Girona Cultura [9]

NITS DE CLSSICAHOMENATJA PIERRE BOULEZPgines 6-7

GIRONA,UNA CIUTATDE PELLCULAPgines 18-19

30 ANYS DE LAGERMANAMENTAMB ALBIPgina 26-27

EL CELLER DE CANROCA FASCINA DE NOU ELS GURMETSPgines 38-39

NMERO 09

Nits destiu amb lencant de la llum i el so dels espectacles del FIMG

MAPPING A LA FRESCA

juliolagost2015

3Capital mundial de la gastronomia. El Celler de Can Roca, que ha estat escollit per segona vegada com el millor restaurant del mn, ha situat Girona com la capital universal de la gastro-nomia. Joan Roca, Josep Roca i Jordi Roca shan convertit en els ms importants ambaixadors de Girona i han aconseguit que gurmets de tots els pasos es familiaritzin amb la ciutat. Tenim la sort que El Celler de Can Roca no tan sols s un restaurant ex-traordinari, sin tamb un laboratori de recerca permanent per explorar camins fins ara inconeguts que connecten la tradici avial de la cuina gironina amb les descobertes fascinants de sa-bors llunyans. La generositat i la humilitat dels germans Roca han volgut que lxit del seu restaurant sigui tamb lxit de Gi-rona Bons Fogons i de la ciutat sencera.

Xevi Planas DIRECTOR

sumari

gc09

art> Festival internacional

Mapping girona (FiMg)

msica> Nits de Clssica homenatja

Pierre Boulez> Festival de guitarra de girona> Nou espai al MHg sobre la cobla i la sardana

tradicions> undrius, dels castells a les gloses

can> Marlango a tempo sota les Estrelles> El videoclip giron de sopa de Cabra

teatre> Escnit> Festival internacional de

teatre amateur de girona (Fitag)

cinema> girona Film office> Els orgens del cinema

danimaci

literatura> alcia al pas de les

biblioteques> aprendre llegint a les parets> Entrevista a joaquim

Espaol

4

6

25

29

38

41

37

42

histria> Record de joaquim de Camps i arboix> albi, la germana occitana> jaciment a la Casa de

Cultura

art> les fites de Fita> Nou curs a lEscola Municipal dart> ajudes Kreas> solatge al Blit> Els somnis dantoni torres Molina> Fotografiant la destrucci

de la natura> imatges de la vida dels saltimbanquis

equipaments> les plantes del Call

gastronomia> El Celler de Can Roca, lder mundial

societat> Club girona Cultura

la tria

els espais

les exposicions

juliol-agost 2015

Ediciajuntament de girona (rea dalcaldia-Cultura)Plaa del Vi, 1. 17004 gironatelfon 972 419 402

ProjEctE i Producci Editorial gavarres(ngel Madri) [www.editorialgavarres.cat]

dirEcciXevi Planas [[email protected]]

rEdaccildia Donatlaura MerinoMaria Pastellsjaume Piquerslvia Planas Dalmaujordi Pons

coordinaci dE La triaajuntament de girona (rea dalcaldia-Cultura) [[email protected]]

diSSEnY i MaQuEtaci jon giere i ngel Madri[[email protected]]

PubLicitat i iMPrESSiEditorial MiC

diPSit LEgaLgi-325-2014

llegeix gironacultura sense sortir de casa, consulta lagenda cultural de girona i fes-te soci del Club girona Cultura: www.girona.cat/clubcultura

4546

12

14

10

18

22

4 gironacultura 09 | juliol-agost 2015

G.C.

Les contradiccions s el tema sobre el qual tractaran els mappings que es projecta-ran del 30 de juliol al 2 da-gost en diferents faanes de-dificis de la ciutat en el II

Festival Internacional de Mapping de Girona (FIMG). Durant quatre dies, Girona es trans-formar en el referent internacional del map-ping. El FIMG pretn aglutinar artistes i pro-fessionals amb lobjectiu de mostrar lalt nivell artstic de la disciplina. Es tracta dunfestival obert a tothom que vincula el valor cultural de

Girona amb la creaci contempornia mitjan-ant la innovaci i les arts audiovisuals. DEBAT AMB ELS MILLORS PROFESSIONALS. Com en la passada edici, el FIMG 2015 mant la seva estructura: del divendres 31 de juliol al diumenge 2 dagost se celebra el Concurs Internacional de Mapping, amb les projecci-ons de les propostes artstiques finalistes en algunes de les faanes ms representatives de la ciutat, i del dijous 30 de juliol al dissabte 1 dagost t lloc el I Congrs Internacional de Mapping, un espai de dileg i reflexi dedi-cat a professionals del sector, en qu conflui-ran els millorsprofessionals europeus amb

art > El FiMg DEDiCa la sEgoNa EDiCi a EVoCaR lEs CoNtRaDiCCioNs

MIRANT LA PARET

WEb www.fimg.cat

5imatges de mappings de ledici de lany passat del FiMg a les faanes de la Casa Pastors, santa Caterina i lajuntament.

lobjectiu de convertir Girona en un HUB i referent mundial de la disciplina. Artistes, programadors, professionals i empreses tec-nolgiques hi podran debatre sobre el mo-ment actual de la indstria del mapping.

Com a novetat, el FIMG incorpora una te-mtica per cada edici. El tema daquest any seranlescontradiccions. Lobjectiu s estimu-lar projectes que explorin possibles escenaris al voltant de la temtica escollida i suggerir un marc per a la reflexi artstica i cultural.

MS ESPAIS I MS OBRES. La nova edici del fes-tivalamplia el nombre despais i obres cre-ant un itinerari per la ciutata travs dedifi-

cis del patrimoni histric i contemporani. La porta dels Apstols de la Catedral de Girona i el pont de Pedra seran escenaris de projec-tes comissariats pel festival que es repetiran tots els dies i que tindran una forta presncia dautoria catalana. Pel que fa a les faanes on es projectaran els mappings, aquest any nhi haur dues de noves: les ligues i les cases de lOnyar que es veuen a lesquerra del pont den Gmez des del passeig de Canalejas.

El Concurs Internacional de Mapping in-corporala categoria del micromapping, des-tinada a espais interiors(com vestbuls dho-tels i museus, i aparadors) demides redudes, itamb dos premis de votaci popular.


msica > Nits DE ClssiCa HoMENatja uN DEls gRaNs CoMPositoRs i DiRECtoRs

PIERRE BOuLEz REvISAT ALS90 ANyS

El festival Nits de Clssica homenatja Pierre Boulez, un dels grans compositors, pe-dagogs i directors dorques-tra actuals. s per a mi una enorme satisfacci poder

trobar espais com les Nits de Clssica de Gi-rona. La celebraci dels meus noranta anys en-guany s el motiu per a la revisi dalgunes de les meves obres en aquesta edici del festival. Vull, doncs, agrair a aquesta petita comunitat dentusiastes la gosadia destar disposada a as-sumir els riscos de la radicalitat amb aquest homenatge, ha escrit Boulez en reconeixe-ment al festival, ple de concerts interessants.

Ian Bostridge (tenor), Steven Isserlis (violoncel) i Julius Drake (piano) (5/7, 21.00, Claustre de la Catedral, 15 ). Trio de sensi-bilitats. En lexploraci continuada per con-vidar els millors liederistes del mn, el festi-

G.C.

WEbwww.auditorigirona.org/nitsdeclassica

val no ha pogut resistir-se davant la fragilitat i lencant de la veu de Ian Bostridge. El trio dasos el completen la referncia en acompa-nyament dels cantants (Julius Drake) i un dels cellistes ms sensibles del moment (Steven Is-serlis). Un delicat viatge al mn de les emoci-ons expressades a cau dorella.

Emma Kirkby (soprano) i Jakob Lind-berg (llat) (6/7, 21.00, Claustre del Mones-tir de Sant Daniel, entrades exhaurides). La dama de la veu ms cristallina tindr un es-pai oport al Monestir de Sant Daniel. Musa del moviment historicista angls i especialista del renaixement al classicisme, Kirkby con-serva intactes la transparncia i la dolor en el cant. Acompanyada del reconegut llatista Jakob Lindberg, repassar algunes canons i ries angleses. La seva interpretaci del Lament de Dido ser un altre diamant del festival.

Alice Sara Ott (piano) i Francesco Tristano (piano) (7/7, 21.00, Auditori de La Merc, 12 ). Els Ballets Russos de Diaghilev:

1 2 4

3

7Scandale! Lestrena de La consagraci de la primavera, a crrec dels Ballets Russos de Diaghilev, va constituir, el 1913, un escndol. Amb el pas del temps ha esdevin-gut una obra de referncia del se-gle XX. La dansa i el ballet con-tinuaran sent leix vertebrador daquest suggerent programa que defensaran dos dels pianis-tes amb ms talent del panorama internacional.

Ensemble Plus Ultra (9/7, 21.00, Catedral de Girona, 10 a 15 ). Una ca-tedral sonora: polifonia del XVI, una de les cimeres de la msica vocal de tots els temps. Les catedrals necessitaven ser construdes per fer sonar les obres polifniques de Pales-trina i Victoria. Ensemble Plus Ultra ser el perfecte traductor daquesta msica que ens transporta a la pau interior. Una invitaci a un viatge espiritual.

Tabea Zimmermann (viola) i Javier Perianes (piano) (11/7, 21.00, Claustre de la Catedral, 15 ). Dos titans junts en primcia. Tabea Zimmermann s presentada com la millor intrpret de viola del mn. Acompa-nyada pel genial i eloqent Javier Perianes, mostrar la brillantor i la subtilitat dun re-pertori dobres universals: des de lArpeggione de Schubert a les Canciones espaolas de Falla, passant per la Fantasiestcke de Schu-mann i una obra de Kurtag, expressament escrita per a aquesta increble solista de vi-ola. Geni, temperament i mats, atributs da-quests dos gegants a Girona.

Miquel Villalba (piano) (12/7, 19.00, plaa del Vi, gratut). Un concert de piano a laire lliure com a primera part de lhome-

natge de Nits de Clssica a Pierre Boulez. Un repertori dobres de Boulez a crrec dun dels pianis-tes catalans ms dotats de la seva generaci.

Quartet Tana (12/7, 20.00, Teatre Municipal, gratut). Se-gona part de lhomenatge a Bou-lez, a crrec dun dels quartets actuals ms singulars, especia-lista en msica contempornia. Un moment molt esperat al fes-tival, ja que inclou estrena dA

racne, obra dHctor Parra sorgida dun encr-rec del Wigmore Hall de Londres, el Museu del Louvre de Pars, el Konzerthaus de Viena i les Nits de Clssica de Girona.

Jove Orquestra Nacional de Catalunya & Llus Vidal Trio (15/7, 21.00, Sala Montsalvatge de lAudi-tori, gratut). Swing simfnic! Les danses simfniques que Leonard Bernstein va escriure per a West Side Story formen part del repertori universal. Els sons americans del jazz entraven a la sala de concerts com ho faran en lestrena de la pea Dilegs, de Llus Vidal. Manuel Blanco, virtus de la trompeta, desen-volupar un dels concerts ms es-pectaculars per a aquest instru-ment. Un pro-grama ple de rit-mes trepidants.

1. tabea Zimmermann.2. Ensemble Plus ultra.3. julius Drake.4. ian Bostridge.5. javier Perianes.6. Emma Kirkby & jacob lindberg.7. steven iserlis.8. Pierre Boulez.

5 6

8

7


msica > MauRiZio Di FulVio tRio i Big MaMa al FEstiVal DE guitaRRa

PASSI PER LA guITARRAG.C.

La dotzena edici del Festi-val de Guitarra de Girona ha preparat una programa-ci molt eclctica per seduir el pblic que sent passi per la guitarra. Els guitarristes no

creixen als arbres s el lema daquesta edici, que del 14 al 26 de juliol ofereix propostes que van del folk al blues passant pel clssic.

La gala Guitarra solidria obrir aquesta edici el 14 de juliol a les 20.00 al Teatre Mu-nicipal. Hi actuaran Albert Sol, Judit Ne-dermann, Cesk Freixas, Dami Olivella i Gemma Huguet & Pau Figueres. Durant lespectacle se sortejar una guitarra espanyola exclusiva firmada per tots els ar-tistes. A ms dels concerts, el fes-tival ha organitzat tamb classes magistrals amb guitarristes profes-sionals i una audici familiar per ensenyar la histria de la guitarra als ms petits.

Entre les actuacions programa-des sobresurten les de Maurizio Di Fulvio Trio, Big Mama i Real Duo. Maurizio Di Fulvio Trio exhibir la seva elegncia instrumental el 21 de juliol a les 20.00 a la Casa de Cul-tura. La cantant Big Mama, acom-panyada del guitarrista Riqui Sabats, mos-trar el seu amor pel blues el 23 de juliol a les 22.30 al Sunset Jazz Club. Luciano Damiani, a la guitarra, i Michele Libraro, a la mando-lina, formen el Real Duo, amb el qual evoca-ran sonoritats del Mediterrani el 26 de juliol a les 21.00 a la capella de Santa Llcia, un es-pai que sobre al pblic molt poques vegades a lany i que t latractiu dassegurar al p-blic una atmosfera especial.

El festival viur aquest any la segona edi-ci del Concurs de Guitarra Josep Ferrer, que ret homenatge a un dels millors guitarristes i compositors gironins del segle XX i que pro-mou guitarristes amateurs.

WEb www.festivalguitarragirona.es

De dalt a baix, Maurizio Di Fulvio trio, Big Mama, Real Duo, logotip del Festival de guitarra de girona i el cartell del concert collectiu guitarra solidria.

9G.C.

La tercera planta del Museu dHistria de Girona, dins la renovaci de les estructures permanents de lequipament, acull un nou espai dedicat a la sardana per donar a coni-xer la seva estreta relaci amb Girona. Les-pai aplega aportacions de lexposici sobre Girona i la sardana que van visitar lany pas-sat al museu 36.401 persones. lex Vila hi far una visita guiada gratuta el 4 de juliol, a les 18.30, dins els actes del festival Undrius.

El MHG dedica sis mbits a la cobla, que evoquen la histria daquesta formaci, el pas del flabiol i tambor a la cobla de tretze msics de Pep Ventura, la classificaci orga-nolgica i histrica dels instruments (amb una especial menci als lutiers), els concur-sos de cobles a Girona, les cobles de Girona des del 1880, les noves propostes per a co-bla, la recerca de nou repertori per a instru-ments de cobla, els concursos de sardanes a Girona i els compositors de la ciutat.

La renovaci tamb ha previst deu m-bits sobre els orgens de la sardana, els an-tecessors, el contraps, la sardana curta, la sardana llarga, els esbarts de Girona, les ba-

llades des del 1900, els aplecs i les innovaci-ons en la coreografia.

ELS uLLS DE LES vIATgERES. Fins al 27 de se-tembre es pot veure al MHG lexposici Girona als ulls de les viatgeres, que mostra la percepci de la ciutat de vint-i-cinc dones estrangeres dels segles XIX i XX.

> El MusEu DHistRia DE giRoNa DEDiCa uN Nou EsPai a la saRDaNa

vIATgE AL MN DE LA COBLA

WEb www.girona.cat/museuhistoria

El nou espai del Museu dHistria de girona dedicat a lunivers de la sardana homenatja els constructors dinstruments > FOTO: Pep Canaleta.

lexposici Girona als ulls de les viatgeres es pot veure al Museu dHistria de girona fins al 27 de setembre.


tradicions > uNDRius, la gRaN FEsta DE la CultuRa tRaDiCioNal

DELS CASTELLSA LES gLOSES

La segona edici del festi-val Undrius omplir dac-tivitats de la cultura tradi-cional dels Pasos Catalans diferents espais de la ciutat del 2 al 5 de juliol. Dels cas-

tells a les gloses, algunes de les manifesta-cions ms populars daquest ric patrimoni collectiu tindran una presncia signifi-cativa a Girona al llarg del festival, que inclou el Campus de Cultura Popular de Girona, en qu, com als concerts, tamb prendran part msics estrangers.

Un dels folkloristes catalans ms importants del segle XX, Artur Blasco, cantant dEl Pont dArcals i fundador el 1976 de la Trobada amb els Acordio-nistes del Pirineu a Arsguel, donar a conixer la seva extensa recerca A peu pel canoner del Pirineu el 2 de juliol a les 12.00 al Centre Cvic Barri Vell-Mercadal. Len-dem, el 3 de juliol, a la mateixa hora Montserrat Garrich hi presentar Descripci coreogrfica dels balls de bastons. Ives Gras tractar al mateix espai, el 5 de juliol a les 16.00, sobre La contradansa.

JAUME PIQUER CAN IMPROvISADA. El 3 de juliol al vespre hi haur dues de les activitats ms esperades de la programaci de ledici daquest any del festival Undrius. A les 21.00, Marrecs de Salt far un assaig de castells a la plaa de la Independncia. Mitja hora abans, a les 20.30, la plaa dels Jurats acollir la mostra de glosa Can improvisada dels Pasos Catalans, en la qual participaran alguns dels glosadors actuals ms reconeguts: Mateu Xur, Mari-

bel Servera, Ferriol Macip, Gemma Ba-laguer Fardaxa i Mireia Mena, acom-panyats de Francesc Toms Panxito i David de la Higuera. A continuaci, hi haur ball amb La Machine i Les Zoles.

MARAT SARDANSTICA. La cobla tindr protagonisme a lUndrius amb la ma-rat sardanstica de La Flama de Far-ners, Rossinyolets i La Bisbal Jove el 4 de juliol a les 19.00 a la plaa de la In-dependncia.

Fallera Gironina, una de les compa-nyies de cultura tradicional ms popu-lars de la ciutat, convidar a una cerca-vila i a ballar el 4 de juliol a les 19.00, en

un recorregut que anir del pont de Pedra a la plaa dels Jurats.

WEb www.undarius.cat

Fallera gironina.

11

1. artur Blasco. 2. Ferriol Macip. 3. les Zoles. 4. la Machine. 5. accordzm. 6. gemma Balaguer. 7. Xeremiers Pere joan Martorell i joan Florit. 8. ives gras.

1 2

5

8

3-4

6-7

Hora Espectacle Participants Lloc > 3 DE juliol 20.30 Mostra de glosa. Can improvisada Mateu Xur, Maribel servera, Ferriol Macip, Plaa dels jurats dels Pasos Catalans gemma Balaguer, Mireia Mena, Francesc toms Panxito i David de la Higuera 21.00 assaig de castells Marrecs de salt Plaa de la independncia 22.00 Ball la Machine i les Zoles Plaa dels jurats

> 4 DE juliol 18.00 Visita al campament Miquelets de girona jardins del Doctor Figueras del Regiment sant Narcs 19.00 Cercavila i balls Fallera gironina Del Pont de Pedra a la plaa dels jurats 19.00 Marat de sardanes Flama de Farners, Rossinyolets i la Bisbal jove Plaa de la independncia 20.30 Balls Meandre, Xeremiers Pere joan Martorell Plaa dels jurats i joan Florit i accordzm

> 5 DE juliol 19.30 Ball de cloenda Mirabl Plaa de lassumpci

PrinciPaLS actES gratutS dEL FEStiVaL undriuS


MARLANgO SOTA LES ESTRELLES

Marlango obrir el 24 de juliol ledici daquest any del festival Tempo sota les Estrelles, que tancar Clia Pall el 7 dagost. La plaa dels Jurats ser lescenari

dels concerts, que comenaran a les 22.00. El festival tamb ofereix vermuts musicals als jardins del Passeig Arqueolgic i la jornada Tempo Kids el 25 de juliol, pensada per al p-blic familiar.

Marlango(24/7, 20 a 24 ). Torna amb el seu esperat nou disc, El porvenir, enregistrat a Los Angeles amb Sebastin Krys.Fito Pez i Bunbury han collaborat amb la banda de Le-onor Watling i Alejandro Pelayo en aquesta gravaci.

Llibert Fortuny & The Gas Band (27/07, 13 a 16 ). Presenta el seu nou projecte de laboratori, un espai de creaci i innovaci on el groove i la improvisaci sn els plats forts, al cos-tat de The Gas Band, formaci de luxe que busca divertir i fer ballar el pblic amb el seu impecable i enrgic so.

Diane Witherspoon Quintet (29/07, 15 a 18 ). Nascuda a Minnea-polis, es va iniciar en la msica al cor de gspel de lesglsia del seu poble abans dintroduir-se en el jazz de l-rea de Los Angeles.

Cosmosoul (31/07, 13 a 16 ). La di-versitat impregna aquesta formaci ma-drilenya integrada per components de diferents racons del planeta.

Cris Juanico (04/08, 15 a 18 ). Una histria plena de paisatges, somnis, amor i vida, amb un quartet de corda, un contrabaix i una guitarra per acompa-nyar els aires de mar i de bosc duna pro-posta sonora orgnica, clida, amb olor de Menorca i textures de natura.

Nicolle Rochelle & Jove Big Band de Girona (05/08, 13 a 16 ). Una orques-tra de jazz formada per msics joves de ms de quinze anys que revisen el repertori de les grans bandes de lpoca daurada del jazz acompanyant una veu molt personal entre-gada als sons de la msica moderna.

G.C.

can > lliBERt FoRtuNY i CRis juaNiCo aCtuEN a tEMPo

WEb www.temposotalesestrelles.com

1. Marlango.2. Cris juanico.3. llibert Fortuny.4. Diane Witherspoon.

Clia Pall (07/08, 13 a 16 ). Aquesta can-tant de Torroella de Montgr sha installat a To-ronto i ha captivat el pblic dEuropa i dAm-rica del Nord amb el seu primer disc, Ill Be Fine, amb canons plenes de sentiments amb un rere-fons tnic que li dna una personalitat especial.

1

2-3

4

13

sopa de Cabra en el concert del 28 de mar al terrat de loficina de turisme.

> ViDEoCliP aMB iMatgEs DEl CoNCERt al tERRat DE loFiCiNa DE tuRisME

ELS CAMINSDE SOPA DE CABRA

El videoclip amb la interpretaci de Sopa de Cabra de la can Camins en el concert que el grup va oferir el 28 de mar al terrat de lOfi-cina de Turisme de la Rambla de la Llibertat, en el marc del festival Strenes, sha convertit en referent del retorn del grup als escenaris i de la vitalitat de Girona, amb les cases de lOnyar i la Catedral de fons. Han produt el videoclip lAjuntament de Girona, Strenes, Promo Arts Music i Sopa de Cabra.

G.C.

WEbwww.sopadecabra.cat


teatre > la MajoR PaRt DEls EsPECtaClEs DEsCNit sN gRatuts i a laiRE lliuRE

1. Sol amb la Lluna. 2. Adam i Eva. 3. Els msics de Bremen. 4. Somnis de sorra. 5. Les Butors. 6. Somriues i llgrimes.

1 2

3 4

65

15

ESCENARIA LA FRESCAEls espectacles dentrada gratuta i a laire lliure, especialment indicats per al pblic fa-miliar, predominen en la cartellera de lEsc-Nit, programat pel Teatre Municipal per om-plir aquest juliol diferents espais de la ciutat de teatre, circ i altres arts escniques.

Pels pls(1/7, 21.00, Teatre Municipal, 5 a 10 ). Una comdia, un thriller i un reality show barrejats duna manera poc convencional. La peade teatreno musical amb ms continu-tat de la histria.

Un circ dellibres(6/7, 19.00, plaa dels Ju-rats, gratut). Una proposta nicade circ im-sica en qu el llibre s lelement protagonista.

Somnis de sorra(7/7, 22.00, plaa dels Ju-rats, gratut).Noms amb les mans i sorra so-bre un vidre, en Borja, collaborador del pro-grama Collita prpia, crear histries que ens ompliran democions fent-nos viure diferents atmosferes amb un moviment mgic de les seves mans.

Somriures i llgrimes (10/7, 19.00, Tea-tre Municipal, 5 a 10 ). Musical emblemtic, amb ms de vint actors, dirigit a un pblic familiar de totes les edats, amb melodies tan conegudes comMy favorite things.

Sol amb la Lluna(13/7, 19.00, plaa dels Jurats, gratut). Un noi despistat per amb

G.C. WEb www.girona.cat/teatremunicipal

molta empenta, uns pirates de terra endins, una princesa enredaire i una pila de bestieses! Tot plegat amb dos narradors molt especials.

Adam i Eva(17/7, 21.00, Auditori de La Merc, 10 ). Aquest musicalt com apunt de partida just el mat desprs de la cai-guda dels homes. Aix Adam i Eva descobri-ranun noumn,es coneixeran ellsmatei-xos i aprendran la veritable naturalesade la vidaa la Terra.

Les Butors (20/7, 19.00, plaa de les Bot-xes, gratut). Un espectacle virtus, acrobtic i burlesc a la recerca de locell estrany i del misteri de lequilibri amors.

Vincles (21/7, 21.00, plaa dels Jurats, gratut). A partir dun element senzill, les canyes de bamb,es construeix unespecta-cle amb lobjectiu de transmetre lelegn-cia i la tcnica de les arts circenses, a tra-vs dun muntatge totalment diferent i sense precedents.

Elsmsics de Bremen (27/7, 19.00, Jardins dels Alemanys, gratut). Un ruc, un gos, un gat i un gall ve-uenque el seufuturcom a ani-mals domstics comena a perillar. Decideixen muntar una formaci orquestral i anarcap a Bremen a triomfar.

7. Un circ de llibres.

Entra a la nostra web www.xaropclown.com i fes-ten soci!

Un somriure val ms que 1.000 paraules

Un soci ajuda a crear 1.000 somriures.

Quotes a partir de 5 al mes


teatre > El Fitag CElEBRa El QuiNZ aNiVERsaRi

LA gRAN FESTA DEL TEATRE AMATEuR

La quinzena edici del Festi-val Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) proposar sobretot especta-cles de carcter festiu per celebrar del 25 al 29 dagost

el quinz aniversari. Les jornades de treball Festival de festivals hi reuniran una dotzena de personalitats per tractar sobre el teatre amateur, no professional i independent ar-reu del mn.

El FITAG presenta aquest any dues copro-duccions: un espectacle amb actrius dIsrael i de Girona, i una collaboraci dactors me-xicans amb actors gironins, que estrenaran plegats al Teatre Municipal un muntatge en la cloenda de la quinzena edici.

G.C.

FEStiVaL Festival internacional de teatre amateur de girona (Fitag)datES 25 a 29 dagostWEb www.fitag.cat

1 2

3

3. Entre amigas, de Netanya (israel) i teatro de la Costa (Catalunya).

La bona entesa del FITAG amb el centre de formaci teatral El Galliner ha perms potenciar el Petit FITAG i el FITAG de nits, dues de les propostes ms celebrades del fes-tival, que aquest any, a ms de Girona, pro-grama espectacles a Figueres, Vidreres, Llo-ret de Mar, Sant Gregori, Sant Pere Pescador, Palams, la Jonquera i Maanet de la Selva.

1. Los quietos, de la companyia argentina Primer Elenco. 2. Casanova, memorias de un libertino, del grup asturi teatro Kumen.


cinema > 10 DEls 22 llaRgMEtRatgEs RoDats a giRoNa sN DEls UltiMs 4 aNYs

Girona s una ciutat de pellcula. Impacta le-moci i la sorpresa que expressen els localit-zadors cinematogrfics quan la descobreixen per primera vegada caminant-hi per visitar possibles emplaaments de rodatges. El pa-trimoni monumental extraordinari del nu-cli histric, excepcionalment ben conservat i que es combina perfectament amb una rea urbana moderna molt ben comunicada, s un dels atractius de la ciutat. Ha estat fonamen-tal per tal que en els ltims anys moltes pro-ductores shagin fixat en Girona, fins al punt que, amb una mitjana de trenta-sis rodatges audiovisuals i sessions fotogrfiques anuals en els ltims quatre anys, s una de les ciu-tats catalanes que ms produccions audiovi-suals acull. Des de curtmetratges acadmics

uNA CIuTATDE PELLCuLALAURA MERINO fins a espots publicitaris, molts projectes au-

diovisuals troben en Girona el plat ideal per transformar els seus guions en imatges.

Hi ha altres allicients que tamb atra-uen rodatges a Girona, com el fet que s una ciutat acollidora i participativa. En sn una prova les ms de 2.000 persones que es van presentar aquesta primavera al Centre Cul-tural de La Merc al csting de figurants per a la segona part de la pellcula Ocho apellidos vascos. Els rodatges, tot i les molsties que de vegades poden comportar, sempre han es-tat ben rebuts a Girona, que ja es prepara per rebre el de la popular srie de televisi Juego de tronos.

Lexperincia internacional en rodatges de cinema que ha anat acumulant Girona des que el 1950 shi va filmar Pandora y el holands errante, amb Ava Gadner de prota-

una escena de Tengo ganas de ti (2011), de Fernando gonzlez Molina, al pont den gmez.

19

a lesquerra, cues per al csting de la segona part dOcho apellidos vascos al Centre Cultural de la Merc. a la dreta, llus Homar amb el director Pere Vil a la plaa dels lledoners en el rodatge de La fossa (2014).

gonista, s notable. Tamb cal remarcar els rodatges de Soldados de Salamina, El perfume, Tengo ganas de ti, El monje... Els principals crea-dors audiovisuals gironins tamb shan sen-tit cmodes rodant a la seva ciutat: Isaki La-cuesta, Pere Vil Barcel, Robert Bellsol, Llus Baulida, David Gimbernat, Pere Sols...

10 PELLCuLES EN 4 ANyS. Girona Film Office s la finestra nica de lAjuntament de Gi-rona que des del 2008 coordina les peticions de rodatges audiovisuals (tant cinematogr-fics com publicitaris) i sessions fotogrfi-

WEb www.girona.cat/filmoffice

ques professionals a la ciutat. Sha impulsat amb una especial fora en els ltims quatre anys, en qu shan rodat deu dels vint-i-dos llargmetratges en qu surt Girona en la his-tria del cinema. Les produccions que trien Girona com a escenari representen no tan sols una inversi econmica a la ciutat du-rant el rodatge, sin que tamb en difonen la imatge i nafavoreixen la projecci turs-tica arreu.

21

cinema > EXPosiCi soBRE El PRiMER llaRgMEtRatgE EuRoPEu DaNiMaCi EN ColoR

ELS ORgENS DEL CINEMA DANIMACIGarbancito de la Mancha, el primer llarg-metratge europeu danimaci en color, es va produir i estrenar ara fa setanta anys, el 1945, a Barcelona. Una produc-tora i distribudora catalana, Balet y Blay, i un dibuixant i illustrador valen-ci, Artur Moreno (Valncia, 1909-Bar-celona, 1993), van aixecar aquesta am-biciosa i costosa pellcula danimaci en plena postguerra enmig de grans di-ficultats. Per a la realitzaci del llarg-metratge es van construir uns estudis al barri barcelon de Vallcarca, on van treballar prop de noranta professio-nals, que van crear ms de 300.000 di-buixos, amb un pressupost desorbitat en un context de postguerra: 3.800.000 pessetes. La pellcula va ser un xit de pblic, de crtica i econmic. Aquest film marca una fita important en la his-tria de les produccions del cinema da-nimaci europeu.

Lexposici que ha produt el Museu del Cinema de Girona dedicada a aquest llarmetratge shi podr veure fins al 24 de gener. El primer dels tres mbits de lexposici sintetitza el desenvolupa-ment de la indstria del cinema danimaci a Catalunya i en destaca les principals pro-duccions. El segon se centra en Garbancito de la Mancha, els fets histrics que van propi-ciar que es realitzs la pellcula, el procs de producci, els professionals que hi van participar i les accions de promoci. Tamb sanalitza la carrera dArtur Moreno, el seu re-alitzador, un illustrador, animador i caricatu-rista de referncia que va gaudir duna llarga i fructfera trajectria professional. Moreno va ser conegut durant molts anys amb el sobre-nom del Walt Disney espanyol, per la seva figura s polifactica i va molt ms enll de la realitzaci duna pellcula danimaci. Va ser un dibuixant humorstic de capaleres infantils dabans de la guerra civil (Pulgarcito, Sigronet, TBO, En Patufet, Virolet, Esquitx, Pocholo, Lo Noi Catal, Mickey, KKO) i tamb de les dadults (Xut!, El Be Negre, LEsquella de la Torratxa, Papitu). Desprs de la guerra va continuar collaborant en les revistes infan-

JORDI PONS

tils de lpoca, fins que va marxar a Veneu-ela. De tornada a Catalunya va reprendre la collaboraci amb el TBO i La Vanguardia, en-tre altres.

Es mostren a lexposici materials origi-nals relatius a la producci de la pellcula: esbossos i dibuixos, acetats utilitzats en la-nimaci, elements de marxandatge, a ms de materials relacionats amb la vida profes-sional dArtur Moreno. La major part da-quests materials originals prov de la Col-lecci Antoni Furn, que conserva el Museu del Cinema, i de la Collecci Isabel Moreno.

CENT ANyS DE DIBuIXOS ANIMATS. Per arrodo-nir aquesta commemoraci, el 2015 tamb se celebren els cent anys de la primera pro-ducci catalana de dibuixos animats, el curt-metratge El apache de Londres, de Joan Sol Mestres, del qual, com de tants altres films de lpoca, no es conserva ni loriginal ni cap cpia.

Cartell de Garbancito de la Mancha.

EXPoSici Garbancito de la Mancha. 70 anys del primer llargmetratge europeu danimaci en colorcoMiSSariS antoni guiral i jordi Riera PujalLLoc Museu del Cinema datES 1 de juliola 24 de generWEbwww.museudelcinema.cat


literatura > El ClssiC DE lEWis CaRRoll, Vist 150 aNYs DEsPRs

Aquest estiu les Biblioteques de Girona pro-posen un seguit dactivitats daproximaci al clssic Alcia al pas de les meravelles, apro-fitant que es compleixen 150 anys de la pri-mera edici daquest llibre de Lewis Car-roll. Leix central s una exposici vivencial que es podr veure entre l1 de juliol i el 30 de setembre a la Biblioteca Just M. Ca-sero i que traslladar tots els qui la visitin a un mn onric i irreal fruit de la imagina-ci desbordant de lautor angls. Lexposi-ci Aliciat: entra al mn dAlcia al pas de les meravelles ha comptat amb la collaboraci de les alumnes del grup demaXics III de lEscola Municipal dArt, que han elaborat els materials datrezzo per a locasi amb la professora Clara Gassiot. Lexposici es tancar al setembre amb un laboratori per crear i experimentar en famlia al voltant de la lectura.

La protagonista del conte de Carroll tamb ser la font dinspiraci dels tallers familiars Alcia es troba amb el Sr. Embut i La caiguda i laterratge dAlcia al pas de les meravelles. El primer s un taller de creaci a crrec de leditorial Els Cuscusians, que amb objec-tes, paraules i fotografies animar els parti-cipants a construir una histria collectiva daire surrealista. El segon, un taller de tea-

ALCIA AL PAS DE LES BIBLIOTEQuESMARIA PASTELLS tre dombres condut per Xavi Bobs, perme-

tr, amb joguines i llanternes, redescobrir que tot all que ens envolta s tan mgic i meravells com el conte dAlcia. Tamb es faran tallers entorn daquest eix temtic a les biblioplaces i bibliopiscines, que sn els llocs on es concentra el gruix dactivitats de promoci lectora durant lestiu.

DIvERSES EDICIONS A LES BIBLIOTEQuES. Des dels lectors ms petits fins als ms grans po-dran trobar una mostra de diverses edicions i versions dAlcia al pas de les meravelles a to-tes les biblioteques pbliques, les bibliopla-ces i les bibliopiscines de Girona.

EXPoSici Aliciat: entra al mn dAlcia al pas de les meravelles LLoc Biblioteca just M. CaserodatES 1 de juliol a 30de setembre

WEb www.bibliotequesdegirona.cat

imatges que evoquen Alcia al pas de les meravelles.> FOTOS: Elena Kalis. Llicncia Creative Commons: [cid:[email protected]] .

> 2/7 / 18.00 / Biblioteca Ernest lluch alcia es troba amb el sr. Embut (a partir de 4 anys)

> 7/7 / 18.00 / Biblioteca just M. Casero Hola, em dic llibre i aquesta s la meva histria (a partir de 4 anys)

> 14/7 / 18.00 / Biblioteca antnia adroherLa caiguda i laterratge dAlcia al pas de les meravelles (6 a 12 anys)

actES (aMb inScriPci)

23

> Ruta litERRia DE lEMHu PEls CaRRERs DE la Ciutat

Un immens llibre de planxa dacer amb un tractament per envellir-la sobre en un an-gle de noranta graus a lextrem nord de la plaa de Salvador Espriu, entre el Mercat del Lle i la plaa de Catalunya, convidant el vi-anant a llegir-hi a les parets interiors Sota la pluja, un dels poemes ms breus i ms inten-sos del creador del mite de Sinera. Sota la pluja, / arbres, cam, silenci, / vides llunya-nes. / Sense recana miro / com el meu pas sesborra, diu el poema, extret del llibre Les hores i gravat en aquest monument en home-natge al poeta, dissenyat pels arquitectes Jo-sep Fuses i Joan M. Viader i executat el 1994 per Urbart Equip.

Sota la pluja s un dels textos que es po-dran llegir en la ruta literria Les parets parlen, en qu lhistoriador Xavier Carmaniu guiar un itinerari per indrets de la ciutat amb ins-cripcions del renaixement; poemes de Sal-vador Espriu, Horaci i Joan Brossa; i textos en prosa de Josep Pla i Carles Rahola. Lac-triu Cristina Cervi llegir aquesta selecci de textos que ha preparat Xavier Carmaniu.

LA PAu DE CARLES RAHOLA. Hi haur en la ruta loportunitat dentrar al refugi antiaeri del Jard de la Infncia i entendre el sentit de les paraules de Carles Rahola que es troben als mateixos jardins. Aquestes paraules sn extretes de larticle Refugis i jardins, que Car-les Rahola va publicar a LAutonomista el 8 de

APRENDRE LLEgINT A LES PARETSXEVI PLANAS

ruta LitErria Les parets parlenguia Xavier CarmaniuraPSoda Cristina CervidiES 6, 13, 20 i 27 de juliolHorari 20.00-21.45LLoc dE Sortida Punt de Benvinguda (passeig de Canalejas)organitZaci Escola Municipal dHumanitatsWEb www.girona.cat/emhu

Paraules dun text de Carles Rahola del 1938 que es poden llegir al jard de la infncia i que formen part de la ruta literria Les parets parlen > FOTO: Bei Riera.

febrer del 1938: Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts. Hi haur uns llibres a m per als ms grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justcia, llibertat i treball.

Les places per a la ruta sn limitades i per aconseguir-ne una cal inscriures abans a lEscola Municipal dHumanitats, que pro-grama lactivitat amb la collaboraci del Museu dHistria de Girona. El preu de la inscripci s de 10 . Pagant 27 hi ha tamb lopci de participar en la ruta i acabar-la sopant a la fresca al restaurant +Cub, de la plaa de Jacint Verdaguer. La ruta es pot se-guir qualsevol dels cinc dilluns de juliol. Co-mena a les 20.00 al Punt de Benvinguda, al passeig de Canalejas, i dura una hora i tres quarts.


literatura > PuBliCa ENtRE tCNiCa i ENigMa, assaig soBRE lEs aRts

Es pot trobar or al fangar de lart contemporaniXEVI PLANAS

Larquitecte i poeta giron Joaquim Espaol comparteix amb els lectors mirades transver-sals sobre les arts a Entre tcnica i enigma, el seu nou assaig, publicat per Edicions de 1984.

Afirma que escriure s una ocupaci anmala. Qu ha de passar per tal que ho pugui deixar de ser?La pulsi dexplicar faules s ancestral, profundament humana. Abans ho feien els joglars. Ara els escriptors. Per escriure sempre ha estat una excepci. No estic tan segur que ho sigui ara: hi ha una gentada descriptors. Per per escriure cal tenir coses a dir i dominar tant la llengua com les tcniques narratives. Pel que diuen les editorials, aix no passa: la major part de textos que els arriben delaten analfabetisme funcional. I descriure hauria de saber-ne tothom, incls el ministre deducaci. s un greu problema de lescola.

Troba que la crtica dart sovint utilitza una llengua crptica. A qu atribueix que no tingui el do de la claredat expositiva que s desprenen els textos assagstics que vost escriu?Lart, actualment, s un garbuix. Un garbuix magnfic perqu dins un fangar dimpostures encara shi troba or. Davant dun fenomen tan complex, els professionals de la crtica no saben com posar-shi, i molts opten per un llenguatge inintelligible que no diu res, que amaga la inseguretat i aparenta una erudici no apta per llecs. Em sembla que el rei va nu, encara que no ho diguin.

Admira algunes obres de John Cage i alhora en defineix daltres com la ignominiosa repetici dun acudit. Com es pot detectar quan un compositor actua com un impostor?John Cage s un cas lmit en levoluci de la msica. Va donar valor a la fressa en contra del so invertint 30.000 anys dhistria. I encara, en un altre salt invers, va passar del soroll al silenci. En el

joaQuiM ESPaoL

larquitecte, poeta i assagista joaquim Espaol.

concert 433 per a piano no es toca ni una sola tecla. No ho feia de broma ni era un impostor, i ni tan sols es considerava un avantguardista: el fascinaven els sorolls i el silenci. De la seva actitud alg nha dit la revoluci avorrida. Duchamp, amb ironia ambigua, deia que fer que la gent savorrs era una idea estupenda. I afegia: En el fons, s la mateixa idea de John Cage en msica. Jo prefereixo la msica dArvo Prt, per exemple, feta amb criteris musicals elaborats.

Sent una predilecci especial per larquitecte Erik gunnar Asplund. Per qu no ocupa un lloc ms important en la histria de larquitectura?Per als arquitectes ms sensibles Asplund s un referent. Ha quedat en un segon pla perqu en lart del segle XX la novetat ha estat un paradigma fonamental, per sobre daltres valors ms slids. I per aquesta ra van passar a primera fila de la histria els arquitectes que van fer la revoluci de larquitectura moderna. Asplund no es va obsessionar per ser un insurgent. Es va concentrar en altres virtuts subtils de larquitectura, com la capacitat significativa i lal potica. Quan ara ens mirem la histria amb ms amplitud, Asplund emergeix com un gran artista.

Lart, actualment, s un garbuix. un garbuix magnfic

25

Joaquim de Camps i Arboix (Girona, 1894-Bar-celona, 1975), que el 1936 va ser alcalde de Gi-rona per ERC, va sobresortir des de ben jove defensant posicions reformistes, democr-tiques i catalanistes des del seu comproms intellectual i ideolgic, que el va dur a llegar una extensa obra com a escriptor i poltic. La Fundaci Josep Irla acaba de publicar Joaquim de Camps i Arboix. Un intellectual en temps convulsos, un llibre de Giovanni C. Cattini que rei-vindica la notable contribuci daquest giron a la cultura i la poltica catalanes del segle XX, relativament poc estudiada fins ara.

Entre la trentena de llibres que va es-criure Joaquim de Camps i Arboix, en qu predominen les monografies de carcter his-tric, hi ha La masia catalana: histria, arquitec

ELS TEMPS CONvuLSOS DE CAMPS I ARBOIXG.C.

histria > El llEgat DuN iNtEllECtual QuE Va sER alCalDE DE giRoNa

Portada del llibre Joaquim de Camps i Arboix. Un intellectual en temps convulsos.> FOTO: AMGi.a lesquerra, deu dels catorze regidors catalanistes i republicans de lajuntament de girona el 1921. joaquim de Camps i arboix hi apareix assegut sota Rafael Mas > FOTO: Fundaci Rafael Mas.

tura, sociologia (Aedos, 1959), Les cases pairals catalanes (Destino, 1965), amb fotografies de Francesc Catal Roca, i El Ter (Destino, 1976).

Laportaci de Joaquim de Camps i Arboix a Girona, especialment significativa en vida poltica des de la dcada del 1920 fins a les-clat de la guerra el 1936, va molt ms enll de la breu etapa en qu en va ser alcalde de la ciutat, com remarca Joaquim Nadal al prleg del llibre de Giovanni C. Cattini: Val molt la pena subratllar que la trajectria municipal de Camps i Arboixtranscendeix els episodis dalcalde de Girona i enfonsa les seves arrels en un coneixement de la realitat de la ciutat i de les interioritats de ladministraci i de la hisendamunicipal que adquireixen un perfil molt rellevant. Tamb s remarcable la seva labor de divulgaci i defensa de la Llei de Con-tractes de Conreu.

WEb www.irla.cat


Poc ms de tres hores i tres-cents setanta-cinc quilmetres separen Girona i Albi, dues ciutats agermanades des del juny del 1985 i unides pel valor de la seva cultura i del seu patrimoni histric. Amb mo-tiu del trent aniversari de la-germanament, en aquest 2015 saprofundiran encara ms els vincles institucionals entre Gi-rona i Albi, i es promouran les collaboracions culturals, so-cials i econmiques entre les dues ciutats.

La clara aposta per la cul-tura s un dels trets que defi-neixen aquestes dues ciutats agermanades. Albi, amb una ciutat episcopal declarada Pa-trimoni de la Humanitat per la UNESCO, posa a disposici de les manifestacions culturals ms diverses els seus espais du-rant tot lany, especialment a lestiu. Les arts escniques pre-nen del 21 de juliol al 18 dagost els carrers daquesta ciutat occi-tana de 51.064 habitants, que t loccit com a llengua prpia. Ms de dos-cents cinquanta ar-tistes participen en una cin-quantena dactivitats culturals

ALBI, LA gERMANA OCCITANASLVIA PLANAS DALMAU

ciutat albi (occitnia)HabitantS 51.064LLEngua PrPia occitVincLE aMb girona agermanades des del 1985diStncia dES dE girona 375 quilmetres

Cartell del festival Pause guitar, en el qual del 6 al 12 de juliol actuaran Bob Dylan (a baix) i altres artistes.

gratutes per a tots els pblics i per a totes les edats. Aquesta extensa oferta cultural s un bon pretext per descobrir aquesta ciutat agermanada amb Girona, en la qual sobre-surt el museu dedicat al pintor Henri de Tou-louse-Lautrec, el fill ms estimat dAlbi.

BOB DyLAN A PAuSE guITARE. El cantautor nord-americ Bob Dy-lan s el cap de cartell de la di-novena edici del festival Pause Guitare dAlbi, una proposta que converteix la ciutat en un refe-rent del pop i el rock entre el 6 i el 12 de juliol. Status Quo, Angus & Julia Stone, Morarty i Asaf Avi-dan figuren tamb entre els ar-tistes i les formacions que prota-gonitzaran els ms de seixanta concerts del festival.

Sting, Iggy Pop, Patti Smith i The Hives sn alguns dels artis-tes que han actuat en les dinou edicions daquest festival, que es caracteritza sobretot pels tres escenaris amb actuacions gratu-tes que es reparteixen per les places de la ciutat i que el con-verteixen en una autntica festa de la cultura musical durant una setmana. Tota la programaci del festival es pot consultar al web www.pauseguitare.net.

histria > 30 aNYs DE ViNClEs aMB la Ciutat DE toulousE-lautREC

27

a dalt, vista aria dalbi, ciutat agermanada amb girona des del 1985. a lesquerra, carrer dels Capellans, amb la catedral al fons. a la dreta, Palau de la Brbia, que acull el Museu toulouse-lautrec.


histria > Es PoDR VisitaR El jaCiMENt DE la Casa DE CultuRa

Les prospeccions arqueolgiques prvies a les obres de reforma de lespai de biblioteca de la Casa de Cultura han posat al descobert restes que pertanyen a lestructura urbana que hi havia a Girona a la segona meitat del segle XVIII i que estava documentada en la cartografia antiga. LAjuntament de Girona, dacord amb la Diputaci de Girona, que s la instituci titular de limmoble, treballa en la viabilitat de la recuperaci i la restauraci daquestjacimentper tal de fer-lo visitable.

El treball dels arquelegs ha perms tro-bar un recorregut duns vint metres de llarg i

LA CIuTAT ENTRE ELS SEgLESXIv I XvIIIG.C.

Restes del jaciment de la Casa de Cultura, amb lantic traat del carrer de Fontanilles amb construccions datades entre els segles XiV i XViii.

cinc metres dample de lantic traat del car-rer de Fontanilles, que travessava de manera transversal lactual edifici de la Casa de Cul-tura. A banda i banda del carrer shan des-cobert dues cases a cada voral que es calcula que es van construir primerament al segle XIV i que es van reformar diverses vegades fins al segle XVIII.

29

art > saCtualitZa El DoCuMENtal soBRE la ColuMNa DE la HistRia

Escultura La columna de la histria, de Domnec Fita, al barri de Pedret.< FOTO: Pep Radresa.

LES FITES DE FITALa Fundaci Fita ha produt el documental Les fites de la histria, sobre la histria de Gi-rona, per celebrar el trent aniversari de les-cultura La columna de la histria, que Domnec Fita va crear el 1985 per encrrec de lAjunta-ment de Girona per a lentrada del nucli his-tric de la ciutat venint per Pedret. El gui del documental, de Narcs-Jordi Arag i Jordi Dalmau, repassa la histria de la ciutat a par-tir de les dades que cont lescultura. La di-recci i el muntatge del documental s d-lex Carreras. La msica lha compost Andreu Vilar-Juanola. Hi ha posat la veu el rapsode Josep Maria Masferrer. Aquesta producci actualitza, amb noves tcniques audiovisu-als, el documental produt el 2005 per Amics de la Unesco de Girona.

Aquesta gran columna de deu metres daltura, formada per vuit cubs de ciment encimbellats, va ser creada com un home-

G.C. natge a Girona i concebuda com un itinerari cronol-gic de la seva trajectria secular. Lartista va voler que fos installada en una crulla urbana en qu es concentren des de temps immemorial la geografia i la histria de la ciutat. A lentrada de Girona, en un terreny trepitjat per tota mena de pobles i traves-sat per successives genera-cions, conflueixen camins de terra i daigua, de ferro i dasfalt, explica Narcs-Jordi Arag, per al qual aquest monlit resumeix el passat de Girona i s tamb un dit alat en-laire que assenyala lhoritz del futur.


art > CiNC lNiEs DE FoRMaCi EN aRt i DissENY al Nou CuRs DE lEMa

ENSENyARA MIRAR PER AJuDAR A CREAREnsenyar a mirar per ajudar a crear s un dels principals objectius no estrictament tcnics de lEscola Municipal dArt (EMA), que ofereix al nou curs cinc lnies de for-maci en art i disseny adreades a diferents franges dedat. Fins al 10 de setembre hi ha temps per matricular-se per a aquest nou curs, que comenar el 14 de setembre i sa-cabar el 21 de juny.

La possibilitat que els alumnes de sis a setze anys enriqueixin la formaci en arts plsti-ques es vehicula a lEMA a travs de lEmaXics amb una formaci de cultura visual i plstica que com-plementa el treball en aquest camp als estudis obligatoris, per facilitar el coneixement de les di-verses disciplines artstiques. Des de lEMA sentn que lensenyament de la prctica ar-tstica s transversal i la docncia es fona-menta en tres rees principals de treball: el dibuix, el color i el volum. En aquestes tres disciplines es donaran les bases i la forma-

G.C. ci per interpretar, representar i entendre lentorn immediat.

Loferta educativa dels Estudis dArt de lEMA es compon duna srie dassignatures repartides en dos cursos acadmics que do-taran lestudiant dels coneixements terics i prctics necessaris com a pont entre la prc-tica amateur i la professional. La dinmica de treball fomentar espais de creaci, re-flexi i dileg a partir duns eixos temtics. Els exercicis que es plantejaran serviran per descobrir les possibilitats expressives de les

tcniques artstiques i dels llenguatges contempora-nis ms utilitzats en diver-sos camps: dibuix, pintura, escultura, multimdia, fo-tografia, mitjans digitals i gravat. El treball al taller es complementar amb nocions bsiques dhist-ria i teoria de lart, que fo-

namentaran una prctica artstica slida, co-herent i lligada a la creaci contempornia.

Lextensa oferta de lEMA inclou tamb una variada gamma destudis de disseny, ta-llers de diferents rees i tallers monogrfics generalment diniciaci.

cEntrE Escola Municipal dart (EMa)MatricuLaci Fins al 10de setembreinici dE curS14 de setembreFinaL dE curS 21 de junyWEb www.girona.cat/ema

Carpeta utilitzada com a imatge de la difusi del nou curs de lEMa.

31

aules de lEscola Municipal dart on els alumnes participen als estudis i els tallers.


art > 50.000 EuRos PER a PRoPostEs DE CREaCi

KREAS AJuDA 23 PROJECTES

noM ProjEctE dEScriPci iMPort

MiQuEl ollER Off Torraspapel Documental sobre el tancament de torraspapel i documental social participatiu 820

CasCai tEatRE 36 Espectacle dhumor amb tres actors dirigit i creat per Marcel toms 4.500

NURia giMBERNat Iris Exploraci de la mirada humana amb peces de porcellana a mode de pxels en una installaci 1.500

EVDoKiM PEREValsKY Marevo. Reflexi esttica a lentorn de les ciutats imaginades 2.000 Ciutats projectades

Fila 6 Girona Jazz Project gravaci dun disc amb versions de canons dadri Punt 2.500 fa Punt

CRistiNa tERR Thatshandmade Producte de disseny que potencia la creativitat de lartesania de qualitat 1.000

la NaVE Va El Rey del Gurug text teatral que narra la situaci de la immigraci des de la mirada lcida i desconcertada dun gos 2.500

PERE Hosta Open Door obra darts escniques en qu apareix una porta del no-res darrere la qual hi ha la nostra vida 3.500

El lloP FERotgE El Llop Ferotge Publicaci de dues colleccions editorials dart i poesia: Testimonis indefensos i La llibreta blava 1.500

alBERt ValNCia Primavera 50 llargmetratge situat a la postguerra espanyola 4.500

ElENa MaRtiNEll El carrer de les Bruixes Enregistrament en disc dun espectacle per a pblic familiar que combina lpera amb el teatre de text contemporani 900

olga taRaVilla Geografies del souvenir anlisi de souvenirs de la Costa Brava que es troben a altres geografies fent un mirall amb un nou mapa dels souvenirs daltres indrets del mn que es troben a girona 2.000

Rita aNDREu Realitats Alterades Publicaci vinculada al cicle expositiu Realitats alterades, de lespai Publicaci 3r esquerra de Coespai 1.500

Pol ValERo Supersnic Projecte musical i dillustraci de la banda la senyoreta Descala 1.500

NaRCs giRoNEll Hi havia una vegada... Collecci de pintures revisant i actualitzant amb ironia els grans contes clssics 2.000

RosER BoVER Desmirades Contrarelat despais amb desmirades en el llenguatge del vdeo i la fotografia 2.000

iago BuCEta FOS Productes funcionals, artstics i potics a partir de plstics lDPE reciclats amb tcniques experimentals de fabricaci 2.000

XaVi BoV Canons visuals Proposta que vincula les canons i les representacions visuals 2.500

PaCo CaVERo Verde pistacho Curtmetratge de comdia negra, ambientat en lactualitat i amb cares conegudes del cinema 3.000

sERgio DoMNguEZ El 78 audiovisual en tres captols units formant una pea nica en format curtmetratge 2.000

WHitE lEaF Luz audiovisual sobre luca, una noia duns quaranta anys que ha de reconixer el que succeeix en la seva relaci o continuar com si res 3.000

suE aBaRCa Exhalaci Curtmetratge experimental sobre el cicle de la vida 2.000

alBa MaRia BosaCoMa I t qu comes? audiovisual. animal Hero - growing games 1.280

ajudES KrEaS 2015

Vint-i-tres dels trenta-vuit projectes artstics que shan presentat a la convocatria da-quest any de les Ajudes Kreas de lAjuntament de Girona rebran un suport econmic. Lim-port de lajut ser com a mxim el setanta per cent del pressupost de lobra. Shan destinat a la convocatria daquest any 50.000 euros.

G.C. Lmbit que ha rebut ms ajuts s el dau-diovisuals, amb set projectes, que es repar-tiran 16.600 euros. A lescnic shan destinat 11.400 euros, per a quatre projectes. Sis pro-postes darts visuals es distribuiran 10.500 euros. Entre les dues musicals rebran 4.000 euros. Els dos projectes literaris escollits es repartiran 3.000 euros. Els dos interdiscipli-naris, 4.500 euros.

33

> EstaDa CREatiVa EN REsiDNCia DuNa DotZENa DaRtistEs

EL SOLATgEDEL BLITSolatge s el psit que deixa en reps un l-quid al fons del receptacle que el cont, com la mare del vi o el marro del caf. El solatge de Solatge, lexposici que es pot veure al B-lit. Centre dArt Contemporani fins al 23 da-gost, sn les obres dels artistes que han fet una estada creativa en residncia dins el pri-mer any del programa Blit Residncia Gi-rona Creativa, de foment de la recerca i la creaci contempornies.

Algunes obres presentades proposen una nova mirada sobre Girona de la m dartis-tes procedents de Mxic D.F., Madrid, Belfast, Vigo, Berln, Lle... Racons especials del Barri Vell (la porta dels Apstols, els Banys rabs, el riu Onyar, la Vall de Sant Daniel i la Cisterna del Museu dHistria de Girona) i de barris (Sant Narcs i Domeny), a ms dindrets de la Costa Brava, prenen un nou cars i en des-cobreixen noves lectures. Altres propostes es basen en lestada dartistes del territori en es-pais de residncia de fora de lrea de Girona.

Teresa Martn i Carmen Platero, Elvira Santamara i Brian Patterson, Andrs Siri i

G.C. Jennis Li Cheng Tien mostren al Blit_La-Rambla, Sala Fidel Aguilar les seves creaci-ons. El Blit_StNicolau presenta les obres de Pere Bells, Azahara Cerezo, Javier Chozas, David Crespo, Toms Piz i Andrs Senra.

Lexposici itinerar al Casal Son Tugo-res dAlar (Mallorca) aquesta tardor grcies a la collaboraci dAddaya, Centre dArt Contemporani i lacollida de lAjuntament dAlar.

ELS gIRONINS CEREzO I SIRI. Azahara Cerezo (Girona, 1988) ha desenvolupat un projecte que recull la histria dun reconegut patina-dor a lHolanda de la dcada del 1970 i que reflexiona sobre els mecanismes de comer-cialitzaci de lautenticitat susceptibles din-teressar un potencial mercat mitman.

Parpelleig s un projecte dAndrs Siri (Buenos Aires, 1974), que viu i treballa a Gi-rona, i que investiga els efectes de la llum i lombra sobre larquitectura de la ciutat. Es tracta duna seqncia de fotografies de textura irregular i sensible que pretn fer visible el pas del temps a travs del pas de les ombres.

EXPoSici SolatgeLLocS Blit_laRamblai Blit_stNicolaudatES Fins al 23 dagostWEb www.bolit.cat

1 2

3 4 5

1. Dissipation, de jennis li Cheng tien.2. Aiges, de Carmen Platero i teresa Martn.3. Souvenir, de toms Piz.4. En la cisterna, de santamara i Patterson.5. La fugida de les cuques de llum, de javier Chozas.


LASuBSTNCIADELSSOMNISAntoni Torres Molina (Banyoles, 1963) ex-posa una mostra del seu particular surrea-lisme de l1 al 31 de juliol a lEspai dels Amics del Museu dArt, on presenta La substncia dels somnis. Deslliurat dels dubtes originats pels gruixos matrics, em retrobo constant-ment a frec de la catarsi anhelada. Inventant muntanyes, assoleixo la inexistncia neces-sria. I nodrit per la matria onrica, experi-mento sensacions inoblidables que gaireb no recordo, confessa aquest artista del Pla de lEstany, que es va iniciar en la pintura als catorze anys. Amb la substncia dels

art > aNtoNi toRREs MoliNa, a lEsPai DEls aMiCs DEl MusEu DaRt

G.C.

Generositat insidiosa, oli sobre tela dantoni torres Molina.

somnis puc sortir de la caverna per viure a Utopia, eliminar prnceps maquiavllics, acolorir discursos filosfics o cercar la irrea-litat dun mn tan proper com interior, co-menta referint-se a la incursi en el seu mn surrealista que tenia pendent des del 1986 i que va emprendre un cop va acabar la seva llicenciatura en histria de lart.

EXPoSici La substncia dels somnisartiSta antoni torres MolinaLLoc Espai dels amics del Museu dartdatES 1 a 31 de juliolWEb www.amicsmda.org

35

> iMatgEs DE MaNuEl lVaREZ DiEstRo i EstEVE sERRa a la FuNDaCi ValVi

EXPoSicionS Distant Natures / Natural MysticartiStES Manuel lvarez Diestro / Esteve serraLLoc Fundaci ValvidatES 2 a 31 de juliolWEb www.fundaciovalvi.cat

a dalt, una de les fotografies de Natural Mystic, dEsteve serra.a baix, una imatge de Distant Natures, de Manuel lvarez Diestro.

FOTOgRAFIANT LADESTRuCCI DE LA NATuRADos fotgrafs mostren la seva obra a la Fun-daci Valvi del 2 al 31 de juliol. Manuel lva-rez Diestro (Santander, 1972), resident a Lon-dres i guanyador del primer accssit al Premi de Videocreaci de la Fundaci Valvi en ll-tima edici del Festival de Cinema de Girona, ensenya a Distant Natures la destrucci de len-torn natural que el progrs ha ocasionat a Egipte, Hong Kong i Algria. Esteve Serra Sa-bat (Tortell, 1978), que va estudiar fotogra-fia i creaci digital a la UPC i ha publicat ar-ticles en revistes de viatges, retrata a Natural Mystic les cultures ancestrals que sobreviuen miraculosament en simbiosi amb el seu en-torn. Tots dos sn viatgers incansables que han recorregut els cinc continents. Lun s amant dels contrastos de les urbs. Laltre s un enamorat dels ltims habitants de la na-tura verge de pobles ancorats en el temps.

G.C.


LA vIDA DELSSALTIMBANQuISLa Casa de Cultura presenta fins al 24 de ju-liol les exposicions La vida dels saltimbanquis, en qu el fotgraf giron Jordi Juli mostra lunivers del Circ Raluy, i Sefariure, una visi de Catalunya i Israel des de lhumor grfic de set dibuixants catalans i sis dibuixants israe-lians, que aporten deu obres cada un.

El Circ Raluy va obrir les seves portes a Jordi Juli per tal que assists a funcions i as-sajos, i entrs als seus camerinos per captar des de dins lart del circ amb plena lliber-tat. Jordi Juli ha recollit en un llibre de 108 pgines les imatges daquesta seva fascinant aproximaci al mn del circ.

G.C.

art > joRDi juli EXPosa a la Casa DE CultuRa Fotos DEl CiRC RaluY

una de les fotografies de lexposici La vida dels saltimbanquis > FOTO: Jordi Juli.WEb www.casadecultura.org

37

equipaments > Ruta ENtoRN DEl Call PER la VEgEtaCi DEl lliBRE sagRat DEl juDaisME

El Centre Bonastruc a Porta incorpora a la seva extensa oferta dactivitats destiu uns itineraris matinals pel patrimoni natural de la ciutat. En petits grups de menys de vint persones, en els quals hi pot haver infants de ms de vuit anys acompanyats, Natu-ralwalks proposa el recorregut Les plantes de la Bblia, per poder conixer flors i plantes esmentades en el llibre sagrat del judaisme que tamb sn cosmtics i perfums, remeis de salut i sabors de la nostra cuina tradici-onal. La ruta, que passa per diferents espais del Barri Vell, dura dues hores i mitja, i exi-geix portar calat cmode.

El Museu dHistria dels Jueus allarga lhorari fins a les vuit del ves-pre (els diumenges i els festius fins a les dues de la tarda) el juliol i lagost. Shi pot visitar fins al 27 de setembre lexposici Walter Benjamin. Constellacions de lexili, a la planta baixa del mu-seu, amb entrada lliure. En el con-text del setanta-cinqu aniversari de la mort de Benjamin, tracta sobre la xarxa dinsignes amistats que el fil-sof va teixir i el seu periple vital fins a les seves ltimes hores a Portbou. A ms, el museu ofereix dues jorna-des de portes obertes, el 5 de juliol i el 2 dagost.

Les tardes destiu dels dimecres el pati del Centre Bonastruc a Porta s lescenari de contes, titelles, pallassos i altres espectacles que seduiran el p-blic infantil.

NITS DE MSICA AL CALL. Els vespres dels di-jous dagost sn per al pblic adult, amb els concerts dentrada gratuta de les Nits de Msica al Call, tots a les 22.00: Tati Cervi & Sepharazz Mishpaha (6 dagost), Maladanza (13 dagost), Bente Kahan amb Rus Sala (20 dagost) i Klaima (27 dagost), nom amb qu el Brossa Quartet de Corda ofereix un reper-tori dinfluncies sefardites.

LES PLANTESDE LA BBLIALDIA DONAT

a dalt, Bente Kahan, que cantar al pati del Centre Bonastruc a Porta el 20 dagost. > FOTO: Joanna Stoga. arbre de judea als jardins de la torre gironella (a dalt) i tapereres al mirador del carrer de les Dones (a baix), que formen part de la ruta Les plantes de la Bblia entorn del Barri Vell.

WEb www.girona.cat/call


LA CIuTAT DELS gRANS CuINERSGirona s per a moltes persones darreu del mn la ciutat dels grans cuiners. Aquestes persones dels cinc continents coneixen Gi-rona pel fet que a la ciutat hi ha ElCellerde Can Roca, considerat pels gurmets el millor restaurant del mn. Ara ja podem dir que Girona s la capital mundial de la gastrono-mia, va afirmar, emocionat, Joan Roca, el principal ambaixador de la ciutat, el 2 de juny a la plaa del Vi. Una multitud de giro-nins van esperar-hi Joan Roca, els seus ger-mans Josep i Jordi, i els seus pares en un homenatge popular que els va fer la ciutat desprs dhaver-se sabut que la prestigiosa revista Restaurant havia situat El Celler de Can Roca al nmero 1 de la llista dels mi-llors restaurants del mn, la mateixa posi-ci que lestabliment ja havia ocupat el 2013.

G.C. Familiars, amics, companys de professi, comensals dEl Celler de Can Roca i desenes de gironins amb barrets de cuiner van omplir la plaa del Vi per saludar amb tots els honors els germans Joan, Josep i Jordi Roca i els seus pares duna manera festiva, en un context dalegria general. Lalcalde de Girona, Carles Puigdemont, els va convidar a entrar a lAjun-tament, acompanyat de regidors del consis-tori i del president de la Diputaci de Girona.

gRCIES A gIRONA BONS FOgONS. Amb els seus pares, Josep Roca i Montserrat Fontan, al costat, des del balc de lAjuntament, els tres germans Roca van expressar el seu agra-ment a les seves famlies, a lequip de treball del restaurant, als cuiners de lrea de Gi-rona, sobretot els del collectiu Girona Bons Fogons, i als cuiners reconeguts amb estre-lles Michelin.

gastronomia > giRoNa, CaPital MuNDial DEls guRMEts aMB El CEllER DE CaN RoCa

39

Rebuda festiva a la plaa del Vi a la famlia dEl

Celler de Can Roca el 2 de juny, per

celebrar que per segona vegada

lestabliment ha estat escollit el

millor restaurant del mn.


Calendari de matriculaciDel 19 de juny al 7 de setembre de 2015,

ambds inclosos

Inici de curs14 de setembre de 2015

www2.girona.cat/ca/ema

41

societat > la taRgEta CultuRal

Dia Hora Acte Lloc Preu Club girona Cultura 27/7 18.30 llibert Fortuny Plaa dels jurats assistncia a les proves de so (places limitades: [email protected]) 29/7 18.30 Diane Witherspoon Plaa dels jurats assistncia a les proves de so (places limitades: [email protected]) 2/8 sorteig de 5 entrades dobles al dinar del FiMg Cal enviar les dades a [email protected] 4/8 18.30 Cris juanico Plaa dels jurats assistncia a les proves de so (places limitades: [email protected]) 7/8 18.30 Clia Pall Plaa dels jurats assistncia a les proves de so (places limitades: [email protected]) 15/8 Visita guiada gratuta Casa Mas Places limitades (amb inscripci: www.rafaelmaso.org) a la Casa Mas

una tria dE LES actiVitatS EXcLuSiVES PEr aL cLub girona cuLtura

Dia Hora Acte Lloc Preu Club girona Cultura 5/7 21.00 ian Bostridge- steven isserlis- julius Drake Claustre de la Catedral 2x1 en compra anticipada (entrades limitades) 6/7 21.00 Emma Kirkby- jacob lindberg Claustre del Monestir 2x1 en compra anticipada (entrades de sant Daniel limitades) 7/7 21.00 alice sara ott- Francesco tristano auditori de la Merc 2x1 en compra anticipada (entrades limitades) 9/7 21.00 Ensemble Plus ultra Catedral 2x1 en compra anticipada (entrades limitades a Zona B) 11/7 21.00 tabea Zimmermann-javier Perianes Claustre de la Catedral 2x1 en compra anticipada (entrades limitades) Cada dijous, divendres i dissabte del 16/7 al 23/09 21.00 Visita nocturna La Casa Mas de nit Casa Mas 5 (places limitades, amb inscripci: www.rafaelmaso.org) 18/7 Diferents horaris Visitaguiada Bombes sobre Girona Refugi antiaeri del jard 50 % (aforament limitat, de la infncia / MHg amb inscripci) 18/7 22.00 sopa de Cabra sant Feliu de guxols 20 % sobre el preu anticipat (Vilartagues) 21/7 20.00 itinerari Girona als ulls de les viatgeres Museu dHistria de girona 50 % (aforament limitat, amb inscripci) 25/7 18.00 itinerari La memria secreta de la Museu dHistria de Girona 50 % (aforament limitat, Girona pecadora inscripci prvia) 25/7 21.00 El Quixot (Ballet de Moscou) auditori (sala Montsalvatge) 20 % sobre el preu anticipat. 4/8 20.00 itinerari Girona als ulls de les viatgeres Museu dHistria de girona 50 % (aforament limitat, inscripci prvia) 5/8 22.00 Companyia Elctrica Dharma / Els Catarres Espai Port (sant Feliu de guxols) 20 % sobre el preu anticipat 15/8 18.00 Visita guiada Bombes sobre Girona Refugi antiaeri del jard 50 % (aforament limitat, de la infncia / MHg inscripci prvia) 29/8 18.00 itinerari La memria secreta de la Museu dHistria de girona 50 % (aforament limitat, Girona pecadora inscripci prvia)

una tria dE LES actiVitatS aMb dEScoMPtE PEr aL cLub girona cuLtura

+ AvANTATgES DEL

Festival Targeta Targeta cultural per a Targeta cultural per a cultural general ciutadans de girona ciutadans de girona de 16 a 25 anys

Nits de Clssica 20% sobre el preu anticipat 15% sobre el preu anticipat Entrades (limitades) a 3 (entrades limitades) (entrades limitades) en compra anticipada Festival de guitarra 30% sobre el preu anticipat 30% sobre el preu anticipat 30% sobre el preu anticipat tempo sota les Estrelles 15% sobre el preu anticipat 15% sobre el preu anticipat. 15% sobre el preu anticipat Festival internacional Mapping 10% en les activitats de 10% en les activitats de 10% en les activitats de girona (FiMg) pagament i el congrs pagament i el congrs pagament i el congrs

nouS dEScoMPtES dEL cLub girona cuLtura


la triajuliolDimecres 1FAMILIAR. Contes medievals. Amb Joan Boher.18.30 | El Call | Gratut

TEATRE. Pels pls. [EscNit].21.00 | Teatre Municipal | 5 a 10

Dijous 2MSICA. Msica, dansa, angls i noves tecnologies, com?. Amb Anna Agudo. [Und-rius]. 10.00 | Centre Cvic Barri Vell-Mercadal | Gratut

CAN. A peu pel canoner del Pirineu. Amb Artur Blasco. [Undrius].12.00 | Centre Cvic Barri Vell-Mercadal | Gratut

DANSA. Dansa culta vs dansa popular. Amb Tono Lzaro. [Undrius].16.00 | Centre Cvic Sant Narcs | Gratut

DANSA. Figures dels balls collectius. Amb David Ripoll. [Undrius].18.00 | Centre Cvic Sant Narcs | Gratut

Divendres 3MSICA. El flabiol a lescola. Amb La Riscla. [Undrius].10.00 | Centre Cvic Barri Vell-Mercadal | Gratut

DANSA. Descripci coreogrfica dels balls de bastons. Amb Montserrat Garrich. [Undrius].12.00 | Centre Cvic Barri Vell-Mercadal | Gratut

DANSA. Balls de bastons. Amb Montserrat Garrich. [Undrius].

16.00 | Centre Cvic Sant Narcs | Gratut

DANSA. Branles bearnesos. Amb Joan Codina. [Undrius].18.00 | Centre Cvic Sant Narcs | Gratut

HISTRIA. Pirineu, una vida. Amb Jordi Mercader. [Undrius].19.00 | Ateneu dAcci Cultural | Gratut

TRADICI. Marrecs de Salt. [Un-drius]. 21.00 | Plaa de la Independncia | Gratut

MSICA. La Machine i Les Zoles. [Undrius].22.00 | Plaa dels Jurats | Gratut

Dissabte 4TRADICI. Jocs tradicionals per a tothom. Amb Miquel Gi-mnez. [Undrius].10.00 | Jardins dels Alemanys | Gratut

HISTRIA. El sender ctar. Amb Jordi Terol. [Undrius]. 12.00 | Museu dArt | Gratut

DANSA. El bolero o ball de comptes. Amb Miquel-ngel Flores i Sebasti Bover. [Un-drius]. 16.00 i 18.00 | Centre Cvic Sant Narcs | Gratut

TRADICI. Taller dimatgeria festiva. Amb Creacions Ta-llaferro. [Undrius].16.30 | Museu dHistria de Girona | Gratut

HISTRIA. Visita al campament del Regiment Sant Narcs de la Guerra de Successi. [Undrius].18.00 | Jardins del Doctor Figueras | Gratut

DANSA. La cobla i la sardana a Girona. Amb lex Vila. [Undrius].18.30 | Museu dHistria de Girona | Gratut

Can improvisada dels Pasos CatalansAmb Mateu Xur, Maribel Servera, Ferriol Macip, Gemma Balaguer Fardaxa, Mireia Mena, Francesc Toms Panxito i David de la Higuera canten gloses actualitzant la llarga tradici autctona de la can dimprovisaci, en un ambient dhumor, ironia i gres-ca. [Undrius]. Divendres 3 | 20.30 h | Plaa dels Jurats | Gratut

CAN

Ruta pel Barri Vell llegint textos de Miquel PairolRecorregut des del carrer dels Vern fins a la plaa dels Lledoners a partir de la lectura de textos del llibre Oc-tubre a crrec del rapsode Llus Freixas. Dissabte 4 | 19.30 | Plaa de Catalunya | Gratut

LITERATURA

FOTO

: LU

S SE

RRAT

/ EL

PUN

T AV

UI

43

>>

FAMILIAR. Cercavila i balls amb la Fallera Gironina. [Un-drius].19.00 | Del pont de Pedra a la plaa dels Jurats | Gratut

HISTRIA. Girona: la ciutat vella. Amb Josep Tarrs. [Un-drius].19.00 | Ateneu dAcci Cultural | Gratut

MSICA. Marat de sardanes amb la Flama de Farners, Cobla Rossinyolets i La Bisbal Jove. [Undrius].19.00 | Plaa Independncia | Gratut

DANSA. Balls amb Meandre, Xeremiers Pere Joan Martorell i Joan Florit, i Accordzm. [Undrius].20.30 | Plaa dels Jurats | Gratut

Diumenge 5HISTRIA. Llegendes de Girona. Amb Helena Rodr-guez. [Undrius].10.00 | Plaa del Vi | Gratut

CAN. Can improvisada. Amb Margarida Joanmiquel i David de la Higuera. [Un-drius].12.00 | La Carbonera | Gratut

MSICA. Mirabl. [Undrius].19.30 | Plaa de lAssumpci | Gratut

MSICA. Ian Bostridge (tenor), Steven Isserlis (violoncel) i Julius Drake (piano). [Nits de Clssica].21.00 | Claustre de la Catedral | 15

Dilluns 6TEATRE. Un circ de llibres. [EscNit]19.00 | Plaa dels Jurats | Gratut

Dimarts 7MSICA. Alice Sara Ott (piano) i Francesco Tristano (piano). [Nits de Clssica].

22.30 | El Cercle | Taquilla inversa

Dijous 16MSICA. Carlos Dorado. [Festi-val de Guitarra].20.00 | Casa de Cultura | 10

Divendres 17TEATRE. Adam i Eva. [EscNit].21.00 | Auditori de La Merc | 10

MSICA. Dani Comas. [Festival de Guitarra].22.00 | Plaa del Pou Rod | Gratut

Dissabte 18MSICA. Fraizer. [Festival de Guitarra].12.00 | +Cub | Gratut

MSICA. Pcnic Jazz per la Independncia.16.30-01.30 | Parc del Migdia | Gratut

Diumenge 19MSICA. Frank Crespo. [Festi-val de Guitarra]. 20.00 | Jardins de la Merc | Jardins de la Merc

MSICA. Alfred Fernndez (Vihuela). [Festival de Gui-tarra].21.00 | Capella de Santa Llcia | 10

Dilluns 20TEATRE. Les Butors. [EscNit]. 19.00 | Plaa de les Botxes | Gratut

MSICA. Maurizio di Fulvio Trio. Jazz. [Festival de Gui-tarra].20.00 | Casa de Cultura | 15

Dimarts 21TEATRE. Vincles. [EscNit].21.00 | Plaa dels Jurats | Gratut

21.00 | Auditori de La Merc | 12

TEATRE. Somnis de sorra. [EscNit].22.00 | Plaa dels Jurats | Gratut

Dimecres 8FAMILIAR. Contes de guerra i pau.18.30 | El Call | Gratut

Dijous 9MSICA. Ensemble Plus Ultra. [Nits de Clssica].21.00 | Catedral | 10 a 15

Divendres 10TEATRE. Somriures i llgrimes. [EscNit].19.00 | Teatre Municipal | 5 a 10

Dissabte 11MSICA. Tabea Zimmermann (viola) i Javier Perianes (pia no). [Nits de Clssica].21.00 | Claustre de la Catedral | 15

Diumenge 12MSICA. Miquel Villalba

(pia no). [Nits de Clssica]. 19.00 | Plaa del Vi | Gratut

MSICA. Quartet Tana. [Nits de Clssica]. 20.00 | Teatre Municipal | Gratut

Dilluns 13TEATRE. Sol amb la Lluna. [Es-cNit].19.00 | Plaa dels Jurats | Gratut

Dimarts 14CAN. Dami Olivella, Cesk Freixas, Judit Neddermann, Albert Sol i Gemma Humet & Pau Figueres. [Festival de Guitarra]20.00 | Teatre Municipal | 15

Dimecres 15FAMILIAR. A Babel en patinet.18.30 | El Call | Gratut

MSICA. Jos Luis Morillas. [Festival de Guitarra].20.30 | Casa de Cultura | 10

MSICA. Jove Orquestra Nacional de Catalunya & Llus Vidal Trio. [Nits de Clssica]. 21.00 | Sala Montsalvatge de lAuditori | Gratut

MSICA. Terry Patrick Ryan. [Festival de Guitarra].

CapcadiraCapcadira s un grup de cinc noies que des de Girona proposa un cant polifnic i ballable que fan aixecar tothom de la cadira. Ha guanyat un premi per gravar la seva primera maqueta a lEspai Marf. Dimecres 8 | 19.30 h | Espai Marf | Gratut

CAN

45

els espaisWEB www.girona.cat/bibliotequesTELFONSAntnia Adroher 972 213 315Salvador Allende 972 232 715Just M. Casero 972 211 370Ernest Lluch 972 426 368Carles Rahola 972 202 252

CONCURSOS>Els camins del teu viatge. II Concurs dInstagram.1/6 al 15/9 | Biblioteques de Girona

LHORA DEL CONTE>Cantem contem contecanons. Amb Sessi Sitj.7/7 | 19.00 | Biblioplaa Sant Pon | Gratut>EEE! CantEm, contEm, dansEm!. Amb Bel Contes.9/7 | 19.00 | Biblioplaa Vista Alegre | Gratut>Lletja, ms que lletja. Amb Sessi Sitj.14/7 | 18.00 | Bibliopiscina de la Devesa | Gratut>El cavall mgic. Amb Bel Contes.18/7 | 12.00 | Biblioteca Just M. Casero | Gratut>Contes de la lluna. Amb Assumpta Mercader.21/7 | 19.00 | Biblioplaa de la Devesa | Gratut>Contes mullats, salats i esquitxats. Amb Alma i la Mar de Contes.23/7 | 19.00 | Biblioplaa Sant Narcs | Gratut>Contes a la vora de la piscina. Amb Bel Contes.28/7 | 18.00 | Bibliopiscina de la Devesa | Gratut>Contes propers. Amb Pepa Contes.4/8 | 19.00 | Biblioplaa Mercadal | Gratut>Contes de rosa i de blau. Amb Assumpta Mercader.6/8 | 19.00 | Biblioplaa Can Gibert | Gratut>Estimat dof!. Amb Pepa Contes.11/8 | 18.00 | Bibliopiscina de la

Devesa | Gratut>Contes dits i fets. Amb Alma i la Mar de Contes.20/8 | 18.00 | Biblioplaa Santa Eugnia | Gratut>Contes contats i ben acabats. Amb Alma i la Mar de Contes.25/8 | 18.00 | Bibliopiscina de la Devesa | Gratut

TALLERS>Alcia es troba amb el Sr. Embut. A partir de 4 anys. Amb Els Cuscusians.2/7 | 18.00 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratut (amb inscripci)>Hola, em dic llibre i aquesta s la meva histria. A partir de 4 anys. 7/7 | 18.00 | Biblioteca Just M. Casero | Gratut (amb inscripci)>La caiguda i laterratge dAlcia al pas de les meravelles. De 6 a 12 anys. Amb Xavi Bobs.14/7 | 18.00 | Biblioteca Antnia Adroher | Gratut (amb inscripci)

WEB www.bolit.catTELFON 972 427 627

CONVOCATRIES>ResidnciesEspai Transfronterer dArt Contemporani 2016.

CURSOS>Feste un web amb wordpress.13/7, 14/7 i 15/7 | 16.30 | Escola Municipal dArt | 36 a 45 >Dissenya la teva exposici en 3D.20/7, 21/7 i 22/7 | 16.30 | Escola Municipal dArt | 36 a 45

MERCATS >Art km.0.11/7 i 12/9 | 10.00 a 14.00 | Plaa de Assumpci

WEB www.rafaelmaso.orgTELFON 972 413 989

VISITES>La Casa Mas de nit.16/7 a 23/9 (dijous, divendres i dissabte) / 21.00 / 5 a 10 (amb inscripci)

WEB www.girona.cat/estacioTELFON 972 220 070

PELLCULES>Nebraska. 08/07 | 22.00 | Gratut>The Kings of Summer. 15/07 | 22.00 | Gratut>Les garons et Guillaume, table!.22/07 | 22.00 | Gratut

WEB www.llibreria22.netTELFON 972 212 395

CONVOCATRIES>XXXV Premi de Novella Curta Just M. Casero. Recepci doriginals fins al 31 dagost.

WEB www.girona.cat/museuhistoriaTELFON 972 222 229

ITINERARIS > Girona als ulls de les viatgeres. Amb Cristina Ribot.21/7 i 4/8 I 20.00 I 2 a 4 (amb inscripci)

>La memria secreta de la Girona pecadora. Amb Gerard Bagu.25/7 i 29/8 I 18.00 I 2 a 4 (amb inscripci)

PORTES OBERTES5/7 i 2/8 I 10.30 a 13.30

VISITES GUIADES >Bombes sobre Girona.18/7 i 15/8 I 18.00 I 2 a 4 (amb inscripci)

WEB www.girona.cat|callTELFON 972 216 761

ITINERARIS>Les plantes de la Bblia. Dilluns, dimecres i divendres | 9.00-11.30 | 8 a 12 | en angls)Dimarts | 9.30-12.00 | 8 a 12 (en castell)Dissabte | 10.00-12.30 | 8 a 12 (en catal i en castell)

PORTES OBERTES5/7 i 2/8 | 10.00 a 14.00

VISITES GUIADES>Call endins. De dimarts a diumenge | 12.00 | 6 (en castell i en angls)>Especial Call endins. Dissabte | 12.00 | 6 (en catal)

WEB www.museudelcinema.cat TELFON 972 412 777

PELLCULES>Los castores.Una parella jove de bilegs arriba als hostils paratges de la Patagnia xilena per investigar una plaga de castors. 2/7 I 19.30 I Gratut>El visionari. Lhome que preveia leconomia mundial.3/9 I 19.30 I Gratut

PORTES OBERTES4/7 i 2/8 I 10.00 a 20.00


les exposicionsBiblioteca Just M. Casero[www.bibliotequesdegirona.cat] Aliciat: entra al mn dAlcia al pas de les meravelles 1 de juliol a 30 de setembre.

Blit_LaRambla/Sala Fidel Aguilar i Blit_StNicolau[www.bolit.cat] Solatge Fins al 23 dagost.

Casa de Cultura[www.casadecultura.cat] La vida dels saltimbanquisEl fotgraf giron Jordi Juli mostra la vida

del Circ Raluy.Fins al 24 de juliol. SefariureCatalunya i Israel des de lhumor grfic.1 a 24 de juliol.

Casa Pastors[www.girona.cat/casapastors] Enric Marqus. La collecci de lartista (1948-1989)Fins al 13 de setembre.

Espai dels Amics del Museu dArt[www.amicsmda.org] La substncia dels somnisAntoni Torres Molina.1 a 31 de juliol.

Espai Santa Caterina[generalitatgirona.gencat.cat/ca/els_serveis/espai_santa_caterina/] Dal, breaking newsFins al 29 dagost.

Fundaci Rafael Mas[www.rafaelmaso.org] Retrats de medalla: lespectacle del bronzeFins al 12 de setembre.

Fundaci Valvi[www.fundaciovalvi.cat] Distant Natures (Manuel lvarez Diestro) / Natural Mystic (Esteve Serra)Fotografies de destrucci de la natura.2 a 31 de juliol.

Galeria El Claustre[www.elclaustre.com] Collectiva destiuFins al 5 de setembre.

Museu dArt de Girona[www.museuart.com] Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu dArt de GironaFins al 30 dagost. Josep Aragay, lesperit del noucentisme Fins al 27 de setembre. Museu del Cau Ferrat de SitgesFins al 27 de setembre.

Museu dHistria de Girona[www.girona.cat/museuhistoria] Girona als ulls de les viatgeres La ciutat segons les dones que la van visitar al segle XIX i al segle XX.Fins al 27 de setembre.

Museu dHistria dels Jueus/Patronat Call de Girona[www.girona.cat/call] Walter Benjamin. Constellacions de lexiliReconstrucci de la vida i lexili de Walter Benjamin en el

setanta-cinqu aniversari de la seva mort.Fins al 27 setembre.

Museu del Cinema[www.museudelcinema.cat] Garbancito de la ManchaSetanta anys del primer llargmetratge europeu danimaci en color.1 de juliol a 24 de gener.


Teatre Municipal i Auditori de Girona fins a un 20%Museus de la ciutat fins a un 50%EMA i EMHU fins a un 20%Espai Marf fins a un 15%

5% de descompte en llibreries i msicaEntrada reduda en cinemes de GironaDescomptes en festivals de Girona Ciutat de FestivalsExperincies culturals singularsi molt ms!

Descomptes pels socis i scies del Club

Girona Cultura [9]

Documents

Transcript of Girona Cultura [9]