CEIP SALVADOR ESPRIU - REFORMA I AMPLIACIÓ DE …CEIP SALVADOR ESPRIU – ESCOLA SANT JOAN...

Ajuntament de MONTGAT CEIP SALVADOR ESPRIU - Reforma i Ampliació Escola Sant Joan (INFANTIL)

D-18425/12 Rel.534/2013 PROJECTE EXECUTIU FEBRER 2014

AJUNTAMENT DE MONTGAT

PROJECTE EXECUTIU

CEIP SALVADOR ESPRIU - REFORMA I AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA

SANT JOAN (INFANTIL) - MONTGAT

FEBRER 2014

JOSEP M. FORT – Arquitecte



Índex Els documents que integren aquest Projecte Bàsic, amb la corresponent clau d’identificació, són els següents: I.M Memòria

1_DD Dades Generals 2_MD Memòria descriptiva 3_MC Memòria constructiva 4_CN Compliment de normativa

II.DG Documentació gràfica

Presentació El present document conté el conjunt de documentació escrita i documentació gràfica corresponent al Projecte EXECUTIU de Reforma i Ampliació de l’Escola Sant Joan de Montgat .

CEIP SALVADOR ESPRIU – ESCOLA SANT JOAN (INFANTIL) - MONTGAT

I.M MEMÒRIA



I. M Memòria

1. DD Dades Generals

DD.1 Objecte del projecte DD.1.01 Objecte del projecte DD.1.02 Agents FITXA 01 – Agents del projecte

DD.2 Informació prèvia DD.2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn DD.2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment FITXA 02 – Dades urbanístiques

2. MD Memòria descriptiva

MD.1 Descripció del projecte MD.1.01 Descripció general de l’edifici i programa MD.1.02 Ús característic de l’edifici i altres usos previstos MD.1.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici FITXA 03 – Quadre de superfícies MD.1.04 Normativa d’aplicació MD.1.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte

MD.2 Prestacions de l’edifici MD.2.01 Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) MD.2.02 Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) MD.2.03 Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) MD.2.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS) MD.2.05 Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll (HR) MD.2.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE)

MD.5 Fitxes resum FITXA 04 – Resum de característiques econòmiques FITXA 05 – Dades de contractació de subministraments i serveis

3. MC Memòria constructiva

MC.0 Treballs previs i replanteig general MC.0.01 Treballs previs MC.1 Sustentació de l’edifici i adequació del terreny MC.1.01 Característiques del terreny MC.1.02 Moviment de terres

4. CN Normativa aplicable

CN.1 Compliment de la normativa de disciplina urbanística i de les ordenances municipals

CN.2 Compliment del CTE i Decret d’Ecoeficiència CN.2.01 Compliment dels requisits de seguretat Seguretat en cas d’incendi AN.si Annex protecció contra incendis

CN.2.02 Fitxa de compliment de criteris ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis

CN.3 Compliments dels requisits funcionals CN.3.01 Criteris d’aplicació dels departaments CN.3.02 Codi accessibilitat i Seguretat d’utilització (DB SU)

AN Annexes i fitxes per a la llicència d’obres

AN.eg Estudi geotècnic

AN.ss Estudi de seguretat i salut

FT.cq Fitxes prèvies del control de qualitat

FT.gr Fitxa de gestió de residus

FT.as Assumeix de la Direcció Facultativa de les obres

FT.fe Fitxa de full d’estadístiques



1. DD DADES GENERALS DD.1 Objecte del projecte DD.1.01 Objecte del projecte L’objecte del projecte és la reforma puntual de l’Escola Sant Joan existent a Montgat, i la construcció d’una ampliació, eliminant els pavellons prefabricats existents i adaptant el conjunta tant a les normes d’accessibilitat i funcionament com al programa vigent per a la zona infantil d’un centre d’ensenyament de dues línies, segons els criteris del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). DD.1.02 Agents Els agents que intervenen en la redacció del present projecte bàsic es fan constar en la Fitxa 01, adjuntada a continuació.

FITXA 01 Agents del projecte Projecte:

Títol del projecte: CEIP SALVADOR ESPRIU - Reforma i Ampliació de l’Escola Sant Joan (INFANTIL)

Emplaçament: Camí Vell de Tiana, s/n. Barri de Sant Joan

Clau: AD 18425/12 – Ref. 534/2013 Promotor/s:

Empresa AJUNTAMENT DE MONTGAT NIF P-0812500-G

Representat per Xavier Berenguer i Barra NIF

Adreça Plaça de la Vila núm. s/n

Municipi Montgat Codi Postal 08390 Redactor/s:

Empresa FORT ARQUITECTURA SLP NIF

Representat per:

Arquitecte Josep M. Fort Mir NIF 77.284.803-L

Col·legiat 15187-4 Correu electrònic [email protected] Telèfon 93 330 33 75 659 05 32 94

Adreça GRAN VIA CARLES III núm. 58-60 F, ent. 6a

Municipi BARCELONA Codi Postal 08028

Col.laboradors Pablo Amorós Bas, arquitecte Tècnics col·laboradors:

Càlcul d’estructura:

Empresa NIF

Responsable Francisco Rubio Romera NIF 37.630.598-E

Correu electrònic [email protected] Telèfon

Adreça Av. Madrid núm.

Municipi Barcelona Codi Postal 08028

Càlcul d’instal·lacions:

Empresa MERCADOMOTIKA NIF

Responsable Tomás Brera / Robert Gasull NIF

Correu electrònic [email protected] Telèfon 93 331 22 50

Adreça núm.

Municipi Barcelona Codi Postal

Altres tècnics o empreses col·laboradores: Estudi geotècnic:

Empresa CENTRO CATALÁN DE GEOTÈCNIA, S.L. NIF B62488515

Responsable Teodoro González López NIF

Correu electrònic Telèfon 936 622 550

Adreça Ptge. Arrahona, 4 Nau 3 - Polígon Industrial Santiga núm.

Municipi Barberà del Vallès (Barcelona) Codi Postal 08210



Estudi de seguretat i salut:

Empresa FORT ARQUITECTURA SLP NIF

Responsable Josep M. Fort Mir NIF 77.284.803-L


Adreça GRAN VIA CARLES III núm. 58-60 F, ent. 6a

Municipi BARCELONA Codi Postal 08028 Pla de control de qualitat:

Empresa VINCLAMENT SLP NIF A08381261

Responsable Xavier Badia i Armengou NIF B-64.154.636


Adreça C. Taquígraf Serra núm. Barcelona

Municipi Barcelona Codi Postal 08029 Amidaments i pressupost:

Empresa VINCLAMENT SLP NIF A08381261

Responsable Xavier Badia i Armengou NIF B-64.154.636


Adreça C. Taquígraf Serra núm. Barcelona

Municipi Barcelona Codi Postal 08029

DD.2 Informació prèvia DD.2.01 Antecedents de partida i dades de l’entorn Els antecedents parteixen de l’encàrrec de l’Avantprojecte corresponent a "Reforma i Ampliació de l’Escola Sant Joan” realitzat per l’Ajuntament de Montgat a l’arquitecte Josep M. Fort. L’Avantprojecte va ser encarregat a Josep M. Fort Mir, arquitecte, el gener de 2013 per l’Ajuntament de Montgat (referència núm. AD 18425/12), amb el títol: Redacció de l’avantprojecte de reforma de l’Escola Sant Joan. L’interlocutor dels treballs a estat, des del principi Xavier Berenguer, arquitecte municipal. L’Avantprojecte va ser lliurat a l’Ajuntament al juny de 2013. A partir d’aquell treball, i després del procés de consultes, per part de l’Ajuntament, als implicats, aquest va encarregar a Josep M. Fort la redacció del Projecte d’Execució el 3 de desembre de 2013. L’objectiu ha estat adequar les instal·lacions de la Escola Sant Joan a les necessitats actuals, d’acord amb els criteris generals del Departament d’Ensenyament. Les actuals instal·lacions educatives responen a un creixement a base de la successiva construcció d’edificis aïllats que s’ha anat produint al llarg del temps, sense una estructura arquitectònica de conjunt clara i sense tenir una adequació en relació al tipus d’us que se li dona actualment. El programa que acull aquest conjunt d’edificis és el de l’àrea infantil (3-5 anys, 2 línies) del CEIP Salvador Espriu, del qual forma part acadèmicament però que es troba separat físicament. D’altra banda, el programa infantil està repartit entre els diferents edificis. Al Mòdul A es troben tres aules, amb els lavabos infantils a cada una i alguns elements de serveis comuns. És l’edifici de la antiga escola unitària de la població i la que, a mes de tenir un lligam històric i emocional (per molta gent va ser la seva escola) és el que te una intencionalitat arquitectònica mes clara de tot el conjunt, de contacte amb la natura i obertura a l’exterior. Està format per tres parts que estan graonades, en tres nivells diferents, comunicats per escales i des de l’exterior. Hi ha un desnivell aproximat de mitja planta entre cada aula i el pati que te davant, fent difícil una circulació fluida per part de nens tan petits. En el seu origen, com a escola on hi havia alumnes de diferents edats que podien ajudar-se entre ells, això podia resultar una incomoditat relativa però, actualment, en tant que escola infantil, acaba impedint un correcte funcionament. El Mòdul B és una primera ampliació, on hi ha les altres tres aules i alguns serveis més. Adopta els materials de l’edifici A, però no hi te lligam ni geomètric ni funcional. Son dos edificis que estan simplement de costat. Està aproximadament a nivell de la part mes alta de

l’edifici A i no es detecta cap intencionalitat arquitectònica en el seu disseny. L’accés entre aquest nivell i els patis és complicat i per escales El Mòdul C és un mòdul prefabricat situat a nivell de la pista, contenint el menjador, el càtering i una aula complementària. El Mòdul D és també prefabricat, situat a la part alta de la parcel·la, conte una petita sala de psicomotricitat i l’accés és únicament a través d’escales. Es considera necessari la substitució d’aquests dos mòduls, tant per la seva mala relació funcional com pel seu caràcter provisional. DD.2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment Segons informació rebuda dels tècnics de l’Ajuntament de Castellnou del Bages, en referència al solar, la classificació urbanística d’aplicació a aquest cas és: - Equipament / Pla Especial del Turó del Mar / Edificació: 1m2 sostre/1m2 sòl / Tipologia: Zona de Volumetria Específica D’acord amb les conclusions de l’Avantprojecte, la proposta compleix amb els requeriments urbanístics FITXA 02 Dades urbanístiques

Projecte: Títol del projecte: CEIP SALVADOR ESPRIU - Reforma i Ampliació de l’Escola Sant Joan (INFANTIL)


Clau: AD 18425/12 – Ref. 534/2013

Dades urbanístiques: Planejament general vigent Pla Especial del Turó del Mar. Data d’aprovació Planejament complementari vigent POUM Montgat Data d’aprovació Qualificació urbanística Classificació del sòl Sòl urbà Usos previstos pel planejament Equipament públic Superfície de la parcel·la 2.844 m2

Condicions d’edificació

Paràmetres normativa Paràmetres projecte

Parcel·la mínima:

Correspon a la superfície de l’àrea delimitada m2 Parcel·la: 2.844,00 m2

Ocupació de parcel·la: No es determina % sòl Ocupació de parcel·la: 38 % sòl

Volum edificable: No es determina m3/m2 sòl Volum edificat : 3.291/ 2.844,00 = 1,157 m3/m2 sòl

Sostre edificable: 1 m2/m2 sòl Sostre edificat: 1.097 / 2.844 = 038

m2/m2 sòl

Alçada reguladora: No es determina m Alçada reguladora edificada: m

Densitat: No es determina m2/habit. Densitat: No es determina m2/habit Separació a límit de parcel·la: No es determina m Separació a límit de parcel·la: Alineat m Separació a carrer /s: No es determina m Separació a carrer /s: Alineat m Profunditat edificable: No es determina m Profunditat edificada: No determinat m Alçada màx./mín. planta baixa: No det./No det. m Alçada lliure mín. planta baixa: 2,50 m Alçada mínima planta pis: No det. m Alçada lliure mín. planta pis: 2,50 m



2. MD MEMÒRIA DESCRIPTIVA MD.1 Descripció del projecte MD.1.01 Descripció general de l’edifici i programa Estat inicial – Condicionants Solar de forma romboïdal allargada, ubicat al límit nord d'una urbanització situada en un entorn rural però dins una zona d'equipaments. La topografia descendeix en direcció a l'oest, amb un talús central d'uns 3,5 mts d'alçada. L'únic accés, actualment, és per l'extrem sud-oest. Criteris d’actuació - Proposta La proposta consisteix en realitzar aquelles operacions que permetin al centre funcionar amb prestacions equivalents a les que disposen els centres educatius de recent construcció, alhora que preservant els caràcter de l’escola inicial la qual, tot i no tenir un gran valor arquitectònic, si que forma part de la història mes recent de la població. La intervenció es centra en els següents punts:

- Potenciar i consolidar la imatge d’edifici mediterrani amb caire noucentista de la escola iniciar, fent que sigui la imatge del conjunt.

- Preveure la reparació i adequació funcional dels edificis que es conserven, adaptant-los al nou esquema de funcionament.

- Assolir les mateixes prestacions funcionals que les escoles de recent construcció, relacionant tots els espais interiors a traves

d’espais tancats o, com a mínim, coberts.

- Substituir els Mòduls provisionals per elements definitius, integrant-los formalment i funcionalment als edificis que es conserven.

- Organitzar les circulacions i espais de manera que puguin tenir més usos, a part dels estrictament educatius. També es

contempla la possibilitat de destinar el conjunt a altres usos, en un futur.

- Resoldre totes les circulacions, tant interiors com exteriors, complint les normes d’accessibilitat mitjançant rampes, especialment necessàries considerant l’edat dels alumnes.

- Establir un nou vestíbul principal com a punt d’accés al conjunt, de manera que des d’aquí es centralitzin tant el control d’accés

com la distribució de circulacions generals.

- Situar l’accés al càtering a nivell del carrer i sense necessitat de travessar tot el pati de joc, com passa actualment.

- Mantenir les superfícies disponibles actualment, tot i la eliminació dels mòduls provisionals i malgrat que supera les estrictament necessàries per a l’àrea infantil d’un CEIP. Es considera necessari pel fet de que la part de primària es troba en un altre edifici, impossibilitant a la pràctica compartir espais.

- Establir uns recorreguts exteriors mitjançant rampes que comuniquin tots els nivells dels patis i permetin una circulació àgil i

amb els mínims recorreguts per anar d’un lloc a l’altre. - Dins del possible, disminuir l’alçada dels murs de contenció vistos i substituir-los per talussos enjardinats, fent mes amable la

integració dels diferents plans dels patis en la topografia i desnivells del solar.

- Resoldre la coberta dels nous espais de la manera mes unitària i uniforme possible, resolent l’entrada de llum i ventilació mitjançant patis. S’entén que el contrast entre els espais de les aules –bolcats a l’exterior i amb vistes al mar- i els nous espais de servei (menjador, psicomotricitat i aula complementària), que son reservats i centrats en l’activitat que s’hi realitza, proporciona una oferta d’espais amb ambients molt diferents, que es complementen entre ells.

- Utilitzar plantes autòctones mediterrànies en els espais enjardinats. Així es disminueix el manteniment i es reforça el caire paisatgístic del conjunt, potenciant així la voluntat d’integrar la docència en la natura que impregna l’esperit de la construcció inicial.

. Consideracions constructives Com a criteri general, a l’edifici ampliació s’apliquen sistemes constructius en sec. La coberta es realitza amb estructura de fusta laminada sobre pilars metàl·lics protegits; coberta de doble capa, amb sistema “termochip” inferior i sandwich metàl·lic superior. Els tancaments exteriors amb sistema “aquapanel” amb acabat exterior i les divisions interiors amb sistema “pladur”, tots ells amb codicions d’aïllament tèrmic i acústic adients. Les fusteries exteriors son d’alumini, amb perfils amb rotura de pont tèrmic i vidre doble laminat, i les fusteries interior de fusta pintada i vidre laminat. Els murs de contenció de terres es realitzaran “in situ”, de formigó armat Descripció del solar El solar està adaptat a les necessitats i forma dels edificis existents. Els replens i elements existents als patis estan consolidats, sense mostrar patologies ni deformacions. Dades referents a la contractació de subministraments i serveis

Segons la informació extreta de l’informe urbanístic, la via d’accés al solar disposa dels serveis necessaris, trobant-se totalment urbanitzada, inclosos hidrants d’incendis. La nova evacuació d’aigües es realitzarà pel carrer inferior, que disposa d’una xarxa en bon estat. El projecte inclou una nova connexió a la xarxa de clavegueram, ates que la existent ha provocat problemes de funcionament anteriorment Memòria descriptiva d’urbanització

A la zona dels patis de jocs es construeix un sistema de rampes anàleg al que uneix i articula tot el conjunt de parts i mòduls edificats. Els conjunt d’espais que envolten l’edificació tenen caires diferenciats, atès que estan en estreta relació amb les diferents zones del conjunt. La urbanització contempla tant l’ús com la relació amb l’edifici, per a cada zona dels espais exteriors. Els paviments són de dos tipus principals: el sauló, utilitzat genèricament com acabat de les superfícies de joc; i el formigó “in situ”, utilitzat en les zones de major desgast o que tenen una funció de protecció de l’edifici, i aplicat amb diferents acabats, segon l’ús. El formigó “in situ”, s’aplica a la vorera que envolta l’edifici, protegint-lo de la pluja; als accessos i al conjunt de rampes i escales, que serveixen de comunicació entre patis i amb l’entrada principal de l’edifici. MD.1.02 Ús característic de l’edifici i d’altres usos previstos L’ús principal i únic de l’edifici i els seus espais exteriors adjacents serà el propi de l’activitat escolar. Tot i això, es preveu la possibilitat d’utilitzar els espais de l’edifici ampliació com a equipament cultural o espais de reunió, ja que poden funcionar de manera autònoma. MD.1.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici S’inclou a continuació, a manera de referència genèrica, el programa de necessitats d’un CEIP de 2 línies vigent, segons el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a DESEMBRE de 2013



En aquest apartat es defineixen les diferents superfícies de l’edifici, que consten a la Fitxa 03, que s’adjunta a continuació: FITXA 03 Quadre de superfícies

Projecte: Títol del projecte: CEIP SALVADOR ESPRIU - Reforma i Ampliació de l’Escola Sant Joan (INFANTIL)


Clau: AD 18425/12 – Ref. 534/2013 Superfícies útils QUADRE DE SUPERFÍCIES ÚTILS ESCOLA SANT JOAN MONTGAT MÓDUL A INICIAL FINAL AU1 AULA INFANTIL 1 59,56 59,56 AU2 AULA INFANTIL 2 62,34 62,34 AU3 AULA INFANTIL 3 57,08 57,08 VE1 VESTIBUL 1 34,92 18,67 VE2 VESTIBUL 2 17,67 17,67 VE3 VESTIBUL 3 18,17 18,17 VEA VESTIBUL A -- 8,18 LV1 LAVABOS 1 9,73 9,73 LV2 LAVABOS 2 12,54 9,73 LV3 LAVABOS 3 10,32 10,32 LVA LAVABOS A -- 8,07 MG1 MAGATZEM 1 8,88 8,88 MG2 MAGATZEM 2 8,88 8,88 MG3 MAGATZEM 3 8,97 8,97 TR TRASTER 4,46 -- DP1 DESPATX 1 10,12 10,12 DP2 DESPATX 2 -- 7,27 IN1 INSTAL·LACIONS 1 7,70 7,70 Sup. útil totals (m2) 331,34 331,34 MÒDUL B INICIAL FINAL AU4 AULA INFANTIL 4 50,36 50,36 AU5 AULA INFANTIL 5 49,51 49,51 AU6 AULA INFANTIL 6 54,19 54,19 VE4 VESTIBUL 4 25,77 25,77 LV4 LAVABO 4 19,73 19,76 NET NETEJA 4 2,28 2,88 DP3 DESPATX 3 11,85 -- PB1 PAS B1 -- 18,8 PB2 PAS B2 -- 11,27 Sup. útil totals (m2) 213,69 232,54 MÒDUL C INICIAL SUP. UTIL GENERAL 120,00 --

MÒDUL D INICIAL SUP. ÙTIL GENERAL 54,95 -- MÒDUL N FINAL VEN VESTIBUL N 31,30 PN1 PAS N1 56,43 PN2 PASN2 38,53 MNJ MENJADOR 56,44 ZSV ZONA SERVEI 18,96 CRG CATERING 18,76 PSI AULA DE PSICOMOTRICITAT 60,35 AUN AULA N 55,05 TUT TUTORIA INFANTIL 15,78 IN2 INSTAL·LACIONS 2 7,52 Sup. útil totals (m2) -- 359,12 TOTAL SUPERFÍCIE ÙTIL INICIAL FINAL MÒDUL A 331,34 331,34 MÒDUL B 213,69 232,54 MÒDUL C 120,00 -- MÒDUL D 54,95 -- MÒDUL N -- 359,12

TOTAL SUP. ÚTIL ESCOLA

(m2) 719,98 923,00

Increment

(m2): 203,02 Superfícies construïdes QUADRE DE SUPERFÍCIES CONSTRUIDES ESCOLA SANT JOAN MONTGAT AMPLIACIÓ. MÒDUL N TOTAL SUP. AMLIACIÓ 411,55 m2 REFORMA. MÒDUL A 24,55 REFORMA. MÒDUL B 55,88 TOTAL SUP. REFORMA 80,43 m2 REFORMA PORXOS - MÒDUL A 39,29 m2 Superfícies urbanitzades / Porxos SUPERFÍCIE URBANITZACIÓ

PATIS A URBANITZAR 559,16 m2

ESCOLA SANT JOAN - MONTGAT SUPERFÍCIE ÚTIL PORXOS INICIAL FINAL PX1 PORXO 1 -- 14,90 PX2 PORXO 2 -- 34,55 PXA PORXO A 20,30 20,30 PXB PORXO B 19,09 19,09 PXC PORXO C 18,81 --



TOTAL PORXOS 58,20 88,84 m2

Increment

(m2): 30,64 m2 SUPERFÍCIE ÚTIL PATIS (SENSE PORXOS) PAC PATI ACCÉS 118,75 PGR PATI GRAN I HORT 920,59 PMJ PATI MENJADOR 29,86 PL1 PATI LLUM 1 21,86 PL2 PATI LLUM 2 22,41 PL3 PATI LLUM 3 8,19 PL4 PATI LLUM 4 4,55 PL5 PATI LLUM 5 9,31 TOTAL PATIS 1135,52 m2 MD.1.04 Normativa d’aplicació a) Normatives de disciplina urbanístiques i ordenances municipals, i el planejament territorial que aquestes normes observen. Normes subsidiàries de l’Ajuntament de Castellnou de Bages. Les més representatives del cas particular d’aquesta Escola estan recollides a l’informe urbanístic del primer capítol d’aquesta memòria. b) Codi Tècnic de l’Edificació – CTE c) Requisits de funcionalitat segons l’article 3.1.a) de la Llei d’Ordenació de l’Edificació - LOE: Els requisits bàsics de l’edificació de funcionalitat, segons l’article 3.1.a) de la LOE, són els següents: el d’utilització, el d’accessibilitat i el d’accés als serveis de les telecomunicacions, audiovisuals i d’informació. - En el que pertoca al requisit d’utilització, cal fer esment dels Criteris del Departament que li sigui d’aplicació l’edifici. - En el que pertoca al requisit d’accessibilitat, cal fer esment del Codi d’Accessibilitat així com de l’apartat 4.3 de la secció SU 1 del

Document Bàsic (DB) de Seguretat d’Utilització. No existeix normativa d’obligat compliment en quan a l’accés als serveis de les telecomunicacions, audiovisuals i d’informació per la qual cosa no s’haurà de tenir en compte. MD.1.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte - Descripció bàsica del sistema estructural: Fonaments amb pous de fondària variable, en els punts on el terreny resistent estigui a mes fondària de la cara inferior de les sabates previstes, que es rebliran amb formigó pobre. A les altres, encastament en el terreny resistent de les sabates de fonamentació. Les sabates seran aïllades per a suport de pilars i tindran traves per arriostrament i suport de tancaments. Pel que fa l’edifici ampliació, l’estructura és de pilars metàl·lics i la de coberta estarà formada per jàsseres i biguetes de fusta laminada sobre pilars metàl·lics fixats a la fonamentació. Les línies de pilars d’aquest cos s’aparten a les llums òptimes per uniformitat del comportament, creant les zones en voladís i porxos amb el mateix sistema. La fusta laminada te un comportament especialment adient en les condicions d’humitat ambiental del lloc, proper al mar.

- Descripció bàsica del sistema d’envolvent (ampliació): Tancament a nivell de terreny (terra de l’edifici ampliació) a base de solera de formigó sobre capa drenant de graves i aïllament tèrmic. A l’edifici ampliació, coberta inclinada formada per un panell eracustic, en la seva cara interior, un aïllant de poliestirè extrusionat, un panell aglomerat hidròfug, sobre el que aniran uns rastrells, una manta de llana de vidre i finalment una planxa metàl·lica nervada que donarà l’aspecte exterior de la coberta Façana formada per amb plaques sistema “aquapanel” amb acabat exterior pintat, trasdossat posterior amb perfileria i aplacat de cartró-guix en paraments interiors amb aïllament amb plaques de fibra de vidre de 40 mm de gruix. En zones puntuals (segons plànols), acabat amb panell sandvitx de planxa metàl·lica miniona. Finestres i portes exteriors d’alumini amb trencament de pont tèrmic i vidre amb cambra. - Descripció bàsica del sistema de compartimentació (ampliació): Envans interiors entre aules amb cartró-guix i sòcol-arrambador de DM, PVC o similar fins a 2.10 m d’alçària. Envans de separació entre les aules i el passadís amb cartró-guix i sòcol-arrambador fins a 2.10 m d’alçària. Trasdossat interior dels murs exteriors amb divisòries de cartró-guix i aïllament corresponent. Acabat interior del sostre amb plaques fonoabsorvents de fibres vegetals tipus “Eraklit” en gimnàs, aules i tutoria. Fusteria interior de fusta de dm per pintar. Portes d’aules amb vidre laminar transparent i elements de serralleria interior d’acer per pintar. - Descripció bàsica dels sistemes d’acabats (ampliació): Revestiment de PVC de paraments verticals de tots els espais. Paviment de PVC a la totalitat dels espais interiors projectats, amb acabat antilliscant a les rampes interiors. Per als paraments exteriors, pintat per a exteriors als elements d’Aquapanel, amb pintura als pigments naturals amb capacitat de permeabilitat al vapor d’aigua. Tots els elements estructurals de fusta a l’exterior, amb possibilitat de que els toqui el sol o la pluja, aniran protegits amb planxa metàl·lica llisa o miniona - Descripció bàsica dels sistemes de condicionaments i instal·lacions: Xarxa general de sanejament de l’edifici Connexió al clavegueram amb tub de PVC. Les embocadures dels embornals de desguàs dels terrats invertits portaran una reixa de protecció per evitar els embussos. Els drenatges exteriors seran en general amb caixes prefabricades de poliuretà d’alta densitat i reixes exteriors metàl·liques. S’han previst arquetes prefabricades a les trobades entre canonades. La connexió a la xarxa general de clavegueram es realitzarà amb tub de formigó. Es preveu incorporar canals de recollida d’aigües a les cobertes dels edificis existents, per evitar sobrecarregar el sistema de recollida d’aigües dels patis que envolten els edificis. Xarxa d’aigües (freda i calenta) Es connectarà l’ampliació a la connexió a la xarxa municipal d’aigües existent, ja que la seva capacitat permet afegir-hi els dos lavabos nous. La instal·lació es realitzarà i amb canonada de coure aïllada per dins l’edifici, on es derivarà per alimentar tots els punts de consum previstos. Tota la instal·lació anirà vista. La distribució interior es realitzarà passant els tubs engrapats en el sostre o paret. Tots els tubs d’aigua freda aniran aïllats amb escuma elastomèrica. A cada local humit i d’acord amb el Reglament d’Aigües vigent, es col·locaran claus de tall. Els sanitaris, aixetes i accessoris es definiran en el projecte executiu. Per la obtenció de l’aigua calenta, que es necessita amb poc volum, en espais puntuals, no simultanis i repartits per tot l’edifici, es considera que la utilització de termos elèctrics individuals és la que mes estalvi te, tant d’energia com d’aigua.



Combustible Es contempla la energia elèctrica pels termos d’aigua calenta i el gas per a la caldera de calefacció. Climatització i ventilació El sistema de calefacció proposat és centralitzat per circuit bitubular primari d’aigua. La producció de calor s’efectua amb una caldera preparada pel a gas natural. Els elements emissors seran radiadors d’alt rendiment amb sistema de renovació d’aire incorporat (sistema Jaga). El control i regulació d’aquests circuits s’efectua mitjançant sondes de temperatura que regularan automàticament la potència calorífica de la instal·lació en tot moment. Els tubs de la distribució seran aïllats amb escuma de poliuretà. Totes les canonades principals s’instal·laran vistes. En quant a la ventilació, tots els espais tindran sistema de ventilació forçat ja esmentat a més de la possibilitat de ventilar directament a l’exterior per façana gràcies a la fusteria practicable i a la fusteria interior, també practicable, que permetrà la ventilació creuada a través dels passadissos. Els lavabos ventilen directament a l’exterior a traves de finestres. Instal·lació elèctrica Serà de classe C, ja que el tipus de instal·lació es considera local de pública concurrència i te el seu corresponent projecte de legalització davant d’Indústria, atès que són locals de reunió de ús docent i administratiu. Armari amb escomesa i comptadors a l’exterior, ja existents i de capacitat i característiques suficients per a l’ampliació prevista, incloent derivacions a subquadres a les diferents zones i sistemes: ascensor, passadissos, aules, etc. La distribució es farà per safates metàl·liques penjades dels forjats del edifici, recorrent els passadissos del centre, i convenientment independitzades de la instal·lació d’aigües i de calefacció. Es preveu la instal·lació de posta a terra mitjançant un anell format per conductors de coure nus ubicat en una rasa al voltant de tot l’ edifici, unit amb al terreny amb piques d’ acer i coure. L’enllumenat se separarà entre exterior i interior: pel que fa a l’exterior es contemplen enllumenats als nous porxos A l’interior i haurà dos sistemes: l’enllumenat general, en quasi bé tots els casos a base de tubs fluorescents (protegits convenientment en zones humides), i l’enllumenat d’emergència que s’instal·larà segons les normatives aplicables en tots els casos. Sistemes de transport Ates que tot el conjunt està en planta baixa, no es requereix la instal·lació d’un ascensor. Instal·lació de veu i dades Constarà de mòduls connectors dobles RJ-45 per a la xarxa informàtica, avisador acústic i xarxa inalàmbrica WIFI. La seva distribució es farà a través de safata, de forma independent dels cables elèctrics i d’altres instal·lacions. Es preveu traslladar el RACK existent a la inicial Aula d’informàtica (del mòdul C), amb les mateixes característiques i capacitat que te actualment. Sistema de protecció contra incendis Es contempla tota la normativa al respecte i s’aplica, ja des d’aquesta fase del projecte, quedarà justificada en el projecte d’execució, en el document “AN.si Annex protecció contra incendis” i en l’apartat de compliment de normativa referent al CTE del present projecte bàsic. Els sistemes que s’adoptaran seran els d’alarmes d’incendis, extintors de diferent tipus i equips BIES per a l’extinció d’incendis amb aigua. Sistema de protecció contra la intrusió S’ampliarà / complementarà el sistema existent, incorporant nous detectors per evitar l’entrada no desitjada de persones a l’interior de l’edifici que, en general, comptarà amb els següents elements: - Detectors passius volumètrics d’infraroig - Contactes magnètics a portes i finestres

MD.2 Prestacions de l’edifici En el present apartat es definiran les exigències bàsiques que haurà de satisfer l’edifici segons el Codi Tècnic de l’Edificació –CTE– per tal de complir amb els requisits bàsics de seguretat i habilitat que la Llei d’Ordenació de l’Edificació–LOE– estableix en els apartats 1b) i 1c) de l’article 3 com a objectius de qualitat de l’edificació. Els requisits bàsics de seguretat són els de seguretat estructural, els de seguretat en cas d’incendi i els de seguretat d’utilització. Per tant, es defineixen les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE), de seguretat en cas d’incendi (SI) i d’utilització (SU). Els requisits bàsics d’habitabilitat segons l’article 3, apartat 1, lletra c) del CTE, són: els de salubritat, els d’estalvi d’energia, els de protecció en front del soroll i altres aspectes funcionals dels elements constructius i de les instal·lacions que permeten un ús satisfactori de l’edifici. Per tant, es defineixen les exigències bàsiques de salubritat (HS), d’estalvi d’energia (HE) i de protecció en front del soroll (HR). Les exigències bàsiques de cada un dels requisits bàsics són:

4.01. Seguretat estructural: Les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) estan definides a l’article 10 de la Part I del CTE, i són: - SE 1: Resistència y estabilitat - SE 2: Aptitud de servei

4.02. Seguretat en cas d’incendi: Les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) estan enumerades a l’article 11 de la Part I del CTE, i són: - SI 1: Propagació interior - SI 2: Propagació exterior - SI 3: Evacuació - SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis - SI 5: Intervenció de bombers * - SI 6: Resistència estructural a l’incendi

4.03. Seguretat d’utilització: Les exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) estan especificades a l’article 12 de la Part I del CTE: - SU 1: Seguretat enfront al risc de caigudes* - SU 2: Seguretat enfront al risc d’impactes o d’enganxada - SU 3: Seguretat enfront al risc de confinament - SU 4: Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada - SU 5: Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació - SU 6: Seguretat enfront al risc d’ofegament - SU 7: Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment - SU 8: Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp

4.04. Salubritat: Les exigències bàsiques de salubritat (HS) estan indicades a l’article 13 de la Part I del CTE, i són: - HS 1: Protecció enfront a la humitat - HS 2: Recollida i evacuació de residus - HS 3: Qualitat de l’aire interior - HS 4: Subministrament d’aigua * - HS 5: Evacuació d’aigües



4.05. Protecció enfront el soroll: Les exigències bàsiques de salubritat (HS) estan indicades a l’article 14 de la Part I del CTE, i són: - HR: protecció enfront el soroll

4.06. Estalvi d’energia: Les exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) estan enumerades a l’article 15 de la Part I del CTE: - HE 1: Limitació de demanda energètica * - HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques - HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació - HE 4: Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària * - HE 5: Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica Les exigències bàsiques marcades amb *, tenen normativa d’àmbit autonòmic o bé normativa d’àmbit local d’aplicació. En cas que aquestes normatives siguin més restrictives que el CTE, seran d’aplicació en el present projecte. Pel que fa a normatives autonòmiques, el Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, serà d’aplicació en aquest projecte, complementant el la HE1 del DB-HE. MD.5 Fitxes resum FITXA 04 Resum de característiques econòmiques Resum al final del pressupost del projecte Executiu FITXA 05 Dades de contractació de subministraments i serveis

Projecte: Títol del projecte: CEIP SALVADOR ESPRIU - Reforma i Ampliació de l’Escola Sant Joan (INFANTIL) Emplaçament: Camí Vell de Tiana, s/n. Barri de Sant Joan Clau: AD 18425/12 – Ref. 534/2013

Sanejament:

Localització xarxa publica Discorre en sentit descendent pel Passatge peatonal que comunica el Camí Vell de Tiana amb la carretera, a nivell inferior

Profunditat No disponible

Sistema separatiu / unitari Dintre del solar separatiu. Xarxa municipal indicada al topogràfic.

Aigua:

Cabal a contractar m3/h Connexió existent Cabal de càlcul Connexió existent Cabal d’instal·lació Connexió existent Diàmetre de connexió de servei Connexió existent Posició de comptador Al carrer d’accés principal

Electricitat:

Potència a contractar Connexió existent Potència de càlcul Connexió existent Potència instal·lada Connexió existent Posició connexió de servei Armari existent al costat del nou accés

Combustible:

Gas Natural Connexió existent Posició connexió de servei Es connectarà la nova caldera al tub de subministrament de la caldera actual, que dona

servei als Mòdul Ai B

3. MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA S’inclouen tant la reforma com l’ampliació MC.0 Treballs previs i replanteig general MC.0.01 Treballs previs S’ha de preveure la retirada dels mòduls prefabricats i l’enderroc i retirada dels seus elements de suport i fonaments, ja que interfereixen amb el pati de joc (mòdul C) i l’ampliació (mòdul D). MC.1 Sustentació de l’edifici i adequació del terreny MC.1.01 Característiques del terreny Detallades en l’estudi geotècnic encarregat per l’Ajuntament de Montgat. A incloure en el Projecte d’Execució. MC.1.02 Moviment de terres El moviment i l’explanació de terres es farà amb la maquinària més adequada, seguint els perfils del Projecte i les instruccions que doni la DF. La gestió de les terres que puguin resultar sobrants en aquestes operacions serà, en primer lloc, la de la seva reutilització en la urbanització del mateix solar i/o en la construcció del nou vial de servei a la zona nord del solar. Si això no fos possible i s’haguessin de portar a un abocador, es faria d’acord al Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, el qual ha estat modificat per D. 161/2001, de 12 de juny, de la manera que s’explica a la fitxa FT.gr Gestió de Residus, en aquest mateix document. 4. CN COMPLIMENT DE NORMATIVA CN.1 Compliment de la normativa de disciplina urbanística i de les ordenances municipals En aquest apartat es justifica el compliment de les condicions de l’edificació per la normativa urbanística d’aplicació. Tots els punts de la mateixa queden explicitats en la Fitxa 02, adjuntada anteriorment en aquest mateix document, en el següent apartat:



DD DADES GENERALS DD.2 Informació prèvia DD.2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment En el municipi on es desenvolupa l’actual projecte, no existeixen ordenances municipals de caràcter més restrictiu que les exigències dels DB del CTE, pels capítols que afecten a la construcció i vida de l’edifici. CN.2 Compliment del CTE i Decret d’Ecoeficiència CN.2.01 Compliment dels requisits de seguretat Seguretat en cas d’incendi Es dóna compliment a les exigències del DB-SI del CTE en la seva totalitat. Consta de memòria escrita i documentació gràfica, que s’adjunta als plànols del capítol II.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA, del present Projecte Bàsic. SEGURETAT I PREVENCIÓ D'INCENDIS. 1.- Descripció del projecte . 2.- Compartimentació i sectorització: Establiments i locals de risc. 3.- Instal·lacions i serveis generals del edifici. 4.- Ocupació : 4.1.- Bases de càlcul. Densitats. 4.2.- Càlcul de l’ ocupació. 5.- Evacuació: Número de sortides i longituds d’evacuació. 6.- Dimensionat dels medis d’evacuació 7.- Aparells elevadors. 8.- Senyalització del edifici. 9.- Instal·lacions de protecció contra incendis: dotació, característiques i manteniment. 9.1.- Instal·lació d'extintors portàtils. 9.2.- Instal·lació de boques d’incendi equipades. 9.3.- Instal·lació de detecció i alarma. 9.4.- Enllumenat d’emergència. 9.5.- Pla d’emergència. 9.6.- Manteniment de les instal·lacions 10.- Condicions urbanístiques. Accessibilitat. 11.- Comportament davant del foc dels elements constructius i materials. 11.1.- Resistència i estabilitat de la estructura i els elements constructius . 11.2.- Comportament dels materials de revestiments davant del foc.

---------------------

L’edifici complirà amb el Codi Tècnic de l’Edificació, en l’apartat DB-SI Seguretat en cas d’incendi.

1.- Descripció del projecte. Descripció del projecte :

Els conjunt està format per dos mòduls existents, l’ A i el B, i la part d’ampliació o mòdul N.

Els mòduls existents estan construïts amb murs de càrrega, forjats de biguetes de formigó, i cobertes inclinades de teula ceràmica àrab i cambres ventilades entre les pendents i els forjats que defineixen els sostres dels espais interiors. L’edifici ampliació es situa a la part nord del solar, entre els mòduls existents i el carrer. Resol totes les comunicacions interiors del conjunt i incorpora els nous espais que substitueixen els que inicialment es troben als mòdul que s’eliminen (C i D). Tot el conjunt es en planta baixa.

Els edificis existents tenen diversos accessos i tots es mantenen. A més, al mòdul A s’afegeixen sortides directes des de les aules als nous porxos i patis d’aula, que estan situats al seu mateix nivell. Al mòdul B es conserva la sortida exterior i se n’afegeix una altra que comunica directament amb el porxo i pati d’aula 3, situat al nivell de l’aula 3 del mòdul A.

L'edifici ampliació permet utilitzar les sortides d’emergència del mòdul A, totalment suficients però, a més , també disposa de dues sortides pròpies, una a cada extrem: al nou vestíbul d’accés principal i la sortida al pati 3, entre el mòdul A i el B.

La superfície útil total és de:

TOTAL SUPERFÍCIE ÙTIL INICIAL FINAL MÒDUL A 331,34 331,34 MÒDUL B 213,69 232,54 MÒDUL C 120,00 -- MÒDUL D 54,95 -- MÒDUL N -- 359,12 TOTAL SUP. ÚTIL ESCOLA (m2) 719,98 923,00

Increment

(m2): 203,02 L’alçada màxima d’evacuació descendent és de 0,45 metres, des de qualsevol espai interior a l’espai exterior segur. No hi ha evacuacions ascendents. Per tant, tenint en compte les modificacions del DB-SI realitzades l’any 2010 d’acord amb el Reial Decret 173/2010 de 19 de febrer (BOE 13-03-2010), per a ús docent i una alçada d’evacuació inferior als 14 metres, no caldrà que l’edifici prevegi mitjans especials per a l’evacuació de persones amb discapacitat. PER LES CARACTERÍSTIQUES DEL CONJUNT TANT EL MÓDUL A (ON CADA UNA DE LES AULES TE ACCÉS DIRECTE L’EXTERIOR) COM EL MÓDUL B (ON, A MES DE LA SOTIDA EXSITENT SE N’AFEGEIX UNA ALTRA) ES CONSIDERA QUE NOMÉS CAL JUSTIFICAR L’EVACUACIÓ DE LA PART D’AMPLIACIÓ, ENTENENT QUE LES EXISTENTS CONTINUEN GARANTIDES I AUGMENTADES. Classificació: La activitat principal de l’edifici, l’ensenyament, no està inclosa en el Reglament d’ activitats molestes insalubres i perilloses.

CTE – DB-SI 1 i 2 – Propagació interior i exterior

2.- Compartimentació i sectorització. Establiments i locals de risc. 1 – Compartimentació en sectors d’incendi. Tota l’Escola constitueix un únic sector d’incendi, amb una superfície útil total de 923 m2, corresponent a la totalitat de la

superfície del centre (923 m2). En aquest cas és possible ja que no excedeix dels 4000 m2, superfície màxima d’un sector d’incendi en un centre de vàries plantes d’ús docent, tal com diu la taula 1.1, de l’apartat 1 del DB-SI1 del CTE.

Pel que fa a la propagació exterior, les parts de l’escala protegida en contacte amb la façana, compleixen les condicions del capítol 1 de la secció SI2. En tots els casos les façanes estan a 90º, amb una separació mínima de 2,00m fins a elements amb capacitats de resistència al foc per sota de EI 60. En aquest cas, els elements per sota de EI 60 són les finestres, donat que els elements de tancament que es fan servir contenen panells alleugerits prefabricats de formigó. El panell utilitzat en aquesta Escola té 20 cm de gruix, amb un alleugeriment de 9 cm i una resistència al foc REI90.



3 .- Instal·lacions i serveis generals del edifici.

Els conductes no travessen diferents sectors d’incendi. CTE – DB-SI 3 – Evacuació d‘ocupants

4.- Ocupació:

4.1.- Bases de càlcul. Densitats. En el càlcul de l’ocupació dels diferents espais que composen l’ús docent del edifici ampliació, s’han utilitzat les densitats establertes a l’Apartat 2 del DB-SI3, per edificis d’us docent. En tots els casos es consideren les superfícies útils i es considera la ocupació alternativa en els passadissos. Les densitats aplicades en el projecte son les següents:

· Conjunt de la planta o edifici 1 persona cada 10 m2 · Locals diferents de les aules, com laboratoris, tallers, gimnasos, sales de dibuix, etc. 1 persona cada 5 m2 · Aules (excepte infantils) 1 persona cada 1,5 m2 · Aules d’escoles infantils i sales de lectura de biblioteques 1 persona cada 2 m2 · Lavabos de planta 1 persona cada 3 m2

4.2.- Càlcul d’ocupació.

CTE

MÓDUL N Unitats sup. útil densitat

m2/persona ocupació

AULA PSICOMOTRICITAT 1 60 2 30

AULES ESPECÍFIQUES 1 55 1,5 37

TUTORIA INFANTIL 1 16 5 3

ZONA SERVEI 1 19 5 4

CUINA 1 19 5 4

MENJADOR (*) 1 56 5 56

TOTAL MÒDUL N 133

(*) Casos amb utilitzacions especials que representen un augment de l’ocupació Els mitjans d’evacuació es plantejaran segons els criteris del CTE DB-SI, preveient futurs canvis en l’ocupació actual dels espais escolars.

Hi ha un cas especial, amb ocupacions que s’han valorat superiors al que diu el CTE. Són els casos del menjador i del gimnàs. (*) Menjador: el menjador està plantejat pel Departament d’Educació com un espai amb una densitat de 1m2/comensal. Amb una superfície útil prevista de 56 m2, l’ocupació real passa a ser de 56 persones, enfront de les 11 que fixaria el CTE.

5.- Evacuació: Número de sortides i longituds dels recorreguts d’evacuació.

L’edifici ampliació disposa del següent nombre de sortides:

Vestíbul N: sortida exclusiva de l’edifici ampliació. Accés principal.

Vestíbul 2: ocasionalment pot ser compartida amb l’aula 2 del mòdul A Vestíbul 3: ocasionalment pot ser compartida amb l’aula 3 del mòdul A. Pas N2: sortida exclusiva de l’edifici ampliació. Sortida al Pati d’Aula 3 Per tot el que s’ha exposat fins ara i donat el gran nombre de sortides directes l’accés a un espai exterior segur es garanteix en la majoria dels casos amb un mínim de dues sortides des de qualsevol punt i uns recorreguts que sempre estaran per sota dels 30 m de longitud en cas que hi hagi dues sortides i 25 m en cas que només hi hagi una, tal com estableix el CTE com a màxima en ús docent (taula 3.1 del DB-SI 3). Aquest punt es pot comprovar a la documentació gràfica. Aquestes condicions, a efectes de comptabilitzar les capacitats i poder dimensionar els mitjans d’evacuació, es compleixen fin i tot tenint en compte algunes hipòtesis de bloqueig. Hipòtesi de bloqueig: es contempla que es pugui bloquejar algun dels 4 vestíbuls de sortida, tenint que fer-se la evacuació per la resta. En tots els casos es compleix que les 3 sortides en funcionament garanteixen l’evacuació, fins i tot afegint la evacuació compartida de les aules del mòdul A (encara que no sigui necessari, ja que cada una disposa de sortida directa a l’exterior) Característiques: En cap punt dels passadissos i espais de circulació l’amplada és inferior a la mínima establerta pel CTE, ni a la corresponent al càlcul d’evacuació amb elements sobresortints de més de 10 cm. Les escales tenen, en tots els casos, més de tres graons i cap tram no supera els 2,10 m de desnivell, establerts com a màxims per una escola de primària. Els graons tenen entre 15 i 16 cm d’alçada i 32 cm d’estesa.

6.- Dimensionat dels medis d’evacuació.

PORTES Les portes es dimensionen a raó de 1 metre cada 200 persones i compleixen el màxim per fulla de 1,20 i el mínim de 0,60 metres per portes de dues fulles i 0,80 per portes d’una sola fulla. Per les sortides de l’edifici, portes de sortida a espai exterior segur, s’aplica l’assignació d’ocupants d’aquella part de la planta.

Qualsevol espai susceptible de ser evacuat té com a mínim una porta d’una sola fulla de 80 cm (capacitat per a 160 persones) o dues fulles, també de 80 cm (320 persones). Els espais amb ocupacions més altes, com les aules, tenen una fulla de 90 cm, amb capacitats d’evacuació molt superiors a la demanda.

La porta principal de l’escola, a la zona central de la planta d’accés, s’ha dimensionat seguint la hipòtesi de bloqueig 2, que demanda una capacitat d’evacuació de 322 persones. Es col·loquen dues fulles de 90 cm, amb una amplada total de 180 cm i una capacitat per a 360 persones.

PASSADISSOS Totes els passadissos, compleixen el mínim de 1,00 m segons el DB-SI 3 (taula 4.1). Tant a Pas N1 com al Pas N2 els passos són de 1,90 metres d’amplada mínima. Els passos d’us restringit, com els de la zona de servei, tenen en tots els casos una amplada mínima de 1,20 metres. Evacuacions: Es calcula la dimensió mínima que hauria de tenir cada passadís perquè fos capaç d’evacuar els ocupants de cada zona de l’edifici, amb la formulació següent:



A ≥ P / 200 ≥ 1,00 m en la qual, A Amplada del passadís P Nombre de persones previstes (als càlculs d’ocupació) Passadís del mòdul N. Suposant bloquejada alguna de les sortides, tota l’ocupació hauria de recórrer el passadís en la mateixa direcció, en el pitjor dels casos. Ocupació: 130 persones A ≥ 130 / 200 ≥ 0,65 m Per tant, tots els passadissos compleixen amb els mínims exigits pel CTE DB-SI 3 per evacuacions en cas d’incendi.

7.- Aparells elevadors.

L’edifici no en disposa. 8.- Senyalització del edifici.

L’edifici, garanteix la senyalització requerida en l’Apartat 7 del DB-SI 3. Es senyalitzen tots els recorreguts d’evacuació, sortides, locals amb ocupació de mes de 100 persones i mitjans de protecció, sent les senyals les definides en la norma UNE 23034:1988.

La instal·lació d’enllumenat, en els recorreguts d’evacuació i en els locals de risc, així com els que disposin d’equips generals de protecció, garanteix com a mínim els nivells requerits per la instal·lació d’enllumenat d’emergència, definits en DB-SI 3, apartat 7. CTE – DB-SI 4 – Detecció, control i extinció de l’incendi

9.- Instal·lacions de protecció contra incendis: Dotació, característiques i manteniment.

Aquestes instal·lacions, s’indicaran en la documentació gràfica adjunta al Projecte Executiu i compliran, les característiques de la secció 4 del DB-SI. Es demanaran controls de qualitat a la empresa o persona responsable del control de qualitat general de l’obra, referents a la xarxa en sí, proves d’estanqueïtat, de pressió, comprovació d’unions, etc. Es demanarà a l’instal·lador que els elements de la instal·lació portin el registre AN i s’assegurarà si aquest garanteix el manteniment. 9.1.- Instal·lació d'extintors portàtils.

Aquesta instal·lació complirà l’Apartat 1 del DB-SI4 Es disposen extintors en nombre suficient per que el recorregut real en cada planta des de qualsevol origen d’evacuació fins al extintor no es superin els 15 metres, preferentment, en recorreguts d’evacuació i a prop dels accessos en els recintes. Els extintors, tindran una eficàcia de 21A-113 B de 6 kg i de CO2 de 5 kg per risc elèctric. Aquests extintors, compliran la MIE APQ 005 i les normes UNE 23.110 i 23.010. Es disposaran a 1,70 del terra pròxims a les sortides i seran visibles i accessibles. 9.2.- Instal·lació de boques d'incendi equipades. Es disposaran boques d’incendi de 25 mm, amb manega de 20 o 25 metres, de forma que escombrin qualsevol punt dels recintes, indicades en plànols en les escales i en els accessos a cada planta. En aquest cas, donades les dimensions de l’ampliació, no es requereixen BIES Aquestes BIES s’ajustaran a la norma UNE 23.403, disposades en el seu centre a 1,50 m del terra, situades com a màxim a 5 metres dels accessos. La xarxa de conductes proporcionarà amb el seu dimensionat, el subministrament per les dos BIES mes desfavorables hidràulicament, amb una pressió de 3,5Kg/cm2 en punta de llança, amb el seu funcionament simultani durant una hora.

9.3.- Instal·lació de detecció i alarma.

Es complirà el disposat en l’Apartat 1 del DB-SI-4 El sistema es compon d’elements d’activació manual i avisadors, donat que es superen els 1000 m2. No disposarà de detecció a nivell general, donat que no es superen els 5000 m2. A nivell particular, donat que el centre té més de 2000 m2 i existeixen dos locals de risc, es preveurà tenir sistemes de detecció per a aquests locals. Es tracta de la cuina, amb una potència estimada de 93,04 kw, i la sala de màquines de climatització, ubicada sota la coberta del cos principal, sobre la zona de primària. La centraleta, ubicada a la consergeria, dóna una indicació visual i acústica de la zona a on s’ha produït el foc i activa l’avisador òptic i acústic. Es disposa d’un polsador d’activació manual per escala i planta. La central serà microprocessada, amb supervisió final de línia, mode de funcionament normal, posada en servei i manteniment. Aquest últim mode de funcionament permetrà fer el manteniment de tota la instal·lació d’alarma per una sola persona. La central incorporarà font d’alimentació supervisada amb 2 bateries de 3 A/h. per tenir una autonomia de 72 h. La central estarà homologada BS i EN-54. Aquesta instal·lació s’ajustarà a la norma UNE 23.007.

9.4.- Enllumenat d’emergència. Es compliran els articles d’aplicació i les normes UNE 2006273 per incandescència i UNE 2039275 per fluorescència. Aquesta instal·lació es troba indicada en la documentació gràfica. Aquesta instal·lació serà fixa i proveïda de font pròpia i ha d’entrar automàticament en funcionament al fer fallida l’alimentació a la instal·lació d’enllumenat normal, entenent-se per fallida, el descens de la tensió de l’alimentació per sota del 70% del seu valor nominal. La instal·lació tindrà una autonomia de 2 hores des del moment en que es produeixi la fallida. Proporcionarà una il·luminància de 1 lux com a mínim en el nivell del terra dels recorreguts d’evacuació, mesurada a l’eix dels passadissos i escales. La il·luminància serà com a mínim de 5 lux en els punts en els que estiguin situats els equips d’instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixin la utilització manual i en els quadres de distribució elèctrics. La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els diferents punts de la zona serà tal que el quocient entre la il·luminància màxima i mínima sigui menor a 40. Els nivells d’il·luminació s’han d’obtenir considerant nul·la la reflexió de paraments i tenint en compte els factors de manteniment i envelliment de les làmpades.

9.5.- Pla d’emergència. Es redactarà un Pla d’emergència que constarà com a mínim dels documents següents: -Plànols actualitzats de l’edifici on es reflecteixin clarament les vies d’evacuació, les instal·lacions de protecció contraincendis i els locals de risc especial existents en l’edifici o establiment. -Document referent a l’Equip de Seguretat contraincendis on es defineix la composició del mateix i les funcions i responsabilitats de cadascú tant en el coneixement i posta en servei de les instal·lacions de protecció contraincendis i de l’edifici com en les actuacions a desenvolupar en cas d’incendi i evacuació de l’edifici. -Document referent a l’actuació dels ocupants de l’edifici on es defineix les condicions de màxima ocupació de l’edifici, la seqüència d’actuacions que caldrà dur a terme per part dels ocupants de l’edifici per tal de procedir a la evacuació del mateix i les actuacions que caldrà evitar per part dels ocupants de l’edifici per no dificultar l’evacuació ràpida del mateix.

9.6.- Manteniment de les instal·lacions.

El manteniment de les instal·lacions, proves a realitzar i terminis en el temps, queden regulats per cada instal·lació en el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis. Aquest manteniment estarà composat per dos tipus d’operacions: 1.- Operacions a realitzar pel personal del titular de la instal·lació del equip o sistema. 2.- Operacions a realitzar pel personal especialitzat del fabricant o instal·lador de l’equip. Estarà regulat segons terminis de temps de tres i sis mesos en el primer cas i un i cinc anys en el segon cas. CTE – DB-SI 5 – Intervenció dels bombers

10.- Condicions urbanístiques. Accessibilitat. Condicions d’aproximació en els edificis: Els vials d’aproximació als espais de maniobra de l’entorn dels edificis han de complir:

- Amplada mínima lliure: 3,5 m - Alçada mínima lliure: 4,5 m - Capacitat portant: 20 kN/m2



Els vials d’aproximació son el d’accés, Carrer de Tiana, i el del costat nord, Ronda de Llevant. Ambdós compleixen amb la seva amplada, no té cap limitació d’alçada, i es poden preveure que garanteixen els 20 kN/m2 de capacitat portant. També es possible l’accés de vehicles a la zona del pati gran. L’espai de maniobra es mantindrà lliure d’obstacles de qualsevol tipus, així com les façanes susceptibles de ser accessibles a través d’escales o plataformes hidràuliques. Pel que fa a les maniobres dels vehicles d’extinció d’incendis al llarg de les façanes, no cal preveure les condicions de distàncies entre els vehicles i les façanes, expressades en el DB-SI, donat que l’alçada màxima d’evacuació descendent és de 45 cm, i en cap cas se sobrepassen els 9 m que la norma marca com a límit per haver de complir uns mínims. Qualsevol tapa de registre de canalitzacions ubicada en el interior de la parcel·la, així com en els vials d’accés, haurà de complir els mínims de resistència al punxonament de 10 T sobre Ø 20 cm, sempre que tingui unes dimensions superiors a 15x15 cm (DB-SI 5, 1.2.2). Els patis de llum de l’edifici disposen de forats amb dimensions que permeten l’entrada a l’edifici del personal d’extinció d’incendis, amb una alçada des de l’ampit fins al paviment que en cap cas supera els 1,20 m. CTE – DB-SI 6 – Resistència al foc de l’estructura

11.- Comportament davant del foc dels elements constructius i materials.

11.1.- Resistència i estabilitat de la estructura i els elements constructius ESTRUCTURA I ELEMENTS DE SECTORITZACIÓ. Requeriments genèrics: Segons el CTE:

La resistència al foc per a Sector Docent és : Segons l’alçada d’evacuació sobre la rasant: H igual o menor de 15 m R 60 H entre 15 m y 28 m R 90 H més de 28 m R 120

Per tant, la resistència mínima dels elements estructurals de l’Escola serà de R 60, ja que l’alçada d’evacuació sobre la rasant no supera en cap punt els 15 metres d’alçada. Pels locals de risc especial alt especificats abans s’hauran de garantir resistències R 180. ESTRUCTURA: Es garanteix que l’estructura de fusta sobre la que es recolzen les cobertes inclinades té una resistència mínima de R 60, ja que s’ha incrementat el gruix de la secció resistent de l’estructura, per tal que en situació d’incendi, la secció encara sigui resistent, estructuralment, un cop s’hagi superat el temps mínim establert per la normativa de 60 minuts exposada al foc. MATERIALS CONSTRUCTIUS: En general els materials constructius, bàsicament parets de cartró-guix (tipus Pladur) revestit amb un arrambador de PVC, fins a 1,50 o 2,10 m d’alçada segons els casos, garanteixen classes de reacció al foc C-s2,d0 per a parets i sostres, i EFL per a paviments. En les separacions dels locals de risc especial amb la resta de l’edifici, es garantirà una resistència EI 90, amb materials de classe B-s1 per a parets i sostres, i d0 BFL-s1 per a paviments. Allà on hi hagi falsos sostres, aquests hauran de garantir una classe BFL-s2. Totes aquestes resistències i classes reacció al foc dels materials, queden certificades en els seus fulls de característiques, que es troben a la memòria constructiva del projecte.

-----------------------------------------------------------------------

CN.2.02 Fitxa de compliment per l’adopció de criteris ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis Projecte Executiu CN.3 Compliments dels requisits funcionals CN.3.01 Criteris d’aplicació dels departaments Per a la redacció d’aquest Projecte Bàsic s’han tingut en compte els criteris constructius, de disseny, programa de necessitats i d’altres prescripcions provinents tant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya com de GISA. CN.3.02 Codi accessibilitat i Seguretat d’utilització (DB SU) Es justifiquen els paràmetres del Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95.

- Accessos:

Per accedir a l’interior del solar hi ha 2 accessos, ambdós situats al Carrer de Tiana. Un a nivell de l’aula ! del mòdul A, on es situa el nou accés principal, i l’altre a nivell del pati gran.

Tots els espais comunicaran, bé directament o bé a través d’un vestíbul, amb espai exterior segur. - Barreres Arquitectòniques. L’edifici del centre docent ha de ser edifici adaptat d’acord amb l’annex 2 del Decret 135/1.995 de Supressió de barreres arquitectòniques. Condicions de mobilitat: - Paviments: Sintètics, antilliscants i sense regruixos, tant en el interior com en l’exterior. - Desnivells: Sempre inferiors a 2 cm. - Rampes: Pendents< 12%, transversal < 2%. Ample > 0,90 m. Inici i final: diàmetre 1,50 m. Passamans continus a una alçada de 90 cm. - Escales: Amplada >1 metre, amb passamans a 80 cm en els trams d’escala i a 90 cm en els replans. Mínim, 3 graons en vies d’evacuació. Màxim: 12 graons seguits. Graons: Estesa > 30 cm i alçada < 16 cm Paviment diferenciat. Ample replà > 1,50 m. - Passadissos: Ample > 1m. Espai maniobres: Diàmetre 1,50 metres. - Portes: Ample > 0,80 m Espai maniobres als dos costats: Diàmetre 1,50 metres, - Serveis higiènics: Mobilitat: Maniobres: Diàmetre 1,50 metres. Transferència lateral > 0,80 m. Portes > 0,80 m. - Aparells Sanitaris: Lavabos sense peu a 0,80 m amb 0,67 m lliures inferiors. Profunditat, 0,60 m Inodor: Alçada seient: 0,50 m. Aixetes: Pressió o palanca. - Accessoris: Barres suport: Sobre seient: 20 cm, fixa a paret i mòbil en costat lliure del aparell.



MD 4.5 Seguretat d’utilització i Accessibilitat. Requisits i prestacions de l’edifici En aquest apartat es justifiquen les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Seguretat d’utilització” de manera que es redueixi a límits acceptables el risc de que els usuaris pateixin danys immediats durant l’ús previst dels edificis, com a conseqüència de les característiques del projecte, i de la construcció, ús i manteniment de l’edifici projectat. Les exigències bàsiques de “Seguretat d’utilització” estan definides en l’article 12, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació: - DB SU 1 – Seguretat enfront al risc de caigudes - DB SU 2 – Seguretat enfront al risc d’impacte o d’enganxada - DB SU 3 – Seguretat enfront al risc de confinament en els recintes - DB SU 4 – Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada - DB SU 5 – Seguretat enfront al risc causat per situacions alta ocupació - DB SU 6 – Seguretat enfront al risc d’ofegament - DB SU 7 – Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment. - DB SU 8 – Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp - DB SU 1 – Seguretat enfront al risc de caigudes: 1- Paviments utilitzats en el projecte (segons memòria constructiva): - Paviment general en zones interiors: PVC Tarkett. Sèrie Optima Relliscabilitats (segons catàleg adjunt en memòria): R9, segons assaig DIN 51130 < 0,3 segons assaig EN 13893 , corresponent a la classe 1 de la normativa UNE-ENV 12633:2003 - Paviment en zones humides interiors: PVC Tarkett. Sèrie Granit Multisafe Relliscabilitats (segons catàleg adjunt en memòria): R10, segons assaig DIN 51130 < 0,3 segons assaig EN 13893 , corresponent a la classe 3 de la normativa UNE-ENV 12633:2003 Taula conversió unitats

CTE*

UNE.ENV

12633:2003

Resistencia al

deslizamiento Rd

Clase

3

Clase

3

Pieza base

Clase 1

Pza especial

Clase 2

Clase

3

Clase

3

Clase

3

Clase

3

Clase

1

Clase

3

DIN 51130 Norma antideslizamiento

para pie calzado - R9 V4 R9 R10 R12 R11 R11 - R11

2- No es produeixen discontinuïtats de paviments, donat que tota l’ampliació, a excepció de les zones d’escales situada a la part

existent, està pavimentada amb rull de PVC continu. En les zones d’escala, el canvi de material en el paviment es fa acordar de manera que no es puguin produir ensopegades. El detall d’aquest punt es troba a la documentació gràfica.

3- Les baranes dels espais exteriors tenen un mínim de 110 cm d’alçada. Totes les baranes s’han estudiat perquè no siguin escalables.. En l’interior de l’edifici ampliació no es disposa d’escala. Pel que fa a les zones de façana de l’ampliació, el tancament sempre dona a planta baixa, fet pel qual no hi ha perill de caigudes.

4- La barana de la rampa del pati està composada per elements d’acer i serralleria en general, de resistència suficient contra empentes dels usuaris. El tancament de façana és de panells de tipus Aquapanel, amb un espessor de 15 cm, més l’acabat interior de pladur. La situació en planta baixa no requereix evitar que els usuaris puguin enfilar-se, ja que no hi ha risc de caigudes, Els radiadors compleixen amb les condicions de no escalabilitat del Departament d’Educació.

5- Les escales existents, d’accés als patis, es redueixen de llargada degut a la construcció de la rampa del pati. Aquestes mateixes escales seran les utilitzades per a l’evacuació en cas d’emergència, i compleixen les dimensions en aquest sentit, després d’avaluar les ocupacions i demés paràmetres d’aquest cas, per complir tot el que es demana en aquest DB. Les seves característiques finals es troben tant a la documentació gràfica com a la present memòria, en el capítol de compliment del DB-SI.

6- S’indica a la documentació gràfica la construcció de les escales i els replans 7- La neteja dels vidres de façana es pot realitzar tant des de l’interior com des de l’exterior de l’edifici. Tenint en compte que les

fusteries seran de tipus corredissa i que per tant els vidres es podran netejar des de ambdós costats (dreta i esquerra) per la part interior, el radi de neteja de 850 mm dóna com a resultats vidres de longitud màxima 1700 mm, que sempre estaran situats a una alçada inferior a 1300 mm. Les dimensions de les fusteries del projecte que corroboren que es compleixen aquest punt es troben en els plànols corresponents a fusteries exteriors

- DB SU 2 – Seguretat enfront al risc d’impacte o d’enganxada: 1- L’alçada lliure en qualsevol espai del projecte no és mai inferior als 2350 mm (veure plànols de seccions). En cas d’exisir algun

element sobresortint de façana, com per exemple el porxo de la zona del menjador o el de l’entrada, mai estarà tampoc per sota d’aquesta alçada lliure (veure detalls de secció de façanes).

2- Els elements practicables (portes i finestres) no són susceptibles d’ocasionar impactes. En el cas de les finestres, totes són corredisses, excepte les targes superiors, que es troben per sobre de 210cm. En el cas de les portes, arriben fins a terra, cosa que impossibilita caminar per sota i rebre un impacte al cap, a més a més de que estan fetes de fusta pintada i són ben visibles (no transparents). Cap fusteria envaeix l’espai dels passadissos inferiors a 2,50 m d’amplada en obrir-se (veure plànols de plantes). No s’ha ha col·locat cap fusteria de vaivé en l’actual projecte.

3- En les fusteries amb part vidriades, tots els elements batents (portes i finestres) tindran vidres laminats (trencament de forma segura) en tota la seva alçada i amplada. Els elements contigus a les parts batents, en ser també elements afectats per l’impacte d’aquests, tindran la mateixa classe de vidre. En les parts fixes, qualsevol vidre que contingui alguna part per sota de 1100 mm d’alçada, serà també laminat. En el gimnàs (més risc d’impacte) tots els vidres seran laminats. Aquesta informació és pot corroborar a través dels plànols de fusteries del projecte executiu.

4- Els elements són suficientment perceptibles en el present projecte. No hi ha murs cortina - DB SU 3 – Seguretat enfront al risc de confinament en els recintes: 1- En tots els casos, els banys es poden tancar des de l’interior. S’incorpora sistema d’obertura des de l’exterior, amb mecanismes

adequats per tal que un responsable pugui accedir a l’interior en cas que sigui necessari. 2- Els punts de llum dels recintes de petites dimensions es troben en el sostre dels mateixos i són accionables, en tots el casos, des de

l’interior de l’espai. 3- Les portes dels recintes tipus bany no tenen cap element de retorn automàtic ni cap altre dispositiu que pugui fer augmentar la força

necessària per la seva obertura. - DB SU 4 – Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada: 4- Els sistemes d’iluminació utilitzats a tot el centre, i les seves propietats, queden indicats en l’apartat específic que s’ha afegit a la

memòria constructiva en l’apartat específic d’enllumenat del capítol de condicionament i instal·lacions (electricitat). S’utilitzaran tant per interior com per exterior, si bé la seva protecció s’augmentarà en determinats casos, com per exemple en cambres humides i zones exteriors.

5- En un edifici destinat a Escola, cap activitat es desenvolupa amb un nivell baix de il·luminació. 6- En els plànols corresponents a il·luminació (dintre de la documentació gràfica del projecte executiu) i en els plànols de protecció

contra incendis, s’especifica la posició de totes les lluminàries d’emergència del projecte, que en la majoria dels casos es col·locaran sobre les portes de sortida dels recintes i al llarg dels passadissos i rampes. Com s’indica en els plànols i en la memòria, els equips d’iluminació d’emergència es preveuen autònoms i connectables automàticament en cas de fallida de l’alimentació elèctrica normal de l’edifici. L’equip escollit compleix amb tots els requisits d’aquest punt del CTE.



- DB SU 5 – Seguretat enfront al risc causat per situacions alta ocupació: L’edifici projectat no entra dins de l’àmbit d’actuació d’aquest punt del CTE. - DB SU 6 – Seguretat enfront al risc d’ofegament: L’edifici no consta de piscina de cap tipus, per la qual cosa aquest punt tampoc serà aplicable. - DB SU 7 – Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment. L’edifici no entra dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest punt del CTE. La zona de servei i abastiment de la cuina no disposa d’accés de vehicles, els quals hauran de quedar-se al carrer. - DB SU 8 – Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp: L’edifici existent ja disposa de parallamps, cobrint també l’ampliació projectada. El radi d’acció considerat del parallamps es de 75 m., suficient per donar cobertura a tot l’edifici del CEIP, a la zona de les pistes polisportives i zona de jocs. La superfície aproximada protegida es de 17.672 m2. MD 4.6 Salubritat. Requisits MD. 4.6.1 Protecció enfront de la humitat Murs Els murs en contacte amb l’interior de l’escola estan trasdossats en tots els casos amb envà de cartró guix sobre subestructura metàl·lica galvanitzada. L’espai ocupats per aquests perfils crea una cambra, en la part més baixa de la qual es disposaran canals que permetin la recollida de qualsevol filtració que pogués produir-se, evitant així afectacions als elements constructius de l’interior. El mur, per la seva part exterior comptarà amb sistemes i materials adients per al drenatge de les aigües.. Terres Els terres de l’escola en contacte amb el terreny –en aquest cas, solera en contacte directe- compleixen amb els punts especificats en aquest apartat del CTE, tal com es mostra en els detalls constructius corresponents de la documentació gràfica lliurada amb el projecte executiu. Compten amb capa de drenatge de graves, en tots els casos. Façanes Pel que fa a aquest apartat, l’edifici se situa en una zona pluviomètrica de nivell III (Barcelona). La seva zona eòlica és C, amb un tipus de terreny E1 i, donat que el solar es troba en zona urbana i que l’alçada de coronació més alta és inferior als 15 metres, ens trobem amb un grau d’exposició al vent de tipus V3. Per tant, la zona pluviomètrica de promitjos en la qual ens trobem és de nivell 3 (segons taula 2.5). Les façanes del projecte compleixen amb tots els punts que s’especifiquen en aquest apartat, segons el CTE, amb les solucions constructives especificades en la documentació gràfica del projecte executiu lliurat (detalls constructius). Cobertes Pel que fa a les cobertes, tots els punts indicats en l’apartat es compleixen. Els detalls constructius d’aquestes zones també es troben en el projecte, en l’apartat de documentació gràfica. Els elements de recollida i evacuació d’aigües de l’edifici, així com els sistemes de sanejament del espais exteriors del mateix, queden reflectits, dimensionats i justificats en la memòria constructiva del projecte executiu. El mètode de càlcul emprat és l’exigit pel CTE.

Pel que fa als productes utilitzats en la construcció, així com les solucions constructives adoptades, són els ja descrits tant en la memòria, com en la documentació gràfica, com en el pressupost del projecte executiu, i són els mateixos que es van utilitzar en d’altres centres del mateix tipus, i que mai no han ocasionat cap problema. Pel que fa estrictament al moment de la construcció, s’utilitzen materials que s’acullen a les condicions d’execució donades pel CTE en aquest apartat. Per al manteniment i conservació de l’edifici, es crearà, com és normatiu, un llibre a tal efecte que serà entregat juntament amb l’obra, amb les condicions que marca el CTE en aquest apartat. MD 4.6.2 Recollida i evacuació de residus El solar es troba en una zona urbana amb recollida centralitzada amb contenidors de carrer en superfície. Cal esmentar que per l’ús de l’edifici (ús escolar), el lloc de generació de residus ordinaris més comú serà la zona de cuines, que ja preveu, tal com marquen les pautes per a la construcció d’aquest tipus de centres, un magatzem situat a la sortida del local pel seu emmagatzematge i posterior retirada. La superfície del magatzem és la que aprova seguint les normes del CTE. Pel que fa a la resta de residus que es generen a l’escola, cada aula ha de constar d’una paperera, entenent que el poc residu que es generi serà del tipus paper/cartró. S’entén que no sigui necessari en aquest cas un magatzem, donat l’horari de funcionament de l’escola i la possibilitat de recollida i retirada immediata fora dels horaris lectius, és a dir, entre les 5 i les 8 de la tarda. MD 4.7 Protecció enfront del soroll. Requisits i prestacions de l’edifici El projecte compleix en tots els seus locals amb les exigències del CTE en aquest DB, tant pel que fa a transmissió de soroll aeri, de soroll d’impacte, soroll i vibracions de les instal·lacions i soroll reverberant dels recintes. L’edifici es troba en una zona urbana d’habitatges unifamiliars, prop d’alguns equipaments municipals. Ubicat en el límit d’aquesta zona urbana, l’edifici queda davant del mar i amb un carrer posterior de poc transit. Les vies rodades que podrien produir més sorolls, en aquest cas la Carretera, amb trànsit lent per tractar-se d’una via urbana, està a una cota de nivell molt inferior de manera que el propi pati de l’escola evita l’arribada del soroll directe a l’edifici. El compliment de tota la normativa acústica, amb dimensionats i tipus de materials per a cada zona de l’edifici, queda expressat a l’Annex de la Memòria AN HR MD 4.8 Estalvi d’energia L’edifici s’ha projectat de manera que permet garantir el requisit bàsic d’estalvi d’energia, així com el compliment de les exigències bàsiques de limitació de la demanda energètica, rendiment de les instal·lacions tèrmiques, eficiència de les instal·lacions d’iluminació, contribució solar mínima per a la producció d’aigua calenta sanitària MD. 4.8.1 Limitació de la demanda energètica. Requisits i prestacions de l’edifici Les exigències bàsiques d’Estalvi d’energia estan definides en l’article 15, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació: - DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica - DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques - DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació



- DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària Per tal de complir amb el requisit bàsic d’Estalvi d’energia, s’indiquen per a cadascuna de les exigències bàsiques els paràmetres més importants que cal tenir en compte: - DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica / Decret d’Ecoeficiència: El coeficient de transmitància tèrmica mitjà dels tancaments que composen l’envolvent tèrmica de l’edifici, i el coeficient de transmitància tèrmica màxima de les diferents solucions constructives que composen l’envolvent tèrmica de l’edifici són dades que consten, amb totes les seves justificacions, en la memòria constructiva del projecte, en el següent apartat: MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 5 Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis 5.5 Instal·lacions tèrmiques 5.5.1 Climatització L’existència de condensacions superficials i intersticials en funció de la zona climàtica i de la classe d’higrometria, i la permeabilitat a l’aire de les fusteries en funció de la zona climàtica, són qüestions que vindran referides en la fitxa corresponent, dintre d’aquest mateix estudi. - DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques: En la memòria de càlcul justificativa de la instal·lació de calefacció que s’ha esmentat en l’apartat anterior, i que consta a: MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 5 Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis 5.5 Instal·lacions tèrmiques 5.5.1 Climatització es troben les justificacions dels punts del reglament d’instal·lacions tèrmiques (RITE), que el projecte compleix en la seva totalitat. - DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació: Caldrà justificar els apartats que s’indiquen a continuació: 1. Els valors i característiques de la instal.lació d’iluminació es troba en les fitxes de càlcul justificatives, dins de la memòria

constructiva, en el següent apartat: MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 5 Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis 5.9 Instal·lacions de il·luminació 2. L’aprofitament de la llum natural és elevat en el centre, donat que totes les dependències susceptibles de ser ocupades pels usuaris

en la seva activitat principal (la docent/escolar) consten de llum natural, en diferents mesures i segons els casos. Seguint els preceptes de GISA i el Departament d’Educació, en els nous espais de l’ampliació, la superfície d’il·luminació natural mai és inferior al 20% de la superfície útil del local en qüestió. Es tenen en compte, per aquest

CEIP SALVADOR ESPRIU - REFORMA I AMPLIACIÓ DE …CEIP SALVADOR ESPRIU – ESCOLA SANT JOAN...

Documents

Transcript of CEIP SALVADOR ESPRIU - REFORMA I AMPLIACIÓ DE …CEIP SALVADOR ESPRIU – ESCOLA SANT JOAN...