SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN...

22
Dimecres 29 de març, 19.30 h Ermita de la Sang Presentació del Cicle Sagunt in Excelsis, 2017 A càrrec de Francesc Gamón, director musical Dissabte 1 d’abril, 20 h L’Auditori Joaquín Rodrigo Rèquiem de Fauré Orquestra i Cor de la Lira Saguntina Pere Molina González, director Dimarts 4 d’abril, 20 h Capella de la Residència d’Ancians Verge del Carme “Asilo” Missa Pro defunctis de T. Luis de Victoria Ensemble Gradualia Simón Andueza, director Diumenge 9 d’abril, 20 h Església del Bon Succés Rèquiem de Mozart Orquestra i Cor Ad Libitum Francesc Gamón, director Dimarts 11 d’abril, 20 h Església de “El Salvador” Officium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017

Transcript of SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN...

Page 1: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

Dimecres 29 de març, 19.30 hErmita de la Sang

Presentació del Cicle Sagunt in Excelsis, 2017

A càrrec de Francesc Gamón, director musical

Dissabte 1 d’abril, 20 hL’Auditori Joaquín Rodrigo

Rèquiem de FauréOrquestra i Cor de la Lira Saguntina

Pere Molina González, director

Dimarts 4 d’abril, 20 hCapella de la Residència d’Ancians

Verge del Carme “Asilo”Missa Pro defunctis de T. Luis de Victoria

Ensemble GradualiaSimón Andueza, director

Diumenge 9 d’abril, 20 hEsglésia del Bon Succés

Rèquiem de MozartOrquestra i Cor Ad Libitum

Francesc Gamón, director

Dimarts 11 d’abril, 20 hEsglésia de “El Salvador”

Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria

Musica Reservata

SAGUNT IN EXCELSIS

CICLE DE MÚSICA SACRAXIII EDICIÓ / 2017

Page 2: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA

L’Orquestra de la Societat Musical Lira Saguntina naix el 1986 i inicialment era una agrupació de cambra com a resultat de la incorporació, un any abans, de l’en-senyança d’instruments de corda a l’escola de música de la Societat. La tenacitat i la il·lusió d’un grup de joves músics i l’esforç de la mateixa Societat Musical Lira Sa-guntina persegueixen amb els anys una superació contínua del nivell interpretatiu i amplien la plantilla, la qual cosa permet, en afegir instruments de vents procedents del planter de la societat, una configuració com a orquestra clàssica i posteriorment com a agrupació simfònica. Quantiosos han sigut els concerts oferits en distintes ciutats de la nostra comunitat, de la resta del país i de l’estranger (Itàlia i República Txeca), gravacions per a RNE i un ampli repertori camerístic, simfònic i coral, en col·laboració amb la Coral de la Lira Saguntina i moltes altres agrupacions corals i solistes. La formació s’ha mogut entre els més variats estils i èpoques de la música, i ha interpretat música que va des de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven , Schubert fins a Strauss, Borodin, Sibelius, Rachmaninoff o Schostakovich , sense oblidar els compositors espanyols com Rodrigo, Blanquer, Asins Arbó, Turina, Serrano o Chapí. Entre els seus membres ha comptat amb excel·lents solistes de corda, vent, piano i veu. En les últimes temporades i sota la batuta del director actual, cal destacar la col·laboració dels solistes: Marta Bazantova, Raúl Arias, Omar Vilata, Mario Navarro, Enrique Cárcel, Manuel Tarazona, Felipe Belmonte, Pau Antoni, Daniel Crespo, Juan A. Gamón, Livia C. Cerdá, Anna Sowanna-Takeda, Hilario Segovia Badía, entre al-tres. Entre els directors invitats cal ressaltar Enrique García Asensio, José Solá Palmer i Yoshikazu Fukumura.

Els directors titulars han sigut: Salvador Prades Pérez (1986-1992), Juan Anto-nio Ros Navarro (1992-2009) i David Gómez Ramírez (2009-2016). Des d’octubre de 2016 es fa càrrec de l’Orquestra Pere Molina-González, director actual.

ORQUESTA LIRA SAGUNTINA

La Orquesta de la Sociedad Musical Lira Saguntina nace en 1986 siendo ini-cialmente una agrupación de cámara y como resultado de la incorporación de la enseñanza de instrumentos de cuerda, un año antes, a la escuela de música de la Sociedad. El tesón y la ilusión de un grupo de jóvenes músicos y el esfuerzo de la propia Sociedad Musical Lira Saguntina persiguen con los años una superación continua del nivel interpretativo y amplían la plantilla, lo que permite, al añadir instrumentistas de vientos procedentes de la cantera de la sociedad, una configura-ción como orquesta clásica y posteriormente como agrupación sinfónica. Cuantiosos han sido los conciertos ofrecidos en distintas ciudades de nuestra comunidad, en el resto del país y en el extranjero (Italia y República Checa), grabaciones para RNE y un amplio repertorio camerístico, sinfónico y coral, en colaboración con la Coral de la Lira Saguntina y otras muchas agrupaciones corales y solistas. La formación se ha movido entre lo más variados estilos y épocas de la música, interpretando música que va desde Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert hasta Strauss, Boro-din, Sibelius, Rachmaninoff o Schostakovich, sin olvidar los compositores españoles como Rodrigo, Blanquer, Asins Arbó, Turina, Serrano o Chapí. Entre sus miembros ha contado con excelentes solistas de cuerda, viento, piano y voz. En las últimas temporadas y bajo la batuta de su actual director, cabe destacar la colaboración de los solistas: Marta Bazantova, Raúl Arias, Omar Vilata, Mario Navarro, Enrique Cár-cel, Manuel Tarazona, Felipe Belmonte, Pau Antoni, Daniel Crespo, Juan A. Gamón, Livia C. Cerdá, Anna Sowanna-Takeda, Hilario Segovia Badía, entre otros. Entre sus directores invitados cabe resaltar a Enrique García Asensio, José Solá Palmer y Yos-hikazu Fukumura.

Sus directores titulares han sido: Salvador Prades Pérez (1986-1992), Juan Anto-nio Ros Navarro (1992-2009) y David Gómez Ramírez (2009-2016). Desde octubre de 2016 se hace cargo de la Orquesta su actual director Pere Molina-González.

Dissabte 1 d’abril, 20 horesL’Auditori Joaquín Rodrigo Rèquiem de Fauré Orquestra i Cor de la Lira SaguntinaPere Molina González, director

–1–

Page 3: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

–2–

CORAL LIRA SAGUNTINA

La Coral de la Societat Musical Lira Saguntina naix l’any 1999 amb l’objectiu d’ampliar i enriquir els àmbits de treball de la Societat en què s’inscriu. El seu reper-tori comprén des de la polifonia renaixentista fins a les grans obres simfonicocorals de la literatura clàssica i romàntica, passant per la cançó popular, la sarsuela, l’òpera i el repertori dels segles XX i XXI. Els seus integrants han compartit escenari amb agrupacions i solistes de reconegut prestigi, han actuat al Palau de la Música i a Ca-talunya amb una gira de concerts. Han sigut diversos els directors que han estat al capdavant d’aquesta Coral: Sergi Rajadell, Israel Rodríguez, Francesc Gamón i David Gómez Ramírez.

Des de novembre de 2016, Pere Molina González n’és el director, que també ho és de l’Orquestra Simfònica d’aquesta Societat Musical Lira Saguntina.

CORAL LIRA SAGUNTINA

La Coral de la Sociedad Musical Lira Saguntina nace en el año 1999 con el ob-jetivo de ampliar y enriquecer los ámbitos de trabajo de la Sociedad en la que se inscribe. Su repertorio abarca desde la polifonía renacentista hasta las grandes obras sinfónico-corales de la literatura clásica y romántica, pasando por la canción popu-lar, la zarzuela, la ópera y el repertorio de los siglos XX y XXI. Sus integrantes han compartido escenario con agrupaciones y solistas de reconocido prestigio, actuando en el Palau de la Música o en Cataluña con una gira de conciertos. Han sido varios los directores que han estado al frente de esta Coral: Sergi Rajadell, Israel Rodríguez, Francesc Gamón y David Gómez Ramírez.

Desde Noviembre de 2016 es Pere Molina González su director, que también lo es de la Orquesta Sinfónica de esta Sociedad Musical Lira Saguntina.

MARINA DÍAZ, soprano

La soprano Marina Díaz naix a Sagunt el 1995 i comença els estudis de piano a l’edat de quatre anys. El 2009 comença els estudis de flauta travessera al Conserva-tori Professional de Música Joaquín Rodrigo de Sagunt, i cursa aquesta especialitat al costat de la de cant amb la soprano Marian Torres a partir de 2012. Actualment estudia cant al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València amb la soprano Gloria Fabuel, al costat de la mestra repertorista Laïla Barnat.

Ha realitzat diferents masterclasses amb mestres de la talla d’Eugenia Dundeko-va, Ana Luisa Chova, Robert Ciesla i Ana María Sánchez.

És membre del cor de cambra Ad Libitum des de 2016.Com a soprano solista ha actuat en El Fantasma de l’Òpera, amb la Banda de la

Lira Saguntina i sota la direcció de Rafael Doménech, i en el paper de “La Música” d’Orfeu, de Monteverdi, amb l’orquestra del Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València i sota la direcció de Ramón Ramírez.

MARINA DÍAZ, soprano

La soprano Marina Díaz nace en Sagunto en 1995 y comienza sus estudios de piano a la edad de 4 años. En el 2009 empieza los estudios de flauta travesera en el Conservatorio Profesional de Música Joaquín Rodrigo de Sagunto, cursando esta es-pecialidad juntamente a la de canto, con la soprano Marian Torres, a partir del 2012. Actualmente estudia canto en el Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia con la soprano Gloria Fabuel, y junto con la maestra repertorista Laïla Barnat.

Ha realizado diferentes masterclasses con maestros de la talla de Eugenia Dun-dekova, Ana Luisa Chova, Robert Ciesla y Ana María Sánchez.

Es miembro del coro de cámara Ad Libitum desde 2016.Como soprano solista, ha actuado en “El Fantasma de la Ópera”, junto a la Ban-

da de la Lira Saguntina y bajo la dirección de Rafael Doménech, y en el papel de “La Música” de Orfeo, de Monteverdi, junto a la orquesta del Conservatorio de Música Joaquín Rodrigo de Valencia y bajo la dirección de Ramón Ramírez.

Page 4: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

JUAN CARLOS PÉREZ, baríton

Juan Carlos Pérez Piera és natural d’Aiora. Va començar a l’edat de sis anys els estudis de música i tingué com a professor de solfeig i guitarra el Sr. Valeriano Hernández. Posteriorment va entrar a formar part de l’escola de la Sociedad Musical Ayorense, on continuà els estudis musicals i entrà a formar part de la seua banda. Durant aquest període estudià solfeig i clarinet, i va obtindre de forma lliure i oficial pel Conservatori Superior de Música de València fins a quart de solfeig i tercer de clarinet. Anys després estudià piano a l’Escola de la Sociedad Musical Ayorense.

Estudiant autodidacta en matèries de cor, cant i tècnica vocal, i ha participat en cinc cursos de direcció i tècnica coral amb Josep R. Gil Tárrega i Juan Luis Martínez, promoguts per la Federació de Cors de València. Ha participat en cursos de direc-ció coral de la Federació de Cors de Navarra, amb el Sr. Igor Ijurra com a director, i a Madrid, amb el mestre Stephen Claybury (director del cor de la Catedral de Cambridge).

Actualment estudia 5è curs de Cant Professional i Clarinet al Conservatori Pro-fessional de Música d’Almansa. Dirigeix la coral Vicente Martín i Soler d’Aiora des de l’any 1992, el cor de la Sociedad Musical San Blas de Teresa de Cofrents des de 2015 i ha dirigit l’Agrupació Coral de Loriguilla des de 2008 a 2012. Actualment també col·labora amb el cor Alonso Lobo de Conca.

JUAN CARLOS PÉREZ, barítono

Juan Carlos Pérez Piera es natural de Ayora. Comenzó a la edad de seis años sus estudios de música teniendo a D. Valeriano Hernández como profesor de solfeo y guitarra. Posteriormente entró a formar parte de la escuela de la Sociedad Musical Ayorense, siguiendo sus estudios musicales y entrando a formar parte de su banda. Durante este periodo estudia solfeo y clarinete, obteniendo de forma libre y oficial por el Conservatorio Superior de Música de Valencia hasta cuarto de solfeo y ter-cero de clarinete. Años después estudia piano en la Escuela de la Sociedad Musical Ayorense.

Estudiante autodidacta en materias de coro, canto y técnica vocal, ha participa-do en cinco cursos de dirección y técnica coral con Josep R. Gil Tárrega y Juan Luis Martínez, promovidos por la Federación de Coros de Valencia. Ha participado en cursos de Dirección coral de la Federación de Coros de Navarra, con D. Igor Ijurra como director, y en Madrid con el maestro Stephen Claybury (director del coro de la Catedral de Cambridge).

Actualmente estudia 5o curso de Canto Profesional y Clarinete en el Conserva-torio Profesional de Música de Almansa. Dirige la coral Vicente Martín i Soler, de Ayora, desde el año 1992, el coro de la Sociedad Musical San Blas, de Teresa de Cofrentes, desde 2015 y ha dirigido a la Agrupación Coral de Loriguilla desde 2008 al 2012. Actualmente también colabora con el coro Alonso Lobo de Cuenca.

–3–

Page 5: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

–4–

PERE MOLINA-GONZÁLEZ, directorNatural de Dénia, titulat als Conservatoris Superiors de Música Salvador Seguí

de Castelló i Joaquín Rodrigo de València en les especialitats de Trombó, Bombardí i Pedagogia, en el qual paral·lelament es gradua en Direcció d’Orquestra a la Royal School of Sherbone de Londres. El 2014 es trasllada a París per a estudiar a l’Esco-la Superior de Direcció d’Orquestra amb el prestigiós director i professor George Pehlivanian.

Destaca la participació en nombrosos concursos internacionals d’interpretació, en què destaquen els premis en: edició 2001-2002 del TIM “Torneo Internazionale Di Musica”, on obtingué el diploma “Attestato Di Merito”, Concurs Internacional d’Alacant Ravel-Granados, on obtingué el primer premi. Premi de la Batuta del mèrit Guillermo Tomás Bounfartigue lliurat pel ministeri de la ciutat de l’Havana (Cuba) amb l’Orquestra i Banda Nacional de Cuba.

La seua batuta ha obtingut diferents premis com: Primer Premi en el Certa-men Nacional de Bandes de Música Ciutat de Múrcia edició XVI el 2006 en la PRI-MERA SECCIÓ; Primer Premi en el Concurs Internacional de Direcció “Ciutat de Sant Mateu” de Castelló de 2007; Primer Premi en el Certamen de Colles Ciutat d’Altea 2008; Segon Premi en el Certamen de la Diputació Provincial de Bandes de la Diputació de València en la SECCIÓ ESPECIAL.

Ha sigut director titular de l’Orquestra de Vents de la Marina Alta 2000-2004, Banda Juvenil de l’Agrupació Artística Musical de Dénia i subdirector de la Banda Simfònica 2002-2004, Banda Músico-Municipal de Benitatxell 2004-2006, Banda Sim-fònica de l’Ateneu Musical de la Vila Joiosa (Alacant) 2003-2007, Banda Unió Musical de Llutxent 2007-2009, Banda Simfònica de la SEM Santa Cecília de l’Olleria 2007-2012, Cor de la Societat Musical Santa Cecília de l’Olleria 2008-2012, Banda Simfòni-ca de l’Ateneu Musical d’Albalat de la Ribera 2013-2015.

És membre de l’Associació Nacional de Directors de Banda i membre de l’Asso-ciació Nacional de Directors d’Orquestra AESDO.

Actualment estudia el post grau de direcció a Madrid sota la tutela de George Pehlivanian i Borja Quintas.

Des de 2011 és director titular i artístic de l’Orquestra de Cambra de València, director musical resident del Teatre Serrano de Gandia (València), professor de l’es-pecialitat Trombó, Bombardí, Tuba i Llenguatge Musical al Centre Professional de Música Aulameda-Adlibitum de València.

PERE MOLINA GONZÁLEZ, director Natural de Dénia, titulado en los Conservatorios Superiores de Música Salvador

Seguí de Castellón y Joaquín Rodrigo de Valencia en las especialidades de Trom-bón, Bombardino y Pedagogía, en el que paralelamente se gradúa en Dirección de Orquesta en la Royal School of Sherbone de Londres. En 2014 se traslada a París para estudiar en la Escuela Superior de Dirección de Orquesta con el prestigioso director y profesor George Pehlivanian.

Destaca la participación en numerosos concursos internacionales de interpreta-ción destacando los premios en: Edición 2001-2002 del TIM “Torneo Internazionale Di Musica” obteniendo el Diploma “Attestato Di Merito”, Concurso Internacional de Alicante Ravel-Granados obteniendo el 1er Premio. Premio de la Batuta del mérito Guillermo Tomás Bounfartigue entregado por el ministerio de la ciudad de la Haba-na Cuba junto a la Orquesta y Banda Nacional de Cuba.

Su batuta ha obtenido diferentes premios como: 1er Premio en el Certamen Nacional de Bandas de Música Ciudad de Murcia edición XVI en el 2006 en la PRI-MERA SECCIÓN, 1er Premio en el Concurso Internacional de Dirección “Ciudad de Sant Mateu” de Castellón del 2007, 1er Premio en el Certamen de Colles Ciudad de Altea 2008, 2o Premio en el Certamen de la Diputación Provincial de Bandas de la Diputación de Valencia en la SECCIÓN ESPECIAL.

Ha sido Director Titular de la Orquesta de Vientos de la Marina Alta 2000-2004, Banda Juvenil de la Agrupació Artística Musical de Dénia y subdirector de la Banda Sinfónica 2002-2004, Banda Músico-Municipal de Benitatxell 2004-2006, Ban-da Sinfónica del Ateneo Musical de Villajoiosa (Alicante) 2003-2007, Banda Unió Musical de Llutxent 2007-2009, Banda Sinfónica de la SEM Sta. Cecília de l’Olleria 2007-2012, Coro de la Sociedad Musical Sta. Cecília de l’Olleria 2008-2012, Banda Sinfónica del Ateneu Musical de Albalat de la Ribera 2013-2015.

Es miembro de la Asociación Nacional de Directores de Banda y miembro de la Asociación Nacional de Directores de Orquesta AESDO.

Actualmente estudia el post grado de dirección en Madrid bajo la Tutela de George Pehlivanian y Borja Quintas.

Desde 2011 es Director Titular y Artístico de la Orquesta de Cámara de Valencia, Director Musical residente del Teatro Serrano de Gandía (Valencia), Profesor de la especialidad Trombón, Bombardino, Tuba y Lenguaje Musical en el Centro Profesio-nal de Música Aulameda-Adlibitum de Valencia.

Page 6: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

NOTES AL PROGRAMA

La seua Missa de Rèquiem va ser composta per a solista, cor i orquestra corresponent a l’op. 48. La va acabar el 1887, entre la mort de son pare, succeïda el 1885, i la de sa mare, el 1887. La va triar per a ser interpretada en el seu propi funeral el 1924. L’estrena a Londres va tindre lloc el 1936, dirigit per la seua alumna Nadia Boulanger, qui va repetir l’obra dos anys més tard. A partir de llavors aquest Rèquiem ha tingut àmplia audició tant a França com a la resta dels països, de mane-ra que s’ha registrat diverses vegades en disc.

Les diferents parts de l’obra són: Introito i Kyrie, Offertorio, Sanctus, Pie Jesu, Agnus Dei, Libera me, e In paradisum. S’ometen el Gradual, Tracto, Glo-ria i Credo. El Benedictus és reemplaçat pel Pie Jesu, text independent que canta, en una frase excelsa, la soprano solista. A part dels cinc moviments de la Missa, Fauré en pren dos de l’ofici de difunts: Libera me i l’antífona In paradisum. No és una obra litúrgica en sentit estricte, ja que alguns dels textos van ser modificats. Fauré ofereix una obra de maduresa de la qual emana pau i recolliment, sempre al voltant de la idea del repòs etern. No hi ha cap agitació en el discurs meditatiu de la músi-ca, ja que centra la seua fe i confiança en l’esperança futura.

Fauré utilitza una orquestra de grans proporcions a la qual afegeix l’orgue. La treballa destacant el colorit i la individualitat tímbrica. El llenguatge utilitzat és auster tot i que variat d’imaginació sense que per això abuse de la concepció dramàtica del text. Així ens mostra la seua exquisida sensibilitat i una finor poètica més que una gran personalitat. Gabriel Fauré, amb el seu inefable sentit melòdic, equilibri formal i tècnica d’artesà, va compondre una pàgina veritablement bella i característicament francesa.

MOLINA GONZÁLEZValència, 17 de febrer de 2017

NOTAS AL PROGRAMA

Su Misa de Réquiem fue compuesta para solista, coro y orquesta correspon-diente al op. 48. La terminó en 1887, entre la muerte de su padre, acaecida en 1885 y de la de su madre, en 1887. La escogió para ser interpretada en su propio funeral en 1924. El estreno en Londres tuvo lugar en 1936, dirigido por su alumna Nadia Boulanger quien repitió la obra dos años más tarde. A partir de entonces este «Ré-quiem» ha tenido amplia audición tanto en Francia como en el resto de los países, habiéndose registrado varias veces en disco.

Las diferentes partes de la obra son: Introito y Kyrie, Offertorio, Sanctus, Pie Jesu, Agnus Dei, Libera me, e In paradisum. Se omiten el Gradual, Trac-to, Gloria y Credo. El Benedictus es reemplazado por el Pie Jesu, texto independiente que canta, en una frase excelsa la soprano solista. A parte de los cinco movimientos de la Misa, Fauré toma dos del oficio de difuntos: Libera me y la antífona In paradi-sum. No es una obra litúrgica en sentido estricto, ya que varios de los textos fueron modificados. Fauré ofrece una obra de madurez de la que emana paz y recogimien-to, siempre en torno a la idea del descanso eterno. No hay agitación alguna en el discurso meditativo de la música centrando su fe y confianza en la esperanza futura.

Fauré emplea una orquesta de grandes proporciones a la que añade el órgano. La trabaja destacando el colorido y la individualidad tímbrica. El lenguaje utilizado es austero aunque variado de imaginación sin que por ello abuse de la concepción dramática del texto. Así nos muestra su exquisita sensibilidad y una finura poética más que una gran personalidad. Gabriel Fauré con su inefable sentido melódico, equilibrio formal y técnica de artesano, compuso una página verdaderamente her-mosa y característicamente francesa.

MOLINA GONZÁLEZValencia 17 de Febrero 2017

–5–

Page 7: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

PROGRAMA

Gabriel Fauré (Pamiers, 1845 - París, 1924)

Pavana Op. 50 (1877) (c.a. 8’)

Rèquiem Op. 48 (1877) (c.a. 40’)

Introït et Kyrie

Offertoire

Sanctus

Pie Jesu

Agnus Dei

Libera me

In Paradisum

COR I ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA

Marina Díaz Pérez, soprano

Juan Carlos Pérez Piera, baríton

Pere Molina González, director

[Concert núm. 267 – Any XXXI / 5è de la temporada 2016-2017]

–6–

Page 8: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

Dimarts 4 d’abril, 20 horesCapella de la Residència d’Ancians Verge del Carme “Asilo” Missa Pro defunctis de T. Luis de VictoriaEnsemble GradualiaSimón Andueza, director

GRADUALIA

Creat i dirigit per Simón Andueza, Gradualia és un grup vocal de cambra de-dicat a l’estudi i interpretació de la música antiga. Els seus components gaudeixen d’una sòlida experiència en el camp de les músiques històriques.

Juntament amb la cerca d’una òptima qualitat interpretativa, el seu objectiu pri-mordial és transmetre a l’espectador la immensitat emocional que engloba aquest repertori, invitant-lo a entendre’l i a disfrutar-lo.

Actuen amb gran èxit per tot Espanya, a Madrid, Castella i Lleó, Canàries, Extremadura …

Els propers projectes inclouen obres d’autors com ara Victoria, Cardoso, Byrd, Guerrero, Navarro, Lobo, Werrecore, a Sagunt, Còrdova o Madrid.

Presentaren el CD Los 12 músicos de Iriarte, amb obres de Victoria, Guerrero, Morales, García Velcaire o Pérez Roldán, entre altres.

Recentment ha creat el seu propi projecte pedagògic, Gradualia Academy, que permet a joves músics aprofundir en la música antiga.

GRADUALIA

Creado y dirigido por Simón Andueza, Gradualia es un grupo vocal de cámara dedicado al estudio e interpretación de la Música Antigua. Sus componentes gozan de una sólida experiencia en el campo de las músicas históricas.

Junto con la búsqueda de una óptima calidad interpretativa, su objetivo primor-dial es transmitir al espectador la inmensidad emocional que encierra este repertorio, invitándolo a entenderlo y a disfrutarlo.

Actúan con gran éxito por toda España, en Madrid, Castilla y León, Canarias, Extremadura…

Sus próximos proyectos incluyen obras de autores como Victoria, Cardoso, Byrd, Guerrero, Navarro, Lobo, Werrecore, en Sagunto, Córdoba o Madrid.

Presentaron su CD Los 12 Músicos de Iriarte, con obras de Victoria, Guerrero, Morales, García Velcaire o Pérez Roldán, entre otros.

Recientemente ha creado su propio proyecto pedagógico, Gradualia Academy, que permite a jóvenes músicos profundizar en la Música Antigua.

–7–

Page 9: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

NOTES AL PROGRAMA

Gradualia proposa redescobrir una de les obres més belles, però també més desconegudes de Tomás Luis de Victoria (1548-1611): el Rèquiem a quatre veus (1583). Representarà un autèntic descobriment per al gran públic, ja que va ser eclipsada durant anys per la Missa per a Difunts que va escriure el 1605, a sis veus, i una de les seues obres mestres.

A falta d’una autèntica celebració religiosa, aquest concert contextualitza el Rè-quiem en el seu vertader significat: una oració que per als creients comporta accep-tar el terrible dolor que representa la mort perquè és només el primer pas per a la vida eterna.

Abans de la missa s’ofereixen tres peces, a manera de preàmbul, dues de Victo-ria i una de Morales, que posen de manifest el terrible dolor davant d’aquests funes-tos fets, preparats per l’ànim del primer motet, que exalça les recompenses eternes de ser creient.

El programa continua amb la Missa de Rèquiem pròpiament dita, que representa la celebració dolguda de la mort, ja que l’ànima es troba fora de la vida terrenal. Aquesta preciosa missa simbolitza aquest dolor amb una aparent simplicitat per la seua escriptura a quatre veus, però realment és d’una gran complexitat compositiva per la quantitat de recursos expressius que conté. En el moment de la comunió so-narà, a més, el místic Ave verum Corpus de William Byrd.

El concert conclou, a tall de missatge, amb tres magnífics motets de Victoria, que mostren l’alegria del Regne Celestial en tota la seua esplendor. Aquest goig etern és el que tot bon creient gaudirà després del seu efímer pas per la terra.

Tota aquesta sublim música farà que els oients es troben elevats en un altre món ple de pau per a les seues ànimes.

Simón Andueza

NOTAS AL PROGRAMA

Gradualia propone redescubrir una de las obras más bellas, pero también más desconocidas de Tomás Luis de Victoria (1548-1611): su Réquiem a cuatro voces (1583). Supondrá un auténtico descubrimiento para el gran público, ya que fue eclip-sada durante años por la Misa para Difuntos que escribió en 1605, a seis voces y una de sus obras maestras.

A falta de una auténtica celebración religiosa, este concierto contextualiza el Réquiem en su verdadero significado: una oración que para los creyentes supone aceptar el terrible dolor que supone la muerte porque es solo el primer paso para la vida eterna.

Antes de la misa se ofrecen tres piezas, a modo de preámbulo, dos de Victoria y una de Morales que ponen de manifiesto el terrible dolor ante estos funestos hechos, preparados por el ánimo del primer motete, que ensalza las recompensas eternas de ser creyente.

El programa continúa con la Misa de Réquiem propiamente dicha, que supone la celebración doliente de la muerte, ya que el alma se encuentra fuera de la vida terrenal. Esta preciosa misa simboliza este dolor con una aparente simplicidad por su escritura a cuatro voces, pero realmente es de una gran complejidad compositiva por la cantidad de recursos expresivos que contiene. En el momento de la comunión sonará, además, el místico Ave verum Corpus de William Byrd.

El concierto concluye, a modo de moraleja, con tres magníficos motetes de Victo-ria que muestran la alegría del Reino Celestial en todo su esplendor. Este regocijo eter-no es lo que todo buen creyente disfrutará después de su efímero paso por la tierra.

Toda esta sublime música hará que los oyentes se encuentren elevados en otro mundo lleno de paz para sus almas.

Simón Andueza

–8–

Page 10: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

–9–

PROGRAMA

Tomás Luis de Victoria (1548-1611)

RÈQUIEM a 4

Preámbulo

- Estote fortes in bello Tomás Luis de Victoria (1548-1611)

- Inter vestibulum Cristóbal de Morales (1500-1553)

- Caligaverunt oculi mei Tomás Luis de Victoria

Rèquiem a quatre veus (Missa pro defunctis, 1583)

Tomás Luis de Victoria

- Introitus: Requiem aeternam

- Kyrie

- Graduale: Requiem aeternam

- Offertorium: Domine Iesu Christe

- Sanctus

- Agnus Dei

- Ave Verum William Byrd (1543-1623)

- Communio: Lux aeterna

El Reino Celestial

- Hic vir despiciens mundum Tomás Luis de Victoria

- Gaudent in coelis Tomás Luis de Victoria

- O quam gloriosum est regnum Tomás Luis de Victoria

GRADUALIA

Delia Agúndez, soprano

Ana Cristina Marco, alt

Diego Blázquez, tenor

Simón Andueza, baríton i direcció

Page 11: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

Diumenge 9 d’abril, 20 horesEsglésia del Bon SuccésRèquiem de MozartOrquestra i Cor Ad LibitumFrancesc Gamón, director

COR DE CAMBRA AD LIBITUM DE L’ESCOLA CORALDE QUART DE POBLET

El Cor de Cambra Ad Libitum s’ha posicionat en els últims anys com una de les agrupacions corals valencianes amb més projecció, com avalen els nombrosos guardons aconseguits en les competicions nacionals més importants.

L’Escola Coral de Quart de Poblet és un ampli projecte pedagògic què s’ocupa de la formació en el cant coral des de la primerenca edat dels quatre anys. Actual-ment la formen més de 350 xiquets, joves i adults, dividits en set grups corals. Des que iniciara l’activitat el 1983 ha oferit més de 950 concerts, i ha fet nombroses gires internacionals per Europa i Sud-amèrica. Ha interpretat un ampli repertori i col·labora freqüentment amb el Palau de les Arts Reina Sofia de València, on ha es-tat sota la batuta d’alguns dels més grans directors de l’actualitat, com Lorin Maazel o Ricardo Chailly.

Ad Libitum és el cor de cambra de l’Escola Coral, integrat per joves amb una sòlida formació musical i vocal. Ha interpretat El Messies d’Händel en versió ín-tegra en diverses ocasions, així com altres grans obres com ara La Passió segons Sant Mateu de Bach, Vesperae solennes de Confessore de Mozart i el Magnificat de Rutter. Va debutar com a cor d’òpera a La flauta màgica i ha oferit concerts en importants auditoris i en espais històrics, com ara el castell de Manzanares El Real (Madrid) o la basílica de Santa Maria del Popolo de Roma (Itàlia). Ha sigut guanya-dor de nombrosos premis, d’entre els quals destaquen el primer premi, el premi del públic i el premi especial FIRACOR en el Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina (2015), el segon premi en el Certamen Nacional de Corals Antonio José de Burgos (2015), el segon premi «Lira Marina de Plata» en el Certamen de la Cançó Marinera de San Vicente de la Barquera (2014 i 2016) i la menció d’honor al Certamen Internacional d’Havaneres i Polifonia de Torrevella (2016).

COR DE CAMBRA AD LIBITUM DE L’ESCOLA CORALDE QUART DE POBLET

El Coro de Cámara Ad Libitum se ha posicionado en los últimos años como una de las agrupaciones corales valencianas con mayor proyección, como avalan los numerosos galardones obtenidos en las competiciones nacionales más importantes.

La Escola Coral de Quart de Poblet es un amplio proyecto pedagógico que se ocupa de la formación en el canto coral desde la temprana edad de los cuatro años. Actualmente la forman más de 350 niños, jóvenes y adultos divididos en sie-te grupos corales. Desde que iniciara su actividad en 1983 ha ofrecido más de 950 conciertos y ha realizado numerosas giras internacionales por Europa y Sudamérica. Ha interpretado un amplio repertorio y colabora frecuentemente con el Palau de les Arts Reina Sofía de Valencia, donde ha estado bajo la batuta de algunos de los más grandes directores de la actualidad, como Lorin Maazel o Ricardo Chailly.

Ad Libitum es el coro de cámara de la Escola Coral, integrado por jóvenes con una sólida formación musical y vocal. Ha interpretado El Mesías de Händel en ver-sión íntegra en diversas ocasiones, así como otras grandes obras como La Pasión según San Mateo de Bach, Vesperae solennes de Confessore de Mozart y el Magnificat de Rutter. Debutó como coro de ópera en La Flauta Mágica y ha ofrecido conciertos en importantes auditorios y en espacios históricos, como el Castillo de Manzanares El Real (Madrid) o la basílica de Santa Maria del Popolo de Roma (Italia). Ha sido ganador de numerosos premios, entre los que destacan el primer premio, el premio del público y el premio especial FIRACOR en el Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina (2015), el segundo premio en el Certamen Nacional de Corales Anto-nio José de Burgos (2015), el segundo premio «Lira Marina de Plata» en el Certamen de la Canción Marinera de San Vicente de la Barquera (2014 y 2016) y la mención de honor en el Certamen Internacional de Habaneras y Polifonía de Torrevieja (2016).

www.escolacoral.com

–10–

Page 12: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

CARMINA SÁNCHEZ, soprano

Natural de Quart de Poblet, va iniciar la seua formació musical a l’Escola Coral, on va integrar els cors infantils Cavatina, Gallarda, Virelai i, des del 2009, és part del Cor de Cambra Ad Libitum. Actualment finalitza els estudis de cant al Conservatori Superior de Música de València, amb Ofelia Sala. Ha treballat amb mestres de re-ferència a nombroses masterclasses i cursos de perfeccionament, com ara Mariola Cantarero, Carlos Mena, Ana Luisa Chova, Enedina Lloris, Elena de la Merced i Isabel Rey. A més, poseeix estudis de flauta travessera i és graduada en Magisteri d’Educa-ció Primària per la Universitat de València.

L’any 2013 fou seleccionada com a solista i integrant de La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall. Intervé com a solista al Palau de la Música i al Palau de les Arts de València, interpretant obres com la Missa de Santa Cecília de Gounod, Vesperae Solennes de Confessore de Mozart o la Passió segons Sant Mateu de Bach. Al terreny operístic ha afrontat The Fairy Queen (Juno), Il Signor Bruschi-no (Sophia), Don Giovanni (Zerlina), Le nozze di Figaro (Barbarina), The Rape of Lucretia (Lucia), Die Zauberflöte (Papagena), Theodora (Theodora) i Una cosa rara (Ghitta). Recentment ha cantat al Teatre Calderón de Valladolid i ha fet una gira com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Bankia, actuant a l’Auditori de Saragossa i al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

CARMINA SÁNCHEZ, soprano

Natural de Quart de Poblet, inició su formación musical en la Escola Coral, en la que integró los coros infantiles Cavatina, Gallarda, Virelai y, desde 2009, forma parte del Coro de Cámara Ad Libitum. Actualmente finaliza los estudios de canto en el Conservatorio Superior de Música de Valencia, con Ofelia Sala. Ha trabajado con maestros de referencia en numerosas masterclasses y cursos de perfeccionamiento, como Mariola Cantarero, Carlos Mena, Ana Luisa Chova, Enedina Lloris, Elena de la Merced e Isabel Rey. Además, posee estudios de flauta travesera y es graduada en Magisterio de Educación Primaria por la Universidad de Valencia.

En 2013 es seleccionada como solista e integrante de La Capella Reial de Cata-lunya, dirigida por Jordi Savall. Interviene como solista en el Palau de la Música y en el Palau de les Arts de Valencia, interpretando obras como la Misa de Santa Cecilia de Gounod, Vesperae Solennes de Confessore de Mozart o la Pasión según San Ma-teo de Bach. En el terreno operístico ha afrontado The Fairy Queen (Juno), Il Signor Bruschino (Sophia), Don Giovanni (Zerlina), Le nozze di Figaro (Barbarina), The Rape of Lucretia (Lucia), Die Zauberflöte (Papagena), Theodora (Theodora) y Una cosa rara (Ghitta). Recientemente ha cantado en el Teatro Calderón de Valladolid y ha hecho una gira como solista con la Orquesta Sinfónica de Bankia, actuando en el Auditorio de Zaragoza y en el Palau de la Música Catalana de Barcelona.

MYRIAN ARNOUK, contralt

Naix a Albacete, on inicia els seus estudis de piano i flauta als cinc anys i, posteriorment, de cant. És titulada superior en aquesta especialitat pel Conservatori Superior de Música de València, on va estudiar amb Ana Luisa Chova, Husan Park i Carles Budó, graduant-se amb les més altes qualificacions. Ha rebut classes magis-trals de José López Ferrero, David Menéndez, David Mason, Candelaria Fernández i Carlos Chausson. S’ha format, també, en cant medieval amb Maria Jonas i en cant gregorià amb Paloma Gutiérrez. Ha sigut guardonada amb el primer premi i el premi del públic al 57é Certamen Internacional d’Havaneres i Polifonia de Torrevieja, en la modalitat de Cantant Solista.

Ha actuat en produccions d’òpera i sarsuela amb companyies teatrals en diver-sos punts de la geografia espanyola i col·labora freqüentment amb distints grups de música antiga, com ara Capella de Ministrers (Carles Magraner), Victoria Musicae (Josep Ramon Gil-Tàrrega), Amystis (José Duce), L’Arcàdia (Francesc Gamón) o Estil Concertant (Juan Luis Martínez). Al camp de l’oratori ha cantat com a solista un am-plíssim repertori, d’entre el qual destaquen El Messies i Joshua d’Händel, l’Oratori de Nadal, la Passió segons Sant Joan, la Missa en si menor i el Magnificat de Bach, la Missa de la Coronació i el Rèquiem de Mozart, etc.

És diplomada en Infermeria i en l’actualitat completa la licenciatura en Antropo-logia Social i Cultural en la UNED.

–11–

Page 13: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

MYRIAN ARNOUK, contralto

Nace en Albacete, donde inicia sus estudios de piano y flauta a los cinco años y, posteriormente, de canto. Es titulada superior en esta especialidad por el Conser-vatorio Superior de Música de Valencia, donde estudió con Ana Luisa Chova, Husan Park y Carles Budó, graduándose con las más altas calificaciones. Ha recibido clases magistrales de José López Ferrero, David Menéndez, David Mason, Candelaria Fer-nández y Carlos Chausson. Se ha formado, también, en canto medieval con Maria Jonas y en canto gregoriano con Paloma Gutiérrez. Ha sido galardonada con el primer premio y premio del público en 57º Certamen Internacional de Habaneras y Polifonía de Torrevieja, en la modalidad de Cantante Solista.

Ha actuado en producciones de ópera y zarzuela con compañías teatrales en diversos puntos de la geografía española y colabora frecuentemente con distintos grupos de música antigua, como Capella de Ministrers (Carles Magraner), Victoria Musicae (Josep Ramon Gil-Tàrrega), Amystis (José Duce), L’Arcàdia (Francesc Ga-món) o Estil Concertant (Juan Luis Martínez). En el campo del oratorio ha cantado como solista un amplísimo repertorio, de entre el que destacan El Mesías y Joshua de Händel, el Oratorio de Navidad, la Pasión según San Juan, la Misa en si menor y el Magnificat de Bach, la Misa de la Coronación y el Réquiem de Mozart, etc.

Es diplomada en Enfermería y en la actualidad completa la licenciatura en An-tropología Social y Cultural en la UNED.

JESÚS ÁLVAREZ, tenor

Membre la temporada 2011-2012 del Centre de Perfeccionament Plácido Do-mingo al Palau de les Arts de València, on ha participat en diverses produccions, treballant amb Plácido Domingo, Ruggero Raimondi, Jean-Louis Grinda, Philipp Himmelmann, Omer Meir Wellber i Zubin Metha.

Ha cantat en teatres com Florida Grand Opera a Miami, el Festival de Música Antiga d’Innsbruck, Longborough Opera Festival i Iford Festival a Anglaterra, Opera North a Leeds, Gärtnerplatztheater de Munich, Semperoper de Dresden, Theâtre du Capitole de Toulouse, Teatro Campoamor d’Oviedo, Teatro Jovellanos de Gijón, Audi-tori de Barcelona, ABAO i Teatro Arriaga de Bilbao i Teatro de la Maestranza de Sevi-lla, interpretant els rols de Paolino en Il matrimonio segreto, Ernesto en Don Pasquale, Rinuccio en Gianni Schicchi, Tonio en La fille du regiment, L’amante en Amelia al ballo, Pedrillo en Die Entführung aus dem serail, Don Ottavio en Don Giovanni, Ger-nando en L’isola disabitata, treballant amb directors com Daniel Oren, Alessandro de Marchi, Ramón Tebar, Jac van Steen, Michael Brandstätter, Josep Caballé, Marzio Conti, Christian Zacharias i amb directors d’escena como Renaud Doucet, Christopher Alden, Brigitte Fassbaender, Curro Carreres i Emilio Sagi. Ha gravat La nit del mort de Grana-dos a l’Auditori de Barcelona junt amb l’Orquestra de Barcelona (OBC), dirigida per Pablo González, per a NAXOS. Recentment, ha participat como a Calaf de Turandot a la pel·lícula MISIÓN IMPOSIBLE 5 amb Tom Cruise i Christopher McQuarrie.

JESÚS ÁLVAREZ, tenor

Miembro en la temporada 2011-2012 del Centro de Perfeccionamiento Plácido Domingo en el Palau de les Arts de Valencia, donde ha participado en diversas pro-ducciones, trabajando con Plácido Domingo, Ruggero Raimondi, Jean-Louis Grinda, Philipp Himmelmann, Omer Meir Wellber y Zubin Metha.

Ha cantado en teatros como Florida Grand Opera en Miami, el Festival de Mú-sica Antigua de Innsbruck, Longborough Opera Festival e Iford Festival en Inglate-rra, Opera North en Leeds, Gärtnerplatztheater de Munich, Semperoper de Dresden, Theâtre du Capitole de Toulouse, Teatro Campoamor de Oviedo, Teatro Jovellanos de Gijón, Auditorio de Barcelona, ABAO y Teatro Arriaga de Bilbao y Teatro de la Maestranza de Sevilla, interpretando los roles de Paolino en Il matrimonio segreto, Ernesto en Don Pasquale, Rinuccio en Gianni Schicchi, Tonio en La fille du regi-ment, L’amante en Amelia al ballo, Pedrillo en Die Entführung aus dem serail, Don Ottavio en Don Giovanni, Gernando en L’isola disabitata, trabajando con directores como Daniel Oren, Alessandro de Marchi, Ramón Tebar, Jac van Steen, Michael Brandstätter, Josep Caballé, Marzio Conti, Christian Zacharias y con directores de escena como Renaud Doucet, Christopher Alden, Brigitte Fassbaender, Curro Ca-rreres y Emilio Sagi. Ha grabado La nit del mort de Granados en el Auditorio de Barcelona junto con la Orquesta de Barcelona (OBC), dirigida por Pablo González, para NAXOS. Recientemente, ha participado como Calaf de Turandot en la película MISIÓN IMPOSIBLE 5 con Tom Cruise y Christopher McQuarrie.

–12–

Page 14: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

MIGUEL ÁNGEL ARIZA, baix

És membre del Cor de Cambra Ad Libitum de l’Escola Coral de Quart de Poblet des de l’any 2014. Nascut a Silla, l’any 1996. Als 8 anys va ingressar a l’Escolania de la Verge dels Desemparats de València, on va iniciar la seua formació musical i va estudiar piano i violí, a més d’iniciar-se en el cant coral. Com a membre de l’Escola-nia va participar en nombrosos muntatges simfònics i operístics al Palau de la Músi-ca i al Palau de les Arts de València.

Actualment continua la seua formació com a cantant al Conservatori Superior de Música de València, amb el baríton Carlos López Galarza. Ha rebut classes magistrals de Carlos Pastor, Darrell Babidge i Marco Scavazza, entre altres. A més del Cor de Cambra Ad Libitum, també és membre de la Coral Catedralícia de València i del grup vocal Octambuli.

Com a solista ha interpretat l’Stabat Mater d’Astorga i el de Caldara, el Rèquiem de Mozart, l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns i les òperes La Serva Padrona de Pergolesi (Uberto), El Murciélago d’Strauss (Frank) i La Traviata de Verdi (Mar-qués i Baró).

MIGUEL ÁNGEL ARIZA, bajo

Es miembro del Coro de Cámara Ad Libitum de la Escola Coral de Quart de Po-blet desde el año 2014. Nacido en Silla, en el año 1996. A los 8 años ingresó en la Escolanía de la Virgen de los Desamparados de Valencia, donde inició su formación musical y estudió piano y violín, además de iniciarse en el canto coral. Como miem-bro de la Escolanía participó en numerosos montajes sinfónicos y operísticos en el Palau de la Música y el Palau de les Arts de Valencia.

Actualmente continúa su formación como cantante en el Conservatorio Superior de Música de Valencia, con el barítono Carlos López Galarza. Ha recibido clases ma-gistrales de Carlos Pastor, Darrell Babidge y Marco Scavazza, entre otros. Además del Coro de Cámara Ad Libitum, también es miembro de la Coral Catedralicia de Valen-cia y del grupo vocal Octambuli.

Como solista ha interpretado el Stabat Mater de Astorga y el de Caldara, el Ré-quiem de Mozart, el Oratorio de Noël de Camille Saint-Saëns y las óperas La Serva Padrona de Pergolesi (Uberto), El Murciélago de Strauss (Frank) y La Traviata de Verdi (Marqués y Barón).

FRANCESC GAMÓN OLMO, director

Naix a Sagunt l’any 1986. És titulat superior en direcció d’orquestra, direcció de cor i piano pel Conservatori Superior de València, on fou deixeble dels mestres Miguel Ángel Herranz, Manuel Galduf i Pilar Vañó; actualment aprofundeix en l’es-tudi de la música antiga a l’ESMuC de Barcelona. Amplia la formació en reconeguts centres, com ara l’Academia Chigiana de Siena (Itàlia) i el Berklee College of Music. Ha col·laborat amb multitud d’agrupacions, i ha oferit concerts per gran part de la geografia espanyola i també al Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Andorra.

La seua contínua formació en el camp de la direcció musical inclou nombrosos cursos de perfeccionament i classes magistrals amb professors com ara Gianluigi Gelmetti, Bruno Aprea, Enrique García Asensio, Cristóbal Soler, Omer Meir Wellber, Josep Ramon Gil-Tàrrega, Juan Luis Martínez, Eduardo Cifre, Vasco Negreiros i Mar-tin Schmidt. Ha estat al front de multitud d’agrupacions, d’entre les quals destaquen l’Orquestra de la Fundació Bulgaria Classic de Sofia, la Jove Orquestra Provincial de Màlaga, i la Banda Simfònica, l’Orquestra Simfònica i el Cor de la Unió Musical de Llíria.

El seu repertori, en constant creixement, inclou ja pàgines cèlebres de la litera-tura simfonicocoral, com ara els Rèquiem de Mozart i Fauré, l’oratori El Messies, la Missa de la Coronació, el Gloria de Vivaldi, fragments d’òperes i sarsueles, a més d’altres obres de totes les èpoques. Recentment ha debutat com a director d’òpera amb La flauta màgica. Per a especial atenció a la música antiga i l’any 2013 funda L’Arcàdia, grup especialitzat en l’estudi i la interpretació de la música anterior a 1800

–13–

Page 15: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

amb instruments i criteris històrics, del qual és director musical i artístic. Ha partici-pat com a director d’orquestra a l’enregistrament de diversos CD.

Es forma com a investigador musical de la mà dels professors Antonio Ezquerro i Luis Antonio González, i cursa el màster en música de la Universitat Politècnica de València, en què s’especialitza en l’estudi de la música antiga. Ha realitzat i publicat diversos treballs d’investigació i en l’actualitat prepara la seua tesi doctoral.

Des del seu debut com a director l’any 2005 ha sigut titular de diverses forma-cions vocals i instrumentals. Actualment està al front del Cor de Cambra Ad Libitum de l’Escola Coral de Quart de Poblet, amb el qual ha aconseguit alguns dels més prestigiosos guardons nacionals, activitat que compagina amb la docència en centres com el Conservatori Superior de Música Rafael Orozco de Còrdova i el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València.

FRANCESC GAMÓN OLMO, director

Nace en Sagunto (Valencia) en el año 1986. Es titulado superior en dirección de orquesta, dirección de coro y piano por el Conservatorio Superior de Valencia, donde fue discípulo de los maestros Miguel Ángel Herranz, Manuel Galduf y Pilar Vañó; actualmente profundiza en el estudio de la música antigua en la ESMuC de Barcelona. Amplía su formación en reconocidos centros, como la Academia Chigiana de Siena (Italia) y el Berklee College of Music. Ha colaborado con multitud de agru-paciones, ofreciendo conciertos por gran parte de la geografía española y también en Reino Unido, Alemania, Francia, Italia y Andorra.

Su continua formación en el campo de la dirección musical incluye numerosos cursos de perfeccionamiento y clases magistrales con profesores como Gianluigi Gelmetti, Bruno Aprea, Enrique García Asensio, Cristóbal Soler, Omer Meir Wellber , Josep Ramon Gil-Tàrrega, Juan Luis Martínez, Eduardo Cifre, Vasco Negreiros y Martin Schmidt. Ha estado al frente de multitud de agrupaciones, de entre las que destacan la Orquesta de la Fundación Bulgaria Classic de Sofía, la Joven Orquesta Provincial de Málaga, y la Banda Sinfónica, la Orquesta Sinfónica y el Coro de la Unió Musical de Llíria.

Su repertorio, en constante crecimiento, incluye ya páginas célebres de la litera-tura sinfónico-coral, como son los Réquiem de Mozart y Fauré, el oratorio El Mesías, la Misa de la Coronación, el Gloria de Vivaldi, fragmentos de óperas y zarzuelas, además de otras obras de todas las épocas. Recientemente ha debutado como direc-tor de ópera con La Flauta Mágica. Presta especial atención a la música antigua y en 2013 funda L’Arcàdia, un grupo especializado en el estudio y la interpretación de la música anterior a 1800 con instrumentos y criterios históricos, del que es director musical y artístico. Ha participado como director de orquesta en la grabación de diversos CDs.

Se forma como investigador musical de la mano de los profesores Antonio Ez-querro y Luis Antonio González cursando el máster en música de la Universidad Politécnica de Valencia, especializándose en el estudio de la música antigua. Ha realizado y publicado diversos trabajos de investigación y en la actualidad prepara su tesis doctoral.

Desde su debut como director en el año 2005 ha sido titular de diversas forma-ciones vocales e instrumentales. Actualmente está al frente del Coro de Cámara Ad Libitum de la Escola Coral de Quart de Poblet, con quien ha conseguido algunos de los más prestigiosos galardones nacionales, actividad que compagina con la docen-cia en centros como el Conservatorio Superior de Música Rafael Orozco de Córdoba y el Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia.

www.francescgamon.com

–14–

Page 16: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

–15–

NOTES AL PROGRAMAA primers de juliol de 1791, Mozart (1756-1791) –fent una pausa en la composició de

La Flauta Màgica– va anar a Baden per portar a Viena la seua dona Constança, la qual rebia banys en aquesta ciutat per alleugerar la seua malaltia. Esperaven el seu últim fill, Franz Xa-ver Wolfgang (1791-1844), el qual naixeria només arribar a Viena. Fou just eixos dies quan el compositor va rebre el misteriós encàrrec. Un emissari desconegut li entregà una carta sense firma a la qual se li encarregava una missa de difunts i es fixaven uns terminis de temps. Mo-zart, després de consultar amb la seua dona i expressar-li el seu desig d’enfrontar-se a aquest gènere, acceptà. Contestà al desconegut que compondria el Rèquiem a canvi d’una determina-da quantitat, que no podia fixar la data exacta de finalització i que volia conèixer les senyes de qui emetia l’encàrrec. Poc després tornà a aparèixer l’emissari, el qual no solament portava la retribució sol·licitada, si no també la promesa d’un considerable suplement a l’entrega de l’obra; se’l deixava lliure per compondre segons el seu instint i inspiració, amb l’única condi-ció de no tractar d’esbrinar la identitat de l’autor de l’encàrrec. Presumiblement, Mozart inicià la composició del Rèquiem de seguida; però, hagué de detindre-la quan va rebre l’encàrrec, igualment favorable, d’una òpera seria per la coronació de Leopold II d’Àustria com a rei de Bohèmia –La clemència de Tito–, el qual va acceptar i què l’obligà a partir cap a Praga a mitat d’agost, acompanyat per la seua dona i pel seu alumne Franz Xaver Süssmayer (1766-1803). D’acord amb el relat de F. Niemtschek, un dels primers biògrafs de Mozart, “en el moment en què pujava al cotxe amb la seua esposa, aparegué l’emissari com un fantasma; tirà per darrere del mantó de la seua dona i preguntà: ‘Què va a passar amb el Rèquiem?’”. Amb el ritme frenètic que el caracteritzà, va completar La clemència de Tito per a que s’estrenara el 6 de setembre, amb escàs èxit. Aquest fracàs, sumat al desconcertant i misteriós encàrrec i als importants problemes de salut que començava a tindre, el van sumir en un estat melancòlic i delirant del qual dóna fe la següent carta de setembre de 1791:

“Em dóna voltes el cap, (…) no puc llevar-me de damunt la imatge d’aquest desconegut. El veig constantment: em suplica, em sol·licita i em demana impacient el treball. Continue perquè compondre em cansa menys que el repòs. A més, no tinc ja res que témer. Ho dic pel que experimente al pensar que l’hora està arribant. La vida era tan bella..., (...) però no es pot canviar el propi destí. Ningú mesura els seus propis dies; no hi ha més remei que resignar-se: serà el que dispose la providència. Acabaré, doncs, el meu cant fúnebre. No puc deixar-lo incomplet .”

A mitat de setembre, ja a Viena i després de compondre el seu Concert per a clarinet, tot i trobar-se malalt i assetjat per “pensaments cada vegada més negres”, Mozart es dedicà sense treva a la confecció del Rèquiem. Convençut de la seua mort imminent arribà a pensar que havia sigut enverinat i que el misteriós missatger era un esperit que li encarregà el que seria el seu propi rèquiem. Mentrestant, a la mateixa Viena es representava amb èxit La Flauta Màgica, estrenada el 30 de setembre. Una lleugera milloria li va permetre dirigir la Xicoteta cantata maçònica a mitat de novembre; però, a partir del dia 20 del mateix mes, va haver de fer llit. “El 28 de novembre l’estat del malalt va empitjorar (…), ja no hi havia pràcticament res a fer. (...) Les seues mans es negaven a obeir-li, mentre la seua fantasia febril continuava treballat al Rèquiem; o, per la nit, volava al teatre, on el públic estava aplaudint entusiàstica-ment La Flauta Màgica (...). El dia abans de morir murmurà desconsoladament: ‘Com voldria escoltar de nou la meua Flauta Màgica!’ (…) A les dos de la matinada es trobaven amb ell alguns músics. Mozart manà que li portaren al llit la partitura del Rèquiem, i els demés co-mençaren a llegir al clavicordi les pàgines acabades. El tenor Schack va prendre la part de la soprano, Hofer la del tenor i Gerl la del baix; i Mozart, amb la seua veu de tenoret, va inten-tar la part de contralt. Arribaren fins el Lacrimosa, on el treball estava interromput. Des dels primers compassos el mestre va estar convençut que mai l’anava a acabar. Presa d’un atac de llàgrimes, deixà a un costat la partitura.” (B. Paumgartner). Continuà afanyosament treballant al “seu” rèquiem, assistit pel seu fidel alumne Süssmayer, i la partitura l’acompanyà fins les seues ultimíssimes hores terrenals, fins el punt que Mary i Vincent Novello, que figuren en-tre els primers dels seus biògrafs, descriuen la seua mort amb la suggestiva imatge “The pen dropped from his hand” (la ploma caigué de la seua mà).

Després de la seua mort, Constança, preocupada per la possibilitat que qui feia l’encàr-rec poguera rebutjar una obra inacabada, perdent la recompensa promesa i que tant necessi-tava, va decidir cridar Joseph Leopold Ebler (1765-1846), músic molt estimat per Mozart, per confiar-li completar la partitura; però, aquest, rebutjà l’oferiment. Süssmayer, d’altra banda, l’acceptà, sent ell, per la seua proximitat amb el mestre, l’únic músic que podia tindre una idea cabal de l’arquitectura de l’obra. La situació de la partitura a la mort de Mozart era: l’Introitus i el Kyrie estaven complets, la Seqüència tenia les parts vocals completes fins el compàs 8é del Lacrimosa i tan solament esbossades les parts instrumentals, i l’Ofertori estava traçat en línies generals.

L’autor del misteriós encàrrec resultà ser el comte Walsegg, apassionat melòman i com-positor aficionat, qui volia fer-se amb una missa fúnebre per dedicar-la a la memòria de la seua difunta esposa, fent-la passar per pròpia. Així ho va fer i, a la recepció de la partitura completa del Rèquiem, el va copiar del seu puny amb la inscripció “compost pel comte Walsegg ” i el va dirigir personalment el 14 de desembre de 1793. La màxima obsessió de Constança sempre fou que el Rèquiem es considerara íntegrament autèntic, i no fou fins 1800 quan Süssmayer va esclarir definitivament el cas.

La de Süssmayer no és l’única versió del Rèquiem i, al llarg de la història, molts altres compositors han escrit finals alternatius a l’obra inconclusa de Mozart; però, sí que és aquesta la versió més tradicional i la que, donada la proximitat de l’alumne amb el mestre, podria en-tendre’s com la més pròxima a la seua voluntat.

Francesc Gamón OlmoSagunt, març de 2017

Page 17: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

–16–

NOTAS AL PROGRAMAA primeros de julio de 1791, Mozart (1756-1791) –haciendo una pausa en la composi-

ción de La Flauta Mágica– se desplazó a Baden para traerse a Viena a su mujer Constanza, que recibía baños en esta ciudad para aliviar su enfermedad. Esperaban su último hijo, Franz Xaver Wolfgang (1791-1844), que nacería recién llegados a Viena. Fue justo esos días cuando el compositor recibió el misterioso encargo. Un emisario desconocido le entregó una carta sin firma en la que se le encargaba una misa de difuntos y se fijaban unos plazos de tiempo. Mo-zart, tras consultar con su esposa y expresarle su deseo de enfrentarse a este género, aceptó. Contestó al desconocido que compondría el Réquiem a cambio de una determinada cantidad, que no podía fijar la fecha exacta de terminación y que quería conocer las señas de quien emitía el encargo. Poco después volvió a aparecer el emisario, el cual traía no sólo la retri-bución solicitada, sino también la promesa de un considerable suplemento a la entrega de la obra; se le dejaba libre para componer según su instinto e inspiración, con la única condición de no tratar de averiguar la identidad del autor del encargo. Presumiblemente, Mozart inició la composición del Réquiem de inmediato, pero debió detener la tarea cuando recibió el en-cargo, igualmente ventajoso, de una ópera seria para la coronación de Leopoldo II de Austria como rey de Bohemia –La clemencia de Tito–, el cual aceptó y que le obligó a partir hacia Praga a mediados de agosto, acompañado de su mujer y de su alumno Franz Xaver Süssma-yer (1766-1803). De acuerdo con el relato de F. Niemtschek, uno de los primeros biógrafos de Mozart, “en el momento en el que subía al coche con su esposa, apareció el emisario como un fantasma; tiró por detrás del manto de su mujer y preguntó: ‘¿Qué va a pasar con el Ré-quiem?’”. Con el ritmo frenético que le caracterizó, completó La clemencia de Tito para que se estrenara el 6 de septiembre, con escaso éxito. Este fracaso, sumado al desconcertante y mis-terioso encargo y a los importantes problemas de salud que empezaba a tener, le sumieron en un estado melancólico y delirante del que da fe la siguiente carta de septiembre de 1791:

“Me da vueltas la cabeza, (…) no puedo quitarme de encima la imagen de este descono-cido. Lo veo constantemente: me ruega, me solicita y me pide impaciente el trabajo. Sigo por-que componer me cansa menos que el reposo. Además, no tengo ya nada que temer. Lo digo por lo que experimento al pensar en que la hora está llegando. La vida era tan bella…, (…) pero no se puede cambiar el propio destino. Nadie mide sus propios días; no hay más remedio que resignarse: será lo que disponga la providencia. Terminaré, pues, mi canto fúnebre. No puedo dejarlo incompleto.”

A mediados de septiembre, ya en Viena y tras componer su Concierto para clarinete, pese a encontrarse enfermo y acosado por “pensamientos cada vez más negros”, Mozart se dedicó sin tregua a la confección del Réquiem. Convencido de su muerte inminente llegó a pensar que había sido envenenado y que el misterioso mensajero era un espíritu que le en-cargó el que sería su propio réquiem. Mientras tanto, en la misma Viena se representaba con éxito La Flauta Mágica, estrenada el 30 de septiembre. Una ligera mejoría le permitió dirigir la Pequeña cantata masónica a mediados de noviembre, pero a partir del día 20 del mismo mes, tuvo que guardar cama. “El 28 de noviembre el estado del enfermo empeoró (…), ya no se podía hacer prácticamente nada. (…) Sus manos se negaban a obedecerle, mientras que su fantasía febril seguía trabajando en el Réquiem; o, por la noche, volaba al teatro, donde el público estaba aplaudiendo entusiásticamente La Flauta Mágica (…). El día antes de morir susurró desconsoladamente: ‘¡Cómo me gustaría escuchar de nuevo mi Flauta Mágica!’ (…) A las dos de la madrugada se hallaban junto a él varios músicos. Mozart mandó que le llevaran a la cama la partitura del Réquiem, y los demás empezaron a leer al clavicordio las páginas acabadas. El tenor Schack tomó la parte de la soprano, Hofer la del tenor y Gerl la del bajo; y Mozart, con su voz tenoril, intentó la parte de la contralto. Llegaron hasta el Lacrimosa, donde el trabajo estaba interrumpido. Desde los primeros compases el maestro estuvo convencido de que jamás lo iba a terminar. Presa de un ataque de lágrimas, dejó a un lado la partitura.” (B. Paumgartner). Siguió afanosamente trabajando en “su” réquiem, asistido por su fiel alum-no Süssmayer, y la partitura lo acompañó hasta sus ultimísimas horas terrenales, hasta el pun-to de que Mary y Vincent Novello, que figuran entre los primeros de sus biógrafos, describen su muerte con la sugestiva imagen “The pen dropped from his hand” (la pluma cayó de su mano).

Tras su muerte, Constanza, preocupada ante la posibilidad de que el comitente pudiera rechazar una obra inconclusa, perdiendo la recompensa prometida y que tanto necesitaba, decidió llamar a Joseph Leopold Ebler (1765-1846), músico muy estimado por Mozart, para confiarle la terminación de la partitura, pero éste rechazó el ofrecimiento. Süssmayer, por su parte, lo aceptó, siendo él, por su cercanía con el maestro, el único músico que podía tener una idea cabal de la arquitectura de la obra. La situación de la partitura a la muerte de Mozart era: el Introitus y el Kyrie estaban completos, la Secuencia tenía las partes vocales completas hasta el compás 8 del Lacrimosa y tan sólo esbozadas las partes instrumentales, y el Ofertorio estaba trazado en líneas generales.

El autor del misterioso encargo resultó ser el conde Walsegg, apasionado melómano y compositor aficionado, quien quería hacerse con una misa fúnebre para dedicarla a la me-moria de su difunta esposa, haciéndola pasar por propia. Así lo hizo y, a la recepción de la partitura completa del Réquiem, lo copió de su puño con la inscripción “compuesto por el conde Walsegg” y lo dirigió personalmente el 14 de diciembre de 1793. La máxima obsesión de Constanza fue siempre que el Réquiem se considerara íntegramente auténtico, y no fue hasta 1800 cuando Süssmayer esclareció definitivamente el caso.

La de Süssmayer no es la única versión del Réquiem y, a lo largo de la historia, muchos otros compositores han escrito finales alternativos a la obra inconclusa de Mozart; pero sí es ésta la versión más tradicional y la que, dada la cercanía del alumno con el maestro, podría entenderse como la más próxima a su voluntad.

Francesc Gamón OlmoSagunto, marzo de 2017

Page 18: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

–17–

PROGRAMA

PRIMERA PART (ca. 20’)

MessiahGeorg Friedrich Händel (1685-1759)

Oratori en tres parts, HWV 56, compost en 1741. SeleccióEdició musical: Watkins Shaw, Novello Publishing Limited

Behold the Lamb of God (cor)Surely He hath borne our griefs (cor)

And with His stripes we are healed (cor)Why do the nations so furiously rage together? (baix)

Let us break their bonds asunder (cor)If God be for us, who can be against us? (soprano)

Hallelujah! (cor)

SEGONA PART (ca. 50’)

RèquiemWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

KV 626, completat per Franz Xaver Süssmayer (1766-1803)Edició musical: Leopold Nowak, Bärenreiter-Verlag

Introitus: Rèquiem (cor i soprano)Kyrie (cor)Sequenz: 1. Dies irae (cor) 2. Tuba mirum (solistes) 3. Rex tremendae (cor) 4. Recordare (solistes) 5. Confutatis (cor) 6. Lacrimosa (cor)Offertorium: 1. Domine Jesu (cor i solistes) 2. Hostias (cor)Sanctus (cor)Benedictus (cor i solistes)Agnus Dei (cor)Communio: Lux aeterna (cor i soprano)

Carmina Sánchez, soprano*Myriam Arnouk, contralt

Jesús Álvarez, tenorMiguel Ángel Ariza, baix*

COR DE CAMBRA I ORQUESTRA AD LIBITUMDE L’ESCOLA CORAL DE QUART DE POBLET

Francesc Gamón, director

* Membres del Cor de Cambra Ad Libitum

Page 19: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

Dimarts 11 d’abril, 20 horesEsglésia de “El Salvador”Officium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata

MÚSICA RESERVATA DE BARCELONA

Després de 25 anys d’activitat ininterrompuda, Musica Reservata de Barcelona és un dels conjunts vocals més coneguts d’arreu del país per la seua dedicació ex-clusiva en el repertori religiós del Renaixement i, especialment, en l’escola ibèrica de polifonia.

Han estat nombrosos els directors convidats que han aportat la seua ex-periència al treball de MRB: Jean-Marc Andrieu, Peter Phillips, Andrew Carwood, Bart Vandewege , Paul Hillier, Bruno Turner, Romano Escalas, Josep Villa i Mireia Barrera.

Han actuat a Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Palestina, Jordània, Polònia i Finlàndia. Destaca la seua participació en els principals festivals espanyols com ara el de Granada, Daroca, Barcelona, Ronda, Conca, Girona, Sagunt in excelsis, FIMTE d’Almeria o els festivals de Ciutadella i Maó a Menorca.

L’any 1995 obtenen el primer premi del Concurs Permanent de Joventuts Mu-sicals d’Espanya. Han enregistrat vuit discos, un dels quals és un concert en directe oferit a Granada el 1999, sota la direcció de Peter Phillips. L’any passat van col-laborar amb Capella de Ministrers en un triple CD dedicat a Ramon Llull.

A pesar de dedicar-se a la música antiga, el seu interés pel repertori contempo-rani els ha dut a interpretar Stimmung, de Stockhausen, a Granada, Altea i Conca. Els compositors Albert Guinovart i Alfredo Aracil els han dedicat diverses peces. El 2009 van enregistrar Lamentaciones, de Joan Sanmartí, fruit d’una exposició amb l’artista Javier Pérez. El 2016 Agustí Charles i Miguel Ángel Hurtado van compondre i dedicar dues obres d’encàrrec per celebrar el nostre 25è aniversari.

MÚSICA RESERVATA DE BARCELONA Después de 25 años de actividad ininterrumpida, Musica Reservata de Barce-

lona es uno de los conjuntos vocales más conocidos de por todo el país por su dedicación exclusiva al repertorio religioso del Renacimiento, y especialmente, en la escuela ibérica de polifonía.

Han estado numerosos los directores convidados que han aportado su expe-riencia al trabajo de MRB: Jean-Marc Andrieu, Peter Phillips, Andrew Carwood, Bart Vandewege, Paul Hillier, Bruno Turner, Romano Escalas, Josep Villa y Mireia Barrera.

Han actuado en España, Alemania, Francia, Italia, Palestina, Jordania, Polonia y Finlandia. Destaca su participación en los principales festivales españoles como el de Granada, Daroca, Barcelona, Ronda, Cuenca, Gerona, Sagunt in excelsis, FIMTE de Almería o los festivales de Ciudadela y Ladrillo, en Menorca.

El año 1995 obtienen el primer premio del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España. Han registrado ocho discos, uno de los cuales es un concierto en directo ofrecido en Granada el 1999, bajo la dirección de Peter Phillips. El año pasado colaboraron con Capella de Ministrers en un triple CD dedicado a Ramon Llull.

A pesar de dedicarse a la música antigua, su interés por el repertorio contem-

poráneo los ha llevado a interpretar Stimmung, de Stockhausen, en Granada, Altea y Cuenca. Los compositores Albert Guinovart y Alfredo Aracil les han dedicado varias piezas. El 2009 registraron Lamentaciones, de Joan Sanmartí, fruto de una expo-sición con el artista Javier Pérez. El 2016 Agustín Charles y Miguel Ángel Hurtado compusieron y dedicaron dos obras de encargo por celebrar nuestro 25 aniversario.

–18–

Page 20: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

NOTES AL PROGRAMA Tomás Luis de Victoria (nascut a Àvila cap al 1548) és una de les figures cabdals

del Renaixement i, sens dubte, un dels més importants compositors de la història d’Espanya. De ben jove marxà a Roma, on Victoria desenvolupà bona part de la seua formació i carrera, abans de tornar a Madrid. Allí romangué gairebé un quart de segle com a organista al convent de les Descalzas Reales, fins a la seua mort, l’any 1611. A Roma, però, Victoria publicà gran part de la seua obra, de vegades en luxoses edicions que, diuen les males llengües, despertaren la gelosia de Palestrina…

A Madrid, Victoria coincidí amb l’emperadriu Maria, germana de Felip II i vídua de Maximilià II i retirada de la vida pública al convent, amb qui establí bona relació. L’any 1603, quan moria l’emperadriu, la pèrdua va dur al ja madur compositor a escriure l’esplèndid Officium defunctorum, que es publicà a la impremta reial de Madrid, dos anys més tard. Seria la seua darrera obra.

Aquest Rèquiem, a sis veus, inclou la missa de difunts, un motet, el responsori Libera me i la segona lliçó de matines.

No es pot expressar més amb menys notes. Victoria assigna el cant pla gairebé inalterable al Cantus II i la resta de veus elaboren un delicat contrapunt al seu voltant amb destresa i sempre donant pas al text, amb notes llargues i dissonàncies elegantment preparades. No hi ha fragment que es puga destacar per sobre d’un altre: des de l’absoluta verticalitat del Tædet animam meam a la cadena de dissonàncies entre les veus agudes al Kyrie II; el crit ofegat del Bassus al fragment de pœnis inferni de l’ofertori, o l’alliberador inici del Libera me.

Per tal de completar algunes parts de l’ofici de difunts, hem volgut recuperar algunes obres de Juan Esquivel, i, també, del compositor portugués Filipe da Magalhaes, ambdós més joves que Victoria i sota la influència d’aquest en les seues creacions.

Bruno Turner, eminent musicòleg anglés a qui tant devem per la seua difusió de la música ibèrica del Renaixement, s’expressava així en la seua edició del Rèquiem, publicada el 1988, i que nosaltres hem seguit per aquest concert: “Aquesta gran obra mestra només es pot presentar aquí amb respecte i humilitat. L’objectiu d’aquesta edició és encoratjar-ne la interpretació amb el mateix esperit, amb dignitat i simplicitat”. Que així siga.

Jordi Abelló [email protected]

NOTAS AL PROGRAMATomás Luis de Victoria (nacido en Ávila hacia el 1548) es una de las figuras

capitales del Renacimiento y, sin duda, uno de los más importantes compositores de la historia de España. De bien joven marchó a Roma, donde Victoria desarrolló buena parte de su formación y carrera, antes de volver a Madrid. Allí permaneció casi un cuarto de siglo como organista al convento de las Descalzas Reales, hasta su muerte, el año 1611. En Roma, sin embargo, Victoria publicó gran parte de su obra, a veces en lujosas ediciones que, dicen las malas lenguas, despertaran los celos de Palestrina…

En Madrid, Victoria coincidió con la emperatriz María, hermana de Felipe II y viuda de Maximiliano II y retirada de la vida pública al convento, con quien estableció buena relación. El año 1603, cuando moría la emperatriz, la pérdida llevó al ya maduro compositor a escribir el espléndido Officium defunctorum, que se publicó en la imprenta real de Madrid, dos años más tarde. Sería su última obra.

Este Réquiem, a seis voces, incluye la misa de difuntos, un motete, el responsorio Libera me y la segunda lección de maitines.

No se puede expresar más con menos notas. Victoria asigna el canto plano casi inalterable al Cantus II y el resto de voces elaboran un delicado contrapunto a su alrededor con destreza y siempre dando paso al texto, con notas largas y disonancias elegantemente preparadas. No hay fragmento que se pueda destacar uno sobre otro: desde la absoluta verticalidad del Tædet animam meam a la cadena de disonancias entre las voces agudas al Kyrie II; el grito ahogado del Bassus al fragmento de pœnis inferni del Ofertorio, o el liberador inicio del Libera me.

Para completar algunas partes del oficio de difuntos, hemos querido recuperar algunas obras de Juan Esquivel, y también, del compositor portugués, Filipe da Magalhaes, ambos más jóvenes que Victoria y bajo la influencia de éste en sus creaciones.

Bruno Turner, eminente musicólogo inglés a quien tanto debemos por su difusión de la música ibérica del Renacimiento, se expresaba así en su edición del Réquiem, publicada el 1988, y que nosotros hemos seguido para este concierto: “Esta gran obra maestra solo se puede presentar aquí con respeto y humildad. El objetivo de esta edición es alentar la interpretación con el mismo espíritu, con dignidad y simplicidad”. Que así sea.

Jordi Abelló[email protected]

–19–

Page 21: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra

PROGRAMA

Tomás Luis de Victoria (c. 1548-1611)

Officium defunctorum sex vocibus In Obituet Obsequiis Sacræ Imperatricis (1603)

Ad MatutinumLectio II: Tædet anima meam

Responsorium: Memento mei, Deus

Ad MissamIntroitus: Requiem æternam

Kyrie

Graduale: Requiem æternam

Sequentia: Lacrimosa [Juan Esquivel (c. 1563-c. 1613)]

Offertorium: Domine Iesu Christe

Sanctus & Benedictus

Agnus Dei

Communio: Lux æterna

Dismissal: Requiescant in pace. Amen [Juan Esquivel]

In Exsequiis Antiphona: In paradisum [Juan Esquivel]

Ad absolutionem post missamResponsorium: Libera me, Domine

Motectum: Versa est in luctum

Musica Reservata de Barcelona Èlia Casanova, Marta Rodrigo, Cantus

Jordi Abelló, Eulàlia Fantova, Altus

Raúl Coré, Antonio Trigueros, Tenor

Jordi Blanco, Jordi Ricart, Bassus

–20–

Page 22: SAGUNT IN EXCELSIS · Offi cium Defunctorum de T. Luis de Victoria Musica Reservata SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA SACRA XIII EDICIÓ / 2017. ORQUESTRA LIRA SAGUNTINA L’Orquestra