01-2010 www.upc.edu/lub El mercat de Sant Antoni. Quatre nous espais per a la ciutat | Carme Ribas+ Pere Joan Ravetllat 1

L’edifi ci del Mercat de Sant Antoni, construït segons projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edifi cis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega sobre les diagonals del traçat de l’Eixample, reproduint en geometria i dimensió les alineacions d’un encreuament de dos carrers. L’octògon central, cobert amb una cúpula de major alçada, reprodueix una cruïlla tipus de la trama Cerdà.

És un dels exemples rellevants de l’anomenada “arquitectura del ferro” a Barcelona i una de les poques edifi cacions singulars sobre la trama Cerdà, previstes pel propi Pla. Cal destacar la grandiositat de l’edifi ci, aconseguida per una secció graonada que adquireix el seu moment més intens en la coberta de l’octògon central, i per una organització panòptica de la planta que permet experimentar la gran dimensió de la diagonal d’una illa de l’Eixample.

Va ser situat sobre els terrenys propers al baluard de Sant Antoni, per tant a l’àrea d’accés a la ciutat emmurallada des de la carretera de Madrid, actual Avinguda Mistral. De fet, recollia un ús de mercat espontani ja existent en èpoques prèvies a l’enderroc de les muralles. A cavall entre Ciutat Vella i l’Eixample, la seva singularitat i la capacitat de generar activitat al seu voltant el con-verteixen en una de les fi tes emblemàtiques de la ciutat de Barcelona.

El projecte pretén preservar l’edifi ci per a l’ús que actualment té (mercat de fresc i encants), incorporant una nova construcció en plantes soterrani, que ocuparà tota l’illa. Aquests soterranis hauran d’allotjar una nova superfície comercial complementària, al mateix temps que contindran tots aquells serveis de recolzament de l’activitat principal, actualment infradimensionats, com són: àrees de magatzem i càmeres, espai per a instal·lacions, zona de càrrega i descàrrega, i aparcament.

1. Emplaçament del Mercat de Sant Antoni2. Aparició dels Encants3. Consolidació de la pèrgola perimetra4. Situació actual i proposta de planta baixa

1

2

34

01-2010 www.upc.edu/lub El mercat de Sant Antoni. Quatre nous espais per a la ciutat | Carme Ribas+ Pere Joan Ravetllat 2

Com a molts altres mercats i al llarg dels anys, el mercat de Sant Antoni ha aglutinat una gran quantitat de comerç al seu voltant. En aquest cas, però, aquesta activitat ha donat lloc a la consolidació de dos mercats de gran importància i amb una marcada identitat pròpia: l’encant de roba setmanal i el dominical destinat a antiguitats i productes de segona mà relacionats amb el món editorial, la fi latèlia i la informació digital. Ambdós mercats gaudeixen de gran prestigi i s’han convertit en elements identitaris del barri i de la ciutat de Barcelona.

La consolidació d’aquests mercats, inicialment de cai-re més ambulant, ha donat peu a una sèrie de construc-cions, no sempre afortunades que han tendit a emmascarar l’arquitectura de l’edifi ci principal, com és l’actual marquesi-na de formigó que envolta l’edifi ci amb els tendals verds, que construeixen autèntiques parets impermeables a la vista.

És en aquest sentit que cal destacar la voluntat de ne-tejar exteriorment l’edifi ci, a fi de fer-lo més visible des del carrer. Aquesta voluntat s’expressa a partir de la desaparició de la feixuga marquesina que l’envolta i de l’enderroc de les construccions afegides als patis, que es pretenen recuperar

com a nous espais públics per a la ciutat.Per tot això, creiem encertat situar l’encant a l’interior

de l’edifi ci principal, evitar el muntatge i desmuntatge de les parades, i oferir un recorregut perimetral continu que no-més entra en contacte amb el fresc en les zones d’accés a l’edifi ci. A l’interior del passadís de l’encant es manté el caràcter de l’actual mercat (aglomeració de mercaderia, at-mosfera de basar...) Tot i apreciar l’enginy desenvolupat pels comerciants en la creació de la parada a partir de les ma-teixes caixes que s’utilitzen per a emmagatzemar i traslladar la mercaderia, avui en dia és difícil admetre que és aquesta l’única solució per a un mercat de tanta envergadura. Aques-ta nova ubicació permanent del mercat de l’encant setmanal, que no coincidirà amb l’àrea d’ocupació del mercat dominical, permetrà per primera vegada resoldre un problema plantejat des de fa molts anys com és la possibilitat de coexistència dels dos mercats en alguns dies de l’any.

Pel que fa al mercat dominical, les exigències de mun-tatge de la parada són inferiors, ja que es tracta d’objectes que s’exposen sobre taules i no requereixen tanta superfície d’exposició ni tanta reserva de stocks. A més, la seva perio-

8 9 10

6 7

5

5.Vista dels nous espais públics 6. Vista del passadís central amb el mercat del fresc 7. Vista del passadís lateral amb el mercat dels Encants8. Secció transversal actual 9. Secció transversal proposada10. Distribució d’usos a la proposta de planta baixa

01-2010 www.upc.edu/lub El mercat de Sant Antoni. Quatre nous espais per a la ciutat | Carme Ribas+ Pere Joan Ravetllat 3

dicitat és menor ja que només treballa en diumenge. Tampoc fa ús dels tendals, preservant una major transparència cap a l’edifi ci principal. Es proposa mantenir aquest mercat en una posició sensiblement equivalent a l’actual, però sota una mar-quesina molt més lleugera que no oculti l’edifi ci posterior, i en-retirada respecte a la marquesina actual a fi d’alliberar l’espai de vorera. Caldrà també valorar la possibilitat d’ampliació d’aquest mercat amb l’ocupació d’algun pati, si els requeri-ments d’espai ho exigissin. Per altra banda, algun pati par-cialment cobert podria convertir-se en una oportunitat per a allotjar altres activitats afegides a la del mercat dominical.

D’aquesta manera, els recuperats patis triangulars, a més de facilitar la visibilitat i l’accés a l’edifi ci, es constituiran en noves places públiques capaces de suportar activitats de re-lació ciutadana complementàries a les del mercat. A banda dels usos derivats del mercat com la restauració, són també espais idonis per a acollir activitats de petit format -ronda-llaires o altres espectacles- que complementarien molt bé l’oferta del dominical.

11. Secció pel pati del Baluard12. Secció pel pati del Baluard13. Secció pel pati del Baluard14. Secció general d’una nau

11

12

13

14