I. Introducci ó als incendis II. Geografia del garraf III. Incendis al Garraf (1965-2003)
description
Transcript of I. Introducci ó als incendis II. Geografia del garraf III. Incendis al Garraf (1965-2003)
INCENDIS AL MASSÍS DEL GARRAF
I. Introducció als incendis
II. Geografia del garraf
III. Incendis al Garraf (1965-2003)
IV. Incendi a Olivella, 29/VII/2000
OBJ ECTIUS
- Conèixer els principis bàsics de la dinàmica dels incendis - Posar en relació la climatologia amb els demés factors que
intervenen en un incendi
- Acostar-nos a la realitat del Massís del Garraf veient casos concrets
I . INTRODUCCIÓN A LOS INCENDIOS
INCENDIO FORESTAL
ETAPAS DEL INCENDIO:
1- Precalientamiento: temperaturas entre los 100-200ºC
2- Combustión de gases: temperaturas entre los 300-1000ºC
3- Combustión de madera: temperaturas > 1000ºC
TRANSMISIÓN DE CALOR
EN UN INCENDIO:
1- Convección
2- Conducción
3- Radiación
TIPO DE FUEGO:
1- Fuego de superficie
2- Fuego de copas
3- Fuego de subsuelo
BIOMA MEDITERRANEO
CARACTERISTICAS GENERALES:
1- Sequía estival (marcada)
2- Vientos fuertes secos (tramontana,
Poniente...)
3- Vegetación altamente combustible
(por ejemplo el pino en general)
Esta combinación da un mapa de riesgo de incendio……..
Font: ICC
MAPA DE RIESGO DE INCENDIOS
I I . GEOGRAFIA DEL GARRAF
ÁMBITO GEOGRÁFICO DEL PARQUE NATURAL DEL GARRAF:
· Compartido por 8 municipios comprendidos en las comarcas del Baix Llobregat, l’Alt Penedés y Garraf
· Situado entre el río Llobregat y la depresión del Penedés · Ocupa una extensión aproximada de 10638 Ha
Geomorfología: · La parte más oriental del macizo está formada por pizarras, conglomerados y areniscas rojizas · La zona más elevada corresponde a rocas calcáreas, margas y areniscas · Modelación del paisaje a través de la erosión química · Red hidrológica de tipo torrencial y presencia de aguas subterráneas
Climatología: · Fuerte irregularidad térmica y pluviométrica
· El relieve y el mar actúan como acondicionadores climáticos · Las precipitaciones anuales oscilan entre los 500-600 mm · Vientos dominantes: Garbí (SW) y Migjorn (S) procedentes del mar
Biogeografía: · Vegetación típica mediterránea: encinas, pinos blancos y arbustos · Progresiva degradación hacia el estrato arbustivo debido a los incendios y la presión humana · Presencia de aves, mamíferos (sobretodo murciélagos) y reptiles.
Acción antrópica: · Dentro del área de protección del Parque viven unas 30 personas · Gran presión urbanística y de otras actividades en los alrededores del Parque · Transformación de segunda a primera residencia
Abocador del Garraf
I I I . INCENDIS AL GARRAF (1965-2003)
NOMBRE D'INCENDIS PER MESOS. PERÍODE 1965-2003
0
20
40
60
80
100
120
NÚ
ME
RO
DE
INC
EN
DIO
S
Màxims al juliol: - dèficit hídric / poca humitat- temperatura mitjana elevada- més nombre de visitants al parc i la resta del massís
HORA D'INICI D'INCENDI
0
10
20
30
40
50
60
70
nombre d'incendis
Hores de:- màxima insolació- màxima activitat humana
NOMBRE D'INENDIS PER ANY
0
5
10
15
20
25
30
- Tendència a l’alça per la creixent pressió humana del territori del Garraf
TOTAL HECTÀRIES CREMADES PER ANY
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000H
ectà
ries
Juliol 1982: enorme incendi que cremà gairebé 7000 ha
Abril 1994: Arrassat gran part del Massís (unes 3500 ha)
NOMBRE D'INCENDIS / HECTÀRIES CREMADES
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
hec
tÀri
es
1982: només un incendi molt important1994: temporada especialment crítica amb nombrosos incendis
NOMBRE D’INCENIS PER MUNICIPI (1975-2003)
PERCENTATGE DEL TOTAL D'INCENDIS PER MUNICIPI (1975-2003)
49; 11%
34; 8%
62; 14%
130; 31%
34; 8%
50; 11%
76; 17%
AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESA BONESVALLS OLIVELLA SITGES
Municipis costaners: - pressió urbanística- pressió turística
HECTÀRIES CREMADES PER MUNICIPI
Total hectàries cremades per municipi (1965-2003)
3%
44%
2%6%0%
40%
5%
AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESA BONESVALLS OLIVELLA SITGES
Municipis més afectats:- difícil accés- vegetació altament inflamable- superfície extensa de boscos
MITJANA D’HECTÀRIES CREMADES PER INCENDI (1965-2003)
Mitjanes d'hectàries cremades per incendi en els municipis
3%
55%
1%2%
1%
35%
3%
AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESA BONESVALLS OLIVELLA SITGES
Municipis més urbanitzats:- més facilitat d’accés- menys espais forestals
PRINCIPALS CAUSES
134; 31%
48; 11%
85; 20%
154; 35%
13; 3%1; 0%
CAUSAS NATURALES
NEGLIGENCIAS
ACCIDENTES
INTENCIONADOS
CAUSA DESCONOCIDA
REVIVIDOS
CAUSES D'INCENDI PER MUNICIPI
0
10
20
30
40
50
60
AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESABONESVALLS
OLIVELLA SITGES
no
mb
re d
'in
ce
nd
is
CAUSES NATURALS NEGLIGÈNCIES ACCIDENTS INTENCIONATS CAUSA DESCONEGUDA REVIFATS
CAUSES D’INCENDI
- Causes antròpiques- Causes naturals- Cases desconegudes
PRINCIPALS CAUSES D'INCENDIS A BEGUES
6%
29%
29%
12%
24%
0%
CAUSES NATURALS NEGLIGÈNCIES ACCIDENTS INTENCIONATS CAUSA DESCONEGUDA REVIFATS
PRINCIPALS CAUSES D'INCENDI A GAVÀ
0%
29%
9%
19%
43%
0%
CAUSES NATURALS NEGLIGÈNCIES ACCIDENTS INTENCIONATS CAUSA DESCONEGUDA REVIFATS
COMPARACIÓ GAVÀ - BEGUES
Causes naturals:- Begues: 6 %- Gavà: 0 %
IV. INCENDI A OLIVELLA, 29-VII-2000
SITUACIÓ DE L’EPISODI
- Municipi: Olivella/ Olerdola
- Lloc: Can Surià/ Arboçar
- Inici: 29-07-2000 a les 12:50h
- Extinció: 30-07-2000 a les 21:00h
-Devastació: 420 hectàries (270 h d’Olivella i 150 d’Olérdola)
Activació del plà INFOCAT, nivell d’alerta I:
13 medis aeris.
41 dotacions terrestres.
Efectes del incendi:
1 mort per parada cardiorespiratoria.
Desallotjament de les urbanitzacions de Can Surià i Les Colines.
Carretera BV-2111 tallada.
70.000 abonats sense llum.
Cases cremades y desperfectes
SITUACIÓ DEL DIA 291. CLIMA
SITUACIÓ DEL DIA 30
MAPA HUMITAT RELATIVA, dia 29
Font: http://data.ecmwf.int/data/d/era40_daily/
MAPA HUMITAT RELATIVA, dia 30
Font: http://data.ecmwf.int/data/d/era40_daily/
METEOGRAMA DE LA FACULTAT DE FÍSICA DE LA UBDESCENS BRUSC DE LA HUMITAT
Font: SMC
-5
0
5
10
15
20
25
30
Tem
pera
tura
(°C
)
-25
0
25
50
75
100
125
150
Pre
cip
itació
(m
m)
Precipitació T mitjana
Observatori del Vendrell
Observatori de Sitges
DADES DE PRECIPITACIONS i TEMPERATURA
Font: SMC
CONCLUSIONS DE LA CLIMATOLOGIA DE L’EPISODI
Valors mitjans Valors extrems
Temperatura Humitat Pressió Pluja Temp Hum Pres VV DV
Màx mín màx mín màx mín VV Dia
mm °C % hPa m/s ° °C °C % % hPa hPa m/s
23 1.8 24.1 70 1010.4 1.6 36 27.8 20.9 88 53 1012.9 1006.8 9.9
24 0.0 24.3 70 1010.0 1.9 109 27.9 21.1 84 43 1011.5 1009.1 11.7
25 0.0 24.4 77 1009.1 1.1 128 26.1 21.6 87 55 1011.5 1007.3 5.8
26 0.0 24.0 78 1012.9 1.4 132 25.5 22.6 86 68 1016.7 1009.0 5.8
27 0.0 24.0 73 1016.8 1.2 124 26.6 20.4 86 55 1018.1 1015.2 4.9
28 0.0 24.2 79 1017.4 1.5 94 26.1 22.2 88 67 1020.4 1015.1 7.2
29 0.0 24.0 72 1020.7 2.3 253 26.2 21.9 83 41 1021.8 1019.8 10.4
30 0.0 24.1 79 1022.2 2.3 206 25.9 23.1 84 70 1023.2 1021.3 7.7
31 0.0 24.2 81 1022.3 1.5 138 26.6 21.8 86 75 1022.9 1021.0 6.3
Dades de l’observatori de Sitjes. Font: SMC
-La temperatura registrada es alta, però no excessiva com per haver estat la principal causa d’incendi-El vent prové de ponent; és sec i càlid-La humitat pateix un descens brusc al mig dia del dia 29, hora d’inici-La precipitació acumulada es 0, degut a que l’últim dia q va ploure va ser el 23 amb 1.8mm
2. MEDI FÍSIC
Font: Diputació de Barcelona
OROGRAFIA
Pendent entre 20 i 30%
Medi calcari
Vessant solana
- Predomini de bosc de pi blanc (pinus halepensis).- Zones de matolls baixos amb predomini de romaní (rosmarinus officinalis), coscoll (quercus coccifera) i bruguerola (calluna vulgaris); amb substrat herbaci format per festuca.
Font: Mapa de cultivos y aprovechamientos del suelo del M.A.P.A.
VEGETACIÓ
Inflamabilitat
* Facilitat d’un vegetal a cremar-se a certa temperatura.* En una escala de l’1 al 10:
Pinus halepensis................................ 8Quercus coccifera.............................. 6Colluna vulgaris.................................. 7Festuca............................................... 9
Contingut hídric
* Contingut d’aigua en les plantes.* Al passar 5-6 dies sense ploure, en un ambient de relativament alta
EVT, es redueixen els continguts hídrics:Fullaraca............................................ 10%Branques mortes............................... 15%Gramínies.......................................... 20%
* Augmenta la inflamabilitat
CONCLUSIONS DEL MEDI FÍSIC DE L’EPISODI
- La presència de certa pendent va facilitar la propagació de l’incendi.
- El tipus de vegetació de la zona es caracteritza pel seu grau d’inflamabilitat.
- La precipitació acumulada nul·la, més la alta EVT augmentà el grau d’inflamabilitat al reduir els continguts hídrics d’aquestes.
3. POBLACIÓ
Presència d’urbanització prop del focus d’inici.
Es desenvolupen activitats d’oci i lleure.
Font: Generalitat de Catalunya
UN FOC INTENCIONAT