Girona Cultura Núm.: 12

GENERFEBRER2016

35 ANYS AMBELS PASTORETSDE GIRONAPàgina 6

JORDI SAVALL OBRE TEMPORADAA L’AUDITORIPàgines 8 i 9

EL FESTIVAL PEPE SALES RECORDAROBERTO BOLAÑOPàgina 16

CINEMA TRUFFAUT,15 ANYS DE BONESPEL·LÍCULESPàgines 28 i 29

NÚMERO 12

Biblioteques de Girona, un sol fons amb cinc portes d’accés

CULTURAMÉS A L’ABAST

3

Biblioteques de Girona, un exemple a seguir. La iniciativa de l’Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya de sumar esforços per afavorir un accés coordinat als diferents equipa-ments bibliotecaris de la ciutat és digna d’aplaudiment. Es tracta d’un exemple a seguir. Tant de bo sigui el senyal que a partir d’ara hi haurà una entesa més fructífera entre diferents admi-nistracions públiques en l’àmbit de la cultura. Massa sovint els ciutadans hem hagut de patir les conseqüències d’unes políti-ques culturals públiques en què les diverses institucions tendien més a competir entre elles que no pas a cooperar. Per sort, Bibli-oteques de Girona supera inèrcies que voldríem que fossin ja només del passat. Probablement no hi havia a Girona una millor manera de donar continuïtat a l’esperit de la Mancomunitat de Catalunya, tan sensible a la cultura i en concret a les bibliote-ques, que en el centenari d’aquesta institució homenatjar-la en l’Any de les Biblioteques fent la bona feina que fa Biblioteques de Girona. Ara podem demanar i retornar llibres de qualsevol biblioteca de Girona a qualsevol de les altres de la ciutat, les bibli-oteques poden compartir un sol carnet amb els mateixos avan-tatges, s’unifiquen processos als equipaments, i s’ha impulsat una línia d’acció conjunta en la gestió dels projectes i els serveis bibliotecaris. Celebrem-ho.

Xevi Planas DIRECTOR

sumari

gc12

equipaments> Biblioteques de Girona

tradicions> Espectacles de Nadal

música> Jordi Savall a l’Auditori> Carrers de música

teatre> Jesús Moncada a La Planeta> Peyu al Teatre Municipal

equipaments> Anys 70 a la Casa de Cultura

literatura> Roberto Bolaño al Festival

Pepe Sales> Poesia clàssica a l’EMHU> Vides escrites al MOT

història> La Girona de l’aigua i els Unal> ‘L’Abans’> Muralla Gerunda

4

6

11

19 42

> La ciutat bombardejada> Pirineus, frontera i refugi> Eugeni Xammar a Santa

Caterina

cinema> 15 anys de Truffaut> ‘Realitat virtual al Museu del

Cinema

art> Quim Corominas a l’EMA> Martí-Sabé a l’Auditori> ‘Retorn’ a la Fundació Fita> CaixaForum Girona> Espai dels Amics del Museu

d’Art> Fundació Valvi

societat> Club Girona Cultura

la tria

els espais

les exposicions

GENER-FEBRER 2016

EdicióAjuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura)Plaça del Vi, 1. 17004 GironaTelèfon 972 419 402

ProjEctE i Producció Editorial Gavarres(Àngel Madrià) [www.editorialgavarres.cat]

dirEccióXevi Planas [[email protected]]

rEdaccióAnna CarpenaMargarida CasacubertaCarme IrlaArtur IsclaSílvia Planas MarcéÀlex Roa Casellas

coordinació dE La triaAjuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura) [[email protected]]

diSSEnY i MaQuEtació Jon Giere i Àngel Madrià[[email protected]]

PubLicitat i iMPrESSióEditorial MIC

diPòSit LEgaLGi-325-2014

Llegeix gironacultura sense sortir de casa, consulta l’agenda cultural de Girona i fes-te soci del Club Girona Cultura: www.girona.cat/clubcultura

4446

16

33

14

8 28

40

4 gironacultura 12 | gener-febrer 2016

L’ANY DE LES BIBLIOTEQUESARTUR ISCLA

L’obertura de la Biblio- teca Carles Rahola, a les acaballes del 2014,

ha representat no tan sols el guany d’un gran edi-fici, sinó també l’oportunitat de construir un projecte comú entre la Generalitat de Cata-lunya i l’Ajuntament de Girona: Biblioteques de Girona. Aquest projecte s’ha consolidat el 2015, coincidint amb l’Any de les Biblioteques, la commemoració del centenari de la creació de les biblioteques de la Mancomunitat de Cata lunya.

El nombre d’usuaris globals de les biblio-teques de la ciutat s’ha incrementat (n’hi ha 2.500 de mitjana cada dia) amb la posada en servei de la Biblioteca Carles Rahola, com passa sempre que hi ha una nova biblioteca.

UNA BIBLIOTECA AMB 5 PORTES. Es poden dema-nar i retornar llibres de qualsevol biblioteca a qualsevol de les altres, es comparteix un sol carnet amb els mateixos avantatges, s’unifi-quen processos, i s’ha iniciat una coordinació en la gestió dels projectes i els serveis. És el resultat de treballar com una xarxa, com una sola gran biblioteca amb cinc portes d’en-trada a diferents llocs de la ciutat, en què po-dem trobar personal molt preparat per aten-dre demandes de tota mena d’informació i, en especial, per recomanar llibres.

Cada biblioteca té les seves característi-ques i s’ha fet realitat la convivència d’una gran biblioteca de referència a la ciutat amb d’altres que estan molt estretament vincula-des amb la zona on es troben.

La Carles Rahola és un gran centre cultural, amb

una ritme d’activitat cada vegada més alt, i amb molta relació amb el teixit cultural i so-cial de la ciutat. La funció que compleix de conservació del patrimoni és un dels seus trets diferencials més valuosos. El seu gran tresor són els documents antics, una part del fons encara per descobrir.

La Just M. Casero adopta un caire més so-cial, atent al seu entorn immediat. Programa activitats i serveis pensant en la cohesió del territori. L’equip de treball inclou un educador.

La Salvador Allende té un marcat caràc-ter jove, en resposta a la demanda d’una part important dels seus usuaris, als quals posa a l’abast un punt d’informació juvenil, i sales d’estudi i de treball en grup.

L’Antònia Adroher està especialment vin-culada a Taialà, un sector amb una dinàmica més semblant a la d’un poble que a la d’un barri de la ciutat.

L’Ernest Lluch pren en consideració els nombrosos universitaris que la utilitzen i ofe-reix un servei més dinàmic, orientat a un pú-blic exigent que en fa un ús més puntual. Les obres pel trasllat a la Casa de Cultura s’hau-rien d’iniciar el 2016.

El suport a les biblioteques escolars, la cooperació amb les biblioteques università-ries i les especialitzades, els serveis d’exten-sió biblio tecària, el préstec de llibres digitals, les activitats de promoció lectora i els serveis TIC són línies d’actuació que mostren la di-versitat de tasques de les biblioteques.

Fa cent anys Enric Prat de la Riba i Eugeni d’Ors van imaginar una biblioteca oberta a fa-cilitar l’accés a la cultura i al coneixement di-positats en els equipaments que van impulsar. La funció actual de les biblioteques i de les per-sones que hi treballen continua sent la de me-diadors culturals. En la societat global d’ara s’han diversificat les fonts del coneixement i la manera d’accedir-hi. Aquesta és la revolu-

ció en la qual està immersa la biblio teca del segle XXI, que va molt més enllà dels docu-

ments que ofereix a les seves prestatgeries.

equipaments > UNA OFERTA BIBLIOTECÀRIA ÀMPLIA I COORDINADA

2

WEb www.bibliotequesdegirona.cat

4BibliotecaCarles Rahola.> FOTO: Pere Duran.

5

1. Biblioteca Carles Rahola.2. Biblioteca Antònia Adroher.3. Biblioteca Just M. Casero.4. Biblioteca Ernest Lluch.5. Biblioteca Salvador Allende.> FOTOS: Pere Duran.

1

2 3

> Biblioteca Carles Rahola Emili Grahit, 4C 17003 (Eixample sud) 972 202 252 bpgirona.cultura@ gencat.cat –Dilluns a dissabte: 10.00 a 20.00 –Documents: 300.000 (178.797 d’accés directe) –Usuaris/dia: 1.178 –Inauguració: 1848/1951/2014

> BibliotecaAntònia AdroherCan Sunyer, 4617007 (Taialà)972 213 [email protected]–Dilluns, dimecres,dijous i divendres: 10.00 a 14.00 i de 15.30 a 20.00Dimarts: 15.30 a 20.00Dissabte: 11.00 a 14.00 i 16.00 a 19.00–Documents: 34.645–Usuaris/mes: 280–Inauguració: 1978/2008

> BibliotecaJust M. Casero Plaça de l’Om, 117007 (el Pont Major)972 211 [email protected]–Dilluns, dimecres,dijous i divendres: 10.00 a14.00 i 15.30 a 20.00Dimarts: 15.30 a 20.00Dissabte: 11.00 a 14.00 i 16.00 a 19.00–Documents: 38.551–Usuaris/mes: 194–Inauguració: 2003

> BibliotecaErnest LluchSaragossa, 2717003 (Palau-sacosta)972 426 [email protected]–Dilluns, dimecres,dijous i divendres: 10.00 a 20.00Dimarts: 15.30 a 20.00Dissabte: 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00–Documents: 49.876–Usuaris/mes: 423–Inauguració: 2001

> BibliotecaSalvador Allende De Baix, 217006 (Santa Eugènia)972 232 [email protected]–Dilluns, dimecres,dijous i divendres: 10.00a 20.00Dimarts: 15.30 a 20.00.Dissabte: 11.00 a 14.00 i 16.00 a 19.00–Documents: 39.824–Usuaris/mes: 466–Inauguració: 1998/2011

bibLiotEQuES PÚbLiQuES dE girona

4 5


tradicions > DEL GRAN CIRC DE NADAL A LA CAVALCADA DE REIS

NADAL MÀGICG.C.

Màgic és el nou espectacle que presentarà el Gran Circ de Nadal de Girona al pavelló de Fontajau el 25, el 26, el 27 i el 28 de desem-bre. Aquest muntatge, la tradicional Caval-cada de Reis i la nova versió d’Els pastorets de Girona, que compleixen trenta-cinc anys, són els plats forts de l’extensa programació d’acti-vitats nadalenques a la ciutat, que es pot con-sultar a Un Nadal d’emocions, l’opuscle de qua-ranta-quatre pàgines que la recull amb detall dels llocs, els dies, les hores i els protagonis-tes en què es concreta. Aquesta informació es pot descarregar des de l’enllaç que hi al web municipal específic sobre el Nadal. La major part dels actes són gratuïts i a l’aire lliure.

UNA OFERTA MÉS COMPLETA QUE MAI. A més dels concerts a l’Auditori, sobresurten en l’apar-tat musical les actuacions, especialment de jazz, que es podran veure al Sunset Jazz Club i en diversos espais públics: el carrer de Santa Clara, la Rambla de la Llibertat, la plaça de Miquel Santaló, etc. Probablement no hi ha-via hagut mai a Girona tants concerts per les festes de Nadal com n’hi haurà aquest any. Quan les campanes de la Catedral anunciïn

WEbwww.circnadalgirona.com

WEbwww.girona.cat/nadal

l’arribada del nou any, començarà a la plaça dels Apòstols el concert d’Afrochi Guawa. Les tradicionals cantades de nadales també es fa-ran en espais públics, amb la participació de formacions corals de la ciutat.

L’oferta d’espectacles per al públic fami-liar d’aquest Nadal a Girona és segurament també la més completa i variada que es re-corda a la ciutat. Inclou actuacions en dife-rents barris d’Els Trambòtics, Jordi Tonietti, Atrapasomnis i altres artistes.

Cavalcada de Reisdel 2015.

Màgic, el Gran Circ de Nadal de Girona.


UN VESPRE AMBLA SIMFÒNICA DE VIENA

música > JORDI SAVALL OBRE LA NOVA PROGRAMACIÓ DE L’AUDITORI

L’Orquestra Simfònica de Viena, una de les formacions orquestrals de més prestigi uni-versal, actuarà (14/2, 19.00, Sala Montsal-vatge, 28 a 75 €) en la nova programació de l’Auditori sota la direcció d’Ádám Fischer. Obres de Mozart, Haydn i Beethoven conformen el repertori que inter-pretarà a Girona en un vespre en què sorprendrà el debut de la joveníssima violoncel·lista hongaresa Ildikó Szabó.

Aquests són els altres concerts de l’Auditori fins al febrer:

–Jordi Savall (19/1, 21.00, Sala Montsalvatge, 15 a 20 €). Després d’uns anys d’absència a l’Auditori, Jordi Savall recupera la vi-ola de gamba per acostar al públic l’exqui-sida selecció de dos transcendents reculls de Couperin. Una hora abans hi haurà una tro-

G.C. A dalt, Ádám Fischer, director de l’Orquestra Simfònica de Viena, i Daniel Müller-Schott. Al detall, Roger Mas.

bada en què Jordi Savall conversarà amb el públic.

–Quartet Casals (24/1, 19.00, Sala Mont-salvatge, 12 a 33 €). Un dels millors quartets de corda del món, dins el cicle Ibercamera.

–Bebe (30/1, 21.00, Sala Montsalvatge, 16 a 24 €). Retrobament amb la íntima i sensual

cantant extremenya.–Laia Masramon (piano) (7/2,

19.00, Sala de Cambra, 23 €). Una de les pianistes més consolida-

des del país proposa des del més pur romanticisme de Brahms i Chopin fins a De-bussy i Scriabin, passant per Arvo Pärt.

–Jove Orquestra Audi-tori de Girona (7/2, 20.00, Sala

Montsalvatge, gratuït). Concert molt especial en què s’estrenarà una

obra composta per a l’ocasió: la Simfonia Gi-rona del mestre Francesc Cassú. Sota la direc-ció de Jordi Piccorelli.

9

> cLÀSSica

Dia Hora Concert Preu19/1 21.00 Jordi Savall 15 a 20 €24/1 19.00 Quartet Casals 12 a 33 €7/2 19.00 Laia Masramon (piano) 23 €7/2 20.00 Jove Orquestra Auditori de Girona Gratuït14/2 19.00 Orquestra Simfònica de Viena 28 a 75 €21/2 19.00 Alba Ventura 10 €28/2 19.00 Daniel Müller-Schott i Giorquestra 20 a 30 €4/3 21.00 Cor Geriona i Orquestra de Girona 10 €6/3 19.00 Orquestra de Cambra de Munic 18 a 45 €19/3 19.00 Cobla Ciutat de Girona 10 €20/3 19.00 Bach: Passió segons sant Joan 36 €10/4 19.00 Forma Antiqua 14 a 36 €17/4 19.00 La truita, de Schubert 23 €24/4 19.00 Vladimir Ashkenazy i Vovka Ashkenazy 20 a 30 €1/5 20.00 Mireia Farrés / Mercè Hervada 23 €8/5 19.00 Nemanja Radulovic i GIOrquestra 20 a 30 €22/5 20.00 Royal Philharmonic Orchestra 27 a 73 €28/5 19.00 La Cobla del Futur 6 a 12 €5/6 20.00 Arnau Tomàs (violoncel) 23 €

> ModErna

Dia Hora Concert Preu30/1 21.00 Bebe 16 a 24 €12/2 21.00 Roger Mas 15 €26/2 21.00 Clave de Sur 6 €11/3 21.00 The Stanley Clarke Band 24 a 30 €22/4 21.00 Sopa de Cabra 20 a 40 €30/4 21.00 Malú (Pavelló de Fontajau) 33 a 46 €7/5 21.00 Naturally 7 24 €21/5 21.00 Eduard Gener i Pau Brugada 6 €27/5 21.00 India Martínez 32 a 42 €12/6 20.00 Anna Roig i L’ombre de ton chien 14 €

> FaMiLiar

Dia Hora Concert Preu21/2 12.00 Cor Vivaldi 6 €6/3 12.00 Tututs 6 €3/4 12.00 Vaibé amb Brodas Bros 10 €

PrograMació dE L’auditori dE gEnEr a junY

WEb www.auditorigirona.org

Jordi Savall i elQuartet Casals.

–Roger Mas (12/2, 21.00, Sala de Cambra, 15 €). El nou disc del cantant de Solsona, Ir-redempt, es presenta amb una escenografia de Lluís Danés. Històries d’amor i guerra, de passat, present i futur, de fets reals i ima-ginaris.

–Cor Vivaldi (21/2, 12.00, Sala de Cam-bra, 6 €). Com es pot descriure amb música una aranya de sostre, un gripau a l’hospital, una cabra boja, una sardina en llauna...? Tot d’animals faran gaudir la família sencera.

–Alba Ventura (piano) (21/2, 19.00, Sala de Cambra, 10 €). Una de les pianistes més prometedores i virtuoses de la nova genera-ció interpreta grans estudis de Czerny, Liszt, Chopin, Scriabin o Debussy i altres compo-sitors.

–Clave de Sur (26/2, 21.00, Sala de Cam-bra, 6 €). Cançons amb gust de fruita del Ca-rib i d’essències del Mediterrani. Un quintet de fusta i corda, i les veus de Montse Ferrer-moner i Salva Gallego ens porten boleros, tangos i rumbes.

–Daniel Müller-Schott amb la GIOr-questra (28/2, 19.00, Sala Montsalvatge, 20 a 30 €). Concert monogràfic dedicat a An-tonín Dvorák. Amb la Simfonia del Nou Món i el Concert per a violoncel, amb un dels mi-llors violoncel·listes actuals. Una hora abans hi haurà una conferència sobre el programa del concert.


NOU CONCERTS CADA DIA

música > BONA ACOLLIDA DEL PROJECTE GIRONA, CARRERS DE MÚSICA

Girona ha acollit una mitjana de nou actu-acions musicals per dia al llarg del pri-mer any de funcio-

nament del projecte Girona, carrers de mú-sica. Noranta-vuit músics i grups acreditats han participat des del setembre del 2014 fins al setembre del 2015 en la proposta, per a la qual s’han habilitat 21 punts d’actuació. La major part dels concerts, que són de solistes amb guitarra, es concentren a les 12 del mig-dia i a les 6 de la tarda dels divendres i els dis-sabtes a la Rambla de la Llibertat, el passeig de Canalejas i el carrer de Santa Clara.

Pel que fa als escenaris, el 75 % de les re-serves són en cinc espais: la Rambla (amb 766 reserves), el passeig de Canalejas (amb 588), el carrer de Santa Clara (amb 565), el Cul de la Lleona (amb 425) i la plaça de Pom-peu Fabra (amb 432). Precisament a causa de l’alta afluència de peticions en algunes zo-nes es va reduir de 3 a 2 el nombre màxim de reserves setmanals per músics als punts de la Rambla i de Santa Clara, i es van crear nous escenaris, com el de la Devesa i els punts d’interpretació del Barri Vell.

Les actuacions es distribueixen de forma bastant equitativa al llarg de la setmana, tot i que els dies amb més peticions són el dissabte (amb un 23 % del total: 826 peticions) i el diven-

G.C.

Actuació musical del projecte Girona, Carrers de música.

dres (amb un 20 % del total: 704), ja que aquestes actuacions van molt lligades a les dinàmiques d’oci i comercial. Els mesos amb més volum de reserves durant aquest primer any han estat el maig i l’abril, amb 455 i 421 reserves.

SOBRETOT CANTAUTORS. En relació amb els ins-truments utilitzats, es constata la presència predominant de cantautors amb guitarra i veu, tot i que es detecta una irrupció impor-tant de l’hang i en general dels instruments de percussió.

WEb www.girona.cat/carrersdemusica

11

teatre > COMÈDIA A LA PLANETA SOBRE CONTES DE JESÚS MONCADA

VIATGE A MEQUINENSALa companyia Mea Culpa presenta a La Pla-neta una comèdia inspirada en contes de Je-sús Moncada. El darrer dia del Cafè de la Gra-nota (26/2, 21.00, 12 €) ens fa reviure el mític paisatge humà de les famílies que van dei-xar l’antic poble de Mequinensa per comen-çar una nova vida quan va quedar submergit sota les aigües del pantà que s’hi va construir.

La Planeta proposa també:–Penal de Ocaña ( 29 i 30/1, 21.00 i 31/1,

18.00, 12 €). Basada en el diari d’una universi-tària de Madrid que el 1936 es va lliurar amb cos i ànima a ajudar les víctimes de la guerra a l’antiga seu del penal d’Ocaña, transfor-mada en hospital de sang.

–Psicosi de les 4.48 (5/2, 21.00, 12 €). Una exploració de la regió de la ment habitada per les veus que voldríem no haver de visi-tar mai. Sarah Kane patia una depressió pro-funda, que la va portar fins al suïcidi, quan va escriure aquesta obra.

G.C. –La crida (13/2, 21.00 i 14/2, 18.00, 12 €). Un home reparteix propaganda electoral. T’a-tura. T’ofereix un fulletó del seu partit. El re-fuses. T’insisteix. Vol ficar-te el dubte al cos.

–7 ratolins (14/2, 12.00, 6 €). Un tempo-rer rodamón acompanyat de la seva gui-tarra arriba a una cruïlla de camins. Sense saber quin camí agafar, decideix fer una atu-rada que aprofitarà per explicar-nos el conte d’uns ratolins als quals ha arribat l’hora de marxar de casa i trobar un nou lloc on viure.

–Sobre el fenomen de les feines de merda (20/2, 21.00 i 21/2, 18.00, 12 €). Històries breus en què, entre grans dosis d’humor, ens pre-gunten què és ‘la feina’, per què la fem, com ens identifica i per què hi dediquem la part més important de les nostres vides.

–La banda del teflón (27/2, 21.00 i 28/2, 18.00, 12 €). Pallassos maldestres, humans i inconscients que volen semblar intel·l-igents, però que acaben delatats per la seva innocència. Tocs d’humor surrealista amb teatre de gest, audiovisual i música.

WEb www.laplaneta.net

El darrer dia del Cafè de la Granota i Penal de Ocaña.


teatre > PEYU PRESENTA ‘iTIME’ AL TEATRE MUNICIPAL

EL CONTROLDEL TEMPSTime Corporation, reconeguda empresa ameri-cana del sector de la cronos-science, presenta en exclusiva mundial una aplicació que can-viarà el món. La fantasia de controlar el temps avui és una realitat. Això és almenys el que ens vol fer creure Peyu a iTime (31/1, 19.00, Teatre Municipal, 10 a 14 €).

Les altres propostes d’espectacles fins al febrer al Teatre Municipal i a l’Auditori de La Mercè són:

–Els pastorets de Girona (25-26-27-29/12 i 1-2-3/1, 17.30, Teatre Municipal, 7 a 12 €). Els pastorets de Girona fan 35 anys amb una acurada posada en escena d’una nova versió de l’obra, plena de sorpreses.

–La mongetera màgica (31/1, 12.00, Audi-tori de La Mercè, 6 €). Un viatge a la recerca d’una mongetera màgica que puja fins més enllà del cel.

–Marits i mullers (6/2, 21.00, Teatre Mu-nicipal, 8 a 28 €). Adaptació del guió de la pel·lícula homònima de Woody Allen. Sobre la crisi que viu una parella quan s’assaben-ta que els seus millors amics, aparentment una parella perfecta, han decidit separar-se. Direcció: Àlex Rigola.

–Zona Franca (12/2, 21.00, Auditori de La Mercè, 16 €). Un text intel·ligent i divertit so-bre com el treball pot deixar de ser una ma-nera de guanyar-se la vida per convertir-se en allò que dóna sentit a la vida. Amb Lluís Marco i Pau Vinyals.

–Un dia amb XaropClown (13/2, 16.30 i 18.00, Teatre Muni-cipal, 12 €). Somriures amb pa-llassos.

–Sinestesia (14/2, 19.00, Teatre Municipal, 6 a 18 €). Fusió d’Iron Skulls Co de hip hop, acrobàcia i dansa contemporània per crear un llenguatge on allò humà i allò animal s’uneixen en un joc d’interferències sensorials.

–Yvonne, princesa de Borgonya (19/2 i 20/2, 21.00 i 21/2, 19.00, Teatre Municipal, 18 €). El príncep Felip s’avorreix i es casa per ca-

G.C.

prici amb una jove d’una raresa exasperant.

–Tot plegat (28/2, 12.00, Audi-tori de La Mercè, 6 €). En un es-pai mòbil que es plega i desplega, tres comediants volen presentar tot el que han arreplegat.

–Otello (19.00, Teatre Munici-pal, 10 a 50 €). Òpera en quatre actes sobre-titulada en català.

WEb www.girona.cat/teatremunicipal

Peyu i Sinestesia.

13

> tEatrE MuniciPaL

Dia Hora Espectacle Preu25-26-27-29/12 17.30 Els pastorets de Girona 7 a 12 €1-2-3/1 17.30 Els pastorets de Girona 7 a 12 €30/1 18.00/20.30 Jo també sóc Malala. Uap 16! (música) 6 a 10 €31/1 19.00 iTime. Peyu (teatre d’humor) 10 a 14 €6/2 21.00 Marits i mullers. Direcció: Àlex Rigola (teatre) 8 a 28 €13/2 16.30 Un dia amb XaropClown (familiar) 12 €14/2 19.00 Sinestesia. Iron skulls Co (dansa-hip hop) 6 a 18 €19-20/2 21.00 Yvonne, princesa de Borgonya. Cia. Teatrebrik (teatre) 17 €21/2 19.00 Yvonne, princesa de Borgonya. Cia. Teatrebrik (teatre) 17 €28/2 19.00 Otello. Associació Amics de l’Òpera de Sabadell (òpera) 10 a 50 €5/3 20.30 On Blue (música) 10 €6/3 17.30 On Blue (música) 10 €13/3 19.00 Ser-ho o no. Amb Josep M. Flotats (teatre) 8 a 28 €19/3 21.00 Ozom. Mag Lari (per a tots els públics) 8 a 22 €20/3 18.00 Ozom. Mag Lari (per a tots els públics) 8 a 22 €24/4 18.00 Garbuix. Circ Ateneu Popular 9Barris (per a tots els públics) 6 a 14 €8/5 19.00 Panorama des del pont. Amb Eduard Fernández (teatre) 8 a 28 €15/5 19.00 Carmen, el traïdor. Il Balletto di Sienna (dansa) 12 a 25 €21/5 21.00 Don Joan. Molière. Amb J. Manrique, Cia. La Brutal (teatre) 8 a 28 €22/5 19.00 +45. Un projecte de dansa social (dansa) 8 a 16 €4/6 21.00 L’avar. Amb Joan Pera (teatre) 8 a 28 €

> AUDITORI DE LA MERCÈ

Dia Hora Espectacle Preu31/1 12.00 La mongetera màgica. Cia. Festuc teatre (familiar) 6 €12/2 21.00 Zona Franca. Amb Lluís Marco (teatre) 16 €28/2 12.00 Tot plegat. Cia. Teatre Mòbil (familiar) 6 €5/3 19.00/21.00 La gent. Pérez & Disla (teatre) 15 €31/3 i 1/4 21.00 La filla de Chagall. Cia. Cos a cos (teatre) 14 €1/5 12.00 El carreró de les bruixes. Cia. PocaCosa Teatre (familiar) 6 €7/5 18.00 Momo (versió lliure de Michael Ende). Cia. Anna Roca 6 €8/5 12.00 Momo (versió lliure de Michael Ende). Cia. Anna Roca 6 €26/5 21.00 Al vostre gust. Parquing Shakespeare (teatre) 14€

> TEATRE DEL CENTRE CÍVIC SANT NARCÍS

Dia Hora Espectacle Preu2/4 12.00 Pianissimo Circus. Cia. Cirquet Confetti (familiar) 6 €

PrograMació d’ESPEctacLES

Zona Franca. Tot plegat.


equipaments > RETRATS DE TONI VIDAL A LA CASA DE CULTURA

LA CULTURA DELS 70G.C.

La Casa de Cultura revisa la cultura catalana de la dècada del 1970 en un cicle de conver-ses coordinat per Julià Guillamon, en el qual participaran els escriptors Narcís Comadira (4 de febrer) i Julià de Jòdar (28 de gener), i els fotògrafs Toni Vidal (14 de gener) i Pilar Ay-merich (21 de gener). El cicle s’ha programat paral·lelament a l’exposició Toni Vidal retrata la cultura dels 70, una col·lecció d’un cente-nar de retrats que són testimoni de la recu-peració de la cultura catalana a les acaba-lles del franquisme. Toni Vidal, que als 34 anys va arribar el 1968 de la seva Menorca natal per es-tablir-se a Barcelona, hi explora la personalitat dels fotografiats i hi ensenya els espais on duien a terme la seva tasca. L’exposició es podrà visitar del 8 de gener al 20 de febrer.

LA NATURA DE L’EMPORDÀ. L’altra exposició que presenta la Casa de Cultura és Anima na-turae, sis peces audiovisuals de Pere Puigbert inspirades en l’art de l’haiku que evoquen la natura de l’Empordà en l’estat més pur als racons més verges i ancestrals. La mostra, que es po-drà veure del 14 de gener al 23 de febrer, és una coproducció del Museu de l’Empordà de Figueres, La Farinera de Castelló d’Empúries, el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i la Casa de Cultura.

La programació de concerts de la Casa de Cultura dels dos primers mesos de l’any inclou un recital de poesia de Nadal a càr-

WEb www.casadecultura.org

A dalt, imatge de Pere Puigbert de l’exposició Anima Naturae. A sota, Toni Vidal i Manuel de Pedrolo fotografiat per Toni Vidal.

rec de Toni Subirana (3 de gener), la ses-sió de música russa del Quartet Catalinka amb Vicenç Prunés a l’orgue (23 de gener) i l’actuació del pianista Gennady Dzubenko.

Mapamundi és el títol del seminari de Jo-sep Martinoy organitzat a la Casa de Cultura per analitzar els conflictes mundials actuals.


EL RETORN DE BOLAÑOG.C.

Roberto Bolaño serà el protago-nista del 9è Festival d’Art Inde-pendent Pepe Sales, que del 22 de gener al 5 de febrer progra-marà la major de les seves acti-

vitats al Centre Cultural La Mercè i al Cinema Truffaut. S’hi revisarà l’obra de l’escriptor xilè des de llenguatges creatius molt diversos, del hip hop al flamenc, amb la intervenció d’un ventall molt ampli d’artistes, que va de Pep Cruz als Diables de l’Onyar. La inauguració de l’exposició col·lectiva d’arts plàstiques El bur-ro, a partir de la manipulació de peces de motocicleta, i la performance de dan-sa, poesia, música i motos Los perros ro-mánticos obriran el festival el 22 de gener a les 19.30 al Centre Cultural La Mercè. El 24 de gener es projectarà el documental Roberto Bolaño, el último maldito, i hi haurà una lectura de poemes i una exposició de fotografies de Manel Bielsa, Josep Burset i Albert Gispert. Pablo Rey parlarà sobre Ro-berto Bolaño el 25 de gener. Més de mig centenar d’artistes de música, teatre, dan-sa, boxa i altres universos participaran el 26 de gener en la vetllada més eclèctica del fes-tival, una recreació insòlita del llegat de l’autor homenatjat. Deu realitzadors cinematogràfics presentaran el 28 de gener els curtmetratges que els ha inspirat l’obra de Roberto Bolaño.

literatura > FESTIVAL PEPE SALES

Erato, musa inspiradora de la poesia amorosa,

segons la mitologia grega.

> CONFERÈNCIES A L’EMHU

POESIA EPIGRAMÀTICA I AMOROSAG.C.

Safo, Catul, Properci i Marcial són els quatre autors sobre els quals Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia Llatina de la Univer-sitat de Girona, parlarà en el cicle de confe-rències d’inscripció gratuïta que oferirà els dies 3, 10, 17 i 24 de febrer a l’Escola Munici-pal d’Humanitats (EMHU), al Centre Cultural La Mercè. Aquest segon cicle sobre literatura clàssica que condueix Mariàngela Vilallonga en el marc de les activitats de l’Aula d’Escrip-tura Oberta tracta sobre la poesia epigramà-tica i amorosa a la literatura clàssica. Erato, inspiradora de la poesia amorosa segons la mitologia grega, serà una de les muses que s’evocaran en les sessions.

WEb www.girona.cat/emhu

Cartell del Festival Pepe Sales dedicat a Roberto Bolaño.

WEb www.festivalpepesales.org

17

VIDES ESCRITESQuè tenen en comú Jo, Claudi de Robert Graves, La noia de la perla de Tracy Chevalier, Possessió d’A.S. Byatt, Dora Bruder de Pa-trick Modiano, Fortuny de Pere

Gimferrer, Limónov d’Emmanuel Carrère, Els emigrats de W.G. Sebald, Tot un caràcter d’Imma Monsó, La mort del pare de Karl Ove Knausgård, Res no s’oposa a la nit de Delphine de Vigan, La pas-sió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal, Elsa Schneider de Sergi Belbel, El testament de Maria de Colm Tóibín, Frost/Nixon de Peter Morgan, Ger-maine Gargallo de Cristina Masanés, El impostor de Javier Cercas o Vidas escritas de Javier Marías?

Algunes d’aquestes obres són novel·les i al-gunes han esdevingut best-sellers indiscutibles; d’altres pertanyen a la narrativa més experi-mental, a mig camí entre l’assaig i la narra-ció breu; d’altres són monòlegs teatrals aptes per ser posats en escena, per convertir-se en

MARGARIDA CASACUBERTA guions cinematogràfics o per ser llegits com a novel·les breus. Totes elles comparteixen, tan-mateix, la reconstrucció d’una vida, la histò-ria de vida d’un personatge real, i que aquesta reconstrucció la fan a través dels mecanismes que ofereix la ficció.

En el terreny audiovisual, no és difícil tro-bar un nom per definir aquest tipus d’obres: són els coneguts biopics. Quan ens traslladem al terreny de la literatura, tot es complica, proba-blement perquè (re)construir vides és l’essèn-cia mateixa de l’escriptura de tots els temps.

Explorar aquestes vides escrites amb els seus principals i més reconeguts creadors és l’objectiu de la tercera edició del MOT Festi-val de Literatura Girona-Olot 2016: Escriure vides. Amélie Nothomb, David Foenkinos, Alicia Gi-ménez Bartlett, Javier Cercas, Maria Barbal, Vi-cenç Villatoro, Imma Monsó i Andreu Carranza són alguns dels escriptors que hi participaran. Les conferències a Girona es faran a la Biblio-teca Carles Rahola del 7 al 9 d’abril.

> AMÉLIE NOTHOMB I DAVID FOENKINOS PARTICIPARAN AL MOT

WEbwww.festivalmot.cat

19

història > ‘LA GIRONA DE L’AIGUA’ I ‘ELS UNAL’, DOS LLIBRES PER A LA MEMÒRIA COL·LECTIVA

G.C.

La Girona de l’aigua i Fotografia Unal, les dues novetats editorials del Servei Municipal de Publicacions de l’Ajuntament de Girona, con-viden a refrescar la memòria col·lectiva de la ciutat. La primera, coordinada per Anna Ri-bas i dirigida per Joan Boadas, revisa la re-lació de l’aigua amb Girona: els canvis que ha causat en l’entorn natural, la funció que van tenir els molins, les fàbriques i les cen-trals hidroelèctriques, l’origen de les fonts i els pous, etc.

Anna Ribas, Narcís-Jordi Aragó, Joan Bo-adas, Francesc Xavier Bosch, Eduard Canal, Olga Felip, Ponç Feliu, Christian Geis, Joan Llinàs, Josep Mas Pla, Jo-sep M. Nolla, Josep Pastells, David Pavón, Jordi Sagrera, Manel Serra i Lluís Solé són els autors d’aquesta obra col·lectiva, que incorpora fo-tografies, mapes i textos antics que es troben a l’Arxiu Municipal. La publicació d’aquest llibre ha coin-cidit amb el 75è aniversari dels ai-guats de sant Lluc, que a la tardor del 1940 van causar greus inundaci-ons a la ciutat.

«Les ciutats festejades pels rius duen clavada al pit una melangia eterna», va escriure Tomàs Garcés. Narcís-Jordi Aragó cita aquesta fra-ses a l’inici de la seva aportació al llibre, en què repassa la mirada so-bre l’aigua a Girona que s’ha pro-jectat des dels ulls de la literatura. «No és estrany, doncs, que els es-criptors s’hagin sentit atrets pel misteri d’una ciutat enclavada en la confluència de quatre rius i sot-mesa al doble signe de l’aigua: la que discorre pels cursos fluvials i la que cau del cel en forma de pluja fina o d’amenaçadores tor-bonades», comenta Narcís-Jordi Aragó, que també aporta a l’obra el record de com els artistes plàs-tics han reflectit en la seva obra la presència de l’aigua a Girona.

FOTOGRAFIES DELS UNAL. La segona novetat editorial del Servei Municipal de Publicaci-ons aplega una selecció d’imatges dels Unal, una coneguda família que van dedicar-se pro-fessionalment a la fotografia i que al llarg de

dues centúries (1860-1983) van deixar un ex-traordinari testimoni gràfic, com explica Jep Martí Baiget en el text que acompanya les fo-tografies del llibre.

CIUTAT D’AIGUA

1. El mercat a l’Areny, davant el tram de muralla del Pes de la Palla. 1880-1890 > FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal). 2. Plaça de la Independència inundada. 1940 > FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI (Foto Lux). 3. El riu Galligants. 1910 ca > FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI (Àngel Todrà Viazo, ed.). 4. El riu Ter a l’altura del barri de Pedret. 1910 ca > FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI (Fototípia Thomas,ed.).

1

2 3

4


història > COL·LECCIONABLE DE FOTOS HISTÒRIQUES ‘L’ABANS’

LA CIUTAT ENTRE EL 1960 I EL 1986G.C.

Ha arribat als quioscos el segon col·leccion-able en fascicles de L’Abans de Girona, que comprèn la història gràfica de la ciutat entre el 1960 i el 1986, i que s’acabarà per Fires. Efadós l’edita amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i l’INSPAI. En firmen els capítols Eva Vàzquez (cultura i lleure), Nuxu Perpinyà (festes i tradicions), Alfons Petit (gestió muni-cipal), Salomó Marquès (ensenyament), Josep Maymí (servei a les persones), Oriol Puig (eco-nomia) i Rosa M. Cànovas (carrers i barris).

Portada del col·leccionable L’Abans. Girona. Recull

gràfic 1960-1986.

El col·leccionable, de 50 fascicles, es manté obert perquè els gironins hi puguin participar amb imatges particulars d’interès col·lectiu. El material que es recopili que-darà dipositat a l’Arxiu Municipal quan els propietaris donin l’aprovació per escrit. Qui vulgui col·laborar-hi pot posar-se en con-tacte amb Carles Ribas i Maribel Fuertes: [email protected] o 652 850 551.

21

> TROBALLA A LA PUJADA DE SANT FELIU DE RESTES DE LA CIUTAT ROMANA

LA VELLA GERUNDAG.C.

Girona ens recorda constantment que és una ciutat mil·lenària. La vella Gerunda continua oferint sorpreses sobre la seva estructura, la seva forma i el seu contingut. Unes obres de sa-nejament a la pujada de Sant Feliu han posat al descobert fa poc elements de la ciutat romana. Segons les arqueòlogues que han treballat en l’excavació, Maribel Fuertes i Dolors Codina, les restes es poden datar entre el 50 aC i el 150 dC, en l’etapa de formació de la ciutat com a entitat urbana. És en aquest període que Ge-runda rep la denominació de civitas, amb tot el que comporta, tant pel en l’estructura urbana com en termes socials i polítics.

Segons les arqueòlogues la troballa permet parlar d’una topografia desconeguda fins ara, ja que es pensava que la ciutat s’acabava urbanísti-cament al nivell de la banda oest de l’actual pu-jada de Sant Feliu, en l’indret en el qual hi hauria hagut el pendent rocós que marcava el terme de l’estructura urbana fundada pels romans al s. I aC.

Restes a la pujada de Sant Feliu de la muralla Gerunda.

Amb la descoberta d’aquestes restes fora muralla es fa evident l’existència d’un ni-vell de circulació que probablement arribava fins a la riba de l’Onyar. Aquesta troballa can-via la percepció del perímetre i de la forma de la ciutat romana, i obre una nova perspectiva en la interpretació de la realitat urbanística de la Girona fundacional.

23

història > VISITA AL REFUGI ANTIAERI DEL JARDÍ DE LA INFÀNCIA

SOTA LES BOMBESCARME IRLA

El refugi antiaeri del Jardí de la Infància es va inaugurar el 20 de maig del 2010 i forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democrà-tica. S’ha pogut veure des de llavors en visi-tes comentades i en jornades de portes ober-tes. Ara es pot visitar virtualment tot l’any amb fotografies a 360º. És gestionat pel Mu-seu d’Història de Girona. Fa poc s’ha remo-delat, condicionat i impermeabilitzat. Funci-ona en aquest moment com un dels àmbits de l’exposició Girona en època contemporània. Les capitalitats de la ciutat (1800-1939), que és oberta fins al 3 d’abril i que programa visites especials al refugi. En cloure’s aquesta expo-sició, l’espai continuarà sent una extensió permanent del MHG que recull la història més recent i més tràgica de la ciutat, i es po-drà visitar en jornades especials. També s’o-fereix, amb reserva prèvia, una visita guiada per a grups escolars de cicle superior d’edu-cació primària, ESO, batxillerat i adults.

Les noves tecnologies permeten, a través de codis QR, passejar-hi i accedir a tota la in-formació sobre aquest i els altres refugis anti-aeris i elements de defensa passiva de Girona, des de dispositius mòbils i tauletes. La visita virtual incorpora un fragment de l’audiovi-sual Amagats sota terra, que recull una trentena d’entrevistes a gironins que tenien entre qua-tre i vint-i-un anys quan va funcionar el refugi.

TRES REFUGIS A LA CIUTAT. Hi havia a Girona dos grans refugis col·lectius de tipus cel·lular, a part del del Jardí de la Infància: el de les Ber-nardes i el de la plaça del Carril, avui plaça del Poeta Marquina. El refugi del Jardí de la Infàn-cia, llavors anomenat Jardí de la Infància Obrera, es va construir el 1938 de nova planta, a partir d’un projecte de l’arquitecte munici-pal Ricard Giralt. És de tipus cel·lular i de forma vagament ovalada. Ocupa sota terra quasi el mateix espai físic que el jardí que tro-bem a l’exterior. Consta de dues entrades-sor-tides, una a cada extrem, connectades a través d’un llarg (39,07 m) i ample (1,30 m) passadís, que a la vegada serveix de nexe de comunica-ció de les diferents dependències que conté el refugi, que també estan comunicades entre elles. Les parets es van construir de ciment ar-mat, com la capa de protecció de la volta cata-lana de les seves estances. Donava protecció a 700 persones i és l’únic dels tres que hi havia a Girona que tenia llum elèctrica. No es van

Aspecte del refugi antiaeri del Jardí de la Infància.

acabar materialitzant els serveis i la farmàcia que constaven en el projecte, ni tampoc els bancs per seure, ni aigua corrent. Tenia molts problemes de filtracions d’aigua pluvial, que el convertia en un espai molt fred i humit. La ventilació interior s’aconseguia a través dels seus dos accessos, que sempre estaven oberts, i per mitjà de vint-i-set tubs de ventilació. Per donar més seguretat al refugi en cas d’un im-pacte directe, tota la superfície exterior es va cobrir amb un túmul de terra de forma vaga-ment piramidal, d’uns dos metres d’alçada. El van utilitzar els veïns de la zona i passavolants, quan sonaven les alarmes que anunciaven a la població el perill d’un bombardeig, cada ve-gada que un avió sobrevolava l’espai aeri. Du-rant els darrers dies de la guerra hi va haver famílies senceres que van recollir-s’hi. Les tro-pes nacionals van esborrar-ne qualsevol rastre i van tapiar-ne les dues entrades.

CINQUANTA-VUIT MORTS. La defensa passiva gi-ronina es va anar perfilant durant els tres anys que va durar el conflicte bèl·lic amb la construcció i habilitació de barricades, trin-xeres i refugis col·lectius. La ciutat va patir els bombardeigs de l’aviació feixista amb base a Mallorca formada per avions italians i alemanys el 20 d’abril del 1938, i el 27, el 28 i el 29 de gener i l’1 de febrer del 1939. Hi va haver cinquanta-vuit morts, més d’un cente-nar de ferits i més de cent vint edificacions afectades per les bombes i la metralla.

ViSita VirtuaLwww.girona.cat/museuhistoria/refugivisita/index.html

ViSita Girona bombardejadaguia Salomó MarquèsLLoc Refugi antiaeri del Jardí de la InfànciadatES 19 de desembrei 16 de generhora 11.00PrEu 2 a 4 € (amb inscripció)

PortES obErtES Entrada gratuïta al refugi amb motiu del Girona10LLoc Refugi antiaeri del Jardí de la InfànciadatES 30 de generi 31 de generhorari 10.00 a 14.00ViSita guiada 12.00

25

història > CICLE AL CALL SOBRE EL PAS DE REFUGIATS

FUGINT PEL PIRINEUSÍLVIA PLANAS MARCÉ

L’Institut d’Estudis Nahmànides acollirà en-tre el gener i el maig el cicle de conferències Pirineus, frontera i refugi, organitzat amb la Cà-tedra Ferrater Mora de Pensament Contem-porani de la Universitat de Girona.

Aprofitant el context que ofereix l’expo-sició Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugi-ats jueus de la Segona Guerra Mundial, proposa una reflexió des de diferents perspectives so-bre els territoris de frontera del Pirineu català en relació amb l’Holocaust i els exilis del se-gle XX, i evoca els refugiats de la Guerra Civil espanyola i els de la Segona Guerra Mundial.

Les conferències tractaran sobre el con-cepte de frontera, les històries del pas dels refugiats jueus per la zona de Girona durant la Segona Guerra Mundial, la feina com a «passador» de frontera del poeta Jordi Pere Cerdà, el filòsof existencialista Paul-Louis

Landsberg i la funció de l’Hospici de Girona en l’acolliment dels infants fugits de l’Holo-caust. Les sessions es faran a les 19.00 el 14 de gener, l’11 de febrer, el 10 de març, el 14 d’abril i el 10 de maig.

També al Call es podrà visitar, del 27 de gener al 22 de maig, l’exposició I continuo ve-ient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos al Museu d’Història dels Jueus.

WEb www.girona.cat/call

Guàrdies al punt fronterer de Pònt de Rei, a la Vall d’Aran > FOTO: Arxiu Generau d’Aran.

cicLE dE conFErÈnciES Pirineus, fronterai refugiLLoc Institut d’Estudis NahmànidesdatES 14 de genera 10 de maigEntrada Gratuïta

EXPoSició I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesosLLoc Museu d’Història dels JueusdatES 27 de genera 22 de maigEntrada Gratuïta

27

història > L’ESPAI SANTA CATERINA RECORDA EUGENI XAMMAR

EL PERIODISTA QUE ENS VA EXPLICAR EL MÓNG.C.

L’exposició Eugeni Xammar. El periodista que ens va explicar el món proposa fins al 27 de febrer a l’Espai Santa Caterina una aproximació a l’obra d’Eugeni Xammar (Barcelona, 1988-l’A-metlla del Vallès, 1973), periodista cosmopo-lita i catalanista que va viure de molt a prop alguns dels esdeveniments més importants de la primera meitat del segle XX. Centrada en el període comprès entre el 1914 i el 1945, la mostra recorre deu fets històrics de la his-tòria universal, europea i catalana (de la Pri-mera Guerra Mundial a la Guerra Civil, de l’ascens del nazisme a la proclamació de la República) seguits de prop per Xammar en articles a La Publicidad, La Veu de Catalunya, Mi-rador, El Be Negre, Iberia i Ahora.

Aquesta mostra itinerant es va progra-mar amb motiu de l’Any Xammar, coincidint amb el 125è aniversari del naixement del pe-riodista i el 40è aniversari de la seva mort. Inclou un documental que dóna a conèixer Xammar des de diverses veus i perspectives, amb la intervenció de Ramon Parellada, Ama-deu Cuito i altres personalitats.

Eugeni Xammar.

EXPoSició Eugeni Xammar. El periodista que ens va explicar el mónLLoc Espai Santa CaterinadatES Fins al 27 de febrerEntrada Gratuïta


cinema > EL TRUFFAUT HA PROJECTAT 1.450 PEL·LÍCULES

15 ANYS DEBON CINEMAG.C.

El Cinema Truffaut ha arribat al quinzè ani-versari amb dues novetats: El Clàssic del Mes i Le Petit Truffaut. La primera se centra en la recuperació de títols indispensables de la història del cinema. La segona obre un espai per a l’animació infantil més exigent. Pel que fa als cicles de la Filmoteca que programa, Jean Renoir serà el protagonista del del maig i el juny. Abans, entre el febrer i l’abril, n’hi haurà un dedicat a comèdies dels Estudis Ea-ling, una retrospectiva de set inoblidables tí-tols d’aquesta famosa productora britànica, fundada el 1938 per Michael Balcon. Durant la postguerra, aquests estudis es van donar a conèixer internacionalment per les seves co-mèdies satíriques, que van arribar aquí amb títols com Ocho sentencias de muerte i El quinteto de la muerte. Ara set d’aquestes pel·lícules es presenten restaurades d’imatge i so en digital 2K i en versió original subtitulada.

506 ESTRENES. En complir el quinzè aniversari el Cinema Truffaut ha fet balanç de la seva

WEb www.cinematruffaut.com

història. En programació regular, cicles i ses-sions especials, s’hi han projectat 1.450 pel·l-ícules, de les quals 506 han estat estrenes. Hi han passat 340.000 espectadors, dels quals un 75 % correspon a la programació regular i un 25 % als cicles i projeccions especials.

Amb excepció de la programació infantil, totes les pel∙lícules projectades al Cinema Truf-faut han estat en versió original o versió origi-nal subtitulada. El Cinema Truffaut és l’única sala amb programació regular en VOS que hi ha a Catalunya fora de Barcelona i la seva àrea. El juny de 2012 el Cinema Truffaut va comple-tar el seu procés de digitalització, amb la ins-tal∙lació d’un projector NEC d’última genera-ció, que es va adquirir gràcies a una subvenció especial del Programa MEDIA de la Unió Euro-pea, que va cobrir un 40 % del cost, i una sub-venció extraordinària de l’Ajuntament de Gi-rona, que hi va aportar el 60 % restant. Des de la digitalització, els espectadors del Cinema Truffaut s’han incrementat en un 11 %.

Albert Serrai Imma Merino.

5

29

1. Ventura Pons. 2. Theo Angelopoulos. 3. Pere Portabella. 4. Sergi López i Guillem Terribas. 5. Lluís Homar, Josep Maria Domènech, Pere Vilà Barceló i David Gimbernat. 6. Krzysztof Zanussi.

1

2 3

5

4

6

31

LA SEGONA REALITATANNA CARPENA

Posar-se unes ulleres i aparèixer en un lloc ben diferent d’aquell en el qual ens trobàvem sembla ciència-ficció, però gràcies a l’exten-sió del casc de realitat virtual aquest tipus d’experiències de 360º són cada vegada més reals i més comunes. La tecnologia de repre-sentació visual recreada avança ràpidament, però això no seria possible sense els primers treballs estereoscòpics de mitjan segle XIX, duts a terme per William Friese-Greene.

L’estereoscòpia és la tècnica que permet generar una il·lusió de profunditat o de tri-dimensionalitat. Aquest efecte es pot acon-seguir presentant una imatge lleugerament diferent a cada ull, com la nostra forma habi-tual de percepció de la realitat.

ENGANY A L’ULL. Gràcies a una gravació o un desenvolupament gràfic de l’espai i a un giros-copi, hom pot sentir que es troba en un altre lloc. Tot i que la interacció en aquestes recrea-cions s’està desenvolupant, desplaçar-se virtual-ment per un espai en què realment no s’és és un fet singular gràcies a aquest engany al nostre ull.

Els procediments per veure la tercera di-mensió han evolucionat fins arribar a l’ex-periència visual gairebé completa. Al Museu del Cinema es proposa en un taller un repàs experiencial dels diferents mètodes de repre-sentació del 3D al llarg de la història. S’hi po-den descobrir els visors amb imatges estere-oscòpiques, els anàglifs amb les ulleres de dos colors, els hologrames amb les tècniques lu-míniques i la més recent realitat augmentada amb recreacions de personatges inexistents.

El recorregut històric dels espectacles que van fer possible el cinema ha demostrat

Els participants en el taller experimenten amb els seus ulls la realitat virtual.

cinema > TALLER AL MUSEU DEL CINEMA DEL 3D A LA REALITAT VIRTUAL

Proposta educativa Del 3D a la realitat virtual Nivells educatius Cicles mitjà i superior de primària ESO Batxillerat Cicles formatius Preu 7,50 €/alumne (grups de més de 17 alumnes) 130 €/grup (grups iguals o inferiors a 17 alumnes) Calendari Curs escolar (amb reserva prèvia) Responsable de l’activitat Servei educatiu del Museu del Cinema Autor de l’activitat Innova’t Educació

La rEaLitat VirtuaL

WEb www.museudelcinema.cat

que amb el temps s’han convertit en jocs d’entreteniment. Avui sembla que són les grans empreses de videojocs i de comunica-ció les que desenvolupen elements amb apli-cacions en la societat.


Teatre Municipal i Auditori de Girona fins a un 20%Museus de la ciutat fins a un 50%EMA i EMHU fins a un 20%Espai Marfà fins a un 15%

5% de descompte en llibreries i músicaEntrada reduïda en cinemes de GironaDescomptes en festivals de Girona Ciutat de FestivalsExperiències culturals singularsi molt més!

Descomptes pels socis i sòcies del ClubDescomptes per als socis i sòcies del Club

33

art > L’EMA EXPOSA ‘ESTRATS’, DE QUIM COROMINAS

CONTINUÏTATI VARIACIONSÀLEX ROA CASELLAS

Enguany, i per tercera vegada, la col·labora-ció entre l’Escola Municipal d’Art i la Univer-sitat de Girona ha permès que un grup d’es-tudiants del darrer curs del Grau d’Història de l’art comissariïn la seva primera exposició. El projecte, que en aquesta ocasió presentarà obres de l’artista Quim Corominas, ha estat coordinat per la professora Lluïsa Faxedas i el director de l’EMA, Jordi Armengol.

La relació de Corominas amb l’EMA ar-renca el 1986, quan comença a exercir-hi de professor. Ara és la seva obra la que és expo-sada a l’EMA, espai amb el qual l’artista ja està ben familiaritzat. Es tracta d’una obra que abraça una gran varietat de registres i suports que en dificulta una mirada unitària. No es pot dir, però, que les obres de Corominas no esti-guin estretament connectades per tendències que va explorant al llarg de la seva trajectòria. Totes aquestes línies d’experimentació amb els materials, els colors i les formes també es-tan lligades a la mateixa personalitat creativa, sempre amb una forta riquesa de matisos.

Lluny de ser una retrospectiva que vul-gui compendiar de manera transversal tota la seva diversitat, aquesta exposició vol parar es-pecial atenció als llenguatges que Corominas ha desenvolupat recentment, i entendre com es relacionen les seves obres estrictament ac-

EXPoSició Estrats. Continuïtat i variacionsartiSta Quim CorominasLLoc Escola Municipal d’Art (Centre CulturalLa Mercè)inauguració 28 de gener a les 19.30datES 14 de genera 4 de marçEntrada GratuïtaWEb www.girona.cat/ema

Quim Corominas(a la dreta) i imatge del cartell d’Estrats. Continuïtat i variacions.

tuals entre elles i amb les altres no tan recents. Aquest caràcter d’actualitat és literal, ja que a l’exposició hi veiem línies artístiques que en-cara exploran amb les seves obres en procés.

OBRA RECENT I INÈDITA. Estrats. Continuïtat i va-riacions mostra, doncs, aquesta varietat de su-ports i de temes, estretament relacionats pel seu caràcter colorista, inquiet i juganer. L’ob-jectiu és oferir una mirada a l’obra recent i inèdita de l’artista, i una perspectiva sobre la seva evolució des de les creacions que ara ha recuperat de la seva etapa a Londres als anys 70, en la qual s’inicia l’actual relació amb el paper i els colors. És important assenya-lar tant els fils que connecten les seves obres com els elements que les distingeixen i les divideixen. D’altra banda és essencial reco-nèixer la rellevància dels seus processos cre-atius, caracteritzats per l’activitat i la reinven-ció constant, el reciclatge dels materials més senzills i la seva transformació en objectes meravellosos i plens de vida; i especialment la forma en què aquests processos esdevenen com un joc continu que mai no s’acaba, una espiral creativa que desborda el contingut in-dividual de cada obra i el seu resultat final. Una constant d’elements dels quals podem resseguir-ne la continuïtat formal i temàtica, i d’altres elements que van variant i fent de cada peça una obra única.

Teatre Municipal i Auditori de Girona fins a un 20%Museus de la ciutat fins a un 50%EMA i EMHU fins a un 20%Espai Marfà fins a un 15%

5% de descompte en llibreries i músicaEntrada reduïda en cinemes de GironaDescomptes en festivals de Girona Ciutat de FestivalsExperiències culturals singularsi molt més!

Descomptes pels socis i sòcies del Club

35

art > ESCULTURES DE JOSEP MARTÍ-SABÉ A L’AUDITORI

DEL PENSAMENTA LA MATÈRIAG.C.

L’escultor, dibuixant i pintor Josep Martí-Sabé (Santa Coloma de Farners, 1915-Santa Coloma de Farners, 2006) és l’autor d’un conegut con-junt de trenta-tres plafons amb ceràmica es-maltada que representen els oficis i els cos-tums lúdics de la Girona de la dècada del 1950. Aquests relleus ceràmics daten del 1959 i es troben a la façana de l’edifici de la Caixa si-tuat al carrer de Bailén, el carrer de Barcelona i la plaça Poeta Marquina.

Coincidint amb el centenari del naixe-ment de Martí-Sabé, es pot veure a l’Audi-tori fins al 30 de gener De la imaginació a la forma, del pensament a la matèria. Aquesta ex-posició, que recull l’interès per les propie-tats dels materials i les possibilitats expres-sives de la figura humana, mostra una bona representació de les diverses línies de treball de Martí-Sabé: el joc entre el buit i el ple, la contraposició entre el llenguatge clàssic i el modern, i les tensions entre la geometria i la forma orgànica.

DEL GRUP POSTECTURA. Format a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i al taller d’Enric Monjo, Martí-Sabé va ser un artista de llarg recorregut. Amb Josep Maria Subirachs, Paco Torres Monsó, Esther Boix i altres cre-adors va formar el 1959 el Grup Postectura. Els unia l’interès per un nou humanisme i les aportacions avantguardistes del construc-

EXPoSició De la imaginació a la forma, del pensament a la matèriaartiSta Josep Martí-SabéLLoc AuditoridatES Fins al 30 de generEntrada Gratuïta

A dalt, Repòs (1961), guix patinat. A l’esquerra, un dels 33 relleus ceràmics esmaltats que representen els oficis i els costums de la Girona de la dècada del 1950, a l’edifici situat al carrer de Bailén, el carrer de Barcelona i la plaça del Poeta Marquina. Al detall, Josep Martí-Sabé.

tivisme europeu. Es qüestionaven les formes acadèmiques apreses, volien descobrir i ex-perimentar nous llenguatges d’acord amb les noves tendències que arribaven d’Europa.

37

art > LA NOVA SEU DE LA FUNDACIÓ FITA MOSTRA L’OBRA RECENT DE L’ARTISTA

EL BON CAIREDE FITAG.C.

La nova seu de la Fundació Fita, a la Casa de Cultura, presenta fins al 16 de gener una ex-posició amb l’obra més recent de Domènec Fita. Es titula Retorn evocant que la fundació s’ha traslladat a l’edifici on Fita va passar la in-fantesa. La mostra inclou diferents sèries de l’artista, com Talls, deu obres de cartró ondulat que en tallar-lo endinsant-hi el cúter, o inclinat o amb bisell, en direcció recta, corba o en an-gle, procura una notable amplitud de formes.

Entre les sèries n’hi ha que van sorgir des-prés que Fita rebés l’encàrrec de realitzar un mapping a la façana de la Catedral. Una d’a-questes sèries és Bon caire. «Es tractava d’escam-par pintura negra sobre el tauler i deixar-hi caure al damunt un paper fi de seda per des-prés moure’l i ruixar-lo. El paper és manipu-lat com la pintura, a partir de la improvisació espontània produïda per l’atzar», explica Fita.

FRANCESC HEREU I QUIM ESPAÑOL. Joies i pintures, de Francesc Hereu, i Poemes, de Quim Espa-ñol, amb música de Sergi Casademont a la viola de gamba, són les dues exposicions que es podran veure a la Fundació Fita del 4 de fe-brer al 15 de març.

1. Talls 8 (2014), cartró ondulat/cúter. 2. Bon caire 1 (2014), mixta sobre tauler. 3. Segueix 7 (2015), mixta/tauler.4. Sécs (2015), mixta/tauler.

WEb www.fundaciofita.com

1 2

4

3

EXPoSició RetornartiSta Domènec FitaLLoc Fundació Fita(Casa de Cultura)datES Fins al 16de generEntrada Gratuïta


art > EXPOSICIÓ A CAIXAFORUM D’ARTEFACTES PENSATS PER A PAÏSOS POBRES

IDEES QUE CANVIEN VIDESG.C.

Les estratègies empresarials per crear invents exclusius estan pensades només per a un deu per cent dels més 7.000 milions de persones que viuen al món, el sector que té més po-der adquisitiu per comprar-los i les necessi-tats bàsiques cobertes.

Mentrestant, enginyers, estudiants, coo-perants i emprenedors d’arreu del món dis-senyen artefactes innovadors per millorar l’accés a l’aigua, l’energia, la salut o les tec-nologies de la informació per a aquells que més ho necessiten: els 4.000 milions de per-sones que viuen amb menys de 8 dòlars al dia.

Aquestes iniciatives, dutes a terme sense ànim de lucre, proporcionen solucions per a les poblacions més vulnerables dels països en desenvolupament ajudant les economies més pobres, reduint al mínim l’impacte am-biental, augmentant la inclusió social, millo-rant l’atenció sanitària i, fins i tot, salvant vi-des. Són petites enginys que resulten clau per pal·liar greus problemes ecològics, socials i econòmics.

SOLUCIONS INNOVADORES. L’exposició Invents. Idees que canvien vides mostra com solucions innovadores, econòmiques i senzilles poden

ajudar a millorar les vides de milers de per-sones. La mostra reuneix una selecció dels in-vents més revolucionaris aplicats a països de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina, i ofereix al visitant el seus prototips i les seves grans pe-tites històries. El comissari de l’exposició ha estat José María Medina, director de Prosalus i expresident de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament.

EXPoSició Invents. Idees que canvien videsLLoc CaixaForumdatES 10 de febrer a 20 de maiginauguració 9 de febrera les 19.00

1

3

2

1. Hippo roller que permet transportar, en un sol cop, 90 litres d’aigua amb un esforç mínim. 2. Incubadora portàtil que no necessita electricitat. 3. Nevera del desert fabricada amb dues olles de fang.

39

> ANNA BOTÓ I JOAN TIBAU A L’ESPAI DELS AMICS DEL MUSEU D’ART

ARQUITECTURES I REVERSOSG.C.

Anna Botó busca la relació entre la realitat i l’efímer, i entre allò objectiu i allò subjectiu a Arquitectures, l’exposició que presentarà del 4 al 29 de gener a l’Espai dels Amics del Mu-seu d’Art. Arriba a una imatge d’arquitectura visual de l’espai treballant el paisatge, centrat sempre en una natura fugaç.

Reversos i mirades és el títol de la mostra de Joan Tibau Font ( T. de Mireval) que es podrà veure del 4 al 39 de febrer a l’Espai dels Amics del Museu d’Art. «Amb aquests dibuixos fets amb senzills traços de tinta voldria fer (re)veure i (re)viure les visions i sensacions de les figures que hi apareixen i també les dels qui les contemplem. Alguns retrats i imatges pretenen expressar sentiments inherents a la nostra condició humana», explica l’artista.

HUMANS I ANIMALS. L’art urbà de Dani Buch i el micromapping de Jordi Serra són els proptagonistes de Duet, la doble mostra que oferirà la Fundació Valvi del 28 de gener al 5

EXPoSició ArquitecturesartiSta Anna BotódatES 4 a 29 de generLLoc Espai dels Amics del Museu d’ArtEntrada GratuïtaWEb www.amicsmda.org

Una de les obres d’Arquitectures, d’Anna Botó.

de març. Formats en el dibuix realista, Dani Buch i Jordi Serra han evolucionat cap a un llenguatge innovador. Els personatges que dibuixa Dani Buch en forma animal prenen costums humans i els humans que dibuixa prenen costums animals. El micromapping de Jordi Serra parteix d’una pintura seva hiperrealista d’un racó del seu estudi i en crea un relleu on projecta els continguts del relat.

EXPoSició Reversosi miradesartiSta Joan TibaudatES 4 a 29 de febrerLLoc Espai dels Amics del Museu d’ArtEntrada GratuïtaWEb www.amicsmda.org

EXPoSició DuetartiStES Jordi Serrai Dani BuchdatES 28 de genera 5 de marçLLoc Fundació ValviEntrada GratuïtaWEbwww.fundaciovalvi.cat


societat > LA TARGETA CULTURAL

Festival Targeta cultural general Targeta cultural per a Targeta cultural per a ciutadans ciutadans de Girona de Girona de 16 a 25 anys Ibercamera 15 % en compra anticipada 20 % en compra anticipada Entrades limitades a 3 € en compra d’entrades soltes d’entrades soltes a taquilla Museu d’Art de Girona 15 % 15 % 15 % Museu d’Arqueologia 15 % 15 % 15 % de Catalunya. Girona Caixaforum Girona 25 % en totes les activitats 25 % en totes les activitats 25 % en totes les activitats (no acumulable amb (no acumulable amb (no acumulable amb altres promocions) altres promocions) altres promocions)

nouS dEScoMPtES dEL cLub girona cuLtura

Dia Hora Acte Lloc Preu Club Girona Cultura 16/1 11.00 Visita Girona bombardejada Museu d’Història de Girona 50 % per als socis (amb inscripció) 16, 23, 30/1 i 6 i 3/2 10.30 Federico Fellini Museu del Cinema Preu per als socis: 65 € (amb inscripció) 16/1 i 20/2 11.00 Tallers familiars de teatre Teatre Municipal Gratuït (places limitades, amb inscripció) 19/1 21.00 Jordi Savall Auditori 2 x 1 en compra anticipada (places limitades) 6/2 8.30 De Girona a Argelers. El camí de l’exili Museu d’Història de Girona Preu per als socis: 25 € (amb inscripció) 12/2 21.00 Roger Mas Auditori 2 x 1 en compra anticipada (places limitades) 17 i 24/2 20.00 Curs de fotografia per a concerts Espai Marfà 20 % de descompte (places limitades, amb inscripció) 20 i 27/2 10.30 Francis Ford Coppola Museu del Cinema Preu per als socis: 65 € (amb inscripció) 21/2 19.00 Alba Ventura Auditori de Girona 2 x 1 en compra anticipada (places limitades)

una tria dE LES actiVitatS aMb dEScoMPtE PEr aL cLub girona cuLtura

Dia Acte Lloc Preu Club Girona Cultura A demanda: educacio@ museudelcinema.cat Un aniversari de pel·lícula Museu del Cinema (taller per a grups familiars) – Taller i regal aniversari 150 € per als socis –Taller, regal aniversari i espai per berenar 190 € per als socis 190 € per als socis + 6,3 € / nen (en concepte de càtering) A demanda: educacio@ museudelcinema.cat Taller de cinema mut Fem de Charlot! Museu del Cinema 135 € per als socis (taller per a grups familiars)

aLtrES actiVitatS

+ AVANTATGES DEL

Dia Hora Acte Lloc Club Girona Cultura 16/1 11:00 Visita al taller de Josep Martí-Sabé Amb inscripció: www.girona.cat/ccm 24/1 19.00 Conferència prèvia al concert del Quartet Casals Auditori Places limitades 30/1 21.00 Bebe Auditori Meet & Greet (sorteig de places limitades entre els socis assistents al concert i acompanyant) 30 i 31/1 12.00 Visita al refugi antiaeri Amb inscripció: www.girona.cat/museuhistoria 21/2 18.30 Alba Ventura Auditori Concert de 15 minuts (exclusiu per als socis que hagin comprat l’entrada al concert) 12/2 18:30 Visita a l’Auditori Amb inscripció: www.girona.cat/marfa 26/2 19.00 Visita a l’exposició de Quim Corominas EMA Places limitades: www.girona.cat/ema

una tria dE LES actiVitatS EXcLuSiVES PEr aL cLub girona cuLtura

43

Trio. Jazz.23.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

Diumenge 17MÚSICA. Nit UnderPool.20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dimarts 19CANÇÓ. Trobada amb Jordi Savall.20.00 | Sala Petita de l’Auditori | GratuïtCANÇÓ. Jordi Savall.21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 15 a 20 €

Dijous 21LITERATURA. ‘Vida i viatges de Ramon Muntaner’. JM Uyà pre-senta Stefano Maria Cingolani.19.30 | Fundació Fita | Gratuït PENSAMENT. Conversa amb Pi-lar Aymerich i Julià Guillamon. 19.30 | Casa de Cultura | GratuïtCANÇÓ. Los Comino. Jazz.22.00 | Sunset Jazz Club | 6 €

Divendres 22CANÇÓ. ’Sem Nord, fem Bres-sola’. Concert pels 40 anys de La Bressola.20.00 | Teatre Municipal | 5 i 8 €

Dissabte 23MÚSICA. ‘Rússia: romances i or-denances’. Amb el Quartet Ca-talinka i Vicenç Prunés (orgue).20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Diumenge 24MÚSICA. Quartet Casals.19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 12 a 33 €MÚSICA. Taller de Jazz de Per-pinyà. 20.30 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dijous 28PENSAMENT. ‘Literatura, teatre i política als anys 60’. Amb Ju-lià de Jodar i Julià Guillamon.19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 19TEATRE. ‘Yvonne, princesa de Borgonya’. Cia. Teatrebrik. També es fa el 20 a la mateixa hora i el 21 a les 19.00.21.00 | Teatre Municipal | 17 €

Dissabte 20 FAMILIAR. ‘Laboratori de lectura en família’. 4 a 9 anys amb fa-mílies. Amb Marta Roig.11.30 | Biblioteca Ernest Lluch |GratuïtFAMILIAR. ‘Màgia i ciència’. A par-tir de 6 anys. Amb Josep Duran.11.30 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït

Diumenge 21FAMILIAR. Cor Vivaldi. ‘Quim i el seu gos’. 12.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 6 €MÚSICA. Alba Ventura (piano). 19.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 10 €

Dijous 25LITERATURA. Presentació del conte ‘Noa és la música’.18.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 26CANÇÓ. Clave de Sur. [Cicle Càpsula]. 21.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 6 €

Diumenge 28FAMILIAR. ‘Tot plegat’. Cia. Tea-tre Mòbil.12.00 | Auditori de la Mercè | 6 €MÚSICA. Trobada amb Daniel Müller-Schott & GIOrquestra.18.00 | Sala Petita de l’Auditori | GratuïtMÚSICA. Daniel Müller-Schott (cello) & GIOrquestra.19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 30 €TEATRE. ‘Otello’. Associació d’Amics de l’Òpera de Saba-dell.19.00 | Teatre Municipal | 10 a 50 €

Divendres 29CIèNCIA. ‘Física quàntica, nou paradigma i consciència’. Amb Teresa Versyp. 19.30 | Casa de Cultura | GratuïtMÚSICA. Gennady Dzubenko (piano). 20.00 | Casa de Cultura | GratuïtMÚSICA. Benjamin Herman Quartet. Jazz23.00 | Sunset Jazz Club | 10 €

Dissabte 30FAMILIAR. ‘Fem música amb lli-bres!’. 6 i 12 anys. Amb Qpertin.11.30 | Biblioteca Salvador Allende | GratuïtCANÇÓ. Bebe.21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 16 a 24 €CANÇÓ. Drew Davies & The Big Jamboree. Rhythm and blues.23.00 | Sunset Jazz Club | 10 €

Diumenge 31TEATRE. ‘La mongetera màgica’. Festuc Teatre.12.00 | Auditori de La Mercè | 6 € TEATRE. ‘iTIME’. Peyu.19.00 | Teatre Municipal | 10 a 14 € MÚSICA. Sax Gordon & Lluís Co-loma Trio. Rhythm and blues.23.00 | Sunset Jazz Club | 10 €

febrerDijous 4PENSAMENT. Conversa amb Narcís Comadira i Julià Gui-llamon sobre els 70. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dissabte 6TEATRE. ‘Marits i mullers’. Di-recció: Àlex Rigola.21.00 | Teatre Municipal | 8 a 28 €

Diumenge 7MÚSICA. Laia Masramon (piano).19.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 23 €

MÚSICA. Jove Orquestra Auditori de Girona. Estrena de ‘Simfonia Girona’, de Francesc Cassú.20.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Gratuït

Dimarts 9 FAMILIAR. ‘Aquí es cuinen con-tes’. A partir de 6 anys. Amb Queixal Edicions.17.30 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït

Dimecres 10 ART. Presentació del llibre ‘Pells en suspensió’, de Jordi Mitjà. 19.00 | Bòlit_LaRambla | Gratuït

Dijous 11 HISTÒRIA. ‘Girona, pas i refugi de jueus europeus’. Amb Martine Berthelot. 19.00 | Call | Gratuït

Divendres 12CANÇÓ. Roger Mas.21.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 15 €TEATRE. ‘Zona Franca’. Amb Lluís Marco i Pau Vinyals.21.00 | Auditori de La Mercè | 16 €

Dissabte 13TEATRE. ‘Un dia amb XaropClown’.16.30 i 18.00 | Teatre Municipal | 12 €

Diumenge 14DANSA. ‘Sinestesia’. Amb Iron Skulls Co.19.00 | Teatre Municipal | 6 a 18 €MÚSICA. Orquestra Simfònica de Viena. 19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 28 a 75 €

Dijous 18 FAMILIAR. ‘Jo, Roald Dahl, nen’. 4 a 10 anys. Amb Xavier Bobés.17.30 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratuït

45

18/2 | 19.30 | Gratuït >Beat it. 2a Trobada Catalana de MPC.28/2 | 16.00 | Gratuït

CONVOCATÒRIES>Concurs INTRO de música emergent de Girona.15/12 a 30/1>360FEST-Festival dels grups dels instituts. 1/2 a 29/2

CURSOS>Tècniques de veu i cant .19/1 a 16/2 | 19.00 | 30 € (amb inscripció)>Presentació de Hit Emocional, de Juanjo Saéz.28/1 | 19.00 | Gratuït>La producció d’una gravació.3/2 | 18.00 | Gratuït (amb inscripció)>Trobada amb el director artístic de la Fira Mediterrània.4/2 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>’Com has de presentar la teva banda?’.10/2 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>Iniciació a la percussió llatina.13/2 | 10.30 | 5 € (amb inscripció)>Manteniment de baix i guitarra.17/2 | 19.00 | 5 € (amb inscripció)>Curs de fotografia per a concerts BMF2016.17/2 a 16/3 | 20.00 | 100 € (amb inscripció)>Tècniques de veu i cant .23/2 a 22/3 | 19.00 | 30 € (amb inscripció)>Presentació de laconvocatòria Kreas 2016.25/2 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)>Instruments de doble canya tradicionals.27/2 | 10.30 | 5 € (amb inscripció)>’Enderrock’ i projectes de suport a la creació i la difusió musicals.29/2 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)

FAMILIARS>’Rocu i el mar del invisibles’. Amb Nuri Total. Espectacle musical.29/12 | 11.30 | Gratuït

VISITES>Auditori de Girona.12/2 | 18.30 | Gratuït (amb inscripció)

WEB www.rafaelmaso.orgTELèFON 972 413 989

CONFERèNCIES>‘Els ex-libris, una qüestió personal’. Amb Miquel Bohigas. 9/2 / 19.00 | Gratuït

TALLERS >Taller d’ex-libris. A partir de 7 anys. 28/12 i 4/1 | 10.30 a 12.00 | 3 € (amb inscripció)

WEB www.girona.cat/estacioTELèFON 972 220 070

CONCERTS>Tokaji Quartet. Música clàssica i moderna, de Viena a Memphis.14/1 | 20.00 | Gratuït

WEB www.llibreria22.netTELèFON 972 212 395

PRESENTACIONS>’Formatges. Els 50 millors de Catalunya’, de Natàlia Nicolau i Laia Pont. Amb les autores i tast de formatges.29/12 | 19.30 | Restaurant Neptú (Hortes, 7) | Gratuït>’Ales negres i xampinyons’, de David García Algilaga. Amb l’autor.20/1 | 20.00 | Gratuït

WEB www.girona.cat/museuhistoriaTELèFON 972 222 229

ITINERARIS > ‘Girona bombardejada’.

Amb Salomó Marquès.19/12 i 16/1 | 11.00 | 2 a 4 € (amb inscripció)>‘El barri de Sant Narcís’. Amb Rosa Maria Fraguell.30/1 | 11.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘Desamortització i reurbanització del barri del Mercadal’. Amb Ramon Ripoll.13/2 | 11.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘La política educativa republicana’. Amb Salomó Marquès. 27/2 | 11.00 | Gratuït (amb inscripció)

PORTES OBERTES 3/1 i 7/2 | 10.30 a 13.30

SORTIDES >‘De Girona a Argelers. El camí de l’exili’. Amb Salomó Marquès i Jordi Font. Inclou visites guiades al MUME i el Memorial del Camp d’Argelers, autocar i dinar.6/2 | 8.30 | 25 a 30 € (amb inscripció)

TALLERS >’Construcció de llufes’.24/12 | 10.30 | 3 € (amb inscripció)>’Fes un trencaclosques amb la imatge dels gegants’.30/12 | 10.30 | 3 € (amb inscripció)>’Construcció de màscares’.7/2 | 10.30 | 3 € (amb inscripció)

VISITES>’Comptant el temps: els rellotges de la Catedral’. Amb Carles González i Gustau Torres.31/1 i 14/2 | 11.30 | 5 € (amb inscripció)

WEB www.girona.cat/callTELèFON 972 216 761

COMMEMORACIONS >‘Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i Prevenció de Crims contra la Humanitat’. 27/1 | 20.00 | Gratuït

FAMILIARS >‘Jardins penjants: Kokedama al call’. A partir de

8 anys amb acompanyant.28/12 i 4/1 | 10.30 | 3 € (amb inscripció)

PORTES OBERTES3/1 i 7/2 | 10.00 a 14.00

VISITES GUIADES>‘Especial Call endins’. En català.Dissabtes | 12.00 | 6 €

WEB www.museudelcinema.cat TELèFON 972 412 777

CURSOS >Federico Fellini. Amb Àngel Quintana.16/1, 23/1, 30/1, 6/2 i 13/2 | Museu del Cinema | 65 a 85 €

PORTES OBERTES03/1 i 30/1 | 10.00 a 20.00 | Gratuït31/1 | 10.00 a 19.00 | Gratuït07/2 | 11.00 a 15.00 | Gratuït

PROJECCIONS>’Grècia: reinventar-se o morir’. 7/1 | 19.30 | Gratuït>’Lawless’ (‘Sin ley’)’.14/1 | 19.30 | Gratuït>Premis Gaudí al millor curtmetratge. 21/1 | 19.30 | Gratuït>‘Els chebabs de Yarmouk’.28/1 | 19.30 | Gratuït>’Una verdad incómoda’. 03/2 | 19.00 | Gratuït>’Com canviar el món’.04/2 | 19.30 | Gratuït>’El falcó maltès. 11/2 | 19.30 | Gratuït>Animac. Mostra de Cinema d’Animació de Catalunya.18/2 | 19.30 | Gratuït>‘Fragments d’una revolució’.25/2 | 19.30 | Gratuït

WEB www.girona.cat/teatremunicipalTELèFON 972 419 010

TALLERS >‘La mongetera màgica’. 16/1 | 11.00 | 2 € (amb inscripció)>‘Tot plegat’.20/2 | 11.00 | 2 € (amb inscripció)


les exposicionsAuditori de Girona[www.auditorigirona.org]

→ De la imaginació a la forma. Del pensament a la matèriaJosep Martí-Sabé.Inauguració: 23 de desembre a les 19.00.

23 de desembre a 31 de gener.

Biblioteca Antònia Adroher [www.bibliotequesdegirona.cat]→ Pessigolles8 de febrer a 3 de març.

Biblioteca Salvador Allende[www.bibliotequesdegirona.cat]→ Pessigolles7 de març a 9 d’abril.

Biblioteca Just M. Casero[www.bibliotequesdegirona.cat]→ Dones poetesFins al 7 de gener.→ Pessigolles11 de gener a 4 de febrer.

Biblioteca Carles Rahola[www.bibliotequesdegirona.cat]→ Fotoperiodisme: una altra manera de captar el mónFins al 16 de gener.

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolau[www.bolit.cat]→ Temps variable i petons de MedusaORLAN.Fins al 31 de gener.→ Fotollibres. Aquí i araRicardo Cases, Cristina de Middel, Óscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova. Fotollibres de Gustavo Alemán, Israel Ariño, Julián Barón, Jon Cazenave, Federico Clavarino, Alberto Feijóo, Eloi Gimeno, Paco Gómez, Roger Guaus, Ignasi López, Maíra Soares, Miguel Ángel Tornero i Juan Diego Valera.12 de febrer a 24 d’abril.

CaixaForum Girona[http://agenda.obrasocial.lacaixa.es] → Art per a la millora socialFins al 17 de gener.→ Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitatFins al 17 de gener.→ Accés directe a l’art contemporaniFins al 7 de febrer.→ Idees que canvien videsInauguració: 9 de febrer a les 19.00 amb Josep Maria Medina.Visita: 19 de febrer a les 19.00.10 de febrer a 20 de maig.

Casa de Cultura[www.casadecultura.cat]→ Toni Vidal retrata la cultura dels 70

Inauguració: 8 de gener a les 19.00.8 de gener a 20 de febrer.→ Animae NaturaePere Puigbert.Inauguració: 14 de gener a les 18.00.14 de gener a 23 de febrer.

Centre Cultural La Mercè/Escola Municipal d’Art[www.girona.cat/ema]→ Estrats. Continuïtat i variacions

Quim Corominas.Inauguració: 28 de gener a les 19.30.14 de gener a 4 de març.

Espai dels Amics del Museu d’Art [www.amicsmda.org]

→ ArquitecturesAnna Botó.4 a 29 de gener.→ Reversos i miradesJoan Tibau.4 a 29 de febrer.

Espai Santa Caterina [www.espaisantacaterina.cat]→ Eugeni Xammar. El periodista que ens va explicar el món.Fins al 27 de febrer.

Fundació Fita[www.fundaciofita.com]→ RetornDomènec Fita.Fins al 16 de gener.

→ Joies i pintures/PoemesFrancesc Hereu/Quim Español.4 de febrer a 15 de març.

Fundació Rafael Masó[www.rafaelmaso.org]→ Ex-libris del Modernisme i el NoucentismeFins al 2 d’abril.

Fundació Valvi[www.fundaciovalvi.cat]→ Cop d’ull_70Josep Perpinyà. Fins al 15 de gener.→ Duet

Jordi Serra i Dani Buch.28 de gener a 5 de març.

Galeria El Claustre[www.elclaustre.com]→ 5 de 10Col·lectiva de 10 artistes del Fons d’Art amb 5 peces cada un.Inauguració: 15 de gener a les 20.15.15 a 30 de gener.

→ PinturesEduard Malvehy.Inauguració: 5 de febrer a les 20.15.5 a 20 de febrer.

→ PinturesRomà Vallès.

Inauguració: 26 de febrer a les 20.15.26 de febrer a 12 de març.

L’Estació Espai Jove[www.girona.cat/estacio]

→ IllusionEduard Galià (fotografia). Experimentació a partir de la cultura popular i de l’art pop, amb un caràcter il·lusori en què la clau ideològica fa referència a

l’expressió de l’ànima. 18 de gener a 19 de febrer.

→ Retrats i utopia reflectida Soraya Güell (pintura).Retrats en què es pot percebre l’estat d’ànim de cada ésser i pintures d’un món

emocionant en el qual perdre’ns. Una manera optimista d’imaginar com ens agradaria que fos el món i les coses. 22 de febrer a 24 de març.

Museu d’Art de Girona[www.museuart.com]→ Primeres impressions. Xilografies gironines dels segles XVII-XXFins al 4 d’abril.→ Vitralls. La llum de la Catedral de GironaFins al 22 de maig.

Museu d’Història de Girona[www.girona.cat/museuhistoria]→ Girona en època contemporània. Les capitalitats de la ciutat (1800-1939)Fins al 3 d’abril.Visita: 23 de gener a les 11.30 amb Joaquim M. Puigvert.

→ XXXII Mostra de pessebres i diorames19 desembre a 10 de gener.

Museu d’Història dels Jueus[www.girona.cat/call]

→ Fugint de l’Holocaust. Visita: 17 de gener a les 11.30 amb Josep Calvet.Fins al 17 de gener.

→ I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos.27 de gener a 22 de maig.

Museu del Cinema[www.museudelcinema.cat]→ Garbancito de la ManchaFins al 24 de gener.

Girona Cultura Núm.: 12

Documents

Transcript of Girona Cultura Núm.: 12