IFICULTAT IFICULTAD IFICULTAT IFICULTAD SIMAT … · algunes dependències, com ara dos aljubs, ......

4
Guia pràctica Caminos de les Foies Un paseo por la Sierra del Montdúver Camins de les Foies { } { } UNA PASSEJADA PER LA SERRA DEL MONTDÚVER Camí dels Burros E l PR-CV 51 es el sendero que conecta las cuatro poblaciones de la Vall- digna. Desde Simat en dirección a Barx y el Montdúver, el recorrido cuenta con dos ramales, uno por la fuente de lʼEscudella y otro por la fuente del Cirer. Nosotros realizaremos ahora este último. Partimos de la Font Gran de Simat en dirección al nacimiento del río Vaca, siguiendo durante un tiempo el mismo recorrido que el GR-CV 236. Al llegar al pie del barranco de Barx, nos desviamos a la izquierda hasta en- contrar la carretera CV-675, que seguire- mos durante unos 400 m. En una pronunciada curva veremos el comienzo del Camí dels Burros que nos llevará hasta la fuente del Cirer. Este tramo en continua subida atraviesa una zona de abundante vegetación, y pasa por de- lante de les Arcades, los restos del anti- guo acueducto (siglo XVIII) que fue construido por los monjes cistercienses para llevar el agua desde la fuente del Cirer hasta el Monasterio de Santa Maria. Después de 1.500 m de subida llegamos a la fuente del Cirer, una microrre- serva de flora que cuenta con importantes especies endémicas como la boca de dragón de roca, la centaurea o el fresno de flor. En los riscos más altos del Cirer nidifican diversas especies de aves, como el avión roquero. De cara a la fuente, nos dirigimos ahora hacia la derecha, donde un camino sube hacia la cueva de les Malla- detes (donde se encontraron restos óseos de un cráneo datado en más de 25.000 años), y el pico de les Àligues (650 m). Nos encontramos ahora en plena sierra del Montdúver, entre los términos municipales de Simat y Barx, y con unas maravillosas vistas que alcanzan desde el Mediterráneo hasta perderse en las comarcas interiores. Llegaremos así hasta la cumbre de Penyalba, que con 773 m es la principal altura de Simat. Los más aventureros pueden continuar la marcha hasta llegar a la cueva del Parpalló (también de interés paleontológico) y la cumbre del Montdúver (843 m). Para los que su trayecto termina aquí, pueden volver por el mismo itine- rario de la ida o bajar hasta la Font Nova, donde la ruta conecta con el ca- mino viejo de les Foies. PR-CV 51 E sta ruta té dos atractius per al viatger: el bell paratge natural de la Fontarda, en el límit entre els termes municipals de Simat i Benifairó, i el Castell dʼAl- fàndec, més conegut a la zona com el Castell de la Reina Mora. Partim des del Monestir en direcció a lʼantiga mesquita de La Xara. Deixant-la a la dreta, con- tinuem rectes pel camí rural asfaltat fins arribar a la Fontarda, una surgència dʼaigua situada a la falda del Racó de la Simeta, que roman activa una gran part de l'any. Es tracta dʼun bell paratge, envoltat dʼarbres cen- tenaris que fan una fresca ombra. Entre les ca- rrasques, pins i pinastres, garrofers, xiprers i figueres, destaca un immens om, que de mo- ment ha pogut escapar de la epidèmia de gra- fiosi que està acabant amb quasi totes les omedes de la contrada. Continuem la ruta fins arribar amb lʼencreuament del camí que condueix al municipi de Benifairó. Ací girem a la dreta per a enfilar cap al tossal coronat pel castell (243 m). Durant lʼèpoca de dominació musulmana, el Castell dʼAlfàndec servia com a refugi per a la població de les alqueries pròximes. Dʼestos temps és el primer recinte emmurallat o vila, al qual sʼacce- dia a través de la porta dʼAlbacar. Esta vila està protegida per un mur dʼun metre de gruix i que aprofita lʼorografia del te- rreny. Més amunt dʼeste primer recinte, a la part superior del tossal, es troba el segon, que fou construït ja durant lʼè- poca cristiana, sota el domini dels mon- jos cistercencs. Es conserven dempeus algunes dependències, com ara dos aljubs, una petita capella dʼarcs gòtics, una paret de gran alçada de la qual sobreïxen mènsules que indiquen que hi havia tres plantes, una escalinata mig enderrocada, una porta amb arc de mig punt, etc. Després de lʼexpulsió dels moriscos, va quedar inutilitzat i co- mençà la seua decadència i destrucció. Un deteriorament incrementat per continus saquejos en busca dʼun llegendari i mai trobat suposat tresor. Segons la llegenda, una reina musulmana es llançà des del més alt del cas- tell amb el seu fill en vore que les tropes cristianes havien superat les barre- res defensives i es disposaven a conquerir la fortalesa. Per això, és també conegut amb del nom de Castell de la Reina Mora. DISTÀNCIA / DISTANCIA: 7,9 km DURADA / DURACIÓN: 3 h 30 min DIFICULTAT / DIFICULTAD: Mitjana / Media PR-CV 51 DISTÀNCIA / DISTANCIA: 3,6 km DURADA / DURACIÓN: 1 h 15 min DIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / Baja El Castell d’Alfàndec EIXIDA / SALIDA Simat (Monestir de Santa Maria de la Valldigna) ARRIBADA / LLEGADA Castell dʼAlfàndec EIXIDA / SALIDA Simat (Font Gran) ARRIBADA / LLEGADA Cim de Penyalba ENLLAÇOS / ENLACES GR-236, PR-153 Font Gran Castell dʼAlfàndec E sta ruta forma també part del PR-CV 51, i ens permetrà descobrir la peda- nia de les Foies, lloc habitual dʼestiueig de simaters i visitants estrangers, que aprecien la tranquil·litat dʼeste racó i la bellesa dels seus paratges rode- jats de pins. Partim des del Monestir de Santa Maria en direcció a Barx. A uns 40 m girem a lʼesquerra per un camí rural que ens portarà fins lʼantiga mes- quita de La Xara. Construïda al voltant del segle XV, com a lloc de pregària i oració dels musulmans de lʼalqueria de La Xara, és lʼexemple més important dʼeste tipus dʼarquitectura a tota la Comunitat Valenciana. Es salvà de la des- trucció generalitzada durant la guerra de les Germanies, i això li va permetre conservar gran part dels seus elements mudèjars: antiga porta musulmana orientada al nord, minaret des del qual lʼalfaquí cridava a lʼoració, mur de la quibla orientat al sud, arcs del mihrab i pou de les ablucions. Després de visitar lʼantiga mesquita, hui convertida en ermita de Santa Anna, ens dirigim cap al sud, travessant diverses explotacions agrícoles en terreny encara pla. Al peu de les primeres faldes de la serra del Montdúver, enfilem cap a una finca que sʼestén pel pronunciat pendent de la muntanya. Quasi en la part més alta de la finca, un camí ix a la dreta i ens portarà per un profund barranc fins a la font de lʼEscudella. El camí continua en ascens, però ara ja amb un pendent menys pronunciat, fins arribar a lʼencreuament amb el camí del Royalti, que deixarem a la dreta. Seguim en direcció sud-est fins al corral de Santoma (actualment abando- nat). A lʼesquerra, el PR-CV 51 continua fins a connectar amb els senders del terme de Xeraco (PR-CV 183), i més enllà fins el terme de Tavernes. Però, no- saltres girarem a la dreta per a buscar la font Nova de les Foies. Ací podrem descansar abans de tornar, cosa que farem baixant per la carre- tera principal de les Foies, fins arribar al camí del Royalti (desviació a la dreta), que ens portarà a lʼencreuament anterior. E sta ruta forma parte también del PR-CV 51, y nos permitirá descubrir la pedanía de les Foies, lugar habitual de veraneo de simateros y visitantes extranjeros, que aprecian la tranquilidad de este rincón y la belleza de sus parajes rodeados de pinos. Partimos desde el Monasterio de Santa Maria en dirección a Barx. A unos 40 m giramos a la iz- quierda por un camino rural que nos llevará hasta la antigua mezquita de La Xara. Construida alre- dedor del siglo XV, como lugar de plegaria y ora- ción de los musulmanes de la alquería de La Xara, es el ejemplo más importante de este tipo de ar- quitectura en toda la Comunitat Valenciana. Se salvó de la destrucción generalizada durante la guerra de las Germanías, y esto le permitió con- servar gran parte de sus elementos mudéjares: an- tigua puerta musulmana orientada al norte, minarete desde el cual el alfaquí llamaba a la oración, muro de la quibla orientado al sur, arcos del mihrab y pozo de las abluciones. Después de visitar la antigua mezquita, hoy convertida en ermita de Santa Anna, nos diri- gimos hacia el sur, atravesando diversas ex- plotaciones agrícolas en terreno todavía llano. Al pie de las primeras estribaciones de la sierra del Montdúver, comenzamos la subida hacia una finca que se extiende por la pronunciada pendiente de la montaña. Casi en la parte más alta de la finca, un camino sale a la derecha y nos llevará por un angosto barranco hasta la fuente de lʼEscudella. El camino continúa en ascenso, aunque ahora con una pendiente menos pro- nunciada, hasta llegar al cruce con el camino del Royalti, que dejaremos a la derecha. Seguimos en dirección sureste hasta el corral de Santoma (actual- mente abandonado). A la izquierda, el PR-CV 51 continúa hasta conectar con los senderos del término municipal de Xeraco (PR-CV 183), y más allá hasta el término de Tavernes. Pero nosotros giraremos a la derecha para buscar la Font Nova de les Foies. Aquí podremos descansar antes de la vuelta, que realizaremos bajando por la carretera principal de les Foies, hasta llegar al camino del Royalti (desvia- ción a la derecha), que nos llevará al cruce antes mencionado. PR-CV 51 DISTÀNCIA / DISTANCIA: 5 km DURADA / DURACIÓN: 2 h DIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / Baja Camí vell de les Foies EIXIDA / SALIDA Simat (Monestir de Santa Maria de la Valldigna) ARRIBADA / LLEGADA Les Foies (Font Nova) ENLLAÇOS / ENLACES PR-153, PR-183 Porta musulmana de La Xara Ruta dels Monestirs L a Ruta dels Monestirs és el primer GR que transcorre íntegrament per te- rres valencianes. Des de Gandia fins a Alzira, i a través de quasi 90 km, lʼi- tinerari recorre els territoris de 15 municipis de les comarques de la Safor, la Vall dʼAl- baida i la Ribera, per a fer parada en els cinc cenobis més importants del sud de la provín- cia: Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir), Corpus Christi (Llutxent), Santa Maria de la Valldigna (Simat), Santa Maria d'Aigües Vives (Carcai- xent) i Mare de Déu de la Murta (Alzira). El tram que transcorre per terres de la Vall- digna comença a Barx, salvant el desnivell fins a arribar a Simat i continuar per les terres pla- nes de Benifairó fins a enllaçar amb lʼantic traçat de la línia de ferrocarril Dénia-Carcaixent, cap a la vall dʼAigües Vives. Però nosaltres farem el camí invers, començant el recorregut a les portes del magnífic conjunt monu- mental del Monestir de la Valldigna. Des dʼací, i seguint les indicacions, ens dirigim cap als brolls del riu Vaca, que deixarem a lʼesquerra. Després de travessar una finca agrícola, començarem la pujada cap a Barx, se- guint un vell camí empe- drat, dʼorigen medieval i recentment restaurat, que zigzagueja salvant el pen- dent. Les vistes sobre la Valldigna són magnífiques, més encara quan més amunt ens trobem. Quasi al final de la pujada, troba- rem el mirador de la Vis- teta, on podrem descansar i gaudir dʼuna bella pano- ràmica, amb la Mediterrània i la serra de les Agulles marcant lʼhoritzó. Molt a prop del mirador sʼhi troba la carretera que porta fins a la font del Cirer (microreserva de flora) i la pedania de les Foies, on sʼenllaça amb el PR-CV 51. La Ruta dels Monestirs continua, però, per terres de la plana de Barx, passant per lʼAvenc de la Donzella i el municipi de Barx, per a bifurcar-se després en direcció a Pinet i en direcció a Marxuquera. L a Ruta de los Monasterios es el primer GR que transcurre íntegramente por tierras valencianas. Desde Gandia hasta Alzira, y a través de casi 90 km, el itinerario recorre los territorios de 15 municipios de las comarcas de la Safor, la Vall dʼAlbaida y la Ribera, con paradas en los cinco cenobios más im- portantes del sur de la provincia: Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir), Corpus Christi (Llutxent), Santa Maria de la Valldigna (Simat), Santa Maria dʼAigües Vives (Carcaixent) i Mare de Déu de la Murta (Alzira). El tramo que transcurre por tierras de la Valldigna comienza en Barx, salvando el desnivel hasta llegar a Simat y continuar por las tierras llanas de Benifairó hasta enlazar con el antiguo trazado de la línea de ferrocarril Dénia-Carcaixent, hacia el valle dʼAigües Vives. Pero nosotros realizaremos el camino in- verso, comenzando el recorrido a las puertas del magnífico conjunto monumental del Monasterio de la Valldigna. Desde aquí, y siguiendo las indicaciones, nos diri- gimos hacia el nacimiento del río Vaca, que deja- remos a la izquierda. Después de atravesar una finca agrícola, comenzaremos la subida hacia Barx, siguiendo un viejo ca- mino empedrado, de origen medieval y recientemente restaurado, que ser- pentea salvando la pendiente. Las vistas sobre la Valldigna son magníficas, más todavía cuanto más arriba nos encontramos. Casi al final de la subida, en- contramos el mirador de la Visteta, donde podremos descansar y disfrutar de una bella panorámica, con el Mediterráneo y la sierra de les Agulles deli- mitando el horizonte. Muy cerca del mirador se encuentra la carretera que lleva hasta la fuente del Cirer (microrreserva de flora) y la pedanía de les Foies, donde se enlaza con el PR-CV 51. La Ruta de los Monasterios continúa, sin embargo, por tierras del valle de Barx, pasando por la sima de la Donzella y el municipio de Barx, para bifurcarse después en dirección a Pinet y en dirección a Marxuquera. GR-CV 236 EIXIDA / SALIDA Simat (Monestir de Santa Maria de la Valldigna) ARRIBADA / LLEGADA Barx (nucli urbà) ENLLAÇOS / ENLACES PR-51, PR-50, PR-60 DISTÀNCIA / DISTANCIA: 4,4 km DURADA / DURACIÓN: 1 h 30 min DIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / Baja Monestir de Santa Maria de la Valldigna ON DORMIR / DÓNDE DORMIR Casa rural / Ap. rural Tio Tonico C/ Jaume I, 66. C/ Major, 45. Tel.: 962811992 [email protected] www.ruraltiotonico.com Casa rural Cal Ferrer Av. Font Menor, 48 Tel.: 617674533 [email protected] Casa rural La Redona Partida de La Redona (Benifairó) Tel.: 962824251 [email protected] www.ruraltur.es ON MENJAR / DÓNDE COMER Cafeteria / pastisseria Castillo C/ Templemars, 10. Tel.: 962811116 Bar 138 Av. Font Menor, 138. Tel.: 962811947 Bar Casa Pepe Av. Font Menor, 2. Tel.: 626697372 Bar Font Menor Av. Font Menor, 119. Tel.: 962811583 Bar Levante C/ Tavernes, 16. Tel.: 962811578 Bar Llar dels Jubilats C/ Ausiàs March, 5. Tel.: 962811812 Bar Nou Vaca C/ de lʼOm, 1. Tel.: 653930077 Bar Poliesportiu Poliesportiu municipal. Tel.: 620890763 Bar Ramonet C/ Major, 19. Tel.: 962811801 Bar Sagasta Passeig 9 dʼOctubre, 19. Tel.: 962810454 Bar Trinquet C/ Convent, 8. Bar Vidal Pl. Font Gran, 15. Tel.: 962810203 Pizzeria LʼEntrà Av. Font Menor, 134. Tel.: 962812743 Pizzeria Santi C/ Convent, 12. Tel.: 962810917 Bar Raquel Pla de Corrals, 27-B. Tel.: 648817565 Bar / restaurant Buixcarró Pla de Corrals, 6. Tel.: 962131022 MÉS INFORMACIÓ / MÁS INFORMACIÓN Ajuntament de Simat de la Valldigna Pl. Constitució, 1. Tel: 962810007. www.simat.org Tourist Info Passeig 9 dʼOctubre, s/n. Tel: 962810920. [email protected] Textos, disseny i maquetació: OXID, Estudi de Comunicació (962812765). Cartografia: Grafiverd. Fotografies: Ajuntament de Simat, Mancomunitat de La Valldigna, Francisco Teodoro, Jordi Ferrer, Rafael Brines, Àngel Fons. Correcció textos: José Luis Barrios. E l PR-CV 51 és el sender que connecta les quatre poblacions de la Valldigna. Des de Simat en direcció a Barx i el Mondtdúver, el recorregut compta amb dos ramals, un per la font de lʼEscudella i lʼaltre per la font del Cirer. No- saltres farem ara lʼúltim. Partim de la Font Gran de Simat en direcció al nai- xement del riu Vaca, seguint durant un temps el mateix recorregut que el GR-CV 236. En arribar al peu del barranc de Barx, ens desviem a lʼesquerra fins trobar la carretera CV-675, que seguirem durant uns 400 m. En una corba pronunciada veurem el començament del Camí dels Burros que ens portarà fins a la font del Cirer. Este tram en continua pujada travessa una zona dʼa- bundant vegetació, i passa per davant de les Arcades, les restes de lʼantic aqüeducte (segle XVIII) que fou construït pels monjos cistercencs per portar lʼaigua des de la font del Cirer fins al Monestir de Santa Maria. Després de 1.500 m de pujada arribem a la font del Cirer, una microreserva de flora amb importants espècies endèmiques com ara els preciosos coni- llets del Montdúver, la margenera o el freixe de flor. Als cingles més alts del Cirer nidifiquen diverses espècies dʼocells, com els roquerols. De cara a la font, ens dirigim ara cap a la dreta, on un camí puja cap a la cova de les Mallade- tes (on sʼhan trobat restes òssies dʼun crani datat en més de 25.000 anys), i el pic de les Àligues (650 m). Ens trobem ara en plena serra del Montdúver, entre els termes municipals de Simat i Barx, i amb unes meravelloses vistes que abasten des de la Mediterrània fins a perdreʼs en les comarques interiors. Arri- barem així al cim de Penyalba, que amb 773 m és la principal altura de Simat. Els més aventurers poden continuar la marxa fins arribar a la cova del Par- palló (també dʼinterés paleontològic) i el cim del Montdúver (843 m). Per als qui acaba ací el trajecte, poden tornar a Simat pel mateix itinerari de lʼanada o baixar fins a la Font Nova, on la ruta connecta amb el camí vell de les Foies. SENDERISME A SIMAT DE LA VALLDIGNA Mirador de la Visteta E sta ruta posee dos atractivos para el viajero: el bello paraje natural de la Fon- tarda, en el límite entre los términos municipales de Simat y Benifairó, y el Castillo dʼAlfàndec, más conocido en la zona como Castillo de la Reina Mora. Salimos desde el monasterio en dirección a la antigua mezquita de La Xara. De- jando ésta a la derecha, continuamos en línea recta por el camino rural asfaltado hasta llegar a la Fontarda, un manantial situado en las faldas del Racó de la Si- meta, que permanece activo una gran parte del año. Se trata de un bello paraje, rodeado de árboles centenarios que proyectan una fresca sombra. Entre alcor- noques, pinos y pinastros, algarrobos, cipreses e higueras, destaca un inmenso olmo que, de momento, ha podido escapar de la epidemia de grafiosis que está acabando con casi todas las olmedas de la zona. Seguimos la ruta hasta llegar al cruce con el camino que lleva hasta el municipio de Benifairó. Aquí giramos a la derecha para dirigirnos hacia el cerro coronado por el castillo (243 m). Durante la época de dominación musulmana, el Castillo dʼAlfàndec servía de refugio para la población de las alquerías cercanas. De estos tiempos data el primer recinto amurallado o villa, a la que se accedía por la puerta dʼAlbacar. Esta villa está protegida por un muro de un metro de grosor que aprovecha la orografía del terreno. Más arriba de este primer recinto, en la parte superior del cerro, se encuentra el segundo, que fue construido durante la época cristiana, bajo el dominio de los monjes cistercienses. Se conservan en pie algunas de- pendencias como dos aljibes, una pequeña capilla de arcos góticos, una pared de gran altura de la que sobresalen ménsulas que indican la existencia de tres plantas, una escalinata en ruinas, una puerta con arco de medio punto, etc. Des- pués de la expulsión de los moriscos, perdió su utilidad y comenzó su deca- dencia y destrucción. Un deterioro incrementado por los continuos saqueos en busca de un legendario y nunca encontrado supuesto tesoro. Según la leyenda, una reina musulmana se lanzó al precipicio desde la parte más alta del castillo, con su hijo en brazos, al ver que las tropas cristianas habían superado las barreras defensivas y se disponían a conquistar la fortaleza. Por ello, es también conocido con el nombre de Castillo de la Reina Mora.

Transcript of IFICULTAT IFICULTAD IFICULTAT IFICULTAD SIMAT … · algunes dependències, com ara dos aljubs, ......

Page 1: IFICULTAT IFICULTAD IFICULTAT IFICULTAD SIMAT … · algunes dependències, com ara dos aljubs, ... gimos hacia el sur, atravesando diversas ex-plotaciones agrícolas en terreno todavía

Guiapràctica

Caminos de les Foies ● Un paseo por la Sierra del Montdúver

Camins de les Foies

{ }

{ }

UNA PASSEJADAPER LA SERRA DEL

MONTDÚVER

Camí dels Burros

El PR-CV 51 es el sendero que conecta las cuatro poblaciones de la Vall-digna. Desde Simat en dirección a Barx y el Montdúver, el recorrido

cuenta con dos ramales, uno por la fuente de lʼEscudella y otro por la fuentedel Cirer. Nosotros realizaremos ahora este último. Partimos de la Font Grande Simat en dirección al nacimiento del río Vaca, siguiendo durante un

tiempo el mismo recorrido que el GR-CV236. Al llegar al pie del barranco de Barx,nos desviamos a la izquierda hasta en-contrar la carretera CV-675, que seguire-mos durante unos 400 m. En unapronunciada curva veremos el comienzodel Camí dels Burros que nos llevaráhasta la fuente del Cirer. Este tramo encontinua subida atraviesa una zona deabundante vegetación, y pasa por de-lante de les Arcades, los restos del anti-guo acueducto (siglo XVIII) que fue

construido por los monjes cistercienses para llevar el agua desde la fuentedel Cirer hasta el Monasterio de Santa Maria.

Después de 1.500 m de subida llegamos a la fuente del Cirer, una microrre-serva de flora que cuenta con importantes especies endémicas como la bocade dragón de roca, la centaurea o el fresno de flor. En los riscos más altos delCirer nidifican diversas especies de aves,como el avión roquero. De cara a la fuente,nos dirigimos ahora hacia la derecha, dondeun camino sube hacia la cueva de les Malla-detes (donde se encontraron restos óseos deun cráneo datado en más de 25.000 años), y elpico de les Àligues (650 m). Nos encontramosahora en plena sierra del Montdúver, entre lostérminos municipales de Simat y Barx, y conunas maravillosas vistas que alcanzan desde el Mediterráneo hasta perderseen las comarcas interiores. Llegaremos así hasta la cumbre de Penyalba, quecon 773 m es la principal altura de Simat.

Los más aventureros pueden continuar la marcha hasta llegar a la cueva delParpalló (también de interés paleontológico) y la cumbre del Montdúver (843m). Para los que su trayecto termina aquí, pueden volver por el mismo itine-rario de la ida o bajar hasta la Font Nova, donde la ruta conecta con el ca-mino viejo de les Foies.

PR-CV

51

Esta ruta té dos atractius per al viatger: el bell paratge natural de la Fontarda,en el límit entre els termes municipals de Simat i Benifairó, i el Castell dʼAl-

fàndec, més conegut a la zona com el Castell de la Reina Mora. Partim des delMonestir en direcció a lʼantiga mesquita de La Xara. Deixant-la a la dreta, con-tinuem rectes pel camí rural asfaltat fins arribar a la Fontarda, una surgència

dʼaigua situada a la falda del Racó de la Simeta,que roman activa una gran part de l'any. Estracta dʼun bell paratge, envoltat dʼarbres cen-tenaris que fan una fresca ombra. Entre les ca-rrasques, pins i pinastres, garrofers, xiprers ifigueres, destaca un immens om, que de mo-ment ha pogut escapar de la epidèmia de gra-fiosi que està acabant amb quasi totes lesomedes de la contrada. Continuem la ruta fins

arribar amb lʼencreuament del camí que condueix al municipi de Benifairó. Acígirem a la dreta per a enfilar cap al tossal coronat pel castell (243 m).

Durant lʼèpoca de dominació musulmana, el Castell dʼAlfàndec servia com arefugi per a la població de les alqueries pròximes. Dʼestos temps és el primerrecinte emmurallat o vila, al qual sʼacce-dia a través de la porta dʼAlbacar. Estavila està protegida per un mur dʼun metrede gruix i que aprofita lʼorografia del te-rreny.

Més amunt dʼeste primer recinte, a lapart superior del tossal, es troba elsegon, que fou construït ja durant lʼè-poca cristiana, sota el domini dels mon-jos cistercencs. Es conserven dempeusalgunes dependències, com ara dos aljubs, una petita capella dʼarcs gòtics,una paret de gran alçada de la qual sobreïxen mènsules que indiquen que hihavia tres plantes, una escalinata mig enderrocada, una porta amb arc demig punt, etc. Després de lʼexpulsió dels moriscos, va quedar inutilitzat i co-mençà la seua decadència i destrucció. Un deteriorament incrementat percontinus saquejos en busca dʼun llegendari i mai trobat suposat tresor.

Segons la llegenda, una reina musulmana es llançà des del més alt del cas-tell amb el seu fill en vore que les tropes cristianes havien superat les barre-res defensives i es disposaven a conquerir la fortalesa. Per això, és tambéconegut amb del nom de Castell de la Reina Mora.

DISTÀNCIA / DISTANCIA: 7,9 kmDURADA / DURACIÓN: 3 h 30 minDIFICULTAT / DIFICULTAD: Mitjana / Media

PR-CV

51DISTÀNCIA / DISTANCIA: 3,6 kmDURADA / DURACIÓN: 1 h 15 minDIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / BajaEl Castell d’Alfàndec

EIXIDA / SALIDASimat (Monestir deSanta Maria de la

Valldigna)

ARRIBADA / LLEGADACastell dʼAlfàndec

EIXIDA / SALIDASimat (Font Gran)

ARRIBADA / LLEGADACim de Penyalba

ENLLAÇOS / ENLACESGR-236, PR-153

Font Gran

Castell dʼAlfàndec

Esta ruta forma també part del PR-CV 51, i ens permetrà descobrir la peda-nia de les Foies, lloc habitual dʼestiueig de simaters i visitants estrangers,

que aprecien la tranquil·litat dʼeste racó i la bellesa dels seus paratges rode-jats de pins. Partim des del Monestir de Santa Maria en direcció a Barx. A uns40 m girem a lʼesquerra per un camí rural que ens portarà fins lʼantiga mes-quita de La Xara. Construïda al voltant del segle XV, com a lloc de pregària ioració dels musulmans de lʼalqueria de La Xara, és lʼexemple més importantdʼeste tipus dʼarquitectura a tota la Comunitat Valenciana. Es salvà de la des-trucció generalitzada durant la guerra de les Germanies, i això li va permetreconservar gran part dels seus elements mudèjars: antiga porta musulmanaorientada al nord, minaret des del qual lʼalfaquí cridava a lʼoració, mur de laquibla orientat al sud, arcs del mihrab i pou de les ablucions.

Després de visitar lʼantiga mesquita, hui convertida en ermita de Santa Anna,ens dirigim cap al sud, travessant diverses explotacions agrícoles en terrenyencara pla. Al peu de les primeres faldes de la serra del Montdúver, enfilemcap a una finca que sʼestén pel pronunciat pendent de la muntanya. Quasi enla part més alta de la finca, un camí ix a la dreta i ens portarà per un profundbarranc fins a la font de lʼEscudella.

El camí continua en ascens, però ara ja amb un pendent menys pronunciat,fins arribar a lʼencreuament amb el camí del Royalti, que deixarem a la dreta.Seguim en direcció sud-est fins al corral de Santoma (actualment abando-nat). A lʼesquerra, el PR-CV 51 continua fins a connectar amb els senders delterme de Xeraco (PR-CV 183), i més enllà fins el terme de Tavernes. Però, no-saltres girarem a la dreta per a buscar la font Nova de les Foies.

Ací podrem descansar abans de tornar, cosa que farem baixant per la carre-tera principal de les Foies, fins arribar al camí del Royalti (desviació a la dreta),que ens portarà a lʼencreuament anterior.

Esta ruta forma parte también del PR-CV 51, y nos permitirá descubrir lapedanía de les Foies, lugar habitual de veraneo de simateros y visitantes

extranjeros, que aprecian la tranquilidad de este rincón y la belleza de susparajes rodeados de pinos. Partimos desde el Monasterio de Santa Maria en

dirección a Barx. A unos 40 m giramos a la iz-quierda por un camino rural que nos llevará hastala antigua mezquita de La Xara. Construida alre-dedor del siglo XV, como lugar de plegaria y ora-ción de los musulmanes de la alquería de La Xara,es el ejemplo más importante de este tipo de ar-quitectura en toda la Comunitat Valenciana. Sesalvó de la destrucción generalizada durante laguerra de las Germanías, y esto le permitió con-servar gran parte de sus elementos mudéjares: an-tigua puerta musulmana orientada al norte,

minarete desde el cual el alfaquí llamaba a la oración, muro de la quiblaorientado al sur, arcos del mihrab y pozo de las abluciones.

Después de visitar la antigua mezquita, hoyconvertida en ermita de Santa Anna, nos diri-gimos hacia el sur, atravesando diversas ex-plotaciones agrícolas en terreno todavía llano.Al pie de las primeras estribaciones de la sierradel Montdúver, comenzamos la subida haciauna finca que se extiende por la pronunciadapendiente de la montaña. Casi en la parte másalta de la finca, un camino sale a la derecha ynos llevará por un angosto barranco hasta lafuente de lʼEscudella.

El camino continúa en ascenso, aunque ahora con una pendiente menos pro-nunciada, hasta llegar al cruce con el camino del Royalti, que dejaremos a laderecha. Seguimos en dirección sureste hasta el corral de Santoma (actual-mente abandonado). A la izquierda, el PR-CV 51 continúa hasta conectar conlos senderos del término municipal de Xeraco (PR-CV 183), y más allá hastael término de Tavernes. Pero nosotros giraremos a la derecha para buscar laFont Nova de les Foies.

Aquí podremos descansar antes de la vuelta, que realizaremos bajando porla carretera principal de les Foies, hasta llegar al camino del Royalti (desvia-ción a la derecha), que nos llevará al cruce antes mencionado.

PR-CV

51DISTÀNCIA / DISTANCIA: 5 kmDURADA / DURACIÓN: 2 h DIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / BajaCamí vell de les Foies

EIXIDA / SALIDASimat (Monestir deSanta Maria de la

Valldigna)

ARRIBADA / LLEGADALes Foies (Font Nova)

ENLLAÇOS / ENLACESPR-153, PR-183

Porta musulmana de La Xara

Ruta dels Monestirs

La Ruta dels Monestirs és el primer GR que transcorre íntegrament per te-rres valencianes. Des de Gandia fins a Alzira, i a través de quasi 90 km, lʼi-

tinerari recorre els territoris de 15 municipisde les comarques de la Safor, la Vall dʼAl-baida i la Ribera, per a fer parada en els cinccenobis més importants del sud de la provín-cia: Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir), CorpusChristi (Llutxent), Santa Maria de la Valldigna(Simat), Santa Maria d'Aigües Vives (Carcai-xent) i Mare de Déu de la Murta (Alzira).

El tram que transcorre per terres de la Vall-digna comença a Barx, salvant el desnivell finsa arribar a Simat i continuar per les terres pla-nes de Benifairó fins a enllaçar amb lʼantic traçat de la línia de ferrocarrilDénia-Carcaixent, cap a la vall dʼAigües Vives. Però nosaltres farem el camíinvers, començant el recorregut a les portes del magnífic conjunt monu-mental del Monestir de la Valldigna.

Des dʼací, i seguint les indicacions, ens dirigim cap als brolls del riu Vaca, quedeixarem a lʼesquerra. Després de travessar una finca agrícola, començarem

la pujada cap a Barx, se-guint un vell camí empe-drat, dʼorigen medieval irecentment restaurat, quezigzagueja salvant el pen-dent. Les vistes sobre laValldigna són magnífiques,més encara quan mésamunt ens trobem. Quasial final de la pujada, troba-rem el mirador de la Vis-teta, on podrem descansari gaudir dʼuna bella pano-

ràmica, amb la Mediterrània i la serra de les Agulles marcant lʼhoritzó.

Molt a prop del mirador sʼhi troba la carretera que porta fins a la font del Cirer(microreserva de flora) i la pedania de les Foies, on sʼenllaça amb el PR-CV 51.La Ruta dels Monestirs continua, però, per terres de la plana de Barx, passantper lʼAvenc de la Donzella i el municipi de Barx, per a bifurcar-se després endirecció a Pinet i en direcció a Marxuquera.

La Ruta de los Monasterios es el primer GR que transcurre íntegramentepor tierras valencianas. Desde Gandia hasta Alzira, y a través de casi 90

km, el itinerario recorre los territorios de 15 municipios de las comarcas de laSafor, la Vall dʼAlbaida y la Ribera, con paradas en los cinco cenobios más im-portantes del sur de la provincia: Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir), CorpusChristi (Llutxent), Santa Maria de la Valldigna (Simat), Santa Maria dʼAigüesVives (Carcaixent) i Mare de Déu de la Murta (Alzira).

El tramo que transcurre por tierras de la Valldigna comienza en Barx, salvandoel desnivel hasta llegar a Simat y continuar por las tierras llanas de Benifairóhasta enlazar con el antiguo trazado de la línea deferrocarril Dénia-Carcaixent, hacia el valle dʼAigüesVives. Pero nosotros realizaremos el camino in-verso, comenzando el recorrido a las puertas delmagnífico conjunto monumental del Monasteriode la Valldigna.

Desde aquí, y siguiendo las indicaciones, nos diri-gimos hacia el nacimiento del río Vaca, que deja-remos a la izquierda. Después de atravesar unafinca agrícola, comenzaremos la subida hacia Barx, siguiendo un viejo ca-mino empedrado, de origen medieval y recientemente restaurado, que ser-pentea salvando la pendiente. Las vistas sobre la Valldigna son magníficas,más todavía cuanto más arriba nos encontramos. Casi al final de la subida, en-contramos el mirador de la Visteta, donde podremos descansar y disfrutarde una bella panorámica, con el Mediterráneo y la sierra de les Agulles deli-mitando el horizonte.

Muy cerca del mirador se encuentra la carretera que lleva hasta la fuente delCirer (microrreserva de flora) y la pedanía de les Foies, donde se enlaza con elPR-CV 51. La Ruta de los Monasterios continúa, sin embargo, por tierras delvalle de Barx, pasando por la sima de la Donzella y el municipio de Barx, parabifurcarse después en dirección a Pinet y en dirección a Marxuquera.

GR-CV

236

EIXIDA / SALIDASimat (Monestir deSanta Maria de la

Valldigna)

ARRIBADA / LLEGADABarx (nucli urbà)

ENLLAÇOS / ENLACESPR-51, PR-50, PR-60

DISTÀNCIA / DISTANCIA: 4,4 kmDURADA / DURACIÓN: 1 h 30 minDIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / Baja

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

ON DORMIR / DÓNDE DORMIR

Casa rural / Ap. rural Tio TonicoC/ Jaume I, 66. C/ Major, 45.Tel.: [email protected]

Casa rural Cal FerrerAv. Font Menor, 48Tel.: 617674533 [email protected]

Casa rural La RedonaPartida de La Redona (Benifairó)Tel.: [email protected] www.ruraltur.es

ON MENJAR / DÓNDE COMER

Cafeteria / pastisseria CastilloC/ Templemars, 10. Tel.: 962811116

Bar 138Av. Font Menor, 138. Tel.: 962811947

Bar Casa PepeAv. Font Menor, 2. Tel.: 626697372

Bar Font MenorAv. Font Menor, 119. Tel.: 962811583

Bar LevanteC/ Tavernes, 16. Tel.: 962811578

Bar Llar dels JubilatsC/ Ausiàs March, 5. Tel.: 962811812

Bar Nou VacaC/ de lʼOm, 1. Tel.: 653930077

Bar PoliesportiuPoliesportiu municipal. Tel.: 620890763

Bar RamonetC/ Major, 19. Tel.: 962811801

Bar SagastaPasseig 9 dʼOctubre, 19. Tel.: 962810454

Bar TrinquetC/ Convent, 8.

Bar VidalPl. Font Gran, 15. Tel.: 962810203

Pizzeria LʼEntràAv. Font Menor, 134. Tel.: 962812743

Pizzeria SantiC/ Convent, 12. Tel.: 962810917

Bar RaquelPla de Corrals, 27-B. Tel.: 648817565

Bar / restaurant BuixcarróPla de Corrals, 6. Tel.: 962131022

MÉS INFORMACIÓ / MÁS INFORMACIÓN

Ajuntament de Simat de la ValldignaPl. Constitució, 1. Tel: 962810007.www.simat.org

Tourist InfoPasseig 9 dʼOctubre, s/n. Tel: [email protected]

Textos, disseny i maquetació: OXID, Estudi de Comunicació (962812765). Cartografia: Grafiverd.Fotografies: Ajuntament de Simat, Mancomunitat de La Valldigna, Francisco Teodoro, Jordi Ferrer, RafaelBrines, Àngel Fons. Correcció textos: José Luis Barrios.

El PR-CV 51 és el sender que connecta les quatre poblacions de la Valldigna.Des de Simat en direcció a Barx i el Mondtdúver, el recorregut compta

amb dos ramals, un per la font de lʼEscudella i lʼaltre per la font del Cirer. No-saltres farem ara lʼúltim. Partim de la Font Gran de Simat en direcció al nai-xement del riu Vaca, seguint durant un temps el mateix recorregut que elGR-CV 236. En arribar al peu del barranc de Barx, ens desviem a lʼesquerrafins trobar la carretera CV-675, que seguirem durant uns 400 m. En una corbapronunciada veurem el començament del Camí dels Burros que ens portaràfins a la font del Cirer. Este tram en continua pujada travessa una zona dʼa-bundant vegetació, i passa per davant de les Arcades, les restes de lʼanticaqüeducte (segle XVIII) que fou construït pels monjos cistercencs per portarlʼaigua des de la font del Cirer fins al Monestir de Santa Maria.

Després de 1.500 m de pujada arribem a la font del Cirer, una microreservade flora amb importants espècies endèmiques com ara els preciosos coni-llets del Montdúver, la margenera o el freixe de flor. Als cingles més alts delCirer nidifiquen diverses espècies dʼocells, com els roquerols. De cara a la font,ens dirigim ara cap a la dreta, on un camí puja cap a la cova de les Mallade-tes (on sʼhan trobat restes òssies dʼun crani datat en més de 25.000 anys), i elpic de les Àligues (650 m). Ens trobem ara en plena serra del Montdúver, entreels termes municipals de Simat i Barx, i amb unes meravelloses vistes queabasten des de la Mediterrània fins a perdreʼs en les comarques interiors. Arri-barem així al cim de Penyalba, que amb 773 m és la principal altura de Simat.

Els més aventurers poden continuar la marxa fins arribar a la cova del Par-palló (també dʼinterés paleontològic) i el cim del Montdúver (843 m). Per alsqui acaba ací el trajecte, poden tornar a Simat pel mateix itinerari de lʼanadao baixar fins a la Font Nova, on la ruta connecta amb el camí vell de les Foies.

SENDERISME A SIMAT DE LA VALLDIGNA

Mirador de la Visteta

Esta ruta posee dos atractivos para el viajero: el bello paraje natural de la Fon-tarda, en el límite entre los términos municipales de Simat y Benifairó, y el

Castillo dʼAlfàndec, más conocido en la zona como Castillo de la Reina Mora.Salimos desde el monasterio en dirección a la antigua mezquita de La Xara. De-jando ésta a la derecha, continuamos en línea recta por el camino rural asfaltadohasta llegar a la Fontarda, un manantial situado en las faldas del Racó de la Si-meta, que permanece activo una gran parte del año. Se trata de un bello paraje,rodeado de árboles centenarios que proyectan una fresca sombra. Entre alcor-noques, pinos y pinastros, algarrobos, cipreses e higueras, destaca un inmensoolmo que, de momento, ha podido escapar de la epidemia de grafiosis que estáacabando con casi todas las olmedas de la zona. Seguimos la ruta hasta llegaral cruce con el camino que lleva hasta el municipio de Benifairó. Aquí giramosa la derecha para dirigirnos hacia el cerro coronado por el castillo (243 m).

Durante la época de dominación musulmana, el Castillo dʼAlfàndec servía derefugio para la población de las alquerías cercanas. De estos tiempos data elprimer recinto amurallado o villa, a la que se accedía por la puerta dʼAlbacar.Esta villa está protegida por un muro de un metro de grosor que aprovecha laorografía del terreno. Más arriba de este primer recinto, en la parte superior delcerro, se encuentra el segundo, que fue construido durante la época cristiana,bajo el dominio de los monjes cistercienses. Se conservan en pie algunas de-pendencias como dos aljibes, una pequeña capilla de arcos góticos, una paredde gran altura de la que sobresalen ménsulas que indican la existencia de tresplantas, una escalinata en ruinas, una puerta con arco de medio punto, etc. Des-pués de la expulsión de los moriscos, perdió su utilidad y comenzó su deca-dencia y destrucción. Un deterioro incrementado por los continuos saqueos enbusca de un legendario y nunca encontrado supuesto tesoro.

Según la leyenda, una reina musulmana se lanzó al precipicio desde la partemás alta del castillo, con su hijo en brazos, al ver que las tropas cristianas habíansuperado las barreras defensivas y se disponían a conquistar la fortaleza. Porello, es también conocido con el nombre de Castillo de la Reina Mora.

Page 2: IFICULTAT IFICULTAD IFICULTAT IFICULTAD SIMAT … · algunes dependències, com ara dos aljubs, ... gimos hacia el sur, atravesando diversas ex-plotaciones agrícolas en terreno todavía

① Vista panoràmica de la Valldigna des del Cim de Penyalba

② Vista panoràmica del Castell dʼAlfàndec i la Valldigna al fons

③ Riu Vaca després dʼintenses pluges

⑥ Arcades del Cirer

⑨ Encreuament de camins al corral de Santoma

⑩ Font Nova de les Foies

④ La Xara (ermita de Santa Anna)

⑦ Paratge de la Font del Cirer

⑪ Vista aèria de les Foies

⑤ Fontarda

⑧ Font de lʼEscudella

El Toro

El Toro

Els ClotsSimat Benifairó

Penyalba

Les Foies

Font Nova

Corral de Santoma

El Toro

Camí del Royalti

Puntal dela Bassa

Alt de laSardina

El Buixcarró

Cim de lesÀligues

SimatBenifairó

Serra de les CreusSerra de les Agulles

Serra de les Creus

Tavernes

Les Foies

Mediterrània

1

2

3

4 5

6

7

8

9

1011

Page 3: IFICULTAT IFICULTAD IFICULTAT IFICULTAD SIMAT … · algunes dependències, com ara dos aljubs, ... gimos hacia el sur, atravesando diversas ex-plotaciones agrícolas en terreno todavía

Guiapràctica

Pla de Corrals i

el Toro

{ }

{ }

EL CAMÍ CAP ALES TERRES

DE L’INTERIOR

Pla de Corrals y el Toro ● El camino hacia las tierras del interior

El Toro és la muntanya baix la qual sʼestén el municipi de Simat i que tancala vall per la part sud-oest. Amb 575 m dʼalçada, és un lloc privilegiat per

a gaudir dʼespectaculars vistes de la Valldignai les terres circundants. Diverses sendes i ca-mins travessen el paratge, sent la principal lasenyalitzada del PR-CV50.

Partim des de la Font Menor per la carreteraque porta al Pla de Corrals i Xàtiva (CV-600).La Font Menor abastia dʼaigua esta zona de lapoblació, que antigament estava separat delʼaltre nucli urbà, concentrat al voltant de laFont Gran. La font original està coberta perlʼactual parc, una zona dʼesbarjo rodejada dʼarbres, que compta també ambparc infantil i terrassa dʼestiu.

Després de recòrrer 1,8 Km, arribem al racó de les Voltes, on un camí a lʼes-querra dóna inici a la senda de muntanya. La pujada té un fort pendent peròeste esforç es veu gratament recompensat en arribar dalt, on la muntanyaplaneja formant lʼanomenat Pla del Toro. A 490 m dʼalçada, trobem la sima

del Toro, una cavitat dʼinterèsespeleològic.

Uns metres més avant sʼhitroba el desviament a la Creudel Toro (494 m), un bon llocper a descansar i admirar lesbelles panoràmiques. Seguintla senda arribarem al desvia-ment al mirador que, amb590 m és el punt més alt de lamuntanya. Abans de comen-çar el descens cap a les terres

de Barx trobem el pouet del tio Pasqualo, una de les poques manifestacionshumanes en este paratge tant poc transitat.

En lʼúltima part del viatge descendim cap a la plana de Barx, on continuemper camins rurals fins a la font de la Puigmola, final del nostre recorregut.Esta font natural està situada al costat de la carretera que connecta Barx ambel Pla de Corrals, travessant el bell paratge natural del Pla de Suros. Prop dela font sʼhi troba lʼàrea recreativa forestal de la Puigmola, amb una zona depicnic i barbacoa.

La Valldigna és una subcomarca natural situada al sud-est de laprovíncia de València, envoltada per muntanyes i oberta a lamar Mediterrània. Els quatre pobles de la vall mantenen uns

forts vincles d’unió, determinats per un territori compartit al llarg desegles d’història comuna, quan tots els habitants de la Valldigna vi-vien baix la mateixa jurisdicció del monestir cistercenc de Santa Maria.Fundat pel rei Jaume II l’any 1298, el cenobi es convertí en un delscentres espirituals i culturals més importants de l’antic Regne de Va-lència, i un dels seus senyorius més extensos. Adscrit a l’ordre del Cis-

ter, els monjos habitaren en ellfins a la desamortització de1835. Actualment està sent re-cuperat el seu antic esplendorartístic i arquitectònic, i tambéla seua funció com a epicentrecultural dels valencians.

El terme municipal de Simat ésel segon més extens de la Vall-digna, amb un total de 38,5

km², i és d’orografia majoritàriament muntanyosa, ja que comprèn partde la serra del Realenc (a l’oest), la muntanya del Toro i els primers con-traforts de la serra del Montdúver (al sud-est).

El nucli urbà de Simat està situat a les faldes de la mola del Toro que,amb 575 m, és un magnífic mirador sobre tota la vall. Compta ambdues pedanies: les Foies (en la carretera cap a Barx) i el Pla de Corrals(en la carretera cap a Xàtiva), dos bells paratges envoltats de muntan-yes que són lloc habitual d’estiueig. A Simat també s’hi troba elnaixement del riu Vaca, que recorre tota la Valldigna fins a desembocaren la platja de Xeraco.

Les rutes de muntanya ens permetran descobrir els meravellosos pai-satges que envolten la població, les fonts naturals que brollen per totarreu, les restes arquitectòniques medievals, les coves i simes, els pro-funds barrancs entapissats de vegetació, les meravelloses vistes fins al’horitzó de la mar... Gaudiu del viatge.

La Valldigna es una subcomarca natural situada al sureste de la pro-vincia de Valencia, rodeada de montañas y abierta al marMediterráneo. Los cuatro pueblos del valle mantienen estrechos lazos

de unión, determinados por un territorio compartido durante siglos de histo-ria común, cuando todos los habitantes de la Valldigna vivían bajo la mismajurisdicción del monasterio de Santa Maria. Fundado por el rey Jaime II enel año 1298, el cenobio se convirtió en uno de los centros espirituales y cultu-rales más importantes del antiguo Reino de Valencia, y en uno de sus señoríosmás extensos. Adscrito a la orden del Císter, los monjes habitaron en él hastala desamortización de 1835. Actualmente, se está recuperando su antiguoesplendor artístico y arquitectónico, y también su función como epicentro cul-tural de los valencianos.

El término municipal de Simat es el segundo más extenso de la Valldigna,con un total de 38,5 km2, y su orografía es mayoritariamente montañosa,ya que comprende parte del macizo del Realenc (al oeste), la montaña delToro y los primeros contrafuertes de la sierra del Montdúver (al sureste).

El núcleo urbano de Simat está situado en las faldas del cerro del Toro que,con 575 m, es un magnífico mirador sobre todo el valle. Cuenta con dos

pedanías: les Foies (en la carre-tera a Barx) y el Pla de Corrals(en la carretera a Xàtiva), dosbellos parajes rodeados de monta-ñas y que son lugar habitual deveraneo. En Simat también sesitúa el nacimiento del río Vaca,que recorre toda la Valldignahasta desembocar en la playa deXeraco.

Estas rutas de montaña nos per-mitirán descubrir los maravillo-

sos paisajes que rodean la población, las fuentes naturales que manan pordoquier, los restos arquitectónicos medievales, las cuevas y simas, los pro-fundos barrancos tapizados de vegetación, las infinitas vistas hasta el ho-rizonte del mar… Disfrutad del viaje.

PR-CV

50

EIXIDA / SALIDASimat (Font Menor)

ARRIBADA / LLEGADABarx (Font de la

Puigmola)

ENLLAÇOS / ENLACESGR-236, PR-60, PR-51

Pujada al ToroIntroducció

El Pla de Corrals es una pedanía de Simat situada al suroeste del municipio,detrás de la montaña del Toro, a unos 9 km por la carretera a Xàtiva (CV-

600). Es una zona tradicional de cultivos de secano (olivos y vides) que, ac-tualmente, es destino de veraneo para aquellosque valoran el clima seco, montañoso y saludabledel lugar. El núcleo urbano de la pedanía cuentacon una veintena de casas agrupadas en una calleque desemboca en la Font Roja, de la que manapermanentemente agua de excelente calidad. An-tiguamente, la fuente era un abrevadero para elganado que hacía la ruta entre Gandia y Xàtiva. A1 km del núclo urbano se encuentra la ermita de laVerge dels Desemparats, una modesta construc-ción de finales del siglo XIX.

Esta ruta nos permitirá descubrir los magníficos parajes naturales de la sierradel Buixcarró, una zona montañosa compartida por los términos municipa-les de Quatretonda, Pinet y Barx. Partimos desde la Font Roja hasta llegar alos cuatro caminos, donde se sitúa la zona de picnic y esparcimiento de lasantiguas escuelas. Cogemos el caminode la derecha para dirigirnos hacia lacantera del Buixcarró. De origen ro-mano, de esta cantera todavía activa seextrae un mármol muy apreciado desdela Antigüedad. Continuamos la subidapor una empinada y pedregosa pista fo-restal. A la derecha, coronando la partemás alta del Buixcarró se encuentra lamicrorreserva de flora de lʼOmbria delBuixcarró. Más adelante, cuando el terreno comienza a llanear, encontramosun camino a la derecha del pinar que conduce hasta la cima del Buixcarronet(560 m). Se trata de un camino de ida y vuelta (1,6 km).

Dejando, sin embargo, este camino a la derecha, continuamos ya por las par-celas agrícolas de la Vinyavella, y al llegar al cruce con la pista forestal a Pinet,seguimos a la izquierda en dirección a Barx. El viaje transcurre ahora en plenasierra, pasando por el Pla dels Engarbullers, donde comienza el suave des-censo. La última parte de la ruta discurre por tierras llanas, y un camino a laderecha nos llevará hasta la nevera de Barx, construida a mediados del sigloXVIII para almacenar la nieve del invierno y poder utilizarla en verano.

DISTÀNCIA / DISTANCIA: 8 kmDURADA / DURACIÓN: 2 h 30 mDIFICULTAT / DIFICULTAD: Mitjana / Media

PR-CV

60DISTÀNCIA / DISTANCIA: 12 kmDURADA / DURACIÓN: 3 h 30 minDIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / BajaRuta del Buixcarró

EIXIDA / SALIDAPla de Corrals

(Font Roja)

ARRIBADA / LLEGADABarx (nucli urbà)

ENLLAÇOS / ENLACESGR-236, PR-50, PR-51

Esta ruta no está señalizada, por lo cual solamente es recomendable paraaquellos que estén familiarizados con la zona. El viaje nos permitirá co-

nocer Malet y el macizo del Realenc, uno de los parajes más desconocidos deltérmino municipal. Además, conecta la población de Simat con el Pla de Co-rrals evitando, en la mayor parte del recorrido, la carretera CV-600.

El itinerario comienza en la Font Menor por lacarretera de Xàtiva. Cogemos el primer ca-mino que sale a la derecha y, después de pasarpor delante del cementerio, lo seguimos sinabandonarlo. Hemos de continuar siempre enlínea recta, evitando las desviaciones a dere-cha e izquierda que llevan a las distintas fincasagrícolas de la partida de Malet, rebosante denaranjos. El camino discurre en algunos tra-mos bordeando el barranco de Malet y la Co-

lomera, siempre en continuo pero suave ascenso. En el kilómetro 4,2 pasaremospor debajo de los puntales de Malet, que dejaremos a la derecha. Los puntalesconforman un hito paisajístico destacable, con dos formaciones rocosas quesobresalen del perfil de la montaña pareciendo las puntas de unas hachas desílex. Después de 1,5 km más, llegamos al final del camino de tierra, donde losnaranjos dejan paso a la montaña.

Comienza aquí la parte más empinada del tra-yecto, que haremos por el antiguo camino dela Cantera, actualmente abandonada. Desdeaquí, continuamos en línea recta en direcciónoeste, salvando dos lomas hasta encontrar unapista forestal. Nos encontramos ahora en plenomacizo del Realenc, una sierra que separa laValldigna (al este), del valle de Aigües Vives (alnorte). A la derecha, la pista forestal continúa hacia la sima de lʼAigua, el Pla delBarber i el valle dʼAigües Vives. Pero nosotros nos dirigiremos hacia la izquierda,y después de dejar a la derecha el desvío hacia Rafelguaraf, encontraremos elmojón de Miramar, donde confluyen los términos de Simat, Xàtiva y Carcaixent.A partir de ahora, el terreno continúa en constante y suave descenso, de formamás pronunciada al atravesar la partida de les Solanes. Vemos ahora ya el Pla deCorrals y una cantera a la derecha. El trayecto finaliza en la carretera CV-600. Si-guiéndola en dirección a la izquierda, encontraremos a 1,3 km el desvío quelleva hasta el núcleo urbano del Pla de Corrals.

NOSENYALITZADA

DISTÀNCIA / DISTANCIA: 13 kmDURADA / DURACIÓN: 4 h DIFICULTAT / DIFICULTAD: Baixa / BajaMalet i el Realenc

EIXIDA / SALIDASimat (Font Font

Menor)

ARRIBADA / LLEGADAPla de Corrals (CV-600)

ENLLAÇOS / ENLACESGR-236, PR-50, PR-51

SENDERISME A SIMAT DE LA VALLDIGNA

ON DORMIR / DÓNDE DORMIR

Casa rural / Ap. rural Tio TonicoC/ Jaume I, 66. C/ Major, 45.Tel.: [email protected]

Casa rural Cal FerrerAv. Font Menor, 48Tel.: 617674533 [email protected]

Casa rural La RedonaPartida de La Redona (Benifairó)Tel.: [email protected] www.ruraltur.es

ON MENJAR / DÓNDE COMER

Cafeteria / pastisseria CastilloC/ Templemars, 10. Tel.: 962811116

Bar 138Av. Font Menor, 138. Tel.: 962811947

Bar Casa PepeAv. Font Menor, 2. Tel.: 626697372

Bar Font MenorAv. Font Menor, 119. Tel.: 962811583

Bar LevanteC/ Tavernes, 16. Tel.: 962811578

Bar Llar dels JubilatsC/ Ausiàs March, 5. Tel.: 962811812

Bar Nou VacaC/ de lʼOm, 1. Tel.: 653930077

Bar PoliesportiuPoliesportiu municipal. Tel.: 620890763

Bar RamonetC/ Major, 19. Tel.: 962811801

Bar SagastaPasseig 9 dʼOctubre, 19. Tel.: 962810454

Bar TrinquetC/ Convent, 8.

Bar VidalPl. Font Gran, 15. Tel.: 962810203

Pizzeria LʼEntràAv. Font Menor, 134. Tel.: 962812743

Pizzeria SantiC/ Convent, 12. Tel.: 962810917

Bar RaquelPla de Corrals, 27-B. Tel.: 648817565

Bar / restaurant BuixcarróPla de Corrals, 6. Tel.: 962131022

MÉS INFORMACIÓ / MÁS INFORMACIÓN

Ajuntament de Simat de la ValldignaPl. Constitució, 1. Tel: 962810007.www.simat.org

Tourist InfoPasseig 9 dʼOctubre, s/n. Tel: [email protected]

Font Menor

Monestir de la Valldigna

EEl Pla de Corrals és una pedania de Simat situada al sud-oest del municipi,darrere de la muntanya del Toro, a uns 9 km per la carretera de Xàtiva (CV-

600). És una zona tradicional de conreus de secà (oliveres i vinyes) que, ac-tualment, és una zona dʼestiueig per a aquells que valoren el clima sec,muntanyós i saludable de la contrada. El nucli urbà de la pedania comptaamb una vintena de cases agrupades en un carrer que desemboca en la FontRoja, de la qual brolla permanentment un aigua dʼexcel•lent qualitat. Anti-gament, la font era un abeurador per al ramat que feia la ruta entre Gandia iXàtiva. A 1 km del nucli urbà sʼhi troba lʼermita de la Verge dels Desemparats,una modesta construcció de finals del segle XIX.

Esta ruta ens permetrà descobrir els magnífics paratges naturals de la serra-lada del Buixcarró, una zona muntanyosa compartida pels termes munici-pals de Quatretonda, Pinet i Barx. Partim des de la Font Roja fins a arribar alsquatre camins, on sʼhi troba la zona de picnic i esbarjo de les antigues esco-les. Agafem el camí de la dreta fins a enfilar-nos cap a la cantera del Buixca-rró. Dʼorigen romà, dʼesta cantera encara activa sʼextrau un marbre moltapreciat des de lʼantiguitat. Continuem la pujada per una empinada i pedre-gosa pista forestal. A la dreta, coronant la part més alta del Buixcarró sʼhi trobala microreserva de flora de lʼOmbria del Buixcarró. Més avant, quan el terrenycomença a planejar, trobem un camí a la dreta de la pinada que porta fins alcim del Buixcarronet (560 m). Es tracta dʼun camí dʼanada i tornada (1,6 km).

Deixant, però, este camí a la dreta, continuem ja per les parcel·les agrícoles dela Vinyavella, i en arribar a lʼencreuament amb la pista forestal a Pinet, aga-fem a lʼesquerra cap a Barx. El viatge transcorre ara en plena serralada, pas-sant pel Pla dels Engarbullers, on comença el suau descens. Lʼúltima part dela ruta transcorre per terres planes, i un camí a la dreta ens portarà fins a la ne-vera de Barx, construida a mitjans del segle XVIII per a emmagatzemar la neude lʼhivern i utilitzar-la en estiu.

Textos, disseny i maquetació: OXID, Estudi de Comunicació (962812765). Cartografia: Grafiverd.Fotografies: Ajuntament de Simat, Mancomunitat de La Valldigna, Francisco Teodoro, Jordi Ferrer, RafaelBrines, Àngel Fons. Correcció textos: José Luis Barrios. Agraïments: Esteban Cucarella.

Senderistes de camí a Penyalba

Cantera abandonada

Ermita del Pla de Corrals

Aquesta ruta no està senyalitzada, per la qual cosa només és recomanableper a aquells que estiguen familiaritzats amb el paisatge. El viatge ens per-

metrà conéixer Malet i el massís del Realenc, una de les zones més descone-gudes del terme municipal. A més a més, connecta la població de Simat ambel Pla de Corrals evitant, en la major part del recorregut, la carretera CV-600.

Lʼitinerari comença a la Font Menor en direcció a la carretera de Xàtiva. Agafemel primer camí que surt a la dreta i, després de passar per davant del cemen-tiri, el seguirem sense abandonar-lo. Hem de continuar sempre en línea recta,evitant les desviacions a dreta i esquerra que porten a les distintes finques agrí-coles de la partida de Malet, atapeïda de tarongers.

El camí transcorre en alguns trams vorejant el barranc de Malet i la Colomera,sempre en contínua però suau pujada. Al quilòmetre 4,2 passarem per baix delspuntals de Malet, que deixarem a la dreta. Els puntals conformen una fita pai-satgística destacable, amb dues formacions rocoses que sobreixen del perfil dela muntanya semblant les puntes dʼunes destrals de sílex. Després dʼ1,5 km més,arribem al final del camí de terra, on els tarongers deixen pas a la muntanya.

Comença ací la part més empinada del trajecte, que farem per lʼantic camí dela Cantera, actualment abandonada. Des dʼací, continuem en línea recta en di-recció oest, salvant dues llomes fins a trobar una pista forestal. Ens trobem araen ple massís del Realenc, una serralada que separa la Valldigna (a lʼest), de lavall dʼAigües Vives (al nord). A la dreta, la pista forestal continua cap a la simade lʼAigua, el Pla del Barber i la vall dʼAigües Vives. Però nosaltres agafem capa lʼesquerra, i després de deixar a la dreta el desviament cap a Rafelguaraf, tro-bem el molló de Miramar, on conflueixen els termes de Simat, Xàtiva i Carcai-xent. A partir dʼara, el terreny continua en constant i suau descens, méspronunciadament en travessar la partida de les Solanes. Veiem ara ja el Pla delCorrals i una cantera a la dreta. El trajecte finalitza a la carretera CV-600. Se-guint-la en direcció esquerra, trobarem a 1.3 km el desviament que porta alnucli urbà del Pla de Corrals.

El Toro es la montaña bajo la cual se extiende el municipio de Simat y quecierra el valle por la parte suroeste. Con 575 m de altitud, es un lugar pri-

vilegiado para disfrutar de espectaculares vistas de la Valldigna y las tierrascircundantes. Diversas sendas y caminos atraviesan el paraje, siendo la prin-cipal la señalizada como PR-CV 50.

Partimos desde la Font Menor por la carretera que lleva hasta el Pla de Corralsy Xàtiva (CV-600). La Font Menor abastecía de agua esta zona de la pobla-ción, que antiguamente estaba separada del otro núcleo urbano, concen-trado alrededor de la Font Gran. La fuente original está cubierta por el actualparque, una zona de esparcimiento rodeada de árboles, que cuenta tambiéncon parque infantil y terraza de verano. Después de recorrer 1,8 km, llega-mos al Racó de les Voltes, donde un camino a la izquierda marca el inicio dela senda de montaña. La subida tiene una fuerte pendiente, pero este es-fuerzo se ve gratamente recompensado al llegar a la parte superior, donde elterreno llanea formando el llamado Pla del Toro. A 490 m de altitud, encon-tramos la sima del Toro, una cavidad de interés espeleológico.

Unos metros más adelante se sitúa el desvío a la Creu del Toro (494 m), unbuen lugar para descansar y admirar las bellas panorámicas. Siguiendo lasenda llegamos al desvío al mirador que, con 590 m, es el punto más alto delcerro. Antes de comenzar el descenso hacia las tierras de Barx encontramosel pozo del tío Pasqualo, una de las pocas manifestaciones humanas en esteparaje tan poco transitado.

En la última parte del viaje descendemos hacia el llano de Barx, donde con-tinuamos por caminos rurales hasta la fuente de la Puigmola, final de nues-tro recorrido. Esta fuente natural está situada al lado de la carretera queconecta Barx con el Pla de Corrals, atravesando el bello paraje natural del Plade Suros. Cerca de la fuente se encuentra el área recreativa forestal de la Puig-mola, con una zona de picnic y barbacoa.

Page 4: IFICULTAT IFICULTAD IFICULTAT IFICULTAD SIMAT … · algunes dependències, com ara dos aljubs, ... gimos hacia el sur, atravesando diversas ex-plotaciones agrícolas en terreno todavía

② Vista panoràmica de Malet i el Realenc des del Toro

① Vista de la Valldigna des de la carretera al Pla de Corrals, uns metres després de lʼinici de la senda al Toro (PR-CV 50)

③ Inici de la senda de pujada al Toro

⑤Molló de Miramar

⑦ Font Roja (Pla de Corrals)

⑩ Font de la Puigmola (Barx)⑨ Vista de la serra del Montdúver des del cim de lʼAldaia, a la serra del Buixcarró (PR-CV 60)

④ Puntals de Malet

⑥ Camí de les Solanes, amb el Pla de Corrals al fons

⑧ Vista del Buixcarró i la cantera de marbre

⑪ Nevera (Barx)

El Realenc

Mar Mediterrània

La Mosaira

Serra de les Creus

Malet

La Redona

Malet

El Toro

CastelldʼAlfàndec

Ctra.CV-600

Serra de les Agulles

PenyalbaCim de les

Àligues

La DrovaBarx

Montdúver

Pla de Corrals

Cantera

Barx

A Pinet

Cim del

Buixcarronet

Serra del Buixcarró

Pla de Suros

Ruta del Buixcarró

1

2

4

5

6

7

8 9

10

11

3