Rutes 4de Constantí

Ajuntament deCONSTANTÍ

Una guia turística i cultural

Gent gran

!"#$%&%#'%(#)*+',%-#./#+*01+23,#4(#53%#*'*6,531,%,#'26# 726#(%/5,# 1#+%3,2316#/8%5,*3*+1%"

9"#:%3;3<525=0*(#%);5(#)%&%#&1%#&2#,%3,2(#+%3262(#)*+#(1<51#'*((1>/2?#'26@5A# %1BC# 4(# >*#'26# %# /%# (%/5,"# D25#>61)*/%,<2?# E%6&13261%?#2,)"F#'5<525#2()%/2(#1?#(1#,2315#>1)1)/2,%#2(,G;)%?#5;/1,H25=/%"

I"#J325#%#)*+'6%6#)%+13%3,#%#53#)*+26K#'6*'26"# #L1#M25#&8%3%6#+4(#//53N#1#%<%725#/8%5,*>O(#*#2/#+2,6*?#>%1B25#53%#'%6%&%#%>%3("

P"##Q%5&15#%);0%+23,#&2/#0*(,62#,2+'(#//1562#62%/1,H%3,#%);01,%,(#)*+#/%#'2,%3)%?#2/#,%1=,B1?#/2(#%);01,%,(#%@5G;@52(#1#2/(#&1026(*(#;'5(#&2#>%//?#)*+#2/(#>%//(#&2#(%/R?#2/(#>%//(#23#/S31%#*#/2(#(%6&%32("

T"#U6<%31,H25#2/#0*(,62#,2+'(#'26#726#%);01,%,#V(1)%#)%&%#&1%"#W%56S25#&2#)%+13%6#&1G61%+23,?#)*+#%#+S31+?#IX#+135,(#(2<51,(?#*#>4#I#2(,*32(#&2#!X#+135,(#*#

723,#!X"XXX#'%((2(#%)5+5/%&2(#Y5(#'*&25#%E5&%6#&853#'*&C+2,62Z"

["# J'53,25=0*(# %# 53# <65'# &2# )%+13%&2("# \5%3# @52&25# %+># %+1)(# *#7%+1/1%6(#'26#'%6/%6?#23#//*)#&82(,%6#,*,%#/82(,*3%#%((2<5,(?#)%+1325"

]"# $*/^/%>*625# )*+# %# 0*/53,%61(# *# '%6;)1'25# 23#%/<53#<65'#&2#/%#)*+531,%,#,*,#723,#,%(@52(#%);02("

_"#`5<525#%+>#2/(#0*(,62(#34,("#L1#2/(#'*6,25#)%+13%3,#%#/82()*/%?#*>;3&625#>232a)1(#,*,(#'/2<%,("

b"# \5%3# +1625# /%# cd?# %'6*a,25# 2/(# %353)1(# '26# 726# '%5(2(# %);02(# )*+#%1B2)%6=(2?#)%+13%6#*#726#2B26)1)1(#&e2(;6%+23,#&2#>6%K*(#1#)%+2("

!X"# :23,62# '%6/25# '26# ,2/A7*3# %# )%(%?# 2(;<525# &2+'25(# *#'%((2E%3,#'2/#'%((%&S("

www.pafes.cat

10 trucs per ser més actius

Pla

d’A

ctiv

itat

Físi

ca, E

spor

t i S

alut

(PA

FES)

- m

arç

de 2

012

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

!" '%%&$*3*8

:%39"/ %5,# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

10*+/.%-,'+*)%('%"1+*

5;%)(*0=525<3;:%3

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

,56*'*%35(4,32+

(2,%3,2&%1&%%&)(5

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

+1,5%/(62762',%,13

15<1(+*)(262%3+(

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

6132,%3+

?2/>1((*'

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

2'5'

I" %523J1N35//

QP"

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

2'*>(4CB%1A5@6232,1(?1(2%/)(2525<5

,%331%+)%66'+*)%2*(O>*,%58/527%%<

&,#32%+0;%)51&%5Q

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

16>52D,"5%/(%/%6%?)G;,(2%#,2/)1)1>513

62'*6'K62+*)35%'%#3552B%1>?*,62+/

2651//('+2,2,6(*0/2

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

%?16231&%6E?2,<%/*)%"/=52,H1/;5%?

4+%6%38&52M1L"6"(%3%>%#%&%6'

,#%3,H1%/262

(

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

e d

2,)"F

2012

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

;%)5';

T"%%&)%)1(VXI?+13S+X"X!,#327

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

)%3,2'%#/+*),(%,10;%/>(/2+*)?/%/>2&(5

2,6(*0/252,H1%3<6U%+)2&52S6W%5%"1&4>*?,(15<2(,(531+%&/5+5%)(2(%('XXX

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

0;%)(2/?1,B=%1,/2%?)(/%/>(/2?R%/(2&(/%/

0;%)62762'('+2,2+*),?32%+1G61&%631%+31+X!2&(23*,(2I%6&5%E52&*'(5Y(2%&

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

(/21(25@G;5%@,(%,12%3&%6((2/*%#13S/32

,#%,1%#+,(53

"Z2,62+C&*'358&%6*

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

rç

(*(6201&"(2

ma

-ES

)A

FPPA

F(

ut

lSai

t rpo

Es,caisíísF

t ta

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

X"X!,#32

[" 'J%61/1%+7

]" *$56<35<%/

7

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

%&/5+5%)(2(%('XXX

56<35%(*0=52,35')*//32?%6%6?/%6'62'(%6

*0%+*)526*%>/^/**,,#%,135+*)%#/2&'5

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

%6&5%E52&*'(5Y(2%&

\"(2%&31%+)2&'5%#3*,(28/%#,*,%6,(28&

2'1);%6'*(1%6,35/*20;%)(25@%(,,#327,#*

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

"Z2,62+C&*'35&%6

>%+52&25@%35\"5231%+)?,(5<2(%(

3252"(2

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

ta

*()1%+

viA

cti

’dalP

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

_" 525<5`>*%?/*)(28/

b" +%35\?2(=%6)2B%1

!X" 3:2

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

,(43(2,6(*0(/2>%+,(*,(1)a232>526&3;>

,a*6%'?dd?c%/5261+1)62B2627*%631%+)

2,62'52/%6'2,63

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

31%+)52,6*'(/21L",(",(%<2/',(

62'(1)35%3(/252>2&,#32%+6;(2e&(1)

<;(2%?%()%3*7A/

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

%#,%33

(20;%)(2(%5'627"(2%+)1(*%K6>

*(52'+2&525<

)

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

)*+

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

!X" :2',#%3E2(%('

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

2,2'52%6'2,6"(S%&(%('/2'

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

<;(2%?%()%*A

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

f

*(52'2&525<

pa.www

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

## # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # ## # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # # ##

tca.esffes2

3

RUTES DE CONSTANTÍ - NÚM. 4 - SETEMBRE 2012

El s

umar

i

10Un itinerari pel carrer principal, elrovell de l’ou. Recorrem la Sala i elCentre parroquials, el Sindicat, l’Ajun-tament, el Casino i l’Església de SantFeliu.

Ricard Escarré

El carrer Major

14La visita a l’important temple de-

dicat a Sant Feliu. Una visita guiadade la mà del mossèn ens descobreixels tresors artístics i arquitectònicsdel barroc i del modernisme.

Joaquim Claver

L’església parroquial

18En doble pàgina presentem l’in-ventari més complet que s’ha publi-cat sobre els camins municipals.Expliquem com s’ha realitzat.

Xavier Campillo

Camins municipals

T’expliquem què són els parcs ge-riàtrics, on els trobaràs i quins sónels aparells i el seu funcionament.Perquè et possis en forma.

Annabel Gavaldà

Parcs geriàtrics

La cúpula encriptada

CRÈDITSEdita: Ajuntament de ConstantíCarrer Major, 27 - 43120 Constantí Tel.: 977 520 521eMail: ajuntament@constanti.catCoordina: Àrea de Cultura

Textos: Carles Alcoy, Xavier Campillo, Joaquim Claver,Ricard Escarré, Josep Estivill i Annabel Gavaldà.Fotos: Ajuntament de Constantí, Ricard Escarré, JoséA. Latorre i Josep M. Sabaté i Sans.Cartografia propietat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat

Correcció lingüística: Montserrat Franquès GilImpremta: Arts Grafiques OctaviDipòsit Legal: T-944-2012ISSN: 2014-7686 (versió per a Internet) i 2014-7678(versió en paper)

Amb el suport de la Diputació de Tarragona

24

26Un joc d’enginy del tipus geocac-

hing, per fer una gimcana cultural totendevinant les pistes i descobrir eltresor que hem amagat per a tu.

Ricard Escarré

RICaRd ESCaRRé

En Josep Maria i la MariaJosep

Dos pagesos, en Josep Maria i laMaria Josep, han comprat dues par-cel·les de terreny. En JosepMaria ha adquirituna parcel·la qua-drada d’1 km decostat i la Maria Josepuna d’1 km2. Els dospagesos afirmen quehan comprat el ma-teix. és veritat?

L’enigma del’arqueòleg

Un arqueòleg quedirigeix unes excava-cions arqueològiques en una vil·laromana prop de Constantí, troba unatuell (*) on hi ha gravades exacta-ment aquestes paraules: Tarraco.Annus 23.

Llavors, molt content, se’n va almuseu i l’ensenya al director. Aquestexamina l’atuell i diu: vostè m’ha de-cebut. Aquest atuell és una ensarro-nada.

Com ho ha pogut deduir, el direc-tor?

(*) Un atuell és qualsevol estricòncau de terrissa, de metall, devidre, etc., que serveix per a conteniralguna cosa.

La tempesta d’una nit d’estiuFa anys i panys, a Constantí, a mit-

janit va caure una tempesta esgarri-fosa. és possible que 72 horesdesprés gaudissin d’un temps asso-lellat?

avió i dentsUn avió comercialestà aterrant al’aeroport entreels termes de

Constantí iReus. Just enaquell precís

moment, a un nenpetit que va a l’a-

vió li surten duesdents. Podeu dir on

li surten les dents?

4

L’ENIGMA DE L’ARqUEòLEGSi l’atuell fos veritablement romà,

la xifra estaria escrita en xifres ro-manes i no pas en numerals aràbics.

LA TEMPESTA D’UNA NIT D’ES-TIU

és del tot impossible, doncs 72hores després de la mitjanit de latempesta representa la mitjanit dedos dies després, on mai podríemgaudir d’un temps assolellat.

AvIó I DENTSDoncs a la boca.

EN JOSEP M. I LA MARIA JOSEPPodria ben bé no ser el mateix, ja

que la primera finca és quadrada i lasegona pot no ser-ho, encara quetinguin la mateixa superfície total.

LA FOTO MISTERIOSACantonada de la Casa Consistorial,

al carrer Major.

L’ENDEvINALLALes estrelles // La lletra M // L’oli

La foto misteriosa

UN CISTELL D’AvELLANES, DE DIA S’APLEGUEN

I DE NIT S’ESCAMPEN

L’en

igm

ista Endevinalla

ANTIGAMENT ES POSAvEN

UNS PILONS A LES CANTONADES

DE LES CASES PER EvITAR qUE

LES RASCADES DELS CARROS

EN GIRAR AL CARRER FESSIN

MALBé LA FAçANA, PERò

SABRÍEU DIR ON ES TROBA

EL PILó qUE SURT A LA FOTO?

SOL·LUCIONS

RUMIEU I ENDEvINEU:qUÈ éS EL qUE ES TROBA

EN UN MES UNA vEGADA, EN UNA SETMANA TAMBé, EN UN MINUT UN SOL COP

I DOS COPS EN UN MOMENT?

AMB TRES LLETRES FORMARÀS

UNA COSA D'ALIMENT,D'UN COLOR MOLT TRANSPARENT,

qUE PER MENJAR N'USARÀS.

5

CaRLES aLCOy

Diuen que va ser perquè Hèr-cules, després d’una desfetamarítima, va arribar a la

costa catalana en la novena barca(barca nona) que el lloc de la costas’anomena Barcelona. Sembla quecientíficament no és ben bé així.

En el cas de Constantí, Corominesatribueix el nom a una (villam)Constantinam, documentada en elsegle XII, derivada del nom llatíConstantinus. Això sembla que és lamillor aproximació científica, finsara.

Passa però que Constantí, l’empe-rador, va morir al nord de Turquia,el 22 de maig del 337. El seu fill,Constant, va ser mort per Magnenci,el 350 a Elna, al sud de França.

I aquí comença un mecanisme llegendari habitual. La llegenda es-tableix un argument narratiu cohe-rent, mitjançant dades reals i dadesignorades. I aquesta narració fa apa-rèixer com a coherent i lògic allò quesols és possible, encara que siguimolt improbable. Ja que ens diemConstantí, serà perquè...

La llegenda vindria a dir que els

soldats de Constant, fill de Cons-tantí el gran, agafen el jove empe-rador mort i fan més de tres-centsquilòmetres per sepultar-lo enuna vil·la rural, després, d’aproxi-madament vuit dies de camí. Nol’enterren a cap gran ciutat, ni alscamins, ni a una església. Se l’em-porten a Centcelles! Hi ha res queconeguem que ho justifiqui? No.No hi ha dades de cap relació deConstant amb Tarraco o el seu en-torn. No tenim làpides, ni referèn-cies imperials a Centcelles nienlloc. A més, la resta de pobla-cions amb noms semblants (laConstantina d’Algèria, per exem-ple, i probablement amb el mateixorigen, Concentània, al País valen-cià) tampoc no van tenir relaciódirecta amb els emperadors i bétenen aquest nom.

Tenim un altre Constant, fill deConstantí III Usurpador, que sí queva tenir relació amb la Tarraco-nense, però després de ser derro-tat va ser mort a França, tot i quefinalment ens apareix un generalanomenat Constanci, que va posarpau a la Tarraconense, l’any 411 ique va ser l’emperador ConstanciIII.

és atractiu, en lloc d’atribuir elnom a un pagès, o a un propietarirural, atribuir-lo a un emperador, i ala seva tomba? Sí, i per això ho fem.I si resulta que fos el general, breu-ment emperador? que sí que hi vaser, a Tàrraco i que es va casar ambGal·la Placídia (però aquest va morira Ravenna!).

Construïm sobre fets probables,veritats que expliquen allò que igno-rem. Si a més, ens donen prestigi,com és el cas, tenim camp adobat ipreparat per fer créixer qualsevoletimologia, ben verda i ufanosa, ientre un general i un emperadorprobables, no hi ha color.

N’és ple tot el món de casos sem-blants. Encara tenim, al terme, lacreu de Salom, que hi ha qui diu ques’anomena així perquè allà se salu-daven el jueus que anaven a Reus.No sembla de poc seny que els jueusde la comarca aprofitessin una creude terme per saludar-se?

quan hi arriba, l’etimologia cien-tífica és una gran derrocadora demites: Hispania és, comunament ac-ceptat, d’origen fenici, i significa“terra de conills”, ben poc guerrer oèpic... ja se sap, la ciència no enténde glòries, les llegendes, sí.

El mas de Constant o de Constanci?

El g

uia

6

El c

amin

ant

JOSEp EStIvILL

José A. Latorre és un naturalistaque ha fet treball de camp duranttrenta anys investigant la fauna i laflora. Ha estat un observador privi-legiat dels canvis produïts per la in-tensa industrialització, que és visibleen els importants polígons indus-trials dels voltants. Membre deGepec, ha publicat diversos llibres iarticles i fet múltiples xerrades i sor-tides guiades sobre el medi natural.

Actualment és el guia del grup devoluntaris que prepara l’Atlas de laBiodiversitat de Constantí. Parlemamb ell perquè ens expliqui les sevesimpressions sobre l’evolució delmedi natural i del paisatge a Cons-tantí.

des de quan observes el medi natural?

Tot va començar a la dècada dels70, molt influït (com altres joves dela meva generació) per la famosasèrie televisiva de “El Hombre y laTierra”, del Dr. Félix Rodríguez de laFuente. Més tard, quan vaig marxaramb els meus pares a viure a Cons-tantí, va madurar veritablement lameva passió. Llavors vaig anar sor-tint pels espais més propers onvivia, intentant identificar qualsevol

animal que pugués veure (aleshoresno hi havia tantes guies de campcom avui dia). Agafava sistemàtica-ment notes i feia dibuixos que méstard completava a casa, fins a poderesbrinar quines eren les espèciesque havia observat. Feia tanta re-cerca com temps lliure tenia; qual-sevol moment era bo: a l’alba, alcrepuscle, al matí o a la tarda, plo-vent o amb sol. Més tard i a midaque anava aconseguint llibres méstècnics les meves inquietuds s’ana-ven ampliant.

Al començament, investigavaprincipalment els ocells i aquests (acausa de la interrelació existententre tots els éssers vius) em vanportar a endinsar-me en la masto-zoologia, l’herpetologia, la botànica,l’entomologia, l’ecologia...

A banda del dibuix, avui dia faigfotografia i durant algun període hefet també vídeo, com un comple-ment més de la recerca.

Com ha evolucionat l'entorn paisatgístic?

L’entorn ha estat clarament modi-ficat sobretot per la intensificació dela construcció i per la creació denoves infraestructures, que hananant trinxant i fragmentant el terri-tori. Els canvis també queden pale-sos en els usos del sòl.

quant a la diversitat biològica, enlínies generals, s’observa una reduc-ció de vertebrats, sobretot de mamí-fers, amfibis i rèptils, per l’aïllamentgenètic de les seves poblacions. Laflora, principalment l’associada albosc de ribera, als conreus de secà ia les tanques arbrades, s’ha vist afec-tada.

Quines són les causes de la pèrdua de biodiversitat?

Al Camp de Tarragona, bàsicamentla fragmentació del territori per lesinfraestructures, la contaminació deles aigües, la pèrdua del mosaic agrí-cola tradicional, la pressió humana enels espais naturals que van quedant i,a un altre nivell, la destrucció de lacapa d’ozó.

Creixement industrial i sostenibilitat?

Crec que tot s’ha fet sense capmena d’ordre, implantant polígonsindustrials per tot arreu, desdoblantcarreteres innecessàriament, falta demesures correctores compensatòriesper part de les indústries, implanta-ció d’energies alternatives, com l’eò-lica, en els espais naturals mésinteressants de les nostres contrades.és indiscutible la riquesa econòmicaque ha generat Repsol al Camp deTarragona, però també que ha realit-

José a. LatorreUN NatURaLISta dE CONStaNtí

zat abocaments de dubtosa composiciótant a l’atmosfera com als cursos d’aiguapropers. quant a la qüestió que ens ocupa,es renten la cara sempre que poden ambtemes de sensibilització ambiental. Jopenso que l’assignatura pendent de lanostra societat és saber, objectivament, elveritable impacte que ha tingut i téaquesta indústria en la salut pública, ialeshores podrem valorar si ha valgut lapena.

Com preservar la biodiversitat?

Els llocs més problemàtics per a la con-servació i gestió de la diversitat biològicasón aquells connectors utilitzats per lafauna i, a més llarg termini, per la vegeta-ció, per poder-se desplaçar lliurement ique estan afectats per infraestructures dequalsevol mena.

Els punts negres estarien ubicats entots els llocs on es talli la morfologia na-tural dels barrancs, les séquies, els rius,els camins ramaders i les continuïtatsagro-forestals sense cap mena de mesuracompensatòria per al moviment lliure deles espècies (passos de fauna).

Segons els meus estudis, a les carrete-res, autovies i línies d’alta i mitja tensiódel Camp de Tarragona, els vertebratsmés afectats són els ocells (passeriformes,mussol comú, siboc, enganyapastors,òliba), els mamífers (toixó, fagina, guineu,conill), els rèptils (serps, llangardaix) i elsamfibis (gripaus).

Què pot fer l’administració per millorar el medi ambient?

La qüestió passaria per una veritableOrdenació Territorial: crear les infraes-tructures veritablement necessàries, obli-gant a la realització de passos de fauna;incrementar la xarxa d’espais naturalsamb els connectors biològics correspo-nents, potenciar l’educació ambiental pertota la societat, incidir més en les políti-ques sobre gestió de residus, incentivarel sector agrari i forestal, com a veritablesmantenidors de les “infraestructures ver-des” del nostre paisatge i, per últim, con-trolar exhaustivament les empreses méscontaminants.

Què és l'agenda 21?L’Agenda 21 està inclosa dins d’un pro-

grama de l’ONU per a promoure el des-envolupament sostenible. Les accionsque es contemplen s’han de portar aterme a nivell mundial, nacional i local,en tots els llocs on hi hagi impacte humàsobre el medi ambient, amb la finalitatde marcar les pautes necessàries per auna gestió sostenible del nostre entorn.

és un document que haurien de tenirtots els ajuntaments on es fa una dia-gnosi de l’estat del municipi, amb la par-ticipació de tècnics, associacions,ajuntament, empreses i altres agents im-plicats.

Es tracta qualsevol dels elements, tantexterns com interns, que puguin afectarl’àrea estudiada: social (evolució de la

població, atur), planificació territorial(infraestructures, urbanisme), medi am-bient (gestió de residus, biodiversitat,agricultura, figures de protecció), ar-queologia (inventari de punts d’interès),desenvolupament d’altres plans i projec-tes.

Per últim es fa una sèrie de propostesde per on hauria d’anar el futur delterme municipal en concret.

L’Agenda 21 resulta una eina molt efi-caç en les revisions municipals delsPOUM.

Què pot fer la societat civil per ajudar a preservar el nostre paisatge?

Jo penso que hi hauria de haver unamajor implicació social; a la majoria degent li agrada sortir de la ciutat per gau-dir de la natura, però a l’hora de la mo-bilització social per protegir un espai ouna espècie qualsevol tothom es quedaa casa seva. Hem de tenir clar que cadavegada que perdem un espai natural obiodiversitat estem perdem qualitat devida, no només per a nosaltres sinó perqui ha de venir. Està clar que tal coms’han fet les coses fins ara no ha donatbon resultats, com demostra la crisi quepatim actualment. Penso que fins que noli donem un valor econòmic al nostremedi ambient la gent no s'ho acabarà decreure. En molts països ja es comencena valorar els índexs de biodiversitat comun PIB més.

7

Foto: José A. Latorre

Molí de Constantí(s. XIv-XX)

Pont de les Caixes(romà-medieval)

Mas de la Ferrerota(s. XvIII-XX)

Molí de Scala Dei(s. Xv-XIX)

vil·la romana de Centcelles

(s. I-III)

Refineria de Repsol

(s. XX-XXI)

JOSEp EStIvILL

Des del camí de la Coma, a l’açada dela costa de Rabassols, es divisa unavista única del nostre poble. A un

cop d’ull veurem diverses evidències de laseva història, sobretot dels elements de laindústria i les vies de comunicació. Tenim,per exemple, el monumental pont de lesCaixes, un aqüeducte romà, remodelat for-tament a l’època medieval, que servia per

dos mil anys d’indústria

8

Foto: Ajuntament de Constantí

Cúpula paleocristianade Centcelles

(s. Iv)

Pont de Perafort(s. XXI)

Séquia dels Molins

Molí de Reus(s. Xv-XX)

Riu FrancolíMolinet del mas de Mascaró (s. XvIII-XX)

Molí de vent (s. XIX-XX)

La panoràmica

transportar l’aigua del riu Francolí fins ales explotacions agrícoles de la zona. Se-gurament devia proveir d’aigua la granvil·la romana de Centcelles, avui dia decla-rada Patrimoni la Humanitat. El rec es vaconèixer després amb el nom de Séquiadels Molins.

A l’època medieval i moderna es vanconstruir diversos molins hidràulics. Elsmés importants eren el de Constantí, el deScala Dei, el de Reus i el molinet del Masde Mascaró.

Ja endinsats a l’època contemporàniaveiem que alguns d’aquests molins hi-dràulics s’adapten a l’energia elèctrica.L’imponent molí de Reus, per exemple, esconverteix en una fàbrica i al seu voltants’hi afegeixen algunes naus annexes i, finsi tot, uns habitatges per a les treballado-res.

El segle XX presencia la construcciód’una gran refineria de petroli, novamental costat del riu. A començaments del XXI,el pont de Perafort enllaça la principal es-

tació del tren d’alta velocitat al Camp deTarragona amb l’Aeroport de Reus. és degrans proporcions, ens mostra una dar-rera obra que s’imposa amb severitat enl’entorn paisatgístic.

Arquitectura i enginyeria industrialsofereixen des de la costa de Rabassols unapanoràmica increïble de més de vint se-gles d’història. és fàcil arribar-hi a peu, anomés uns deu minuts del nucli urbà. Nous la perdeu; els dies que el cel està clarval la pena.

9

10

L’it

iner

ari

El carrer MajorEL CaRRER aMb MéS hIStòRIES

RICaRd ESCaRRé

El carrer Major és el carrer ambmés història de Constantí i onmés “històries” hi han tingut

lloc. és i ha estat l’escenari dels esde-veniments més importants de la vidasocial, política i religiosa del poble, iencara esdevé centre de reunió en lavida quotidiana; és “la Plaça”, tot i notenir, ni tan sols evocar, la tradicionalforma quadrada. Com a centre histò-ric de la vila, conserva vestigis ro-mans, medievals, moderns icontemporanis que, al llarg del temps,han anat configurant la seva persona-litat.

L’origen

La seva aparició va lligada a la cons-trucció del castell, muralla i primeraesglésia de Constantí, l’any 1218, acàrrec del llavors recent nomenat ar-quebisbe de Tarragona, Espàrec de laBarca. Ell seria qui establiria en el cas-tell de Constantí la que seria llarga re-sidència estival i de descans delsarquebisbes tarragonins: des de prin-cipis del segle XIII fins a mitjans delsegle XvII. Aproximadament el traçatactual del carrer Major funcionavacom a divisió entre la part alta, la “vilade Dalt”, reservada al senyor, en elnostre cas l’arquebisbe, i la part baixao “vila de Baix” on s’establiren els pri-mers constantinencs. En l’actual edi-fici de l’Ajuntament, de principis desegle XX, hi podem encara observaruna resta de mur que constataaquesta partició, tot i que, a causa del’expansió demogràfica de finals delsegle XIII, es permeten les primeresedificacions particulars a la vila deDalt i fora muralles.

En època medieval, el carrer Majorcomençava al Portal Nou, l’entradades de Tarragona, que es bastia voral’actual confluència entre el raval deSant Cristòfol i el carrer de Sant Pere,i arribava fins al Portal de la Selva, queera situat més o menys al creuamentdel carrer de Sant vicenç i el raval de

Sant Cristòfol. La peculiar existènciade tants racons i cantons, molts d’ellsdesapareguts (el racó de l’Abadia, decal Perruques, ca Miots, Sant Josep ide ca la Paelleta) es deu a la presènciade torres i baluards del primer recinteemmurallat de la vila de Dalt, poste-riorment enderrocats.

Trobem documentat per primercop el nom de “carrer Major” anotaten un fogatge de 1553, on hi constentambé 29 famílies residents. Les vicis-situds polítiques canviarien el nom endues ocasions: durant el govern de laRepública passaria a anomenar-se“Carrer de Francesc Macià” i, durantla dictadura franquista, “Calle del Ge-neralísimo”.

La segona església

Com a represàlia a la Guerra delsSegadors, l’any 1650 el general bor-bònic Juan de Garay ordenaria la vo-ladura del castell, església i murallesde Constantí, fet que canviaria nota-blement la fesomia de la vila i la vidadels seus habitants. Després d’onzeanys, Pau Garau, jurat en cap, propo-sarà la construcció d’una nova esglé-sia. Davant la dificultat de tornar aaixecar-la en el mateix indret on erala destruïda (vora l’actual carrer del’Església vella), el mestre d’obres,Joan Corder, de Tarragona, proposaconstruir-la al carrer Major. Diversos terratinents de Constantí es compro-meten a aportar, en dues pagues anu-als, 450 lliures en concepte de salaridel mestre d’obres i els seus mano-bres; els materials i altres despeses deconstrucció anaven a càrrec dels vila-tans. va haver-hi endarreriments enel pagament i els veïns hi contribuïrenamb les seves collites, malgrat seranys de manca d’aliments, però final-ment, l’any 1668, s’aconsegueix aca-bar les obres.

Arquitectònicament no presentaelements remarcables: de planta rec-tangular amb cantoneres ben escaira-des, però amb carreus d’irregularfactura en alguns murs; la façana i es-tructura és sòbria, i només conserva

com a tret ornamental religiós distin-tiu un òcul o ull de bou en la façanaposterior, a la banda de ponent.

L’antiga abadia

Al costat d’aquesta segona esglésiai fent cantonada amb la torre del Por-tal Nou, hi havia l’antiga Abadia, unaedificació que, tal com descriuen Mn.Salvador Sabaté i Miquel Aleu, era un“petit palau”: tenia planta baixa, pri-mer pis i unes golfes amb tot un se-guit de petites finestres. Leshabitacions eren amplies i espaioses,pintades al gust de l’època, amb unagran escala i un balcó al llarg de la fa-çana; la seva distribució reflectia co-moditat i benanança. No és estranyque el general napoleònic Suchet es-collís establir-se aquí per a dirigir elsetge de Tarragona, l’any 1811.

L’actual església

Però només 60 anys després esplanteja la necessitat de construir unaaltra església. La ràpida recuperaciódemogràfica després del daltabaixque suposà la Guerra dels Segadorsno acaba d’explicar la motivació d’ai-xecar un nou temple, pel que és pos-sible que, a més de problemes d’espai,hi participessin també criteris de méspes: la construcció presentava malescondicions arquitectòniques.

Fos com fos, el 1727 s’estableix unacomissió que resol ubicar la que seràtercera església de Constantí a la partbaixa de les runes del castell. L’any1733 comencen les obres, però patei-xen endarreriments i s’encareix elpressupost original. Es consagra l’any1749, tot i que el campanar no s’aca-baria fins vora vint anys més tard.

Dedicada a Sant Feliu màrtir, l’ac-tual església parroquial és d’estil bar-roc, amb planta de creu llatina dedimensions considerables (47 metresde llargada i 22 d’amplada), tres naus,absis poligonal i un cimbori amb cú-pula sobre el transsepte que fa 32 me-tres d’alçada des de la clau delllanternó. La façana presenta una or-

11

1

1.- Sala parroquial

2

34

6

5

7

82.- Centre parroquial

3.- Ajuntament

4.- Sindicat

8.- Refugis de la Guerra Civil

7.- Església parroquial de sant Feliu

6.- Farmàcia

5.- Casino

Sala parroquial // Foto: Ricard Escarré

Entrada al refugi de la plaça del Castell // Foto: Ricard Escarré Làpida de Sulpícia // Foto: Ricard Escarré

Antiga abadia. Dibuix del Dr. Aleu

ITINERARI PEL CARRER MAJOR

Base cartogràfica: (c) Institut Cartogràfic de Catalunya

namentació característica barroca, ambvolutes, petxines i rosetó central; a bandai banda de la portalada trobem pilastresdecoratives d’estil clàssic sota un entaula-ment amb una imatge eqüestre de Cons-tantinus Imperator i, a sobre, unafornícula amb la imatge de la Mare de Déu,obra de l’escultor reusenc Ramon Ferran.L’any 2009, la façana va recuperar els seusesgrafiats originals.

A l’interior destaquen els treballs queva iniciar el 1911 Josep M. Jujol, artistamodernista deixeble de Gaudí, que va re-modelar el baptisteri amb unes reixes co-ronades per una notable escultura del’Anyell de Déu, una de les millors i més re-presentativa de l’estil jujolià; va realitzarles reixes de les capelles del Santíssim i dela Mare de Déu dels Dolors (a banda ibanda del presbisteri) i peces de mobiliarireligiós com els bancs i reclinatoris de pri-mera fila, amb distintives formes arrodo-nides, respatller de fusta al lateral del’altar major amb referències a SantaTecla, Sant Feliu i Constantí el Gran, elsconfessionaris i una pila baptismal avuitraslladada al presbiteri.

Es conserven gairebé totes les advoca-cions de les capelles encara que no pas lesimatges originals que presidienels rics i ornamentats altarsi retaules barrocs, ambelements de l’esglé-sia vella. Entreelles destaca laimatge antiga ioriginal de laMare de Déudel Roser, enla capella late-ral dreta deltranssepte o elSant Crist vell,una imatge con-siderada per tra-dició popular de laGuerra dels Segadors.Si fos cert, seria una es-cultura de l’església del cas-tell.

El pedestal de Sulpícia

Fins aquí hem parlat del patrimoni his-tòric medieval i modern, però tambétenim patrimoni de l’antiguitat. Tot i queprobablement provinent d’un altre indret,foren trobades al carrer Major restes ro-manes d’importància: el pedestal de Sul-pícia, trobat encastat al peu d’una arcadainterior d’un antic magatzem propietat deJosep Maria Ferré Cillanueva, al núm. 48.Es tracta d’un bloc de pedra calcària quefuncionava com a pedestal d’estàtua, onencara és llegible en la seva cara frontaluna inscripció llatina que fa referència a

un monument funerari erigit al segle II dC,en memòria d’una tal Sulpícia (el cognomés trencat a causa de la reutilització delpedestal com a contrapès d’una premsa),natural de l’antiga Calagurris Iulia, actualCalahorra, a la Rioja, i que fou transcritapel professor Géza Alföldy d’aquesta ma-nera: “A Sulpicia [...] calagurritana, ma-trona honestíssima, esposa castíssima,mare pietosíssima, el seu marit Marc vetiliElià i la seva filla Sulpícia Eliana li van eri-gir aquest monument funerari”.

Sindicat Agrícola i Casino

Fruit de l’eclosió de l’associacionismede finals del segle XIX i principis del XX,apareixen arreu de Catalunya nombrosescooperatives, caixes, societats recreativesi ateneus en locals, sovint de nova cons-trucció, on la gent es reuneix i intercanviaidees o realitza activitats lúdiques o eco-nòmiques. Com també succeirà en moltsaltres pobles, sorgiran entitats ideològica-ment enfrontades, representant la dreta il’esquerra política (la Lliga i ERC), el pen-sament liberal i el conservador, la pagesiai els potentats. A Constantí cristal·litzaranmés de 30 associacions; les més emble-

màtiques seran el Sindicat Agrí-cola i la Societat “El Casino”.

La més antiga de laque es té constància

és el Sindicat, ambreferència l’any

1905 com a Sin-dicat Agrícolaal carrer Pes-cateria núm.8. Un fet sim-b ò l i c a m e n ts i g n i f i c a t i u

serà la compraper part dels

socis del Sindicatde l’antiga casa del

delme, propietat de lacúria tarragonina, on es

pagava el delme o tributanual eclesiàstic (la desena part de

la producció agrícola), per enderrocar-lol’any 1914 i aixecar en el seu lloc un edificide marcat estil noucentista, amb elementsarquitectònics populars com les motlluresde mig punt de color ocre que envolten elsllindars de totes les portes de la façana,mentre que el capcer curvilini és rematatper tres pinacles decoratius amb reminis-cències orientals.

Per l’altra banda, el Casino té els seusorígens en el cafè de Cal Pigat (actualplaça dels Drets Humans) on el 1916s’havia fundat la Caja Rural de Crédito.Dotze anys més tard, els membres d’a-questa societat compren i enderroquenla Casa Sardanet, una antiga casa pairal

al carrer Major amb una gran portalada ifaçana, primer pis i golfes, on hi treba-llava Pep Sardanet, que feia cabassos, se-nallons, estores per carros i altres estrisd’espart. En el seu lloc aixecaren l’actualedifici, proper al noucentisme però ambelements decoratius i estructurals clàs-sics i barrocs, com és visible en els orna-ments de la balustrada que coronen lafaçana o les mènsules sobre les finestresdel primer pis. La porta principal és sotaun arc escarser, mentre que totes les por-tes i finestres tenen motllures blanquesque destaquen sobre la façana vermella.El conjunt evoca l’harmonia i lluminosi-tat característiques de l’obra del seu ar-quitecte, el reusenc Pere Caselles, quiestava vinculat a Constantí per proximi-tat, ja que residia al mas d’en Caselles, ala carretera entre Constantí i el Morell,on fou assassinat a trets el 28 de juliol de1936.

Tots dos indrets, especialment el cafède cadascun d’ells, esdevindran lloc deconvergència d’idearis polítics, lloc de ter-túlia i discussió, però també un espai re-llevant d’esbarjo on es podia escoltar laràdio, llegir diaris, jugar a cartes i assistira vetllades musicals, representacions tea-trals, balls i fins i tot les primeres projec-cions cinematogràfiques. Això sí, eren elshomes qui majoritàriament feien ús i es-tada d’aquestes entitats.

El desenllaç de la Guerra Civil compor-tarà diferents destins per als dos edificis:l’any 1939, el Sindicat és incautat per laFalange; tot i que fou subhastat el 1951 icomprat per l’Ajuntament, que no cedirial’ús a precari als socis fins al 1978. Encanvi, el Casino que havia estat confiscat iutilitzat com a dependències municipalsdurant el conflicte, veuria aviat restablidala seva activitat.

Altres elements patrimonials relacio-nats amb la nostra història més recent ique avui resten soterrats són dos dels di-versos refugis antiaeris que es van cons-truir davant l’amenaça de l’aviaciófranquista. Una entrada era situada alcarrer de la costa de l’Abadia, vora la se-gona església de la que hem parlat, itenia un metre d’ample i 60 metres dellargària dels 460 projectats. Un altre re-fugi tenia les dues entrades al pati est del’església parroquial, que comunicavenamb les dues sortides al raval de SantCristòfol. Era una galeria de mina de 200metres de llarg i 1,80 metres d’ample,amb enllumenat elèctric i dos wàters.Foren obres realitzades (per imposició)per tots els veïns del poble, que treballa-ven a torns (qui no podia o no volia tre-ballar havia de pagar a un altre perquèho fes, sinó era multat) i amb aporta-cions de la Junta Central de Defensa dela República.

12

Francesc Maciàva visitar Constantí

el mes de febrer de 1933.va pronunciar unes paraulesdes del balcó de l'Ajuntamenti després va anar al Sindicat,

on va recollir una bandera d’ERC

13

Postal antiga del carrer MajorImatge cedida per Josep M. Sabaté i Sans

La mateixa vista, uns cinquanta anys desprésFoto: Ajuntament de Constantí

D’esquerra a dreta: Sala Parroquial, Centre Parroquial i, una miquetamés amunt, el Sindicat // Foto: Ajuntament de Constantí

Façana principal de l’AjuntamentFoto: Ajuntament de Constantí

Seu de l’entitat del CasinoFoto: Ricard Escarré

Seu de l’entitat del Sindicat Foto: Ricard Escarré

Escut que atualment es troba al Centre Parroquial // Foto: Ajuntament de Constantí

JOaQUIM CLavER CaSELLES

Amb aquest elogi qualificà lanostra església mossènRamon Bergadà, insigne rec-

tor de la Parròquia de Constantí(1916-1924).

Constantí i l’arquebisbe de Tarragona

La Parròquia de Constantípresenta unes caracterís-tiques significatives:la seva antiguitat, laprestància delsseus edificis, al-guns fets singu-lars que fan partde la seva histò-ria, la seva influ-ència en la vidade la població, lapersonalitat d’al-guns rectors quel’han servida...

Tot plegat té aveure amb el fet queConstantí ha estat unpoble vinculat a l’arquebisbede Tarragona, a partir de la repo-blació del Camp de Tarragona (segleXII). L’escassa distància de Tarra-gona, ciutat episcopal ja a l’època ro-mana i a més seu metropolitana iprimada, el convertí en baluard pro-per, segur i reservat on els arquebis-bes preparaven l’entrada a la capitalen la seva presa de possessió de l’ar-xidiòcesi, hi passaven llargues tem-porades l’any, hi cercaven refugi enèpoques convulses... Així s’esdevin-

gué durant més de quatre segles.Aquesta presència de l’arquebisbeexplica l’existència a Constantí d’ungran castell, iniciat per l’arquebisbeEspàrec de Barca (1218), i d’una es-glésia gòtica, pròxima al castell, bas-tida durant el mateix pontificat, queal cap de 400 anys fou encara nota-blement ampliada.

L’església de 1668

L’espoli i enderroc per part de l’e-xèrcit castellà (el 1650, en la guerradels Segadors), tant del castell comde l’església, suposà el final d’a-questa presència dels arquebisbes.Després d’aquella desfeta, Constantíanà recuperant els habitants, disper-sats i delmats per la guerra; tambéanà normalitzant la seva activitat re-

ligiosa, que durant 18 anys tinguécom a lloc de culte l’Ajuntament. El31 de juliol de 1668 tingué lloc la in-auguració i la benedicció d’una novaesglésia, que la precarietat de recur-sos obligà a construir amb criterisd’una certa austeritat. Encara avuise’n conserven, al carrer major, lesfaçanes, davantera i posterior, i elsmurs laterals.

L’any 1727, al cap de 59 anys d’ha-ver estat inaugurada, el Consell Ge-neral de la vila aprovà la construcció

d’una altra església. Raó: d’unabanda, l’aforament de l’església

en ús, ja aleshores insufi-cient, i, de l’altra, les dificul-tats per ampliar-la. L’any1733 es posà la primerapedra de la nova esglésiaprojectada (l’actual).Després de 16 anys es-merçats en la seva cons-trucció, tingué lloc la

solemne dedicació de lanova església, d’estil bar-

roc. Era l’11 d’octubre de1749.

L’església de 1749(l’actual)

El perímetre exterior de esglésiaté forma de rectangle. A l’interior, esdistribueix en quatre naus: la cen-tral, les dues laterals i la nau trans-versal o transsepte. Sobre els arcsformats per la intersecció de lesnaus central i transversal recolza elcimbori, que té una base circular, elqual s’enlaira per sobre el nivell deles cobertes. El cimbori està rematatamb una lluerna vuitavada, que va

Una església “amb rumbeig de Catedral”

L’Església de Sant Feliu, Màrtir, és de grans proporcions i força unitat d’estil, i conté unveritable museu ple d’obres d’art dignes d’una visita atenta, d’entre les quals, les múl-tiples actuacions de l’arquitecte Josep M. Jujol.

Una església “amb rumbeig de Catedral”

La v

isit

a

14

ser bastida posteriorment, cap al 1910.La lluerna té vuit finestrals, tancats ambvitralls policroms. Els murs de la nau cen-tral, que s’enlairen per sobre de les nauslaterals, tenen, cada un, a la part superiorquatre finestrals tancats amb vitralls po-licroms, que donen llum a l’interior de l’e-difici. La nau central té un gran vitrallplomat policrom, amb la figura de santFeliu, patró de la parròquia, que decora larosassa de la façana. La nau transversal tédues rosasses, una a cada extrem, amb elseu respectiu vitrall: un amb la figura delcor de Jesús i l’altre amb la del cor deMaria. La volta de la nau central i la de lanau transversal és de mig canó (perquèpresenta la forma d’un canó seccionat deforma horitzontal). La volta de les nauslaterals és d’aresta (arcs o arestes en dia-gonal que s’entrecreuen). Les naus late-rals acullen tres capelles cada una; la nautransversal en té dues: una a cada extrem.La nau central acaba amb l’absis. La inter-secció de la nau central i de la nau trans-versal marca una gran creu en planta.L’altar, situat a la capçalera de l’església,ocupa el mateix lloc que, en la imatge dela creu, ocupa el cap de Jesús crucificat.En aquest indret, anomenat presbiteri,penja una creu, amb la imatge del Cruci-fix. Aquesta imatge, a part del seu valorreligiós, té un notable valor artístic i his-tòric. Se’l coneix com “el santcrist dels Se-gadors”, ja que es devia venerar al’església del segle XvII, arrasada per lestropes castellanes al final de la guerradels Segadors (1650).

15

DALT: el santcrist dels Segadors; al fons, el retaule de l’altar major, amb la gran imatgede sant Feliu, el patró de la parròquia. BAIX: a l’esquerra, una vista exterior del templeparroquial, amb la façana i el campanar; al mig, l’interior de la cúpula amb el cimborii la lluerna i la volta de canó de la nau principal tal com es veuen des de l’Altar Major;a la dreta, el braç del creuer. Fotos: Ajuntament de Constantí. PÀGINA DE L’ESqUERRA: la rosassa de la nau principal. Foto: Ricard Escarré.

16

Les capelles i llurs imatges

Les imatges actualment venerades al’església són: al costat de l’epístola (i endirecció a la sortida): Sagrat Cor de Jesús,a la capella autònoma del Santíssim Sagra-ment (costat del presbiteri); Mare de Déudel Roser, a la seva capella; Família de Nat-zaret, a la seva capella; santa Llúcia, flan-

quejada per sant Miquel arcàngel i l’ar-càngel sant Rafael, en llur capella; el cru-cifix, obra de l’escultor canongí SalvadorMartorell Oller, a la capella que toca a latorre del campanar. Al costat de l’evangeli(i avançant d’esquena a l’entrada): santAntoni de Pàdua, a la seva capella; sant Isi-dre, flanquejat per sant Antoni Abat i santBlai, i sant Agustí al cos superior del re-

taule, en llur capella; la Puríssima, a laseva capella; la Mare de Déu dels Dolors,a la seva capella autònoma (costat delpresbiteri).

El campanar

quan s’inaugurà l’església, el campanar,encara inacabat, arribava al pla de campa-nes. L’any 1767 es reprengué l’obra fins alseu acabament. La torre està formada pertres cossos, i té una alçada de 43 m. Latorre del campanar, a part de seu valor ar-tístic, té un valor funcional: enlairar lescampanes a fi que els sons que expandei-xen es difonguin sense obstacles i puguinser percebuts per tot el veïnat. Actual-ment hi ha quatre campanes: una de 1775(de nom Llúcia), una de 1986, una de1998, una (la més petita) indatada i indo-cumentada.

El campanar patí una greu afectaciól’any 1795 per causa d’un llamp. La tor-menta produïda l’any 1903 afectà sobre-tot el teulat de l’església i el cimbori. I,encara, el 1980 es detectaren unes es-querdes al cimbori, conseqüència del pesafegit de la lluerna, sobreposada l’any1910, que en feien témer l’esfondrament,la qual cosa obligà a fer-hi uns reforços.

La devastació de 1936

En la revolta de 1936, l’església va patirl’espoli del seu patrimoni orfebrístic i ladestrucció de gran part del patrimoni ar-tístic i dels objectes religiosos (llibres,robes...). Dels retaules amb les seves imat-

1.- Sant Crist 2.- Santa Llúcia

3.- Sagrada Família 4.- Del Roser

5.- El Santíssim6.- Altar Major7.- Dels Dolors

8.- La Puríssima

9.- Sant Isidre10.- Sant Antoni11.- Baptisteri

1

DALT. Algunes de les obres que el canonge Pere Cerdà va encarregar a l’arquitecte JosepM. Jujol per a la parròquia de Constantí: l’anyell de la reixa del Baptisteri, un dels bancsde fusta, la pica baptismal de marbre, el planfonat del presbiteri i la reixa de la capelladels Dolors. Fotos: Ajuntament de Constantí.

CAPELLES I ALTARS DE L’ESGLéSIA PARROqUIAL

2 3 4 5

6

7891011

ges, uns elements revolucionaris en ferenuna gran pira a la plaça de davant l’esglé-sia: el principal, daurat, obra de l’escultorAntoni Ochando (1747), amb la figuracentral de sant Feliu, patró de la parrò-quia; el de la Mare de Déu del Roser, el desant Cristòfor, el de sant Isidre... Tots erend’estil barroc. Els bancs de l’església vanpatir la mateixa dissort. Algunes de lesimatges i de les peces artístiques es vanpoder salvar de l’espoli; actualment sónexposades a la pública veneració a la ma-teixa església o bé dipositades al museuparroquial. El retaule principal actual,construït després de l’esmentada revolta,presenta unes característiques ben dife-rents de l’anterior: té un cos menys, no re-produeix les sis escenes de la vida de santFeliu, que eren representades en relleusmolt treballats, no té l’acabat superficialamb pa d’or. Rematava l’antic retaule laimatge de sant Llorenç, que no s’ha con-servat; tampoc són les mateixes les altresimatges del retaule (ja que van ser destru-ïdes, excepte la de sant Feliu, que ho fouparcialment).

El Dr. Cerdà i l’arquitecte Jujol

Els desperfectes produïts l’any 1903,per causa d’una tormenta, van donar lloca una restauració, gràcies al mecenatgedel Dr. Pere Cerdà, canonge de la seu deTarragona i natural de Constantí, quiabocà generosament el seu patrimoni enla rehabilitació i embelliment de l’església,amb l’activa col·laboració de l’arquitectetarragoní Josep M. Jujol. Aquesta obra

durà fins a la mort del Dr. Cerdà (†1920).En són exponent:

—l’arranjament del cimbori,—la construcció de la lluerna, al cimal

del cimbori,—la pintura de l’interior de la lluerna

(vegetació), que després s’estengué alpresbiteri,

—els acabats de les dues tribunes del’interior del presbiteri (damunt la portalateral del Santíssim i de la porta de la sa-gristia),

—les rosasses amb vitralls plomats po-licroms: lateral epístola (Cor de Maria), la-teral evangeli (Cor de Jesús), façanaprincipal (Sant Feliu),

—l’empedrat de l’església, que substituíla rajola originària,

—les piques d’aigua beneïda a l’entradade l’església,

—la pica baptismal de marbre, deforma rectangular, adossada a la paret isostinguda per dos lleons (avui conser-vada al peu del retaule principal).

—el nou orgue amb el moble de fusta,—les dues trones o ambons, adossats a

les pilastres que donen al transsepte, —el cancell de l’entrada principal, —la portalada lateral i el seu cancell,

amb eixida al carrer de les Creus, dotadad’escales i barana de pedra,

—el respatller o plafonat del presbiteri,decorat amb una tau ( T de Tecla) i les in-vocacions a sant Feliu.

—dues campanes noves,—2 jocs de canelobres, crucifix i sacres,

creu processional, tàlem, un tern verd. —la barana del presbiteri (avui expo-

sada al cor de l’església), —la reixa de la capella del Santíssim Sa-

grament, amb al·legoria corpòria de l’Eu-caristia,

—la reixa de la capella del Roser,—la reixa del Baptisteri, amb el símbol

corpori de l’Anyell, —els bancs de fusta (6) i els genuflec-

toris (4), —els confessionaris (4).

Després del vaticà II(baptisteri, altar i façana)

L’any 1960 es féu una remodelació delbaptisteri (en la forma actual): supressióde l’altar dedicat a sant Tomàs d’Aquino(entre la capella de sant Antoni de Pàduai el baptisteri), retirada de la pica baptis-mal de 1913 i el seu nou emplaçament alpeu del retaule principal, tancament de lazona baptismal amb reixes de ferro (al’entrada, la reixa ja existent canviadad’emplaçament i adaptada; al lateral, unareixa feta a imitació de la ja existent),col·locació d’una nova pica baptismal almig del nou baptisteri. L’any 1965 A. Ca-talà Gomis embellí l’estança amb pinturesmurals que representen escenes bíbliquesal·lusives al Baptisme.

L’any 1966 (23 octubre) l’arquebisbecardenal de Arriba y Castro consagra elnou altar, adaptat a les orientacions delconcili vaticà II.

L’any 1986 s’instal·larà una nova cam-pana, i encara una altra l’any 1998.

L’abril de 2010 es féu la restauració dela façana principal.

17

XavIER CaMpILLO I bESSESGEòGRAF

L’any 2011, amb el suport delconsorci Tàrraco Romana, esva dur a terme la realització de

l’Inventari de camins municipals deConstantí. L’inventari realitzat formapart de l’inventari de béns del muni-cipi i s’ha realitzat d’acord amb elque preveu i disposa la Llei 8/1987,municipal i de règim local i compleixles prescripcions tècni-ques que estableix l’arti-cle 108 del Reglament delpatrimoni dels ens locals(Decret 336/1988). L’in-ventari és un instrumental servei de l’exercici deles competències munici-pals en matèria de caminspúblics: ordenació, policia,conservació i defensa jurí-dica.

La normativa civil esta-bleix que els camins pú-blics són béns de dominipúblic destinats a l’ús pú-blic. Això no obstant, l’exis-tència d’ús públic en una via-en realitat una mera qües-tió de fet- no comporta ne-cessàriament la titularitatpública d’aquesta. L’admi-nistració presumptament ti-tular n’ha d’haver adquirit lapropietat a través d’algunaforma admesa en dret. I en-cara que l’aprovació del pla-nejament, en el cas de viesurbanes, i l’expropiació percausa d’utilitat pública, en les carre-teres, és el mecanisme usual queconverteix les administracions públi-ques en titulars de vies públiques, noés aquest el procediment habitual enl’àmbit dels camins rurals d’origenremot. Generalment, la propietatdels camins rurals és pública quanaquests han estat destinats a l’ús pú-blic des de temps immemorial. D’al-

tra banda, cal aclarir que el caminsque integren el domini públic no sónservituds públiques de pas ni caminsprivats d’ús públic; el sòl dels caminspúblics és una propietat municipal(tal com s’esdevé també amb placesi carrers).

Per consegüent, cal determinar latitularitat dominical efectiva dels ca-mins inventariats fonamentalmenten base a l’ús (públic o privatiu), és adir, a la seva funcionalitat actual ohistòrica, i a l’antiguitat d’aquest

(immemorial o més o menys recent).Aquests fets són de naturalesa geo-gràfica i es poden determinar a partir de fonts documentals (carto-gràfiques, literàries o orals) de natu-ralesa històrica i/o geogràfica,interpretables mitjançant tècniquesd’anàlisi territorial.

Per consegüent, la titularitat delscamins inventariats s’ha inferit de ladestinació històrica o actual dels ca-

mins a l’ús públic determinada a par-tir de les dades i indicis que aportenles fonts documentals existents,també de la interpretació de la xarxahistòrica de camins entesa com unsistema territorial de naturalesa fun-cional al servei de la mobilitatcol·lectiva, i del treball de camp.

Característiques bàsiquesde l’inventari

Titularitat pública

El criteri bàsic d’inclusióde camins a l’inventari haestat els indicis o les pro-ves de titularitat pública.Aquests elements indicia-ris o provatoris consistienbé en documentació (p.e.administrativa) que afir-mava la titularitat públicadels camins, bé en ele-ments (fonamentalmentcartogràfics i toponí-mics) que documentavenl’ús públic dels caminsdes de temps immemo-rial (pel que fa als ca-mins històrics) i tambéen l’ús públic actual i pa-cífic (pel que fa als vialsmés moderns). Enaquest sentit, l’inventarirecull també els caminsdocumentats senyalit-zats per a la pràcticadel senderisme (sen-ders de gran recorre-

gut i altres) en la mesuraque aquesta destinació avala l’ús pú-blic d’aquest camins.

Malgrat que el Cadastre no té valorconstitutiu ni provatori de la propie-tat, la titularitat cadastral públicas’ha considerat un indici que reforçaels altres, si bé també s’han inclòs al’inventari camins cadastrats no do-cumentats, sempre i quan aquestspuguin tenir una utilitat pública desd’una òptica funcional territorial (ca-

L’inventari de camins municipals de ConstantíE

ines

18

mins connectors o estructurants). El pro-cés d’exposició pública que ha de seguirl’inventari pot reforçar o afeblir els ca-mins inventariats solament o principal-ment en base a la titularitat cadastral.

La delimitació cadastral de la propietats’ha emprat igualment per distingir enl’àmbit de les grans infraes-tructures (autopistes i auto-vies) els camins detitularitat municipal delscamins de servei annexos aaquestes vies que estan in-closos dins la franja de do-mini i la propietat delsquals correspon al titularde la via. Consegüent-ment, s’han inventariatels camins de servei i re-posició d’autopistes iautovies sempre i quanllur recorregut trans-corre a l’exterior de lavia de domini d’aques-tes infraestructures (itambé quan una sec-ció curta del camí tra-vessa l’esmentatdomini per garantirla coherència territo-rial de l’inventari).

Àmbit, exhaustivitat i coherènciaterritorial de l’inventari

L’inventari ha seguit un criteri d’ex-haustivitat i, a banda de recollir tots elscamins presumiblement públics, en el plamorfològic recull tant camins aptes per altrànsit de vehicles (de les xarxes veïnal,

rural i forestal), com camins de ferradurai corriols (camins antics no aptes per a lacirculació de vehicles de motor). Això és

així perquè a l’hora d’inven-

tariar s’hatingut en compte tant la funcionalitathistòrica de la xarxa de camins com la fun-cionalitat actual.

S’ha tingut especial cura en documentarels camins i els passos existents que sal-ven les grans infraestructures lineals (au-tovies, autopistes i vies fèrries) per tal de

mantenir la integritat i la funcionalitat dela xarxa rural de camins.

Sistema d’Informació Geogràfica

L’inventari es pre-senta en forma de Sis-tema d’Informaciógeogràfica (SIG) enformat Miramón. La in-formació recollida estroba associada a unabase de dades georefe-renciada. La digitalitza-ció dels camins s’ha fetsobre ortoimatge a es-cala 1:2.500 (excepte elscamins importats de l’in-ventari comarcal, digita-litzats a escala 1:5.000).

Classificació i fitxa

Classificació dels vials

Els camins inventariatss’han classificat en base acriteris genètics i funcionals.Genètics, perquè un elementfonamental a l’hora de fona-

mentar i defensar la titularitat pública ésl’origen i l’antiguitat del camí, que s’infe-reixen de les mateixes fonts documentalsconsultades, algunes de les quals tenen jauna antiguitat considerable (p.e. la minutamunicipal de Constantí, de l’any 1919).

19

ESqUERRA: camí de la Gavarra. DALT: camí de la Ferrerota. BAIX: camí de Secà PÀG.22: grup de participants de la sortida naturalista del 2011 caminant pel camí de Mont-blanc. Fotos: Ajuntament de Constantí.

MAPA DELS CAMINS MUNICIPALS DE CONSTANTÍ

01. Camí de les Puntes02. Camí dels Pobres03. Camí de la Selva a Salou04. Camí de la Grassa05. Camí sense nom06. Camí vell de Reus a valls07. Camí vell de Reus al Morell08. Camí d'Almoster a Tarragona09. Camí del Mas de Bover10. Camí sense nom11. Camí de la Selva a Constantí12. Camí sense nom13. Camí del Cotxo14. Camí de la Sinieta15. Camí sense nom16. Camí de l'Albiol17. Camí del Bassal18. Camí vell de la Pobla de Mafumet19. Camí del Mas de Magrinyà20. Camí sense nom21. Camí travesser del Bassal22. Camí vell de la Pobla de Mafumet a Reus23. Camí sense nom24. Camí sense nom25. Camí sense nom26. Camí vell de Reus a Constantí27. Camí dels Albellons29. Camí del Mas de Puig30. Camí de Sant Llorenç31. Camí de la Canonja a Constantí32. Camí del Polvorí33. Camí del Calvari34. Camí sense nom35. Camí del Cementiri36. Camí de Tarragona a Montblanc37. Camí drecera del de Montblanc38. Camí de la Séquia39. Camí de les Sorts40. Camí drecera dels Horts41. Camí dels Pallaresos42. Camí del Francolí43. Camí de la Coma44. Camí de la Costa del Rabassols45. Camí de servei de l'AP-746. Camí del marge dret del Francolí47. Camí lateral de l'AP-748. Camí sense nom49. Carrerada Nova50. Camí de la Font del Llop51. Camí de la Ferrerota52. Camí sense nom53. Ramal del de la Séquia54. Camí de les Gavarres55. Camí dels Pontets56. Camí del Puig57. Camí Ramal del de les Puntes58. Camí sense nom59. Camí sense nom60. Camí sense nom61. Camí sense nom62. Camí sense nom63. Camí sense nom64. Camí sense nom65. Camí sense nom66. Camí vell de Reus

Reg asfàltic

Terra

Ferradura

Ciment

Absent

MAPA DELS CAMINS MUNICIPALS DE CONSTANTÍ

Funcionals, perquè l’ús públic és una ex-pressió de la funcionalitat dels camins,que pot inferir-se del propi traçat del camí(punts del territori que serveix o comu-nica) o del seu nom (camí que va a unpoble, església, etc.)

Codificació

Cada vial inventariat té un codi d’iden-tificació de deu dígits i consta de tres seg-ments:

- Codi del municipi amb sis dígits(430477)

- Identificador d’inventari amb dos dí-gits: IC

- Número d’ordre amb dos dígits (del01 al 99)

Les variables bàsiques recollides, aixícom les dades necessàries per a la identi-ficació i la localització dels vials inventa-riats s’han incorporat a la fitxa de cadacamí.

Un aspecte destacable de la fitxa és la

identificació del sistema de fonts del camí,de manera que a través de la fitxa es potidentificar ràpidament quines són lesfonts documentals existents on el camíapareix documentat i que s’ha usat al’hora d’analitzar-ne la titularitat i per fo-namentar la seva inclusió a l’inventari.

Fonts documentals

Per a la realització de l’inventari s’hananalitzat i explotat una vintena de fontsdocumentals, que inclouen fonts cartogrà-fiques (com ara la minuta municipal deConstantí elaborada per l’Institut Geogrà-fic Nacional l’any 1919), fotogramètriques(com el vol Americà de l’any 1957), cadas-trals (com el cadastre antic de rústica dedels anys 1933 i 1934, i l’amillarament del’any 1943), i també fonts administrativesque es conserven a l’Arxiu Històric Muni-cipal de Constantí.

Resultats de l’inventari

L’inventari de camins ha donat com aresultat la classificació de 65 vials o ca-mins diferenciats amb una longitud totalde 95,90 km.

quant al tipus de ferm, els camins ambferm d’aglomerat asfàltic sumen 11,70 km(12,27%), els camins amb ferm de terrasumen 62,31 km (65,35%), els camins deferradura o pedestres sumen 9,61 km(10,08%), els camins amb ferm de for-migó sumen 9,85 km (10,33%) i els ca-mins absents o destruïts sumen 1,87 km(2,00%).

22

Inventari de camins municipals de Constantí

Nom: [nom del camí]

Codi: [número d’ordre] Data: [d’elaboració de l’inventari]

Naturalesa del camí: Domini públic Patrimonial Servitud pública de pas

Camí ramader

Fonts documentals: Arxiu Històric Municipal / Minuta municipal (1922) / Cadastreantic de rústica (1933/34) / Amillarament (1943) Mapa de la Diputació (1987) Inventari comarcal del Tarragonès (1996/98). Altres: Onomàstica del terme municipalde Constantí (2008).

Inici: [topònim d’inici del cami] Final: [topònim d’acabament del camí]

Recorregut: [Descripció del traçat]

Longitud: [longitud en quilòmetres] Amplada: [amplada mitjana en metres]

Tipus de ferm: Aglomerat asfàltic Ciment Terra Ferradura Absent

Descripció: [De la funcionalitat actual o històrica, dels elements que en permetenla caracterització]

Títol: [Possessió immemorial per defecte si no es coneixen altres formes d’adqui-sició del bé]

Titularitat cadastral: [total o parcial]

Notes: [aspectes aclaratoris]

FITXA DE L’INvENTARI DELS CAMINS

aNNabEL GavaLdà I ROIGCoordinadora del Pavelló

Municipal de Constantí

Una investigació que haestat elaborada per l’Hos-pital de Massachussets, haposat al descobert que de

totes les calories que es gasten grà-cies a la activitat física, aproximada-ment la meitat es cremen quan espractica exercici, i l’altra meitat,quan s’està en repòs. Podríem dirque això és com seguir fent exercicidesprés de l’exercici.

Els beneficis de l’activitat física,tant a nivell psicològic com cardio-vascular, poden durar setmanes omesos. A nivell de salut òssia, podendurar anys.

En el cas del metabolisme, del quedepèn l’eficiència amb què el coscrema calories, l’exercici fa que s’al-teri. quant més treballa un muscle,més mitocòndries es formen en lesseves cèl·lules, i amb més mitocòn-dries permet als muscles produirmés energia consumint més calo-ries.

és a dir, quan fem exercici, aug-menta la capacitat de l’organisme decremar greixos i sucres.

La niacinamida és una substànciaque millora la secreció d’insulina i elcontrol de sucre en la sang, i és sabutque fent exercici, augmenta. Pertant, podem dir que el millor medi-cament per l’obesitat i la diabetis ésfer una activitat física regular.

Per a una mateixa activitat, unapersona activa crema més caloriesque una persona sedentària. La ca-pacitat de cremar greixos augmentaun 98% quan es tracta d’una per-sona en forma, en canvi una personasedentària cremaria un 48%.

descansar massa, cansa,mentre que estar actiu ajuda a no cansar-se

Per a que l’activitat física siguieficient per al metabolisme hem detenir present la freqüència, eltemps i la intensitat de l’exercici.

Una activitat ocasional no té unimpacte substancial amb l’eficiènciaamb què el cos crema calories. L’ac-tivitat ha de ser regular, al menys dequatre dies per setmana.

quanta estona? Amb vint minutsper sessió aconseguirem un beneficicardiovascular; si volem perdre pes,és aconsellable fer-ho durant unahora.

La intensitat, contràriament alque es pensa, no cal que sigui exces-siva.

altres beneficisde la activitat física

Benefici cardiovascular

Redueix el colesterol dolent i elstriglicèrids, puja el colesterol bo iajuda a controlar la tensió arterial.

Prevenció de càncers

El risc de càncer de colon, demama, d’endometri i de pulmó es re-dueixen.

Benestar psicològic

Ajuda a afrontar millor situacionsd’estrés i redueix el risc de patir de-pressió i ansietat.

Rendiment intel·lectual

De petits, en edat escolar fins agent gran amb alzheimer, la pràcticahabitual d’activitat física ajuda a mi-llorar el rendiment intel·lectual.

No busquis excuses, si vols tenirmillor qualitat de vida.

Com gastar calories estant asseguts?

L’en

tren

ador

a

23

aNNabEL GavaLdà I ROIGCoordinadora del Pavelló

Municipal de Constantí

què són els parcsgeriàtrics?

Els parcs geriàtrics són els parcsmunicipals que tenen uns aparells degimnàstica dissenyants perquè lespersones adultes, en particular lagent gran, puguin fer exercicis a l’airelliure.

A quins espais estansituats?

A Constantí, existeixen quatreparcs de salut que estan ubicats alssegüents llocs:1) Carrer Major - Auditori2) Parc de les Escoles velles3) Plaça de la Generalitat4) Carrer Falset – carrer Montblanc

quins aparells tenim alsparcs?

A Constantí tenim fins a onze apa-rells diferents repartits entre els qua-tre parcs. Us els mostrem acontinuació, amb la indicació delparc on el trobareu (d’acord amb lamateixa numeració de l’apartat ante-rior).

Recomanacions generalsimportants:

Aquí teniu algunes recomanacionsgenerals que us donem per iniciar-vos en aquest en la prtàctica d’aquestexercici físic.

- No hem de sentir dolor en capdels moviments que fem.

- Els moviments han de ser lents icontrolats.

- Hauríem de començar escalfantfent moviments globals com pujar elsbraços, agafant aire i baixar-los tre-ient l’aire.

- També és important que estireuuna mica al final.

.

AscensorSeguint amb l’esquena ben recta i

agafant les manilles, flexioneu elscolzes i estireu-los a poc a poc. Re-força les extremitats superiors, elsmúsculs del pit i l’esquena i millorala capacitat càrdiopulmonar.

Els parcs geriàtrics

L’es

port

1Parc del carrer Major

2Parc de les Escoles velles

Parc de la plaça de la Generalitat

31

4 Parc del carrer Falset

3

1 4

24

Base cartogràfica: (c)Institut Cartogràfic de Catalunya

PonyCol·locant-se damunt del seient i

agafant les anses amb les dues mansempenyeu els pedals cap endavantarribant a una posició d’esquenadreta. Enforteix la musculatura delsbraços, cames, cintura, abdominalesquena i pit i millora la capacitatcàrdiopulmonar.

25

1

1

4

41 1 1

12 2 2

23

3 3

SurfAgafant les anses amb les dues mans

col·loqueu els peus damunt del pedal ambles cames una mica flexionades i realitzeumoviments oscil·lants d’un costat a l’altre.Reforça la musculatura de la cintura i mi-llora la flexibilitat.

Esquí de fonsPujant als estreps i subjectant-se a les

manilles, moure les cames i els braçoscom si s’estigués caminant. Millora la mo-bilitat dels membres superiors i inferiorsi millorar la flexibilitat de les articulacions

CinturaPujant a la plataforma rodona amb

cames flexionades i agafant-se de les ba-ranes girar lentament d’un costat a l’altrede forma no violenta. Exercita la cintura iajuda a reforçar l’agilitat i la flexibilitat dela zona lumbar.

TimóPreneu l’ansa de la roda rotativa amb

les dues mans i gireu simultàniament enel sentit de les agulles del rellotge o ensentit contrari. Reforça la musculaturadels membres superiors, i l’agilitat i flexi-bilitat de les articulacions de l’espatlla.

volantSubjecteu cada volant amb una mà i

gireu la roda en el sentit de les agulles delrellotge i en sentit contrari. Potencia, des-envolupa i millora la musculatura de lesespatlles i les seves articulacions.

BarresPujant a l’aparell i recolzant els braços

damunt les barres realitzeu flexions. En-forteix els músculs de l’esquena, del troncpectoral i dels braços.

ColumpiCol·locant-se damunt del seient amb

l’esquena ben recolzada i doblegant lesdues cames, empenyeu damunt dels pe-dals fins a estirar les cames. Desenvolupai reforça la musculatura i la cintura.

PatinsAgafant l’ansa i col·locant-se damunt

dels pedals realitzeu moviments de cami-nar amb l’esquena recta, movent els pe-dals cap enrere i cap endavant senseforçar el moviment. Millora la mobilitatdels membres inferiors, augmenta la ca-pacitat cardíaca i pulmonar i reforça lamusculatura de les cames i els glutis.

MassatgeCol·locant l’esquena damunt de la co-

lumna de massatge i realitzant un movi-ment lent. Relaxa la tensió muscular del’esquena. Ajuda a millorar la circulació iel sistema nerviós.

La cúpula encriptada

RICaRd ESCaRRé

Aquesta recerca està pensadaper tots els amants dels enig-mes històrics, tots aquells que

vàreu vibrar amb novel·les com “L’illadel tresor”, “El Codi Da vinci”, “Àngelsi Dimonis”, pel·lícules com “La Bús-queda”, “Els Goonies” o la saga d’In-diana Jones. El terreny és pla, sensependent, en gran part asfaltat (vigileuel trànsit de vehicles), ideal per anar-hi amb nens o gent gran. vora Centce-lles hi ha un plafó amb el mapa de lazona i la ruta és marcada amb seny-als indicadors.

Us recomanem l’ús d’uns petits bi-noculars o del zoom d’una càmera, amés d’una Bíblia. Com possiblementno disposeu de tot això, podeu esco-drinyar més còmodament la maquetade fusta de la cúpula, situada a l’en-trada del recinte de Centcelles. Si tro-

beu massa difícilla resolució

dels enigmes, consulteu el plafó situatal costat de la maqueta i l’annex ambpistes adjunt més avall. Us proporcio-naran tota la informació important inecessària per resoldre tots els enig-mes. Tanmateix, el guia de Centcellesatendrà els vostres dubtes (encaraque no us solucionarà directament elproblema).

UNa RECERCa a tRavéS dEL tEMpS

El j

oc

COORDENADES DELS AMAgATALLS

Indret d’època romana N 41º 09.732 E 001º 13.4 (A/D)

Indret d’època medieval N 41º 09.(B)9 E 001º 13.513

Indret d’època moderna N 41º 09.275 E 001º 13 (C+D)0

La cerca està condicionada

a l’horari d’obertura al públic de la vil·la

romana de Centcelles,la visita a la qual és

imprescindible per poderresoldre els enigmes

del geocaching

Foto: POUM Constantí

26

27

LA CÚPULA DE CENTCELLES

El conjunt monumental de la vil·la ro-mana de Centcelles és declarat Patrimonide la Humanitat per l’excepcionalitat i an-tiguitat dels seus mosaics.

Al zenit de la cúpula, al voltant del me-dalló circular (originalment daurat, fetamb or, símbol del sol o de l’ascensió alcel) trobem quatre escenes claus per in-terpretar el mosaic. Malauradament, sónels mosaics pitjor conservats per la sevaubicació, gairebé vertical. Segons la pri-

mera hipòtesi, representaria quatre em-peradors, una tetrarquia, com la que esproduí després de l’aixecament de Mag-nenci, l’any 350. Lligant això al fet queConstant, fill de Constantí el Gran, fou as-sassinat prop de l’actual Perpinyà, féu de-duir als arqueòlegs alemanys querealitzaren l’excavació arqueològica queCentcelles fou remodelat com a mausoleuper acollir el cos de Constant. Però amb eltemps han sorgit altres hipòtesis; les prin-cipals, interpreten les quatre escenes cometapes de la carrera eclesiàstica d’unbisbe o com escenes de la passió de SantFructuós.

Aquestes escenes estan intercalades

entre unes altres quatre situades en ladiagonal de la sala: un noi, gairebé nu,duent raïm a la mà (representant la tar-dor) i oposat a ell un noi amb flors verme-lles (simbolitzant la primavera). En uncostat resten unes espigues, símbol del’estiu. De l’hivern no en queda res.

Si ens situem davant l’escena de la cú-pula situada al nord i tracem una línia ver-tical, just a sota trobem un home duent unxai sobre l’espatlla. és el “Bon Pastor”, unaescena bíblica que, com altres d’aquestfris, s’interpreta al comparar detalls quees repeteixen en altres monuments paleo-cristians. Així tenim, seguint cap a ladreta, l’Arca de Noé; Tres joves hebreus re-

1a pista

INICI DE LA RECERCA

Heu comprat una vella calaixera enuna tenda d’antiguitats. Al darrere d’undels calaixos heu trobat un pergamí delsegle XvIII que fa referència a un manus-crit romà, on s’indica la ubicació d’un tre-sor amagat pel senyor de la vil·la romana

de Centcelles, prop d’un aqüeducte. Elpergamí relata com aquest tresor haestat trobat i tornat a amagar al llarg deltemps en uns altres dos indrets: en èpocamedieval va amagar-se vora un molí i, enla Guerra del Francès, els francesos varenamagar-lo al costat d’uns arbres.

La recerca comença a la vil·la romana

de Centcelles (N 41º 09.346 E 001º13.581), als afores del poble de Cons-tantí, on has de desvetllar els secrets dela seva cúpula: interpretant els enigmesescrits en una de les fulles del manuscritque pots veure a l’esquerra. Cal trobar elnúmero d’A i C i trobar i sumar la cita bí-blica que representa l’escena del mosaicde B i C.

Aconseguireu quatre xifres (A,B,C i D)que us permetran localitzar tres indrets.Cadascun d’ells contenen una xifra (X,Y iZ) necessària per trobar el lloc on ésamagat actualment el tresor.

Amagatall d’època romana

N 41º 09.732 E 001º 13.4(A/D)

X= quantes arcades té l’aqüeducte?

Amagatall d’època medieval

N 41º 09.(B)9 E 001º 13.513

Y= Baixa els graons de la Scala Dei se-guint la Lectio Divina (lectio, meditatio,oratio et contemplatio) i trobaràs unaxifra. Suma tots els seus números.

Amagatall d’època moderna

[N 41o 09.275 E 001º 13.(C+D)0]

Z= Suma (només) els troncs dels plata-ners monumentals.

Ara, amb aquestes tres xifres (X, Y i Z)ja esteu en disposició de poder anar finsal punt final de la nostra aventura.

La ubicació actual del tresor és:

N 41º 09.3X0 E 001º Y.9(Zx9)

A continuació us donem algunes pistesespecífiques per facilitar-vos la localitza-ció dels diferents amagatalls.

28

fusant l’ídol davant Nabu-codonosor; Tres joves he-breus al forn de Babilòniaamb barrets frigis; unaescena de molt dubtosalectura pel seu estat; unaaltra escena ambnomés una figuramasculina inter-pretada com Adami Eva; Daniel a lafossa dels lleons, es-cena que ve a refermar laidea que Déu socorreaquells que preguen; elsacrifici de Isaac; la pe-tició de mà de Rebeca

(escena discutible); al’escena veïna, per unacarbassa s’identificaJonàs ajagut sota un

emparrat de carbas-ses; Jonàs dins la ba-lena (només enresta el vaixell).

Totes aquestes esce-nes encaixen dins laiconografia paleocris-

tiana funerària irepresenten la

s a l v a c i ód ’ a q u e l l s

que refusenels ídols i abra-

cen el culte al Déu veritable. Sota aquestes escenes es descriu una

cacera, amb els cavalls, els gossos, les xar-xes i trampes, que representa el caràcternoble del propietari; la lluita amb els ani-mals també té una lectura cristiana i sim-bolitza la lluita del bé i el mal o els perillsque l’home ha de vèncer en la vida.

EL SISTEMA NUMÈRIC ROMÀ

Els romans no empraven el zero en elseu sistema numèric i representaven elsnúmeros amb lletres que han arribat finsa nosaltres: I per l’1, v pel 5, X per 10, Lper 50, C per 100, D per 500 i M per1000.

EL PONT DE LES CAIXES

és un aqüeducte romà amb afegits me-dievals i contemporanis que forma partde la Séquia dels Molins. Aquesta séquia,amb més de tres quilòmetres de llargada,movia cinc molins medievals i permetia

regar els conreus d’aquesta zona, desem-bocant altre cop al riu, ja dins el terme deTarragona. El Pont de les Caixes fou cons-truït per salvar la depressió del barrancde la Ferrerota, conduint l’aigua a travésla seva “caixa” o canalització. Té una llar-gada de vora seixanta metres.

L’aqüeducte ha estat objecte de diver-ses reformes i reparacions al llarg deltemps, que han deixat empremta en la

construcció. vora el pont creuava el camí vell de

Montblanc, antic camí medieval, un camíreial de gran importància comercial alunir la costa amb l’interior, ja que comu-nicava el port de Salou amb Montblanc.Seguia aproximadament el traçat de lavia romana, De Italia in Hispanias, queunia Tàrraco (Tarragona) amb Ilerda(Lleida) i Cesaraugusta (Saragossa).

2a pista

29

Les següents pistes de l’alfabet estanencriptades segons el Xifrat de Cèsar, queconsisteix en substituir cada lletra delmissatge per una altra lletra de l’alfabetdesplaçada un nombre fix de posicions.

Així, per exemple, com es veu en el gràficadjunt, amb un decalatge (desplaçament)de 3, la lletra B del missatge original esde-vindria la E en el missatge xifrat. D’a-questa manera, per desxifrar elmissatge, caldria comptar tres lle-tres enrere del missatge donat.

El xifratge de Cèsar deu elseu nom a Juli Cèsar, qui, se-

gons Suetoni, el feia servir amb un deca-latge de tres per protegir missatges ambinterès militar: si tenia quelcom confiden-

cial a dir, ho escrivia xifrat, ésa dir, a base de canviar

l'ordre de les lletresde l'alfabet, de

forma que no hiapareixia ni unparaula. Sialgú vol des-xifrar-ho, iobtenir el seu

significat, hade substituir la

quarta lletra del'alfabet, la D, per la

A, i així amb les altres.Les següents pistes, que

podeu veure en el quadre de baix de tot,es corresponen amb les lletres de l’e-nigma del manuscrit, encriptades ambdecalatge de 3.

Heude tenir presentque en l’alfabet

català, després de la C ve la ç i que

no existeix la Y

Xifrat D E F G H I J K L LL M N O P Q R S T U V W X Z A B C ÇOriginalA B C Ç D E F G H I J K L LL M N O P Q R S T U V W X Z

A) OFB) IO ESR TDWXSV. MSDR, HIZ, Z-WIXÇIC) HDRLLIO D OD JSWWD HIOW PISRW. HDRLLIO, WLLW HLLWWIX-ALLRX-LL-XVIWD) HIZ

EL MOLÍ PAPERER

Es troba força enru-nat, però encara per-met distingirl’estructura del’edifici, ambdos pisos.La seva im-portància ra-dica en la sevaantiguitat i funcio-nalitat, ja que produípaper des del s. Xv fins als. XIX, essent dels pocs mo-lins paperers de la comarca.L’escut de la Cartoixa de Scala Deiencara es pot observar a l’arc de laporta principal, amb l’any 1732. Els es-glaons de l’escala representen els quatregraons de la contemplació (lectura, medi-tació, oració i contemplació) per arribar aDéu.

Davant la porta que té l’escut de ScalaDei, a la dreta, a terra, tenim una pedra

que fins fa poc es veia com “tacada” desang. S’explica que aquí, dos malfac-

tors varen degollar una dona, i laseva sang va esquitxar la pedra.

Aquesta taca era visible finsno fa gaire.

3a pista

ElS PLATANERS DEL CAMÍ DEMONTBLANC

Són uns arbres mo-numentals i centena-ris que els trobemsituats a la vora delCamí vell de Mont-blanc, entre el MolíPaperer i el Molí deReus. El plataner ésun arbre caducifoli,corpulent i de cap-çada ampla que potarribar fins als 40 me-tres. Són molt fre-qüents al llarg decarreteres, passeigs irambles, on es plan-ten pel seu creixe-ment ràpid i perquèdonen molta ombra.També es troben a lesvores de rieres i tor-rents.

4a pista

Pistes per desencriptar

RICaRd ESCaRRé

L’any 2000, la tecnologia GPS, quefins aleshores era únicament d’úsmilitar, es liberalitza. Llavors, David

Ulmer, un nord-americà, va amagar un“cofre del tresor” en un bosc als afores dePortland, a l’estat d’Oregó i va publicar lescoordenades a Internet per a què altrespersones anessin a buscar-lo. A partir d’a-quí va néixer la Geocerca o Geocaching(en anglès), que es va escampar ràpida-ment per tot el món.

El Geocaching és una activitat d’oci in-dividual o familiar que barreja a parts igu-als la tecnologia amb la aventura, eldesxiframent d'enigmes amb la natura il'esport.

Si de petit vàreu llegir "L’Illa del tresor",les aventures de “Los Cinco” o us hanagradat pel·lícules com "Els Goonies", "ElCodi Da vinci" o "La Búsqueda", el Geocac-hing us ofereix sensacions i experiènciessemblants. Tot el que necessiteu és unGPS portàtil o un telèfon mòbil amb GPS(atenció, no els de cotxe!), i ganes de ca-minar i de resoldre enigmes per trobar untresor.

Aquest tresor és simbòlic, un tupper-ware on hi ha una llibreta per registrarqui l’ha trobat i diverses coses de pocvalor econòmic (però que segurament

pels nens siguin molt interessants!). Sivoleu agafar res del “tresor”, cal que hoanoteu en un petit llibre de registre o bi-tàcora que trobareu amb el mateix cachéo tresor i deixeu alguna cosa vostra de si-milar valor.

Aquesta és només una de les modalitatsdel joc, ja que n’hi ha moltes més i en vansorgint de noves amb el temps: microcac-hés, multi-cachés, caché mòbil, caché pod-cast, matemàtic, puzzle...

A mitjans de 2012 hi ha mésd’1.700.000 de tresors o cachés actiusarreu del món, amb 5 milions de partici-pants. Només a 30 km al voltant de Tarra-gona ja hi ha més de 400 cachés percercar.

Només cal que aneu al web oficialhttp://www.geocaching.com i escriviu onviviu o on voleu anar a cercar un tresor, isens dubte comprovareu amb sorpresa laquantitat d’opcions que teniu per comen-çar la diversió amb la cerca. A més, podreuregistrar les vostres troballes i compartirles experiències amb molts altres cerca-dors com vosaltres.

RecomanacionsTotes les geocerques vénen classifica-

des segons el tipus de dificultat per tro-bar-lo i el terreny que heu de travessar,pel qual podeu adequar-lo a les vostresexigències. Per començar és millor esco-

llir un tipus de caché tradicional, de nivellde dificultat 1 o 2 i una mida mitjana ogran, per no descoratjar-nos en la primeracerca.

També és recomanable portar a sobre(no ocupa gaire) una bossa de brossa o deplàstic per recollir la brossa que algunbrut incívic hagi deixat. Gaudiu de la na-tura, feu moltes fotografies, però no dei-xeu cap record vostre al bosc, ni expolieula flora ni molesteu la fauna.

A més de piles de recanvi pel GPS por-tàtil o carregador pel mòbil, és bo dur unabrúixola i un mapa de la zona (la tecnolo-gia sempre pot fallar), una ampolla d’ai-gua i quelcom de menjar per recuperarràpid energia: xocolata, fruits secs.

També és recomanable dur una petitafarmaciola de primers auxilis (les venen ales farmàcies) així com en dies amb pos-sibilitat de pluja (sobretot primavera i tar-dor) portar plegat un impermeable (noocupa gaire espai).

http://www.geocaching.com/http://www.geocaching-hispano.com/http://www.terracaching.eshttp://blog.geocaching.com/

Què és el Geocaching?

Més informació

30

EN EL LLEURE

!"# $%&# %'()*+# ,-.# %/'# ,-01'# )# %2# 3,-4/0,5# 6&%# %21,070# ,-.# /%'#1,*,1+%*4'86&%'#9%#1,9,#(%*')2,"

:"#;*)<%&#&2#%'()*+#903%*%2+#6&%#&'#-)8<0=#.0+//%'5#1&*'%'#()(&/,*'5# 3*)2+>5# +%220'# 9%# +,&/,5# %'?*0-,5# .@9-02+)25#*%-5#%+1"

A"#B&?&%&#,18<,-%2+#,-.#%/'#<)'+*%'#C//'#)#2D+'"

E"# $%&# %7%*1010#,(*)C+,2+# 6&%#%/'# 023,2+'# 3,2#,18<0+,+'#%7+*,%'1)/,*'5#%2#1)-(+%'#9F%'(%*,*G/)'#,''%?&+'"

H"# I2%&# ,# 1,J,*# .)/%+'"# K%-(*%# D'# -0//)*# ,2,*GL0# ,1)-(,2M,+'#9F,/?&2#,-01#)#3,-0/0,*"

N"#O0'0+%&#-&'%&'5#(,*1'#P))/Q?01'#)#,6&@*0&-'=#1,-02,*%&#9&*,2+#L)*%'#'%2'%#,9)2,*G<)'G%2"

R"#S*?,20+P%&#<,1,21%'#,-.#,18<0+,+'#%'()*8<%'#021/)'%'# )# 6&%# 0-(/06&02# &2# )10# ,18&=# '%29%*0'-%5#101/)+&*0'-%5# %'()*+'# 9F,<%2+&*,5# *&+%'# 1&/+&*,/'# ,#(%&5#*&+%'#-%90,-.0%2+,/'#0#(,*1'#9F,<%2+&*,"

T"#U,-02%&#-%2+*%#3%&#+&*0'-%#VD'#/,#-0//)*#-,2%*,#9%#9%'1).*0*#%/'#029*%+'W"

X"# $%&# Y'# 9%# /F)3%*+,# 9F,18<0+,+'#%'()*8<%'#',/&9,./%'#6&%#)3%*%07#1,9,#-&2010(0"

!Z"#I(&2+%&G<)'#,#&2#1%2+*%#%'()*8&5# #)#,#&2#1%2+*%#14<01#)#&2#1%2+*%#%71&*'0)20'+,"

Pla

d’A

ctiv

itat

Físi

ca, E

spor

t i S

alut

(PA

FES)

- fe

brer

de

2010

www.pafes.cat

10 trucs per ser més actius

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

!" $%*%+,1,*1

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

/%.#-,+*)('%&$%*%(,#,91%9'%&68'4*

<)*;:"

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

-,32%)'10-,',"2)'*

2%*%309+*)('%2#&&%<

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

070,12%%&65,0/4-

+/0.=0<8)-'&%&6+2

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

'%/.-,

'%'*&15'%/

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

,*/&()+%5-

A" &B

E" %$/

*%(

+*

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

9'022%+5>+2)*35',*"1+

,-+#2%,-<8,1&%&?&

+,2+C)*,(0101*%7%&%/F9+

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

.,5-0*?'%,5/,&+%

2)'//C'%+*')<'/%.,-

,23+',2320'/%%&6++'

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

20

10

52)+20-@9

"+'D2

+',+0<8,1,2 e der

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

-)12%5',*/)1',%

H" ,*,J1,&%2I,-3)10,-2&?,/F9

N" %'&-&%+0'0O2),9%'2%''%*)L

+*

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

,'')/G,**%('%F9'%+(-

'D%*(-%K"+'%/).,*",*,*"0/0,-

)'10?Q/))P'1,*(5'&2%G')<G,*

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

"+'&?%','

),10LG,*,2*)//0-'

,*20,-1='-&0@*&,6

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

er

+',M,2(-)

+#,2*&9&%,*

ebr

f-

ES)

AF

PPAF

(ut

l

Sait r

poEs,

caisíísFt

ta

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

'%')/120*+&)/101+&*5&%(

T"

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

2),9%'2%''%*)L

R" ,2,1<&%+P0,2?*S&20&60/(-0%&6)'%<,F9+'*)('%5%-'00',/+2%0.,-09%-'%+

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

"2%G')<G,*

+',+0<8,1.,-'%1,20*%92%'=&8,101)2&,/*+&/&1'%+&*,5*+&2%

,"*+&2%<,F9'1,*(

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

)('%5%-'0,#',/

*

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

ta

viA

cti

’dalP

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

T" ,-U

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

*+&&%3%+*2%-&%20,-920'/%*0*.)1'%9%9

X" &%# $'%<8*)('%

!Z"

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

,2-*)//0-,/'DV%-'0"W+'%*9

9,+*%3)F/%9'Y*%3)%&6'%/,.9&,/''

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

,#*%,2

'+,+0<81,F9"0(0102&-,#,9170%*

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

%+2&(I7%%+*2%12

!Z"

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

%%+*2%12&,')<G&%,"+'02)0'*&1

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

f

2%12&,)5&8*)('%

pa.www

# # # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # ## # # # # # #

#

# # # # # # #

# # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # ## #

# # # # # ## # # # # # # #

# # # # ## # # # #

# # # # # # # ## # #

# # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # ## #

t

)10<41%+*2

ca.esffes