Revista Girona Cultura [7]

marçabril2015

enricmarquès, arT i LLuiTaExposició antològica a la Casa Pastors

eL FesTiVaL mOTViaTJa Per ciuTaTsDe nOVeL·La Pàgines 14-15

La cOmPanYiaeLècTrica DHarmaTOrna amB sTrenes Pàgines 16-18

BLacK music iin-sOmni a riTmeDe PrimaVera Pàgina 19-20

eL GaLLiner,25 anYs ensenYanT TeaTre Pàgina 27

nÚmerO 07

3

La mirada d’Enric Marquès. L’exposició dedicada a l’obra d’En-ric Marquès que es podrà veure a la Casa Pastors del 29 d’abril al 13 de setembre és una oportunitat magnífica que té Girona per re-trobar la mirada espurnejant d’un dels seus artistes més valents i honestos. Enric Marquès era un lluitador generós que sabia enco-manar la força per defensar la utopia. El seu esperit crític va arre-lar en el cor ferit de la ciutat en plena dictadura franquista i va ser un exemple d’integritat en els moments de la fràgil democràcia en què l’exercici abusiu del poder arraconava la veu del poble. Ara, gràcies al feliç acord de l’Ajuntament amb la família per dipositar el seu llegat al Museu d’Història de Girona, l’art d’Enric Marquès és un patrimoni col·lectiu que la ciutat pot mostrar com a exemple de compromís amb la justícia social i la llibertat del país.

Xevi Planas DIRECTOR

sumari

gc07

art> Exposició antològica d’Enric

marquès a Casa Pastors> itinerari Paco Torres monsó

per la ciutat> retrats de medalla a Casa masó

literatura> lectures de Josep Carner

art> Joan Vilajoana i Pere

matamala a la Fundació Valvi> Elena Olivé a l’Espai dels

amics del museu d’art> l’Espai Santa Caterina

homenatja rafael Patxot

equipaments> Exposició sobre la

mancomunitat

art> modest Urgell

literatura> El mOT de la ciutat i la

novel·la

cançó> la Companyia Elèctrica

Dharma torna amb l’Strenes> in-Somni de primavera

música> maceo Parker al black music Festival

4

7

8

24

12

29

30

38

39

36

40

> la Nit d’Enderrock> l’auditori: de la cobla a les

simfòniques> ‘Josafat’ en disc

teatre> Pallassos d’hospital> Programació del Teatre

municipal> Programació de la Planeta> 25 anys d’El Galliner

història> El micvé del call

literatura> Novetats editorials> Entrevista a Josep

Domènech Ponsatí> Entrevista a Jordi Gispert

Saget

tradicions> 75 anys de manaies

cinema> i Guerra mundial al museu

del Cinema

societat> més avantatges del Club

Girona Cultura

la tria

els espais

les exposicions

març-abril 2015

Edicióajuntament de Girona (Àrea d’alcaldia-Cultura)Plaça del Vi, 1. 17004 GironaTelèfon 972 419 402

ProjEctE i Producció Editorial Gavarres(Àngel madrià) [www.editorialgavarres.cat]

dirEccióXevi Planas [[email protected]]

rEdacciómargarida Casacubertarossend CasanovaJordi FalgàsCarlota FrancoPere GarciaValentina Kalaydjian ariadna lorenzo maguí Noguerrita PeréJordi PonsCarme SaisPep VilaJoaquim Vilarnau

coordinació dE La triaajuntament de Girona (Àrea d’alcaldia-Cultura) [[email protected]]

diSSEnY i MaQuEtació Jon Giere i Àngel madrià[[email protected]]

PubLicitat i iMPrESSióEditorial miC

diPòSit LEgaLGi-325-2014

llegeix gironacultura sense sortir de casa, consulta l’agenda cultural de Girona i fes-te soci del Club Girona Cultura: www.girona.cat/clubcultura

14

4446

11

16

20

4 gironacultura 07 | març-abril 2015

EL RETORN D’ENRIC MARQUÈSJORDI FALGÀS

L’any 2015 va començar a Girona amb l’ex-cel·lent notícia de l’acord entre la famí-lia d’Enric Marquès (Santa Eugènia de Ter, 1931-Girona, 1994) i l’Ajuntament per diposi-tar el llegat del pintor al Museu d’Història de Girona. Es tracta de més de 800 pintures, di-buixos i gravats, que ara permetran conser-var, estudiar i difondre l’obra d’un dels artis-tes amb més talent i originalitat de la ciutat a la segona meitat del segle XX. El primer resultat de l’acord és una exposició antolò-gica amb un centenar d’obres de la col·lecció, que es podrà veure a les sales d’un conjunt patrimonial que també ha estat recentment recuperat per a la ciutat, la Casa Pastors. Se-gurament el mateix Marquès trobaria irònic i alhora estimulant que les seves pintures i els seus gravats de les dècades del 1960 i el 1970 contra la guerra del Vietnam, contra la

fam a l’Àfrica, contra el consumisme capita-lista, contra les dictadures militars i l’imperi-alisme, i contra tantes altres injustícies ara ocupin les sales de l’antiga Audiència Provin-cial en un casal de reminiscències militars i aristocràtiques.

El recorregut per l’exposició, amb obres que van des del seu inici com a pintor, el 1948, fins a les obres que va presentar a la seva última exposició, el 1989, serà un fe-liç retrobament per als molts gironins que el van conèixer i el recorden amb estima, i també serà un descobriment per a moltes persones que no han pogut veure exposada l’obra de Marquès des que l’artista va morir.

Les primeres sales de la mostra presen-ten un ampli recull de la seva obra del final de la dècada del 1940 i de la del 1950, amb un llenguatge visual que va des del postim-pressionisme i el fauvisme cap a l’expressi-onisme, coincidint amb la decisió de Mar-

quès d’abandonar la seva feina en un banc per dedicar-se a l’art i instal·lar-se a París. La figura humana i sobretot el paisatge són els dos grans eixos temàtics de la seva pro-ducció. L’exposició mostra com al llarg de la dècada del 1960 el seu compromís amb el marxisme i la lluita antifranquista el van portar a transformar el seu llenguatge per tractar temes de denúncia política i so-cial. Va ser en aquest moment quan va pro-duir molts gravats, sobretot xilografies, amb imatges iròniques i punyents sobre la guerra i la fam, emparentades a parts iguals amb el gravat expressionista euro-peu i el pop art americà. L’últim apartat de l’exposició presenta les seves obres de les dècades del 1970 i el 1980, quan va com-binar sèries crítiques amb el capitalisme, com Els atletes del consum, amb pintures de paisatges del Gironès, pels quals sempre va sentir una forta atracció.

art > EXPOSiCiÓ aNTOlÒGiCa a la CaSa PaSTOrS D’UN DElS GraNS arTiSTES GirONiNS

Enric marquès, 1990 > Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt, autor desconegut).

EXPoSició Enric Marquès: La col·lecció de l’artista (1948-1989)LLoc Casa PastorsdatES 29 d’abril al 13 de setembreinauguració 28 d’abril a les 19.30 PrEu dE L’Entrada GratuïtWEb www.girona.cat/casapastors

5

1. Autoretrat, 1948. 2. Pomes i magranes (Natura morta de les magranes), 1953. 3. Sant Daniel i Montjuïc, 1955. 4. Paisatge, 1955. 5. Girona, 1956. 6. Pagès, 1964. 7. A la fusteria, 1965. 8. Senyals urbanes, 1965. 9. Àvia i nen

vietnamites, c. 1965. 10. La mort de Che Guevara, 1968. 11. Paolo Uccello 1968, 1969. 12. Astronauta, 1969. 13. Panoràmica de Llagostera, 1977.

1

2

3 4

5 6

7 8 9 10

11 12

13


art > iTiNErari PEr lES CaTOrZE ESCUlTUrES DE l’arTiSTa a l’ESPai PÚbliC DE la CiUTaT

TORRES MONSÓPER SEMPRECARME SAIS

Paco Torres Monsó (Girona, 1922-Girona, 2015) ha estat l’artista gironí més important del se-gle XX. La seva trajectòria, que es caracteritza per la investigació formal i el sentit crític, tran-sita estils i materials diversos influïda pels llenguatges i les tendències de l’avantguarda internacional amb els quals ha connectat. Les escultures de Torres Monsó a Girona transme-ten la seva pervivència a la ciutat. En memòria seva, i per gaudir de la seva obra, us proposem un itinerari per descobrir les seves catorze es-cultures a l’espai públic, que us podeu descar-regar al web del Bòlit. Veureu com les Foques juguen amb les pilotes, com les dues dones de l’homenatge A Carles Rahola s’espanten mi-rant al cel, com la mainada s’enfila per les lletres toves A, B, C, Q, com els Llapis criden a estudi els alumnes de l’institut Santiago Sobrequés i com la gironina més gran és La Mamaroca, a Santa Eugènia, ben a prop del taller de l’artista. Sobre el Bòlit_La Rambla/Sala Fidel Aguilar, l’últim lloc on va fer una exposició, veureu les seves obres Uni-vers i Drone en realitat augmentada, si enfoquen la càmera cap al cel.

L’obra de Torres Monsó també és present en museus i col·leccions

privades. El Museu d’Art de Girona en con-serva vuit peces. El Fons d’Art Contempo-rani de l’Ajuntament de Girona en té trenta en propietat i quaranta en dipòsit. Una part d’aquest fons municipal es pot veure en es-pais de l’Ajuntament de Girona accessibles al públic. Són obres fetes en bronze, resina o fusta, de diverses èpoques: Picador, Mater-nitat, Multiplicant (Por), El llarg viatge III, R, Ba-bel, Laberint còsmic i Creu del Sud II.

Les seves escultures també són presents en museus d’Alexandria, Santa Cruz de Te-nerife, Cadaqués i Figueres, i a la Fundació Vila Casas. El MACBA només té tres obres d’ell als magatzems. Són igualment d’ell Ho-menatge al Dr. Trueta, als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell, i El llarg viatge, a la Rambla de Prim de Barcelona.

Torres Monsó perviu per sempre als car-rers i les places de Girona a l’abast de tot-hom amb les seves escultures visibles i pal-pables. Sentiu la matèria de La Mamaroca, la forma de Llapis, el color de les lletres toves. L’artista les va fer per a vosaltres. A través d’elles el recordarem sempre.

WEb www.bolit.cat/cat/bolit-educa/itineraris-educatius.html

1. Foques (plaça del Marquès de Camps) > FOTO: Josep Maria Oliveras.2. Llapis (carrer del Migdia) > FOTO: Jordi S. Carrera.3. La Mamaroca (carrer Santa Eugènia) > FOTO: Jordi S. Carrera.4. A Carles Rahola (Rambla de la Llibertat) > FOTO: Jordi S. Carrera.

1 2 3

4

7

> EXPOSiCiÓ amb mÉS DE 300 ObrES DEl 1880 al 1935

RETRATS DEMEDALLA A LA CASA MASÓROSSEND CASANOVA

La Casa Masó enceta la primavera amb una exposició singular, Retrats de medalla: L’espec-tacle del bronze, dedicada a aquesta petita obra d’art, metàl·lica i de gran potència visual. S’hi poden veure peces d’entre el 1880 i el 1935, els anys del naixement i la mort de l’arqui-tecte Rafael Masó, coincidents amb la reno-vació que la medalla va experimentar entre el final del segle XIX i el principi del XX. De fet, aleshores va gaudir d’un èxit com no ha-via tingut mai i va servir de record en tot tipus d’inauguracions o esdeveni-ments.

L’exposició, que es podrà veure del 21 de març al 12 de setembre, se centra en el retrat, que és el primer i més important tema desenvolupat per la medalla al llarg de la història, amb rostres i figures de factura rea-lista obrats seguint els estils que es van desenvolupar arreu, com l’eclec-ticisme, el modernisme i l’art déco. El visitant hi trobarà els grans autors internacionals que es poden veure a les col·leccions dels principals museus del món. Des dels prestigiosos francesos Roty, Charpentier o Yencesse a l’alemany Goetz, l’austríac Scharff, el brasiler Gi-rardet, el nord-americà Weinman i cata-lans, com Borrell i Nicolau, amb la meda-lla noucentista Exposició Internacional del Moble (1923), i Castells, amb Centenari del setge de Girona (1909), en què sant Narcís està retratat dempeus.

Convertida en memòria metàl·lica, testi-moni de tots els aspectes de la vida pública i privada, la medalla es retrata a la Casa Masó amb més de tres-centes obres de cent sei-xanta autors provinents d’una vintena de pa-ïsos. Un testimoni de la notorietat que va assolir ara fa cent anys.

EXPoSició Retrats de medalla: L’espectacle del bronzeLLoc Casa masódatES 21 de març a 12 de setembrePrEu dE L’Entrada GratuïtWEb www.rafaelmaso.org

1. Jules Clément Chaplain, Hélène Bibesco, princesa de Romania, 1893. anvers, bronze argentat, fosa.2. Genaro Castells, Centenari del Setge de Girona. medalla d’Oficial, 1909. anvers, plata i cinta de seda, encunyada.

CICLE SOBRE CARNERG.C.

Hi ha pocs llocs més indicats que la Casa Masó per llegir Josep Carner en una at-mosfera que transporti a la poesia nou-centista. Per aquest motiu les persones que segueixin Carner a la Casa Masó: tres lectures cent anys després d’‘Auques i ventalls’ i ‘La paraula en el vent’, el cicle que ha or-ganitzat la Fundació Rafael Masó a la Casa Masó, viuran un gran privilegi. Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona i as-sagista, és el coordinador de les sessions, que es faran els tres primers dimarts d’a-bril a les 20.30. El preu de l’entrada de cada sessió és de 15 € (5 € en el cas dels membres del Club Girona Cultura). L’e-ditor i escriptor Jordi Cornudella serà el protagonista de la primera sessió el 7 d’a-bril. La segona, el 14 d’abril, anirà a càr-rec d’Enric Bou, professor de la Universi-tat Ca’ Foscari de Venècia i assagista. El poeta i pintor Narcís Comadira tancarà el cicle el 21 d’abril.

La Fundació Rafael Masó, en col·labor-ació amb el Centre Cívic Barri Vell, també ha programat entre el 13 i el 19 d’abril di-verses activitats (passejades, jocs literaris, tallers...) al voltant de quatre escriptors que han viscut al Barri Vell: Rafael Masó, Miquel de Palol, Josep Pla i Rafel Nadal.

1

2

literatura > POESia NOUCENTiSTa

Josep Carner.


art > EXPOSiCiONS a la FUNDaCiÓ ValVi i a ESPai DElS amiCS DEl mUSEU D’arT

VA DE PAPEREl paper és el fil conductor d’...i paper, l’exposició conjunta de Joan Vilajoana (Moià, 1965) i Pere Matamala (Figueres, 1965) que es pot veure a la Fundació Valvi fins al 4 d’abril. Vilajoana mostra els seus jocs espontanis retallant, estripant i fora-dant el paper, que utilitza per crear artís-ticament les imatges del que viu. Antoni Torres Molina explica que Matamala ens situa amb la seva obra en els ancestres de l’art conduint les figures a l’inici de la representació artística i acostant-se a través de l’ombra tant a la pintura com al gravat.

També en l’obra d’Elena Olivé Nogareda el paper és clau. L’Espai dels Amics del Museu d’Art de Girona presenta del 2 al 31 de març Entropia, una exposició en què Olivé desor-dena conceptes, espais i plans que es conver-teixen en impressions volumètriques d’allò que percep.

MAGUÍ NOGUER

EXPoSició 10 anysartiStES Perdidos en el DespacioLLoc Espai dels amics del museu d’art de GironadatES 2 a 30 d’abril

La mateixa sala acollirà, del 2 al 30 d’abril, 10 anys de Perdidos en el Despa-cio, una mostra col·lectiva d’Adela Vi-lar, Irma Zapponi, Lluïsa J. Duch, Manel Bielsa, Quim Melian, Jordi Corominas, Maria Ramo, Fina Morera, Marta Ale-many, Olga Taravilla i Vicente Huedo.

EXPoSició EntropiaartiSta Elena Olivé NogaredaLLoc Espai dels amics del museu d’art de GironadatES 2 a 31 de març

EXPoSició ...i paperartiStES Joan Vilajoana i Pere matamalaLLoc Fundació ValvidatES Fins al 4 d’abril

imatge de l’exposició conjunta de Joan Vilajoana i Pere matamala a la Fundació Valvi.

9

> ‘DiNS’, UNa PrOPOSTa D’alba DaNÉS

EXPoSició DinsartiSta alba DanésLLoc bòlit_StNicolaudatES 27 de marça 3 de maiginauguració 27 de marça les 19.00torbada aMb L’artiSta16 d’abril a les 18.00

La capella de Sant Nicolau es transformarà del 27 de març al 3 maig en una bombolla on po-drà aïllar-se del món per centrar-se en ell ma-teix qui visiti Dins. Notes coses quan pares atenció. Aquesta instal·lació artística, basada en foto-grafies d’Alba Danés, ha guanyat la beca de Pri-mer Comissariat del Bòlit, Centre d’Art Con-temporani de Girona, en col·laboració amb Mostrar’t de L’Estació Espai Jove.

Dins. Notes coses quan pares atenció, que s’i-naugurarà el 27 de març a les 19.00, parteix de Marulaz 22, una barreja de diari personal, arxiu documental i autobiografia en què l’ar-tista narra el dia a dia dels mesos que va pas-sar a Besançon el 2012. Alba Danés incorpora a aquestes fotografies un projecte de disseny

ARIADNA LORENZO / VALENTINA KALAYDJIAN

DIARI FOTOGRÀFIC AL BÒLIT

Una de les fotografies de Dins.

gràfic i de so en un espai que convida a la introspecció proposant al visitant un parèn-tesi dins la rutina que li permeti repensar to-tes les accions que duu a terme cada dia. Ins-pirada en el diari íntim, el viatge i les xarxes socials, la instal·lació tracta la literatura, la fotografia, el cinema, la performance i altres llenguatges culturals.


L’exposició Rafael Patxot. Mecenes, cientí-fic, ...l’home recorda fins al 30 d’abril a l’Es-pai Santa Caterina el científic Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Ginebra, 1964), un dels pioners de la meteorologia a Cata-lunya i un dels grans mecenes de la cultura catalana al segle XX, a través de l’impuls de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i nombroses iniciatives d’un gran interès per al país.

Mig segle després de la mort de Patxot, els artistes Job Ramos, Ana García-Pineda, Carlos Santos, Roc Parés i Jaume Pitarch han creat cada un una obra prenent com a font d’inspi-ració un aspecte vital d’aquest admirat mece-nes. L’objectiu d’aquests artistes ha estat aju-

G.C.

art > l’ESPai SaNTa CaTEriNa rECOrDa UN DElS GraNS mECENES CaTalaNS

L’UNIVERS DE RAFAEL PATXOT

rafael Patxot, amb la senyera presidint el seu despatx en ple franquisme.

dar el visitant a entrar en l’univers de Pitxot mostrant diferents aspectes de la personali-tat d’una de les figures intel·lectuals clau en la Catalunya del segle XX. També s’han propo-sat convidar el visitant a qüestionar-se idees, prejudicis i pensaments.

EXPoSició Rafael Patxot. Mecenes, científic, ...l’homeLLoc Espai Santa CaterinadatES Fins al 30 d’abril

11

LA REVOLUCIÓ DE LA MANCOMUNITATL’exposició La Mancomunitat a les terres de Gi-rona proposa del 4 al 31 de març a la Casa de Cultura una revisió de l’impressionat lle-gat que va deixar a l’àrea d’influència de Gi-rona la Mancomunitat de Catalunya. L’oferta d’activitats de la Casa de Cultura per al març i l’abril inclou un concert, el 27 de març a les 20.00, de Mos Azimans, formació sorgida per emprendre un viatge a l’Europa dels segles XII i XIII a través dels cants dels trobadors.

Coincidint amb el centenari del naixe-ment de la Mancomunitat de Catalunya, el 2014 es van impulsar diverses iniciatives ar-reu de Catalunya per commemorar l’efecte revulsiu que va generar aquesta institució en la construcció del país. Joaquim M. Puig-vert, professor d’història contemporània de la UdG, i Narcís Figueras, professor d’estudis catalans de la Universitat Oberta de Catalu-nya, van preparar l’exposició que ara es pot veure a la Casa de Cultura, en la qual ha treba-llat un equip format també per Jordi Bohigas, Mònica Bosch, Pere Bosch, Xavier Carmaniu, Xavier Castanyer, Jordi Falgàs, Maximiliano Fuentes, Rosa Maria Gil, Carles Gorini, An-dreu Pujol i Enric Pujol.

Originals de l’època, vídeos i textos ex-plicatius esdevenen per al visitant un estí-mul per comprendre el que va comportar la primera experiència d’autogovern de la Ca-talunya contemporània. Agustí Riera, Rafael Masó, Josep Pla, Francesc Cambó i Josep Irla són algunes de les personalitats a les quals l’exposició dedica una atenció especial.

La Diputació de Girona, que ha organitzat l’exposició, edita, a més, el llibre La Diputa-ció de Girona i la Mancomunitat de Catalunya, en què Xavier Carmaniu estudia el vincle entre aquestes dues institucions i evoca, entre d’al-tres, la figura d’Agustí Riera, que entre el 1911 i el 1924 va ser president de la Diputació de Girona i que va ser vicepresident de la Manco-munitat de Catalunya entre el 1914 i el 1924.

G.C.

Dia Hora Acte Preu

> TEmPOraDa DE mÚSiCa06/3 20.00 Felipe Celis (guitarra). Clàssica 3 €13/3 20.00 Pol Àlvarez Viciana (orgue). Clàssica 3 €13/3 20.00 61è Concurs internacional de música maria Canals. Clàssica 3 €27/3 20.00 mos azimans. Clàssica 3 €10/4 20.00 Neus Peris (piano). Clàssica 3 €24/4 20.00 luis González Trio. arrels-Jazz 3 €8/5 20.00 marc Serra (piano). Clàssica 3 €15/5 20.00 The Gourmets Vocal Quartet. a cappella 3 €22/5 20.00 Áhrif ensembleÆ . Clàssica 3 €29/5 20.00 Joanjo bosk . Cançó d’autor 3 €04/6 20.00 ana Puche (soprano) i Pau Damià (piano). Clàssica 3 €12/6 20.00 Neus mar. Clàssica 3 €17/6 20.00 Swing Caló. Jazz manouche 3 €21/6 20.00 Josep Viader (tenor). Clàssica 3 €

> CONFErÈNCiES DEl CiClE ‘mOiSÈS a CENTral ParK’09/4 19.30 En què creuen els que no creuen? (ateismes) Gratuït16/4 19.30 En què creuen els que no saben què creure? (agnosticismes) Gratuït30/4 19.30 En què creuen els que creuen el que volen? (‘New Age’, sincretismes, no practicants i aconfessionalitats) Gratuït7/5 19.30 En què creuen els que s’ho creuen tot? (fonamentalismes) Gratuït

> EXPOSiCiONS

04/3 a 31/3 La Mancomunitat a les terres de Girona Gratuït06/3 a 18/4 Exposició fotogràfica 75 anys de Manaies de Girona Gratuït 17/3 a 18/4 Per què som gitanos? Gratuït24/4 a 30/5 8a biennal d’art Gratuït

PrograMació dE La caSa dE cuLtura

equipaments > EXPOSiCiÓ a la CaSa DE CUlTUra


EL CARNAVAL D’URGELLL’exposició Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d’Art de Girona, que presenta al Mu-seu d’Art de Girona fins al 24 de maig divuit obres de l’artista, mostra també l’apassionat escriptor, dramaturg d’èxit, que hi ha darrere l’excel·lent dibuixant d’auques i el pintor simbolista de cavallet. Gràcies a un préstec temporal procedent d’una col·lecció particu-lar gironina, l’exposició incorpora ara dues obres literàries d’Urgell del 1905: la peça tea-tral Por! i l’àlbum Catalunya, amb reproducci-ons dels seus quadres acompanyades de tex-tos propis.

Urgell vivia el 1868 pobrament a Girona al carrer de la Força quan a Pluja menuda, text edi-tat per L’Avenç en un volum de contes a l’inici del segle XX i que ara recuperem, va descriure una facècia del carnaval d’aquell temps, en què aquest període abans de la quaresma era molt més marcat que ara. El diumenge, el dilluns i el dimarts anteriors al dimecres de cendra la gent

PEP VILA procurava divertir-se en una gresca que s’aca-bava a la mitjanit del dimarts al dimecres. No era estrany veure pels carrers grups de joves provocadors fent bretolades. Sembla que Urgell va ser víctima d’una colla disfressada d’una ma-nera grotesca a la Girona plujosa i d’una atmos-fera solitària com la de molts quadres seus.

‘PLUJA MENUDA’MODEST URGELL

Ja fa molts anys, quan jo vivia a Girona, al car-rer de la Força 20, vers la nit d’un dimarts de carnaval, tot anant-me’n cap a casa trist i pen-satiu, embossat fins als ulls, em va cridar l’a-tenció un grup col·locat gairebé davant del meu balcó i sota l’únic fanal del carrer encès en aquelles hores.

Feia fred, plovisquejava i no passava una ànima. Jo, tot sol, i aquell grup: tres bultos ne-gres, tres mascarons, tres xicots. Un nas de car-tró, mitja careta, un cobrellit lligat al cap i un tros d’escombra... Allí s’estaven com tres mus-sols, arrupits, callats i plens de fàstic, amb tant

art > El mUSEU D’arT DE GirONa mOSTra TambÉ la FaCETa D’ESCriPTOr DE l’arTiSTa

13

Muralles de Girona. c. 1880. Oli sobre tela de modest Urgell.

avorriment com ganes de di-vertir-se per força. En passar pel meu costat, un d’ells, el més gran, es va atrevir a dir alguna cosa i amb veu de màs-cara em va saludar amb un «¡Adiós, tu!» ...i res més. Un al-tre va afegir: «¡Adiós!» ...i prou. Quina pena! Pobrets! Volien fer broma, una broma de car-nestoltes. Havien dit: «¡Adiós, tu!» a l’únic que passava per aquell carrer tan trist, humit i desert. Aleshores van tocar les dotze de la nit. Havia tocat l’última campa-nada del carnaval, entrava la quaresma, co-mençava el dimecres de cendra i els tres mas-carons no es movien. Com els recava treure’s aquella drapots i anar en retirada! Semblava una protesta entre el carnaval que acaba i la quaresma que comença, un parèntesi entre l’alegria –quina alegria!– i la penitència.

Mentrestant, anava plovent. Aquella pluja menuda, aquell xiu-xiu, no parava. Ben al con-trari, creixia. Ara comença a degotar una canal, després una altra... I els mascarons, com si tal cosa, muts, quiets, mullant-se sota el fanalot. De sobte, i cap al Mercadal, però lluny, molt

lluny, es va sentir una campa-neta. «Ning, ning, ning!» Des-prés res, res més que el xiu-xiu de la pluja i de les canals.

Van passar alguns minuts. Jo havia pujat al pis, havia en-cès llum i havia tancat ben bé la meva cambra. Tot des-pullant-me maquinalment, guaitava pel finestró a través dels vidres entelats per la mu-

llena. Els mascarons ja no hi eren. El fanalot tot sol, amb la seva flama trista i tremolosa, s’entretenia allargant i escurçant les ombres dels seus barrots projectada sobre l’empedrat. La pluja, les canals, el fanalot i res més. Era hora de dormir. El fred i la son em van obli-gar a apagar el llum. Després, embolicat fins les orelles, sentia encara les canals. Plovia més que mai. Quin gust sentir aquella pluja, aquell xiu-xiu tan quiet! Quin repòs, quina tristesa i quina monotonia més agradables! Jo hauria volgut que aquella pluja durés sempre, sem-pre, i que aquella nit no acabés mai... Fent-me aquestes reflexions els ulls se’m cloïen, m’anava adormint. El rellotge de la Catedral –«Nang!»– va tocar un quart d’una.


Escriure ciutats, la segona edi-ció del Festival de Literatura MOT, abordarà a Girona del 16 al 18 d’abril un dels grans temes de la literatura de tots els temps, la ciutat, i ho farà

en relació amb la novel·la, tradicionalment considerat el gènere realista, socialitzador i modern per excel·lència. Escriptors de pres-tigi mundial participaran a la Biblioteca Car-les Rahola en les converses d’Escriure ciutats, que seran d’entrada gratuïta. Cees Noote-boom hi tractarà sobre Berlín el 17 d’abril a les 20.00, just després de la conferència que hi farà Luis Goytisolo, a les 18.00, sobre Ciutat i novel·la. La segona edició de MOT inclourà també espectacles. El 15 d’abril, a les 18.00, Mi-reia Piferrer i Albert Ausellé Cia, d’O Tempo Voa Teatre, presentaran a la Biblioteca Car-les Rahola el muntatge Llibràlegs, amb textos de dramaturgs catalans joves. L’endemà, el 16 d’abril, el cicle A pas de poetes tindrà, a les 21.00, Marta Pessarrodona de protagonista a La Mercè, amb una creació col·lectiva d’Àn-gels Gregori (selecció de poemes), Mariona Ginès (rapsòdia) i Neus Canalias (dansa).

Sovint s’ha dit que l’aparició de la me-tròpolis contemporània va acompanyada de l’ascensió de la novel·la com a gènere. També s’ha dit que la novel·la no tan sols reflecteix o representa la ciutat, sinó que la crea, la in-forma, al mateix temps que informa l’experi-

ESCRIURE CIUTATS, VIATJAR NOVEL·LESMARGARIDA CASACUBERTA

literatura > aUTOrS DE PrESTiGi mUNDial ParTiCiPEN al FESTiVal mOT

ència personal i la col·lectiva de les ciutats. Els exemples són múl-tiples i coneguts de tothom. Qui no ha anat a París buscant-hi les traces de la ciutat de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Émile Zola, Mar-cel Proust, Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald, Julio Cortázar, Marguerite Du-ras, Georges Perec o Patrick Modiano, o a Is-tambul rere els fantasmes d’Orhan Pamuk? Què seria Londres sense Charles Dickens, Sant Petersburg sense Lev Tolstoi, Dublín sense James Joyce, Lisboa sense Fernando Pes-soa, Venècia sense Thomas Mann, Buenos Ai-

Cees Nooteboom > Simone Sassen. luis Goytisolo.

15

res sense Jorge Luis Borges, Nova York sense Paul Auster, Trieste sense Giorgio Bassani, Barcelona sense Mercè Rodoreda o Girona sense Prudenci Bertrana? El Berlín d’Al-fred Döblin, la Viena d’Arthur Schnitzler o la Praga de Franz Kafka, que no prefiguren la com-plexa i conflictiva rea-litat europea del segle XX? I el Tòquio d’Haruki Murakami, què ofereix als homes i les dones del segle XXI, massiva-ment abocats a la distopia de The Walking Dead?

Explorar la relació estreta en-tre novel·la i la construcció lite-rària de la ciutat, un dels objec-tius del MOT 2015, és també una invitació a ‘viatjar novel·les’, a re-córrer la trama de carrers, d’edifi-cis, d’individus que es mouen i que vi-uen –parlen, desitgen, recorden, moren- en uns espais fets de paraules i que construei-xen veritables geografies, no tan sols perquè són ficció, sinó perquè recreen el temps i l’es-pai d’acord amb les necessitats del relat i la perspectiva de l’escriptor sobre la realitat. En aquest sentit, escriure ciutats és un acte de-miúrgic. La ciutat, un organisme viu, adqui-reix autonomia pròpia per obra i gràcia del lector que ‘la’ viatja i, per tant, l’actualitza i, d’alguna manera, la reescriu.

Aquesta primavera, a Olot (9-11 d’abril) i a Girona (16-18 d’abril), el MOT proposa d’emprendre un viatge per les ciutats es-crites i descobrir quina és la naturalesa d’a-questa relació tan especial entre les ciutats i la novel·la que determina l’experiència de la realitat contemporània, quina mena d’histò-ries engendren les ciutats i a través de quins mecanismes literaris les ciutats escrites es-devenen perdurables i alhora contribueixen activament a l’evolució d’una determinada

societat. Es tracta de parlar de com els es-criptors escriuen les ciutats i de com les ciu-tats s’escriuen elles mateixes, talment orga-nismes vius que no tan sols habiten els seus creadors, sinó que s’actualitzen i es reescri-uen a cada nova lectura. Per aquest motiu el MOT ha convidat a Girona i a Olot escrip-tors, especialment novel·listes, que han es-crit ciutats i que han viatjat novel·les.

Només el lector que ‘viatja novel·les’ co-neix les ciutats de debò: ciutats eternes, ciu-tats inventades, ciutats al límit, ciutats feri-des, ciutats monstruoses, ciutats en crisi, ciutats negres, ciutats submergides, ciutats mortes, ciutats utòpiques, ciutats distòpi-ques, ciutats absents, ciutats invisibles. En definitiva, ciutats escrites.

imatge gràfica del mOT 2015, obra de l’estudi

la Garrotxa Vis a Vis.

WEbhttp://festivalmot.cat/


cançó > CONCErTS DE laX’N’bUSTO, rOGEr maS i miQUEl Gil

TORNA LA DHARMAA

PrograMació d’StrEnES 2015

HOra aCTE llOC PrEU

> 18/0320.00 Gossos (conversa amb públic) Cafè Savoy Gratuït

> 24/0320.00 Els Catarres (conversa amb públic) museu del Cinema Gratuït

> 10/0419.00 Judit Neddermann Plaça de Sant Feliu Gratuït21.00 Companyia Elèctrica Dharma Teatre municipal Entrades exhaurides21.00 Concurs Strena’t a l’intro Plaça de Sant Feliu Gratuït22.00 marinah and Chicuelo la mercè 10 a 15 €23.00 Teràpia de Shock la mirona (Salt) 10 €

> 11/0421.00 blaumut Sala montsalvatge de l’auditori 12 a 18 €22.00 maika makovski la mercè 10 a 12 €23.00 Coriolà Yeah! inde Club Gratuït

> 12/0418.00 lax’n’xics amb el Cor infantil Preludi, Cor infantil aula musical i Cor Geriona infantil Sala montsalvatge de l’auditori 8 a 12 €18.30 rosa luxemburg Jardins de la mercè Gratuït20.00 Person Jardins de la mercè Gratuït

> 15/0422.30 ariana abecasis El Cercle Gratuït

> 16/0422.30 leonmanso Cafè Context Gratuït

> 17/0421.00 Cris Juanico Teatre municipal 8 a 18 €21.00 The New raemon Sala Cambra de l’auditori 14 €21.00 Xavi Sarrià i Feliu Ventura la Planeta 10 €22.00 Tom Hagan Casa de Cultura 8 €23.00 Ebri Knight la mirona (Salt) 5 a 8 €

17

El retorn de la Companyia Elèctrica Dharma, un any i mig després de la mort del bateria Pep Fortuny, amb un concert al Teatre Muni-cipal amb les entrades ex-

haurides, és la principal novetat de la ter-cera edició d’Strenes, que arriba del 10 al 25 d’abril carregat d’actuacions, una part im-potant de les quals són d’entrada gratuïta.

L’extensa programació del festival inclou concerts de la cantant Marinah (que va for-

G.C. mar part d’Ojos de Brujo) amb el guitarrista de flamenc Chicuelo, Blaumut, Lax’n’Busto en un espectacle amb corals de la ciutat pen-sat per al públic familiar, Xavi Sarrià (que va ser el líder d’Obrint Pas) amb Feliu Ven-tura, Cris Juanico (que va ser el cantant de Ja T’Ho Diré), Halldor Mar (islandès que ha versionat peces mítiques de la Nova Cançó), Andrea Motis & Joan Chamorro, Mazoni, Ma-cedònia, Gossos, Roger Mas, Miquel Gil (que celebra el seu quarantè aniversari artístic), Joan Miquel Oliver (que va ser l’ideòleg d’An-tònia Font) i Dolo Beltran, coneguda com la veu de Pastora.

WEbwww.festivalstrenes.cat

PrograMació d’StrEnES 2015

HOra aCTE llOC PrEU

> 18/0419.00 Halldor mar Plaça del mercadal Gratuït21.00 andrea motis & Joan Chamorro amb la Orquestra Nacional d’andorra Sala montsalvatge de l’auditori 18 a 25 €21.00 Concurs Strena’t a l’intro Plaça del mercadal Gratuït21.00 mazoni Teatre municipal 8 a 18 €23.00 The Seihos Yeah! indie Club Gratuït

> 19/0418.00 macedònia Teatre municipal 6 a 12 €19.00 anna moliner Jardins de la mercè Gratuït20.00 Cèlia Pallí Jardins de la mercè Gratuït

> 22/0422.30 alba marbà El Cercle Gratuït

> 24/0421.00 Cor Geriona Sala montsalvatge de l’auditori 8 a 15 €21.00 Gossos la mercè 15 €21.00 roger mas Teatre municipal 12 a 20 €

> 25/0419.00 izah Plaça de Sant Feliu Gratuït21.00 Concurs Strena’t a l’intro Plaça de Sant Feliu Gratuït21.00 Joan miquel Oliver Teatre municipal 12 a 20 €21.00 miquel Gil la mercè 10 a 15 €22.00 Dolo beltran (Pastora) Sala de Cambra de l’auditori 15 €23.00 The Crab apples Yeah! indie Club Gratuït


cançó > 40 aNYS DESPrÉS DE la PrimEra aCTUaCiÓ DE la DHarma a la CiUTaT

rODa El mÓN...i TOrNa a GirONa

Roda el món ...i torna a Gi-rona. La Companyia Elèc-trica Dharma va néixer l’es-tiu del 1974 a la comuna que els seus fundadors havien muntat a la Casa Nova de

Can Comas, una masia entre Sarrià de Dalt i Palol de Revardit. Els membres del grup es desplaçaven llavors sovint a Girona, que els quedava a poc més d’un quart d’hora de cotxe. «És corrent veure’ls pels carrers de Gi-rona parlant amb l’estanquer, amb el guàr-dia, amb el que ven números de cecs o amb algun estudiant», explicava Presència abans del primer concert de la Companyia Elèc-trica Dharma a la ciutat, que va ser el 9 de març del 1975 al teatre del col·legi menor

XEVI PLANAS Bisbe Cartanyà, al costat de l’església de Sant Josep. El grup ja va tocar el 21 de novembre del 1981 al Teatre Municipal, on a la segona part va interpretar diversos temes amb la Cobla Mediterrània.

La Dharma preparava una gira per cele-brar el quarantè aniversari quan el setembre del 2013 va morir el carismàtic Pep Fortuny, el bateria, lletrista i ideòleg de la banda. Ha estat una pèrdua duríssima per al conjunt, com ho va ser, l’agost del 1986, la d’Esteve Fortuny, guitarrista i líder musical del grup.

Inactiva des del 2011, la Dharma puja de nou als escenaris. Després d’haver rodat el món actuant en alguns dels festivals de folk i de rock de més prestigi del planeta, ara torna a Girona per oferir el 10 d’abril un concert amb les entrades exhaurides des de fa temps.

la formació amb què la Companyia Elèctrica Dharma obrirà a Girona la gira del quarantè aniversari.

19

> CONCErT DEl mÍTiC GrUP aNGlÈS DEl FiNal DE la DÈCaDa DEl 1980

The Godfathers, banda an-glesa clau en la història del rock del final de la dècada dels 80 i que ara protagonitza la gira del seu trentè aniver-sari, encapçala el cartell de la

dotzena edició del festival In-Somni, que del 30 d’abril al 2 de maig presenta al passeig de La Copa una oferta de concerts atractiva per als aficionats al rock. L’abonament als tres dies costa 25 euros. Les entrades oscil·len entre els 14 i els 18 euros.

Un altre grup que sonarà a l’In-Somni és la banda nord-americana de pop sofisticat Luna, que ja va actuar a Quart el 2004. També s’hi podran sen-tir The Excitements (grup català de soul guardonat amb el premi al millor di-recte de l’any), Ángel Stanich Band (rock-folk procedent de Cantàbria), el funk i el rock de The Basement, Elisma, el grup banyolí Rooms, Porco Bravo, The Booty Hunters i altres bandes.

L’organització del festival In-Somni ha pre-vist l’adaptació d’un terra de fusta per evitar humitats i filtracions d’aigua a l’interior de la vela on es fan els concerts al passeig de La Copa. També es col·locaran grades, per tal que qui ho desitgi pugui seguir les actuacions as-segut còmodament. S’ampliarà i es millorarà l’assistència, el backstage i l’accés dels artistes.

IN-SOMNI AMB THE GODFATHERSG.C.

WEb www.in-somni.info

1. Ángel Stanich. 2. The Godfathers. 3. luna. 4. The basement. 5. The Excitements. 6. Elisma.

1 2

3

4-5

6


WEb http://2015.blackmusicfestival.com/

música > blaCK mUSiC FESTiVal

MACEO PARKER RETROBAT

El públic del Black Music Festival es podrà retrobar amb Maceo Parker, un dels músics de jazz de prestigi mundial que hi han actuat en més ocasions, en el con-

cert que el saxofonista oferirà amb la Girona Jazz Project Big Band el 6 de març a les 21.00 a l’Auditori, on presentaran Roots & Grooves & Soul Classics. L’actuació de Parker és un dels plats forts de l’edició d’aquest any del Black Music Festival, que fins al 21 de març ofereix un ventall ampli de concerts, entre els quals sobresurten també els que un altre gran sa-xofonista, Scott Hamilton, protagonitzarà al Sunset Jazz Club: el 13 de març a les 22.00 amb la Jove Big Band de Girona (amb un re-pertori del millor swing de les dècades del 1940 i el 1950) i el 14 de març a les 23.00 amb Toni Solà Quintet. Un altre dels músics més esperats del Black Music Festival d’aquest any és el baixista Richard Bona, que tocarà el 21 de març a l’Auditori a les 21.00.

PER AL PÚBLIC FAMILIAR. La programació del festival inclou diversos concerts d’entrada gratuïta a la plaça del Pou Rodó i a la plaça de la In-dependència. El saxofonista Llibert Fortuny presentarà un taller concert per al pú-blic familiar el 7 de març a les 11.00, en el marc del Pe-tit Black Music, pensat per tal que els infants puguin desco-brir la música negra. Blues Brot-hers Kids convidaran els més petits, també a la plaça de la Independència, el 8 de març a les 11.00, a un viatge pel blues, el swing, el gospel, el jazz i el rock.

G.C. maceo Parker, Scott Hamilton

(al detall) i richard bona.

21

Els Catarres, que estrenarà almenys una cançó del seu tercer disc, Big Bang, que edi-tarà el segell gironí Música Global, i Senior i el Cor Brutal, autor del millor disc de l’any se-gons la crítica, actuaran a la gala dels Premis Enderrock, que el 26 de març a les 21.00 es farà per tercer any al Teatre Municipal. Xuriguera i Faixedas hi repetiran com a presentadors. La gala, transmesa en directe per la Xarxa de Te-levisions Locals de Catalunya, recordarà Ovidi Montllor (que va morir fa 20 anys), i Gato Pé-rez i Xavier Cugat, que van morir fa 25 anys. S’hi combinaran actuacions d’artistes relle-vants amb l’entrega dels guardons, tres dels quals es donaran a conèixer aquella nit: el premi a la trajectòria, el premi Trayter al mi-llor productor i el premi Estrella a l’esdeveni-ment musical més destacable de l’any.

LA NIT D’ENDERROCKJOAQUIM VILARNAU

> FOTOS: Arxiu Enderrock.

actE Gala dels Premis Enderrockdia 26 de marçHora 21.00 LLoc Teatre municipalPrEu dE L’Entrada 10 €

Premi Artista Obramillor disc de l’any Senior i el Cor brutal El poder de volermillor artista Txarango millor disc de pop-rock la iaia On és la màgia?millor disc en altres llengües Joana Serrat Dear Great Canyonmillor disc de folk Xavier baró Allau d’estelles solitàriesmillor grup revelació Zoo Tempestes vénen del sudmillor disc de clàssica roger Padullés Mompou Songsmillor disc de jazz David mengual Free Spirits big band Vertebrats

PrEMiS EndErrocK 2015 dE La crÍtica

Premi Artista Obramillor disc de pop-rock Txarango Som riumillor cançó de pop-rock Els amics de les arts Ja no ens passamillor disc de cançó d’autor Sílvia Pérez Cruz i raül Fernández miró Granadamillor cançó de cançó d’autor Joan Dausà On seràs demà?millor disc de folk / noves músiques Toni Xuclà Una terra sense mapamillor cançó de folk / noves músiques lo Gitano blanc La rumba ebrencamillor disc infantil Àngel llàcer, manu Guix i la Perla 29 El Petit Príncepmillor artista Txarangoartista revelació bonobosmillor artista en llengua no catalana love of lesbianmillor artista en directe Txarangomillor lletra de cançó en català Txarango Compta amb mimillor videoclip Oques Grasses Sexymillor DVD o documental musical Cesk Freixas Protestamillor portada de disc Els amics de les arts Només d’entrar hi ha sempre el dinosauremillor sala de concerts la mirona (Salt)millor disc de jazz Joan Chamorro La màgia de la veumillor nova proposta de jazz Joan Chamorro presenta rita Payèsmillor disc de clàssica Carles Cases Araguaiamillor nova proposta de clàssica Orquestra del montsalvat

PrEMiS EndErrocK 2015 PEr Votació PoPuLar

> SENiOr i El COr brUTal, PrEmi millOr DiSC DE l’aNY


música > PrimEr CONCErT a l’aUDiTOri DE la SimFÒNiCa DE bErlÍN

Joaquín Sabina va actuar per primer cop a Girona el 24 d’octubre del 1987 al pavelló de la Devesa. Ara hi torna per presentar en concert el disc 500 noches para una crisis el 2 d’abril al pavelló de Fontajau acompa-nyat per Pancho Varona (baix, guitarra i veu), Antonio García de Diego (guitarres, teclats, harmònica, guitarra portuguesa i veu), Jaime Asúa (guitarres i veu), Pedro Barceló (bateria), Mara Barros (veu i percus-sió) i Josemi Sagastee (saxo, flauta, clarinet, teclat, acordió i percussió).

cançó > PrESENTa ‘500 NOCHES Para UNa CriSiS’

SabiNa a FONTaJaUG.C.

La programació del març i de l’abril de l’Audi-tori inclou dos grans esdeveniments simfò-nics i una interessant experiència de cobla.–Orquestra Simfònica de Berlín (1/3). Sota la direcció de Dmitrij Kitajenko i amb obres de Brahms i Rakhmàninov al pro-grama, tocarà per primer cop a l’Auditori. Un plaer enorme per a melòmans.–Trio Arriaga (15/3). Trios intimistes de Men-delssohn i Schubert per a violí, violoncel i pia no. Joies del romanticisme.–La Cobla del Futur (22/3). Una selecció dels millors joves instrumentistes de cobla de Catalunya toca amb La Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, en un pro-

DE LA COBLA A LES SIMFÒNIQUES G.C. jecte impulsat el 2012 per l’Auditori i l’Ajun-

tament.–La passió segons Sant Mateu (29/3). L’Or-questra Barroca Catalana i el Cor Lieder Camera, respectats intèrprets del barroc i la música religiosa, revisen una de les obres cèlebres de Bach.

–Orquestra Simfònica de la Ràdio Viena (19/4). Cornelius Meister dirigeix la gran for-mació austríaca amb un programa de Schu-mann i Brahms. –Varvara (26/4). Brahms, Schumann, Medt-ner i Stravinski interpretats per una pianista d’una forta projecció.–Raquel Andueza i Xavier Sabata (29/4). Una soprano i un contratenor de prestigi acompa-nyats de La Galania en un programa de Cavalli.

Cornelius meister.

la Cobla del Futur.

WEbwww.auditorigirona.org

23

Josafat, el musical produït pel Teatre Mu-nicipal a partir de la novel·la de Prudenci Bertrana, ja té versió en disc, editada per Satélite K. Les catorze cançons de l’enregis-trament, amb text de Josep Pujol i música de Marc Timón, abasten diversos estils mu-sicals, des d’una brillant balada pop (Flor de carrer) fins a un diàleg simfònic d’‘esperan-ces i topalls’ entre Josafat i Pepona, passant per les trepidants notes de L’àngel blau.

Una formació de catorze músics (flauta, oboè, clarinet, trompeta, trompa, trombó, percussió, piano, arpa, violins, viola, violon-cel i contrabaix) s’han pogut lluir, per exem-ple, a Dejuna tu, en què Fineta explica la seva vida («quin goig encetar un pecat») en forma de mig cuplet mig swing que Josafat replica

EL MUSICAL ‘JOSAFAT’ARA EN DISC G.C.

a Josafat a l’auba després d’unes dissonants reflexions i percussions de Bertrana a El su-plici. Marc Timón firma també l’orquestració i la direcció musical del disc.

El CD de Josafat.

> UNa PrODUCCiÓ DEl TEaTrE mUNiCiPal EDiTaDa PEr SaTÉliTE K


teatre > ClOWN SOliDari

Tallers de circ amb Los Herrerita al matí i un espectacle de XaropClown amb artistes convi-dats a la tarda ompliran el 8 de març al Teatre Municipal la jornada solidària anual que pro-posen els pallassos d’hospital de la ciutat, Un dia amb XaropClown. La iniciativa té el suport desinteressat de diversos artistes i col·lectius, i la col·laboració d’institucions, empreses, en-titats i persones voluntàries. L’import obtin-gut amb la venda d’entrades es destinarà a fi-nançar les visites dels pallassos d’hospital a les àrees pediàtriques de l’Hospital Josep Trueta.

XaropClown és una associació gironina de pallassos d’hospital que des del 2007 treballa per alleujar l’estada d’infants i joves al Tru-eta. Des del 2010 també intervé per a persones grans amb dependències o malalties degene-ratives a centres sociosanitaris. El seu objectiu és fer arribar l’humor a entorns d’estrès pro-vocat per malalties i contribuir a millorar l’e-ficàcia dels tractaments.

PALLASSOS D’HOSPITALCARLOTA FRANCO

ESPEctacLE Un dia amb XaropClowndia Diumenge 8 de març Hora 11.00 i 18.00LLoc Teatre municipalPrEu dE L’Entrada 8 € (12 € matí i tarda)WEb www.xaropclown.com

Ángeles García (directora de l’associació), Thangi rey, Carlus amalrich i Olga bas, de XaropClown> FOTO: Ana Portnoy.

25

WEb www.girona.cat/teatremunicipal

> El maGO POP Fa aParÈiXEr JOSEP maria POU

El jove mag Antonio Díaz, conegut com el Mago Pop, presenta el 28 de març La gran ilu-sión, un dels espectacles més fascinants de la programació del març i l’abril del Teatre Mu-nicipal. A partir d’un guió seu, inspirat en la pel·lícula El show de Truman, ofereix una ses-sió de màgia en què alterna números espec-taculars (aparicions insòlites, escapisme, om-bres vives...) amb números de prestidigitació de tota la vida amb cartes, papers i màgia de prop, que els espectadors veuen a través d’una pantalla i que es van gravant mentre els rea-litza. Tres eixerides ajudants contribueixen a garantir que l’espectacle funcioni amb la pre-cisió d’un rellotge suís. Una de les apari cions que s’aconsegueixen és la de l’actor Josep Ma-ria Pou, protagonista d’un dels altres plats forts d’aquesta primavera al Teatre Municipal.

TEATRE MUNICIPAL–F.I.R.A (1/3). Fenòmens inversemblants res-catats de l’anonimat, la nova producció del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris.–L’última trobada (15/3). Història de dos amics d’infantesa interrompuda per l’a-parició d’una dona. Una funció d’Abel Folk que arriba directament al cor.–Concerto a tempo d’umore (22/3). Teatre d’hu-

LA GRAN IL·LUSIÓ AL MUNICIPALPERE GARCIA mor i gestualitat barrejat amb música clàssica

en la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.–Prendre partit (30/4). Una molt bona versió del gironí Ernest Riera d’un text impactant. Amb les seves paraules ben dites, les seves pauses i els seus silencis, Josep Maria Pou dóna vida de forma magnífica a un director d’orquestra del temps del nazisme per al qual la cultura era un valor suprem i la barbàrie dels camps de concentració una realitat se-cundària. S’ha de veure.

AUDITORI DE LA MERCÈ–A pas d’Arthur Rimbaud (5/3). El poeta maleït vist per Adrià Pujol (selecció de textos), Fer-ran Frauca (rapsòdia), Quim Solà (música) i Terenci Corominas (video creació).–Planeta i-Neptú (12/3). Una anada d’olla de Peyu. Humor sense parar.–Distancia siete minutos (19/3). Una dissecció quirúrgica de les relacions humanes.–Lliures o morts (26/3). Muntatge basat en el

llibre de Jaume Clotet i David de Montser-rat.–Petits prínceps (12/4). Espectacle poètic per a infants a partir de dos anys.

1. L’última trobada.2. El mago Pop.3. Josep maria Pou.

1 2

3


teatre > aTrESbaNDES PrESENTa ‘lOCUS amOENUS’

El relat El túnel, de Friedrich Dürrenmatt, ha inspirat l’obra Locus Amoenus, que es podrà veure el 6 de març a La Planeta. La Compa-nyia Atresbandes hi presenta una trobada en-tre tres desconeguts en un vagó de tren sense

TREN SENSE RUMB A LA PLANETA

PERE GARCIA

1. Cançons d’amors i de guerres > FOTO: Miquel Monfort.2. Locus Amoenus.3. La pols.4. La nit just abans dels boscos.5. L’ombra de Pinotxo.6. Pulmons.

rumb en què els joves descobreixen que no arribaran al paradís que somniaven. Aquest és un dels espectacles més remarcables de la programació del març i l’abril a La Planeta, plena de propostes.

–Cançons d’amors i de guerres (1/3). Sobre do-nes en conflictes bèl·lics.–Remenant els boscos de nit (7/3 i 8/3). L’actor Ja-not Carbonell tenia com a parella lingüística

Kissima Sillah, amb qui va establir una re-lació d’amistat que ha donat lloc a aquest curiós i intel·ligent experiment.–La pols (14/3 i 15/3). Una història d’enfron-taments entre dos germans i la dona del tercer. Imprescindible.–Estripar la terra (21/3). El treball dels tres actors i unes rèpliques picades són el mi-llor d’aquesta obra de Josep Maria Miró so-bre les retallades que pateix la cultura, la por de perdre la feina i l’economia familiar.–La nau simfosönica (22/3). Concert màgic

teatralitzat amb sons dels cinc continents.–Confidències a Al·là (27/3 i 28/3). Magda Puyo explica la història d’una jove pastora bereber que mentre es prostitueix confia els senti-ments a Al·là. Bona història, bon treball d’ac-trius i bona direcció.–Jesús de Natzaret (31/3 i 2/4). Lectura drama-titzada del Grup Proscenium d’un tèxt d’Àn-gel Guimerà.–La butaca (10/4 i 11/4). Transgressora i diver-tida obra sobre el 1714 i la independència de Catalunya.–L’ombra de Pinotxo (12/4). Titelles i ombres xineses en un muntatge per a infants de tres a nou anys.–El pillo (18/4 i 19/4). El retorn de Marcel To-màs i la seva col·lecció de nines infables.–La nit just abans dels boscos (25/4). Obra noc-turna de Bernard-Marie Koltès molt ben inter-pretada per Òscar Muñoz. Es representa al carrer i en espais no habituals de La Planeta.–Un vampir ben educat (26/4). Estrena de la Companyia La Planeta sobre una bruixa que ensenya el seu nebot a ser un vampir.–Pulmons (30/4). Magnífica radiografia d’una parella amb el dubte de tenir o no un fill. Un dels èxits més grans de la temporada. Text i interpretació excel·lents. No us la perdeu!

WEb www.laplaneta.net

1

2-3

4-5

6

27

El Galliner, el centre de formació teatral que l’As-sociació Gironina de Teatre gestiona a la Casa de Cultura amb vocació de servei públic, compleix 25 anys. Consolidat com la segona escola de te-atre més gran de Catalunya, només en cursos regulars ensenya a 590 alumnes. Si a aquesta xifra se sumen els alumnes que té a CEIPS, IES i l’Escola de Teatre del Gironès, el nombre de persones matriculades a El Galliner arriba a 730. Els preus de les matrícules del centre estan con-gelats des de l’inici de la crisi econòmica i un terç dels alumnes es beneficien de descomptes diversos. El centre organitza una cinquantena de cursos cada any i nombroses activitats en col·laboració amb una cinquantena d’entitats.

La celebració del vint-i-cinquè aniversari d’El Galliner inclourà nombroses activitats del

25 ANYSD’EL GALLINER G.C.

> SETmaNa iNTErNaCiONal DEl TEaTrE DEl 22 a 28 DE març

WEb www.elgalliner.cat

1 i 3. Taller d’El Galliner a la Planeta > FOTO: David Julià.2. Dia internacional del Teatre del 2011 a la plaça de la Constitució > FOTO: Francesc Nono-Multifotos.

22 al 28 de març, en el marc de la programa-ció que el centre impulsa la setmana del Dia Internacional del Teatre. Els actes centrals de la commemoració es faran el 28 de març al matí. Totes les activitats seran gratuïtes i tindran lloc a la cruïlla del Pont de Pedra amb la Rambla de la Llibertat, on hi haurà durant tota la setmana un punt informatiu d’El Galliner.

Més enllà dels actes de la setmana del Dia Internacional del Teatre, El Galliner celebrarà la gala del vint-i-cinquè aniversari el 14 de maig al Teatre Municipal i prepara per al 24 de maig una sortida al Circ Cric oberta a tothom. Els ta-llers d’El Galliner oferiran una trentena d’es-pectacles breus a La Planeta el 13, el 14, el 20 i el 21 de juny. Els alumnes d’El Galliner també hauran presentat abans, el 25 d’abril a les 16.00, muntatges teatrals breus al Teatre del Centre Cívic Sant Narcís.

1

2 3

29

El Museu d’Història dels Jueus reestructurarà el seu discurs museològic arran de les últimes excavacions al Centre Bonastruc ça Porta, que han descobert les restes d’un micvé (espai per als banys rituals jueus) que formava part de la sinagoga del segle XV i, més recentment,una sala annexa. «S’integraran aquestes estructu-res del micvé al discurs del museu no tan sols per explicar la vida de la comunitat jueva, sinó també per situar els espais arqueològics on es desenvolupaven aquests rituals», co-menta la directora del museu, Sílvia Planas.

Jordi Sagrera, director de l’equip d’arque-òlegs de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona que ha treballat en les excavacions, va anunciar ara fa un any la tro-balla d’un micvé sota el paviment d’un espai annex al pati del centre. Aquest micvé del call de Girona és, amb el de Besalú, un dels pocs que hi ha a la Península Ibèrica.

Després de la troballa del micvé que for-mava part de la sinagoga del segle XV, l’Ajun-tament i el Museud’Història dels Jueus van voler impulsar una nova excavació, per en-tendre millor el funcionament i la distribu-ció de la sinagoga. Es van començar a l’inici d’aquest any unes noves excavacions, que l’e-quip d’arqueòlegs valora com un èxit total. El que s’ha excavat recentment ha estat la sala adjacent al micvé, que fins ara es feia servir de traster. Els arqueòlegs han trobat que hi havia una mena de vestíbul on les dones que anaven a banyar-se es canviaven. Tot plegat dóna informació als tècnics sobre l’organit-zació de l’antiga sinagoga. Ara caldrà elabo-rar un estudi arquitectònic per recuperar l’es-

RITA PERÉ

EL MICVÉ DEL CALLhistòria > El mUSEU D’HiSTÒria DElS JUEUS iNCOrPOra al DiSCUrS El baNY riTUal

micvé del call.> FOTO: Josep M. Oliveras.tat original de l’estructura sense que aquesta

intervenció afecti l’edifici actual.

L’EFECTE DE L’ANTISEMITISME. Pel que fa a la vida dels jueus a la Girona del segle XV, Jordi Sa-grera remarca que era molt difícil. L’antise-mitisme va provocar que la comunitat jueva de la ciutat es reduís a la meitat. Els jueus vivien en un gueto i no podien permetre’s el luxe d’impulsar intervencions monumen-tals. Per aquest motiu el micvé i la sinagoga eren bastant senzills.


literatura > miG CENTENar DE llibrES GirONiNS PEr SaNT JOrDi

1. isaki lacuesta.2. Josep m. Fonalleras.3. isabel Oliva.4. Pep Prieto.5. lluís balsells.

Qui vulgui regalar llibres gironins aquest Sant Jordi en la festa de la ploma podrà triar entre mig centenar de nove-tats editorials. Josep M. Fonalleras pu-blica, a Ara Llibres, La sala d’estar és un camp de futbol, un viatge al passat de la in-fantesa i l’adolescència com si es tractés d’un present en el qual conviuen els re-cords i es fa viva la presència dels morts. Aquesta reconstrucció de l’inici de l’edu-cació sentimental d’un nen de la Ram-bla de la Llibertat a les dècades del 1960 i el 1970 no és l’única obra recent de Fo-nalleras que es podrà adqui-rir a les parades de llibres. També hi haurà l’opció de regalar als més menuts un llibre de contes d’aquest au-tor editat per Arcàdia, L’illa més ràpida del món.

Probablement Fonalle-ras haurà de competir amb Antoni Puigverd i Miquel Fañanàs per ser l’autor gi-roní que més llibres ven per Sant Jordi. Puigverd mostra una gran maduresa literària a La finestra discreta, les proses d’assaig que ha tret al mercat l’editorial de La Vanguardia, el diari en el qual col·labora amb diversos ar-ticles setmanals.

G.C.

LA FESTADE LA PLOMA

Nicolau Eimeric, gironí teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Co-rona d’Aragó a la segona meitat del segle XIV, ha inspirat a Fañanàs la novel·la El gran

1

3 5

2

4

31

L’ENDEMÀ DE LA GUERRA A LA CIUTAT

Els efectes que deixa la guerra són el fil conductor que vincula dues de les quatre novetats editorials d’aquest Sant Jordi del Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera han escrit Girona després de la Guerra de Successió, l’onzè volum de la col·lecció Història Urbana de Girona, dedicat a la memòria de Josep Canal. Joaquim Nadal i Gemma Domènech analitzen a Patrimoni i guerra. Girona 1936-1940 les actuacions de salvaguarda i ordenació que va fer la Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic entre el 1936 i el 1938.

Francesc Agustí presenta a La Set-mana Santa a Girona una síntesi històri-ca de les processons de Setmana San-ta a la ciutat des dels orígens fins ara, acompanyada de fotografies de Josep Maria Oliveras, Àngel Almazán i Jordi S. Carrera. També una selecció de fo-tografies, feta per Joan Boadas i David Iglésias, il·lustra l’estudi de Pere Frei-xas de totes les escultures de la porta dels Apòstols de la catedral al llibre Girona. La porta dels Apòstols.

XEVI PLANAS

inquisidor, que Columna anuncia com les vi-vències d’un dels personatges més foscos de la història de Catalunya.

Entre les novetats d’autors gironins hi ha Cent maneres de dibuixar un arbre, de Vicente Huedo, professor de l’Escola Municipal d’Art, i Cacic de fireta, l’obra amb la qual Josep Pastells va guanyar l’última edició del Premi de Novel-·la Breu Ciutat de Mollerussa.

Curbet Edicions és el segell de la ciutat que llança més novetats aquest abril. Hi pu-bliquen tres autors de Girona: Isabel Oliva amb els poemes d’A l’últim revolt de la paraula, Pep Prieto amb la novel·la Els Llunàtics i Lluís Balsells amb les narracions de Recomanat pels millors fabricants. L’Obra poètica completa d’Eu-dald Puig i les proses de viatges de Llibre de marques, de Josep Valls, sobresurten entre les novetats de Curbet Edicions que no són d’au-tors de la ciutat.

Edicions El llop ferotge sorprèn amb dos llibres: Para vivir dos veces: El cine a doble o nada, del cineasta gironí Isaki Lacuesta, i Medusa, d’Antoni Casas Ros, en traducció del francès de Ferran Ràfols Gesa. Aquest text, a cavall en-tre la poesia i la narració, és el primer llibre en català que es publica d’aquest autor d’o-rigen nord-català, traduït a moltes llengües i que edita en castellà Seix Barral.

Oriol Ponsatí-Murlà ha estat el curador de l’edició d’O no ser. Antologia de textos filosòfics so-bre el suïcidi, que publica al segell que dirigeix, Edicions de la l·l, en el qual també posa en cir-culació títols de Prudenci Bertrana, Fernando Pessoa i Stefan Zweig.

Llibres del Segle combina la poesia de Kim Bover i dues apostes de novel·la juvenil (de Muntsa Mimó i Jordi Ortiz) amb dos assaigs: la biografia Germaine Gargallo. Cos, pintura i error, escrita per Cristina Masanés, i 14 raons d’un país que s’obre al món, la primera incursió de l’advo-cat gironí Antoni Sant Blanc en l’anàlisi polí-tica a partir de la lectura de la història.


literatura > NOVETaTS EDiTOrialS

aUTOrS

DamiÀ barDEraContes de propina[El Cep i la Nana / contes]

SilVia CONGOSTAutoestima automática. Cree en tiy alcanza tus metas[Zenith / assaig]

JOaN CUrbETFiguras del deseo femenino. 12 representaciones de la mujer en la literatura occidental[Càtedra / assaig]

JOSEP DOmÈNECH PONSaTÍEl Càcol[Edicions 62 / poesia]

miQUEl FaÑaNÀSEl gran inquisidor[Columna / novel·la]

JOSEP m. FONallEraSLa sala d’estar és un camp de futbol[ara llibres / memòries]

JOSEP m. FONallEraSL’illa més ràpida del món [arcàdia / contes per a infants]

ViCENTE HUEDOCent maneres de dibuixar un arbre [dibuix]

SÍlVia JUNCÀTres contes[El Cep i la Nansa / contes]

JUDiT NaVarrOManual de supervivènciadel treballador novell [humor]

JOSEP PaSTEllSCacic de fireta[Pagès Editors / novel·la]

aNTONi PUiGVErDLa finestra discreta[libros de Vanguardia / assaig]

bENET SalEllaSQuan la por canvia de bàndol. Les claus de la desobediència civil als Països Catalans [Tigre de paper

Edicions / assaig]

EDiTOrialS

> Ajuntament de GironaFraNCESC aGUSTÍLa Setmana Santa a Girona [història]

DiVErSOS aUTOrSGirona després de la Guerra de Successió [història]

PErE FrEiXaSGirona. La porta dels Apòstols [assaig]

JOaQUim NaDali GEmma DOmÈNECHPatrimoni i guerra. Girona 1936-1940 [història]

> Curbet EdicionsllUÍS balSEllSRecomanat pels millors fabricants [narracions]

JOrGE brOTONSVerb de continuïtat[poesia]

XaViEr CUSEll30 dies per salvar el Llémena [assaig]

llibres gironins

LA MIRADA MINISTRAL

Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914-Bar-celona, 1982) sempre va patir i sempre s’ho va agafar amb humor. «Sempre pati-rem, sempre serem ignorats, deformats, incompresos. Sempre ens miraran amb ulleres fumades i des del cim d’un arc de triomf. Estem sembrant no per als nos-tres fills, sinó per als nostres néts. I val la pena», va escriure en un dels molts ar-ticles que va publicar en diaris i revistes. Joan Manuel Soldevilla n’ha aplegat una selecció representativa a La mirada Minis-tral, una de les novetats editorials de la Di-putació de Girona per aquest Sant Jordi. Aquest és el primer llibre que dóna testi-moni de l’aportació de Ministral a l’am-pliació dels límits convencionals de les columnes d’opinió del seu temps. Els ar-ticles de Ministral revelen, segons Solde-villa, una visió crítica i alhora construc-tiva de les contradiccions de la societat. Els néts de Ministral poden ara recollir una mostra atractiva del que va sembrar el seu avi en les seves col·laboracions a Presència, Punt Diari, El Correo Catalán i al-tres publicacions periòdiques.

XEVI PLANAS

33

llibres gironinsiSabEl OliVaA l’últim revolt de la paraula [poesia]

PEP PriETOEls Llunàtics [novel·la]

EUDalD PUiGObra poètica completa [poesia]

CÈlia SÀNCHEZ-mÚSTiCHA l’hotel, a deshora [poesia]

JOSEP VallSLlibre de marques[proses de viatges]

mErCÈ ViDal i JaNSÀEnric Prat de la Riba i les arts.Recull espistolar 1911-1916 [epistolari]

> Diputació de GironaJOSEP CaSaS i ViCTÒria SOlErEls meandres del Fluvià [assaig]

JOSEP maria DaCOSTaNatura litoral [assaig]

DiVErSOS aUTOrSManaies de Girona. 75 anys [història]

JaUmE miNiSTral i maSiÀLa mirada Ministral [articulisme]

EVa ViÑOlaS i aNTONi PUiGDEVallSusqueda [història]

> Edicions de la l·lPrUDENCi bErTraNa Nàufrags [novel·la]

DiVErSOS aUTOrSCultura. Revista mesal. Edició facsímil: 1904-2004 [revista literària]

FErNaNDO PESSOaRobaiyat (Cançons de beure) [poesia]

OriOl PONSaTÍ-mUrlÀO no ser. Antologia de textos filosòfics sobre el suïcidi [filosofia]

STEFaN ZWEiGEl món de 2014 [articulisme]

> Llibres del SegleKim bOVErDrap humit [poesia]

CriSTiNa maSaNÉSGermaine Gargallo. Cos, pintura i error [biografia]

mUNTSa mimÓDia del vaixell [novel·la juvenil]

JOrDi OrTiZDoble identitat [novel·la juvenil]

aNTONi SaNT blaNC14 raons d’un país que s’obreal món [assaig sobre política]

> Llop FerotgeaNTONi CaSaS rOS

Medusa [narrativa / poesia]

iSaKi laCUESTaPara vivir dos veces: el cine a doble o nada [assaig sobre cinema]

PrEmiS

miQUEl baUçÀ En el Feu de l’Ermitatge[Empúries / Premi miquel de Palolde poesia 1993]

aNTONi CarraSCO La segona lluna[Empúries / Premi Just m. Caserode novel·la curta 2014]

maNUEl FOrCaNOCiència exacta

[Proa / Premi miquel de Palolde poesia 2014]

aNTONi PlaDEVallEl dia que vaig fer vuit anys[Columna / Premi Prudenci bertranade novel·la 2014]

FraNCESC PUiGPElaTRomeu i Julieta (segona part). Una relació enverinada[Fanbooks / Premi ramon muntanerde literatura juvenil 2014]

marTa rOVira marTÍNEZLa Transició franquista. Un exercici d’apropiació històrica[Pòrtic / Premi Carles rahola d’assaig 2014]


literatura > llibrETEr a la llibrEria GEli, PUbliCa ‘El CÀCOl’

«Escriure és fer una sessió assaonada d’estriptis»XEVI PLANAS

Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guí-xols, 1966), llibreter a la Llibreria Geli, acaba de publicar a Edicions 62 el volum El Càcol, amb el qual va guanyar a Sant Cugat del Va-llès el 13è premi de poesia Gabriel Ferrater, dotat amb 7.250 euros.

–Jordi Cornudella diu que els poemes d’El Càcol són explícitament brutals sobre la crua experiència de l’autor, escrits sense por, sense vergonya, sense recança. Escriure poesia és despullar-se?–Escriure és fer una sessió assaonada d’estriptis. Amb les tripes o amb els tripis (¡ah, sí, desa la mesura, mori la morigeració!). Un estrip, un esquinç. ¿Quins límits? La imitació de quan no hi ha res a dir. Escriure en els sécs, escriure amb el sexe. Com a propi atribut definitori. ¿Amb lectors-voyeurs que es masturbin? ¿O bé, per recargolar-ho encara més, seguint el deixant de Josep Carner i Joan Ferraté? Perquè

joSEP doMÈnEcH PonSatÍ

Josep Domènech Ponsatí, fotografiat a la llibreria Geli, on treballa > FOTO: Bei Riera.

allavontes s’hi adiu un nou ‘professional’: «Sabent per endavant que tota ganga és minsa, / escriu per, encabat, pelar-se-la llegint-se».

–Comenta Jordi Cornudella que és fàcil per al lector sentir-se identificat amb el que expliquen els poemes d’aquest llibre. El lector mitjà, però, no és tan desinhibit com vostè...–No hi ha lector mitjà. No hi ha lector. No hi ha elecció. No hi ha mitjà de comunicació entre qui escriu i qui llegeix. Si de per cas, de comunió. Una munió de fílies que estiren el fil de les fòbies.

–Quina metàfora de la infantesa s’amaga darrere el títol del llibre?–No se n’hi amaga cap. O podé (un ‘potser’ oral, marginat, sense l’aval normatiu, pobrissó) sí, sense saber-ho. Càcol. Còncau. ¿Que on cau? A Colonge, assimilat. Fòssil de la llengua maria que m’ha tocat viure.

–Ha traduït molts autors brasilers. Què li aporta la literatura del Brasil que no li aportin les literatures d’altres cultures?–Una porta d’entrada i una de sortida. A través de la traducció en dues direccions, sovint contra direcció (diguem-ho clar: ¿a qui importa la literatura del país del ‘jogo bonito’, la ‘caipirinha’ i les ‘bundinhas arrebitadas’?), separant el blat del jull, m’hi enjoio.

–Què representa per a vostè treballar a la Llibreria Geli?–Pocs guanys i molta pèrdua seca. Massa llibres que m’agradaria tenir. Massa llibres que m’agradaria llegir. Massa llibres que no podré tenir ni llegir mai. Per ser conseqüent amb mi mateix, el desfici consegüent.

–Quin llibre regalaria per Sant Jordi? –Continuo reflectint La imatge, de Josep Palàcios (Publicacions de la Universitat de València, 2013), que no precisament per casualitat ha fet un gest –un llibre− que l’immortalitza.

«No hi ha mitjà de comunicació entre qui escriu i qui llegeix. Si de per cas, de comunió. Una munió de fílies que estiren el fil de les fòbies»

35

> rEllEVa GUillEm TErribaS al CaPDaVaNT DE la llibrEria 22

«La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg»XEVI PLANAS

Jordi Gispert Saget (Salt, 1975) encara no tenia tres anys quan el 20 d’octubre del 1978 la Lli-breria 22 va obrir la porta. Ara, dotze anys des-prés d’haver-hi entrat a treballar, ha rellevat al capdavant d’aquest establiment Guillem Ter-ribas, que ha decidit prejubilar-se i deixar en-rere la seva etapa de trenta-sis anys dirigint la llibreria. El nou responsable de la Llibreria 22, amb una presència pública molt més discreta que el seu predecessor, és, a més de llibreter, un artista molt creatiu que s’expressa a través de la pintura, la fotografia, la música...

–Quins canvis es notaran a partir d’ara en la direcció de la Llibreria 22?–Espero que no se’n noti cap. Si se’n nota algun, confio que no tingui cap importància i no vagi més enllà del fet que les persones actuem d’una manera diferent les unes de les altres simplement perquè som diferents.Sovint quan hi ha un relleu al capdavant d’una empresa o un partit polític sembla que hi convingui una revolució perquè el nou cap demostri la capacitat de lideratge i posi en dubte l’antecessor. En el cas de la 22 això no cal. Quan les coses van bé no s’han de tocar. No necessitem remenar-ho tot per acabar molt probablement tal com estem. Les inèrcies de la llibreria són molt bones, tenint en compte el context general que ens toca viure. En els últims anys hem intentat estar al dia pel que fa a les xarxes socials i les noves tecnologies. Procurarem estar-hi encara més. Sabem, però, que la nostra subsistència depèn absolutament del tracte personal.

–Afirma Guillem Terribas que la Llibreria 22 va sorgir en un context favorable al negoci dels llibres i que si fos ara no muntaria una llibreria. Quin futur preveu vostè per a la Llibreria 22?–No sé per quin motiu ara no obriria una llibreria. Potser ho diu perquè el 1978 hi havia moltes ganes de canviar el món i ara

jordi giSPErt SagEt

«Potenciarem la presència de la Llibreria 22 a les xarxes socials. Sabem, però, que la nostra subsistència depèn absolutament del tracte personal»

El llibreter i artista Jordi Gispert Saget, fotografiat a la llibreria 22, al capdavant de la qual acaba de rellevar Guillem Terribas > FOTO: Bei Riera.

és el món que ens està canviant...Preveig un futur bo i llarg per a la 22. Més enllà d’estar atents a les novetats editorials, continuem intentant donar molta importància als llibres de fons de catàleg respectant totes les opcions literàries. La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg. També volem mantenir l’esperit de col·laboració amb particulars i entitats sent sensibles al que passaa la societat gironina en tots els àmbits.

–Quins tres llibres regalaria per Sant Jordi?–Com que tots els diaris ja recomanaran novetats editorials, recomano tres llibres editats en els últims deu anys i que tenen un lloc privilegiat a la meva biblioteca: El mapa i el territori, de Michel Houellebecq, En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano, i Acontecimientos de la irrealidad inmediata / La guarida iluminada (Diario de sanatorio), de Max Blecher.


tradicions > 780 SOlDaTS rOmaNS DESFilaraN a la CiUTaT El DiUmENGE DE ramS

75 ANYS DE MANAIESUna espectacular concentració de 780 soldats romans de Gi-rona i tota la seva àrea d’influ-ència, que ocuparan més de 600 metres del centre de la ciutat en una desfilada sense precedents de l’estil d’una legió, commemo-rarà el 29 de març, Diumenge de Rams, els 75 anys de la refunda-ció de la Confraria de Jesús Cru-cificat-Manaies de Girona. Tres dies després, l’1 d’abril, Dime-cres Sant, s’inaugurarà la plaça dels Manaies, darrere la delega-ció a Girona de la Generalitat de Catalunya, amb la descoberta d’una escultura de Domènec Fita de sis metres i mig d’alt de-dicada als manaies.

La celebració de l’aniversari, que s’allar-garà amb diverses activitats fins al 10 d’abril, inclou l’edició d’un llibre que revisa els úl-tims 75 anys de la Confraria de Jesús Cruci-ficat-Manaies de Girona, i la inauguració, el 6 de març, d’una exposició a la Casa de Cul-tura amb les 45 obres guanyadores del con-curs de fotografia artística sobre els Manaies de Girona. També s’ha organitzat un cicle de conferències al Centre Cívic Barri Vell, en el qual Salvador Garcia-Arbós parlarà el 17 de març sobre La cuina de la quaresma i Josep M. Nolla tractarà el 21 d’abril sobre Els primers testimonis del cristianisme a casa nostra.

ACOMPANYAR ELS REIS. La Confraria de Je-sús Crucificat-Manaies de Girona va néixer

RITA PERÉ

el 1751. La tradició dels manaies a Girona es va diluir amb el pas de temps. Un grup de vint-i-sis joves la va recuperar i, amb el suport episcopal, el 1940 es va restaurar la processó de Setmana Santa, que desperta un gran interès a la ciutati s’ha convertit en un referent a Catalunya. L’Ajuntament va en-carregar el 1956 als Manaies l’acompanya-ment dels Reis Mags per la cavalcada, tasca que compleixen des de llavors. Tot i que segueixen estrictament les tradicions, els

Manaies de Girona del segle XXI s’han adaptat als nous temps. Se’ls pot seguir a

@manaiesdegirona. Les cuirasses i els cascs no els impedeixen tenir una presència pú-blica important a twitter, facebook i a tra-vés del seu web.

Optiada dels manaies de Girona fent l’estrella davant de l’ajuntament.a baix, logotip dels 75 anys de manaies de Girona.


La Gran Guerra pot ser considerada la pri-mera guerra amb imatges, perquè va coin-cidir amb el desenvolupament de la nova societat informativa i amb la consolidació de noves tecnologies de la imatge, espe-cialment del cinema. El 1914 és clau en la història del cinema. És l’any en què Char-les Chaplin crea Charlot i David W. Griffith institucionalitza el model narratiu d’expres-sió cinematogràfica amb The birth of a nation. També és l’any en què els grans noticiaris internacionals per primera vegada poden in-formar a la gran pantalla d’una guerra. L’es-clat de la Gran Guerra comporta una forta recessió en la indústria europea, que permet a Hollywood convertir-se en la fàbrica de somnis cinematogràfics. Mentrestant, la re-alització de reportatges evoluciona conside-rablement sota la confrontació bèl·lica. Al-tres formes de creació d’imatges (mèdiques, científiques o publicitàries) viuen en aquest moment un important de creixement.

Cent anys després, el 10è Seminari inter-nacional sobre els antecedents i orígens del cinema planteja a Girona del 9 al 10 d’a-bril una reflexió transversal amb especia-listes d’arreu del món sobre la relació en-

LA PRIMERA GUERRA AMB IMATGESJORDI PONS tre la Guerra Mundial del 1914 al 1918 i el

cinema. Cinc ponències i vint comunicaci-ons analitzaran al seminari els films france-sos de l’època de la Gran Guerra, el cinema i la propaganda de la guerra a l’Índia colo-nial, el cinema a la rereguarda a Barcelona, els films d’actualitats russes, l’impacte de la Primera Guerra Mundial en el cinema italià, l’star system de Hollywood i la Gran Guerra, etc. A més, s’oferiran projeccions obertes als no inscrits al seminari.

El seminari és una iniciativa del Museu del Cinema i del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona per crear una plataforma de debat i difusió dels estudis sobre el precinema i el cinema dels orígens, i per oferir un lloc de trobada als investigadors d’aquest àmbit científic. En les seves deu edicions han participat en el seminari Tom Gunning, Laurent Mannoni, Gian Piero Brunetta, André Gaudreault i al-tres especialistes internacionals. Les més de 2.300 pàgines editades de les actes de les nou edicions del seminari conformen el corpus científic més important de l’Estat sobre el precinema i el cinema dels primers temps.

cinema > SEmiNari iNTErNaCiONal SObrE la GUErra mUNDial DEl 1914 al 1918

imatge utilitzada per al cartell del

10è Seminari internacional sobre

els antecedents i orígens del cinema, esdeveniment que

reunirà a Girona el 9 i el 10 d’abril

especialistes d’arreu del món > FOTO: Bertram Brooks-

Carrington. British Official Cameraman

(Fons: Imperial War Museum).

WEb ww.museudelcinema.cat/cat/institut_seminari_inscripcions.php

> 7/4 / 19.30 / Museu del CinemaL’Estelada de Verdun. Voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial. Col·loqui amb el director, Felip Solé.

> 8/4 / 19.30 / Museu del CinemaLa Primera Guerra Mundial i el cinema. Films digitalitzats pel projecte europeu EFG 1914. Presentació d’aurea Ortiz (iVaC).

> 9/4 / 20.30 / Cinema TruffautLa primera guerra de les imatges. amb acompanyament musical en directe.

> 11/4 / Museu del Cinema10.30. El desenvolupament de la guerra12.30. Els efectes de la guerra15.00. La vida quotidiana a la guerra17.00. Cinema espanyol a EFG191418.15. Cinema espanyol a EFG1914

ProjEccionS gratuÏtES

39

societat > la TarGETa CUlTUral

Espai

Targeta Targeta cultural per a Targeta cultural per a cultural general ciutadans de Girona ciutadans de Girona de 16 a 25 anys Capítol de la Catedral 15 % en l’entrada 15 % en l’entrada 15 % en l’entrada Casa masó 50 % en l’entrada i 50 % en l’entrada i 50 % en l’entrada i 15 % en articles de la botiga 15 % en articles de la botiga 15 % en articles de la botiga Festival in-Somni (75 abonaments) 9 € (el preu final és de 21 €) 9 € (el preu final és de 21 €) 9 € (el preu final és de 21 €) Festival Strenes 15 % als concerts de pagament 15 % als concerts de pagament 15 % als concerts de pagament ibercamera (entrades limitades de Zona C) 20 % 20 % 20 % la Planeta 15 % 20 % 3 € (preu final a taquilla; entrades limitades) la Volta de Sant Narcís 10 % 10 % 10 % Palau de la música Catalana 10 % en entrades Premium 10 % en entrades Premium 10 % en entrades Premium i 25% en la resta d’entrades i 25% en la resta d’entrades i 5% en la resta d’entrades

nouS dEScoMPtES dEL cLub girona cuLtura

Dia Hora Acte Lloc Preu Club Girona Cultura 4/3 o 5/3 a convenir assaig general d’A pas d’Arthur Rimbaud (màxim 10 persones) la mercè Gratuït (inscripció a la mercè) 20/3 17.30 art en família amb Clara Gassiot la mercè Gratuït (inscripció a la mercè) 20/3 19.00 Visita guiada a l’exposició ADN Mitocondrial la mercè Gratuït (inscripció a la mercè) 15/4 o 16/4 a convenir assaig general d’A pas de Marta Pessarrodona (màxim 10 persones) la mercè Gratuït (inscripció a la mercè) 24/4 18.00 microtaller de tècniques de ceràmica amb Providència Casals la mercè Gratuït (inscripció a la mercè)

actiVitatS EXcLuSiVES PEr aL cLub girona cuLtura

Dia Hora Acte Lloc Preu Club Girona Cultura 06/03 21.00 maceo Parker & Girona Jazz Project (entrades limitades) Sala montsalvatge de l'auditori 20 % sobre el preu anticipat 07/03 22.00 The Coup+la Senyoreta Descalça la mirona (Salt) 20 % sobre el preu anticipat 13/03 21.00 Soules Sala montsalvatge de l'auditori 20 % sobre el preu anticipat 14/03 22.00 Eli Paperboy reed+Flamingo Tours la mirona (Salt) 20 % sobre el preu anticipat 21/03 21.00 richard bona Sala montsalvatge de l'auditori 20 % sobre el preu anticipat 21/03 23.00 Fundación Tony manero+makala la mirona (Salt) 20 % sobre el preu anticipat 26/3 i 30/4 20.30 Visita literària a la Casa masó amb Cristina Cervià (entrades limitades) Casa masó 5 € 2/4 21.30 Joaquín Sabina Pavelló de Fontajau 15 % (targeta cultural general) i 20 % (les altres dues targetes) 6/4 12.00 lídia Pujol Pati del museu d’Història de Girona 2 € 30/4 22.00 The Excitements+The basements+ The booty Hunters (entrades limitades) la Copa 10 € 1/3 18.00 F.I.R.A. Teatre municipal 2x1 per als membres del Club a demanda: educacio@ Un aniversari de pel·lícula museu del Cinema museudelcinema.cat (taller per a grups familiars) – Taller+regal aniversari 150,00 € –Taller+regal aniversari+espai per a berenar 190, 00 € a demanda: educacio@ Taller de cinema mut Fem de Charlot! museu del Cinema 135,00 € museudelcinema.cat per a grups familiars

actiVitatS aMb dEScoMPtE PEr aL cLub girona cuLtura

+ AVANTATGES DEL


WEB www.eumes.catTELÈFON 972 241 010

CLASSES MAGISTRALS>‘Tècniques de mescla‘. Amb Affkt. 3/3 | 17.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘Drets d’autor‘. Amb Josep Matas. 3/3 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘Management integral en la música electrònica‘. Amb Jaume Pagès.24/3 | 17.30 | Gratuït (amb inscripció)>‘El rol del productor musical‘. Amb Marc Parrot. 15/4 | 17.30 | Gratuït (amb inscripció)

CURSOS>‘Síntesi digital amb NI Massive’.07/04 a 28/04 | 325€>‘Dj digital’.08/04 a 29/04 | 300 €

WEB www.emmg.infoTELÈFON 972 210 096

CURSOS>Guitarra de rumba catalana. Amb Antoine Garcia ‘Tato’. 01/04 a 03/04 | 9.00-13.00 i 15.00-18.00 | 50 €

WEB www.girona.cat/emaTELÈFON 972 223 305

CURSOS>´Dibuix del natural`. Amb Javier Garcés.6/3 a 22/5 | 17.00 | 121,38 a 142,8 €>´Iniciació a la joieria`. Amb Imma Vinyals.6/3 a 22/5 | 17.00 | 121,38 a 142,8 €

WEB www.girona.cat/emhuTELÈFON 972 223 305

CONFERÈNCIES>’Joan Vinyoli’. Amb Jordi Sala.2/3 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció) >’Butaca Casademont: Parlem de l’Islam amb propietat’. Amb Dolors Bramon. 13/3 | 19.30 | Gratuït (amb inscripció)>’Miguel de Cervantes’. Amb Jorge García.18/3 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>’Federico GarcíaLorca’. Amb Jorge García.25/3 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>’Ramón María del ValleInclán’. Amb Jorge García.8/4 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>’Jorge Luis Borges’. Amb Jorge García.15/4 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)

WEB www.girona.cat/emmTELÈFON 972 210 030

AULA OBERTA>‘Strauss, Així parlà Zarathustra’. Amb Rafael Esteve.14/3 | 10.30 | La Mercè | 9 €>‘Bach, Cantata 150’. Amb Rafael Esteve.11/4 | 10.30 | La Mercè | 9 €>‘Brahms, Simfonia núm. 4’. Amb Rafael Esteve.25/4 | 10.30 | La Mercè | 9 €

WEB www.girona.cat/marfaTELÈFON 972 010 009

AUDICIONS>‘Fear of a Black Planet’

(Public Enemy). Amb Rodrigo Laviña.11/3 | 19.30 | Gratuït>‘Born to Run’ (Bruce Springsteen). Amb Josep Thió.8/4 | 19.30 | Gratuït

CONCERTS>‘Buc Obert’.19/3 i 16/4 | 19.30 | Gratuït

CURSOS>‘Drets d’autor i DJ’.10/3 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘La cançó: fons i forma. Tècniques narratives per a lletristes’. Amb Martí Sales i Lluís Gavaldà.18/3 i 25/3 | 19.00 | 15 € (amb inscripció)>‘Taller d’instruments de percussió menuda, efectes i paisatges sonors’.21/3 | 10.30 | 10 € (amb inscripció)>‘El funk segons Lalo López’.21/3 | 16.30 | 5 € (amb inscripció)>‘Eines d’avui per improvisar. Com treballar els diferents set up’s’. Amb Llibert Fortuny.24/3 | 19.00 | 5 € (amb inscripció)>‘Del local a l’escenari. Taller sobre producció tècnica en un grup de música’.9/4 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘Com presentar la teva banda?’.14/4 i 21/4 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘Taller de tecnologia per a cantants’.25/4 | 10.00 | 20 € (amb inscripció)>‘Eines i estratègies del màrqueting digital per a músics’.28/4 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)

FAMILIARS>‘Taller i instal·lacions musicals amb Els Luthiers Drapaires’.29/3 | 11.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘Taller concert de música i dansa per a nadons’.11/4 | 10.30 i 12.00 | Gratuït (amb inscripció)

VISITES GUIADES>A l’Auditori.6/3 | 18.30 | Gratuït (amb inscripció)

WEB www.rafaelmaso.orgTELÈFON 972 413 989

LECTURES>‘Visita literària amb Cristina Cervià’.26/3 i 30/4 | 20.30 | 15 €>‘Sobre Rafael Masó, Miquel de Palol, Josep Pla i Rafel Nadal’.13/4 a 19/4 | Gratuït (amb inscripció)>‘Jordi Cornudella llegeix Josep Carner’.7/4 | 20.30 | 15 €>‘Enric Bou llegeix Josep Carner’.14/4 | 20.30 | 15 €>‘Narcís Comadira llegeix Josep Carner’.21/4 | 20.30 | 15 €

WEB www.ieg.catTELÈFON 972 222 423

CONVOCATÒRIES>V Congrés d’Història de Girona: ‘Monestirs i convents a Girona’ (12/11 i 13/11). Preinscripcions i comunicacions fins al 30/9.

WEB www.llibreria22.netTELÈFON 972 212 395

PRESENTACIONS>’65. La otra edad del pavo’, de Josep Altimir. Amb Josep Maria Fonalleras, Edu Sívori i l’autor.4/3 | 19.30 | Fundació Valvi | Gratuït>’Gent que tu coneixes’, de Mercè Cuartiella. Amb l’autora.4/3 | 20.00 | Gratuït>’Gent de l’Empordà’, de Joan Armangué. Amb Anna Capella i l’autor.5/3 | 20.00 | Fundació Valvi | Gratuït>’Autoestima automática’, de Silvia Congost. Amb

els espais

45

Sònia Cervantes. 6/3 | 19.00 | Biblioteca Carles Rahola | Gratuït>’Aferrada a la vida’, de Giovanna Valls. Amb Guillem Terribas i l’autora.6/3 | 20.00 | Gratuït>’Manual de supervivència pel treballador novell’, de Judit Navarro. Amb l’autora.10/3 | 20.00 | Gratuït>’Jesús busca Jesús’, de Jaume Rodri. Amb l’autor.11/3 | 20.00 | Gratuït>’El gran cabotaje’, de Cecilio Pineda. Amb Ramon Moreno i l’autor.12/3 | 20.00 | Gratuït>’La finestra discreta’, d’Antoni Puigverd. Amb l’autor.17/3 | 19.00 | Biblioteca Carles Rahola / Gratuït>’Obre’m la nevera i et diré qui ets’, de Joan Boher. Amb Jordi Dausà, Jordi Castelló i l’autor.17/3 | 20.00 | Gratuït>’Alegría con Gambo’, de Iñaki Alegría. Amb l’autor.18/3 | 20.00 | Gratuït>’Els morts no parlen’, de Miquel Aguirre. Amb l’autor.19/3 | 20.00 | Gratuït>’Tres contes’, de Sílvia Juncà i Mim Juncà. Amb els autors.20/3 | 20.00 | Gratuït>’També això passarà’, de Milena Busquets. Amb l’autora.24/3 | 20.00 | Gratuït >’Historia mínima de la mitología’, de Carlos García Gual. Amb l’autor.27/3 | 20.00 | Gratuït >’Pedagogías del siglo XXI’, de Jaume Carbonell. Amb Jordi Feu, Xavier Besalú i l’autor.

30/4 | 20.00 | Gratuït

SIGNATURES>’El món blau’, d’Albert Espinosa.25/3 | 18.00 | Gratuït

WEB www.museuart.comTELÈFON 972 203 834

CONFERÈNCIES>‘Modest Urgell’. Amb Francesc Fontbona.25/3 | 19.30 | Espai dels Amics del Museu d’Art | Gratuït

TALLERS FAMILIARS>‘Estampem segells’.21/3 | 11.00 | 3 €>‘Fem un conte’. 25/4 | 16.00 | 3 €

VISITES GUIADES28/03 | 12.00 | 3,5 €

WEB www.girona.cat/museuhistoriaTELÈFON 972 222 229

CONFERÈNCIES>‘Dones de la Girona moderna’. Amb Anna Gironella. 28/3 | 12.00 | Gratuït>‘Una marededéu del gòtic i una heroïna dels setges’.12/4 | 12.00 | Gratuïta

ITINERARIS >‘La memòria barroca als altars barrocs’. Amb Joan Bosch.14/3 | 11.00 | Gratuït >‘Els convents dels Caputxins i de Sant Josep’. Amb Pere Freixas i Santi Soler11/4 | 11.00 | Gratuït>‘El castell de Montjuïc’. Amb Mateu Guitart.25/4 | 11.00 | Castell de Montjuïc | Gratuït

PORTES OBERTES1/3 i 5/4 | 10.30-13.30

VISITES GUIADES >‘Bombes sobre Girona’.21/3 i 18/4 | 12.00 | 2 a 4€

WEB www.girona.cat|callTELÈFON 972 216 761

CONFERÈNCIES> ‘Los conversos en Galícia y Portugal a través de los sambenitos del Museo Diocesano de Tui’. Amb Suso Vila.26/03 | 19.00 | Gratuït> ‘La bruixeria en la cultura popular catalana’. Amb Josefina Roma.30/4 | 19.00 | Gratuït

PORTES OBERTES1/3 i 5/4 | 10.00 a 14.00

VISITES GUIADES> ‘La família de la Sara’.28/3, 4/4, 25/4 | 11.30 | 7 €

> ‘Call endins’.Dimecres i dissabtes | 12.00 | 6 €

WEB www.museudelcinema.cat TELÈFON 972 412 777

CURSOS‘John Ford’. Amb Quim Casas. 7/3, 14/3, 21/3 i 28/3 | 10.30 | 60 a 80 €‘Woody Allen’. Amb Desirée de Fez. 18/4, 25/4, 9/5, 16/5, 23/5 i 30/5 | 10.30 | 60 a 80 €

PORTES OBERTES1/3 i 5/4 | 11.00 a 15.00

PROJECCIONS>‘The Good Son’. 5/3 | 19.30 | Gratuït>‘El doctor Frankenstein’.12/3 | 19.30 | Gratuït>Curts del Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona (MECAL).19/3 | 19.30 | Gratuït>‘Confía en mi’.26/3 | 19.30 | Gratuït>‘L’estelada a Verdun’.8/4 | 19.30 | Gratuït>‘The special need’.9/4 / 19.30 / Gratuït>‘La Gran Guerra 19141918.’9/4 / 20.30 | Cinema Truffaut | Gratuït>‘Requiem for a Dream’.16/4 | 19.30 | Gratuït>‘Una casa de locos’. 28/4 | 19.00 | Gratuït>Els millors curts de FILMETS.29/4 | 19.30 | Gratuït


les exposicionsArt en Brut Gallery[www.ocult0.wix.com/art-en-brut]

→ Del surrealisme al pop artObra gràfica (de Pablo Picasso a Antoni Tàpies) i obra original (de Francesc Daranas a Miguel Herrera). 1 de març a 30 d’abril.

Biblioteca Antònia Adroher[www.girona.cat/biblioteques]→ Llibres prohibits23 de març a 8 d’abril.

Biblioteca Just M. Casero[www.girona.cat/biblioteques]→ Llibres prohibits4 a 18 de març.

Bòlit_LaRambla/Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolau[www.bolit.cat]→ Fairy TalesFins al 22 de març.Taller: 14 març a les 11.00.

Bòlit_LaRambla/Sala Fidel Aguilar[www.bolit.cat]→ Bòlit Mentor 3. L’art de saltar Ester Baulida, Josep Masdevall, Conxa Moreno i Servand Solanilla.1 d’abril a 31 de maig.Inauguració: 1 d’abril a les 19.00. Visita guiada:11 d’abril a les 18.00.

Bòlit_StNicolau[www.bolit.cat]→ Dins27 de març a 3 de maig.Inauguració: 27 de març a les 19.00.Visita guiada: 16 d’abril a les 18.00.Cloenda: 2 de maig a les 19.00.

CaixaForum[www.CaixaForum.com/agenda]→ Temps del romànic. Art, vida i consciènciaFins al 17 de maig.Visites guiades: 7, 14, 21 i 28 de març, i 4, 11, 18 i 25 d’abril a les 19.00.→ Finestres al món Fins al 24 de maig.

→ Accés directe a l’art contemporani. Gillian Wearing. 14 de març a 24 de maig.

Casa de Cultura[www.casadecultura.cat]→ La Mancomunitat a les terres de Girona4 a 31 de març.→ Exposició fotogràfica 75 anys de Manaies de Girona6 de març a 18 d’abril.→ Per què som gitanos? (Gaby Jiménez) 17 de març a 18 d’abril.

→ VIII Biennal d’Art24 d’abril a 30 de maig.

Casa Pastors[www.girona.cat/casapastors]→ Enric Marquès: La col·lecció de l’artista (1948-1989)29 d’abril a 13 de setembre.Inauguració: 28 d’abril a les 19.30.

Centre Cultural La Mercè/Escola Municipal d’Art[www.girona.cat/ema]→ Lourdes Mondéjar12 de març a 10 d’abril.Inauguració: 12 de març a les 19.30.→ Pilar Raset26 de març a 24 abril.Inauguració: 26 de març a les 19.30.→ Nuri Guimbernat16 abril a 29 maig.Inauguració: 16 d’abril a les 19.30.

Espai dels Amics del Museu d’Art[www.amicsmda.org]→ Entropia (Elena Olivé Nogareda)2 a 31 de març.→ Temps 10.0 (Perdidos en el Despacio)2 a 30 d’abril.

Espai Santa Caterina[generalitatgirona.gencat.cat/ca/els_serveis/espai_santa_caterina/]→ Rafael Patxot. Mecenes, científic, ...l’homeFins al 30 d’abril.

Fundació Fita[www.fundaciofita.com]→ Drap humit (Kim Bover)17 de març a 18 d’abril.Inauguració: 17 de març a les 19.30.→ Fita Fauna (Glossari Fita)21 d’abril a 23 de maig. Inauguració: 21 d’abril a les 19.30.

Fundació Rafael Masó[www.rafaelmaso.org]→ Retrats de medalla21 de març a 12 de setembre.Inauguració: 20 de març.

Fundació Valvi[www.fundaciovalvi.cat]→...i paper (Joan Vilajoana i Pere Matamala)Fins al 4 d’abril.

Galeria El Claustre[www.elclaustre.com]→ Paisatges (Pedro Roldán)20 de març a 4 d’abril.Inauguració: 20 de març a les 20.15.→ Arquer Buigas 10 d’abril a 2 de maig.Inauguració: 10 d’abril a les 20.15.

L’Espai Estació Jove[www.girona.cat/estacio]→ Dona de les paraulesFins al 27 de març.→ Les coses importantsIl·lustracions d’Andrea Zayas (la Seu d’urgell, 1983) en homenatge als petits grans plaers. 30 de març a 30 d’abril.

Museu d’Art de Girona[www.museuart.com]→ 12 mesos, 12 obres. Re-visions 2014 Fins al 12 d’abril. → Presentació de les adquisicionsFins al 26 d’abril. → Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d’Art de Girona Fins al 24 de maig.

Museu d’Història de Girona[www.girona.cat/museuhistoria]→ La Girona de l’època moderna: de l’obrador al baluard Fins al 6 d’abril.Visita guiada: 22 de març a les 12.00.

Museu d’Història dels Jueus/Patronat Call de Girona[www.girona.cat/call]→ La Girona dissidentFins al 6 d’abril.

Museu del Cinema[www.museudelcinema.cat]→ Terry O’Neill: rostres de llegenda Retrats de les grans estrelles del Hollywood de les dècades del 1960 i el 1970.Fins al 31 de maig.

47

Teatre Municipal i Auditori de Girona fins a un 20%Museus de la ciutat fins a un 50%EMA i EMHU fins a un 20%Espai Marfà fins a un 15%

5% de descompte en llibreries i músicaEntrada reduïda en cinemes de GironaDescomptes en festivals de Girona Ciutat de FestivalsExperiències culturals singularsi molt més!

Descomptes pels socis i sòcies del Club

Revista Girona Cultura [7]

Documents

Transcript of Revista Girona Cultura [7]