Treball ruta

matemàtica

Nom: Ovidi García Garrigues

Assignatura: Matemàtiques

Índex

1.Biografia Euclides

2.Biografia Mercator

3.Biografia Thales

4.Historia torres de serrans

5.Historia Plaça de la verge- Plaça del

arquebisbe

Euclides Certs autors àrabs afirmen que Euclides era fill de Naucrates i es barregen tres hipòtesis:

Euclides va ser un personatge matemàtic històric que va escriure “Els elements” i altres obres atribuïdes a ell.

Euclides va ser el líder d'un equip de matemàtics que treballava a Alexandria. Tots ells van contribuir a escriure les obres completes d'Euclides, fins i tot signant els llibres amb el nom d'Euclides després de la seua mort.

Les obres completes d'Euclides van ser escrites per un equip de matemàtics d'Alexandria els qui van prendre el nom Euclides del personatge històric Euclides de Mègara, que havia viscut uns cent anys abans. La geometria euclidiana és aquella que estudia les propietats del plànol i l'espai tridimensional. En ocasions els matemàtics usen el terme per a englobar geometries de dimensions superiors amb propietats similars. No obstant açò, amb freqüència, geometria euclidiana és sinònim de geometria plana i de geometria clàssica. Des d'un punt de vista historiogràfic, la geometria euclidiana és aquella geometria que va postular Euclides, en el seu llibre “Els elements”, deixant al marge les aportacions que es van fer posteriorment

Mercator Gerardus Mercator,fou un cartògraf flamenc.

Gerhard va néixer a Rupelmonde, als hospicis de St. Johann el 5 de març de 1512, d'on Gisbert, va ser aleshores quan, amb set anys, va començar a anar a l'escola on aprengué llatí, religió i aritmètica. En pocs mesos parlà llatí amb

naturalitat. Al cap de uns anys va començar a produir mapes de diferents regions amb l'objectiu d'acabar ajuntant-los per fer un mapamundi. Com a part d'aquest projecte, va acabar de fer el mapa d'Europa el 1540. Hi havia molts problemes per fer un mapa del món, ja que, a causa de la incessant exploració que s'estava duent a terme, els mapes quedaven obsolets al cap de ben poc temps.

També arribava informació incorrecte de diferents zones, donant a qui el fabricava la responsabilitat de decidir quina de les informacions era la correcta. Mercator es va adonar de l'origen d'alguna de la informació incorrecta; els mariners assumien que si navegaven seguint un punt de la brúixola, arribarien on anaven en línia recta. Però es va adonar que un vaixell seguint el mateix punt a la seva brúixola seguiria una corba anomenada loxodromia, línia de rumb o hèlice esfèrica, una corba estudiada per Pedro Nunes, matemàtic a qui Mercator admirava molt. El nou globus terraqüi produït el 1541 va ser el primer a tenir línies de rumb.

La projecció de Mercator és un tipus de projecció

cartogràfica cilíndrica, ideada per Gerardus Mercator en

1569, per a elaborar plànols terrestres. És molt utilitzada

en plànols de navegació per la facilitat de traçar rutes de

rumb constant o loxodròmiques.

Mercator, mitjançant projecció, pretén representar la

superfície esfèrica terrestre sobre una superfície cilíndrica,

tangent a l'equador, que en desplegar-se genera un mapa

terrestre plànol.

Thales Tales de Milet, fou un filòsof grec. Nascut a la

ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d'Examio i

de Cleobulina. Els seus principals interessos eren

les matemàtiques, l'astronomia i la política, i se'l considera

el fundador de la filosofia occidental. Va crear

l'anomenada escola de Milet.

Primer Teorema

Siguin dues rectes (d) i (d') orientades i concurrents

en un punt O. I siguin A i A' dos punts de (d), i B i B'

dos punts de (d').

Llavors:

Una altra forma de dir-ho: si dues rectes concurrents són tallades per un sistema rectes, aleshores aquestes són paral·leles si, i només si, els segments determinats a les rectes concurrents són proporcionals (a/b=c/d, a/c=b/d)

Segon teorema

Siga C un punt del cercle de diàmetre [AB],

diferent de A i de B. Llavors l'angle ACB és recte.

Aquest teorema és un cas particular d'una propietat dels punts cocíclics

Prova: , radi del cercle. Per tant OAC i OBC són isòsceles. La suma dels angles del triangle ABC val . Dividint per dos,

s'obté o, equivalentment, .

Les torres de Serrans Les torres de Serrans, imponent porta de la muralla baix medieval, van ser construïdes pel mestre Pere Balaguer entre 1392 i 1398. Es tracta d'una obra de picapedreria formada per dos grans cubs pentagonals que flanquegen la porta pròpiament dita, en arc adovellat de mig punt.

Sembla que el model d'inspiració va ser la porta Reial del monestir de Poblet, però la de València té unes dimensions majors, la qual cosa li donen un aspecte de gegantí arc triomfal. La façana interior presenta grans obertures rematades en arc, concebudes com tribunes a diferents altures on se situaven les famílies principals de la ciutat per seguir les celebracions populars o l'entrada de personatges il·lustres que arribaven a ella.

Les torres de Serrans es van convertir en presó per a nobles i cavallers a partir de 1586, mantenint aquest ús fins l'any 1887. El monument ha estat declarat d'interès Històric Artístic. Des de les terrasses es contemplen unes magnífiques vistes de la ciutat i del llit

del riu Túria.

Localització del nord

geogràfic Necessitem una brúixola i un mapa de la zona. Hem de col·locar el mapa sobre una superfície plana no magnetitzada. Després hem de ficar la brúixola sobre el

mapa i esperem a que les agulles paren de moure’s. Quan es paren movem la brúixola fins que l'agulla roja quede alineada amb la N de la brúixola, que marcarà el nord geogràfic.

Mesurar l’altura

d’una torre MATERIAL - Un espill

- Una cinta mètrica

DESCRIPCIÓ Col·loquem l’espill a terra, entre l'edifici i la persona, de manera que aquest, puga veure la part més alta de l'edifici reflectida a l’espill. Despres, es mesuren l'alçada de la persona fins a les selles, la distància de la base de l'edifici al espill i la distància del espill a baix

de la persona. Amb les dades i amb un facil raonament de proporcionalitat i semblança, podem obtenir l'altura que buscàvem.

Proporció de les persones

Per a que una persona estiga proporcionada deu tindre una mitja de 1,60, per a calcular la mitja tenim que mesurar l’alçada completa i l’alçada desde el sòl al melic.

Després, aquestes dos mesures:

L’altura total es divideix per l’altura del melic i es obte la

mesura, que pot ser roina o bona.

Persones en la plaça

per metre cuadrat S’hauria de comprovar quantes persones caben per metre quadrat, açò és pot fer amb cinta,un metre quadrat i anar posant persones, fins que no en es puga mes.

També es pot comprovar fent una foto a la plaça i contant persones per metre quadrat. Després aquestes persones es multiplicarien per els metres quadrats de la plaça.

Bibliografia - Amb el meu raonament - Les explicacion dels monitors - Investigació per internet - Enciclopèdies online: wikipedia.org - Imatges de google: images.google.com