2018

LES EMOCIONS

EDUCAR PER A LA VIDA

APRENENTATGE ACTIU

APRENDRE A PENSAR

APRENENTATGE COOPERATIU

APRENDE A APRENDE

ATENCIÓ A LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS

AVALUACIÓ FORMATIVA

BASES METODOLÒGIQUES

Descarregable en

RECURSOS DESCARREGABLES

• Fitxes projectables per a cada projecte• Programacions d’aula• Cançons• Fitxes d’adaptació curricular

Dossier d’aprenentatge digitalEina per a arxivar i avaluar el treball dels alumnes per cada projecte.

Les tres ovellesActivitats interactives per al desenvolupament de les intel·ligències múltiples.

MixetActivitats interactives per al desenvolupament d’habilitats cognitives.

• Làmines digitals• Galeria d’imatges• Jocs interactius• Dossier d’aprenentatge digital

Recursos comuns a tots els projectes

RECURSOS DIGITALS

www.e-vocacion.es

EL DIA A DIAEN EL TREBALLPER PROJECTES

GUIA PRÀCTICA

ES0000000064805 832664_Guia_practica_proyectos_VOR_61399

ES0000000064805 832664_Guia_practica_proyectos_VOR_61399.indd 1 16/03/2017 16:36:13

¡T’AJUDEM!

Guia teoricopràctica, comuna a tots els projectes, amb informació per a dur a terme el treball amb aquesta metodologia.

Guia per al dia a dia

- 41 -

Intel·ligència espacial o visual/competència matemàtica, competència artística i cultural

Les investigacions dutes a terme a l’aula donaran lloc a múltiples situacions en les quals els alumnes hauran d’exercitar la intel·ligència espacial o visual i les competències que hi estan lligades. Alguns exemples poden ser:

• Explorar les relacions topològiques i espacials, plantejant activitats com la lectura i el disseny de plànols o de mapes per reflectir trajectes.

Mapa del tresor dels pirates.

El nostre vaixell pirata.

• Dissenyar models, escultures i maquetes amb jocs de construcció de diversos tipus (blocs, encaixables o materials reciclats). Modelar i construir superfícies i volums.

- 59 -

L’aprenentatge de les matemàtiques en Educació infantil ha de ser essencialment de tipus manipulatiu. Donades les característiques d’aquesta etapa, els nens aprenen principalment a partir de l’experimentació, el contrast, el descobriment i la construcció. L’acció és el que mou la reflexió i es converteix, en si mateixa, en font de coneixements.

Igualment, és sabut que el desenvolupament cognitiu es beneficia de l’aprenentatge compartit i la socialització. Els alumnes aprenen confrontant els seus punts de vista amb els dels companys, resolent junts problemes de la vida quotidiana.

En aquest sentit, les assemblees i els projectes de treball es presenten com una font inesgotable d’experiències en les quals es poden desenvolupar aprenentatges matemàtics.

Les activitats que sorgeixen en aquests espais permeten als alumnes relacionar les matemàtiques amb la vida real i utilitzar-les per resoldre qüestions en les quals estan interessats.

En la mesura en què els aprenentatges que van adquirint es relacionen amb els seus coneixements previs i tenen una aplicació real en la vida quotidiana, aquests aprenentatges són veritablement significatius i funcionals. A més, d’aquesta manera, s’aprenen matemàtiques emmarcades en un context, i no de manera aïllada, interactuant amb altres matèries en el desenvolupament de les competències bàsiques.

Com treballem les matemàtiques?

Aprendre matemàtiques significa resoldre problemes; això significa que aprendre

matemàtiques és, essencialment, actuar.CATHERINE BERDONNEAU

- 65 -

La funció de l’avaluació no és una altra que analitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge en el seu conjunt, de manera que permeti ajustar-lo a les necessitats dels alumnes i introduir els canvis que es considerin necessaris, atenent les característiques de les aules, que canvien constantment.

L’avaluació ha de considerar-se, per tant, com un mitjà d’informació i ajuda per prendre decisions sobre el procés formatiu. Com a tal, podem destacar les característiques següents:

• L’avaluació forma part del procés d’ensenyament-aprenentatge; no és un fet puntual o aïllat del procés, sinó que n’és un element constitutiu.

• L’avaluació no està centrada solament en l’alumne; es té en compte tot el context d’aprenentatge, tant el més proper (aula, grup, educador, metodologia) com el més ampli (centre).

• La referència per a l’avaluació són els objectius proposats i tots els elements curriculars.

• L’avaluació és un mitjà per millorar la intervenció educativa, de manera que s’ajusti millor a les necessitats del grup en general i de cadascun dels nens en particular.

L’avaluació en Educació infantilDonades les característiques d’aquesta etapa, l’avaluació ha de presentar els trets següents:

• Global: inclou tots els àmbits del desenvolupament, àrees i aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge.

• Contínua: es porta a terme al llarg de tot el procés d’aprenentatge en diferents moments (avaluació inicial, del procés i final).

• Formativa: ofereix informació per garantir la qualitat de l’educació.

El procés d’avaluació permet al professorat d’aquesta etapa canalitzar la seva acció educativa, facilitant a l’alumnat quantitat i varietat d’experiències d’aprenentatge, amb la finalitat que cada nen i nena aconsegueixi el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats segons les seves possibilitats.

Com avaluem?

- 47 -

Com treballem la lectoescriptura?

L’aprenentatge del llenguatge escrit és un procés complex que cal tractar oferint als alumnes la possibilitat d’utilitzar diversos camins i estratègies.

Per facilitar-lo és interessant aprofitar els coneixements que ja tenen sobre el codi escrit (on hi ha lletres i paraules, per a què s’usen, on n’han vist altres de semblants, etc.), els interrogants que es plantegen, les idees prèvies sobre el tema i el context. D’aquesta manera, els nens i nenes aprendran a llegir i a escriure integrant diferents estratègies: contextuals, textuals i grafològiques.

En aquest procés és important afavorir, en les primeres temptatives d’escriptura, tant individual com col·lectiva, la reflexió prèvia sobre el que volen comunicar i ajudar els alumnes a organitzar les idees que volen transmetre, a elaborar esborranys i a revisar-los abans de la producció definitiva.

Els processos de lectura i d’escriptura no són completament idèntics. Referent a la lectura, el principal objectiu serà la comprensió del text, evitant en tant que sigui possible la lectura mecànica. Per ajudar els nens a llegir i a comprendre el que llegeixen d’una manera fluida, és important facilitar activitats que els permetin formular hipòtesis i fer anticipacions sobre el contingut de l’escrit i comprovar-les a mesura que s’avança en la lectura.

Encara que llegir no pot reduir-se només a la descodificació dels textos, no es pot oblidar que la descodificació és imprescindible i que exigeix un aprenentatge conscienciós. Aquest aprenentatge sempre serà més fàcil i estimulant si es realitza en el marc de lectures significatives que no posin en perill la comprensió lectora. El nom propi, cartells habituals de l’entorn, etiquetes de productes molt coneguts pels alumnes, etc., poden ser referents útils per desenvolupar l’aprenentatge del sistema de codificació.

Igualment, els alumnes han de ser conscients de l’existència de textos escrits en contextos molt variats i amb funcions també molt diferents. Per això és convenient utilitzar textos «reals» i posar a la seva disposició una gran diversitat de gèneres textuals: cartes, notes, llistes, receptes de cuina, notícies, anuncis, llibres per a persones adultes, fullets turístics o publicitaris, etc.

- 74 -

Fases del projecte Els pirates

FASES

Fase 0: Motivació

• Es proposa una endevinalla.

• Apareix el pirata.

Fase 1: Què en sabem?

• Què sabem dels pirates?

• Inici del mapa conceptual del projecte.

Fase 2: Què en volem saber?• Qui eren?

• Com anaven vestits?

• On vivien?

• Què feien?

• Quines normes tenien?

• Com es divertien?

• Què menjaven?

• Quines armes feien servir?

• Com s’orientaven al mar?

• Com atacaven un vaixell?

• Què aconseguien?

• Quins pirates famosos han existit?

Fase 3: Avaluació. Què n’hem après?

• Els pirates eren marins aventurers que vivien en vaixells.

• Es dedicaven a assaltar vaixells o les costes per fer-se amb un botí. Per fer-ho usaven diferents armes (canons, pistoles, dagues, ganivets, etc.). El botí que aconseguien es repartia entre la tripulació i conformava els tresors que, sovint, els pirates amagaven.

• La roba que portaven estava bruta i trencada a causa de la climatologia, les baralles i la vida al mar. Molts tenien una cama de fusta, un garfi o portaven un pegat a l’ull.

• Vivien en vaixells grans amb diferents dependències: la coberta, la cabina del capità, la cuina, la bodega, etc.

• Els vaixells pirates s’identificaven per la bandera, que solia tenir símbols que feien referència a la mort, com calaveres, esquelets o espases.

• Dins de la tripulació hi havia diferents funcions. Al comandament hi havia el capità i, per sota, el contramestre. A més, hi havia un metge, un cuiner, un guaita, un timoner i altres mariners que s’encarregaven de tenir cura del vaixell i de defensar-lo.

• Per orientar-se els pirates utilitzaven diversos instruments de navegació: brúixoles, mapes, astrolabis, sextants, compassos i ulleres de llarga vista.

• Hi ha hagut molts pirates famosos, com Barbanegra, Barba-roja, Drake o Roberts; i també dones, com Mary Read.

- 24 -

Tasques Temps Agrupament

Rutines i salutacions 5-10 min En gran grup

Assemblea inicial: notícies, propostes del grup, presentació d’un joc, una cançó…

30-40 min En gran grup

Tasques als racons i treball de lectoescriptura 40-50 min En grups petits

Esmorzar de mig matí 20-25 min A les taules per grups

Esbarjo 30 min Lliure

Temps del conte, jocs de lògica matemàtica…

40-50 min En gran grup

Anglès, psicomotricitat, música, alternativa a la religió

50 min En gran grup

Jocs amb diferents materials (de taula, d’enfilar, de cosir…)

50 min En grups petits

Dinar Lliure

Tallers de cuina, art, plàstica… 40-50 min En grups petits

Assemblea final, recollida i comiat 15-20 min En gran grup

En la distribució horària de cada dia és convenient establir un temps per a una assemblea inicial, en què s’organitzin els torns de la sessió diària del grup i s’expliquin les propostes d’activitats de cada racó. És molt important fer una reunió final en acabar la sessió per analitzar les dificultats que s’hagin detectat i proposar millores o possibles solucions.

També es revisarà el que s’ha treballat i es recordaran els encàrrecs per a casa o les possibles tasques que cal preparar per a l’endemà.

Pot succeir que tots vulguin anar al mateix racó alhora. És important fer un repartiment d’alumnes per racons de manera que, al llarg de la setmana, els grups vagin rotant per diferents racons.

Panell organitzador del treball en els racons. Els nens indiquen amb el seu nom a quin racó han treballat.

Organització de l’aula

Treball de la lectoescriptura

Treball de les matemàtiques

Intel·ligències múltiplesi Competències

Avaluació

Proposta de programació

- 25 -

Avantatges del treball per racons• Afavoreixen el desenvolupament de l’autonomia dels xiquets, pel fet d’oferir-los

la possibilitat de triar en què volen treballar i no dependre tant de l’adult.

• S’adapten a les necessitats i els interessos dels alumnes d’aquesta etapa; per tant, es respecta la diversitat i es permet una atenció individualitzada.

• Permeten un enfocament globalitzador.

• Permeten la participació activa de l’alumne en la construcció del seu coneixement.

• Potencien el desenvolupament d’hàbits de recerca i el treball col·lectiu i cooperatiu.

• Fomenten la creativitat.

• Afavoreixen el desenvolupament de les intel·ligències múltiples i l’adquisició de les competències.

Tipus de raconsDurant el curs es poden organitzar diferents racons; alguns romandran fixos durant tot l’any i uns altres variaran, segons el tema que es treballe en cada moment o en funció dels interessos dels alumnes.

rAcons

Il·lustració: Ana seixas

biblioteca jOCs simbÒLICs naturaleSa lÒgica matemÀtica plÀstica I art

ES0000000029443 694005-1.- Laminas_20491.indd 3 02/02/2015 16:50:32

Alguns racons que es poden establir per al desenvolupament dels projectes són:

Racó del projecte

S’hi arreplegarà i exposarà tot el material que els alumnes porten de casa i es completarà amb les produccions que anem elaborant a classe.

En aquest racó poden treballar autònomament xicotets grups d’alumnes que necessiten fer alguna consulta o manipular els elements que hi ha depositats. També resulta d’especial utilitat per a realitzar activitats de gran grup, com ara revisar els materials que ens van arribant, analitzar la informació, llegir un llibre o un conte…

ES0000000064805 832664_GUIA_PROJECTES_I_63544.indd 25 03/05/2017 9:04:26

Treball per racons

Itineraris d’ampliació Avaluació

¡T’AJUDEM!

Guies de projecte10

Dossier: L’orquestra. Compositors Famílies d’instruments Quins instruments hi ha?

Instruments de corda Els instruments de corda són aquells que produeixen el so mitjançant la vibració de cordes amplificada en una caixa de ressonància. Es classifiquen en: instruments de corda pinçada, entre els quals trobem la guitarra, l’arpa o el llaüt; instruments de corda fregada, entre els quals hi ha els violins, les violes, els violoncels i els contrabaixos, que necessiten d’un arc per a fer sonar les cordes; i instruments de corda percudida, com el piano.

Instruments de ventEls instruments de vent són aquells que estan formats per tubs sonors de diferents materials i formes, i produeixen el so quan l’aire passa per la columna del tub i la fa vibrar. Classifiquem els instruments de vent segons el material de què estan fets: vent fusta, on trobem el fagot o l’oboé, i vent metall, entre els quals figuren la tuba o la trompeta.

Instruments de percussióEls instruments de percussió són aquells que produeixen el so quan són colpejats. N’hi ha de dos tipus: d’una banda, els de percussió de so indeterminat, que no produeixen notes musicals, i on hi ha els instruments de percussió de fusta (maraques, claves…), de metall (triangle, platerets…) i de membrana (bongos, pandereta…); i, de l’altra banda, els de percussió de so determinat, que sí que produeixen notes musicals, com poden ser el xilòfon, la bateria o les timbales.

L’orquestra Què és?

El terme orquestra té l’origen a Grècia, on en l’antiguitat s’usava per a anomenar la zona de l’escenari en què se situava el cor quan les representacions es feien en teatres a l’aire lliure.

Actualment, el terme orquestra s’utilitza per a referir-se a un conjunt d’instruments musicals i als músics que els toquen.

Hi ha diversos tipus d’orquestres: de cambra, jove, que només utilitza una família d’instruments… En aquest projecte ens centrarem en l’orquestra simfònica.

L’orquestra simfònica és un conjunt musical format per totes les famílies d’instruments, vent, corda i percussió, i pot arribar a tindre més de huitanta instruments.

Es divideix en quatre zones, en les quals cada instrument té una col·locació determinada segons la potència sonora, de manera que els instruments de corda se situen a la part davantera, ordenats de més agut a més greu; darrere van els instruments de vent, de primer els de fusta i a continuació els de metall; i al final es col·loquen els instruments de percussió.

Algunes de les orquestres simfòniques més famoses són:

– L’Orquestra Filharmònica de Viena, fundada en 1842 per Otto Nicolai.

– L’Orquestra Filharmònica de Berlín, fundada en 1882.

El director representa un paper fonamental dins de l’orquestra perquè és qui manté el tempo, és a dir, el temps de la peça, i qui indica als instruments quan han d’entrar, a més d’encarregar-se d’interpretar la partitura. Per a fer-ho ha d’estudiar i conéixer en profunditat la vida i l’obra dels compositors.

La figura del director d’orquestra va sorgir en el segle xix.

A continuació, trobareu la recopilació d’informació necessària per a portar a terme el projecte. Es tracta de totes les idees sobre l’orquestra en les quals es basa.

ES0000000061887 818568_GUIA_ORQUESTRA_I_58112.indd 10 22/02/2017 11:32:30

78

Itineraris educatius: ampliació

5

O R Q U E S T R AR Q U S T R

EL NOM

ES0000000061881 818546_la_orquesta_58159.indd 9 07/12/2016 15:40:46

Fitxa 5. L’origen de la paraula orquestraEn la fitxa observem una orquestra simfònica. La paraula orquestra ve de l’antiga Grècia, on denominaven orchestra la zona circular que estava enfront de l’escenari, un lloc on ballaven i cantaven els músics. Amb el temps, aquesta paraula s’usà per a referir-se a l’agrupació musical que coneixem en l’actualitat, un conjunt d’instrumentistes que interpreta una obra musical.

Idees per a treballar amb els alumnes

Podem aprofitar aquest moment per a conéixer diversos tipus d’agrupacions musicals; per exemple, segons la quantitat d’intèrprets (duo, trio, quartet, quintet, etc.) o segons altres criteris (orquestra de cambra, banda, rondalla, big band, coral, etc.).

En el cas que un familiar participe en alguna agrupació musical, li podem demanar que acudisca a l’aula per comentar la seua experiència.

6

ÉS UN CONJUNT DE MÚSICS

ES0000000061881 818546_la_orquesta_58159.indd 11 07/12/2016 15:40:50

Fitxa 6. Orquestres importantsL’escena de la fitxa ens mostra alguns dels instruments més representatius que formen una orquestra. Les orquestres més importants disposen de grans virtuosos i tots junts, dirigits per un director, interpreten les composicions musicals.Algunes d’aquestes grans orquestres són l’Orquestra Filharmònica de Berlín, la Filharmònica de Viena, la Filharmònica de Nova York o la Staatskapelle Dresden (l’orquestra més antiga del món, fundada en 1548).

Idees per a treballar amb els alumnes

La realització d’aquesta fitxa suposa un bon moment per a investigar sobre diferents orquestres del món. Aquesta investigació pot quedar reflectida si dibuixem un mapamundi en un tros de paper continu i apeguem imatges de les grans orquestres als països corresponents, amb el nom escrit davall. També pot ser un bon moment per a buscar les pàgines web d’algunes d’aquestes orquestres i veure’n alguna actuació en vídeo.

TOQUEN DIFERENTS INSTRUMENTS

7

ES0000000061881 818546_la_orquesta_58159.indd 13 07/12/2016 15:40:52

Fitxa 7. La formació musicalLa fitxa mostra quin instrument toca cada músic de l’orquestra. Per a arribar a tocar en una orquestra simfònica són necessaris molts anys d’estudis i de preparació.

Idees per a treballar amb els alumnes

La realització d’aquesta fitxa és una ocasió excel·lent per a planificar una jornada en què els alumnes puguen conéixer com sonen diversos instruments i experimentar per ells mateixos com es toquen.

També podem fer una visita a un conservatori o a una escola de música, o demanar a un professor especialista que vinga a l’aula per explicar-nos com podem aprendre a tocar el nostre instrument favorit.

ES0000000061887 818568_GUIA_ORQUESTRA_I_58112.indd 78 15/02/2017 10:06:41

83

Nom

Data

Avaluació del projecte L’orquestra

UN GRUP DE MÚSICS FORMEN UNA ORQUESTRA.

TOTS ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA SÓN IGUALS.

EL DIRECTOR DIRIGIX L’ORQUESTRA.

EN CADA CONCERT, ELS INSTRUMENTS ES COL·LOQUEN D’UNA FORMA DETERMINADA.

ELS INSTRUMENTS ES CLASSIFIQUEN EN FAMÍLIES.

EL VIOLÍ, LA VIOLA, EL VIOLONCEL I EL CONTRABAIX SÓN INSTRUMENTS DE CORDA.

LA TROMPETA, LA FLAUTA, EL SAXÒFON I LA TROMPA SÓN INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ.

EL TRIANGLE, LES TIMBALES I ELS PLATERETS SÓN INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ.

LES OBRES MUSICALS CONTEN HISTÒRIES.

SÍ NO

ES0000000061887 818568_GUIA_ORQUESTRA_I_58112.indd 83 15/02/2017 10:06:48

Dossiers informatius

14

L’ORQUESTRA

QUINS INSTRUMENTS HI HA?QUÈ ÉS?

ÉS UN CONJUNT DE MÚSICS

SEGUIXEN UNA PARTITURA

TOQUEN DIFERENTS INSTRUMENTS

ELS DIRIGIX UN DIRECTOR

FAN CONCERTS

LA FAMÍLIA DE VENT

LA FAMÍLIA DE PERCUSSIÓ

EN QUIN LLOC ACTUEN?

L’AUDITORI

AUDITORI

COM ESTÀ COL·LOCADA?

CADA INSTRUMENT TÉ EL SEU LLOC

LA FAMÍLIA DE CORDA

ES0000000061887 818568_GUIA_ORQUESTRA_I_58112.indd 14 15/02/2017 10:04:55

Mapes conceptuals

Imatges o paraules per a saber-ne més

NIVELL

1

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

1

EREN MOLT DIFERENTS

EUOPLOCEPHALUS TRICERATOP

8

840224_FITXES_DINOSAURES_I_VORAMAR.indd 1 13/2/17 10:38

11

1

2

ALGUNS EREN CARNÍVORS

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

1

840224_FITXES_DINOSAURES_I_VORAMAR.indd 2 13/2/17 10:38

13

ALTRES EREN HERBÍVORS

MENJAVEN DIVERSOS VEGETALS

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

1

840224_FITXES_DINOSAURES_I_VORAMAR.indd 3 13/2/17 10:38

26

N’HI HA RESTES ARREU DEL MÓN

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

1

840224_FITXES_DINOSAURES_I_VORAMAR.indd 4 13/2/17 10:38

NIVELL

2

5

EL NOM

D S E

O D A IN R SE U

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

2

840268_FITXES_DINOSAURES_II_VORAMAR.indd 1 13/2/17 10:38

11© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

2

ALGUNS EREN CARNÍVORS

5

5

1

1

VULL MENJAR-ME

VULL MENJAR-ME

3 I 3 .

3 I 2 .

840268_FITXES_DINOSAURES_II_VORAMAR.indd 2 13/2/17 10:38

13

ALTRES EREN HERBÍVORS

MENJAVEN DIFERENTS VEGETALS

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

2

840268_FITXES_DINOSAURES_II_VORAMAR.indd 3 13/2/17 10:38

ELS FÒSSILS

19

55 5

1. EL DINOSAURE MOR.

2. LA TERRA EN COBRIX EL COS.

3. LES PARTS DURES ES CONVERTIXEN EN MINERALS.

4. ELS PALEONTÒLEGS ESTUDIEN ELS FÒSSILS.

© Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 2

840268_FITXES_DINOSAURES_II_VORAMAR.indd 4 13/2/17 10:39

NIVELL

3

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

3

5

5

1

1

ALGUNS EREN CARNÍVORSVULL MENJAR-ME

VULL MENJAR-ME

4 I 4 .

5 I 4 .

840279_FITXES_DINOSAURES_III_VORAMAR.indd 1 13/2/17 10:39

12

LES ARMES D’ATAC

DENTS GRANS URPES ESMOLADES

CUA PODEROSA

ESQUERRA DRETA

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

3

840279_FITXES_DINOSAURES_III_VORAMAR.indd 2 13/2/17 10:39

13

ALTRES EREN HERBÍVORS

Menjañ> diñrsofi ñ@etalfi.

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

3

840279_FITXES_DINOSAURES_III_VORAMAR.indd 3 13/2/17 10:39

20

N’HI HA RESTES ARREU DEL MÓN

© E

dici

ons V

oram

ar, S

. A./S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

3

840279_FITXES_DINOSAURES_III_VORAMAR.indd 4 13/2/17 10:39

Fitxes amb adaptació curricular

Nota. Aquestes fitxes estan disponibles en 84

ES0000000061993 818955_GUIA_CICLE_DINOSAURES_58113.indd 84 22/03/2017 17:15:17

Adaptacions curriculars

Adreces webEn aquestes pàgines web es pot trobar informació interessant per a desenvolupar el projecte a l’aula.

• La web del Palau de la Música de València ofereix informació interessant sobre l’orquestra i la banda municipal de la ciutat. A més, s’hi poden veure les diverses sales de concerts i consultar les fitxes informatives corresponents.

• També és interessant la pàgina del Palau de les Arts «Reina Sofía», on es poden conéixer les activitats programades (ballet, òpera, concerts, música de cambra) i obtindre informació i imatges espectaculars sobre les obres que s’hi representen. A més, s’hi explica com es perfeccionen els cantants i els músics al Centre Plácido Domingo.

• La Comunitat Valenciana té moltes bandes i associacions musicals de tot tipus i molts conservatoris on els músics poden ampliar estudis i perfeccionar-se. A tall d’exemple, podem esmentar els centres on es poden cursar estudis de nivell universitari per a obtindre els títols corresponents: són el Conservatori Superior de Música «Óscar Esplá» d’Alacant, el «Salvador Seguí» de Castelló i el «Joaquim Rodrigo» de València, en les pàgines web dels quals es poden consultar els estudis que s’hi imparteixen i les activitats que s’hi porten a terme.

• Es pot observar com és una sala de concerts en la secció Virtual de l’Auditori Nacional de Música, on s’ofereix una vista de 360º de les sales Simfònica i de Cambra.

• La Fundació Juan March té una secció molt interessant dedicada a la música en què es poden escoltar i veure concerts de tot tipus.

• En epdlp.com trobareu un portal dedicat a la cultura que disposa d’una secció de música amb biografies de compositors i intèrprets; també podeu accedir a informació abundant sobre èpoques i estils musicals.

• La pàgina web playopera.com és molt recomanable per a donar a conéixer l’òpera als xiquets i les xiquetes. A més, té jocs, activitats i recursos didàctics molt interessants.

• La majoria de les grans orquestres del món tenen pàgines web en què es poden escoltar i veure les seues interpretacions, a més de conéixer quines persones les componen, quins instruments toquen, etc. Algunes d’aquestes orquestres són:

– L’Orquestra Filharmònica de Viena: www.wienerphilharmoniker.at/media/videos.

– L’Orquestra Filharmònica de Berlín: www.berliner-philharmoniker.de.

– L’Orquestra Filharmònica de Nova York: nyphil.org/watch-listen.

• Les pàgines web següents ofereixen recursos educatius de gran utilitat per a les aules:

– La web musopen.org disposa d’un banc de música gratuïta molt interessant per a conéixer compositors de totes les èpoques.

– En la web Educalab del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports es pot accedir a un banc d’imatges gratuïtes: recursostic.educacion.es/bancoimatgees/web/.

• El programa El rincón de los niños de Radio Clásica, com tots els programes de Radio Nacional, pot escoltar-se en la pàgina A la carta de RTVE. S’hi poden trobar programes dedicats a grans compositors, gravacions destacades i gèneres musicals com el jazz adaptat per als xiquets.

12

ES0000000061887 818568_GUIA_ORQUESTRA_I_58112.indd 12 15/02/2017 10:04:40

Adreces web

17

CADA INSTRUMENT TÉ EL SEU LLOC

CORDA

PERCUSSIÓ

VENT

DIRECTOR

ES0000000061881 818546_la_orquesta_58159.indd 33 07/12/2016 15:41:37

Fitxa 17. El desenvolupament de l’atenció i la memòriaEn la fitxa, els alumnes poden observar una orquestra i reflexionar sobre com està organitzada en famílies d’instruments.Podem aprofitar aquest moment per a dur a terme alguna activitat d’atenció i memòria. Per exemple, demanem a quatre xiquets i xiquetes que es col·loquen en fila sostenint cada un un instrument musical dels que hi ha a l’aula com si foren una orquestra. A continuació, un dels alumnes eixirà de la classe i aprofitarem el temps que està fora per a canviar un dels instruments. Quan torne, haurà de descobrir què ha canviat en l’orquestra.

L’AUDITORI

19

AUDITORI

ES0000000061881 818546_la_orquesta_58159.indd 37 07/12/2016 15:41:43

Fitxa 19. Els serveis públics de la localitatEl recorregut per la ciutat plantejat en la fitxa és un bon punt de partida per a investigar amb els alumnes sobre els serveis públics que ofereix el barri o la localitat. Podem buscar informació sobre la biblioteca més propera, el centre cultural o social, l’ajuntament, el poliesportiu, el centre de salut, etc., i conéixer les activitats que es poden desenvolupar en cada lloc.Podem dur a l’aula un mapa del barri on està el centre escolar i marcar-hi els edificis públics més destacats encerclant-los o posant-hi gomets.

LA MÚSICA ENS TRANSMET EMOCIONS

22

CÀNON, J. PACHELBEL MARXA RADETZKY, J. STRAUSS UNA NIT A LA MUNTANYA

PELADA, M. MÚSSORGSKI

ES0000000061881 818546_la_orquesta_58159.indd 43 07/12/2016 15:41:51

Fitxa 22. La música i els sentimentsLa música, quan s’usa correctament, és capaç de descriure i suscitar les emocions humanes més subtils. Podem aprofitar aquest moment per a fer una audició de fragments musicals amb distintes tonalitats afectives; per exemple, el Rèquiem de Mozart, el Nocturn Op. 9 Núm. 2 de Chopin, la sonata Clar de lluna de Beethoven, la Marxa nupcial de Wagner, el Vals del Danubi blau de Strauss, We are the champions de Queen, etc. Si és possible, gravarem els alumnes mentre escolten les peces. Això ens permetrà, en acabant, observar en grup quan hem aplaudit, quan hem somrigut, si en alguna audició hem fet cara trista, etc., i podrem relacionar aquestes reaccions amb els nostres sentiments.

14

EL SAXÒFON DEL VEÍ

SAPS EL QUE M’ANIMA A MI? EL SAXÒFON DEL VEÍ. EL SEU SO EM FA COMPANYIA DEL MATÍ FINS AL MIGDIA. DESPRÉS PARA UNA ESTONETA (DINA I FA UNA BECADETA) I MÉS TARD, A LA VESPRADA, COMENÇA UNA ALTRA VEGADA I SEGUIX FINS A LA NIT QUAN JO JA ME’N VAIG AL LLIT.

EMPAR TORTOSA (FRAGMENT)

POEMA

ES0000000061881 818546_la_orquesta_58159.indd 27 07/12/2016 15:41:23

Fitxa 14. La nostra música favoritaPodem aprofitar que la fitxa parla sobre una persona que s’anima escoltant música per a esbrinar si els alumnes escolten música a casa i de quin tipus és. Amb l’ajuda dels familiars, els xiquets poden escriure una llista de les cançons o les peces musicals que més els agraden. També podem crear amb les composicions que esmenten una llista de reproducció de l’aula, i podem usar diverses aplicacions o programes informàtics per a compartir-la amb les famílies o amb altres companys del centre escolar.

Itineraris educatius: altres idees per a desenvolupar el currículum

80

ES0000000061887 818568_GUIA_ORQUESTRA_I_58112.indd 80 15/02/2017 10:06:46

Itineraris per a desenvolupar el currículum

Rúbrica d’avaluació L’orquestra

1 2 3

L’ORQUESTRA Li costa entendre què és una orquestra.Sap què és una orquestra però li costa descriure’n algunes de les característiques principals.

Identifica què és una orquestra simfònica i en coneix les característiques principals.

ELS INSTRUMENTS MUSICALS

Diferencia un instrument musical d’un altre objecte que produeix so.

Sap què és un instrument musical però no sap com es toquen.

Sap què és un instrument musical i coneix com es toca algun.

EL DIRECTOR Li costa comprendre quina és la funció d’un director d’orquestra.

Diferencia la funció del director de la dels altres músics de l’orquestra.

Descriu les funcions principals d’un director d’orquestra i en valora la importància.

FAMÍLIES D’INSTRUMENTS

Sap que hi ha diversos tipus d’instruments musicals.

Anomena les tres famílies d’instruments musicals però li costa identificar els instruments que pertanyen a cada una.

Anomena les tres famílies d’instruments musicals i és capaç d’esmentar almenys dos instruments de cada una.

EL SO DELS INSTRUMENTS

Discrimina el so que emet un instrument musical i diferencia aquest instrument d’un altre objecte que emet so.

És capaç de discriminar auditivament almenys dos instruments musicals.

És capaç de discriminar auditivament instruments musicals i d’indicar la família a què pertanyen.

COL·LOCACIÓ DELS INSTRUMENTS

Li costa entendre que els instruments han de col·locar-se en l’orquestra d’una manera determinada.

Sap que els instruments musicals han de col·locar-se en un lloc determinat de l’orquestra.

És capaç d’indicar en quin lloc de l’orquestra se situen els instruments de vent, els de percussió o els de corda.

EL LLOC ON ACTUALi costa diferenciar el lloc on actuen les orquestres.

Anomena almenys un lloc on actuen les orquestres.

Anomena almenys dos llocs on actuen les orquestres i en descriu les característiques.

OBRES MUSICALS Li costa entendre què és una obra musical. Sap què és una obra musical.Diferencia auditivament obres musicals i en sap els noms.

COMPOSITORSLi costa comprendre quin és el treball d’un compositor.

Sap quin és el treball d’un compositor i coneix almenys el nom d’un.

Sap el nom d’almenys dos compositors i els relaciona amb alguna de les seues obres més importants.

86

Alumne/a:

ES0000000061887 818568_GUIA_ORQUESTRA_I_58112.indd 86 15/02/2017 10:06:49

Rúbriques

Les criesLes cries de pingüí es mantenen agrupades per protegir-se del fred i dels depredadors.

La colòniaLa vida és més segura a la colònia. Els individus que la formen s’ajuden els uns als altres per protegir-se d’un entorn increïblement hostil.

Les potesEl pingüí té unes potes fortes i curtes amb tres dits; les usa per caminar i com un timó quan neda.

Imatges per saber-ne mésAnalitzem una escena de pingüins al seu hàbitat natural

76

ES0000000062347 820749_GUIA_PINGUINS_II_GRUP_60738.indd 76 22/02/2017 9:33:57

L’AntàrtidaEl pingüí emperador viu a l’Antàrtida, un dels llocs més freds de la Terra.

Les alesTé unes ales en forma d’aleta que funcionen com si fossin rems, cosa que li permet impulsar-se i nedar. Tanmateix, no pot volar.

El cos Cobert de plomes curtes i rígides que tenen forma de llança, el cos del pingüí és impermeable i està adaptat per suportar les baixes temperatures. A més, té la forma idònia per sobreviure en un hàbitat marí.

77

ES0000000062347 820749_GUIA_PINGUINS_II_GRUP_60738.indd 77 22/02/2017 9:33:59

El cos humài la salut

La Terrai l’univers

Matèriai energia

El trenNIVELL

3

NIVELL1

NIVELL2

Els éssersvius

CICLE

PROJECTES SABEM MOLTES COSES!

El refredatLa xocolata

Els jocs olímpics

L’aigua

L’aigua

L’aiguaAstronauta

L’aigua

El polletEl caragolLa tortugaLa marieta

El dofíEls pingüinsEl gira-sol

El lleó i la lleonaEl goril·la

N

N

N

N

Culturai societat

La Terrai l’univers Història

El mónfantàstic

PROJECTES SABEM MOLTES COSES!

L’aigua

L’aigua

L’aiguaAstronauta

L’aigua

La fada i el follet

La bruixaMonstres

Dracs

Els dinosauresEl castell

Els indisEls pirates

Els dinosauresEl castell

Els egipcis

Els dinosauresEl castell

La prehistòriaEls romans

Els dinosauresEl castell

El carterL’orquestra

El circLa volta al món

Els bombersEl museuEl cuiner

La volta al món

El teatreLa volta al món

La volta al món

www.e-vocacion.es www.edupack.es

www.santillana.es www.blogprojectes.santillana.com

RECURSOS PER A L’AULA

EQUIPS

Il·lustració: Ana Seixas

e q u i p :

e q u i p :

D A TA

D ATA

e q u i p :

D A TA

e q u i p :

D A TA

Il·lustració: Ana Seixas

TÍTOL DEL PROJECTE:

CASA

DIA DE LA SEMANA DIA DEL MES MES ESTACIÓ

ANIVERSARI

TEMPS

RUTINES

ESCOLA

ES0000000061610 816774calend_perpetuo_proyectos_3_4_5anios_61138.indd 1 07/02/2017 12:29:04

Calendari per a l’assemblea Pack de 5 làmines amb fases del projecte

ELS NOSTRES SERVEIS EN LÍNEA

DELEGACIONS

COMUNITAT VALENCIANA

ValènciaC/ València, 4446210 Picanya (València)Tels.: 96 159 43 96 159 43 91

E-mail contacte: profescv@santillana.com

AlacantAvda. del Euro, 31 Polígon Industrial “Las Atalayas”03114 AlacantTel.: 96 510 15 90

E-mail contacte: profescv@santillana.com

SantillanaEducacion

SANTILLANA_es

santillanaspain

SEGUEIX-NOS!A més, pots seguir-nos a través de

les nostres xarxes socials:

13

71

95

2