SAGRADA MISSIONERS CLARETIANS A VIC FAMÍLIA · José Antonio Pagola OCTUBRE MISSIONER El mes...

2
Valls 8 octubre 2017 N. 923 Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat CRISI RELIGIOSA La paràbola dels «vinyaters homicides» és un relat en què Jesús va descobrint amb ac- cents al·legòrics la història de Déu amb el seu poble esco- llit. És una història trista. Déu l’havia cuidat des del comen- çament amb tot el seu afecte. Era la seva «vinya preferida». Esperava fer-ne un poble exemplar per la seva justícia i la seva fidelitat. Seria una «gran llum» per a tots els po- bles. No obstant això, aquell poble va anar rebutjant i ma- tant un per un els profetes que Déu els anava enviant per recollir els fruits d’una vida més justa. Finalment, en un gest increïble d’amor, els va enviar el seu propi Fill. Però els dirigents d’aquell poble van acabar amb ell. Què pot fer Déu amb un po- ble que defrauda de manera tan cega i obstinada les seves expectatives? Els dirigents religiosos que estan escoltant atentament el relat responen espontàniament en els matei- xos termes de la paràbola: el senyor de la vinya no pot fer altra cosa que fer morir aquells pagesos i posar la se- va vinya en mans d’altres. Jesús treu ràpidament una conclusió que no esperen: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar». Comentaristes i predicadors han interpretat sovint la paràbola de Jesús com la reafirmació de l’Es- glésia cristiana com el «nou Israel» després del poble ju- eu, que, amb la destrucció de Je- rusalem l’any 70, s’ha dispersat ar- reu del món. No obstant això, la paràbola està par- lant també de nosaltres. Una lectura hones- ta del text ens obliga a fer- nos greus preguntes: ¿estem produint en els nostres temps «els fruits» que Déu espera del seu poble: justícia per als exclosos, solidaritat, compas- sió envers els qui pateixen, perdó…? Déu no ha de bene- ir un cristianisme estèril del qual no rep els fruits que es- pera. No té per què identifi- car-se amb la nostra medio- critat, les nostres incoherèn- cies, desviacions i poca fide- litat. Si no responem a les seves expectatives, Déu se- guirà obrint camins nous al seu projecte de salvació amb altra gent que produeixin fruits de justícia. Nosaltres parlem de «crisi religiosa», de «descristianització», «d’a- bandonament de la pràctica religiosa»… ¿No estarà Déu preparant el camí que faci possible el naixement d’una Església menys poderosa, però més evangèlica; menys nombrosa, però més lliurada a fer un món més humà? ¿No vindran noves generacions més fidels a Déu que nosal- tres? José Antonio Pagola OCTUBRE MISSIONER El mes d’octubre, just iniciat, entrem de ple al mes dedicat a les missions, per això el dia 22 diu- menge, celebrarem aquesta jornada del DO- MUND. A més a més al nostre racó de missions tenim sempre memòria dels nostres projectes mis- sioners tant de Brasil com de l’Índia. Allí hi tro- bareu diversa informació a més dels calendaris d’Enllaç. També hi hem posat una cartellera, amb informació del terratrèmol que fa pocs dies va ferir terres Mexicanes a Puerto Rico i Carib. És bo no perdre el fil del treball dels Missioners que lluny de casa treballen pel bé de les persones, i moltes vegades amb dificultats extremes i amb pocs o sense recursos. Llavors es torna important la nostra col·laboració, que des de la nostra Euro- pa encara podem oferir-los. Passeu de tant en tant pel RACÓ DE MISSIONS, que ho vam fer per a no perdre aquest contacte amb els missioners d’arreu. A M O N T S E R R A T Sí, aquest dissabte hem estat a Montser- rat. Érem una gran colla que participà- vem del pelegrinat- ge, amb alegria i fes- ta. Com sempre pas- sa el santuari mont- serratí estava ple a vessà, amb altres pa- rròquies i arxipres- tats que també pugen a la santa muntanya per a implorar i agra- ir a Maria la seva intercessió. L’atracció que té Montserrat per tots nosaltres és molt significativa, de segles, oi més aquest any que se celebra els 425 de la consagra- ció de la nova església. Milers de pelegrins pugen diàriament a Montserrat per l’atractiu de la mun- tanya però especialment per trobar-se amb Maria la Mare de tots. En la Missa Conventual compar- tida entre celebrants i feligresia, amb el seu estil monacal, és sempre el punt central de tot pelegri- natge que puja fins Montserrat, sense oblidar-nos del cant de la salve i el virolai al mig dia. Després el dinar de germanor que al voltant de les taules els centenars que hi pugem compartim també, una estona agradable de convivència. SAGRADA FAMÍLIA No diré pas res nou sobre el tem- ple barceloní de la Sagrada Famí- lia. Aquest dimecres passat els 50 Claretians que la vam visitar, una vegada més quedàvem admi- rats i més, de tota l’obra Gudinia- na. Naturalment que no estàvem sols, el fet d’haver estat tancat al públic el dia abans, feia que aquest dimecres passat es dupli- quessin els grups de persones per a visitar el temple. Dividits en dos grups, vam anar resseguint els espais acompanyats de la guia de torn. Visitar la Sagrada Famí- lia és fer un exercici de les cervi- cals, per mirar sempre amunt, dirigir la mirada cap a les altures, on sembla que hagis de tocar el cel. Si els exteriors són més que solemnes, tan la façana de la Pas- sió, com la del Naixement, amb els seus estils diferents, quan en- tres dins la nau i veus aquella immensitat d’alçada, encara ho veus tot més espectacular. Aque- lles columnes inclinades que són imatge d’arbres que acaben o- brint-se amb el seu fullatge que cobreixen el sostre, fa que et sen- tis enmig de la natura obre del Creador, il·luminat pels vitralls que segons el recorregut del sol, li donen una tonalitat cromàtica que embelleix encara més tot el conjunt. Només li faltaria els e- fectes del vent per sentir que ets enmig del bosc. Miràvem i mirà- vem, i l’hora i mitja que hi vam estar passejant, era més que curta i necessitàvem una hora i mitja més per poder-se acabar d’omplir d’aquella harmonia. En algun moment vaig voler estar sol con- templant, i a cada raconet o a cada passa, podies estar estones i estones per anar-te omplint de la bellesa que ofereix tot el temple. En el segle XXI encara s’hi tre- balla i encara en tenim per uns quants anys més de feina, per veure l’obra acabada, diuen que pel 28 estarà just acabat del tot i gràcies a les noves tècniques d’e- laboració dels materials. Certa- ment en els últims vint anys ha fet una gran “estirada” i encara que no acabat el temple, ha pres renom, més internacional, des que el Papa en va fer la consagra- ció. Des d’aquí prego a la Sagra- da Família de Natzaret, que bene- eixi les nostres famílies, per ser totes elles temples vius on hi ha- bita l’amor, la concòrdia i la pau. P. Joan AMB ELS PARES Dimarts amb el P. Helin i dijous amb el P. Joan, vam iniciar el curs de Catequesi Familiar. La sala Claret plena de pares i mares, en alguns cassos el pare o la ma- re, algú s’ha de quedar a casa amb els fills, especialment si n’hi ha algun de pe- tit. Vam exposar l’objectiu de la nostra catequesi, què pretenem i amb quins mit- jans treballarem. Amb la visió de la Bona Nova de Jesús, que és qui ens marca les pautes per a anar descobrint el seu missatge. Des de la seva presència entre nosaltres fins que ens obre el camí a través de la Comunitat Cristiana, el seu po- ble, on vivim celebrem i compartim la mateixa fe. Repassant una mica el calen- dari, per veure quins dies tenim la Missa Familiar i així acompanyats dels fills celebrem junts la festa del Senyor. CONFIRMACIONS El proper dissabte dia 14 a les 20h. celebrarem a la nostra parròquia el sagrament de la Confirmació, amb la presència del nostre Sr. Arquebisbe Jaume. Són una vintena de joves que rebran el sagrament i que durant aquests últims dies han acabat de fer la preparació més immediata, amb el sagrament del perdó que van cele- brar la setmana passada. Així doncs, aquest proper dissabte som convidats tots a acompanyar aquesta co- lla de joves i que sentin que des de la comunitat els fem costat tot caminat amb la força de l’Esperit. JOVES ARQUEBISBAT El dia 15 d’octubre a les 17:30h. Al col·legi de l’Estonac (Ensenyança) de Tarragona. Trobada amb la Germana Victòria Molins que treballa amb els pobres al Raval de Barcelona. Amb la consigna: (In) dignes? La pobresa una realitat desapare- guda. MISSIONERS CLARETIANS A VIC

Transcript of SAGRADA MISSIONERS CLARETIANS A VIC FAMÍLIA · José Antonio Pagola OCTUBRE MISSIONER El mes...

Valls 8 octubre 2017 N. 923

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

CRISI RELIGIOSALa paràbola dels «vinyatershomicides» és un relat en quèJesús va descobrint amb ac-cents al·legòrics la història deDéu amb el seu poble esco-llit. És una història trista. Déul’havia cuidat des del comen-çament amb tot el seu afecte.Era la seva «vinya preferida».Esperava fer-ne un pobleexemplar per la seva justícia ila seva fidelitat. Seria una«gran llum» per a tots els po-bles. No obstant això, aquellpoble va anar rebutjant i ma-tant un per un els profetesque Déu els anava enviantper recollir els fruits d’unavida més justa. Finalment, enun gest increïble d’amor, elsva enviar el seu propi Fill.Però els dirigents d’aquellpoble van acabar amb ell.Què pot fer Déu amb un po-ble que defrauda de maneratan cega i obstinada les sevesexpectatives? Els dirigentsreligiosos que estan escoltantatentament el relat responenespontàniament en els matei-xos termes de la paràbola: elsenyor de la vinya no pot feraltra cosa que fer moriraquells pagesos i posar la se-va vinya en mans d’altres.Jesús treu ràpidament unaconclusió que no esperen:«Per això us dic que el Regnede Déu us serà pres i seràdonat a un poble que el facifructificar». Comentaristes ipredicadors han interpretatsovint la paràbola de Jesúscom la reafirmació de l’Es-glésia cristiana com el «nouIsrael» després del poble ju-

eu, que, amb ladestrucció de Je-rusalem l’any 70,s’ha dispersat ar-reu del món. Noobstant això, laparàbola està par-lant també de

nosaltres. Una lectura hones-ta del text ens obliga a fer-nos greus preguntes: ¿estemproduint en els nostres temps«els fruits» que Déu esperadel seu poble: justícia per alsexclosos, solidaritat, compas-sió envers els qui pateixen,perdó…? Déu no ha de bene-ir un cristianisme estèril delqual no rep els fruits que es-pera. No té per què identifi-car-se amb la nostra medio-critat, les nostres incoherèn-cies, desviacions i poca fide-litat. Si no responem a lesseves expectatives, Déu se-guirà obrint camins nous alseu projecte de salvació ambaltra gent que produeixinfruits de justícia. Nosaltresparlem de «crisi religiosa»,de «descristianització», «d’a-bandonament de la pràcticareligiosa»… ¿No estarà Déupreparant el camí que facipossible el naixement d’unaEsglésia menys poderosa,però més evangèlica; menysnombrosa, però més lliuradaa fer un món més humà? ¿Novindran noves generacionsmés fidels a Déu que nosal-tres? José Antonio Pagola

OCTUBRE MISSIONEREl mes d’octubre, just iniciat, entrem de ple almes dedicat a les missions, per això el dia 22 diu-menge, celebrarem aquesta jornada del DO-MUND. A més a més al nostre racó de missionstenim sempre memòria dels nostres projectes mis-sioners tant de Brasil com de l’Índia. Allí hi tro-bareu diversa informació a més dels calendarisd’Enllaç. També hi hem posat una cartellera, ambinformació del terratrèmol que fa pocs dies vaferir terres Mexicanes a Puerto Rico i Carib.És bo no perdre el fil del treball dels Missionersque lluny de casa treballen pel bé de les persones,i moltes vegades amb dificultats extremes i ambpocs o sense recursos. Llavors es torna importantla nostra col·laboració, que des de la nostra Euro-pa encara podem oferir-los.Passeu de tant en tant pel RACÓ DE MISSIONS,que ho vam fer per a no perdre aquest contacteamb els missioners d’arreu.

A M O N T S E R R A TSí, aquest dissabtehem estat a Montser-rat. Érem una grancolla que participà-vem del pelegrinat-ge, amb alegria i fes-ta. Com sempre pas-sa el santuari mont-serratí estava ple avessà, amb altres pa-rròquies i arxipres-tats que també pugena la santa muntanyaper a implorar i agra-ir a Maria la seva

intercessió. L’atracció que té Montserrat per totsnosaltres és molt significativa, de segles, oi mésaquest any que se celebra els 425 de la consagra-ció de la nova església. Milers de pelegrins pugendiàriament a Montserrat per l’atractiu de la mun-tanya però especialment per trobar-se amb Mariala Mare de tots. En la Missa Conventual compar-tida entre celebrants i feligresia, amb el seu estilmonacal, és sempre el punt central de tot pelegri-natge que puja fins Montserrat, sense oblidar-nosdel cant de la salve i el virolai al mig dia. Desprésel dinar de germanor que al voltant de les taulesels centenars que hi pugem compartim també, unaestona agradable de convivència.

SAGRADAFAMÍLIA

No diré pas res nou sobre el tem-ple barceloní de la Sagrada Famí-lia. Aquest dimecres passat els50 Claretians que la vam visitar,una vegada més quedàvem admi-rats i més, de tota l’obra Gudinia-na. Naturalment que no estàvemsols, el fet d’haver estat tancat alpúblic el dia abans, feia queaquest dimecres passat es dupli-quessin els grups de persones pera visitar el temple. Dividits endos grups, vam anar resseguintels espais acompanyats de la guiade torn. Visitar la Sagrada Famí-lia és fer un exercici de les cervi-cals, per mirar sempre amunt,dirigir la mirada cap a les altures,on sembla que hagis de tocar elcel. Si els exteriors són més quesolemnes, tan la façana de la Pas-sió, com la del Naixement, ambels seus estils diferents, quan en-tres dins la nau i veus aquellaimmensitat d’alçada, encara hoveus tot més espectacular. Aque-lles columnes inclinades que sónimatge d’arbres que acaben o-brint-se amb el seu fullatge quecobreixen el sostre, fa que et sen-tis enmig de la natura obre delCreador, il· luminat pels vitrallsque segons el recorregut del sol,li donen una tonalitat cromàticaque embelleix encara més tot elconjunt. Només li faltaria els e-fectes del vent per sentir que etsenmig del bosc. Miràvem i mirà-vem, i l’hora i mitja que hi vamestar passejant, era més que curtai necessitàvem una hora i mitjamés per poder-se acabar d’omplird’aquella harmonia. En algunmoment vaig voler estar sol con-templant, i a cada raconet o acada passa, podies estar estones iestones per anar-te omplint de labellesa que ofereix tot el temple.En el segle XXI encara s’hi tre-balla i encara en tenim per unsquants anys més de feina, perveure l’obra acabada, diuen quepel 28 estarà just acabat del tot igràcies a les noves tècniques d’e-laboració dels materials. Certa-ment en els últims vint anys hafet una gran “estirada” i encaraque no acabat el temple, ha presrenom, més internacional, desque el Papa en va fer la consagra-ció. Des d’aquí prego a la Sagra-da Família de Natzaret, que bene-eixi les nostres famílies, per sertotes elles temples vius on hi ha-bita l’amor, la concòrdia i la pau.P. Joan

AMB ELS PARESDimarts amb el P. Helin i dijous amb el P. Joan, vam iniciar el curs de CatequesiFamiliar. La sala Claret plena de pares i mares, en alguns cassos el pare o la ma-re, algú s’ha de quedar a casa amb els fills, especialment si n’hi ha algun de pe-tit. Vam exposar l’objectiu de la nostra catequesi, què pretenem i amb quins mit-jans treballarem. Amb la visió de la Bona Nova de Jesús, que és qui ens marcales pautes per a anar descobrint el seu missatge. Des de la seva presència entrenosaltres fins que ens obre el camí a través de la Comunitat Cristiana, el seu po-ble, on vivim celebrem i compartim la mateixa fe. Repassant una mica el calen-dari, per veure quins dies tenim la Missa Familiar i així acompanyats dels fillscelebrem junts la festa del Senyor.

CONFIRMACIONSEl proper dissabte dia 14 a les 20h. celebrarem a lanostra parròquia el sagrament de la Confirmació, ambla presència del nostre Sr. Arquebisbe Jaume. Són unavintena de joves que rebran el sagrament i que durantaquests últims dies han acabat de fer la preparació mésimmediata, amb el sagrament del perdó que van cele-brar la setmana passada. Així doncs, aquest properdissabte som convidats tots a acompanyar aquesta co-lla de joves i que sentin que des de la comunitat elsfem costat tot caminat amb la força de l’Esperit.

JOVES ARQUEBISBATEl dia 15 d’octubre a les 17:30h. Al col·legi del’Estonac (Ensenyança) de Tarragona. Trobadaamb la Germana Victòria Molins que treballaamb els pobres al Raval de Barcelona. Amb laconsigna:(In) dignes? La pobresa una realitat desapare-guda.

MISSIONERS CLARETIANS A VIC

Diumenge XXVII durant l’anyORACIÓ INICIALDéu de bondat i etern, la vostra pietat és tan gran quesobrepassa els mèrits i els desigs dels qui us supli-quen; per la vostra misericòrdia, perdoneu-nos lesculpes que tem la nostra consciència i concediu-nosallò que la pregària no gosaria demanar. Vós que vi-vim per sempre. Amén.

SALM 79Guardeu-me Déu meu, en vós trobo refugi

Un cep vas portar d'Egipte;per plantar-lo, tragueres els nadius.Els seus rebrots van créixer fins al mar,els seus plançons, fins al Gran Riu.

Com és que has derrocat la seva tancaperquè en culli el fruit qualsevol vianant?Hi entren els senglars a devastar-loi els animals salvatges el brostegen.

Déu de l'univers, torna,gira els teus ulls des del cel,vine a visitar aquest cep,el rebrot que havies plantat,el plançó que havies enfortit.

No ens apartarem mai més de tu;guarda'ns la vida i invocarem el teu nom.Senyor, Déu de l'univers, renova'ns,fes-nos veure la claror de la teva miradai serem salvats.

PREGÀRIESSenyor, el teu poble, que és la teva vinya, està ame-naçat de violència:Fes que siguem signes de pau i concòrdia per a tots.

Senyor, hem iniciat la Catequesi Familiar amb elspares:Il·lumina a cada família amb la teva llum per viureamb més força la fe.

Hem començat també altres grups d’adults que pre-guen i reflexionen:Guia els nostres passos i il·lumina les nostres mentsper assimilar el teu missatge.

Et preguem també Senyor pels nostres catequistes ivoluntaris:Ajuda a cada persona que en el seu lloc de servei ofaci amb amor i disponibilitat.

També et preguem Senyor, pels nostres projectes so-cials, la Teulada:Que amb el teu ajut i la solidaritat de tots aconse-guim un servei digne pels desafortunats.

I una pregària final pels nostres malalts:Alguns d’ells a l’hospital o altres a casa, que no elsfalti la nostra companyia i rebin la teva benedicció.

ORACIÓ FINALDéu de bondat, que el pa que hem pres en l’Eucaristia, ensalimenti i ens ompli de goig; concediu-nos que ens trans-formem en això que acabem de menjar i siguem llum iesperança enmig de la comunitat. Vós que viu i regneu persempre. Amén.

LA TAULADAContinuem servint aliments (no cuinats) ja que no dispo-sem encara de tota la instal·lació al complert, però cadadia a la tarda es reparteixen a una seixantena de personeso famílies aliments, mentre estem a l’espera de poder ser-vir a la taula el plat calent que ben aviat ho podrem fer.A les obres de condicionament del menjador, cuina, re-bost, banys, rentadores... portem ja pagats més de trenta-mil euros, (crec que és un miracle de poder-ho fer) i en-cara ens esperen uns quants milers més, per anar pagant.Confiem amb alguns ajuts que encara no han arribat iconfiem amb alguna persona més, de bona voluntat ique tingui possibilitats que ens hi ajudi.VOLUNTARISAquest divendres passat es va fer la tercera trobada devoluntàries i voluntaris de la Taulada, coordinat per l’An-na Torre, per ajudar a fer entre tots una bona pinya per unmillor servei als usuaris del nostre menjador.

CASA D’ACOLLIDARecordem que des de la Parròquia tenim la casa d’acolli-da amb cinc persones i el pis amb quatre més. També ai-xò suposa un esforç de la caritat de la Parròquia. Els quehi són acollits col·laboren des del seu treball o des delsajuts que reben a les despeses de lloguer, llum i agua,però sempre hi ha “serrells” que ha de cobrir la Parrò-quia.

RACÓ DE MISSIONSJa remarquem davant d’aquest full que estem en el mésde les missions, per això voldríem que aquest lloc fosmés visitat per anar-nos informant de tot el que ens arribareferent a les missions fora del nostre país i lluny de casa,on els Missioners i Missioneres treballen per la Causa deJesús.CALENDARIS ENLLAÇEls trobareu damunt la taula i una vegada més recordemque amb la vostra col·laboració de 5€ ajudeu als projec-tes de famílies, d’agricultors, de situacions d’habitatge,d’escola, de menjadors... A tots agraïm la vostra disponi-bilitat.

OCTUBRE (mes de les missions)Dia 07: 19h. Preparació Batejos

Pelegrinatge Arxiprestal a Montserrat

Dia 08: Bateig de l’Amelia i de la SamanthaDia 14: Noces d’or de Joan i Teresa

Bateig de l’Ona i el Sergi20h. Confirmacions

Dia 15: Festa Enllaç Solidari (Barcelona)Missa Familiar

Dia 21: Beatificacions Màrtirs CMF a BarcelonaCurs ALPHA a TarragonaA Valls és Santa Úrsula

Dia 22: Missa nens que han fet primera comunióEL DOMUND

Dia 24: Dimarts Festa S. A. Ma. Claret.Dia 29: 20h. Ens visita la Mare de Déu de Fàtima.

EL ROSER DE VALLSLa Germandat del Sant Crist de Lepant i de la Ma-re de Déu del Roser, han programat per aquest diu-menge dia 8, a partir de les 10 de matí una sèrie de ce-lebracions a la Capella del Roser del carrer de la Cort,amb la Missa a les 7 de la tarda celebració presididaper Mn. Joan Àguila Rector de Sant Joan i el P. JoanConsiliari de la Germandat. Al final la banda de tam-bors farà una actuació a honor de la Verge.

GRUP DE PREGÀRIAEl P. Helin ha programat per cada primer dimecres demes una pregària, amb un grup a 2/4 de 7 de la tarda.Es van trobar aquest dimecres passat a la capella santJordi i després de l’estona de pregària i contemplacióvan repassar el calendari per a tot el curs. Qui vulguiparticipar només cal que vingui i s’hi posi.

EL SANTUARI OBERT ELS MATINSContinua el grup de persones que tornant-se cada diaobren l’Església i fan de “guàrdia” d’aquesta maneraoferim la possibilitat a les persones que vulguin de po-der entrar i tenir uns moments de pregària i pau.

SAGRAMENTS -setembre-BATEJOSAitana Oliva Parra,Paula Oliva Fernández,Lucía Vergés Quirós,Javi Gil del Caño Qui-rós, Pol Gavarró Rovi-ra, Martina Altés París,Alejandro Godoy Rome-ro, Dylan Arley MuñozMaus, Arnau GamezFísico. Que la Vergedel Lledó els acompanyii sigui el seu guia duranttota la vida.

SAGRAMANETDEL MATRIMONISergi i Yahana, Ingrid iGerard, Míriam i Marc. Amb unes celebracions pròpi-es de casament, alegres, festives i en alguns casos benemotives, pregant al bon Déu i a Maria que no hi faltimai res a les seves llars, i aconsegueixin de viure esti-mant-se tota la vida.

DEFUNCIONSHem acompanyat en la pregària als difunts: SalvadorBové Parés, Maria Rosa Piñol Roig, Ricardo Cañadi-lla Fernández, Jordi Gassió Cunillera, Josep LluísGimeno Escorihuela, Francisco Castaño Martínez,Basilisa Reverté Figueras, Esperança Gaya Roig,Carmen Moreno Escudero, Pedro A. López Alejan-dre, Isidro Gordillo Taboada, Rafael López García.Tenim la certesa per la fe en la Paraula de Jesús queviuen dins el cor del Pare en l’eternitat dels sants.

ELS MÀRTIRS CLARETIANSJosep Vilarrubies VIII

BarcelonaTots sabem com va ser deferotge a Barcelona la per-secució religiosa. L'esglésiadel Cor de Maria va serincendiada amb gran estrè-pit de fusells, pistoles i finsi tot d'artilleria. Els nostresgermans, 56 en conjunt,van fugir com van poder.Dels que varen morir màrtirs ens resten poques dades testimonials.Els relats eren tots semblants: registre, declaració, afusellament,cadàver trobat. El pare Càndid Casals, superior de la comunitat deGràcia, sorprès el dia 29 de juliol en visitar uns nebots, va ser con-duït a la mort en un camió juntament amb altres religiosos.El dia 31 l'estudiant Adolfo de Esteban, en acomiadar-se de la se-nyora que l'havia ocultat li diu:-Gràcies, senyora Angelina; vaig a morir, però moro tranquil. Serémàrtir !aniré al cel.El pare Antoni Junyent que havia estat destinat a Argentina, cadadia anava a port per a veure si salpava el vaixell. Fou trobat mort eldia 22 en el Clínic amb tots els documents a punt per a l'embarca-ment.El 21 del mateix mes, el pare Jacint Blanch, home savi d'una granelegància espiritual.El pare Tomàs Planas, va trobar el martiri quan era a punt d'anar aRoma per a ultimar els seus estudis.-No em dol morir, però sí que m'hauria agradat fer a la vida allòque havia somiat. Era el 27 d'agost.El 28 de novembre el Pare Ciril Muntaner fou detingut a la casa d'unantic anarquista militant convertit a Crist per l'acció de la seva espo-sa. Els dos homes, l’antic anarquista i el missioner, van ser portats ala presó de Sant Elies i als pocs dies tots dos varen sofrir el martiri.

SabadellVuit són els màrtirs de la comunitat de Sabadell. Tots ells eren per-sones madures en la vida religiosa, dedicats principalment a l'acom-panyament espiritual i el sagrament del perdó.El dia 20 de juliol es dispersaren. El dia 25 uns quaranta homes ar-mats treien de la casa on s'havia hostatjat el pare Josep Reixach de71 anys i al carrer mateix el deixaren malferit. Durant dues horess’arrossegava cap a la Casa de Caritat, tot aguantant-se els intestinsque li sortien del baix ventre. En aquella casa el reconegueren, elguariren com van poder. A les poques hores arribaven uns milicians.El bon pare Reixach els digué:- Si sou vosaltres els qui m'heu disparat us perdono de cor. Vullmorir com Jesús que també perdonà els qui acabaven de crucificar-lo.A les poques hores, moria per l'efecte de les ferides.Tots els altres s'havien refugiat en diverses cases. Curiosament va-ren ser trobats, un per un, i portats a la mateixa presó on ja hi haviaaltres deu detinguts. Claretians presos eren el pare Mateu Casals,superior de la comunitat, el pare Josep Puig i els germans Josep Cla-veria, Joan Rafí i Josep Cardona, de 20 anys d'edat. Diuen els testi-monis que aquella presó era tranquil· la on els encarregats tractavenels reclusos tant bonament com podien. De manera que fins i tot elsnostres germans podien organitzar-se d'alguna manera en comunitat.El dia que, a darrers d'agost, arriba la notícia de la caiguda de laciutat d'Irun al país basc, a Barcelona la gent s'avalota. Un grup demilicians entra estrepitosament a la nostra presó i una veu roncacrida:- A la una i mitja hem de començar la feina.Els treuen de quatre en quatre. Al matí apareixeran els cadàvers perles carreteres. Finalment el Pare Joan Torrents, acollit en un hostat-ge segur, passava les hores resant incomptables parts de rosari. Totbé, fins que el bombardeig als tallers Elizalde va provocar noves iresal carrer. Visita a la casa on es trobava el nostre germà, i cap a lapresó de Sant Elies. El 17 de març de 1937 rebia la palma del marti-ri.