SANT VICENÇ DE MONTALT · a un Informe Ambiental queda condicionat pel fet de no tractar-se de la...

PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL

SANT VICENÇ DE MONTALT

INFORME AMBIENTAL

Novembre 2009

Informe Ambiental

POUM Sant Vicenç de MontaltII

ÍÍNNDDEEXX

1.� INTRODUCCIÓ .............................................................................................................4�

2.� CONTEXT LEGAL I PROCEDIMENTAL DE L’INFORME DE AMBIENTAL................4�

3.� OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

.......................................................................................................................................6�

3.1�ABAST TERRITORIAL I VIGÈNCIA........................................................................................6�

3.2�ESTRUCTURA FORMAL DEL POUM ....................................................................................6�

3.3�OBJECTIUS DEL POUM EN MATÈRIA MEDIAMBIENTAL ....................................................7�

3.3.1� OBJECTIUS AMBIENTALS CONTEMPLATS AL DOCUMENT DE MEMÒRIA DE L'APROVACIÓ PROVISIONAL DEL POUM DE 2003...............................................................................................7�

3.3.2� OBJECTIUS AMBIENTALS A TENIR EN COMPTE EN LA REDACCIÓ DEL POUM...................10�

3.4�RESUM DE LES PROPOSTES D'ORDENACIÓ CONTEMPLADES AL PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL..................................................................................................12�

4.� RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES.....................................................14�

4.1�PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ÀREA METROPOLITANA ............................................16�

4.2�PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT A CATALUNYA 2006-2026......................17�

4.3�PLA DIRECTOR DE MOBILITAT DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA.......18�

4.4�PLA DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES 2001-2010 ........................................................19�

4.5�PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT A CATALUNYA 2006-2026......................19�

4.6�PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER ................................................20�

4.7�PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (PEIN) .....................................................................22�

4.8�PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2007-2016.........................................................23�

Informe Ambiental

POUM Sant Vicenç de MontaltIII

4.9�PLANS ESPECIALS DE PROTECCIÓ CIVIL A CATALUNYA. EL PLA D'EMERGÈNCIA SÍSMICA DE CATALUNYA (SISMICAT) ...............................................................................24�

4.10� EL PLA D’ORDENACIÓ D’INFRAESTRUCTURES DE RADIOCOMUNICACIÓ (POAIR) 24�

4.11� PLA DIRECTOR DE PROTECCIÓ CONTRA AVINGUDES DEL MARESME ................25�

4.12� ALTRES PLANS I PROGRAMES D’AFECTACIÓ..........................................................25�

4.12.1�PLA DE SANEJAMENT DE CATALUNYA .....................................................................................25�

4.12.2�XARXA NATURA 2000 ...................................................................................................................25�

4.12.3�PLA ESTRATÈGIC LITORAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA....................26�

4.12.4�DOCUMENTS I ESTUDIS DE CARÀCTER MUNICIPAL...............................................................27�

5.� IDENTIFICACIÓ INICIAL DE LES OBLIGACIONS JURÍDIQUES DEL POUM EN

MATÈRIA AMBIENTAL ..............................................................................................28�

5.1�NORMATIVA D’ORDENACIÓ TERRITORIAL.......................................................................28�

5.2�NORMATIVA URBANÍSTICA................................................................................................29�

5.3�NORMATIVA SOBRE BIODIVERSITAT I ESPAIS NATURALS............................................33�

5.4�NORMATIVA EN MATÈRIA DE AIGÜES..............................................................................38�

5.5�NORMATIVA RELATIVA A LA QUALITAT ATMOSFÈRICA .................................................41�

5.6�NORMATIVA RELATIVA A LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA...............................................42�

5.7�NORMATIVA RELATIVA A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA ............................................44�

5.8�NORMATIVA SOBRE EL SÒL..............................................................................................45�

5.9�NORMATIVA SOBRE CANVI CLIMÀTIC ..............................................................................46�

5.10� NORMATIVA SOBRE MOBILITAT ................................................................................47�

5.11� NORMATIVA SOBRE PAISATGE .................................................................................50�

6.� ANÀLISI I VALORACIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL...................................................51�

6.1�DESCRIPCIÓ DEL MEDI HUMÀ I SOCIAL...........................................................................51�

Informe Ambiental

POUM Sant Vicenç de MontaltIV

6.1.1� LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA. DELIMITACIÓ MUNICIPAL I COMARCAL................................51�

6.1.2� SISTEMA TERRITORIAL ...............................................................................................................52�

6.1.3� ESCENARI DEMOGRÀFIC I SOCIOECONÒMIC..........................................................................56�

6.1.4� ELEMENTS DE VERTEBRACIÓ SOCIOCULTURAL ....................................................................63�

6.1.5� DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE.......................................................................................................67�

6.2�DESCRIPCIÓ DEL MEDI NATURAL.....................................................................................78�

6.2.1� MARC GEOGRÀFIC DE L’ÀMBIT D’ESTUDI ................................................................................78�

6.2.2� MARC FÍSIC DE L’ÀMBIT D’ESTUDI.............................................................................................78�

6.2.3� BIODIVERSITAT I PAISATGE........................................................................................................79�

6.2.4� PATRIMONI NATURAL ..................................................................................................................81�

6.2.5� PATRIMONI CULTURAL ................................................................................................................87�

6.2.6� RISCOS NATURALS: .....................................................................................................................88�

6.2.7� AIGÜES...........................................................................................................................................97�

6.2.8� SÒLS.............................................................................................................................................108�

6.2.9� AMBIENT ATMOSFÈRIC .............................................................................................................108�

6.2.10�RESIDUS ......................................................................................................................................120�

6.2.11�ENERGIA ......................................................................................................................................124�

7.� AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ PROPOSADES.........................125�

7.1�ALTERNATIVA 0. EL PLANEJAMENT VIGENT..................................................................126�

7.2�ALTERNATIVA 1. EL NOU PLANEJAMENT I EVOLUCIÓ RESPECTE LA SITUACIÓ ACTUAL..............................................................................................................................128�

7.3�COMPARACIÓ ALTERNATIVES........................................................................................130�

8.� DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE

L’ALTERNATIVA ADOPTADA.................................................................................137�

8.1�ASPECTES METODOLÒGICS...........................................................................................137�

Informe Ambiental

POUM Sant Vicenç de MontaltV

8.2� IDENTIFICACIÓ, CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES SOBRE EL MEDI ....139�

9.� VERIFICACIÓ DEL GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS.153�

10.�PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.......................................................163�

11.�REFERÈNCIES .........................................................................................................164�

12.�GLOSSARI D’ABREVIATURES ...............................................................................165�

Índex figures

Figura 4.1. Règim urbanístic del sòl, segons PDUSC. Àmbit de Sant Vicenç de Montalt. ..............................22�Figura 6.1. Mostra cases al Passeig dels Anglesos (esquerra) i sobre la carretera de Sant Vicenç. .............53�Figura 6.2. Habitatge plurifamiliar i unifamiliar a Sant Vicenç de Montalt. .......................................................53�Figura 6.3. Evolució de la població del Maresme 1998-2007 ..........................................................................56�Figura 6.4. Creixement del PIB per sectors (%). 2006.....................................................................................58�Figura 6.5. Diagrama d’evolució de la població. Perspectiva històrica i evolució els darrers anys. ................59�Figura 6.6. Creixement de població distribuïda per barris a Sant Vicenç de Montalt ......................................60�Figura 6.7. Piràmides de població. 2001 (Font: IDESCAT). ............................................................................60�Figura 6.8. Tipologia dels municipis metropolitans segons els components del seu creixement demogràfic

durant el període 2000-2006 ....................................................................................................................61�Figura 6.9. Distribució de la població per grans grups d'edat al 2006 (Font: Ajuntament de Sant Vicenç de

Montalt).....................................................................................................................................................62�Figura 6.10. Distribució de l'altitud a l'entorn estudiat ......................................................................................68�Figura 6.11. Imatge aèria del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, i Mapa de Cobertes del Sòl ........69�Figura 6.12 Mapa d’hàbitats (Corine Biotopes, 1991) per al terme municipal de St. Vicenç de Montalt (DMA-

UB, 2005) (continua a la pàgina següent)................................................................................................80�Figura 6.13 HIC al municipi de Sant Vicenç de Montalt (DMAH-UB 1998-2005) ...........................................84�Figura 6.14 Localització de l’àmbit d’estudi en el Mapa de Zonació sismotectònica de Catalunya (ICC, 1997)

..................................................................................................................................................................90�Figura 6.15. Mapa de zones sísmiques per a un sòl mitjà; Font: Gencat........................................................91�Figura 6.16. Mapa de vulnerabilitat sísmica.....................................................................................................92�Figura 6.17. Mapa de la inflamabilitat a Sant Vicenç de Montalt ( Font: DMAH).............................................94�Figura 6.18 Mapa de combustibilitat de Sant Vicenç de Montalt ( Font: DMAH).............................................95�Figura 6.19. Mapa del Risc d’incendis a Sant Vicenç de Montalt (Font: DMAH).............................................96�Figura 6.20. Mapa de les zones potencialment inundables (ACA) ..................................................................97�

Informe Ambiental

POUM Sant Vicenç de MontaltVI

Figura 6.21. Xarxa Hidrogràfica del Maresme (ACA).......................................................................................98�Figura 6.22. Aqüífer del Maresme (ACA). ......................................................................................................103�Figura 6.23 Mapa de Capacitat del territori. Partícules..................................................................................109�Figura 6.24 Mapa de Capacitat del territori CO..............................................................................................110�Figura 6.25 Mapa de Capacitat del territori SO2 ............................................................................................110�Figura 6.26 Mapa de Capacitat del territori. NOx ...........................................................................................111�Figura 6.27. Mapa capacitat acústica zona Sant Vicenç de Montalt Sud Font: Ajuntament St. Vicenç ......114�Figura 6.28. . Mapa capacitat acústica zona Sant Vicenç de Montalt Nord Font: Ajuntament St. Vicenç...115�Figura 6.29 Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa ................................................................117�Figura 6.30. Mapa dels centres emissors de televisió analògica i digital. Font: Gencat ...............................120�Figura 6.31. Recollida Percentatge de recollida selectiva de cadascuna de les fraccions. Font: Ajuntament

Sant Vicenç de Montalt...........................................................................................................................121�Figura 6.32. Situació contenidors recollida selectiva. Font: Ajuntament St. Vicenç de Montalt ....................122�

Índex taules

Taula 4.1. Mapa d'Àmbits Territorials definits pel Pla Territorial General ........................................................15�Taula 6.1. Límits comarcals i terme municipal de Sant Vicenç de Montalt......................................................51�Taula 6.2. Xifres de població. Distribució per entitats poblacionals, a 1 de gener de 2007. Font: Ajuntament

de Sant Vicenç de Montalt........................................................................................................................54�Taula 6.3. Localització de l'ocupació l'any 2001 (Font: IDESCAT). .................................................................55�Taula 6.4. Relació dels municipis a la comarca del Maresme l’any 2007, població total i percentatge respecte

la població total (Font: IDESCAT). ...........................................................................................................57�Taula 6.5. Població ocupada per sectors. Any 2001........................................................................................58�Taula 6.6. Població ocupada per sectors. Any 2001........................................................................................62�Taula 6.7. Establiments d'empreses l'any 2002, en percentatges (Font: IDESCAT).......................................62�Taula 6.8. Valoració de diferents paràmetres per a les unitats de paisatge abans analitzades......................77�Taula 6.9 Distribució (%) de les principals cobertes de sòl al TM de Sant Vicenç de Montalt i al total de la

comarca del Maresme (CREAF, 2001) ....................................................................................................79�Taula 6.10 Hàbitats d’interès comunitari dins el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt (DMAH, 2005) 85�Taula 6.11 Ocells presents a Sant Vicenç de Montalt .....................................................................................85�Taula 6.12 Invertebrats i mamífers presents a l’espai Xarxa Natura 2000 Serres Litoral Septentrional .........86�Taula 6.13 Camins rurals Sant Vicenç de Montalt ...........................................................................................88�Taula 6.14 Masses d’aigua subterrània; Maresme 18 (Font: ACA) ...............................................................104�Taula 6.15 Masses d’aigua subterrània; Maresme 18 (Font: ACA) ...............................................................104�Taula 6.16 Consum d’aigua municipal (m3) del municipi de Sant Vicenç de Montalt ....................................105�Taula 6.17 Consum d’aigua privat (m3) del municipi de Sant Vicenç de Montalt ..........................................105�Taula 6.18 Consum d’aigua total (m3) del municipi de Sant Vicenç de Montalt ............................................106�Taula 6.19 Zonificació acústica ......................................................................................................................112�Taula 6.20 Zonificació acústica. Valors límit d’immissió ................................................................................113�Taula 6.21. Estadístiques de declaració de residus industrials .....................................................................123�Taula 6.22 Estadístiques de producció de residus municipals al 2007 .........................................................124�Taula 7.1. Data de publicació i àmbit dels instruments de planejament aprovats a Sant Vicenç de Montalt.

................................................................................................................................................................126�Taula 7.2. Distribució de la superfície de Sant Vicenç de Montalt, prevista al nou POUM. ..........................128�

Informe Ambiental

POUM Sant Vicenç de Montalt1

IDENTIFICACIÓ DEL PROJECTE

INFORME AMBIENTAL

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

SANT VINCENÇ DE MONTALT

Persona física o jurídica que ha encarregat l’estudi

Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

Raó social NIF

Carrer de Sant Antoni 13 08394 – Sant Vicenç de Montalt (Barcelona) P-0826400-D

Representant Legal NIF (repres. Legal)

MIQUEL ÀNGEL MARTÍNEZ CAMARASA 38789113-G

Adreça Professional Telèfon Fax e-mail

937910511 [email protected]

Informe Ambiental


Persona física o jurídica que ha rebut l’encàrrec d’elaboració de l’Informe Ambiental

AUMA Consultores en Medio Ambiente y Energía, SL

Raó social CIF

Travessera de les Corts, 302, baixos; 08029 Barcelona B-60331303

Adreça Telèfon Fax e-mail Travessera de les Corts, 302 08029 Barcelona

93 363 30 08 93 419 72 20 [email protected]

Autors de l’Estudi d’Impacte Ambiental

Emilia Moreno Albert

- Dra. en Psicología Social (Universitat de Barcelona) - Master en Intervención Ambiental: Contextos Psicológicos,

Sociales y de Gestión (UB y UAB) - Master en Prevención de Riesgos Laborales (ETSEIB – UPC) - Master en Teoría General de Sistemas (UAB)

Barcelona, novembre 2009

Gustavo Arévalo Roa - Dr. Ingeniero Ambiental (UPC). - Ingeniero Químico (Universidad Bogotá, Colombia)


Laura Martínez Sánchez - Licenciada en Biología (UB)


Informe Ambiental


Oscar Martínez Guzmán - Llicenciat en Dret (UB) - Màster en Dret Ambiental (URV)


Cristóbal Martínez

García

- Psicólogo Socioambiental (UB). - Master en Intervención Ambiental: Contextos Psicológicos,

Sociales y de Gestión (UB y UAB)


Informe Ambiental


1. INTRODUCCIÓ

El present document s’ha redactat a petició de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt i forma part de la documentació preceptiva per la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística de Sant Vicenç de Montalt.

2. CONTEXT LEGAL I PROCEDIMENTAL DE L’INFORME DE

AMBIENTAL

El context legal que justifica la redacció d’aquest document amb la estructura i forma corresponent a un Informe Ambiental queda condicionat pel fet de no tractar-se de la tramitació d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) recent, sinó que es tracta d’una tramitació iniciada a l’any 2002. Així, l’aprovació Inicial municipal data del 25 de juliol de 2002 i la aprovació provisional va ser aprovada pel Ple municipal de 25 d’abril de 2003.

La tramitació va continuar amb la corresponent remissió a La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) tot sol·licitant per part del Municipi de Sant Vicenç de Montalt l’aprovació definitiva. La CTUB es va pronunciar sobre la precitada sol·licitud per mitjà de l’Acord adoptat en la sessió de data 15 d’octubre de 2003 en la que es decidia suspendre l’Aprovació definitiva del POUM per tal de que es presenti pel municipi un Text Refós incorporant tota una sèrie de prescripcions indicades per la mateixa CTUB.

La tramitació d’aquest POUM es va iniciar quan la normativa urbanística vigent es regulava mitjançant la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunya i al Decret 287/2003, de 4 de novembre, del Reglament Parcial de la Llei d’urbanisme.

Aquesta normativa establia tot un règim jurídic d’avaluació ambiental que havien de seguir els instruments de planejament urbanístic i que es concretava entre d’altres mesures en l’elaboració d’un Informe Ambiental. Aquest Informe mediambiental era el instrument que es preveia als articles 59 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme i 10 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, del Reglament Parcial de la Llei d’Urbanisme,. En aquest sentit, s’establia que l’Informe havia de incorporar una part descriptiva, una part d’anàlisi ambiental i una justificació de l’Ordenació.

L’actual normativa aplicable es troba regulada al Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i al Decret 305/2006, de 18 de juliol que aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. En aquesta normativa s’estableix el procediment d’avaluació ambiental dels POUM i, en concret, la necessitat d’elaboració d’un Informe de Sostenibilitat ambiental (art 115 i concordants del Decret 305/2006). En la mesura que la tramitació d’aquest

Informe Ambiental


POUM es va iniciar abans de l’entrada en vigor d’aquesta normativa, cal acudir al règim transitori que aquesta nova regulació ha previst.

La disposició dotzena del Decret 305/2006 estableix que els plans sotmesos a avaluació ambiental que estiguin en tràmit abans de l’entrada en vigor d’aquest document i que hagin estat aprovats inicialment amb posterioritat al 30 d’abril de 2006 hauran (entre d’altres tràmits) d’aportar una memòria ambiental de conformitat amb allò establert a l’article 115.e).

No obstant, en el cas dels plans aprovats inicialment abans del 30 d’abril de 2006 (el nostre supòsit) les previsions de la Disposició dotzena del Decret 305/2006 no serà aplicable. En aquest cas, s’haurà de subjectar a la Disposició transitòria sisena del Decret Legislatiu 1/2005 la qual preveu que aquests plans hauran d’incloure un Informe Ambiental amb el contingut de l’article 5 de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

Aquestes disposicions han estat preservades per la disposició addicional cinquena de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes que estableix que l’avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula por la legislació urbanística en els aspectes relatius al contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment.

En definitiva, aquest document ve a complir amb l’exigència d’Informe ambiental previst a la ja citada Disposició transitòria sisena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, del text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya. En qualsevol cas, aquest Informe Ambiental contempla els continguts bàsics de l’Informe Sostenibilidad Ambiental.

Informe Ambiental


3. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL PLA D’ORDENACIÓ

URBANÍSTICA MUNICIPAL

3.1 ABAST TERRITORIAL I VIGÈNCIA

L'objecte del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal és l'ordenació urbana i territorial del municipi de Sant Vicenç de Montalt.

Aquest Pla, pel seu àmbit i objecte, s'adequa al previst a l'art. 57 de la Llei d'Urbanisme (Llei 2/2002 , de 14 de març d’urbanisme) i es limita al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt.

Pel que fa a la seva vigència, el POUM tindrà vigència indefinida, fins a la seva revisió.

3.2 ESTRUCTURA FORMAL DEL POUM

L'abast normatiu del POUM és el dels documents que l'integren, i que es relacionen a continuació:

a) Memòria justificativa dels fins i objectius de la promulgació del Pla, i estudis complementaris.

b) Plànols d'informació del territori.

c) Plànols d'ordenació urbanística:

d) Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar (inclosa dins la memòria).

e) Informe ambiental.

f) Normativa Urbanística.

g) Catàleg de protecció de bens i paisatges.

h) Memòria social

i) Estudi d'avaluació de la mobilitat generada

Informe Ambiental


3.3 OBJECTIUS DEL POUM EN MATÈRIA MEDIAMBIENTAL

Segons l'article 21, que defineix el contingut de l’Informe de sostenibilitat ambiental, cal definir en aquest document els objectius i requeriments ambientals per al Pla o Programa.

A continuació es mostren els objectius ambientals del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt. En primer lloc, es mostren els objectius en matèria mediambiental definits pel document de Memòria corresponent al text aprovat provisionalment l'any 2003.

Atenent al període transcorregut, i al desenvolupament de Lleis i metodologies per a l'avaluació ambiental del planejament urbanístic, es presenten posteriorment una enumeració dels objectius ambientals –prioritzats- amb que hauria de complir el POUM, contemplats al document d'Instruccions tècniques per a l'avaluació ambiental dels plans d'ordenació urbanística municipal", definit pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

3.3.1 Objectius ambientals contemplats al document de memòria de l'aprovació

provisional del POUM de 2003

El document de Memòria del POUM de Sant Vicenç de Montalt exposava els objectius mediambientals, malgrat adduir que en alguns casos la consecució dels mateixos no depèn directament del planejament urbanístic.

Millora en la gestió de les aigües

� Recollida separada de les aigües pluvials. Definir les àrees del municipi on es projectarà una xarxa de recollida d'aigües pluvials independent de la xarxa de clavegueram.

� Foment de la reutilització de les aigües pluvials i de les aigües residuals depurades. Definir cabals, xarxes i usos adients.

� Protecció dels aqüífers al·luvials. Regular usos dels entorns, control de la xarxa de sanejament i de l'explotació dels pous d'abastament d'aigua potable per evitar la contaminació o la salinització de l'aqüífer.

� Fomentar la gestió de la demanda d'aigua. Racionalitzar i reduir el consum d'aigua potable, especialment per aquells usos on és menys indispensable, com ara jardineria i neteja d'espais públics.

� Foment de la jardineria mediterrània, adaptada als sòls i clima local, que redueixi aportacions d'aigua, manteniment i tractaments.

� Reducció de pèrdues de la xarxa d'abastament d'aigua. Control de pèrdues i millora dels sectors amb fuites.

Informe Ambiental


� Promoure el termeneig del domini públic hidràulic dels cursos hídrics, previ a actuacions de conservació i restauració de les lleres i la seva vegetació, per evita conflictes d'usos i minimitzar afectacions causades per revingudes.

� Regularitzar la connexió a la xarxa de sanejament. Connectar a la xarxa de sanejament municipal les aigües residuals de les urbanitzacions que encara no ho estan i preveure la connexió de totes les noves àrees urbanitzables.

Millora de l'eficiència energètica

� Foment d'un enllumenat públic més eficient i que comporti menys contaminació lumínica. Optimitzar la distribució de punts de llum, incorporar mecanismes de regulació automàtica d'intensitats i dissenys que minimitzin la contaminació lumínica.

� Foment de la incorporació de criteris bioclimàtics i d'eficiència energètica en les noves construccions, i en el seu cas, de la utilització d'energies renovables, especialment solar fotovoltaica i tèrmica.

� Foment dels recorreguts a peu i del transport públic. Creació d'una xarxa de recorreguts a peu i definició d'alguns recorreguts d'autobús. Creació d'aparcaments en les àrees properes al nucli històric, a l'àrea d'equipaments i al passeig marítim.

Millora de la gestió de residus

� Potenciar l'ampliació del reciclatge de residus sòlids urbans. Promoure la recollida selectiva de la fracció orgànica i adoptar mesures per a potenciar la recollida de les altres fraccions que ja es recullen (paper, vidre i envasos).

� Fomentar la reducció dels residus sòlids en origen, especialment el compostatge dels residus vegetals de jardineria.

Millora de la qualitat ambiental i paisatgística

� Reduir la contaminació acústica. Promoure l'apantallament acústic a les àrees sensibles, definides a partir de mapes sònics elaborats amb aquesta finalitat.

� Fomentar models constructius lligats a l'arquitectura tradicional i bioclimàtica (edificacions, tancaments, etc.)

� Crear nous espais públics de passeig i millorar els que ja existeixen.

� Crear apantallaments visuals mitjançant tanques vegetals justificades per l'anàlisi visual i paisatgística.

� Restaurar i recuperar els espais residuals i erms propers als espais urbans, carreteres i carrers.

Informe Ambiental


� Fomentar una jardineria mediterrània, atractiva i ecològicament adaptada.

� Promoure el soterrament de les línies de distribució de l'energia elèctrica.

Millora de la gestió de l'espai forestal i el seu ús públic

� Promoure la millora silvícola del bosc mediterrani, per optimitzar els serveis i beneficis ambientals, ecològics i socials que ja genera.

� Conservar i millorar l'estructura dels espais forestals, especialment la dels bosquets intercalats en els espais urbans.

� Promoure la conservació de les clarianes d'interès ornitològic.

� Inventar i registrar la xarxa de camins públics del municipi.

� Conservar, recuperar i senyalitzar els camins públics. Definir prioritats en funció de la vulnerabilitat i l'ús social.

� Promoure la definició de la Zona de Seguretat a efectes cinegètics a l'entorn de les urbanitzacions que limiten amb l'Àrea Privada de Caça.

� Promoure la inclusió del massís del Montalt en el Parc natural del Montnegre i el Corredor

Reducció dels riscos naturals i tecnològics

� Reduir la inflamabilitat dels espais forestals a partir d'una gestió forestal adequada, que potenciï els planifol·lis i limiti les espècies piròfites. Definir àrees d'actuació prioritària a l’entorn d'urbanitzacions i altres àrees habitades.

� Reduir els impactes negatius de les revingudes. Executar les mesures pendents a la riera dels Gorgs i el torrent dels Hermanos. Sempre que sigui possible, prioritzar solucions no estructurals, integrades en el paisatge i de baix cost de manteniment.

� Definir i adoptar mesures per reduir la impermeabilització de les noves àrees urbanes i urbanitzades.

� Promoure l'adopció de criteris sismorresistents establerts en la legislació vigent en la normativa edificatòria d'aquells sectors del municipi on ho justifiqui la zonificació sísmica detallada, que incorpori el factor d'amplificació dels sòls.

� Promoure el soterrament de les línies de distribució de l'energia elèctrica.

Informe Ambiental


3.3.2 Objectius ambientals a tenir en compte en la redacció del POUM

Els objectius generals i específics aquí expressats pretenen abastar els àmbits en que el POUM pot incidir relacionats amb el medi ambient i els recursos naturals, encara que sobre alguns d’ells la seva influència sigui molt minsa. L'ordre amb el qual es presenten, atén a la capacitat d'intervenció del planejament urbanístic sobre l'objectiu corresponent.

Si be són plenament coherents amb els objectius ambientals POUM (2003) s’ha volgut ajustar la terminologia a allò que contempla la guia “Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental del plans d’ordenació urbanística municipal” (Generalitat de Calunya)

A. Model d’ocupació i ordenació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l'ús d'acord amb un model territorial globalment eficient.

A-1. Evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos.

A-2. Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d'acollida del territori.

A-3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.

A-4. Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat, mantenint-ne o recuperant-ne l’estructura orgànica.

B. Vertebració, cohesió i equitat social

B-1. Espais identitaris: Preservació i/o creació. Preservar o reforçar la qualitat d’espais –protegits o no- que constitueixen un valor cultural i que promouen i la cohesió, vertebració i identificació social

B-2. Connectivitat social intra e intermunicipi

B-3. La cohesió social, mitjançant la regulació de l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats i identitats compartides.

B-4. Equipaments i serveis: Una xarxa d’equipaments i serveis equilibrada constitueix a més d’un indicador de qualitat de vida un signe d’equitat social que no ha de comportar ineficiències ni sobredimensionaments de recursos.

B-5. Habitatge: Ha de respondre a les necessitats, procurant la renovació urbana i la mixtura social al temps que es manté la idiosincràsia i estil de l’entorn. Accessibilitat i equitat.

B-6. Dinàmiques socials i estils de vida

B-7. Equitat social Facilitar l’ús igualitari dels espais públics des de la perspectiva de la diversitat de gènere, d’edat, cultura i econòmica.

Informe Ambiental


C. Paisatge: Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.

C-1. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori.

C-2. Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals.

C-3. Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès.

D. Cicle de l'aigua: Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l'aigua i racionalitzar l'ús d'aquest recurs en el marc d'un model territorial globalment eficient.

D-1. Prevenir els riscs hidrològics.

D-2. Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d'aigua derivat del planejament.

D-3. Fomentar l'estalvi i la reutilització de l'aigua.

D-4. Preservar i millorar la qualitat de l'aigua.

E. Biodiversitat, connectivitat ecològica: conservar la biodiversitat territorial i altres elements d'interès natural, i promoure'n l'ús sostenible.

E-1. Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d'espais d'interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorial exteriors i amb les d'espais lliures urbans .

E-2. Conservar i millorar la connectivitat biològica

E-3. Ordenar i gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos o altres d'interès general, i per hàbitats d’espècies amenaçades.

F. Ambient atmosfèric: Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l'aire i el canvi climàtic, i en general, reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

F-1. Millorar l'eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic.

F-2. Millorar l'eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic.

F-3. Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants.

F-4. Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.

Informe Ambiental


F-5. Limitar la generació de necessitats d'enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos de l'hemisferi superior, la intrusió lumínica i l'impacte negatiu sobre organismes vius.

F-6. Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d'energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre els essers viu i el paisatge.

G. Gestió de residus: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d'instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. Minimitzar l'impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

G-1. Implantar l'equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus.

G-2. Promoure en els edificis la previsió d'espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus, i, en general, les operacions de gestió (article 42.2 Llei 6/1993). El mateix en establiments.

G-3. Ordenar el desenvolupament de l'activitat constructiva amb l'objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

H. Patrimoni: Preservar i promoure el patrimoni natural, arquitectònic , cultural, arqueològic i històric.

H-1. Catalogar i gestionar adequadament els elements del patrimoni i potenciar-los a partir de la regulació i la integració d'usos que així ho permetin

3.4 RESUM DE LES PROPOSTES D'ORDENACIÓ CONTEMPLADES AL PLA

D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

Tal i com declara el document de Memòria del Pla D'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt, el primer criteri que presideix la redacció del document és el de dirigir, i en el seu cas reconduir el procés urbanístic per tal que aquest procés de creixement de transformació en el que està immers el municipi, no comporti una disminució o degradació de l'alta qualitat urbana i mediambiental que tradicionalment ha tingut el municipi.

Així, es justifica la revisió del planejament anterior de Sant Vicenç de Montalt, no tant com un Pla d'expansió urbanística, sinó de reestructuració i de redefinició dels diferents assentaments urbanístics existents per tal de donar una estructura urbana i funcional al conjunt i redefinir en detall les condicions de desenvolupament urbanístic de cada zona.

Informe Ambiental


1. Propostes de caràcter general.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal incideix en propostes de xarxa viària per tal d'estructurar els creixements urbans i les diferents àrees resultants, tot interconectant-les física i funcionalment.

1.1. Estructura general viària

El Pla preveu una estructura viària que interconnexiona les àrees urbanes, i que ha de facilitar l'accés a les diferents àrees del municipi i potenciar la connectivitat transversal.

Es proposa una trama de passejos de vianants en els principals recorreguts i àrees amb vocació paisatgística latent.

1.2. Qualificació del sòl

Es preveu la qualificació i ordenació dels deferents buits urbans existents fruit del creixement d'àrees independents.

2. Propostes específiques de sistemes i diferents àrees urbanes

2.1. Sistema d'espais lliures i equipaments

En el cas dels equipaments, es pretén fixar els usos principals i racionalitzar el màxim la seva localització. Els espais lliures s'ubiquen de manera que la seva localització redueixi l'impacte paisatgístic del desenvolupament urbanístic.

2.2. Àrees urbanes. Nucli històric

El Pla pretén potenciar la rehabilitació de l'edificació existent, limitant al màxim la substitució per noves tipologies, mantenint la seva estructura i imatge urbana com a conjunt d'interès històric i arquitectònic.

2.3. El golf i àrees residencials annexes

El Pla sosté el criteri que, tot i mantenir les previsions de desenvolupament del Pla Parcial, incideix en els punts crítics de la topografia, per tal de reduir l'impacte paisatgístic i assegurar la seva integració en el paisatge.

2.4. Àrees de nou creixement

La qualificació de noves àrees de creixement, especialment als buits urbans, ha permès recosir àrees annexes, facilitant l'obertura viària. A més, la qualificació de noves àrees ha permès la reserva d'espais lliures necessaris per la preservació paisatgística.

2.5. La carretera N-II i la via del tren

Atenent a la seva importància com a façana del municipi, el tractament de la travessera de la carretera N-II ha de ser objecte d'un Pla Especial.

2.6. La zona costanera i el Passeig Marítim

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal proposa la protecció de l'arquitectura del passeig del Marquès de Casa Riera i l'àrea adjacent, i la millora de les seves àrees públiques, així com l'adequació dels seus accessos, sobretot en relació amb la resta del poble, a l'altra banda de la carretera.

2.7. Sòl industrial

El Pla preveu el sòl industrial que la petita indústria de serveis i els tallers del municipi necessiten.

3. Mesures per a una mobilitat sostenible

Davant la inviabilitat d'un sistema de transport públic al municipi que pugui donar servei a tots els barris, derivat de l'extensió de l'àrea urbana i la baixa densitat poblacional, el POUM posa atenció a la connectivitat entre barris, obrint carrers i possibilitant rutes alternatives, així com proposant un sistema de passejos de vianants i la localització estratègica d'àrees d'aparcament.

Informe Ambiental


4. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

A continuació s'exposa la relació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt amb la resta d’instruments de planificació existents en el context de Catalunya a nivell general i de manera específica aquells que han estat considerats per la seva incidència en la redacció del Pla.

D’acord amb la Llei de política territorial de 1983 (modificada per la llei 31/2002), els instruments de planejament territorial són:

• Pla Territorial General, que comprèn l’àmbit de Catalunya.

• Plans Territorials Parcials, que comprenen com a mínim una comarca.

• Plans Territorials Sectorials, que han de tenir l’àmbit de Catalunya, però específicament destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial: carreteres, ferrocarrils, espais d’interès natural, etc.

A més d’aquests plans pròpiament territorials, en tant que comprensius de tots els elements del territori, cal esmentar els Plans Directors Territorials, que comprenen l’àmbit que sigui necessari, i creats per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives que va modificar l’article 86 de la Llei 23/1983, de política territorial.

El Pla territorial general va establir l’any 1995 sis àmbits funcionals per a la formulació dels plans territorials parcials, els quals van ser modificats per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, motivada pel reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com un nou àmbit funcional diferenciat del de Ponent. Com a resultat d’aquesta modificació, en l’actualitat els àmbits de referència per a la formulació dels plans territorials parcials són els set següents, amb detall de les comarques que inclouen, respectivament:

� Alt Pirineu i Aran: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

� Comarques Centrals: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès

� Comarques Gironines: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

� Camp de Tarragona: l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

� Metropolità de Barcelona: l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

� Ponent: les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

� Terres de l’Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

Informe Ambiental


Taula 4.1. Mapa d'Àmbits Territorials definits pel Pla Territorial General

Font: Generalitat de Catalunya

L’àrea d’influència de l’estudi es troba, doncs, inclosa a l'àmbit de l'Àmbit Metropolità de Barcelona.

Criteris que regeixen la Planificació Territorial a Catalunya

Un dels principals elements per tal de garantir la coherència del conjunt de plans territorials inclosos en el Programa de planejament territorial el constitueixen els Criteris de Planejament, que estableixen les premisses bàsiques que hauran de seguir totes les propostes elaborades en els diversos plans. S’assegura d’aquesta manera el seguiment d’uns mateixos principis per tots ells i, amb això, la coherència entre les diverses figures. El Programa de planejament territorial va redactar un total de quinze criteris:

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

4. Moderar el consum de sòl.

5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.

12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.

Informe Ambiental


4.1 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ÀREA METROPOLITANA

El Pla territorial metropolità de Barcelona comprèn el territori que abasten les comarques de l'Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície de 3.236 km2 repartits entre 164 municipis. Com tots els Plans Parcials, estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: la d'espais oberts, la d'assentaments urbans i la d'infraestructures de mobilitat.

En aquests moments, la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona, formada pel Govern de la Generalitat i representants de l’Administració de l’Estat, de Consells Comarcals, Ajuntament de Barcelona i de les associacions municipalistes, han enllestit l’Avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Aquest Avantprojecte conté la documentació completa del Pla per a la seva consulta pública, amb les excepcions de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental de l'Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) i l'Estudi econòmic i financer, que hauran d'incorporar-se a la documentació del Pla en la fase de projecte per a la seva aprovació inicial.

Després del procés de consulta pública d’aquest Avantprojecte, serà el Govern de la Generalitat l’encarregat de fer l’aprovació definitiva del Pla, després del corresponent procés de tramitació.

Segons l’anàlisi realitzada al Pla Territorial Parcial, els processos d’ocupació del territori de la regió metropolitana de Barcelona que han tingut lloc al llarg de les darreres dècades, juntament amb els escenaris de futur resultants de la previsible evolució demogràfica i econòmica apunten a una dinàmica de creixement, tant de població com d’activitat, el que representa un increment de la pressió sobre aquest territori.

Sorgeixen, d’aquesta manera un seguit de qüestions que corresponen a tres categories no necessàriament excloents: la necessitat de corregir les situacions ineficients, la necessitat d’atendre les demandes latents i la necessitat de garantir l’equilibri, la competitivitat i la coherència del conjunt de la regió. EL PTPMB selecciona algunes d’aquestes qüestions i les planteja en forma de repte per al planejament.

� Estructura i funcionalitat dels espais oberts

� Ciutat densa/ocupació extensiva de sòl

� Ciutat compacta/dispersió

� Ciutat complexa/especialització funcional

� Ciutat cohesionada/segregació social

� Demanda d’habitatge i capacitat d’acollida

� Espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica

� Mobilitat

� Limitacions de les infraestructures de transport

Informe Ambiental


Propostes del Pla Territorial Parcial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Malgrat reconèixer-se que els continguts d’un pla territorial parcial, a diferència el que succeeix amb els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, no és un assumpte resolt, sí s’adopten una sèrie de criteris operatius per donar compliment a les necessitats i els compromisos adquirits en l’elaboració dels Plans Territorials Parcials pendents a Catalunya. Així, s’adopten com a aspectes més substantius del pla aquelles variables territorials en què hi té una major capacitat d’incidir, i en les quals hi ha una major capacitat tècnica d’elaborar propostes consensuades en un període curt de temps. Aquests aspectes s’articulen en els tres sistemes bàsics del territori:

- Sistema d’espais oberts

- Sistema d’assentaments

- Sistema d’infraestructures de mobilitat

Actualment, el Pla Territorial Parcial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es troba en fase d’aprovació ja que en data 2/06/09 va sortir a informació pública.

Pla d’infraestructures de transport a Catalunya 2006-2026

La Secretaria per a la Mobilitat va elaborar el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya.

El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic a l'efecte d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

4.2 PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT A CATALUNYA 2006-2026

La Secretaria per a la Mobilitat va elaborar el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya.


Informe Ambiental


4.3 PLA DIRECTOR DE MOBILITAT DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE

BARCELONA

El Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprovat el 2 de setembre 2008, té per objecte planificar la mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona tot tenint present tots els modes de transport tant de les persones com de les mercaderies, d’acord amb els principis i objectius emanats dels articles 2 i 3 de la Llei de la Mobilitat i desenvolupant al territori el que determinen les Directrius Nacionals de Mobilitat (art. 7.1 de la Llei), i en coherència i subordinat a les directrius del planejament territorial vigent a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).

El Pla director de mobilitat (en endavant, pdM) de la Regió metropolitana de Barcelona (en endavant, RMB) té per objecte planificar la mobilitat de la regió tot tenint present tots els modes de transport, el passatge i les mercaderies i fomentant els desplaçaments dels modes no motoritzats, d’acord amb els principis i objectius emanats dels articles 2 i 3 de la llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, i desenvolupant en el territori el que determinen les Directrius nacionals de mobilitat (art. 7.1 de la llei), i en coherència i subordinat a les directrius del planejament territorial vigent a l’RMB.

El pdM té com objectius bàsics millorar la qualitat de vida i garantir l’accessibilitat de la ciutadania i aconseguir una mobilitat sostenible i segura que, també, col·labori en la millora de la competitivitat del seu teixit econòmic. Atenent a la diagnosi de la mobilitat i a la seva evolució previsible amb horitzó l’any 2012, el pdM traça una estratègia que vol compartir amb tots els agents responsables de la mobilitat i amb els ciutadans, i proposa assolir els reptes següents:

• Garantir l’accessibilitat als ciutadans de l’RMB, incrementant l’oferta de transport públic i millorant la interconnexió de les xarxes urbanes i interurbanes d’autobús i ferrocarril.

• Millorar l’eficiència del sistema logístic i de distribució de mercaderies, reduint els costos unitaris de transport i establint estratègies per afavorir la competitivitat i millora energètica de les empreses.

• Aconseguir una xarxa viària més segura i respectuosa amb l’entorn que permeti la prioritat del transport públic de superfície i dels vehicles més eficients per què utilitzen combustibles nets o circulen amb alta ocupació de passatge.

• Afavorir els modes no motoritzats, la bicicleta i la marxa a peu, promovent una xarxa de bicicletes interurbanes i connectada a les estacions de ferrocarril i assegurant l’accessibilitat dels/de les vianants en el sistema de transport públic.

• Millorar la qualitat ambiental de l’RMB i contribuir a la preservació del clima, reduint les emissions del sistema de transport, en promoure una mobilitat més neta que afavoreix l’ús del transport públic i de vehicles amb combustibles alternatius als fòssils.

Informe Ambiental


El Pla Director de Mobilitat s’estructura sobre tres elements clau, sostenibilitat ambiental, econòmica i social, la participació institucional i ciutadana i l’avaluació d’alternatives, tant a nivell de mesures concretes com del Pla en general.

El Pla conté els eixos següents:

EA1 Coordinar l’urbanisme amb la mobilitat

EA2 Fomentar una xarxa d’infraestructures de mobilitat segura i ben connectada

EA3 Gestionar la mobilitat i afavorir el transvasament modal

EA4 Millorar la qualitat del transport ferroviari

EA5 Assolir un transport públic de superfície accessible, eficaç i eficient

EA6 Modernitzar l’activitat del sistema logístic i accelerar les infraestructures ferroviàries de

mercaderies

EA7 Garantir l’accés sostenible als centres generadors de mobilitat

EA8 Promoure l’eficiència energètica i l’ús dels combustibles nets

EA9 Realitzar una gestió participativa dels objectius del Pla Director de Mobilitat

Els eixos es desenvolupen en 90 mesures

4.4 PLA DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES 2001-2010

Entre els Plans Territorials sectorials cal tenir en compte el Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 que pretén fomentar la utilització del transport públic com a un sistema de gestió de la mobilitat més sostenible.

El Pla Director d’Infrastructures 2001-2010, com a instrument per a la planificació i programació de les infrastructures de transport públic col·lectiu a la regió metropolitana de Barcelona, centra les seves actuacions en la millora de la xarxa ferroviària a partir tant de l’ampliació de la xarxa existent en el centre i la perifèria de la regió com del foment de la intermodalitat entre les diverses línies existents i entre aquestes i la resta de mitjans de transport, públics i privats. En aquest sentit, i després de superar el necessari procés de concertació institucional, i de veure’s condicionat per l’absència d’un marc de planejament territorial, l’èxit del PDI depèn ara de la seva capacitat per coordinar-se amb la resta d’elements que conformen la mobilitat i per disposar del finançament necessari per fer-lo efectiu.

4.5 PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT A CATALUNYA 2006-2026

La Secretaria per a la Mobilitat va elaborar el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya. En la mateixa línia que l’anterior vol

Informe Ambiental


donar més protagonisme al transport per ferrocarril, tramvia i alta velocitat i les previsions de xarxes viàries.


4.6 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER

El Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) és un instrument de planejament urbanístic supramunicipal, elaborat d’acord amb la legislació urbanística catalana - Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, com a instrument d’ordenació del sistema costaner de Catalunya, per aconseguir tres objectius bàsics en un nou marc de la gestió territorial:

� Compacitat, enfront la dispersió que genera insostenibilitat.

� Complexitat, enfront a l’especialització que genera disfuncions i deseconomies.

� Cohesió social, enfront a la segregació que genera insolidaritat i marginació.

Així, el Pla director urbanístic del sistema costaner, actua com a mesura immediata de protecció d’un dels àmbits territorials més sensibles i necessitats, mesura complementària del Programa de planejament territorial i instrument de planejament urbanístic per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Per tant:

� L’efectivitat del PDUSC opera des del “Principi de jerarquia normativa” i, en conseqüència, comporta l’obligatorietat d’adaptar i/o revisar els PGOU/POUM per adequar-los.

� Les propostes del PDUSC es constitueixen en:

� Directrius envers l’ordenació urbanística del territori municipal que abasten.

� Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible.

� Mesures de protecció efectiva del sòl no urbanitzable.

L’aposta principal del PDUSC és la preservació dels sòls que encara no han sofert un procés de transformació urbanística significatiu, és a dir, dels sòls no urbanitzables i dels urbanitzables no delimitats, així classificats pels Plans generals municipals, i situats dins de l’àmbit del Pla director (en la franja de 500 m d’amplada aplicada en projecció horitzontal, terra endins, des de l’atermenament del domini públic marítim-terrestre, en tot el litoral de Catalunya, més els àmbits exteriors a l’esmentada franja inclosos en els àmbits propositius de regulació del sòl costaner que la sobrepassen). Tota la part del territori català que constitueix l’àmbit del Pla director queda afectat per les seves determinacions d’obligat compliment que, així, ja només poden ésser objecte

Informe Ambiental


d’alteració, en el futur, bé per una modificació o revisió del propi Pla director, o bé per imperatiu exprés d’un instrument de planejament territorial.

Les Unitats Territorials de Regulació són de sòl costaner (UTR-C) o bé de sòl costaner especial (UTR-CE):

1. En les unitats territorials de regulació de sòl costaner, (UTR-C), per una part, el Pla director preveu una única classe de sòl: no urbanitzable, una sola categoria de sòl no urbanitzable costaner, i les diverses subcategories de sòl no urbanitzable costaner. Aquestes subcategories són la corresponent al sòl no urbanitzable subjecte al PEIN, assenyalada amb el codi gràfic CPEIN, i tres subcategories més assenyalades amb els codis gràfics C1, C2 i C3. El Pla director pretén, en qualitat d’objectiu general, la no consolidació, amb urbanització o amb edificació, dels espais costaners encara no transformats, classificats com sòl no urbanitzable o com sol urbanitzable no delimitat sense Programa d’actuació urbanística o Pla parcial de delimitació vigents, més enllà de les que resultin autoritzables per raó dels usos i activitats reconegudes com a admissibles per a cadascuna de les categories i subcategories propositives.

El sòl no urbanitzable costaner regulat pel Pla director es diversifica en quatre subcategories:

� Sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN.

� Sòl no urbanitzable costaner 1. Correspon a aquells sòls caracteritzats pel seu valor de connexió entre àmbits de sòls d’especial qualitat.

� Sòl no urbanitzable costaner 2. correspon a aquells sòls que, per la seva proximitat a la ribera del mar i per tant inclosos dins dels 500 m. de la franja costanera, requereixen la protecció dels valors que els caracteritzen, tot i admetent-se, d’acord amb la naturalesa rústica dels mateixos i pròpia del sòl no urbanitzable, el règim d’usos, instal·lacions i obres expressament previstos en la legislació urbanística i amb subjecció a les condicions normatives del Pla director.

� Sòl no urbanitzable costaner 3. No veu alterat el règim que li correspon segons la Llei d’urbanisme i el corresponent planejament urbanístic general, si bé, per imperatiu de la consideració especial que li fa el Pla director, resta preservat de qualsevol alteració de la seva classificació per part del planejament urbanístic general.

2. Les unitats territorials de regulació de sòl costaner especial (UTR-CE), per una altra part, abasten les mateixes classes de sòl que les anteriors, però no pas amb la mateixa finalitat. En aquests casos, es tracta de sòl no urbanitzable o bé d’urbanitzable no delimitat sense Programa d’actuació urbanística o Pla parcial de delimitació vigents que, ateses les circumstancies que hi concorren, el Pla director considera que no han de passar a ser, necessàriament sòl no urbanitzable costaner i, en conseqüència, la determinació del règim urbanístic adient s’haurà de resoldre en el marc del model urbà desitjat per a cadascun dels municipis.

Informe Ambiental


Figura 4.1. Règim urbanístic del sòl, segons PDUSC. Àmbit de Sant Vicenç de Montalt.

Com mostra la Figura 4.1, el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt inclou 4 Unitats Territorials de Regulació:

� UTR-C: Montalt Parc Nord. � UTR-C: Torrent de Gironella. � UTR-CE: Ca l’Arqué. � UTR-CE: Sot del Camp.

4.7 PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (PEIN)

El Decret 328/1992, de 14 de desembre, aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) el qual te per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

Dins el context territorial de Catalunya, el PEIN està format actualment per 165 espais d’interès natural. No s’inclou cap Espai d’Interès Natural dins el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, no obstant la zona nor-oest, zona Massís d’en Montalt, limita amb l’espai PEIN Serres de Montnegre-el Corredor i l’espai Xarxa Natura 2000 Serres del litoral septentrional (ES5150011).

Informe Ambiental


4.8 PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2007-2016

El Pla General de Política Forestal té com a objecte la realització d’una política forestal integral en el conjunt del territori de Catalunya, d’acord amb el que disposa l’article 7.1 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, en el marc dels objectius i determinacions de la Llei esmentada, de la legislació estatal bàsica en la matèria.

La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, crea i regula la figura del Pla general de política forestal,que té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

L’acord de govern de 9 de maig de 2006 atorga al Pla General de Política Forestal 2007-2016 el rang de pla territorial sectorial.

El 28 de juny de 2006, es va sotmetre a informació pública el Projecte de Decret pel qual s’aprovava el Pla General de Política Forestal 2007-2016 i els documents que l’integraven, d’acord amb l’article 7 de la Llei 6/1988, de 13 de març, forestal de Catalunya, i la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla Territorial General de Catalunya. (DOGC Núm. 4664)

Són objectius del Pla General de Política Forestal els corresponents als eixos programàtics generals que es relacionen a continuació, així com els objectius específics establerts per a cada un d’ells en el Programa d’actuació d’aquest Pla:

� Manteniment de la salut i la vitalitat dels espais forestals.

� Millora de les funcions productives del espais forestals.

� Conservació de la diversitat biològica i les funcions protectores dels espais forestals.

� Millora de les condicions socioeconòmiques i l’ús social del bosc.

� El desenvolupament de les accions transversals i d’acompanyament necessàries.

Atesa la seva condició de pla territorial sectorial, són també objectius del Pla,adreçats a la preservació del medi, d’acord amb el que disposa l’article 4.3 de la Llei 1/1995,els següents :

� Fomentar el desenvolupament sostenible del país.

� Respectar les terres d'ús forestal d'especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat.

� Incentivar l'ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.

� Salvaguardar els espais naturals d'especial interès.

Informe Ambiental


� Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

L'àmbit d'aplicació d’aquest Pla és el constituït per la totalitat dels terrenys forestals de Catalunya. A Sant Vicenç de Montalt aproximadament un 40% de la seva superfície és terreny forestal.

4.9 PLANS ESPECIALS DE PROTECCIÓ CIVIL A CATALUNYA. EL PLA

D'EMERGÈNCIA SÍSMICA DE CATALUNYA (SISMICAT)

El Pla homologat per la Comisión Nacional de Protección Civil en el mes de juny de 2002 concreta l'estructura organitzativa, els procediments d'actuació, els procediments de coordinació amb el pla estatal, els sistemes d'articulació amb les organitzacions de les administracions locals, les modalitats d'actuació d'acord amb els criteris de classificació, els procediments d'informació a la població i la catalogació de mitjans i recursos específics, adients per fer front a les emergències produïdes per moviments sísmics.

A través de la zonificació sísmica del territori i de l’estudi de la vulnerabilitat dels edificis de les diferents poblacions de Catalunya, i de les infraestructures i serveis essencials s'estableixen les zones de Catalunya on el risc és més elevat i es determina quins municipis han de fer el corresponent Pla d'Actuació Municipal.

El SISMICAT recomana que el municipi de Sant Vicenç de Montalt disposi d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM) ja que té una intensitat sísmica prevista o superior a VI en un període de retorn de 500 anys, segons el mapa de Perillositat Sísmica.

4.10 EL PLA D’ORDENACIÓ D’INFRAESTRUCTURES DE RADIOCOMUNICACIÓ

(POAIR)

El Pla d’ordenació ambiental d’infraestructures de radiocomunicació (POAIR) du a terme l’ordenació a tot Catalunya de les infraestructures de radiocomunicació que es troben en sòl no urbà, d'acord amb el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i d’altres instal·lacions de radiocomunicació.

L’objectiu de l’ordenació és definir les infraestructures on s’ha de fer el desplegament dels serveis de radiocomunicacions, optimitzant les infraestructures existents i definint les necessitats del territori amb una planificació de possibles infraestructures que s'han construir en nuclis que actualment pateixen deficiència de serveis de radiocomunicació, com són la banda ampla, la televisió i/o la telefonia mòbil.

El POAIR es du a terme en la Comissió de Telefonia Mòbil del Departament de Medi Ambient i Habitatge i entre els seus membres hi ha l'STSI, que, amb el suport del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), és l’organisme encarregat de gestionar la informació referent al cens d’infraestructures de radiocomunicacions i d’elaborar les propostes d’ordenació a partir de criteris tècnics.

Informe Ambiental


En la comarca del Maresme, comarca a la que pertany el municipi de Sant Vicenç de Montalt, encara no s’ha començat a treballar en la planificació del POAIR (Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació), no obstant està prevista una proposta abans que finalitzi l’any 2008.

4.11 PLA DIRECTOR DE PROTECCIÓ CONTRA AVINGUDES DEL MARESME

Redactat per la Generalitat de Catalunya amb data de novembre de 1992, amb l’objectiu de definir les solucions de correcció del sistema hidrològic, proposar un programa d’inversions a realitzar durant el període 1992-2000, definir una sèrie de reserves d’espai per protegir el sistema hidrològic i garantir l’execució de futures actuacions.

Aquest Pla no proposa cap actuació específica pel municipi de Sant Vicenç de Montalt.

4.12 ALTRES PLANS I PROGRAMES D’AFECTACIÓ

4.12.1 Pla de Sanejament de Catalunya

Segons els programes de desenvolupament del Pla de Sanejament de Catalunya realitzat per l’administració per a millorar l’estat del riu i d’acord amb els objectius de compliment de la Directiva Marc de l’aigua hi ha dos programes de desenvolupament.

� El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005) aprovat per l'Acord del Govern en data 20 de juny de 2006, segons Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, té com a objectiu principal definir totes les actuacions destinades a reduir la contaminació originada per l’ús domèstic de l’aigua.

Segons el PSARU 2005, a Sant Vicenç de Montalt, està previst en primer escenari (el prioritari) la canalització de les aigües pluvials i residuals de Montalt Parc, i segons l’actualització del 2007 del PSARU, és candidata a la programació, la construcció d’una EDAR i els col·lectors de la Plana d’en Manent.

� El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials (PSARI 2003) s’emmarca inicialment en la Directiva 91/271/CEE sobre sanejament d’aigües residuals urbanes, la Directiva 76/464/CEE i les altres directives relatives a l’abocament de substàncies perilloses per arribar en un futur a l'assumpció plena de la Directiva marc.

El PSARI té poca incidència al municipi atesa la manca d’indústries significatives generadores d’aigües residuals no domèstiques.

4.12.2 Xarxa Natura 2000

El Consell de les Comunitats Europees va aprovar, l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com la Directiva Hàbitats. Aquesta és, juntament amb la Directiva de les aus, l'instrument

Informe Ambiental


més important d'aplicació en tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat. Totes dues directives són el marc legal per a la creació de la Xarxa Natura 2000.

Posteriorment, el Consell de les Comunitats Europees ha aprovat la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre de 1997 (en la legislació espanyola, aquesta nova directiva que modifica la Directiva Hàbitats ha quedat traslladada mitjançant el Reial decret 1193/1998, de 7 de desembre, per la qual es modifica el Reial decret 1997/1995).

L'objectiu global de la Directiva Hàbitats, descrit en l'article 2.1. és "contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres".

Per al compliment d'aquest objectiu global, la Directiva s'estructura en dues grans objectius més concrets:

a) La creació de la Xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies (articles 3 a 11).

b) El sistema de protecció global de les espècies (articles 12 al 16 i 22).

La Directiva Hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació denominada Natura 2000 (article 3). Natura 2000 haurà de garantir el manteniment (o restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dintre del territori de la UE (article 3).

No s’inclou cap espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt.

4.12.3 Pla estratègic litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona

L'any 2004, impulsat pels 27 municipis costaners de la Regió Metropolitana de Barcelona, es constitueix l’Associació Pla Estratègic Llitoral de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de la Mancomunitat de Municipis i l’Autoritat Portuària de Barcelona, i amb l'objectiu de desenvolupar els treballs del Pla estratègic litoral.

El 2005 es va aprovar el Pla Estratègic Litoral i les seves Propostes Estratègiques per part del Consell General de l’entitat (actualitzades l'any 2006), amb l'objectiu general d'estudiar les problemàtiques i potencialitats de desenvolupament sostenible d’aquest territori, i la definició de propostes futures d’acció.

L’abast del Pla estratègic litoral comprèn 4 comarques, i és el territori constituït pels 27 municipis del litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Informe Ambiental


Maresme Barcelonès Baix Llobregat Garraf

Malgrat de Mar

Santa Susanna

Pineda de Mar

Calella

Sant Pol de Mar

Canet de Mar

Arenys de Mar

Caldes d’Estrac

Sant Vicenç de Montalt

Sant Andreu de Llavaneres

Mataró

Cabrera de Mar

Vilassar de Mar

Premià de Mar

el Masnou

Montgat

Badalona

Sant Adrià de Besòs

Barcelona

el Prat de Llobregat

Viladecans

Gavà

Castelldefels

Sitges

Sant Pere de Ribes

Vilanova i la Geltrú

Cubelles

L’objectiu de les propostes és que les administracions amb competències directes sobre el litoral les incorporin en els seus plans i programes d’actuació, i que els agents del litoral tinguin un marc de referència per treballar.

Les línies d’acció estratègiques són volgudament concretes i s’agrupen en eixos temàtics diferenciats: protecció del paisatge, restauració ecològica, transformació urbana, reconversió de la xarxa viària, millora del transport públic, cohesió social, cultura i gestió integrada del litoral.

4.12.4 Documents i estudis de caràcter municipal

Pel seu interès a la redacció del present document, i per disposar d’un millor coneixement de la situació actual al municipi, s’han tingut en compte, tant a nivell d'informació com d'incorporació de resultats i/o propostes, una sèrie de documents i estudis sectorials sobre qüestions específiques del municipi, encarregats per l’Ajuntament com a previs a la revisió del planejament. De manera especial han estat considerats:

� Catàleg de protecció de béns i paisatges

� Estudi de mobilitat a Sant Vicenç de Montalt

� Mapa de Capacitat Acústica del Terme Municipal de Sant Vicenç de Montalt.

� Pla Estratègic.

� Agenda 21 Local

Informe Ambiental


5. IDENTIFICACIÓ INICIAL DE LES OBLIGACIONS JURÍDIQUES DEL

POUM EN MATÈRIA AMBIENTAL

A efectes de realitzar un anàlisi general de les obligacions jurídiques en matèria ambiental que han de ser contemplades per la revisió del planejament urbanístic que ens ocupa, les subdividim en diferents categories como son: la biodiversitat i espais naturals, el sòl, l’aigua, contaminació atmosfèrica, acústica, i lumínica, el clima, el paisatge, l’ordenació territorial i urbanística. S’ha de tenir en compte que les regulacions existents en aquestes matèries tenen un caràcter sectorial.

Amb caràcter general i com a directrius a seguir pel planejament urbanístic s’ha de tenir en compte allò que s’estableix al Sisè Programa d’Acció Comunitària en Matèria de Medi Ambient, denominat «Medi ambient 2010: el futur està a las nostres mans», d’aplicació entre el 22 de juliol de 2001 i el 21 de juliol de 2012 i que va ser aprovat per la Decisió 1600/2002/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juliol de 2002. En aquest instrument comunitari es defineixen quatre àrees d’actuació prioritàries que han de regir les línies d’actuació estratègica a tenir en compte en la planificació territorial portada a terme pels estats membres. Les citades àrees son les següents:

• Intervenir al problema del canvi climàtic com a principal repte.

• Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat en

la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.

• Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental amb nivells de contaminació que no tinguin

efectes nocius a la salut humana i el medi ambient tot fomentant un desenvolupament urbà

sostenible.

• Aconseguir una major eficiència als recursos i a la gestió dels mateixos així com dels residus

per tal d’aconseguir un consum més sostenible.

Tots aquest objectius impregnen la normativa sectorial ambiental i territorial i, per descomptat, la urbanística.

5.1 NORMATIVA D’ORDENACIÓ TERRITORIAL.

La Llei 23/1983, de 21 de novembre de Política Territorial

Aquesta norma estableix el marc jurídic en que ha de desenvolupar-se l’ordenació territorial a Catalunya. Els objectius marcats son el foment i la regulació del creixement econòmic, l’augment de la qualitat de vida especialment en zones deprimides. Per a poder arribar als objectius marcats la citada norma estableix tota una sèrie d’instruments de planejament territorial com son el Pla Territorial General de Catalunya, els Plans territorials parcials, els Plans territorials sectorials i els plans directors territorials. D’acord amb l’article 11 de la citada llei, els Plans d’Ordenació urbanística han de ser coherents amb les determinacions dels esmentats plans territorials.

Informe Ambiental


Llei 1/1995, de 16 de març , que aprova el Pla Territorial General de Catalunya

Aquest instrument estableix una sèrie de directrius que han de seguir la resta d’instruments de planejament territorial i urbanístic. En concret, respecte del planejament general urbanístic disposa que aquests han d’aplicar les directrius, determinacions i propostes del Pla Territorial General en tant que no es desenvolupin els Plans territorials sectorials. D’altra banda, disposa que el Planejament general ha de delimitar els espais objecte de protecció de conformitat amb les directrius atorgades pel Pla Territorial General com son la protecció d’aquells espais d’interès estratègic per al reequilibri urbà, els elements morfològics identificadors del territori, els espais amb patrimoni històric artístic, els espais reservats per legislacions especials (aigües, costes, etc) i els espais amb valor agrícola forestal. Es marca la necessitat de compatibilitzar el desenvolupament econòmic i la protecció del medi natural.

Pla Director d’Infraestructures 2001-2010

Entre els Plans Territorials sectorials cal tenir en compte el Pla Director d’Infraestructures2001-2010 que pretén fomentar la utilització del transport públic com a un sistema de gestió de la mobilitat més sostenible.

Pla d’infraestructures de Transport 2006-2026

El Pla d’infraestructures de Transport 2006-2026 que en la mateixa línia que l’anterior vol donar més protagonisme al transport per ferrocarril, tramvia i alta velocitat i les previsions de xarxes viàries.

Pla Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquests moments està en elaboració el Pla Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es preveu serà aprovat en breu. No obstant, en tant que es tracte encara d’un projecte no es pot considerar com un instrument generador d’obligacions jurídiques.

5.2 NORMATIVA URBANÍSTICA

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’Urbanisme i Decret 305/2006, de 18 de juliol que

aprova el reglament.

Constitueix la normativa bàsica en matèria urbanística a Catalunya. L’article 2 del Decret 305/2006 amb el títol de “Principis Generals de l’actuació urbanística” contempla, entre les directrius que marca, l’obligació de realitzar una ordenació de l’ús del sòl i del subsòl d’acord amb el principi del desenvolupament sostenible.

L’article 3 del Decret 305/2006 defineix com desenvolupament sostenible aquella utilització del sòl que atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable comporti la configuració de

Informe Ambiental


models d’ocupació del sòl que afavoreixin la compactació urbana, evitar la dispersió de la urbanització i de les edificacions i tot considerant la rehabilitació i la recuperació de trames urbanes i de parc immobiliari. Per tant, el planejament ha d’evitar la urbanització extensiva que suposa una ocupació de grans extensions de sòl i que comporta grans esforços per a la dotació de serveis dels quals finalment es beneficia molt poca gent.

D’altra banda, aquest mateix article estableix que s’ha de fomentar la implantació de sistemes de transport col·lectiu i de mobilitat sostenible el que suposa que el planejament ha de preveure espais per a permetre el desenvolupament de les infraestructures que siguin necessàries. Aquest aspecte té importants repercussions en matèria de qualitat de l’aire i, en definitiva en la lluita contra el canvi climàtic.

Es important destacar la obligació que té el planificador de preservar la identitat del territori i de preservar els sistemes de vida tradicionals tot reconeixent les funcions productives, territorials i, molt important des d’un punt de vista ambiental, paisatgístiques. Això significa que el planificador haurà d’identificar aquells valors territorials que formen part de la identitat del territori i haurà de preveure la forma de preservar-los amb especial contemplació de les zones rurals on existeixen sistemes de vida tradicional com l’agricultura o la ramaderia.

Però el mateix article imposa que aquestes obligacions han de ser conjuminades amb la persecució del assoliment de la cohesió social i territorial. Això vol dir que el Planejament ha de cercar l’equilibri entre la protecció ambiental y el desenvolupament social i econòmic.

A més, la citada regulació estableix que s’ha de protegir i gestionar el medi ambient i el patrimoni natural tot preservant les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l’eficiència energètica mitjançant l’elecció dels emplaçaments. Sense cap mena de dubte aquestes prescripcions han de considerar-se com un mandat al planificador.

I si bé no té una vessant estrictament ambiental, també s’han de tenir en compte, en primer lloc, les directrius de preservació davant els riscos naturals i tecnològics d’acord amb l’article 5 del Decret 305/2006. Així el Planejament urbanístic ha de establir aquella ordenació que permeti assolir uns nivells adequats de protecció davant aquests riscos. Així, el planificador ha de acudir a la informació que als efectes disposa l’Institut Geològic de Catalunya. Aquests terrenys han de tenir al planejament un tractament que impedeixi la urbanització i l’edificació. No obstant, aquestes actuacions es podrien realitzar sin es preveuen obres de seguretat.

D’altra banda, l’article 6 estableix les corresponents directrius davant els riscos d’inundació en aquest sentit es distingeix en tres tipus de zones inundables. Les zones fluvials, les zones de sistema hídric i les zones inundables per episodis extraordinaris.

Les zones fluvials serien aquelles que inclouen la llera del riu i les riberes i que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda para un període de retorn de 10 anys. Els instruments de planejament han de qualificar aquests terrenys com a sistema hidràulic.

Informe Ambiental


En quant a la zona de sistema hídric, es tracta d’aquella zona que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimiti, tenint com a criteri que hauran de ser aquelles que tinguin una avinguda per al període de retorn de 100 anys. En aquesta zona els instruments de planejament no poden admetre noves edificacions o construccions ni tampoc nous usos o activitats que suposin una modificació sensible del perfil natural del terreny que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua o l’alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. Només es podrà modificar aquest règim de prohibició quan el mateix instrument de planejament amb l’informe favorable de l’administració hidràulica prevegi l’execució de les obres necessàries per a que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per a la implantació dels usos establerts per l’indicat planejament.

Pel que fa a les zones inundables per episodis extraordinaris és la part de la zona inundable que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l’avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona delimitada per la planificació hidrològica el planejament urbanístic:

o No pot admetre àrees d’acampada ni serveis de càmping ni edificacions en la part en

que es produeixi la condició d’inundació greu.

o No pot admetre àrees d’acampada ni serveis de càmping, ni cap mena d’edificació amb

excepció dels usos industrials i d’emmagatzematge en la part de la zona inundable en

que es produeixi la condició d’inundació moderada.

o En la resta no existiran limitacions.

En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim anterior deixa de ser d’aplicació si el planejament urbanístic amb informe favorable de l’Administració hidràulica preveu l’execució d’obres per tal que les cotes definitives resultants compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per a la implantació de la ordenació dels usos establerts per l’esmenta’t planejament. Així mateix, la norma estableix l’obligació de que el cost d’aquestes obres tingui la consideració de càrrega d’urbanització de l’àmbit d’actuació.

Les limitacions que s’estableixen respecte a les diferents categories de zones inundables segons s’ha expressat, són excepció en el cas que es tracti de construccions protegides pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o industrial. En aquest cas, el planejament general ha de preveure les mesures necessàries per a garantir la protecció de les construccions.

El planejament subjectarà les activitats i edificacions preexistents que incompleixin amb aquest règim de preservació al règim de fora d’ordenació.

Finalment, cal considerar que pel que respecte a la preservació davant els riscos d’inundació, la norma estableix que els llacs, llacunes, aiguamolls i embassaments han de ser tinguts en compte pel planejament a l’hora d’establir l’ordenació urbanística.

Informe Ambiental


L’article 7 del Decret 305/2006 estableix les directrius davant dels riscos de pendents elevades. El citat article estableix que el Planejament urbanístic no pot alterar la classificació com sòl no urbanitzable dels terrenys que tinguin un pendent superior al 20% sempre que no comporti la impossibilitat de creixement dels nuclis existents. En el cas dels municipis que es trobin en aquests darrer cas, el planejament hauran d’acreditar que no existeixen possibilitats de creixement. No obstant, els plans d’ordenació urbanística municipal poden incorporar terrenys amb un pendent de més del 20% de pendent en sectors de planejament derivat sempre que es prevegi que no existiran edificacions ni actuacions que alterin la morfologia del relleu.

L’article 69 del Decret 305/2006 estableix que la memòria del Pla d’Ordenació Urbanística municipal ha d’identificar els valors ambiental, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol altra índole existents a l’àmbit del pla així com les característiques naturals amb indicació dels riscos naturals o geològics existents així com a la definició de l’estructura urbanística i les infraestructures existents, i les xarxes bàsiques existents dels serveis d’aigua, hidrants per incendis, gas, electricitat, telecomunicacions, sistemes d’evacuació d’aigües residuals o de pluja.

Per la seva banda, l’article 71 estableix que els plans d’ordenació urbanística han de contenir un estudi de mobilitat d’acord amb la normativa aplicable que serà analitzada l’apartat corresponent.

L’article 72 estableix que als plànols d’informació han de figurar les característiques topogràfiques existents amb indicació de les pendents amb usos i aprofitaments del sòl existents.

A més, s’ha d’assenyalar les àrees vulnerables per riscos naturals, geològics o tecnològics i les àrees afectades per impactes ambientals rellevants, s’han d’assenyalar els àmbits i elements objecte de protecció d’acord amb la normativa sectorial o el planejament territorial, s’han d’assenyalar les xarxes de serveis existents i d’infraestructures.

Finalment, han d’incorporar-se els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori de contaminació atmosfèrica, els mapes de protecció de la contaminació lluminosa i els mapes de capacitat acústica si han estat aprovats de conformitat amb la legislació sectorial.

Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, del Text Refós de la Llei del sòl

Interessa especialment la regulació del sòl que es conté a l’esmentada norma. Com a objectiu estableix que les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l’exercici dels drets i en els compliments dels deures constitucionals relacionats amb el sòl en tot el territori.

Aquesta norma estableix que les polítiques públiques relatives la regulació, l’ordenació, la ocupació, la transformació i l’ús del sòl ha d’estar presidida pel principi del desenvolupament sostenible i per tant, han de propiciar l’ús racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l’economia, l’ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient fent una contribució a la prevenció i reducció de la contaminació y procurant:

Informe Ambiental


o L’eficàcia de les mesures de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna i de la

protecció del patrimoni cultural i del paisatge.

o La protecció adequada al seu caràcter del medi rural i la preservació dels valors del sòl

innecessari o no idoni per a atendre les necessitats de transformació urbanística.

o Un medi urbà amb una ocupació del sòl eficient suficientment dotat d’infraestructures i

serveis i en el que els usos es combinin funcionalment i s’implantin de forma efectiva.

Entre les directrius que la norma marca per al planejament cal tenir en compte que es disposa que els poders públics han de promoure les condicions per a que els drets i deures dels ciutadans siguin reals i efectius adoptant les mesures d’ordenació territorial i urbanística que procedeixin per a assegurar un resultat equilibrat afavorint o contenint els processos d’ocupació i transformació del sòl. Entre aquests drets i deures a tutelar pels poders públics estan els drets ambientals.

Cal tenir especialment en compte que d’acord amb la Disposició addicional sexta de la Llei del sòl en relació amb l’article 50 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts, aquells terrenys forestals que hagin estat incendiats han de mantenir la situació de sòl rural (no urbanitzable) durant un termini de 30 anys i no poden permetre’s usos incompatibles amb la recuperació si bé existeixen algunes excepcions.

Per tant, totes aquestes qüestions han de ser analitzades pels instruments de planificació urbanística.

5.3 NORMATIVA SOBRE BIODIVERSITAT I ESPAIS NATURALS

Tant el Conveni sobre la Biodiversitat de 1992 com l’Estratègia europea en favor de la diversitat Biològica preveuen com a objectiu assolir la conservació i protecció de la biodiversitat. En aquesta estratègia es considera necessari promoure mesures d’ordenació territorial que siguin idònies per assolir aquest objectiu. Es va aprovar el Pla d’acció en favor de la biodiversitat on s’identifica com a un risc per a la pervivència de la biodiversitat el fet de modificar usos del sòl que impliquin fragmentació, degradació i destrucció d’hàbitats.

L’Estratègia europea, així com l’Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat de 1998, els quals volen combatre la pèrdua de biodiversitat troben desenvolupament a l’esborrany d’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que encara no ha esta aprovat.

La proposta que vol ser d’aplicació al conjunt territorial i no solament als espais naturals protegits, pretén integrar les consideracions en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic. Á nivell general, aquesta proposta pel planejament urbanístic significa incorporar la consideració de la biodiversitat a tots els sistemes.

D’acord amb els objectius de l’esborrany d’estratègia catalana un Pla urbanístic hauria d’incidir a:

Informe Ambiental


• La integració dels condicionaments de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat

biològica en el planejament urbanístic

• Garantir les connexions biològiques entre els espais del Pla

• Afavorir la creació de xarxes locals d’àrees naturals protegides

• Garantir la permeabilitat ecològica del territori per tal de facilitar els processos de

desplaçament i dispersió de les espècies

• Mantenir globalment la conservació dels tipus d’hàbitats, amb especial atenció als

endèmics, rars o amenaçats

Per tant, el pla d’ordenació urbanística municipal ha de tenir en compte totes aquestes consideracions en matèria de biodiversitat.

Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de maig relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de la fauna i flora silvestres.

La coneguda com a Directiva Hàbitats (Xarxa natura 2000) pretén aconseguir la preservació de la Biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals, així com de la fauna i flora silvestres. Per aquest motiu es crea una xarxa europea ecològica de zones especials de conservació denominada Natura 2000.

A l’apartat corresponent d’aquest Informe ja es conté una enumeració dels hàbitats d’interès comunitari que es troben dins del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt entre els que destaca el de categoria prioritària amb Codi 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils.

En aquestes zones s’han de adoptar totes les mesures necessàries per a garantir la seva conservació. No cal dir que els instruments de planejament han de tenir una importància cabdal a l’hora d’assolir els objectius de protecció pretesos per la Directiva europea.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, que aprova el Plan de Espacios de Interés Natural

Aquest Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) té la consideració de pla territorial sectorial d’acord amb allò que disposa el seu article 2.

L’objectiu d’aquest instrument de planejament és la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals quina conservació es considera necessari assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixin. Així mateix es pretén potenciar els usos i activitats agrícoles forestals, cinegètiques, d’agricultura, de pesca i de turisme rural.

En aquesta línia, d’acord amb l’article 13, s’estableix un règim de protecció dels espais d’interès natural que hauran de ser tinguts en compte pel planejament urbanístic establint usos congruents amb la condició d’espai natural de l’àmbit.

Informe Ambiental


Com ja s’analitza al apartat corresponent dins del municipi existeix l’espai d’interès natural Riu Llobregat, fet que haurà de ser tingut en compte per l’instrument de planejament per tal de preveure-hi usos compatibles amb aquesta naturalesa.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis

forestals

Les mesures de prevenció d’incendis que regula aquest Decret són d’aplicació als terrenys forestals o forests que regula l’article 2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Entre aquests forests s’inclouen els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes, els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests i els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació. Així mateix, també s’inclouen els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent i les pistes i camins forestals.

El Decret estableix una sèrie de mesures preventives i actuacions no permeses per prevenir els incendis forestals, depenent del període de l’any en què es comprengui.

Aquest Decret inclou al seu article 17 en relació amb l’annex al municipi de Sant Vicenç de Montalt entre les zones d’alt risc d’incendi forestal. Els municipis inclosos a les zones d’alt risc han d’aprovar un pla d’incendis forestals.

En aquest sentit des de l’any 2000 l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt disposa del Pla

d’Actuació Municipal per Incendis Forestals (PAM) que s’actualitza periòdicament.

Llei 5/2003, de 22 d’abril i Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció

d’incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Les urbanitzacions allunyades de la trama urbana amb una distància inferior als 500 metres a zones forestals estan subjectes a les previsions d’aquestes normes. Ha d’aprovar-se un plànol de delimitació D’acord amb l’article 4.6 aquests plànols de delimitació han de ser tinguts en compte a l’hora d’elaborar el planejament urbanístic. També es preveu la figura del Pla d’autoprotecció contra incendis forestals.

D’altra banda, de conformitat amb l’article 6.3 els instruments de planejament urbanístic han de preveure zones exteriors de protecció. Aquesta zona es mesura a partir del límit exterior de les parcel·les situades al perímetre de les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions objecte de regulació.

Així mateix, s’estableixen obligacions en matèria d’establiment de xarxes d’hidrants.

Informe Ambiental


Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural

L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei és constituït pels espais naturals i els terrenys forestals definits per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, pel conjunt de pistes i de camins asfaltats que els recorren i per tot el conjunt de camins rurals, de bast i ramaders, senders i corriols i pistes forestals de terra.

La circulació de vehicles ha de respectar tant el medi com els béns i els drets dels titulars dels terrenys i els drets dels vianants i dels usuaris no motoritzats, i no ha de causar perill, perjudicis o molèsties innecessàries a les persones i als ecosistemes naturals.

Llei 6/1988, de 30 de març d’Ordenació forestal catalana.

Aquesta Llei té per finalitat establir l’ordenació dels terrenys forestals de Catalunya per tal d¡assegurar la seva conservació i garantir la producció de matèries primeres i aprofitar adequadament els recursos renovables i mantenir les condicions que permetin un ús recreatiu i cultural.

Aquesta norma preveu el desenvolupament de Plans de desenvolupament forestal(subdividits en Pla General de Política Forestal i els Plans de Producció Forestal) així com l’elaboració d’un inventari Forestal de Catalunya i d’un catàleg.

Així mateix estableix el règim d’ús dels terrenys forestals ja siguin públics o privats. A més, estableix un règim de declaració d’utilitat pública.

Per tant, totes aquestes qüestions han de ser analitzades pels instruments de planificació urbanística.

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts

L’objecte d’aquesta norma és el de garantir la conservació i la protecció dels forests i la promoció de la seva restauració, millora , sostenibilitat i aprofitament racional recolzant-se en la solidaritat col·lectiva i la cohesió territorial.

Com a contingut especialment rellevant a efectes urbanístics, dir que aquesta norma preveu que aquells terrenys forestals que hagin estat incendiats han de mantenir la situació de sòl rural (no urbanitzable) durant un termini de 30 anys i no poden permetre’s usos incompatibles amb la recuperació si bé existeixen algunes excepcions. Aquesta previsió vincula al planejament urbanístic de nova aplicació.

Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

Estableix el règim general bàsic de la conservació, l’ús sostenible i la millora i restauració del patrimoni natural i de la biodiversitat, com a part del deure de conservar i el dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona. Es preveu la futura aprovació

Informe Ambiental


d’instruments de planificació i de directrius estratègiques como son el Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat , l’Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. A més es preveuen catàlegs de hàbitats en perill de desaparició i instruments de protecció d’espais com son els parcs, les reserves naturals, etc.

En efecte, d’acord amb aquesta normativa les administracions han d’adoptar les mesures de conservació necessària per a la conservació dels espais declarats ZEC ja sigui amb els instruments de planejament o amb mesures de caire reglamentari o administratiu.

Especial menció mereix el fet que el planejament urbanístic ha de respectar la planificació establerta pels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), com així s’estableix a l’article 18 de la citada Llei.

Reial Decret 1997/1995, de 5 de desembre, que estableix mesures per a contribuir a garantir

la biodiversitat per mitjà de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora

silvestres al territori espanyol

Té com a objectiu la contribució a garantir la biodiversitat en el territori per mitjà de mesures de conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora silvestres. Així mateix regula l’establiment de les Zones Especials de Conservació (ZEC)

Llei 12/1985, de 13 de juliol, d’Espais Naturals.

Té per finalitat protegir, conservar, gestionar i, en el seu cas, restaurar, millorar la diversitat genètica, la riquesa i productivitats dels espais naturals de Catalunya.

D’acord amb aquesta norma la declaració d’una zona com a Zona Especial de Conservació (ZEC) o com a Zona de Protecció Especial per a les Aus (ZEPA) implica la seva inclusió al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Així doncs, en tant que el PEIN és una norma amb el caràcter de Pla Territorial sectorial vincularà al Planejament urbanístic com ja ha estat exposat a l’apartat corresponent.

Llei 45/2007, de 13 de desembre, del desenvolupament sostenible del medi rural

Aquesta Llei regula i estableix mesures per a afavorir el desenvolupament sostenible del medi rural en tant que suposen condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els ciutadans. Aquesta normativa preveu l’elaboració d’un Programa de Desenvolupament Rural Sostenible, d’unes Directrius Estratègiques Territorials d’Ordenació Rural, de Plans Ambiental, etc.

En qualsevol cas, el Programa ha de contemplar mesures que s’adrecin a fer compatible el desenvolupament urbanístic amb el manteniment del medi ambient, tot limitant el desenvolupament urbanístic a la disponibilitat d’aigua per abastament i a una ordenació territorial prèvia amb especial atenció a aquells municipis que estiguin localitzats dins de la Xarxa Natura 2000 i els municipis més petits. D’altra banda, s’ha de facilitar l’accés a la vivenda als ciutadans del medi rural adaptant els règims de protecció pública a les singularitats del citat medi i concedint

Informe Ambiental


una atenció específica als joves, les dones i les persones amb discapacitat. A més, s’ha de fomentar la reutilització de les vivendes existents, la rehabilitació dels municipis rurals, als efectes dels ajuts públics que es determinen, amb objecte de recuperar i conservar el patrimoni arquitectònic rural. Finalment, s’ha de desincentivar l’urbanisme dispers, particularment a zones periurbanes.

5.4 NORMATIVA EN MATÈRIA DE AIGÜES

Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000

En matèria d’aigua, és aquesta Directiva la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües i la que marca els objectius ambientals on el planejament urbanístic municipal pot tenir incidència que són, especialment:

• Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i

dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes

aquàtics.

• Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos

hídrics disponibles.

• Protegir i millorar el medi aquàtic

• Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves

contaminacions.

• Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

• Protegir les aigües territorials.

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, del Text refós de la Llei d’aigües

En efecte, s’han de tenir en compte les disposicions en matèria del que ha de ser considerat domini públic hidràulic i així com les zones de policia d’aigües i de servituds i tot allò relatiu a la planificació hidrològica.

En quant a el que s’ha de considerar com a Domini Públic Hidràulic s’ha d’estar a allò establert per l’article 2 segons el qual:

“Constituyen el dominio público hidráulico del Estado, con las salvedades expresamente establecidas en esta Ley:

a. Las aguas continentales, tanto las superficiales como las subterráneas renovables con independencia del tiempo de renovación.

b.Los cauces de corrientes naturales, continuas o discontinuas.

Informe Ambiental


c.Los lechos de los lagos y lagunas y los de los embalses superficiales en cauces públicos.

d.Los acuíferos, a los efectos de los actos de disposición o de afección de los recursos hidráulicos.

e.Las aguas procedentes de la desalación de agua de mar”

Han de ser tingudes especialment en compte pels instruments de Planejament urbanístic les previsions de l’article 6 on s’estableix que els marges estaran subjectes a una zona de servitud de 5 m d’amplada per a l’ús públic i a una zona de policia de 100m, on restaran condicionats els diferents usos i activitats que es vulguin realitzar. Aquestes distàncies poden ser modificades quan les condicions topogràfiques o hidrogràfiques de les lleres ho facin necessari per a la seguretat de les persones i bens.

Cal tenir en compte que aquestes zones de servitud i policia es mesuraran a partir del límit de la llera, tenint en compte la definició legal de marges que estableix l’article 6 quan diu que son marges aquells terrenys que limiten amb les lleres. D’altra banda, per llera s’ha d’entendre que és el terreny cobert per les aigües a les màximes crescudes ordinàries. Per tant, conseqüència de tot l’expressat s’extreu que les zones de policia i servitud es definiran a partir d’aquest límit establert per las màximes crescudes ordinàries.

D’altra banda, s’estableix que s’aprovaran instruments de planificació hidrològica com son el Pla Hidrològic Nacional i els Plans Hidrològics de Conca que han de ser tinguts en compte pels instruments de planejament urbanístic.

Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, que aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic.

Aquest reglament estableix el règim jurídic del domini públic hidràulic. Especial interès mereix la previsió en relació a les zones de servitud que es conté a l’article 7 on s’estableix que només admetrà usos de pas per activitats de vigilància, pesca i salvament i ocasionalment per amarrar embarcacions.

A més el citat article permet als propietaris dels terrenys el cultiu d’espècies no arbòries sempre que no impedeixin el pas. La plantació d’espècies arbòries requereix una autorització de l’organisme de conca.

Per la seva banda, l’article 8, en consonància amb les previsions del Text Refós de la Llei d’Aigües permet la modificació de les zones de servituds per raons topogràfiques, hidrogràfiques

Per la seva banda, l’article 9 estableix que la delimitació de la zona de policia es faran considerant 100m d’amplada mesurats a partir de la llera. En aquesta zona es sotmeten a un règim autoritzatori les alteracions substancials del relleu natural del terreny, les extraccions dels àrids, les construccions de tot tipus i aquells usos o activitats que suposin un obstacle per la corrent en règim d’avingudes o que pugui causar degradació o deteriorament del domini públic. Els límits

Informe Ambiental


d’aquesta zona poden ser modificats quan les condicions topogràfiques o hidrogràfiques de les lleres ho facin necessari per a la seguretat de les persones i bens i sempre a iniciativa de l’Administració de l’Estat, Autonòmica o Local.

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació

en matèria d'aigües de Catalunya.

En quant a l’àmbit català interessa tenir en compte que la norma bàsica és el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre i, en especial, cal considerar la regulació de l’abastament d’aigües i de les instal·lacions de sanejament a la citada norma i a les normes de desenvolupament.

Així, la norma estableix un mandat a l’Administració per tal que vetlli per l’ús sostenible, l’estalvi, la reutilització, l’optimització i l’eficiència en la gestió dels recursos hídrics i fent possible un nivell bàsic de l’ús domèstic a un preu assequible.

Com a instruments a tenir en compta pel planejament aquest Decret Legislatiu preveu la figura del El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya que està cridat a substituir al Pla Hidrològic de Conques Internes de Catalunya a curt termini.

Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, que aprova el Reglament de Planificació Hidrològica

Es fixen els objectius de la planificació hidrològica que consisteixen en aconseguir el bon estat i la adequada protecció del domini públic hidràulic, la satisfacció de les demandes d’aigua, l’equilibri i harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant les disponibilitats del recurs Així mateix es preveu que la planificació hidrològica ha de guiar-se per criteris de sostenibilitat en la utilització de l’aigua mitjançant una gestió integrada i la protecció a llarg termini. Es preveu el règim jurídic dels Plans Hidrològics de Conca. Les previsions contingudes als plans hidrològics de conca hauran de ser respectades pels instruments de planejament amb especial consideració de les previsions d’inundabilitat, les zones de servituds, zones de policia, etc.

Directiva Marc d’Aigua

A finals del 2000 la Comissió i el Parlament Europeus, van aprovar i publicar la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) transposada a l'ordenament jurídic estatal, el text refós de la Llei d'aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l'Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003).

Aquesta normativa europea intenta donar un marc d'actuació comuna sobre la gestió de l'aigua a tots els Estats membres de la Unió Europea. L'aigua deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i és contempla com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment d'una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el recurs. En aquesta normativa els aspectes biològics, i també els hidromorfològics, prenen rellevància en la diagnosi integrada de la qualitat, juntament amb els ja tradicionalment usats indicadors fisicoquímics i substàncies prioritàries o contaminants tòxics i persistents (alguns de nova inclusió). La Directiva proposa la regulació de l'ús de l'aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de

Informe Ambiental


suportar tipus diferents de pressions i impactes. D'aquesta manera, es pretén promoure i garantir l'explotació i ús del medi de manera responsable, racional i sostenible.

La Directiva integra en un mateix àmbit de gestió (el districte de conca fluvial o demarcació hidrogràfica) les aigües subterrànies, les superficials epicontinentals i les costaneres que estan influenciades per les aigües continentals d'aquest districte. La implantació correcta dels conceptes i les disposicions establerts per la Directiva esdevé un complex organigrama d'actuacions per aconseguir les eines necessàries i els criteris adients per a la nova gestió de l'aigua, basada en conceptes de sostenibilitat tant des del punt de vista ambiental, com econòmic, manteniment dels recursos hídrics, i plena transparència i participació ciutadana en els futurs plans i programes de gestió.

Per aconseguir el bon estat de les aigües a finals de 2015, objectiu fonamental de la Directiva, aquest text normatiu exigeix un seguit de treballs a realitzat dins d'un calendari preestablert.

El Pla Hidrològic de Conques Internes de Catalunya.

En l'Edicte de 16 de març de 1999, publicat al DOGC de 25 del 5 de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. Descriu l'estat hidrològic el 1992 i preveu les situacions el 2002 i 2012 com a primer i segon horitzó. El Pla hidrològic inclou el Pla de sanejament que, amb la mateixa filosofia, descriu la qualitat dels rius en origen i marca uns objectius per a la finalització del Pla. A més es preveuen els plans zonals i els plans sectorials.

Aquest planejament està previst que sigui substituït pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya prendrà el relleu del fins ara Pla hidrològic de les conques internes, d’acord amb les previons del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

5.5 NORMATIVA RELATIVA A LA QUALITAT ATMOSFÈRICA

La Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la

qualitat de l’aire ambient

Aquesta norma té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a: definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt; per avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres; per disposar adequadament sobre la qualitat de l’aire ambient i procurar que el públic tingui coneixement de la mateixa, entre d’altres coses amb llindars d’alerta; i, finalment, per mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

Entre els objectius de la directiva, sobre els quals el planejament urbanístic municipal sembla tenir major capacitat d’incidència són:

Informe Ambiental


• Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la

contaminació de l’aire.

• Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmósfera

D’acord amb aquesta norma els ens locals han d’adaptar el planejament urbanístic a les previsions de la llei i a la normativa de desenvolupament. S’ha de tenir en compte que la citada normativa preveu una zonificació del territori en funció dels nivells de contaminants. A més la llei preveu l’elaboració de plans i programes autonòmics i locals que tinguin la funció d’assolir els objectius de qualitat ambiental que es marquen.

En aquests moments s’ha d’estar a les Zones de Qualitat de l’Aire aprovades pel Departament de Medi Ambient, en la qual s’ubica el Baix Llobregat como a zona 2. Així mateix, la Llei preveu que la informació utilitzada per a la zonificació ha de ser tinguda en compte per les administracions públiques en la elaboració i aprovació dels plans urbanístics i d’ordenació del territori.

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció del Ambient Atmosfèric de Catalunya.

Té per objecte establir i regular els instruments i el procediment que es consideri necessari per a una actuació efectiva de les Administracions públiques de Catalunya en el camp de la prevenció, la vigilància i la correcció de la contaminació atmosfèrica.

Així mateix, s’estableixen el règim de declaració de les zones d’urgència, les Zones d’Atenció Especial i les Zones de Protecció Especial.

Ha de recordar-se que la pròpia normativa de caràcter urbanístic preveu que han d’incorporar-se al planejament en tant que plànols els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori de contaminació atmosfèrica.

5.6 NORMATIVA RELATIVA A LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll

Aquesta estableix entre els seus objectius la prevenció, la vigilància i la reducció de la contaminació acústica per tal d’evitar y reduir els danys que d’aquesta es pugui derivar per a la salut humana, els bens o el medi ambient.

Com a norma bàsica en matèria de contaminació acústica prescriu que tant les ordenances com els instruments de planejament urbanístic han d’adaptar-se a les previsions que s’hi contenen.

Com a regulació a destacar s’estableix d’una banda que es realitzarà una zonificació d’àrees acústiques en funció dels usos del sòl i també es preveu l’existència de zones de servitud acústica per infraestructures.

Informe Ambiental


Així mateix es preveu als articles 7 a 9 la fixació d’objectius de qualitat acústica per via reglamentària.

D’altra banda, l’article 14 de la citada Llei preveu l’aprovació de mapes de soroll i l’article 22 preveu l’aprovació de plans d’acció en matèria de contaminació acústica.

Per tant, tots aquests instruments han de ser tinguts en compte pel planificador a l’hora d’establir l’ordenació urbanística del municipi.

Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre

Aquesta normativa bàsica fixada per la Llei 37/2003 ha estat desenvolupada per Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre en el qual es marquen els valors límits d’immissió i emissió per a cada àrea acústica i tipus d’activitat. En quant els valors límit cal tenir en compte la taula següent:

Índex de soroll

Tipus d’ àrea acústica

LK,d LK,e LK,n

e Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica

50 50 40

a Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús residencial 55 55 45

d Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari distint del contemplat en el c

60 60 50

c Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús recreatiu i d’ espectacles

63 63 53

b Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús industrial 65 65 55

Cal tenir en compte les previsions relatives a les Zones de Servituds acústiques dels espais destinats a ser ocupats per infraestructures on es podran superar els límits d’immissió fixats a la norma.

El planejament urbanístic ha d’incloure les determinacions necessàries per a aconseguir l’efectivitat de les servituds acústiques i pot contemplar mesures correctores que disminueixin els nivels sonors a l’entorn de l’infraestructura. En aquest cas, l’instrument de planejament ha de ser remés a l’administtració competent en relació a la infraestructura abans de l’aprovació inicial per tal de que emeti Informe preceptiu.

Els Instruments de planejament hauràn de contemplar la zonificació acústica.

Informe Ambiental


Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica

En l’àmbit autonòmic aquesta matèria es troba regulada a la llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Aquesta Llei marca el seu objectiu com aquell que consisteix en regular les mesures necessàries per a prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocada pels sorolls i les vibracions.

En aquest moments aquesta normativa ha de ser adaptada a les previsions de la normativa estatal sobre tot pel que a fa a valors límit.

Cal tenir en compte que d’acord amb la normativa urbanística han d’incorporar-se els mapes de capacitat acústica com plànols integrants del Planejament.

Mesures per a la coordinació de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació

acústica amb les previsions del Real Decreto 1367/2007 de desenvolupament de la llei

37/2003

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha publicat aquestes mesures per a coordinar les disposicions de la Llei catalana 16/2002 amb el Real Decret estatal 1367/2007. Caldrà tenir en compte les zonificacions resultants.

5.7 NORMATIVA RELATIVA A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

Llei 6/2001, de 31 de maig , d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del

medi nocturn.

L’Objecte d’aquesta llei és la regulació de les instal·lacions i els aparells d’enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir. Entre les seves finalitats disposa que són:

o mantenir al màxim possible les condicions naturals a hores nocturnes en benefici de la

fauna, la flora i dels ecosistemes en general.

o Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi

d’energia.

o Evitar i minimitzar els efectes de la intrusió lumínica en l’entorn domèstic

o Prevenir i corregir la contaminació lumínica en la visió del cel.

Aquesta normativa ha estat desenvolupada pel Decret 82/2005, de 3 de maig.

Informe Ambiental


A Sant Vincenç de Montalt aquesta normativa ha donat lloc al desenvolupament del Pla

d’adaptació a la normativa de contaminació lluminosa aprovat pel Ple de l’Ajuntament en data

13 desembre de 2007

Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001.

Aquesta normativa preveu una zonificació del territori en funció dels diferents usos del sòl amb l’establiment d’uns valors màxims d’enlluernament, etc. L’objectiu principal d’aquesta normativa és regular la implantació de sistemes d’il·luminació per a protegir el medi ambient a la nit, mantenir el màxim possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir els efectes nocius sobre els espais naturals i l’entorn urbà, i globalment millorar l’eficiència del procés que comporti l’estalvi d’energia i de recursos naturals.

En quant a la zonificació lumínica s’estableixen certs criteris per classificar en 4 zones:

o Zona E 1: Zones de màxima protecció. Corresponen a àrees coincidents amb espais

d’interès natural, les àrees de protecció especial i les zones de la Xarxa natura 2000.

o Zona E 2: Zones de sòl no urbanitzable no inclòs en l’apartat anterior.

o Zona E 3: Zones de sòl urbà o urbanitzable.

o Zones E4: Zones de sòl urbà d’ús intensiu per les nits en activitats comercials,

industrials o de serveis i als vials urbans principals.

Es preveu l’aprovació d’un mapa de la protecció a la contaminació lluminosa a Catalunya que encara no ha estat aprovat.

No obstant, sembla clar que els Ajuntaments han de tenir en compte els criteris de zonificació per establir l’ordenació urbanística.

Cal tenir en compte que d’acord amb la normativa urbanística han d’incorporar-se els mapes de protecció de la contaminació lluminosa com a plànols de l’instrument de Planejament.

5.8 NORMATIVA SOBRE EL SÒL

Comunicació de la Comissió al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i

el Comitè de les regions (COM/2002/0179 final, no publicada al DOCE) titulada “Cap a una

estratègia temàtica per a la protecció del sòl”.

Es marquen determinats objectius sobre els quals el planejament urbanístic podria tenir capacitat d’incidència, i que són els següents:

Informe Ambiental


• Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria

orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat,

salinització i inundació i esllavissament.

• Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.

• Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la salinització, les

inundacions i l’esllavissament de terres.

• Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.

Aquesta comunicació destaca a més el paper de protecció dels recursos edàfics, que pot tenir l’ordenació del territori, limitant el segellat del sòl i fent que en les decisions relatives a l’ús del sòl es tinguin en compte les seves característiques.

Algunes d’aquestes qüestions figuren de fet en la normativa urbanística com ja hem tingut ocasió de veure a l’apartat corresponent en especial pel que fa a la protecció del sòl pel seu valor agrícola i a les qüestions d’inundabilitat i esllavissaments (pendents, etc).

5.9 NORMATIVA SOBRE CANVI CLIMÀTIC

Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus entre els quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic que marquen els objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. També el Llibre Blanc del Transport i els Principis per al Desenvolupament Sostenible del Consell d’Europa fan èmfasi en la importància del reequilibri dels modes de transport per a un desenvolupament més sostenible.

En base a l’Estratègia catalana sobre el canvi climàtic promoguda pel Govern de la Generalitat, les línies d’actuació en les quals el planejament urbanístic municipal pot tenir capacitat d’incidència de major o menor abast, són les següents:

• Millora de l’eficiència energètica, especialment en el sector del transport i de la industria i

de l’habitatge.

• Foment de la mobilitat sostenible: un planejament de la xarxa viaria que incorpori els

criteris de mobilitat sostenible i que penalitzi els escenaris que augmentin la mobilitat

obligada.

• Promoció del transport públic i d’altres sistemes de transport que permetin reduir les

emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Amb una clara incidència sobre les polítiques de canvi climàtic han de considerar-se las manifestacions realitzades als citats apartats com, per exemple, la necessitat d’obtenir una mobilitat sostenible.

Informe Ambiental


5.10 NORMATIVA SOBRE MOBILITAT

Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat.

L’objecte d’aquesta regulació és l’establiment dels principis i objectius als quals a de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida vers la sostenibilitat i la seguretat i determinar els instruments necessaris per a que la societat catalana assoleixi els citats objectius i per a garantir a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles.

Entre els seus objectius destaca:

o La integració de les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de

mobilitat per tal de minimitzar desplaçaments habituals i que es garanteixi

l’accessibilitat als centres de treball, residències i punts d’interès cultural, social,

sanitari, formatiu o lúdic amb el mínim impacte ambiental possible i de la forma més

segura.

o La Planificació de la mobilitat sobre la base de la prioritat dels sistemes de transport

públic i col·lectiu i demès sistemes de transport de baix impacte, com els

desplaçaments a peu, en bicicleta i d’altres mitjans que no consumeixin combustibles

fòssils.

o Establir mecanismes de coordinació dels diferents tipus de transport.

o Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics com anar a peu i la bicicleta,

especialment al mitjà urbà i desincentivar els mitjans de transport menys ecològics.

o Analitzar les polítiques de planificació i implantació d’infraestructures i serveis de

transport amb criteris de sostenibilitat i racionalitzar l’ús de l’espai viari.

o Impulsar l’ús eficient dels recursos energètics amb el fi de disminuir les emissions que

provoquen l’efecte hivernacle i lluitar contra el canvi climàtic.

o Relacionar la planificació de l’ús del sòl amb l’oferta de transport públic.

D’altra banda, s’estableixen instruments de planificació de la mobilitat com són:

o Les directrius nacionals de mobilitat.

o Els plans Directors de mobilitat

o Els plans específics

o Els plans de mobilitat urbana.

Decret 362/2006, de 3 d’octubre, que aprova les Directrius Nacionals de Mobilitat

Les Directrius Nacionals de Mobilitat tenen el caràcter de Pla Territorial Sectorial i constitueixen el marc orientador per a l’aplicació dels objectius de la Llei 9/2003, de mobilitat. Consta de les 28 Directrius Següents:

Informe Ambiental


1.Fomentar l'ús del transport públic als diferents àmbits territorials.

2.Aplicar les noves tecnologies en la millora de la informació en temps real per als usuaris del

vehicle privat i del transport públic.

3.Integrar la xarxa del transport públic dins el sistema intermodal de transport.

4.Millorar la qualitat, fiabilitat i seguretat del transport públic de superfície.

5.Assegurar l'accessibilitat als centres de treball i estudi, evitant l'exclusió social en la incorporació

al món laboral i acadèmic.

6.Augmentar l'àrea d'influència dels aeroports de Catalunya, complementant una oferta atractiva

de destinacions amb les adequades connexions amb la xarxa ferroviària d'alta velocitat.

7.Fomentar l'accés en transport públic als aeroports de Catalunya.

8.Promoure actuacions orientades als operadors per aconseguir una distribució urbana de

mercaderies més sostenible.

9.Establir mesures que garanteixin la traçabilitat i la qualitat del servei de transport de

mercaderies.

10.Col·locar el transport ferroviari en situació competitiva en relació amb altres alternatives menys

sostenibles.

11.Racionalitzar l'ús del vehicle privat en els desplaçaments urbans i metropolitans.

12.Establir plans de millora de la seguretat viària adreçats a la reducció del nombre d'accidents i

de víctimes mortals, per tal d'incorporar-los al Pla de seguretat viària.

13.Promoure l'ús dels desplaçaments per mitjans no mecànics augmentant la seguretat i la

comoditat dels vianants i ciclistes.

14.Promoure entre la ciutadania un canvi de cultura vers la mobilitat sostenible i segura.

15.Reduir l'impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

16.Dotar el sistema logístic de Catalunya d'una xarxa ferroviària adequada per a mercaderies com

a mode alternatiu al transport per carretera.

Informe Ambiental


17.Dotar Catalunya d'un sistema de plataformes logístiques intermodals adaptades a les

necessitats dels àmbits territorials.

18.Assegurar un nivell mínim de servei a les vies interurbanes de la xarxa viària de Catalunya.

19.Promoure infraestructures logístiques que racionalitzin i optimitzin el sistema de transport de

mercaderies per carretera.

20.Dotar el sistema aeroportuari català de les infraestructures per a la càrrega aèria adaptades als

requeriments de producció i consum de Catalunya.

21.Millorar les infraestructures i la qualitat dels serveis portuaris, assegurant l'adequada connexió

intermodal.

22.Potenciar el transport marítim de curta distància.

23.Introduir l'accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta en el procés de planificació dels

nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.

24.Introduir les necessitats de la distribució urbana de mercaderies en el procés de planificació de

nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.

25.Desenvolupar els diferents instruments de planificació de la mobilitat, considerant l'accés en

transport públic a les àrees allunyades dels àmbits urbans.

26.Desenvolupar els diferents instruments de planificació de la mobilitat, integrant la distribució

urbana de mercaderies en la planificació general del transport urbà i en les normatives locals

específiques.

27.Aprofundir en el coneixement sobre la mobilitat a Catalunya.

28.Promoure la participació pública i la gestió integrada de la mobilitat a Catalunya.

En gener de 2009 es va aprovar el Pla estratègic de la Bicicleta que preveu el desenvolupament de les infraestructures per bicicletes a Catalunya.

Així doncs, el planejament urbanístic ha de tenir en compte aquestes qüestions de mobilitat i per tant, ha de preveure la possible la implantació de zones peatonals, de carrils bici i facilitar la implantació de transports col·lectius eficients.

Informe Ambiental


5.11 NORMATIVA SOBRE PAISATGE

Conveni europeu del paisatge de l’any 2000

Aquest Conveni té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques.

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el Decret 343/2006,

de 19 de setembre que la desenvolupa

Aquesta regulació promou el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un desenvolupament sostenible com a dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu. Els objectius que es deriven del principis d’actuació que han de ser integrats com a tals al planejament urbanístic, són

• Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo.

• La consideració dels efectes sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió

del territori i de l’edificació.

• Integrar el paisatge com a instrument d’anàlisi, diagnòstic i presa de decisions en el

planejament.

• Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges semi-naturals, i els anomenats

culturals entre els que cal incloure els urbans.

En efecte, la citada Llei estableix que las polítiques d’ordenació territorial han de tenir en consideració el paisatge. Així, l’article 4 estableix que els poders públics, als àmbits de competència respectiu, han d’integrar per mitjà dels diferents plans i programes i d’altres actuacions, la consideració del paisatge a les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, agrícola, forestal i ramadera i la resta de la legislació sectorial que sigui d’aplicació a determinats espais o categories de protecció. Com a instruments de protecció es preveu l’aprovació dels catàlegs de paisatge i de directrius de paisatge que han de ser incorporats als plans territorials parcials i als plans directors territorials i que desprès es tindran en compte pel planejament urbanístic que haurà de ser congruent.

Informe Ambiental


6. ANÀLISI I VALORACIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL

6.1 DESCRIPCIÓ DEL MEDI HUMÀ I SOCIAL

6.1.1 Localització geogràfica. Delimitació municipal i comarcal

Amb una extensió 8 km2, i situat a la costa del Maresme, el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt s'estén entre les rieres de Caldetes (est) i Balís (oest), i entre línia marítima i les vessants meridionals del massís del Montalt, formant part de la serralada del Corredor.

El terme municipal limita al nord i nord-est amb Arenys de Munt, a l'est amb Arenys de Munt, Arenys de Mar i Caldes d'Estrac, al sud-est amb la mar mediterrània, a l'oest amb Sant Andreu de Llavaneras i al nord-oest amb Dosrius, tots ells municipis de la comarca del Maresme.

Taula 6.1. Límits comarcals i terme municipal de Sant Vicenç de Montalt.

Informe Ambiental


Per la seva banda, la comarca del Maresme és una estreta franja de terra entre el mar i la Serralada Litoral, situada de sud-oest a nord-est entre els municipis de Tiana i Montgat a l'extrem sud-oest, fins a Malgrat, Palafolls i Tordera. La seva amplada oscil·la entre cinc i quinze quilòmetres, i una llargada de cinquanta quilòmetres. Amb una superfície total de 399 km².

El Maresme limita al nord-est amb la comarca de la Selva; a l’oest, amb el Vallès Oriental, i al sud-est, amb el Barcelonès. Geogràficament, es poden distingir diversos sectors: la serralada, amb algunes valls interiors, la plana, el litoral de sorra o rocós, i la plana de la Tordera.

La serralada està formada, de nord-est a sud-oest, pel Montnegre, el Corredor, Céllecs i Sant Mateu. La constitució granítica dels massissos i la seva erosió han originat la sorra de les platges i de les lleres de les rieres. Entre Caldes d'Estrac i Calella els contraforts del Montnegre arriben al mar fent que la costa sigui rocosa i vertical, excepte entre Canet de Mar i Sant Pol de Mar. L'orografia típica del Maresme es trenca, però, a la plana al·luvial de la Tordera.

6.1.2 Sistema territorial

6.1.2.1 Distribució Territorial de la població

El nucli urbà de Sant Vicenç de Montalt creix originàriament sobre un replà de la vessant sud del massís del Corredor, concretament d’un dels cims que s’aixeca als seus contraforts: el cim del Montalt, d’una alçada aproximada de 600 m.

Des de la fundació de l’antiga parròquia de Sant Vicenç, s’anà conformant al seu voltant un nucli poblacional aprofitant el traçat de l’antic camí del Pedró, que circula des del front marítim en direcció al Montalt, travessant el Pla de les Ànimes. Les següents evolucions urbanes corresponen al Pla de les Ànimes primer, amb un petita comunitat de pescadors, i al Passeig del Marquès de Casa Riera després, amb la població estiuejant procedent de principis del S. XX de Barcelona. El moviment turístic dels anys 60 conforma noves transformacions al municipi, aquestes es donen al front marítim amb edificis en alçada i hotels1.

Ja més recentment, darrers anys del S. XX, els valors del municipi i la millora en infrastructures i proximitat i accés a la població de Barcelona va propiciar un ràpid desenvolupament de nous nuclis residencials del que inicialment eren segones residències. Així en el sector septentrional es van desenvolupar diverses urbanitzacions i grans xalets residencial, molts d’ells d’alt standing. Algunes cases velles del poble han estat també restaurades per inicialment segona residència, encara que progressivament s’han convertit en primera.

D’altra banda, al anomenat Passeig dels Anglesos, que s’inicia a Caldetes, arran de mar, es troben interessants xalets residencials i algun hotel.

1 Memòria del POUM de Sant Vicenç de Montalt. 2003. Aprovació provisional.

Informe Ambiental


Figura 6.1. Mostra cases al Passeig dels Anglesos (esquerra) i sobre la carretera de Sant Vicenç.

El creixement per sectors del municipi, ha definit una urbanització dispersa, amb buits importants entre “barris” o urbanitzacions, especialment a la zona muntanyosa. Actualment, i principalment a les zones de nou creixement, el municipi de Sant Vicenç de Montalt presenta una estructura urbana altament dispersa i extensiva, amb baixa densitat poblacional, i una tipologia constructiva similar, ja que es composa quasi exclusivament d’habitatge unifamiliar.

Figura 6.2. Habitatge plurifamiliar i unifamiliar a Sant Vicenç de Montalt.

La excepció a aquesta tipologia constructiva es troba a les zones de Baix Poble, les Ànimes així com al Passeig del Marquès de Casa Riera. La Figura 6.2 mostra una imatge d’edificis a la zona de Baix Poble i una perspectiva en direcció a mar, a l’alçada del Pla de les Ànimes, on es poden veure els habitatges en alçada propers a la línia de mar.

La distribució de la població per barris al municipi de Sant Vicenç és, segons dades demogràfiques de l'Ajuntament, la següent:

Informe Ambiental


Taula 6.2. Xifres de població. Distribució per entitats poblacionals, a 1 de gener de 2007. Font: Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.

ENTITAT POBLACIONAL Habitants PERCENTATGE

Les Ánimes 725 13,77 %

Baix Poble 1.101 20,92 %

El Balís 142 2,70 %

Marquès Casa Riera 197 3,74 %

Riera de Torrentbó 123 2,34 %

Sant Vicenç de Montalt 2.698 51,26 %

Regadiu Nord i Sud 104 1,98 %

Supermaresme-la Ferrera 173 3,29 %

TOTAL 5.263 100 %

6.1.2.2 Eixos viaris i comunicació

La xarxa viària del municipi té, a més de l’autopista C-18, dos elements altament significatius i vertebradors. Per una banda, la carretera N-II, paral·lela a la costa, sobre la que s’han estructurat els barris de les Ànimes, Baix Poble i del Passeig. En aquest àmbit conviuen zones de ciutat jardí amb zones d’habitatge plurifamiliar.

Per altra banda, la carretera BV-5031, de Sant Andreu de Llavaneres a Sant Vicenç de Montalt i a Arenys de Munt, i que uneix els tres nuclis per la vessant de la muntanya, pujant des de la cota 125 de Llavaneres a Sant Vicenç de Montalt (160) i al barri dels Tres Turons d’Arenys, amb una cota que arriba ja als 250. Aquesta via actua enllaçant la majoria d’urbanitzacions residencials disperses del poble, ubicades a les vessants de la muntanya, essent en molts casos la única via de connexió entre elles.

Al marge d’aquestes carreteres, la comunicació interna es realitza a partir de varis carreteres que circulen des de la carretera N-II circulen en direcció muntanya (camí del Pedró, carretera de Sant Vicenç o carrer de la Coma de Bo).

El mitjà de transport més utilitzat és l'automòbil. Destaca la important flota de vehicles del municipi condicionat en part per la estructura territorial i residencial Hi ha transport públic d'autobús que enllaça diferents punts del poble amb l'estació de tren de la RENFE de Caldes d'Estrac. Tren (Renfe-rodalies): fins a l´estació de Caldes d´Estrac, amb la línia 1 i 2 de Rodalies (Barcelona-Maçanet-Barcelona.

.

Informe Ambiental


6.1.2.3 Dependències funcionals

Les àrees i dependències funcionals es superposen a qualsevol divisió administrativa, i permeten entendre la repercussió del fenomen urbà i del seu poder d’atracció fins i tot superior als seus límits municipals.

El municipi de Sant Vicenç de Montalt es troba inclòs al Sistema Urbà de la ciutat de Mataró, identificat al Pla Territorial General de Catalunya l’any 1995. Els sistemes urbans es definien com a àrees formades a partir de la força de cohesió i d’influència que tot nucli o polaritat d’una certa entitat genera al seu entorn territorial.

Atesa la seva inclusió al sistema, aquest Pla definia estretes dependències funcionals del municipi de Sant Vicenç amb Mataró, en base tant a relacions de base diària (compres quotidianes, mobilitat obligada per motiu d’estudi i laboral), com relacions de base no diària (compres no quotidianes, ús de serveis professionals, ús d’equipaments socials no educatius, etc.).

Prenent com a base aquest concepte de sistema urbà, i tenint en compte les relacions entre Sant Vicenç de Montalt i la ciutat de Mataró, podem considerar també dues tendències més recents a tenir en compte, i que poden haver derivat en una variació o “dispersió” de les dependencies funcionals de Mataró:

� La progressiva transformació de segones a primeres residències de població que, en gran part, procedeix de la població de Barcelona o d’altres ciutats de l’àrea metropolitana.

� L’evolució en la dotació de serveis en altres municipis propers a Sant Vicenç de Montalt (com per exemple Arenys de Mar), que han contribuït a la formació de noves centralitats i punts d’atracció, diversificant la oferta de serveis, equipaments i altres.

L’anàlisi dels desplaçaments i els motius que el justifiquen constitueixen un indicador de les anomenades dependències funcionals, definint sistemes i subsistemes urbans, que son les unitats de funcionament del territori, determinades per les relacions de residència, treball, compra i temps lliure. L'anàlisi de la localització de l'ocupació comença a mostrar tendències diferents entre el municipi de Sant Vicenç de Montalt i la comarca del Maresme:

Taula 6.3. Localització de l'ocupació l'any 2001 (Font: IDESCAT).

Treballen en el municipi/comarca Residents No Residents Total

Treballen fora del municipi/comarca

Sant Vicenç de Montalt 606 414 1.020 1.257 Maresme 73.130 44.914 118.044 87.292

Al municipi, el nombre d’habitants que treballen fora de Sant Vicenç és molt superior a aquells que treballen al propi municipi (arribant a doblar la xifra) i fins i tot és superior al nombre total de població que treballa al municipi. En canvi, a la comarca del Maresme el total de moviments laborals atrets és superior al generat, és a dir, la població total que treballa a la comarca és superior als habitants del Maresme que treballen fora d’aquesta comarca.

Informe Ambiental


Sant Vicenç de Montalt s’ha anat definit progressivament com un municipi residencial i d’estiueig que manté relacions i dependencies funcionals de Mataró integrant-se en el anomenat Sistema Urbà de Mataró, encara que les seves dependències de la ciutat de Barcelona són fortes principalment tant per motius laborals, compres etc. Les noves àrees comercials/lúdiques d’Arenys de Mar també han condicionat canvis en els hàbits de compres.

6.1.3 ESCENARI DEMOGRÀFIC I SOCIOECONÒMIC

6.1.3.1 Àmbit funcional. La comarca del Maresme

Observant els mapes comarcals (veure Figura 6.2), s’observa com la comarca del Maresme és una estreta franja allargada a la costa nord de la província de Barcelona, als peus de les muntanyes que conformen la Serralada Litoral (Serra de Marina, Corredor, Montnegre, etc.). La seva ubicació costanera li confereix un llarg quilometratge de platges, així com nombroses rieres que baixant d’aquestes serralades, desemboquen a les seves platges.

Amb una extensió de 399 km2, i una població total de 414.081 habitants (any 2007. Font: IDESCAT), la comarca del Maresme, que comprèn un total de 30 municipis, tenia una densitat poblacional de 1.038 hab./km2. En general, els termes municipals tenen una extensió mitjana o petita, ja que només 5 municipis tenen una extensió superior a 20 km2, i d’aquests només 2 tenen més de 30 km2: Tordera, amb 84,08 km2, i Dosrius, amb 40,73 km2.

La curta distància que separa la comarca de la ciutat de Barcelona, així com les infraestructures de comunicació han contribuït a la integració progressiva del Maresme a l'àmbit metropolità d'aquesta ciutat, així com un nucli d’atracció del turisme i la segona residència, el que ha fet que des de fa anys, derivat també de les transicions de segones a primeres residències, la població hagi experimentat un creixement accelerat2.

2 Dossiers Comarcals. Maresme. Departament de Comerç, Turisme i Consum. Generalitat de Catalunya. 2004

Figura 6.3. Evolució de la població del Maresme 1998-2007

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Any

Po

bla

ció

Informe Ambiental


Taula 6.4. Relació dels municipis a la comarca del Maresme l’any 2007, població total i percentatge respecte la població total (Font: IDESCAT).

Municipi Població 2007 %

Alella 8.998 2,2 Arenys de Mar 14.164 3,4 Arenys de Munt 7.807 1,9 Argentona 11.402 2,8 Cabrera de Mar 4.269 1 Cabrils 6.698 1,6 Caldes d'Estrac 2.672 0,6 Calella 18.034 4,4 Canet de Mar 13.181 3,2 Dosrius 4.658 1,1 Malgrat de Mar 17.822 4,3 Masnou, el 21.935 5,3 Mataró 119.035 28,7 Montgat 9.778 2,4 Palafolls 8.061 1,9 Pineda de Mar 25.568 6,2 Premià de Dalt 9.788 2,4 Premià de Mar 27.590 6,7 Sant Andreu de Llavaneres 9.745 2,4 Sant Cebrià de Vallalta 3.075 0,7 Sant Iscle de Vallalta 1.193 0,3 Sant Pol de Mar 4.904 1,2 Sant Vicenç de Montalt 5.267 1,3 Santa Susanna 3.019 0,7 Teià 5.969 1,4 Tiana 7.417 1,8 Tordera 14.017 3,4 Vilassar de Dalt 8.476 2 Vilassar de Mar 19.052 4,6 Òrrius 487 0,1 Total Maresme 414.081 100

Els assentaments poblacionals es situen majoritàriament a la plana existent entre la franja marítima i les vessants dels turons que composen la Serralada de Marina. Els turons són relativament suaus i destaquen el Montnegre (763 m), el Corredor (648 m), el Montalt, ubicat a l’extrem nord del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt (598 m), Céllecs (534 m) i Sant Mateu (498 m).

Amb la ciutat de Mataró com a capital i principal centre urbà i econòmic, les indústries tèxtil, química i metal·lúrgica han estat tradicionalment un important pol de dinàmica industrial al Maresme, així com l’agricultura, amb la seva vessant viticultora (ubicada al sud, i en cert estat de recessió) i floricultora3. Per altra banda, la llarga franja costanera, ha propiciat també una forta activitat tant turística com pesquera.

3 La web del Maresme: http://www.help-pc.net/elmaresme.html

Informe Ambiental


Encara avui, la indústria, el turisme (especialment a l’Alt Maresme) i l'agricultura sobreviuen com a principals activitats econòmiques de la comarca.

Segons mostra l’”Anuari Econòmic Comarcal 2007 de la Caixa de Catalunya”, el creixement a la comarca del Maresme durant el 2006 es va situar en un 3,47%, registre inferior al de l'eix metropolità de Barcelona (3,60%) i al de la mitjana de Catalunya (3,71%), i lleugerament per sobre del 2005 (3,22%). La millora experimentada per la comarca, s'explica pels resultats obtinguts en tots els sectors, tret dels serveis. Així, el primari va presentar un augment del seu valor afegit del 3,73%, davant la caiguda del 0,24% el 2005, alhora que la construcció també va contribuir a l'augment de l'activitat de la comarca amb un molt intens augment, del 6,89%, davant la menor progressió del 2005 (d'un 5,95%). Per la seva banda, la indústria va presentar un registre positiu (augment de l'1,97%), molt millor que la davallada del 2,35% del 2005,. Mentre que els serveis, en canvi, van desaccelerar la seva progressió (3,51%, davant el 5,08% de l'any anterior).

Amb aquestes dades del 2006, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2006 se situà en un 19,5%, davant el 17,1% que va presentar l'eix metropolità, bé que per sota de l'alça acumulada pel conjunt català (19,1%).

Pel que fa a l’ocupació de la població per grans sectors d’activitat, la Taula 6.5 mostra com, amb dades molt semblants a les catalanes (de fet, per a quasi tots els sectors els percentatges són quasi iguals), el sector serveis manté una importància primordial pel que fa a la ocupació de la població. En aquest sentit, el pes del turisme a la comarca i la proximitat a la ciutat de Barcelona pot influir significativament en la importància d’aquest sector, davant d’altres com l’agricultura o la indústria.

Taula 6.5. Població ocupada per sectors. Any 2001.

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Maresme 2001 2,7 25,8 10,6 60,8 160.422

Catalunya 2001 2,5 25,2 10,4 62 2.815.126

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT

La vida econòmica de la comarca s’articulà al voltant de la industria (tèxtil, roba de punt, metal·lúrgica, alimentaria, química), la construcció i els serveis, tant els destinats a la població permanent com als dirigits als de cap de setmana i estiueig. Part de la comarca, especialment el sector sud de Mataró (Baix Maresme), s’ha anat convertint en zona residencial de Barcelona. L’agricultura (hort i floricultura) representa encara una part de la economia de la Comarca.

4 Anuario económico comarcal 2007. Caixa de Catalunya.

Figura 6.4. Creixement del PIB per sectors (%). 20064

Informe Ambiental


6.1.3.2 Nivell municipal, Sant Vicenç de Montalt

El municipi de Sant Vicenç de Montalt, inclòs a l’àmbit metropolità de la ciutat de Barcelona, presentava el darrer any 2007 de 5.267 habitants (Font: IDESCAT). La seva extensió de 8,1 km2, li atorga una densitat de població de 624 hab./km2.

La figura següent mostra una evolució de la població de Sant Vicenç de Montalt (perspectiva històrica, on es mostra la seva evolució el darrer segle, i evolució els darrers anys). Mentre que el creixement recent sembla sostingut, la primera gràfica presenta un punt d’inflexió per al perfil municipal. El creixement de la dècada dels 80 apuntava una tendència que es consolida clarament a la dècada dels 90, on l’increment va superar el 100% de la població existent.

Figura 6.5. Diagrama d’evolució de la població. Perspectiva històrica i evolució els darrers anys.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2007

A ny

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Any

Po

bla

ció

Detallant el creixement dels darrers anys pels diferents barris de Sant Vicenç de Montalt (veure Taula 6.2, a pàgina 54), a continuació es mostra una gràfica on es pot apreciar una comparativa d’aquest creixement entre els anys 2000 i 2007. S’aprecia que el creixement urbanístic a la zona de Baix Poble i el nucli principal de Sant Vicenç ha derivat en creixements poblacionals que han estat, en termes absoluts, els més grans al municipi.

En termes relatius, en canvi, barris com el Balís han vist com la seva població creixia fins a quasi triplicar els habitants registrats l’any 2000, mentre que Baix Poble, també en termes relatius, ha experimentat un fort creixement (veure Figura 6.6).

Informe Ambiental


Figura 6.6. Creixement de població distribuïda per barris a Sant Vicenç de Montalt

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Les à

nimes

Baix p

oble

El Balí

s

Mar

quès C

asa R

iera

Riera

de

Torre

ntbó

Sant V

icenç

de M

ontal

t

Regadiu

Nor

d i S

ud

Super

mar

esm

e-la

Ferre

ra

Barri

Po

bla

ció

Habitants 2000 Habitants 2007

Les piràmides de població comparatives entre el municipi de Sant Vicenç de Montalt i la comarca del Maresme mostren clares diferències, especialment pel que fa al peu de la piràmide. Així, les dades de 2001 (IDESCAT) mostraven especialment una població infantil (fins a 9 anys) molt superior a la mitjana comarcal, conseqüent al perfil demogràfic del municipi.

Figura 6.7. Piràmides de població. 2001 (Font: IDESCAT).

Informe Ambiental


Des de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, s’apunta una estabilitat en el retrocés del procés d’envelliment al municipi, una tendència que començà a partir de l’any 1995, i enfortida posteriorment per l’arribada de població jove durant la darrera dècada.

En aquesta línia, trobem l’anàlisi de l’evolució poblacional a la regió metropolitana que recull l’avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona. En ell s’inclou el municipi de Sant Vicenç de Montalt en el grup de municipis que basen fortament el seu creixement en les migracions intrametropolitanes. Si bé al conjunt de la regió metropolitana la migració exterior esdevé l’element més important en l’evolució demogràfica dels municipis més grans, als municipis metropolitans, com ara Sant Vicenç, el principal factor de creixement demogràfic són els moviments migratoris procedents d’altres municipis metropolitans.

Figura 6.8. Tipologia dels municipis metropolitans segons els components del seu creixement demogràfic durant el període 2000-20065

5 Font: Avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona. Memòria general.

Informe Ambiental


Per completar les piràmides anteriors amb dades més recents, a continuació es mostra una gràfica corresponent al 2006 per a la distribució de la població per grans grups d’edat. S’observa com la franja inferior, corresponent a la població de menys de 15 anys, és el segon grup d’edat més nombrós al municipi, confirmant la tendència apuntada a la piràmide anterior. És també destacable el baix índex d’envelliment que mostra el fet que la població major de 65 anys suposi només un 10% de la població total.

En l’àmbit econòmic, les dades d’ocupació de la població per grans sectors d’activitat, mostren el pes del sector serveis que concentra quasi el 70% de la població. La població ocupada en els altres sectors és molt inferior, especialment a l’agricultura. Considerant les dades referents a la mobilitat laboral de la població –analitzades amb detall més endavant- podem concloure de nou la marcada dependència funcional de la ciutat de Barcelona com a pol d’atracció, especialment pel que fa al sector terciari.

Taula 6.6. Població ocupada per sectors. Any 2001.

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Sant Vicenç de Montalt 2001 2,1 21,9 7,9 68,1 1.863

Maresme 2001 2,7 25,8 10,6 60,8 160.422

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT

Una altra dada que pot resultar útil per a apropar-nos al perfil de l’activitat econòmica al municipi de Sant Vicenç de Montalt es el pes relatiu dels professionals i artistes en relació front d’altres sectors com el comerç al detall o la indústria.

Taula 6.7. Establiments d'empreses l'any 2002, en percentatges (Font: IDESCAT).

Industria Construcció Comerç al detall Serveis, llevat de comerç al detall

Professionals i artistes

Total

St. Vicenç de Montalt 9 16 10 40 25 444

Maresme 13 15 19 37 16 32.994

Catalunya 10 13 19 43 15 604.817

En resum, part significativa de la població treballa fora i d’altra banda un bon nombre de llocs de treball del municipi són ocupats per residents en municipis veïns. L’agricultura, que antigament era una de les principals activitats del territori, s’ha vist reduïda a causa de la conversió del municipi

Figura 6.9. Distribució de la població per grans grups d'edat al 2006 (Font: Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt)

21,92

13,13

36,96

17,5

10,41

0 a 15 anys 15 a 29 anys 30 a 49 anys 50 a 64 anys Majors de 65 anys

Informe Ambiental


en zona de segones residències i estiueig. Les vinyes han desaparegut i amb dificultats es mantenen productes com les maduixes o algunes hortalisses. La tradició de les punteres -puntes de coixí- va comportar la creació d’una indústria tèxtil, ara també en regressió. Actualment la ocupació majoritària són els serveis, que ocupen el 68% de la població activa; en segon lloc, la indústria ocupa el 22%, i, en tercer lloc, la construcció n’ocupa el 8% el sector de la construcció ha tingut un fort desenvolupament en els últims anys. L’agricultura, que ha estat l’activitat tradicional juntament amb l’artesania, ocupa un lloc marginal amb un 2%.

6.1.4 Elements de vertebració sociocultural

En aquest apartat procurarem oferir una visió descriptiva i global que faciliti la caracterització dels diferents grups socials al temps que es prenen en consideració aspectes vinculats als estils de vida, interessos i valors socials que es donen. Hem considerat els següents grups socials:

6.1.4.1 Principals grups socials.

Població “tradicional”

El municipi de Sant Vicenç forma part de la regió Metropolitana de Barcelona, és un entorn bàsicament urbà, amb una sectorialització econòmica cada cop més terciària (encara que amb forta implantació industrial). Sant Vicenç de Montalt, seguint la tendència general, ha vist minvar els darrers anys la superfície agrària utilitzada al seu terme municipal, mentre el seu sòl es transformava, en aquest cas, en sòl residencial.

El col·lectiu de població ‘tradicional’ de Sant Vicenç conserva una presencia significativa especialment en el centre històric del municipi, nucli originari de la població, i d’estructura urbana compacta, en contrast amb els posteriors creixements, quasi exclusivament en forma d’habitatges unifamiliars. Si bé és cert que, darrers creixements han possibilitat també la mobilitat de noves generacions de població tradicional des del nucli a aquests eixamples, composats per habitatges unifamiliars de majors dimensions, i per tant el teixit social associat a la distribució urbana és avui cada cop més heterogeni.

Aquest tipus de població valora les relacions familiars i de manera molt significativa les relacions veïnals. Són unes relacions amb un veïnat restringit, el del seu municipi, amb els que “es coneixen de tota la vida” i amb qui comparteixen llegua, cultura, història i valors.

Aprecien els canvis derivats de la modernitat i les millores, especialment en serveis, però també la conservació i preservació del seu medi. En general són conscients de la necessitat econòmica de trobar noves formes de desenvolupament però “no a qualsevol preu”.

Població “d’arribada”

Es tracta de grups de població arribats al municipi a partir de diferents moments de creixement municipal i que donen lloc a grups heterogenis. En base al moment d’arribada al municipi, així com de la seva procedència, s’inclouen tipologies de població diferenciades. Per una banda, procedent

Informe Ambiental


de corrents migratòries originàries del territori espanyol, més o menys nombroses al conjunt del territori català, es localitza un sector de resident , arribats al municipi al voltant de la dècada dels 70. S’ubiquen principalment a la part baixa del terme municipal, concretament a la zona de les Ànimes i Montalt Parc.

Per altra banda, un gruix important integrant d’aquest grup es composa de població de cap de setmana, que disposant d’un habitatge al municipi, i afavorit per les comunicacions i per la recerca d’un estil de vida més tranquil, decideixen adoptar Sant Vicenç de Montalt com a lloc habitual de residència (veure descripció al subapartat següent).

Completen el conjunt d’habitants “recents” els arribats amb els creixements urbanístics més recents del municipi. Són població majoritàriament d’origen urbà i metropolità, molts procedents de la pròpia ciutat de Barcelona o de municipis veïns que arriben atrets per un model percebut com de major qualitat de vida en relació a la seva escala de valors neo-urbans.

Ciutadans de “cap de setmana i estiueig”

Cada cop menys nombrosos, pel progressiu traspàs de segones residències a primeres, el grup de ciutadans de cap de setmana està integrat per població procedent habitualment de Barcelona, que arribà a Sant Vicenç de Montalt des de fa alguns anys atreta pel perfil de municipi costaner residencial i de qualitat. Aquest tipus de població valora especialment, la proximitat a la costa i a la muntanya, la tranquil·litat que els aporta el contrast amb la densitat urbana barcelonina, les bones infraestructures i ràpida connectivitat amb la ciutat etc.

6.1.4.2 Identitat social i cohesió social

El sentit de pertinença a un determinat entorn urbà, pot ser considerat com una de les categoritzacions socials més de les que configuren la identitat social dels individus i els grups. La població de Sant Vicenç de Montalt sembla mantenir diferents nivell de pertinença que oscil·len entre el barri –urbanització- i el municipi. Sentit de pertinença que es defineix en base a una percepció de similitud intrabarri i a un referent abstracte de ciutat positiu que s’identifica amb qualitat de vida i alt standing.

En qualsevol cas, les diferents dimensions que conformarien la complexa categoria de pertànyer a un municipi, com és en aquest cas Sant Vicenç de Montalt, no només fan referència a la dimensió territorial (que en aquest cas està clara), sinó també a altres com: compartir una imatge comuna com a resident del municipi, relació activa amb el seu entorn, compartir determinades característiques socials, etc.

La estructura urbana, clarament extensiva i de predomini unifamiliar –tret del nucli històric compacte-, ha donat lloc a un territori urbà disgregat d’escassa complexitat funcional del que deriven marcades dependències d’altres municipis com Mataró, Arenys de Mar i Barcelona. Sant Vicenç de Montalt és un municipi bàsicament residencial amb un elevat grau de fragmentació,

Informe Ambiental


amb realitat socials matisadament diferents però que semblen compartir el sentit de pertinença a un referent social de prestigi, la imatge del municipi de qualitat, però que no semblen desenvolupar altres comportament d’identificació social o de cohesió.

Les dinàmiques socials d’interrelació al municipi són escasses. Destaca la absència d’espais generadors d’intercanvi, de fluxos de relació, de convivència, de diversitat, de referents simbòlics compartits. L’individualisme promogut per l’habitatge unifamiliar, l’estructura urbana fragmentada, les dificultats de connectivitat transversal interbarris, la manca de diversificació d’activitat i d’espais, la mobilitat obligada i el transport particular etc maquen el caràcter individualista i escassament cohesionat del municipi. Trets poc compatibles amb un model de societat i territori sostenible.

6.1.4.3 Valors Patrimonials

Tal i com dicta l'Article 69 de la Llei 2/2002 de 14 de març, d'urbanisme: Catàlegs de béns protegits i ordenances municipals:

1. Per a aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals, les administracions competents han d’incloure en un catàleg els béns que calgui protegir. Els catàlegs, juntament amb les normes específiques, i d’acord amb les categories establertes per la legislació sectorial aplicable, són part integrant de la documentació imperativa del pla corresponent.

Segons el Catàleg de Protecció de Béns i Paisatges, inclòs al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal en elaboració, "el patrimoni del municipi de Sant Vicenç de Montalt està format per tots aquells béns tant naturals i paisatgístics, com arquitectònics i culturals".

El contingut del Catàleg afecta als sòls classificats pel POUM com:

� Sòl No Urbanitzable: Íntegrament i en tota la seva superfície.

� Sistemes: Sistema de protecció de rieres, sistema viari quant als camins rurals, sitemes d'espais lliures quant als espais qualificats amb la clau D pel POUM (Parc i Jardins Urbans).

� Sòl urbà i urbanitzable, quant a les següents qualificacions: edificis catalogats, protecció d'edificis i jardins privats, i elements vegetals aïllats, alineats o en grup que es troben inclosos en zones de diversa qualificació.

Informe Ambiental


Més en detall, els elements catalogats es configuren en :

1. Àmbits de protecció (AP): 10 àrees classificades com a sòl no urbanitzable.

2. Els elements de la xarxa hídrica (XH):

� Rieres i torrents

� Fonts

� Jaciments d'aigua

3. La xarxa bàsica de camins rurals

4. Els elements paisatgístics

� Carenes i turons

� Rocams

5. Els elements vegetals

� Arbredes

� Elements d'implantació zonal (elements variats que pertanyen al sistema d'espais lliures, qualificats amb la clau D: Parcs i Jardins urbans)

� Elements arboris d'implantació lineal

� Elements arboris d'implantació puntual

� Jardins protegits

6. Els elements arquitectònics i arqueològics

� Edificis

� Construccions

� Carrers o vies

� Altres

� Àrees d'expectativa arqueològica

7. Els elements culturals i tradicions. S'encarregarà la redacció d'un estudi sobre els elements de la cultura popular local relatius al costumari, la tradició oral, el cançoner, les representacions corals i teatrals i altres fets d'aquetes característiques. Les conclusions d'aquest estudi s'incorporarien com a secció setena, com a part del patrimoni cultural del municipi.

L'amplíssim volum d'elements catalogats dintre d'aquests catàleg dificulta la seva inclusió al present document. Per a més detall, pot consultar-se la Memòria i Normativa del Catàleg de Protecció de Béns i Paisatges de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.

Informe Ambiental


6.1.5 Descripció del paisatge

El paisatge, com a recurs natural no renovable ha de ser objecte d’especial atenció considerant, a més, els trets intrínsecs del projecte. Una afectació sobre el paisatge és de difícil reversibilitat i te fortes connotacions socioeconòmiqes pròpies de la integració continua entre l’acció antròpica i el medi físic.

El paisatge s’identifica amb el conjunt del medi i pot ser considerat com el complex d’interrelacions derivades de la interacció entre els elements biòtics i abiòtics que l’integren. O dit d'una altra manera, tal i com es defineix al Conveni Europeu del Paisatge, realitzat a Florència el 20 d'octubre de 2000, marc en el que s'han desenvolupat les polítiques públiques en l'àmbit del paisatge: "paisatge designa una part de territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions". La seva valoració comporta sempre una dimensió subjectiva, en tant la component cultural que incorpora.

L'entorn estudiat, allò que podria considerar-se com l'àmbit inclòs en el seu entorn paisatgístic, presenta varies cobertes diferenciades de sòl, però bàsicament dos usos predominants. Per una banda, el denominat com a forestal, majoritari, especialment a la meitat nord del terme municipal i del territori en general, inclou la coberta vegetal natural, dominada per pinedes de pi pinyer i alzinar. Per altra banda, el sòl urbà residencial, principalment composat per habitatge de tipologia unifamiliar aïllada, en estructura de ciutat jardí, i molt extensa territorialment. En darrer terme, i molt present visualment a tot el territori, trobem la franja costanera, composada per una estreta línia de sorra i la mar mediterrània, d'un uniforme cromatisme blavós, essent un element que atorga alta qualitat escènica a aquest entorn. La presència d'importants elements lineals al territori, com ara les infraestructures viàries i ferroviàries, especialment la carretera C-32 complementen l’escenari estudiat, que a grans trets s’ha exposat al llarg d’aquest estudi.

Les alçades, al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, mantenen unes pendents descendents en direcció sud i sud-est, que baixen des del cim del Montalt, dirigint-se a la franja costanera i la Riera de Caldetes (veure Figura 6.10). Així mateix, les múltiples línies de carena i torrenteres existents, dibuixen un important nombre de rieres (en superfície i canalitzades) que desemboquen a la línia de mar.

Informe Ambiental


Figura 6.10. Distribució de l'altitud a l'entorn estudiat

Amb l'objectiu de definir unitats homogènies de paisatge, es defineixen aquelles "agrupacions paisatgístiques" on la resposta visual és el màxim d'homogènia possible, tant pel que fa als seus components físics, com a la seva resposta visual davant possibles actuacions sobre l'entorn. Això és així, malgrat que en ocasions els diferents espais d'una mateixa unitat paisatgística no estan espacialment connectats, però en canvi posseeixen característiques més semblants entre si que amb altres unitats.

S’ha considerat convenient no designar unitats de paisatge en excés, considerant les unitats com a grups paisatgístics, de manera que, com s’ha dit, es unitats poden no ser homogènies en la seva totalitat, sinó en varies de les seves propietats principals. Amb aquest objecte, no es consideren usos que, malgrat ser-hi presents, són poc significatius pel que fa a la distribució de la coberta d’usos al terme (és el cas del sòl agrícola).

Així doncs, es poden considerar tres unitats paisatgístiques principals a la zona d'estudi:

Unitat paisatgística forestal

Unitat paisatgística urbana

Unitat paisatgística mediterrània

Al marge de les tres unitats identificades, són destacables altres elements de valor paisatgístic, que malgrat que no conformen unitats visuals pròpies, sí són destacables com a valors ecològics o naturals. Així, les rieres existents al terme municipal, malgrat que no s’identifiquen a les bases

Informe Ambiental


cartogràfiques emprades per la determinació de les unitats de paisatge (cobertes de sòl, usos del sol, o cartografia d’hàbitats de Catalunya), seran descrites posteriorment per la seva importància al municipi.

Figura 6.11. Imatge aèria del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, i Mapa de Cobertes del Sòl

Informe Ambiental


La Figura 6.11, permet comparar la imatge aèria del terme municipal de Sant Vicenç, i el Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya6. Tenint en compte que la cartografia emprada: ortofotomapa escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya prové d’un vol amb data de juny de 2004, i degut al recent creixement urbanístic al municipi, la superfície de sòl urbanitzat actual és amb tota seguretat superior al que mostren ambdues bases cartogràfiques, anant en detriment d’altres usos. Aquest és el cas, per exemple, del sòl agrícola, menys extens actualment del que representa el Mapa de Cobertes de Sòl.

A continuació es descriuen les unitats paisatgístiques anteriorment esmentades:

6.1.5.1 Unitat paisatgística forestal

El massís del Montnegre, la principal serralada existent a la zona d’estudi, és una unitat de relleu ben definida, alineada en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral. Amb un relleu suau, de formes arrodonides per l'erosió que n'han afavorit l'ocupació agrícola de, fins i tot, les àrees centrals

El Montnegre i el Corredor constitueixen un conjunt muntanyenc compacte i continu de relleu més aviat suau amb un paisatge remodelat per l'activitat humana i cobert de boscos mediterranis exuberants. Els boscos més estesos són de caràcter perennifoli marcadament mediterrani: suredes, alzinars i pinedes, de manera que el verd és la tonalitat cromàtica dominant durant tot l’any al paisatge forestal local.

Més concretament, el sòl forestal al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt s’estén per la vessant sud i sud-est del massís de Montalt, contrafort de la serra del Corredor. Les alçades màximes, que arriben a tocar dels 600 m al cim del Montalt, i els 657 m al cim del Corredor, es situa majoritàriament per sobre dels 200 m (entre els 360 i 400 m a la major part).

Les comunitats vegetals més majoritàries a aquesta unitat són7:

� Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana. Poblacions de pi pinyer que sovint porten sota seu brolles d’estepes o bosquines, corresponents a estadis regressius dels alzinars.

� Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa. Són formacions forestals denses i ombrívoles, amb un sotabosc divers i sovint important, en què predominen els esclerofil·les.

Pel que fa a la normativa de protecció del medi natural, trobem les Serres de Montnegre-el Corredor, integrades tant al Pla d’Espais d’Interès Natural, com a la Xarxa Natura 2000. Aquest espai es troba fora del límit municipal de Sant Vicenç de Montalt.

6 Realitzat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 7 Segons Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000, per hàbitat CORINE

Informe Ambiental


Per altra banda, al sòl forestal del terme municipal s’ubiquen varis sectors inclosos a l’Annex I de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats, modificada per la Directiva 97/62/CEE, d’Hàbitats d’interès comunitari:

� 9260-Castanyedes.

� 9340-Alzinars i carrascars.

� 9540-Pinedes mediterrànies.

Per altra banda, a nivell de planejament local, el Catàleg de Protecció de Béns i Paisatges de Sant Vicenç de Montalt defineix al sòl no urbanitzable diferents elements catalogats, agrupats en vàries categories: àmbits de protecció (zones forestals preservades de la urbanització) o elements de la xarxa hídrica i elements paisatgístics.

Informe Ambiental


FITXA DESCRIPTIVA. UNITAT PAISATGÍSTICA FORESTAL

ÀMBIT I LOCALITZACIÓ DE LA UNITAT

• Ubicació i distribució dintre l'àmbit d'estudi: Es distribueix a tot el territori estudiat, per sobre de la plana marítima.

• Termes municipals: St. Vicenç de Montalt, St. Andreu de Llavaneres, Dosrius, Arenys de Munt, etc.

• Condicionants / Classificació urbanística: Sòl No Urbanitzable.

Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura: Serres del Corredor-Montnegre Annex I de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats, modificada per la Directiva 97/62/CEE: Hàbitats d’interès comunitari. La zona forestal a la zona d’estudi inclou una sèrie d’hàbitats considerats:

Codi Descripció Categoria*

9260 Castanyedes 9340 Alzinars i carrascars No prioritari 9540 Pinedes mediterrànies No prioritari * Categoria: determinació de si l’hàbitat és prioritari o no segons l’annex I de la Directiva 97/62/CEE

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA DE LA UNITAT

Vegetació dominant: pi pinyer (Pinus pinea) Relleu: pendent molt variable. Els principals pendents es troben a la part nord del terme, a la zona de la Brolla i Turó d’en Bosc i vessant sud del Montalt Conca visual: molt alta. Intervenció humana: moderada Usos del sòl: forestal.

DESCRIPCIÓ QUALITATIVA DE LA UNITAT

Diversitat: moderada. Grau de naturalitat: moderadat-alt. Elements antròpics: pressió exercida per algunes urbanitzacions ubicades en zones forestals, així com vies de comunicació. Singularitat: moderada-alta Fragilitat: alta. Valors del paisatge: valor estètic i valor ecològic.

VALORACIÓ DE LA UNITAT

Derivat dels elements abans analitzats: singularitat moderada-alta, fragilitat paisatgística alta, etc., pot considerar-se aquesta unitat de paisatge com de qualitat paisatgística moderada-alta.

DISTRIBUCIÓ DE LA UNITAT PAISATGÍSTICA AL TERRITORI MUNICIPAL I IMATGE REPRESENTATIVA DE LA UNITAT PAISATGÍSTICA

Informe Ambiental


6.1.5.2 Unitat paisatgística urbana/residencial

El sòl urbà a l'àmbit d'estudi és, després del forestal, el més present al territori. Es troba composat majoritàriament per residencia unifamiliar aïllada, generant per tant una estructura urbana dispersa i extensiva, tant al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt com al veí municipi de Sant Andreu de Llavaneres, o urbanitzacions ubicades al nord, properes al sector forestal, com Mas Gabana i els Tres Turons, a Arenys de Munt.

Això obstant, poden diferenciar-se (almenys) dues subunitats dintre del sòl urbà residencial, corresponents la tipologia urbana més o menys compacta:

� Zones d’habitatge unifamiliar, amb diferents tipologies (aillada o adosada)

� Zones urbanes compactes, d’habitatge plurifamiliar, però també unifamiliar, amb diferents alçades, concentrades al nucli antic, així com als barris de Baix Poble i a l’Avinguda Marquès de Casa Riera).

Tal com defineix el nom de la unitat paisatgística, els usos presents al sòl urbà són quasi en la seva totalitat usos residencials, al marge d’alguns serveis i unes parcel·les industrials poc significatives.

Referent als valors patrimonials existents al sòl urbà, el Catàleg de Protecció de Béns i Paisatges conté dues categories d’elements catalogats. Per una banda elements vegetals en sòl urbà (elements arboris o jardins protegits), i per l’altra banda, elements arquitectònics i arqueològics. El Catàleg inclou un important nombre d’elements arboris, jardins, edificis, construccions, carrers o àrees d’expectativa arqueològica.

Informe Ambiental


FITXA DESCRIPTIVA. UNITAT PAISATGÍSTICA URBANA/RESIDENCIAL


• Ubicació i distribució dintre l'àmbit d'estudi: a tot l'àmbit d'estudi, especialment a la franja costanera.

• Termes municipal: els més propers: St. Vicenç de Montalt, St. Andreu de Llavaneres, Caldes d'Estrac.

• Condicionants / Classificació urbanística: Sòl Urbà.


Vegetació dominant: -. Relleu: pendents variables. Inferior a la part baixa del poble i superior a la part alta. Conca visual: molt alta Intervenció humana: molt alta Inclusió d' elements naturals/culturals significatius: patrimoni arquitectònic, arqueològic i vegetals catalogats per l’Ajuntament. Usos del sòl: urbà residencial majoritari.


Diversitat: baixa cromàticament i textural Grau de naturalitat: molt baix. Elements antròpics: la pròpia unitat és una creació antròpica. Singularitat: baixa Fragilitat: baixa. Valors del paisatge: valor històrics i d'ús social.


Derivat dels elements abans analitzats: baixa naturalitat i fragilitat, baixa singularitat, etc., pot considerar-se aquesta unitat de paisatge como de qualitat paisatgística moderada.

IMATGES REPRESENTATIVES DE LA UNITAT PAISATGÍSTICA

Informe Ambiental


6.1.5.3 Unitat paisatgística marítima

La zona marítima, de mar i platja, es troba molt present al conjunt paisatgístic de tota la costa del Maresme, i concretament del municipi de Sant Vicenç de Montalt i el veí Caldes d'Estrac. Tant per la seva extensió com per la seva importància i ús social de la població, és important de considerar-la com a unitat de paisatge en sí mateixa.

La unitat presenta allò que podríem considerar dues subunitats, totes dues un cromatisme i textura totalment uniforme. Per una banda, la sorra de tonalitats ocres, representa la primera transició des de l'entorn construït fins a la segona subunitat: la mar mediterrània.

La presència de la platja i el mar, amb la seva suavitat orogràfica, augmenten les conques de visibilitat, aportant una situació d'amplitud visual en contrast amb les zones residencials. A més, la uniformitat cromàtica del mar representa un fort contrast respecte la resta del territori estudiat, però no només cromàtic, sinó també textural i pel que fa a la absència total d’intervenció humana en aquesta unitat.

El paisatge marítim, és a més un factor clau pel que respecta a la qualitat visual de l’entorn paisatgístic. L’element “aigua” és un dels components més significatius en la valoració positiva de la qualitat visual dels paisatges i de la preferència paisatgística per part de la població.

Informe Ambiental


FITXA DESCRIPTIVA. UNITAT PAISATGÍSTICA MARÍTIMA


• Ubicació i distribució dintre l'àmbit d'estudi: tota la franja costanera.

• Termes municipals: -Condicionants / Classificació urbanística: -


Vegetació dominant:: -Relleu: - Conca visual: molt alta. Intervenció humana: moderada Inclusió d'elements naturals/culturals significatius: jaciments arqueològics classificats: Mas d'en Peles (fora del polígon del Parc) Usos del sòl: Ús agrícola majoritari


Diversitat:: baixa-. Grau de naturalitat:: moderada (zona de platja) i molt alta (zona de mar) Elements antròpics:: construccions provisionals, de caràcter estacional (xiringuitos). Singularitat: alta. Fragilitat: molt alta. Capacitat d'absorció: molt baixa. Valors del paisatge: valor ecològic, estètic, simbòlic.


Derivat dels elements abans analitzats: singularitat alta , grau de naturalitat molt alt a la zona de mar, fragilitat paisatgística molt alta, etc., pot considerar-se aquesta unitat de paisatge com de qualitat paisatgística molt alta.

IMATGES REPRESENTATIVES DE LA UNITAT PAISATGÍSTICA

Informe Ambiental


En síntesi, la Taula 6.8 presenta una valoració dels diferents paràmetres que integren el concepte de qualitat visual, per a cada una de les unitats de paisatge que integren l’entorn proper de la parcel·la objecte d’estudi:

Taula 6.8. Valoració de diferents paràmetres per a les unitats de paisatge abans analitzades.

Qualitat paisatgística Fragilitat Visibilitat

Unitat paisatgística forestal Alta Alta Molt alta

Unitat paisatgística urbana-residencial Moderada Baixa Molt alta

Unitat paisatgísica marítima Molt alta Molt alta Molt alta

Informe Ambiental


6.2 DESCRIPCIÓ DEL MEDI NATURAL

La determinació dels aspectes rellevants del medi ambient del municipi d’estudi, les àrees i elements d’interès natural, els valors pels que es consideren significatius, és el requisit previ per a l’ordenació del territori En aquest apartat la diagnosi posa l’accent en aquells aspectes i elements ambientalment rellevants del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, l’àmbit objecte del planejament del Pla, sobre els quals la revisió del POUM pot tenir-hi incidència en un o altre sentit.

6.2.1 Marc geogràfic de l’àmbit d’estudi

El terme municipal de Sant Vicenç de Montalt es localitza al bell mig de la comarca del Maresme als peus del cim del Montalt a 142 msnm. Amb una extensió 8 km2, el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt , s'estén entre les rieres de Caldetes (est) i Balís (oest), i entre línia marítima i les vessants meridionals del massís del Montalt, formant part de la serralada del Corredor.

El municipi està vertebrat en dues parts , la part més septentrional està ubicada arran de mar i segueix l’eix vertebrador de la carretera NII que va de Barcelona a Girona a on es concentren diverses urbanitzacions i xalets residencials. La part del nucli històric està ubicat a 1,7 km de la costa, limitada pels marges de la Riera de Sant Vicenç.

A la zona nord del municipi trobem el sector més muntanyós cobert per pinedes secundàries de pi pinyoner i algunes alzines ,situades a la part més alta del massís del Montalt. Actualment les zones de conreus ocupen un espai ínfim de la superfície del municipi, ja que aquestes quasi han desaparegut.

6.2.2 Marc físic de l’àmbit d’estudi

El municipi de Sant Vicenç de Montalt forma part del gran batòlit granític dels Catalànids.

La litologia predominant de Sant Vicenç de Montalt és constituïda per granodiorites. Aquestes presenten textura granuda, més o menys heterogranular, hipidiomòrfica a al·lotriomòrfica de gra mitjà pertanyen al Carbonífer- Permià.

A les lleres de les rieres i torrents del municipi la litologia predominant és constituïda per graves, sorres, llims i argiles pertanyen a l’Holocè.

Els sòls dominants en el municipi corresponen al subgrup8 Typic xerorthent, sòls amb un règim d’humitat xèric, escassament desenvolupats, molt joves i sotmesos a una acció antròpica o natural severa, que no els deixa madurar. En general, presenten aptitud agrològica baixa però són aptes per a l’ús forestal i de protecció hídrica.

8 D’acord a la classificació Soil Taxonomy, A Basic System of Soil Classification for Making and Interpreting Soil Surveys (1999), establerta pel Soil Survey Staff (SSS) en col·laboració amb United States Department of Agricultura (USDA).

Informe Ambiental


La xarxa hidrogràfica del municipi de Sant Vicenç està constituïda per aquells terrenys que constitueixen llits de corrents d’aigua discontínua formada per les rieres, rials i torrents i el subsòl de les capes freàtiques que integren el domini públic hidràulic, més l’entorn necessari per a la seva protecció.

La caracterització pel que fa a la distribució dels diferents tipus de cobertes de sòl al municipi, segons les dades extretes del Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (CREAF, 1993-2001), es mostra en la següent Taula 6.9. Es compara la distribució de les diferents cobertes al municipi amb el total de la comarca del Maresme. Els valors es donen en percentatge respecte de la superfície total del municipi (darrera columna). S’observa que les cobertes vegetals naturals eren fins l’any 2001 les que major superfície ocupaven al municipi, seguides pels sòls urbanitzats i per últim els conreus que ocupaven una petita part del territori. No obstant, en els darrers anys, el percentatge de sòl urbanitzat ha continuat creixent en detriment dels terrenys amb cobertes vegetals naturals i dels conreus que quasi han desaparegut

Taula 6.9 Distribució (%) de les principals cobertes de sòl al TM de Sant Vicenç de Montalt i al total de la comarca del Maresme (CREAF, 2001)

Bosc Improductiu Municipi/

Comarca dens clar

Matollars Prats Altres

natural artificial

Conreus Total (ha)

Sant Vicenç de Montalt

41,74 0,70 7,14 6,44 0 3,80 25,70 10,48 800

Maresme 53,41 0,62 4,60 0,98 0,01 1,59 15,31 23,49 39.690

El clima de la zona és pròpiament de tipus mediterrani litoral. A grans trets, es caracteritza per una irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions. Les pluges es concentren a la tardor i a la primavera i poden arribar a ser molt concentrades en poques hores. La pluviometria oscil·la al voltant dels 600 mm anuals. El règim de temperatures comporta hiverns suaus i estius calorosos, amb oscil·lacions tèrmiques diürnes moderades degut a la influència del relleu i de la Mediterrània. La temperatura mitjana anual és de 17,5ºC, la temperatura mitjana mínima mensual a l’hivern és de 10ºC i la mitjana màxima mensual a l’estiu és de 25ºC

La situació geogràfica, el règim climàtic, els condicionants topogràfics i la litologia han determinat que aquest territori correspongui al domini de l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale). No obstant, només queden algunes restes de comunitats d’alzinar ben conservat a les cotes més altes del massís de Montalt. Les masses forestals existents corresponen a pinedes secundàries de pi pinyer (Pinus pinea) amb sotabosc de garriga o brolla.

6.2.3 Biodiversitat i paisatge

El paisatge vegetal d’aquestes contrades correspon a la regió fitogeogràfica mediterrània, a on predominen els boscos i matollars de fulla perenne, i dins d’aquesta al domini o territori de l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale) nom acceptat (Viburno-Quercetum ilicis, Rivas Mart. 1975)

Informe Ambiental


No obstant, actualment, el territori potencial de l’alzinar litoral es troba ocupat per zones urbanitzades i, per pinedes de pi pinyer amb un sotabosc format per matollars i brolles.

En la Figura 6.12 es mostra la distribució dels diferents hàbitats per al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, extreta de la Cartografia dels hàbitats de Catalunya E 1:50.000 (DMA-UB, 1998-2005). Es basa en la interpretació i adaptació dels hàbitats de la Unió Europea que proposa el document CORINE biotopes manual (Comissió europea, 1991). Entre els hàbitats naturals representats (boscos, matollars, prats, etc.), s’observa la distribució de les principals sèries de vegetació en l’àmbit d’estudi.

Figura 6.12 Mapa d’hàbitats (Corine Biotopes, 1991) per al terme municipal de St. Vicenç de Montalt (DMA-UB, 2005) (continua a la pàgina següent)

Informe Ambiental


Figura 1.1 Mapa d’hàbitats (Corine Biotopes, 1991) per al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt (DMA-UB, 2005) (continuació)

En l’actualitat l’àmbit d’estudi, corresponent a la baixa muntanya mesomediterrània i intensament modificat per l’acció antròpica, presenta un paisatge vegetal dominat per les comunitats de la sèrie de degradació de l’alzinar litoral.

La degradació de l’alzinar a Sant Vicenç de Montalt ha donat lloc a l’aparició, successivament, de matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa, i prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis).

Les comunitats de garrigues i brolles porten associades, en la majoria dels casos, una densa coberta de pi en aquest cas de pi pinyoner que les fa ser tractades com comunitats forestals. Aquestes denses masses arbrades de pi són resultat de l’acció directa o indirecta de l’home, a través de repoblacions, incendis o desbrossades de les comunitats naturals.

6.2.4 Patrimoni natural

Es considera com a Patrimoni natural del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt a aquells espais naturals que presenten algun tipus de protecció específica, als espais no protegits que inclouen hàbitats o espècies d’interès, a les espècies de la flora i fauna protegides i als àmbits d’interès per a la connectivitat ecològica.

Informe Ambiental


6.2.4.1 Espais d’interès natural

Tot i que al municipi no trobem cap espai natural protegit, la zona nord-oest limita amb l’espai PEIN Serres de Montnegre-el Corredor i l’espai Xarxa Natura 2000 Serres del litoral septentrional (ES5110011). Aquesta zona adquireix un important valor ecològic degut a la seva proximitat amb un espai protegit.

Segons el Catàleg de Protecció de Béns i Paisatges redactat per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt (pendent d’aprovació), al municipi hi ha alguns àmbits que pels seus valors ecològics, ambientals i paisatgístics cal que siguin preservats.

Aquests espais estan constituts per boscos d’esclerofil·les mediterranis formats bàsicament per alzines, boscos de coníferes mediterrànies formats per pinedes de pi pinyoner,boscos caducifolis de l’Europa temperada formats per castanyedes, matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa, i prats sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis). Tant els alzinars,les pinedes mediterrànies com les castanyedes estan considerats hàbitats d’interès comunitari.

Degut a la seva localització i a la seva configuració morfològica i homogeneïtat paisatgística, els àmbits de protecció es poden agrupar de la següent manera:

� Àmbits del Nord. Es caracteritzen per uns paisatges de vegetació frondosa, amb predomini de l’alzinar i la brolla, en diversos estadis de maduresa i/o recuperació; resultat de la configuració dels seus vessants de fort pendent i orientats al nord, generant fondals humits. Pertanyen a aquest grup la Ferradura-Font Freda, la Font de l’Avi, i la Riera de Torrentbò.

� Àmbits centrals. Contigus als anteriors, estan disposats més al sud i a l’est, en vessants orientats a mar, rebent més insolació. Per aquest fet hi abunden sureres, pinedes, brolles d’estepes i prats d’albellatge; tot i que en els fondals també s’hi troba l’alzinar. En formen part els àmbits de La Pona, els aulets de Can Milans i Can Solà, l’Arrabassada i les Godalles.

� Àmbits del Sud. Separats dels anteriors pel nucli urbà del municipi, però comunicats mitjançant els torrents i rieres, són absolutament heterogenis i diferents dels anteriors. Aquests àmbits són el resultat de la promulgació de plans sectorials de jerarquia supramunicipal (PDUSC i Costa) o de planejament aprovat amb anterioritat a la redacció del POUM (Golf). S’han definit com a àmbits per les seves peculiaritats i per la seva classificació com a sòl no urbanitzable.

El POUM s’haurà d’encarregar de preservar aquests espais mitjançant figures de protecció com la declaració de sòl de protecció ecologico-paisatgística.

Informe Ambiental


6.2.4.2 Espais naturals protegits

A Catalunya, el marc legal general per a la protecció, conservació, gestió, restauració i millora de la biodiversitat i la productivitat dels espais naturals és la Llei 12/1985 del Parlament de Catalunya, de 13 de juny, d’espais naturals, adequada pel Decret Legislatiu 11/1994, de 26 de juliol. Aquesta Llei consisteix en una eina per regular el nivell de protecció que s’ha d’aplicar als valors naturals existents a l’àmbit de Catalunya i ho fa a través de tres nivells de protecció. Un primer nivell, de protecció horitzontal, és el constituït per la normativa mediambiental d’aplicació a tot el territori, com és el cas de la legislació relativa a la protecció d’espècies de la fauna i flora. En un segon nivell, de protecció territorial, es desenvolupa el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, que estableix un règim jurídic sobre aquelles zones del territori de Catalunya les quals contenen valors naturals d’interès general, per garantir-ne la seva preservació en front les potencials causes de degradació. El darrer nivell de protecció es refereix als anomenats genèricament Espais naturals de protecció especial (ENPE), els quals presenten una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada.

A nivell europeu, la Xarxa Natura 2000 representa una xarxa d’espais naturals protegits en l’àmbit de la Unió Europea, creada en virtut de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (o Directiva Hàbitats). Aquesta figura es crea amb l’objectiu d’emparar certes àrees silvestres a Europa que incloguin espècies i hàbitats valuosos i en perill. La gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 correspon als Estats membres, els quals han de decidir la manera de conservar aquests espais, sempre sota els objectius de la Directiva.

Al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt no existeix cap espai que pertanyi a la Xarxa Natura 2000 ni al PEIN.

L’àmbit del municipi de Sant Vicenç de Montalt no inclou cap altre figura de protecció del Patrimoni natural (ENPE, Refugis de fauna salvatge, Zones Humides, Espais d’Interès Geològic, Forests d’Utilitat Pública, Plans de recuperació i conservació d’espècies,i Arbres monumentals)

Existeix un àrea privada de caça que s’estén cap el municipi d’Arenys i es gestionada per una entitat local, la zona de seguretat a l’entorn de les àrees residencials està senyalitzada

6.2.4.3 Hàbitats d’interès comunitari

Entre les comunitats vegetals que es troben en l’àmbit estudiat i que han estat descrites anteriorment, cal destacar la importància de certes comunitats com a hàbitats d’interès comunitari segons l’annex I de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats, modificada per la Directiva 97/62/CEE.

La Directiva Hàbitats defineix “hàbitat natural d’interès comunitari” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals, i que compleixen alguna de les següents característiques:

Informe Ambiental


� Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural dins la Unió Europea. Aquests són els anomenats “hàbitats naturals prioritaris” i és d’especial rellevància la seva conservació a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.

� Presenten un àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.

� Són exemples representatius d'una o de diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba dividida la UE, és a dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània.

La distribució dels principals hàbitats d’interès comunitari dins el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt es mostra a la Figura 6.13. Les dades a partir de les quals s’ha elaborat aquest mapa han estat obtingudes del document Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari (DMAH-UB, 1998-2005).

Figura 6.13 HIC al municipi de Sant Vicenç de Montalt (DMAH-UB 1998-2005)

Els hàbitats d’interès comunitari representats en aquest mapa corresponen a aquells tipus d’hàbitat més significatiu en cadascuna de les àrees cartografiades. No obstant, en la majoria dels casos, coexisteixen diferents hàbitats caracteritzats com a hàbitats d’interès comunitari dins una mateixa àrea. En la següent Taula 6.10 es recull el llistat dels hàbitats cartografiats dins el terme

Informe Ambiental


municipal de Sant Vicenç de Montalt els quals tenen el seu nom adaptat a la realitat biològica i territorial dels hàbitats d’ interès comunitari a Catalunya.

Taula 6.10 Hàbitats d’interès comunitari dins el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt (DMAH, 2005)

Codi Descripció Categoria*

9340 Alzinars i carrascars No prioritari

9540 Pinedes mediterrànies No prioritari

96260 Castanyedes No prioritari

* Categoria: determinació de si l’hàbitat és prioritari o no segons l’annex I de la Directiva 97/62/CEE

6.2.4.4 Espècies de la flora i fauna protegides

Pel que fa a la fauna que es pot trobar a Sant Vicenç de Montalt no destaca la presència d’espècies valuoses, singulars o amenaçades tot i així destaca la presència d’ocells insectívors passeriformes (Ord. Passeriforme). Aquest grup d’ocells duen a terme un paper important com a reguladors de les poblacions d’insectes; no obstant, en els darrers temps han estat diverses les causes que han fet minvar de forma considerable les seves poblacions. Per tractar de superar-ho, la majoria d’aquestes espècies es troben actualment protegides legalment a Catalunya a través de la seva inclusió a l’annex de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals i modificació posterior amb la Llei 12/2006 (27 de juliol de 2006).

Taula 6.11 Ocells presents a Sant Vicenç de Montalt

Nom comú Nom científic

Merla Turdus merula

Mallerenga carbonera Parus Major

Pardal comú Passer domesticus

Mallerenga blava Parus caeruleus

Tallerol capnegre Sylvia melanocephala

Gaig Garrulus glandarius

Gafarró Serinus serinus

Rossinyol Luscinia megarhynchos

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla

Pit-roig Erithacus rubecula

Mallerenga emplomallada Parus cristatus

Oreneta vulgar Hirundo rustica

Garsa Pica pica

Informe Ambiental


Per la seva proximitat amb l’espai de Xarxa Natura 2000 Serres del Litoral Septentrional a la part nord del terme municipal de Sant Vicenç és probable que trobem algunes de les espècies incloses a l’Annex II de la Directiva Hàbitats presents en aquest espai.

Taula 6.12 Invertebrats i mamífers presents a l’espai Xarxa Natura 2000 Serres Litoral Septentrional

Nom comú Nom científic

Invertebrats Banyarriquer del roure Cerambyx cerdo

Callimorpha quadripunctaria

Coenagrion mercuriale

Cérvol volant Lucanus cervus

Mamífers Rat penat gran de ferradura Rhinolophus ferrum-equinum

Rat penat de cova Miniopterus schreibersii

Rat penat orellut mitjà Myotis blythii

Rat penat de peus grans Myotis capaccinii

Rat penat orellut gran Myotis myotis

Rat penat mediterrani de ferradura Rhinolophus euryale

Rat penat petit de ferradura Rhinolophus hipposideros

6.2.4.5 Connectivitat

El manteniment dels ecosistemes i de les seves poblacions depèn dels fluxos de matèria i energia, individus i gens. Així, els espais naturals són elements territorials dinàmics, compostos per estructures complexes sotmeses a una dinàmica evolutiva constant.

Aquest fet fa que sigui impossible mantenir els espais naturals protegits com a àrees naturals aïllades unes de les altres, si es vol garantir en elles la viabilitat de les seves poblacions. Per tant, es necessari mantenir connexions naturals entre aquests espais per, entre moltes altres raons, assegurar l’intercanvi genètic entre els ecosistemes, la qual cosa permet a aquestos adaptar-se als canvis ambientals i mantenir la dispersió genètica natural de les seves poblacions.

En un inici, es va fer front a aquesta idea integrant un sistema de corredors naturals al sistema d’àrees naturals protegides, els quals havien de garantir la comunicació entre les esmentades àrees. Actualment, però, es tendeix a afrontar aquesta necessitat des de la perspectiva de mantenir la permeabilitat en el conjunt global del territori, i així assegurar la connectivitat biològica entre els diferents espais naturals protegits a través d’àrees més o menys àmplies.

Dins del municipi de Sant Vicenç de Montalt, tant els espais forestals com la xarxa de torrents i rieres representen potencials àrees per a la preservació de la connectivitat. No obstant, quan el potencial àmbit connector es troba urbanitzat o en contacte amb àrees urbanitzades, el seu valor

Informe Ambiental


com a espai connector disminueix de forma considerable, com és el cas d’algunes de les masses forestals del municipi.

La zona forestal pertanyen al massís del Montalt i en contacte directe amb l’espai protegit Serres del Montnegre-Corredor pels seus valors intrínsecs i la preservació en front la urbanització, representa el major element de connexió ecològica al municipi.

6.2.5 Patrimoni Cultural

6.2.5.1 Elements d'interès històrico-artístic

6.2.5.2 Xarxa de camins rurals, forestals i ramaders

Segons el Catàleg de Protecció de Béns i Paisatges redactat per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt al municipi existeix una important xarxa de camins rurals.

Al SIG del DMAH no figura cap camí ramader que pertanyi aquest municipi, per tant se suposa que no existeixen camins ramaders al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt.

El camins rurals, els forestals i les pistes forestals s’hauran de tenir en compte a l’hora de la realització del POUM, ja que s’ha de respondre a la finalitat definida en la legislació catalana: per la Llei 9/1995, Decret 166/1998 i Ordre MAB/73/2002. Aquesta Llei té per finalitat establir normes de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, tant pel que fa a la circulació motoritzada individual o en grup com pel que fa a les competicions esportives, amb l’objectiu últim de garantir la conservació del patrimoni natural de Catalunya, assegurant, alhora, el respecte a la població i la propietat pública i privada del món rural.

Informe Ambiental


Taula 6.13 Camins rurals Sant Vicenç de Montalt

Nom camí

Camí de la Ferradura

Camí de Can Missé

Camí de Can Mora de dalt

Camí del Rocar

Camí de Torrentbó

Camí de la Pedra de l’Ou

Circuit de la Brolla

Camí de la Vinya d’en Pei

Camí de la Font Freda

Camí del Molí d’en Gibert

Camí de la Plana d’en Manent

Camí de França

Camí de Can Solà

Camí del Turó Blanc

Camí de la Plana de l’Andreu

Camí de la Plana d’en Ferran

Camí de Can Villegas

Camí de la Roca Roja

Camí dels suros d’en Carló

Camí del turó de l’Oriola

Camí del mirador del banc

Camí a l’est del rial de la Font Freda

Camí del Mig o de sant Llop

Camí de la Font de l’Avi

6.2.6 Riscos Naturals:

6.2.6.1 Riscs Geològic:

Els possibles riscos geològics contemplats en la zona de Sant Vicenç de Montalt són principalment el risc d’esllavissades, el moviment en massa del material d’un vessant i el risc d’erosió dels sòls.

Els pendents mitjos del municipi són moderats, es situen al voltant dels 11º tot i que té una pendent màxima del 46º. Al ser uns pendents moderats i tenint en compte la vegetació de la zona

Informe Ambiental


veiem que el risc d’esllavissades dins el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt és baix tot i que poden produir-se’n algunes puntuals en petites àrees.

Pel que fa al risc d’erosió, la litologia dominant a les lleres de les rieres i torrents del municipi, és constituïda per graves, sorres, llims i argiles pertanyen a l’Holocè i presenta una erosionabilitat potencial moderada. Tanmateix, els baixos pendents del municipi i la coberta vegetal de la zona minimitzen els efectes de l’erosió potencial, tot i que en les zones amb forts pendents, com és el cas de les torrenteres,el risc d’erosió és major, ja que, el sòl no disposa d’una coberta vegetal suficient que disminueixi aquest risc.

6.2.6.2 Risc sísmic

Per descriure les zones sismotectòniques necessitem conèixer els límits tectònics. En àrees d’activitat sísmica moderada, com és el cas de la zona de Sant Vicenç de Montalt, la identificació dels epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes es dificultosa. pel que és més pràctic delimitar unes zones en el territori en funció dels paràmetres de l’estructura geològica més representatius, considerant tanmateix les distribucions de sismicitat no explicables per paràmetres purament geològics.

El terme municipal de Sant Vicenç de Montalt correspon al domini tectònic deformat del Sistema Mediterrani o Serralades Costaneres Catalanes i està format per la prolongació de la serralada ibèrica. Està conformat per materials paleozoics i mesozoics de cobertora i per materials neògens i quaternaris que omplen les depressions intermèdies. Sobre el sòcol hercinià deformat, es sobreposa una estructuració neògena distensiva amb un sistema de falles de direcció NE-SO que ha donat lloc a una estructuració en blocs.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va publicar l'any 1999 un mapa de la sismicitat de Catalunya dels anys 1977-1997 a escala 1:400.000. En aquest mapa es mostren els epicentres dels terratrèmols considerats en l’avaluació de la perillositat sísmica de Catalunya i la seva àrea d’influència, juntament amb les 11 zones sismotectòniques definides

Tal i com s’aprecia en el Mapa de Zonificació sismotectònica de Catalunya (ICC 1997) ) el municipi de Sant Vicenç de Montalt està emmarcat dins la zona sismotectònica # 2

Informe Ambiental


Figura 6.14 Localització de l’àmbit d’estudi en el Mapa de Zonació sismotectònica de Catalunya (ICC, 1997)

La zona sismotectònica #2 es correspon amb el domini de la Serralada ibèrica septentrional, conformat per un sòcol hercinià deformat i una estructuració neògena distensiva. Aquesta zona es caracteritza per presentar una activitat sísmica moderada, amb una àrea de màxima concentració d’epicentres a les serralades de Montnegre i el Corredor i a ambdós costats de les mateixes, amb intensitats epicentrals aproximades entre V i VIII en l’escala MSK9.

9 Escala d’intensitat sísmica proposada el 1964 per S. V. Medvedev, W. Sponheuer y V.karnik, en col·laboració amb el grup de treball constituït per la XIII Assemblea General de la International Union of Geodesy and Geophysics (IUGG) (Berkeley, 1963). Fins fa

Informe Ambiental


L’ICC ha elaborat un Mapa de zones sísmiques per a un sòl mitjà (Figura 6.15) que classifica la zona de Sant Vicenç de Montalt dins de la zona sísmica de la isoista VI; és a dir, la intensitat MSK màxima del moviment sísmic que es pot esperar en la zona d’estudi és de VI.

Figura 6.15. Mapa de zones sísmiques per a un sòl mitjà; Font: Gencat

Per tal de determinar quines zones estan exposades a un risc més elevat d’emergència sísmica, a part d’avaluar la perillositat sísmica, també s’avalua la vulnerabilitat sísmica de les construccions en tot el territori català, que estima els danys que el moviment sísmic pot causar sobre els municipis de Catalunya

Tenint en compte aquests dos conceptes s’elabora un escenari de risc per a cada municipi de Catalunya tot i així, la moderada activitat sísmica de la regió no permet posar a prova la vulnerabilitat sísmica dels edificis, ja que no s’han produït terratrèmols importants. Per similitud amb construccions de vulnerabilitat coneguda, i a partir del coneixement de les tècniques

relativament poc temps , aquesta escala era utilitzada per la majoria de països d’Europa; actualment, ha estat substituïda oficialment per l’Escala d’Intensitat Macrosísmica o European Macroseismic Scale 1998 (EMS-98).

Informe Ambiental


constructives del país, ha pogut fer-se una estimació de la vulnerabilitat sísmica del parc d'edificis existents a Catalunya.

S’ha establert la distribució dels edificis de cada municipi en classes de vulnerabilitat A, B, C i D (classificació EMS'92). Cada municipi ha estat catalogat de vulnerabilitat alta (25 municipis), mitjana (569 municipis) o baixa (347 municipis).

A partir d’aquesta classificació s’ha establert una avaluació general dels danys que podrien donar-se a cada municipi tenint en compte les intensitats previstes en el mapa de zones sísmiques i l’efecte del sòl.

A partir d’uns estudis realitzats a Itàlia per avaluar el dany físic s’obté el nombre d’edificis de cada municipi distribuït segons unes categories de dany, per a facilitar una visió més global s’ha fet una classificació dels municipis segons el dany que pot ser: greu ( municipis amb més del 40% dels edificis danyats), moderat ( municipis on el 20-40% dels edificis estan danyats) i lleuger ( municipis on menys del 20% dels edificis estan danyats).

Figura 6.16. Mapa de vulnerabilitat sísmica

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (2001)�

��

Informe Ambiental


Aquests resultats s'incorporen en el Pla d'Emergència Sísmica de Catalunya (SISMICAT) que ha preparat la Conselleria d'Interior, per tal de determinar quins municipis han de realitzar el pla d'emergència municipal en front de terratrèmols. El Pla ha estat homologat per la Comisión Nacional de Protección Civil en el mes de juny de 2002.

A Sant Vicenç de Montalt els danys que es produirien serien moderats o lleugers ja que està situada en una zona sísmica poc important. Segons el SISMICAT. es recomana l’elaboració d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM) en els municipis que, com Sant Vicenç de Montalt, tenen una intensitat sísmica prevista o superior a VI en un període de retorn de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica.

6.2.6.3 Risc Incendis

El Sistema Mediterrani és una regió natural on els incendis forestals són un dels principals factors definitoris del paisatge degut a les característiques de la seva vegetació. L’elevada presència d’espècies piròfites de la seva flora i la sequedat ambiental que preval durant els mesos estivals fan que sigui inherent un cert risc d’incendi forestal.

Al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt tot i que la part urbanitzable ocupa gran part del municipi, encara resta aproximadament més d’un 40 % de terreny forestal format principalment boscos d’aciculifolis i d’escleròfil·les i per tant susceptible de patir incendis

El Mapa de Models de Combustible i d’Inflamabilitat de Catalunya (CREAF, 2001) assigna diferents models de combustible i d’inflamabilitat a les zones arbrades, a partir de la informació relacionada amb l’estructura de la vegetació descrita en el Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) (CREAF, 1988-1998). Els models de Combustible són els 13 definits per Rothermel (1983) i donen informació sobre la forma de propagació del foc en un incendi. Els models d’Inflamabilitat s’atorguen en funció del grau d’inflamabilitat de les espècies presents i del seu percentatge de recobriment, representant índexs relacionats amb la probabilitat de que s’iniciï el foc forestal, aquest model consta de 10 categories. La conjunció d’ambdós mapes ofereix informació útil a l’hora de planificar la prevenció i extinció d’incendis forestals.

A l’àmbit d’estudi li corresponen diferents models d’inflamabilitat segons els diferents tipus de vegetació que trobem. A la zona nord del municipi li corresponent els models 7, 8 i 9 format per espècies inflamables durant tot l’any i espècies altament inflamables a l’estiu, per tant tenen un risc d’inflamabilitat alta. En la part central del municipi hi ha poca coberta vegetal, bàsicament trobem urbanitzacions tot i que hi ha una zona amb classificació del model 9. Al sud del terme municipal a part de trobar també urbanitzacions, conreus i matollar hi ha una petita zona amb classificació de model 8 i 9 que com hem dit abans correspon a zones amb inflamabilitat alta. Val a dir que la major part de la zona corresponent a conreus a desaparegut en detriment de zones urbanitzades.

Informe Ambiental


Figura 6.17. Mapa de la inflamabilitat a Sant Vicenç de Montalt ( Font: DMAH)

Pel que fa al comportament del foc, les formacions forestals descrites estan classificats dins els grups de matollars i fullaraca. No obstant, els models corresponents al grup de la fullaraca són els més freqüents. Al Nord del municipi trobem els models 5,8 i 9, essent el model 5 matollar dens i verd, on els focs són poc intensos, ja que es propaga pel sòl cremant la fullaraca i la pastura. En canvi el model 8 són boscos densos sense matollar on la fullaraca està molt compacte i els focs són superficials i amb alçades baixes. Per últim el model 9 es semblant al model 8 però amb fullaraca menys compacta el que genera una major velocitat de propagació amb flames de major alçada Es tracta de matollars més o menys madurs, amb més o menys material mort al seu interior i fullatge inflamable en major o menor mida. El foc es propaga per les capçades del matollar en un estrat quasi continu, consumint el fullatge i el material llenyós mort que contribueix significativament a la intensitat del foc.

Informe Ambiental


Figura 6.18 Mapa de combustibilitat de Sant Vicenç de Montalt ( Font: DMAH).

La Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural ha elaborat el Mapa de perill bàsic d'incendi forestal (DMA, 2002) per a l’àmbit de Catalunya, és un mapa estàtic que defineix un estat del territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d'incendi. L’elaboració d’aquest mapa és el resultat de la integració dels factors que intervenen en el perill d’incendi forestal tenint en compte el perill d’ignició i el perill de propagació. S’estableixen 4 categories, risc baix, risc moderat, risc alt i risc molt alt.

Tal i com podem apreciar en el mapa de Risc d’Incendi Forestal gran part del municipi té un risc baix d’incendi forestal, que és correspon amb la part urbanitzada, en canvi la zona situada més al nord del municipi té un risc d’incendi forestal moderat-alt ja que correspon a la vessant sud-est del cim del Montalt i per tant hi ha més vegetació.

Informe Ambiental


Figura 6.19. Mapa del Risc d’incendis a Sant Vicenç de Montalt (Font: DMAH).

6.2.6.4 Risc d’inundacions

Les inundacions per desbordament de rius i rieres són processos naturals que tenen lloc periòdicament. Sant Vicenç de Montalt és una zona de règim mediterrani, amb unes rieres i uns torrents que no tenen un curs fluvial continu sinó que depèn en gran part de les pluges torrencials que s’hi produeixen.

A Sant Vicenç de Montalt no es disposa de delimitació de zones inundables, a partir de modelització hidràulica per a diversos períodes de retorn, però si, de les zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics, a escala de detall, efectuada per l’ACA ( Agencia Catalana de l’Aigua), i que caldrà tenir en compte en qualsevol nova actuació urbanística.

L'estudi geomorfològic és una eina d'interpretació territorial que es desenvolupa a partir d'estudis anteriors, fotografies aèries i visites de camp, que donen una idea molt clara del territori adjacent al sistema fluvial actual que ha enregistrat inundacions en èpoques històriques o recents. Aquests estudis permeten d'identificar problemàtiques d'inundació que el mètode de simulació hidràulica no pot representar i/o caracteritzar (p.e., moviments en massa) i a l'hora, serveix de marc per a la

Informe Ambiental


interpretació de les simulacions. La seva informació però, sovint no aporta l'aspecte freqüencial, encara que la zona delimitada com a potencialment inundable es pot assimilar a períodes de retorn molt elevats i en funció de les diferents terrasses es podrien identificar o diferenciar les zones inundables per períodes de retorn inferiors.

Figura 6.20. Mapa de les zones potencialment inundables (ACA)

6.2.7 Aigües

6.2.7.1 Aigües superficials:

La hidrografia del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt està configurada per diverses conques, estretes, allargades i totes elles de petites dimensions amb pendents molt pronunciats que aboquen totes cap al mar. La riera de Caldetes, situada al marge superior i oriental del municipi forma part de la conca més gran, aquesta vessa cap a Caldes d’Estrac. Els principals torrents i rieres del municipi són els torrents de la Font Freda, el torrent de la Font de l’Avi, el torrent de la Pona i el torrent d’en Fondo de Can Solà. Un altre afluent de la riera de Caldetes és el Torrentbó que voreja un sector del límit del terme municipal pel marge esquerra.

Altres rieres amb menor superfície però importants a efectes urbanístics,ja que entren en contacte amb els espais urbans són: la riera de Balís ( límit occidental), el torrent de Gironella, la riera del Canyadell, la riera de Sant Vicenç (nucli històric) i la riera dels Gorgs (límit oriental).Aquestes tret de la riera dels Gorgs desemboquen canalitzades a la platja del municipi, També cal destacar el Fondo de Can Milans, el Sot del Marial, el torrent dels Galiots, el torrent del Ranxo i el torrent de Can Mir.

Informe Ambiental


El règim hidrològic de la zona de Sant Vicenç de Montalt és bàsicament Mediterrani durant tota la conca d’alimentació. Així, el cabal màxim, es dóna durant els episodis de fortes llevantades coincidents amb situacions de gota freda en alçada, mentre que el cabal mínim té lloc en l’època de sequera estival, durant els mesos d’agost i setembre, tot i que són rieres que acostumen a estar completament seques.

Figura 6.21. Xarxa Hidrogràfica del Maresme (ACA).

La taxa d’infiltració i la d’evapotranspiració de la conca són elevades (572-712mm), pel que el balanç pluja/evapotranspiració a l’estiu és sempre negatiu, així que l’aigua superficial en aquesta època no procedeix de la precipitació si no de l’aigua subterrània. Tanmateix, el balanç hídric anual presenta un dèficit important, el dèficit hídric és de 300-400mm.

Qualitat aigua superficial

D’acord amb el caràcter efímer i discontinu dels cursos d’aigua del municipi de Sant Vicenç de Montalt no se’n disposa de dades d’estacions de control periòdic de qualitat de les aigües físico-químiques.

No obstant atesa la manca d’abocaments significatius d’aigües residuals i d’altres contaminants la qualitat de les aigües, en el cas dels escassos períodes de temps en que hi circulen, es pressuposa que serà propera a la de l’estat natural.

Així mateix no es disposen de dades de qualitat biològica de les aigües a través de índex de macroinvertebrats (FBILL o d’altres) atès el caràcter discontinu i l’absència també d’estacions de mostreig.

Pel que fa a la qualitat hidromorfològica , si bé tampoc es disposa de dades publicades es considera que les capçaleres poden tenir una certa naturalitat amb vegetació pròpia de rieres litorals mediterrànies on el QBR (Qualitat Bosc de Ribera) també presenta problemes

Informe Ambiental


d’aplicabilitat, i es troben força degradades, pel pas dels nuclis urbans i d’infraestructures viàries diverses amb fortes alteracions morfològiques.

6.2.7.2 Rieres

Les rieres, rials i torrents de Sant Vicenç constitueix una part fonamental del sistema d’espais lliures del municipi, en tant que esdevenen els corredors biològics i de connexió entre tots els Àmbits de Protecció del Sòl no urbanitzable, i entre aquests i el sòl urbà i urbanitzable.

Les rieres i rambles del municipi tal i com hem comentat anteriorment tenen cursos curts i amb uns pendents pronunciats, aquestes solen estar seques gran part de l’any i presenten un funcionament discontinu. Tot i que en les èpoques de pluges torrencials o intenses poden portar cabals molt abundants, de varis centenars de metres cúbics. i generar flash floods que poden provocar revingudes més perilloses i catastròfiques que les revingudes dels rius. Gran part de les xarxes principals d’abastament i sanejament discorren enterrades per sota les lleres.

L’absència de dades sobre cabals a la zona de Sant Vicenç de Montalt ens dificulta saber quins són els cabals de cada una de les rieres de la zona. Per saber aquests cabals hem realitzat el mètode dels cabals específic. Aquest mètode serveix per fer estimacions de l'ordre de magnitud esperada, dels cabals d'avinguda, per episodis extraordinaris de l'ordre de 500 anys, en els que ,en funció de les característiques pròpies de la zona, es pren un cabal per km2.En aquest cas podríem estar entre 15 i 20 m3/s i km2 que multiplicarem per les superfícies i així sabrem el cabal.

Un cop calculats aquests cabals sabem que la Riera de Caldetes té un cabal de 99-132 m3/s. Les altres rieres ja tenen un cabal estimat molt petit movent-se en valors molt baixos, el cabal del Torrent d’en Balís és de l’ordre de magnitud de 27-36 m3/s, el Torrent de la Gironella té uns valors molt semblants a la Riera d’en Balís, entre 21-28 m3/s. En canvi la Riera de Sant Vicenç té un cabal estimat de 13,5-18 m3/s i el cabal estimat a la Riera dels Gorgs és de 21-28 m3/s.

El Pla Director de protecció contra avingudes del Maresme, redactat per la Generalitat de Catalunya amb data de novembre de 1992, amb l’objectiu de definir les solucions de correcció del sistema hidrològic, proposar un programa d’inversions a realitzar durant el període 1992-2000, definir una sèrie de reserves d’espai per protegir el sistema hidrològic i garantir l’execució de futures actuacions, no proposa cap actuació específica pel municipi de Sant Vicenç de Montalt.

Aquest pla ha quedat un tant obsolet i caldrà veure la futura planificació d’espais fluvials d’aquestes conques. S’hauran de tenir en compte les propostes d’actuacions específiques que contemplarà, considerant en tot cas que actualment només es faran endegaments o cobertures en casos molt justificats on existeixin possibles danys a zones urbanes, industrials o d’infraestructures ja consolidades i que es tendirà sempre a solucions més respectuoses amb aquests fràgils ecosistemes mediterranis.

Informe Ambiental


Vegetació de les rieres

Les parts baixes de les rieres han estat ocupades, degradades i transformades per l’aparició de nuclis urbans que directa o indirectament han fet desaparèixer gran part de la vegetació de la riera.

La vegetació típica de les rieres gairebé ha desaparegut però tot i així encara queden algunes espècies típiques com per exemple els alocs.

L’aloc, (Vitex agnus-castus), és un arbust caducifoli d’alçària compresa entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors, d’un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l’estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre. Els alocs són un dels hàbitats rars i amenaçats de Catalunya i estan inclosos a la Directiva Hàbitats com hàbitat d’interès comunitari, per això s’haurien de protegir els Torrents i rieres on la presència d’alocs és notable i en aquelles on potencialment podria viure.

Al 2002 es va iniciar un projecte d’estudi dels alocars de tota la comarca, dirigit per la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró conjuntament amb el Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme (CATAM).

Al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt es van estudiar la Riera de Caldes, el Torrent de Canyadell, el Torrent del sot de can Marial, la Riera del Gorg, el Torrent de la Galiota i la Riera de Sant Vicenç. De totes aquestes rieres la que presentava un major nombre d’alocs és la riera de Sant Vicenç (17 alocs l’any 2003), les altres rieres i torrents tan sols presentaven dos alocs cadascuna i el torrent de la Galiota no en presentava cap.

Les principals amenaces per als alocs segons l’estudi són: l’elevat recobriment tant d’arbres com de canyes i les estassades periòdiques sobretot en trams on els torrents són utilitzats com a via de comunicació o sobre els quals hi ha instal·lada una línia elèctrica. També s’arriba a la conclusió que les àrees on l’aloc mostra unes cobertures més elevades són torrents força allunyats de la línea de la costa, degut a la profunda transformació que ha sofert tot el litoral, la urbanització abusiva i l’ocupació de l’espai que ha convertit gran part dels trams finals en carrers asfaltats.

Cal fer una correcta gestió per evitar l’ofegament dels alocars per parts de boscos per evitar que l’aloc no desaparegui de les rieres i torrents de la zona.

Aquestes rieres acaben desembocant al mar i això afecta a la vegetació psammòfila típica de les dunes ,que actualment gairebé ha desaparegut. S’han dut a terme estudis de vegetació de la zona i s’han reintroduït exemplars d’espècies psammòfiles com ara l’Equinòfora (Echinophora spinosa),l’Esporòbol arenari (Sporobulus pungens), el Melgó marí (Medicago marina), l’Agropir mediterrani (Elymus farctus) i la Campaneta de mar (Calystegia soldanella).

Informe Ambiental


Domini Públic Hidràulic

La superfície de domini públic hidràulic no ha estat definida legalment, tot i que en els trams on el curs hídric ha estat canalitzat, soterrat o endegat si que és conegut i delimitat per la zona compresa dins la canalització. Tal i com defineix la legislació actual d’aigües les zones de Servitud i de policia de les rieres han d’evitar entrar en conflicte amb d’altres usos en els llocs on s’endinsen dins de l’àmbit urbà. Cal remarcar que no hi ha presència de rescloses, ni canals de minihidràuliques, ni cap activitat industrial important, ni tampoc recs significatius per activitats agrícoles.

El Real Decret 1/2001 de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües estableix unes franges de protecció de 5m (dph) i de 100m (zona de policia) mesurades a partir de l’alineació que marquen els coronaments dels marges que limiten les lleres. El termeneig de les franges de protecció que indica la Llei d’Aigües no ha estat practicat a la xarxa hídrica de Sant Vicenç de Montalt.

En absència de les llindes del domini públic hidràulic, el Catàleg de protecció de Béns i Paisatges redactat per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt defineix unes franges de protecció per a 5, 10, 25 i 100 metres, mesurades a partir de l'eix ideal del curs d'aigua i

� 5m: es pot assimilar a la llera estricta de les rieres i es correspon

� 10m: protecció estricta que supleix, mentre no es practiqui el termeneig, a la franja que es correspon amb el domini púbic hidràulic.

� 25m: franja complementària per a la protecció dels sistemes naturals de ribera associats a la xarxa hídrica.

� 100 m: franja corresponent a la zona de policia que s’haurà d’ajustar quan es practiqui el termeneig.

També s’han tingut en compte a l’hora de realitzar el POUM les directrius donades per l’ACA, que obliga a establir una franja de protecció de 25 m a ambdós marges de les rieres en sòl no urbanitzable o de 5 m com a mínim en sòl urbà i urbanitzable si no es pot respectar el criteri anterior.

6.2.7.3 Aigües subterrànies

D’acord al que estableix la Directiva 2000/60/CE (Directiva Marc de l’Aigua), el document Masses d’aigua subterrània de Catalunya (ACA) delimita i caracteritza les diferents “masses d’aigua subterrània”, enteses com un aqüífer o conjunt d’aqüífers.

La massa d’aigua corresponent a l’àmbit d’estudi es pot agrupar en dos tipus bàsics: aqüífers mixtos amb permeabilitat intergranular i/o per fissuració, ambdós amb una litologia de terrasses, cons i dipòsits antics. i aqüífers de porositat. Els de fissuració es desenvolupen dins dels substrats granítics i granodiorítics i malgrat que ocupen una major extensió degut a la seva poca

Informe Ambiental


transmissivitat són de poca importància. En canvi els aqüífers de porositat, que s’han desenvolupat en els sediments al·luvials, tenen una importància major ja que són objecte d’explotació en set pous que estan situats, sis a la plana litoral i l’altre al llit de la riera de Caldetes.

Els aqüífers costaners dels Maresme, en general, solen tenir problemes de quantitat i de qualitat, provocats per la sobreexplotació d’aquests, induint a una intrusió salina que es veu intensificada durant els mesos d’estiu quan l’explotació es major, ja que les extraccions d’aigua dolça són més elevades. Tot i que aquesta intrusió salina ha seguit una tendència, en els darrers anys, de disminució

També és remarcable que la majoria dels aqüífers litorals del Maresme, estan fortament contaminats per nitrats ( més de 100 mgr/l) procedents dels lixiviats dels fertilitzants que s’utilitzen en molts conreus de forma inadequada i és per això que aquesta zona ha estat legalment considerada com “Zona vulnerable per contaminació de nitrats de fonts agràries” segons el Decret 283/1998, del 21 d’Octubre, DOGC 2760, de 06-11-98. Tot i que de moment els pous del municipi no s’han vist afectats. Cal valorar que en un decret del 2004 s’ha incorporat com a nova zona vulnerable la del municipi veí de Caldes d’Estrac.

Característiques de la massa d’aigua:

L’Àrea hidrogeològica té una superfície total i aflorant de 444 (km²), la tipologia litològica dominant són els granits i paleozoics. Es tracta d’un aqüífer lliure amb una circulació de tipus predominant porós, els nivells piezomètrics segueixen una direcció de flux general NO-SE.

Respecte a la qualitat de les aigües d’aquesta massa, la fàcies hidroquímica dominant és bicarbonatada i/o sulfatada càlcica i/o magnèsica (Granits i materials paleozoics; Quaternaris al·luvials entre Tiana i Calella), sulfatada i/o clorurada càlcica i/o magnèsica (Quaternaris entre Tiana i Malgrat de Mar).

Informe Ambiental


Figura 6.22. Aqüífer del Maresme (ACA).

No hi ha gaires pressions exercides sobre l’estat químic d’aquesta massa d’aigua, ja que l’activitat ramadera dins al Maresme no és massa important. És una de les comarques que menys dejeccions ramaderes produeix, és calcula una producció total de 677.775 T de N/any. L’activitat agrícola a la zona és de tipus intensiu centrada sobretot a les rieres del maresme i a les zones litorals, els tractaments que es destinen a aquests conreus exerceixen una pressió elevada sobre la massa d’aigua.

Es considera que la pressió sobre la massa d’aigua deguda a l’aplicació de biosòlids es baixa així com també es baixa la pressió exercida pels retorns de reg i recàrrega artificial. Per contra el sòl urbà i industrial si que constitueix una pressió alta sobre l’estat químic de l’aigua.

No hi ha infraestructures ni abocaments industrials importants, com tampoc hi ha dipòsits de residus o runams salins. No hi ha constància d’episodis d’altres contaminants en els aqüífers d’aquest municipi ni tampoc hi ha abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs) ni cap punt d’extracció d’àrids.

Cal remarcar que en els pous més propers a la zona estudiada, Pous de Llavaneres i Arenys, el contingut de ió clorur es troba comprès entre 100-500 mg/litre evidenciant una certa intrusió salina. En els pous que es troben en el municipi que estan gestionats per l’empresa concessionària

Informe Ambiental


SOREA només s’extreu aigua salobre a l’estiu que es barreja amb aigua dolça transvasada de la conca del Ter sense causar cap problema.

La pressió sobre la massa d’aigua deguda a les extraccions és moderada i els recursos disponibles són iguals a les entrades.

Taula 6.14 Masses d’aigua subterrània; Maresme 18 (Font: ACA)

Taula 6.15 Masses d’aigua subterrània; Maresme 18 (Font: ACA)

Així doncs tenint en compte, que la massa d’aigua està formada per aqüífers al·luvials de tipus lliure, amb zones no saturades poc importants,de porositat i permeabilitat elevada i pendent moderada, podem dir que la vulnerabilitat intrínseca del sistema és elevada.

Com ja hem vist l’impacte més important és per organoclorats i nitrats, assolint concentracions puntuals de nitrats superiors als 500mg/l. També presenten valors puntualment elevats les concentracions de sulfats, clorurs

Per tot això arribem a la conclusió que existeix un risc sobre l’estat químic degut sobretot a l’ús de plaguicides i nitrats, tot i que no hi ha risc sobre l’estat quantitatiu, si que hi ha un risc total.

Vulnerabilitat d’aqüífers

L’aqüífer costaner del Maresme es troba sotmès, a la Directiva Marc de l’Aigua, aquesta defineix les masses d’aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà un programa de mesures per a assolir uns objectius. Els articles 5,6 y 7 de la Directiva Marc de l’Aigua tipifiquen i caracteritzen les diferents masses d’aigua inclosa la de la zona estudiada i analitza les pressions existents i els impactes mesurats.

En compliment als articles 6 i 7 de la Directiva Marc de l’Aigua que estableix un registre de zones declarades de protecció especial, la massa d’aigua corresponent al Maresme s’inclou dins el registre de les masses d’aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. La zona d’estudi està considerada com a zona vulnerable en relació a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.,segons la Directiva 91/676/CEE i normativa derivada, pel qual es

Informe Ambiental


designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Pel que fa a les zones humides dependents, no es constata l’existència de cap zona humida d’interès ni ecosistema terrestre relacionats amb els aqüífers descrits per a l’àmbit d’estudi

6.2.7.4 Abastaments i consums

L’abastament d’aigua a Sant Vicenç de Montalt prové majoritàriament de fora de la comarca. L’aigua potable que s’utilitza correspon a aigua del transvasament de la conca del Ter, i és potabilitzada mitjançant una estació de Cardedeu i gestionada per les empreses concessionàries Aigües del Maresme i SOREA.

L’aportació pròpia del poble prové de les aigües subterrànies , gràcies als set pous, sis a la plana litoral i un més al llit de la riera de Caldetes, que s’exploten dins del municipi. Un cop extreta l’aigua, es barreja amb l’aigua importada i aquesta es bombada cap als dipòsits que estan situats a les cotes altes facilitant la distribució per gravetat als diferents punts del terme municipal.

Anteriorment hi havia un problema tècnic degut a la insuficiència de la canonada que aporta aigua del transvasament del Ter, ja que al augmentar la demanda d’aigua, es necessita també augmentar el cabal d’aportació, és per això que cap al 2002 es va augmentar la canonada per intentar atendre l’increment de demanda.

Les pèrdues de la xarxa de distribució, ja sigui per fuites o d’altres motius és aproximadament entre el 10-15%, essent clarament inferiors a les pèrdues que hi ha al conjunt de l’Àrea metropolitana.

El consum d’aigua potable del municipi procedent de les ETAP’s és força elevat, l’any 2007 es van consumir 923.891m3 que equival a uns 480,5 l/hab dia. Aquest és un consum superior en relació als altres municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona degut bàsicament al tipus de residències predominants a la zona, residències de tipus unifamiliar amb piscines i jardins. La gran quantitat de jardins provoca que el consum sigui sensiblement superior al d’altres municipis de l’Àrea metropolitana. Val a dir que en l’últim any s’ha produït un lleuger descens en consum tal i com es reflexa a la Taula 6.17.

Taula 6.16 Consum d’aigua municipal (m3) del municipi de Sant Vicenç de Montalt

Any 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

2007 1.651,0010 6.820,00 12.498,00 9.284,00

Taula 6.17 Consum d’aigua privat (m3) del municipi de Sant Vicenç de Montalt

10 Les dades referents al primer trimestre no inclouen tots el comptadors del municipi.

Informe Ambiental


Any Consum privat m3/any l/hab dia

2006 1.100.164 587,9

2007 923.891 480,5

Taula 6.18 Consum d’aigua total (m3) del municipi de Sant Vicenç de Montalt

Any Consum total (públic+privat) m3/any

2007 954.144

Font: Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

Com es pot apreciar en les dades de la Taula 6.16 el consum públic augmenta considerablement durant els mesos d’estiu (juliol, agost i setembre) probablement perquè durant aquesta època s’incrementen el número de regs dels parcs i jardins.

Aquest consum tan elevat d’aigua fa que s’hagi de considerar l’opció ecosistèmica per a la gestió de demanda, que inclou mesures d’eficiència en el consum, com per exemple, reduir les fuites de la xarxa d’abastament, la reutilització de les aigües regenerades, així com un seguit de mesures per a racionalitzar el consum domèstic, amb un seguit d’estratègies d’estalvi com el recull de l’aigua de pluja per a maximitzar l’optimització de l’estalvi en el consum.

La reducció del consum tan elevat és un dels principals objectius de l’Ajuntament, ja que com sabem l’aigua és un recurs escàs, i tot i que el sistema de preus actuals és esglaonat no ha estat suficient per a induir a un menor consum d’aigua, de manera que en èpoques estivals l’ajuntament es veu obligat a prendre mesures per a reduir-ne el consum.

6.2.7.5 Sanejament:

Segons els programes de desenvolupament del Pla de Sanejament de Catalunya realitzat per l’administració per a millorar l’estat del riu i d’acord amb els objectius de compliment de la Directiva Marc de l’aigua hi ha dos programes de desenvolupament.

� El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005) que té com a objectiu principal definir totes les actuacions destinades a reduir la contaminació originada per l’ús domèstic de l’aigua.

� El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials (PSARI 2003) s’emmarca inicialment en la Directiva 91/271/CEE sobre sanejament d’aigües residuals urbanes, la Directiva 76/464/CEE i les altres directives relatives a l’abocament de substàncies perilloses.

Informe Ambiental


Instal·lacions de sanejament i nivells de cobertura

Les diferents urbanitzacions de la zona, Supermaresme, la Ferrera Nord i Les Bouganvilles no disposen d’una xarxa de clavegueram connectada a la xarxa de sanejament. Supermaresme i la Ferrera disposen de fosses sèptiques mentre que Les Bouganvilles disposa d’una petita depuradora que aboca a la riera Gironella.

La resta d’aigües residuals si que estan connectades a la xarxa de sanejament municipal i són recollides per una xarxa de clavegueres que les porta als col·lectors del Consell Comarcal situats al municipi de Sant Andreu de Llavaneres situat al marge occidental del terme municipal .

El Consell Comarcal del Maresme segons “El reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals de la comarca del Maresme” es l’encarregat de gestionar la depuradora de Sant Andreu de Llavaneres. Aquesta depuradora és de tipus biològic i va entrar en funcionament l’any 1999, està gestionada pel Consell Comarcal del Maresme. Fins ara no es reutilitza l’aigua depurada però per contra si que es reutilitzen els fangs que són tractats per una altre planta. Un cop tractada l’aigua aquesta és abocada a un col·lector que transcorre per sota del llit de la riera d’en Balís on comença un emissari submarí de vora d’un quilòmetre.

El PSARI té poca incidència atesa la manca de indústries significatives generadores d’aigües residuals no domèstiques.

Segons el PSARU 2005 està previst en primer escenari (el prioritari) la canalització de les aigües pluvials i residuals de Montalt Parc.

Segons l’actualització del 2007 del PSARU, és candidata a la programació, la construcció d’una EDAR i col·lectors de la Plana d’en Manent��

Amb aquestes actuacions es considera adequadament solventat el sanejament de les aigües residuals del municipi.

Principals fonts de Contaminació.

Pel que fa a les aigües superficials sinó hi ha problemes en sobreeixidors, no existeix cap font significativa de contaminació. Totes les aigües residuals són o seran conduïdes a sistemes de sanejament que garanteixen un impacte mínim en el medi receptor que en aquest cas en condicions normals és el mar, atès que s’evacuen un cop depurades per emissaris submarins.

Això no obstant caldrà una diagnosi acurada afí i efecte de determinar precisament possibles punts, on es puguin produir sobreeiximents,que afectin als cursos d’aigües superficials,que en aquest cas serien vulnerables atesa la nul·la dilució en condicions normals.

Informe Ambiental


En tot cas el medi més contaminat és el subterrani degut a l’elevat contingut de nitrats que presenta l’aqüífer del Maresme degut a la utilització d’adobs químics en les explotacions agrícoles i/o de jardineria.

6.2.8 Sòls

6.2.8.1 Contaminació dels Sòls

Les principals fonts de contaminació dels sòls són: l’emmagatzematge incorrecte de productes i/o residus provinents d’activitats Industrials, els abocaments incontrolats de residus o aigües residuals, els bidons soterrats o els antics enterraments de residus, la runa industrial, els accidents en el transport de mercaderies, l’ús incorrecte de pesticides i/o adobs, el clavegueram en mal estat i la deposició de contaminants atmosfèrics.

El conjunt d’aquests factors genera una contaminació dels sòls i de les aigües, tant les superficials com les subterrànies, també genera evaporació de compostos volàtils, i contaminació de la flora i la fauna entre d’altres.

A Sant Vicenç de Montalt al no existir una activitat industrial important, abocaments incontrolats ni activitat ramadera, es pressuposa que no hi ha presència de sòls contaminats. En el cas que hi hagués contaminació aquesta podria ser deguda per la presència de nitrats procedents de fonts agràries, degut a la utilització d’adobs químics en les explotacions agrícoles i/o de jardineria.

6.2.9 Ambient Atmosfèric

6.2.9.1 Qualitat atmosfèrica

Sant Vicenç de Montalt es troba inclòs a la Zona de Qualitat de l’Aire 7 al Maresme. En aquesta zona existeix només una estació completa de qualitat de l’aire, que es troba ubicada en el municipi de Mataró, dins un àrea urbana. Addicionalment hi ha tres estacions de partícules, dues d’elles es troben també a Mataró i un altra a Tiana. En el Municipi de Sant Vicenç de Montalt no es troba cap estació de Qualitat de l’aire.

Degut a les limitacions d’informació existents, per a l’anàlisi de la qualitat de l’aire a Sant Vicenç de Montalt s’ha assumit la informació de les estacions indicades per a la zona 7, com vàlida per a aquest municipi. Aquestes estacions són relativament recents, donant informació només des de finals de l’any 2005.

Segons el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (2008), per al període analitzat (2005-2007), les dades indiquen que, per a la majoria dels contaminants (diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, benzè, plom, monòxid de carboni, d’arsènic, cadmi i níquel) els valors registrats estan per sota dels valors límit vigents.

Respecte a les mesures d’ozó troposfèric, els nivells assolits durant els anys 2006-2007 són inferiors als valors objectiu per a la protecció de la salut humana i la vegetació d’aplicació l’any

Informe Ambiental


2010 i superiors als objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. L’any 2006 s’ha detectat superació horària del llindar d’informació a la població però cap superació del llindar d’alerta.

Pel que fa a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, l’any 2007 s’ha superat el valor límit diari en un punt de mesurament industrial ubicat a Mataró (Cros) respecte dels 4 punts de mesurament de què disposa aquesta zona. Per l’any 2008 no es registra cap superació del límit diari. Apart de l’any 2007, els registres dels darrers anys no mostren cap superació dels valores límits vigents.

Aquest valors indiquen que Sant Vicenç de Montalt té una qualitat de l’aire que es troba per sota dels límits que regulen la qualitat de l’aire a Espanya, encara que, puntualment, es va observar alguna superació dels límits de partícules, però es va presentar a un únic punt dels quatre existents a la zona.

En aquest sentit, els mapes de Capacitat del territori indiquen que, excepte els NOx, el territori té una alta Capacitat, és a dir, que el medi ambient té una alta Capacitat per assimilar la contaminació sense arribar a la superació dels límits d’immissió legals.

En el cas dels NOx, els mapes de Capacitat mostren que el municipi té una Capacitat moderada per assimilar aquest contaminant, bàsicament degut a la presència de les carreteres C-32 i NII que per a l’any 2006 tenien un trànsit de 48.000 i 25.100 vehicles diaris respectivament (veure els mapes següents).

Figura 6.23 Mapa de Capacitat del territori. Partícules

Partícules

Informe Ambiental


Figura 6.24 Mapa de Capacitat del territori CO.

CO

Figura 6.25 Mapa de Capacitat del territori SO2

SO2

Informe Ambiental


Figura 6.26 Mapa de Capacitat del territori. NOx

NOx

6.2.9.2 Soroll

El municipi de Sant Vicenç de Montalt és una àrea amb poca activitat econòmica. Els usos del sòl són principalment residencials

Per tant les principals fonts emissores de sorolls són les infraestructures de transport, tant de vehicles rodats com ferroviaris i l’activitat de la construcció.

L’accés per carretera és pot realitzar per l’autopista C-32, per la Nacional II o per la BV-5031, les tres són vies molt transitades ja que hi ha una alta mobilitat des del Maresme cap al Barcelonès, principalment per motius de feina.

Un altre focus d’emissió es l’ocasionat per la xarxa de trens. Per arribar a Sant Vicenç de Montalt s’ha d’agafar la línea de Tren (Renfe-rodalies) fins a l’estació de Caldes d´Estrac, amb la línia 1 i 2 de Rodalies (Barcelona-Maçanet-Barcelona) i desprès accedir al Bus de Sant Vicenç, que comunica les diferents zones del poble. Aquesta línia te una freqüència de pas d’aproximadament 30 minuts, el que pot causar certes molèsties a les residències properes a la via del tren.

L’últim focus d’emissió important seria el causat per l’activitat de la construcció que, tot i ser molt important, en principi no ha de causar moltes molèsties tot i que pot generar sorolls puntuals i discontinus.

Informe Ambiental


Legislació

D’acord amb els criteris de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i en compliment de la Llei 16/2002 de Protecció Contra la Contaminació Acústica amb les previsions del Real Decreto 1367/2007 de desenvolupament de la Ley 37/2003 del Ruido

Per tal d’incorporar la zonificació per usos establerta pel Real decret 1367/2007 als mapes de capacitat acústica, s’inclou per a cada zona de sensibilitat acústica, una subclassificació en funció dels usos:

Taula 6.19 Zonificació acústica

Valors límit d’immissió en dB(A)

Zonificació acústica del territori

Ld(7h-21h) Le(21h-23h) Ln(23h-7h)

Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50

Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55

Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60

Ld , Le, Ln = índexs d’immissió de soroll perl període de dia, vespres i nit respectivament

Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent:

Informe Ambiental


Taula 6.20 Zonificació acústica. Valors límit d’immissió

Valors límit d’immissió en dB(A)

Zonificació acústica del territori

Ld(7h-21h) Le(21h-23h) Ln(23h-7h)

Zona de sensibilitat acústica alta (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - -

(A2) Predomini del sòl d´ús sanitari, docent i cultural

55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl dús residencial 60 60 50

Zona de sensibilitat acústica moderada (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infrastructures de transport existents

65 65 55

(B2) Predomini del sòl dd’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

Zona de sensibilitat acústica baixa (C)

(C1) Recreatius i d’espectacle 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

(C3) Sectors del territori afectats per sistemes generals

- - -

En els usos del sòl (A2), (A4) i (B2) el valor llímit d’immissió s’incrementarà en 5 dB (A) i en l’ús (C1) en 2 dB(A) pera les zones urbanitzades existents.

Així mateix, es preveu que els ajuntaments hauran d’elaborar, en el termini de 3 anys, La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Un cop elaborada la llei els ajuntaments han d’aprovar el mapa de capacitat acústica per a determinar la capacitat acústica del territori establint zones de sensibilitat acústica en l’àmbit del municipi.

En el Ple, celebrat el 26 d´abril de 2007,a l’Ajuntament de Sant Vicenç, es va aprovar el Mapa de Capacitat Acústica del municipi que ha estat elaborat, pels tècnics del Consell Comarcal que han establert una delimitació del territori municipal. En aquest ple i d’acord amb els criteris de la D.G.Q.A les tres zones de sensibilitat acústica en les que s'ha delimitat el territori municipal són:

� Zona de sensibilitat acústica alta (color verd): comprèn aquells sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

� Zona de sensibilitat acústica moderada (color groc): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll on es troben serveis, petites activitats, àrees comercials i d’habitatge urbà travessades per les vies de trànsit de desplaçament intern de la ciutat, etc.

Informe Ambiental


� Zona de sensibilitat acústica baixa (color vermell): admet una percepció elevada del soroll com les zones industrials, zones lúdiques com àrees de discoteques i bars, les grans artèries viàries de l’àmbit urbà, etc.

Figura 6.27. Mapa capacitat acústica zona Sant Vicenç de Montalt Sud Font: Ajuntament St. Vicenç

Informe Ambiental


Figura 6.28. . Mapa capacitat acústica zona Sant Vicenç de Montalt Nord Font: Ajuntament St. Vicenç

Informe Ambiental


6.2.9.3 Contaminació lluminosa

El Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya s’elabora seguint els criteris establerts a l’article 5 del Decret 82/2005 i pren com a punt bàsic de referència el planejament urbanístic.

El mapa preveu diverses zones de protecció, atenent d'una banda la necessitat de mantenir una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana; i, de l’altra, la protecció tant com sigui possible dels espais naturals i la visió natural del cel de nit.

Aquests dos eixos determinen finalment la concreció de quatre tipologies de zones de protecció, des de les E1, de màxima protecció envers la contaminació lluminosa, a les E4, corresponents als espais d'ús intensiu a la nit, de menor protecció.

Zones E1

Són les zones de màxima protecció envers la contaminació lluminosa i corresponen a les àrees coincidents amb:

- els espais d’interès natural

- les àrees de protecció especial

- les àrees coincidents amb la xarxa Natura 2000.

Zones E2

Es considera zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural, d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la xarxa Natura 2000.

Zones E3

Són les àrees que el planejament urbanístic qualifica de sòl urbà o urbanitzable.

Zones E4

Són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats comercials, industrials o de serveis, i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que l’haurà d’aprovar. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar el mes de desembre de 2007 el mapa de la protecció del medi envers la contaminació lluminosa a Catalunya.

Informe Ambiental


Una vegada s’hagi rebut el mapa l’Ajuntament haurà de formular un pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior existent del seu municipi segons la zonificació prevista. L’Ajuntament pot proposar modificacions raonades a la zonificació dels seu terme municipal i en el cas d’aprovar-se canvis en el planejament urbanístic haurà de notificar-ho a efectes de la seva revisió.

En el Ple de l’Ajuntament celebrat el dia 13 de desembre de 2007 s’aprovà inicialment el Pla d’adaptació a la Normativa de Contaminació Lluminosa.

Figura 6.29 Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa

Segons el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa, al municipi de Sant Vicenç de Montalt trobem zones de protecció moderada (zones E3) que són zones de sòl urbanitzable i que ocupen gairebé la meitat de la superfície del municipi i l’altre meitat correspon a zones de protecció màxima (zones E1) situades en zones de sòl no urbanitzable. També trobem una zona de protecció màxima davant de les costes del municipi que correspon a l’espai de Xarxa Natura 2000 Costes del Maresme ES 5110017

Informe Ambiental


Segons la zona de protecció envers la contaminació lluminosa a que pertany la il·luminació, es determina el tipus i les característiques de la il·luminació que s'hi pot instal·lar.

6.2.9.4 Contaminació electromagnètica

Encara que no existeix una normativa que reguli la instal·lació d’emissors de camps electromagnètics l’ímpacte ambiental i social de les instal·lacions potencialment generadores és evident.

En aquest sentit existeix una sèrie de recomanacions i normativa sectorial respecte a intensitats i temps d’exposició, així com, distàncies mínimes de seguretat de fonts emissores a edificis, construccions, vies de comunicació etc , d’obligat compliment.

Algunes de les principals fonts de contaminació electromagnètica i paisatgística sobre el territori són: les línies d’alta tensió, les estacions, subestacions generadores d’electricitat, centres de transformació, les instal·lacions de telecomunicacions i telefonia.

La proliferació d’infraestructures de radiocomunicació i torres radioelèctriques ha condicionat la necessitat d’ordenació. El Pla d’Ordenació d’Infraestructures de radiocomunicació (en endavant POAIR) ha procurat aportar les claus en aquest sentit.

Consideracions generals i criteris per a l’Ordenació

En els últims temps s’ha produït un increment de les instal·lacions de telefonia mòbil al Maresme, provocant l’aprovació d’una ordenació ambiental per establir mesures de prevenció i control necessàries per disminuir la incidència sobre l’entorn i el paisatge.

Aquesta ordenació és el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil. En les demarcacions no urbanes aquest decret preveu que una Comissió Tècnica adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge doni tràmit d’audiència a totes les operadores d’infraestructures de radiocomunicacions en els processos d’ordenació.

En la comarca del Maresme encara no s’ha començat a treballar en la planificació del POAIR (Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació), no obstant està prevista una proposta abans que finalitzi l’any 2008.

Emissions d’antenes de telefonia

Per a calcular les emissions d’antenes de telefonia, la Generalitat de Catalunya, va posar en marxa al 2004 el projecte SMRF (Sistema de Monitorització de Radiofreqüència) que supleix la imperceptibilitat dels camps electromagnètics, mitjançant mesures objectives dels nivells de radiacions, que permeten donar tranquil·litat als ciutadans. Actualment consta de 84 equips de control distribuïts en 73 municipis de les comarques catalanes. La legislació que ho regula és el Decret de la Generalitat de Catalunya 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació (DOGC 3404 de

Informe Ambiental


7.06.2001), que fixa els nivells màxims permesos de camps electromagnètics i especifica com a valor més restrictiu per a telefonia mòbil un nivell en camp elèctric de 27 V/m.

Les mesures que s’han pres demostren que a Catalunya els nivells de radiacions obtinguts són molt baixos i que no sobrepassen els límits proposats per la Generalitat, per la International Commission on Non-IOnizing Radiation Protection, per l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea.

En el cas de Sant Vicenç de Montalt no es disposa de dades. Les estacions més properes són la de Mataró i la de Canet de Mar, ambdues compleixen àmpliament la normativa de referència no superant els 27 V/m. L’estació de Mataró durant el període 01/12/2007 - 29/02/2008 ha registrat un valor mig de 1,78 V/m i un valor màxim de 2,14V/m complint àmpliament la normativa de referència i l’estació de canet de Mar amb valors una mica més alts registrant un valor mig durant el període 01/12/2007 - 29/02/2008 de 3.73 V/m i un valor màxim de 4,26 V/m.

Aquests aparells mesuren dades les 24 hores del dia i les tramiten al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). En cas que els nivells d’emissió arribin als límits establerts, es reben les alertes al centre de control i una unitat mòbil d’inspecció ,del CTTI,realitza unes mesures de camp notificant-les al Ajuntament corresponent i al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Centres emissors de Televisió Analògica i Digital

Actualment hi ha 3 centres emissors de televisió a prop de Sant Vicenç de Montalt:

� Sant Andreu de Llavaneres

� Caldes D’Estrac

� Arenys de Munt

Informe Ambiental


.

Figura 6.30. Mapa dels centres emissors de televisió analògica i digital. Font: Gencat

Ubicació de les torres i antenes instal·lades.

Degut a la falta d’informació, ja que encara no ha estat realitzat el POAIR de la comarca del Maresme, no disposem de l’ubicació de les torres i antenes instal·lades.

6.2.10 Residus

6.2.10.1 Model Gestió residus

El model de gestió dels residus municipals ve regulat pel compliment de llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora de residus, amb les modificacions i desenvolupaments legals vigents.

Per aconseguir els objectius que fixa la Llei, es preveu la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica, amb caràcter obligatori a tots els municipis de més de 5.000 habitants així com la disposició d’un servei de deixalleria

Aquesta Llei determina que els municipis són els responsables de la gestió del residus municipals generats al municipi, considerant com a parts de la gestió les operacions de: recollida,transport, valorització i disposició final. També estableix que els Ajuntaments han de promoure la valorització dels residus municipals, entenent per valorització les operacions de recollida selectiva i el servei de deixalleria municipal.

La recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar. La recollida selectiva i el reciclatge permeten

Informe Ambiental


estalviar recursos escassos i part de l’energia necessària per a la fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges. A més a més aquesta recollida selectiva contribueix a la reducció de les emissions de CO2 ja que es fomenta l’estalvi de matèries primeres, aigua, i energia en la fabricació de diferents materials i així s’envia una quantitat menor de residus als dipòsits controlats.

Per junta de Govern Local de Sant Vicenç de Montalt de data 13 d’octubre de 2005, es va aprovar inicialment el Pla de Gestió de Residus Municipals elaborat des de la Regidoria de Medi Ambient.

El 2006 es va implantar el nou sistema de recollida selectiva dels residus municipals assolint uns bons resultats com podem veure ,ja que hi hagut un increment notable de la recollida selectiva. L’empresa UTE Arca del Maresme – CESPA, S.A., va posar en marxa el dia 1 de desembre de 2006 el nou servei de recollida selectiva, amb el model conegut com a contenidor de vorera. Així doncs, al costat dels contenidors on es llença el rebuig, es troben uns contenidors de color marró, per dipositar les bosses amb la matèria orgànica que es genera domèsticament.

Figura 6.31. Recollida Percentatge de recollida selectiva de cadascuna de les fraccions.

Font: Ajuntament Sant Vicenç de Montalt

��

FORM25%

RSU57%

ENVASOS6%

PAPER I CARTRÓ8%

VIDRE4%

A Sant Vicenç de Montalt també es realitza la recollida segregada dels residus domèstics i dels comercials, fet que permet evitar els desbordaments als carrers i facilita una major neteja viària.

Una altre mesura que ha pres l’ajuntament de Sant Vicenç de Montalt és la d’instaurar nous horaris: un nocturn pel rebuig i la fracció orgànica, i altre diürn per la fracció selectiva per així evitar molèsties ocasionades pel soroll, A més a més l’Ajuntament ha triplicat el número de contenidors existents a la vila per a agilitzar el servei. Les diferents àrees d’aportació, que compten amb cinc contenidors, un per a cada una de les fraccions, s’han ubicat en els carrers i sectors de la vila, en funció de la ràtio poblacional.

Informe Ambiental


Figura 6.32. Situació contenidors recollida selectiva. Font: Ajuntament St.

Vicenç de Montalt

La FORM (fracció orgànica de residus municipals) recollida selectivament a Sant Vicenç de Montalt va ser de 859.560 en l’any 2007. La recollida és fa a través de la instal·lació de contenidors per a la matèria orgànica.

S’han realitzat diverses campanyes de conscienciació a la població per a implicar més a la població.

6.2.10.2 Producció de residus urbans per zones i sectors, i distribució estacional

El dia 1 de gener de 2004 va entrar en vigor la Llei 15/2003 de 13 de juny que modifica la Llei 6/1993 sobre residus. Aquesta obliga a tots els titulars d’activitats comercials i industrials amb residus assimilables a comercials, a gestionar els residus que generin a la seva activitat i els seus costos.

A Sant Vicenç de Montalt hi ha els següents barris, Les ànimes, Baix Poble. El Balís, Marques de Casa riera, Riera de Torrentbó Sant Vicenç de Montalt, Regadiu Nord i Sud, Supermaresme i la Farrera, essent Sant Vicenç Montalt el nucli amb major població (2700 habitants aproximadament) seguit de Baix poble (1100 habitants aproximadament). S’estima que la majoria d’aquesta població són residents continus, no estacionals. La tipologia predominant d’habitatges són habitatges aïllats i adossats, gran part d’aquest destinats a segona residència que poc a poc s’han anat convertint en primeres residències.

La recollida selectiva, sobretot pel que fa a la fracció orgànica, per una població variable repartida en una superfície gran, fa pràcticament inviable una gestió equiparable al nucli urbà de la població.

Informe Ambiental


Tenint en compte les característiques dels habitatges de la zona (unifamiliars amb jardí en molts casos), s’ha optat per la gestió de la FORM mitjançant la incentivació de l’autocompostatge domèstic, amb l’objectiu de fomentar la reducció de la fracció orgànica dels residus municipals que va a parar als contenidors de rebuig.

6.2.10.3 Instal·lacions de recollida dipòsit i tractaments existents i previstes

Sant Vicenç de Montalt ofereix un servei de recollida, transport i tractament de residus comercials separats en les fraccions de vidre, paper/cartró, envasos, fracció orgànica i rebuig de manera segregada o separada de la recollida comercial. Tot i que aquest servei que ofereix l’ajuntament no és obligatori, és una alternativa de com gestionar els residus.

Disposa del Servei de Deixalleria Municipal ubicada a Sant Andreu de Llavaneres i propietat de l’Ajuntament d’aquest municipi, per dipositar residus especials com ara olis, pneumàtics, piles, bateries, residus urbans com ara electrodomèstics, fustes, tèxtil i d’altres residus com ara runes d’obres menors o restes de jardí.

Taula 6.21. Estadístiques de declaració de residus industrials

Residus industrials declarats classificats per tipologies segons declaració 2005

Municipi de SANT VICENÇ DE MONTALT (El Maresme)

Descripció tipus de residu Especials Inerts No especials Total %

Residus oliosos (olis, greixos i hidrocarburs) 0 0 0 0 0 Residus animals 0 0 18 18 78,26 Residus vegetals 0 0 1 1 4,35 Plàstics 0 0 2 2 8,7 Productes minerals i ceràmics 0 0 0 0 0 Envasos industrials 0 0 0 0 0 Varis 0 0 0 0 0

TOTAL 0 0 23 23 100

Totes les dades són en tones Residus industrials declarats desglossats per activitats industrials segons declaració 2005


Descripció de l'activitat industrial Especials Inerts No especials Total %

Alimentació 0 0 19 19 82,61 Tèxtil i confecció 0 0 2 2 8,7 Fusta i suro 0 0 1 1 4,35 Altres indústries 0 0 0 0 0

TOTAL 0 0 23 23 100

Totes les dades són en tones Residus industrials declarats en funció del tractament segons declaració 2005


Tipus de tractament Especials Inerts No especials Total % Valorització externa 0 0 1 1 4,35 Deposició controlada 0 0 0 0 0 Gestió no especificada 0 0 22 22 95,65

TOTAL 0 0 23 23 100

Totes les dades són en tones

Informe Ambiental


Tal i com es pot observar en la Taula 6.21 els residus Industrials declarats classificats per tipologies demostra la poca activitat industrial de la zona. En el 2005 es van generar 23 tones de residu de les quals 19 tones provenien d’indústries alimentàries, dos tones més d’indústries tèxtils i confecció i una tona més d’indústries de fusta i suro. El tractament de pràcticament la totalitat d’aquests residus segons la declaració del 2005 és per una gestió no especificada, només es coneix el tractament per valorització externa d’una tona.

Taula 6.22 Estadístiques de producció de residus municipals al 2007

MES/ANY FORM RSU ENVASOS PAPER I CARTRÓ VIDRE

DESEMBRE-06 56.300 119.940 17.000 14.440 5.450 GENER-07 60.240 111.820 15.260 21.200 16.560 FEBRER-07 48.140 100.680 7.680 15.980 9.230

MARÇ-07 56.280 130.020 16.200 18.280 11.790 ABRIL-07 67.480 130.010 19.380 20.080 11.940 MAIG-07 72.320 150.700 13.200 25.970 10.000 JUNY-07 70.000 166.900 24.750 28.240 16.920

JULIOL-07 85.420 195.120 25.520 33.240 25.930 AGOSTO-07 111.840 203.320 25.820 24.140 19.400

SETEMBRE-07 75.300 169.520 15.320 19.050 19.220 OCTUBRE-07 60.420 143.720 12.840 21.140 0

NOVEMBRE-07 46.420 154.540 14.200 17.250 0 DESEMBRE-07 48.900 144.280 13.960 22.310 0

Total 859.060 1.920.570 221.130 281.320 146.440

Font: Agència Catalana de Residus

Cal remarcar que la producció d’aquests residus municipals són d’àmbit domèstic i comercial. La major recollida de residus corresponen a la de residus sòlids urbans amb 1.920.570 Kg recollits, seguit de la FORM amb gairebé 860.000 kg,

Segons dades del 2007 la producció Kg/hab/dia és de 1,78., la mitjana de generació de residus per habitant i dia a Catalunya durant el 2007 va ser de 1,64 kg . Segons aquestes dades la producció de residus a Sant Vicenç de Montalt és lleugerament superior a la mitja.

6.2.11 Energia

Segons consta a l’informe anual del Servei d’Informació Energètica Municipal corresponent a l’any 2007 el consum total d’energia va ser de 2.063.134 Kwh, dels quals 1.754.496 kwh corresponen a energia elèctrica i la resta 308.638 Kwh corresponen a gas.

Del total referit, 831.785,40 kwh han estat subministrats a equipaments i la resta, 1.231.281 Kwh a enllumenat públic. Respectivament el 40,32 % i 59,68 %.

Energies renovables

El camp de futbol municipal de Sant Vicenç de Montalt disposa de plaques solars tèrmiques.

Informe Ambiental


7. AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ PROPOSADES

L’avaluació ambiental durant l’elaboració del POUM, en què es decideix el model territorial a adoptar, resulta necessària per evitar problemes futurs en el desenvolupament de les seves actuacions. En aquest cas, l’esquema dels models territorials plantejats, és a dir, les alternatives d’ordenació, es centren en dues alternatives possibles:

� Alternativa 0: Planejament preexistent i evolució del municipi en absència del nou Pla proposat.

� Alternativa 1: Proposta del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i evolució en base a aquest.

Més enllà d’una breu descripció d’alternatives, mitjançant la identificació dels efectes globals d’aquestes, es realitzarà una avaluació ambiental de les alternatives contemplades, en base a vàries categories:

� Model territorial i ocupació del sòl. El potencial de creixement

� Cicle de l’aigua

� Millora de l’eficiència energètica

� Gestió de Residus

� Millora de la qualitat ambiental i paisatgística

� Gestió del Patrimoni natural i cultural

Informe Ambiental


7.1 ALTERNATIVA 0. EL PLANEJAMENT VIGENT.

La Alternativa 0 reflexa en aquest estudi la situació actual, corresponent al planejament vigent al municipi de Sant Vicenç de Montalt: el Text refós de les normes urbanístiques del planejament general del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, publicat el 27 de juliol de 2005.

El Text Refós, encarregat de refondre el conjunt de Modificacions Puntuals esdevingudes posteriorment a la Revisió de les Normes subsidiàries de planejament, publicades el 14 de maig de 1986, ha vist així mateix com amb posterioritat a la seva publicació, s’han aprovat dues noves Modificacions, corresponents als sectors Sot del Camp i Golf Maresme (veure taula següent):

Taula 7.1. Data de publicació i àmbit dels instruments de planejament aprovats a Sant Vicenç de Montalt11.

Revisió-adaptació (NNSS) 14-may-1986 Revisió de les Normes subsidiàries (NNSS) de planejament

Modificació (NNSS) 17-nov-1988 Modif. NNSS. Entorn Cementiri

Modificació (NNSS) 01-dic-1989 Modif. NNSS. Entorn Conjunt Parroquial Casa de la Vila

Modificació (NNSS) 26-mar-1990 Modif. NNSS. Finca Can Marial

Modificació (NNSS) 13-sep-1991 Modificació puntual de les NNSS de planejament a l'Hotel El Forn

Modificació (NNSS) 02-mar-1992 Modificació puntual de les NNSS de planejament per a la instal·lació d'un Camp de Golf

Modificació (NNSS) 27-ene-1993 Modificació puntual de les NNSS de planejament al sector núm. 7 la Costa

Modificació (NNSS) 09-sep-1998 Modificació puntual de les NNSS de planejament a la finca que llinda amb el restaurant de Can Marial

Modificació (NNSS) 27-sep-1999 Modificació puntual de les NNSS de planejament per a la ubicació d'una zona industrial

Modificació (NNSS) 23-may-2001 Modificació puntual de les NNSS de planejament a l'àmbit del casc antic

Modificació (NNSS) 13-feb-2006 Modificació puntual de les NNSS de planejament per a la implantació de dues línies d'ensenyament primari i d'un centre d'ensenyament secundari a la Unitat d'actuació Sot del Camp

Modificació (NNSS) 10-jul-2007 Modificació punt. de les NNSS de planejament a l'àmbit de Golf Maresme

Pla parcial d'ordenació 10-feb-1988 P.P. Can Gasull

Pla parcial d'ordenació 15-feb-1989 P.P. La Farrera

Pla parcial d'ordenació 24-may-1989 P.P. Can Boada

Pla parcial d'ordenació 27-jul-1990 P.P. Sector 8, La Plana de l'Andreu

Pla parcial d'ordenació 20-ago-1990 P.P. Sector 10, Can Ripoll

Pla parcial d'ordenació 09-sep-1992 Pla parcial Can Canal

Pla parcial d'ordenació 10-jul-1996 Modificació del Pla parcial del sector 3PP, Camí del Cementiri

Pla parcial d'ordenació 11-nov-1996 Pla parcial sector núm. 6 Riera del Gorg

Pla parcial d'ordenació 04-dic-1997 Pla parcial d'ordenació del sector núm. 7 La Costa

Pla parcial d'ordenació 09-sep-1998 Modificació de l'article 30 de les Ordenances del Pla parcial de la Farrera

Pla parcial d'ordenació 25-jul-2000 Pla parcial d'ordenació del sector núm. 13

Pla parcial d'ordenació 18-feb-2003 Pla parcial d'ordenació del sector número 11, el Pedró

Pla especial 07-nov-1988 P.E.R.I. Entorn Cementiri

Pla especial 27-sep-1999 Pla especial de reforma interior Fontmitjana

Pla especial 27-sep-1999 Pla especial de reforma interior el Pont

Pla especial 03-abr-2002 Pla especial de reforma interior del nucli antic

Text refós normes urbanístiques 27-jul-2005 Text refós de les normes urbanístiques del planejament general

11 Font: Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.

Informe Ambiental


La situació actual del municipi de Sant Vicenç de Montalt ha estat analitzada, des de diferents àmbits, als apartats anteriors corresponents a l’Anàlisi i valoració ambiental municipal, referents al medi natural i humà al terme municipal.

Atenent-nos a les dades que mostrava el document de Memòria del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, aprovat provisionalment l’any 2003, la distribució actual de superfícies al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, prèvia a l’entrada en vigor de la classificació proposada pel nou POUM, seria la que mostra la taula següent:

Classificació del sòl a Sant Vicenç de Montalt segons Planejament Vigent

SÒL URBÀ 233,61 ha

SÒL URBANITZABLE 129,71 ha

SÒL NO URBANITZABLE 426,68 ha

TOTAL TERME MUNICIPAL 790,00 ha

Analitzar el potencial d’habitatges contemplat al planejament vigent, així com els habitatges pendents, ens permet una aproximació a l’estat de consolidació d’aquest planejament. La taula següent mostra, en base a les Normes Subsidiàries vigents, els habitatges existents al municipi de Sant Vicenç de Montalt, distribuïts per la seva tipologia, tot incorporant desenvolupaments recents, així com els habitatges pendents de construcció12:

POTENCIAL D'HABITATGES SEGONS PLANEJAMENT VIGENT

Nucli històric 203

Unifamiliar agr. 960

Plurifamiliar aïllada 463

Unifamiliar aïllada 823

Antiga ordenació 1.260

Protecció edificació 24

Pendents 140

3.873

Golf 318

La Plana de l'Andreu 45

Camí del Pedró 86

Can Canal 48

Can Manen 27

524

Totals pendents 664

Total lliures 4.287

Total HPO (2,5% total) 110

Total 4.397

12 Annex a la memòria del text refós. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt.

Informe Ambiental


El total d'habitatges pendents: 140 habitatges a l'estructura urbana consolidada actual, sumats als 524 sectors i unitats d'actuació pendents, donen un total de 664 habitatges pendents al municipi. Aquesta xifra suposa un 18% dels 3.73313 habitatges existents actualment al municipi de Sant Vicenç de Montalt. Dit d'una altra manera, els habitatges pendents actualment representaran, un cop assolida la consolidació del municipi, un 15% dels habitatges totals.

Les dades de la Memòria social del POUM estimen la dimensió mitjana de la llar a Sant Vicenç en 2,60 habitants per llar en el període 2007-2017. Tot i tenir en compte que les dades d'habitatges existents i pendents corresponen tant a habitatges de primera com de segona residència (amb una tendència clara a la primera residència), l'increment de població derivat de la consolidació de les NNSS actuals pot ser, encara, important.

Així, en base a la taula anterior, i per tant tenint en compte els usos residencials al municipi de Sant Vicenç de Montalt, pot considerar-se que el nivell de consolidació del planejament vigent al municipi de Sant Vicenç de Montalt és moderat. Els majors creixements pendents es concentrarien a la zona del golf.

7.2 ALTERNATIVA 1. EL NOU PLANEJAMENT I EVOLUCIÓ RESPECTE LA

SITUACIÓ ACTUAL

Partint de l’Alternativa 0, analitzada a l’apartat anterior, i de l’estructura del sòls existent, s’avaluen les previsions de creixement del municipi en base a les classificacions i qualificacions definides al nou planejament, així com el potencial d’habitatges que s’hi defineix. A continuació es mostra la distribució de la superfície municipal segons el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal:

Taula 7.2. Distribució de la superfície de Sant Vicenç de Montalt, prevista al nou POUM.

Classificació del sòl a Sant Vicenç de Montalt segons POUM

SÒL URBÀ14 355,7 ha

SÒL URBANITZABLE 51,5 ha

SÒL NO URBANITZABLE 377,1 ha

TOTAL TERME MUNICIPAL 784,4 ha

Atenent a les propostes del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, a continuació es presenta el potencial de nous habitatges contemplats al POUM. És important aclarir que aquest potencial d’habitatges suposaria tenir també en compte aquells que, contemplats ja al planejament vigent, no hagin estat encara construïts, i per tant suposaria la suma dels habitatges pendents i els definits de nou pel POUM15.

13 Dada procedent de l'Annex a la memòria del text refós, del POUM de Sant Vicenç de Montalt. Cal dir, però, que el document de memòria social estima el parc d'habitatges actual a Sant Vicenç de Montalt en 3.053 habitatges, i 192 en construcció. 14 Contempla el sòl urbà consolidat (incloent sistemes) i no consolidat. 15 Tot tenint en compte les modificacions que el nou Pla introdueixi respecte els sectors ja existents.

Informe Ambiental


POTENCIAL QUALIFICAT DE NOU PEL POUM

lliures HPP

L'Arqué 69 47

Riera del Gorg 18

Les Ànimes 10

Costa Nord 10 20

Vila Blanca 70 113

Sot del Camp 126 147

Can Mora 71 89

Rosalmar 20

394 416 810

Nova creació 1.05816 416 1.474

Proporció d'HPP en relació al total 51,36%

Potencial total habitatges al municipi de Sant Vicenç de Montalt 5.207

Habitatges totals principals 3.457

Total habitatges de 2a residència

Habitatges 2a residència 1.744

20 % Plurif. aïllada i a.o. 345

60 % unif aïllada 494

50 % unif agrupades 480

60 % Golf 191

40 % Sectors nous 240

Potencial habitatges HPP 526

Hab SUC 110

Nova creació 416

Compliment de l'art. 73 de la Llei 18/2007

Proporció d'HPP en relació al potencial d'habitatge principal 15,22%

Cal dir que alguns dels sectors inclosos al potencial d'habitatges qualificat de nou pel POUM, corresponen a sectors existents prèviament a les NNSS vigents (és el cas, per exemple de Riera del Gorg o Costa Nord, amb Pla Parcial aprovat).

Segons les taules incloses a l'Annex 3. Potencial d'habitatges, de la memòria del text refós del POUM de Sant Vicenç de Montalt, el potencial d'habitatges qualificat de nou pel POUM suma un

16 Xifra corresponent a la suma del potencial d'habitatges lliures qualificats de nou pel POUM, amb els habitatges pendents segons planejament vigent.

Informe Ambiental


total de 810 habitatges, dels quals 416 són habitatge públic protegit. Aquests 810 habitatges, sumats als 664 habitatges corresponents a la consolidació de les Normes Subsidiàries de planejament, sumen un total de 1.474 habitatges pendents de construcció, i per tant atribuïbles al que es considera com a Alternativa 1.

7.3 COMPARACIÓ ALTERNATIVES

Un cop descrites de manera global les dues alternatives d’anàlisi considerades: Alternativa 0 o Planejament Vigent, i Alternativa 1 o nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, es realitza en aquest apartat una avaluació ambiental comparativa d’aquestes Alternatives, en base a les principals categories ambientals:

1. Model territorial i ocupació del sòl. El potencial de creixement

2. Cicle de l’aigua

3. Millora de l’eficiència energètica

4. Gestió de Residus

5. Millora de la qualitat ambiental i paisatgística

6. Gestió del Patrimoni natural i cultural

Atenent a aquests aspectes ambientals, es porta a terme una primera estimació dels efectes globals de cadascuna de les alternatives, valorant la preferència per cadascuna d’elles en base a l’aspecte ambiental analitzat.

Les anàlisi efectuades es presenten en format de taula amb dos camps principals:

� Anàlisi d’alternatives: es realitza una anàlisi global de tipus descriptiu/qualitatiu, atenent a les diferències de les dues alternatives pel que fa als seus efectes respecte l’aspecte ambiental corresponent.

� Valoració d’alternatives: es realitza una primera estimació de la intensitat de l’impacte que representa cadascuna de les alternatives sobre les categories ambientals considerades, amb l’objectiu de tenir una primera visió clara de les diferències entre elles.

Informe Ambiental


Model territorial i ocupació del sòl. El potencial de creixement

Anàlisi d’alternatives

La nova distribució de classificacions del sòl al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt és el primer efecte evident de l’Alternativa 1. L’increment del sòl urbà a l’alternativa 1 (derivat dels creixements proposats a la 0), forma part de l'actualització de les dades de l'estructura del sòl actual. Per la seva part, la previsió de nou Sòl Urbanitzable pot considerar-se un nou consum de sòl.

Alt. 0 Alt. 1

SÒL URBÀ 233,61 ha 355,7 ha

SOL URBANITZABLE 129,71 ha 51,5 ha

SOL NO URBANITZABLE 426,68 ha 377,1 ha

Per altra banda, el potencial d'habitatges segons les NNSS vigents, la consolidació de les quals s'estima en 664 habitatges pendents, contrasta amb el nou potencial d’habitatge definit al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, composat pels 664 habitatges pendents a NNSS sumats als 810 qualificats de nou, el que suposarien un increment de 1.474 habitatges de nova construcció, de manera que de nou la transformació del municipi derivat de l’Alternativa 0 seria molt més conservadora que aquella derivada del nou Planejament o Alternativa 1.

L’alternativa 1 manté el perfil residencial del municipi. Els nous sectors qualificats com a nou Sòl Urbanitzable per aquesta Alternativa (anteriorment Sòl No Urbanitzable) es composen íntegrament per usos residencials, sense incloure noves zones d’activitat econòmica. L’alternativa 1 introdueix nou habitatge de tipus plurifamiliar, trencant lleugerament amb la tendència unifamiliar aïllada de l’estructura municipal.

El model territorial que el nou planejament expressa no manté diferències significatives respecte la situació actual, ni amb la natural evolució que del planejament vigent es derivaria.

Valoració d’alternatives

Ocupació del sòl Intensitat de l’impacte

Alternativa 0 0 Alternativa 1 1-2 *Compatible=0, Moderat=1, Sever=2, Crític=3

Informe Ambiental


Cicle de l’aigua


Respecte a les rieres i torrents que conformen l’hidrologia del municipi es preveuen efectes positius respecte al planejament vigent. L’Alternativa 0 no contempla la definició legal de la superfície de domini públic hidràulic, les normes de protecció vigents estableixen que la distància mínima de separació entre les edificacions i les rieres o torrents ha de ser de 9 m o de 4,5 m si es troba dins del Casc Antic. L’Alternativa 1 tot i que segueix sense definir la superfície de domini públic, defineix unes franges de protecció mesurades a partir de l'eix ideal del curs d'aigua :

� 5m: assimilable a la llera estricta de les rieres


� 100 m: franja corresponent a la zona de policia que s’haurà d’ajustar quan es practiqui el desllindament.

Tanmateix l’increment d’ocupació del sòl provoca un efecte negatiu sobre l’aqüífer ja que s’incrementa la superfície impermeabilitzada fet que contribueix a la disminució la recàrrega de l’aqüífer.

El creixement poblacional derivat del nou planejament comportarà un augment del consum d’aigua. Tot i que l’augment del consum serà força elevat, el nou planejament preveu millores pel que fa a la gestió de les aigües no contemplades a l’Alternativa 0, com la recollida separada de les aigües pluvials i la reutilització d’aquestes.

Pel que fa al sanejament l’Alternativa 1 preveu connectar a la xarxa de sanejament municipal les aigües residuals

de les urbanitzacions del municipi que encara no estan connectades.


Cicle de l’aigual Intensitat de l’impacte

Alternativa 0 2 Alternativa 1 1 *Compatible=0, Moderat=1, Sever=2, Crític=3

Informe Ambiental


Millora de l’eficiència energètica


L’increment poblacional associat a l’augment d’habitatges del nou planejament comportarà un increment de l’energia utilitzada. Pel que respecte a l’eficiència energètica no es preveuen efectes sobre aquesta si es continuen fent servir criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica en les noves construccions i es continua potenciant l’ús d’energies renovables.


Millora de l’eficiència energètica Intensitat de l’impacte


Informe Ambiental


Gestió de Residus


L’Alternativa 1 contempla la creació de nous habitatges el que comportarà un increment de la població que derivarà en un increment de la generació de residus.

El efectes generats derivaran de l’increment en la generació de residus però també de les iniciatives que s’adoptin per tal de minimitzar al màxim la generació residus en origen, el reciclatge i la recollida selectiva. El nou planejament derivat del POUM haurà de definir les infraestructures necessàries per tal que la gestió dels residus es faci correctament.


Gestió de Residus Intensitat de l’impacte


Informe Ambiental


Millora de la qualitat ambiental i paisatgística


Augment del nivell d’emissions/immissions associades a l’increment poblacional derivat del nou planejament. L’increment poblacional comporta un augment de la mobilitat i per tant de les emissions associada aquesta. En el nou planejament s’ inclou un estudi d’avaluació de la mobilitat generada. Les variacions en la qualitat de l’aire es preveuen poc significatives.es

La construcció de nous habitatges implica la necessitat d’estendre l’enllumenat públic per donar cobertura a les noves urbanitzacions. Cal preveure el potencial increment de la contaminació lumínica mitjançant l’aplicació de la Normativa de Contaminació Lluminosa vigent. L’actual planejament contempla un Pla d’Adequació de l’enllumenat públic per evitar la contaminació lluminosa aprovat pel Ple de l’Ajuntament. L’Alternativa 1 contempla mesures per evitar dita contaminació.

Potencials variacions en la qualitat acústica del municipi derivades de l’augment de la mobilitat associat a l’increment poblacional. Caldrà aplicar mesures preventives –relacionades amb la mobilitat- i correctores com les que preveu l’Alternativa 1 d’apantallament acústic de les àrees sensibles definides a partir del mapes sònics elaborats per aquesta finalitat.

En quant a la contaminació electromagnètica tant el planejament vigent com el nou planejament promouen el soterrament de les línies de distribució de l’energia elèctrica.

Pel que fa a la qualitat paisatgística el nou planejament inclou el Catàleg de Protecció de Béns i Paisatge (veure fitxa següent), en el que s’estableixen les directrius per tal de protegir les diferents unitats paisatgístiques del municipi.


Millora de la qualitat ambiental i paisatgística Intensitat de l’impacte


Informe Ambiental


Gestió del Patrimoni natural i cultural


El Catàleg de protecció de béns i paisatges de Sant Vicenç de Montalt, representa un avanç significatiu en la gestió del patrimoni natural i cultural del municipi, atribuïble a l’Alternativa 1. Atenent a l’Article 69 de la Llei 2/2002 de 14 de març, aquest Catàleg s’inclou dins la documentació del POUM, suposa un avanç en la protecció, conservació i millora dels béns naturals, paisatgístics, arquitectònics i culturals del municipi.

El Catàleg delimita uns àmbits de protecció, que inclouen no només el Sòl no urbanitzable, sinó també sistemes (camins i rieres) i parcs i jardins públics. Això suposa una protecció més àmplia i específica, alhora que es porta a terme un inventari del patrimoni al municipi, tant de bens com de paisatges.

Per altra banda, l’Article 17 del Catàleg de protecció de béns i paisatges: Objectius de protecció, preveu la formulació del Pla especial de protecció i desenvolupament sostenible del Sòl no urbanitzable de Sant Vicenç de Montalt, que determinarà, amb detall, els usos i les activitats que es potenciaran, permetran o prohibiran, tot determinant el sistema de gestió del sòl no urbanitzable.


Ocupació del sòl Intensitat de l’impacte

Alternativa 0 0 Alternativa 1 + 2 *Compatible=0, Moderat=1, Sever=2, Crític=3

Informe Ambiental


8. DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE

L’ALTERNATIVA ADOPTADA

8.1 ASPECTES METODOLÒGICS

La detecció dels impactes previsibles derivats de l’execució del Pla d'Ordenació Urbanística General de Sant Vicenç de Montalt, així com la determinació de mesures correctores per a cadascun dels efectes considerats, s’han portat a terme considerant tant el medi físic com el medi humà i social.

La informació elaborada es presenta en taules d’identificació i caracterització d’impactes i, seguidament, es fa una descripció d’aquells impactes que per les seves implicacions requereixen d’un tractament més detallat. Cadascun dels aspectes o paràmetres ambientals considerats ha estat valorat quantitativament pel grup de tècnics, discutint les puntuacions atorgades fins a assolir un acord raonable.

Els impactes i la seva valoració es presenten en format taula. En primer lloc, s'inicia amb una petita taula nidada on la primera columna s’assenyalen els factores o vectors ambientals afectats pel pla. La segona columna conté una categorització dels impactes segons la classificació establerta per la legislació, i la tercera columna correspon a la intensitat de l’impacte detectat, valorat de 0 a 3, d’acord amb el criteri d’intensitat descrit a l’apartat anterior. Posteriorment es fa una descripció dels impactes, i de les mesures correctores contemplades.

Les previsibles conseqüències ambientals, és a dir, la caracterització dels impactes

significatius detectats, es realitzarà d’acord als criteris definits al RD 1131/88, de 30 de septiembre, Reglamento para la ejecución del RD Legislativo 1302/86, de julio, de Evaluación de Impacto Ambiental, que són:

Caràcter: respon a la consideració positiva (+) o negativa (-) respecte l’estat de l’entorn previ a l’acció a desenvolupar. Indica si l’actuació té conseqüències beneficioses o perjudicials. En el cas de no poder preveure la naturalesa d’aquestes conseqüències, es considera de caràcter desconegut.

Origen: informa de les causes que ocasionen l’aparició de l’efecte considerat. Així, l’efecte pot ser conseqüència directa (D) de l’acció del projecte o indirecta (I), sent l’origen la coexistència de diferents accions exercides tant pel projecte com per elements aliens a aquest.

Addició: fa referència a l’efecte final que pot ser observat al produir-se diferents efectes definits independentment. Així, es distingeix un efecte simple (S), si aquest no es veu modificat per altre; sinèrgic (Si), si l’efecte es veu incrementat de manera no lineal per l’aparició d’un efecte simultàniament. S’han de considerar els efectes acumulatius (A), definits com aquells l’aparició

Informe Ambiental


dels quals sovint és conseqüència d’una addició de conseqüències, donat que l’entorn es incapaç d’assimilar-los.

Detecció: fa referència a la manifestació de l’efecte en el temps, després de que s’hagi produït l’acció que el desencadena. Així, es definirà l’efecte a curt termini (C) si la seva aparició es detecta dins del primer any, a mig termini (M) quan l’efecte consegüent apareix abans de cinc anys, i a llarg termini (L) si les conseqüències es donen després de cinc anys.

Durada: es considera que un efecte és temporal (T) quan la seva manifestació desapareix després d’un cert temps d’operació, mentre que serà permanent (P) quan s’allargui durant tot el temps de funcionament.

Reversibilitat: té en compte la possibilitat, dificultat o impossibilitat de que el medi pugui tornar de forma temporal a la situació anterior. Es parla d’efectes reversibles (Rv) o d’efectes irreversibles (Iv).

Aparició: informa sobre la manera en la que es manifesta l’efecte. Es parla d’aparició periòdica (Pr) quan es manifesta de manera intermitent però mantinguda en el temps; o d’aparició irregular (Ir) si es donen de forma esporàdica i imprevisible.

Variabilitat: es parla d’efectes continus (Cn) quan es manifesta amb una alteració constant en el temps, i discontinus (Dc) quan l’alteració varia irregularment.

Recuperació: informa de la possibilitat de retornar, de manera natural o mitjançant l’acció humana, a les característiques de l’entorn o a altres que, si bé no són idèntiques, permeten la continuïtat del funcionament de l’ecosistema en una situació anàloga a la prèviament existent. Es classifiquen en recuperables (Rc) i irrecuperables (Ic).

Extensió: dóna idea de la superfície de l’àrea afectada. Es parla d’efectes localitzats (Lc) si es tracta d’una zona concreta i restringida, i d’extensos (Ex) quan l’afectació es més difusa i abasta una àrea major.

Per a cada acció estudiada, i després de caracteritzar els efectes produïts, segons les categories indicades, es proposa una qualificació de l’impacte produït en base a la capacitat de minimització o anul·lació dels efectes que produeix. Així, cada impacte es pot considerar:

Compatible (0): si la recuperació de l’element ambiental afectat s’aconsegueix cessant l’activitat, no deixant cap senyal de les accions exercides. En aquest cas no són necessàries mesures correctores.

Moderat (1): en condiciones naturals, la recuperació de les característiques inicials de l’entorn necessitarà de cert temps. Tot i així, la incorporació de mesures correctores aconseguirà que l’entorn no es vegi afectat o que la seva recuperació sigui quasi immediata després del tancament de l’activitat.

Informe Ambiental


Sever (2): sense mesures correctores mai no podrà aconseguir-se la recuperació ambiental desitjable. Tot i això, amb la introducció de mesures correctores i transcorregut un cert temps després d’exercida l’acció, es restabliran les característiques prèvies de l’entorn.

Crític (3): la magnitud de l’impacte és superior a la que podria considerar-se acceptable. Tot i l’adopció de mesures correctores que puguin suavitzar la pèrdua de qualitat ocasionada, la recuperació és impossible d’acord amb l’estat actual de la tecnologia.

8.2 IDENTIFICACIÓ, CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES SOBRE EL

MEDI

Model territorial i ocupació del sòl

Paràmetres afectats Caracterització impacte Intensitat de l’impacte

1. Consum racional de sòl D S Si P C/M Rc Cn Lc 1 2. Equilibri en la capacitat d’acollida D S Si P C/M Rc Cn Lc 1-2 3. Mobilitat sostenible D S Si P C/M Rc Cn Lc/Ex 1 4. Ordenació del sòl no urbanitzable - D S P C/M Rc Cn Lc 2-3 5. Connectivitat social inter-barris i Espais

de cohesió social D S Si P C/M Rc Cn Lc 1

6. Contenció funcional / dinàmiques socials I Si P C/M Rc Cn Lc 1

Descripció dels efectes ambientals

1. Les noves classificacions de sòl contemplades al POUM suposen, evidentment, un nou consum de sòl lliure. Això no obstant, part de la superfície classificada com a sòl urbanitzable, així com a sòl urbà no consolidat, mantenien aquesta classificació al planejament anterior, i per tant no serien atribuïbles a la redacció del nou planejament. Concretament, són 4 els sectors en sòl urbanitzable anteriorment classificats com a sòl no urbanitzable: VilaBlanca, Sot del Camp, Can Mora i Rosalmar, que sumen un total de 39,7 ha.

Tenint en compte la superfície de sòl ocupat o potencialment ocupat per habitant (sòl urbà + sòl urbanitzable + sistemes) estimada al document de NNSS, i prenent com a referència una superfície total al municipi de 7,9 km2 (790 ha) podem considerar que la consolidació del planejament urbanístic actual suposaria una ocupació urbana del sòl del 46%. Per la seva banda, tenint en compte les superfícies del nou POUM objecte d'estudi, aquest percentatge es convertiria en el 51,5%.

Alt. 0 Alt. 1

SÒL URBÀ 233,61 ha 355,7 ha

SOL URBANITZABLE 129,71 ha 51,5 ha

SOL NO URBANITZABLE 426,68 ha 377,1 ha

Malgrat que la major part de zones de creixement venen a consolidar el sòl urbà ja existent, o s'ubiquen (en el cas dels sectors) en continuïtat amb altres zones ja urbanitzades, alguns dels sectors classificats com a sòl urbanitzable no segueixen criteris de compactació del sòl urbà. Especialment el Sector Can Manent, la Plana de l'Andreu (amb Pla Parcial ja aprovat) i, en menor mesura, Can Mora, es situen fora del sòl urbà del municipi. Per la seva banda, la definició de 19 Polígons d’Actuació en sòl urbà, suposa una actuació de millora i rehabilitació urbana, i en ocasions de recuperació d’espais intersticials al nucli.

2. Segons el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme, “la Memòria

Informe Ambiental



Social és el document d’avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d’accés a l’habitatge”. Atenent a les conclusions obtingudes aquesta Memòria Social, annexa al projecte del nou POUM, el potencial d’habitatge destinat a primera residència previst al Planejament assegura la capacitat d’absorbir la demanda d’habitatge del municipi per als propers deu anys.

Per altra banda, afirma també que la proposta de POUM preveu acuradament les reserves de sòl per atendre les necessitats del potencial de població de Sant Vicenç a l’horitzó del Pla, pel que fa a les seves necessitats d’equipaments amb les instal·lacions existents i programades.

Des del punt de vista del medi natural, i la seva capacitat per absorbir el creixement previst, cal dir que part del desenvolupament urbà definit al nou POUM entra en conflicte amb les determinacions de protecció del sòl no urbanitzable corresponent a figures de protecció jeràrquicament superiors. En base a la protecció efectuada pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), el Sector Residencial Vila Blanca, es troba inclòs a l'àmbit C3 del Pla Director. Tal i com diu el propi Pla: "per imperatiu de la consideració especial que li fa el Pla director, resta preservat de qualsevol alteració de la seva classificació per part del planejament urbanístic general". Així, la classificació d’aquests àmbit de protecció com a sòl urbanitzable suposaria una transformació d’un sòl de valor ambiental, havent de mantenir la classificació de sòl no urbanitzable17.

Per altra banda, i encara que actualment es troba en fase d'informació pública, el Pla territorial parcial metropolità de Barcelona defineix estratègies per als nuclis urbans en el seu àmbit d’aplicació. Concretament, i pel que fa al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, s’estableix a l’àmbit del Sector de sòl urbanitzable Can Manent l’estratègia urbana de manteniment del caràcter rural. Tanmateix, defineix el teixit com a àrea especialitzada residencial, amb capacitat de desenvolupament. Caldrà avaluar detalladament l'afectació al "caràcter rural" del desenvolupament definit.

3. El perfil residencial del municipi, i el fet que el nou POUM redunda en aquesta especificitat dels usos urbans, mantindrà una alta mobilitat generada. El fet de presentar una estructura urbana dispersa, amb una mínima plurifuncionalitat, manté la supremacia del vehicle privat, especialment pel que fa als desplaçaments exteriors.

Segons l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada del Pla General d’Ordenació Municipal de Sant Vicenç de Montalt, malgrat que es pot esperar un increment en termes de viatges, no hi haurà un canvi d'ús marcat que generi un tipus de mobilitat diferent. Pel que fa al vehicle privat, els sectors de nou desenvolupament generaran 2.015 moviments de cotxes/dia, sumats a 296 de moto.

Seguint amb les conclusions de l'estudi de mobilitat, les línies d’autobús interurbà, que donen servei al municipi, permeten connectar-ho amb els municipis de Caldes d’Estrac, Llavaneres i Mataró, i cobreixen els nous sectors de desenvolupament del POUM, a excepció del sector Can Manen i la Plana de l’Andreu, que es mantenen aïllats, a més de 500 m de l'oferta de transport públic actual (amb un total de 93 habitatges pendents, segons dades del POUM).

Pel que fa a la definició de mesures per a la promoció de xarxes de mobilitat per a vianants i ciclistes, davant de l’expectativa de creixement de la mobilitat en vehicle privat, el POUM no explicita el traçat de les mateixes. Tanmateix, l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada especifica la necessitat de creació d'itineraris per a desplaçaments de qualitat a peu i en bicicleta, tant fins a parades d'autobús, estació de RENFE i centre del municipi, així com per a la connexió amb els nuclis ja consolidats. La promoció del transport intern a peu és fonamental des del punt de vista tant de la cohesió interbarris com de la pròpia connectivitat d’aquells barris

17 Segons s'informa des de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, resta pendent de sentència el recurs contenciós administratiu interposat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Informe Ambiental



on no hi arribi el transport públic.

4. El planejament proposat respecte el SNU Segons el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), el sector en sòl urbanitzable nº5, Residencial Vila Blanca, forma part de les Unitats Territorials de Regulació de sòl costaner (UTR-C), i concretament de la tipologia UTR-C3: Torrent de Gironella. Atenent a les determinacions del Pla Director envers el règim urbanístic del sòl, el sòl no urbanitzable costaner 3 resta preservat de qualsevol alteració de la seva classificació per part del planejament urbanístic general. El planejament proposat no resulta acord amb les determinacions del PDUSC.

A més del Sòl No Urbanitzable Costaner 3 (Unitat Territorial de Regulació Costanera: UTR-C3), al municipi de Sant Vicenç de Montalt existeixen altres subcategories regulades pel Pla Director, entre les quals destaquen dos sectors identificats UTR-CE (Unitat Territorial de Regulació Costanera Especial). Són els sectors de Ca l'Arqué i Sot del Camp. Tanmateix, en tant que no ha de passar a ser necessàriament sòl no urbanitzable costaner, pot se objecte de transformació a través de l'adaptació del Pla general urbanístic municipal.

5. El municipi de Sant Vicenç de Montalt, com s’ha mostrat a l’Anàlisi i valoració ambiental municipal, presenta un conjunt de barris, urbanitzacions, o realitats aïllades, poc relacionades entre sí. Alguns dels conjunts residencials de superior ocupació de superfície: Supermaresme o la Ferrera, per la seva estructura en ciutat jardí, i la distància existent amb altres sectors del municipi, mantenen un aïllament físic, i fins i tot un perfil residencial propi. Aquesta disgregació de la població en unitats i realitats pròpies separades, pot afeblir el concepte de Sant Vicenç de Montalt com a aglutinador de la identitat social conjunta de la població. Afavorit també per una interacció reduïda amb la resta dels barris del municipi, o fins i tot amb el seu centre principal, molts habitants es poden identificar més amb unitats urbanes més moleculars (el seu barri) que amb el global del municipi.

El nou Planejament, i concretament alguns dels nous sectors definits per a “completar” la trama urbana (especialment Can Manen i la Plana de l'Andreu), mantenen aquest situació d’aïllament. Tanmateix, per altra banda, la finalització d'unitats urbanes no consolidades permetrà millorar la continuïtat urbana, el que podria derivar en una millora de la comunicació inter-barris.

6. El model territorial que el nou planejament expressa no manté diferències significatives respecte la situació actual, ni amb la evolució natural que del planejament vigent se’n derivaria. El Pla no proporciona un model encaminat a la mixtura entre els usos productius, els residencials i terciaris, augmentant la funcionalitat en la ciutat, reduint, de retruc, la mobilitat generada pel sistema urbà.

Al seu temps, la mobilitat exterior que genera aquesta tipologia urbana dificulta la potenciació de dinàmiques socials al propi municipi.

Descripció de mesures correctores

• Atenent a les directrius del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona, en fase d'Informació pública, el Pla hauria d’aprofitar l’existència de nuclis amb capacitat per a convertir-se en noves centralitats al municipi, per a aglutinar tant la presència d’espais comuns de relació, com per a potenciar la presència d’activitat econòmica i serveis d’escala municipal i fins i tot supramunicipal.

• Les Unitats Territorials de Regulació de Sòl Costaner (UTR-C) definides al Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), inclouen, com s’ha dit, el sector en sòl urbanitzable nº5, Residencial Vila Blanca, dintre dels àmbits PDUSC com a UTR-C3. En base a la obligació de preservar la classificació urbanística de qualsevol alteració per part del planejament urbanístic municipal, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt hauria de considerar la classificació d’aquest àmbit com a sòl no urbanitzable.

• Des de l’Estudi de Mobilitat Generada, adjunt al POUM de Sant Vicenç de Montalt es planteja la necessitat

Informe Ambiental



d’una inversió en espai públic, concretament en la creació d’itineraris per a desplaçament a peu de qualitat (accessibles), així com la necessitat d’una xarxa de carrils bici que connecti els centres generadors/atractors. Aquesta millora, així com la millora del servei d’autobús urbà, segons l’estudi, minimitzaria l’efecte de llunyania d’alguns dels barris més aïllats.

Veure Propostes de mesures correctores, a l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada del Pla General d’Ordenació Municipal de Sant Vicenç de Montalt.

• L'Article 17 del Catàleg de protecció de béns i paisatges: Objectius de protecció, preveu la formulació del Pla especial de protecció i desenvolupament sostenible del Sòl no urbanitzable de Sant Vicenç de Montalt, que determinarà, amb detall, els usos i les activitats que es potenciaran, permetran o prohibiran, tot determinant el sistema de gestió del sòl no urbanitzable.

• L'estudi de mobilitat generada, adjunt al POUM de Sant Vicenç de Montalt, declara la necessitat de definir una xarxa d'itineraris a peu, còmoda i accessible que permeti a la població municipal accedir als principals pols d'atracció del municipi.

De la mateixa manera, el planejament ha de permetre la creació d'espais públics de cohesió, afavorint la integració de la població en la vida del municipi, reduint l'aïllament dels barris i zones més segregades en favor de la cohesió social. Per tant, caldria afegir, així mateix, la mateixa importància de facilitar l'accessibilitat a altres barris del propi municipi, creant recorreguts amigables per al vianant.

Informe Ambiental


Cicle de l’aigua


1.Regulació usos zones inundables D S Si P Rc Cn Lc 1 2.Recollida pluvials. Permeabilitat superfícies D S Si P Rc Cn Lc 0-1 3.Minimitzar el consum d’aigua D S Si P Rc Cn Lc/Ex 2 4 Protecció zones aqüífers D S Si P C/M Rc Cn Lc 1 5 Xarxa de sanejament D S Si P C/M Rc Cn Lc 0


1.En absència de les termes del domini públic hidràulic, el Catàleg de protecció de Béns i Paisatges defineix unes franges de protecció per a 5, 10, 25 i 100 metres, mesurades a partir de l'eix ideal del curs d'aigua:

� 5m: es pot assimilar a la llera estricta de les rieres.

� 10m: protecció estricta que supleix, mentre no es practiqui el termenat, a la franja que es correspon amb el domini púbic hidràulic.


� 100 m: franja corresponent a la zona de policia que s’haurà d’ajustar quan es practiqui el termenat.

També s’han tingut en compte a l’hora de realitzar el POUM les directrius donades per l’ACA, que obliga a establir una franja de protecció de 25 m a ambdós marges de les rieres en sòl no urbanitzable, o de 5 m com a mínim, en sòl urbà i urbanitzable si no es pot respectar el criteri anterior.

A l’article 8 del Catàleg de Protecció de Béns i Paisatges associat al nou planejament es fa referència a la redacció del Pla especial de la xarxa de rieres i torrents i del paisatge associat. Aquest pla ha d’establir: el termenat del domini públic i altres franges de servitud (juntament amb l’Agència de l’Aigua); la protecció dels cursos naturals per frenar la seva degradació; la renaturalització de les lleres antropitzades per rescabalar-les de l’estat de degeneració actual; la protecció dels sistemes de transport o mines; la recuperació dels vogis i la millora de les condicions actuals de les fonts, basses i canals de reg.

2. El nou planejament preveu la separació i canalització de les aigües pluvials així com la utilització d’aquestes per al reg de les zones verdes del municipi.

En les parcel·les d’habitatges unifamiliars de superfície superior a 1000 m2, i en les edificacions aïllades d’ús plurifamiliar de superfície superior a 2000 m2, es preveurà la recollida d’aigües pluvials, amb un dipòsit mínim de 6 m3, per la seva reutilització per al reg.

Segons la normativa associada al nou planejament, per tal de reduir els efectes de la impermeabilització del sòl en les revingudes , es limitaran les àrees pavimentades dins l’espai lliure de les parcel·les a un màxim d’un 20% en les parcel·les de superfície superior a 1000 m2 i d’un 30% en les parcel·les de superfície inferior aquesta. L’àrea a pavimentar s’indicarà i superficiarà en el mateix projecte per a la petició de la llicència d’obres d’edificació. No obstant l’increment de nova superfície ocupada farà minvar la permeabilitat del terreny.

Les rieres de Sant Vicenç al seu pas pel centre del municipi es troben fortament antropitzades, en molts casos estan asfaltades o formigonades evitant així la permeabilitat i recàrrega de l’aqüífer. Segons el nou planejament no es permetrà les pavimentacions de les lleres de les rieres i es mantindran amb el seu llit de sorra.

Informe Ambiental


Cicle de l’aigua

3. La tipologia d’habitatge més habitual a Sant Vicenç de Montalt és l’unifamiliar, aquest tipus d’habitatge té un consum més alt d’aigua que els habitatges plurifamiliars. Amb el nou planejament tot i que es continuaran construint habitatges unifamiliars s’incrementa considerablement els habitatges plurifamiliars i per tant es minimitza el consum d’aigua, no obstant l’increment poblacional associat al nou planejament comportarà un augment del consum.

Any Consum privat m3/any l/hab dia

2006 1.100.164 587,9

2007 923.891 480,5

Segons la Memòria social, tenint en compte l’evolució passada de la dimensió mitjana de la llar al municipi i municipis veïns, s’estima una dimensió mitjana de la llar al voltant dels 2,60 habitants per llar en els propers deu anys. Tenint en compte aquesta dada, es realitza una estimació del potencial de consum d'aigua,

Nom sector Habitatges Habitants equivalents Consum d'aigua (l/dia)

POTENCIAL D'HABITATGES SEGONS PLANEJAMENT VIGENT

Pendents 128 333 159.910

Golf 318 827 397.373

La Plana de l'Andreu 45 117 56.218

Camí del Pedró 86 224 107.632

Can Canal 48 125 60.062

Can Manen 27 70 33.635

652 1.696 814.830

POTENCIAL QUALIFICAT DE NOU PEL POUM

L'Arqué 116 302 145.111

Baix Poble 36 94 45.167

Riera del Gorg 18 47 22.583

Les Ànimes 10 26 12.493

Costa Nord 30 78 37.479

Vila Blanca 183 476 228.718

Sot del Camp 273 710 341.155

Can Mora 160 416 199.888

Rosalmar 20 52 24.986

846 2.201 1.057.580

Nova creació 1.498 3.897 1.872.410

L'alt consum mitjà registrat a Sant Vicenç de Montalt, derivat principalment de la tipologia unifamiliar d'habitatges predominant al municipi, dóna com a resultat unes xifres significativament altes de consum d'aigua diari derivat del creixement previst, tant l'associat al creixement d'habitatges vinculat al planejament vigent, com aquell qualificat de nou pel POUM. Cal dir, tanmateix, que els nous creixements previstos al municipi, proposen en una part important una tipologia d'habitatges plurifamiliar, poc present actualment al municipi, definint per tant un lleuger canvi de tendència en la tipologia constructiva del municipi. Aquesta tipologia presenta un consum d'aigua associat menor que la tipologia actual, i per tant és previsible que les dades resultants seran inferiors a les calculades amb l'habitatge unifamiliar com a referència.

4. Sant Vicenç de Montalt es troba situat sobre un aqüífer de tipus porós. Aquest aqüífer es troba explotat per mitjà de set pous dels quals es treu aigua per consum domèstic. L’escolament de l’aigua de pluja contribueix a la recàrrega de l’aqüífer.

Amb el creixement urbanístic s’incrementa la superfície ocupada i per tant augmenta la impermeabilització del

Informe Ambiental


Cicle de l’aigua

terreny provocant així una disminució de la recàrrega de l’aqüífer.

5. Les aigües residuals estan connectades a la xarxa de sanejament municipal i són recollides per una xarxa de clavegueres que les porta als col·lectors del Consell Comarcal situats al municipi de Sant Andreu de Llavaneres situat al marge occidental del terme municipal. Algunes urbanitzacions com Supermaresme, la Ferrera Nord i Les Bouganvilles no disposen d’una xarxa de clavegueram connectada a la xarxa de sanejament. Supermaresme i la Ferrera disposen de fosses sèptiques mentre que Les Bouganvilles disposa d’una petita depuradora que aboca a la riera Gironella.

Les noves construccions proposades pel nou planejament estaran connectades a la xarxa de sanejament i aquesta estarà separada de la recollida de les aigües pluvials. El nou planejament inclou actuacions de connexió a la xarxa de la urbanització de Supermaresme, però no recull cap actuació a la urbanització de la Ferrera.


1. Promoure el termenat del domini públic hidràulic dels cursos hídrics, previ a actuacions de conservació i restauració de les lleres i la seva vegetació, per evitar conflictes d'usos i minimitzar afectacions causades per revingudes.

1./2 .Evitar la pavimentació i la modificació de les lleres de les rieres així com l’alteració o interrupció del recorregut de les aigües.

2. Reutilització de les aigües pluvials i de les aigües residuals depurades per la realització del regs de les zones verdes del municipi.

3. Racionalitzar i reduir el consum d'aigua potable, especialment per aquells usos on és menys indispensable, com ara jardineria i neteja d'espais públics.

Fomentar la jardineria mediterrània en les zones verdes i jardins privats per tal de reduir els regs necessaris.

4. Evitar la impermeabilització del substrat.

5. Connectar a la xarxa de sanejament municipal les aigües residuals de la urbanització la Ferrera Nord.

Informe Ambiental




1. Reduir mobilitat obligada D S Si P C/M Rc Cn Lc 1 2. Enllumenat públic de baix consum D S P C/M Rc Cn Lc 0 3. Ús d’energies renovables. Construcció sostenible D S Si P C/M Rc Cn Lc 0


1. Segons l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Obligada (Intra, 2008) els prop de 3.148 nous viatges en vehicle privat que s’han estimat com a associats a les noves zones que proposa el nou planejament, suposen un nombre de 2.015 cotxes/dia i de 296 motos/dia

La incidència de la mobilitat generada pel POUM es formalitza en un creixement dels desplaçaments que suposarà un increment de la mobilitat en vehicle privat. La banda sud del municipi és la que rebrà, en major manera, l’impacte d’aquesta nova mobilitat.

El nou planejament comportarà un increment del nombre de viatges però al no haver-hi un canvi en els usos no es generarà un tipus de mobilitat diferent, per tant l’impacte serà mínim respecte a la situació actual.

Els 1.200 desplaçaments/dia en transport públic que es preveuen amb el nou planejament quedaran coberts pels transports públics existent al municipi. El itineraris a peu i en bicicleta es veuran afavorits tot seguint les indicacions de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Obligada.

2. El nou planejament tindrà en compte la diagnosis inicial del Pla d’Adaptació a la Normativa de Contaminació

Lluminosa. La gran majoria de làmpades del municipi són de Vapor de Mercuri.,en total hi ha 1.334 làmpades de VM, que representen un 63% del total,aquesta tipologia té una eficiència energètica molt baixa. La següent tipologia de làmpades presents al municipi són les de Vapor de Sodi d’Alta Pressió, VSAP, amb una eficiència energètica molt alta, i suposen un 35,2% del total del municipi. Tan sols hi ha un petit percentatge de làmpades d’Hal·logenurs Metàl·lics (HM) 1,5%, dedicades als focus, i de làmpades de baix consum (BC) 0,4%. Les làmpades de VM majoritàriament són de 125 W mentre que les de VSAP són gairebé totes de 100W de potència.

Segons la diagnosis inicial un valor correcte del rati entre el Cost (en cèntims d’€) i el Consum anual oscil·la entre 6,6 i 7,3 cèntims d’€/kWh aproximadament. La mitjana del municipi de Sant Vicenç de Montalt és de 9,85 cèntims d’€/kWh, bastant superior al valor recomanat.

El nou planejament, tot i no modificar el model territorial urbà dispers que trobem actualment, energèticament poc sostenible, si que fomenta un enllumenat públic més eficient.

3. El “Código Técnico de la Edificación” (CTE, 2006) és el marc normatiu per el que es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves instal·lacions per satisfer els requeriment bàsics de seguretat i habitabilitat, en desenvolupament de lo previst en la disposició addicional segona de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació.

Segons l’article 15 del “Código Técnico de la Edificación” un dels requeriments bàsics és l’estalvi energètic que consisteix en aconseguir un ús racional de l’energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles els seu consum i aconseguir tanmateix que una part d’aquest consum provingui de fonts d’energia renovable. Segons el CTE els edificis de nova construcció hauran d’incorporar sistemes de captació i transformació de l’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o subministrament a la xarxa. Els valors derivats d’aquesta exigència tindran una consideració de mínims, sense prejudici del valors més estrictes que

Informe Ambiental



puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

El nou planejament fomenta la incorporació de criteris bioclimàtics i d'eficiència energètica en les noves construccions, i en el seu cas, de la utilització d'energies renovables, especialment solar fotovoltaica i tèrmica.


1. Foment dels recorreguts a peu i del transport públic. Creació d'una xarxa de recorreguts a peu i definició d'alguns recorreguts d'autobús tal i com s’exposa en l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Obligada. Creació d'aparcaments en les àrees properes al nucli històric, a l'àrea d'equipaments i al passeig marítim.

Campanyes de divulgació del transport públic, d’itineraris a peu i bicicleta.

2. Foment d'un enllumenat públic més eficient i que comporti menys contaminació lumínica. Optimitzar la distribució de punts de llum, incorporar mecanismes de regulació automàtica d'intensitats i dissenys que minimitzin la contaminació lumínica.

Substituir les 1.311 làmpades de VM existents al municipi per làmpades de VSAP molt més eficients i reduir la potència d’aquestes en tots els indrets on sigui possible.

3.Utilització d'energies renovables, especialment solar fotovoltaica i tèrmica a les noves construccions, i en les infraestructures municipals.

Establiment d’ordenances municipals per al foment de la utilització d’energies renovables.

Instal·lar plaques fotovoltaiques per produir l’energia necessària pel sistema de programació de rec i per espais comunitaris exterior com l’enllumenat públic.

Informe Ambiental


Gestió de residus


1. Foment reciclatge D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 0 2. Equipaments necessaris recollida selectiva D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 0


1.En la normativa del nou planejament explicita que l’Ajuntament continuarà incentivant mitjançant ordenances municipals, el reciclatge o la valorització de tots els residus generats al municipi, així com la seva reducció o control en origen tal i com estableixi la normativa vigent.

El nou planejament contempla els requisits establerts en el Decret 161/2001, de 12 de juny, regulador dels enderrocs i a més es complirà amb l’Ordenança reguladora de la gestió dels residus procedents de la construcció, publicada al BOP nº77 del 31 de març de 2006

2. L’article 43 de la Llei 6/1993, exposa que el ajuntaments per mitjà d’ordenances específiques han de preveure en la xarxa viària urbana i als camins veïnals els espais suficients per col·locar contenidors o d’altres equipament necessaris per optimitzar les i operacions de recollida i transport de residus. El POUM pot programar la redacció d’aquestes ordenances.


1. Potenciar l'ampliació del reciclatge de residus sòlids urbans. Promoure la recollida selectiva de la fracció orgànica i adoptar mesures per a potenciar la recollida de les altres fraccions que ja es recullen (paper, vidre i envasos).

Campanyes de sensibilització i informació.

Fomentar la reducció dels residus sòlids en origen, especialment el compostatge dels residus vegetals de jardineria.

Evitar la utilització de materials de construcció amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut.

2. Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i adequats per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus.

Informe Ambiental


Millora de la qualitat ambiental


1. Planificació zones verdes D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 0 2. Soroll D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 1 3. Emissions atmosfèriques D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 1 4. Contaminació lumínica D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 0 5. Contaminació electromagnètica D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 0


1.. Segons l'Annex a la memòria del text refós del POUM de Sant Vicenç de Montalt, el nou planejament defineix una superfície de zones verdes que suma 152.783 m2, que correspon amb els sistemes, clau D, Parcs i Jardins Urbans. Els nous sectors d’actuació i les cessions corresponents augmenten la superfície de zona verda.

2. La construcció de nous assentaments i la mobilitat associada a aquests, faran augmentar el nivells de soroll del municipi.

Pel que fa al control de soroll al municipi, es garanteixen els nivells d’immissió establerts en els annexos 1, 2, de la Llei 16/2002, de 28 de juny. En el Ple, celebrat el 26 d’abril de 2007, l’Ajuntament de Sant Vicenç va aprovar el Mapa de Capacitat Acústica del municipi . En la normativa del nou planejament s’especifica que l’Ajuntament podrà redactar una ordenança específica de protecció de la contaminació acústica.

Totes les noves edificacions s’hauran d’adequar a les condicions necessàries pel compliment de la normativa bàsica de l’edificació NBE-CA-81 “Condiciones acústicas en los edificios”, Reial Decret 1909/1981de 24 de juliol, o les normes que la complementin o substitueixin.

3. La construcció dels nous edificis associats al nou planejament pot comportar un increment de les partícules en suspensió degut a la pols que genera la construcció d’edificis.

L’increment de la mobilitat i del parc automobilístic comportarà un increment de l’emissió de CO2 ,PM i NOx . Segons l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada amb el nou planejament, es generarà un mobilitat de 2015 cotxes/dia i 296 motos/dia, això provocarà que les emissions atmosfèriques de CO2 ,PM i NOx siguin d’aproximadament:

CO2 (tn/any) PM (tn/any) NOx (tn/any)

Cotxes 1.951.101,23 257,41 6.195,64

Motos 67.681,27 18,15 68,73

La normativa del nou planejament contempla que el límits màxims d’emissió de contaminants a l’atmosfera són els que s’indiquen al Real Decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó a l’aire ambient, o altra normativa que el substitueixi o complementi.

Tanmateix la normativa explicita que no es poden llençar a l’exterior fums, bafs, gasos de vapor o aire amb substàncies en suspensió, a temperatura diferent que l’ambient, per les façanes i el patis de tot tipus. L’evacuació d’aire i contaminants a l’exterior s’ha de fer per xemeneies o conductes que sobresurtin 3 metres per damunt de la teulada, i en tot cas, la seva alçada i característiques seran les adequades per evitar molèsties als edificis veïns.

4.El nou planejament comporta la construcció de nous assentaments i per tant un increment de la il·luminació exterior

Segons el que estableix la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Informe Ambiental


Millora de la qualitat ambiental

i el Decret 82/2005 de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la esmentada Llei, el municipi conta amb el Pla d’Adaptació a la Normativa de Contaminació Lluminosa.

El nou planejament seguirà la normativa vigent i es faran servir aquelles lluminàries que no provoquin un elevat Índex de Flux d’Hemisferi Superior per tal de minimitzar la contaminació lluminosa.

El punt 3 de l’article 225, Contaminació lumínica regula l’ús de làmpades eficient i de baixa contaminació.

5. Pel que fa a les instal·lacions de radiocomunicació i transport d’energia elèctrica, el nou planejament s’ajustarà al Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

El nou planejament per tal de preservar el paisatge urbà i els elements catalogats proposa el soterrament de les línies elèctriques.


1. Fomentar una jardineria mediterrània, atractiva i ecològicament adaptada.

2. Apantallament acústic en àrees sensibles. Utilització de paviments sonoreductors.

Utilització de models constructius lligats a l’arquitectura tradicional i bioclimàtica

3. Potenciar el transport públic

4. Substituir la lluminària que provoca un elevat índex de flux d’hemisferi superior per un altre més adequada.

5. Soterrar les línies de distribució de l’energia elèctrica a tot el municipi. Desmantellar aquells pals elèctric que es troben a la llera d’algunes rieres.

Adaptar-se al Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació (POAIR) un cop estigui redactat.

Informe Ambiental


Gestió del patrimoni cultural, natural i paisatgístic


1. Gestió del patrimoni cultural D S P C/M Rc Cn Lc 0 2. Ordenació del sòl no urbanitzable i del patrimoni

natural D S P C/M Rc Cn Lc 0

3. Gestió del paisatge D S Si T/P C/M Rc Cn Lc 1


La gestió del patrimoni natural i cultural, així com la protecció del paisatge derivades de la redacció del nou POUM, es concentren en la redacció del Catàleg de protecció de béns i paisatges de Sant Vicenç de Montalt. Segons aquest, "el patrimoni del municipi de Sant Vicenç de Montalt està format per tots aquells béns tant naturals i paisatgístics, com arquitectònics i culturals".

El contingut del Catàleg afecta als sòls classificats pel POUM com:

� Sòl No Urbanitzable: Íntegrament i en tota la seva superfície.

� Sistemes: de protecció de rieres, viari quant als camins rurals, d'espais lliures quant als espais qualificats amb la clau D pel POUM (Parc i Jardins Urbans).

� Sòl urbà i urbanitzable, quant a les següents qualificacions: edificis catalogats, protecció d'edificis i jardins privats, i elements vegetals aïllats, alineats o en grup que es troben inclosos en zones de diversa qualificació.

1- En l’àmbit del patrimoni cultural, el Catàleg inclou els elements arquitectònics i arqueològics: Edificis, Construccions, Carrers o vies, Altres i Àrees d'expectativa arqueològica.

Es contemplen també com a categoria: els elements culturals i les tradicions. En aquest cas, s’indica que s'encarregarà la redacció d'un estudi sobre els elements de la cultura popular local, i les conclusions d'aquest estudi s'incorporarien com a part del patrimoni cultural del municipi.

Per altra banda, el Catàleg inclou també la identificació de la xarxa de camins rurals.

2- L’Article 17 del Catàleg de protecció de béns i paisatges: Objectius de protecció, preveu la formulació del Pla especial de protecció i desenvolupament sostenible del Sòl no urbanitzable de Sant Vicenç de Montalt, que determinarà, amb detall, els usos i les activitats que es potenciaran, permetran o prohibiran, tot determinant el sistema de gestió del sòl no urbanitzable.

Per la seva banda, respecte a la protecció del patrimoni natural per part del Catàleg, aquest es basa en els següents apartats:

� Àmbits de protecció (AP): 10 àrees classificades com a sòl no urbanitzable.

� Els elements de la xarxa hídrica (XH): Rieres i torrents, Fonts i Jaciments d'aigua.

� La xarxa bàsica de camins rurals

� Els elements paisatgístics: Carenes i turons, Rocams

� Els elements vegetals: Arbredes, Elements d'implantació zonal (elements variats que pertanyen al sistema d'espais lliures, qualificats amb la clau D: Parcs i Jardins urbans), Elements arboris d'implantació lineal, Elements arboris d'implantació puntual, Jardins protegits.

Per altra banda, com s'explica a l'apartat corresponent al Model territorial i ocupació del sòl, el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), qualifica l'àmbit del sector en sòl urbanitzable nº5, Residencial Vila Blanca, com a part de les Unitats Territorials de Regulació de sòl costaner (UTR-C), i concretament de la tipologia UTR-C3: Torrent de Gironella. Atenent a les determinacions del Pla director envers el règim urbanístic del sòl, el sòl no urbanitzable costaner 3 resta preservat de qualsevol alteració de la seva classificació per part del planejament urbanístic general, i per tant hauria de mantenir-se com a sòl no urbanitzable.

3- El Catàleg de Sant Vicenç recull els principis de la Llei 8/2005 de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del

Informe Ambiental


Gestió del patrimoni cultural, natural i paisatgístic

paisatge. La protecció del paisatge és en aquest catàleg un element transversal, subjacent als objectius de protecció generals, i implicat en tots els elements catalogats. La delimitació d’àrees amb homogeneïtat paisatgística, espais eminentment forestals denominat àmbits de protecció, representen el principal element catalogat per la seva extensió territorial, definits per a preservar els seus valors tant ecològics com paisatgístics i socials.

Per altra banda, i en relació amb el punt anterior referent a la qualificació per part del PDUSC del Torrent de Gironella com a UTR-C3, afectant al sector urbanitzable Vila Blanca, l'espai correspon, segon les fitxes del treball de camp per a l'elaboració del Pla Director, a retalls agrícoles i forestals orientats a mar. El document recomana la preservació de possibles aprofitaments urbanístics, per raó de la conservació i continuïtat d'espais de valor ambiental i paisatgístic.

La redacció i aprovació del Catàleg de protecció de béns i paisatges representa sens dubte un avanç significatiu per a la identificació, valoració i protecció de tots els béns naturals i culturals a protegir al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, tant pel que fa al seu Sòl No Urbanitzable, com al Sòl Urbà i Urbanitzable, o fins i tot els Sistemes (especialment aquells ubicats en Sòl Urbanitzable).


Partint de la àmplia definició d’objectius i delimitació sistemàtica dels béns a protegir, el Catàleg precisa, després d’una etapa propositiva, de concretar les directrius definides en un futur planejament derivat que delimiti de manera precisa aquestes directrius. Així, l’Article 8 defineix el planejament derivat que desenvoluparà la protecció dels béns catalogats:

� Pla Especial de protecció i desenvolupament sostenible del sòl no urbanitzable

� Pla Especial dels camins rurals

� Pla Especial de la xarxa de rieres i torrents i del paisatge associat

� Pla Director de l’arbrat viari i dels jardins, parcs i boscos públics

� Pla Especial de protecció del centre històric

Així doncs, es necessària l’elaboració oi aprovació, en el menor termini de temps possible, dels esmentats plans derivats, per a fer efectives les directrius contemplades al Catàleg. La demora en la concreció dels citats plans podria derivar

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt15

3

9.

VE

RIF

ICA

CIÓ

DE

L G

RA

U D

E C

OM

PL

IME

NT

DE

LS

OB

JE

CT

IUS

AM

BIE

NTA

LS

Alg

unes

de

las

cate

gorie

s em

prad

es e

n l’a

nàlis

i d’

aque

st P

OU

M n

o ha

n es

tat

defin

ides

als

obj

ectiu

s de

l P

la d

’Ord

enac

ió U

rban

ístic

a M

unic

ipal

de

San

t V

icen

ç de

Mon

talt.

Aix

ò no

obs

tant

, s’

ha c

onsi

dera

t ad

ient

inc

lour

e’ls

al

pres

ent

info

rme

ambi

enta

l am

b l’o

bjec

tiu d

e co

ntem

plar

l’af

ecta

ció

ambi

enta

l del

mat

eix

des

d’un

mar

c d’

anàl

isi m

és a

mpl

i.

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

A-

Mo

del te

rrit

ori

al i o

cu

pació

del sò

l: m

inim

itzar

el co

nsu

m d

el sò

l i ra

cio

nalitz

ar-

ne l'ú

s,

d'a

co

rd a

mb

un

mo

del te

rrit

ori

al g

lob

alm

en

t e

fic

ien

t

Evi

tar

l’ocu

paci

ó in

nece

ssàr

ia d

e sò

l M

algr

at q

ue le

s no

ves

clas

sific

acio

ns d

e sò

l con

tem

plad

es a

l PO

UM

sup

osen

un

nou

cons

um d

e sò

l lliu

re, g

ran

part

de

la

supe

rfíc

ie c

lass

ifica

da c

om a

sòl

urb

anitz

able

man

teni

a aq

uest

a cl

assi

ficac

ió a

l pla

neja

men

t an

terio

r, i

per

tant

no

seria

at

ribuï

ble

a la

red

acci

ó de

l nou

pla

neja

men

t. L'

actu

al 4

6% d

'ocu

paci

ó ur

bana

de

la s

uper

fície

mun

icip

al,

pass

aria

a s

er

del 5

1,5%

un

cop

cons

olid

ades

les

actu

acio

ns c

onte

mpl

ades

al P

OU

M.

Per

altr

a ba

nda,

el P

la d

irect

or u

rban

ístic

del

sis

tem

a co

stan

er (

PD

US

C),

qua

lific

a l'à

mbi

t te

rrito

rial o

n es

tro

ba e

l sec

tor

en

sòl

urba

nitz

able

R

esid

enci

al

Vila

B

lanc

a, c

om

a U

nita

ts

Ter

ritor

ials

de

R

egul

ació

de

sò

l co

stan

er

(UT

R-C

),

i co

ncre

tam

ent

de l

a tip

olog

ia U

TR

-C3,

per

a p

rese

rvar

-ho

de q

uals

evol

alte

raci

ó de

la

seva

cla

ssifi

caci

ó pe

r pa

rt d

el

plan

ejam

ent

urba

níst

ic g

ener

al.

La m

odifi

caci

ó en

la c

lass

ifica

ció

d’aq

uest

sec

tor

per

part

del

PO

UM

(ac

tual

men

t en

sòl

no

urb

anitz

able

) su

posa

ria u

na i

ncom

patib

ilita

t am

b le

s di

rect

rius

d'un

Pla

jer

àrqu

icam

ent

supe

rior,

que

pre

veu

que

aque

st e

spai

es

man

tingu

i lliu

re d

'urb

anitz

ació

.

No

sobr

epas

sar

la

capa

cita

t d’

acol

lida

del

terr

itori

El p

oten

cial

d’h

abita

tge

dest

inat

a p

rimer

a re

sidè

ncia

pre

vist

al P

lane

jam

ent a

sseg

ura

la c

apac

itat d

’abs

orbi

r la

dem

anda

d’

habi

tatg

e de

l mun

icip

i per

als

pro

pers

deu

any

s. A

l seu

tem

ps, l

a pr

opos

ta d

e P

OU

M p

reve

u ac

urad

amen

t les

res

erve

s de

sòl

per

ate

ndre

les

nec

essi

tats

del

pot

enci

al d

e po

blac

ió d

e S

ant

Vic

enç

a l’h

oritz

ó de

l P

la,

pel

que

fa a

les

sev

es

nece

ssita

ts d

’equ

ipam

ents

am

b le

s in

stal

·laci

ons

exis

tent

s i p

rogr

amad

es.

De

nou,

l'o

cupa

ció

d'un

sec

tor

de s

òl c

onsi

dera

t pe

l P

la D

irect

or U

rban

ístic

del

Sis

tem

a C

osta

ner

com

a s

òl n

o ur

bani

tzab

le s

upos

a l'o

cupa

ció

d'un

àm

bit t

errit

oria

l qua

lific

at c

om d

e va

lor

ambi

enta

l.

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt15

4

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

Con

trib

ució

a l

a m

obili

tat

sost

enib

le

El f

et d

e pr

esen

tar

una

estr

uctu

ra u

rban

a di

sper

sa, a

mb

una

mín

ima

plur

ifunc

iona

litat

, man

tindr

à el

pre

dom

ini d

el v

ehic

le

priv

at, e

spec

ialm

ent p

el q

ue fa

als

des

plaç

amen

ts e

xter

iors

. Alg

un d

els

sect

ors

de n

ova

cons

truc

ció

qued

en a

ïllat

s de

les

línie

s d’

auto

bús

inte

rurb

à, m

algr

at q

ue p

er la

res

ta, l

'est

udi d

e m

obili

tat g

ener

ada

les

cons

ider

a su

ficie

nts.

Pel

que

fa

a la

def

inic

ió d

e m

esur

es p

er a

la

prom

oció

de

xarx

es d

e m

obili

tat

per

a vi

anan

ts i

cic

liste

s, d

avan

t de

l’e

xpec

tativ

a de

cre

ixem

ent

de l

a m

obili

tat

en v

ehic

le p

rivat

, l'e

stud

i de

mob

ilita

t ge

nera

da p

ropo

sa u

na x

arxa

per

a

vian

ants

i bi

cicl

etes

.

Ord

enac

ió

del

sòl

no

urba

nitz

able

E

l pla

neja

men

t pr

opos

at r

espe

cte

el S

NU

Seg

ons

el P

la d

irect

or u

rban

ístic

del

sis

tem

a co

stan

er (

PD

US

C),

el s

ecto

r en

sò

l urb

anitz

able

nº5

, Res

iden

cial

Vila

Bla

nca,

form

a pa

rt d

e le

s U

nita

ts T

errit

oria

ls d

e R

egul

ació

de

sòl c

osta

ner

(UT

R-C

),

i co

ncre

tam

ent

de l

a tip

olog

ia U

TR

-C3:

Tor

rent

de

Giro

nella

. A

tene

nt a

les

det

erm

inac

ions

del

Pla

Dire

ctor

env

ers

el

règi

m u

rban

ístic

del

sòl

, el

sòl

no

urba

nitz

able

cos

tane

r 3

rest

a pr

eser

vat

de q

uals

evol

alte

raci

ó de

la s

eva

clas

sific

ació

pe

r pa

rt d

el p

lane

jam

ent

urba

níst

ic g

ener

al.

El

plan

ejam

ent

prop

osat

no

resu

lta a

cord

am

b le

s de

term

inac

ions

del

P

DU

SC

.

A m

és d

el S

òl N

o U

rban

itzab

le C

osta

ner

3 (U

nita

t T

errit

oria

l de

Reg

ulac

ió C

osta

nera

: U

TR

-C3)

, al

mun

icip

i de

San

t V

icen

ç de

Mon

talt

exis

teix

en a

ltres

sub

cate

gorie

s re

gula

des

pel

Pla

Dire

ctor

, en

tre

les

qual

s de

staq

uen

dos

sect

ors

iden

tific

ats

UT

R-C

E (

Uni

tat

Ter

ritor

ial d

e R

egul

ació

Cos

tane

ra E

spec

ial).

Són

els

sec

tors

de

Ca

l'Arq

ué i

Sot

del

Cam

p.

Tan

mat

eix,

en

tant

que

no

ha d

e pa

ssar

a s

er n

eces

sària

men

t sò

l no

urb

anitz

able

cos

tane

r, p

ot s

e ob

ject

e de

tr

ansf

orm

ació

a tr

avés

de

l'ada

ptac

ió d

el P

la g

ener

al u

rban

ístic

mun

icip

al.

B-

Vert

eb

ració

, co

hesió

i e

qu

itat

so

cia

l

Esp

ais

iden

titar

is:

Pre

serv

ació

i/o

crea

ció

El C

atàl

eg d

e pr

otec

ció

de b

ens

i pai

satg

es d

e S

ant V

icen

ç de

Mon

talt,

def

inei

x el

pat

rimon

i del

mun

icip

i de

San

t Vic

enç

de M

onta

lt co

m e

l for

mat

per

tots

aqu

ells

bén

s ta

nt n

atur

als

i pai

satg

ístic

s, c

om a

rqui

tect

ònic

s i c

ultu

rals

, tes

timon

is d

e la

tr

ajec

tòria

his

tòric

a i d

e la

iden

titat

col

·lect

iva.

Les

zone

s ve

rdes

i es

pais

lliu

res

prev

isto

s al

pla

neja

men

t per

met

en c

onfig

urar

un

gran

par

c ce

ntra

l par

cial

men

t exi

sten

t, co

negu

t co

m e

l Par

c de

ls H

erm

anos

, ai

xí c

om u

n se

guit

de z

ones

de

desc

ans

i lle

ure

situ

ades

a l’

ento

rn d

els

dife

rent

s ba

rris

que

act

uen

com

àre

es d

e re

laci

ó i c

entr

alita

t. A

ques

t esp

ais

pode

n af

avor

ir la

mix

tura

soc

ial i

la c

ohes

ió.

El

Cat

àleg

efe

ctua

una

pro

tecc

ió,

tant

al

sòl

no u

rban

itzab

le c

om a

l sò

l ur

bà i

urb

anitz

able

, o

sist

emes

, d'

àmbi

ts d

e pr

otec

ció

en s

òl n

o ur

bani

tzab

le, d

e ca

min

s ru

rals

i rie

res,

aix

í com

ele

men

ts d

el p

atrim

oni n

atur

al i

cultu

ral d

'impo

rtàn

cia

pais

atgí

stic

a, p

atrim

onia

l i id

entit

ària

.

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt15

5

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

Con

nect

ivita

t soc

ial i

ntra

e

inte

rmun

icip

i E

l per

fil r

esid

enci

al d

el m

unic

ipi,

i el f

et q

ue e

l nou

PO

UM

red

unda

en

aque

sta

espe

cific

itat

dels

uso

s ur

bans

, m

antin

drà

una

alta

mob

ilita

t gen

erad

a. E

l fet

de

pres

enta

r un

a es

truc

tura

urb

ana

disp

ersa

, am

b un

a m

ínim

a pl

urifu

ncio

nalit

at, m

anté

el

pre

dom

ini d

el v

ehic

le p

rivat

, esp

ecia

lmen

t pel

que

fa a

ls d

espl

açam

ents

ext

erio

rs.

L'es

tudi

de

mob

ilita

t ge

nera

da,

defin

eix

la n

eces

sita

t de

cre

ar i

tiner

aris

per

a v

iana

nts

i bi

cicl

etes

, qu

e m

illor

in l

a pe

rmea

bilit

at e

ntre

els

bar

ris, a

mb

el c

entr

e, a

ixí c

om a

mb

la z

ona

cost

aner

a.

Coh

esió

soc

ial

La p

rote

cció

del

pat

rimon

i na

tura

l, cu

ltura

l i

hist

òric

est

able

rta

per

part

del

Cat

àleg

, po

t co

nsid

erar

-se

una

mes

ura

en

favo

r de

la c

ohes

ió s

ocia

l al m

unic

ipi.

Per

altr

a ba

nda,

la c

onst

rucc

ió d

'hab

itatg

e pr

oteg

it, a

tene

nt a

ls r

eque

rimen

ts d

e la

Lle

i del

Dre

t a

l'Hab

itatg

e, c

ontr

ibui

rà

tam

bé a

la c

ohes

ió s

ocia

l mun

icip

al.

Les

zone

s ve

rdes

i es

pais

lliu

res

prev

isto

s al

pla

neja

men

t per

met

en c

onfig

urar

un

gran

par

c ce

ntra

l par

cial

men

t exi

sten

t, co

negu

t co

m e

l Par

c de

ls H

erm

anos

, ai

xí c

om u

n se

guit

de z

ones

de

desc

ans

i lle

ure

situ

ades

a l’

ento

rn d

els

dife

rent

s ba

rris

que

act

uen

com

àre

es d

e re

laci

ó i c

entr

alita

t. A

ques

t esp

ais

pode

n af

avor

ir la

mix

tura

soc

ial i

la c

ohes

ió.

Cal

dir,

per

ò, q

ue e

l mun

icip

i man

té u

n pe

rfil

resi

denc

ial d

e qu

alita

t. N

o ex

iste

ix a

l mun

icip

i una

pro

blem

àtic

a de

coh

esió

so

cial

vin

cula

da a

l'ex

istè

ncia

de

grup

s de

pob

laci

ó m

argi

nalit

zada

.

Equ

ipam

ents

i se

rvei

s S

egon

s le

s pr

evis

ions

de

la m

emòr

ia s

ocia

l del

PO

UM

, el

pot

enci

al d

’hab

itatg

e de

stin

at a

prim

era

resi

dènc

ia p

revi

st a

l P

lane

jam

ent a

sseg

ura

la c

apac

itat d

’abs

orbi

r la

dem

anda

d’h

abita

tge

del m

unic

ipi p

er a

ls p

rope

rs d

eu a

nys.

Per

altr

a ba

nda,

la p

ropo

sta

de P

OU

M e

n tr

amita

ció

prev

eu le

s re

serv

es d

e sò

l per

ate

ndre

les

nece

ssita

ts d

el p

oten

cial

de

pob

laci

ó de

San

t V

icen

ç pe

l qu

e fa

a l

es s

eves

nec

essi

tats

d’e

quip

amen

ts a

mb

les

inst

al·la

cion

s ex

iste

nts

i pr

ogra

mad

es, e

n un

ent

orn

de b

aixa

den

sita

t pob

laci

onal

.

Hab

itatg

e La

int

rodu

cció

per

par

t de

l no

u P

OU

M d

'un

impo

rtan

t pe

rcen

tatg

e d'

habi

tatg

e de

tip

olog

ia p

lurif

amili

ar,

indi

ca u

na

tend

ènci

a a

la m

ixtu

ra, t

renc

ant a

mb

l'hab

itatg

e un

ifam

iliar

aïll

at d

omin

ant a

l mun

icip

i.

Per

altr

a ba

nda,

el s

ostr

e d’

habi

tatg

e de

pro

tecc

ió p

úblic

a pr

evis

t al

sòl

de

futu

r de

senv

olup

amen

t més

el q

ue e

s pr

eveu

qu

e es

pug

ui g

ener

ar o

ja

exis

teix

en

el s

òl u

rbà

exis

tent

, ge

nera

un

pote

ncia

l d’

habi

tatg

es p

rote

gits

mín

im d

e 53

2 ha

bita

tges

, re

pres

enta

nt u

n pe

rcen

tatg

e de

l 15,

25%

del

tot

al e

xist

ent.

Aqu

esta

xifr

a es

veu

ria r

eduï

da f

ins

el 1

2,68

% e

n el

sup

òsit

que

no s

'aca

bés

exec

utan

t el

sec

tor

Vila

Bla

nca,

act

ualm

ent

sòl

no u

rban

itzab

le,

amb

la p

resc

ripci

ó de

l P

DU

SC

de

pres

erva

r-ho

de

qual

sevo

l alte

raci

ó de

la s

eva

clas

sific

ació

per

par

t del

pla

neja

men

t urb

anís

tic g

ener

al.

La x

ifra

no a

rrib

aria

al p

erce

ntat

ge d

efin

it pe

r l'A

rtic

le 7

3.1

de la

Lle

i del

Dre

t a

l'hab

itatg

e, s

ituat

en

el 1

5%,

tot

i que

el

term

ini m

àxim

per

ass

olir

les

quan

titat

s fix

ades

són

20

anys

des

prés

de

la s

eva

publ

icac

ió (

any

2008

).

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt15

6

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

Din

àmiq

ues

soci

als

i est

ils

de v

ida

El

mod

el t

errit

oria

l qu

e el

nou

pla

neja

men

t ex

pres

sa n

o m

anté

dife

rènc

ies

sign

ifica

tives

res

pect

e la

situ

ació

act

ual,

ni

amb

la e

volu

ció

natu

ral q

ue d

el p

lane

jam

ent v

igen

t se’

n de

rivar

ia. E

l Pla

no

prop

orci

ona

un m

odel

enc

amin

at a

la m

ixtu

ra

entr

e el

s us

os p

rodu

ctiu

s, e

ls r

esid

enci

als

i ter

ciar

is, a

ugm

enta

nt la

func

iona

litat

en

la c

iuta

t, re

duin

t, de

ret

ruc,

la m

obili

tat

gene

rada

pel

sis

tem

a ur

bà. A

l seu

tem

ps, l

a m

obili

tat e

xter

ior

que

gene

ra a

ques

ta ti

polo

gia

urba

na d

ificu

lta la

pot

enci

ació

de

din

àmiq

ues

soci

als

al p

ropi

mun

icip

i.

Equ

itat

soci

al.

Fac

ilita

r l'ú

s ig

ualit

ari

dels

esp

ais

públ

ics

des

de

la

pers

pect

iva

de

la

dive

rsita

t de

gèn

ere,

eda

t, cu

ltura

i ec

onòm

ics

El

plan

ejam

ent

no e

spec

ifica

la

prev

isió

de

mes

ures

de

fom

ent

de l

'equ

itat

per

a l'ú

s de

l'e

spai

urb

à i

els

equi

pam

ents

(lo

cals

per

l'a

colli

men

t de

ser

veis

des

tinat

s a

la c

onci

liaci

ó de

la

vida

fam

iliar

-labo

ral,

activ

itats

de

dina

mitz

ació

o

form

ativ

es e

spec

ífiqu

es, e

tc.)

, no

obst

ant e

s ob

vi q

ue h

aura

n de

des

envo

lupa

r-se

aqu

elle

s pr

ecep

tives

con

tem

plad

es p

er

norm

ativ

a (e

x. b

arre

res

arqu

itect

òniq

ues)

De

nou,

les

mes

ures

orie

ntad

es a

aco

mpl

ir el

s re

quer

imen

ts l

egal

s en

rel

ació

a l

'hab

itatg

e pú

blic

pro

tegi

t po

den

cons

ider

ar-s

e po

sitiv

es p

er a

la in

clus

ió d

e gr

ups

men

ys a

favo

rits

al te

ixit

soci

al d

el m

unic

ipi.

C-

Pais

atg

e:

inte

gra

r el p

ais

atg

e e

n t

ots

els

pro

cesso

s d

e p

lan

eja

men

t te

rrit

ori

al i u

rban

ísti

c i g

ara

nti

r-n

e la q

ualita

t

Con

serv

ar

i m

illor

ar

la

qual

itat p

aisa

tgís

tica

El

Cat

àleg

de

prot

ecci

ó de

ben

s i

pais

atge

s de

San

t V

icen

ç de

Mon

talt

incl

ou l

a co

nser

vaci

ó de

l pa

isat

ge d

e m

aner

a tr

ansv

ersa

l, im

plic

at e

n to

ts e

ls e

lem

ents

cat

alog

ats.

Com

a p

rinci

pal e

xten

sió

en s

òl n

o ur

bani

tzab

le,

el c

atàl

eg d

efin

eix

àree

s am

b ho

mog

eneï

tat

pais

atgí

stic

a: e

ls à

mbi

ts d

e pr

otec

ció,

per

a p

rese

rvar

els

seu

s va

lors

tan

t ec

ològ

ics

com

pa

isat

gíst

ics

i soc

ials

.

A l

’esp

era

de l

’apr

ovac

ió d

el P

la e

spec

ial

de p

rote

cció

i d

esen

volu

pam

ent

sost

enib

le d

el S

òl n

o ur

bani

tzab

le d

e S

ant

Vic

enç

de M

onta

lt, e

l con

tingu

t del

Cat

àleg

s’a

just

a al

s ob

ject

ius

de p

rote

cció

de

la q

ualit

at p

aisa

tgís

tica.

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt15

7

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

Ges

tiona

r el

pai

satg

e pe

r ga

rant

ir-ne

el

m

ante

nim

ent

regu

lar,

i

dirig

ir la

sev

a ev

oluc

ió

El

Cat

àleg

de

prot

ecci

ó de

bén

s i

pais

atge

s pr

eveu

la

form

ulac

ió d

el P

la e

spec

ial

de p

rote

cció

i d

esen

volu

pam

ent

sost

enib

le d

el S

òl n

o ur

bani

tzab

le d

e S

ant

Vic

enç

de M

onta

lt, q

ue h

a de

det

erm

inar

am

b de

tall,

els

uso

s i l

es a

ctiv

itats

qu

e es

pot

enci

aran

, pe

rmet

ran

o pr

ohib

iran,

tot

det

erm

inan

t el

sis

tem

a de

ges

tió d

el s

òl n

o ur

bani

tzab

le.

Pot

con

side

rar-

se,

donc

s, c

om a

l’ei

na a

dien

t pe

a la

ges

tió d

el p

aisa

tge.

Cal

ten

ir en

com

pte,

per

ò, q

ue e

l Pla

Esp

ecia

l es

trob

a en

cara

pe

nden

t d’e

labo

raci

ó.

Pro

tegi

r,

mill

orar

i

recu

pera

r el

emen

ts

natu

rals

i

cultu

rals

d’

inte

rès

Res

pect

e a

la p

rote

cció

del

pat

rimon

i na

tura

l pe

r pa

rt d

el C

atàl

eg,

s’in

clou

en e

ls À

mbi

ts d

e P

rote

cció

a s

òl n

o ur

bani

tzab

le,

la

xarx

a hí

dric

a,

care

nes,

tu

rons

i

roca

ms,

ai

xí

com

el

emen

ts

vege

tals

: ar

bred

es,

elem

ents

ar

boris

d’

impl

anta

ció

linia

l i p

untu

al, e

tc.

D-

Cic

le d

e l'a

igu

a:

co

mp

ati

bilit

zar

el p

lan

eja

men

t am

b e

l cic

le n

atu

ral d

e l'a

igu

a i r

acio

nalitz

ar

l'ú

s d

'aq

uest

recu

rs e

n e

l m

arc

d'u

n m

od

el te

rrit

ori

al g

lob

alm

en

t efi

cie

nt

Pre

veni

r ris

cos

hidr

ològ

ics

• D

elim

itar

adeq

uada

men

t le

s zo

nes

inun

dabl

es

San

t V

icen

ç de

Mon

talt

no e

s di

spos

a de

del

imita

ció

de z

ones

inu

ndab

les

a pa

rtir

de m

odel

itzac

ió h

idrà

ulic

a pe

r a

dive

rsos

pe

ríod

es

de

reto

rn.

Sí

disp

osa

de

la

delim

itaci

ó de

le

s zo

nes

pote

ncia

lmen

t in

unda

bles

seg

ons

crite

ris

geom

orfo

lògi

cs,

a es

cala

de

deta

ll, e

fect

uada

per

l’A

CA

( A

genc

ia C

atal

ana

de l’

Aig

ua),

i qu

e ca

ldrà

ten

ir en

com

pte

en

qual

sevo

l nov

a ac

tuac

ió u

rban

ístic

a

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt15

8

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

• E

stab

leix

mes

ures

es

pecí

fique

s de

pr

otec

ció

dels

cur

sos

d’ai

gua

i de

les

riber

es

En

l’art

icle

8 d

el C

atàl

eg d

e P

rote

cció

de

Bén

s i P

aisa

tges

ass

ocia

t al n

ou p

lane

jam

ent

es f

a re

ferè

ncia

a la

red

acci

ó de

l P

la e

spec

ial d

e la

xar

xa d

e rie

res

i tor

rent

s i d

el p

aisa

tge

asso

ciat

, aqu

est p

la h

a d’

esta

blir

el te

rmen

at d

el d

omin

i púb

lic i

altr

es f

rang

es d

e se

rvitu

d (ju

ntam

ent

amb

l’Agè

ncia

de

l’Aig

ua),

la

prot

ecci

ó de

ls c

urso

s na

tura

ls p

er f

rena

r la

sev

a de

grad

ació

,la r

enat

ural

itzac

ió d

e le

s lle

res

antr

opitz

ades

per

res

caba

r-le

s de

l’e

stat

de

dege

nera

ció

actu

al,

la p

rote

cció

de

ls s

iste

mes

de

tran

spor

t o

min

es,

la r

ecup

erac

ió d

els

vogi

s i l

a m

illor

a de

les

cond

icio

ns a

ctua

ls d

e le

s fo

nts,

bas

ses

i ca

nals

de

reg.

Pot

con

side

rar-

se, c

om a

l’ei

na a

dien

t per

a la

pro

tecc

ió d

e le

s rie

res

i tor

rent

s ca

l ten

ir en

com

pte

que

el P

la E

spec

ial e

s tr

oba

enca

ra p

ende

nt d

’ela

bora

ció

• P

reve

u m

esur

es p

er

limita

r, r

edui

r o

com

pens

ar la

im

perm

eabi

litza

ció

tant

d’

aplic

ació

dire

cte

com

pe

r al

pla

neja

men

t de

rivat

.

La n

orm

ativ

a as

soci

ada

al n

ou p

lane

jam

ent p

er ta

l de

redu

ir el

s ef

ecte

s de

la im

perm

eabi

litza

ció

del s

òl e

n le

s re

ving

udes

, pr

eveu

lim

itar

les

àree

s pa

vim

enta

des

dins

l’es

pai l

liure

de

les

parc

el·le

s a

un m

àxim

d’u

n 20

% e

n le

s pa

rcel

·les

de s

uper

fície

sup

erio

r a

1000

m2 , d

’un

30%

en

les

parc

el·le

s de

sup

erfíc

ie in

ferio

r aq

uest

a.

Seg

ons

la n

orm

ativ

a de

l Cat

àleg

de

Pro

tecc

ió d

e B

éns

i Pai

satg

es a

ssoc

iat a

l nou

pla

neja

men

t no

es p

erm

etrà

les

pavi

men

taci

ons

de le

s lle

res

de le

s rie

res

que

es m

antin

dran

am

b el

seu

llit

de s

orra

No

obst

ant l

’incr

emen

t de

nova

sup

erfíc

ie o

cupa

da fa

rà m

inva

r la

per

mea

bilit

at d

el te

rren

y.

Pro

tegi

r el

s re

curs

os

hídr

ics

i min

imitz

ar e

l co

nsum

d'a

igua

der

ivat

de

l pla

neja

men

t

La ti

polo

gia

d’ha

bita

tge

més

hab

itual

a S

ant V

icen

ç de

Mon

talt

és l’

unifa

mili

ar, a

ques

t tip

us d

’hab

itatg

e té

un

cons

um m

és

alt d

’aig

ua q

ue e

ls h

abita

tges

plu

rifam

iliar

. Am

b el

nou

pla

neja

men

t tot

i qu

e es

con

tinua

ran

cons

trui

nt h

abita

tges

un

ifam

iliar

s s’

incr

emen

ta c

onsi

dera

blem

ent e

ls h

abita

tges

plu

rifam

iliar

s i p

er ta

nt e

s m

inim

itza

el c

onsu

m d

’aig

ua, n

o ob

stan

t l’in

crem

ent p

obla

cion

al a

ssoc

iat a

l nou

pla

neja

men

t com

porta

rà u

n au

gmen

t del

con

sum

.

Fom

enta

r l'e

stal

vi i

la

reut

ilitz

ació

de

l'aig

ua

• X

arxa

sep

arat

iva

de

pluj

a i c

riter

is d

’est

alvi

en

la ja

rdin

eria

urb

ana

El P

OU

M d

efin

eix

una

xarx

a se

para

tiva

de p

luja

i si

stem

es d

’em

mag

atze

mat

ge. E

s pr

eveu

la s

epar

ació

i ca

nalit

zaci

ó de

le

s ai

gües

plu

vial

s ai

xí c

om la

util

itzac

ió d

’aqu

este

s pe

r al

reg

de

les

zone

s ve

rdes

del

mun

icip

i.

El n

ou p

lane

jam

ent f

omen

ta la

jard

iner

ia m

edite

rràn

ia e

n le

s zo

nes

verd

es i

jard

ins

priv

ats

per

tal d

e m

inim

itzar

el

cons

um d

’aig

ua.

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt15

9

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

• R

edac

ció

d’or

dena

nces

m

unic

ipal

s d’

esta

lvi

d’ai

gua

Tot

i qu

e el

nou

pla

neja

men

t inc

lou

mes

ures

d’e

stal

vi d

’aig

ua, n

o s’

incl

ou la

red

acci

ó d’

orde

nanc

es m

unic

ipal

s.

No

obst

ant d

es d

e l’A

junt

amen

t es

fan

cam

pany

es d

e se

nsib

ilitz

ació

per

un

cons

um s

oste

nibl

e.

Ser

ia c

onve

nien

t inc

lour

e en

el n

ou p

lane

jam

ent l

a re

dacc

ió d

’ord

enan

ces

d’es

talv

i de

cons

um d

’aig

ua.

Pre

serv

ar i

mill

orar

la

qual

itat d

e l'a

igua

E

l Pla

neja

men

t pre

veu

adeq

uada

men

t les

xar

xes

i les

infr

aest

ruct

ures

de

sane

jam

ent n

eces

saris

als

sòl

s ur

bans

i ur

bani

tzab

les.

Les

agü

es r

esid

uals

de

les

nove

s ed

ifica

cion

s pr

opos

ades

en

el n

ou p

lane

jam

ent e

star

an c

onne

ctad

es a

la

xarx

a de

san

ejam

ent m

unic

ipal

i se

ran

reco

llide

s pe

r la

xar

xa d

e cl

aveg

uere

s qu

e le

s po

rta

als

col·l

ecto

rs d

el C

onse

ll C

omar

cal s

ituat

s al

mun

icip

i de

San

t And

reu

de L

lava

nere

s.

E-

Bio

div

ers

itat,

co

nn

ecti

vit

at

eco

lòg

ica i

patr

imo

ni

natu

ral:

co

nserv

ar

la b

iod

ivers

itat

terr

ito

rial i

els

alt

res e

lem

en

ts d

'in

terè

s n

atu

ral, i p

rom

ou

re'n

l'ú

s s

oste

nib

le

Est

ablir

una

xar

xa

d’es

pais

d’in

terè

s na

tura

l, re

pres

enta

tiva

de la

bi

odiv

ersi

tat d

el m

unic

ipi,

físic

amen

t con

tínua

i co

nnec

tada

am

b le

s xa

rxes

ext

erio

rs i

amb

les

d’es

pais

lliu

res

urba

ns

El C

atàl

eg d

e pr

otec

ció

de b

éns

i pai

satg

es d

e S

ant V

icen

ç s’

enca

rreg

a de

pro

tegi

r el

s el

emen

ts n

atur

als,

cul

tura

ls i

pais

atgí

stic

s m

és c

arac

terí

stic

s de

l mun

icip

i.

El c

ontin

gut d

el c

atàl

eg a

fect

a al

s sò

ls n

o ur

bani

tzab

les,

sòl

s ur

bani

tzab

les

i als

sòl

s ur

bans

, per

tant

es

crea

una

xar

xa

d’es

pais

i el

emen

ts p

rote

gits

rep

rese

ntat

iva

de le

s ca

ract

erís

tique

s ta

n na

tura

ls c

om c

ultu

rals

del

mun

icip

i.

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt16

0

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

Con

serv

ar i

mill

orar

la

conn

ectiv

itat b

iolò

gica

T

ot i

que

el C

atàl

eg d

e pr

otec

ció

de b

éns

i pai

satg

es d

e S

ant V

icen

ç de

Mon

talt

incl

ou la

pro

tecc

ió d

el s

iste

ma

de r

iere

s i

torr

ents

del

mun

icip

i, ai

xí c

om d

ifere

nts

zone

s bo

scos

es i

per

tant

pot

enci

als

zone

s co

nnec

tore

s , h

i ha

una

zona

que

el

PO

UM

no

cont

empl

a i q

ue e

l PD

US

C la

qua

lific

a co

m a

zon

a pr

oteg

ida.

Aqu

esta

zon

a, s

egon

s el

PD

US

C, e

s co

rres

pon

a la

zon

a de

l Tor

rent

de

Giro

nella

, zon

a eq

uiva

lent

al s

ecto

r ur

bani

tzab

le V

ila B

lanc

a, s

egon

s el

PO

UM

.

Els

val

ors

pais

atgí

stic

i co

nnec

tors

de

la z

ona

raue

n en

els

ret

alls

agr

ícol

es i

fore

stal

s qu

e en

cara

es

pode

n tr

obar

i qu

e es

per

drie

n en

cas

d’u

rban

itzac

ió d

e la

zon

a, p

erde

nt a

ixí l

a fu

nció

con

nect

ora

entr

e el

s di

fere

nts

espa

is d

el m

unic

ipi.

Ord

enar

i ge

stio

nar

amb

espe

cial

cur

a el

s sò

ls

ocup

ats

per

ecos

iste

mes

fr

àgils

o e

scas

sos

o d’

altr

es d

’inte

rès

gene

ral,

i pe

r hà

bita

ts d

’esp

ècie

s am

enaç

ades

El C

atàl

eg d

e pr

otec

ció

de b

éns

i pai

satg

e de

San

t Vic

enç

de M

onta

lt s’

enca

rreg

a de

pro

tegi

r aq

uells

àm

bits

del

mun

icip

i qu

e só

n su

scep

tible

s de

pro

tecc

ió ,a

més

es

prev

eu la

form

ulac

ió d

’un

Pla

esp

ecia

l de

prot

ecci

ó i d

esen

volu

pam

ent

sost

enib

le d

el S

òl n

o ur

bani

tzab

le d

e S

ant V

icen

ç de

Mon

talt,

que

det

erm

inar

à, a

mb

deta

ll, e

ls u

sos

i les

act

ivita

ts q

ue e

s po

tenc

iara

n, p

erm

etra

n o

proh

ibira

n, to

t det

erm

inan

t el s

iste

ma

de g

estió

del

sòl

no

urba

nitz

able

.

F-

Am

bie

nt

atm

osfè

ric.

Min

imit

zar

els

efe

cte

s d

el p

lan

eja

men

t so

bre

la q

ualita

t d

e l'a

ire i

el can

vi

clim

àti

c, i

en

gen

era

l, r

ed

uir

el m

àxim

les im

mis

sio

ns d

e s

ub

stà

ncie

s

co

nta

min

an

ts. P

reven

ir i c

orr

eg

ir la c

on

tam

inació

acú

sti

ca,

lum

ínic

a i e

lectr

om

ag

nèti

ca

Mill

orar

l'ef

iciè

ncia

en

ergè

tica

dels

sis

tem

es

urba

ns

• P

lani

ficac

ió in

tegr

ada

dels

uso

s de

l sòl

i el

tr

ansp

ort p

er a

favo

rir

l’acc

essi

bilit

at, r

edui

nt la

m

obili

tat o

blig

ada

i la

dem

anda

de

tran

spor

t .

El

nou

plan

ejam

ent

no c

orre

geix

el

mod

el u

rbà

disp

ers

exis

tent

act

ualm

ent

al m

unic

ipi,

i en

aqu

est

sent

it el

nou

pl

anej

amen

t tam

poc

afav

orei

x l’a

cces

sibi

litat

a a

lgun

s de

ls n

ous

asse

ntam

ents

mitj

ança

nt e

l tra

nspo

rt p

úblic

.

L'es

tudi

de

mob

ilita

t obl

igad

a re

com

ana

la d

efin

ició

de

reco

rreg

uts

a pe

u i e

n tr

ansp

ort p

úblic

. Seg

ons

l’est

udi d

e m

obili

tat

oblig

ada

el tr

ansp

ort p

úblic

exi

sten

t es

cons

ider

a su

ficie

nt

La p

ropo

sta

d’en

dega

r ca

mpa

nyes

de

divu

lgac

ió d

el tr

ansp

ort

públ

ic,

d’iti

nera

ris a

peu

i bi

cicl

eta

es c

onsi

dera

suf

icie

nt a

pr

iori,

tot i

que

cal

dria

incr

emen

tar

el tr

ansp

ort t

rans

vers

al a

l mun

icip

i.

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt16

1

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

• E

xige

ix in

stal

·laci

ons

foto

volta

ique

s en

nou

s ed

ifici

s pú

blic

s i a

ltres

ed

ifici

s de

ca

ract

erís

tique

s ad

equa

des.

El n

ou p

lane

jam

ent f

omen

ta la

inco

rpor

ació

de

crite

ris b

iocl

imàt

ics

i d'e

ficiè

ncia

ene

rgèt

ica

en le

s no

ves

cons

truc

cion

s, i

en e

l seu

cas

, de

la u

tilitz

ació

d'e

nerg

ies

reno

vabl

es, e

spec

ialm

ent s

olar

foto

volta

ica

i tèr

mic

a.

Pre

veni

r i c

orre

gir

les

imm

issi

ons

i les

font

s co

ntam

inan

ts

El n

ou p

lane

jam

ent t

indr

à en

com

pte

la d

iagn

osis

inic

ial d

el P

la d

’Ada

ptac

ió a

la N

orm

ativ

a de

Con

tam

inac

ió L

lum

inos

a, i

per

tant

les

nove

s in

stal

·laci

ons

sera

n de

bai

x co

nsum

.

Les

prop

oste

s de

l Pla

es

cons

ider

en s

ufic

ient

s pe

r m

illor

ar l’

efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a.

Red

uir

la p

obla

ció

expo

sada

a n

ivel

ls

acús

tics

no p

erm

esos

per

la

legi

slac

ió

El n

ou p

lane

jam

ent s

’ade

qua

al M

apa

de C

apac

itat A

cúst

ica

apro

vat p

el P

le c

eleb

rat e

l 26

d’ab

ril d

e 20

07, o

n es

de

limite

n tr

es z

ones

de

sens

ibili

tat a

cúst

ica:

zon

a de

sen

sibi

litat

acú

stic

a al

ta, m

oder

ada

i bai

xa.

Lim

itar

la g

ener

ació

de

nece

ssita

ts d

'enl

lum

enat

ex

terio

r (p

úblic

i pr

ivat

) i

evita

r-ne

els

flux

os a

l'h

emis

feri

supe

rior,

la

intr

usió

lum

ínic

a i

l'im

pact

e ne

gatiu

sob

re

els

orga

nism

es v

ius

El n

ou p

lane

jam

ent,

en a

plic

ació

de

la L

lei 6

/200

1 di

vide

ix e

l mun

icip

i en

quat

re z

ones

en

func

ió d

e la

vul

nera

bilit

at a

la

cont

amin

ació

lum

ínic

a.

Es

prog

ram

a un

pla

mun

icip

al d

’ade

quac

ió d

e la

il·lu

min

ació

ext

erio

r. T

ant a

la n

orm

ativ

a de

l nou

pla

neja

men

t com

al P

la

d’A

dapt

ació

a la

Nor

mat

iva

de C

onta

min

ació

Llu

min

osa

s’in

clou

la s

ubst

ituci

ó de

les

làm

pade

s de

vap

or d

e m

ercu

ri i l

es

que

proj

ecte

n el

feix

lum

ínic

cap

a m

unt ,

per

làm

pade

s de

vap

or d

e so

di a

mb

diss

enys

que

con

cent

rin la

llum

a la

via

pú

blic

a.

Info

rme

Am

bien

tal

PO

UM

San

t Vic

enç

de M

onta

lt16

2

Ob

jec

tiu

s

Gra

u d

e c

om

pli

me

nt

Va

lora

ció

i o

bse

rva

cio

ns

Si

No

P

arc

ial

Ord

enar

ade

quad

amen

t le

s in

stal

·laci

ons

de

radi

ocom

unic

ació

i de

tr

ansp

ort d

'ene

rgia

el

èctr

ica

per

min

imitz

ar-

ne e

ls e

fect

es s

obre

els

és

sers

viu

s i e

l pai

satg

e

El n

ou p

lane

jam

ent p

er ta

l de

pres

erva

r el

pai

satg

e ur

bà i

els

elem

ents

cat

alog

ats

prop

osa

el s

oter

ram

ent d

e le

s lín

ies

elèc

triq

ues

G-

Gesti

ó d

e r

esid

us. F

om

en

tar

el re

cic

latg

e i

la r

eu

tilitz

ac

ió d

els

re

sid

us u

rban

s i f

ac

ilit

ar

la d

isp

on

ibilit

at

d'in

sta

l·la

cio

ns a

deq

uad

es p

er

al seu

tra

cta

men

t i/o

dip

òsit

Ord

enar

el

dese

nvol

upam

ent d

e l'a

ctiv

itat c

onst

ruct

iva

per

min

imitz

ar e

ls im

pact

es

asso

ciat

s al

s m

ater

ials

, fo

men

tant

la d

urab

ilita

t, la

re

utili

tzac

ió i

el r

ecic

latg

e

El m

unic

ipi d

e S

ant V

icen

ç de

Mon

talt

ja d

ispo

sa d

’Ord

enan

ça r

egul

ador

a de

la g

estió

del

s re

sidu

s pr

oced

ents

de

la

cons

truc

ció,

pub

licad

a al

BO

P n

º77

del 3

1 de

mar

ç de

200

6.

El n

ou p

lane

jam

ent c

ompl

irà a

mb

l’ord

enan

ça i

amb

els

requ

isits

que

es

cont

empl

en e

n el

Dec

ret 2

04/1

994,

de

26 d

e ju

liol,

regu

lado

r de

ls e

nder

rocs

i al

tres

res

idus

de

la c

onst

rucc

ió (

mod

ifica

t pel

Dec

ret 1

61/2

001,

de

12 d

e ju

ny)i

amb

el

com

plim

ent d

e la

Lle

i i l’

Ord

enan

ça e

s co

nsid

era

sufic

ient

.

H-

Patr

imo

ni:

Pre

serv

ar

i p

rom

ou

re e

l p

atr

imo

ni

cu

ltu

ral, a

rqu

itec

tòn

ic, h

istò

ric i a

rqu

eo

lòg

ic

Cat

alog

ar

i ge

stio

nar

adeq

uada

men

t el

s el

emen

ts

del

patr

imon

i i

pote

ncia

r-lo

s a

part

ir de

la

regu

laci

ó i

la

inte

grac

ió

d'us

os

que

així

ho

pe

rmet

in

Seg

uint

am

b el

Cat

àleg

com

a l

’ein

a qu

e ha

d’a

ssol

ir el

s ob

ject

ius

de p

rote

cció

del

s be

ns t

ant

natu

rals

com

cul

tura

ls,

s’ef

ectu

a un

inve

ntar

i que

incl

ou e

ls e

lem

ents

arq

uite

ctòn

ics

i arq

ueol

ògic

s, a

ixí c

om e

ls e

lem

ents

cul

tura

ls i

trad

icio

nals

, o

els

cam

ins

rura

ls e

xist

ents

.

Informe Ambiental


10. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La Revisió del planejament urbanístic de Sant Vicenç de Montalt va venir precedida per l’elaboració del Pla Estratègic.

El Pla Estratègic de Sant Vicenç de Montalt va ser redactat l’any 1998 per l’equip dirigit per l’economista Pere Lleonart. El document recull les conclusions de les quatre comissions ciutadanes creades ad hoc, la d’ensenyament i cultura presidida pel sr. Max Cahner, la d’activitats empresarials presidida pel sr. Frederic Udina i la d’Urbanisme i Medi Ambient presidida pel sr. Josep Torras. Les comissions es varen reunir entre l’abril i el setembre de 1998.

La declaració d’intencions de la comissió d’urbanisme, així com els projectes que proposa, estan en l’origen de la redacció del POUM, i han estat recollits per aquest.

La primera fase dels treballs de redacció d’aquest POUM, els estudis territorials, mediambientals , socioeconòmics i urbanístics, la diagnosi i una proposta esquemàtica de criteris, va ser aprovat per l’Ajuntament com a “Exposició prèvia dels criteris i objectius del planejament” en data 17 de febrer de 2001 i exposat al públic per un període de 30 dies.

Arran d’aquesta exposició pública, es varen presentar 43 suggeriments al planejament, part dels quals ja van ser incorporats en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 25 de juliol de 2002. Aquest document es va exposar al públic entre el 152 d’agost i el 30 de setembre de 2002, atenent a la coincidència de les dates amb els mesos d’estiu.

Durant l’exposició pública del document aprovat inicialment, es van presentar 65 al·legacions, de les quals 33 han estat estimades, 13 parcialment estimades i 19 desestimades. Les al·legacions estimades, i els aspectes estimats de les parcialment estimades, han estat recollits en el text que es proposa per a la seva aprovació provisional.

Sant Vicenç de Montalt, febrer de 2003.

Per l’equip redactor.

Esteve Corminas Noguera.

Informe Ambiental


11. REFERÈNCIES

Atles sísmic de Catalunya. Volum 1: Catàleg de sismicitat. 1ª edició (1999). Generalitat de Catalunya. ICC

Folch i Guillén, R. (1996) La vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. 2a ed. Barcelona

Instruccions tècniques per a l'avaluació ambiental dels plans d'ordenació urbanística municipal. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

INTRA. Agost 2008. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada del Pla General d'Ordenació Municipal de Sant Vicenç de Montalt.

Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya: Regió Forestal V. 1ª edició (2000-2004). CREAF

Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (1993). CREAF

Mapa de Models de Combustible i d’Inflamabilitat de Catalunya (2001). CREAF

Mapa de Sismicitat de Catalunya 1977-1997. (1997). ICC

Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Secretaria per a la Planificació Territorial. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt. Memòria Social. Text refós

Pla Territorial del'Àmbit Metropolità de Barcelona (document en exposició pública)

Web d’Informacions de Sismologia de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC Infosis): http://www.icc.es/sismes/home.html

Web de comarcalia: http://www.comarcalia.com/

Web de l’Agència Catalana de l’Aigua: http://mediambient.gencat.net/aca/ca/home/inici.jsp

Web de l’Agència de Residus de Catalunya: http://www.arc-cat.net/home.asp

Web de l'Ajuntament Sant Vicenç de Montalt http://www.svmontalt.cat/

Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat/

Web de l'instituto Nacional de Estadística: http://www.ine.es/

Web de municat: http://www.gencat.cat/municat/

Web del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (BDBC), DMA-UB:www.gencat.net/mediamb/pn/bdbiodiversitat.htm

Web del CREAF: http://www.creaf.uab.es

Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/urbanisme_territori.jsp

Informe Ambiental


Web del DMAH: http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

Web del Servei Meteorològic de Catalunya: http://www.meteocat.com/index.html

Web del Servidor del SIAS – Sistema de Información del Agua Subterránea: http://www.igme.es/internet/ServiciosMapas/siasespana/sias-es.html

Web del SIG del DMAH: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/inici.jsp

12. GLOSSARI D’ABREVIATURES

ACA Agència Catalana de l’Aigua

ARC Agència de Residus de Catalunya

CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge

DPTOP Departament de Politica Territorial i Obres Públiques

ENP Espai Natural Protegit

ENPE Espai Natural de Protecció Especial

ICC Institut Cartogràfic de Catalunya

IEFC Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya

IEIGC Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya

LIC Lloc d’Importància Comunitària

PDUSC Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

PEIN Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya

POAIR Pla d’Ordenació d’Infraestructures de radiocomunicació

POUM Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

SIG Sistema d’Informació Geogràfica

SMC Servei Meteorològic de Catalunya

UE Unió Europea

XAC Xarxa Agrometeorològica de Catalunya

ZEC Zona d’Especial Conservació

ZEPA Zona d’Especial Protecció per a les Aus

SANT VICENÇ DE MONTALT · a un Informe Ambiental queda condicionat pel fet de no tractar-se de la...

Documents

Transcript of SANT VICENÇ DE MONTALT · a un Informe Ambiental queda condicionat pel fet de no tractar-se de la...