Salvador espriu
Transcript of Salvador espriu
SALVADOR ESPRIU, LA VEU DEL
COMPROMÍS
Va néixer a Santa Coloma de Farners.
La malaltia i les morts d’una
germana (Maria Isabel als set anys) i
del germà gran (Francesc als catorze
anys) el varen marcar per sempre.
Els germans Espriu: Salvador a l’esquerra, Francesc al centre, Maria Isabel, i Josep a la dreta. Hi falta la
germana petita Maria Lluïsa.
Narrativa
• Espriu fa de la història d’Israel, de les seves figures i dels seus mites tema central de tota la
seva obra.
• El 1929 inicia la seva activitat literària escrivint en castellà: Israel. Esbozos bíblicos
• En els seus reculls narratius hi apareixen temes com la injustícia, la insolidaritat humana, la
crítica a la societat burgesa, la mort o el pas del temps.
• Segons ell, va escriure molts versos perquè era la manera més fàcil de burlar la censura, que o no se’ls mirava o no els entenia.
• «Em fa angúnia que em diguin poeta, tinc un tan alt concepte dels autèntics poetes, no dels versificadors, i no sé si ho sóc. Que he escrit ratlles curtes és evident però que portin ni un bri de poesia ho dirà el futur, suposant que existeixi».
• Molts dels seus llibres de poemes estan carregats de pessimisme. De manera obsessiva hi són presents el record –el món de Sinera, la infantesa...– i la mort.
• El mite de Sinera és elaborat a base de records d’un món, el de la infantesa i de l’adolescència arrasat per la guerra.
Poesia
La figura de Raimon«Sóc un gran admirador de Raimon, aquest xicot de Xàtiva, i em plau extraordinàriament que canti la cançó que em dieu [Cançó de capvespre] i totes les que vulgui empescar-se en
relació amb la meva obra. Que la manipuli com bé li sembli...» (carta que Espriu va adreçar a Joan Fuster l’agost
de 1962, abans de conèixer personalment Raimon).
«Espriu és avui el poeta que ens fa prendre consciència de moltes coses, de molts fets, d’un passat, d’una llengua, de les contradiccions que suposa viure en una societat com la nostra i d’unes infinites possibilitats de futur [...] Els mots,
els heu salvats, i les coses tornen a tenir el seu nom, malgrat que ens ho neguen diàriament, i seguim el recte camí d’accés al ple domini de la terra, nosaltres, els que
hem vingut després» (Raimon, 1969).
TeatreAntígona
La va escriure entre l’1 i el 8 de març de 1939. Publicada el 1955, fou estrenada en el Teatre
Candilejas de Barcelona el 24 de març de 1958.
Primera història d’Esther Escrit que l’editor adjuntà per tranquil·litzar la censura amb motiu de la seva publicació el
1948: «... es una obra dramática de gran calidad, aunque de
escaso público lector, tanto por su carácter como por el léxico complicado en que está escrita,
y además también porque el género teatral cuenta siempre
con un número muy reducido de sus lectores. La lectura, por este
motivo, sería sólo de 500 ejemplares».
Estrenada per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona el 13 de març de 1957 al Palau de la Música
Catalana sota la direcció de Jordi Sarsanedas.
Amb aquests dos títols s’encetava el 1955 la col·lecció «Raixa» de
l’editorial Moll.
Una altra Fedra, si us plau
Publicada i estrenada el 1978 sota la direcció de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, la va escriure a
instàncies de l’actriu Núria Espert, que la va protagonitzar.
La figura de Ricard Salvat
Gran divulgador de l’obra de Salvador Espriu a través de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Primera història d’Esther Ronda de mort a Sinera
La pell de brau Antígona
Gent de Sinera
«Hi ha una dona i dos homes que, a través d’aquest vehicle [es refereix a la cançó] i
d’altres formes d’expressió, m’han fet un
favor immens, impagable: al·ludeixo, és
clar, a Maria Aurèlia Capmany, a Ricard Salvat i a Raimon.
Aquests magnífics i generosos amics han
atansat al públic la meva obra, que sense ells no li
hauria arribat».
Crítica literària
Evocació de Rosselló-Pòrcel
i altres notes (1957)
Per saber-ne més: • http://www.escriptors.cat/autors/esprius/
• http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu
• http://www.anyespriu.cat/