SALINITATS ELEVADES ALS SISTEMES DE SANEJAMENT D’AIGÜES...

1

SALINITATS ELEVADES ALS SISTEMES DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS DE

CATALUNYA

Ferran Pallàs ([email protected], IDOM) Mercè Rius ([email protected], PAYMACOTAS SAU) Iñaqui García ([email protected], ATC SA) Pilar Icaran ([email protected], INVALL SA) Josep Ferrer ([email protected], SEARSA) Antoni Freixes ([email protected], Agència Catalana de l’Aigua)

2Agència Catalanade l’Aigua

ObjectiuConèixer l’origen i les característiques de la salinitat que s’observa de forma significativa o elevada en nombrosos sistemes de sanejament de Catalunya.

(ha estat durant molt de temps un tema pendent i ara és una informacióindispensable per a prendre determinades iniciatives).


És una paradoxa que existeixi un problema de qualitat com el de la salinitat, que és variable però persistent, en el sí de molts sistemes de sanejament, quan el sanejament té com a objectiu recuperar la qualitat de les aigües residuals.

El sanejament convencional, que té com a objectiu la depuració de les aigües residuals urbanes, pràcticament no actua sobre la salinitat de les aigües residuals.


Les exigències actuals de gestió dels recursos d’aigua imposen conèixer aquest problema (nova cultura de l’aigua i objectius de sostenibilitat):

• desenvolupament de la Directiva marc de l’aigua

• iniciatives de reutilització,…).

Cal conèixer el problema de forma rigorosa (origen i característiques quantitatives i qualitatives) i la seva situació espacial en el context de la infraestructura del sistema de sanejament i proposar solucions.


Els sistemes de sanejament (EDAR) que presenten salinitat significativa o elevada, acaben aportant-la al medi receptor amb les corresponents conseqüències negatives en la qualitat de les aigües superficials i/o subterrànies i els seus respectius ecosistemes o sobre la qualitat de les aigües marines litorals i els seus ecosistemes.

Les aigües residuals depurades, però amb salinitat elevada, condicionen els nous possibles usos (reutilització, abastament públic…).


A continuació donem a conèixer la metodologia i els primers resultats de l’estudi pilot que s’està realitzant en 18 sistemes de sanejament (en els que encara s’està treballant).

Els 18 sistemes de sanejament tenen valors mitjos de conductivitat per sobre de 3000 microS/cm (a 25 ºC) i formen part d’un grup de 34 sistemes de sanejament amb salinitat elevada.

Es tracta de sistemes de sanejament que tenen demandes de reutilització (i en els que ja existeix alguna concessió). Aquests sistemes de sanejament estan situats tant a la façana litoral com a l’interior del país.


Existeixen dos tipus cabdals de fonts de la salinitat:

• l’activitat industrial

• les aigües marines litorals (directa o indirectament)

Cal afegir la salinitat de les aigües de proveïment o abastament públic(superficials o subterrànies), doncs en algunes ocasions no es menyspreable.

El bombament d’aigües subterrànies, més o menys salinitzades per intrusió marina o salina en aqüífers costaners, per a l’abastament, reg o altres usos (que acaben incorporant-se a les aigües residuals) pot tenir una forta influència en la salinització de les aigües residuals.


Els sistemes que tenen la indústria com a font de salinitat són: La Garriga, Igualada, Montornès del Vallés, Sant Feliu del Llobregat, Taradell, Terrassa i Vilanova del Vallés.

Els que tenen la influència directa o indirecta d’aigües marines són: L’Ampolla, Blanes, Calafell, Cambrils, Empuriabrava, Gavà-Viladecans, Pals, Roses, Sant Pere de Ribes-Sitges, Torredembarra i Torroella de Montgrí.


d'EbreTerra Alta

Baix Ebre

Montsià

Ribera

Segrià

Alt Empordà

d'Urgell

Garraf

Alt Camp

CampBaix

Priorat

Garrigues

Barberà

Urgell

de

PenedèsBaix

Tarragonès

Conca

Alt Penedès

Anoia

Barcelonès

OccidentalVallès

LlobregatBaix

Maresme

Cerdanya

Berguedà

Pallars Sobirà

Pallars Jussà

Noguera

Pla

RibagorçàAlta

Solsonès

Segarra

Alt Urgell

Val d'Aran

Bages

Osona

Ripollès

Selva

OrientalVallès

GarrotxaPla de

l'Estany

GironèsEmpordà

Baix

Situació de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals amb problemes de salinitat (i sol·licitud de reutilització).


Emmarcar l’estudi de la salinitat en els sistemes de sanejament, en un estudi de la salinitat de tot el cicle real de l’aigua, que contemplés tots els sistemes hidrològics (particularment la conca del Llobregat), i totes les situacions i activitats (la indústria,…)


Esquema metodològic per a l’estudi de la salinitat (origen industrial i origen marí: llevantades, presència d’aqüífers litorals –intrusió salina– ):

a) Dades de situació (georeferenciació i SIG)

b) Característiques dels abocaments situats aigua amunt de les EDAR

c) Font o fonts que originen la salinitat elevada

d) Dades de salinitat (conductivitat) de la infraestructura de col·lectors de sistemes de sanejament i de l’EDAR (evolució de la conductivitat i evolució d’altres paràmetres)

e) Dades d’aigües de proveïment (salinitat: mineralització, conductivitat)

f) Solucions


Solucions

• pretractaments en els abocaments industrials

• canvis en el procés industrial

• aplicació de tecnologia: osmosi inversa, electrodiàlisi…

• solucions estructurals: col·lectors de salmorres

• disseny de les infraestructures de transport (col·lectors) –interceptors de la infraestructura de col·lectors ubicats a la mateixa línia de costa (vulnerabilitat elevada)–

• aïllament rigorós de les estacions de bombament…


La metodologia té com a objectius cabdals:

• Grau de salinitat

• Delimitar amb precisió els focus i estructures afectades

• Cercar solucions pertinents als problemes analitzats


La salinitat en els sistemes de sanejament: anàlisi del problema

• Valors mitjos, mínims i màxims a les EDAR

• Evolució de la conductivitat a les EDAR

• Dades de la conductivitat mesurades en els diferents elements de la infraestructura


EDAR Torroella de Montgrí

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50G

ener

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

2002 2003

mS/

cm

Entrada Sortida mitjana mòbil (Sortida) mitjana mòbil (Entrada)

Evolució de la conductivitat a l’afluent (entrada) i l’efluent (sortida) de l’EDAR Torroella de Montgrí.


EDAR Blanes

0,000,501,001,502,002,503,003,504,004,505,00

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

2002 2003

mS/

cm

Entrada Sortida mitjana mòbil (Sortida) mitjana mòbil (Entrada)

Evolució de la conductivitat de l’afluent (entrada) i efluent (sortida) a l’EDAR Blanes.


EDAR Cambrils

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

15-10-01 15-1-02 15-4-02 15-7-02 15-10-0215-1-03 15-4-03

µS/c

m

0

1000

2000

3000

4000

5000

mg Cl -/l

Efl Conductivitat Efl Cl

Evolució de la conductivitat i els clorurs a l’efluent de l’EDAR Cambrils.


historic conductivitat

0.00

2.000.00

4.000.00

6.000.00

8.000.00

10.000.00

12.000.00

14.000.00

16.000.00

02/0

1/19

98

02/0

3/19

98

02/0

5/19

98

02/0

7/19

98

02/0

9/19

98

02/1

1/19

98

02/0

1/19

99

02/0

3/19

99

02/0

5/19

99

02/0

7/19

99

02/0

9/19

99

02/1

1/19

99

02/0

1/20

00

02/0

3/20

00

02/0

5/20

00

02/0

7/20

00

02/0

9/20

00

02/1

1/20

00

02/0

1/20

01

02/0

3/20

01

02/0

5/20

01

02/0

7/20

01

02/0

9/20

01

02/1

1/20

01

02/0

1/20

02

02/0

3/20

02

02/0

5/20

02

02/0

7/20

02

02/0

9/20

02

02/1

1/20

02

02/0

1/20

03

02/0

3/20

03

02/0

5/20

03

02/0

7/20

03

data

cond

uctiv

itat

EDAR EMPURIABRAVA


EMPRESAMitjana de

conductivitat en les inspeccions

Valor màxim de conductivitat en les

inspeccionsmicroS/cm

A 13.332 52.900

B 24.343 79.100

C 29.750 75.500

D 11.624 34.500

E 12.875 20.100

F 12.483 41.697

G 18.080 42.700

H 18.707 70.100

I 12.737 23.600

J 18788 49.000

K 14.908 33.700

L 15.567 100.000

Dades de les conductivitats dels abocaments amb valors més elevats de les indústries d’Igualada.


EDAR Igualada

9.583

10.47310.594

12.091

9.651

10.802

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

GENER'02 FEBRER'02 MARÇ'02 ABRIL'02 MAIG'02 JUNY'02

µS/c

m

Evolució de la conductivitat a l’afluent de l’EDAR Igualada l’any 2002.


EMPRESA

Mitjana de conductivitat en les inspeccions

Valor màxim de conductivitat en les inspeccions

µS/cm

A 16.929 44.200

B 29.020 54.400

C 13.471 59.680

D 10.380 34.580

E 25.000 47.300

F 10.586 13.800

Dades de conductivitat de les indústries que aboquen amb valors més elevats a l’EDAR Terrassa.


Conclusions (I)Sistemes de sanejament amb salinitat d’origen marí

La salinitat té un origen en fenòmens i situacions diverses:

• llevantades

• intrusió marina

• Bombament d’esgotament en excavacions sota el nivell saturat

• Retorns en emissaris

Característica quasi general és l’estacionalitat (elevat consum a l’estiu i baix a la tardor i hivern). Mesures de conductivitat d’un període anual.


Conclusions (II)Sistemes de sanejament amb salinitat d’origen industrial

• Reduir la salinitat dels abocaments (inferior a 3000 microS/cm)

• Millores i canvis en el procés industrial

• Procediment de descontaminació progressiva

• Tractaments terciaris a les indústries o a les EDAR

• Solucions estructurals (col·lectors de salmorres)


Agraïments• Assistències Tècniques (IDOM, ATC, INVALL, PAYMACOTAS)

• Explotadors (SEARSA) i Administracions actuants

• Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic

• Àrea Tècnica

• Àrea de Planificació

• Àrea d’Inspecció i Control (Departaments d’Explotació, d’Inspecció i d’Anàlisi i Assessorament)

25

Gràcies gener 2005

SALINITATS ELEVADES ALS SISTEMES DE SANEJAMENT D’AIGÜES...

Documents

Transcript of SALINITATS ELEVADES ALS SISTEMES DE SANEJAMENT D’AIGÜES...