Sant marti 67

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíliniasantmarti.cat · Abril de 2015 · Núm.67 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Música pàg 8El llegendari Morrissey omple a vessar la sala Razzmatazzamb un gran concert

Reportatge pàg 3Un 42% dels barceloninsparticipen en associacions,moltes a Sant Martí

Successos pàg 8Una ferida greu en un accident a les atraccionsde la Feria de Abril

Competició pàg 8El Clot acollirà el primerconcurs de castellers entre instituts

Comerç pàg 10Els botiguers preparen una ruta de tapes conjunta

Esports pàg 12L’Enginyers de waterpolo renuncia a la Divisió d’Honor

Revisaran 850 pisos per lesobres dels túnels de les GlòriesAmb l’inici dels treballs de construcció, l’Ajuntament posa sensors a 45 edificis per garantir la seguretat pàg 8

Reivindicació grogaLa comunitat educativa del Poblenou reclama dos instituts pàg 9

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Abril 2015líniasantmartí.cat

3 | Reportatge Abril 2015 líniasantmartí.cat

Del segle XIX, en plena revolucióindustrial, al segle XXI, al bell migd’una gran revolució digital.Aquest és el recorregut que pre-senta la història de les associa-cions de la ciutat i que ara, gràciesal primer estudi sobre el seu tei-xit, se n’han conegut les sevesprincipals característiques ac-tuals, fins ara desconegudes.

L’estudi, batejat amb el nomPanoràmic de les Associacionsde Barcelona, que ha estat coor-dinat pel Consell d’Associacionsde Barcelona (CAB), assenyalaque a la ciutat hi ha més de4.600 associacions, una per cada350 habitants. La xifra de ciuta-dans que participen en aquestes

associacions és de 684.300 per-sones, és a dir, un 42% del totalde barcelonins.

Un cop d’ull amb més pro-funditat a aquestes xifres permetveure com el 50% d’aquestes as-sociacions agrupen fins a 90 per-sones associades, mentre que el27% en tenen entre 91 i 250 i el23% restant n’agrupen més de250. L’estudi també conclou quegairebé la meitat d’aquestes per-sones tenen un alt nivell d’impli-cació en la seva entitat i una an-tiguitat que supera els 10 anyscom a membres de ple dret.

MÉS DONESUn altre fet rellevant que apun-ta el Panoràmic és la majoria fe-menina que forma les entitats, jaque el 56% de les persones queformen les entitats són dones, persobre del 44% d’homes. La ma-

joria femenina també és visibletant entre les persones voluntà-ries (el 60%), com en les perso-nes remunerades (el 64%). En elcas de les juntes directives, aquestpercentatge baixa fins al 51%,cosa que provoca que els autorsde l’estudi convidin “a la reflexiósobre els criteris de diversitatque s’incorporen en el funciona-ment organitzatiu”.

Miquel Àngel Aragón, presi-dent del CAB, explica a aquestapublicació que l’estudi “ha permèsper primera vegada conèixer deprimera mà la realitat del teixit as-sociatiu de la ciutat”, del qual,veient els resultats de l’informe,destaca “la seva fortalesa i laseva dimensió”. “El nivell parti-cipatiu dels ciutadans de Barce-lona sobta quan s’explica a fora.Fins i tot sorprèn els polítics”,conclou Aragón.

ADN associacionista» Un 42% de barcelonins participen en associacions, segons el primer estudi sobre el teixit associatiu» Al conjunt de la ciutat hi ha més de 4.600 entitats i la meitat d’elles agrupen fins a 90 persones

Albert RibasBARCELONA

REDACCIÓ4El districte de SantMartí concentra l’11% de les as-sociacions de la ciutat, segonsl’estudi Panoràmic. D’aques-tes, la majoria es van constituirabans de la dècada dels vui-tanta. En relació amb la xifrad’habitants, l’estudi mostracom hi ha una associació percada 442 persones i dues decada tres associacions tenenpersones associades amb unaantiguitat que supera els 20anys.

Quasi totes aquestes asso-ciacions es concentren princi-palment al barri del Poblenoui, en menor mesura, a la resta.

On hi ha menys activitat asso-ciativa és al barri del BesòsMaresme.

Entre les especificitats del’associacionisme martinenc,també cal apuntar que l’estudimostra com el 100% d’asso-ciacions desenvolupen la sevaactivitat a la ciutat. Es tracta,doncs, d’associacions que elseu àmbit territorial és el mu-nicipi, el districte o el barri.

Per acabar, una altra xifrarellevant de l’estudi és el fet queles associacions utilitzen deforma habitual els equipamentspúblics i els espais públicsoberts.

Sant Martí concentra l’11% de les associacions de la ciutat

A l’esquerra, integrants d’una associació durant un procés de votació. A la dreta, un congrés del CAB. Fotos: CAB

| 4Abril 2015líniasantmartí.cat

amb el suport de:Difusió controlada

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

15.025 exemplars quinzenals

Dipòsit legal: B.11298-2010

publicitat 619 13 66 88

Opinió

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

És denigrant i demolidora lapolítica del PP en l’àmbit deJustícia. De fet, la proposta deprivatització del Registre Civil ésabsolutament regressiva. El Re-gistre Civil és un servei públic queha de continuar en l’àmbit del’Administració de Justícia. Lareforma que pretén portar aterme el govern central és unfrau, ja que per efectuar uns trà-mits de serveis bàsics s’hauria depagar. També implicaria el tras-pàs i gestió de dades personalsdels ciutadans als registradorsmercantils. Aquesta privatitzacióés un pas enrere en l’Estat sociali democràtic de dret. Es preténdestruir un servei públic univer-sal per tal d’afavorir uns deter-minats col·lectius plutocràtics.

Aquesta arbitrària privatitza-ció també comportaria un nouatac contra l’equilibri territorial;és a dir, que per dur a termequalsevol tràmit que avui en diaes pot realitzar en el mateix mu-nicipi caldria desplaçar-se a lacapital de la província. Per a Ca-talunya això representaria unaestocada de mort contra els petitsmunicipis i les comarques; se-ria com tornar als anys vui-tanta del segle passat. Per altrabanda, aquesta mesura tambécomportaria una pèrdua de llocsde treball en un moment en quèl’atur és un drama social.

En síntesi, la privatització delRegistre Civil és una autènticaaberració que cal aturar. Ara ésmolt important que es presentinmocions a tots els ajuntaments,consells comarcals i diputa-cions per tal fer retirar aquestallei que pot comportar un greuretrocés per a la gran majoria dela població catalana.

4Registre civilper Josep Loste

#Semifinals#Tradició #Lapsus?

4Mediterranis i europeus!per Marta Pascal, presidenta de la JNC

És ben cert que Podemos ha ac-tivat un vector d'esperança a Es-paña, un fet que era necessari.Altra cosa és que, aquest ne-cessari canvi, l'aconseguiran enuns pocs anys quan la inèrcia so-cial i cultural a España porta se-gles d'un ADN nacional con-quistador, imperial i negador del'alteritat.

Però l'esperança que pot ge-nerar Podemos necessita, nonomés aconseguir presència alCongreso i ser-hi una veu més,sinó que és esperança en la me-sura que pugui guanyar permajoria absoluta fins i tot, i pu-gui impulsar un procés consti-tuent a l'Estat espanyol per a re-formar-lo de dalt a baix.

I ha semblat que aquestapromesa d'un Podemos gua-nyador que escombrés la castaera possible degut a una com-binació conjuntural de factors:una gran necessitat social enaquest sentit en la societat es-panyola, totalment desmora-litzada per la prepotència i lacorrupció i sense esperancesdes del 15M, sumat a una hàbilmaniobra mediàtica amb in-gent quota de pantalla ben uti-litzada, i també afegint-hi unanecessitat dels poders fàcticsespanyols de crear un efectedesestabilitzador de l'únic vec-tor d'esperança que, fins lla-

vors, generava passions dinsl'Estat, l'independentista.

La crua realitat, i és que la re-alitat és tossuda, és adonar-se'nque Podemos no només no po-drà forçar un procés constituent,sinó que ni tan sols podrà gua-nyar el govern. En les passadeseleccions andaluses, van apun-tar-se maneres que seguramentseran extrapolables en gran me-sura a la societat espanyola.

Per una banda, hi ha gransromanents de vot en el PP iPSOE, que els continuaran fentdecisius (no com a Grècia que elPasok ha desaparegut!!! ElPSOE no és el que era, però nimolt menys desapareixerà).

I per altra banda, ja han tro-bat l'antídot que ha de neutra-litzar la fuga de descontents capa l'esquerra disfressada de "nidrets ni esquerres", o almenysuna porció d'ells de la mà d'unpartit de centre-dreta que síque no és d'esquerres i que vanéixer en oposició al catala-nisme, creant barricades iden-titàries en una societat que, enbona mesura, ja estava passantpàgina d'això per bastir pro-jectes conjunts plurals i inte-gradors. I és que el poder ho téclar: "España, antes roja querota", però a continuació ac-cepten: "España, antes 'na-ranja' que roja".

per Jordi Oriola

4El fenomen de Podemos

Durant el seu discurs de la in-auguració de la Cimera Antiji-hadista celebrada a Barcelona,el president Artur Mas va tenirl’oportunitat de dirigir-se a la capde la diplomàcia europea i a mésd’una trentena de ministresd’exteriors reunits a Barcelonagràcies a la Unió pel Mediterra-ni. S’hi reunien en aquesta ci-mera que va concretar acordsimportants des de la perspecti-va d’impulsar el diàleg i la co-operació entre les ribes nord isud de la mediterrània per ferfront a noves amenaces glo-bals, com és el cas del jihadisme.

El repte de fer front a aques-ta amenaça és de dimensionsdescomunals. I probablementtotes aquelles respostes plante-jades a la cimera tindran un im-pacte més a llarg termini que noa curt termini, però eren moltnecessàries. Ens caldrà moltadeterminació per vèncer noves

amenaces i conquerir els reptes:cooperar, dialogar, potenciar laformació, polítiques d’immi-gració, enfortir les polítiquesde seguretat i de cooperació, etc.

El president Mas va esceni-ficar una vegada més el com-promís de Catalunya i de Bar-celona amb la capitalitat medi-terrània. El nostre món és elmón i en volem ser actors deprimera línia. Determinació in-ternacional i vocació de capita-litat. I aquesta vocació i deter-minació viuen el seu punt cul-minant amb la consecució d’unEstat propi per Catalunya. Ni lesamenaces, ni les pors, ni les que-relles que constantment ensdedica el Govern espanyol po-dran frenar aquesta vocacióque trobem plasmada a cadapàgina de la nostra història.Som catalans, som mediterra-nis i som europeus. Ho som in’exercim com a tals.

@iuforn: Són les 8.19 hores del matí i aramateix acabo d'escoltar la llista dels lli-bres més venuts d’aquest Sant Jordi.#anemtard.

@cristina_pardo: Lapsus de Cospedal:"Hemos trabajado mucho para saquear anuestro país". Oye, Virgen del Rocío, el tra-bajo que tenías que crear no era ese.

@MigRico: Fútbol y oficio. Partido com-pleto. El Barça semifinalista de Champions.8 veces de las últimas 10. FCB-PSG: 2-0.#MésQueUnClub.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |

Abril 2015 líniasantmartí.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 2015líniasantmartí.cat

@xvila_catradio: Obama diu que assu-meix tota la responsabilitat per les opera-cions amb drones que provoquen 2 víc-times col.laterals d'origen EUA i Itàlia.

@JosepCatt: Abans aniran a presó elsresponsables del 9-N que no pas Rato iMillet. Que tingueu una bona tarda, amics i amigues.

@JaumeNaveira: Seis de las ocho regionescon más paro de Europa son españolas.Pero sí, la recuperación económica ya estáaquí.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Començo aquest article lamentant el ter-rible assassinat de dilluns al matí comèsen l'IES Joan Fuster de Barcelona. Jasé que episodis com aquest i d’altres sónfets aïllats i que de desgràcies i misèriessempre n’hi han hagut, però algunacosa més hauríem de fer a banda de la-mentar-nos i condemnar els fets. L’e-ducació, motiu de convivència i de dig-nitat en tota societat, és massa impor-tant com per no esmerçar tots els re-cursos que siguin necessaris després d’a-quests tristos anys de crisi i desespera-ció per massa gent. La crisi no explica nijustifica res del que ha passat però, ésobvi, que la manca de recursos ho com-plica tot més.

Aquests darrers dies s’ha conegut lanotícia de la impugnació, per part delGovern espanyol, de la figura de recentcreació, del Comissionat de la TransicióNacional, càrrec que recau en la perso-na de Carles Viver Pi-Sunyer. No és unfet qualsevol, ja que ens indica que elgrau de bel·ligerància per part de l’Es-tat no minva i que els partits que podrienconvertir-se en alternativa al PP –PSOE,Podemos i Ciudadanos- no presenten al-ternatives, a grans trets, a la particularvisió que té el partit de Rajoy sobre Ca-talunya i l’anomenat “procés”.

Les pròximes eleccions espanyo-les, en principi previstes per a desprésdels comicis catalans del 27-S està en-cara per veure si suposaran la fi del bi-partidisme dominant, però no semblaque hagin de suposar, tot i la fragmen-tació que s’intueix, cap canvi d’enver-gadura de la tradicional visió que, a dre-ta i esquerra, es té del conegut com a“problema catalán”. M’atreveixo a afir-mar que amb independència dels re-sultats, en el millor dels casos ens tro-barem davant la famosa “conllevanciaorteguiana” i en el pitjor, i tal vegadamés realista, amb un intent, ara sí to-talment desemmascarat, de recentra-lització competencial i buidatge delnostre, ja de per si limitat, autogovern.Per a una determinada visió d’Espanya,la broma de les autonomies i de les ex-

travagàncies catalanes ha anat massalluny i dura massa temps. Si pot, i go-verna, el PP s’endinsarà per aquests via-ranys amb l‘aquiescència més oberta otancada del bàndol progressista i l’a-plaudiment entusiasta de Ciudadanos.I en bona mesura hem de convenir queés normal que ho facin, ja que si iniciesuna guerra i la perds, o diem-ho d’unaaltra manera, que no la vols guanyar perpor o manca de convicció, els fets t’a-caben passant factura i amb aquestescircumstàncies l’Estat espanyol no ha es-tat mai ni una ventafocs ni una germa-neta de la caritat cristiana. La seva vic-tòria els farà tancar el cercle que la LOA-PA no els va permetre i que la voluntati necessitat política del moment noaconsellà. La partida és clara: o guany-em, això és la independència; o perdemdins el marc delirant i contradictori delcentralisme més uniformador que me-nys amb el nom els efectes seran con-cloents i asfixiants per la catalanitat. Unclar objectiu de valencianització delPrincipat, em temo no exagerar, enscaurà com a dura i repressiva llosa.

No és hora de diletantismes ni de te-meritats absurdes tampoc, però sí queés l’hora de convèncer-nos que molt,massa, està en joc i si no empenyem devalent l’anomenat “procés” acabaremdesgastant a propis i estranys. A vells in-dependentistes i als acabats d’arribar.Fora bo aparcar diferències que, ara perara, són sobreres i en res contribueixena la Catalunya plena que anhelem totsels sobiranistes i concentrar temps i es-forços en tot allò que ens uneix. Altrespobles ho han fet i practicat en momentsde dificultat i d’incertesa, i val a dir, queel remei els ha enfortit. Cal matar l’au-tonomia per fer el salt cap a la inde-pendència. L’autonomisme ha empeti-tit les nostres mires i horitzons i ha afe-blit el nostre cor. No caiem, d’una vegadaper totes, en autorebaixes tan llastimo-ses i estèrils i demostrem que som un solpoble i ben unit ara amb un noble ob-jectiu d’independència nacional i pros-peritat social.

4L’Espanya que veper Marc Gafarot

Hi ha un paratge que visito sovint. Hidescansa un roure enorme, amb untronc tan ample que una persona sola nopot abastar-lo i dues encara si tenen elsbraços prou llargs. Passejant fins a ar-ribar-hi un sent els seus passos da-munt la terra, les olors del bosc i delscamps de l’entorn, el cant dels ocells, laremor dels insectes i de l’aire que corre.Tot convida sempre a la serenor.

L’edat d’aquell roure no és fàcil decalcular –ha de tenir més de 150 anys,va dir-me un pagès de la zona–. Vaigquedar parat, estava davant d’un ésserviu que ja era viu abans que qualsevol denosaltres hagués nascut i que és ben pos-sible que segueixi viu després que totsnosaltres haguem mort.

La reflexió que aquest arbre m’evo-ca és sempre la mateixa: Som una peti-ta part d’un món que ens supera, peròallò que han fet aquells que ens han pre-cedit ha determinat les nostres vides iallò que nosaltres fem –o deixem de fer–determinarà la vida dels qui ens segu-eixen. Només per això ja val la pena llui-tar i comprometre’s per intentar ferdel nostre un món millor.

Tantmateix, comparteixo amb mol-ta gent amb qui converso la sensació quemalgrat viure en democràcia, malgratviure en un règim de drets i llibertats, hiha una intenció manifesta dels de sem-pre de fer-nos creure: com el gos a quies mana jeure, com a la canalla a qui esmana callar. Ens volen fer creure que notenim dret a canviar tot allò que cregu-em necessari canviar, ens volen fercreure que només els de sempre podendecidir i manar, fer i desfer per tal que

tot segueixi igual. Resulta a més a mésben curiós que aquesta negativa al can-vi prové tant de dretes com d’esquerres.Quan a Catalunya es proposa un refe-rèndum sobre el dret a decidir dels ca-talans i catalanes, tant el PP com el PSOEs’apressen a negar-nos aquest dret a de-cidir. Fins i tot el líder de Podemos ensnega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nosa reformar Espanya i així arreglarem Ca-talunya. Aquest negoci ja ens el conei-xem, ja ens ho vam empassar quan Za-patero va prometre allò de “aprobaré elEstatuto que salga del Parlamento de Ca-taluña”. Mentia Zapatero i ara passa elmateix amb Pablo Iglesias respecte a Ca-talunya. No creuen que tinguem dret adecidir res sense ells.

Però tenim dret a canviar-ho tot i peraixò volem una Catalunya lliure i unaBarcelona millor. Una Barcelona que nosigui pensada en tot moment pels tu-ristes, on el ciutadà sigui el centre de po-lítiques pensades per totes i per a totes,referent del nou model social europeu,amb un millor grau de seguretat de lespersones, que potenciï el comerç de pro-ximitat i l’accés a la cultura i a l’esportcom a font de qualitat en els nostres bar-ris, que sigui conscient que per poder re-partir la riquesa primer cal crear-la, unAjuntament obert al ciutadà i governatper persones amb un alt compromís de-mocràtic i de servei.

No seran pas els de sempre els quigovernaran ara diferent. No són els desempre els qui ens faran tornar a creu-re en el respecte dels nostres drets coma ciutadans. No ens els creiem, calgent nova.

4Ens volen fer creureper Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat

Abril 2015

Sant Martí| 8


L’inici de la construcció delstúnels de la plaça de les Glòries,que es farà en dos trams, ha su-posat que l’Ajuntament estiguiduent a terme inspeccions prè-vies als edificis de l’entorn per,tal com han explicat des delconsistori, “garantir la màximaseguretat de l’obra”. Les ins-peccions, que van començar a fi-nals de març, s’estan fent sobreuns 850 habitatges de 45 edifi-cis. Al mateix temps, s’està ins-tal·lant una xarxa de sensors,tant als edificis com als carrers,per detectar possibles movi-ments del terreny.

El primer tram d’aquestesobres, que ara han començat ique no provocaran afectacions altrànsit, servirà per construir elstúnels entre els carrers Casti-

llejos i Badajoz, de 508 metresde longitud, amb boques al ca-rrer Castillejos i a la meitat de l’i-lla formada pels carrers Badajozi Ciutat de Granada. Això supo-sarà que s’hagi d’excavar a 25metres per tal d’esquivar qua-tre túnels ferroviaris que creuenl’espai.

DOS ANYSEstà previst que els túnels, quetindran tres carrils per sentit, es-

tiguin acabats d’aquí a dos anysdesprés d’una inversió de qua-si 50 milions d’euros.

Un cop s’acabi aquesta fasede les obres, està prevista una se-gona fase de construcció dels tú-nels. Es tracta del tram, de 449metres de longitud, entre Ba-dajoz i Rambla del Poblenou. Enaquest cas es tractarà d’unaobra més senzilla, ja que nomésfarà falta fer excavacions a unaprofunditat de 10 metres.

Aspecte que tindrà la plaça un cop acabin les obres. Foto: Ajuntament

Revisaran 850 pisos per lesobres dels túnels de les Glòries» Els treballs de construcció, que han començat ara, duraran dos anys» S’han col·locat sensors en 45 edificis per detectar moviments

Morrissey omple a vessar la sala Razzmatazz

MÚSICA4L’ex vocalista i com-positor de The Smiths i autènticmite musical, Morrissey, va ofe-rir el passat 29 d’abril un concerta la sala Razzmatazz davant unpúblic que va omplir la sala des-prés que s’esgotessin totes les en-trades. L’escenari, una sala deconcert d’unes dimensions nomassa grans, va ser perfecte per-què el públic pogués gaudir delcarisma del músic.

El cantant i compositor bri-tànic, que va abandonar TheSmiths l’any 1987 per començarla seva carrera en solitari, va in-

terpretar les cançons del seu ce-lebrat darrer àlbum, ‘World Pe-ace Is None Of Your Business’,que va veure la llum el juliol del’any passat. El disc va suposar elseu retorn als escenaris desprésde l’anterior treball del 2009,‘Years Of Refusal’.

‘World Peace Is None Of YourBusiness’, produït a França perJoe Chiccarelli, ha estat consi-derat com un dels millors treballsde la carrera de Morrissey, autord’èxits com ‘Suedehead’, ‘First OfThe Gang To Die’ o ‘Everyday IsLike Sunday’.

Una ferida greu en un accident ales atraccions de la Feria de AbrilSUCCESSOS4Una noia de 28anys va quedar ferida de gravetatla matinada del passat 25 d’abrila la Feria de Abril després d’un ac-cident en una atracció de la fira.

La noia va sortir disparada del’atracció Rana Show, que té unsbraços articulats que pugen i bai-xen mentre la plataforma dónavoltes, després que el braç quesubjectava la cistella es trenqués,fet que va provocar que impactésbruscament contra el terra. Acausa de l’accident, la jove va sertraslladada a l’Hospital del Mar, onva ingressar amb un traumatisme

crano encefàlic i una fractura alpeu. En el moment de l’accident,a la cistella també hi havia duesnoies més, que van quedar pen-jades i no van sortir disparades.Una d’elles, de 19 anys, és la ger-mana de la ferida greu i va ser ate-sa al lloc dels fets després d’haverpatit una contusió. L’altra no vanecessitar atenció mèdica.

Des de l’organització de laFeria de Abril s’ha afirmat que l’a-tracció va ser revisada el diaabans i diuen que no està confir-mat que els cinturons de segure-tat no funcionessin.

El Clot, seu del primer concurs de castells entre instituts

COMPETICIÓ4Els Castellers deBarcelona organitzaran el prò-xim 9 de maig a partir de lesonze del matí al Fossar del Parc delClot el primer Concurs de CastellsInterinstituts, que serà la culmi-nació del projecte iniciat el mes degener ‘Nascuts per fer pinya’.

El concurs, emmarcat en lesfestes de primavera del Clot-Camp de l’Arpa, comptarà amb lapresència de sis instituts(IESJoan d’Àustria, Escolàpies Sant

Martí, Escola Pia Sant Antoni, IESJuan Manuel Zafra, IES JoanFuster i IES Bernat Metge) i propde 300 alumnes.

Des dels Castellers de Barce-lona expliquen que el projecte,nascut des del jovent de la colla,respon a “la necessitat d’impulsarles intervencions que, des de feiamolts anys, es realitzaven en di-ferents instituts i com a punt im-portant per a augmentar l’entra-da de nous castellers a l’entitat”.

RedaccióSANT MARTÍ

Exposició | Desè aniversari del grup de pintura TraçL’Ateneu del Clot acull des del passat 30 d’abril i fins al pròxim 18 de maig una exposició

sobre el desè aniversari del grup de pintura Traç. El grup està format per set persones interessades en la pintura que, entre les seves múltiples activitats, organitzen cursets de dibuix i pintura, preparen sortides, organitzen visites a museus i coordinen exposicions

Sant Martí9 |


Presenten ‘Les dones a lescooperatives’ al Casal del BarriEL POBLENOU4Després que el26 de març es presentés a LaFlor de Maig, el documental ‘Lesdones a les cooperatives del Po-blenou’ es va presentar el passat30 d’abril al Casal del Barri.

El documental, realitzat perles periodistes Julia López i Su-sana Villafañe, relata la històriad’Antonia Prades, Isabel Ponsà,Carme Piqué i Maite Doñaque,quatre dones que formen part de

la història del cooperativisme alPoblenou. Prades, Ponsà, Piqué iDoñaque eren filles de socis de lescooperatives i algunes d’elles hivan treballar molts anys.

Durant la presentació a LaFlor de Maig, l’investigador del co-operativisme i coordinador delTaller d’Història del Clot-Camp del’Arpa, Josep Morell, va destacarque el testimoni d’aquestes donesés molt valuós.

Convoquen una novamanifestació per l’AlchemikaPROTESTA4L’Associació deVeïns i del Clot-Camp de l’Arpaha convocat per al pròxim di-vendres 8 de maig una nova ma-nifestació per exigir l’oberturade la residència i centre de diaAlchemika.

Aquesta residència estàconstruïda des de l’any 2010però encara no ha entrat en fun-cionament i de dins continuabuida. Els veïns fa molt tempsque demanen que l’Ajuntamentacceleri els tràmits per facilitarla seva obertura, que ha estatanunciada pel 2016 per la Ge-neralitat. Encara no fa un mesi mig l’Associació de Veïns ja vaorganitzar la primera manifes-

tació i en aquell moment elcentenar de manifestants, queen alguna ocasió han dit que ac-ceptarien que s’obri a la tardor,ja van avisar que continuariensortint al carrer “fins que obrinla residència”.

Actualment, als barris delClot i del Camp de l’Arpa totesles residències de gent granque hi ha són privades. Durantla manifestació del mes demarç, Rosa Maria Serran, unade les manifestants, va assegu-rar a BTV que “si aquesta re-sidència no s’obre, continuaremamb una llista d’espera de cincanys per entrar en una resi-dència”.

La comunitat educativa de SantMartí, encapçalada per la pla-taforma Educació Poblenou, vaorganitzar el passat 19 d’abriluna cadena humana per rei-vindicar l’acceleració de la cons-trucció de dos nous centres desecundària.

La cadena, formada per unsquants centenars de persones,va enllaçar les zones on està pre-vist que es construeixin els dosnous instituts: un, en un solarsituat al camí Antic de Valènciai, l’altre, en uns terrenys del ca-

rrer Sancho de Ávila a l’alturadel carrer Llacuna on actual-ment hi ha un aparcament.

Des de la plataforma Edu-cació Poblenou insisteixen quede cara als pròxims cursos l’o-ferta de places és insuficientper tal de fer front a la deman-da que hi haurà en els pròximsanys. Lamenten que, tot i que“les administracions admetenque fan falta nous instituts”,no es concreti quan seran unarealitat i recorden que “no hiajuden els errors en la previsióde places comesos pel Consor-ci d’Educació de Barcelona i laGeneralitat, el retard en la con-creció i construcció del primerdels dos nous instituts i la in-

concreció i la falta de compro-mís ferm de les diverses admi-nistracions respecte del segoninstitut”.

“S’ESTÀ TREBALLANT”Per la seva banda, en una en-trevista recent a Línia SantMartí, el regidor del Districte,Eduard Freixedes, asseguravaque “s’està treballant perquè elPoblenou tingui d’aquí a doscursos l’institut que necessita”.Respecte al segon centre que laplataforma reclama, Freixedesafegia que “també s’està treba-llant amb el Consorci perquèaquest estigui funcionant quanrealment els números diguinque és necessari”.

Els manifestants van exigir els dos nous instituts per guanyar noves places de secundària. Foto: Educació Poblenou

Una cadena humana reivindicados nous instituts al Poblenou

RedaccióEL POBLENOU

Abril 2015

Comerç| 10


Els eixos comercials i associa-cions de Sant Martí estan tre-ballant per organitzar la pri-mera ruta de tapes conjunta deldistricte. La iniciativa, que si nohi ha cap imprevist arrencaràprevisiblement a mitjans demaig, pretén que els ciutadans“facin barri i districte”, tal comafirmen des de l’Eix Clot.

La ruta gastronòmica tin-drà un format similar a altresque ja s’han celebrat o s’estan ce-lebrat a la ciutat. Cada dijous, de7 de la tarda a 10 de la nit, di-versos establiments del distric-te oferiran una tapa i una begu-da per un preu d’1,95 euros.

De moment, els eixos estanultimant detalls com els ele-ments de promoció de la ruta ila creació d’una pàgina web que

ofereixi informació sobre lescreacions gastronòmiques queelaborin els restauradors parti-cipants.

Els comerciants destaquen lacol·laboració del Districte deSant Martí, que ha ajudat en lacreació d’aquesta iniciativa con-

junta de tot el comerç marti-nenc, que per primera vegadasuma esforços per impulsar lagastronomia local. Els botiguerstambé destaquen que ambaquesta iniciativa “es dóna aconèixer les especialitats culi-nàries de Sant Martí”.

És la primera ruta de tapes conjunta dels comerciants del districte. Foto: Arxiu

El comerç del districte preparauna ruta de tapes conjunta

» Els bars i restaurants de Sant Martí oferiran una tapa i una begudaper un preu d’1,95 euros cada dijous de 7 de la tarda a 10 de la nit

Sant Jordi tanca amb unincrement de vendes del 6%

RESULTATS4Més de 20 milionsd’euros de facturació i més demilió i mig de llibres venuts.Aquest és el balanç que el Gre-mi de Llibreters n’ha fet de lapassada diada de Sant Jordi,unes xifres que suposen “la con-solidació de la tendència a l’alçadels últims mesos”, i que con-firmen “els indicis de recupera-ció en el consum de llibres”, se-gons va assegurar Antoni Dau-ra, president del Gremi de Lli-breters, durant la presentació delbalanç del Sant Jordi 2015.

En percentatges, el gremiindica que la facturació ha aug-mentat enguany un 6% en com-

paració a l’any passat –quan esvan facturar 19,2 milions–, i hiha hagut un 4% més de vendes.Pel que fa al nombre de títols ve-nuts, aquest any la xifra s’ha do-blat, passant dels 22.571 delSant Jordi de l’any passat als43.070 del d’enguany.

Els llibreters van treure im-portància als rànquings dels lli-bres més venuts, ja que els 10primers de la llista “tan sols re-presenten el 6,5% del total de lesvendes”. Amb tot, el gremi coin-cideix que Sant Jordi “encara térecorregut”, ja que hi ha un“35% de catalans que no llegei-xen mai”.

El comerç electrònic triplica la seva facturació en 3 anys

ESTUDI4La importància d’In-ternet en el món del comerçaugmenta any rere any. Enaquest sentit, un estudi elaboratpel clúster Ecommerce&TechBarcelona mostra que el volumde negoci de les empreses digi-tals catalanes s’ha multiplicat pertres des de 2012: aquell any,aquests negocis van facturar2.000 milions d’euros, mentreque el 2014 la xifra va augmen-tar fins als 6.000. A més, el

nombre de treballadors con-tractats també va augmentar,passant dels 5.000 de l’any 2012als 9.500 de l’any passat.

Aquest estudi també assen-yala que les empreses digitals“han arrelat amb força a Barce-lona”, i destaca que aquest sec-tor aplega empreses majorità-riament joves, ja que la sevaedat mitjana no arriba als cincanys, i un 33% de les quals s’hancreat en els últims dos anys.

Vila, president en funcions de la Confederació de ComerçNOMENAMENT4Manel Vila,actual president de la Federacióde Comerç de les Comarques Gi-ronines, ha estat nomenat re-centment president en funcionsde la Confederació de Comerç deCatalunya (CCC) després de lamort, el passat 10 d’abril, del seupresident, Pere Llorens.

D’aquesta manera, Vila diri-girà l’entitat –de la qual tambéés soci fundador– durant el pro-cés de convocatòria oficial d’e-

leccions a la presidència de l’or-ganització, les quals, segons in-diquen els seus estatuts, s’han decelebrar en un termini màxim devuit mesos.

Manel Vila té 83 anys, és unempresari del comerç de lamoda i els complements i éstambé president de l’Associacióde Comerç de Banyoles. Des dela CCC s’ha assegurat que el seunomenament respon a la sevatrajectòria professional.


Els llibreters van vendre més d’1,5 milions de llibres. Foto: Monmar

Col·laboració | Diagonal Mar signa un acord amb WWFL’organització World Wildlife Fund for Nature (WWF) ha signat un acord de

col·laboració amb Diagonal Mar, mitjançant el qual el centre comercial es compromet a donar suport a les campanyes a favor de la conservació i el

respecte al medi ambient que impulsa aquesta entitat internacional.

Abril 2015

Esports| 12


No ha pogut ser. Després d’ha-ver aconseguit tornar a Divisiód’Honor gairebé vint anys des-prés amb un èpic ascens la pas-sada temporada, el PoblenouEnginyers de waterpolo renun-cia a continuar jugant a la mà-xima categoria del waterpoloestatal. Així ho va fer saber la di-rectiva mitjançant un comunicaton relaciona la dolorosa decisióa “raons d’ordre econòmic”.

Tanmateix, l’entitat assegu-ra que té “la ferma voluntat” demantenir l’activitat de les sec-cions de waterpolo i natació sin-cronitzada”, i garanteix, així ma-teix, la finalització de la tempo-rada de les categories inferiors“amb normalitat”. De tota ma-nera, la directiva del club del Po-blenou no aclareix el futur de la

secció, ja que ara mateix està tre-ballant “per oferir un projecte es-portiu sostenible de cara a latemporada vinent”, i que comu-nicarà pròximament.

Una de les primeres reac-cions a aquest anunci va ser ladel segon entrenador de l’equip,Dani García, que en el seu murde Facebook agraeix a tots elscomponents de l’equip “el granany” que l’han fet viure. “Un

any ens ha durat l’alegria”, afe-geix García, que també fa esmentals “mals moments econòmics”que han passat aquesta tempo-rada els jugadors i cos tècnic del’equip i destaca que, malgrat tot,tots ells “han estat al peu delcanó en tot moment”.

En aquest sentit, la junta la-menta “sobremanera els mals igreuges que aquesta decisió hacausat”.

L’Enginyers va jugar el seu últim partit de lliga el passat 25 d’abril. Foto: CNPE

L’Enginyers renuncia a seguir ala Divisió d’Honor de waterpolo» La junta directiva justifica la decisió per “raons d’ordre econòmic”» L’equip havia ascendit a la màxima categoria la passada temporada

La ciutat premia l’esforç i lapromoció de l’esport femení

GUARDONS4El Saló de Cent del’Ajuntament va ser el passatdimecres dia 29 d’abril l’escenaride la vuitena edició dels premisDona i Esport, que enguany vantornar a reconèixer el paper dela dona en el món de l’esport.

Enguany els premis van re-caure en Olga Palau, premi Mi-reia Tapiador a la Promoció del’Esport; el programa Campio-nes, de TV3, premi al Mitjà deComunicació; Jessica Vall, pre-mi a la Dona Esportista; i el ClubVoleibol Barcelona, que va rebreel guardó al Club Esportiu. Tam-bé es van concedir dues men-

cions especials: una a la perio-dista esportiva Cristina Cubero,“per la seva trajectòria”, segonsel jurat; i una altra a l’entitat ClubGòtics Rugby, per ser el club mésvotat en la consulta popular queorganitzen els impulsors delspremis a Internet.

La tinent d’alcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, que va presidirl’acte, va reivindicar el paper dela dona i va assegurar que “men-tre que existeixin desigualtats,Barcelona continuarà apostantper incentivar l’esport femení i laseva pràctica”.

El Júpiter guanya el Mollet i esconsolida a la primera posicióFUTBOL4Primera catalana se-gueix oferint sorpreses. Fins fapoques setmanes, el Júpiter es-tava fora de les places d’ascensi allunyat dels seus dos principalsrivals, el Granollers i el Manre-sa. Ara, els de la Verneda s’hanconsolidat a la primera posicióde Primera catalana a falta dequatre partits per a la finalitza-ció de la temporada regular.

Són 12 punts que encara fal-ten per disputar (quatre partits),

i tot indica que el Júpiter té as-segurada la seva presència en elplay-off d’ascens a Tercera ca-talana, l’objectiu d’aquesta tem-porada dels homes de JuanjoGarcía.

L’entitat gris-i-grana hacompletat una fase regular ex-cel·lent, deixant de banda algu-nes etapes de la temporada. Amés, el davanter Kuku s’ha con-solidat com un dels màxims go-lejadors de la categoria.

El Besòs-Maresme celebraràuna cursa popular el juny

ATLETISME4El barri del Besòs-Maresme organitzarà una novaactivitat conjunta, i és que elpròxim 7 de juny tindrà lloc laprimera Cursa Popular del Be-sòs-Maresme, amb un recorregutde 5 quilòmetres que transitaràal llarg de la zona.

La cursa representarà el tretde sortida de les activitats de laFesta Major del barri. Tambés’aprofitarà la prova per fer unrecapte solidari de productes

de primera necessitat, com araels d’higiene i aliments infantilsper ajudar al Menjador Solida-ri del Gregal que s’ocupa delsveïns en risc d’exclusió social iamb més necessitats.

El recorregut sortirà i fina-litzarà a la plaça Maresme pas-sant per la Rambla Prim. Un copacabada la cursa es durà a ter-me una exhibició de les diferentsentitats esportives del Besòs-Maresme.


Foto de família amb totes les premiades. Foto: Ajuntament

Estiu | El Centre de la Platja estrena nova temporadaEl Centre de la Platja, un equipament municipal a la platja del Somorrostro

especialitzat en educació i informació ambiental, estrena nova temporada d’estiu.Fins al 30 de setembre el centre oferirà activitats per a tots els públics que

van des de tallers, rutes i contes fins a visites, espectacles, tertúlies i jocs.



línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 14AgendaAbril 2015líniasantmartí.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIJOUS 30 D’ABRIL20:00 Concert de David Palomar i Rafael Ro-

dríguez –cant i guitarra, respectivament–,en el marc del dicle dels Dijous flamencs alCente cívic Parc - Sandaru.

DIJOUS 7 DE MAIG20:00 Dijous flamencs. Conferència La corres-

pondència de Sabicas, nuestro tío en Améri-ca, a càrrec de José Manuel Gamboa. / Cen-tre cívic Parc - Sandaru.

DIJOUS 7 DE MAIG19:30Tertúlia Fotofòrum, una xerrada sobre as-

pectes relacionats amb el món de la fotografiaon no importa el nivell de coneixement fo-togràfic que tingui l’alumne. A càrrec d’An-tonio Limpio i J.M. March. / Can Felipa.

FINS AL 4 DE MAIGMatí-Tarda Espejos. Exposició de pintures d’O-

leg Piyak Tsyganyuk, una mostra que vaobrir el passat 16 d’abril en el Centre cívic Parc- Sandaru.

A PARTIR DEL 4 DE MAIGMatí-Tarda Exposició de pintura Corona radiata...

per tu retorno, un recorregut pels treballs re-alitzats per Laia Riera que es mostren a la salad’exposicions del Centre cívic Sant Martí (a latercera planta).

DIJOUS 7 DE MAIG18:00 Contes de llops, una activitat sobre els llops,

dirigida per Susagna Navó i dirigida a infantsmés grans de 4 anys. / Biblioteca Poblenou- Manuel Arranz.

DIVENDRES 8 DE MAIG18:00 Contes màgics en la parla d’Osona, a cà-

rrec de Lídia Clua, que explicarà contes ambpersones, fets o coses extraordinàries de latradició de contes pallaresa. / Biblioteca Ra-mon d’Alòs-Moner.

DE L’1 AL 3 DE MAIGTot el dia Barcelona Beach Soccer Cup, el cam-

pionat de clubs internacional de futbol plat-ja que se celebrarà al Port Olímpic.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Un viatge lúdic i participatiu per l’u-nivers de Tintín, a càrrec de SalvadorBoix. Aforament limitat, es repartirannúmeros 30 minuts abans de comen-çar l’activitat. / Biblioteca Xavier Ben-guerel.

Sac de rondallesTintinventari

Dv. 8 de maig a les 18:00

Trobada del nou grup de debat que esreuneix per parlar, compartir expe-riències i tot el que ha ajudat percrear aquest col·lectiu. A càrrec de Dú-nia Santiveri, Maria Luisa Vera i Caro-lina Guzmán. / La Farinera.

Grup de debatEl diari de la vidaDj. 30 d’abril a les 18:30

La companyia del Casal de la Gent Granha preparat un programa amb dues co-mèdies lleugeres que dónen lloc a si-tuacions còmiques. Entrada gratuïta./ Centre cívic Parc - Sandaru.

Teatre: Sala d’esperai doble personalidadDm. 5 de maig a les 17:00

Partit corresponent a la 30a jornada decompetició del grup 1 de Primera ca-talana de futbol. / La Verneda.

Partit de futbolJúpiter-Manresa

Dm. 9 d’abril a les 18:00

| 16Abril 2015líniasantmartí.cat Pròxima edició: 14 de maig

Sant marti 67

Documents

Transcript of Sant marti 67