T R I M E S T RT R I M E S T R AA LL1r TRIMESTRE CURS 2010-11r TRIMESTRE CURS 2010-111

Amb sal i pebreNOUS HORITZONS PER ALS TIMBALERSI quan diem nous horitzons, no estem parlant en sentit figurat: són nous, són horitzons I sobretot són moltamplis perquè el nou emplaçament d’aquesta activitat és a l’exterior, al límit de la tanca de l’Escola…així,els practicants d’aquest “esport de risc”, tenen l’ocasió d’exercitar la seva activitat preferida mentre gau-deixen d’unes meravelloses vistes a la muntanya de la Santa Creu… i , mentre ells repiquen; les orellesde tots els altres mestralers poden descansar! La veritat és que aquesta iniciativa que des de l’interior del’Escola agraïm profundament, potser toparà amb els interessos dels esportistes veïns: Els jugadors detennis… ja que és molt possible que en el crític moment d’una pilota de joc, set o partit, un BARRA-BUUUUM d’aquests ben criminals faci desviar la trajectòria del projectil i acabi botant fora. Esperem, quedes de l’Escola no estiguem avortant la brillant trajectòria tennística de cap Nadal enpotència…Mentrestant anem ajornant la nostra visita a Gaes uns quants anyets!

L’HORT DE QUI?Pel que podem observar, l’hort de la nostra esco-la no només permet educar els alumnes en elrespecte per la natura, l’ecologia, el medi ambienti les ciències naturals… sinó que també és unespai per als aprenentatges transversals: lesciències socials i la literatura també hi tenen elseu raconet. De sobte, d’un curs per l’altre, enstrobem que, les que eren les nostres terres, aratenen amo; i experimentem, en la pròpia pell, elpes que suposa estar sotmès a un poderós cacic,un Sebastià de la Terra Baixa… Esperem que“l’amo de tot” sigui bondadós i compassiu ambnosaltres, pobres desconeixedors de l’ecoagricul-tura sostenible… La situació, però, també permet una altra lecturamolt més revolucionària: “LA TERRA PER AL QUILA TREBALLA!!”… Oi Pere?

A L’ESCOLA MENGEM FRUITAPerò no de l’hort!! Desenganyats per la baixa pro-ducció de les nostres terres, incapaces d’alimen-tar ni una sola família: la mestralera; hem dema-nat a la Generalitat que ens doni un cop de mà iens abasteixi de fruita per esmorzar i així, un copal mes, hem substituït els perniciosos i colesterò-lics bollicaos o entrepans de fuet de Vic per unssaludables grans de raïm o grills de mandarina.La croada contra el greix està sent tot un èxit i elsnostres alumnes gaudeixen d’un complet assortitde vitamines que els fa més sans, més forts i mésguapos. Veient com les criatures degusten ambdelit aquestes menges, ningú diria que són elsmateixos a qui s’ha de perseguir per la poma deles postres… si és que la canalla quan vol…

BENVINGUTS AL FUTURNo es tracta d’un anunci de Neutrex… estem parlant de l’aula de 1r d’ESO que a primer cop d’ull semblatreta de l’episodi pilot d’Star Trek. Asèptica, neta i electrificada va ser, a l’inici de curs, el hit de l’escola i,a cada canvi de classe hi havia visitants que venien… a mirar! inaugurant, així, un nou tipus de turisme:el turisme d’escolar (un sector en alça que algú amb iniciativa empresarial s’hauria d’estudiar). La prime-ra cita és a les guixetes amb combinació: un artilugi metàl.lic, imponent, que ara l’alumnat maneja ambdestresa però que els primers dies eren el trencacaps de molts: 45 minuts, amb tres professors, va cos-tar aprendre a utilitzar el codi de cadascú… passat aquest temps n’hi havia que ja no sabien on tenienl’esquerra ni la dreta i les consignes eren:” Gira cap a la porta!! Cap a la finestra”. Talment un concurs tele-visiu! El segon atractiu turístic és la pissarra digital que un cop calibrada, controlada i dominada fa les delí-cies d’alumnes i professors. Els ordinadors personals són un altre element important: el turista que ensvisiti podrà apreciar el temperament, nervis d’acer i “pufessionalitat” d’un professorat altament entrenat pera les més delicades missions i així, a més de donar classe, aquests soldats de l’educació resolen proble-mes de connectivitat, de codis i llicències, de bateries descarregades; controlen que l’alumnat no es con-necti a llocs desautoritzats, gravi imatges; procuren que es motivi, s’interessi, aprengui, tingui una actitudcol.laboradora, practiqui la transversalitat, domini les tic, les tac i les que calgui; no cridi, no s’esveri, siguiresponsable…. AAAAAHHHH!!! Segur que molts pagarien per veure aquest espectacle de llums i color(que surten del cap del professor, evidentment!) Totes aquestes novetats han fet de l’aula de 1r d’ESO la vuitena meravella del món… la novena són elspropis alumnes de 1r que en tot moment s’han mostrat il.lusionats i participatius en el projecte.

* Disseny de la portada elaborat amb treballs de plàstica de 1r i 2n d’ESO.

Editorial

1rtri

mes

tre

03

trimestre 2010-2011

Havia promès que no ploraria i no va plo-rar… gaire!!!! La Tina, com que no haviapromès res, va plorar molt i la Isabel no esva quedar curta… van ser llàgrimes carre-gades de records, d’alegria i de nostàlgia:Era la festa de comiat de la Núria de secre-taria. Una festa petita i discreta però on nohi faltava cap detall. Una festa genuïna-ment Núria; el reflex de com l’hem conegu-da aquests anys: sempre atenta ambtothom, disposada a qualsevol tasca i acol.laborar, amb la seva incondicionalajuda, a l’objectiu més important del’Escola: l’educació; atenent els 400 alum-nes i escaig, les seves corresponents famí-lies i la trentena de mestres i professors,com si, tots, fóssim un de sol. Una auca, que li vam escriure per a l’oca-sió, començava amb un rodolí que feia: “LaMestral no seria Mestral sense la Núria alportal” . Ara la Mestral ja no hi té la Núria,al portal; hi té l’Àlex, que n’ha estat unadigna succesora i s’ha esforçat perquè totcontinués com sempre; però tot i compro-var que pot estar ben tranquil.la, que ensha deixat en bones mans; ens reservem eldret a enyorar-la i a tenir-la encara al portalde la nostra memòria.

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:

Els professors i professores que han tre-ballat amb els grups:

Elisabet Ramírez, Raquel Puig, AnnaGarcia, Carme Bosch, Alèxia Jansana,Víctor Querol, Pere Carrera, Susagna Font,Jordi Guirado, Montse Vinyoles, EulàliaRiera, Mercè Carulla,Esther Alenyà, JosepMarí, Ruth Zamora, Estel Andreu.

Supervisant treballs d’alumnes:

Alèxia Jansana, Vicenç del Hoyo, DaniUrbano.

Dissenyant la portada:

Lala Blay.

Des de la matèria de Llengua i comunica-ció:

Marc González, Miquel Àngel Grau, JúliaLin, Guillermo López, Àlex López, RicardOliva, Jordi Olivella, Laia Pahissa, MarPrieto, Júlia Rolduà, Víctor Sánchez, PauVicens , Enric Vila, Eulàlia Riera.

Suport informàtic:

Carlos Iglesias

A tots ells, moltes gràcies!EulàliaRiera

l’aparador

P3

Esc

ola

Mes

tral

04

Aquest curs les classes de parvulari tenen noms ben sonors... els dels instruments musi-cals! Els nens i nenes de P3 van escollir el piano. Aprofitant que a l’Escola tenim l’AdriàArribas de 1r de batxillerat, que en sap un munt, de tocar aquest instrument, li vam dema-nar que ens en fes una petita demostració... i tots vam quedar ben encisats amb el bonicso que sortia de les seves tecles!

Els pianos

Bernat PalancaClàudia Treviño Roger Juandó

Laia GurrreaMax LópezJan Lucas

1rtri

mes

tre

05

l’aparador

P4L’Àlvaro Rojas ha vingut a l’Escolaamb la seva trompeta i ens ha fet unapetita demostració.

La classe deles trompetes

Ariadna Gibert

Laia Urpí

Pau Juvanteny

Gerard Sánchez

Teo Bazín

Jan Vela

Ferran Bustos

Pau Portabella

Oihane Coves

l’aparador E

scol

aM

estra

l

06

P5La classe de les guitarres

1rtri

mes

tre

07

English Corner

On Halloween Day the boys and girls doing the “Englishfestivities and traditions” workshop prepared activitiesand games for the children from P3 to 6è. When the kidsin Parvulari were in the playground, we dressed up withour Halloween costumes and we went there to scarethem. It was fun for us, but a lot of the children werecrying!!

After that, Maria F., Mireia L., Laia C., Marta B., Laia T.and Cristina’s group went to the classrooms to explain theactivities about pumpkins, bats and witches. When theyfinished we gave them sweets and they were very happy!

The same group went to 1st and 2nd Primary. They had towrite the names of Halloween typical things and thencolour a mask and some small pictures. We also gavethem sweets at the end of the activity.

Joan G., Ferran and Xavi went to 3rd and 4th Primary. Weprepared four activities and they had to make groups. Thegroup that finished first and the answers to the activitieswere correct, was the winner. The activities were a word-search, a memory, a description game and a very nice pos-tcard with the words “Happy Halloween” and they had todraw pictures.

Mireia R., Quim, Gerard and Manel prepared a treasure hunt for5th and 6th Primary. They had to do mimics, complete a Halloweenstory... but the funniest gamewas bobbing for apples! Theyplayed in groups of 5 or 6 and weall had a great time!

HHAALLLLOOWWEEEENN

Ser futbolista perquè vull marcar 2 gols. (Gabriel Andreu)

- Tenir una botiga d’animals i vendre. (Laura Pascual)

- Ser viatgera i voldria anar a Tarragona. (Valeria Titos)

Ser arquitecte i vull tenir eines. (Gerard González)

Ser paleontòleg per descobrir fòssils i ossos de dinosaures. (Martín Ortiz)

Ser cuiner perquè puc guanyar diners. (Pere Torras)

Ser metge per treure bebès de la panxa. (Berta Ruiz)

Ser mag i sorprendre a tots! (Marc Pineda)

Ser vaquera per muntar a un cavall. (Emma Sánchez)

Ser pintora de cases. (Clàudia Ruiz)

Conduir un fórmula 1. (Guillem Salas)

Ser guitarrista. (Arnau Vela)

Ser arquitecte com el Gaudí. (Adrià Bosch)

Esc

ola

Mes

tral

08

l’aparador 1rQUÈ VULL SER QUAN SIGUI GRAN...?

Ser ballarina, sortir a l’escenari, tenir tres fills i quetinguin el cabell llis. (Clàudia Luque)

Ser paleta i arreglar les cases dels altres i ser juga-dor de bàsquet professional fins als 36 anys de vida,que espero que no em mori abans, li dic a Déu si usplau, el que està allà dalt. (Oriol Rubira)

Ser cantant, m’ho passo molt bé. Anar de giraper totes les ciutats i anar amb limusines és elmeu somni. Cantaré en molts idiomes com:català, castellà, italià... (Emma Taulé)

Estar embarassada i tenir dos fills. També vullser botiguera de roba i que vingui molta gent.(Júlia Pedroso)

Ser grangera, cuidar els animals i estar a lanaturalesa. No m’agradaria collir caques.(Maria Badia)

Ser professora de segon. (Ana Hernández)

Ser pintora. Vull pintar quadres preciosos. Jodesitjo de tot cor que la gent compri els meusquadres. Aquest és el meu desig. (AriadnaFigueras)

Actuar en secret. (Lluc)

Treballar de perruquera i tenir un gos. Viure aun pis de Castellbisbal i tenir un marit i fills.(Paula Medina)

Tenir un gos, ser mestra de guarderia i cantar iballar. També tenir una casa molt gran amb unagranja, un jardí i una piscina. (Èlia Bosch)

Ser corredor (Raül Padilla)

Ser futbolista. Estic segur que passaré al base. (Pau Gil)

l’aparador 2n

1r tr

imes

tre

09

Esc

ola

Mes

tral

10

l’aparador 3r

En l’àrea de Coneixement del Medi hem treballat els temes de les plantes, els peixos i elssentits. Hem realitzat una sèrie d’experiències per exemplificar els coneixements que hemanat adquirint.

PLANTESPer comprovar l’existència dels vasos llenyosos vam dei-xar uns dies una branca d’api amb aigua i colorant.

Vam observar el creixement d’una llavor de mongetera iestudiar les seves parts.Vam posar a crèixer una llavor a les fosques i al capd’uns dies li vam obrir una finestreta i , quina va ser lanostra sorpresa ! la mongeta va sortir per la finestra.

Experiències en l’àrea de Coneixement del Medi Natural

SENTITSEn la primera ens vam fer un forat a la mà. Vam demostrar que cada ull envia una imatgediferent al cervell i aquest les ajunta.En la segona vam comprovar com la nineta o pupil·la s’obria o es tancava segons la quan-titat de llum.I en la tercera ens vam escoltar la nostra veu i vam comprovar que la sentíem diferent per-què a nosaltres ens ressona dins.

PEIXOSDins de l’estudi dels peixosvam anar a l’Aquàrium aobservar-los i a realitzar elTaller de “Mira un peix”, al’aula. En grups de tres i equipatsamb guants i pinces, vamobservar les diferents partsdel peix: brànquies, aletes,escates,…

1r tr

imes

tre

11

l’aparador 4t

“El dimecres 27 de setembre, vam anar al mercat de Molins de Rei. Hi anàvem a fer untreball de recerca.Quan vam entrar al mercat ens va impressionar a tots perquè vam exclamar: ‘ooohhh’tots a la vegada...tanta llum natural, tants colors, tan ampli, tantes olors...La parada que més em va agradar va ser la de fruites i verdures Areste,era petita peròampla i tenia moltes fruites i verdures. Només hi treballava una noia molt simpàtica. Laparada era bastant bonica perquè moltes parts eren de fusta. Molt ben posades hi haviacebes, pastanagues, pomes, melons, síndries, pinyes, plàtans, peres i moltes més ver-dures i fruites diverses que donaven molt color a la parada.El mercat de Molins té 4 peixateries, 8 fruiteries i verduleries, 9 carnisseries, una para-da de menjars preparats i dues parades d’alimentació biològica. A la part de sota hi haun supermercat,un forn de pa i una cafeteria on s’hi accedeix per unes escales mecàni-ques.Quan vam entrevistar a un botiguer, els del meu grup vam triar el de la polleria Joan, queevidentment Joan era el seu nom. Ens va dir que es lleva cada dia a les 6 del matí i ple-gava a dos quarts de tres del migdia, fa trenta anys que treballa al mercat, normalmenthi compra gent gran, més que gent jove, i l’oferta del dia eren les salsitxes....després ensva donar un caramel i ens va dir que érem molt educats!!Ens va agradar moltíssim anar al mercat perquè vam descobrir que és tot un món i quela gent que hi treballa són simpatiquíssims !!” Miguel Arjona

Visita al mercat de Molins de Rei

És important que aprenguem a familiarit-zar-nos amb els diferents instrumentsmatemàtics i a comprendre bé quines sónles seves utilitats.

Els descomptes enels creuers” A partird’una propagandadel diari ens organit-zem per entendrequè és un descomp-te, com es calcula icom s’aplica.

Esc

ola

Mes

tral

12

l’aparador 5è

Més enllà dels llibres, les fórmules i les fitxes de matemàtiques, des de la quotidianitat deles notícies de premsa o de les experiències entorn la vida real dels propis alumnes,aquest espai proposa viure i descobrir unes matemàtiques a través d’un suggeridor formatque consisteix en posar en marxa els coneixements matemàtics treballats a l’aula desd’una perspectiva pràctica que permeti contextualitzar clarament allò que aprenem.L’iniciativa parteix del treball en equip, integrant d’aquesta manera, la voluntat de treballarper la inclusivitat dels diferents nivells d’aprenentatge en les nostres activitats.“El rescat dels miners de Xile” o “Folrem els suros de la classe” en són dos exemples.

Les matemàtiques a la vida quotidiana

“Els miners de Xile”El nostre tutor s’as-segura que tots par-ticipem de maneraactiva en l’aprenen-tatge.

En els treballs utilitzem diferents recursos pràctics.

Aquesta manera de treballar ens permet apren-dre a posar en comú tots els nostres coneixe-ments i veure quins són els dubtes que tenim icom els podem solucionar entre tots.

L’aparador 6è

1r tr

imes

tre

13

Diari de l’hort

Aquest inici de curs hem estat responsables de l’hort de l’escola. Durant unes quantes set-manes hem dut a terme diferents tasques abans no hem pogut plantar i sembrar. En primerlloc, vam haver de treure les males herbes i deixar-les assecar per, més tard, posar-les alcompostador. A continuació tocava remoure la terra i marcar les parcel·les i, per acabar,calia adobar i regar la terra. Finalment, juntament amb els alumnes de parvulari i cicle ini-cial, va arribar l’hora de la plantada i la sembra. Esperem que tinguem una bona collita!

De tot això, hem anat fent el diari de l’hort. L’hort d’en Pere, l’hem anomenat! Aquí teniuuna mostra d’alguns fragments.

Abans de baixar a l’hort per primera vegada hem vist un video sobre un hort ecològic pera les escoles. A tots ens ha semblat força divertit perquè ser responsable d’un hort és unacosa molt nova per a nosaltres! La feina més dura ha estat arrencar les males herbes de l’es-tiu (...) Héctor Bustos

(...) Avui hem anat a l’hort, però ha estat diferent a la resta dels dies. Entre altres coses, hemhagut de collir les pastanagues que encara quedaven de l’estiu. Ens ho hem passat pipa!També hi havia maduixes vermelles com tomàquets. El que m’ha cridat més l’atenció haestat l’olor de les plantes aromàtiques i medicinals. Marc Badia

Avui a l’hort hem tret les males herbes que quedaven. Després hem remogut la terra ambel caveguet, l’eina de fusta amb la part inferior de ferro i forma de pala que serveix perremoure la terra. Això ens ha portat una bona estona (...) Joan Gil

Avui, en acabar el pati del matí, hem anat a l’hort d’en Pere .Quan ja hi érem, en Pere ensha dit que acabéssim de remoure la terra seca del segon dia. Després hem aplanat la terrai hem posat les tanques amb els martells petits i els fils per marcar l’hort (…) Xavi Taulé

(...)La feina del Marc i l’Helena ha consistit en acabar de marcar l’hort amb un fil. Com queno podíem tallar-lo li hem hagut de dir al Pere que el cremés amb un encenedor. Desprésel problema ha vingut quan el fil no s’apagava! Finalment hem enterrat el fil en flames sotala terra humida i s’ha apagat com si res. En fi, avui ha estat un dia molt divertit a l’hort d’enPere. Joan Arcas

Esc

ola

Mes

tral

14

L’aparador 1r

El projecte 1X1 em sembla que és molt interessant, ja que hem viscut molts canvis. El pri-mer i més important de tots ha estat el canvi de primària a l’ESO perquè a primària et trac-taven més com un nen petit i ara a l’Eso és molt important no perdre el fil t’adones quet’has de fer gran. Laia Ginestà

La nostra experiència amb l’1X1 crec que ha estat fantàstica. A tots ens ha agradat conèi-xer una nova manera de treballar i a la vegada aprendre coses noves. Hem tingut algunsproblemes perquè tot és nou però amb el temps tot es solucionarà i treballarem molt i moltcontents.Sònia Marías

Això de l’1X1 em va semblar, de seguida, una bona idea, em feia molta il.lusió tenir, per fi,un ordinador a l’escola per a cada un de nosaltres.Quan em van entregar l’ordinador vaig tenir una gran alegria. Ara, però, penso que l’esco-la va tenir una gran idea al comprar llibres sociabilitzats, perquè va molt bé per si no potsentrar en el llibre digital.Quim Agell

Des del principi de curs esperàvem ansiosos l’ordinador i finalment ens els van portar.Aquella tarda va començar el nou projecte 1X1 i fins ara hem estat treballat en ell.A part del portàtil ens hem trobat amb altres objectes com la pissarra digital, les guixetesamb combinació i els llibres sociabilitzats.Ara, ja som tots uns informàtics i dominem bé aquest tema. Tot i que ens ha costat unamica.Júlia Bonet

Crec que la nova manera de treballar és per a gent responsable i que té cura de tot.L’ordinador és molt pràctic tot i que també porta alguns problemes. Les guixetes van proubé i funcionen bé, són molt segures. Amadeu Juvanteny

A mi m’agrada treballar amb l’ordinador. Em fa gràcia i personalment m’agrada més escriu-re a l’ordinador que no a la llibreta perquè a l’ordinador sempre et quedarà el text net sensetippex ni taques de boli petat. Però l’ordinador, quan es penja o un llibre digital no funcio-na... ja no fa tanta gràcia... pel demés tot bé.David Sánchez

EL PROJECTEEDUCAT 1X1

1r tr

imes

tre

15

l’aparador 2n

This year, an African guy called Modika came to our school. First, we thought that itwould be a boring conference. But when he started to talk, we were impressed. Before that, in class we were working about refugees and their lives and we were rea-ding, searching information about this and we made a presentation about how humanAgencies, such as UNHCR help those people.

He talked to us about refugees and exiles and he told his experiences to us.Modika told us that he escaped from the police because he wanted to leave Gambia.Then he went to Paris, and his boss called him to tell him: - don’t go back to Gambia;The Police are searching you. After a while, he moved to Barcelona without his familyand friends. In the end, he said to us that the next month he was flying back to Gambia,after such a long time.

If Modika hadn’t come here to the school, would we have been thinking and talkingabout refugees and exiles?

We think that Modika opened our eyes. His experience is a lesson to us and we can’tforget it. We are living in a world with millions of people like Modika.

REFUGEES AND EXILES

Esc

ola

Mes

tral

16

l’aparador 3r

This year we have started a new project,the Comenius project.

This project is about working on wiki, a vir-tual class on the internet. For 2 years weare going to work on 4 projects with other 3schools in Denmark, England and theNetherlands.

This year we are going to make 2 projects:European Teenage Values, which will startthis term and will end in February. The other project is Water Management that ends inthe 3rd term. All the schools received a grant to finance the project from the EuropeanUnion.

The project is a new way to learn with other European students. The teachers have madegroups of students from the 4 countries to work better. We are so excited, we want to work a lot!

THE COMENIUSPROJECT

1r tr

imes

tre

17

Pensem-hi una mica

Fotofilo és el projecte de pensar amb imatges,de fer de la imatge fotogràfica el suport de lesidees. Aquesta imatge, per tal que emfatitzi elseu significat, va acompanyada per una pre-gunta. Per què? Perquè al preguntar ni s’afir-ma ni es nega que és el que fem quan descri-vim la realitat. El projecte de fotofilo és com-partit amb molts altres centres educatius. Elbloc on es troben els resultats de la indagaciófilosòfica dels nostres alumnes és a"http://blocs.xtec.cat/filomestral/"

“Una imagen vale más que mil palabras”- Perouna imagen no gozaría de tal valor si antes sim-ples palabras no hubiesen sincerado la razón desu importancia.Filosofar no podría ser en el total de su existenciasi el habla (ya sea callada o ensordecedora) nohablase (en la plenitud de su ser). Y gracias aellas, o por desgracia de quienes visten su mentea diario, empapándose de ese sin vivir, son quie-nes nos llevan a la satisfacción o a la desespera-ción. Quienes nos hacen pensar, que más allá deuna imagen se encuentra el sentimiento, la indife-rencia, el lamento o, complejamente, el tiempo.Las preguntas que pueden surgir de un ver, (yasea o no, adrede, ciego) no son más que la reco-lecta de palabras, (cosas, cosas irreconocible-mente importantes) que nos llevan a lo más puroaunque quizás un tanto sucio por no sacar aguacristalina de nada cuando el preguntar lo es todoy respuestas no se hallan.Una imagen, una pregunta. Tras miles de res-puestas convertidas en piezas de puzle, y ahora,a saber quien las encuentra. Y quien las entrela-za de forma perfecta. Y quien las habla, y quienlas cuenta. Pero lo más importante, ¿quién las encuentra yseguidamente, entiende?

Paula Herrero, 1r Batxillerat.

FILOSOFIA EN IMATGES I EN PARAULES

Però de la filosofia el que és difícil és defensarla seva pròpia existència malgrat la sevainevitable presència. I aquesta està adheridad’una manera no sempre visible a les parau-les.

-¿En qué piensas en este mismo instante?-En nada.-¿Qué quieres decir? -Algo que en realidad miente.-¿Al referirte a “nada”, englobas el silencio, elquedarse en blanco, el ser impermeable, el callarcuando no se debe y el amor, verdad?-Por supuesto. Aunque permíteme; discrepo abu-sivamente de una de las palabras que tú hasescogido para mi pensar. Des de mi punto devista, “amor” es algo inexistente. ¿Qué es elamor? ¿Por qué nos enamoramos?-Como ya sabrás, “amor”, la palabra en si, care-ce de significado. Puede, incluso, que hasta devalor. Pero a lo que yo me refiero es al por quédel “amor”. Un folio virgen te inspira esas cuatroletras compuestas por sonido. Y nada más.Porque si hay algo que desconocemos, (me refie-ro a algo más) debe permanecer muerto. “Amor”es inexistente, sí; pero algo en lo que no hayanada puede significarlo todo e inspirarte algoinexistente, palpitante. Como que de un papel enblanco (NADA) surja este algo (TODO) por meraarte de magia. (Refiriéndome a “arte de magia,como a “algo” inexistente)

Paula Herrero, 1r Batxillerat.

Si viure ésmorir, morir

és viure?Irene Subirana

1r Batxillerat

Quant de fràgil és la vida?Adrián Valls1r Batxillerat

És una obra com n’he vist poques. A través de la poesia ensfan “sentir” la vida de Joan Maragall… i quin millor momentper fer-ho que aquest any, el cent cinquanta aniversari delnaixement de Joan Maragall? I a Catalunya, la pàtria on vaviure?L’obra et fa reflexionar entre altres coses, sobre els proble-mes polítics de Catalunya en aquell moment… i els d’ara, que

són força semblants! Ruben Marías

Aquesta obra és bastant diferent a d’altres obres. Té una estructura molt entretinguda perser tot de l’obra poètica de Joan Maragall. Els actors ho fan realment molt bé i recitenespectacularment. Trobo que el director ho tenia molt difícilper enllaçar-ho tot i en canvi ho ha fet de manera genial; per-què fas un passeig per la vida de Joan Maragall a través dela seva literatura, sense cap mena d’interrupció, amb unacontinuïtat que captiva el públic. Eudald Mas

M’ha semblat una obra força “abstracta” ja que m’esperavauna cosa amb més moviment i acció; però, tot i així, l’ he tro-bat impactant. És una difícil tasca saber posar en escenapoemes d’un gran poeta com era Maragall.Crec que no hi ha personatge principal sinó que, cada un, és, durant algun moment de l’o-bra, una part de la intrèpida vida de l’autor. Cada un té l’escena en la qual el representa,i ho demostra recitant un poema que expressa la situació en la que es troba. Cada actor

ha fet una gran feina, perquè cada un té el seu moment “Maragall”.Els directors, sens dubte, s’hi han esforçat, ja que era difícil posaren escena un munt de poemes. Roger Medina

Va ser un espectacle complet. Tot estava molt clar. Es deixavencoses sobreenteses, com ara que tots els personatges erenMaragall; però, si et centraves, ho entenies. Tot i que hi havia moltainformació i molta poesia per recitar, van saber trobar la maneraadequada perquè no es fes pesada.Era una obra diferent a les que havia vist fins ara però em va agra-

dar més del que m’esperava. Clara Vila

Esc

ola

Mes

tral

18

L’aparador 4tJOAN MARAGALL: LA LLEI D’AMORTeatre al TNC

1r tr

imes

tre

19

“Misteri de dolor” és una obra d’Adrià Gual, dirigida per Manel Dueso. Com a actors prin-cipals trobem Mercè Arànega, representant Mariagna, Maria Rodríguez Soto com aMariagneta, i Ernest Villegas, com a Silvestre.El tema principal de L’obra és el triangle amorós entre Mariagna, en Silvestre, el seu maritdel que està completament enamorada tot i que és bastant més gran que ell, i Mariagneta,la filla de Mariagna, que sent una atracció passional (corresposta) pel seu padrastre. Manuel Dueso, ha traslladat cronològicament 60-70 anys ( des del 1902 fins al 1967) l’o-bra original d’Adrià Gual. De fet, es poden observar elements propis d’una època mésmoderna, tals com el fanal elèctric, la motocicleta, i les ràdios. Els personatges es mouen en un ambient rural i tancat, on tothom es coneix.Tota l’obra succeeix en el mateix espai, és a dir, el portal de la casa de Mariagna i Silvestre,una casa humil, que denota la procedència dels personatges. El vestuari està ben ambientat en l’època, als anys 60-70, on es comencen a veure can-vis, sobretot pel que fa a la dona, que vesteix més alliberada.La il·luminació simula el pas del dia a la nit i s’intenta obtenir una certa naturalitat.Paral·lelament, darrere els decorats, apareixen imatges en diferents moments de l’obra,com elements simbòlics que fan referència a la situació que s’està produint, com per exem-ple la mort de Mariagna. Altres elements simbòlics tenen un significat important en el context de la trama: la font il’aigua que es relacionen amb la vida, la puresa, i la llibertat que apareix quan Mariagnamor, permetent així a Mariagneta i Silvestre que puguin estimar-se. Mariagna, per tantmostra una gran capacitat d’estimació, perquè, tot i la traïció, els seus sentiments cap almarit i la filla no varien .La interpretació dels actors és molt bona, encara que en certs moments s’ observa unasobreinterpretació en els papers, sobretot en el cas de Mariagneta, que es deixa endurmassa per l’amor passional cap a Silvestre, fins al punt que sembla que no tingui en comp-te les conseqüències ni el mal que pot causar a la seva mare. En canvi, Silvestre, es mos-tra més centrat, encara que també es deixa endur per l’amor passional al besar Mariagnetamentre aquesta li curava unes ferides. Hi ha moltes escenes en les que es mostra moltasensualitat, a vegades exagerada i repetitiva. Es podria justificar pel fet que són unes rela-cions asimètriques. Mariagna, al ser més gran que Silvestre, té la necessitat de saberconstantment si el que sent ella cap a Sivestre, es correspon amb l’amor d’ell cap a ella.Com a conclusió, podem dir que tot i les diferències respecte al que va escriure Adrià Gual,es veu un gran treball d’adaptació per part del director i una gran interpretació dels actorsen el seu paper. Júlia Andelo (Literatura universal 1r ) Pol Pinyana (Literatura catalana 2n)

L’aparador BatxilleratADRIÀ GUAL: MISTERI DE DOLOR

Teatre al TNC

Esc

ola

Mes

tral

20

Món Científic

“Allò més incomprensible de l’ Univers, és que sigui comprensible.” Aquesta frase va ser pronunciada perAlbert Einstein després de publicar el que seria una revolució en la comprensió de l’Univers i en general, entota la física moderna: la teoria de la relativitat. L’astronomia ha estat, des dels inicis del pensament i en totes les civilitzacions,objecte d’estudi. Ha centrat l’estudi de grans intel·lectuals al llarg de la història,com és el cas de Ptolomeu a l’antiga Grècia; Copèrnic a la frontera entre l’edatMitjana i la moderna; Kepler Galileu ja a la moderna; Newton també a laModerna, i finalment, l’ementat Einstein a la contemporània. Aquest fenomend’interès i estudi ha persistit fins als nostres temps amb rellevant importància,ja que és una ciència en la que els seus aficionats hi poden participar activa-ment degut a la facilitat a l’hora d’obtenir l’instrument principal: el telescopi. Ambaquesta eina, ja es pot participar fent ciència, ja sigui observant simplement,fent seguiments de cossos celests o astrofotografia. De fet, és gràcies a aquestinstrument que avui es comprenen la major part de fenòmens de l’Univers, larealitat que ens envolta i en la que vivim. Aquest seguit de fets ens ha motivat a què en el treball de recerca Disseny iConstrucció d’un telescopi, ens haguem plantejat com a objectiu primordial arri-bar el més a prop possible a aquesta ciència construint un telescopi, principaleina de l’astronomia, i del qual en derivarà el segon objectiu, fer alguna obser-vació astronòmica. El telescopi construït és un Newtonià amb muntura Dobson. Això vol dir que ésun telescopi que no funciona amb lents, sinó amb un seguit de miralls que aga-fen la llum provinent dels objectes observats i la concentren en un punt perpoder observar, l’objecte en qüestió, molt augmentant. El seu nom deriva del fetque és el tipus de telescopi que Newton es va inventar. La muntura, que és lapart que subjecta el telescopi, és una Dobson, com es pot veure a la figura 1.És així pel fet de ser una muntura poc complexa de realitzar i els materialsnecessaris per la seva construcció són accessibles al mercat. La muntura i eltelescopi construïts es poden veure a la figura 1.

El Treball, a part de constar d’unabreu introducció al món de l’astro-nomia i citar tot el procés de cons-trucció, també dedica unes pàgi-nes a fer un seguit d’observacionsja sigui de la lluna com de júpiter.A la figura 2 es veu una fotografiade la lluna presa amb el telescopi.Del treball se n’ha pogut extreureque és plenament factible compliramb tot el procés de construcciód’un telescopi de mides adequa-des amb un pressupost reduït, iamb uns resultats acceptables.Així, s’ha pogut concloure queapropar-se a la ciència, o fins i tot,per als més agosarats, fer ciència,no és una activitat reservada alscientífics, sinó tot el contrari.Arnau Serra - 2n Batxillerat

LA CONSTRUCCIÓ D’UN TELESCOPI:Treball de recerca de batxillerat

En aquesta imatge espot veure el resultat deltelescopi construït.

Aquesta imatge de la lluna ha estatobtinguda amb el telescopi construït.

3r tr

imes

tre

21

NOU IMPULS AL SERVEI D’ORIENTA-CIÓ PROFESSIONALDes de l’escola, com sempre, treballemper tenir la màxima cura del guiatge delsnostres alumnes de quart d’ESO i batxi-llerat perquè creiem que són uns cursosdecisius de cara a determinar el que hade ser el seu futur acadèmic i, a la llarga,professional; i que, aquest, determinaràtambé la seva realització personal. Ésper això, que responent a la nova orga-nització del batxillerat, hem impulsat elgabinet de SOP (servei d’orientació pro-fessional), gestionat per Vicenç del Hoyo,cap d’estudis de secundària; augmen-tant-ne la coordinació amb els tutors:Estel Andreu, Viqui Burgués, JordiGómez i Dani Urbano; i donant-li caireobligatori per a tot l’alumnat. Amb la com-binació d’aquestes entrevistes personalsi les sessions de tutoria, en grup; els noisi noies poden anar perfilant, de manerarealista, la seva vocació i assegurar aixíl’èxit en el que ha de ser la seva primeradecisió important.

L’ESCOLA MESTRAL NOVAMENT ENLA DISTINCIÓ DE LES PAULa nostra alumna Eugènia PovedaSantiago va ser mereixedora de laDistinció de les Proves d’Accés a laUniversitat que s’atorguen a aquells estu-diants de 2n de batxillerat de Catalunyaque han obtingut una nota de PAU supe-rior o igual a 9 punts en la fase general.L’acte de lliurament va tenir lloc, el juliolpassat, al Palau de Pedralbes i va serpresidit per l’Honorable Senyor JosepHuguet, conseller d’Innovació,Universitats i Empresa.

PRIMER PREMI DEL II CONCURS DETREBALLS CIENTÍFICS El treball “Una gramínia que atemptacontra la biodiversitat?” de Natàlia GarciaGarrido (alumna de 2n de Batxillerat) haestat guardonat amb el 1r Premi del IIConcurs de Treballs Científics convocatspels CESIRE (Centres Específics deSuport a la Innovació i RecercaEducativa), en el marc de la 15aSetmana de la Ciència, organitzada pelDepartament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya i Talència(Catalunya Recerca). Des de la Web del’Escola podeu enllaçar amb la pàginad’aquests premis.

CINC PREMIS PER A L’ESCOLA EN LAMOSTRA DE FOTOFILOSOFIAEl dia 17 de novembre vam celebrar laJornada Mundial de la Filosofia de 2010.Els nostres alumnes de primer de batxi-llerat han participat en la Mostra de foto-filosofia. L’acte de lliurament de premisva tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultatde Filosofia de la Universitat deBarcelona. Els alumnes premiats vanser: Adrian Arribas, Laia Baleta, PaulaHerrero, Irene Subirana i Ben Xie. Podeu veure tots els treballs dels alum-nes clicant el botó " Fotofilo” de la pàginaweb de l’escola.

NOU PREMI CIRIT PER A L’ESCOLAEl treball de recerca “Osteocronologiaaplicada a la tortuga mediterrània II”d’Alba Prieto Fitó (alumna de 2n deBatxillerat del curs passat) ha guanyat undels Premis Recerca Jove, que atorga elConsell Interdepartamental de Recerca iInnovació Tecnològica per fomentar l’es-perit científic del jovent. Des de la Webde l’Escola podeu enllaçar amb la pàginad’aquests premis.

Actualitat de BatxilleratNoticiari

Esc

ola

Mes

tral

22

El racó delConsell rector

Diuen que les empreses les fan les persones. Els grans projectes també. Totsnosaltres, els pares i mares que llegim aquesta revista, tenim un projecte comú: unaescola, l’escola Mestral, l’escola dels nostres fills.Si els nostres fills són el més important que tenim, la nostra escola hauria de ser pera nosaltres un puntal al que voler cuidar, mimar i vetllar per fer-la, des del punt devista educatiu i social, més gran, més rica i més preparada per al futur que ha devenir.Què fem cada un de nosaltres per impulsar que la Mestral creixi com a escola ?Volem convidar-vos a fer aquesta reflexió.Dediquem una mica de temps a pensar i/o cooperar en l’escola que està formant aixòque és tan important per a nosaltres: els nostres fills ? Fem alguna cosa ? Ho hemfet en el passat ? Tenim idees de millora que fa temps que ens ronden però que noproposem ? Podríem aportar els nostres coneixements a projectes que estan duent-se a terme a l’escola ? Tenim algun contacte que podria obrir nous camins per explo-rar? ...Potser la majoria mai no ens hem parat a pensar en tot això. I és bo que ho fem. Iés bo que passem de veure l’escola com aquesta institució que està allà per educarels nostre fills, a sentir-la nostra. Perquè és NOSTRA, en el sentit més ampli de laparaula. Som cooperativa, i ser soci/a d’una cooperativa porta un compromís implí-cit de participació activa.Delegats, membres del Consell Escolar, pares i mares del Consell Rector, interven-tors, membres de l’associació esportiva, .... tenim moltes figures des d’on nosaltres,els pares i mares, podem aportar a l’escola i fer-la crèixer. Us convidem, com hohem fet sempre, a què en formeu part en algun moment del pas dels vostres fills perl’escola. Però per participar no cal necessàriament ser delegat o interventor o membre delConsell Rector o qualsevol de les altres figures que us hem anomenat.Simplement com a pares i socis que sou podeu participar en allò que us faci il.lusió,aportant idees, contactes, coneixements, material, creant un grup de treball que bus-qui sol.lucions i propostes de millora a temes que us preocupin, que estiguin al vos-tre abast, en el vostre àmbit de coneixement, etc. I sobretot, feu-nos-ho saber. Desdel Consell Rector us donarem el recolzament que calgui.Diuen que les empreses les fan les persones. Els grans projectes també. Entre totspodem fer crèixer molt més el nostre projecte. Per què allò que, com a pares, dei-xem de fer per a la nostra escola, probablement no ho farà ningú.

1r tr

imes

tre

23

Noticiari

DIA DE LA CIÈNCIAPer commemorar “la setmana de la cièn-cia”el grup de biologia de 1r de batxilleratva preparar unes activitats al laboratoriper a l’alumnat de1r i 2n d´ESO. Les acti-vitats descrivien processos bàsics de laciència i mostraren una nova i divertidaforma de descobrir i aprendre ciència

EL PROJECTE EDUCAT 1x1 A 1rD’ESOÉs un projecte nou, impulsat per laGeneralitat, que consisteix en facilitarl’accés a les TAC als alumnes. Cadascúdisposa d’un netbook des del qual espoden treballar, digitalment, contingutscurriculars. L’aula de primer s’ha equipat,també, amb una pissarra digital interacti-va per tal de complementar així la tascarealitzada des dels ordinadors. Per talque els “entrebancs” propis del món de lainformàtica no interfereixin en el dia a diade les classes, l’escola ha comprat els lli-bres de text, en format paper, que s’hansociabilitzat; és a dir, seran compartits(en ús i despeses) per quatre genera-cions de l’escola. La iniciativa s’està duent a terme ambèxit i s’està realitzant un important treballd’equip per tal d’anar adaptant-nos aaquest nou sistema d’aprenentatgePREMI SANT FELIU INNOVA

L’ajuntament de Sant Feliu de Llobregatha premiat el nostre moodle com a millorprojecte d’introducció de les TIC en l’àm-bit educatiu: el moodest de l’escolaMestral.El moodest ens permet millorar la comu-nicació entre els membres de la comuni-tat escolar mitjançant Internet i accedir arecursos, compartir materials, tenirespais de discussió, realitzar activitats,etc.

A L’ESCOLA MENGEM FRUITAEl Pla de consum de fruita a les escoles,al qual, a l’escola, ens hem adherit, esbasa en una iniciativa de la Unió Europealiderada, a Catalunya, pel Departamentd’Agricultura, Alimentació i Acció Rural,en col·laboració amb el Departaments deSalut i el d’Educació.Consisteix a distribuir gratuïtament fruitafresca (de qualitat) als escolars d’educa-ció primària, durant tres dies de cadames, d’octubre a juny. El projecte haestat rebut amb entusiasme pels alum-nes que han descobert en la fruita unaalternativa saludable als esmorzars tradi-cionals.

Esc

ola

Mes

tral

24

El SafareigLA CASTANYADA

Hem preguntat als nens i nenes de P4 iP5 què els va semblar la castanyada:

Què et va agradar la castanyada?Teo Bazin: Menjar castanyesAriadna Givert: Els panelletsÈlia Soliva: Menjar panelletsAlex Algava: Menjar castanyes Vau menjar panellets o castanyes?Tots: SÍ!!!Què preferiu castanyada o halloween?Teo Bazin: Halloween, perquè ens podemdisfressar!Ariadna Givert: CastanyadaÈlia Soliva: HalloweenAlex Algava: HalloweenUs ha agradat la castanyera?Tots: Sí, ens va agradar!!

Com cada any, la Castanyada va ser unafestassa a l’Escola. De bon matí els de pri-mària i parvulari van rebre bons ensurtsamb el Halloween dels de cicle superior; i,a la tarda, la castanyera, tot i ser tan velle-ta i estar tan atrotinadeta, va baixar des delMontseny per venir a fer-nos una visita,portar-nos castanyes i panellets i compro-var que tots ens hem fet una mica mésgrans...

UNA FESTA DE GRANS I PETITS!

Lucía Fernández: Les dues cosesJordi Brustenga: Em va fer molta por i vaigsortir plorantQuina prova us va agradar més i quinamenys?Ferran Montero: La que més em va agra-dar era Tria i remena, i la que menys Tir alblanc.Anna Carreras: Tot em va agradar molt.Lucía Fernández: Tot em va agradar molt.Jordi Brustenga: La que em va agradarmés és el Gimnas, i la que menys el Tuneldel Terror perquè feia molta por.

1r tr

imes

tre

25

Entrevistem dos membres de la novacolla de grallers i el seu director: el BielPer què una nova colla de grallers?Biel: Perquè de aquí 2 anys els grallersmarxen del col·legi.Com vas fer publicitat de la gralla?Biel: Dibuixant personatges famosos ambla gralla... es a dir publicitat enganyosa.3.- Hi va haver molta expectació o al finalno has va apuntar la gent?Biel: Es van apuntar molts nois i noies deprimària.

RENOVACIÓ GENERACIONAL GRALLERA:

Noticiari

Com van els assajos?Biel: Bé! però som tants que encara espe-rem les gralles.Quan començaran a tocar (perquè a lacastanyada van tocar els altres)?Biel: Si estudien moltíssim podríem fer unacançó pel concert de primavera.Es difícil la gralla?Mireia: Sí, una mica.Queralt: Una mica. Rocío: Sí.

ENTREVISTA A QUATRE ALUMNES DE3r DE PRIMÀRIA EN OCASIÓ DE LASEVA ESTRENA COM A PARTICIPANTSDE LA GIMCANA DE LA CASTANYA:Què us ha semblat la gimcana?Ferran Montero: Molt béAnna Carreras: BéLucía Fernández: BéJordi Brustengsa: Molt béUs ha agradat el Turner del terror o us afet por?Ferran Montero: No vaig entrarAnna Carreras: Em va fer por però em vaagradar

El safareigE

scol

a M

estra

l

26

Entrevista a Jordi Guirado, tutor de cin-què de primària:Com vas arribar a l’escola?Coneixiesalgú? Vaig arribar a l’escola perquè coneixia auna antiga mestra que es diu MontseMargenat que era una mestra meva de laUniversitat Blanquerna.Què és el que t’agrada més de l’escola?I el que menys?El que més m’agrada de l’escola és elfet de poder observar l’ evolució delsnens des de d’infància (P3) fins a laseva plena adolescència (batxillerat)Com es porten els nens?Els nens es porten bé, tot i que social-ment vivim en un moment difícil pel quefa al respecte a qualsevol autoritat.És estrany entrar en una escola nova adonar classes?Sí, per a mi ho és doblement perquè acabode sortir de la universitat per tant se’ m fatot nou.T’agradaria estar a primària o secundà-ria?Primària, i fins i tot infantil.

ENTREVISTA A NOUSMESTRALERS

Entrevista a l’Àlex, secretària.Com va ser el teu primer dia?va estar molt bé peró tenia nervisEt va ser difícil agafar al lloc?Per agafar el lloc vaig haver de fer unesentrevistes i el procediment va ser lent.Et vas adaptar bé?La Núria em va ajudar a adaptar-me millor.Ara conec tot el professorat i poc a poc lesfamílies i els nens i nenes.Trigues molt en venir. Vius molt lluny?Trigo tres quarts d’hora perquè sóc deCorberaQue t’ha sorprès més de l’escola?El tracte amb molts nens i el bon rotllo quehi ha entre el professorat; i que els nenspetits s’hagin après tan ràpid el meu nom.T’hi trobes bè aquí?Si, molt bé.

Entrevista a l’ Anna Fuster. Professorade matemàtiques de secundària.Com vas arribar a l’escola? Coneixiesalgú?No coneixia ningú, vaig arribar perquèsabia que hi havia una oferta de feina i per-què m’agradava molt el projecte educatiu.Que es el que més t’ agrada de la esco-la?I el que menys?M’ agrada que els grups poden ser reduïts id’aquesta manera es facil solucionar pro-blemes entre els alumnes. Encara no séres que no m’agradi.Com es porten els nens?Hi ha dies de tota mena.Es estrany entrar a una escola nova a ferclasse?Home, el principi costa una mica perquè noet coneixen però poc a poc et vas adaptantel ritme de la classe i activitats. T’agradaria estar a primària o a secun-daria?M’agrada estar a secundària o fins i tot bat-xillerat perquè va molt lligat amb els meus

estudis.

Entrevista al Jan, el David i la Júlia deP3Us agrada l’escola?Sí. Ens agrada l’ escolaVau plorar el primer dia?David, Jan i Júlia: Sí, vam plorar una mica.Heu fet molts amics? Tots:Hem fet molts amics.Jan i David: Nosaltres som amics. David: Jo tinc una cosineta petita que esdiu Mariona i me l’estimo molt.Què feu a les hores del pati?Tots: juguem al sorral i fem castells desorra.Què és el que us agrada més del’Escola?Tots: El que ens agrada més és jugar alpati amb els amics.

El safareig

1r tr

imes

tre

27

Hem entrevistat als alumnes nous deprimer d’ ESO que són l’Ariadna, laRaquel, l’Èlia, els Davids i el Jia-lè:Per què us vau canviar d’escola?Ariadna, David S. i Èlia: perquè s’acabavaa sisè de primària.David R. i Raquel : perquè està a prop decasa.Jia-le: perquè he vingut a viure a SantFeliu.Vau rebre una bona acollida per partdels alumnes? Us va costar molt inte-grar-vos?Tots: Ens van rebre molt bé i va ser moltfàcil la integració al grup.Quina matèria us agrada més?David R. i Raquel: educació física.Ariadna: tallers.David S.: plàstica.Èlia: tecnologia.Jia-le: cap.Quins canvis heu notat?Ariadna, David R. i Jia-lè: el nivell és mésalt.David S. i Èlia: l’escola és més petita.Raquel: Anem sense uniforme.Feu alguna activitat extraes-colar? Quina?Ariadna i Èlia: Sí, ball.David S.: Sí, anar ambskate.David R.: Sí, jugar a bas-quet.Raquel: Sí, jugar a tennis.Jia-le: no.

Entrevista a la Núria Lin de segon i a laJúlia Lin de tercer d’ESO:Us agrada l’Escola?Sí.Vau rebre una bona acollida per partdels companys?

Sí.Quins canvis heu notat?

Creiem que és més difícilque a l’altra escola.Sobretot per coses d’al-tres cursos que nosal-tres no hem treballat.Quina és la vostra

matèria preferida?N.: Plàstica i matemàtiques.J.: Matemàtiques.

ELS NOUS ALUMNES!

Benvinguts a l’Escola!