48 - desembre- 2010

7/29/2019 48 - desembre- 2010

http://slidepdf.com/reader/full/48-desembre-2010 1/29

1

núm. 48 -desembre- 2010

Editorial

Contundent victòria de CiU.

Convergència i Unió ha estat, indiscutiblement, la gran guanyadora de les eleccionsal Parlament de Catalunya. Els 62 escons aconseguits ho reflecteixen clarament.Aquesta contundent victòria s’ha produït pràcticament a tots els municipis deCatalunya on la participació total ha assolit el 59,95 %. Al municipi de Torroella de

Montgrí també s’ha evidenciat clarament aquest triomf, com ja és normal en les

7/29/2019 48 - desembre- 2010


2

eleccions al Parlament de Catalunya. CiU sempre ha guanyat a Torroella i l’Estartit leseleccions autonòmiques catalanes des de l’any 1980, tot i que aquesta vegada arribaa aconseguir el 45,16 % dels vots emesos, amb una participació del 60,6 %,lleugerament superior a la mitjana

La coalició guanyadora s’apropa, però no aconsegueix la majoria absoluta. Encara queel quantiós nombre de diputats li permetrà formar un govern fort i cohesionat, hauràde cercar acords puntuals per aconseguir la majoria necessària per tirar endavant lesseves propostes.

El gran derrotat és el PSC. Mai el partit socialista havia obtingut un percentatge devots tan baix que el fa quedar amb només 28 escons (en perd 9). Aquest resultat elsitua a cinc diputats menys dels que havia aconseguit el 1980 en les primereseleccions a la Generalitat restaurada, els més baixos fins ara.

El president Montilla havia anunciat en campanya, que no es presentaria a lareelecció en cas de guanyar i la nit de les eleccions, abans que es tanquessindefinitivament els resultats electorals però ja preveient la davallada, en un discursemocionat i brillant, va assumir la seva responsabilitat en la derrota i va anunciar queen el proper congrés del partit renunciaria a la direcció d’aquest. Segurament moltescoses s’hauran de replantejar en aquest partit en els propers anys.

ERC també pateix un fort càstig. Perd més del 50% dels seus escons ( de 21 passa a10). La seva manca de definició i responsabilitat de ser partit de govern i la pocaentesa de les opcions independentistes, li ha passat factura. Puigcercós però, diu queno pensa dimitir. Per altre banda, l’altre membre del tripartit, ICV; resisteix bé, mantéun electorat fidel i es queda en només dos diputats menys (passa de 12 a 10).

Si bé l’amplia victòria convergent és indiscutible, hi ha hagut també altres fetsrellevants. L’ascens del PP que corrobora el gir del país cap a la dreta, i l’avís anticipat

del que li pot passat a Zapatero d’aquí a dos anys. La consolidació de Ciutadans i lairrupció a la cambra de Solidaritat per la Independència de Joan Laporta que ambnomés 4 diputats, i cap el Reagrupament de Carretero, fan evident una feblesa del’independentisme radical, que passa de 21 diputats a 14 diputats.

Encara que sense obtenir cap escó, cal ressaltar el preocupant ascens de la formaciód’extrema dreta, racista i xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha obtingut 75.000vots.

7/29/2019 48 - desembre- 2010


3

Governar en temps de crisi sol passar factura als partits en el govern. També ésnormal que es produeixi un gir cap a la dreta. Europa és un exemple. A Catalunya, lacrisi econòmica i el desgast de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatutha influenciat molt en la pèrdua de vots del tripartit, especialment el PSC.

CiU després de pair la ressaca de la celebració de la victòria, haurà de prendreconsciència dels greus i difícils reptes que l’esperen en els propers anys: la creació detreball, mantenir i millorar els serveis públics, la cohesió social i la unitat civil, coms’articulen les relacions amb Espanya, però sobretot com es supera l’angoixaproduïda per la crisi. Cal que, per damunt de diferències, en aquests propers anys, norenunciem a la unitat civil del poble de Catalunya i a la unitat del catalanisme, en laseva pluralitat.

Consell de redacció

Artur Mas – President. Aquest cop sí. Foren unes de lesparaules que en l’esclat d’alegria per lafolgada victòria ha pronunciat Artur Mas.El President Montilla, ha reafirmat queno tornarà a ser candidat, i que deixarà

també de presentar-se per a la primerasecretaria del partit. I ha felicitat alsguanyadors.

Inauguració de la IV Mostra decol·leccionisme A la capella de Sant Antoni, a la plaça dela Vila de Torroella, i organitzada perl’Associació Filatèlica i el Museu de la

Mediterrània, es va inaugurar l’exposicióde col·leccionisme local, amb una àmpliaparticipació, tant pel nombre departicipants com de les temàtiquesexposades.

Inauguració de l’exposició Què és unpont? A Can Quintana, Museu de laMediterrània, tingué lloc la inauguracióde l’exposició de l’obra de FrancescCarbonell, dintre del cicle PONTS. Quinzeanys després de la seva darreraexposició, un veritable pont en la sevaactivitat, torna a pintar i ens mostra elseu treball recent. Disset retrats, algunsde gran format, amb tècniques diverses,dominant l’oli sobre planxa de polietilè,combinen la figuració amb la gestualitatde la seva etapa pictòrica anterior.Es complementa l’exposició amb unvídeo on es presenta una extensaselecció antològica.

7/29/2019 48 - desembre- 2010


4

Concert de música clàssica persa ambHamid Khabazi, tar i Massud Naderi,tombak Organitzat per Joventuts Musicals,tingué lloc al Cine Petit de Torroella, un

concert de música persa, avui Iran. Estracta d’una música procedent d’un delspaïsos amb una herència cultural mésrica del planeta, d’una música que terere seu la poesia, interpretada per dosinstruments, el Tomback, de percussió,en que els sons s’obtenen percudint elcentre de la pell- tom: so greu – o elcontorn, -bak: so agut, i el Tar, un llaüt

de so delicat i alhora potent, amb siscordes per a púlsar. En les obresinterpretades l’esperit clàssic s’enriquiaamb aportacions del folklore iranià ielements musicals moderns.

Els candidats a les eleccions alParlament de Catalunya, ja tenen la

seva figureta del caganer clàssic delpessebre de NadalLa família Alós Pla de Torroella deMontgrí, ha presentat les sevescreacions de caganers per les properesfestes. Són 41 les noves figuretes queincrementen aquest any el catàleg, entreles que es poden trobar els candidats ala presidència de la Generalitat: Artur

Mas, Josep Montilla, Joan Puigcercós,Alicia Sánchez Camacho i Joan Herrera,polítics: Duran Lleida, Francisco Camps,Patxi Lòpez, a més de futbolistes: Messi,Piqué, Vila, Busquets, Pedro;entrenadors: Guardiola i Mourinho,entre d’altres. La seva producció anual,supera les 15.000 figuretes, que venen a

tot Catalunya així com a la resta del mónmitjançant Internet.

Conferència La dieta mediterrània unvalor en alça, a Can Quintana

la Fundació Dieta Mediterrània, amb seua Barcelona, va organitzar juntamentamb Can Quintana, Museu de laMediterrània, una conferència sota eltítol que encapçala aquesta notícia, acàrrec de Joan Reguant, conferència quees produïa molt poques hores abans queés dones a conèixer la resolució delComitè per a la Salvaguarda del

Patrimoni Cultura Immaterial de laHumanitat, reunit a Nairobi (Kènia) queva declarar la dieta mediterràniaPatrimoni Immaterial de la Humanitat.Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc vanpresentar conjuntament la candidatura,que ha estat coordinada a nivell tècnicper la Fundació Dieta Mediterrània. Les

Conselleries de Salut i d’Agricultura de laGeneralitat van donar suport a aquestainiciativa que es va presentar l’any 2008.La consellera de Salut, Marina Geli, hacelebrat el reconeixement mundial aCatalunya, i ha destacat la lluita contral'obesitat, una de les "epidèmies mésimportants del món, que la dietamediterrània actua com a factor

protector”.

“Amb una sola vegada no n’hi ha prou” Sota aquest eslògan, un any més, a CanQuintana, organitzada pel Banc de sang iteixits i la Delegació de Torroella del’Associació de donants de sang , es vamaterialitzar una diada de donacions. La

7/29/2019 48 - desembre- 2010


5

donació de sang és sempre un actelliure, generós, responsable i d’agrair.

Jornades de recerca i territori: La gestiódels recursos hídrics en espais naturals

La càtedra d'Ecosistemes Litorals vaorganitzar les jornades sobre recerca iterritori a Can Quintana, centrades en lagestió dels recursos hídrics basada enmodels, que es puguin aplicar al nostreterritori. Van incloure, en el segon dia,una sortida de camp per apropar elsassistents a la dinàmica fluvial del BaixTer. Va presentar les jornades el Sr.

Xavier Quintana, director de la càtedra,El Sr. Antoni Roviras, director del Museui la Sra. M.Pilar Carabús, técnica del ParcNatural del Montgrí, Illes Medes i el BaixTer.

La conferència inaugural anà a càrrecdel Sr. Emilio Custodio, de la Universitat

Politècnica de Catalunya. Varenintervenir amb exemples sobre recerca igestió en Zones humides: el Sr. LuisJavier Lambán, la Sra. Maria José Vinyals,el Sr. Iñaqui Antigüedad, el Sr.Juan PedroMartín Vide, el Sr. Juan Pedro MartínVide, i el Sr. Ramón Julià.A la tarda, en Diagnosi o incidènciad’altres vectors en la gestió de zones

humides, varen intervenir el Sr. JaumeBoixareu, el Sr. Josep Mas, el Sr.Francesc Domingo i el Sr. Antoni Munné.Va presentar el llibre El flux hidrològicde la plana litoral del Baix Ter, la Sra.Anna Figuerola. I el tancament de la jornada anà a càrrec del Sr. Miquel Bofill,senador; Sr. Joaquin M. Puigvert,vicerector de la Universitat de Girona; Sr.

Alex Rocas, cap de demarcació del’Agencia Catalana de l’Aigua, el Sr. JosepM. Rufí, alcalde i diputat de MediAmbient de la Diputació de Girona, i elSr. Xavier Ventayol director territorial de

Catalunya de Sorea.

Concert de Sardanes amb la cobla elsMontgrins Sota la direcció de Martí Camós, i elpatrocini de l’Associació del Llibre de laFesta Major de Torroella de Montgrí, esva interpretar un concert memorable,per recordar i repetir, com va indicar en

la presentació el seu President JoanVinyes. Va rememorar els aniversaris dela mort de Pere Rigau, del naixement deVicenç Bou i de Joaquim Vallespí, i elspropers de la mort de Joaquim Vallespí iVicenç Bou. El concert, que va presentarEduard Font, constava a la primera part,de: Esperança de Vicenç Bou,

Ensomnide Joaquim Vallespi, La brema de Pere Rigau, Mimosade Vicenç Bou,Volves de neu de Joaquim Vallespir iGirona aimada de Vicenç Bou.I a la segona: Francesca de JoaquimVallespí, El saltiró de la cardina deVicens Bou, Benvinguda d’Enric Vilà,Aniversari daurat de Marcel Artiaga,Torroella 1884 de Jordi Molina i Per

Torroella, de Martirià Font. Però noacabà aquí el concert, dos bisos varenculminar l’actuació dels Montgrins i elsaplaudiments del públic assistent,Llevantina i Torroella Vila Vella.

L’Aplec de Santa Caterina El bon temps va acompanyar la diada deSanta Caterina. És per als torroellencs

7/29/2019 48 - desembre- 2010


6

una jornada festiva i lúdica, on l’aspectereligiós hi és present. A l’arribada al’ermita: tocs de campana, l’encesa deciris per demanar la protecció de lasanta, llançar monedes a la propera

capelleta amb la imatge de la santa, i sihi ha menudalla, fer un donatiu a en"Manelet", que l’agraeix amb unmoviment del braç, i al pou de l’ermita,lloc d’on venen, com tothom sap, elsinfants. La missa i a ballar sardanes, queel flabiol ja refila! Preparar el foc ienllestir el dinar que s’ha portat de casa-costellades, cargolades i arrossades- i

els més ben preparats físicament,emprenen la pujada fins el castell delMontgrí. El retorn és un xic menysalegre, però ha valgut la pena. Fins l’anyque ve Santa Caterina!

Concert al Cine Petit. Katia Michel alpiano

Organitzat per Joventuts Musicals,tingué lloc al Cine Petit de Torroella, unconcert de la pianista Katip Michel.Desprès d’haver obtingut el seu primerguardó als set anys a Stresa (Italia), lapianista catalanosuïsa va debutar als 17anys al Palau de la Músic Catalana i haactuat a Alemanya, América Central,Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Estats

Units i Suïssa.Va interpretar, a la primera part: LaSuite Espanyola Op 47 d’Isaac Albéniz,quadres de diferents regions: Granada(Serenata), Catalunya (Corranda), Sevilla(Sevillanes), Cadis (Sageta), Astúries(Llegenda), Aragó (Fantasia), Castella(Seguidilles) i Cuba (Nocturn).

I a la segona part del concert, de RobertAlexander Schumann, la seva obra mésaclamada, Op 9, Carnaval. Variacionsque formen la il·lustració musical d'unahistòria, temes molt breus inspirats en

una mateixa escena literària. Actuaciómolt aplaudida pel públic assistent.

Integració de la Caixa de Girona a LaCaixa.El 18 de Novembre es va culminarl’absorció de la Caixa de Girona per partde La Caixa.Les oficines de l’oficina, a la plaça dels

Dolors, de la Caixa de Girona -conegudapels torroellencs com la caixa d’en Cels– ja porten el rètol de la Caixa. Com ésevident el nou funcionament de l’antigaoficina, no ha significat cap canvi en lescondicions que podien tenir els clientsde la vella entitat, dins de l’absorbent.

Inauguració de l’Expofil Sant Andreu L’Associació de Filatèlia i Numismàticade Torroella de Montgrí, ha fet lesgestions pertinents per un segell “Tusello”, commemoratiu del 125 aniversaridel naixement dels compositorstorroellencs Vicenç Bou i JoaquimVallespí, així com la d’un mata-segellsque es va utilitzar, per primera vegada,

coincidint amb l’exposició EXPOFIL SantAndreu. A la inauguració el Sr. JosepMorraja va fer la presentació del’exposició. Seguidament l’alcalde deTorroella, Josep M. Rufí, va agrair latasca que porta a terme l’associació idonà per inaugurada l’exposició, que vacontar amb 108 mobles expositors, ons’hi poden veure les col·leccions

7/29/2019 48 - desembre- 2010


7

temàtiques presentades per trenta-setcol·leccionistes, totes molt interessants.

Xerrada de la Unió de Pagesos A l’auditori de Casa Pastors, i

organitzada per la Unió de Pagesos i sotael títol Per un PAC útil a la pagesia, tingué lloc una conferència sobre lesnoves propostes que afecten la PolíticaAgrària Comuna, dins la ComunitatEuropea. La triple temàtica inclosa en laproposta de la Unió de Pagesos és:-L’evolució negativa de la renda agrària a Catalunya, amb dades dels anys 2001-

2009. I els Ajuts Directes en l’horitzó2020.-Les opcions presentades per la Unió dePagesos sobre Ajuts Directes, Mesuresde Mercat, i Desenvolupament Rural, i-Els objectius i els Instruments queproposa.Va finalitzar la trobada amb un ampli

torn de precs i preguntes.

Exposició Alguns propietaris de masos A la Capella de Sant Antoni, i organitzadaper l’Associació de Masos de Torroella il’Estartit, tingué lloc la inauguració del’exposició sobre un entorn ben definit,que sobrepassa els límits de la pròpiaTorroella, que inclou tots els del Massís

del Montgrí. I s’ha utilitzat en el títol“alguns”, donat que la recopilació dedades personals i històriques ha estatmolt copiosa. Resta molt material perpublicar i queda com a tasca del’Associació el continuar en els anysvenidors l’exposició “d’altres” masos,que varen conformar la nostra història.Bicicleta, cullera, poma.

L’Alzheimer és la demència méscomuna! Avui és incurable i, en general,es diagnostica en persones majors de 65anys. Es calcula que el setembre de 2009al món hi havia més de 35 milions de

casos registrats. A la tardor del 2007, aPasqual Maragall (ex alcalde deBarcelona i expresident de laGeneralitat) se li diagnostica Alzheimer.Superat el cop inicial, ell i la seva família,inicien una croada contra la malaltia.Des del primer moment, Bicicleta.Cullera, poma, dirigida i amb guió deCarles Bosch, i produïda per Oriol Ivern,

es converteix en testimoni d’excepció deles seves vivències.Destaquem especialment que latorroellenca Agnés Batllori n’és ladirectora de producció. Ambintel·ligència, sinceritat i bon humor,l’expresident Maragall, es deixa retratar juntament amb la seva família i els

metges, per deixar constància del dia adia de la seva lluita personal.Hem pogut gaudir, al Cinema Montgrí,de Torroella, la projecció d’aquestdocumental que recull dos anys deseguiment a un pacient excepcional,disposat a que científics, metges iinvestigadors, trobin la cura abans que laxifra de malalts a tot el mon, en

multipliquin per deu. Una pel·lícula duraperò optimista malgrat tot, amb unaassistència massiva de públic al CinemaMontgrí en secció especial del Cineclubde Torroella. Finalitzada la projecció, icom s’havia anunciat, es va obrir un tornde preguntes entre el públic assistent,que contestaren el propi presidentMaragall, amb aquell to ben conegut per

7/29/2019 48 - desembre- 2010


8

tots els que l’escoltaren, i ambmajor amplitud la seva esposa DianaGarrigosa, i més extensament sobre“Alzheimer Internacional - FundacióPasqual Maragall, per a la recerca sobre

l’ Alzheimer”. Quasi al finalitzar varenarribar de Barcelona, la Directora deproducció torroellenca, Agnès Batllori iun dels productors que s’uniren al tornfinal.Una vetllada per pensar, meditar irecordar,Presentació del llibre Els Masos delMontgrí

Organitzada per Can Quintana, Museude la Mediterrània i per l’Associació deMasos de Torroella i l’Estartit, es vapresentar l’obra de més de vint personesque formen el conjunt d’autors d’aquestllibre, que reflecteix el paper que hanrepresentat els masos peldesenvolupament de la nostra

estructura social i la nostra economia, enun llarg període de temps, des del segleXI fins el segle XX.Varen intervenir en la presentació eldirector del Museu, Antoni Roviras, EvaRamió, responsable del Servei dedocumentació, Josep M. Rufí, alcalde deTorroella, i Enric Seguer i Hom,historiador de la UdG, que va dissertar

sobre la tasca de recull, anàlisi i síntesisque ha representat el llibre.La presentació anà acompanyada ambmúsica de violoncel interpretada perMaria Geli.

617 FIRA DE SANT ANDREU: FiraAgrícola, ramadera, comercial id’artesania

Torroella de Montgrí celebra la sis-centes dissetena celebració de la Fira deSant Andreu. Pot presumir d’una llargahistòria i tradició. L’origen històric fou laconcessió reial de Joan I, de l’any 1393,

per celebrar una fira per la Diada deSant Andreu i els quinze dies següents,un privilegi fonamentat en la demandaque l’Ajuntament de Torroella havia fetal Rei, “per tal de canviar la data de lafira, que fins aleshores s’havia celebratel mes de maig”. No disposem de dadessobre l’antiguitat d’aquesta fira anterior,que la tradició la remunta a èpoques

d’esplendor més llunyanes, i ens obliga atots a cercar l’encara més antiga datainicial de la nostra fira. En la realitatactual, sota aquest títol de Fira de SantAndreu, es concentren una muniód’activitats en dos dies, dissabte idiumenge:

La Fira en el record, en la que Torroellavol recordar la seva música i els seusmúsics. I ho fa amb un viatge en eltemps, que va des de la Capella deMúsica del segle XIV al FestivalInternacional de Músiques d'avui,rememorant i retent homenatge alscompositors torroellencs. Entre moltd’altres a Anselm Viola, Pere Rigau,

Vicenç Bou i Joaquim Vallespí. Senseoblidar el cant coral i la transcendènciade les cobles i grans orquestres que hadonat Torroella al llarg de la sevahistòria. La més antiga, en plena vidaavui, és la cobla orquestra Montgrins.Recorregut que es porta a terme, ambvisites comentades, que s’inicien alMuseu de la Mediterrània i transcorren

7/29/2019 48 - desembre- 2010


9

per set espais del nucli històric deTorroella de Montgrí:

1. Can Quintana: Casal del segle XVIon s’inicia l’explicació de la visita.

2. El Palau Solterra: dels segles XIV iXV, rememora la fundació de laCapella de Música i la vida deBenet Julià i Anselm Viola, músicsi compositors torroellencs imonjos de Montserrat.

3. La Capella de Sant Antoni: delsegle XIV. El Cor Anselm Violainterpreta la sardana Benvingutsa Torroella, de Francesc Batlle, irecorda la importància de lescorals torroellenques.

4. La Casa Sastregener: on es potfruir de la música per la guitarraclàssica, de tres il·lustrescompositors de la nostra vila,Josep Costa Hugas (1826-4881),

Josep Ferrer (1833-1916) i JosepHugas (1837-1877)5. El Monument a la Sardana: Obra

de l’escultor torroellenc JosepMundet i Tarrés, pel pubillatge dela sardana de l’any 1975.Recordant de Torroella, a MiquelPardas, que amb els seu “Mètodeper aprendre a ballar sardanes

llargues” fou amb Pep Ventura“l’Inventor” de la sardana actual. Iels seus compositors, Vicenç Bou,Joaquim Vallespí, Pere Rigau...

6. La Sala: Inaugurada l’any 1929,s’omplia amb la música de lesgrans cobles-orquestes deTorroella, amb gran rivalitat entreels entusiastes dels Montgrins -

degana de les cobles actuals- i laCaravana.

7. I finalitza la visita guiada alaCapella Fonda de l’església deSant Genís, en que es projecten

dos vídeos i es recorda el FestivalInternacional de Músiques deTorroella de Montgrí, iniciatsl’any 1980 per Joventuts Musicalsde Torroella.En el recorregut hem recordat uncop més que Torroella ha estatdefinida com a terra de músics.

I la Fira comercial, de la quedestacarem:1 -Al recinte Firal:

-La Mostra Comercial,

-El Concurs infantil de munyirvaques a mà

-El Taller infantil de pa treballat

artesanalment -L’Espai d’agricultura tradicional

-La Exhibició de gimnàsticarítmica i artística del ClubGimnàstic Montgrí

-La Actuació del grup Big Band

-El Teatre de Titelles

2 -I a l’aire lliure:

-El Safari granja taller , amb Tonindiversions a la plaça de laMuralla.

-El Mercat de Sant Andreu,Vehicles nous i de segona mà, alpasseig de Catalunya

7/29/2019 48 - desembre- 2010


10

-La Fira de productes ecològics deproximitat, a l’exterior delrecinte ferial

-L’Exposició de maquinariaagrícola, al passeig Vicenç Bou

-La VI Mostra d’Entitats deTorroella de Montgrí i l’Estartit,a la places de la Vila i delMestre Pere Rigau

-La Fira a la Plaça: A la Plaça de laVila, organitzada perl’Associació Filatèlica iNumismàtica

I altres activitats com:-Pomatec 2010:XI Jornada Econòmica de la Poma, al’auditori del Museu de la MediterràniaConferències:

La poma europea: situacióactual i perspectives per a la

campanya 2010-2011 Programa europeu de promoció

de fruita a les escoles, finançatper la Unió Europea.

La petjada de CO2 en pomes,una nova variable del mercat

El recurs més escàs en el mónactual... el client

-El XIII Campionat de Catalunya deColoms de raça, amb exposiciópuntuació i entrega de premis, al passeigVicenç Bou, 39-41.-La Festa dels Cavalls i els carruatges Tots dos dies: Mercat de cavalls – Passejades del públic amb ponis i encarruatges

Als jardins de Santa Clara:Concursd’enganxada – Exhibicions eqüestres i- Cercavila de cavalls i carruatges. -XIX Concurs de Gossos d’ Atura: quetingué lloc el diumenge, al camp d’en

Coll, amb la participació de JordiMuxach, Jose Mari Pleguezuelo, HilarioNovillo, Patric Delrieu, Patricia Gisquet,Juli Bayot i Miguel Àngel Elordi.

Concert de Fira: del XV cicle coral de laFCECUn any més es va celebrar en el CinePetit el Concert de Fira de Torroella de

Montgrí, en que hi participen dues coralsinvitades i el Cor Anselm Viola deTorroella.Aquest any hi han intervingut:Coral Tossenca, de Tossa de Mar,formada per una trentena de cantairesdirigida per Fidel Aromí, amb unrepertori de cançons tradicionals,

sardanes, havaneres, polifonia religiosa imúsica moderna. Ha enregistrats cincCD’s el darrer amb Josep Cassú al piano il’orgue i Josep Gispert a la tenora. Coral Cantaires de Caldes, de Caldes deMalavella, dirigida per la sopranosabadellenca Assumpta Fontanals, ambun repertori del que és resum el títol dela seva intervenció Sons d’Amèrica. Ha

enregistrat quatre CD’s amb temeslligats a la vila de Caldes.I el Cor Anselm Viola, nascut a Torroellal’any 1977. Dirigida per Ramon Manent iFolch amb set composicions quefinalitzaren amb Benvingut a Torroella,de Francesc Batlle.Va finalitzar el concert la interpretacióen comú, del conjunt dels cantaires de

7/29/2019 48 - desembre- 2010


11

les tres corals amb Muntanyes delCanigó, Cançó de beure i Visca laMúsica. Es finalitzà l’acte amb l’entrega de flors iun llibre sobre Torroella a directors i

responsables de les corals invitades, iamb forts aplaudiments.VII Concurs de sopes - amenitzat pel circde carrer “IES Montgrí” El VII campionat de sopes, patrocinat perGent del Ter, el va guanyar per terceravegada, Anna Camós i Ramió, amb lasopa de farro amb entrebancs de pilota. El segon i tercer premi han correspost a

les presentades per M. Rosa Mundet iper Paquita Viader.Felicitats a tan bones cuineres.

CATALUNYA – ESPANYA – MÓN

-CATALUNYA

Benet XVI va afirmar que a l'Estatespanyol hi ha “un secularisme fort iagressiu” i que “es pretén arraconar aDéu a l’àmbit privat”. El pontífex arribà aBarcelona, en el marc d'una visita quetenia com a punt culminant la dedicacióde la Sagrada Família

El TAV entre Figueres i París

Renfe i la francesa SNCF van anunciar el23 de Novembre que el TAV entreFigueres i París començarà a circular eldia 19 de desembre i que ja es podiencomprar bitllets.El trajecte entre ambdues ciutats tindràuna durada de menys de sis hores ambun estalvi d’unes cinc hores. Això sí, a

Figueres s’haurà de caviar de tren peranar a Girona o Barcelona.Realment el fet suposa la fi de l'aïllamentdel sistema ferroviari ibèric, amb unample de via diferent del d'Europa.

Inicialment, hi circularan dos trens diarisen cadascuna de les direccions, a càrrecde l’operadora francesa, que és qui posael servei. Faran parada a Perpinyà,Narbona, Montpeller i Nimes. Renfel’oferirà entre Figueres i Barcelona, ambparada només a Girona i circularà per viaconvencional. Els viatgers que vagin enel TAV podran fer el transbordament a la

mateixa andana que durarà entre 15 i 24minuts.

Pel que fa a les mercaderies, a partir del21 de desembre ja podran començar acircular, en ample europeu des del portde Barcelona cap a França, pel tercerrail. Renfe programarà quatre trens per

setmana, que podran tenir majorlongitud i anar més ràpids gràcies enpart a les cinc hores que s'estalviaran encanvi de vies.

La Sardana, i la Jota ebrenca: elementsfestius patrimonials d’interès nacional Per acord de Govern 173/2010, de 5d’octubre.

DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANSDE COMUNICACIÓ (GOV/173/2010, de 5d’octubre), es va declarar la sardanaelement festiu patrimonial d’interèsnacional. Al mateix temps el Consell de CulturaPopular i Tradicional va aprovar laproposta de declaració feta pels serveis

7/29/2019 48 - desembre- 2010


12

territorials de Cultura a l'Ebre, que aras'inclourà al catàleg del patrimoni festiude Catalunya. La primera referència quees té de la jota a Catalunya és undocument del Bisbat de Tortosa de 1734,

en el qual el bisbe en una visita pastorala Calaceit (Matarranya) la condemna perconsiderar-la una ball pecaminós. ACatalunya, la jota és present a diferentspunts de les comarques pirinenques i deponent, a les zones veïnes amb lescomarques catalanoparlants de l'Aragó iprincipalment a les comarques de lesTerres de l'Ebre i el Priorat, on la variant

tortosina és l'element més singular.

Verges i La Dansa de la MortLa processó de Verges, així com lesFestes de la Mare de Déu del Tura d'Oloti la festa major de Sant Feliu de Pallerols,han sigut reclassificades com a Festespatrimonials d'interès nacional pel

govern de la Generalitat. Fins ara,estaven qualificades com a festesd'interès nacional.-La Dansa de la Mort, d'origen medieval,és l'aspecte més rellevant i distintiu de laprocessó de Verges.-Els gegants que amb els nans, elscavallets i el capgròs Cap deLligamosques formen un tot, són

l'aspecte més tradicional i rellevant delTura d'Olot.-I a Sant Feliu de Pallerols, la comparsade cavallets i els gegants, amb lesquatre danses tradicionals delMatadegolla, la Sardana Curta, elContrapàs i el Ball Pla que executen, sónun element únic i distintiu de la festalocal.

“Ha nascut un nou diari en català: ARA” EMPORION, es vol afegir a les 83personalitats de tot el mon que donenla benvinguda al nou diari.

El Consell de Redacció d’Emporion, faseva la benvinguda, les felicitacións i elsseus desigs d’èxit per aquesta novapublicació, i pel que representa per lacultura, per Catalunya i pel català.PER ARA, PER AVUI I PEL DEMÀ elsmillors desitjos del CONSELL DEREDACCIÓ D’EMPORION

-ESPANYA

La crisi financera: La prima de risc deldeute públic de l'Estat espanyol és lamés alta des de la creació de l'euro.La ministra d’economia, Salgado, i elPresident Zapatero, asseguren quel'economia espanyola no corre risc de

rescat.

-MÓN

Irlanda accepta el rescat, i reduirà lesdimensions del seu sistema bancari El primer ministre irlandès, Brian Cowen,ho ha anunciat i acceptat un paquetd'ajudes internacional que haurà de

servir per corregir el dèficit públic i percrear un fons de contingència destinat alsector bancari.

El Còlera a Haití Desprès del terratrèmol en que varenmorir més de 250.000 persones, 1,5milions de persones van quedar sensellar i en pèssimes condicions de vida,

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/335460-salgado-assegura-que-leconomia-espanyola-no-corre-risc-de-rescat.html




http://www.3cat24.cat/noticia/948986/economia/La-Unio-Europea-surt-al-rescat-dIrlanda-i-lobliga-a-reduir-les-dimensions-del-seu-sistema-bancari









7/29/2019 48 - desembre- 2010


13

sense accés a una alimentació i enpèssimes condicions higièniques, elcòlera ha arribat a Haiti.El còlera arriba a la RepúblicaDominicana i als Estats Units

Un obrer haitià de 32 anys, és el primercas confirmat de la malaltia fora d'Haití,que està en tractament i estable. Unaltre cas, el d’una dona a Florida.

Conflicte bèl·lic entre Corea del Nord iCorea del Sud.La guerra entre les dues Corees no haacabat mai oficialment, ja que la del

Nord, recolzada per la China no hareconegut les fronteres que les separen.Corea del Nord va atacar una illa del MarGroc, que considera ocupada per la delSud, ja que no reconeix que pertanyi aaquest estat.

Qui no sap escriure en

català? (5)

Recordem (EMPORION, númerosanteriors)

REGLA 1 (agost 2010): Paraulesacabades amb a, plural amb es (casa,cases)

REGLA 2 (set. 2010): Consonants s, ss, c,ç, z (casa, passa, caça, cirera, calze )

REGLA 3 (oct. 2010): Articles i apòstrof (l’home, l’única, la unió, les hores)

REGLA 4 (nov. 2010): Apòstrof amb de (d’humor, d’àngel), no amb que (que ara, que un)

Recordeu també que aquestes regles nointenten pas ensenyar gramàtica, sinóque els que ja parlen bé el català elpuguin escriure correctament.

REGLA 5 – Contraccions

Observem les frases següents:

Dimarts a la matinada, vaig anar al boscamb uns amics a caçar bolets. Ho havíemanunciat als homes i a les dones del mas

de l’hereu. Vàrem sortir de la plaça dels pins de bon matí pels camins vells.Després de passar per la baixada delmolí i pel pont de pedra, per no perdretemps, vàrem tirar pel dret, per l’ermita.En vàrem trobar per a tota la família, pera la mare, per als oncles, per a l’àvia, pera tothom. A l’octubre, m’agrada caçarbolets.

Fixem-nos que hi surten sovint lespreposicions a, de, per, per a: a la matinadade la plaçaper la baixadaper a la marea caçarde bon matí

7/29/2019 48 - desembre- 2010


14

per no perdreper a tothom

Les preposicions a, de, per i per a ambels articles masculins el i els, produeixen

contraccions: al boscals homesdel masels pinspel pontpels camins

per als oncles

Però no es fa la contracció quan l'articleva davant de vocal o lletra hac:a l’octubrede l’hereu per l’ermita per a l’àvia

També podríem haver escrit:

Quan vàrem ser a cals masovers, mésamunt de cal pintor, vàrem menjar el paque havíem comprat a can Sidro, elformatge de ca l’Huguet i el vi de cal’Agustí.

La partícula ca (contracció del mot casa)es contreu quan es troba amb el, els i en cal pintor

cals masovescan Sidro

No es fa la contracció davant de vocal ohac:ca l’Huguet ca l’Agustí

Consells

Hem de parlar i escriure amb la sintaxicatalana autèntica, la dels nostres pares iavis:Ells no deien mai: Tinc que fer molta

feinaCal dir: He de fer molta feina.Tenim que arribar aviat

Cal dir: Hem d’arribar aviat.La Maria té que venirCal dir: La Maria ha de venir

No oblideu que, en general, elscastellans donen i nosaltres fem:

En castellà diuen: Le daba un besoEn català: Li feia un petóDaba mucho miedoEn català: Feia molta porVamos a dar una vueltaEn català: Anem a fer un voltLa niña daba lástimaEn català: La nena feia llàstima

Marroc

En la meva primera visita al Marroc, heconviscut amb la seva gent, que m’haacollit a les seves cases, les sevescambres i taules. La fama hospitalitàriaque té el país és ben justa. Laglobalització no dóna gaire marge a les

7/29/2019 48 - desembre- 2010


15

novetats perquè les cultures es vanassemblant més. Per exemple, quan jugael Barça, el Marroc és com si fosCatalunya. Els marroquins segueixen elspartits televisats a les cafeteries de gom

a gom animant l’equip (també hi hapartidaris del Madrid, però sónminoritaris). El paisatge humà de lesciutats és ple de camisetes del Barça iper fer-te amic d’algú només cal dir-lique ets del país del Barça.

Hi ha sorpreses més substancials queaquesta del Barça i que la globalitzacióencara no ha fet desaparèixer. La quemés m’ha meravellat és el tarannà demolts adolescents. Conec adolescentscatalans admirables que neden acontracorrent i això és molt meritori. Elque és excepcional a casa nostra éscorrent al Marroc. Aquests dies hecompartit estones amb adolescents

responsables, estudiosos, amb unconsum controlat, molt servicials,assenyats i que no coneixen la marxanocturna esbojarrada. Estan bé sortintamb els pares i els avis. Els amics són elsamics, però la família no pateix eltrencament de la d’aquí, així que lesnoies comencen a marcar pit i els noisels surten els primers pèls moixins.

Les persones, per sort, no es fabriquenen una cadena de muntatge. Som encarafruit d’una càrrega hereditària i d’unprocés educatiu. La diferència entre elsadolescents de dos països relativamentpropers no té cap més explicació quel’educació que reben els uns i els altres.

L’educació és bàsicament familiar.

L’escola complementa, però no potsubstituir allò que la família deixa de fer.Al Marroc la família és àmplia, les casessón prou grans. He conviscut ambfamílies de la mateixa arrel. He comptat

que són trenta-una persona entre avis,fills i néts. Viuen en dues ciutatsdiferents i en diverses llars, però hi ha unconstant intercanvi de visites, d’estades ide convivències amb convidats familiarsi amics que desdibuixen el nucli tancatque vivim a casa nostra. Els àpatsreuneixen una quantitat de gent variablei imprevisible que augmenta els

divendres i diumenges.

Els vells amb necessitats d’atenció, lespersones que viuen alguna discapacitat,els més febles, els desgraciats de lafamília... tots reben el suport d’aquellsmembres que gaudeixen de més salut,de bona situació econòmica i que la

fortuna els ha somrigut. El plor sempreés coral, la rialla és multitudinària. Crecque això depara una gran tranquil·litat,satisfacció i estímuls de viure. He estat acasa d’una vídua que per atendre millorels seus tres fills adolescents s’haprejubilat. El resultat de l’esforçd’aquesta dona forta i de gran caràcterés evident: la correcció, la manera de

viure de totes dues noies i el noi m’handeixat sense paraules.

Hi ha aspectes d’aquest país que ara hevisitat que considero millorables i altresclarament negatius, però prefereixoexposar aquest punt positiu que ensalliçona. Ens alliçona i ens ha de fer

pensar que allò que passa allà és més o

7/29/2019 48 - desembre- 2010


16

menys el que passava aquí fa no pasgaires dècades. Les nostres formes deviure tan atomitzades, en habitatges tanminúsculs, difícilment poden conduir acap més resultat que la profunda crisi (la

crisi que patim no és solamenteconòmica) dels darrers anys. Si a ladespreocupació educativa de lesfamílies, les separacions generacionals,la poca relació entre nuclis familiars, hisumem el fracàs del sistema escolaractual, el resultat és prou evident comper saber que sense que res desapareguidel tot, el futur mundial no serà pas del

color de la nostra civilització occidental.

La sardana, avui. JordiMolina

Jordi Molina i Membrives (Blanes, 1962)

és un reconegut intèrpret de tenora i

compositor de sardanes. Estudià clarinet

i tenora a la cobla del Col·legi de Santa

Maria de Blanes, sota el guiatge de

Joaquim Alqueza; tenora amb Ricard

Viladesau i clarinet i harmonia al

Conservatori Municipal de Barcelona.

Passà després a La Principal de

Barcelona, als Montgrins, l’any 1983, on

ocupà la plaça vacant de Josep Gispert

fins l’any 1996, quan entrà a la Maravella

fins l’any 1999.

Actualment director de la Flama de

Farners, no com a instrumentista. Està

casat i viu a Torroella des de l’any 1995.Avui dia també compon sardanes i peces

per a tenora i cobla no tradicionals. Ha

accedit a la petició d’EMPORION de

mantenir aquesta entrevista sobre “La

sardana, avui”, cosa que agraïm

especialment.

Com veu la situació actual de la

sardana?

La sardana ha evolucionat. Pel que fa a

músics i cobla, no havia estat mai tan bé

com ara.

I en l’àmbit públic?

La sardana ha seguit una història ques’ha relacionat amb uns moments

polítics, amb una vida d’un tipus de

societat, que era una reivindicació per

part del jovent. I el jovent d’avui en dia

està molt allunyat de la sardana.

Què li falta a la sardana?

7/29/2019 48 - desembre- 2010


17

A mi no m’agrada dir que a la sardana li

falta això o allò, són altres les formes de

ballar actuals. Hem de ser conscients

que en la història de la música, la dansa

ha tingut una vida diversa. Avui no es

balla el vals, quan en altres temps

tothom el ballava. Altres tipus de vida

han mort. En una perspectiva de segles

n’han de néixer, viure i morir.

La sardana és quelcom més que una

dansa.Quan tenia 14 anys, a Barcelona,

a la parròquia de Santa Madrona, ambel vicari, vàrem aprendre a ballar

sardanes. Hi ha tanta diferència entre

aquella època i la que estem vivint...

Aquest símbol no és el que toca avui,

potser hauríem de desenvolupar-ne un

altre.

Aquesta diferència és natural o ha estat

forçada?

Forçada. Pot haver-ho estat per la

política. I ara faig d’advocat del diable: si

no hi ha jovent, cada vegada hi ha menys

participació. Estem vivint un moment

que la sardana, com a símbol, no es

considera reivindicatiu. A l’aplec deCalella, els anys cinquanta i seixanta,

8.000 persones hi anàvem com a actes

reivindicatius. Els Montgrins molts anys

no anaren a Calella perquè en una ocasió

van tocar La santa espina. Era una

reivindicació dels catalans com a poble.

La sardana ha perdut molt. La gent no la

té amb aquest sentit tan reivindicatiu. El

jovent té una altra forma de sortir, de

relacionar-se, de ballar, i la sardana

continua igual.

Hem fet el que calia? Televisió, ràdio,

els mateixos compositors i lletristes...

es podria fer més?

Potser es podria fer més. A la televisió

han tingut poca audiència, s’han canviat

horaris, s’ha fet malament... Però quan

un símbol per subsistir necessita tal

esforç, potser per si mateix no tindràl’encaix que tenia antigament. Altres

símbols, com els castells, són més

exportables que la sardana, que no té

atractiu comercial per a la televisió. Com

el flamenc, que té un ressò mundial.

Ambdós han estats qualificats per la

Unesco com a patrimoni immaterial de

la humanitat. El 5 d'octubre d’enguany,

el govern de la Generalitat de Catalunya

va aprovar la declaració de la sardana

com a element patrimonial festiu

d’interès nacional i passa a ser

considerada dansa d’interès nacional.

Actualment hi ha més de tres-centes

colles sardanistes a Catalunya i seixantaa la Catalunya Nord.

Els estaments públics podrien fer més?

La sardana, avui, està altament

subvencionada amb aplecs gratuïts, per

exemple, però és deficitària. La cultura

no ha de ser rendible, però avui dia és

7/29/2019 48 - desembre- 2010


18

complicat el seu manteniment. Penyes i

ajuntaments s’han de preguntar si

programen deu ballades o només cinc...

Sóc dintre d’aquest món, amb coses més

clàssiques i més modernes, per a

tenora... S’estan fent coses, però el món

sardanista és molt endogàmic, una mica

massa tancat; anirà a ballar sardanes, a

pocs concerts i poques vegades escoltarà

música de cobla alternativa. Ho veu com

quelcom molt estrany. En molts concerts

meus no hi veig el món sardanista.

No és cosa dels mateixos sardanistes

que la sardana hagi deixat de ser

popular: Vicenç Bou, les seves sardanes

cantades, ompliren tot el Paral·lel i

començaren a dir que no era un bon

músic.No s’ha volgut fer concert d’una

cosa que és dansa? No l’hem fet massa

difícil?

Efectivament, molts sardanistes no

saben contar-la, però ja hi ha gent que

ho fa i és la líder de la rotllana. Sempre

ha existit la música de cobla i música per

ballar, música de concert i música de

carrer. Les sardanes antigues no són

balladores. Les de Garreta, Josep Serra,es ballaven. Ara no es balla el que es

ballava abans. Avui et tirarien pedres.

A partir dels cinquanta, Mas Ros va

representar un canvi. Una cobla són

onze músics i un compositor, de Saló o

de Saderra i Bou, que ara ja no són tan

balladores. La gent que va a ballar vol

coses senzilles. Abans n’acceptava

d’altres menys balladores. El nivell va

començar a baixar. Les cobles grans,

Montgrins, La Principal de la

Bisbal... obligaven a tocar el seu

repertori; les dues o tres sardanes

primeres eren poc balladores, però el

sardanista les acceptava, eren sardanes

de les bones. Anaven a escoltar La

Principal de la Bisbal, a Blanes, i les tres

primeres sardanes no es podien ballar, i

no deien res, aplaudien. Avui et

xiularien. Que sigui balladora, ja des dela primera! La cobla vol assegurar-ho tot,

que puguin ballar, vol tornar l’any que

ve. Claudica.

Com la veu des de la seva experiència?

El meu punt de vista es por referir als

darrers quaranta anys. La meva primera

audició, amb la tenora, va ser el maig de

1970. No voldria deixar la cosa massa

pessimista. El got és mig ple. El nivell de

la sardana; la cobla, una agrupació

musical fantàstica; la música, s’ha escrit

molta música i molt bona en els darrers

cent cinquanta anys, potser com cap

altra música popular, i un miler demúsics d’una música folklòrica. S’ha de

valorar! Vist amb la perspectiva del

temps, la sardana ha baixat. Tot i això és

un fenomen molt important!

L’últim aplec a Torroella?

7/29/2019 48 - desembre- 2010


19

Malgrat tot va anar molt bé. Hi va

contribuir el canvi d’ubicació a la plaça

de la Vila. Es pot recordar, anys enrere,

plena del tot. No obstant això, molt

millor que en l’anterior emplaçament,

als jardins John Lennon. Recordo que a

Caldes, pagant entrada, encara hi havia

2.000 persones. Avui, de franc, potser un

centenar.

Què s’ha fet malament? Què es podria

fer? En les audicions, anunciar la tirada?

No canviaria els esdeveniments.

A l’emissora de ràdio de Torroella,

emetre dues hores setmanals de

sardanes?

Ràdio Montgrí n’hauria d’emetre. És

evident.

Catalunya Ràdio, que els festius, a

primeríssima hora, emet un programa

de reportatges i entrevistes sobre

cultura popular que inclou tres o quatre

sardanes? A TV3 que no n’hi ha cap?

Potser l’audiència no és suficient.

Si una cosa no la sents, mai no et potagradar.

Això és ben cert.

Quants adolescents estudien la tenora?

Massa pocs. És pitjor que no s’ensenyi a

Torroella. No m’agrada gens. Amb

l’anterior director de l’escola de música

vàrem estar parlant del tema i les raons

adduïdes tenien molt poc pes. No em

varen convèncer.

Cobra més un professor de tenora que

un de guitarra?

No. Precisament hi ha subvencions per a

les escoles que ensenyin música

tradicional. Eren molt pocs els que

estudiaven amb mi a Barcelona. No deia

mai que estudiava clarinet i tenora, deia

sempre clarinet.

Estigmes a la tenora?

Pels pocs tenores existents. Que no es

podia afinar bé, que no es podia tocar

piano... Es podrien comptar amb una mà

els bons tenores en les cent quaranta o

cent cinquanta cobles existents. En els

últims set, nou o deu anys, s’ha treballat

molt en la seva millora. És el músic el

que l’afina i no es pot dir avui que la

tenora no es pot afinar. De flautistes, a

la nostra zona en pots trobar cent. De

tenores, en trobaràs vuit o deu, a tot

estirar, i som a la zona més sardanista, a

l’Empordà. Ha millorat l’instrument,

però també els músics estan molt mésben preparats.

Actualment fa una tasca de

documentació al Museu de la

Mediterrània.

Efectivament, feina molt interessant.

Porto a terme un projecte, recollir tot el

7/29/2019 48 - desembre- 2010


20

patrimoni dels músics locals: escrits,

partitures, instruments, fotografies...

Contacto amb els familiars i sé el que hi

ha: Enric Vilà, Martirià Font, Eduard

Font, Antoni Giner Calsina, Vicenç Bou,

la Caravana... Filmo entrevistes.

Instruments: tible d’en Turón, tible d’en

Josep Font, tenora d’en Guillot... És un

deure per mi.

Què es podrà fer perquè la sardana no

mori?

No tinc la solució, però estic segur queperdurarà molt de temps.

I individualment?

No hi ha grans possibilitats. Millorar cada

dia les coses que ja es fan. Per exemple,

l’aplec a la plaça, millor ambient que en

l’anterior ubicació.

L’Associació del Llibre de la Festa Major

va contractar un concert de sardanes

per commemorar els aniversaris de

Vicenç Bou, Joaquim Vallespir i Pere

Rigau.

Va ser un acte molt bonic. Vàrem poder

escoltar sardanes de Vicenç Bou, QuimetVallespir, Pere Rigau i també d’altres

compositors locals i vinculats a Torroella.

La sardana Torroella 1884 la vaig dedicar

als Montgrins amb motiu dels actes de

celebració del seu 125è aniversari.

Personalment, crec que els millors

mitjans de difusió de Torroella són el

Llibre de la Festa Major i EMPORION. Estic

preparant un article per al Llibre de la

Festa Major per donar a conèixer el que

s’està fent al Museu de la Mediterrània,

com comentava anteriorment.

Quan va renéixer la sardana, va ser

quan es va prohibir!

La sardana va estretament lligada amb la

Renaixença, amb la dictadura de Primo

de Rivera i amb la de Franco, i amb la

seva mort, amb la transició del 75 i

l’estatut autonomia.

No siguem pessimistes.Què podrien fer

personalment la cobla, la música

catalana, el nostre país?

Tenim possibilitats, tota la vida que

sento que s’acaba la sardana. I segueix!

Mundialment és difícil competir amb el

flamenc, que ajunta tantes coses d’èxit

aclaparador. La música celta. La

tarantel·la italiana, més festiva. La

sardana també és una dansa, però més

difícil de ballar. El mercat de fora no

demana el producte que nosaltres

tenim.

Missatge positiu.

Tenim una dansa particular, una

formació, la cobla, que té una riquesa

instrumental única, que no la trobes

enlloc. Cent cinquanta anys de música

escrita ningú no la té. L’assistència a les

ballades ha baixat, sí, però no hem de

7/29/2019 48 - desembre- 2010


21

ser pessimistes. Hem de seguir i

treballar.

Moltes gràcies.

L’església de Becket il’església actual

Fa pocs dies, dins d’un cicle de cinemaprogramat amb el títol de Religió i podercivil, vàrem poder gaudir i reflexionaraltra vegada sobre els valors de lapel·lícula Becket, l’honor de Déu, dePeter Glenville, basada en una obrateatral de Jean Anouilh i recordadasobretot per la magnífica interpretaciódels dos actors protagonistes, RichardBurton en el paper de sant Tomàs Becketi Peter O’Toole en el paper del rei Enric IId’Anglaterra.

Dos dies després de veure aquestapel·lícula, el papa Benet XVI visitavaBarcelona amb l’objectiu primordial deconsagrar el temple de la SagradaFamília, acte retransmès en directe perTV3, la qual cosa va permetre que moltde públic pogués seguir la celebracióreligiosa en directe. Haig de confessarque durant molta estona vaig estar

enganxat a la pantalla del televisor atret,sobretot, per les imatges que mostravenla bellesa i grandiositat del temple, lateatralitat de la cerimònia i la músicaque en alguns moments la va

acompanyar. Tenint encara les imatgesde la pel·lícula Becket fresques al cap, iveient aquella representació, vaig notarque les imatges cerimonials de l’esglésiadel segle XII que se’ns mostraven al film iles d’aquell diumenge eren moltsemblants. Després de vuit-cents anys,feia la sensació que el temps no haviapassat.

El Sant Pare, un dia abans haviadenunciat “l’anticlericalisme agressiu dela societat espanyola que no es veia desde la Segona República”. No sabem quiinformava i d’on provenien aquestescomparacions, però podem intuir-ho.Què entenia la més alta autoritat eclesial

i els seus representants mésfonamentalistes per “anticlericalismeagressiu”? Suposem que no es referia ala crema d’esglésies ni al linxament decapellans. Possiblement es referia que lagent no anava a missa, no assistia alsactes religiosos ni confiava en elsrepresentants eclesiàstics actuals. Totplegat sense adonar-se que les

ensenyances de l’església estan cadavegada més allunyades de la societatmoderna i només sectors minoritaris s’himantenen fidels.

No fa falta recórrer a les barbaritatscomeses, en nom de Déu i la sevaesglésia, per la Inquisició, al control de la

censura i al seu poder polític imposat

7/29/2019 48 - desembre- 2010


7/29/2019 48 - desembre- 2010


23

que fa al Fons Monetari Internacional,s’ha arribat a un principi d’acord en quès’estableix que els estats emergents,com la Xina, l’Índia o el Brasil, tindranmés pes en el mateix G20 i en les

decisions del Fons MonetariInternacional; per tant, la legitimitatd’aquests grups o institucions s’acostaràmés a la realitat econòmica actual. S’haestablert que es cedeix el 6% de lesquotes de vots a favor de les diteseconomies emergents.

En definitiva, el que emana de lesdarreres reunions internacionalsrelacionades amb l’àmbit econòmic ensmostren cada vegada més pes de leseconomies emergents, especialment dela Xina, realitat que va marcant ques’està entrant en un nou ordre mundial,al qual seria convenient que els estatseuropeus i la Unió Europea en concret

sabessin adequar-s’hi fent les reformesnecessàries per no quedar fora de lesdecisions importants del planeta.

Parlem de ciència? (4) – Reflexions

Després dels molt breus resumsde la

teoria de la relativitat, (l’anomenada

especial de 1905 i lageneral de 1915),que vaig exposar el mes de setembrepassat, i els estranysfenòmens estudiatsper la teoria quàntica o mecànicaquàntica explicatsels mesos d’octubre i

novembre, em proposo de continuaravui les “Reflexions”dedicades a ciènciadel segle XX. Parlaré de les partículesque formenl’univers, però, per no fer-homassa llarg, hauré de deixar partdel’explicació per al mes vinent.

De què està fet tot el que ensenvolta?Què fa que hi hagi persones i pedres i

arbres i planetes, i no unaconfusióindestriable? Aquestes preguntes hanacompanyat l'home des delsseusorígens. Al segle xx es va anardescobrint (en teoria iexperimentalment) queels constituentsmés petits de la matèria són un conjuntde partículeselementals (és a dir,

indivisibles), que interactuen a través dediversostipus de forces. A la teoria queexplica com funciona totaaquesta“maquinària”, i que representala visió del món de la física d'avui dia,sel’anomena model estàndard. Noobstant això, no és ni de bon trosunateoria definitiva, cada dia hi hanovetats. Aviso al lector que és una

històriacomplicada.

Fa uns cent anys, encara esparlava del’àtom (que en grec vol dir “indivisible”) com de lapart més petita de matèria aquè es podia arribar. Cada àtom coneguttenia unsímbol, així hidrogen = H, oxigen= O, nitrogen = N, plata = Ag, etc.Algunesmatèries només estaven

7/29/2019 48 - desembre- 2010


24

formades per una classe d’àtoms(hidrogen, oxigen,nitrogen, plata, etc) id’altres eren compostes de diferentsàtoms (aigua,sorra, aspirina, etc). Així,per exemple, en el cas de l’aigua, la

quantitatmés petita que se’n podiatrobar era una molècula, la qualestavaformada per dos àtomsd’hidrogen (H) i un àtom d’oxigen (O), ies representava (H2O).

Tot això encara és vigent,però ara ésmés complex. Noves recerques varen ferevident que l’àtom, encontra de la seva

denominació grega, era divisible, i queestava format peraltres partícules méspetites. Aquestes partícules es podienrepresentar enforma d’una mena desistema planetari, amb un nucli al centrei unespartícules que giren al voltant.Formen el nucli els protons (queportencàrrega elèctrica positiva) i els

neutrons (sense càrrega), i lespartículesque segons aquest model giren al voltantsón els electrons(amb càrrega negativa).En un àtom el nombred’electrons igualael de protons, de manera que lescàrregues elèctriques delsuns i altress’equilibren. Cada àtom de cada matèria(hidrogen,plata, plom,etc) es diferenciad’un altre pel nombre diferent de

protons, neutrons ielectrons. La forçaelectromagnètica entre els electrons i elnucliatòmic és responsable del’estructura atòmica i, per tant, de toteslespropietats químiques, biològiques,etc., és a dir, de tot el que ens envolta.Avui sabem que aquestadescripció eramolt incompleta. Es va començar a fermés complexa l’any 1928,quan Paul

Dirac va pronosticar teòricamentl’existència de l’antimatèria,és a dir, quetota partícula ha de tenir lacorresponent antipartículaambpropietats idèntiques i càrrega

oposada. Quatre anys més tard esdescobria el positró(l’antielectró), iencara força anys més tard esdetectarien l’antiprotói l’antineutró.

Per acabar-ho de complicar,l’any 1930Wolfgang Pauli va predir l’existència delneutrí per explicarel fenòmen de laradioactivitat, on un neutró es

desintegra en un protó i unelectró, o unprotó es transforma en un neutró i unpositró. Hi intervé unaforça de moltbaixa intensitat que rep el nom de forçafeble. Elsneutrins no tenen càrregaelèctrica i la seva massa és molt pròximaa zero.Cada segon, milions de milions deneutrins solars travessen el nostre cos

senseque les nostres cèl·lules notin,afortunadament, la seva presència. DefetPauli pensava que mai ningú no seriacapaç de detectar un neutrí, i esvaenganyar. La primera observació d’unantineutrí es va fer als anyscinquanta,col·locant un detector en una barraca alcostat d’un reactor nuclearque produïaun gran nombre de neutrons.

Als anys quaranta vanaparèixer el muó(de la lletra grega mu) i el pió (de lalletrapi), i el 1975 es va descobrir el tauó (de la lletre tau). El muó i eltauó sónidèntics a l’electró, però molt méspesants (200 i 3.000 vegades més),sóninestables, i acaben transformant-se enelectrons. I per a més complexitat,també

7/29/2019 48 - desembre- 2010


25

el neutrí (electrònic) té dos cosins: elneutrí muònic i elneutrí tauònic (laprimera observació directa del neutrí tauònic s’haproduït recentment).Però només som a mitjapel·lícula. El mes

vinent continuaré.

Repàs:Els que vulgueu repassar de formadistreta els meus articles anteriorssobreles teories de la relativitat i la mecànicaquàntica, usrecomano que cliqueu lesadreces que poso a continuació, od’altres quehi trobareu relacionades:

http://www.youtube.com/watch?v=3dPi5hIWlkM&feature=relatehttp://www.youtube.com/watch?v=x53UGGB7XMI

A l'aguait del nostrepatrimoni

Un Estucat de l’any 1744

En l’edifici situat al encreuament del

carrer Hospital amb el de la Porta Nova,

en el que està ubicada la Farmàcia

Bancells, estan restaurant les façanes,

fetes d’estucat, l’any 1744, té doncs 266

anys.

És molt normal el trobar inscripcions en

pedra, però no coneixíem la possibilitat

de que l’estuc perdurés tan en el temps.

Perèmies

PARÈMIES I – (Del propi autor). *

Si li vols veure la cara a la lluna et caldràun telescopi.Si vols veure la cara d'un cregut sols et

cal un espill.Felicitat i egoisme son inseparables.Ocasionalment, l'odi pot ferir a lapersona odiada.A la persona que odia la fereix sempre.La clarividència és un do que Déu atorgaals qui vol martiritzar.

*Parèmia:

http://www.youtube.com/watch?v=3dPi5hIWlkM&feature=relate


http://www.youtube.com/watch?v=x53UGGB7XMI

http://www.youtube.com/watch?v=x53UGGB7XMI



7/29/2019 48 - desembre- 2010


26

Màxima o sentència moral i didàctica, de

caire erudit o popular.

La parèmia popular es feia present en la

poesia i la prosa com a recurs estilístic

gràfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i

sant Vicent Ferrer...

Poemes d'arreu del món

Full Fathom Five

William Shakespeare

Full fathom fIve thy father lies;

Of his bones are coral made;

Those are pearls that were his eyes:Nothing of him that doth fade

But doth suffer a sea-change

Into something rich and strange.

Sea-nymphs hourly ring his knell:

Ding-dong.

Hark! now i hear them – dlng-dong, bell

Cançó d'Ariel*

Ben be cine braces fondo jeu ton pare:

dels ossos seus se n'està fent coral,

el que eren els seus ulls són perles ara,

ni una mica del que és en ell mortal

no s'ha perdut: una mudança clar

de mar el torna en cosa rica i rara.

Nimfes toquen a morts per ell cada hora:

el dring,

escolta!, ara les sen to, ning-nang-ning.

(Traducció de Joan Vinyoli, Domini

màgic, dins Poesia completa, Edicions

62, 2008, p. 369)

*Es tracta d'un poema escrit al

començament de l'obra La Tempesta, de

William Shakespeare

Recita: Kath Srange

La cuina de la Catrina

LLATA DE VEDELLA AMB BOLETS

Ingredients:

http://localhost/emporionou/images/num48/48-Kath%20Strange.JPG



7/29/2019 48 - desembre- 2010


27

1 llata entera sense lligar

Sal i oli

Cebes, alls, pastanagues,tomàquets

Bolets

Vi

Picada:

Pa fregit

Alls i julivert

Ametlles torrades

Nyora

Preparació: Rossegeu la llata en una paella amb oliben roent i col·loqueu-la en una safataper coure-la al forn.En el mateix oli, daureu totes lesverdures, afegiu-les a la llata juntamentamb un got de vi, deixeu-ho coure, i amitja cocció gireu-la i mulleu-la amb elmateix suc.Quan estigui cuita, traieu-la de la safata ideixeu-la refredar.Deixeu reduir el suc en una paella itritureu-ho.Saltegeu els bolets enfarinats.Talleu la llata a rodanxes, ajunteu-la enuna cassola amb els bolets i la salsa, feu-

ho coure lentament uns 10 minuts. Si ésnecessari afegiu-hi aigua, i uns minutsabans de treure-ho del foc poseu-hi lapicada.

PAELLA D’ARRÒS DE MUNTANYA

Ingredients:

100 g d’arròs

200 cl d’aigua per persona

Cebes

Pebrot verd i vermell

Rovellons o altres bolets

Conill Salsitxes

Alls i julivert

Sal i oli

Vi blanc

Preparació: Sofregiu els bolets i reserveu-los.

En una cassola amb oli enrossiu el conilla trossos petits i les salsitxes, i reserveu-ho. A la mateixa cassola feu un sofregitde ceba, hi podeu tirar unes gotesd’aigua fins que agafi color, seguidamentafegiu-hi els alls trinxats i el julivert,remeneu uns minuts i afegiu-hi el pebrotcapolat. Fet el sofregit, ajunteu-hi elsbolets, el conill i les salsitxes.

Tireu el vi i deixeu-ho coure finsevaporar l’alcohol. Poseu-hi l’arròs,remeneu-ho i deixeu-ho coure 20minuts, a foc moderat. Deixeu-lo reposar5 minuts amb la paella tapada.

Cinema i espectacles

7/29/2019 48 - desembre- 2010


28

7/29/2019 48 - desembre- 2010


29

Pel·licula del mes: Herois

Fet i Fumut...!

48 - desembre- 2010

Documents

Transcript of 48 - desembre- 2010