Sant marti 53

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíPublicació quinzenal · 18 de setembre de 2014 · Núm.53 · www.liniasantmarti.cat

El Besòs pàg 8Un grup de joves delbarri crea un videojocde rebuig a la violència

Reportatge pàg 12Èxit d’un hort urbàque ajuda a integrarpersones discapacitades

Comerç pàg 20Torna aquest dissabte el tradicional ‘Tastatapes’

Esports pàg 21El Júpiter arrenca fort i sesitua colíder amb 6 punts

Recta final d’una Festa Majordel Poblenou reivindicativa

El barri esgota els últims dies d’una celebració que va arrencar amb un crític pregó de Fem Rambla pàg 15

pàg 3

Sant Martí, vèrtex de la V

Societat pàg 8La justícia absol SergiRubia, el castellerdetingut per Can Vies

Cultura pàg 15Now Poblenou s’exposaa Can Felipa de la màde Fabrizio Bianchini

Foto: Josep M. Grau

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 18 setembre 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 18 setembre 2014 líniasantmartí.cat

"Volem votar". Aquest va ser elcàntic, juntament amb el d'"in-dependència", que més es va po-der sentir a la indescriptible Vque va tenir lloc a la ciutat el pas-sat Onze de Setembre. Un totald'1,8 milions de catalans, segonsla Guàrdia Urbana –la Delega-ció del govern espanyol a Cata-lunya rebaixa la xifra a mig mi-lió– van tornar a fer possibleuna espectacular manifestacióque passarà a la història. I ja envan tres.

Gent gran, nens amb cotxet,catalans d'aquí i d'allà, nouvin-guts i alguns turistes sorpresosvan participar, units, en una

Diada que, com la del 2012 i laVia Catalana de l'any passat, esrecordarà durant molts anys.Els sentiments a peu de carrereren diversos, però el desig d'u-nitat i de votar es respirava acada metre. Sabent que estaven

participant en una jornada his-tòrica –però sense ser encaraconscients de la imatge que s'es-tava aconseguint i que estava do-nant la volta al món–, els milers

de manifestants van tornar a ex-pressar-se cívicament i de ma-nera exemplar. Una festa, sí,però reivindicativa. Molt rei-vindicativa.

La senyera humana d'onzequilòmetres encara impressionaa hores d'ara. Les imatges vanaparèixer als principals mitjansinternacionals, el Twitter vaanar a rebentar del #catalans-vote9N –que va arribar a sertrending topic mundial– i laforça de la manifestació va feremocionar, fins i tot, el mateixpresident de la Generalitat. "Emsento orgullós de la gent d'a-quest país i molt compromèsperquè aquest poble se'n puguisortir", va afirmar Artur Mas pocdesprés de la V en una compa-reixença imprevista posterior ala rebuda dels organitzadors.

La llista de personalitats ipersonatges públics que van su-mar-se a la manifestació va serllarga. Des de polítics com OriolJunqueras o membres delPSC –com Marina Geli–, passantper jugadors del Barça com Xavi

i Piqué, van ser molts els que noes van voler perdre aquesta jor-nada multitudinària on la cultu-ra popular i la música tambévan tenir-hi un paper destacat.

"Parlament, govern, presi-dent de Catalunya: posin lesurnes", exclamava Carme For-cadell, presidenta de l'ANC, du-rant el seu parlament. Un mis-satge que resumia la demandadels 1,8 milions de catalans que,de nou, van tornar a sortir al ca-rrer i van deixar clar que ni elpas del temps ni els casos quehan sacsejat la vida política ca-talana darrerament han dete-riorat la voluntat d'un pobleque té clar que vol decidir el seufutur democràticament i de ma-nera pacífica.

I és que, com va afirmarl’endemà mateix Artur Mas enuna entrevista a RAC1, "votaremsegur, altra cosa és saber enquines condicions perquè nodepèn de nosaltres". Les pròxi-mes setmanes ho diran.

Una altra Diada per a la història» Un total d’1,8 milions de catalans, segons la Guàrdia Urbana, van fer possible la V de l’Onze de Setembre» Les imatges de la manifestació van fer la volta al món i el #catalansvote9Nva ser trending topica Twitter

Arnau NadeuBARCELONA

Carme Forcadell:“Parlament, govern,

president Mas: posin les urnes”

Artur Mas: “Votarem segur,

altra cosa és saber enquines condicions”

Les imatges de la senyera humana d’onze quilòmetres van aparèixer als principals mitjans internacionals. Foto: ANC

| 4Opinió18 setembre 2014líniasantmartí.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.11298-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

El Partit Popular, com un ado-lescent que vol defugir de reali-tats, sols s’excusa amb unaConstitución arnada per dir-nos que el 9N és il·legal, però encap debat s’escolta la gran pa-raula: la moral. L’Estat espa-nyol, amb Catalunya, està plede contradiccions morals. L’Es-tat espanyol defensa la unitatnacional però va deixar en elseu moment amb el cul a l’aireun territori que deia seu, i aixíels va als del Sàhara. L’Estat es-panyol té un deute contret ambl’Estatut que no compleix en as-sumptes de pagaments, però síque ens concedeix crèdits a tor-nar amb el FLA. L’Estat espa-nyol, amb ànsies centralistes,vol diluir el català del qual cre-uen el seu territori tot imposantlleis educatives i lingüístiquesallunyades de la realitat delsdrets socials, uns drets que elscatalans van perdre el 1714, i noper via legal, sinó per la impo-sició de les armes.

Ara, el 9N sols vol reclamarpacíficament aquest furt des-prés de tres segles d’incom-prensió. Són tantes les immora-litats de l’Estat espanyol que laparaula Estat no els hi és ni tansols digne. Quanta ràbia quetinc quan ara aquesta Espanyaunionista acusa d’il·legal la vo-luntat d’un poble quan és untema simplement i senzillamentmoral. Cal recordar una simplelliçó de filosofia i sentit comú aqui veu el 9N com a il·legal: unacosa són els fets reals que guienles decisions correctes i altracosa són els prejudicis que im-posen decrets immorals. Quinprejudici amaga, doncs, el Par-tit Popular?

4El 9N és moralper David Rabadà

#ASisPunts#CatalansVote9N #SenseNormalitat

4Retalladesper Jordi Lleal

Fa uns dies llegia la interven-ció de Pablo Iglesias en unesjornades de productors d'e-nergia fotovoltaica, on suposoque es varen plantejar els rep-tes de futur d'aquest tipus d'e-nergia i els problemes queestan patint. El líder de Pode-mos criticava les actituds delsdistints governs, sempre ambel cap cot davant les granselèctriques, aprovant les lleis inormatives que garanteixinl'oligopoli existent. I va apor-tar algunes idees amb les qualsestic totalment d'acord, entreles que hi ha l'estatalització dela xarxa de distribució d'unservei essencial com és l'elec-tricitat, l'impuls a les energiesrenovables o l'eliminació del'absurd de penalitzar l'eficièn-cia energètica.

Però el que avui m'agrada-ria destacar fa referència alfamós dèficit de tarifa, la su-posada diferència entre el quecosta produir l'electricitat a les

empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un dè-ficit, per cert, que no prové decap auditoria estatal o externa,sinó del que el Govern del PPva prometre a les grans elèc-triques que ingressarien. Avuiaquest suposat dèficit superaels 30.000 milions d'euros,quasi la meitat del dèficit pú-blic de l'Estat.

Per això em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: “Eldèficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga”.No parlem d'eliminar deutesperquè sí ni d'atemptar contrala seguretat jurídica (un tema,el de la seguretat jurídica “dis-crecional”, que dóna per par-lar-ne un bon parell de dies),sinó de garantir el benestar dela població davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessària dels diri-gents de torn –siguin del colorque siguin–, continuen enri-quint-se a costa de tots.

per Andreu Grimalt

4La reflexió ‘elèctrica’ d’Iglesias

Em pensava que això de les re-tallades era cosa dels governs es-panyol i català, per tal de podertirar endavant l’economia, nique sigui perjudicant el perso-nal en els seus sous, en les pres-tacions socials, escolars, sani-tàries, etcètera. Doncs no, al PPno en tenen prou i la senyoraAlícia Sánchez Camacho, des-prés de la manifestació de Bar-celona, anuncia que el sobira-nisme va a la baixa. Quina pers-picàcia, senyora! És de premi!

Però no s’acaba aquí el des-ori. L’ínclita i maiprou mesu-rada en les seves intervencionsdefensant la rojigualdaa les fa-çanes dels ajuntaments, se-nyora Maria de los Llanos deLuna, delegada del govern es-panyol a Barcelona, retalla sen-se cap consideració el nombrede manifestants de la diadaformant la V a Barcelona, pres-sionant a tort i a dret perquè esdigui que hi havia aproxima-

dament uns 500.000 mani-festants. La policia municipaln’ha quantificat uns 1.800.000,arrodonim i deixem-ho en1.500.000. La senyora “virrei-na” a Catalunya retalla els as-sistents i els divideix per tres! Esnota que són de lletres i en aixòde fer comptes no les tenen totes,millor seria que es dediquessin aaltres menesters més profitososper als catalans, que per això lespaguem entre tots, no?

Per més inri, addueixenque tots els que vam anar a lamanifestació ens han engalipata l’escola catalana, ens han en-tabanat amb TV3, l’ARA i elPunt+Avui, seguim les con-signes dels que ens estan en-ganyant i som una colla de be-neitons i càndids per creu-re’ns-ho tot. Si volem veure lallum vertadera, hem de llegir,escoltar i veure els mitjans es-panyolistes, que són els que te-nen la veritat absoluta. Uf!

@roccasagran: La capacitat de mobil-ització (i de fer-nos fer coses ben rarotes)de l'Assemblea és brutal. Em trec el barret.Enhorabona.

@antoniitalo: Entre l'#11S i el #9N nooblideu el #15S: l'inici del primer curs es-colar en què aplicarem la reforma de Wert.Does it ring a bell?

@quimdomenech: Pepe le da la razón a losque pitan a Casillas. Sextete no, pero a seispuntos del Barça, sí. El Atleti le come la moralal Madrid. Crisis.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 18 setembre 2014 líniasantmartí.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] setembre 2014líniasantmartí.cat

@paucomes: En català no direm "majoriasilenciosa", sinó "minoria sense paraules".Entesos? El català correcte, passa'l. #Cata-lansVote9N.

@IsabelRibasSeix: Comença un nou curs i,com ja fa alguns anys, caldrà seguir lluitantper l'escola pública, de qualitat i en català#SenseNormalitat.

@sergiomguti: Todo el día con crónicas yresúmenes del Madrid-Atleti, y algo falla:contamos más la derrota blanca que la vic-toria del campeón de Liga.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Esdevenir un Estat no és una qüestióúnicament de democràcia. Les urnes,al capdavall, només són una excusa.Són la nostra estratègia comercial.Allò que ens ajuda a presentar-nos ci-vilitzadament davant del món. Són unllenguatge universal. Aquell mínimcomú que ens homologa i ens presentaamb naturalitat a la resta del món. Tot-hom entén el llenguatge del vot. Éssimple, ràpid i directe. No necessita ga-ires explicacions. És un llenguatgemolt primari. De sumes i restes. El pro-blema, però, és que amb les urnes –en-cara que estiguin plenes fins dalt– noaconseguirem la independència deCatalunya. La nostra principal arma,per més vegades que ho repetim, no ésel vot.

Esdevenir un Estat no és una qües-tió únicament de democràcia. La in-dependència, de fet, dubto molt quel'aconseguim a través del vot. Com amínim enfront d'aquesta Espanya tes-tosterònica. No, no: no es tracta d'anara votar al 9 de novembre o de convo-car unes eleccions plebiscitàries. Aixòno ens alliberarà de ningú. Potsersalvarà algunes consciències, però deben segur que no ens convertirà en unEstat independent.

Aquí, en definitiva, del que es trac-

ta és de desobeir. De transgredir. Desaltar-nos les lleis espanyoles. I això,evident, no es pot fer de manera indi-vidual ni de forma sistemàtica. S'ha defer en comptades ocasions, acotant almàxim possible els riscos i gaudintd'un ampli consens social. Aquest,però, és l'únic camí per esdevenir unnou Estat. Un camí que estarà ple d'in-certeses, riscos i joc brut. Però aques-ta és la via.

El moviment afroamericà pels dretscivils es va basar en la desobediència.En la desobediència persistent d'uneslleis que creien injustes. El seu triomfno va ser un regal. Tot el contrari. Vanhaver de lluitar i va tenir un cost. Unspeatges. Rosa Parks, però, amb unsimple gest de desobediència va can-viar la història. Martin Luther King vaescriure: "L'arrest de la senyora Parksva ser el factor desencadenant. Laraó, però, es troba profundament im-plícita en el recompte d'injustícies si-milars. De fet, ningú pot entendrel'acció de la senyora Parks si no és ado-nant-se que hi ha un moment en quès'ha de dir prou". I aquest moment, aCatalunya, ja ha arribat. Ara és qües-tió de saber-lo gestionar amb intel·li-gència i estar disposats –cadascú al seunivell– a pagar aquest peatge.

4El moment de dir prouper Guillem Carol

Desmitifiquem d'una vegada la des-obediència civil; deixem de criminalit-zar-la. Perquè aquesta és la forma mésfidel d'assolir els desitjos dels pobles idels seus ciutadans davant els podersimmobilistes, totalitaris i tramposos,que s'escuden en lleis ancestrals i ca-duques per no moure's ni un mil·líme-tre de l'statu quo que els protegeix, elsfa rellevants i els permet trepitjar la res-ta, que sovint els multiplica les adhe-sions i que, si els passés físicament peldamunt, acabarien com Mussolini ocom Ceaucescu.

Els nostres exiliats de la guerrafranquista van passar a ser de ciutadanslegals a desobedients civils, perquè elcolpisme feixista de Franco i els seuscapsigranys els van transformar enil·legals per no addictes al seu règim.Una dictadura per la força de les armesa la qual van ser afins molts avantpas-sats de molts dels dirigents del PP queavui defensen amb ungles i dentsaquesta constitució passada de voltes,que els militars franquistes van obligara signar sota el paraigua d'allò ano-menat Transició, i que no va transigirgairebé en res. Una constitució que vaprotegir els colpistes del 36, les seves fa-mílies i els seus patrimonis aconsegu-its de maneres poc clares. I tothom a ca-llar. Un colpisme que es va alçar en ar-mes contra el poble, que el va bom-bardejar i que el va reprimir fins moltsanys després, tradició castellana que javan emprar els esbirros de Felip V l'a-ny 1714 i subsegüents.

Gràcies a la desobediència civil,avui tenim drets humans; no hi ha es-claus; les dones poden votar i partici-par de la societat; gaudim de drets la-borals; drets nacionals, i els nouvingutsfa 60, 70 anys i els seus descendents, oels nouvinguts fa tres mesos, són ciu-tadans de ple dret de la societat cata-lana. Igual que la resta que fa 30 ge-neracions que és a la terra. Aquesta des-obediència va obligar a construir unaconstitució "demòcrata de fireta" queavui ens fan empassar tant sí com no,precisament molts dels que no la vanvotar, o la van votar negativament.

Però, en definitiva, va sortir de la des-obediència civil, ja que, en cas contra-ri, ni això. Són moltes les víctimes de-mòcrates del totalitarisme, per haveroptat per la desobediència civil. I els ho-mes catalans (i els de la resta de l'Estat)seguirien fent la mili si no hagués estatpels desobedients civils insubmisos i ob-jectors. Per tant, no ens escandalitzem,que la desobediència civil no és cosa decap partit, ni de cap líder concret. Éscosa de tots.

Desmitifiquem la desobediència,perquè cap poble del món no ha gua-nyat la independència ni la llibertat obe-int els seus carcellers. I els catalans noels hem d'obeir mai, mai més a aquestsdèspotes de l'altiplà, que tot ho veuenen clau centralista i que tenen perso-natges de guinyol que encara avui,després que hagin sortit gairebé dos mi-lions de catalans als carrers de Barce-lona, s'atreveixen a dir que "las mani-festaciones son cosa de otros tiem-pos...". Nostàlgics del "que venga el ejér-cito", del Valle de los Caídos i de la màdura del Generalisimo amb el poble, lacultura, la intel·ligència i el pensa-ment obert i diferent.

El 9 de novembre hi haurà refe-rèndum: el president Mas, el Govern iels partits que el volen ja ho han dit peractiva i per passiva. I el dia 10, l'ende-mà, caldrà fer valer un resultat assolitamb tant d'esforç, desplegar el nostrecontrapoder i aïllar la capacitat de re-acció del poder que ens oprimeix. Sa-bem que ens enfrontem a una murallaamb una llarga tradició d'autoritarismei repressió, defensor de grans interes-sos econòmics i oligàrquics. I ni ens hoposen fàcil (perquè econòmicamentdepenen de Catalunya) ni ens ho po-saran els dies 9 i 10 de novembre.Però hi haurà molts centenars d'ob-servadors internacionals que certifica-ran els fets. Per això guanyarem i Ca-talunya vencerà. I mai més no estaràsota el jou de cap nació aliena. I si peraconseguir la fita cal desobediència,doncs desobediència, una vegada més.La que calgui, per assolir la llibertat. Nimés ni menys.

4Desobediència civilper Santi Capellera

18 setembre 2014

Sant Martí| 8


El Jutjat Penal 28 de Barcelonaha absolt Sergi Rubia, membredels Castellers de Barcelona,que tenen la seu al barri del Clot,després que se l’acusés d’haverparticipat, cremant un conte-nidor, en els disturbis que es vanproduir a Sants després deldesallotjament de Can Vies. Peraquest motiu Rubia es va passar23 dies en presó preventiva.

El jutge no ha consideratprovades les acusacions de laGuàrdia Urbana, que havia as-segurat que Rubia havia crematun contenidor abans de ser de-tingut al carrer Blanco. La sen-tència s’ha produït un dia des-prés de l’inici del judici, on l’a-cusat va negar durant la seva de-claració que hagués participaten els aldarulls d’aquella nit. La

Fiscalia demanava una pena depràcticament cinc anys de pre-só per danys i desordres públics.

TESTIMONI CLAUEn l’exculpació de Rubia hi hajugat un paper clau el testimo-ni d’un veí de Sants que vaqüestionar la versió de la poli-

cia municipal. Aquest testimo-ni va explicar al jutge que haviaestat parlant amb Rubia fins queva arribar un grup de manifes-tants perseguits per la policia.Va ser en aquell moment, se-gons el testimoni, que els agentsvan detenir Rubia tot i no for-mar part de les barricades.

Rubia va rebre el suport de la colla mentre declarava. Foto: CdBCN

La justícia absol Sergia Rubia, el casteller detingut per Can Vies» El fiscal demanava cinc anys de presó per la crema d’un contenidor» El jutge no ha considerat provada la versió de la Guàrdia Urbana

La Festa Catalana es traslladaa la plaça de les Glòries

CULTURA4La Festa Catalanaha deixat el seu emplaçamenthabitual de l’avinguda de laCatedral per traslladar-se a laplaça de les Glòries. Els dis-sabtes 6, 13 i 27 de setembre apartir de les 18:30 hores di-verses entitats de tot Catalun-ya fan mostres castelleres, ge-ganteres, de foc i de ball de bas-tons.

Més concretament, el passatdissabte 6 de setembre van ac-tuar a la plaça els Bordegassos

de Vilanova, els Castellers deCerdanyola i els Bastoners delClot. El següent cap de setma-na, dia 13, ho van fer els Cas-tellers de Sant Pere i Sant Pau,els Minyons de l’Arboç i els Ge-gants del Clot.

Per últim, el pròxim dis-sabte dia 27 de setembre ac-tuaran els Castellers Tirallon-gues de Manresa, els Vailets del’Empordà i els Tabalers delsDiables del Clot. Amb tot, unabona mostra de cultura popular.

SOCIETAT4Rebutjar la violèn-cia a la ciutat. Aquest és l’ob-jectiu del projecte social i ju-venil Whyviolence, impulsatper l’Ajuntament, i al qual en-guany hi participen un grupd’adolescents del barri del Be-sòs, el qual està treballant en unvideojoc de rebuig a la violèn-cia.

Els joves estan dissenyantels escenaris i estan modelanten 3D el barri del Besòs, alho-ra que s’està creant l’argument

i la dinàmica del joc, que esta-rà basat en estratègies de ne-gociació de conflictes.

La creació del videojoc delbarri del Besòs s’emmarca enaquest projecte que, sota el tí-tol de Whyviolence, pretén sen-sibilitzar els joves dels tres dis-trictes que configuren el frontBesòs de la ciutat: Sant Martí,Sant Andreu i Nou Barris, pertal que combatin totes les for-mes de violència per mitjà del’expressió artística.

En aquest context, s’ha pro-mogut una sèrie d’accions con-cretes per tal que els joves tre-ballin sobre aquelles microvio-lències que es donen en el dia adia, hi reflexionin i transmetina la resta de joves del seu entornun missatge molt concret: “noutilitzis la violència per ex-pressar les teves idees”.

A més del videojoc, tambés’està impulsant la creació d’u-na entitat juvenil de hip-hop iuna de rap, entre altres.

RedaccióSANT MARTÍ

Els castells, protagonistes de la festa. Foto: Castellers de Cerdanyola

El Besòs diu ‘no’ a la violència

Inauguració | El nou Jardí del SolAquest dissabte, 20 de setembre, a partir de les 12 del migdia, s’inaugura el Jardídel Sol, un nou jardí vertical que funciona de forma autosuficient i que està situatal carrer Ciutat de Granada, 106. El Jardí del Sol és el resultat de la transformació

de la paret mitgera situada en el xamfrà Ciutat de Granada-Almogàvers.

Sant Martí| 10 18 setembre 2014líniasantmartí.cat

Que el trajecte per anar a l’escolasigui el més segur possible.Aquest és l’objectiu que tenen elscamins escolars, un elementurbà molt important per ga-rantir la seguretat dels alumnesen el seu trajecte cap a l’escola.

Una de les actuacions que ac-tualment s’està duent a terme aSant Martí en aquest sentit és alcarrer Perú, on des del passatmes d’agost el Districte ha iniciatuna fase prèvia d’obres per ha-bilitar les zones més properes ales set escoles que hi ha al carrer.

Per a aquestes escoles es dis-senyarà un camí escolar a travésd’un procés participatiu amb lesmateixes escoles, les AMPA i elDistricte que està a punt de co-mençar. De moment, però, el ca-rrer i les escoles ja han viscut al-gun canvi per crear unes millorscondicions de seguretat vial pelfutur camí escolar. El cap del de-partament d’Obres i Manteni-

ment del Districte, Jordi Se-gués, explica que “s’han instal·latbaranes a les portes d’accés detots els centres i s’han col·locatpassos elevats per reduir la ve-locitat dels cotxes al carrer Flu-vià, a la cruïlla entre els carrersEspronceda i Bolívia”. Actual-ment també s’estan fent canvisen la senyalització i els semàfors.

“A la cruïlla entre Espronceda iBolívia se n’han instal·lat denous i a Perú amb Castella, quanels cotxes giren d’esquerra adreta, el semàfor que abans es-tava en taronja ara es posa envermell”, explica Segués.

Aquestes actuacions tenenuna importància molt gran al ca-rrer Perú, ja que tot i fer 800metres, hi ha set escoles: la Pro-

vençals, la Poblenou, la Brasil ila Catalonia, d’ensenyament pri-mari; la Dolors Canals i El Bres-sol del Poblenou, que són esco-les bressol, i la Conxa Espina,d’educació especial.

UN CARRER COMPLICATMireia Mestre, tècnica d’Edu-cació del Districte, afirma que faun temps es va detectar queconvenia “una millora en la se-guretat dels alumnes d’aquestesescoles, ja que el carrer Perú ésperillós perquè és de doble sen-tit”. Mestre explica que quan vafinalitzar el curs es van produirdiverses reunions entre el Dis-tricte i les escoles que van per-metre intercanviar informacióque ha servit per tirar enda-vant les obres que fins ara s’handut a terme.

Serà a partir d’ara, amb elcurs en marxa, quan es comen-çarà a treballar, amb noves tro-bades entre el Districte, les es-coles i les AMPA, en el dissenydel futur camí escolar que ha degarantir la seguretat de tots elsalumnes d’aquests centres.

Anar a l’escola de forma segura» Les obres de millora en la seguretat vial a les escoles del carrer Perú-Paraguai, en marxa

» L’actuació permetrà que els nens i nenes vagin i tornin de l’escola de forma segura i acollidora

SEGURETAT4El Camí Escolaractual s’inscriu dins el marc dela carta Europea dels Drets delVianant amb la finalitat de re-cuperar l’harmonia entre lespersones i la ciutat sense de-pendre del vehicle. Va començara implantar-se a diferents ciutatseuropees, com les de les re-gions italianes de Reggio Emiliai el Piemont, les dels PaïsosNòrdics i de Luxemburg.

Aquesta infraestructura faque l’accés d’anada i tornada del’escola a casa es faci en un en-torn segur, acollidor i formatiugràcies al fet de ser és una via decirculació preferent senyalitza-da, escollida entre els recorre-guts més utilitzats pels alumnes. Des d’un punt de vista de mo-bilitat, delimita les zones d’es-tudi i identifica tots els ele-ments de la xarxa viària i de mo-biliari urbà que puguin repre-sentar un perill i així evitar-los.

Un projecte europeu

El camí escolar permetrà als alumnes de totes les escoles del carrer Perú desplaçar-se de forma més segura. Fotos: Google Maps i Ajuntament

Al carrer Perú s’hiconcentren set

escoles diferents


Sant Martí| 12 18 setembre 2014líniasantmartí.cat

“Hem convertit un espai aban-donat en un racó ple de vida iamb uns resultats terapèuticsmolt bons”. Són paraules de Mi-quel Jurado, responsable delprojecte d’hort urbà comunita-ri que l’entitat Aspanias estàimpulsant al carrer Cristobal deMoura en el marc del Pla Buits,una iniciativa de l’Ajuntamentper afavorir la implicació de lasocietat civil en la definició, ins-tal·lació i gestió d'una vintenad'espais buits per dinamitzar-losi integrar-los a la ciutat.

L’hort Aspanias és un espaidestinat a l'elaboració i mante-niment d'un hort urbà per partd'un grup de persones amb dis-capacitat intel·lectual, empratcom a eina educativa i terapèu-tica per cobrir necessitats i inte-ressos detectats en aquesta ti-pologia de persones. De fet, estracta d’un espai social i de for-mació on aquest col·lectiu, jun-

tament amb una sèrie de pro-fessionals i la col·laboració d'ungrup de voluntaris, pot crear igestionar el seu propi hort, cul-tivar les plantes i aliments queells escullin i consumir els seuspropis productes.

En aquest sentit, el mateixcol·lectiu de persones implicadesen l'hort es converteixen en

transmissores del seu aprenen-tatge cap a altres col·lectius, fetque augmenta d'una forma moltsignificativa la seva autonomia,autoestima i la seva motivació al'hora de realitzar qualsevol tas-ca necessària dins de l'hort.

“La valoració no pot ser mésbona. Tots començàvem de zeroi el projecte està funcionant moltbé. Hem collit molt, sobretot a

l’estiu, i els usuaris estan moltcontents”, explica Jurado. I ésque, gràcies a l’hort, “ells veuenque són útils i que fan una tascaque dóna fruits, augmentant laseva autoestima”, afegeix el res-ponsable del projecte.

Des del Districte, Glòria Pa-lomares, tècnica de personesamb discapacitat i accessibili-tat, comparteix la valoració de Ju-rado. “Estem molt contents ambAspanias i la tasca que està por-tant a terme”, afirma Palomares,la qual explica que el Districte “hadonat suport i ha acompanyatl’entitat perquè pogués tirar en-davant el projecte”. “Tot estàfuncionant correctament i tots,començant per Aspanias i aca-bant pel Districte, hi estem de-dicant esforços perquè així sigui”,destaca la tècnica.

El projecte, que va començarel gener, ha assolit gairebé tots elsobjectius inicials. “Només ens fal-ta aconseguir implicar més elsveïns en el dia a dia de l’hort,obrir-lo més al barri”, explica Ju-rado. “No s’hi acaben d’atrevir:aquest és el repte a partir d’ara”.

L’hort urbà més integrador» El projecte d’hort comunitari que l’entitat Aspanias està gestionant a Sant Martí funciona a bon ritme» L’espai s’emmarca en la iniciativa del Pla Buits i ha comptat amb el suport i acompanyament del Districte

SALUT4Sempre s'ha sentit dirals que treballen la terra que nohi ha res més bonic que veurecréixer el que s'ha sembrat ambl'esforç i la dedicació pròpia.Potser aquest és el secret delprojecte d'hort comunitari As-panias. Cultivar la terra per mi-llorar l'estat d'ànim i recuperarl'autoestima, i fer-ho en un so-lar abandonat al bell mig de laciutat. Aquesta és la teràpiad’un projecte que està donantmolts bons resultats.

“Comparteixen espai, s’in-tegren amb altres veïns del ba-rri, se senten útils i part d’una co-munitat i l’hort esdevé un espaid’aprenentatge i de relació”, re-sumeix Palomares. Uns benefi-cis que també destaca Jurado, elqual anuncia que Aspanias co-mençarà aviat un projecte d’es-plai d’esbarjo per a joves i ado-lescents que també participaranen l’hort urbà comunitari.

L’hort com a teràpia

A l’esquerra, dues usuàries de l’hort urbà. A dalt a la dreta, el solar abans que s’hi dugués a terme el projecte. A sota, l’hort urbà en ple funcionament. Fotos: Aspanias i Ajuntament

“Hem convertit unespai abandonat enun racó ple de vida”


15 |

18 setembre 2014

El Poblenoulíniasantmartí.cat

Can Felipa acull una exposiciódel projecte Now Poblenou

CULTURA4El projecte multi-disciplinar que reflexiona sobreel procés de transformació queviu el Poblenou, Now Poble-nou, és el protagonista des delpassat dia 12 i fins al 26 d’unaexposició al Centre Cívic CanFelipa.

L’ànima d’aquest projecte ésJupiterfab, el nom artístic deFabrizio Bianchini, un italiàque des de fa un any s’ha con-vertit en tot un poblenoví. Elprojecte s’endinsa en els canvisque el barri està vivint en els da-rrers anys, amb uns retrats degrans dimensions que l’artistaha pintat a diferents parets delbarri com a element més visi-ble. Els protagonistes són dife-rents veïns, tant la gent granque porta tota la vida al Poble-nou com gent jove que fa pocque hi ha arribat i que tambéhan estat entrevistats en elmarc del projecte.

Els retrats, però, només sónla part més cridanera del pro-jecte, ja que tal com explicaBianchini a Línia Sant Martí, elprincipal objectiu és “donaruna eina a la gent perquè refle-xioni sobre els canvis que s’es-tan produint al Poblenou”. L’ar-tista afegeix que ha buscat “re-presentar el caràcter del barri através d’un treball que combinaantropologia i art i explica la re-alitat d’una forma bonica”.

CRÉIXERBianchini afirma que un delsobjectius d’ell i el seu equip és“ampliar” el projecte i fer-locréixer. És per això que ja pre-paren un documental a partirde les entrevistes fetes i esplantegen “passar dels 10 re-trats actuals als 30”. L’artista esmostra satisfet d’aquest any deprojecte perquè “a la gent li fail·lusió”.

La Festa Major encara la sevarecta final després d’una set-mana amb un programa farcitd’activitats que ha permès gau-dir d’uns dies de festa i alegria atots els poblenovins.

Des del passat dia 13, quan esva donar el tret de sortida oficiala la Festa Major, els carrers i pla-ces del barri han acollit activitatsper a tots els gustos i pensadesper a un públic molt variat. Elsopar de germanor, el ball, elsdiferents concerts i sessionsmusicals que hi ha hagut en elsescenaris repartits pel barri, elconcurs de carrers engala-nats –del qual se’n sabrà elguanyador dilluns que ve–, lesactivitats culturals, esportives igastronòmiques, el correfoc o latrobada de gegants han estat al-guns dels protagonistes d’unaFesta Major que tindrà el seupunt final aquest diumenge.

UN PREGÓ REIVINDICATIUEnguany la diada del Poblenouha tingut un component reivin-dicatiu a través del pregó dedissabte passat, que va anar a cà-rrec de la plataforma Fem Ram-bla. Aquesta plataforma, nascu-da ara fa un any i mig quan al-

guns veïns del barri van comen-çar a mostrar la seva oposició alnou asfaltat de la rambla i a la re-modelació de les rotondes, vaaprofitar el pregó per llançarun nou missatge crític amb elscanvis que està vivint el barri.

El pregó va començar ambuna reivindicació de la feina fetaper la plataforma i la seva gent,quan es va assegurar que “ens es-timem el barri i el volem cons-truir entre totes i tots. De mo-ment hem aconseguit que es re-modeli tot el tram entre Taulat iPasseig Calvell i que es faci se-gons els criteris de la gent que vaparticipar”. Tot i això, el discursva evolucionar cap a una crítica

directa quan es va afirmar que“molta gent tenim la sensació queles sandàlies amb mitjons i les es-quenes cremades comencen aocupar massa espai i que no éssenzill avançar entre tantes tau-les”. És per això que Fem Ram-bla va reivindicar la necessitat de“trobar un equilibri” per acon-seguir una rambla “on hi hagimés bancs, però bancs delsbons”. Un canvi que permeti va-riar un model que, segons FemRambla, ha provocat que “ara espodria creuar de Pere IV a la plat-ja primer de terrassa en terrassai després de tumbona en tum-bona també sense tocar el terrai arribar fins a l’aigua”.

El pregó va concentrar molts veïns del barri. Foto: FM del Poblenou

El Poblenou encara la recta finald’una Festa Major reivindicativa

RedaccióEL POBLENOU

L’artista Fabrizio Bianchini

Disseny | El BAU acull un acte de l’Associació Tipogràfica InternacionalEl Centre Universitari del Disseny de Barcelona ha estat l’escollit per ser la seu, entre ahir i avui, de lesxerrades i tallers inaugurals de l’Associació Tipogràfica Internacional (ATypl). Com a barri referent delmón del disseny, aquest acte permetrà al Poblenou acollir diferents conferències i tallers d’experts deldisseny com Frederik Berlaen, Jamie Marie Kutner, Oriol Miro Genovart, Noe Blanco o Tomas Ferrari

El Poblenou| 16 18 setembre 2014líniasantmartí.cat

Amb l’alcohol no s’hi juga.Aquest és el missatge que durantaquests dies de la Festa Majordel Poblenou, que va començarel passat dia 9 i acabarà el prò-xim dia 21, es vol transmetre tantals adults com als menors a tra-vés de la campanya Si beus, fes-ho amb seny i moderació.

La iniciativa, que duen a ter-me el Districte, la Coordinadorad’Entitats del Poblenou i l’Asso-ciació de Comissions de Festesde Carrers del Poblenou, té coma objectiu enviar un missatgepreventiu dels riscos que supo-sa fer un consum excessiu de lesbegudes alcohòliques. “La ideade fer una campanya com aques-ta va sorgir durant la feina depreparació de la Festa Major.Mentre fèiem les reunions ambla Coordinadora d’Entitats i l’As-sociació de Comissions de Fes-tes de Carrers vam parlar sobrela possibilitat de dur-la a terme

i es va acabar fent donant-li unenfocament preventiu, no pelfet que es detectés cap situacióproblemàtica al barri”, expli-quen fonts del Districte.

La campanya Si beus, fes-hoamb seny i moderació s’ha pu-blicitat a través del disseny d’uneslògan i una imatge que s’ha pu-blicat als programes de la festa.

També s’han repartit cartellsper poder ubicar les diferents ba-rres i tríptics de l’Agència de Sa-lut Pública de Barcelona. A més,l’entitat Energy Control va col·lo-car una parada informativa alscentres esportius, als esplais i alsinstituts per conscienciar elsmenors d’edat de les conse-qüències del consum d’alcohol.Al mateix temps, la Guàrdia Ur-

bana també ha fet actuacions encontra de la venda ambulant i harecordat als establiments quevenen alcohol la prohibició defer-ho als menors d’edat.

CONTINUÏTATAmb l’experiència d’enguany, laintenció del Districte i les entitatsés fer un salt endavant de cara al’any que ve i treballar amb mésforça la part educativa a travésd’un treball conjunt amb els jo-ves i les seves famílies. Tal comexpliquen fonts del Districte,“aquest tipus de campanyes sónbones perquè es treballa la pre-venció i es consciencia els jovesi els adults dels problemes quepot causar l’alcohol. Qui orga-nitza una festa ha de ser cons-cient que hi poden haver pro-blemàtiques relacionades amb elconsum de begudes alcohòli-ques. Et pots divertir i beure ambmoderació si ets adult però sem-pre amb seny i respecte”. A això,recorden des del Districte, calafegir-hi que “les festes majorstenen molta tirada i cal alertarsobre el consum d’alcohol”.

Amb l’alcohol no s’hi juga» Una campanya de sensibilització alerta sobre el consum d'alcohol durant la Festa Major del Poblenou» La promouen la Coordinadora d’Entitats, l’Associació de Comissions de Festes de Carrers i el Districte

VIA PÚBLICA4Fermesa i tole-rància zero. Aquesta és la polí-tica que aplica l’Ajuntamentamb el consum de begudes al-cohòliques al carrer des delpassat mes de febrer, momenten què el consistori va endurirl’ordenança municipal.

Fins aleshores, l'ordenançaespecificava la prohibició deconsumir begudes alcohòliquesenvasades en vidre o llauna,però no deia res del plàstic. Elcanvi, però, va suposar quetambé quedés prohibit l’ús delsenvasos de plàstic per consumiralcohol, una estratègia quemolts bars havien utilitzat peresquivar la prohibició. L’acord,signat entre CiU i PP, a inicia-tiva dels populars, va servirper deixar clar que el consumd’alcohol al carrer està total-ment prohibit, sigui amb l’en-vàs que sigui, i serà perseguit ipenalitzat.

Tolerància zero

La campanya busca conscienciar sobre els riscos de l’alcohol. Fotos: Ajuntament i Arxiu

“Si beus, fes-ho ambseny i moderació” és

el lema escollit


Ciutat19 | 18 setembre 2014 líniasantmartí.cat

Amb més de 2.000 anys d’his-tòria i una identitat pròpia, Bar-celona sempre s’ha caracteritzatpel seu caràcter innovador, em-prenedor i inconformista. Uncaràcter que l’ha portat a esde-venir una ciutat pionera pel quefa al concepte de ciutat intel·li-gent o smart city. Gràcies a laseva estratègia transversal ba-sada en una visió de transfor-mació de la ciutat a llarg termi-ni, Barcelona és consideradaavui en dia la primera ciutat in-tel·ligent d’Espanya, la quartad’Europa i la desena del món.

Una smart city és un nouconcepte de ciutat que treballaper millorar la qualitat de vidadels seus ciutadans i garantir undesenvolupament social, eco-nòmic i urbà sostenible. I ho farecolzant-se en l’ús i la moder-nització de les noves tecnologiesde la informació i la comunica-ció (TIC), donant com a resul-

tat una gestió més eficient delsserveis i recursos de la ciutat. Ala pràctica, una smart city ésaquella que té la capacitat de do-nar resposta a les necessitatsdels seus ciutadans (medi am-bient, mobilitat, negocis, co-municacions, energia i habitat-ge, entre d’altres) millorant elseu dia a dia.

LA MILLORA DE LA SALUTMés concretament, una de lesàrees que experimenten mésmillores amb l’aplicació de lesnoves tecnologies és la dels ser-veis públics i socials. En aquestcas, s’optimitza i democratitzaels serveis i, així, s'aconsegueixuna societat més inclusiva i mi-llor preparada i, sobretot, esmillora la qualitat de vida de lespersones.

En el cas específic de la salut,l’smart city permet transfor-mar el sistema de salut utilitzantles TIC. Una mostra d’això és elservei de teleassistència, la res-posta més immediata a les ur-gències de la gent gran amb dis-capacitat o dependència.

L’Ajuntament de Barcelonapresta actualment el servei demanera gratuïta a més de70.000 persones. Es tracta d’unservei d’atenció domiciliàriaque permet millorar la qualitatde vida i l’autonomia de lespersones grans amb discapaci-tat o dependència que viuen opassen moltes hores soles alseu domicili.

El servei està actiu les 24 ho-res del dia, els 365 dies de l’anyi té una funció doble: oferiruna resposta adequada a lespeticions d’ajuda de les perso-nes usuàries, per una banda, iactuar de manera preventivamantenint un contacte conti-nuat amb la persona per preve-nir situacions d’inseguretat,d’aïllament o de soledat.

El seu funcionament no potser més senzill: s’instal·la unaparell a casa i es connecta mit-jançant la línia telefònica (fixa omòbil) a un centre d’atenció,amb el qual es pot comunicar no-més prement un botó, i un equipde professionals atén la petició iactiva el recurs més adient.

Barcelona, una ciutat intel·ligent» La capital catalana és la primera smart city de l’estat espanyol, la quarta d’Europa i la desena del món» L’aplicació de les noves tecnologies en l’àrea dels serveis socials està transformant el sistema de salut

SOCIETAT4Una altra de les ini-ciatives que s’engloben dins delconcepte d’smart city és el pro-jecte Radars, que es defineixcom una mirada sensible i res-pectuosa per millorar la qualitatde vida de la gent gran.

Aquesta iniciativa va néixeramb l'objectiu de facilitar que lespersones més grans de 75 anys,que viuen soles o acompanyadesd’altres persones grans, puguincontinuar a casa seva amb la

complicitat del seu entorn ga-rantint el seu benestar social.

En aquest cas, però, els “ra-dars” no són aparells sofisticats,sinó una xarxa de veïns, comer-ciants, persones voluntàries iprofessionals de les entitats i elsserveis vinculats als barris que, sidetecten algun canvi en la ruti-na diària de les persones gransque coneixen, ho comuniquenper telèfon o correu electrònic alcentre de ceveis socials.

El projecte Radars

El servei de teleassistència en l’àmbit de la salut és un clar exemple dels beneficis per al ciutadà d’una smart city. Fotos: Ajuntament

RedaccióBARCELONA

18 setembre 2014

Comerç| 20


Pebrot i xoriço, roast-beef ambsalsa mostassa, musclos i truita.I molta festa. Els amants de latapa tenen una altra ocasió pergaudir d’aquestes minúsculeselaboracions culinàries demàpassat al barri del Besòs i el Ma-resme en el marc del Tastatapes,una ruta gastronòmica que or-ganitza l’Associació de Botiguersdel Besòs a la Rambla Prim ambFerrer i Bassa durant tot el dia.

La ruta comptarà, a més,amb un trenet amb música en di-recte que portarà els visitants pertots els bars i locals participantsen l’esdeveniment. “El Tastatapesfa una publicitat directa dels lo-cals, ja que els clients el veuen itasten directament els seus plats”,explica a Línia Sant Martí Ra-quel Espada, presidenta de l’As-

sociació de Botiguers del Besòs.Els restauradors oferiran tapestant de cuina catalana com d’al-tres indrets com Cuba o Pakistan.Per set euros, els visitants podrantastar totes les elaboracions i re-bre una samarreta especial quehauran de dur posada durant laruta.

A més, el mateix dia se cele-brarà un concurs per decidir lamillor tapa. El Tastatapes ha

despertat en les últimes edicionsl’interès de persones provinentsd’altres zones de Barcelona i defora de la capital. Segons diu Es-pada “és una molt bona manerade presentar el barri, dinamitzar-lo i acabar amb el fals estigmad’inseguretat que té”. La jornadafinalitzarà amb l’actuació de SCREls Amics, una proposta de sal-sa, rock i samba que clourà lagran festa gastronòmica

El Tastatapes tindrà lloc aquest dissabte a la Rambla Prim. Foto: Arxiu

El barri del Besòs es vesteix defesta i cuina amb el Tastatapes» La ruta gastronòmica comptarà amb un trenet per desplaçar-se» Segons els organitzadors, aquest acte “ajuda a dinamitzar la zona”

L’Eix Clot incentiva la moda i la salut amb una campanya

INICIATIVA4Cuida’t i posa’tmoda és el títol de la campanyaque l’Eix Clot posarà en marxa apartir del pròxim 27 de setembrea les seves botigues associades.La nova idea vol incentivar lescompres en el sector de la modai la salut al barri, i consistirà enunes targetes que els clients dels21 comerços de l’eix adherits a lacampanya hauran d’emplenaramb les compres que realitzin.Per cada compra que es faci enaquests establiments –dedicatsa la moda i als complements, ala perruqueria, herbolaris i trac-

taments de salut– s’omplirà unacasella de la targeta. Quan s’a-rribi als cinc segells –resultat decinc compres diferents–, elsclients rebran un val de des-compte de 5 euros per validar ales botigues d’aquest sector. Toti que la promoció finalitza el 31d’octubre, fins al 30 de novem-bre es poden validar els des-comptes.

Amb aquesta campanya l’EixClot vol donar un impuls alssectors de la moda, la bellesa i lasalut, que estan patint els efectesde la crisi amb més rotunditat.

L’Eix Sant Martí sortejarà2.000 euros en vals de compraCAMPANYA4L’Eix comercialSant Martí sortejarà quatre valsde compra de 500 euros cadas-cun entre tots els que comprina les botigues associades entreel 15 d’octubre i el 8 de novem-bre.

Tots els establiments de l’eixdisposaran d’una urna on elsclients podran introduir unabutlleta per cada compra queefectuïn en els negocis adheritsa la campanya. Els clients hau-ran d’escriure el nom, l’adreça iel número de telèfon per unabanda i, per l’altra, especificar

on s’ha fet la compra amb el se-gell de la botiga en qüestió.

Les butlletes es podran en-tregar fins al 8 de novembre. El15 de novembre, en el marc dela Festa Major de Sant Martí, esrealitzarà el sorteig dels quatrepremis de 500 euros cadascunen vals de descompte. Serà con-dició indispensable validaraquestes ofertes el dia 21 denovembre als comerços asso-ciats de l’eix. Amb aquesta cam-panya l’associació busca un in-centiu per atraure els compra-dors del barri.

Els comerciants tornen a les aules amb l’Obert al FuturFORMACIÓ4El pròxim 30 de se-tembre serà el torn del districtede Sant Martí per començar elscursos de formació del programaObert al Futur, una iniciativaque vol formar en diferents ha-bilitats i aptituds els comerciantsde la ciutat que hi vulguin pren-dre part.

Des del seu llançament l’any2013, més de 800 professionalsdel comerç han participat enaquesta iniciativa impulsada per

l’Ajuntament, a través de Bar-celona Activa.

De cara a aquesta edició del’Obert al Futur s’han programatun total de 111 càpsules formati-ves. Els continguts s’estructurenen quatre itineraris formatiusque tracten temàtiques clau enun negoci com les finances, elmàrqueting o la gestió. En elcas de Sant Martí, la formaciós’impartirà a la Seu del Distric-te i al Mediatic, entre altres llocs.

RedaccióEL BESÒS I EL MARESME

El cartell promocional de la campanya. Foto: Eix Clot

Estudi | Recuperació del sector nàutic a CatalunyaEl sector nàutic català presenta uns resultats de venda amb un increment del 9,3% respecte a 2013.

De gener a agost d’enguany, a Catalunya s’han venut 680 embarcacions noves i 2.386 d’ocasió, envers les 622 i 2.524 respectivament en el mateix període de l’any passat. Aquestes són algunes deles dades que es desprenen d’un estudi d’Adin (Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics).

21 |

18 setembre 2014

Esportslíniasantmartí.cat

Dos partits, dues victòries clares.Aquest és el balanç del CE Júpi-ter en aquest inici de lliga, on demoment és colíder del seu grupde Primera catalana amb l’ECGranollers. Els bons resultatsde les últimes setmanes i la jo-ventut del grup augura una tem-porada positiva pels martinencs,que tenen com a objectiu poderaspirar al play-off d’ascens.

Diumenge els de Juanjo Gar-cía van derrotar el Tecnofútbolandreuenc a domicili per 2 golsa 4, en un partit elèctric que vaoferir emoció des del primer mi-nut. Quan només s’havien jugat40 segons de partit, Kuku vaavançar el Júpiter amb una re-matada de murri després d’ungreu error defensiu. Tot i que elTecnofútbol va respondre amb

un altre gol poc després a la sor-tida d’un córner, els gris-i-granavan tornar-se a avançar amb unpenal transformat per Casillas. Apocs minuts pel descans, els an-dreuencs van posar l’empat a dosen el marcador. La segona part vaser dels martinencs, que vansentenciar el partit amb gols deKuku i Casilla. Amb aquests dos

gols, Casillas ja és el màxim go-lejador de la competició.

Les bones sensacions quedesprenen els de Juanjo Garcíano es limiten a la lliga, ja que elpassat 11 de setembre van acon-seguir derrotar per un gol azero a un Segona B com el SantAndreu en el Trofeu Vila deSant Martí.

El Júpiter va derrotar el Sant Andreu al Vila de Sant Martí. Foto: CEJ

Bones sensacions del Júpiter en l’inici de la temporada

» Els martinencs són colíders a la lliga amb sis punts de sis possibles» El davanter Casillas és el màxim golejador del grup amb 3 gols

Noves beques per facilitarl’accés dels escolars a l’esport

AJUTS4Amb l’inici del nou cursescolar, l’Ajuntament destinarà1 milió d’euros perquè tots els es-colars puguin inscriure’s en ac-tivitats esportives fora de l’horarilectiu. Segons informa el con-sistori, prop de 8.000 escolarsd’entre 6 i 17 anys es podran be-neficiar d’aquests nous ajutseconòmics. La subvenció s’a-torgarà en funció de la renda fa-miliar, amb un màxim de 315 eu-ros per nen i curs. Les famílies in-teressades poden presentar la

sol·licitud d’accés a les beques aqualsevol oficina d’atenció ciu-tadana des del passat 10 de se-tembre. Un dels requisits és quel’activitat es realitzi en una de lesentitats que han estat homolo-gades pel consistori.

Durant aquest nou curs es-colar s’aniran introduint activi-tats relacionades amb esdeve-niments esportius que tenenlloc a la ciutat, com la BarcelonaWorld Race. A més, es poten-ciaran els esports de gel i de neu.

El Correbarri 2014 ja comptaamb més d’un miler d’inscritsATLETISME4La tercera ediciódel Correbarri, la cursa popularon els corredors participants re-presenten els 10 districtes de laciutat, ja supera el miler d’ins-crits, el que suposaria el seu mi-llor registre inicial des que va co-mençar a celebrar-se. La provatindrà lloc el diumenge dia 12d’octubre al matí a la plaça delMar de Barcelona i està organit-zada per l’Ajuntament, l’Atlètic-Barceloneta i Gaudim Sports.

A més de competir de formaindividual, els atletes represen-ten els colors dels 10 districtes deBarcelona. Així, els corredorsintentaran que el seu districte si-gui el que millors temps aconse-gueixi per tal d’endur-se la copade campions –anomenada ‘ore-lluda’–, que romandrà un any ex-posada a la Seu de Districte co-rresponent. Les inscripcions perparticipar-hi es podran efectuarfins al 7 d’octubre.

Barcelona acollirà una etapadel Rally RACC Catalunya

MOTOR4Barcelona comptaràamb un tram urbà del RallyRACC Catalunya-Costa Dauradadurant la primera etapa d’a-questa prova, penúltima pun-tuable per al Mundial de l’espe-cialitat. La cita tindrà lloc el prò-xim 23 d’octubre, on els partici-pants hauran de completar uncircuit d’1,6 quilòmetres al vol-tant de les fonts de Montjuïc.

D’aquesta manera, el Rallypassarà per tercera vegada per

Barcelona des que la prova pun-tua per al Campionat del Món.En aquest sentit, la tinent d’al-calde de Qualitat de Vida, Igual-tat i Esports, Maite Fandos, vaagrair el RACC per haver reno-vat la seva aposta per Barcelona,“una ciutat on l’afició pels esportsdel motor és molt antiga i moltforta”, afirma. Per tal de garan-tir la seguretat, s’ha elaborat unprotocol específic de proves demotor a l’interior de la ciutat.


Les sol·licituds es poden lliurar des del passat dia 10. Foto: Ajuntament

Salut | La Mar Bella, al Fitness DayDesprés de la bona acollida que va tenir l’any passat, el pròxim 21 de setembre tornarà a celebrar-se el

Fitness Day, una iniciativa de l’Institut Barcelona Esports que compta amb la col·laboració de diferentsclubs i entitats esportives de la ciutat. L’acte consistirà d’una classe col·lectiva de fitness i s’inclourà en els actes de les festes de la Mercè. La Mar Bella serà un dels centres on se celebri aquesta classe.

Agenda| 22 18 setembre 2014líniasantmartí.cat

DISSABTE 20 DE SETEMBRE12:00 Inauguració del nou jardí del Sol, una nova

zona verda vertical que funciona de formarautosuficient. / Carrer Ciutat de Granada, 106.

AVUI I DEMÀ21:00 Congrés Seguretat i Gènere, organitzada

per l’Ajuntament i la Xarxa Europea de Do-nes Policies (ENP), amb motiu del seu vintèaniversari. / Torre Agbar.

DIJOUS 2 D’OCTUBRE19:30-21:00 Fotofòrum és una tertúlia sobre as-

pectes relacionats amb el món de la fotografia.No importa el nivell de coneixement fotogràficper poder participar del col·loqui, i es dona-ran consells sobre com millorar la tècnica. /Centre cívic Can Felipa.

FINS AL 20 DE SETEMBREMatí-Tarda El meu circ a Barcelona. Exposició

sobre la memòria que l’artista Andrés Süte-vaka va començar a escriure per narrar la sevaexperiència a Badalona, on viu actualment.La seva imatge de la ciutat és poc conven-cional. / La Farinera del Clot.

FINS AL 20 DE SETEMBREMatí-Tarda Los Naif de una Caballa és una ex-

posició on es podran descobrir els diferentspaisatges de Ceuta a través de la pintura deMaría Isabel Torres. / Centre cívic Besòs.

DIUMENGE 21 SETEMBRE18:00Matinal infantil en el marc de la Festa Ma-

jor del Poblenou amb jocs, activitats d’ani-mació infantil i amb la participació d’AMPAsi altres entitats del Poblenou. / Can Saladri-gas-Edifici Industrial.

DILLUNS 29 DE SETEMBRE12:00 Taller de cuina per a famílies, una acti-

vitat especialment adreçada a unitats fami-liars amb infants de 2 a 4 anys que vulguinpassar una bona estona en família. / Centrecívic del Parc-Sandaru.

DIMECRES 1 D’OCTUBRE12:00 Taller de zumba, una activitat que com-

bina elements aeròbics amb passos de ball,inspirat en els ritmes llatins. / Centre cívic CanFelipa.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

En el marc de les festes de la Mercè2014, el Museu de Ciències Naturals deBarcelona organitza un espectacle detitelles en clau musical sobre un gosi el seu amo.

Espectacle familiarCanelo Show

Dc. 24 de setembre a les 12:00

AGENDA UINZENALQ

Amb més de dotze edicions a l’esquena,els TOP (Tallers Oberts del Poblenou)oferiran exposicions, actuacions, tallersi concerts del col·lectiu d’artistes delPoblenou. Emmarcat en els actes de laFesta Major del barri.

Tallers Oberts del Poblenou

Del 19 al 21 de setembre

En el seu primer espectacle, Sons de laTierra, Mandacarú proposa un viatgemusical pel Brasil, transitant també perritmes que van influenciar les mani-festacions que floreixen en sòl brasi-ler. / Centre cívic del Parc-Sandaru.

ConcertMandacarú

Ds. 27 de setembre a les 21:00

El Júpiter rep a la Verneda l’equip va-llesà amb l’objectiu de seguir amb labona ratxa de resultats i no perdre lapista del Granollers, colíder amb elsmartinencs de Primera catalana.

Partit de futbolCE Júpiter-UD MolletenseDg. 21 de setembre a les 12:00

| 24 18 setembre 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 2 d’octubre

Sant marti 53

Documents

Transcript of Sant marti 53