Tramitació de cobraments i pagaments -...

Tramitaci de cobraments ipagamentsM. Antnia Rossell Oliv i Isabel Porta BrasAdaptaci:Jos Antonio Castrillo Soto

Operacions administratives de compravenda

Operacions administratives de compravenda Tramitaci de cobraments i pagaments

ndex

Introducci 5

Resultats daprenentatge 7

1 Sistemes de cobrament i pagament 91.1 Mitjans de cobrament i pagament usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.1.1 Terminis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91.1.2 Mitjans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.2 Documents de cobrament i pagament en suport paper . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.2.1 El rebut tradicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121.2.2 Lordre de transferncia bancria i dingrs en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . 141.2.3 El rebut bancari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161.2.4 El xec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181.2.5 La lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221.2.6 El pagar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1.3 Processos administratius de cobrament i pagament. Autoritzacions. . . . . . . . . . . . . . . 281.3.1 Signatura i acceptaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281.3.2 Aval i ends . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291.3.3 Procs de la transferncia bancria i lingrs en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . 311.3.4 Procs de la targeta electrnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321.3.5 Procs de la domiciliaci bancria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341.3.6 Procs del xec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 361.3.7 Procs de la lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381.3.8 Procs del pagar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391.3.9 Procs del gir postal i del pagament contra reemborsament . . . . . . . . . . . . . . . 391.3.10 Impagaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

1.4 Finanament de documents de cobrament a termini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 411.4.1 El descompte defectes comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 421.4.2 La bestreta sobre rebut bancari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431.4.3 El facturatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

2 Pagaments i cobraments en suport digital 472.1 Mitjans de pagament i cobrament usuals en suport digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

2.1.1 Comer electrnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 472.1.2 Banca electrnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502.1.3 Quaderns bancaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

2.2 Documents de pagament i cobrament en suport digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522.2.1 Informaci prvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 532.2.2 Pagament de les compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 592.2.3 Cobrament de les vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 682.2.4 Eines de consulta i informes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Operacions administratives de compravenda 5 Tramitaci de cobraments i pagaments

Introducci

El cobrament duna venda est present en tot el procs perqu, a linici, forma partde la negociaci de condicions. El que es negocia entre comprador i venedor sla forma de pagament que inclou el termini i el mitj.

El termini s el moment de pagar el deute, i es coneix com a venciment.

El mitj de pagament s la manera en qu es far efectiu el pagament de lacompra. Cadascun daquests mitjans suposen que o b el comprador o bel venedor hauran de fer una srie de gestions com emplenar documents,pagar unes despeses, etc.

El crdit comercial s la possibilitat que atorga el venedor al comprador quan lipermet pagar la compra desprs de lliurar-la. Aquesta prctica s corrent entreempreses. Actualment la Llei 15/2010 estableix els dies mxims que el venedorpot concedir al comprador per pagar la compra.

A part dels diners, hi ha altresmodalitats de cobrament i de pagament amb aspectesi formalitats especfiques; per exemple, caldr que es reconegui la voluntat de lesparts amb signatures, emplenant documents, fent autoritzacions, etc.

Les entitats financeres sn un element indispensable per tal de poder fer efectiusels documents de cobrament i de pagament. En aquest sentit, les entitats financerestenen dues funcions:

La gesti de cobrament: transformant els documents en diners.

El finanament: avanant els diners daquests cobraments futurs que estanacreditats a travs dels documents de cobrament i de pagament.

Tots aquests aspectes formen part de la prctica administrativa de la compravenda,per aix cal conixer totes les formalitats, les caracterstiques i les especificitatsdels documents de cobrament i de pagament i les possibilitats de finanament queli pot suposar a lempresa.

En lapartat Sistemes de cobrament i pagament trobareu una explicaci de cadamitj de cobrament i de pagament, els documents i els formalismes corresponents,i tamb sexpliquen les possibilitats dels descomptes comercials i altres formes definanament a curt termini.

I en lapartat Pagaments i cobraments en suport digital coneixereu els principalsmitjans de pagament electrnic i com dur a terme el procs de cobrament ipagament en suport digital amb el programa FactuSOL.


En aquesta unitat us aconsellem que primer llegiu els continguts, on es descriueni detallen els diferents sistemes de pagament. A continuaci s recomanable quefeu els exercicis dautoavaluaci i, sobretot, no deixeu de fer les activitats, ja queconsiderem que sn un element imprescindible per al vostre autoaprenentatge.


Resultats daprenentatge

En finalitzar aquesta unitat lalumne/a:

1. Tramita pagaments i cobraments i reconeix la documentaci associada i el seuflux dins de lempresa.

Identifica els mitjans de pagament i cobrament habituals en lempresa.

Emplena els documents financers utilitzats, en suport paper i en suportdigital, i els impresos de cobrament i pagament.

Identifica i gestiona els procediments dautoritzaci dels pagaments.

Valora i tramita els procediments de gesti dels cobraments.

Reconeix els documents de justificaci del pagament.

Diferencia el pagament al comptat i el pagament ajornat.

Identifica les caracterstiques bsiques, el funcionament dels pagaments perInternet, i les mesures de seguretat que cal aplicar.

Analitza les formes de finanament comercial ms usuals.

Interpreta i tramita documents financers bsics emplenats en angls quesutilitzen en pagaments i cobraments.


1. Sistemes de cobrament i pagament

El pagament de la compravenda s lobligaci que t el comprador dentregar alvenedor el preu pactat pels bns i serveis adquirits. La modalitat i les condicionsde pagament queden establertes en el moment de fer la comanda de mercaderieso en el contracte de compravenda.

Per a la materialitzaci dels cobraments i pagaments, s necessari un procsadministratiu, ms o menys complex, segons la forma de pagament utilitzada.

Conceptes previs:

Deutor: s la persona que est obligada a pagar un deute (seria el client ocomprador en una compravenda).

Creditor: s la persona que t el dret de cobrar un deute (seria el provedoro venedor en una compravenda).

Crrec: s lacci o anotaci dun pagament.

Abonament: s lacci o anotaci dun cobrament.

1.1 Mitjans de cobrament i pagament usuals

Primerament, hem de distingir entre terminis i mitjans de cobrament i pagament:

Els terminis fan referncia al moment en qu sefectua el pagament a partirde la data de lliurament de la mercaderia, tot i que s habitual que a laprctica sen parli a partir de la data de la factura.

Els mitjans de cobrament i pagament sn els documents i les formalitatsque sutilitzen per fer efectiu el pagament, una vegada situats en el momentdel pagament.

1.1.1 Terminis

En les operacions de compravenda no necessriament ha de coincidir el momenten qu es lliura la mercaderia o sofereix el servei amb el moment del cobrament.Per aix en aquest tipus doperacions sestableix prviament el moment i el mitjdel cobrament-pagament.

Quan parlem de terminis es fa referncia al moment del cobrament-pagament.


En la taula 1.1 podeu veure els possibles moments de cobrament-pagament de lesoperacions de compravenda.

Taula 1.1. Terminis de pagament

Moment del pagament

Pagament avanat o bestreta Abans de rebre la mercaderia.

Pagament al comptat En el moment o pocs dies desprs de rebre la mercaderia.

Pagament ajornat Amb posterioritat al lliurament dela mercaderia: per limport total oparcial.

* Pagament a curt termini:menys dun any* Pagament a llarg termini: apartir dun any

En la Llei 15/2010, coneguda com la Llei de morositat, sestableixenmesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials ies redueixen els terminis mxims de pagament en les operacions decompravenda entre empreses.Els terminis mxims sern:

60 dies a partir de l01/01/2013.

30 dies per als productes dalimentaci frescos i peribles.

1.1.2 Mitjans

Els mitjans de cobrament i pagament sn els documents i les formalitats quesutilitzen per fer efectiu el pagament, una vegada situats en el moment delpagament.

Els mitjans ms habituals que es poden utilitzar en les operacions de compravendasn els segents (vegeu la taula 1.2):

Taula 1.2. Mitjans de cobrament

Mitjans de pagament icobrament

Concepte Creditor (venedor) Deutor (comprador)

En efectiu o enmetllic

Lliurament de diners,amb monedes i bitllets.

Cobra de mans deldeutor.

Paga en monedes ibitllets.

Transferncia El deutor ordena a laseva entitat financeraque, amb crrec alsseus fons, estransfereixin diners a unbeneficiari (creditor).

Cobra a travs delentitat financera: liabonen en compte.

Lha dordenar: licarreguen en compte.

Ingrs en compte El deutor ingressalimport directament alcompte del creditor.

Cobra a travs delentitat financera: liabonen en compte.

Ha de fer lingrs enefectiu.


Taula 1.2 (continuaci)

Mitjans de pagament icobrament

Concepte Creditor (venedor) Deutor (comprador)

Targeta electrnica El deutor, a travs dunatargeta plstica,transfereix limport alcreditor.

Cobra a travs delentitat financera si t elservei contractat: liabonen en compte.

Presenta la targeta i licarregaran a compte.

Domiciliaci bancria El deutor autoritza elcreditor i lentitatfinancera que licarreguin rebuts al seucompte.

Ha demplenar rebutsbancaris i presentar-losa una entitat financera.

Li carregaran encompte.

Xec Document que es lliuracom a pagament.

El cobra a travs delentitat financera: enefectiu a finestreta o bsingressa al seucompte.

Lha demplenar.

Lletra de canvi Document que semetper obtenir uncobrament.

Lha demplenar, igeneralment elpresentar a una entitatfinancera.

Habitualment licarregaran en compte.

Pagar Document que es lliuracom a pagament.

El cobra a travs delentitat financera.

Lha demplenar.

Gir postal El deutor fa arribar alcreditor els diners atravs dun operadorpostal.

El cobra a travs dunoperador postal.

Ha de dirigir-se a unaoficina postal i pagarlimport.

Contra reemborsament Servei combinat detransport i cobramentque fa un operadorpostal o una empresa detransport o paqueteria.

Lliura la mercaderia altrasportista, i aquest litrasferir limportdesprs del cobramentdel deutor.

Paga a lempresa que lilliura la mercaderia en elmoment de rebre-la.

1.2 Documents de cobrament i pagament en suport paper

Segons el mitj de cobrament o pagament utilitzat, es crearan uns documents quepoden ser, per ells mateixos, documents de cobrament i pagament, o b es generarun justificant per acreditar que loperaci sha dut a terme.

Limport dels documents de pagament ha dexpressar-se en lletra inombres, i cal tenir en compte:

En cas de diferncia, ser vlida la quantitat escrita en lletra.

Si limport est escrit diverses vegades per imports diferents, en lletrao en nombres, ser vlid limport menor.

Conv protegir les xifres per davant i per darrere. Es poden utilitzarlnies o grafismes com # o lnies horitzontals. Per exemple:

#1.200,00# Mil dos-cents


Quan el pagament de lesmercaderies...

... sefectu en el mateixmoment que el lliurament de lafactura, el rebut es pot substituir

per una signatura i segell delprovedor en la factura. En

aquest cas, en la factura ha defigurar lexpressi pagat o he

rebut al costat de la signatura dela persona que cobra.

Per emplenar les dades bancries, heu de tenir en compte com estan estructuratsels nmeros de compte bancaris (taula 1.3):

Taula 1.3. Estructura dun nmero de compte

Nmero de compte bancari

Entitat Oficina Dgit de control Nmero de compte

4 dgits 4 dgits 2 dgits 10 dgits

Actualment els xecs tamb acostumen a incorporar el codi IBAN, que s el mateixnmero de compte per amb ms dgits al davant per identificar el compte bancarien els pagaments internacionals.

Exemple de nmero de compte bancari i de nmero de compte bancari amb IBAN (enpaper i electrnic)

Nmero de compte: 2100 0813 61 0123456789

Codi IBAN en paper: IBAN ES79 2100 0813 6101 2345 6789

Codi IBAN electrnic: ES7921000813610123456789

La lletra de canvi, el xec i el pagar estan regulats per la Llei 19/1985canviria i del xec (BOE de 16 de juliol), on sestableixen els requisits quehan de complir aquests documents.

En les operacions de compravenda, els documents ms habituals sn els segents:

El rebut tradicional

Lordre de transferncia bancria i el justificant dingrs en compte

El rebut bancari

El xec

La lletra de canvi

El pagar

1.2.1 El rebut tradicional

No s un document de pagament prpiament dit, sin un justificant de pagament,que emetr el venedor i el lliurar al comprador.

El rebut s el document que emet la persona que cobra un import i que lliuraa qui el paga com a justificant daquesta quantitat que ha rebut. A travsdaquest document sacredita que el comprador ha pagat part o la totalitat dela seva compra.


Els rebuts consten de dues parts: rebut i matriu. El rebut es lliura signat a lapersona que efectua el pagament i la matriu queda en possessi de lemissor.

En el rebut i en la matriu han de constar les dades segents:

Nmero del rebut.

Dades identificatives de lemissor.

Dades identificatives de qui fa el lliurament dels diners.

Quantitat de diners, en xifres i en lletres.

Concepte.

Lloc i data dexpedici (en la matriu nhi ha prou amb la data).

Nom i signatura de lentitat o persona que rep els diners, noms en el rebut.

En el concepte conv indicar la factura que es paga o b si s el pagament parcialduna factura o un pagament avanat, etc.

En la figura 1.1 podeu veure un model de rebut tradicional.

Figura 1.1. Model de rebut tradicional

Exemple daplicaci: rebut tradicional

El dia 12/03/20XX , Marc Aureli, SA ha comprat 6.000 m de cinta de ras d11 mm dampladaa Teixits Salvany, SL. Aquesta operaci ha quedat reflectida en la factura 235/12, expedidael mateix dia. Marc Aureli, SA ha pagat en metllic per aquesta compra 345,25 AC.

El rebut que emetr Teixits Salvany ser (figura 1.2):


Figura 1.2. Exemple rebut tradicional

1.2.2 Lordre de transferncia bancria i dingrs en compte

La transferncia bancria i lingrs en compte sn dues formes diferents que t eldeutor (comprador) de fer arribar el pagament dun deute al compte bancari delcreditor (venedor). En aquests dos mitjans de pagament es necessita una entitatbancria que fa una part del procs de pagament-cobrament.

Transferncia bancria

El document que ordena una transferncia bancria s lordre detransferncia.

Les parts que intervenen en una transferncia bancria sn les segents:

Ordenant: persona fsica o jurdica que ordena que sefectu el trasps defons. Evidentment, ha de ser el titular del compte del qual surten els fons.

Beneficiari: persona fsica o jurdica que rep la quantitat transferida.

Entitats financeres de lordenant i del beneficiari.

Lordre de transferncia pot adoptar diferents formats, segons el disseny de cadaentitat, per ha de contenir les dades segents:

Data.

Dades identificatives de lordenant.

Nmero de compte de lordenant.

Import.


Dades identificatives del beneficiari.

Entitat i nmero de compte del beneficiari.

Signatura de lordenant.

En la figura 1.3 podeu veure un model dordre de transferncia bancria.

Figura 1.3. Model dordre de transferncia bancria

Ingrs en compte

Lingrs en compte s una modalitat de transferncia que consisteix a ingressarefectiu en un compte del qual sigui titular el creditor.

En la figura 1.4 podeu veure un model de justificant dingrs en compte.

Figura 1.4. Model de justificant dingrs en compte

Trasps

Sn transferncies entre diferentscomptes dun mateix titular enuna mateixa entitat. No es podriaconsiderar un cobrament opagament, a no ser que fossinpagaments doperacionsdautoconsum, s a dir, percompres fetes pel mateixempresari.


1.2.3 El rebut bancari

El rebut bancari s el document de cobrament que sutilitza en ladomiciliaci bancria.

En la domiciliaci bancria es poden presentar els rebuts bancaris a lentitatfinancera en diferents suports:

1. Utilitzant un model de rebut normalitzat en paper (vegeu la figura 1.5)amb un format determinat. Les dades que hi han de figurar sn:

Nmero del rebut.

Localitat dexpedici.

Import expressat en xifres i en lletres.

Data dexpedici.

Venciment.

Concepte.

Dades de lentitat bancria i compte on es domicilia el pagament.

Clusules (si cal).

Nom, domicili i NIF del lliurat (deutor).

Nom, domicili i signatura del lliurador (emissor).

2. Introduint les dades del rebut directament des de la banca electrnica, silentitat financera disposa daquesta eina.

3. Amb una llista amb les dades dels diferents rebuts, en paper.

4. Amb els quaderns bancaris, en suport digital.

Posteriorment ser lentitat financera qui transformar les dades dels diferentssuports en rebuts bancaris individuals per a cada lliurat, segons el seu propimodel (vegeu la figura 1.6). En qualsevol cas, tots els rebuts gestionats en unadomiciliaci bancria sanomenaran rebuts bancaris.


Figura 1.5. Model de rebut bancari en un rebut normalitzat

Figura 1.6. Model de rebut bancari generat per lentitat

Figura 1.7. Exemple de rebut bancari en un rebut normalitzat


Exemple daplicaci: rebut bancari en un rebut normalitzat

El dia 12/03/20XX Teixits Salvany, SL ha ems la factura 235/12 al seu client Marc Aureli,SA, per un import de 345,25 AC.

MarcAureli, SA ha domiciliat el pagament daquesta factura, amb un venciment a 30 dies,al compte 0122-0001-02-2345789123 de CaixaMunt.

El rebut bancari que emetr Teixits Salvany ser el rebut normalitzat de la figura 1.7.

1.2.4 El xec

El xec s un document que cont una ordre de pagament duna quantitatdeterminada amb crrec al compte de lemissor (deutor).

Les entitats de crdit faciliten talonaris de xecs als clients que tenen oberts comptescorrents, per tal que puguin disposar dels diners que han dipositat a lentitat.

Aquests talonaris habitualment tenen vint xecs que estan numerats correlativamentper poder tenir-ne un control. Tamb disposen, al comenament o al final, dunfullet que fa la funci de matriu, on es poden anotar tots els xecs que es vaginlliurant, per controlar els moviments del compte corrent.

Les persones que intervenen en un xec sn les segents:

Lliurador: persona que emet el xec i nordena el pagament.

Lliurat: entitat bancria que rep lordre de pagament amb els fons que ellliurador t disponibles a lentitat.

Prenedor: s el beneficiari del xec; el posseeix i en t el dret de cobrament.

Els requisits del xec estan regulats per llei. Els xecs han de contenir les dadessegents:

Dades que acostumen a anar impreses:

La denominaci de xec inserida en el text. El manament de pagar una determinada quantitat de diners. Nom de qui ha de pagar el xec, anomenat lliurat, que necessriamentha de ser un banc o entitat de crdit.

Lloc de pagament. Si no hi consta, es considerar el designat al costatdel nom del lliurat i, si tampoc hi figura, el lloc on sha ems.

Dades que ha demplenar el lliurador:

Import expressat en xifres i en lletres. Prenedor (beneficiari) en lapartat pagueu per aquest xec a..., podenadoptar diferents formes.


Lloc demissi del xec. Si no hi consta, es considerar el designat juntal nom del lliurat.

Data demissi del xec, en lletres.

La signatura, de prpia m, de qui expedeix el xec, anomenat lliura-dor. En el cas de tractar-se duna persona jurdica, haur de signar elrepresentant legal.

En la figura 1.8 podeu veure un model de xec.

Figura 1.8. Model de xec

Formes demetre els xecs

Segons com estigui designat el prenedor (beneficiari) en lapartat pagueu peraquest xec a..., hi ha dues formes demetre el xec:

Al portador: sha descriure lexpressi al portador. Es caracteritza perquel xec es paga a qualsevol persona que el presenti al cobrament. En elcas que figuri el nom duna persona seguit de lexpressi al portador, oen el cas que en aquest apartat no figuri res, tamb es considerar com unxec al portador. En la figura 1.9 podeu veure un exemple de xec al portador.

Figura 1.9. Exemple xec al portador

El xec al portador presentael risc que, en cas deprdua, pot ser cobrat perpersones que no en sn elslegtims possedors.


Tant el xec barrat generalcom el xec barrat especialpoden ser nominatius o al

portador.

Nominatiu o emesos a favor duna persona determinada: hi ha de figurarel nom duna persona fsica o jurdica, i noms pot cobrar el xec aquestapersona, desprs dhaver-se identificat i haver signat en el revers del xec.En la figura 1.10 podeu veure un exemple de xec nominatiu.

Figura 1.10. Exemple xec nominatiu

Tipus de xecs

Amb la finalitat de millorar la seguretat del xec, hi ha unes modalitats de xecs quepodrem considerar especials:

Xec barrat: per barrar un xec shan de posar dues lnies diagonals pa-ralleles sobre lanvers del xec. La finalitat de barrar un xec s la devitar queel puguin cobrar persones distintes daquelles a favor de les quals sha ests,ja que el barrat obliga el prenedor a ingressar-ne limport en un compteduna entitat de crdit. Dintre dels xecs barrats hem de diferenciar:

Xec barrat general: dintre de les dues lnies que travessen el xec hifiguren les expressions Banc o i Cia, o b no hi figura res. En aquestcas, el prenedor pot cobrar el xec ingressant-ne limport en qualsevolentitat de crdit. En la figura 1.11 podeu veure un exemple de xecbarrat general.

Xec barrat especial: dintre de les dues lnies que travessen el xecfigura el nom duna determinada entitat de crdit. En aquest cas, elxec nicament pot cobrar-se ingressant-ne limport en un compteobert en lentitat de crdit indicada. En la figura 1.12 podeu veureun exemple de xec barrat especial.


Figura 1.11. Exemple de xec barrat general

Figura 1.12. Exemple de xec barrat especial

Xec conformat: el banc lliurat haur donat la seva conformitat al xec. Laconformitat de lentitat de crdit suposa que la signatura s autntica i que elcompte de lliurador disposa de fons suficients per fer front al pagamentdel xec. Quan lentitat de crdit conforma el xec bloqueja en el comptecorrent del lliurador la quantitat indicada en el xec fins a la data en qula conformitat s vlida. La clusula de conformitat figura per escrit enel revers del xec i shi ha de fer constar la data fins a la qual s vlidala conformitat. En la figura 1.13 podeu veure un exemple de clusula deconformitat en el revers dun xec. A lanvers cal indicar CONFORMAT.

Figura 1.13. Exemple de clusula de conformitat en el revers del xec


El model oficial de lletra decanvi...

...est confeccionat per laFbrica Nacional de Moneda i

Timbre, sadquireix als estancs iel seu preu varia segons limport

de la lletra.

Xec bancari: es caracteritza perqu lexpedeix lentitat de crdit a peticidel titular dun compte corrent i t la garantia que sempre s pagar. Lesentitats de crdit cobren una comissi, en funci de limport del xec, a lapersona que el sollicita.

Exemple daplicaci: xec

Lempresa Vins i Caves Arnau, SL ha pagat al senyor Josep Miquel Carrasco Molist lareparaci duna fuita que hi havia en el lavabo dun dels locals daquesta empresa. Lareparaci ha costat 322,34 AC i Vins i Caves Arnau li fa un xec nominatiu i barrat.

En la figura 1.14 podeu veure el xec emplenat.

Figura 1.14. Exemple de xec nominatiu barrat

1.2.5 La lletra de canvi

La lletra de canvi s un document on una persona (lliurador) ordena a unaltre (lliurat) pagar una determinada quantitat de diners en una data concreta(venciment) a una tercera persona (tenidor), normalment una entitat decrdit.

Les persones que intervenen en la lletra de canvi sn les segents:

Lliurador: persona que crea la lletra de canvi i dna lordre de pagament.

Lliurat: persona que rep lordre de pagament, s a dir, sha de fer crrecdel pagament quan arribi el venciment.

Tenidor: banc a qui el lliurador transmet la lletra perqu el lliurat la pagui.

En determinats casos, a la lletra de canvi tamb poden intervenir-hi altres personesque sn els avalistes, els endossants i els endossataris.

La lletra de canvi sha demplenar utilitzant el model oficial aprovat per la Lleicanviria i del xec. A la figura 1.15 podeu veure lanvers del model oficial de lletrade canvi i a la figura 1.16 podeu veure el revers del model oficial de lletra de canvi.


Figura 1.15. Anvers del model oficial de lletra de canvi

Figura 1.16. Revers del model oficial de lletra de canvi

El contingut de la lletra de canvi est regulat per llei. Les dades obligatries deles lletres de canvi sn:

La denominaci de lletra de canvi.

El manament pur i simple de pagar un import, i amb una moneda (nacionalo extangera)

Nom de la persona que ha de pagar (lliurat).

Venciment. Si falta, es considerar pagadora a la vista.

Lloc de pagament. Si falta, es considerar el lloc designat junt al nom dellliurat.

Nom de la persona a qui sha defectuar el pagament o a la seva ordre(tenidor).


Data i lloc de lliurament. En el cas de no estar indicat el lloc, es consideraemesa en la poblaci del domicili del lliurador.

Signatura de qui emet la lletra (lliurador).

Orientacions per emplenar el model oficial de la lletra de canvi

Per emplenar el model oficial de la lletra de canvi cal tenir clar el significat decada una de les dades que demana. Aix, en lanvers de la lletra hi trobem:

Lloc de lliurament: localitat o poblaci en qu es lliura la lletra.

Moneda: moneda en qu est expressat limport de la lletra, per exempleeuro, dlar, etc.

Import: import de la lletra expressat en xifres.

Data de lliurament: dia, mes i any en qu es lliura la lletra.

Venciment: data en qu sha de fer el pagament de la lletra.

Per aquesta lletra de canvi heu de pagar, al venciment expressat, a: nomdel tenidor, s el nom de la persona o entitat bancria a lordre de la qualsha de fer el pagament de la lletra.

La quantitat de: import de la lletra expressat en lletres.

Persona o entitat/Domicili o oficina/Poblaci: persona a qui sha de fer elpagament i domicili en qu sha de fer. Normalment s una entitat bancria.

CCC: codi del compte bancari on el lliurat domicilia el pagament.

Clusules: hi ha difernts clusules que es pode fer constar relacionades ambla devoluci, endossament, interessos, etc.

Lliurat: dades didentificaci de lliurat, que s qui ha de pagar la lletra enla data de venciment.

Lliurador: domicili i signatura, de prpia m, del lliurador.

Hi estic dacord i Data: correspon a lacceptaci de la lletra. El lliuratsigna, de prpia m, per tal de mostrar la seva conformitat amb la lletra. Nos un requisit essencial, per refora la confiana en el pagament. A partirdaquesta data es calculen els terminis de venciments a Dies vista i Mesosvista.

Daltra banda, en el revers de la lletra hi trobem:

Per un aval de: indicaci de la persona a qui savala i la data de laval. Espot avalar a qualsevol obligat canviari (acceptant, lliurat o endossant).

Nom i domicili de qui avala: dades didentificaci de lavalador amb lasignatura.


Pagueu-ho a: indicaci de lendossatari i data de lends.

Nom i domicili de qui fa lends: dades didentificaci de lendossantamb la signatura.

Espai en blanc: destinat a nous endossos, avals, etc.

Venciment

La lletra de canvi sha de presentar al pagament en el lloc assenyalat el dia delseu venciment o en un dels dos dies laborables segents.

La llei estableix diferents formes dexpressar el venciment (taula 1.4).

Taula 1.4. Tipus de venciment de les lletres de canvi

Forma dexpressar el venciment Caracterstiques Exemple de venciment

A dia cert Sindica el dia, mes i any en quha de pagar-se la lletra.

07/10/20XX

A la vista La lletra es paga el dia de la sevapresentaci.El termini mxim de presentacis dun any.En cas de qu no sindiquivenciment es considera que elvenciment s a la vista.

- a la vista.- (sense venciment).

- Dies data- Mesos data

Es calcula el dia de vencimentdes de la data de lliurament queconsta en la lletra

- 60 d/d.: ser 60 dies desprs dela data de lliurament.- 2 m/d.: ser 2 mesos desprsde la data de lliurament.

- Dies vista- Mesos vista

Es calcula el dia de vencimentdes de la data dacceptaci. Enaquest cas s imprescindible quela lletra de canvi estiguiacceptada.

- 30 d/v.: ser 30 dies desprs delacceptaci.- 1 m/v.: ser 1 mes desprs delacceptaci.

Clculs del venciment:

El cmput es fa per dies naturals, s a dir, incloent laborables i festius.

Respecte als mesos, el cmput es fa per mesos sencers, independentmentdels dies que tingui.

Si el venciment s un dia festiu es trasllada al segent dia hbil.

Si el venciment s un dia que no existeix, per exemple, 31 dabril, esconsidera dia de venciment lltim dia del mes.

Exemple daplicaci: lletra de canvi

El dia 8 de febrer Comercial Huta, SL amb domicili al carrer Viladomat nm. 75 deBarcelona (08015) ven mercaderies al Sr. Gabriel Reyes Pons domiciliat al carrer Uninm. 90 de Matar (08600) per valor de 3.200,00 AC.

El pagament sefectua mitjanant una lletra de canvi amb venciment a 3 m/d. ComercialHuta, SL gira la lletra a lordre del Banc Comercial. El Sr. Gabriel Reyes Pons accepta lalletra dos dies desprs del seu lliurament i la domicilia en el seu compte nm. 3232 323455 0000010909 del Banc Comarcal (carrer Santa Anna, 25 de Matar).


A la figura 1.17 podeu veure lanvers de la lletra de canvi emplenada.

Figura 1.17. Exemple de lanvers de lletra de canvi

1.2.6 El pagar

El pagar s un document que cont una promesa de pagament dundeterminat import, en el seu venciment i en el lloc indicat, a la personaindicada o a lordre daquesta o duna altre persona igualment identificada.

La llei indica els requisits que ha de complir el pagar per a tenir validesa legal,per no estableix el model oficial.

En lemissi dun pagar intervenen necessriament:

El signant: s qui emet el pagar i es compromet al pagament el dia delvenciment indicat en el pagar mateix, amb crrec en el seu compte.

El tenidor: s el subjecte a favor de qui semet el pagar i qui rep limport.

Els elements que obligatriament shi hauran de consignar sn:

La paraula pagar.

La promesa de pagar una quantitat de diners en una data determinada.

Venciment. Si falta, es considera a la vista.

Lloc de pagament. Si no hi consta, ser el lloc demissi.

Nom de la persona que cobrar el pagar. Sempre seran nominatius; maisacceptaran pagars al portador.

Data i lloc demissi. Si falta, es considerar el que tingui al costat delsignant.


Signatura manual (no serveix la signatura estampada amb segell o impresa)de lemissor del pagar.

Com en les lletres de canvi, els venciments poden ser:

A dia cert.

Dies data i mesos data.

Dies vista i mesos vista.

Tipus de pagars

Ens podem trobar amb els tipus de pagar segents:

Pagar dempresa: dissenyat per la mateixa empresa, que lemet contrasi mateixa quan ha de pagar una determinada quantitat de diners. Ha-bitualment, sn aparents pagars: lnica diferncia amb un pagarcorrectament ems (pagar canviari) s que en comptes de figurar la paraulapagar apareix la paraula pagar. En aquests casos el que est lliurantlempresa no est previst en la Llei canviria i del xec, per la qual cosamanca del carcter executiu. Amb el programa FactuSOL s possible crearaquests tipus de pagars dempresa.

Pagar de compte bancari: dissenyat per una entitat bancria. El titulardun compte bancari sollicita els pagars a lentitat i, quan ha de pagar unadeterminada quantitat de diners emet un pagar. En aquest cas, els dinerssurten dels fons dipositats en el compte. En la figura 1.18 podeu veure unmodel de pagar de compte bancari.

Figura 1.18. Model de pagar de compte bancari

Exemple daplicaci: pagar

El senyor Mart Font Pea de Lleida, amb data 02/07/XX ha adquirit productes a lempresaComercial Port, SL per valor de 2.140 AC. Per a fer el pagament el Sr. Mart emet un pagar


amb data de venciment 08/04/XX domiciliat en el compte nm. 2123 4345 34 0009011111que t obert en el Banc Comercial.

A la figura 1.19 podeu veure el pagar emplenat.

Figura 1.19. Exemple de pagar

1.3 Processos administratius de cobrament i pagament.Autoritzacions.

Cadascun dels mitjans de pagament porta associat un procediment (una forma defer) pautat i regulat que fa que aquestes diferents modalitats de pagament siguinuna prctica habitual en les relacions comercials entre empreses.

El xec, el pagar i la lletra de canvi sn documents emparats en laLlei canviria i del xec, on sen regula el procediment, els avals, elsendossaments, els pagaments i les accions per falta de pagament.

1.3.1 Signatura i acceptaci

La signatura s un element indispensable per donar validesa a alguns delsdocuments de pagament o cobrament.

Les persones que els han de signar seran:

El deutor (qui ha de pagar): en el xec, el pagar i lordre de transferncia.

El creditor (qui ha de cobrar): en el rebut bancari i la lletra de canvi.

En la lletra de canvi apareix tamb lacceptaci com una formalitzaci addicionalque pot suposar diferents situacions:


El deutor no signa la lletra de canvi per quan arriba el venciment la paga.En aquest cas el deutor no lest acceptant tot i que ha contret una obligacide pagament a travs duna factura, per exemple. Si arribat el venciment nola pagus, el creditor li reclamaria directament la factura.

El deutor signa la lletra de canvi. En aquest cas lest acceptant. Aixli suposa contraure una obligaci directa de pagament reflectida en la lletramateixa i les seves condicions (venciment, entitat bancria, etc.). O sigui,si arribat el venciment el deutor no la pagus, el creditor reclamaria la lletrade canvi.

1.3.2 Aval i ends

Laval i lends sn dues possibilitats que afegeixen als xecs, a les lletres decanvi i als pagars alternatives al seu s, tot i que no sn obligatries per a laformalitzaci daquests documents. Tant laval com lends provoquen laparicide noves persones en el procs de pagament-cobrament.

Aval

Laval s una declaraci canviria que es consigna en una lletra de canvi, xeco pagar i que t per objecte assegurar el pagament del mateix, obligant-seuna persona, avalador, a satisfer el seu import en el cas que no ho faci lapersona per qui es va obligar, avalat.

Haur de figurar mitjanant lesment exprs de per aval i ser signat perlavalador, en el revers del document.

Limport del document es pot avalar ntegrament o noms una part.

Exemple daval en un xec

En lexemple de la figura 1.20, veiem el revers dun xec en qu apareix la figura dunavalador que garantir limport total del xec, ja que no se nespecifica cap import.


Figura 1.20. Exemple daval en el revers dun xec

Ends

Lends s un procediment especial de transmissi de lletres de canvi, xecsi pagars, i tots els drets del seu cobrament que fa el tenidor, endossant,a favor duna altra persona, endossatari, amb subjecci a certs requisitsformals.

Pot realitzar-se mitjanant la manifestaci dends en el document i la signaturade lendossant.

Lendossant, tret que sintrodueixi una clusula en contra, garanteix el pagamentdel document a aquells tercers que el posseeixin amb posterioritat.

Exemple dends en un xec

En lexemple de la figura 1.21, veiem el revers dun xec en qu apareix la signatura de quipossea el xec i el podia cobrar. Ara, amb aquesta signatura i amb la indicaci escrita,transfereix la capacitat de cobrament al Sr. Ramon Vega Clos.

Figura 1.21. Exemple dends en el revers dun xec

Exemple daplicaci: aval i ends en una lletra

Partim duna lletra on el lliurador (qui lha de pagar) s el Sr. Gabriel Reyes Pont, i el tenidor(banc del cobrament de la lletra) s el Banc Comercial.

El dia 15 de febrer el Sr. Ricard Puente Gracia (carrer Vidal, 35 de Barcelona) avala la lletrai el dia 18 de febrer el Banc Comercial endossa la lletra al Banc Rural (carrer Muntaner, 32de Barcelona).


En la figura 1.22 podeu veure el revers de la lletra de canvi.

Figura 1.22. Exemple daval i ends en el revers de la lletra de canvi

1.3.3 Procs de la transferncia bancria i lingrs en compte

La transferncia bancria i lingrs bancari sn un mitj de pagament-cobramenten qu s el pagador (comprador-deutor) qui ha dactuar per enviar els diners alcompte del cobrador (venedor-creditor).

Lactuaci de les entitats bancries, tant la del comprador (deutor) com la delvenedor (creditor), en ambds casos, s fonamental, i per poder usar aquest mitjde pagament cal seguir un procediment concret.

Transferncia bancria

En la transferncia bancria el comprador dna lordre al seu banc perqutraslladi una quantitat determinada de diners del seu compte al compte del venedor.

Aquesta ordre de transferncia en suport paper ha danar signada per lor-denant (comprador) com a senyal de conformitat o autoritzaci de loperaci.Lentitat financera facilitar una cpia segellada de lordre de transferncia alordenant com a comprovant de loperaci efectuada.

En cas de no poder anar personalment a la seva oficina bancria, el compradorhaur dordenar la transferncia a travs de fax, carta o correu electrnic, o enviantlordre en suport digital, o utilitzant la banca electrnica.

Caracterstiques:

Moment del cobrament. Dependr de lentitat des don sha fet latransferncia: si s la mateixa del beneficiari, podr disposar dels dinersel mateix dia, per si s diferent haur desperar fins a dos dies hbilsdesprs.

Moment del pagament. Immediat.

Cost (de pagament). Si la transferncia s a un compte duna altra entitat,lentitat que rep lordre de transferncia habitualment carregar comissions


Targetes de compra

Funcionen de manera similar ales targetes de crdit bancries,per noms operen en els seuspropis establiments o en altres

dautoritzats.

bancries. Entre comptes duna mateixa entitat, no tindr cap cost. Lesempreses solen negociar amb les entitats financeres el cost daquestesoperacions.

Justificant de pagament. Ser la cpia de lordre de transferncia segelladapel banc.

Ingrs en compte

El comprador haur danar a lentitat financera del venedor i efectuar lingrs.

Aquesta operaci consisteix a lliurar una quantitat de diners, donant com ainformaci necessria el nom i el nmero de compte del destinatari. Tamb sconvenient indicar un motiu del dipsit fet i el nom de qui lha fet per tal que eldestinatari, quan rebi labonament al seu compte, en tingui constncia.

Tota aquesta informaci quedar detallada en limprs del banc que el compradorsignar i sen quedar una cpia segellada com a justificant.

Caracterstiques:

Moment del cobrament: immediat.

Cost: el banc no cobrar cap comissi ni al deutor (comprador), ni alcreditor (venedor).

Justificant de pagament: ser limprs segellat pel banc.

1.3.4 Procs de la targeta electrnica

Una targeta electrnica no s ms que una targeta de plstic amb una bandamagntica (on sidentifica el compte i el titular) que permet fer pagaments al seutitular.

Actualment hi ha moltes targetes que, a part de la banda magntica, inclouen unxip que requereix ls dun codi personal per poder utilitzar-les.

Les ms habituals sn:

Targetes bancries: associades a un compte bancari.

Targetes de compra: sn targetes que els grans establiments faciliten alsseus clients per pagar les compres que realitzen en els seus establiments.

Cal, per, veure separadament quin procs suposa el pagament i el cobrament atravs daquest mitj perqu els procediments i les condicions sn diferents per alpagador (comprador) que per al cobrador (venedor).


Pagament amb targeta bancria

Quan es fa un pagament a travs de targeta electrnica, noms pot usar-la el titularde la targeta.

Ls de les targetes s mltiple:

En caixers automtics de les entitats financeres es poden retirar diners delpropi compte, consultar el saldo del compte, etc.

Pagar compres en determinats establiments que acceptin les targetes.

Pagar compres en determinades mquines expenedores. Per exemple: m-quines de bitllets de tren i metro, mquines expenedores de certs productes...

Pagar compres fetes a travs de pgines web dInternet (compres en lnia ovirtuals).

Per a ser titular duna targeta bancria, nicament s necessari sollicitar-la alentitat financera on es t obert un compte. Segons la solvncia del sollicitant,lentitat li concedir ms o menys import lmit disponible.

Limport de la compra es carregar al compte del titular en la data prevista segonsel tipus de targeta:

Targetes de dbit: es carregar automticament en el compte del titular enel moment de fer loperaci.

Targetes de crdit: el banc posa a disposici del seu titular una determinadaquantitat de diners en forma de crdit, per la qual cosa, limport de la compraes carrega en el compte amb posterioritat, normalment a final de mes.

Caracterstiques:

Moment del pagament: segons sigui una targeta de dbit o de crdit.

Cost (de pagament): pel servei de targeta bancria, independentment dels que sen faci, les entitats financeres cobren una petita quota anual.

Justificant de pagament: seran els tiquets expedits en les operacions fetesamb targeta.

Cobrament amb targeta bancaria

El venedor, per tal de poder acceptar el cobrament a travs de targeta bancria,haur de disposar dun contracte amb una entitat financera, en la qual tindrun compte obert. Lentitat li facilitar un datfon, que s laparell que permet lacodificaci de les dades de la targeta i la connexi amb els sistemes electrnicsdel banc.


Els datfons tenen un teclat, una impressora i unes ranures per on inserir la targeta.Quan el venedor efectua el cobrament introduint la targeta, laparell en llegirles dades. En uns instants es rebr la conformitat del pagament, simprimir untiquet que recull totes les dades de loperaci, i el client lhaur de signar com aautoritzaci a loperaci feta.

Quan un venedor accepta que es pagui amb targeta de crdit, s convenient quedemani el DNI al client per comprovar que ns el titular.

Caracterstiques:

Moment del cobrament: sabonar limport de la venda en el compte delvenedor entre 1 i 2 dies desprs, depenent de cada entitat financera.

Cost (de cobrament): les entitats financeres cobraran una comissi alvenedor per aquest servei que, moltes vegades, es pacta entre les parts. Peraix, en certs establiments o negocis, es demana un import mnim de comprasi es vol pagar amb targeta.

1.3.5 Procs de la domiciliaci bancria

La domiciliaci bancria s un mitj en qu les entitats bancries sn el mitjancerindispensable per tal que loperaci de pagament-cobrament es porti a terme.

Per al deutor (comprador) el procediment a seguir en una domiciliaci bancrias diferent que per al creditor (venedor). Ara veureu aquests procediments per acadascun dels casos.

Tramitaci del deutor

Per domiciliar el pagament dels rebuts s necessari que el comprador (deutor),com a titular del compte, lliuri una autoritzaci per escrit i signada, a la sevaentitat financera en qu indiqui les dades identificatives de lempresa venedora.En la figura 1.23 podeu veure un model dautoritzaci de domiciliaci bancria.


Figura 1.23. Model dautoritzaci de domiciliaci bancria

Aquesta autoritzaci tindr dues cpies:

Cpia per al creditor: autoritza el creditor (venedor) a emetre rebuts i apresentar-los al cobrament al compte del deutor.

Cpia per a lentitat financera del deutor : autoritza lentitat financera acarregar els rebuts presentats pel creditor (venedor) al compte del deutor.

Els rebuts es poden retornar, per comporten unes despeses per a lemissor(venedor). Per exemple:

Si el deutor, desprs del crrec del rebut bancari, detects un error enlimport, concepte o altre, disposa duns dies per demanar el retorn delrebut.

Si en el compte corrent del deutor no hi ha diners, lentitat financeraretornar el rebut.

Caracterstiques:

Moment del pagament: en la data del venciment.

Justificant del pagament: quan es faci el crrec en el compte del deutor,lentitat financera li enviar un rebut bancari generat per lentitat.

Tramitaci del creditor

En aquesta modalitat de pagament el venedor (creditor) podr retirar del comptecorrent del comprador limport que consti en un rebut formalitzat legalment.Per fer aix s necessari que el comprador ho autoritzi prviament.


Les entitats bancries...

... registren les signatures delstitulars de comptes corrents en

uns documents, anomenatscartolines de signatures per

poder comprovar-les en elmoment de cobrar un xec.

Habitualment les empreses tenen uns dies fixats al mes per fer aquestes operacions,de manera que en una sola operaci es poden girar molts rebuts. El conjunt derebuts que es giren simultniament sanomena remesa de rebuts.

Aquestes remeses poden ser un conjunt de rebuts normalitzats en paper o llistesen qu consten totes les dades obligatries de cada rebut.

Un cop semeten, les entitats financeres de cada lliurat (deutor) transformaranaquesta informaci en rebuts bancaris en paper o b en suport digital, i gesti-onaran el cobrament.

Com a justificant del pagament, el banc lliurar a cada deutor el rebut bancarigenerat per ell mateix.

Caracterstiques:

Moment del cobrament: en la data del venciment, a no ser que es negociamb lentitat financera un sistema de finanament per avanar la disposicidels fons.

Cost (de cobrament): lentitat financera cobrar una comissi per gestionarel cobrament, la qual ser ms elevada si els rebuts bancaris shan presentaten suport paper.

1.3.6 Procs del xec

El xec s un document que formalitza el comprador quan vol pagar alguna comprai que reflecteix el deute adquirit pel comprador cap al venedor.

En la figura 1.24 podeu veure esquemticament el procs de pagament mitjanantun xec.

Figura 1.24. Procs de pagament mitjanant un xec

El lliurador emet el xec, que ordena al lliurat (entitat de crdit) que pagui unadeterminada quantitat al possedor del xec (prenedor) de forma immediata; ellliurat paga aquesta quantitat de diners perqu el lliurador t obert un comptecorrent en lentitat i t diners disponibles per fer el pagament.


Una de les principals caracterstiques del xec s que pot ser transms pel seuprenedor (beneficiari) a un altre persona mitjanant lanomenat ends.

1. Si es tracta dun xec al portador, lendossament es fa per la simpletransmissi del xec que fa el prenedor a una altra persona, sense cap msformalitat.

2. Els xecs nominatius tenen un prenedor especfic. En aquest cas, lendspot o no donar-se. Veieu-ne els casos:

Xec nominatiu a lordre: a continuaci de lexpressi pagueu peraquest xec a.. figura el nom duna persona i, seguidament, lexpressia lordre o no hi figura res. En aquest cas el xec s endossable.

Xec nominatiu no a lordre: a continuaci de lexpressi pagueuper aquest xec a... figura el nom duna persona i, seguidament,lexpressi no a lordre, en aquest cas, el xec no s endossable.

En la figura 1.25 podeu veure un exemple de xec nominatiu a lodre i en la figura1.26 podeu veure un exemple de xec nominatiu no a lodre.

Figura 1.25. Exemple de xec nominatiu a lordre

Figura 1.26. Exemple xec nominatiu no a lordre

En el cas que el compte del lliurador (comprador) no tingui fons suficients per ferfront al pagament dun xec, lentitat de crdit est obligada a pagar parcialment

En cas dimpagament, totalo parcial, del xec...

...el prenedor pot emprendreaccions civils, per tal de serindemnitzat, i accions penals perdelicte destafa.


Pagament a la vista

El xec s una ordre de pagamenta la vista; per tant, si semet unxec amb una data posterior a lareal, esperant que es cobri quan

arribi aquesta data, es tracta dunerror, ja que el lliurat pagar el

xec en el moment depresentar-lo, encara que la data

demissi sigui posterior.

el xec amb els fons disponibles en aquell moment en el compte. Posteriorment, elprenedor (venedor) haur de protestar el xec per falta de pagament i reclamar.Far el mateix en cas dimpagament total.

Caracterstiques:

Moment del cobrament: immediat, per si singressa en una entitatfinancera diferent de la del compte del xec, no es podr disposar de limportfins passats uns dies de lingrs.

Moment del pagament: en el moment de fer efectiu el pagament al seuprenedor.

Cost (de cobrament): si es cobra un xec des duna entitat diferent de la delxec, aquesta entitat cobrar una comissi per gestionar-lo. Des de la mateixaentitat, no es cobra cap comissi.

Justificant de pagament: caldr un rebut tradicional o la signatura en lafactura.

1.3.7 Procs de la lletra de canvi

Amb aquest document el creditor ordena al deutor pagar limport que deu (per unacompra efectuada) a un intermediari (el banc) quan arribi la data del venciment.

En la figura 1.27 podeu veure esquemticament el procs de pagament mitjanantlletra de canvi.

Figura 1.27. Esquema del procs de pagament mitjanant lletra de canvi

El lliurador (venedor) s qui emplena les lletres de canvi i el lliurat (comprador)les haur de pagar. Normalment, el comprador haur danar a pagar aquesteslletres al banc del venedor (tenidor) i ho far en la data que hagi pactat amb elvenedor.

Caracterstiques:



Moment del pagament: en la data de venciment.

Cost (de cobrament): lentitat bancria cobrar una comissi per la gestide cobrament.

Justificant de pagament: ser la lletra de canvi mateixa, que ser lliuradaal deutor un cop lhagi pagada.

1.3.8 Procs del pagar

Com en els xecs, el banc pot lliurar un talonari de pagars als clients de comptescorrents. El comprador que disposa dun talonari de pagars, lemplenar i elsignar en senyal de comproms.

I com en les lletres de canvi, el pagar inclou una data de venciment.

La principal diferncia que hi ha entre un pagar i un xec s que en el momentdemetre el pagar queda establerta la data a partir de la qual es podr fer efectiu.

Tamb hi ha algunes diferncies entre el pagar i la lletra de canvi:

El pagar s una promesa de pagament i la lletra de canvi s una ordre depagament.

El pagar lemet qui lha de pagar, s a dir, el deutor (comprador), i la lletrade canvi lemet qui lha de cobrar, s a dir, el creditor (venedor).

Caracterstiques:


Moment del pagament: en la data de venciment.

Cost (de cobrament): com en el xec, si es cobra des duna entitat diferentde la del pagar, aquesta entitat cobrar una comissi per gestionar-lo. Desde la mateixa entitat, no es cobra cap comissi.

Justificant de pagament: caldr un rebut tradicional o la signatura en lafactura.

1.3.9 Procs del gir postal i del pagament contra reemborsament

Sn dos mitjans de pagament molt utilitzats en les compres a distncia.


Gir postal

Pagament: el comprador lliura els diners a loperador postal, qui sencarregarde fer-los arribar al venedor, a canvi duna taxa que es calcular segons limportque senvia. Aquests enviaments ofereixen unes garanties que es contracten ambel servei.

Cobrament: segons la modalitat de gir postal.

Gir immediat: els diners estaran disponibles immediatament en qualsevoloficina de loperador postal i es pot avisar el receptor en el mateix moment.Noms es pot utilitzar per a enviaments al territori espanyol. En el momentque els diners sn rebuts pel destinatari, el remitent rebr un avs derecepci.

Gir no immediat: els diners es lliuraran al domicili del destinatari en untermini de 3 a 5 dies si s dins del territori nacional i per a altres pasosdependr del pas de qu es tracti.

Caracterstiques:

Moment del cobrament: segons la modalitat de gir postal.

Moment del pagament: immediat.

Cost (de pagament): els operadors postals cobren per aquest servei,generalment un import fix ms un percentatge sobre limport girat.

Justificant de pagament: el document del gir.

Contra reemborsament

En aquesta modalitat denviament, el venedor haur de dirigir-se a correus, unaempresa de missatgeria o de transports, i contractar el servei i la forma denviarel paquet. Depenent de les condicions de lenviament del paquet i la forma depagament, el cost podr ser ms o menys elevat.

Caracterstiques:

Moment del cobrament: al cap de pocs dies.

Moment del pagament: immediat.

Cost: habitualment el venedor cobra al comprador les despeses de lenvia-ment perqu aix es pacta quan es contracta loperaci de compravenda.

Justificant: tot i que si no es paga no lliuren el paquet, conv demanarlalbar de lliurament on consti limport pagat.


1.3.10 Impagaments

En cas dimpagament duna lletra, un xec o un pagar, la Llei canviria i del xecpreveu el protest abans dacudir a la via executiva (execuci canviria).

Els rebuts bancaris domiciliats es convertiran en les lletres de canvi si es paga eltimbre corresponent (impost dAJD) i llavors tamb estaran emparats per aquestallei.

El protest

s un acte notarial que serveix per acreditar que sha produt la falta dacceptacide la lletra o del pagament dalgun dels documents, i s requisit legal necessariper a lexercici de lacci canviria executiva.

Altres declaracions que constin en el document signat i datat tenen el mateix efecteque el protest, amb algunes variacions segons el tipus de document.

Lexecuci canviria

Qualsevol daquests documents de pagament, una vegada impagat i protestat, potacudir a la via executiva, sempre que forosament i ineludiblement contingui totsels requisits.

1.4 Finanament de documents de cobrament a termini

El finanament de documents a termini s una forma que t lempresa dobtenir di-ners a travs daquells documents que justifiquen que en un futur es transformaranen diners.

Per finanar-se amb documents de cobrament a termini cal la intermediacide les entitats financeres, que entendran que aquests documents sn la garantiadun cobrament segur per, a canvi davanar els diners, cobraran uns interessosque es calcularan tenint en compte limport de diners que avancen i el temps quetranscorrer entre el lliurament de diners i el venciment dels documents.

Habitualment, aquest tipus doperaci es considera un finanament a curt termini.s a dir, que es tancaran en un perode inferior a lany.

Els documents de cobrament que hem estudiat i que permeten operar a lempresaen aquest sentit sn els efectes comercials. Aquests documents sn:

Els rebuts bancaris

La lletra de canvi

Altres formes definanament ambdocuments de cobrament atermini

Les entitats financeres tambposen a disposici de lesempreses lnies especfiques perfinanar operacions dexportacien qualsevol divisa, anticipantlimport dels ajornaments decobrament que concedeixin alsseus clients a lexterior.


El nominal s limport delefecte comercial que

shaur de fer efectiu alvenciment.

El pagar

Les principals modalitats per rebre els diners anticipadament a canvi dels docu-ments sn les segents:

El descompte defectes comercials

La bestreta sobre rebut bancari

El facturatge (factoring)

1.4.1 El descompte defectes comercials

Els efectes comercials sn documents emesos per lempresa venedora contra undels seus clients on sexpressen limport i el venciment de pagament duna odiverses factures. Els efectes comercials sn el rebut bancari, la lletra de canvii el pagar.

Quan es parla de descompte defectes comercials sest expressant el proce-diment a travs del qual una entitat financera avana el nominal dels efectescomercials que sendossen a aquesta entitat. Lentitat sencarregar de gestionar-ne el cobrament quan arribi el venciment.

Lempresa que ha ems aquests documents cedeixen a lentitat financera part delsdrets de cobrament futurs que estan justificats en els documents emesos. Aquestacessi de drets sanomena ends.

El procs el podem resumir de la manera segent:

1. Se signar una plissa de risc i es pactaran les condicions:

Import mxim de lletres que podr descomptar simultniament.

Temps mxim danticipaci. s a dir, els dies mxims des de la datade descompte fins a la data de venciment.

Tempsmnim danticipaci. s a dir, si falta molt poc per al vencimentlentitat pot pactar no estar obligada a fer el descompte. Normalment,quinze dies abans del venciment les entitats financeres no acceptenlletres al descompte.

Tipus dinters, comissions i despeses a les quals estar sotmesaloperaci.

2. Es presentaran els efectes al descompte, agrupats en una remesa: fsicamenten paper, o b, en el cas de rebuts bancaris, tamb s possible en suportdigital i amb liquidaci de timbres (impost AJD), perqu adoptin lescaracterstiques de lletres de canvi domiciliades per no acceptades.

3. Una vegada que la remesa sha presentat a lentitat financera i aquesta lhaadms, singressar en el compte del creditor (venedor que ha presentat


la remesa de lletres) limport nominal total de la remesa, restant elsinteressos, les comissions i les despeses pactades prviament. Aixdoncs, tots els interessos i les despeses que ha generat cadascun dels efectessn cobrats per lentitat financera en el moment de presentar la remesa, noquan vencen.

4. En el venciment de cada efecte, lentitat el presentar al cobrament. Si esprodueixen devolucions, carregar limport nominal ms una comissi dedevoluci, en el compte del creditor (venedor).

El ms habitual s que dins duna mateixa remesa sintegrin efectes amb diferentsvenciments de manera que lentitat financera a mesura que va arribant el venci-ment de cadascun de les lletres, les va presentant a cadascun dels lliurats perquatenguin el pagament.

A mesura que els diferents deutors (compradors) vagin pagant les lletres, lempre-sa venedora podr anar presentant noves remeses fins a arribar al mxim pactat.

Aix doncs, loperatria del descompte comercial no s ms que un cicle dope-racions que es van fent al llarg del temps.

Lentitat financera anticipar a lempresa limport dels documentsportats al descompte restant-li les despeses i els interessos generats enloperaci.Els interessos es calcularan sobre limport avanat i tenint en comptela data de venciment; o sigui, el temps que ha de transcrrer des delavanament de limport fins que lentitat financera pugui fer efectiu lefectecomercial.

1.4.2 La bestreta sobre rebut bancari

s una modalitat de finanament de curt termini de caracterstiques similars aldescompte comercial, per sense timbres (impost AJD) sobre els rebuts bancarisi disposant dun compte de crdit.

En aquest cas, no sabonar limport de la remesa, sin que sutilitzar un sistemade plissa de crdit amb un lmit disponible.

Podem resumir el procs de la manera segent:

1. En una entitat financera, se signar una plissa de garanties i sobrir unalnia de gesti de rebuts.

2. Lempresa venedora lliurar la remesa de rebuts en paper o en suport digital.

3. Lentitat financera processar els rebuts i comunicar el crdit establert.

Descompte de pagars

A part del banc, hi ha empresesespecialitzades en el descomptede pagars.

La plissa de crdit

s un compte sense saldo quelentitat financera posa adisposici dun titular, amb unlmit mxim de disposici dediners (saldo negatiu) per lesseves operacions de pagament icobrament, com qualsevol altrecompte.


4. Lempresa venedora far les disposicions en el compte de crdit, segonsles necessitats de tresoreria, en diferents moments i en quanties diferents,aconseguint o no el lmit mxim del crdit.

5. Al venciment dels rebuts gestionats, els imports nominals saniran ingres-sant i cobrint les disposicions de crdit fetes, cancellant el crdit. Si hi hadiferncies, es compensaran en un compte pre-establert per lempresa ve-nedora. En aquest moment es liquiden i es paguen interessos corresponentsa les diferents disposicions fetes.

Lentitat li avana limport total dels rebuts emesos, ingressant-lo en elseu compte corrent i ms endavant li cobrar interessos noms sobre laquantitat que utilitzi daquest import total. Aquest servei de crdit ssimilar a la plissa de crdit.Lentitat financera tamb cobrar a lempresa emissora dels rebuts unescomissions per la gesti del cobrament.Tamb s important esmentar que aquest tipus doperaci bancria definanament no genera limpost AJD com en el cas de les lletres de canvi,cosa que suposa un estalvi important per a les empreses.

1.4.3 El facturatge

El facturatge s un servei que ofereixen les entitats financeres i altres empreses es-pecialitzades que consisteix a gestionar el cobrament de documents mercantils(factures).

Es tracta que una empresa faci dintermediria entre venedor i comprador.El venedor cedir les factures a lempresa de facturatge, qui far de cobrador alcomprador. Aquest servei smolt ampli i t moltes possibilitats, una de les quals sobtenir un finanament amb lavanament de limport de les factures cedides.

El facturatge t diverses modalitats:

En funci del risc: lempresa de facturatge, en cas dinsolvncia, assumeix,o no, el cost de limpagat. Segons quina sigui la modalitat el cost daquestservei ser ms o menys elevat.

En funci del crdit: lempresa de facturatge ofereix noms el servei decobrar o b el servei danticipar limport de les factures a cobrar. s adir, quan lempresa venedora facilita les factures a lempresa de facturatgepot demanar-ne lanticipaci o no. Si lempresa de facturatge anticipalimport de les factures, en aquest cas hi ha un servei de finanamenti el servei ser ms car perqu safegeix un servei de crdit al servei decobrament.

En funci de lmbit: lempresa de facturatge pot oferir el servei de cobrar


factures dins del territori nacional o en lmbit internacional. Tenint encompte aquest factor tamb canvia el cost del servei.

Per part de lempresa de facturatge: abans dacceptar donar el servei, hauranalitzat la cartera de clients, el nivell de facturaci, la solvncia dels clients, etc.

Per part de lempresa que contracta el servei: en el moment que contractiel servei haur de posar-se en contacte amb tots els clients per avisar-los que, apartir de determinat moment, una empresa de facturatge els cobrar les factures.Evidentment, tamb haur de fer arribar les factures a cobrar a lempresa defacturatge perqu socupi de cobrar-les.


2. Pagaments i cobraments en suport digital

Els sistemes de pagament han evolucionat al llarg del temps i tamb shan adaptata lera digital actual.

Si b fins fa poc sutilitzaven els mitjans de pagament i cobrament per fer aquestesoperacions de forma presencial, avui dia tamb es poden fer de forma virtual, jaque les aplicacions informtiques de gesti dempresa ja proporcionen les einesnecessries per fer la majoria daquestes operacions de cobrament i pagament enformat digital.

Aix doncs, qualsevol empresa o particular pot, des del seu ordinador, gestionarles operacions bancries a travs de la banca electrnica, aix com comprar i pagara travs dInternet sense sortir de loficina o de casa.

2.1 Mitjans de pagament i cobrament usuals en suport digital

El comer electrnic va cobrant ms importncia cada dia que passa. Ja snmoltes les petites i grans empreses que shan decidit a fer un pas endavant imuntar sucursals virtuals dels seus negocis. Com a conseqncia, amb el comerelectrnic apareix tamb la necessitat del pagament electrnic.

Lauge de la banca electrnica tamb s un fet real, ja que cada dia hi ha mspersones que accedeixen i usen aquest servei per fer les seves transfernciesbancries, pagaments, consultes, etc.

En els ltims anys ha anat sorgint un nombre considerable de tecnologies isistemes de pagament electrnic que ofereixen les garanties de seguretat i integritatnecessries per fer les compres en lnia duna manera fiable i sense sorpreses.

I en el comer tradicional, les tecnologies per generar, transmetre i gestionar elsseus documents de cobrament i pagament tamb han anat evolucionant cap adocuments digitals.

2.1.1 Comer electrnic

El comer electrnic s una modalitat de compravenda a distncia queconsisteix a adquirir productes o serveis a travs dInternet, des don es fa lacomanda i, en alguns casos, fins i tot lordre de pagament.

Botiga virtual

Botiga que t com a aparador laseva pgina web, la qual permetaccedir al producte, escollir-lo icomprar-lo a travs dInternet.


Moneder electrnic

s una targeta annima que shadanar carregant amb diners i

permet pagar tant en el comertradicional com en el comer

electrnic.

Amb laparici progressiva de nous mitjans de pagament digitals, es possibilitentransaccions comercials fetes completament a travs dInternet. El procs habituals que, una vegada efectuat el pagament, el comerciant envia els articles adquiritscontractant els serveis duna empresa de paqueteria, en el cas de bns fsics, ob directament via web en el cas de bns digitals, com informaci o aplicacionsinformtiques, i aix abarateix drsticament els costos de distribuci. El serveipostvenda pot oferir-se igualment en lnia.

Es poden fer les transferncies de diners entre comprador i venedor en unacompravenda electrnica per mitjans de pagament tradicional i tamb per mitjansde pagament electrnic.

Mitjans de pagament tradicional

Els ms habituals sn:

Contra reemborsament: el client paga quan rep la mercaderia.

Gir postal o telegrfic: utilitzant el servei de correus o un operador postal,el client gira els diners al comerciant, habitualment abans de rebre lamercaderia.

Ingrs en compte: el client diposita uns diners en el compte del venedor,habitualment per confirmar la compra abans de rebre el producte.

Quick Pay: s un nou sistema que lempresa Western Union est imple-mentant en diversos pasos i que acredita el pagament efectuat pel seu client,en qualsevol de les seves sucursals al mn, directament en el compte correntdel comerciant.

Mitjans de pagament electrnic

Els principals mitjans de pagament electrnics a Internet sn els segents:

Targeta electrnica: lusuari haur dintroduir les dades de la seva targetaen el web del comer, i una passarella de pagament la validar i organitzarla transferncia dels diners del compte del comprador al compte del venedor.El titular duna targeta utilitzada fraudulentament podr exigir lanullaciimmediata del crrec.

Moneder electrnic: el procediment s similar a ls duna targeta elec-trnica. La principal diferncia s que aquest moneder s annim i no pottraspassar informaci del comprador.

Banca electrnica: el sistema enllaar un nmero doperaci feta en elcomer electrnic amb el compte bancari del client des del mateix lloc webde lentitat bancria.

PayPal: permet la transferncia de diners entre usuaris que tinguin correuelectrnic.


PayPal s una de les principals companyies de mitjans de pagamentper Internet installada en nombrosos pasos entre els quals tamb hiha Espanya.

Per poder funcionar, el sistema PayPal ha destar integrat en unaplataforma de banca electrnica duna entitat bancria. Aix, els seusclients podran obrir un compte PayPal per pagar les seves compresa Internet, amb crrec a la seva targeta electrnica o al seu comptebancari.

Per utilitzar-lo, lusuari no haur dintroduir els detalls de la sevatargeta o del seu compte bancari per pagar, noms necessitar unaadrea de correu electrnic i una contrasenya.

Aquest sistema emmagatzema la informaci financera del client ila protegeix amb sistemes de seguretat i de prevenci de frau cap-davanters en el mercat. s ms, els seus detalls financers mai escomparteixen amb el venedor.

El moneder electrnic, la banca electrnica i el sistema PayPal redueixenel risc de frau perqu no transmeten informaci financera personal per laXarxa.

Seguretat en el pagament

Lobstacle ms important del comer electrnic s la forma de pagament, tanten laspecte tcnic com psicolgic. La falta de confiana, la por del frau i eldesconeixement dels sistemes de pagament utilitzats i la seva fiabilitat frenen elcreixement potencial daquesta nova forma de comer.

Els mitjans de pagament electrnics han de garantir la seguretat i lanonimat delsseus usuaris:

Garantir la seguretat: la major part de les persones tenen por de donar elseu nmero de targeta de crdit perqu no saben si alg ser capa dutilitzaraquesta informaci sense el seu consentiment.

Garantir lanonimat: tot i ser un problema, gran part dels usuaris shanacomodat a les targetes de crdit i dbit. Els diners electrnics annimstenen un mercat potencial, per potser no s tan gran com sespera.

Les entitats bancries ofereixen serveis que garanteixen la mxima seguretat enefectuar compres a Internet amb les seves targetes i neviten ls fraudulent. Undaquests serveis s el pagament segur a Internet.

El funcionament del pagament segur a Internet consisteix a indicar, enel moment de pagar, una clau personal que noms lusuari coneixer, i elsistema autentificar que s el titular i no una altra persona qui vol efectuarloperaci.

Diners electrnics

Sn monedes digitalsequivalents al diner fsic, per enel mercat digital o electrnic:targetes electrniques i monederselectrnics.


La majoria de bancstradicionals tenen serveis atravs dInternet. Tamb hi

ha bancs que operennicament a travs

dInternet.

2.1.2 Banca electrnica

Sanomena banca electrnica ls de les eines que les entitats bancriesposen al servei dels seus clients per fer les operacions bancries a travsdInternet. Tamb pot rebre el nom de banca en lnia (online) o bancavirtual.

Els clients duna entitat han de sollicitar aquest servei perqu li sigui facilitat unnom dusuari, una contrasenya i les claus de seguretat necessries per a algunsdels serveis que demani utilitzar.

Actualment, ja sigui amb un ordinador connectat a Internet, des del mbil, trucantper telfon o tamb des dun caixer automtic, el titular dun compte pot accedir-hii operar-hi amb total seguretat i confidencialitat des de qualsevol lloc del mn i aqualsevol hora.

Aquestes oficines electrniques estan a lavantguarda de la informaci tecnolgicai de serveis, i totes les seves operacions financeres estan disponibles per als clientsde les entitats les 24 hores del dia.

Serveis habituals

Alguns dels serveis habituals en la banca electrnica sn:

Consultes: dels productes contractats com comptes corrents, dipsits, plansde pensions, carteres daccions...

Operacions: Transpassos o transferncies (entre comptes del mateix titularo a altres comptes respectivament), pagament dimpostos, sollicitud detalonaris, llibretes o targetes addicionals... Requereixen normalment unaidentificaci addicional.

Contractacions: de comptes corrents, plans de pensions, targetes decrdit...

Simuladors i calculadores: permeten planificar pagaments dhipoteques ocrdits abans de contractar-los, amb una estimaci aproximada de despesesi interessos.

En molts casos s possible programar transferncies per a una data determinadao de forma peridica, cosa que pot servir per evitar retards en els pagamentshabituals o la falta de saldo quan arriben rebuts com el lloguer, que solen teniruna data i un import fixos.

Hi ha entitats que ofereixen, sota certes limitacions, serveis dalertes a travs deSMS, correu electrnic, etc. per avisar de larribada de rebuts, ingressos, nmines


o transferncies. s una mesura addicional dinformaci que permet donar aconixer de forma immediata que sha fet un pagament o una altra operaci.

A ms dels comptes per a empreses i institucions, hi ha productes especfics ambaccs en lnia per a collectius com estudiants, autnoms i particulars.

2.1.3 Quaderns bancaris

Amb el progrs de les noves tecnologies, les entitats bancries tamb han infor-matitzat els documents de cobrament i pagament per facilitar-ne la tramitaci imillorar-ne la gesti, a travs de lintercanvi de fitxers.

Els quaderns bancaris o normes AEB (Associaci Espanyola de laBanca), sn uns protocols comuns que fixen les caracterstiques dels fitxersinformtics emesos o rebuts per una entitat financera, perqu es puguinintercanviar i operar amb totes les entitats bancries del pas.

Grcies al fet que aquests protocols sn comuns, tamb shan pogut desenvoluparaplicacions informtiques que permeten processar la informaci daquests fitxersde forma automtica, com s el cas del programa FactuSOL.

Els fitxers que es generen es fan arribar a lentitat bancria, generalment a travsdInternet, i a continuaci sinicia la tramitaci de loperaci.

Quaderns o normes disponibles

En la taula 2.1 podeu consultar els principals quaderns o normes establerts perlAEB i la tramitaci que fan:

Taula 2.1. Principals quaderns bancaris

Denominaci Tramitaci

Quadern 2 Xec de compte corrent normalitzat

Quadern 19 Domiciliacions bancries dels clients

Quadern 32 Remeses defectes dels clients

Quadern 34 Ordres de pagament per a lemissi de transfernciesi xecs

Quadern 43 Informaci normalitzada de compte corrent

Quadern 58 Bestreta de crdits i gesti de cobrament

Quadern 60 Recaptaci de tributs i altres ingressos municipals

Quadern 65 Recaptaci de tributs, taxes, impostos i altresingressos autonmics

Quadern 68 Ordres per a lemissi de pagaments domiciliats


La utilitzaci de quadernsbancaris genera importants

estalvis en els costosdadministraci i gesti deles relacions bancries de

lempresa.

Funcionament

Per poder tramitar pagaments o cobraments a travs dels quaderns bancaris, shande seguir els passos segents:

1. Contractaci o alta en el servei una nica vegada, abans de poder utilitzarel servei de quaderns bancaris.

Contractaci del servei de banca electrnica per obtenir les dife-rents claus daccs i signatures digitals.

Sollicitud de lalta en cadascun dels quaderns bancaris que in-teressi utilitzar. En funci del tipus de quadern, shauran de signardocuments o plisses de garanties addicionals.

2. Utilitzaci dels quaderns bancaris per cada operaci que es tramiti ambaquest sistema:

Generaci del fitxer amb els programes propis que lempresa tinstallats per gestionar les operacions de compravenda, o b ambaplicacions facilitades per lentitat bancria.

Transmissi del fitxer. Signatura del fitxer.

Exemple demissi de transferncies

Per fer transferncies de forma telemtica, es poden utilitzar diferents procediments segonses tracti duna o diverses transferncies alhora:

Per una nica transferncia: es pot fer per Internet a travs de la banca electrnica.

Per un conjunt de transferncies: conv utilitzar el quadern 34, que s un fitxer informticque cont una llista dordres de pagament o transferncies. Aix, en qesti de minuts,transmetr tota la informaci que necessita lentitat per tramitar-los.

2.2 Documents de pagament i cobrament en suport digital

Les operacions de compravenda finalitzen amb el cobrament i el pagament deles mercaderies facturades. Per aquest motiu, les aplicacions informtiques defacturaci i gesti dempresa tamb incorporen les eines necessries per crear igestionar aquest procs i els seus documents.

A continuaci sexplica el procs de pagament de les compres i el del cobramentde les vendes en el programa FactuSOL, aix com la informaci prvia que snecessria per dur-los a terme.

Al final daquest procs, sobtindran els document de pagament o cobrament,alguns com a simples justificants i altres com a ordres de pagament o cobramentefectius. En aquest cas es generaran automticament aquests documents en suportdigital: els quaderns bancaris.


2.2.1 Informaci prvia

Abans de gestionar els cobraments o els pagaments de les operacions de compra-venda, cal disposar de la informaci necessria.

FactuSOL permet crear diferents bases de dades o fitxes relacionades amb elspagaments i els cobraments, algunes de les quals sn opcionals i altres snimprescindibles per poder fer aquestes operacions.

Aquestes dades es poden introduir abans diniciar els pagaments i els cobramentsdes de diferents ubicacions del programa:

Des de la solapa Administracin es poden gestionar les bases de dades:bancs, caixa i comptes corrents, i contrapartides de cobrament i de paga-ment.

Des de les solapes de Compras i de Ventas, es poden gestionar les bases dedades relacionades amb les formes de pagament i de cobrament.

Bancs

Pestanya Administracin \apartat Empresa \icona Bancos

En aquesta base de dades es poden emmagatzemar les fitxes de totes les entitatsde crdit amb les quals funciona lempresa per tramitar tant els pagaments comels cobraments.

Figura 2.1. Finestra de bancs i les seves opcions

Si s necessari perlactivitat, abans de realitzarles operacions decompravenda, en FactuSOLtamb cal configurar lamoneda en qu es voltreballar, el tipus de canvi dela contramoneda i lesdivises.


Caixa i comptes corrents

Representen les entrades i lessortides de diners en els

pagaments i els cobraments.

En la finestra que sobrir (vegeu la figura 2.1) apareixeran totes les entitatsbancries creades. Des daquesta finestra sen poden crear de noves omodificar-neles existents.

Les principals dades que shan dintroduir sn:

Cdigo: si es deixa a 0, el codi el generar el programa.

Nombre de la entidad: nom del banc.

Domicilio, Cdigo postal i Poblacin: s necessari principalment per alemissi de pagars.

Cdigo Cuenta Cliente: dels 20 dgts, els 4 primers corresponen al codide lentitat, els 4 segents al codi de la sucursal, els 2 segents al dgit decontrol que es calcula automticament si es deixa buit desprs dintroduirtots els altres dgits, i els 10 ltims corresponen al nmero de compte quelentitat bancria ha atorgat al titular.

Cdigo de plaza INE: s necessari noms per a remeses del quadern 58 i lhade facilitar el banc. s un nombre de 9 xifres que indica la plaa demissisegons lInstitut Nacional dEstadstica (INE).

Els bancs tamb es poden crear en el moment dutilitzar-los, des de lasolapa del document de cobrament (Remesas) o pagament (Pagars iTransferencias) que sest creant: des del document, cal seleccionar un bancamb el bot [...] i, a la finestra que sobrir, el podeu crear amb el botNuevo.

Ls dels bancs, un cop creats, s el segent:

En els pagaments, sha dassignar un banc en els pagars i les transferncies.

En els cobraments, sha dassignar un banc en les remeses.

Caixa i comptes corrents

Hi ha 2 opcions:

Pestanya Administracin \apartat Pagos \icona CajaPestanya Administracin \apartat Cobros \icona Caja

Els moviments de diners que es generen en els pagaments i els cobraments que-daran registrats automticament en uns comptes que en FactuSOL sn identificatscom a Caja, per noms si estan definits en les contrapartides utilitzades.

Desplegant la icona Caja hi ha lopci Cajas/Cuentas corrientes que mostra unarelaci de caixes i comptes corrents nica per a lempresa (vegeu la figura 2.2),i shi pot accedir tant des de Pagos com des de Cobros.


Figura 2.2. Relaci de caixes i comptescorrents

Fent clic sobre la icona Caja es poden consultar els moviments de cobrament ipagament registrats. A la finestra que sobrir, fent doble clic sobre un apunt,saccedeix al detall del moviment registrat (vegeu la figura 2.3).

Figura 2.3. Exemple de moviments de caixa

Contrapartides de pagament i cobrament

Hi ha 2 opcions:

Pestanya Administracin \apartat Pagos \men de la icona Pagos\ContrapartidasPestanya Administracin \apartat Cobros \men de la icona Cobros\Contrapartidas

Contrapartides

Representen els documents quequeden pagats o cobrats en elspagaments i els cobraments.


Les contrapartides sempreshan de crear abans

dutilitzar-les en elspagaments o els

cobraments.

Les contrapartides defineixen en quin compte (caixa o compte corrent) cal registrarels moviments que es generen en els pagaments i els cobraments.

Des de cada opci sobtenen bases de dades diferents, cada una amb les sevesfitxes. No obstant aix, el funcionament i les dades que es configuren sn similars.

En la finestra que sobrir amb aquestes opcions (vegeu la figura 2.4), apareixerantotes les contrapartides creades. Des daquesta finestra sen poden crear de noves,modificar les existents o esborrar-les.

Figura 2.4. Finestra de contrapartides i les seves opcions

En cada contrapartida shaur dindicar:

Cdigo: si es deixa a 0, el codi el generar el programa.

Descripcin: el nom que es vol donar a la contrapartida.

Cuenta: el compte comptable al qual seran traspassats els pagaments o elscobraments de cada contrapartida en el programa ContaSOL.

Tener en cuenta los cobros de esta contrapartida en la actualizacin dedatos del modelo 347: opcional per aconsellable.

Crear un apunte a caja cuando se utilice esta contrapartida en los cobros:si sactiva, es podr seleccionar el tipus de document de compra o de vendaque generar el moviment, i en quina caixa o compte corrent es registrarautomticament.

Al cobrar: s el tipus de document de pagament o cobrament quegenerar lanotaci.

Crear el apunte en la caja: s la caixa o compte corrent al qualsassociar.

Tramitació de cobraments i pagaments -...

Documents

Transcript of Tramitació de cobraments i pagaments -...