Roda de Premsa sobre joventut

xaviertrias.cat

La joventut és una etapa clau en la vida de les persones.

Cal que els joves disposin d’un ventall el més ampli

possible d’oportunitats per a emancipar-se.

Les oportunitats que s’ofereixen als joves són més

importants que mai en època de crisi.

L’habitatge, la feina, la formació, el lleure... Però també la

mobilitat, la salut, la participació són eixos que han de fer

pivotar l’actuació de l’administració.

La crisi econòmica i els joves

Durant massa temps el govern de la ciutat ha donat

l’esquena a la gent jove en les seves necessitats reals

d’emancipació.

Això vol dir unes polítiques clares i transversals de suport a

l’emancipació dels joves.

Ens trobem a meitat de la vigència del Pla director de la

política de joventut 2006-2011, el Pla Jove BCN, i encara no

hem vist un redreçament de les polítiques de joventut d’aquest

Ajuntament.



La crisi econòmica està incidint de forma preocupant en la

població jove de la ciutat; actualment un 34,2 % dels aturats

de la ciutat tenen entre 25 i 35 anys.

3000 persones joves més a l’atur

Es creen obstacles a les iniciatives emprenedores que

poden sorgir entre el col·lectiu jove i a les empreses noves

creades per ells

Els títols de transport augmenten un 4,7% de mitjana, i la T-

10 un 7%

La T-jove augmenta 4 €


Una enquesta recent realitzada pel Gabinet d'Estudis Socials i

Opinió Pública (GESOP) parlava que aquells que tenen més por de

quedar-se a l’atur, segons sexe i edat, són les dones (19,5%) i els

joves de 18 a 29 anys (26,1%), fet que es constata en la data que

l’atur ha crescut un 12,24% entre els joves menors de 25 anys

Un estudi elaborat per UGT-Catalunya indica que el sistema

educatiu català ha creat per primer cop una generació de joves

pitjor formada que l’anterior, ja que el col·lectiu d’alumnes que

només compten amb estudis primaris ha augmentat un 52,6% en

els tres últims anys i ha augmentat un 8,4% el nombre de joves

parats compresos entre 16 i 24 anys.


L’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a presentar un

balanç sobre l’estat d’execució del Pla Jove el mes de desembre a

la Comissió de Cultura, i arribats al mes de desembre no ho ha fet.

Aquesta lleugeresa és encara més greu en un context de crisi

econòmica en la qual els joves són un dels col.lectius més

vulnerables.

Un cop fixades els objectius i les prioritats del Pla Jove es fa

necessari un impuls real de les polítiques d’emancipació dels joves

per part de l’Ajuntament i la resta d’administracions públiques.

En època de crisi les polítiques de joventut han de ser

clares i orientades a:Generar ocupació

Foment dels emprenedors

Formació de qualitat

Accés a l’habitatge

I garantir la mobilitat i el transport assequible dels joves

El Pla Jove BCN, tot i l’impuls del Consell de la Joventut de

Barcelona, no ha complert en el seu desplegament l’objectiu

de guiar una política transversal de joventut a la ciutat de

Barcelona.

Crítica del model

Generar ocupació

El Pla Jove es plantejava limitar la temporalitat dels treballadors més

joves, augmentar la qualitat del treball i aconseguir una major

estabilitat.

Tot això s’havia de fer establint plans i accions específics concertats

entre l’administració, els sindicats i la patronal.

Es volia regular les empreses de serveis integrals que són les

principals responsables de la precarietat laboral entre els joves en no

aplicar convenis col.lectius.

Crítica del model


El Pla Jove conté mesures per recolzar els i les joves emprenedores

a través d’ajuts i finançament perquè pugin crear les seves pròpies

empreses.

Es volia fer difusió dels programes destinats a gent jove

emprenedora (Mentoring, Comunitat Virtual d’Emprenedors, viver

d’empreses, Centre per a la gent emprenedora).

També es pretenia impulsar nous filons d’ocupació entre els joves en

els àmbits dels serveis a la vida diària, serveis a la millora de la

qualitat de vida, relatius a l’esbarjo o el medi ambient.

Crítica del model


El Pla Jove volia promoure la formació ocupacional continuada per a

joves, adequada al mercat i a les necessitats dels treballadors més

joves.

També es volia vincular millor la transició educació món del treball

amb la creació d’una borsa de treball efectiva als centres educatius.

Potenciar la realització de pràctiques a empreses per part de gent

jove amb discapacitat per facilitar la seva integració al món laboral.

Aquestes mesures tampoc s’han aconseguit tirar endavant degut a la

paràlisi del govern municipal de l’alcalde Hereu en matèria de

Joventut.

Crítica del model


El Pla Jove vetllava per la construcció, tal i com regula el Pla

d’Habitatge de l’Ajuntament, de nous habitatges municipals tutelats

tant per a gent gran com a joves.

La dotació d’habitatge social per part de l’Ajuntament de Barcelona

s’ha mostrat clarament insuficient en els darrers anys.

A més a més la manca de transparència en l’adjudicació d’aquests

tipus d’habitatge ha fet caure la confiança dels joves en una política

clara d’accés a l’habitatge per part de l’Ajuntament.

Crítica del model

Transport assequible

El Pla Jove es proposava reduir les tarifes per aquelles persones

que es troben en atur o amb rendes inferiors a un determinat valor.

Aconseguir la integració tarifària total (bitllets senzills) i oferir més

descomptes en els títols de transport públic.

Com veurem més endavant aquest objectiu tampoc no s’ha

aconseguit. Tot el contrari ens trobem amb un increment del cost del

transport públic molt per sobre de l’IPC.

Aquestes mesures tindran un impacte molt negatiu en el procés

d’emancipació i autonomia dels joves.

Crítica del model

En conclusió

Hi ha una imatge de paràlisi entorn les polítiques de joventut a

Barcelona en un moment de crisi econòmica.

No hi ha un lideratge per part de l’Ajuntament per tal de facilitar

mesures a l’emancipació dels joves.

L’Ajuntament només creu en polítiques juvenils adreçades al lleure i

a activitats merament lúdiques.

Es va a remolc de les propostes que fan les entitats representades

al Consell de la Joventut de Barcelona.

Crítica del model

Com hem dit, en època de crisis les polítiques de joventut

han de ser clares i orientades a:

Generar ocupació




I garantir la mobilitat i el transport assequible dels joves

Crítica del model

Mesures per l’emancipació

Ocupació

Pla de recol·locació/reinserció per als aturats a sectors socials

emergents i nous focus de creació d’ocupació (serveis a les persones,

sector sanitari, TIC, energies renovables)

Pla de xoc pels aturats de llarga durada (tracte personalitzat+pla

d’orientació+formació+inserció laboral)

Bonificació del 50% de l’IAE per creació de contractes indefinits


Habitatge

Pla d’habitatge

Ajuntament avala en el lloguer d’habitatge

Xarxa d’oficines d’habitatge per districtes

Creació del Servei d’Habitatge Jove, vinculat al Consorci de

l’Habitatge de Barcelona


Emprenedors

Mapa de les professions i oficis i creació de plataforma de suport a

les professions

Ajuntament avala en la creació d’empreses

Pla d’ajuts als empresaris i autònoms que fomentin l’ocupació

(subvencions)

Diferir el pagament de l’IAE a les empreses amb resultats negatius

Oficina d’emancipació

Que Barcelona Activa s’impliqui financerament en els projectes que

promou mitjançant un sistema de préstecs sense interès per tal de

fomentar l’esperit emprenedor en èpoques de crisi


Formació

“Espais d’aterratge” per a estudiants de postgrau i joves

investigadors

Potenciar Barcelona Activa i el 22@

Pla de promoció en recerca i investigació per al teixit productiu

Foment de les escoles-taller com a via de la reintroducció en el

cicle formatiu i laboral

Biblioteques públiques 24/7 per exàmens


Transport

Aplicar mesures de descompte en el transport públic per facilitar la

mobilitat dels joves

Ampliació del bicing i carrils bici

Circulació de les motos pel carril bus

Pla de mobilitat i aparcament per les motocicletes

Una bona xarxa de transport públic a la nit

20

xaviertrias.cat

Roda de Premsa sobre joventut

Real Estate

Transcript of Roda de Premsa sobre joventut