Rutes_de_patrimoni

PARC NATURAL DEL MONTSENY

1

Rutes de

patrimoni arquitectnicXarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona

Diputaci de Barcelona Primera edici: Novembre 2009 Coordinaci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de Barcelona. rea dEspais Naturals Realitzaci editorial: Ormobook Serveis Editorials Cartografia: Institut Cartogrfic de Catalunya, Oficina de Gesti Cartogrfica de la Diputaci de Barcelona, Esfera. GEOTEC, Estudi i Projectes Cartogrfics Textos: Ceclia Lorenzo, Isaac Fernndez Fotografies: Jordi Folch Arxiu Xarxa de Parcs Naturals, (p. 74, 87 sup. esq.) Arxiu Histric Municipal dArbcies (p. 16 inf.) J. Camps (p. 16 sup. dre.) Arxiu Parc Agrari (p. 108 sup. esq.) Robert Pea (Arxiu Parc Collserola) (p. 110) Can Cat (p. 115 inf. esq.) Illustracions: Carlos Garca, Ormochip Agraments: Personal de les oficines i dels centres dinformaci del parcs Museu dHistria de Cerdanyola Museu de Gav Museu dArqueologia de Catalunya. Olrdola Museu Etnolgic del Montseny, la Gabella Museu de Matar Diputaci de Girona. rea de Medi Ambient i Territori CIMA Rodabosc La Calma Mol del Foix. Centre dInterpretaci Histric i Natural Sotacingles Casa Museu Verdaguer. Folgueroles Centre de Documentaci del Parc de la Serralada Litoral Joan Curs (Dr. arquitecte) Impressi: Printer Indstria Grfica Dipsit legal: B-38.667-2009

La trajectria de la Diputaci de Barcelona en la conservaci dels espais naturals de la provncia ve de molt lluny i ha contribut a preservar els valors paisatgstics, ecolgics i culturals dels indrets ms sensibles del nostre territori. La Xarxa de Parcs Naturals engloba dotze espais on la sostenibilitat i la conservaci estan garantides, al mateix temps que es promou el desenvolupament econmic sostenible i es mantenen les activitats tradicionals de les persones que hi viuen. La riquesa dels espais de la Xarxa de Parcs Naturals es manifesta des de molts punts de vista: la natura en general, els paisatges nics o les espcies vegetals i animals que els habiten, per tamb les persones que els donen vida i que recullen una tradici amb molts segles dhistria. De fet, crec que un dels grans atractius dels parcs s precisament lempremta humana que shi pot trobar, i que es concreta en el patrimoni existent: des de les esglesioles destil romnic, els monestirs gtics o els edificis modernistes o noucentistes fins a les construccions fetes per persones annimes i destinades a ls quotidi. Dlmens, necrpolis, poblats, muralles i castells, esglsies i palaus, ponts, forns, aqeductes, snies i molins, barraques, tines i marges... Tots aquests testimonis del passat ens permeten saber ms de les cultures i pobles que han viscut al nostre pas al llarg dels temps. Per la tasca de la Diputaci de Barcelona en aquest mbit no es limita a la conservaci, la preservaci i el desenvolupament sostenible, sin que tenim el ferm comproms amb la societat de divulgar tota aquesta riquesa patrimonial. Per aix, durant anys hem dedicat esforos i recursos al disseny i la senyalitzaci de rutes que guin de la millor manera possible els milers i milers de visitants que cada any sacosten a la Xarxa de Parcs Naturals. Itineraris per a tots els gustos, amb lobjectiu que els nostres conciutadans i les persones que ens visiten se nemportin un record inesborrable. Us recomano sincerament aquesta guia com a eina per descobrir el llegat dels nostres avantpassats i conixer en primera persona, a travs de les rutes proposades, els meravellosos racons que shi ressenyen. De ben segur que no decebran ning.

Antoni Fogu Moya President de la Diputaci de Barcelona

4

MAPA DE LA XARXA DE PARCS NATURALS

Espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals

SUMARI

5

Com utilitzar aquesta guia

....................................6

Parc Natural del Montseny. Reserva de la biosfera . . . . . . . . . . . 8 1. Parc Etnolgic de Tagamanent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. El castell de Montsoriu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 3. Fortificaci ibrica del tur del Montgrs . . . . . . . . . . . . . . . 18 Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac . . . . . . . . . . . . . 22 4. Tines a peu de vinya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 5. La riera de Talamanca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 6. De Sant Lloren Savall al Marquet de les Roques . . . . . . . . 32 Parc del Montnegre i el Corredor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 7. La vall de Sant Pere de Riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 8. Dolmen de Ca lArenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Parc del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 9. De Gav a Erampruny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 10. Masies del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Parc del Castell de Montesquiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 11. Els castells dels senyors de Besora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Parc dOlrdola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 12. El castell dOlrdola des de Sant Miquel dOlrdola . . . . . 64 Parc del Foix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 13. De Penyafort a Castellet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Parc de la Serralada de Marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 14. La vall de Reixac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 15. De Montigal a Sant Jeroni de la Murtra . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Parc de la Serralada Litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 16. Ruta prehistrica de la Roca del Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 17. El castell de Burriac des de Cabrera de Mar . . . . . . . . . . . . . . 90 Espai Natural de les GuilleriesSavassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 18. El Casol de Puigcastellet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 19. Casserres i Savassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Parc Agrari del Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 20. Masies del Delta del Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Parc de Collserola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 21. Can Coll, un viatge al passat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 22. La ruta de les ermites . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Oficines dels parcs. Centres de documentaci. Recomanacions. Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

6

COM UTILITZAR AQUESTA GUIA

Com utilitzar aquesta guiaAquesta guia de Rutes de patrimoni arquitectnic per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona presenta un total de 22 rutes pels 12 parcs i espais naturals que, conjuntament amb els municipis i altres institucions que els conformen, gestiona la Diputaci de Barcelona. Cadascun daquests itineraris ens acosta a un o ms elements del patrimoni cultural que, pel seu valor artstic o histric, representa un valor per a lespai natural dins el qual es troba. Les notes segents van adreades a facilitar la consulta de la guia i treure el mxim profit dels passejos i itineraris proposats.Nom del parc o espai natural i la seva pgina web. Mapa de la Xarxa de Parcs Naturals, amb la situaci del parc. Fitxa del parc, amb les dades bsiques. Presentaci del parc o espai natural. Mapa del parc o espai natural, amb les vies de comunicaci, entitats de poblaci i principals accidents geogrfics. Zona del parc per on transcorre la ruta proposada. Nmero de litinerari. Pictogrames amb els principals serveis que es poden trobar en aquest punt.

Lmit del parc Autopista Autovia Carretera principal Carretera secundria Carretera local Pista Ferrocarril Itinerari Pista asfaltada Nucli urb Cim, tur Mas, edificaci Coll, port Oficina del parc Informaci Construcci dinters Museu, exposici permanent Centre de documentaci

COM UTILITZAR AQUESTA GUIA

7

Ttol i subttol de litinerari, amb el nmero dordre corresponent i resum dels seus principals valors culturals i paisatgstics. Fitxa tcnica amb tota la informaci imprescindible de litinerari. Text descriptiu de les etapes, amb referncia als principals valors patrimonials que es troben al llarg de la ruta. Mapa amb indicaci de litinerari i punts dinters. Localitzaci a la ruta de cadascuna de les etapes que es proposen. Ancdotes i curiositats relacionades amb lespai natural pel qual transcorre litinerari. El color corporatiu de cadascun dels parcs i espais naturals. Les fotografies ajuden a identificar el lloc que es descriu i aporten un complement molt valus a lhora de realitzar la ruta escollida. Peus de foto indicadors de cadascuna de les imatges dels punts de litinerari. Requadre amb una illustraci explicativa dun dels elements destacats de la ruta.

Bibliografia bsica sobre litinerari i lespai natural pel qual transcorre.

Escola de natura, casa de colnies rea desplai Allotjament rural Cmping Adaptat a persones amb discapacitats

Arbre monumental Font Balma o cova Restaurant Audiovisual

Estaci de ferrocarril Aparcament Gasolinera Hospital

8



9

Parc Natural del MontsenyReserva de la biosferawww.diba.cat/parcsn/montsenyIgualada

Berga

Vic Manresa Parc Natural del Montseny Granollers Matar

El masss del Montseny, integrat a la serralada Prelitoral Catalana, s duna bellesa natural i paisatgstica de primer ordre i compta amb un patrimoni arquitectnic propi. Entre els frondosos boscos samaguen nuclis rurals amb encant, castells, esglsies i monestirs alats durant ledat mitjana, el perode de mxim poblament del Montseny. Reserva de la Biosfera, el parc i l'home s'han anat barrejant a travs dels segles fins a trobar un equilibri per a tots dos. ITINERARIS 1, 2 i 3

Vilafranca del Peneds

Terrassa Sabadell St. Feliu de Llobregat Barcelona

Vilanova i la Geltr

Any de declaraci del parc natural: 1987 Any d'aprovaci del Pla especial: 1977 (sector barcelon); 1978 (sector giron) Nou Pla especial: 2008 Superfcie protegida: 31.063,90 ha

3

2

1

10


Dels pous de gla de lAvenc al pla de la Calma

1Fitxa tcnicaLitinerari s lineal (anada i tornada es fan pel mateix cam). Ben senyalitzat, amb marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut GR 5. Comarca: Valls Oriental Durada: 4 h Distncia: 11,5 km Altitud mnima: 400 m Altitud mxima: 1.258 m Desnivell acumulat: 858 m Dificultat: Mitjana poca: Tot lany6

Parc Etnolgic del TagamanentA lextrem occidental del Parc Natural del Montseny es troba el Parc Etnolgic del Tagamanent. Lelement principal daquest espai natural i cultural s el tur de Tagamanent, que amb la seva caracterstica silueta delimita les pastures muntanyenques del pla de la Calma i lestret engorjat del Congost. Aquest agradable itinerari proposa una excursi des dels pous de gla de lAvenc fins a la Calma. Dalt del tur de Tagamanent hi ha les restes de lantiga esglsia de Santa Maria de Tagamanent, des don es pot gaudir dunes impressionants vistes sobre el paisatge de la comarca. La ruta continua cap a Bellver i la Casa Museu lAgust, per endinsar-se desprs cap el pla de la Calma. Ms endavant trobem les runes del Caf, antic hostal del cam Ral. Des del punt final daquest itinerari podem veure la silueta del Matagalls i del tur de lHome.

Punt dinici: Pous de gla de lAvenc Linici es troba al costat dels pous de gla de lAvenc, al lmit de Tagamanent i Aiguafreda. Al costat de laparcament del restaurant les Alzines dAvenc, on comena el GR 5. Shi arriba per la C-17, per la sortida dAiguafreda. Parc Etnolgic del Tagamanent Masia Bellver. Tagamanent. Tel. 937 445 082 www.lacalma.net Punt dInformaci dAiguafreda Parc de la Carretera, s/n 08591 Aiguafreda Tel. 938 440 154 p.montseny.aiguafreda@ diba.cat www.diba.cat/parcsn/ montseny

Casanova de Sant MiquelPi c

am

a en

el Clot de la Mra la Figuera

Sant Cebri de la Mra

a Collformic

Rier ad

e

PARC NATURAL DEL MONTSENYel Bellit

el Caf Can FigueraSot de lIn

Aiguafreda6

1

c ve n lA de Riera

fern

Pous de gla

Mol de lAvenc704 630

Pla de la Calma

4el SolerlAgust Tur de 4 Tagamanent 1056 3 Bellver 21103

C-17

6

Tagamanentel C

st go on

0 a Granollers

1010 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY 1

11

1 Pous de gla Tagamanent s coneguda sobretot pel seu tur, situat a lextrem occidental del masss del Montseny, per compta amb altres atractius, com els pous de gla de la riera dAvenc, a linici del recorregut. Estan situats a tocar de la riera que separa el terme municipal de Tagamanent del dAiguafreda. Entre els segles XVIII i XX, aquest conjunt de pous abastava de gel les poblacions de la zona, del Maresme i de Barcelona. El pou ms antic del conjunt s el pou Vell, que ja existia lany 1619 i podia emmagatzemar fins a 4.000 crre gues de gel. Els altres, el pou Gran i el Fornot, van ser construts abans del 1754. Tot i la invenci del gel artificial, van continuar en funcionament fins a finals de la dcada de 1950. Desprs de visitar els pous, litinerari comena all mateix, a laparcament del restaurant les

1 Pou de gla de Tagamanent, a la riera dAvenc

Alzines dAvenc. A linici s una pista ampla, que desprs es converteix en un corriol pel qual ja no hi poden circular els cotxes. 2 Tur de Tagamanent Des dels pous de gla shan de seguir els senyals vermells i blancs del GR, i en una hora sarriba a linici del cam cap al tur de Tagamanent. En 15 minuts, aquest cam senfila fins al cim. A dalt hi ha les restes de la primitiva esglsia de Santa Maria de Tagamanent, construda abans de lany 993. Desprs dun terratrmol lany 1448, ledifici va ser reconstrut, i daquesta poca data ledifici actual. Lesglsia afegeix un toc original i pintoresc a limpressionant paisatge del tur, que ofereix vistes dels pobles de Tagamanent i el Figar, i de les muntanyes que

122


4 2 Des del tur de Tagamanent hi ha unes grans vistes 3 Entrada de la masia Bellver 4 Una de les habitacions de la Casa Museu lAgust

envolten el cim: la carena de Bellit i el serrat dels Llenyaters. Sovint un ramat de cabres completa lescena. 3 Bellver Desprs de baixar del tur, el cam continua pista amunt fins a la masia Bellver, que forma part del Parc Etnolgic del Tagamanent i on es pot trobar tot tipus dinformaci sobre possibles rutes, itineraris i llocs dinters per visi-

tar a la zona. En aquesta masia tamb hi ha servei de bar i restaurant. 4 LAgust i el pla de la Calma La ruta segueix per lantiga masia de lAgust situada just sota lombra del tur de Tagamanent, molt a prop de la masia Bellver, un dels elements ms destacats del Parc Etnolgic. Desprs del seu abandonament, la Diputaci de Barcelona va restaurar la masia a finals de la dcada de 1990. Actualment s una casa museu en la qual els visitants poden gaudir duna acurada restauraci arquitectnica i duna recopilaci de material dpoca que permet fer un viatge en el temps i experimentar com era un dia qualsevol en la vida de la famlia Agust. La casa museu ofereix una visita (que cal

Sabies que...A finals del segle XIX i principis del XX, alguns intellectuals catalans passaven temporades a la masia la Figuera, a prop del pla de la Calma i el tur de Tagamanent. Un dells va ser Joan Maragall. Tamb hi van fer estada Llus Millet, Amadeu Vives, Llus Via, Santiago Rusiol, Ramon Casas i Josep Pijoan. Per recordar aquella poca, a la Casa Museu lAgust es pot visitar una exposici anomenada La Lola de la Figuera, on es poden veure reproduccions de cartes, poesies, fotografies, documents, llibres i audiovisuals que expliquen lempremta que van deixar aquests primers modernistes en una nena donze anys, la Lola, filla dels propietaris de la masia.


13

CASA MUSEU LAGUSTLes primeres notcies de la masia daten de lany 1497, quan el cognom Agust apareix en els fogatges de la zona. Posteriorment, el mas va ser ampliat i modificat i shi van bastir la torre i les corts de la faana nord. Ja al segle XVIII, la famlia Agust va fer-hi reformes importants, i va transformar ledificaci en el que veiem actualment. Durant els segles XVIII i XIX el masA la llinda de la porta dentrada shi pot llegir la inscripci: Ave Maria gratia plena. Pere Agust 1776.

va estar habitat i va viure la seva millor poca, per a inicis del segle XX va comenar la davallada econmica i pocs anys desprs de la Guerra Civil, la masia es va abandonar. La Casa Museu lAgust s avui dia un museu etnolgic dedicat a mostrar la vida rural al Montseny. Una visita guiada duna hora ens descobreix tots els racons i les estances del mas.

Les teulades es construen amb bigues de fusta, al damunt de les quals es posaven les teules de fang.

Laspecte actual es deu als canvis i remodelacions que shan anat produint al llarg dels segles.

Les parets de les masies a la zona del Montseny es construen sovint amb esquists, per els carreus generalment eren de granit, de pedra calcria o darenisques.

concertar prviament) per tots els racons de la masia, guiada per la veu den Flix Agust, que nera el propietari a finals del segle XVIII. Al llarg de la visita es poden contemplar objectes de lpoca, sentir-ne els sorolls i gaudir de les olors de la casa. La visita finalitza amb un audiovisual. Des de la casa museu litinerari continua pel GR 5. A prop daquest indret, antigament hi havia una cabana de pastor que contenia, en una de les seves parets, lEstela del pla de la Calma o Sitja de Llop. Aquesta gran pedra de prop de dos metres dalada est decorada amb cercles i semicercles i data del

Neoltic (mentre es restaura loriginal, es pot veure una rplica al Casal de Cultura del poble del Montseny). Ms endavant es troben les runes del Caf, lantic hostal del cam Ral. Des daqu les vistes sobre el tur de lHome i el Matagalls sn impressionants. La tornada es fa pel mateix cam.

Per saber-ne ms:

Visions i Cants. Joan Maragall. Barcelona, Edicions 62, 2005. Guia del Parc Natural del Montseny. Reserva de la biosfera. Gonal Luna i Josep Melero (coord.). Diputaci de Barcelona, 2000.

14


DArbcies al castell de Montsoriu

2Fitxa tcnicaLitinerari t el seu punt de sortida al Museu Etnolgic del Montseny, la Gabella, a Arbcies. Des dall se segueix el PR-C 201 fins al castell de Montsoriu. Es pot fer una versi reduda de lexcursi sortint des de Coll de Castellar (on shi arriba per la carretera que des de Breda condueix a Fogueres de Montsoriu) i enfilant una pista que desprs agafa el PR-C 201, arriba al castell i torna a la carretera per la pista principal. Comarca: La Selva Distncia: 7,2 km Durada: 3 h 10 min Altitud mnima: 282 m Altitud mxima: 610 m Desnivell acumulat: 592 m Dificultat: Mitjana poca: per obres, el castell noms s visitable per grups que ho sollicitin amb antelaci Punt dinici: Museu Etnolgic del Montseny, la Gabella Shi arriba per la carretera GI-553 que ve dHostalric i passa per Sant Feliu de Buixalleu. Es pot agafar des de la sortida 10 de lAP-7 (Hostalric-Blanes).6 6

El castell de MontsoriuEl castell de Montsoriu est considerat un dels millors exemples de fortalesa dpoca gtica de Catalunya. Des daquest gran conjunt arquitectnic es gaudeix dunes vistes magnfiques, que abracen la Depressi Prelitoral i la zona costanera, els massissos del Montseny i les Guilleries. Per fer visites guiades al castell cal consultar al Museu Etnolgic del Montseny, la Gabella.

Museu Etnolgic del Montseny la Gabella Arbcies Barri 1 del Castell Parc del Can Regs Ca nOrriols 2 Sagrat Cor Parc de la Font de les Agudes Can Carbonell GI-5 Cal Gall 52aGI55 2Rira

e

Can Bigues Can CasacrematSot

Can Pau

Can Blancies

d

Vinya de Casacremat

Ar d

c b

e

Tur del Repl

Can CamatortCamp de la Turbina

el Morer

Can Roc Can Torrent

3

el Repl Cal CucutPerxada del Repl

4la Casanova den TorrentSot de lAstor

Ca lEsturieta

DEL MONTSENYCan Bolet Cal Tabal Pla de Fogueres Font de Fogueres

la Geneta Can BruixSot de

Museu Etnolgic del Montseny, la Gabella Carrer Major, 6. Arbcies Tel. 972 860 908 p.montseny.cdmemga @diba.cat www.museuetnologicmo ntseny.org

4 la GenetaCastell de Montsoriu

Fogueres de MontsoriuColl de CastellarPla de Fogueres

So

Sant Climent

PARC NATURAL

Tur de la Geneta

td

a el

n Ge

5Tur de Montsoriu

0

480 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY 1 2

15

1 Campanar de lesglsia dArbcies 2 Font de bomba de can Salau

1 Arbcies El punt de partida de la ruta s el Museu Etnolgic del Montseny, la Gabella, situat al bell mig dArbcies, a la plaa de la Vila, on tamb hi ha lesglsia de Sant Quirze i Santa Julita, lAjuntament del poble i lArbre de la Llibertat. Aquest arbre s un plataner plantat el 1868 amb motiu de la revoluci de La Gloriosa, que don lloc a la I Repblica espanyola. El museu t 15 sales dedicades al patrimoni cultural del masss del Montseny. A la planta baixa es poden veure dos audiovisuals sobre el castell de Montsoriu i sobre les llegendes del masss, a ms duna maqueta del recinte del castell al segle XIV i restes trobades en les excavacions que shi han fet. 2 Barri del Castell Des de la plaa de la Vila cal agafar el carrer del Vern i seguir-lo fins arribar a la font de bomba de can Salau, un exem-

ple ben conservat dels antics sistemes hidrulics que es poden veure al poble. Des de la font seguirem les marques vermelles i blanques del GR 83 pels carrers empedrats del barri del Castell i, desprs denfilar-nos per una zona dhorts, trobarem les fites grogues i blanques del PR-C 201 que ens acompanyaran al llarg de litinerari.

Sabies que...Per les seves caracterstiques el castell de Montsoriu ha generat moltes i variades llegendes sobre el seu origen, les guerres que ha viscut, les bruixes, els animals que hi vivien o els tresors ocults que shi amaguen. Una delles diu que quan va morir el senyor del castell la seva dona va quedar encantada, i que des daleshores, cada nit de Sant Joan, al punt de les dotze de la mitjanit, apareix entre les runes del castell una dona vestida de roig amb un fanal a la m. Desprs se sent el so lluny dun corn i apareix el cavaller muntat a cavall. En lltima de les dotze campanades, dama i cavaller desapareixen sense deixar rastre.

163


3 Prats del Morer 4 Vistes de la poblaci dArbcies 5 Vista aria del castell de Montsoriu

3 El Morer En sortir del barri del Castell el cam abandona el nucli urb i sendinsa per lombrvol sot de cal Gall. s un tram agradable, entre alzinars, suredes, pins i algun castanyer. Aviat sarriba a una zona de prats, presidida per la masia el Morer. El primer que trobem s un antic prat de dall (un espai obert on es talla lherba un cop lany perqu laprofiti el bestiar) un tipus dexplotaci agropecuria avui dia en perill de desaparici. En aquest punt, el cam troba una pista que cal seguir, primer per un espai obert i rodejat de prats i desprs a travs dun bosc.5

4 La perxada del Repl i el sot de la Geneta La pista, que coincideix en tot moment amb el traat del PR-C 201, va pujant suaument entre lombra dels arbres i ofereix en alguns moments bones vistes de la vila dArbcies i del tur de Montsoriu. Al cap dun parell de quilmetres des del punt de sortida, sarriba a la perxada del Repl, un bosc de castanyers que proporciona al cam molta ombra i vegetaci. Una perxada s una castanyeda explotada en rgim de bosc menut per aprofitar-ne la fusta. Quan es tallen els arbres, rebroten nous tanys de la soca vella i cada 15 o 18 anys es poden extreure les llargues perxes per fer bigues, btes de vi o mobles. Desprs de deixar la pista i seguir per un corriol (tamb senyalitzat), litinerari senfila per un altre tram ombrvol anomenat el sot de la Geneta. 5 Castell de Montsoriu El darrer tram del recorregut arriba al tur de Montsoriu per un corriol molt agradable que va pujant entre alzines fins arribar al castell. Som davant duna de les fortaleses ms representatives de Catalunya que t el seu origen al segle X i que est estretament


17

UN CASTELL INEXPUGNABLEEl castell de Montsoriu es comen a construir a partir del segle X, tot i que locupaci humana de la muntanya s molt ms antiga, ja que shi han trobat restes iberes. A partir del segle XI el castell fou la residncia dels antics vescomtes de Girona, ms endavant anomenats Cabrera, famlia que convert el castell en una veritable fortalesa-palau a mitjan segle XIV.1. Muralla defensada per torres quadrangulars 2. Poterna dentrada al castell i cam fortificat 3. Recinte juss 4. Recinte del pati darmes, bastit sobre un tals i encerclat per una muralla defensada per torres dangle rodones 5. Porta dentrada principal 6. Pati darmes 7. Pou i cisterna 8. Porxada al voltant del pati 9. Capella gtica de Sant Pere 10. Torre de lhomenatge 11. Sala noble i menjador 12. Cuines 13. Recinte sobir. Estances nobles, sitges i adarb defensiu

A partir de la segona meitat del segle XV, amb les guerres remences i lallunyament dels vescomtes, el castell sabandon gradualment i entr en decadncia. Avui i des del 1993 est en procs destudi arqueolgic i de restauraci. En lactualitat el castell s propietat del Consell Comarcal de la Selva i s gestionat per un Patronat.

12 11 13 8 7 9 6 10 14 5 2

4 1

3

vinculada als vescomtes de Cabrera, una de les famlies ms poderoses durant lpoca medieval. Destaquen la torre de lhomenatge, de la segona meitat del segle X, les estances nobles del pati darmes, o la gran cisterna, amb una capacitat per a ms de 250.000 litres. Finalitzada la visita al castell es pot fer una petita caminada de cinc minuts fins a la torre de les Bruixes, situada en un tur al costat mateix del castell. Des dall les vistes al conjunt sn magnfiques. La tornada es pot fer pel mateix cam o b per la pista de terra que baixa al coll

Castellar. Abans darribar a la carretera es retroba el PR-C 201, que permet tornar a Arbcies pel mateix cam.

Per saber-ne ms:

El castell de Montsoriu, Font, G.; Mateu, J.; Pujadas, S.; Rueda, J. M.; Tura, J. Ed. Santa Coloma de Farners, Consell Comarcal de la Selva, 2000. 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir, Pagespetit, Ll. Sant Vicen de Castellet, Farell editors, 2003. Llegendes del Montseny, Apelles Mestres. Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2004.

18


Del Brull al tur del Montgrs

3Fitxa tcnicaLitinerari sorganitza des del Centre dInformaci de la Rectoria del Brull. Un guia arqueleg acompanya els visitants en el recorregut i en el conjunt monumental. Comarca: Osona Distncia: 1 km (anada) Durada: 15 min (des de laparcament de la fortificaci) Altitud mnima: 722 m Altitud mxima: 840 m Desnivell acumulat: 118 m Dificultat: Fcil poca: Tot lany6 Punt dinici: El Brull Per lAP-7, cal prendre la sortida de Sant Celoni direcci Santa Maria de Palautordera i prendre la BV-5301 en direcci el Brull. Tamb saccedeix per la C-17, des dAiguafreda passant per la urbanitzaci El Muntany, o des de la BV-5301 de Seva al Brull. Desprs sha de prendre la pista asfaltada que surt des del Centre dInformaci de la Rectoria del Brull fins trobar el senyal de laparcament de la Fortificaci del tur del Montgrs. 6

Fortificaci ibrica del tur del MontgrsEnvoltat de muntanyes i boscos, en ple masss del Montseny, es troba lencantador nucli del Brull, on es pot visitar lesglsia de Sant Mart i les runes del castell. Aquest s el punt de partida des don sagafa un sender que va pujant pel tur del Montgrs. A mida que es va ascendint, litinerari ofereix diverses vistes panormiques del Parc Natural del Montseny, mostrant la seva riquesa paisatgstica. Finalment sarriba a la gran fortificaci ibrica del tur del Montgrs, una de les ms grans de Catalunya. El mur defensiu, construt pels ibers cap al segle v aC, s la part ms antiga de la fortificaci, al qual shi van anar afegint elements posteriors, fins i tot habitatges medievals. La visita al jaciment iber no es pot fer per lliure, ja que est tancat al pblic; des del Centre dInformaci de la Rectoria del Brull sorganitzen els recorreguts guiats de la m dun arqueleg especialitzat.

Font de Can SerrCasademunt

Sant Mart Castell del Brull del Brull

2

1

la Rectoria

PARC NATURAL DEL MONTSENYT. de Can Rov ira

Can Croselles el Sol el Sol de Dalter Riol uj lP de a

Can Rovira

Centre dInformaci de la Rectoria del Brull Rectoria del Brull 08553 el Brull Tel. 938 840 692 [email protected] www.diba.cat/parcsn/ montseny

4 Muralla de Montgrs 3 Montgrsel Boix0 405 m

la SalaBassa


19

1 Esglsia de Sant Mart del Brull El petit nucli del Brull pertany al terme municipal del mateix nom. El conjunt urb, integrat principalment per lesglsia de Sant Mart, les runes del castell, lAjuntament, un parell de restaurants i el Centre dInformaci de la Rectoria del Brull, s perfecte per passar una bona estona. Es pot visitar lesglsia romnica del segle XI o el centre dinformaci (format per loficina i una petita sala dexposicions) al costat mateix del temple. s recomanable trucar al centre amb antelaci per confirmar els horaris vigents i les condicions de la visita. 2 Les runes del castell del Brull Abans danar cap a la fortificaci ibrica, val la pena fixar-se en les runes del castell del Brull, situat en un tur davant de lesglsia de Sant Mart.

Antigament, en aquesta fortificaci hi havia el centre militar i senyorial de lantic territori del Seved, que era possessi dels vescomtes dOsona-Cardona. Actualment noms en queden les restes dalguns murs. Als peus del castell hi ha una curiosa creu de terme, de construcci moderna.1 Esglsia de Sant Mart del Brull, dorigen romnic 2 Runes del castell del Brull

2

203


3 Vista de les muntanyes des del cam 4 Muralla ibrica del tur del Montgrs

muntanyes del Parc Natural del Montseny. El guia acompanya els visitants fins arribar al jaciment. 4 La muralla ibrica En poca estona saccedeix a lentrada del jaciment. El primer que es veu s la reconstrucci de lantiga muralla, que fou bastida en diferents poques. La part ms antiga s un mur defensiu, aixecat segurament al segle V aC pels ibers de la tribu dels ausetans. Ms endavant, al segle IV aC, es va comenar a construir el fossat i la muralla ibrica principal, que va substituir-ne lanterior. Durant el segle III aC shi van anar afegint altres elements per reforar-la. La fortificaci servia per protegir la zona dels possibles atacs dels romans, per se sap que cap al 200 aC (durant la segona guerra Pnica o en la revoluci sufocada per Marc Porci Cat) va ser destruda. A ledat mitjana, la muralla va ser reutilitzada i aprofitada per cons truir-hi habitatges de lpoca. Avui, la visita a peu pla es pot fer al voltant de la muralla i tamb pujant a un

3 El cam Davant de lesglsia de Sant Mart, surt una pista asfaltada que sendinsa per prats i boscos tot passant per diferents masies allades, com la de can Rovira, la Sala o el Boix. Al cap de 2,4 km sagafa el desviament cap a la dreta que condueix a laparcament on cal deixar els vehicles. Des daqu senfila el cam dun quilmetre que porta a lentrada de la fortificaci. Aquest sender, planer i envoltat de vegetaci, compta amb un grapat de punts des don es tenen unes bones vistes de les

Sabies que...Els ausetans van ser una de les tribus iberes que habitaven a la pennsula ibrica entre els segles VI aC i el segle I aC. Vivien a la Plana de Vic i els territoris de muntanya que lenvolten, com el Montseny. A banda del jaciment del tur del Montgrs, hi ha altres poblats ibrics ausetans que es poden visitar, com el Casol de Puigcastellet, a Folgueroles, o lEsquerda, a Roda de Ter.


21

FORTIFICACI IBRICA DEL TUR DEL MONTGRSLa fortificaci ibrica del tur del Montgrs es va descobrir el 1974. Poc desprs, va iniciar-se la recerca arqueolgica i actualment s un delsLa primera muralla. Es va construir al segle V aC. T una amplada dentre 2,20 i 2,50 metres.

monuments ms notables del Montseny. Des de la Diputaci de Barcelona es continuen fent campanyes de restauraci i musetzaci de lindret.Runes medievals. Durant ledat mitjana el tur del Montgrs va tornar-se a ocupar. Aprofitant el mur van aixecar-se diferents habitatges, cercats pels animals, terrasses pels conreus i feixes que marcaven els camins.

Muralla ibrica principal. Es comena a edificar al segle IV aC i durant el segle III aC shi afegeixen elements per acabar de reforar-la. Tenia 150 metres de llargria i protegia una superfcie de 9 hectrees.

Segona lnia de fortificaci

Porta dentrada al recinte ibric (segle IV aC)

Primera lnia de fortificaci

Philacteria o cossos de gurdia

Torre ibrica del segle III aC

Fossat

observatori. Des de dalt de lestructura metllica s fcil adonar-se de la posici estratgica que gaudeix el jaciment, situat sobre una pennsula envoltada de cingles que controlava una de les vies dentrada a la Plana de Vic des de la costa.

Per saber-ne ms:

El Brull, un terme entre la plana de Vic i el Montseny. Antoni Pladevall. Diputaci de Barcelona i lAven, 1999. El llibre dels ibers. Viatge illustrat a la cultura ibrica. Gracia, F., Munilla, G., Riart F., Garca, O. Ed. El Mdol, 2000.

22

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC


23

Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacwww.diba.cat/parcsn/stllorenc

Berga

Vic Manresa Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac Granollers Igualada Matar Terrassa Sabadell St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr

Al llarg del temps, la histria i les necessitats daquesta zona han anat canviant la fisonomia d'aquest parc. En sn testimoni les tines de vi, les barraques de vinya, les masies i els casals que, acomplides les seves funcions, ressorgeixen del bosc per ser descobertes de nou. Les rutes que aqu us proposem us aproparan a aquest singular patrimoni arquitectnic. ITINERARIS 4, 5 i 65

Any de declaraci del parc natural: 1987 Any d'aprovaci del Pla especial: 1972 (ampliat i modificat el 1982 i 1998) Superfcie protegida: 13.694 ha

4

6

24


Arquitectura popular al servei de la vinya

4Fitxa tcnicaEl recorregut ressegueix Text fitxa les fites del sender local SL-Ca disminuits fsics: Accs per 52 en un itinerari parcialment No adaptat a persones circular a banda i banda amb mobilitat reduda. del torrent del Flequer. Comarca: Garraf Comarca: Bages Distncia: 12,5 km (anada Distncia: 3,5 km i tornada) Durada: 2 h 30 min Durada: 2 h 30 minuts Altitud mnima: 269 m Altitud mnima: 139 m Altitud mxima: 348 m Altitud mxima: 251 m Desnivell acumulat: 153 m Desnivell acumulat: 222 m Dificultat: Fcil Dificultat: Mitjana poca: Tot lany poca: Tot lany6 6

Tines a peu de vinyaQuan fa cent cinquanta anys la comarca del Bages estava prcticament entapissada de vinyes, els pagesos van excellir en la construcci delements que els ajudaven a treballar ms cmodament i evitaven que la collita es malmets. Sn les barraques de vinya i les tines de vi, antigament situades enmig de les vinyes i que, degut als canvis produts en el mn rural, en lactualitat moltes delles es troben engolides pels boscos. s el cas de la vall del Flequer, on un senzill recorregut circular i amb escassos desnivells permet descobrir construccions espectaculars. Litinerari transcorre majoritriament per corriols i camins dins del bosc i dna loportunitat de fer volar la imaginaci per traslladar-se fins a una poca on el paisatge i la vida eren radicalment diferents. Lextraordinari conjunt de les tines de lEscudelleta en sn una mostra representativa, ja que, grcies al seu bon estat de conservaci, permeten reconstruir el passat, no tant lluny, de la e al Pont de Aparcament iera d comarca. Els marges, les rases, R Vilomara -1224 BV els dipsits de vinya i lentorn Oristrell natural sn la resta Cal Bit delements definidors Fl e daquesta ruta.rB Ro V-122 ca 4 fo rt

Punt dinici: Punt dinici: Aparcament carretera Per lautopista C-32 BV-1124, km 4,2.

Per lautopista C-16, Centre dInformaci sortida del Pont de Dissabtes Creuar aquesta Vilomara. poblaci i seguir cap a 6 Oficina del Rocafort, fins a trobar Ctra. de el desviament a Oristrell, on hi ha laparcament. Les parades de tren ms properes sn la de Manresa i la de Sant Vicen de Castellet (www.renfe.es), des don senllaa amb el bus que porta al Pont de Vilomara (www.transbagesbus.com).6 6

el Torrent d

qu

e

SERRA

DE CAL BIT

Centre dInformaci del Pont de Vilomara i Rocafort Sant Jaume, 30 Centre Cvic 08254 El Pont de Vilomara i Rocafort Tel. 629 559 413 [email protected] www.diba.cat/parcsn/ stllorenc

Gall Curt Tines 2 del Tosques

Cam Tines del de l Fle Bleda 1 quer

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT lEscudelleta I LOBACBarraques de vinya

3Dipsit de vinya0 200 m

Barraques de vinya

5

t del Flequ rren er To

Tines de lEscudelletaRac de les Tines

4

5

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC 1

25

1 Tines del Bleda Litinerari comena des del mateix aparcament, seguint les marques verdes i blanques de lSL-C 52, un cam de ciment que travessa el torrent i inicia una pujada constant per molt suau. Mitja hora desprs dhaver comenat la caminada, el sender es bifurca i cal prendre el desviament descendent a la dreta, que de seguida condueix a les tines del Bleda. Aquest conjunt amagat dins el bosc est format per dues tines amb una barraca a la part de baix. A la part superior del recinte es pot veure la pedra que temps enrere feia de base a la premsa utilitzada per obtenir el vi negre i omplir les tines. 2 Tines del Tosques El cam continua descendent i, ben a prop de les tines del Bleda, ofereix la possibilitat de veure una barraca de vinya al peu mateix del sender.

1 Part superior i entrada de les tines del Bleda

Ms endavant, es creua el torrent, sinicia la pujada i, de seguida, sobre una desviaci a lesquerra que condueix a les properes tines del Tosques, conjunt que sencara majestus cap al llit del torrent. En destaquen les dimensions de les barraques de la base, on sidentifiquen clarament les anomenades boixes, grans pedres foradades pel

Sabies que...La vall del Flequer encara reserva ms sorpreses en forma de barraques de vinya i tines en el seu cam que la remunta cap a lest. De fet, no gaire lluny de les tines de lEscudelleta es poden veure les anomenades tines del Ricardo. Els gestors del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac estan treballant per allargar litinerari fins al nucli de Rocafort i poder aix descobrir els secrets que amaga aquest antic mar de vinyes, avui substitut pels boscos.

262a

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC 2b

mig que comunicaven amb linterior de la tina per poder-la buidar. 3 Dipsit de vinya Cal continuar lexcursi refent les passes fins al cam principal, que es fa msTINES DE VILes tines formaven part dels masos, on es feia el vi per al consum de la casa. Durant lpoca desplendor de la vinya catalana, grcies sobretot a lexportaci daiguardent a Amrica i a lepidmia de la filloxera a Frana (mitjan s. XIX), la zona de Rocafort estava totalment coberta de

2a Barraca de vinya de planta quadrada 2b Vista de les tines del Tosques i les seves barraques

estret a mesura que sendinsa en lobaga de la serra de Puig Gil. El bosc s fronds, per a estones ofereix vistes

vinyes. La llunyania, les dificultats, els riscos i el cost addicional de transportar la verema fins als masos van provocar que es construssin les tines a les prpies vinyes. Amb larribada de la filloxera a Catalunya, les vinyes bagenques van iniciar un lent, per inexorable, decliu.La verema entrava per la part superior, on uns brescats (o ports) de fusta servien per trepitjar-la.

Linterior de les tines estava folrat de cairons de rajola vidriada per fer-les impermeables.

La construcci era feta de pedra i morter i aprofitava el desnivell del terreny perqu laccs tant a la part superior com a la inferior estiguessin a peu pla.

A la part inferior es construa una barraca que protegia la boixa, guardava les eines i permetia els pagesos eludir tempestes o dormir-hi alguna nit.

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC 3 4

27

3 Dipsit usat sobretot per elaborar fungicides 4 Limpressionant conjunt de les tines de lEscudelleta 5 Barraques de vinya amagades dins del bosc

insospitades del vessant contrari, on es descobreixen diverses barraques de vinya amagades lluny de la pista. En aquest indret tamb es pot veure un dipsit de vinya o xupet, que els pagesos utilitzaven bsicament per elaborar el brou bordels, una barreja de sulfat de coure i cal diluts en aigua que prevenia les malalties dels pmpols dels ceps. 4 Tines de lEscudelleta Quan el corriol canvia la tendncia ascendent per la descendent, s senyal que ens acostem al darrer i ms espectacular conjunt de tines. Gaireb situades al mateix llit del torrent del Flequer salcen les tines de lEscudelleta. En total, es comptabilitzen dotze tines en diferents grups en un recinte com que devia experimentar una activitat frentica en temps de la verema. Aquesta enorme concentraci justificava que una barraca adossada a un dels grups de tines inclogus una premsa fixa, de la qual encara en queden les restes de la pedra de la base.

5 Barraques de vinya A laltra banda del riu, el sender es torna a trobar amb la pista del comenament, que cal seguir a lesquerra fins a laparcament. Pel cam, en un paisatge molt ms obert, es poden contemplar diverses barraques de vinya, a ms dobtenir algunes de les millors panormiques de les tines de lEscudelleta i del Tosques.

5

Per saber-ne ms:

La vinya al Bages. Mil anys delaboraci del vi. Lloren Ferrer. Centre dEstudis del Bages, 1998. Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Consorci de les Valls del Moncau. Ed. Farell, 2005. Guia del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. G. Luna i J. Melero (coord.). Diputaci de Barcelona, 2002.

28


Records de la vida rural

5Fitxa tcnicaLitinerari de la riera de Talamanca s un recorregut circular, senyalitzat amb fites de color gris. Lexcursi no s gaire llarga, tot i el desnivell de pujada que es concentra a la part final. Comarca: Bages Distncia: 3,5 km Durada: 2 h 30 min Altitud mnima: 421 m Altitud mxima: 560 m Desnivell acumulat: 139 m Dificultat: Fcil poca: Tot lany6 Punt dinici: Punt dInformaci de Talamanca Per lautopista C-16, sortida de Sant Fruits de Bages, direcci Navarcles. Cal creuar aquesta poblaci i prendre la carretera de Terrassa (BV-1221) a Talamanca. La parada de tren ms propera s Manresa (www.renfe.es). A Talamanca hi arriba el Bus parc que surt de Terrassa.

La riera de TalamancaEl municipi de Talamanca t poc ms de cent habitants censats, per lanar i venir de gent s molt superior grcies a lambient tranquil que respira el seu nucli antic de carrerons empedrats. El castell i lesglsia sn els principals edificis dun poble situat al llarg dun tossal de la serra de Rossinyol i envoltat per la natura ferstega de lextrem septentrional del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. A lesquena de Talamanca corre tranquilla la riera homnima. Un itinerari circular de curta durada i un desnivell moderat permeten recrrer-la de forma plaent, tot descobrint racons de gran bellesa i elements patrimonials que expliquen la histria de la Catalunya rural.2 Mol del Menut

Obaga del Castell

Bauma dels Gobians

3la Bassa de CardonaRi

a erde

ca an m la Ta

Punt dInformaci de Talamanca Raval, 4 08279 Talamanca Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14 h. Tancat gener i agost. [email protected] www.diba.cat/parcsn/ stllorenc

6

Castell del Marqus intana Ajuntament a Qu l . de Casa de Colnies Av Llar TalamancaCaCarrer de M

C

d am

Era del Castell el

Castell de Talamanca

4Snia de can Valls

Talamanca1Santa Maria el FornotRaval del C.

Creu

C. d e la

rre rd el M on tca u

5

ura

Pl. del Raval Font de Talamanca

BV-12 21

6

0

140 m


29

2

1 Talamanca Lencant de Talamanca es deu a les cases de pedra i als costeruts carrerons empedrats. Dels edificis del poble destaquen el castell i lesglsia de Santa Maria. Construda al segle XI i amb absis semicircular, s destil romnic, tot i que va ser remodelada al segle XVII, ampliant-la fins a les tres naus que t avui dia. A linterior del temple es conserva el sarcfag gtic de Berenguer de Talamanca (1325). Pel que fa al castell, ledifici original era del segle X, per va ser destrut per les tropes castellanes de Felip V durant la guerra de Successi. Ms tard, el casal va ser bastit amb la forma actual, que noms conserva de la construcci romnica una torre de planta circular, a ms dels murs de ledifici principal. Linici de litinerari s el Punt dInformaci; cal seguir el carrer del Raval cap a lesquerra, passant per la plaa de lEsglsia i continuar per la part del darrere del castell.

1 Molts dels edificis de Talamanca sn dels segles XVII i XVIII 2 Faana del Mol del Menut

2 Mol del Menut En deixar enrere el castell, el cam davalla amb decisi cap a la riera de Talamanca, a travs dun paratge de bosquina dispersa que va a parar al Mol del Menut. En aquesta massissa construcci dorigen medieval encara es conserven la premsa, les tines i el celler per a lelaboraci de vi, el mol hidrulic per moldre gra i els corrals per al bestiar. Creuant la riera es pot veure una resclosa.

303


3 Bauma dels Gobians 4 La snia de can Valls encara es conserva en bon estat 5 El Fornot, utilitzat per coure maons, teules i rajoles

5

3 Bauma dels Gobians El cam ressegueix el curs de la riera a certa alada i remunta el torrent de la Font dels Pets, oferint bones vistes de la prpia riera i del nucli de Talamanca, dalt de la serra. Aix sarriba fins a la bauma dels Gobians, un abric rocs que provoca un salt daigua quan el torrent baixa ple. Al costat mateix, saixeca una altra barraca de vinya de pedra seca.

Sabies que...Els forns dobra van ser els antecessors de les bbiles i durant molts anys van servir per obtenir els materials que sutilitzaven en la construcci i ampliaci masos i altres edificis. El funcionament daquests forns estava basat en lexistncia de dos espais. A la part inferior hi havia lanomenada cambra de foc on sintrodua, a travs dunes obertures que donaven a lexterior, la llenya per cremar que couria largila de teules, rajoles i maons. A la part superior, i accessible des de dalt, hi havia la cambra de cocci on es collocaven les peces fetes amb la forma desitjada. Ambdues cambres estaven separades per una reixa dargila cuita denominada garbell.

4 Snia de can Valls Es torna a davallar el torrent per un corriol que condueix novament fins a la mateixa llera de la riera, a lalada de la snia de can Valls. Aquesta petita construcci tenia com a funci elevar laigua i utilitzar-la per a regar els horts del seu voltant. 5 El Fornot Des de la snia el cam torna a pujar amb fora, emprenent el retorn cap a Talamanca. Aquest vessant est molt protegit pel bosc, amb una vegetaci ms tupida i un ambient ms humit. A mitja pujada, a m esquerra, hi ha indicada una estreta desviaci que condueix en un minut a travs dun corriol fins al Fornot. Aquest s un exemple dun antic forn dobra, que servia per coure rajoles, teules i maons dargila cuita.


31

LA SNIA DE CAN VALLSLa snia de can Valls s del tipus conegut com rosari, una evoluci de les tradicionals snies de catfols, uns taps de goma subjectes a una cadena i separats entre ells un metre, que pujaven laigua a travs dun tub. Les snies de rosari estaven construdes majoritriament de ferro i sn fora comunes en aquesta zona del Bages.

Un animal fixat a una barra horitzontal provea la tracci necessria per fer girar la roda dentada a linterior de la snia. Un eix transmetia el moviment de linterior a lexterior i movia el sistema dextracci de laigua.

Una llarga cadena amb una srie de taps de goma fixats a intervals regulars girava constantment per un circuit i feia pujar laigua per un tub des de la bassa. Aquest sistema prenia el nom de snia de rosari per levident semblana amb lelement litrgic.

Una xarxa de canals i recs dirigien laigua extreta fins els diversos horts que envoltaven la snia.

6 Font de Talamanca El cam fa molta pujada fins a la font de Talamanca, que va molt b per refrescar-se abans darribar al nucli urb. Aquesta font pertanyia al castell, per era utilitzada per tot el poble per anar-hi a buscar aigua i rentar-hi la roba al safareig (avui dia tapat6 Font de Talamanca, un indret ideal per descansar

per un enrajolat al costat mateix del brollador). Un negundo plantat a principis del segle XX, i declarat arbre monumental, proporciona una ombra molt agradable al costat de la font. El cam que es fa des daquell punt fins al poble s bastant curt, tot i que encara en ascens.

Per saber-ne ms:6

22 Camins de Sant Lloren del Munt i lObac. Edmond Grau i Frederic Vancells. El Cau ple de Lletres, 2001. Histries i llegendes de Sant Lloren del Munt i lObac. Suades, J., Sanz, D. Ed. Farell, 2000. Les barraques de vinya. Les contruccions de pedra seca a la comarca del Bages. Els municipis dArts i Calders. Josep M. Soler. Centre dEstudis del Bages, 1994.

32


La vall dHorta i el riu Ripoll

6Fitxa tcnicaSant Lloren Savall s el punt de sortida i arribada daquest itinerari, que ressegueix les valls dHorta i del Ripoll, amb el Marquet de les Roques i el castell de Pera com a principals elements patrimonials. Comarca: Valls Occidental Durada: 5 h Distncia: 12,5 km Altitud mnima: 461 m Altitud mxima: 736 m Desnivell acumulat: 434 m Dificultat: Mitjana poca: Tot lany6

De Sant Lloren Savall al Marquet de les RoquesEl gran casal neoromntic del Marquet de les Roques, construt a finals del segle XIX sobre una masia del segle XIII, s una autntica joia. Situat en un indret privilegiat als peus del Montcau i envoltat daltres cims com Rocamur, els Emprius i les Fogueroses, va ser casa destiueig de la famlia del poeta Joan Oliver. Aquest edifici es troba al fons de la vall dHorta, propera a la del riu Ripoll. Entre una i altra, salcen dalt dun serrat les restes del castell de Pera, una talaia excepcional daquesta zona del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac.

B-124

Punt dinici: Pont de Sant Lloren Savall, al costat de lesglsia Per la C-58, sortida de Sabadell Centre i Castellar del Valls. Seguir les indicacions fins a Castellar del Valls per la B-124 i, des daqu, cap a Sant Lloren Savall. Un cop en aquesta poblaci, prendre la bifurcaci cap al centre i aparcar abans del pont. La parada de tren ms propera s a Sabadell (www.renfe.es). Punt dInformaci del Marquet de les Roques 08212 Sant Lloren Savall Tel. 937 141 053 p.santllorenc.marquet @diba.cat www.diba.cat/parcsn/ stllorenc

0

475 m

R iu

VilateranaRi po

Coll de la Costa

Font de la Sala

Coll del Castell

l

Agramunt

Castell de Pera

Font de GenescColl dAgramunt

Font de Vilaterana Resclosa de RaioCollbarraB12 4

5

Genesc

m Coe

re

Can Brossa La Muntadana e l

T. d Se rrat d

Car go

Marquet

6

4

l

El Marquet de les Roques

el C am esT.

Care

T. de

T. del

T. d e

la Va

3

la Ro

Font de lAlzina Font de la Muntada Font de les Comes

ca

Puig t a n Cornador el Pl d

1

Les Oliveresl

Sant Lloren Savall

Depuradora Balma dAmbesa Castell de la Roca

Comadran

or

ta

La Roca

2

Serrat d

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBACT. de la P

ComabellaabellaR.

el P ael l

Pant de les Conques

Torre nt Bo

l de T.

Sa l

a

Font de Cal Llogari

a

Granja de Vilaterana

a

l

Pont de les Conques

6

Ripoll

na go

ld

H

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC 1 2

33

1 La Casa de Cultura de Sant Lloren Savall 2 Excepcional vista de la masia de la Roca

1 Sant Lloren Savall Aquesta poblaci s una de les principals portes dentrada del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Destaquen lesglsia nova, la Casa de Cultura i el Marquet de lEra, del segle XII. La ruta comena abans de creuar el pont de la carretera sobre el riu Ripoll. Cal seguir les marques del GR 5 i de la ruta Matagalls-Montserrat. El sender es desvia per un corriol fins a la Creu de Ric, des don es contemplen els principals cims del masss: el Montcau i la Mola. Passat un dipsit daigua, cal deixar les marques del GR 5 i seguir fins a la vall dHorta. 2 La Roca La masia de la Roca s lentrada de la vall dHorta, i el seu moment de mxima prosperitat va ser a finals del segle XVI, grcies a lactivitat del mol. El conjunt s excepcional, tant per la ledificaci de pedra, on sendevinen diverses fases, com per lentorn,

emmarcat pels serrats de laltra banda de la vall. Abans dagafar el cam principal dentrada a la masia, cal desviarse cap a la dreta i passar per davant del forn dobra de la Roca, on es feien els maons, les rajoles i les teules. 3 Les Oliveres El cam, planer i senzill, avana entre camps i parallel al torrent de la vall dHorta, marcat amb fites de color blau. Uns set-cents metres ms endavant arribem fins a la masia de les Oliveres i el sender es transforma en un corriol molt agradable, que ressegueix de prop el torrent i lantic rec restaurat

Sabies que...La histria de Sant Lloren Savall est ntimament lligada a la del castell de Pera. De fet, els amos del castell senyorejaven les terres, els masos i les poblacions del terme, conjuntament amb els abats del monestir benedict de Sant Lloren del Munt. El castell constitua el basti ms septentrional del comtat de Barcelona i va tenir diversos propietaris entre els segles XI i XIV, fins que va arribar a mans dels poderosos Sentmenat, que el van mantenir fins al segle XIX.

343


5 3 Les Oliveres 4 Panormica del Marquet de les Roques 5 Runes del castell de Pera 6 Pont de les Conques, que permetia el pas sobre el torrent

de les Oliveres. Litinerari continua per la masia Muntada, reconvertida en escola de natura. 4 El Marquet de les Roques Des de la Muntada, el cam torna a coincidir amb el GR 5. El trajecte pren un petit corriol humit i ombrvol que recorre el torrent de la Font del Llor fins al Marquet de les Roques. Sn uns quinze minuts de caminada que ens acosten a aquesta espectacular casa neoromntica, obra de larquitecte Juli Batllevell (deixeble de Domnech i Montaner i ajudant de Gaud en diversos edificis), i residncia destiueig de la famlia del poeta Joan Oliver (o Pere Quart, el seu pseudnim literari). 5 Castell de Pera Per seguir litinerari, hem de desfer el corriol del torrent de la Font del Llor fins al pont del GR 5, on cal endinsarse per la pista de lesquerra, cap a les masies del torrent de Pregona. Es travessa una zona dantics camps abandonats, que salternen amb algun bosquet de pins dombra escassa, i es va pel

6


35

EL MARQUET DE LES ROQUESEl Marquet s un castell construt amb la pedra vermellosa del pas, combinat amb el ma vist. Al Marquet he passat les temporades ms felices de la meva vida. Aix descrivia Joan Oliver a Temps, records aquest edifici, aixecat a partir de 1895 sobre les bases duna antiga masia del segle XIII. Desprs de passar-hi elsLa variada decoraci de la faana est aconseguida tan sols amb quatre tipus diferents de peces cermiques. El terrat ofereix unes vistes magnfiques, tant de la casa com de lentorn natural.

estius de la infncia, Oliver va convertir-lo en un centre de cultura, punt de reuni i de tertlies amb amics com Guerau de Liost, Carles Riba i Josep Carner. El 1941 el va adquirir en Lloren Valls, i avui, patrimoni de la Diputaci de Barcelona, s el Punt dInformaci del Parc i un espai cultural on shi fan tot tipus dactivitats.Les pedres utilitzades per la construcci sn el gres vermell i el pinyolenc de lentorn. Les antigues quadres acullen actualment el Punt dInformaci del Parc.

Els mobles del menjador dabans de la guerra pertanyien a la famlia Oliver.

costat de can Brossa fins a un altre pont, on cal pendre el cam cap al castell de Pera, a dalt dun serrat. Aquesta s la pujada ms forta del recorregut, per les excepcionals vistes la compensen. La fortalesa data del segle X i es pot distingir lantiga forma, aix com el mur de ponent amb dues filades despitlleres. 6 Pont de les Conques La baixada des del castell de Pera s llarga, a travs duna pista ampla que recorre la finca Saladelafont, greument afectada pels incendis de 2003 i actualment en plenes tasques de reforestaci. Aquest cam ens condueix fins al riu Ripoll i la carretera, que cal creuar per enllaar amb el corriol del PR-C 145, el

cam del Riu que ressegueix el curs del Ripoll fins a Sant Lloren Savall. Al llarg dels ms de tres quilmetres fins a la poblaci, destaca el pont de la font de Cal Llogari, un dels nombrosos ponts de pedra seca que antigament permetien el pas sobre els torrents daquesta zona i que darrerament ha estat restaurat. Per saber-ne ms:

Excursions i caminades pel Valls. Pere Robert. Ed. Cossetnia, 2008. El vessant desconegut de Sant Lloren del Munt. Miquel Casals i Albert Vicens. Ed. El Farell, 2004. Rutes i passejades per Sant Lloren del Munt i Serra de lObac. Rafael Rosaura i Ramon Gotes. Sua Edizioak, 2000.

36

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR


37

Parc del Montnegre i el Corredorwww.diba.cat/parcsn/montnegre

Berga

Vic Manresa Parc del Montnegre i el Corredor Granollers Matar

Igualada

Terrassa Sabadell St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr

Vora el mar, situat dins de la serralada Litoral, el Parc del Montnegre i el Corredor amaga racons de gran bellesa i vestigis daltres poques, quan el bosc era una inestimable font de recursos. La relaci de lhome amb aquestes muntanyes es remunta al Neoltic i ha perdurat fins als nostres dies. Aix, tot passejant per camins, senders i corriols, el visitant pot gaudir de nombrosos elements del patrimoni i les indstries tradicionals i les feines bosqueroles, com els molins fariners, els forns de cal o les places carboneres. ITINERARIS 7 i 8

Any de constituci del parc: 1989 Any daprovaci del Pla especial: 1989 Superfcie protegida: 15.010 ha

7

8

38


Mirador del Maresme

7Fitxa tcnicaLitinerari t el punt de partida i arribada en laparcament del Mol de Can Marqus. Una part del recorregut, corresponent a lascenci al Montpalau, s ms dura, per la resta s fora assequible. Comarca: Maresme Durada: 3 h Distncia: 4,5 km Altitud mnima: 27 m Altitud mxima: 267 m Desnivell acumulat: 310 m Dificultat: Mitjana poca: Tot lany6

La vall de Sant Pere de RiuLa riera de Pineda concentra una gran quantitat de vestigis histrics, tant religiosos com militars i civils. Lesglsia romnica de Sant Pere de Riu i el castell de Montpalau sn els reclams medievals ms importants daquesta ruta, per fins i tot els romans hi van deixar una gran obra; laqeducte de can Cua. Litinerari, circular, permet descobrir aquestes construccions tot travessant boscos dalzines i pins. A ms, la caminada compta amb la motivaci afegida de poder gaudir duna de les millors panormiques de lAlt Maresme, des de la talaia natural de 267 metres del cim del Montpalau. Daltra banda, cal no perdre detall daltres edificacions que es van trobant al llarg del recorregut, com el mol fariner de can Marqus el forn de cal, testimonis de la vida quotidiana dels habitants de la zona al llarg dels segles.

1Can Bosc

C-32

Turdel Ferro de Montpalau

de ca lArenes Ca l'Oliver

de Sitjar

4 de can Cuau la Pa

6

Parc del Montnegre i el Corredor Esglsia, 13, 2n 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 452 [email protected] www.diba.cat/parcsn/ montnegre

Can Cnoves Ermita de Sant Rafael Can Martorell Puig AguilarT. de S

Can Palau del 0 Sot

de T.

n Ca

500 m

el Sot de la Torre

an t

el Mas Florit

Jau m

Cal Reixac

Mas de Sant Jaume

de

Can Cnovesneda Riera de Pi

la Gu ita rra

Punt dinici: Aparcament del Mol fariner de Can Marqus Per la C-32, sortida per Calella, Pineda de Mar i Santa Susana. Agafem la N-II i seguim direcci Pineda de Mar, creuem aquesta poblaci en direcci Girona i girem a la dreta cap a la C-32 (Girona), tot passant per sota de la N-II. Desprs de dos quilmetres i mig sarriba a lentrada del parc i pocs metres ms ens trobem laparcament. La parada de tren ms propera s Pineda de Mar (www.renfe.es).

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR Pere SantBV-5 Tur de 126 la Pera

5

de Riu

0

310 m

v PARC dDEL all e nA nt MONTNEGRE rre o I EL T CORREDOR

Mol fariner de 1 Can Marqus Dolmen de 2 Forn deCa lArenes cal Can Boveta 5 Ca la Quela Pont del Diable

Santuari del Corredor

6Can Palau a Vallgorguina de la iGuitarra Sant Celoni

a Llinars 3 3 Montpalau Alzinar vell del Valls Coll dels Altars Font el

Tur de Bell-lloc

Pou de gla de can Bosc

Can Miloca

2

4Castell de

Roques de Matar Aqeducte rom

e

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR 1

39

2 1 Lany 2003 es va restaurar el mol de can Marqus 2 Antic forn de cal

1 Mol fariner de can Marqus Davant mateix de laparcament es troba aquesta petita construcci, restaurada lany 2003 per lentitat Salvem la Vall de la Riera de Pineda. El mol va ser construt en el segle XI, tot i que ledifici actual respon a lampliaci i reforma que va experimentar al segle XIV. La seva funci era aprofitar la fora de laigua de la riera per moldre el gra que es conreava als camps dels voltants i elaborar farina. 2 Forn de cal Pocs metres pista amunt, sobre un cam a m esquerra i, al seu inici, es pot veure un antic forn de cal restaurat. Aqu comena la pujada fins a Montpalau. Lascensi, t un desnivell pronunciat, i passa per un bosc dalzines i pins. En lascenci podem observar un parell de cavitats a terra que corresponen a antigues sitges per emmagatzemar el gra.

Sabies que...A la riera de Pineda es preveu dur a terme diverses actuacions de millora i recuperaci que afectaran tant la seva vessant natural neteja de la llera i replantaci despcies autctones, com patrimonial. En aquest sentit, destaquen els nombrosos molins fariners que salcen a la seva riba. A ms del mol de can Marqus, se sap de lexistncia daltres molins a can Bert, can Bof, can Cornei, den Buc i de les Nogueres. Tot plegat, en un tram prcticament planer duns quatre quilmetres de distncia.

403


5

3 Restes del castell de Montpalau 4 Arcades de laqeducte rom de can Cua 5 Vista del campanar de Sant Pere de Riu

de planta quadrada, on destaquen els angles i una finestra de punt rod, bastits amb una pedra diferent i ms ben treballada. La torre circular, que saixecava al centre del castell, es troba enrunada, aix com la seva antiga capella (s. XII). Impacta lexcepcional vista sobre la plana litoral, on sestenen les poblacions de la costa. 4 Aqeducte rom de can Cua Quan arribem al cam ample, cal seguir en la mateixa direcci fins passat el dipsit verd dels bombers al coll dels Altars. A mitja baixada ens trobem lermita de Sant Rafael, construda lany 1908 en pedra i restaurada recentment. El descens continua fins a lalada de lautopista, que es creua per sota del viaducte i ens condueix directament al llit de la riera. En aquest trajecte podem fixar-nos en algunes masies com el mas Castellar, amb la torre circular de defensa adossada. En arribar a la carretera que ressegueix la riera, cal seguir el cam de lesquerra. Ms endavant, ens trobem un tram de ms de 20 metres de laqeducte rom de can Cua. Per la mateixa carretera, abans darribar al viaducte de lautopista,

3 Castell de Montpalau Quan el cam arriba dalt dun coll, cal desviar-se per un sender ms estret que continua pujant a m esquerra, fins arribar al cim del tur de Montpalau. All es troben les restes del castell que va senyorejar bona part de les terres de lAlt Maresme. Va ser edificat sobre els fonaments dun antic assentament ibric, que va tenir continutat en poca romana. El castell de Montpalau es troba documentat des del segle XI i va pertnyer a importants famlies nobles. Encara es poden veure els murs de la fortalesa medieval,


41

AQEDUCTE ROM DE CAN CUAEls romans van tenir una forta presncia al Maresme, sobretot, en villes agrcoles. Laqeducte de can Cua provea daigua lactual mas de can Roig, segurament tant per al consum hum com per al reg. Sembla que es va construir entre els segles I i III i es va mantenir en funcionament fins al segle V. Recollia les aiges de la riera a lalada de can Buf i la major part dels seus 3,5 km de recorregut eren soterrats. Es van haver de construir arcades per superar fins a quatre torrenteres, entre elles la de can Cua, que s on millor sha conservat.

El desnivell total que salvava laqeducte era de 40 m.

La construcci actualment conservada s de 29,30 m.

Les pedres utilitzades en els murs, de mida i color fora irregulars, sextreien dels mateixos llocs per on passava la construcci.

Lamplada del mur i la de les arcades muntades sobre els pilars s de 1,05 m. Orientat en direcci nord-est/sud-oest, creua el torrent de Can Cua per mitj d'arcades que permeten suavitzar i igualar els desnivells per afavorir el transport de laigua. Els pilars, de secci trapezoidal, tenen unes dimensions que oscillen entre 1,75 m i 1,30 m de llargada i 1,21 m d'amplada.

Actualment noms es conserven quatre arcs sencers.

veurem el pont del Diable, una canalitzaci dorigen incert que feia passar laigua duna banda a laltra de la riera. 5 Sant Pere de Riu Un cop estem de nou a laparcament, agafem el cam asfaltat que puja a la dreta del mol i condueix fins a Sant Pere de Riu. A pocs metres diniciar la pujada, a la dreta trobem un accs de sorra que ens porta a les restes dun pont i a la font del Ferro, recentment restaurada. Reprenem el cam asfaltat fins arribar a Sant Pere de Riu, una esglsia romnica del segle XI que conserva la nau i labsis semicircular originals. A ms de les arcuacions llom-

bardes que decoren labsis i el mur de migdia, destaca el campanar de planta quadrada coronat per un pinacle piramidal entre merlets graonats. Ledifici de la rectoria funciona actualment com a casa de colnies.

Per saber-ne ms:

Vgits, modolons i desfedors. Recull de cultura oral del Montnegre (II). Daniel Rangil, 2009. El Montnegre, una histria de mil anys. Joan Portals. Ed. Llibreria El Set-Cincies, 1998. Faanes al ras. Les masies dels termes dOlzinelles i Sant Mart de Montnegre. Ed. Ajuntament de Sant Celoni. Fundaci Rectoria Vella, 1995.

42


Pedres millenries

8Fitxa tcnicaLitinerari del dolmen de Ca lArenes t el seu punt de sortida i arribada a can Bosc, al municipi de Dosrius. Es tracta dun recorregut circular, senyalitzat. s una excursi llarga amb desnivells moderats, per camins i pistes forestals. Comarca: Maresme Distncia: 9,5 km Durada: 3 h i 45 min Altitud mnima: 414 m Altitud mxima: 633 m Desnivell acumulat: 260 m Dificultat: Mitjana poca: Tot lany6

Dolmen de Ca lArenesAmb una antiguitat de 5.000 anys, el dolmen de Ca lArenes s un dels principals monuments megaltics presents al Parc del Montnegre i el Corredor. Aquest itinerari circular hi arriba a travs dagradables senders, tot travessant boscos mediterranis on tamb es poden veure altres elements patrimonials tpics de les zones forestals i vestigis dactivitats industrials ja extingides als nostres dies, com els pous de gla. El punt de partida de la ruta s can Bosc, un mas del segle XVI que conserva els elements ms caracterstics de les masies tradicionals de la zona. Des dall, cal seguir els senyals blaus del recorregut per gaudir duna deliciosa caminada per aquest sector del parc, coronat pel santuari del Corredor, a 633 m dalada, a pocs metres de distncia del cim de la serra del Corredor.

Punt dinici: can Bosc Per lautopista AP-7, sortida de Llinars del Valls, direcci Dosrius. En aquesta carretera cal desviar-se per entrar al parc a travs duna pista asfaltada en direcci al santuari del Corredor que arriba a can Bosc. La parada de tren que es troba ms propera s Llinars del Valls (www.renfe.es).

Tur de la Pera

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDORTur de Bell-lloc

Dolmen de Ca lArenes

Santuari del Corredor

5

6a Vallgorguina i Sant Celoni

Pou de gla de can Bosc

Can Miloca

a Llinars del Valls

2 3

4Font de ca lArenes del FerroAlzinar vell

Roques de Matar

6

Centre dInformaci del Santuari del Corredor Recinte del Santuari del Corredor Tel. 938 412 917 08319 Dosrius www.diba.cat/parcsn/ montnegre

1Can Bosc

Puig Aguilar

0

500 m


43

2

4

5 1

1 Can Bosc 2 Esquema dun pou de gla, com el de can Bosc

2 3

1 Can Bosc Lexcursi sinicia en un dels masos ms importants del Parc del Montnegre i el Corredor. Can Bosc s una gran masia, antiga residncia destiueig dels comtes de Bell-lloc, documentada des de lany 1565 i formada per un cos principal amb quatre plantes i teulada a quatre vessants. Fent un tomb al conjunt shi pot veure la masia, les masoveries annexes, una bassa i una font. Linici del recorregut es troba a lextrem esquerre del prat que hi ha a la part posterior de la casa. Est senyalitzat amb marques de color blau. 2 Pou de gla de can Bosc Desprs duns quants revolts, sarriba al comenament del corriol que desemboca al pou de gla de can Bosc, una construcci que antigament es feia servir per conservar i disposar del gel durant tot lany.

1. Obertura 1. Obertura 2. Frangesde branques a llants 2. Franges de branques allants 3. Grapes de gla o o neu 3. Grapes de gla neu 4. Cobertaen forma de solta 4. Coberta en forma de solta 5. Paret fetapedra seca 5. Paret de de pedra seca

Sabies que...El de can Bosc era un dels cinc pous de gla que existien al municipi de Dosrius entre el segle XVIII i principis del segle XX. Sexcavava un forat circular al terra, i somplia de neu o gel durant lhivern per poder disposar durant la resta de lany. La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia obertures que permetien la introducci i lextracci de la neu o el gla. El soterrament mantenia la installaci a baixa temperatura i aix, laigua congelada podia mantenir-se en aquest estat fins lestiu, quan es transportava a les ciutats per ser utilitzada.

44


3 Font del Ferro De nou al cam principal, litinerari continua fins arribar a la font del Ferro, on laigua brolla fresca i neta en un indret envoltat de verns, gatells, grvols, lbers i saquers. Molt a prop, amagada entre la vegetaci, hi ha una antiga pedrera, testimoni mut de lacti vitat dels picapedrers en aquest sector del parc. 4 Can Miloca Havent passat una zona de camps i feixes, sarriba a la finca de can Milo-

ca, una de les poques masies que queden dins el parc, i des don sobserva una bona panormica de les muntanyes del Corredor, amb el mar al fons. Des daquest punt, el cam inicia un descens tot creuant boscos dalzina surera i passant a la vora dalguns scols de saul, amb les formes caracterstiques que adquireix aquesta roca quan serosiona. 5 Dolmen de Ca lArenes Tots els senyals condueixen el caminant fins aquest sepulcre megaltic,

DOLMEN DE CA LARENES: UN PAISATGE DEL NEOLTICAquest dolmen, datat de fa 5000 anys, fou una tomba collectiva monumental. Segons els experts, va ser construda per un grup amb unes creences i uns rituals funeraris complexos. A ms de servir de lloc denterrament, tenia la funci de justificar la pertinena del territori a la comunitat, ja que era lindret on senterraven els avantpassats. Va ser descobertLa cambra funerria era l'espai destinat a contenir les restes morturies i les ofrenes.

lany 1997. El monument es trobava fora malms i lany 2006, desprs duna excavaci arqueolgica en la qual es van trobar fragments de slex i de coure o de bronze, es va comenar a restaurar tot retornant-li la forma habitual. A la serra del Corredor hi ha altres monuments megaltics, com la Pedra Gentil, la Pedra Arca, les lloses del Trull o la Pedra Llarga.El tmul o cairn era el monticle de terra i pedruscall que recobria els sepulcres megaltics. Amb el pas dels segles ha desaparegut i han quedat al descobert les grans pedres de l'interior del dolmen.

El cromlec era el cercle exterior de pedres que ajudava a sostenir el tmul.

Disposa duna entrada, per la qual es feien les inhumacions. Vista lateral

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR 3 4 5

45

6

descobert lany 1997 i restaurat per la Diputaci de Barcelona en dues campanyes entre 2006 i 2007. El dolmen data del perode del Neoltic Final 3000/2500 aC i est format per una petita cambra funerria, tapada amb dues lloses laterals i una que fa de capalera, dos muntants a lentrada per recolzar la porta i dues lloses planes a linterior. Lindret on subica, una petita esplanada amb vistes a les muntanyes del Montseny, envoltada de pins i alzines, s ideal per descansar abans diniciar lascens al santuari del Corredor. 6 Santuari del Corredor Des del dolmen, el cam senfila entre espessos alzinars fins al santuari del Corredor, rodejat de prats de pastures. s un edifici destil gtic tard, construt a finals del segle XVI. Hi destaca especialment el campanar, una torre quadrada amb merlets i grgoles als angles. A lesglsia, amb nau de creu llatina, shi venera la Mare de Du dels Socors. La tornada al punt dinici es fa per laltre vessant de la muntanya, seguint el traat del GR 92 i passant per les Roques de Matar

3 La font del Ferro 4 Can Miloca 5 Dolmen de Ca lArenes 6 Santuari del Corredor

(una antiga pedrera), lrea desplai del Corredor, lrea dacampada El Solell del Corredor i el coll de ca lArenes fins arribar a can Bosc, punt final del recorregut.

Per saber-ne ms:

Guia del Parc del Montnegre i el Corredor. Gonal Luna i Josep Melero (coord.). Diputaci de Barcelona, 2005. A peu pel Montnegre i el Corredor. Quinze itineraris. Toms Muelas. Ed. Cossetnia, 2002. Parc Natural del Montnegre Corredor. Mapa guia excursionista. Ed. Alpina, 2008.

46

PARC DEL GARRAF

PARC DEL GARRAF

47

Parc del Garrafwww.diba.cat/parcsn/garraf

El Garraf s una regi d'abundants mites i llegendes. Per tal de descobrir-los, un dels itineraris uneix Gav i el castell d'Erampruny en un recorregut pel mn arquitectnic medieval; les runes d'aquest castell, que ja s'esmenta l'any 975, sn un referent inequvoc a la comarca. El Garraf va ser, durant segles, terra de frontera entre el mn cristi i els sarrans. Els castells que saixequen en aquest territori, com els dErampruny, Canyelles o Olivella en sn testimoni. Una altra ruta, les Masies del Garraf, proposa un passeig des d'Olivella fins a can Grau tot passant per nombroses cases de pags que mostren com larquitectura civil sha adaptat a la fesomia del paisatge. ITINERARIS 9 i 10

Any de constituci del parc: 1986 Any d'aprovaci del Pla especial: 1986 ampliat i modificat el 2002 Superfcie protegida: 12.376 ha

9 10

48

PARC DEL GARRAF

Histrica talaia de pedra vermella

9Fitxa tcnicaEl punt dinici s lermita de Bruguers, als afores de Gav. El recorregut segueix les marques del GR 92 fins a les restes del recinte extern dErampruny i desprs les del PR-C 39 fins al cim del tur. s una excursi assequible, tot i que una part transcorre per un vessant molt abrupte i dun fort pendent que exigeix atenci en diversos punts. Comarca: Baix Llobregat Distncia: 2 km Durada: 1 h i 15 min (anada i tornada) Altitud mnima: 240 m Altitud mxima: 389 m Desnivell acumulat: 149 m Dificultat: Mitjana poca: Tot lany6

De Gav a EramprunyEl castell dErampruny s un punt de referncia magnfic, encimbellat sobre un escarpat tur als contraforts ms orientals del masss del Garraf. La vermellor de la pedra de la muntanya sencomana als murs de la fortalesa i de les dues ermites que es troben en el cam. I si el roig s el color daquesta terra, el contrapunt est pintat del blau del mar, que omple lhoritz duna immensa i bella panormica, emmarcant les poblacions properes a la desembocadura del Llobregat. La ruta que uneix lermita de Bruguers amb el castell dErampruny s en realitat curta en distncia, per intensa en pendent. s una excursi gaire b ms vertical que horitzontal, que ressegueix les passes del GR 92, el Sender del Mediterrani. Passant per la Roca Foradada, lesglsia de Sant Miquel i finalment pel castell que porta el mateix nom, aquesta ruta de certa dificultat ens recompensa lesfor amb unes magnfiques vistes del territori.

Punt dinici: Ermita de Bruguers Per lautopista C-32, sortida de Gav, rodejar la poblaci fins la BV-2041 en direcci a Begues. Lermita es troba al quilmetre 5 daquesta carretera. La parada de tren ms prxima s a Gav, a uns 4 km de Bruguers. Museu de Gav Centre de documentaci del Parc del Garraf Pl. Dolors Clua, 13-14 08850 Gav Tel. 936 382 370 [email protected] www.diba.cat/parcsn/ garraf

BV -20 41

Can Bruguers

Castell dErampruny

PARC DEL GARRAFTur de lErampruny

1

Ermita de Bruguers Roca Foradada

4 3

2

6

Sant Miquel dErampruny

Masss del Garraf

0

85 m

PARC DEL GARRAF 1a 1b

49

1a 1b Ermita de Bruguers i detall de la porta

1 Ermita de Bruguers El punt dinici daquest itinerari s un edifici originari del segle X, amb planta duna sola nau amb volta de can, absis semicircular, teulada a dues vessants i quatre capelles laterals. Arquitectnicament es poden diferenciar dues fases constructives, lligades respectivament a lestil romnic i al gtic tard. La nau i labsis corresponen a la capella romnica (segle XIII), mentre que la portalada i la volta del cor corresponen a lampliaci del segle XVI. La construcci romnica va ser fundada per Ferrer de Santmart, senyor dErampruny, sota ladvocaci de santa Magdalena del Sitjar. Per lany 1327 el bisbe de Barcelona, Pon de Gualba, la va considerar un lloc dhorrors i solitud i va autoritzar laleshores senyor dErampruny Pere Marc a traslladar-ne

el culte a la Roca de Gav. A principis del segle XVI, la vella ermita del Sitjar va experimentar una profunda reforma, per tal de poder acollir la imatge de la Mare de Du de Bruguers que, el 1509, va ser-hi traslladada des de lantiga capella de Bruguers Vell, situada al cim dun penyal proper. Des daleshores, s coneguda pel nom dermita de Bruguers. Avui dia, cada dilluns de Pasqua shi celebra un aplec amb una ballada de sardanes davant de lermita i es fa un dinar a la muntanya. En aquesta esplanada comena litinerari. 2 Roca foradada Desprs de seguir les marques del GR 92 a travs dun estret corriol que fa una mica de pujada, el cam arriba de seguida a un punt estratgic des don es tenen espectaculars vistes de la plana deltaica i de la poblaci de Gav. Lindret tamb compta amb un element geolgic peculiar, conegut com a Roca Foradada. Es tracta duna mena darc de pedra que emmarca la panormica. A partir de la Roca Fora-

502

PARC DEL GARRAF 3

dada, el pendent saccentua i el corriol efectua diverses llaades guanyant metres sense recrrer gaire distncia. Ms endavant, les fites ens condueixen fins a linterior dun bosc dalzines ombrvol i agrat. 3 Sant Miquel dErampruny Una estona ms tard, el sender desemboca en un cam ms ample, on el GR 92 coincideix amb el PR-C 39. En aquest punt hem de girar a la dreta i seguir les marques grogues i blanques que aviat ens conduiran fins al darrer dels tres recintes emmurallats que envolten el castell dErampruny, desprs arribarem a lesglsia de Sant Miquel dErampruny, documentada des del segle X. Lestructura general de

2 La Roca Foradada 3 Ermita de Sant Miquel dErampruny 4 Restes del castell dErampruny

Sabies que...El diumenge ms proper a la diada de Sant Miquel (29 de setembre) se celebren al castell dErampruny una srie dactivitats que mantenen viva una antiga tradici documentada com a mnim des de 1568. Consistia a pujar en pelegrinatge al castell, celebrar una missa a la capella de Sant Miquel dErampruny i dinar pels voltants de la fortalesa. Aquest tradicional aplec de Sant Miquel va deixar de fer-se durant la dcada de 1930, per es va tornar a recuperar lany 1961.4

ledifici respon a la reconstrucci del segle XII, tot i que molt modificada en transformacions posteriors, com la del 1522 o la del 1868. Presenta una planta rectangular amb lantic portal romnic orientat a migdia i un altre obert ms recentment al mur de llevant. El temple sasseu sobre la roca mare que, al seu voltant, ha estat excavada per fer una cisterna i un cementiri, com demostren les formes antropomrfiques que shi poden veure.

PARC DEL GARRAF

51

CASTELL DERAMPRUNYDocumentat des de mitjan segle X, aquesta fortalesa va senyorejar un terme que incloa les parrquies de Sant Miquel dErampruny, Begues, Castelldefels, Gav, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. Va ser propietat dels comtes de Barcelona fins el 1323, quan el rei Jaume II el va vendre al seu tresorer Jaume Marc. El 1469, durant la guerra civil entre els partidaris de Joan II i la Generalitat, el castell va ser assetjat i destrut per les tropes assetjans. Diferents famlies van posseir el castell successivament i lany 1897 va ser adquirit per Manel Girona. Actualment s propietat de lAjuntament de Gav.

15 2 1 3 9

18

5

16 17 19

20

Romnic Romnic no conservat Gtic Posterior 1. Porta romnica, amb arcs de plegament desapareguts 2. Porta datada el 1568 3. Antic absis 4. Mur del recinte juss 5. Tombes antropomrfiques (s. X) 6. Barbacana del segle XIV, per destorbar un atac directe al recinte sobir 7. Antic pont de pedra, que

4 7 6 8 10 11

12

13 14

originriament havia de ser llevads. Actualment s de fusta 8. Porta gtica. Es distingueix lencaix per on baixava el rastrell 9. Baluard gtic 10. Merlets de defensa 11. Arcades gtiques 12. Baixos de la gran sala noble 13. Cambra noble 14. Cambra amb el sostre baix (pot ser el forn)

15. Forat per escapar a lexterior del recinte sobir 16. Habitaci exterior amb porta gtica. 17. Inici darcada gtica 18. Cam de guaita. El mur exterior era una barana 19. Sitja, o pot ser la cisterna 20. Arqueria romnica. El castell no disposava de paret de llevant, i una srie darcs romnics permitien gaudir del paisatge

4 Castell dErampruny La ruta acaba al cim del tur de lErampruny, on saixeca el recinte sobir del castell homnim, separat de la resta del conjunt per un fossat que antigament noms es podia travessar per un pont. Les restes es troben enrunades, per encara es poden veure alguns elements de la construcci i, sobretot, gaudir de les espectaculars vistes que proporciona la seva ubicaci privilegiada, tant de la desembocadura del Llobregat i la plana litoral mirant cap a la costa, com

del masss del Garraf cap a linterior. Des del lmit del cingle es pot veure lermita de Bruguers des duna perspectiva zenital. Per saber-ne ms:

El Garraf i la Marina penedesenca. Juan Carlos Borrego. Ed. Piolet, 2004. El Garraf a peu. Joan Tutusaus. Cossetnia Edicions, Col. Azimut (74), 2005. Materials didctics al masss del Garraf, un espai natural. Marc Andrs i altres. Ed. Institut Municipal de gesti del patrimoni cultural i natural de lajuntament de Gav, 2006.

52

PARC DEL GARRAF

DOlivella a Jafre

10Fitxa tcnicas un recorregut circular, amb un tram de tornada compartit, senyalitzat amb marques de color groc i blanc (PR-C 37-Masies del Garraf), que permet veure diferents elements patrimonials i naturals del Parc del Garraf. Comarca: Garraf Distncia: 12,5 km (anada i tornada) Durada: 2 h 30 min Altitud mnima: 139 m Altitud mxima: 251 m Desnivell acumulat: 222 m Dificultat: Mitjana poca: Tot lany6

Masies del GarrafEn aquest recorregut els paisatges mediterranis del Parc del Garraf acompanyen les construccions vinculades a lactivitat agrcola: murs de pedra seca, barraques de vinya, masies i tamb algun poble abandonat. Prenent com a punt de partida el casc antic dOlivella, molt ben conservat i presidit per lesglsia de Sant Pere i Sant Feliu, litinerari sendinsa pel parc a travs duna pista de terra, ampla i planera, amb pocs desnivells i que transcorre per una de les zones amb ms vegetaci de tot el masss. Sant Pere i Sant Feliu Passant per ca lAliona, els Ajuntament Masets i la Fassina, les 1 Olivella Cementiri ps antigues masies de la m Ca n Ca Can zona, sarriba finalment e Camps t en rr a Jafre, un nucli To td rren e Snia To enrunat que data del segle XII i que la Mesquita PARC antigament va ser DEL GARRAF 2 capital duna Ca lAliona Mas Bargall Puig del baronia. BorregairePuig de la Llebreta Coll de la LlebretaRiera

Punt dinici: Olivella Per lautopista C-32 sarriba a la poblaci de Sant Pere de Ribes, des don sagafa la carretera BV-2111 que porta a Olivella. En transport pblic, les parades de tren ms properes sn Sitges o Vilanova i la Geltr (www.renfe.es). Centre dInformaci la Sala. Olivella Pl. Major, s/n 08818 Olivella Tel. 938 968 465 o 627 978 569 [email protected] www.diba.cat/parcsn/ garraf

Tur dels Cirerers

d

-2 BV

11

Font Cabota

1

Puig dels Terrers

Tur den Gals Tur dels Ametllers

de J afre

Puig Vendrell

6

Maset de Baix

Maset de Dalt

Mas VendrellTur de lEsquerdat

3

3Penya Rosada

l Parany a de Serr

Mas Lloren

el Castell Jafre 4

Santa MariaFo ndo de

0

410 m

Coll de lInfern

3la Fassina

les Ll enti es

Can Marcer

PARC DEL GARRAF 1

53

2

1 Olivella Lexcursi comena al nucli antic dOlivella, una de les portes dentrada al Parc del Garraf i punt de partida de diferents rutes per descobrir la zona. Lacollidor i pintoresc conjunt de cases de pedra sagrupa sobre el puig Cabot un tur a 211 metres dalada i est presidit per lesglsia de Sant Pere i Sant Feliu i la casa de la Vila. Lesglsia, originria del segle XV, va ser ampliada al segle XVII. Hi destaca la portalada i un campanar de torre amb merlets de ma. Al mateix poble hi ha el Centre dInformaci la Sala, on shi poden trobar tot tipus de dades sobre itineraris i serveis del Parc del Garraf. Davant de ledifici hi ha una plaa amb una font, on podeu omplir les cantimplores.

1 Esglsia de Sant Pere i Sant Feliu dOlivella 2 Ca lAliona

2 Ca lAliona Sortint del nucli antic, cal prendre la pista asfaltada que porta al Parc del Garraf (direcci a Plana Novella). Havent passat per davant de can Camps i caminant uns metres ms, sarriba a un trencall a la dreta. s una pista de terra

54

PARC DEL GARRAF 3

4

senyalitzada amb els colors groc i blanc del PR-C 37, amb el nom de Masies del Garraf. A dos quilmetres dOlivella, ca lAliona s a tocar del cam. Est formada per dos habitatges separats, documentats del 1538. 3 Els Masets i la Fassina Cal seguir per la pista fins arribar a una crulla. Sha de prendre el cam que va en direcci a Sitges. Desprs duna baixada saccedeix als Masets de Dalt i de Baix. Aquests dos edificis, ara com-

3 La Fassina, una de les poques masies habitades del parc 4 Vistes des de Jafre

Sabies que...Avui, algunes masies del Garraf tornen a estar habitades o a tenir un s pblic, com can Grau (s una escola de natura), la Fassina o Vallgrassa (com a centre de divulgaci artstica). Daltres, com els Masets o les que hi havia al nucli principal de la baronia de Jafr

Rutes_de_patrimoni

Documents

Transcript of Rutes_de_patrimoni