: Epoxy resin bisphenol A64742‐95‐6: nafta disolvente (petroleo) (34a) >23

Acabat 30 51,51

15

MG7060 GREY 29903

72,11% 81,92 59,07



Acabat 16 15,36

16

RAL 9005 NEGRO 29109

73,13% 14,40 10,53



Acabat 4 3,6

17

CP7130 GREY 29155

71,60% 23,47 16,80



Acabat 4 3,52

18

NEGRO RAL 9005 29155

72,66% 27,84 20,23



Acabat 8 6,96

19

GRIS SUBARU 22

70,04% 21,06 14,75

H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H315: Irritació cutània categoria 2 H336: Efectes narcòticsH412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.


Acabat 4 3,948

20

MG173 BLANCO

31,30% 34,61 10,83 H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H317: Sensibilització cutània, categoria 1H336: Efectes narcòticsH412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.

123‐86‐4: n‐butil acetato64742‐95‐6: nafta disolvente (petroleo) (34a)37237‐99‐3: PolyacrylateBis(1,2,2,6,6‐pentamethyl‐4‐piperidinyl) sebacate with Methyl 1,2,2,6,6‐penthamethyl‐4piperidyl sebacate reactionproduct >23

Acabat 4 5,192

21

FIAT 246/A BLU POLE 29155

38,32% 1,45 0,51H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H317: Sensibilització cutània, categoria 1H336: Efectes narcòticsH412: Nociu organismes aquàtics, amb efectes nocius o duraders.

123‐86‐4: n‐butil acetato64742‐95‐6: nafta disolvente (petroleo) (34a)Bis(1,2,2,6,6‐pentamethyl‐4‐piperidinyl) sebacate with Methyl 1,2,2,6,6‐penthamethyl‐4piperidyl sebacate reactionproduct >23

Acabat 1 1,084

22 HYDROFAN INTENSE WHITE 7,24% 3,22 0,19

H302: Toxicitat aguda, categoria 4, oral. H312: Toxicitat aguda, categoria 4, cutània.H315: Irritació cutània, categoria 5H319: Irritació ocular, categoria 2H332: Toxicitat aguda, categoria 4, inhalació.H335: STOT tras exposición única, categoria 3. Vias respirat.H360D: Toxicidad para la reporducción, 1A i 1B

13463‐67‐7: diòxid de titani111‐76‐2: etilè glicol monobutileter112‐34‐5: 2‐(2‐butossietossi) etanolo

63‐100

Pintures base aigua 1 1,2087

Docum







33B4B

F8F3A

23 HYDROFAN OXIDE YELLOW 6,31% 1,50 0,08


111‐76‐2: 2‐butoxietanol872‐50‐4: n‐metil‐2‐pirrolidona

63‐100


24 HYDROFAN WARM YELLOW 5,78% 1,39 0,08



63‐100


25 HYDROFAN OXIDE RED 7,37% 1,56 0,10



63‐100


26 HYDROFAN RADIANT YELLOW 5,60% 1,37 0,07

H302: Toxicitat aguda, categoria 4, oral. H312: Toxicitat aguda, categoria 4, cutània.H315: Irritació cutània, categoria 5H319: Irritació ocular, categoria 2H332: Toxicitat aguda, categoria 4, inhalació.

111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


27 HYDROFAN COOL YELLOW 6,12% 1,38 0,08



63‐100


28 HYDROFAN MAGENTA 6,21% 2,70 0,17



63‐100


29 HYDROFAN DEEP BLACK 2,96% 13,67 0,39


111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


30 HYDROFAN BLUE BLACK 6,26% 2,70 0,17


111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


31 HYDROFAN TRANSOXIDE YELLOW 6,82% 1,38 0,09



63‐100


32 HYDROFAN BRILLIANT ORANGE 6,27% 1,36 0,08


111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


33 HYDROFAN EXTRA FINDE SILVER 5,33 0,00


111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100

Pintures base aigua 1 1

Docum







33B4B

F8F3A

34 HYDROFAN MEDIUM LENS SILVER 7,68% 5,50 0,41


111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


35 HYDROFAN MEDIUM SILVER 8,09% 10,99 0,86


111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


36 HYDROFAN COARSE SILVER 9,29% 2,77 0,25

H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H302: Toxicitat aguda, categoria 4, oral. H312: Toxicitat aguda, categoria 4, cutània.H315: Irritació cutània, categoria 5H319: Irritació ocular, categoria 2H332: Toxicitat aguda, categoria 4, inhalació.H336: Efectes narcòtics

111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


37 HYDROFAN FINE LENS SILVER 6,76% 5,50 0,36

H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H302: Toxicitat aguda, categoria 4, oral. H312: Toxicitat aguda, categoria 4, cutània.H315: Irritació cutània, categoria 5H319: Irritació ocular, categoria 2H332: Toxicitat aguda, categoria 4, inhalació.H336: Efectes narcòtics

111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


38 HYDRFAN HC FLOP CONTROLLER 5,01% 1,41 0,07



63‐100


39 HYDROFAN HC MEDIUM LENS SILVER 9,72% 5,51 0,52


111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


40 HYDROFAN HC COARSE LENS SILVER 7,43% 2,77 0,20

H226 Líquids inflamables categoria 3 (P5a)H228: Sòlids inflamables, categoria 2H261: Substàncies que en contacte amb l'aigua desprenen gasos inflamables.H302: Toxicitat aguda, categoria 4, oral. H312: Toxicitat aguda, categoria 4, cutània.H315: Irritació cutània, categoria 5H319: Irritació ocular, categoria 2H332: Toxicitat aguda, categoria 4, inhalació.H336: Efectes narcòtics

111‐76‐2: 2‐butoxietanol 63‐100


TOTAL COV (kg)1735,50

Docum







33B4B

F8F3A


Pàgina 78 de 78

PLÀNOLS

Docum







33B4B

F8F3A

Docum





ació d'aquest document es pot accedir a https://e-visat.eic.cat/verificacio i utilitzar el codi 8FF1E

C33B

4BF8F3A

RÈGIM DE LLICENCIA AMBIENTAL (ANNEX II ......Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments...

Documents

Transcript of RÈGIM DE LLICENCIA AMBIENTAL (ANNEX II ......Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments...