Revista Iceberg núm. 45

Número 45. ESPECIAL SANT JORDI. Abril 2016. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

Pàgina 2

EDITORIAL

El dia de Sant Jordi és un dia de primavera molt especial per a tots

nosaltres. Com cada any el nostre institut INS Camps Blancs s’omple

d’activitats especials en les quals tots podem participar.

En aquesta número de la revista Iceberg trobareu un recull de les dife-

rents activitats que es realitzaren durant el dia 22 d’abril, com per

exemple el concert de música o les entregues de premis literaris.

A més podreu trobar el recull d’alguns poemes i obres escrites pels

nostres companys, i sobretot moltes de les fotos que vam fer aquell

dia.

Hem fet, també, entrevistes a algunes persones que participen en el

concert de Sant Jordi , tant alumnes com a professors.

Esperem que gaudiu llegint aquest treball que hem fet entre tots amb

molta il·lusió.

Agrair-vos la col·laboració a tots els que heu participat amb escrits,

amb fotografies i en les entrevistes.

Gràcies a tots!!

Aquell dia el cavaller Sant Jordi va matar un drac. Ho va fer per l’ amor a

la seva princesa. La sang , que del drac sortia, es convertia en roses, com

més sang sortia més roses omplien el lloc. I aquelles roses van omplir-ho tot d’amor i llibres.

Pàgina 3

Número 45. ESPECIAL SANT JORDI. Abril 2016. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG.

ENTREGA DE PREMIS Al llarg de tot el matí es va fer l’entrega de premis del concurs literari de l’Institut. Va ser molta la participació dels

alumnes . L’entrega dels premis va estar acompanyada sempre de recitals de poemes, representacions teatrals, vídeos

fets en anglès i lectura de les obres guanyadors i sobretot molta il·lusió.

Aquest en un recull d’algunes de les obres que han participat en el concurs i algunes de les imatges que ens deixa

aquell dia.

Moltes gràcies a tots i totes per la vostra participació.


Pàgina 4

[…]

Muchas mujeres son maltratadas

por parejas o personas amargadas.

Pocos hombres sufren esto:

LA VIOLÉNCIA DE GÉNERO

¿Qué será de esas mujeres,

que la vida han perdido

y que a causa de sus parejas,

de este mundo se han ido?

A causa de esto

los niños también sufren,

y sin saberlo

del maltrato encubren.

No es posible que en este mundo,

mucha gente muera por esto

y que los corazones de los amigos y familiares

se envuelvan en condolencias.

Machismo se considera, una palabra

que casi nadie conoce,

y aunque la gente la conozca,

para muchos en su vida se desvanece.

[…]

¡Porque todos somos iguales,

esto tiene que acabar!

Y con el machismo terminar.

[…]

UNA PALABRA LLAMADA

Judith Pinilla (1r C)

PREMI CATEGO-

RIA B

CASTELLÀ

CATEGORIA B

LIT

ER

AT

UR

A C

AS

TE

LL

AN

A

Pàgina 5


Iván Saucedo- 2n USEE

Dentro de mi casa pasan cosas que son raras:

se mueven los cuadros y oigo gritos.

Sin parar me llegan llamadas de gente desconocida.

Dicen que es que tengo la maldición de “Herobrain”

Llevo cuatro días sin dormir

porque él siempre está aquí bajo mi cama.

Siempre está “Herobrain”, siempre asustando a los demás.

CASTELLÀ CATEGORIA A

CANCIÓN


Pàgina 6

Yaiza Luque Fernández (2n D) Cuatro días van ya de tu desaparición,

Ya no hablas, ya no ríes, ya no siento tu calor.

Estás presente como un hielo que congela su alrededor.

Aunque insistas, y lo sé, algo pasa en tu interior.

Siete días ya pasaron y yo no sé qué hacer.

Sé que duele, pero se fuerte, ya vendrá algo mejor.

Eres como un espejismo de tu antiguo yo,

pero ahora sólo actúas basándote en el rencor.

Se nota que no está, eso no te lo voy a negar,

pero, arrancando su nombre de cualquier lugar,

sólo digo que presente en tu dolor seguirá

y aferrarse a su recuerdo no es el mejor camino que

tomar.

Diez días ya pasaron y deberías aprender a superar.

Una pérdida es trágica y duele como clavarse un puñal,

y yo no tengo opinión sobre lo que tú debas pensar.

Que yo lo sé; yo también lo siento, es un dolor abismal,

pero sólo te recuerdo que ella no volverá.

PREMI CATEGORIA A

CASTELLÀ

CATEGORIA A

LIT

ER

AT

UR

A C

AS

TE

LL

AN

A

Pàgina 7


Tengo un secreto que contarte

Y sin nada que ocultarte.

Solo palabras en el aire,

Y suspiros delirantes.

Una carta escrita en verso,

Por una pluma universo.

Entregado sentimiento,

Con cada suspiro de aliento.

Esperando su llegada,

A su más loca ahijada.

Una historia inventada,

Y una niña echa paja.

Un viaje a la luna,

En un cohete caramelo.

Gabriela Riera 2n D

CASTELLÀ

CATEGORIA B


Pàgina 8

ALBA BELTRÁN

Anoche mirando al cielo,

una estrella vi caer.

Entre las cumbres de las montañas,

yo la quise ir a coger.

Era tanto su resplandor

y la luz que brillaba,

que no me hacía falta ver

por donde yo caminaba.

La cogí entre mis manos

y a casa me la lleve,

la puse en mi ventana

cuando iba a amanecer.

Al despertar vi mi sueño hecho realidad,

pues he visto que aquella estrella

hasta a mí te guiará.

PREMI CATEGORIA B

CASTELLÀ

CATEGORIA B

LIT

ER

AT

UR

A C

AS

TE

LL

AN

A

Pàgina 9


Marta Robles (3r C) La vida no es eterna.

Seas pobre o el más rico,

el tiempo no perdona

ni a su más fiel amigo.

Primero va la infancia,

que ni cuenta te das,

pero hay pequeños recuerdos

que jamás olvidarás.

Después la adolescencia,

con ello el primer amor.

Y las riñas de tu padre

que escuchas sin temor.

Aparece alguien en tu vida,

tu compañero de viajes.

Te casarás con él

y lo querrás más que a nadie.

Ha pasado mucho tiempo

desde los granos en la frente,

pero yo me siento como un niño

y el tiempo me es indiferente.

Cuando quieres darte cuenta,

cuando ya lo has asumido,

recuerdas los momentos de tu vida

que más feliz has sido.

Me voy con todo hecho,

no me queda nada por hacer

Y le doy gracias al tiempo…

¡por haberme dejado crecer!

PREMI CATEGORIA B

CASTELLÀ

CATEGORIA B


Pàgina 10

POR FIN

María Garcia 4r A

La noche, triste, oscura y tenebrosa...

La noche que atormenta y que hace pensar.

La noche que hace sentir la soledad.

La noche tus ánimos hace cambiar

De pronto, estrella fugaz vi pasar

E iluminó toda mi oscuridad.

La luz del día me hizo recordar

Bendita esa estrella fugaz.

Crear versos no es cosa fàcil

Pues hay que tenir una mente un tanto ágil

Si un poco ralentizas

Bastantes menos innovaciones realizas

Algo bello quieres hacer

Pero eso fàcil no va a ser

Porque si algo Bueno quieres crear

Un poco te has de arriesgar

Y aunque siempre puedes retroceder

Eso más fácil no lo va a hacer.

Reflexiones de un Poeta

Héctor Portuondo (3r C)

CASTELLÀ CATEGORIA B

CASTELLÀ

CATEGORIA B

LIT

ER

AT

UR

A C

AS

TE

LL

AN

A

Pàgina 11


Loubna Zorouali (3rC)

CORAZÓN ENJAULADO

Ya nada era igual,

todo había cambiado.

Cuando ella se dio cuenta,

ya estaba rezando.

Al enamorarte tú crees

que te va a tratar como ninguno,

pero incauta tú no sabes

que con él estás en apuros.

Al principio, la crueldad no notas,

todo empieza de la nada:

que si cámbiate de ropa

o quédate callada.

Empecé a pedir ayuda

y me la proporcionaron

Me quedo con mi familia,

que es la que me ha valorado.

Yo te quería ver,

pero tú me habías traicionado.

Gracias, soledad, me has protegido

de tanto desquiciado.

CASTELLÀ CATEGORIA B


Pàgina 12

Habita el olvido en mi mente,

no puedo oír a mi memoria,

cuando habita el olvido todo desapa-

rece,

habita el silencio en mi mente.

Mis ojos están vencidos,

voy camino hacía un túnel desviado,

voy camino hacía un laberinto sin me-

moria,

como una simple hoja movida por el

viento

donde ya no tengo ningún tipo de

pensamiento.

No me pidáis que recuerde,

no me hagáis entender,

sólo quiero que tengáis paciencia

y recordéis que lo intenté.

Mi mente frágil se rompe,

mis ojos no me dejan ver,

ya no distingo en este momento

lo importante para mí ayer.

Te vengo observando dentro de mi

olvido,

no sé quién eres, no sé quién soy,

antes eras mi arco iris, ahora serás mi

tormenta,

que ni con la calma se ausenta.

Te observo,

no sé quién eres,

pero te veo reflejado en otros seres.

Lo único que recuerdo es no recordar,

mi ayer en soledad,

esos recuerdos marchitos,

que contigo hice nadar.

EVA MARIA MORENO ROMÁN (3r C)

PREMI CATEGORIA B

CASTELLÀ

CATEGORIA B

LIT

ER

AT

UR

A C

AS

TE

LL

AN

A

Pàgina 13


Juan Manuel Martín (4 A)

Cuando me pongo a imaginar,

mi mente se pone a volar.

Puedes ir a donde quieras:

montañas, plazas y estrellas.

Sin moverte del lugar,

en un momento podrás llegar.

Puedes ser lo que deseas:

inventor, pirata o faraón.

Todo tiene aceptación.

Son emociones que sientes

como si tú estuvieras presente.

Cuando me pongo a imaginar,

mi mente se pone a soñar.

Todo lo crea tu imaginación

¿Quieres, tú, vivir esa emoción?

PREMI CATEGORIA B

CASTELLÀ

CATEGORIA B


Pàgina 14

Harto de la melancolía

Que bombea mi corazón

Quiero sonreír cada día,

Y no llorar sin razón.

Y sé que desde fuera

parecerá todo perfecto,

a muy pocas personas

invito a pasar dentro.

Todo el mundo me cae bien

hasta que lo conozco.

¿El precio de mis pensamientos?

Ser tachado de monstruo,

de ser un triste robot,

de estar hecho de hielo,

de no tener corazón.

Y no paro de preguntarme,

¿estaría mejor sin este muro?

Dejar, por fin, de ocultarme.

Pensar, por fin, en el futuro.

[…]

¿Y yo soy el listo?

Dime por qué.

¿Por ocultar mis sentimientos?

¿Por parecer en vez de ser?

Habito la piel de un niño

que no sé bien quién es.

Mi mente malda al alma.

¿Debería ser al revés?

[…]

VIAJE AL CENTRO DE LOS PENSAMIENTOS

Albert Rausa (B11)

PREMI CATEGORIA C

CASTELLÀ

CATEGORIA C

LIT

ER

AT

UR

A C

AS

TE

LL

AN

A

Pàgina 15


Desde mi cama veo alzarse un destello de luz

Iluminando mi sombría cara

Con mis brazos entrelazados en cruz

Esperando que el tiempo mis pecados curara.

Mi esperanza poco a poco se apaga

Los días pasan y mi vida acaba

Al fin termina esta dura carga

Esperando el despertar del alba.

Impaciente espero esa llegada

Para reunirme con mi amada

Dejando atrás esta vida consumada

El silencio prevalece entre las barras

Todos observan atentamente mi llegada

¡Anhelada muerte devórame entre tus garras!

DELITO DE AMOR

Guy Amancy (B 11)

CASTELLÀ CATEGORIA C


Pàgina 16

LA VIDA EN SILENCIO Sara Sangüesa Jerez (B21) silencio. Idea imposible en su principio. Nacemos llorando, sollozando para vivir. Momentáneo y claro, alegre y vivo. El silencio como cura, el silencio como sana. Negro e infinito, triste y solitario. El silencio como pena, el silencio como drama. Frágil pero importante. Cortante pero favorecedor. Emite tranquilidad, serenidad y un entorno claro en el que se pueda pensar en todo aquello que debemos hacer; o en lo que deberíamos haber hecho aquel momento cuando el ruido tomó nuestra paz. No es malo aquello no hablado como tampoco es horrible la oscuridad, la falta de ondas sonoras que nuestros oídos puedan captar. Pero al fin y al cabo,

PREMI CATEGORIA C

CASTELLÀ

CATEGORIA C

LIT

ER

AT

UR

A C

AS

TE

LL

AN

A

Pàgina 17



Pàgina 18

Estic atrapat

No se quant de temps porto ja

Tot és foscor, i solitud

Es que no puc estar sense tu.

Ja no puc menjar

No puc dormir

No puc pensar

Aixó perquè no estàs

Perquè m’has deixat

No puc respirar

Sento com si estigués al mar

A molta profunditat

I m’estigués ofegant

No vull estar sol

Només ofego les penes en alcohol

No puc estar així

Vull sortir d’aquí

La bogeria s'està apoderant de mi

Per fí em desfaré del verí

Que em mata per dins.

Paula Porcuna, 2nD

2n PREMI

POESIA

2n ESO

LIT

ER

AT

UR

A C

AT

AL

AN

A

Pàgina 19


Amb un cor de quatre veus

S’obre al cel una harmonia

Que fa que flotant els teus peus

S’obri la portella d’una establia.

Molts anys fa que cantem

Amb diferents llenguatges:

Català, xinès i francès,

Tot i que a cops no ens assabentem.

El nostre professor es diu Joan,

I tots nosaltres trobem estranya sa roba,

Però creiem que és excepcional,

Ja que a qualsevol botiga no la trobes.

La meva veu és la segona

En que trobem nois també.

On produïm una mena d’ones,

Que fan que el públic flamés.

Tenia l’esperança als nostres cors,

Ja que assagem un munt,

Però se que em quedaran records

Encara que no siguem junts.

Yumara Carrillo, 2nC

1r PREMI

POESIA

2n ESO


Pàgina 20

Hola Alan,

M’hauria agradat haver escrit aquesta carta abans de Nadal, perquè ara sé que mai no la podràs llegir, però em fa

il·lusió que d’alguna manera et pugui arribar.

No puc jutjar-te, entre altres cose, perquè és impossible dir que no ets una persona valenta. Amb 17 anys, havies llui-

tat tota la teva vida per ser qui volies ser, sense importar-te la gent. Saps que h ha moltes persones que es moren sen-

se haver-ho aconseguit, portant fins al final una vida que no és la seva?

Tu vas decidir intentar ser feliç i no enganyar els altres, fins vas aconseguir canviar el teu nom i el DNI i per fí ser el noi

que sempre vas voler ser.

Però aquela nit de Nadal vas decidir prendre la teva última decisió, i vas deixar de lluitar.

No sabria dir-te si és un acte de covardia o de valentia, però em fa mal la seguretat que la teva mort no ha servit per a

res. No crec que els que t’insultaven, els que et deien homenot o els que t'empentaven per l’escala,hagin tingut cap

remordiment, en tot cas un mica de por per alguna represàlia, però que va passar aviat i segur que ja tenen una altra

víctima; alta, baixa, grassa, amb ulleres, estudiosa...

Això sí, protegits pel seu meravellós grup on alguns els riuran la gràia i altres ( la majoria ) no dirn res, perquè preferei-

xen estar amb molta gent a ser ells mateixos.

Segurament, acabaran l’escola i quan comencin a treballar seguiran trobant víctimes o maltractaran les seves parelles i

fills.

Ells, els assetjadors, no han perdut res. Ho hem perdut els altres, els que seguim sent nosaltres mateixos, els que som

lleials a les nostres idees, els que ens neguem a fer mal a ningú, encara que ens hàgim d’enfrontar a la resta i, a vega-

des, sentir-nos sols.

Amb la teva mort hem perdut els que podríem aprendre de la teva valentia, i no només pel teu canvi de sexe, sinó per

atrevir-te a canviar de vida quan no t’agradava la que tenies, com per la teva lluita contra la depressió ingressat a

l’hospital, per canviar de col·legi.

Han perdut els teus pares, que et van recolzar sempre, que estaven orgullosos de tu i que posen feliços en les fotos

amb tu.

Silvia Sierra Monsàlvez

(FRAGMENT)

1r PREMI

NARRATIVA

3r ESO

LIT

ER

AT

UR

A C

AT

AL

AN

A

Pàgina 21


Paraules i paraules,

Són les que ens ajuden.


Té una poesia.

Si tinguéssim només 500 paraules,

Podríem expressar tot el que la vida ens destina.

Podríem escriure tota mena de cartes,

Així expressant, el que voldríem dir en veu alta.


Són les que ens ajuden.


Té una poesia.

Alba Beltrán No

2n PREMI

4r ESO


Pàgina 22

Que siguis com un raig de llum,

primer et veig i després em sones.

Com les pluges d’hivern,

que m’agradis a totes hores.

El mateix sol cada matinada,

l’única llum que em dóna força.

Que siguis com la lluna,

El meu racó d’inspiració.

Que siguis un simple estel,

realitat meva, somni dels altres.

Que siguis nit, que siguis dia

Però meva i de ningú més.

CATALÀ

4r ESO POESIA

QUE SIGUIS...

Adrián Moya

LIT

ER

AT

UR

A C

AT

AL

AN

A

Pàgina 23


EX ORIGINE DEORUM ET MUNDI

Juan Manuel Martín 4rt ESO A

Omnis cum Chao coepit,

Grae et Urani ex divinis amoribus

Crios, Ceos, Hiperios, lapetus, Oceanus, Cronos orti sunt

Etiam Titanesses sex,

Cyclops tres, monstri oculo,

Et Hecatonchires tres, gegantes centum brachiis.

Cronos contra Uranum rebellabat quod filios ei non amabat,

Et genitalem suum scidit et in mare illos cecidit,

De maris scuma Venus surrexit dea.

Cronos Ream nupsit

Et sex filios habuernut,

Sed Cronos eos devorabat

Tandem Rea puerum Zeus protexit,

Per lapidem Crono decepit,

Tamen in Creta Zeus crecit

Et patri medicamentum dedit,

Etiam suos filios vomuit,

In màgnum bellum Titanomaquium rebellabat.

MENCIÓ HONORÍFICA 4r ESO


Pàgina 24

Quan la guerra

Va esclatar,

moltes persones

es van preocupar.

Quan per la televisió

Van veure escapar

A moltes famílies

De la guerra d’allà.

Dies més tard

Van veure saltar

Fronteres tancades

Famílies derrotades.

Cada matí

S’aixequen aviat

Per seguir lluitant

Per la seva llibertat.

Jonathan Maestre 3r

1r PREMI

POESIA

3r ESO

LIT

ER

AT

UR

A C

AT

AL

AN

A

Pàgina 25


Ja fa un temps

Que no penso en el passat.

En aquest moment em visiten

Les memòries emmagatzemades.

Aquelles que no recordava,

Que tant estranyava,

Que em tornen a d’altres anys.

Aquells on la gent era una altra,

On els plans de futur no existien.

Els temps on ens imaginaven com una llegenda

l’època actual.

Passa ràpida la vida,

Com un estel fugaç,

Com un llamp a la tempesta,

Com una feta en la selva,

Com un pardal alliberat.

Trobem a faltar,

O la ràbia ens apodera.

Gent ve,

Gent se’n va,

Però només aquella que es queda

Durant la marea i la sequera,

És aquell que val la pena

Suportar i acompanyar.Ni tots els diners del món,

Ni totes les flors del camp,

Poden igualar el valor dels records.

Infinits, inigualables.

Ja fa un temps

Que no ens veiem.

Només vull dir-te,

Que et trobo a faltar,

Els dies no són els mateixos,

El món no fira igual,

Però les memòries em recorden

La teva veu,

El teu estimar.

CATALÀ

CATEGORIA C

Sara Sangüeza Jerez

2n PREMI Poesia

2n batxillerat


Pàgina 26

Estem aquí passant els dies

Estem aquí sense cap altre vida.

Passen els minuts les hores

Els mesos els anys.

Seguim amb el mateix que ahir

I amb el que seguirem demà.

Però ningú sap

Si tenim una altre oportunitat.

Oportunitat de tornar a viure

O de canviar la nostra vida.

Georgina Sánchez Acero

Com ara sé que ja no hi ets,

I que no tornaràs,

El meu cor continuarà bategant,

La teva no em farà patir,

I se que tornaré a ser feliç.

La història acabarà com totes les demés,

El destí que tothom té,

La mort que amb els braços oberts espera.

Paula Selfa Pascual

POESIA 2n Batxillerat

LIT

ER

AT

UR

A C

AT

AL

AN

A

Pàgina 27


Quan plou,

Torna la melangia

I la tristesa de tots els dies

S’escombra darrere les gotes.

La pluja, la fredor, els núvols i les sensacions

No són pas cap amargor:

Darrere les barreres de boira,

Sempre romandrà el Sol, aguaitant la seva sortida,

Eclipsada temporalment per la humitat de la tardor.

Paraigües, caputxes, capelines mullades

Nens que corren sota l’aigua,

Que cau tranquil·la i no pausada.

Quan arriben els dies de sequera

La pluja és estimada.

Proporciona vida

A la terra desconsolada.

Els colors grisos del cel

Que arriben després d’un clar dia.

L’olor de la pluja,

Que sempre fascina.

I per finalitzar cal recordar,

Que la pluja,

Acompanyada de determinada música,

Pot relaxar-te, fer-te pensar,

O com en aquest instant,

Servir-te d’inspiració

Per fer poemes a la teva llar

Sara Sanqüesa Jerez (2n batx.)

CATALÀ

POESIA


Pàgina 28

Estimat meu,

Trobo a faltar parlar amb tu sense dubtar d’ esperar una bonica resposta.

Trobo a faltar tenir el consol de poder escoltar la teva veu cada vegada que la meva ànima se sent perduda.

Trobo a faltar que cada matí m’acompanyi la son i un somriure sent tu el culpable d’això.

Trobo a faltar l'hivern amb la teva companyia que m’atorgava el millor dels abrics.

Trobo a faltar l'esperança màgica d'un futur etern al teu costat.

En realitat, tot això es podria resumir en un "et trobo a faltar", que després de tant de temps em dóna ganes d'escriu-

re't.

Però, com pots veure, sóc massa covard per dir-te que sí, et trobo a faltar. Per dir-te el que sigui, en realitat, fins i tot

que t'estimo. Que encara no vaig deixar de fer-ho perquè així ho vaig prometre... però tot seria en va.

I aquesta és l'única manera que vaig trobar de fer-ho, donant voltes en un munt de paraules que hauria d’ometre per

dir-te directament que em moro sense tu en la meva vida.

I aquesta és l'única forma en què et permeto saber-ho tot, mitjançant aquestes paraules que no vaig poder unir ni en

un poema.

Recordes quan miràvem les estrelles i planejàvem un futur junts? Doncs encara vaig a aquell lloc tan especial per a

nosaltres i m’estiro damunt l’herba cada nit, i recordo tots aquells t’estimo que ballaven pel teus llavis.

Jo sempre deia que la societat havia matat el meu jo interior, i és cert, però al teu costat tot canviava, tot era diferent,

no tenia por de res.

Mai has sentit com el món se t’esfondra sobre teu, gairebé sense haver gesticulat cap múscul? Doncs això s’ha tornat

una rutina i en fa decaure una i altra vegada, sobretot quan veig que no estàs al meu costat.

Me’n recordo el dia que vaig trobar-te en la teva habitació desordenada, igual que els teus pensaments. On la teva

mirada estava perduda, igual que les teves esperances.

Jo era una noia amb el cor trencar però tu, tu eres un noi que li temia a tot. Vam prometre cuidar-nos, mai separar-

nos, ho vas prometre. I te’n vas anar, te'n vas anar lluny sense dir adéu. Una carta vas escriure, una carta on explicaves

tot el que passava, i jo em trobava aquí, sola, sense ningú que m’abracés durant la nit. La pressió que senties dins teu,

la consciència xisclant al teu cap, les llàgrimes brollant dels teus ulls, tot el que senties ara ho sento jo. No volies fer-

me mal, ho sé, però eres l'únic que em feia feliç, eres l'únic que va aconseguir fer-me oblidar tot. Si m’ estimaves, per

1r PREMI

NARRATIVA 2n BATXILLERAT

Alba Pachá B22

LIT

ER

AT

UR

A C

AT

AL

AN

A

Pàgina 29


què no em vas portar amb tu?

Ara he pres una decisió. No vull estar sense tu, amor. I sense tu no sóc res, eres el meu amic, eres el meu amor. La

pressió et va poder i ara em pot a mi. Així que amor, estic escrivint una carta al balcó d'un sisè pis, una carta que mai

serà llegida. Les llàgrimes llisquen per les galtes, que estan vermelles de tant plorar. La teva absència m'està matant i

els dimonis del meu cap que tu feies desaparèixer tornen a parlar al meu cap.

"Salta" diuen una vegada i una altra. La pressió m'està matant.

“¡Salta!” tornen a dir-me cada vegada més fort.

“SALTA” acabo tancant els ulls per intentar allunyar aquestes veus però no puc.

Amor espera’m allà dalt.

T'estimo.


Pàgina 30

Amina Ouahabi . 4r ESO

Society is totally messed up

Nowadays almost nobody cares about who you are, they only see what you are from the outside. Nobody takes the

time to get to know you, they just jump to conclusions without even caring about if it’s going to hurt you.

There are a lot of people in this world that take every chance the get to criticise someone, even when they have no

reason to do so. Maybe they do it in order to make themselves feel better, but it’s still awful.

When someone judges you in a bad way, you start asking yourself questions you never thought you would, until it

becomes an obsession. You feel the need to know if what they say is true, so you keep harming yourself like you are

worthless, and at the end of the day, nobody gives you any answers.

One day you wake up and you see things different, you don’t know what has happened to the old “you”. Days beco-

me dark in your eyes, but the worst of it all is when you actually notice that you’ve started to believe every bad word

people have always told you; you feel like these words, these insults, are written all over your face, all over your body,

and you can’t see yourself any other way. You fight so hard to ignore the voice in your head, but it seems impossible.

People around you, your family and friends, finally notice that something’s wrong with you and they keep asking if

you’re alright, but sometimes, instead of helping you, they make it worse. They make you believe that you’ve got a

problem and you’re ill, and you feel guilty, even though it’s not your fault. It never was.

You are who you are and nobody has the right to make you feel bad. So keep doing what you want to do, because in

the end, that’s what’s going to make a real difference in the world.

2n PREMI

NARRATIVA

SANT BOI

LIT

ER

AT

UR

A A

NG

LE

SA

Pàgina 31


Judith Moya Nieto 1r batxillerat

TWO LIVES IN ONE 1r PREMI NARRATIVA EN ANGLÈS SANT BOI


Pàgina 32

CONCURS SELFIE LITERARIA

Aquesta és una petita mostra audiovisual del concurs de selfie literari fet pels alumnes de batxillerat.

CO

NC

UR

S S

EL

FIE

LIT

ER

AR

IA

Pàgina 33



Pàgina 34

CO

NC

UR

S S

EL

FIE

LIT

ER

ÀR

IA

Pàgina 35



Pàgina 36

LLIURAMENT DEL PREMI AL CONCURS SAMBORI D’ÒMNIUM CULTURAL A IRENE COVES TIRADO

Quin premi? Doncs, el de narrativa Sambori del Baix

Llobregat i L’Hospitalet d’Omnium Cultural. El primer

cop que s’hi presenten alguns alumnes al concurs i el

premi de finalista per a una de les candidates.

L’alegria i l’emoció es va anar eixamplant a mesura que

els companys ho anaven sabent. La Irene estava con-

vidada al lliurament del premi el dia 11 de març de

2016 a l’escola Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobre-

gat.

L’acte fou al teatre de l’escola. La jove escriptora pre-

miada anava acompanyada dels seus pares, l’àvia, la

seva tutora i l’organitzador del premi al Camps Blancs.

participant.

En definitiva, un premi que obre unes noves expecta-

tives per a la nostra escola: Creativitat, qualitat artísti-

ca i ús literari del català a l’IES Camps Blancs.

El lliurament dels premis va començar pel més petits

de primària per a acabar amb els més grans. Justa-

ment, i per més emoció, la Irene fou la darrera a ser

cridada a l’escenari. En total, hi havia tres finalistes en

cada categoria. En el moment de rebre el premi la Ire-

ne va recollir un record del premi, un diploma i...un

llibre publicat amb totes les narracions finalistes! El

seu conte imprès en les blanques pàgines d’un llibre

de portades vermelles!

L’acte fou amenitzat per una presentadora, pels dis-

cursos del regidor de Cultura de l’Ajuntament de

L’Hospitalet i per la cap d’Omnium a la localitat ribe-

renca i pels cants i la música del cors i orquestres es-

colars de l’escola Tecla Sala. Vam gaudir amb peces

Els tres finalistes de Batxillerat. La Irene a la dreta,

al costat de qui en va fer el lliurament

Tots els premiats. La Irene Coves, la quarta per la dreta, al

darrere

Una notícia es va anar escampant la primera setmana de març: una

alumna del Camps Blancs, Irene Coves Tirado, de 1r de Batxillerat, havia

guanyat un premi.

Ramon Villalonga, professor de català

Pàgina 37


com El cant dels ocells, Amor Brujo, Muntanyes del Canigó i Virolai.

Al final de l’acte, fotos de guanyadors, de professors, de famílies i trobada de tota la gent participant.

En definitiva, un premi que obre unes noves expectatives per a la nostra escola: Creativitat, qualitat artística i ús literari

del català a l’IES Camps Blancs.

Irene Coves, Blanca Martínez, sra Tirado, l’àvia de l’Irene

i sr Coves

Foto de la família Coves Tirado


Pàgina 38

CONCERT DE SANT JORDI Enguany un grup de professors i alumnes del nostre centre han organit-

zat un concert per aquest dia tan especial.

Vam patir per si plovia fins a l'últim moment, però al final el temps es va

posar de part nostra i no va ploure, les primeres notes sonaven al pati de

l’Institut. Començava el concert.

Aquestes són algunes imatges d’aquell dia.

Pàgina 39


En David és un professor del nostre institut que centra la seva tasca docent sobretot en l’educació especial.

Des de quan toques la guitarra?

Vaig començar als 12 anys aproximadament.

Ho consideres un hobbie?

Evidentment és un hobbie, però tocar un instrument té moltes implicacions a la teva vida (entreteniment, expressió d’

emocions, creativitat, etc.). D’alguna manera pot acabar definint una filosofia i una manera de viure. A més, hi ha

molts estudis que demostren que tocar un instrument aporta grans beneficis al cervell. També hi ha estudis actuals

que diuen que portant una guitarra és més fàcil lligar. Preneu nota!!!!!!

Com va començar el teu interès per la guitarra?

Tot va començar pel desig de poder tocar la música que m’agradava. Després, de mica en mica, vas descobrint tot un

món.

Si no t’haguessis tret la carrera de professor t’hauries ficat en alguna cosa de música?

Sempre he estat ficat en alguna cosa de música (gravacions, grups, concerts, etc.). També he treballat com a professor

de música.

Dies abans vem voler saber més sobre els participants al concert,

aquestes són també les entrevistes que els hi hem fet. Gràcies a tots i totes i sobretot. Que la música no s’aturi mai.

DAVID BLANCO NAIARA PEREZ I AMANDA PINO


Pàgina 40

Avui ens trobem a una alumna de se-

gon A, la Mari Angeles González, una de

les participants del concert de Sant Jordi a l’Institut Camps Blancs.

- Bon dia Mari Angeles.

Hola, bon dia.

-Primerament m’agradaria preguntar-te per la teva afi-

ció a la música, com et vas adonar de que senties

aquesta atracció per la música?

Quan cantava alguna cançó hem deien que ho feia

molt bé. Així que vaig començar a cantar.

-Què és el que sents quan cantes?

Doncs, alegria.

-Quins artistes et serveixen de referencia?

India Martinez.

-Quines cançons has escollit per cantar al concert?

“Me cuesta tanto olvidarte” de Mecano.

-Per què has escollit aquestes cançons?

Perquè m’ho va suggerir el professor.

-Com veus el tema de la música a Espa-

nya?

No se.

-Et veus en un futur treballant com a

cantant?

+No. Només canto perquè m’agrada.

-Moltes gracies Mari Angeles per haver-

nos concedit aquesta entrevista. Espero

gaudeixis molt de l’experiència del con-

cert.

Gràcies.

MARI ANGELES GONZÁLEZ

ALBA BELTRÁN

Pàgina 41


ASTRID BADENAS

Astrid Badenas és una alumna del centre, de 4t de l’ESO, que viu la

música com una part esencial per a ella. El pròxim dia 22 d’Abril amb motiu de la celebració de Sant Jordi participarà en el concert que és fa a

l’Institut, juntament amb altres alumnes i professors.

Per això hem decidit fer-li una entrevista, per poder-la conèixer una mica millor.

Des de quan saps que et vols dedicar a la música?

Des de més o menys fa tres anys.

Què és per a tu la música? Com et fa sentir?

És com un suport per a mi, em fa sentir més segura. És una

sensació difícil d’explicar.

Què faràs quan acabis l’institut?

Quan acabi l’ESO faré el Batxillerat Artístic i quan acabi faré la

carrera de Musicologia, per ser professora de música.

Hi ha alguna cosa que t’agradi més que dedicar-te a la música?

No, és el que més m’agrada.

Quant de temps portes tocant la guitarra?

Sis anys.

Saps tocar un altre instrument?

Sí, el piano.

Quin tipus de música t’agrada més cantar? Per què?

El pop i altre tipus de música, com un rock alternatiu, estil Mi-

chael Jackson. Perquè és el registre pel qual millor em puc

moure.

T’agradaria dedicar-te professionalment al món musical?

Sí, és una de les meves metes a la vida.

Fas classes de cant o guitarra?

Només classes de guitarra, però començaré a fer classes de

cant.

Creus que tens bon futur com a cantant ?

No ho sé, això és una cosa que no decideixo jo.

Qui és el teu model a seguir?

Pablo Alborán i Michael Jackson.

T’han ajudat a inserir-te al món de la música?

Si, en quant a temes de discogràfica, sobre tot dos

productors i Youtube, també m’ha donat a conèi-

xer per Espanya i Mèxic.

Com vas decidir fer-te un canal de Youtube per pu-

jar els teus vídeos musicals?

Jo fa un any estava a casa i veia vídeos de gent que

els pujava a Youtube cantant. I jo tocava la guitarra

ALBA VAZQUEZ, LIDIA MARÍN, MARIAM CHARARA


Pàgina 42

i vaig pensar: Tocar per a mi sola? I si ho faig conèixer a la

gent? Que passarà? Vaig gravar un video de proba i s’ho

vaig ensenyar al meu pare i em va dir que estava boja, que

per a que l’anava a pujar, que a Youtube no aconseguiria

res. Finalment ho vaig penjar i va sortir bé, i fins al dia d’a-

vui.

Com van reaccionar els teus amics a aquesta decisió?

Alguns em deien que no arribaria a res, uns altres deien que

se’m donava bé. Es van sorprendre perquè jo al ser tímida,

fer un canal per penjar vídeos musicals on pot veure’m to-

thom...

Quina és la cover que més t’agrada de totes les que has fet?

És una decisió difícil, tinc moltes i m’agraden totes, però

escollo Let Her Go de The Passenger i Si No Te Quisiera de

Juan Magán.

Has trobat suport per part d’altre gent en les xarxes socials?

Sí, he rebut suport per part de molta gent que esta en el

món de la música i covers com jo. La veritat és que sempre

m’han estat animant a continuar i a no deixar-ho.

T’has plantejat presentar-te a algun concurs a la televisió?

Sí, estic treballant en això.

Quin és el camí que vols seguir en cas de finalment dedicar-

te a la música?

A part de ser professora de música m’agradaria ser cantant

o si no entrar en algun grup musical, per ser guitarrista o

vo-

calista i que la meva música arribi a la gent.

En que t’inspires per fer les lletres de les teves

cançons?

M’inspiro en successos o experiències que han

passat a la meva vida i m’invento histories o el que

em va passant dia a dia. Potser veig un núvol i es-

cric sobre ell. I també coses que han passat a gent

que conec i és propera a mi.

Tens previstos nous projectes musicals?

Si, pròximament treure un single que ja esta a la

discogràfica i tinc un altre projecte que és treure

un nou disc gravat a un estudi.

Si poguessis fer una col·laboració amb un cantant

famós qui seria? Perquè?

La faria amb Adele perquè és una cantant que m’a-

grada molt i poder cantar amb ella i escoltar-la en

directe seria fantàstic.

Pàgina 43


Com es que has decidit participar en les actuacions de Sant Jordi d’aquest any?

Jo vaig començar a cantar en la Coral del meu Institut “Francisco Ribalta” en Castelló, els meus companys eren alumnes

de diferents edats i professors de l’Institut, era una Coral molt important i fèiem moltes actuacions en diferents Teatres

i Palaus de la Música de moltes ciutats diferents, vaig començar a veure als professors molt més propers i ja no eren el

profe de música, d’anglés, de valencià sinó companys i molts d’ells amics meus des de aleshores. Per això em va agradar

la idea de mostrar una altra faceta de la meva vida, a més de la “profe de Tecno”.

Què significa per a tu la música? No hi ha cap dia que no canti o escolti música, de diferent tipus. Sempre estic cantant

però ho dissimulo prou bé.

Des de quan t’agrada cantar? Des de molt petita ja cantava per tot arreu, sobretot a la meva família, la meva mare te

molt bona veu i el seu germà es cantant professional. És un do que el tens o no el tens però estudiant cant pots millorar

moltíssim.

Què saps de música? Tens formació musical? Quina? Vaig fer cant en dos Corals durant deu anys, des dels 15 anys als 25

anys. Després vaig haver de deixar-ho per dedicar-me al 100% a estudiar la Oposició de Professora de Tecnologia, però

em va compensar perquè sóc molt feliç amb la meva vida actual.

Quins tipus de música escoltes? Quins són els teus grups o artistes preferits?

M’agraden grups de música molt diferent sobretot pop-rock, Maroon 5, Adele, Bruno Mars, però també la música clàs-

sica Mozart, Beethoven etc.

EVA PRADA

L’Eva Prada és una professora de tecnologia de l’institut Camps Blancs. Va arribar al nostre centre el mateix any que nosaltres (alumnes de 4rt) i

aquesta és la primera vegada que actua, juntament amb altres companys i

professors, en la diada de Sant Jordi

AMINA OUHABI I ANA EXPOSITO


Pàgina 44

Quin era el teu somni quan eres petita? Doncs era ser Doctora però em van operar de la cama als 11 anys i se me’n van

anar les ganes.

Volies ser cantant, professora o una altra cosa? Cantant sempre ho he tingut com un hobby i no com una professió,

els meus pares no van voler que estudies Cant, encara que molta gent professional els va recomanar que deuria estu-

diar-ho.

Creus que aquest concert, que és el primer que es fa, tindrà continuïtat?

Crec que li ha donat més festa al dia de Sant Jordi al Institut i tots teníem moltes ganes de fer-ho, sobretot per a que

tots els alumnes seu passaren bé. Fer un concert és molta feina però seria molt bonic que molta més gent s’animés a

cantar, tant alumnes com professors.

Alguna vegada has actuat amb públic abans?

Feia vuit anys que no pujava a un escenari, abans si que tenia Concerts tots els mesos, he cantat en molts teatres,

esglésies, instituts, ajuntaments, Palau de la música de Castelló, però el que més em va agradar va ser quan tenia 18

anys, vaig fer de solista en el Palau de la Música de Valencia amb una cançó lírica “Stella splendens” que casualment

és una cançó que està recollida en el llibre vermell de Montserrat, que és un dels manuscrits medievals més antics

que contenen música, i si la vaig cantar en llatí.

Quina cançó has escollit? Per què?

Perfect de Fairground Attraction, és una cançó que m’agrada des de que era adolescent i la lletra dona un missatge de

que no has de conformar-te i que tot anirà “perfect”, és una norma en la meva vida, ser positiva sempre però has d’es-

forçar-te per el que vols.

Quina creus que serà la reacció dels alumnes?

Crec que molt ja ho sabien i tenien ganes de veure a la profe de Tecno cantant, uns altres no tenien ni idea i segur

que els haurà fet molta gràcia però segur que valoren l’esforç de cantar en públic d’avant dels teus alumnes i com-

panys de feina.

T’ha agradat l’experiència?

Si, clar, estava molt nerviosa però ha sigut molt divertit, sobretot veure els teus alumnes passar seu bé i als teus com-

panys donant-lo tot.

Pàgina 45


1. Bon dia, com et dius realment?

Hector Ramos Menendez

2. Quina edat tens?

21 anys ( el dia 20 d’aquest mes compleixo els 22 )

3. D’on surt el teu sobrenom?

Doncs prové del meu nom Hector, el meu primer sobrenom va ser tor per culpa de que a la recreatives només es podi-

en posar mes lletres i després de la mort de la meva mare i de portar ja 2 treballs musicals meva visió de la vida canvi i

el meu sobrenom amb el afegint-li la meva altra part del nom i convertint

-se en Torhek

4. Que estàs fent ara?

Ara mateix estem preparant diferents vídeos per youtube del meu

últim treball "Solo soy 13" mentre comencem a preparar un nou treball

musical

5. A quina edat et vas adonar que t ‘interessava el món de la música?

Doncs la veritat que sense ser-ne molt conscient va ser als 9 anys

amb la pel·lícula de “8 milles” va ser increïble el que va despertar en mi i

el que segueix despertant cada vegada el que la veig a partir d'aquest

moment la meva vida canvià

6. A part de la música rap t’agrada algun tipus de música més?

Sí, la veritat és que m'agrada el pop rock, reggaeton, jazz, R & B etc ... en

fi tota la música negra

7. Quant de temps portes cantant?

Doncs des dels 13 anys. Ara que em fixo ja fa 9 anys gairebé, jajaja. Com

passa el temps.

TORHEK

En Thorek és un company nostre que

aquest curs està estudiant un cicle formatiu

d’integració social al nostre centre. Té una gran relació amb el mon de la

música i aquest Sant Jordi també será

especial per ell.

ANDREA ZOROA i XAVI CASTILLO


Pàgina 46

8. Quins cantants t’agraden?

Els meus preferits són: Melendi, Soprano, Brasco, Machine gun Kelly, el Matador, Eminem, Kat Dahlia i per descomp-

tat el meu amic i company ZPU

9. En quines cançons t’has inspirat?

La veritat és que en cap en concret agafo una mica d'aquí i una mica d'allà a l'hora de pensar en sons, però totes les

meves cançons i composicions musicals estan basades directament en les meves vivències.

10. Ens han dit que tens una productora, es veritat?

Sí, així és, es diu SoulTeam

11. Quines intencions tens amb aquesta productora?

Doncs, intentar expandir la meva música a més gent

12. Que fas el dia de Sant Jordi?

Doncs el dia de Sant Jordi estaré gravant un videoclip en el centre sobre una cançó titulada "Sr.buling" que parlo de

vivències personals sobre el bullying i el dany que pot provocar en les persones

Pàgina 47


TALLERS Al llarg del matí es van anar fent diferents tallers, de laboratori, de visual

i plàstica, , el gran dictat. Aquestes són algunes de les imatges .

TALLER DE PLÀSTICA


Pàgina 48

Pàgina 49


EL GRAN DICTAT

BANCA ÈTICA


Pàgina 50

TALLER DE HIP HOP

Pàgina 51


GIMCANA MATEMÀTICA


Pàgina 52

TALLER AL LABORATORI DE FÍSICA

Pàgina 53


CONCURS DE CARTELLS

Com cada any va fer-se el concurs de cartells de Sant Jordi 2016, va ser molta la participació i molt alta la qualitat dels

cartells. Moltes gràcies a tots i totes per la vostra participació i endavant amb la creativitat!!!

Aquestes són algunes de les imatge de l’entrega de premis i alguns dels cartells participants.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació, ens retrobem en properes edicions.


Pàgina 54

LAURA JOGLAR 2n BATXILLERAT PREMI A L’AJUNTAMENT DE ST BOI

Pàgina 55


MAR MENDOZA CATEGORIA C


Pàgina 56

MACARENA VIZUETE 2n BATXILLERAT CATEGORIA C

Pàgina 57


DANAE ARJONA 2n BATXILLERAT CATEGORIA C


Pàgina 58

DIDAC AMANCY 1r BATXILLERAT

Pàgina 59


MARI CARMEN LIEBANES 4r ESO


Pàgina 60

ALEJANDRO HERNANDEZ 3r ESO

Pàgina 61


DAVID JIMENEZ 3r ESO


Pàgina 62

XENIA MOYA 3r ESO

Pàgina 63


DANIEL VALERO 2n eso


Pàgina 64

JANICE VALVERDE 1r ESO

Pàgina 65


Mario Almodóvar 1r ESO


Pàgina 66

ELENA SONIA RUSO 1r eso

Pàgina 67


NICOLE PINO SIERRA 1r ESO

Revista Iceberg núm. 45

Documents

Transcript of Revista Iceberg núm. 45