Richard Ford Premio Princesa de Asturias de las Letras 2016€¦ · Raymond Carver (1939-1988)...

10
21 Octubre – 11 Novembre 2016 21 Octubre – 11 Noviembre 2016 Richard Ford Premio Princesa de Asturias de las Letras 2016 Organitza Biblioteca Filosofia i Lletres Organiza Biblioteca Filosofía y Letras Foto de Arild Vagen. Commons.wikimedia.org

Transcript of Richard Ford Premio Princesa de Asturias de las Letras 2016€¦ · Raymond Carver (1939-1988)...

21 Octubre – 11 Novembre 2016

21 Octubre – 11 Noviembre 2016

Richard Ford

Premio Princesa de Asturias de las Letras 2016

Organitza Biblioteca Filosofia i Lletres Organiza Biblioteca Filosofía y Letras

Foto de Arild Vagen. Commons.wikimedia.org

RICHARD FORD L'escriptor nord-americà Richard Ford(1944, Jackson, Mississippí) ha publicat vuit novel·les -Un trozo del mi corazón, La última oportunitad, Incendios, Canadà i la tetralogia protagonitzada per Frank Bascombe: El cronista d’esports, El Dia de la Independencia (premis Pulitzer i PEN/Faulkner) Acció de Gràcies i Francament, Frank -, tres llibres de narracions curtes -Rock Springs, De mujeres y hombres i Pecados sin cuento-, el breu llibre de memòries Mi madre i l’obra Flores en las grietas. Considerat per alguns l'hereu legítim d'Hemingway, influït, com ell mateix ha reconegut, per Faulkner, i qualificat per Raymond Carver com el millor escriptor en actiu dels EUA, mai ha acceptat que se l’incloga dins del realisme brut, una derivació del minimalisme caracteritzada per la tendència a la sobrietat, la precisió i la parquedat extrema en l'ús de les paraules en les descripcions. Ford admet, no obstant això, que aquesta adscripció li ha servit per a donar-se a conèixer a Europa. Els personatges que crea Ford solen ser éssers vulgars, amb vides convencionals, que es mouen en atmosferes denses. La seua literatura ha sigut ratllada de pessimista per narrar històries fredes protagonitzades per uns personatges desolats i sense esperança. No obstant açò, Ford sosté que un escriptor és el fruit de la seua experiència i que les situacions i les emocions a les quals és sensible es converteixen per a ell en material de la seua producció. Richard Ford, a més de Premio Princesa de Asturias de las Letras 2016, és Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres (França), membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i doctor honoris causa per les universitats de Rennes 2 (França) i Michigan, ha rebut, entre d’altres, el Premi Literary Lion de la Biblioteca Pública de Nova York (1988) i el de Literatura de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1989 i 1997). Amb El dia de la independència va obtenir l’any 1996 el Pulitzer i el PEN/Faulkner for Fiction. Per Canadà ha rebut la medalla Andrew Carnegie (EUA, 2013) i el Premi Femina Estranger (França, 2013). Font: Fundación Princesa de Asturias

RICHARD FORD El escritor estadounidense Richard Ford (1944, Jackson, Mississippi) es autor de ocho novelas –Un trozo de mi corazón, La última oportunidad, Incendios, Canadá y la tetralogía protagonizada por Frank Bascombe: El periodista deportivo, El Día de la Independencia (premios Pulitzer y PEN/Faulkner) Acción de Gracias y Francamente, Frank –, tres libros de narraciones cortas – Rock Springs, De mujeres con hombres y Pecados sin cuento–, el breve libro de memorias Mi madre y la obra Flores en las grietas. Considerado por algunos el heredero legítimo de Hemingway, influido, como él mismo ha reconocido, por Faulkner, y calificado por Raymond Carver como el mejor escritor en activo de EE. UU, nunca ha aceptado que se le incluya dentro del “realismo sucio”, una derivación del minimalismo caracterizada por su tendencia a la sobriedad, la precisión y la parquedad extrema en el uso de las palabras en las descripciones. Ford admite, sin embargo, que esta adscripción le ha servido para darse a conocer en Europa. Los personajes que crea Ford suelen ser seres vulgares, con vidas convencionales, que se mueven en atmósferas densas. Su literatura ha sido tachada de pesimista por narrar historias frías protagonizadas por unos personajes desolados y sin esperanza. Sin embargo, Ford sostiene que un escritor es el fruto de su experiencia y que las situaciones y emociones a las que es sensible se convierten para él en material de su producción. Richard Ford, además de Premio Princesa de Asturias de las Letras 2016, es Oficial de la Orden de las Artes y las Letras (Francia), miembro de la Academia Americana de las Artes y las Letras y doctor honoris causa por las universidades de Rennes 2 (Francia) y Míchigan. Ha recibido, entre otros, el Premio Literary Lion de la Biblioteca Pública de Nueva York (1988) y el de Literatura de la Academia Americana de las Artes y las Letras (1989 y 1997). Con El día de la independencia obtuvo en 1996 el Pulitzer y el PEN/Faulkner for Fiction. Por Canadá ha recibido la medalla Andrew Carnegie (EE.UU., 2013) y el Premio Femina Extranjero (Francia, 2013). Fuente: Fundación Princesa de Asturias

NOVEL·LES /NOVELAS

Li111(73)/FOR/RICH

Un trozo de mi corazón

Li111(73)/FOR/RICH

La última oportunidad

Li111(73)/FOR/RICH

Incendios

Li111(73)/FOR/RICH

Canadá

Li111(73)/FOR/RICH

Canadà (Cat)

Li111(73)/FOR/RICH

Canada (Eng)

Novel·les Sèrie Frank Bascombe / Novelas Serie Frank Bascombe

Li111(73)/FOR/RICH

El periodista deportivo

Li111(73)/FOR/RICH

El día de la Independencia

Li111(73)/FOR/RICH

Acción de Gracias

Li111(73)/FOR/RICH

Francamente, Frank

Li111(73)/FOR/RICH

The Bascombe Novels: The Sportswriter, Independence

Day, The Lay of the Land

Li111(73)/FOR/RICH

El cronista d’esports

Li111(73)/FOR/RICH

Acció de Gràcies

Li111(73)/FOR/RICH

Francament, Frank

CONTES / CUENTOS

Li111(73)/FOR/RICH

Rock Springs

Li111(73)/FOR/RICH

De mujeres con hombres

Li111(73)/FOR/RICH

Pecados sin cuento

Li111(73)/FOR/RICH

Rock Springs

ALTRES / OTROS

Li111(73)/FOR/RICH

Mi madre

Li111(73)/FOR/RICH

Flores en las grietas

REALISME BRUT Una cerca ràpida en google ens resumeix la definició que tenim d'aquest corrent:

“El realisme brut («Dirty realism») és un moviment literari nord-americà desenvolupat sobretot en els anys 1970 que pretén reduir la narració (especialment el relat curt) als seus elements fonamentals. Es tracta d'una derivació del minimalisme que té característiques pròpies. Igual que aquell, el realisme brut es caracteritza per la seua tendència a la sobrietat, la precisió i una parquedat extrema en l'ús de les paraules en tot el que fa referència a descripció. Els objectes, els personatges, les situacions han de trobar-se caracteritzats de la manera més concisa i superficial possible. L'ús de l'adverbi i l'adjectivació queden reduïts al mínim, atès que aquests autors prefereixen que siga el context el que suggerisca el sentit profund de l'obra." Pel que fa als personatges típics, es tendeix a retratar éssers vulgars i corrents que viuen vides convencionals, en la línia d'un dels grans referents del moviment.” Font: Wikipedia En la dècada dels 70 i 80 Richard Ford, Raymond Carver i Tobias Wolff eren normalment citats com a membres d'aquest corrent, etiqueta que unia aquests i altres autors, cadascun amb la seua identitat i estil propis, encara que si hi va haver una cosa que els va unir va ser la seua amistat. Aprofitant la concessió del premi Princesa d'Astúries recomanem, juntament amb l'autor premiat, a dos d'ells, per la qualitat de la seua obra i per la relació d'amistat que els unia a Richard Ford.

REALISMO SUCIO Una búsqueda rápida en google nos resume la definición que se tiene de esta corriente:

“El realismo sucio («Dirty realism») es un movimiento literario estadounidense desarrollado sobre todo en los años 1970 que pretende reducir la narración (especialmente el relato corto) a sus elementos fundamentales.

Se trata de una derivación del minimalismo que tiene características propias. Al igual que aquél, el realismo sucio se caracteriza por su tendencia a la sobriedad, la precisión y una parquedad extrema en el uso de las palabras en todo lo que se refiera a descripción. Los objetos, los personajes, las situaciones deben hallarse caracterizados de la manera más concisa y superficial posible. El uso del adverbio y la adjetivación quedan reducidos al mínimo, dado que estos autores prefieren que sea el contexto el que sugiera el sentido profundo de la obra. “En cuanto a los personajes típicos, se tiende a retratar seres vulgares y corrientes que llevan vidas convencionales, en la línea de uno de los grandes referentes del movimiento.” Fuente: Wikipedia

En la década de los 70 y 80 Richard Ford, Raymond Carver y Tobias Wolff eran normalmente citados como miembros de está corriente, etiqueta que unía a estos y otros autores, cada uno con su propia identidad y estilo, aunque si hubo una cosa que los unió fue su amistad. Aprovechando la concesión del premio Princesa de Asturias recomendamos, junto al autor premiado, a dos de ellos, por la calidad de su obra y por la relación de amistad que les unía a Richard Ford.

Richard Ford Raymond Carver Tobias Wolff

RAYMOND CARVER Raymond Carver (1939-1988) va morir en ple reconeixement de la seua carrera com a narrador i poeta. A Espanya s'han publicat els seus llibres de relats: ¿Quieres hacer el favor de callarte, por favor?, De què parlem quan parlem de l’amor, Catedral, Tres rosas amarillas, Si em necessites, truca’m i Principiants, i també l’antologia Short Cuts (Vidas cruzadas), diversos llibres de poesia i Carver Country, un recorregut visual i literari per la seua obra que ens permet entendre i conèixer les profunditats essencials de l’escriptor. S'ha afirmat que el relat és la forma narrativa per excel·lència en la literatura nord-americana actual i que Raymond Carver és el mestre indiscutible d'aquest registre. En cada relat de Carver es revela la presència latent o la intrusió de "terrors extraordinaris en una existència ordinària" (Cathleen Medwick). El mateix Carver ha escrit: "Pense que està bé que en un relat hi haja un lleu aire d'amenaça... Ha d'haver-hi tensió, una sensació que alguna cosa és imminent." Els seus personatges són gent d'allò més comuna: treballadors manuals, empleats, aturats, parelles a la deriva..., desemparats, colpejats per la vida, molts són bevedors, accedeixen, a pesar seu, a una sort de dimensió heroica, tossuts testimonis d'una realitat implacable. El seu estil és escarit, lacònic, opera per sostracció. "Una de les veus més originals que han aparegut en la narrativa nord-americana des de fa anys" (Bill Buford, Times Literary Supplement). "Un extraordinari escriptor, igual a Hemingway (per la tècnica seca, minimalista) i a Salinger (pel meravellós que sorgeix, també, en les esquerdes de tota vida)" (Michel Braudeau, L'Express). "El millor contista nord-americà del moment. Un mestre" (Bernard Géniès, Le Monde). Font: Anagrama

RAYMOND CARVER

Raymond Carver (1939-1988) falleció en pleno reconocimiento de su carrera como narrador y poeta. En España se han publicado sus libros de relatos: ¿Quieres hacer el favor de callarte, por favor?, De qué hablamos cuando hablamos de amor, Catedral, Tres rosas amarillas, Si me necesitas, llámame y Principiantes, así como la antología Short Cuts (Vidas cruzadas), varios libros de poesía y Carver Country, un recorrido visual y literario por su obra que nos permite entender y conocer las profundidades esenciales del escritor.

Se ha afirmado que el relato es la forma narrativa por excelencia en la literatura norteamericana actual y que Raymond Carver es el maestro indiscutible de este registro. En cada relato de Carver se revela la presencia latente o la intrusión de "terrores extraordinarios en una existencia ordinaria" (Cathleen Medwick). El propio Carver ha escrito: "Pienso que es bueno que en un relato haya un leve aire de amenaza... Debe haber tensión, una sensación de que algo es inminente." Sus personajes son gente de lo más común: trabajadores manuales, empleados, parados, parejas a la deriva..., desamparados, golpeados por la vida, muchos de ellos bebedores, acceden, a pesar suyo, a una suerte de dimensión heroica, tercos testimonios de una realidad implacable. Su estilo es escueto, lacónico, opera por sustracción.

"Una de las voces más originales que han aparecido en la narrativa norteamericana desde hace años" (Bill Buford, Times Literary Supplement). "Un extraordinario escritor, igual a Hemingway (por la técnica seca, minimalista) y a Salinger (por lo maravilloso que surge, también, en las grietas de toda vida)" (Michel Braudeau, L'Express). "El mejor cuentista norteamericano del momento. Un maestro" (Bernard Géniès, Le Monde). Fuente: Anagrama

CONTES / CUENTOS

Li111(73)/CAR/RAY

Catedral

Li111(73)/CAR/RAY

De qué hablamos cuando hablamos de amor

Li111(73)/CAR/RAY

¿Quieres hacer el favor de callarte, por favor?

Li111(73)/CAR/RAY

Tres rosas amarillas

Li111(73)/CAR/RAY

Si me necesitas, llámame

Li111(73)/CAR/RAY

Short Cuts

Li111(73)/CAR/RAY

Catedral

Li111(73)/CAR/RAY

Si em necessites, truca’m

Li111(73)/CAR/RAY

Principiants

Li111(73)/CAR/RAY

Cathedral

Li111(73)/CAR/RAY

Where I'm calling from : new and selected stories

Li111(73)/CAR/RAY

Short cuts : selected stories

MISCEL·LÀNIA / MISCELÁNEA

Li111(73)/CAR/RAY

Principiantes

Li111(73)/CAR/RAY

Carver Country

Li111(73)/CAR/RAY

Sin heroísmos, por favor

POESIA / POESÍA

Li111(73)/CAR/RAY

Bajo una luz marina

Li111(73)/CAR/RAY

Un sendero nuevo a la cascada

Li111(73)/CAR/RAY

Todos nosotros

TOBIAS WOLFF

Tobias Jonathan Ansell Wolff (Birmingham, Alabama, EUA, 19 de juny del 1945), escriptor nord-americà de ficció i memòries, especialista en el relat breu, encara que autor també de novel·les. Es troba adscrit al corrent de l'anomenat realisme brut. Tobias Wolff, guanyador del Premi Pen/Faulkner, és autor de les novel·les autobiogràfiques Vida de este chico, En el ejército del faraón i Vella escola, la novel·la curta Ladrón de cuarteles i els llibres de contes De regreso al mundo, La noche en cuestión, Cazadores en la nieve i Comença la nostra història. Col·labora habitualment amb The New Yorker, The Atlantic, Harper's i altres revistes i periòdics literaris. És un dels escriptors nord-americans més llegits i amb major prestigi del nostre temps. Viu a Califòrnia i és professor en la Universitat d’Stanford. Vida de este chico, un clàssic de la literatura nord-americana, publicat per primera vegada l’any 1989, va ser portada al cinema el 1993 amb Leonardo di Caprio en el paper del propi Wolff. En La vida d’aquest noi, narra els seus records de xiquet i adolescent, quan, després d’haver-se divorciat els seus pares, recorria amb sa mare les carreteres dels Estats Units d'un costat a un altre del país amb la qual formava una autèntica 'parella telepàtica'. Font: Alfaguara

TOBIAS WOLFF

Tobias Jonathan Ansell Wolff (Birmingham, Alabama, EE. UU., 19 de junio de 1945), escritor estadounidense de ficción y memorias, especialista en el relato breve, aunque autor también de novelas. Se halla adscrito a la corriente del llamado realismo sucio. Tobias Wolff, ganador del Premio Pen/Faulkner, es autor de las novelas autobiográficas Vida de este chico, En el ejército del faraón y Vieja escuela, la novela corta Ladrón de cuarteles y los libros de cuentos De regreso al mundo, La noche en cuestión, Cazadores en la nieve y Aquí empieza nuestra historia. Colabora habitualmente con The New Yorker, The Atlantic, Harper's y otras revistas y periódicos literarios. Es uno de los escritores norteamericanos más leídos y con mayor prestigio de nuestro tiempo. Vive en California y es profesor en la Universidad de Stanford. Vida este chico, un clásico de la literatura estadounidense, publicado por primera vez en 1989, fue llevada al cine en 1993 con Leonardo Di Caprio en el papel del propio Wolff. En Vida de este chico, Tobias Wolff narra sus recuerdos de niño y adolescente, cuando, divorciados sus padres, recorría con su madre con la que formaba una auténtica 'pareja telepática' las carreteras de Estados Unidos de un lado a otro del país. Fuente: Alfaguara

NOVEL·LES / NOVELAS

FL LI111(73)/WOL/TOB

Ladrón de cuarteles

FL LI111(73)/WOL/TOB

Vida de este chico

FL LI111(73)/WOL/TOB

Vieja escuela

CONTES /CUENTOS

FL LI111(73)/WOL/TOB

De regreso al mundo

FL LI111(73)/WOL/TOB

Cazadores en la nieve

FL LI111(73)/WOL/TOB

Aquí empieza nuestra historia