Lazaroa,5: 297300(1983)

Riella notar¡si¡ (Mont.) Mont. a Menorca

3. Gómez¡ Arbona,3. Belmonte¡ Soler & C. Casas1 Sicart (*)

Resumen:Gómez, J.. Belmonte. J. & Casas,C. Riel/a notarisii (Mont.) Mont. en Menorca.Lazaroa,5: 297-300(1983).

Se cita por primeravez en Baleares(Barrancd’Aljandar-Menorca)Riella notarisii (Mont.)Mont. Se hace referenciaa su situación taxonómicaactual. El estudio de las esporasalmicroscopio ópticoy al microscopioelectrónicode barridohahechoposibleunadescripcióndelas mismas.Se incluye un esquemade la especiey fotografíasde las esporas

Abstract: Gómez. 1, Belmonte, J. & Casas,C. Riel/a notarisii (Mont.) Mont. Pi Menorca,Lazaroa,5: 297-300 (1983).

Riel/a notarisii (Mont.) Mont. is cited for the first time in Balears(Barrancd’Aljandar,Menorca).A revisiónof its taxonomicposition is given. Thestudyof thesporesat the light andthe scanningmicroscopemadepossiblethe descriptionof them. An speciesoutline and somephotographsof the sporesare included.

En estudiar les recol.leccionsde cianófits fetes al Barrancd’Aljandar(Menorca)per un de nosaltres(J. Gómez),enssorprenguéla presénciad’unstal.lus fértils que, estudiats morfológicament, identificárem com Riel/asersuensisTrab. (TRABUT, 1934 i 1941).

El caráctermés remarcabled’aquestesplantes de Menorcaés les granspapilles a la boca del perianti, carácterque segonsTRABUT (loc. cit.)diferenciaR. sersuensisTrab. de Riel/agalileaTrab. Les consideracíonsquefa el mateix TRABUT (1941) sobreaquestaespéciel’indueixen a creure quepodriaser,junt ambRiel/agal/ka, unasubespéciede Riel/a reuteri Mont. Peraltra banda,K. MULLER (1954)considerasinónimsR. Gallica, R. reuteríi R.notarisil (Mont.) Mont. Tot aixó ens fa veure que hem de situar la nostra

() Departamentde Botánica, Facultatde Ciéncies, Universitat Autónoma de Barcelona,Bellaterra.

298 Lazaroa Vol. 5 (1983)

mostraentreaquestconjunt d’espécies,amb la denominacióactual (DÉ3LL,1983) de Riel/a notarisil (Mont.) Mont.

Aquestaespécieva ser trobadaanteriorment,i publicadasub R. reuter¡(CASAS, 1970), a les llacunessaladesdeIs Monegros(Saragossa)i fíns aradesconegudaa les Illes Balears.

El Barrancd’Aljandar, que arriba al mar a CaíaGaldana,es trobaa lacostasud deMenorca i separacís termesde Ferreries1 Ciutadella(UTM-EE0802).Es un deispocsbarrancsde Villa per on s’escolaaiguatot l’any. A lavora del mar forma unes bassesde pocs cms de profunditat que, normal-ment,s’assequendejuny a setembre.Al seuvoltant predominaunavegetatiósuperiorde carácterhalófil: diferentsespéciesde Juncus,P/anlago crass~fo/ia,Spergulariasa/mai diversesciperáciesque, el mes d’abril, cobreixenbonapart de les basses.Arribada aquestaépocade l’any, el fons es cobreix deChas-av¿¿/garis.

L’aigua d’aquestesbassesés for9a salobre. La conductivitat en valorsextrems,presosel mes de novembrede 1981 i el d’abril de 1982, arriba a19000 limbos i 500 limbos, respectivament.La temperaturade l’aigua,mesuradaels mateixosdies quehomva prendreles mesuresanteriors,erade150C (novembrede 1981) i 250C (abril de 1982) a les 13 1 13.30 h,respectivament.Una urbanitzacióa la platja de caía Galdana fa que les-aigiiesde les basscsrebin elevadesquantitatsde matériaorgánica,motiu.pelqual se les pot qualificar de polisapróbies.

Rie//anoíarisii acaíaGaldanaes troba totalmentsubmergidai tambéales vores molt humidesde la bassa.

Estudi morfológie de lesespores.

FIs nombrososesporangismadurs permeteren a un de nosaltres(J.Belmonte) fer un estudi morfológicde les espores.

—~O,5 mmi

Ib\. C A RJ ANA

Fig. 1 —Aspectemorfológic de la planta. Escala0.5 mm.

Gómez. J. & al. - Riella notarisii a Menorca 299

Mètode

Homha separat els esporangis madurs de la resta del tal.lus i ha practicat un tal1 a la seva paret per tal que les espores s’alliberin amb facilitat.

Observacions al microscopi òptic: Hom dispersa les espores en aigua per a la presa de mides.

Fig. 2. ~-1. Espora de Riella notarisii en visió equatorial. L’escala correspon a 10 Pm. Sobserva clarament el diferent ornament de les dues cares; 2. Detall de la zona equatorial. Escala 1 Pm; 3. Cara proximal o interna. kscala 10 pm; 4. Detall de l’omamentació de la cara proximal. Escala 1 nm; 5. Cara dista1 o externa. Escala 10 Pm; 6. Detall de l’ornamentació de la cara distal. Escala 1 Pm.

300 Lazas-aaVol. 5 (1983)

Observacionsal microscopíde rastreig:Una part de ¡a mostraha estatobservadadirectament,desprésde~ladispersióde lesesporessobreel «stub»la metal.lització,per eliminar el contingutde les esporesi altresrestesquepodrien dificultar l’óbservació.

L’acetolisi practicadaés una modificació de la de ERDTMAN (1969).Consisteixenrentatssuccessiusdel materialambácidacétic,líquid acetolísic(anhidridacétiei ácid sulfúric en la proporció9:1) i alcoholabsolutsempresobre un paperde filtre, amb la qual cosa es facilita la seva recollidadispersiósobreel «stub».

L’observacióde les mostress’ha fet al microscopiderastreigmodelMiniSem Super III A de 1. 5. 1. del Servei de Microscópia de la UniversitatAutónomade Barcelona.

Resu/tats

FIs resultatsobtinguts sóncís segtients:Mides:mitjanadeIs diámetres:50 hm; valorsextrems:43.5-54hm; valor

más frenqúent: 51 ¡.tm i també48.5 ~im.Formes:esporesheteropolarsde contornequatorialsubtriangular.Exina

portadorade notablesprocessosquediferencienclaramentel relleude la caraproximal o internadel de la cara distalo externa(fig. 2.1 i 2.2). - -

Ornamentació:La caraproximal presentaunspetitsprocessosbaculifor-mes,de fins 2.5 pm d’algária.dispersoslaxamentsobreuna base lleugera-ment escabrosa(fig. 2.3 i 2.4).

La caradistalésportadorad’unesllarguesespines(fins a 6 pm) truncades,dispersestambésobreunabaseescabrosa,que es mantenenreunidesen lasevapartinferior, on fctrmen unaxarxaenqu~ lesesmentadesespinesocupencís nusos(fig. 2.5 i 2.6).

Agra’im ala Sra. S. Jovet-Astial Sr. R. Grollequeenshanvolgutdonarla sevaopinió sobrela identificaciónomenclaturald’aquestaRiel/a. Agra’ím tambi aM. Cartañála realilzaciódel’esquemaques’inclou.

BIBLIOGRAFíA - -

CasasdePuig,C. —1970—Avancesobreel estudiodela flora briológicadelos Monegros(Vallemedio delEbro)— Acta Phytotax.Barcinonensia,6: 5-12. Barcelona.

Duelí, R. —1983—Distributionof theEuropeanandMacaronesianLiverworts (Hepaticophyta)— Bryoi. Beitr., 2: II. Duisburg.

Erdtman,0. —1969—Handbookof palynology— Copenhagen.Muiiksgaard.Grolle, R. —1976— Verzeichnisder LebermooseEuropasundbenachbarterGebiete— Feddes

Repertorium,87: 230. BerliaMúller, P. K. -—1954—Dic LebermooseEuropas— Leipzig, JohnsonReprint Corporation,

NewYork-London.Trabut, L. —1911—Sur la présencede deux Riella en Tunisie: Riella helicophyllaet R. renten

— Buil. Soc. Bot. ‘France, 58: 171-174. Paris. - -Trabut, L. —1934— HépatiquesNord-africainesinédites—- Bulí. Soc: Hist. Nat. Afr. Nord.,

25: 391-393.Trabut, L. —1941—flora desHépatiquesdel’Afnique du Nord. — Rey. Bryol. Lichénol., 12:

20. Paris.