D I R E C TOR: Antoni FurióCAP DE REDACCIÓ: Gustau MuñozC O N S E L L D E R E D A C C I Ó:

Xavier Antich, Juli Capilla, OlgaDénia, Martí Domínguez, FerranGarcia-Oliver, Isidre MartínezMarzo, Vicent Olmos, FaustRipoll, Pau Viciano

C O N S E L L A S S E S S O R:Cèlia Amorós, Joan Becat,Manuel Borja-Villel, EudaldCarbonell, Narcís Comadira,Manuel Costa, Alfons Cucó (†),François Dosse, Antoni Espasa,Ramon Folch, Mario GarciaBonafé, Salvador Giner, JosepFontana, David Jou, JohnKeane, Giovanni Levi, IsabelMartínez Benlloch, JoanFrancesc Mira, Javier Muguerza,Francesc Pérez Moragón,Damià Pons, Josep Ramoneda,Ferran Requejo, Vicenç Rosselló,Xavier Rubert de Ventós, PedroRuiz Torres, Vicent Salvador,Josep-Maria Terricabras,Vicent Todolí, Enzo Traverso,Josep Antoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 14 / TARDOR 2003

Edita: Universitat de València

i Edicions Tres i Quatre

Redacció, administració i subscripcions:

Publicacions de la

Universitat de València

c/ Arts Gràfiques, 13 46010 València.

Tel.: 96 386 41 15 Fax: 96 386 40 67

a/e: lespill@uv.es

Disseny gràfic: Enric Solbes

Fotocomposició i maquetació:

Publicacions de la

Universitat de València

Impressió: Guada Impresores, SL

Distribució: Enlace S.A.

Tels.: 96 166 60 33 / 93 441 27 80 /

971 71 30 78

ISSN: 0210-587 X

Dipòsit legal: V-2686-1979

Preu d’aquest número: 9 euros

E D I T O R I A L

Durant molt de temps, la construcció d’una Europa políticaha estat considerada com a molt positiva per l’opinió majori-tària. En termes històrics la integració europea s’albirava com lapossibilitat més versemblant de superar una història marcadapels enfrontaments, la divisió i les guerres. A l’Estat espanyol, amés, la plena inserció europea aportava una garantia addicionalde solidesa democràtica, un aspecte gens trivial si mirem enrere,als dèficits i esquinçaments de tota mena, per als quals –aquestaera la convicció– Europa n’era la solució. A més, des del puntde vista estrictament econòmic, la participació en el projecteeuropeu era la condició per a compartir un espai de benestarque, si sumava esforços, podia plantejar-se objectius ambicio-sos en el terreny científic i tecnològic, per exemple, i competirmillor en un món d’escales cada vegada més àmplies.

La ciutadania europea, d’altra banda, aportava la seguretatque moltes coses no podrien ja fer-se a l’hispanico modo, que peraquesta via les conviccions i pràctiques democràtiques, la tole-rància i el pluralisme, arrelarien molt més i assolirien el caràcterd’irreversibilitat tan desitjat. En aquest context, a més, i malgratque la matèria és contradictòria, les possibilitats dels pobles sen-se estat serien majors –hom pensava– pel que fa al reconeixe-ment de la diferència i a l’eixamplament de l’autogovern per lavia, si més no, del principi de subsidiarietat, dels esquemesfederals i, potser, de la racionalització de competències asso-ciada a la redefinició de la funció dels estats tradicionals, tocatsd’arcaisme.

Però vet ací que els darrers temps aquests somnis enlluerna-dors comencen a esquerdar-se i que, per exemple, una de lesopinions més europeistes del continent –la nostra– comença adonar mostres d’un escepticisme creixent. Fins ara són encarapetits signes, si es vol, però podrien marcar una orientació.

D’entre les causes possibles, certament, no n’és la de menorentitat la frustració intuïda davant la publicació del projecte deConstitució europea, que no deixa cap espai, cap respir, als po-bles amb perfil nacional, però sense estat propi, al nou esquemainstitucional. També hi compta, és clar, la manca de reconei-xement de la llengua catalana, un fet absolutament injust desde qualsevol perspectiva comparada.

Però és que hi ha més factors, d’abast general, que projectenombres sobre una construcció basada exclusivament en elsestats existents, ara ampliats fins a vint-i-cinc, alguns d’una

entitat molt menor que les unitats subestatals amb consistèncianacional. La divisió política arran del conflicte d’Iraq deixaentreveure que Europa és fràgil davant la seducció de la granpotència mundial, i que manca d’una veu unificada en temestranscendentals. La introducció de l’euro, tan benvinguda, hacomportat pressions inflacionistes no reconegudes. Els suecstenien bones raons per al no, una resposta que sovinteja massaquan Europa es posa a referèndum. El Pacte d’Estabilitat és unagàbia de ferro davant l’atur i la recessió, i França i Alemanya mal-den per desempallegar-se’n, tot i el dogmatisme que exhibeixenuns altres socis. En el nostre entorn, la perspectiva d’una reduc-ció dràstica dels fons comunitaris, a partir del 2007, potserrefredarà els entusiasmes europeistes. La convergència amb Eu-ropa –en termes socials, tecnològics i de benestar– és més defaçana que un fet real, i creix la sospita que s’ha malaguanyatuna ocasió històrica, en part perquè no hi ha hagut un controlrigorós de l’ús d’aquest mannà.

I tothom es pregunta com es podrà gestionar un mosaic devint-i-cinc estats en termes d’eficàcia política i de participació.¿Per ventura no s’assemblarà més a una zona de lliure comerç,amb pocs mecanismes de compensació i de cohesió, sense capa-citat real per projectar una veu pròpia al món i per definir polí-tiques homogènies? No era aquest, precisament, el projecte quehavia nodrit una opinió decididament proeuropea. No eraaquest, d’altra banda, l’horitzó històric que marcaren, en els tempsmés foscos, els pares de la idea europea. Ara: també és cert queamb líders com Berlusconi, Aznar o Blair, i amb redactors deconstitucions com Giscard d’Estaing, no és molt més el que espot esperar. Sembla com si la manca d’ambició i de visió histò-rica –palesa també en algunes definicions excloents de la con-dició europea– hagués fet recular en el temps un projecte quefou engrescador, però que ara apareix més aviat malmès.

Josep Lluís Blasco, in memoriam

La recent desaparició de Josep Lluís Blasco ha arrabassat a la nos-tra cultura un del seus referents més valuosos en el camp del pen-sament. Filòsof, professor, introductor dels corrents epistemo-lògics contemporanis, Blasco fou també un home polític fidelsempre a un compromís pregon amb el seu poble. A tall d’ho-mentage publiquem en aquestes pàgines l’article del seu deixebleTobies Grimaltos sobre la seua trajectòria. Al número d’hivern pu-blicarem una altra aportació sobre el pensament de Josep LluísBlasco a càrrec d’Antoni Defez, autor així mateix del poema a laseua memòria aparegut al número 13 de la nostra revista.

Joan Brossa, Mapa en un mirall (1982)© Fundació Joan Brossa, 2003

1 Editorial

6 Nacionalitat i inidentitatAntoni Defez

16 Paradoxes i símbols del poderal País ValenciàManuel Alcaraz

30 La tercera majoria. L’escenari polític valenciàdesprés de les eleccions de 2003Manuel Muñoz

37 Catalunya, final d’etapaJoan Ramon Resina

QÜESTIONS CONSTITUCIONALS

47 La Constitució tancada i els seus amics.A propòsit de la tribu constitucionalistaXacobe Bastida

65 Deriva o ancoratge?Nacionalisme espanyol i ConstitucióJosé Ignacio Lacasta-Zabalza

72 Pluralisme constitucionalDaniel Innerarity

86 La Constitució, vint-i-cinc anys desprésMarc Carrillo

98 Per què necessita Europa una ConstitucióJürgen Habermas

S U M A R I

D O C U M E N T S

117 Discurs d’acusació al reiSaint-Just

122 El declivi de la víctima.Més enllà de la prostitució de l’artSuely Rolnik

132 Sobre el futur de la literaturaSiegfried Lenz

138 Simone Weil: un pensament originalAdrià Chavarria

147 Josep Lluís Blasco, servidor de la raóTobies Grimaltos

N O T E S

155 L’art en les ciutats-espectaclePilar Parcerisas

159 Plans perifèricsDoro Balaguer

L L I B R E S

165 Per a una autòpsia del (neo)realismeGuillem Calaforra

170 Els valors: universalitat i pluralismeDaniel Arenas

174 El principi del llenguatgeÁngel López García-Molins

176 Un món que hem perdutJusto Serna

6

La qüestió del nacionalisme està neces-sitada d’aclariment conceptual. I no solsperquè estigui infestada d’equívocs i con-notacions incontrolables –de vegades, finsi tot locals o personals–, sinó perquè, amés, és una qüestió altament polititzada,ja que sovint el debat sorgeix malaurada-ment sota la guerra dels polítics. Ara bé,aquesta necessitat d’aclariment no solsafectaria els conceptes de nació i naciona-lisme, sinó que s’estén també a altres con-ceptes pròxims que hom sol utilitzar perfer l’anàlisi dels primers: és, per exemple,el cas de «cosmopolitisme», concepte que,malgrat estar carregat de bones intencions,pot tanmateix ocultar allò que, de fet, ésintrínsecament conflictiu –la situació hu-mana pel que fa a les identitats col·lecti-ves–, o bé pot prestar-se a un ús perversper tal d’anihilar les diferencies identità-ries dels éssers humans.

Nacionalisme i inidentitat

Antoni Defez

Antoni Defez i Martín (València, 1958) és professor ti-tular de Filosofia a la Universitat de Girona. És au-tor de nombrosos treballs publicats en revistes espe-cialitzades i ha participat en obres col·lectives detemàtica filosòfica com ara Acerca de Wittgenstein(València, 1993), Mirar con cuidado. Escepticismo yfilosofía (València, 1994), Compendio de epistemo-logia (Madrid, 2000), Teoria del coneixement (Barce-lona, 2001) i Història del pensament filosòfic i científic(Barcelona, 2001).

En aquest sentit, no resulta estrany queun article de Martha Nussbaum titulat«Patriotisme i cosmopolitisme» publicat el1996 als EUA, i pensat en part com unarèplica al patriotisme d’esquerra de Ri-chard Rorty, provoqués abundants co-mentaris i crítiques. Nussbaum, dins de latradició estoica i kantiana, afirmava quenacionalisme i etnocentrisme eren afins, ipodien fins i tot arribar a subvertir elsvalors racionals i universals que mantenenunits els estats. A parer seu, només el cos-mopolitisme –reconèixer-se en primer lloccom a ciutadà del món– permetria trans-cendir les divisions ètniques i nacionals, jaque només així podríem comprometre’nsamb el que és moralment bo i just per atots els éssers humans. Nussbaum propo-sava, així, una educació cosmopolita queno sols hauria d’ensenyar que els altrestenen drets, sinó també quina és la sevarealitat històrica, política, cultural, etc.1

Sens dubte, la combinació de cosmo-politisme i sensibilitat cap a les diferènciesés lloable, i fins i tot molt recomanable pera una societat com la nord-americana, quesembla patir d’un autisme endèmic. Tan-mateix, la qüestió no és aquesta, sinó elproblema de la consistència del conceptede cosmopolitisme. Efectivament, el cos-mopolitisme, d’una banda, tendeix a veu-re els éssers humans com a éssers no si-

7tuats, i doncs tota ubicació i identificacióés una espècie de segona i inferior (o pato-lògica) naturalesa; d’altra banda, i com aconseqüència, sol invocar una suposadanaturalesa humana universal i racionalcom a fonament de l’acció moral i políti-ca. I el problema, és clar, no seria si enalguns contextos és preferible pensar-nosd’aquesta manera, sinó si aquestes possi-bilitats tenen un fonament en la natura-lesa humana: òbviament es pot ésser cos-mopolita de dicto –advocar per una vidaoberta a solidaritats cosmopolites–, senseésser-ho de re. Doncs bé, si en el conceptede cosmopolitisme rau una mala compren-sió de la situació humana, aleshores, tal icom van subratllar algunes crítiques a Nuss-baum, seria discutible que es pogués pres-cindir o recomanar l’eliminació del nacio-nalisme o de les identitats col·lectives.

Per exemple, Charles Taylor, des d’unrepublicanisme comunitarista, afirmà queles societats democràtiques i liberals ne-cessiten que els ciutadans s’hi identifiquinen tant que empresa comuna, i que a mésse sentin especialment vinculats amb lesaltres persones que hi participen. Per això,el patriotisme, segons Taylor, seria tannecessari com el cosmopolitisme, bé que,atès aquest caràcter d’empresa comuna deles nostres societats, la solidaritat cap alscompatriotes –el nacionalisme– seria mésurgent que la solidaritat cap a la huma-nitat en general. No hi hauria, per tant,més solució que lluitar per un patriotismeobert a solidaritats universals, és a dir,advocar pel cosmopolitisme des d’aquellesidentitats, a vegades en conflicte, que defi-neixen els éssers humans.2

Igualment, Hilary Putnam, desprésd’assenyalar que Nussbaum identificavainjustament patriotisme i xovinisme, va

criticar aquesta autora per l’ús que feia dela idea d’una raó universal respecte a lesnocions de bé i de just. Segons Putnam,d’allò que és bo i d’allò que és just no hiha concepcions universals, sinó concep-cions sempre ubicades en tradicions o es-tils de vida, i només en l’interior d’aques-tes tradicions seria on la raó fa el seu paperde crítica de les creences morals i políti-ques heretades. Per tant, la crítica moral ipolítica no s’exerciria des dels nostres va-lors, com sembla que diria Rorty, sinó desde la raó, des d’una raó, però, ubicada queno ens mena a la idea d’allò bo i allò justentesos universalment –la tradició senseraó, com diu Putnam parafrasejant Kant,és cega, però la raó sense tradició és buida.Fet i fet: ni absolutisme, ni relativisme,sinó raó situada en una determinada tradi-ció o estil de vida, i en constant renego-ciació amb altres tradicions o estils devida. Per això, el dilema entre patriotismei cosmopolitisme seria un fals dilema, jaque és indispensable el millor patriotisme,la lleialtat als elements millors i més va-luosos de les tradicions que hem heretat.3

Ara bé, essent justes aquestes preci-sions, seria un error pensar que tot el pro-blema s’acaba amb un simple reajusta-ment dels conceptes, ja que tan necessaricom tenir present el caràcter ubicat deles raons i les identitats, ho és no oblidarla realitat intrínsecament conflictiva de lasituació humana. I no caldrà massa esforçper a il·lustrar-ho: si considerem, per exem-ple, l’anomenada convivència de llengüesi cultures, ràpidament comprovem que,malgrat els fenòmens de transferència,préstec, difusió o osmosi, ni les unes ni lesaltres conviuen, sinó que es troben en unconflicte permanent. I aquests conflictes,que poden ésser més o menys declarats o

8encoberts i que poden variar en intensitati rapidesa, solen acabar sempre amb elpredomini d’una de les parts i l’anihilacióo la minorització de l’altra. De fet, noméssi tenim present aquest caràcter intrínseca-ment conflictiu de la situació humana éspossible evitar l’error de considerar que totproblema relacionat amb les identitats hade tenir una solució que satisfaci tothom.I és que la major part dels conflictes iden-titaris no solen resoldre’s d’una maneraque totes les parts puguin considerar-secom les més afavorides. Al contrari, en ge-neral són una mena de conflictes que,quan no s’enquisten i perduren, desaparei-xen o es dissolen només perquè una de lesparts abandona desinteressada, impotento extenuada. Doncs bé, podem conjugarnacionalisme i aquestes situacions conflic-tives de la identitat sense renunciar alsbons propòsits del cosmopolitisme? Peròquè és una identitat nacional, una nació?Comencem per aquesta darrera qüestió.

NACIÓ I NACIONALISME:MÉS ENLLÀ DE LES DUALITATS

Si repensem la literatura recent sobre lanació i el nacionalisme, és possible detec-tar que la reflexió sol bastir-se a partir dedualitats de conceptes que, si bé en un co-mençament poden ajudar-nos a plantejarels problemes, ràpidament dificulten lareflexió mateixa en la mesura que tendei-xen a configurar-se com a dilemes ex-cloents d’oposats irreconciliables. De fet,és el que acabem de veure pel que fa altàndem «xovinisme-cosmopolitisme» quevolia explicitar les actituds eticopolítiquesentorn del nacionalisme, o amb el dilema«conflicte-solució». Altres dualitats de

conceptes que es trobarien en una situaciósemblant són: «antic-modern» en referèn-cia al problema de l’origen de les nacions;«real-fictici» amb relació al seu estatusontològic; «afirmació-negació» pel que faa la lògica de les identitats; «comunitat-societat» respecte al món social que hi ha ala base de les nacions; «passat-futur» ambrelació a la manera com es constitueix laidentitat nacional. I no sols això: tambétrobem aquesta quasi inevitable tendènciacap a la dualitat en el terreny metodològicmateix, ja que quan hom intenta definirquè és una nació o pretén analitzar-la, deseguida la reflexió s’arca respectivamentpels dilemes «extensional-intensional» i«extern-intern».

Òbviament, no podem dur a terme acíuna discussió detallada de totes les qües-tions que hi darrere d’aquests dilemes: l’ú-nic que ens és possible de fer és oferir, unxic dogmàticament, les maneres com cal-dria repensar aquestes dualitats, emfasit-zant, a més, com al capdavall es trobeninterconnectades, ja que el camí que se-guim per a acceptar-ne algunes o esca-parnos-en ens mena ja a la manera comacceptarem o superarem les altres. Heusací, merament enunciades, aquestes pro-postes i el seu entrellat:

1. En contra de la idea que les nacionssempre han existit, si més no sota la formade protonacions –aquesta seria la posiciódels essencialistes de tot tipus i de moltsdels partidaris de definir les nacions ambcriteris extensionals com, per exemple,recentment Ulisses Moulines quan volreduir el concepte de nació al d’ètnia–, calacceptar que es tracta de fenòmens mo-derns, fenòmens que coincideixen i sóncausats en bona part per l’aparició de lasocietat industrial, l’estat modern, la crea-

9ció de les llengües nacionals, el romanti-cisme, les guerres napoleòniques, elssistemes estatals d’educació, etc.4 Ara bé,serien fenòmens moderns que es troben encontinuïtat amb alguna cosa de vella iantiga, quasi instintiva: el sentiment depertinença que tenen els éssers humans enla mesura que la situació humana és sem-pre de pertinença a algun grup o comu-nitat, en la mesura que és inevitable algungrau d’identificació. Ara: això no vol dirque les nacions siguin un desenrotllamento una evolució necessària d’aquests senti-ments: no, només es tracta de constatar-ne la continuïtat. Doncs bé, i seguint LiahGreenfeld, podríem dir que una de lesgrans novetats del nacionalisme respecte aanteriors sentiments de pertinença és laidea de sobirania o d’igualitarisme queporta implícit l’estat-nació modern: quetothom és igual no sols davant la llei, sinótambé davant la nació, ja que, almenys enteoria, ningú és millor que cap altre per adeterminar en què consisteix la identitatnacional a què pertany o què li convé a laseva nació.5

2. Per tant, acceptar que són fenò-mens recents i moderns no ens obliga aconcloure, com alguns han pretès, que lesnacions en realitat no existeixen, és a dir,que són entitats fictícies creades pel dis-curs i els interessos del nacionalisme o,com diu John Breully, per la mateixa polí-tica de l’estat modern.6 Aquesta conclusió,però, és un clar non sequitur: Que les na-cions siguin, per dir-ho amb l’expressióafortunada de Benedict Anderson, «comu-nitats imaginades» no implica que siguinirreals.7 De fet, només des d’un elimina-cionisme ontològic, propi de planteja-ments positivistes, marxistes ortodoxos opostmoderns, que sols acceptaria la reali-

tat d’allò físic, biològic o econòmic, espodria obtenir un resultat d’aquest tipus.Per contra, les nacions, no essent entitatsnaturals, són realitats socials, culturals ihistòriques que, a pesar que puguin éssermés o menys diverses, canviants, fragmen-tàries i amb límits borrosos, van començara desenrotllar-se en l’edat moderna. I enaquest sentit, és fàcil de veure com éspossible anar des de l’eliminacionismeontològic a un eliminacionisme polític,com solen fer els nacionalismes hegemò-nics amb els nacionalismes sense estat o elcosmopolitisme menys sensible a la diver-sitat de les identitats, en afirmar que lesnacions es basen en –i promouen– acti-tuds morals que cal bandejar perquè sónrestes del nostre pitjor passat –el tribalis-me–, o perquè alimenten sentiments co-munitaris que posen en perill la idea d’unahumanitat cosmopolita. Res d’això, però,seria inexorable: tot depèn de quin siguil’ideari nacionalista.

3. «Pertànyer a una comunitat» i «elsentiment de pertinença a una comunitat»no són coses equivalents, de manera quesempre hi ha oberta l’opció d’una identi-tat, tant personal com col·lectiva, cons-truïda pels individus i que podrà ésser ono coincident amb la identitat heretada.En aquest sentit cal entendre pertinença enun sentit intensional ja que, malgrat queel nacionalisme pot usar criteris extensio-nals –per exemple, el territori, la llengua,el passat o, de vegades, un cert Rh–, aixòsols ho fa aparentment: els criteris exten-sionals són només la base sobre la qual potrealitzar-se la identificació o el sentimentde pertinença. I és que la pregunta perti-nent en aquest nivell no és «qui sóc jo?» o«a quina comunitat pertanyo», sinó mésaviat «qui vull ésser?» o «quina és la iden-

10titat que vull per a mi i per als meus?».Doncs bé, com suggereixen Yael Tamir iK. A. Appiah, res no sembla impedir quepensem la identitat com una mena d’ini-dentitat, és a dir, com la conjunció de lestres tesis següents: a) que els humans, coma éssers concrets i ubicats, necessiten iden-titats que en bona part resulten de la per-tinença a una comunitat; b) que la identi-tat també és, això no obstant, resultatd’eleccions personals o, si es vol, de la rela-tiva autonomia dels individus; i c) que elséssers humans poden arribar a tenir unaidentitat híbrida, ja que les seves identitatsmai no són absolutes o monolítiques, sinóde grau, multiformes, canviants i incon-cluses, això és, identitats plurals que per-meten als individus no sols sentir-se mem-bres d’una comunitat, sinó de diverses i,alhora, com demana el cosmopolitisme,partícips del destí de la resta de la huma-nitat. No cal dir que aquesta inidentitat noés compatible amb nacionalismes ex-cloents que demanen identitats de tipusabsolut, de tot o res.8

4. Sovint els detractors del naciona-lisme o aquells que consideren que el seutemps ja ha passat tendeixen a dir que elnacionalisme depèn de –i promou– reali-tats socials enteses com a comunitats, és adir, societats tancades on les fidelitats i lesidentitats es basen en relacions jeràrqui-ques de parentiu, de poder, religioses, etc.Per contra, les societats serien mons socialsoberts on els individus es relacionarienigualitàriament en tant que individus isense atendre a identitats grupals o comu-nitàries. Més encara, com diuen ErnestGellner i Eric J. Hobsbawm, el mateixnacionalisme inclouria la seva pròpiasuperació en la mesura que, fent servir eldiscurs de la comunitat, promou l’exis-

tència de les societats en funció de les rela-cions socials que acompanyen la industria-lització i la forma política de l’estat-nació.9

Ara bé, no és clar que aquestes distincionssiguin tan concloents, ja que no sols lapreeminència de les societats no eliminal’existència o l’aparició de les comunitats,sinó que a més a més les societats semprepoden activar noves identitats o demanarnoves identificacions equivalents al nacio-nalisme, bé en funció d’un suposat passaten comú o bé des de la idea d’un projectede futur.10

5. Les utilitzacions del passat podenésser diverses: hom pot tractar-lo com unpassat gloriós o com un passat de derrotesque demana compromisos col·lectius i re-paració històrica. I tot això a través de lainvenció, la tergiversació o l’ocultació delpassat. És més, és possible fins i tot tractarel passat com a irrellevant, i que sigui deci-siu només el projecte de futur: és el cas,per exemple, de l’anomenat nacionalismecívic o patriotisme constitucional, opcióque podria tenir a favor una reconstrucciócom la de Gellner, qui considera que lesnacions, malgrat les opinions dels nacio-nalistes mateixos, no necessiten «melics»històrics o culturals. Efectivament, per aGellner, les nacions haurien sorgit de lescondicions socials estrictament modernesque van introduir la societat industrial i laciència moderna (mobilitat i anonimatsocials, necessitat d’una educació públicaestandarditzada, naturalesa semàntica deltreball, etc.) i que destruïren les identitatsanteriors basades en un ordre social jeràr-quic. Comptat i debatut, el nacionalismeseria la resposta a una enorme crisi d’i-dentitat, individual i col·lectiva. Ara bé,com subratlla Anthony Smith, Gellnerestaria deixant de costat els aspectes ètnics,

11simbòlics, culturals i el paper de la memò-ria col·lectiva, sense els quals és impossibleentendre el naixement de les nacions i elsconflictes que entre elles es donen. L’anà-lisi de Gellner, per tant, seria insuficientperquè, explicant per què apareixen lesnacions i quina funció tenen les identitatsnacionals, no explicaria per què han tinguttant d’èxit o són tan significatives per alshumans, que han despertat lleialtats i sa-crificis enormes: apel·lar, per exemple, apromeses de beneficis materials fóra insu-ficient. Les nacions tenen, com les perso-nes, una identitat activa i propositiva quees contempla a si mateixa amb continuïtathistòrica. I ací cal no confondre la funció ila significació del passat amb el grau deveritat de la memòria col·lectiva.11

6. L’ètnia, el territori, el passat, la llen-gua comuna, etc., tot i ésser elements im-portants per a entendre les identitats na-cionals concretes, no poden donar lloc auna definició extensional de nació que noestigui oberta a contraexemples. En reali-tat, només el desig d’autogovernar-se sem-bla ésser l’element necessari, és a dir, queés el pas a la dimensió política allò que faque una comunitat sigui o pugui esdeveniruna nació. Ara bé, apel·lar d’aquesta ma-nera a la dimensió política equival a reco-nèixer l’estatus intensional de les nacions.En altres paraules: les nacions no existei-xen per si mateixes –per això, qualsevolintent de definició extensional fracassa–,sinó només pel fet que hi ha una massacrítica suficient de persones que hi creu. Ocom diu David Miller inspirant-se en Er-nest Renan: les nacions no existeixen inde-pendentment de les actituds proposicio-nals compartides –les creences, els desigs,les aspiracions, les memòries, etc.– quetenen envers elles els seus membres, de

manera que a l’igual que poden ésser crea-des o neutralitzades, també poden diluir-se o desaparèixer.12 Doncs bé, aquest esta-tus intensional no sols és la raó per la qualestem obligats a usar un llenguatge psico-lògic en parlar de les nacions, sinó tambéallò que fa que la identitat de les nacionssigui, com dèiem fa un moment, unaidentitat activa i propositiva que es veu asi mateixa amb continuïtat històrica.

7. Finalment, una conseqüència im-portant de la naturalesa intensional de lesnacions és la necessitat d’adoptar un puntde vista intern per a entendre-les, és a dir,allò que els antropòlegs han anomenat laperspectiva emic, contraposant-la a la pers-pectiva etic. Efectivament, essent necessaril’estudi dels processos materials de forma-ció de les nacions i l’anàlisi de la funciósocial que tenen les identitats col·lectives–és a dir, l’adopció d’un punt de vistaextern de base, diguem-ne, materialista–,cal també que doblem aquesta aproxi-mació amb el punt de vista intern quepretén entendre les identitats col·lectivesdes de la significació o el sentit que tenenper als individus que s’hi identifiquen.

NACIONALISME LIBERAL

Tenint presents aquests aclariments sem-bla possible un nacionalisme compatibleamb els bons propòsits del cosmopolitis-me o, si es vol, amb el liberalisme: de fet,la proposta d’entendre la identitat com ainidentitat feia servir conceptes típica-ment liberals com ara llibertat, autoelecciói autonomia. Ara bé, per a assolir aquestobjectiu, el liberalisme, com passava ambel cosmopolitisme, ha d’abandonar la ideaque les societats són conglomerats d’àtoms

12de llibertat formal i buida que es guienúnicament per una abstracta raó universal.I és que, com hem vist, la identitat volarrelament o pertinença a alguna comu-nitat des de la qual els individus puguincrear la seva identitat i arribar a éssersubjectes morals. Per tot això, i com jaemfasitzava Isaiah Berlin, els estats liberalshaurien de poder ésser multiculturals imultinacionals, no identificant necessària-ment nació i estat.

Efectivament, segons Berlin, mentreque el nacionalisme agressiu i excloent–per exemple, el nacionalsocialisme ale-many– seria una combinació perillosa desentiment i ideologia, la simple conscièn-cia nacional, és a dir, el sentiment de per-tinença a una nació, no sols seria una cosabenigna, sinó també necessària, ja que éspart del que dóna identitat als individus.Vet ací per què la negació de les identitatso de la consciència nacional seria psico-lògicament i socialment dolorosa, a mésd’impossible: els éssers humans necessitensentir-se que són ells mateixos. Però no estractaria sols d’una necessitat psicològica,sinó també epistemològica: la necessitatde posseir un sistema de significacions quepermeti entendre i interpretar el món, jaque ésser membre d’una comunitat ésconstitutiu de la manera com els humanses defineixen i es coneixen a ells mateixos.I en aquest sentit tan necessari com lallibertat ho és el reconeixement o, si es vol,poder assolir un estatus de dignitat, per-què, com diu Berlin, sovint l’absència dellibertat no és sinó manca de reconeixe-ment de la pròpia identitat, o de la nacióentesa com a font autònoma d’activitathumana i amb capacitat d’autogovern.13

Tanmateix, com dèiem a l’inici, nohem d’oblidar el caràcter intrínsecament

conflictiu de la situació humana, circums-tància que en la dimensió col·lectiva de lesidentitats, on poques vegades nació i estatcoincideixen, genera problemes, sovintdesesperadament difícils de tractar: perexemple, la qüestió de l’autodeterminació,de la qual no ens ocuparem ací, o el pro-blema de si és possible un liberalisme neu-tral –és a dir, un liberalisme cec a les di-ferències nacionals– i, en cas negatiu, elproblema de si és correcte o no que unestat liberal apliqui polítiques de discrimi-nació positiva en favor de grups, cultureso nacions minoritàries. Pel que fa a la pri-mera qüestió, la resposta òbviament és no–l’estat liberal no és neutral ni en el ter-reny de la moral ni en el de la política–,cosa que, no obstant, no hauria d’éssergreu, ja que aquesta no-neutralitat seria lamenys dolenta de les no-neutralitats.14

Pel que fa a la segona qüestió, una possi-bilitat seria, és clar, negar que l’estat liberalhagi d’aplicar polítiques de discriminaciópositiva. És la posició de Jürgen Habermasqui, des del seu patriotisme constitucional,considera que l’estat no hauria de preocu-par-se per les cultures o les nacionalitatsminoritàries, deixant el seu futur al lliurejoc intercultural: les cultures o les nacionsno són espècies biològiques que calguiconservar. I és que, segons aquest autor, elreconeixement de les identitats col·lectivespot ésser satisfet a través del diàleg entreels ciutadans i la discussió pública amb lesinstitucions.15 Ara bé, les coses no són tansimples. Com dèiem al començament, lesllengües i les cultures no conviuen harmò-nicament, raó per la qual la indiferènciade l’estat sempre afavorirà la cultura o lallengua dominant: hom podria dir que acíun excés d’igualtat, d’igualtat formal, potacabar cancel·lant la igualtat real.

13Una ruta alternativa seria tractar les

llengües i les cultures com un bé comú,com una part del patrimoni cultural ihistòric dels estats, i que justament peraixò l’estat hauria de protegir-les i poten-ciar-les. Aquesta opció, però, és claramentinsatisfactòria: els parlants d’una llenguadeterminada o els membres d’una culturadeterminada sovint, bé que no sempre –iací caldria apel·lar als processos de forma-ció de les identitats per a explicar per quède vegades sí i d’altres no– volen viure enla seva llengua i en la seva cultura no per-què siguin béns culturals que s’hagin deprotegir, tampoc perquè sigui una prefe-rència fonètica o simbòlica que tinguin,sinó perquè és la seva llengua i la seva cul-tura; millor encara: perquè la seva llenguai la seva cultura tenen per a ells un sentit ouna significació que no té cap altra, pel fetd’ésser un dels seus trets distintius i defi-nitoris, una part d’allò que els fa ésser ells ino altres.

Efectivament, la idea de considerar lesllengües o les cultures com a béns culturalsparteix d’un error que també hom pot tro-bar en la negativa de Habermas a les polí-tiques de discriminació positiva: creureque el problema és només un problema dereconeixement, reconeixement que hompot satisfer amb la intervenció de l’estat osense. La qüestió, però, és una altra: que elreconeixement, com hem vist en Berlin isubratlla també Will Kymlicka, no s’ha dedissociar del sistema de significacions querepresenta la consciència nacional o elsentiment de pertinença a una nació.16 Arabé, en aquest sentit també hauríem d’evi-tar l’error contrari: creure, a la manera ro-màntica, que les llengües o les culturesimplementen distintes i, potser, incom-

mensurables visions del món. En realitat,ni tan sols la tesi més dèbil que distintesllengües o cultures van acompanyades dedistintes visions del món seria semprecerta: per exemple, no hi ha diferències devisió del món entre un catalanoparlant iun castellanoparlant o, si es vol, res enaquest àmbit guanyem o perdem per par-lar català o castellà. Però aleshores, i si ladiferència és tan minsa –diguem-ne, fo-nètica–, no tindria raó la posició quedefensa la neutralitat de l’estat? Bé, laqüestió és que la diferència no és tanirrellevant.

Podríem dir que els processos de so-cialització i aculturització a què es veuensotmesos els éssers humans des del seunaixement creen un lligam que, tot i noésser etern ni necessari, és intern i duradorpel que fa a la identitat dels individus i lessocietats, és a dir, respecte a la manera comels individus i les societats s’entenen a simateixos. Es tracta d’un fenomen que técerta analogia amb el de la impregnació enl’àmbit zoològic: en algunes espècies ani-mals les primeres fases de la relació socialsón determinants, tot i que no determi-nants per sempre, per a la identificació fa-miliar i sexual dels individus. Doncs bé,alguna cosa de semblant passaria amb lallengua i la cultura: sense impedir que lesidentitats puguin ésser més aviat ini-dentitats, i no pas identitats absolutes, lallengua i la cultura permeten als éssers hu-mans sentir-se ells mateixos, en tant queperceben la llengua que parlen o la culturaa la qual pertanyen com a seves. Heus acíper què viure en una determinada llenguai cultura és un dret bàsic dels éssershumans, i perquè l’estat hauria d’aplicarpolítiques de discriminació positiva. ❐

14 1. Nussbaum, M. C., «Patriotismo y cosmopolitis-

mo», en Cohen, J. (ed.) Los límites del patriotis-mo (1996), Paidós, Barcelona, 1999, pp. 13-29.Pel que fa a Rorty, tot i que Nussbaum es refereixa un article publicat en el New York Times el 13-II-94, és il·luminador llegir «Norteamericanismoy pragmatismo», en Isegoría, 8, Madrid, 1993,pp 5-25, i Forjar nuestro país (1998), Paidós, Bar-celona, 1999 (vegeu nota 10).

2. Taylor, Ch., «Por qué la democracia necesita delpatriotismo», en Cohen, J., op. cit., pp. 145-147.

3. Putnam, H., «¿Debemos escoger entre el patriotis-mo y la razón universal?», en Cohen, J., op. cit.,pp. 113-120.

4. Moulines, U., «Manifiesto nacionalista (o hasta se-paratista, si me apuran)», en Isegoría, 24, Ma-drid, 2001, pp. 25-49. [Trad. cat.: Manifest na-cionalista (o fins i tot separatista), La Campana,Barcelona, 2002.]

5. Greenfeld, L., Nacionalisme i modernitat, Afers-Universitat de València, València, 1999, pp. 15-46.

6. Breuilly, J., Nacionalismo y Estado (1985), Barcelo-na, Pomares-Corredor, 1990; i «The State andNationalism», en Guibernau, M. & Hutchinson,J. (eds.), Understanding Nationalism, Malden,Polity Press- Blackwell Publishers, 2001, pp.32-52.

7. Anderson, B., Imagined Communities, Londres,Verso, 1991

8. Tamir, Y., «The Quest for Identity», en Studies inPhilosophy and Education, 15, 1996, pp. 175-191; «A Strange Alliance: Isaiah Berlin and theLiberalism of the Fringes», en Ethical Theory andMoral Practice, 1, 1998, pp. 279-289; i Appiah,K. A., «Patriotas cosmopolitas», en Cohen, J.(ed.), op. cit., pp. 33-42, i «Identity, Authenticity,Survival: Multicultural Societies and Social re-productions», en Gutmann, A. (ed.), Multicul-turalism, Princeton University Press, 1994, pp.149-163.

9. Gellner, E., Language and Solitude. Wittgenstein,Malinowski and the Habsburg Dilemma, Cam-bridge University Press, 1998, cap. I i ss.; i Hobs-bawm, E. J., Naciones y nacionalismo (1990),Barcelona, Crítica, 1991, cap. VI.

10. Efectivament, l’aparició en la modernitat delsestats-nació demanà un nou tipus d’adhesió ipatriotisme, que és difícil de caracteritzar senseapel·lar al «sentiment», com mostra la manera

que té J. Habermas de presentar el «patriotismeconstitucional»: el sentiment que haurien detenir els ciutadans en una democràcia liberald’ésser els creadors de la seva constitució (vegeuHabermas, J., «Struggles for Recognition in theDemocratic Constitutional State», en Gutmann,A. (ed.), op. cit., p. 17). Ara bé, també amb lamodernitat han sorgit altres comunitats de tipussupraestatal: els imperis, o recentment la UnióEuropea. En aquest sentit, llegir Rorty és forçainteressant: el seu patriotisme basat en W.Whitman i J. Dewey –és a dir, en una metafísicai una ètica pragmatistes, secularitzades, experi-mentalistes, melioristes, contingents, solidàries,etc.– té com a horitzó o promesa una comunitatideal que, tanmateix, Rorty després fa coincidiramb els països de l’OTAN més Austràlia, i devegades només amb els països anglosaxons, cosaen la qual les aliances polítiques i militars delsegles XX i XXI semblen donar-li la raó. De mane-ra que ni la societat industrial estaria fent desa-parèixer les comunitats, ni sembla que els con-ceptes de comunitat i nació siguin obsolets. Unaaltra cosa, evidentment, és que aquestes comu-nitats siguin com aquelles que somia el naciona-lista medievalitzant. En suma: sembla que algu-na dosi important de raó té Greenfeld (vegeu op.cit.) quan afirma que el nacionalisme seria el sis-tema cultural dominant generador d’ordre en lasocietat moderna i, així, l’equivalent del queantany van ésser les religions transcendents, aixòés, el marc cognitiu que conforma la nostra ma-nera de percebre la realitat social.

11. Gellner, E., Nations and Nationalism, Oxford,Blackwell Publishers, 1983. També, «The War-wick Dabates on Nationalism». The Nation: realor imagined?: Smith, A. D., «Nations and theirpasts», i Gellner, E., «Do nations have navels?»,en Nations and Nationalism, 2, vol 3, 1966, pp.357-370. (Gellner va incloure la seva conferènciaen Nationalism, The Orion Publishing Group,Londres, 1997 [Trad. cat.: Nacionalisme, Afers-Universitat de València, València, 1998]). ISmith, A. «Memory and modernity: reflectionson Ernest Gellner’s theory of nationalism» enThe Ernest Gellner Memorial Lecture, EuropeanInstitute/London School of Economics andPolitical Science, 1996; i «Nations and History»,en Guibernau, M. & Hutchinson, J. (eds.), op.cit., pp. 9-31.

1512. Miller, D., On Nationality, Oxford, Clarendon

Press, 1995, cap. II; i Renan, E., «Qu’est-ce qu’unenation?», en <http://www.bmlisieux. com> [Trad.cat.: «Què és una nació?», L’Espill, 7, 2001].

13. Berlin, I., «Nationalism: Past Neglect and PresentPower» [Trad. cat. dins Nacionalisme, Tàndem,València, 1997] i «Benjamin Disraeli, Karl Marxand the Search for Identity» en Against theCurrent, The Hogart Press, London, 1979, pp.252-286 i 337-358; «The Bent Twig: On theRise of Nationalism» en The Crooked Timber ofHumanity, Princenton University Press, 1997,pp. 238-261; «Kant as an Unfamiliar Source ofNationalism», en Berlin, I., The Sense of Reality,Chatto & Windus, Londres, 1996, pp. 232-248.

14. La neutralitat del liberalisme s’aplica a allò que solanomenar-se «concepcions del bé o de la vidabona», i es proposa com una espècie de valor desegon ordre, ja que aquesta neutralitat no seriaun bé sinó un instrument per a assegurar valorscom ara la justícia, la igualtat, l’autonomia, lallibertat, etc. En altres paraules: la neutralitat del’Estat seria el que permet que cada ciutadàpugui triar autònomament i lliurement la sevaconcepció de bé o de vida bona. Ara bé, accep-tant que hi hagi una distinció radical entre jus-tícia, igualtat, etc., i vida bona, és fàcil adonar-seque l’Estat no pot ésser neutral, ja que quan le-gisla i fins i tot quan no legisla –pensem, perexemple, en els casos relacionats amb la vida i lamort, o en el fet que l’Estat liberal ni es plantegil’abolició de l’herència– ja afavoreix alguna con-cepció del bé i, per descomptat, alguna concep-ció sobre què són els éssers humans i com han deviure. En aquest sentit, el cas de l’herència nodeixa d’ésser sorprenent: el liberal contempla lapropietat privada com un guany personal –per

això, cal respectar-la–, mentre que és obvi que lapropietat heretada no pot ésser presentada comun guany personal, ja que és a més força deter-minant respecte als guanys reals dels individus.Però a més, ni tan sols la distinció entre just i béés radical: quan el liberal afirma que la llibertatindividual sols ha d’estar limitada per la llibertatdels altres, o quan intenta resoldre conflictes en-tre llibertats diverses també està advocant per al-guna idea substantiva de bé. Igualment, la con-cepció de l‘individu com a subjecte autònom, ra-cional i lliure és ja un ideal de la vida bona i delque són els éssers humans: de fet, una vida queno sigui expressió de l’autodeterminació seriauna vida d’inferior qualitat. En resum: el libera-lisme és una concepció que valora més la vo-luntat individual que el valor moral que puguintenir en si mateixes las distintes visions del bé, lesquals són contemplades només com a prefe-rències, ja que l’important és la voluntat lliure iautònoma; tanmateix, el liberalisme pot conver-tir-se no sols en un discurs cec a les diferènciessobre la vida bona, sinó també en un discurs opaca si mateix, ja que sota la il·lusió de la neutrali-tat tendeix a veure’s com allò que, de fet, no és.

15. Habermas, J., «Struggles for Recognition in the De-mocratic Constintutional State», en Gutmann,A. (ed.), op. cit., pp. 107-148. També, però de-fensant tot el contrari, Taylor, Ch., «The Politicsof Recognition», en Gutmann, A. (ed.), op. cit.,pp. 25-73; i «Nationalism and Modernity», enMcKim, R. & McMahan, J. (eds.), Morality ofNationalism, Oxford Clarendon Press, 1997, pp.31-55.

16. Kymlicka, W., «The Sources of Nationalism:Commentary on Taylor», en Mckim, R. &McMahan. J. (eds.), op. cit., pp. 56-65.

16

Aquest article pretén aportar una breureflexió sobre alguns elements estructuralsque subjauen a l’actualitat política al PaísValencià, bé que emmarcats en el contextespanyol. Les eleccions municipals i auto-nòmiques del 25 de maig de 2003 són unpunt de partida per a aquesta reflexió,precisament perquè confirmen tendènciesmés profundes. Des d’aquest punt de vis-ta, no es tracta de fer una anàlisi d’urgèn-cia sobre aquests resultats, sinó de ressal-tar-hi l’existència d’una certa lògica in-terna; una lògica, d’altra banda, que hanpassat per alt els més interessats a des-xifrar-la –les forces polítiques de l’esquer-ra–, que han reaccionat després de l’es-crutini amb una característica mescla desorpresa, desencís i incomprensió davantla voluntat de l’electorat.

En efecte, a Espanya el conjunt de lesesquerres va obtenir una majoria de vots i,no obstant això, la sensació de derrota haestat manifesta, no solament perquè el PP

va saber moure millor els seus recursos de

Paradoxes i símbols del poderal País Valencià

Manuel Alcaraz

Manuel Alcaraz és professor de Dret Constitucional dela Universitat d’Alacant. Ha estat diputat per Ala-cant a les Corts Generals. És autor, entre altres, deCuestión nacional y autonomía valenciana (Institut deCultura Juan Gil Albert, 1985) i de diversos estudissobre el règim jurídic de les llengües al País Valenciài a la Unió Europea.

comunicació, sinó, sobretot, perquè pot-ser s’ha produït una comparació inevitableno respecte a resultats anteriors sinó a unaimaginada revolta política entorn de crisisben conegudes que haurien d’haver donatcom a resultat un canvi electoral.

Aquest esquema, però, pot simplificar-se notablement en el cas del País Valencià.Aquí la victòria de la dreta ha estat absolu-ta i no ha perdut cap ressort significatiu depoder. Ens trobem, doncs, davant duesrealitats connexes sobre les quals cal queens fem algunes preguntes. D’una banda,apuntaré algunes indicacions sobre lescauses dels resultats en el conjunt del’Estat; de l’altra, tractaré d’assenyalar quèhi ha, a parer meu, darrere la consolidacióde la dreta valenciana.

BREU HISTÒRIAD’UNA VICTÒRIA PERDUDA

Insistint en el que hem dit, els resultatsgenerals de les últimes eleccions cal plan-tejar-los des de la perspectiva de respondreel següent: com és possible que no hagenguanyat les esquerres? Perquè sobre aques-ta creença –la d’aquesta victòria– es va es-tructurar l’agenda política i la campanyaelectoral. Una creença plenament assumi-da pels partits d’esquerra, per àmplies ca-

17pes de l’opinió pública i, fins i tot, perdirigents del PP. Considere que algunesrespostes s’organitzen a l’entorn de l’es-quema següent:

1. El Prestige o la guerra d’Iraq van serassumits per una bona part de l’opiniópública com a fenòmens greus o moltgreus, però no necessàriament com els mésgreus. Això era així, en bona mesura,perquè en el moment de les eleccions erenja vistos com a elements del passat, com unacosa desagradable però sobre la qual el votpodia influir ben poc –i el mateix podríemdir, per a determinats sectors, de la LOU oel decretàs. Confiar que hi hauria una mas-sa de vots de càstig suposava desconèixertendències profundes.

En totes les enquestes la situació eco-nòmica (l’atur) i el terrorisme apareixencom els dos elements que més preocupenla ciutadania. En aquests terrenys l’esquer-ra té poc camp de maniobra.

És ben sabut que, perquè l’economia esconvertisca en clau d’un canvi polític, cal,prèviament, que àmplies capes de la po-blació tinguen la sensació que l’economia«va malament». Això no es produeix enaquest moment: l’ambigüitat de certes da-des macroeconòmiques i els advertimentssobre possibles elements de desacceleracióen el creixement no s’han transformat enel convenciment subjectiu de trobar-nosen una crisi o en vespres. D’altra banda, elpunt feble de la política econòmica del PP,la injusta distribució de la riquesa genera-da en les últimes fases del cicle alt de l’eco-nomia espanyola, només pot ser interpre-tat des de la contraposició amb altrespropostes per part, sobretot, del PSOE i IU,i aquestes propostes o no hi són o no hanestat una prioritat per a aquestes forcespolítiques més enllà de la retòrica de cam-

panya feta en aquest terreny amb una to-tal absència de pedagogia política. És més,per raons a les quals després em referiré, ésplausible que la política econòmica del PP

–reforçada pel record de l’atur existent enl’última etapa del Govern socialista– inci-disca en altres segments de l’actualitzacióde l’imaginari col·lectiu de manera moltbeneficiosa per a la dreta.

Pel que fa a la lluita antiterrorista, nodescobrim res si diem que el PP obté avan-tatges de qualsevol actuació. IU es trobapresonera de les contradiccions de la seuapolítica al País Basc fins al punt que lesseues opinions, de vegades fermes i cohe-rents, s’han tornat irrellevants en la matè-ria. El PSOE, per la seua banda, va quedaratrapat per l’ofensiva governamental con-tra «l’entramat d’ETA» en el moment de lasuccessió en el seu lideratge. Probable-ment l’equip de Zapatero, mentre es con-solidava, poc més podia fer que «consen-suar» totes les mesures del Govern, però elresultat de tot això és que, ara per ara, nohi ha alternatives a un determinat modelde combatre ETA. L’esquerra no ha for-mulat cap idea pròpia en la matèria i, pertant, tot el crèdit és per al PP. La situacióes complica més encara pel fet de con-vergir amb la crisi institucional basca apartir del Pla Ibarretxe i la reacció «cons-titucionalista», que, abusant del conceptede lleialtat constitucional, nega de factoqualsevol diàleg per a desbloquejar els pro-blemes i projecta una nova versió de na-cionalisme espanyol molt eficaç com acomplement justificador de les polítiquesde direcció única liderades per Aznar.

2. Les mobilitzacions mateixes, espe-cialment les contràries a la guerra, han po-sat en evidència la feblesa dels partits d’es-querra. Així, cal destacar, en primer lloc,

18una debilitat intel·lectual en la interpre-tació mateixa del fenomen. El fet que el90 % de la ciutadania estiguera en contrade la guerra o de l’actuació del Govern nosignificava que estiguera en contra de lamateixa manera o amb la mateixa inten-sitat. Possiblement, molts dels qui estavenen contra passivament ho feien –sobretotquan no hi intervenien soldats espanyolsi, més encara, quan va acabar el conflicte(cosa que va propiciar, en molts, un res-pir)– sense considerar el fet que es podiaestar contra la guerra dèbilment, és a dir,sense que se’n derivara, d’aquesta oposi-ció, una ruptura total amb el Govern.

En qualsevol cas, va ser un error creureque tots els que estaven contra la guerra esmobilitzarien. Només ho va fer una part,que cada vegada s’anava reduint a mesuraque es multiplicaven les protestes, fins acert punt, com veurem, per la incapacitatdels partits mateixos per a dissenyar unaestratègia de llarg abast. Siga com siga,també era conegut que les manifestacionseren heterogènies –i com més grans més–o, dit d’una altra manera, eren un esclatmoral que no havia de convertir-se, neces-sàriament, en un revulsiu polític antigo-vernamental –penseu, per exemple, enalguns sectors cristians.

Tanmateix, van ser considerades així,com a rebuig polític immediat, cosa queexplica la sensació de victòria no satisfetaen la cita electoral. El cas és que hauriaestat possible aconseguir-ho si no fóraperquè, curiosament, les mateixes forcespolítiques es van encarregar de despolitit-zar les mobilitzacions, cedint espais agrups que, com que van introduir en elsseus discursos elements aliens al sentirmajoritari, van acabar allunyant masses deciutadans de les manifestacions. Els partits

d’esquerra s’esforçaven cada dia a destacarl’espontaneïtat de la protesta... mentreque el PP insistia en el protagonisme d’a-quests mateixos partits. Una paradoxaaparent que va anar derivant en confusióen molts sectors de l’electorat i que va po-sar en relleu la debilitat política de les for-ces crítiques amb el procés bèl·lic.

Els partits, en aquesta tessitura, hanposat de manifest una relativa incapacitatper a complir el mandat constitucional deservir de pont entre la ciutadania i lesinstitucions. El van complir, i bé, nomésen les institucions, però van renunciarprogressivament a dirigir el movimentamb una espècie de mala consciència quenomés s’explica per la seua debilitat orgà-nica, que els immobilitza a priori per aemprendre accions en què hagen de sersubjectes decisius. (El cas d’IU mereix unmatís: en molts llocs van estar conscient-ment i gojosament captius d’un dels seusmites favorits, el de la immersió en movi-ments genèrics. Així, la paradoxa s’incre-mentava: alguns dels seus quadres eren els«organitzadors dels fets espontanis».)

Sens dubte, aquesta anàlisi mereixeriamolts aclariments, sobretot si atenem amúltiples realitats particulars, tradicions,etc. Tanmateix, crec que, en general,descriu suficientment la situació. Tornem,però, a destacar el fet essencial: no hi vahaver capacitat per a transformar laindignació ètica majoritària en energia po-lítica. Encara pitjor, es va generar un cli-ma d’autoconfiança que, sumat a la con-fusió indicada, potser explica en moltsindrets l’última paradoxa: el resultat de lesmobilitzacions contra la guerra va acabarmobilitzant l’electorat del PP i desmo-bilitzant el de l’esquerra –especialment eldel PSOE.

19DE COM NO SABEM SI EL PAÍS

VALENCIÀ ÉS D’ESQUERRA

L’articulació dels dos elements que aca-bem de destacar, més algunes altres qües-tions –la més rellevant és la dinàmica fra-tricida dels partits d’esquerra–, probable-ment explica en general el que hi ha hagutdarrere dels resultats del 25 de maig i,insistisc, de la seua percepció. Aquestescircumstàncies, però, crec que es trobendirectament arrelades en dinàmiques es-tructurals que mereixen una anàlisi mésdetallada. D’aquesta manera, els elementsindicats –sobretot els que estan relacionatsamb l’economia i la debilitat, en les seuesdiverses expressions, dels partits d’esquer-ra–, no són solament causa d’uns determi-nats resultats electorals, sinó també indi-cadors de fenòmens més amplis al PaísValencià.

Des que el PSPV-PSOE va perdre laGeneralitat valenciana, es llança una pre-gunta que sé que és impossible respondre:ha deixat el País Valencià de ser d’esquerra?I és impossible respondre-la perquè qual-sevol anàlisi que pretenga respondre unapregunta basada en un concepte apriorís-tic i tancat no pot sinó acabar incremen-tant el desert de les idees. La pregunta, entot cas, ens obligaria immediatament apreguntar-nos: què és ser d’esquerra?... ialeshores el millor seria decidir la dimissiócol·lectiva immediata. Enfoquem la qües-tió des d’un altre punt de vista: admetemque l’esquerra és el corrent de pensamentpolític que millor defensa la igualtat d’o-portunitats i la generació d’instrumentssocials amb aquest fi. En aquest cas, quepensem que la societat valenciana està encontra d’«això»? Crec que no, i menysquan no sembla que en la realitat política

valenciana influïsca un altre tipus de va-lors transversals com les consideracionsnacionalistes o el pes de tradicions de ti-pus religiós.

El problema, a parer meu, és que, si béels ciutadans valencians admeten que les di-verses opcions recullen «prioritàriament»idees, valors, principis i, fins i tot, progra-mes «d’esquerra» i «de dreta», saben quel’opció real no s’estableix entre «aquestescoses», sinó a l’entorn dels partits reals itangibles, amb tota la seua càrrega de ma-tisos, aparences, capacitat d’exercir liderat-ges dinàmics o obsolets, apreciacions de laseua ètica i també de la seua estètica. Potsemblar una visió cínica, però m’estimemés interpretar-ho com un saludable signede normalitat. Massa acostumats a l’ecofusterià del País Valencià que seria d’es-querra o no seria, alguns semblen no aca-bar de creure que el País Valencià institu-cionalitzat podia ser això. D’acord, parla-ven d’un altre país; però insistir-hi, ara iací, només serveix per a renovar disquisi-cions dins del laberint i no per a eixir-ne.

Tot el que hem assenyalat en els últimsparàgrafs seria tan sols afirmar obvietats–encara que de vegades no està malamentfer-ho– si no ho preníem com a punt departida per a altres reflexions.

La primera d’aquestes reflexions és quetotes les accions partidàries interactuen so-bre totes les altres formacions polítiques isobre la resta d’actors socials significatius.Aquest conjunt d’interaccions –moltes deles quals són, al seu torn, tematitzades pelsmitjans de comunicació– és el feix de sig-nes reals que acaben arribant al conjuntde la població, als votants. Per això notenen gaire sentit moltes anàlisis delspartits d’esquerra que semblen creure que«només ells» existeixen en l’horitzó i que,

20per tant, dialoguen directament amb cadaciutadà. D’això se solen derivar dues con-clusions: o les seues propostes són «bo-nes», però «no han estat ben explicades», oels ciutadans són uns irresponsables des-agraïts. Ignoren que les propostes políti-ques fonamentals, les que són capaces defixar l’imaginari i mobilitzar voluntats isuports, han d’explicar-se per elles mateixes.No es tracta, doncs, de fer recaure la culpadel fracàs en errors tècnics de comunicació–encara que algunes campanyes siguen ter-ribles–, sinó de fer recaure la qüestió en lamateixa proposta política; és a dir, el pro-blema és de fins i no de mitjans.

Cal donar, però, un pas més. Per bonaque siga la proposta, per més mitjans quees posen al servei de la seua difusió, de pocservirà si no s’incardina correctament enaquest joc permanent d’interaccions a quèem referia adés. Posem-ne un exemple: elPla Hidrològic Nacional (PHN) al PaísValencià. La proposta del PP, demagògicai irresponsable, és presentada sota un mis-satge senzill i publicitàriament irreprot-xable: «Aigua per a tots.» EUPV reaccionaamb una negativa coherent i frontal... pe-rò clarament insuficient, perquè la com-plexitat de la seua explicació només potconvèncer el convençut per endavant. Elcas del PSPV-PSOE és pitjor: incapaç de de-finir una crítica que no acabe molestantmassa sectors socials –debilitat intel·lec-tual– no formula un PHN alternatiu capaçd’enfrontar-se amb el del Govern –debili-tat política– i els seus precaris equilibrisacaben sent contradictoris, per diversesraons, amb els dels socialistes de Catalu-nya, Múrcia, Aragó i Castella-La Manxa–debilitat orgànica. El resultat final, no calinsistir-hi, és desastrós: ni els mitjans decomunicació més crítics poden explicar la

posició socialista ni aquest partit és capaçd’aconseguir aliances socials significatives.Encara pitjor, en una qüestió central nosolament no pot aconseguir cap avantatgeelectoral, sinó que, amb aquesta actitud,contribueix a generar una imatge global,extrapolable a altres qüestions, d’anarquiainterna, improvisació i falta de compro-mís, i tot això, per descomptat, passarà aser missatge central en les crítiques delPP. Perquè el PP es mou molt millor enaquests terrenys: són mestres de la pers-pectiva i situen amb habilitat les qüestionsrellevants davant la imatge «plana» queprojecta l’esquerra, la qual es limita a re-petir principis generals en les qüestions degran interès, mentre que és capaç d’ela-borar alternatives exquisides davant pro-blemes que els ciutadans perceben com amenors.

Ara bé, una vegada dit això, cal pre-guntar-se els «perquès». Seria absurd con-siderar que els dirigents de l’esquerra sóninsensibles o incapaços de dissenyar polí-tiques sectorials atractives. Crec queaquest no és el problema, encara que, perdescomptat, no hagen brillat fent oposi-ció. Pense que el que passa, precisament,és que, «taponant» una crisi interna des-prés d’una altra a força de multiplicar ini-ciatives molt parcials i oportunistes, nos’han parat des de fa temps a examinar elbosc de canvis i realitats substancialmentdiferents de les prioritats de les èpoquesdels Governs socialistes, en part per dinà-miques socials de llarg termini i en partper l’acció mateixa del PP. En tot cas, avan-çaré que pense que la gran habilitat del PP

ha consistit a incardinar el seu projectepolític en aquests renovats canvis socials.

És impossible ara fer ni tan sols unabreu descripció d’aquestes alteracions,

21però potser seran vàlides algunes notes dereferència:

– Terciarització de l’economia valen-ciana en un sentit concurrent amb pro-cessos econòmics especialment determi-nats pel dinamisme inversor i una relativadesestructuració de les pautes clàssiquesdel món del treball. Aquest dinamisme, amés, «contagia» altres sectors com unmantell justificador d’experiències forta-ment especulatives, especialment en laconstrucció.

– Període sostingut de creixement eco-nòmic. Que les bases foren posades en eta-pes socialistes és irrellevant per a l’anàlisi.El manteniment de la Comunitat Valen-ciana com a Objectiu 1 de la UE és un fac-tor que no hem d’oblidar, paradoxal res-pecte dels discursos del PP, però amb unsresultats ben tangibles.

– Confirmació del paper del sistemade ciutats com a fonament del creixementeconòmic.

– Definitiva «desnacionalització» delsdiscursos socials: el famós «poder valen-cià» tenia sentit, exactament, en la mesuraque els processos socioeconòmics conver-gien amb polítiques estructurals del PP aEspanya. Sense necessitat de relacionaraixò amb una enyorança més o menys jus-tificada per un nacionalisme polític nítid,el que hem dit significa la decadència d’al-guns dels sistemes simbòlics i diferencia-dors més potents des de la Transició.

– El conjunt d’elements apuntats s’au-tonomitza d’unes regles ideològiques es-trictes i el seu oportunisme polític li per-met sentir-se còmode amb l’hiperrealismei el conjunturalisme polític del PP, al ma-teix temps que redueix l’àmbit d’una so-cietat civil fragmentada i abocada a lanegociació permanent en situació de

debilitat davant les institucions. Des d’a-questa perspectiva, el neoliberalisme valen-cià aconsegueix tancar el cercle i reforçarel poder de control polític sobre els ciuta-dans sense pertorbar el més estricte laissezfaire sobre els grups econòmics.

– La percepció de bonança econòmica,l’atomització social i la falta de confiança enla política de l’oposició fan que la deses-tructuració de serveis públics fonamentalso que els atacs a drets bàsics puguen por-tar-se a terme amb alts nivells d’impuni-tat, cosa que reforça la dinàmica apuntada.

Basten, ara com ara, aquestes indica-cions, que, no cal insistir-hi, han de serconsiderades des de la seua interacció dia-lèctica i no com la simple suma mecànicade circumstàncies. D’altra banda, les ex-cepcions particulars derivades de l’espe-cialització econòmica o de l’existència d’a-juntaments governats per l’esquerra nodesdiuen bàsicament de l’esquema pro-posat, entre altres coses perquè aquest es-quema, en el seu conjunt, és capaç de di-luir o minimitzar les xarxes de tradicionsque puguen enfrontar-se a les conseqüèn-cies més insolidàries i pertorbadores de lespolítiques del PP.

DRETA, SOCIETATI POLÍTICA VALENCIANA

A partir de les dades exposades dibuixaréalgunes manifestacions particulars del quehe indicat més amunt:

LA CONSOLIDACIÓ D’UN CONSERVADORISME

DE GEOMETRIA VARIABLE

Al País Valencià, per descomptat, hi hasectors que podríem anomenar conserva-

22dors clàssics, que van contribuir a la vic-tòria del PP, encara que només siga perquèno hi ha una altra força significativa en ladreta. Són sectors amb un componentideològic més o menys nítid que defensenvalors cristians tradicionals –el suport al’Opus Dei és el millor exemple de l’ajudamútua– o que nucleen protestes difusesdavant l’arribada d’immigrants o quemantenen viva la flama de l’anticatalanis-me. No obstant això, en conjunt, i deixanta part el pes de l’Església-institució –quemereix una anàlisi especial, entre altres co-ses perquè en determinades matèries noactua de manera homogènia a tot el PaísValencià–, no sembla que aquest siga unvessant bàsic del conservadorisme. Fins itot podem atrevir-nos a assenyalar que,encara que de vegades ha prestat un arse-nal ideològic a un PP molt mancat dereferències ètiques estables, pot arribar aser antinòmic amb les polítiques reals delPP. Al cap i a la fi, «conservar» sense més elque hi havia era contradictori amb un par-tit que busca els suports i les legitimitatsen sectors econòmics més dinàmics, demanera que els discursos ultramuntanspodien arribar no solament a trencar laimatge de «centrisme» –cas de Las Provin-cias–, sinó a generar tensions indesitjablesen el cor mateix del model de creixement.Així, per exemple, una cosa són els discur-sos poc compassius davant la immigracióper no alterar franges d’electorat fidel iuna altra de ben diferent ignorar que l’e-xistència d’àmplies bosses d’immigrants ésnecessària per a quadrar números o tenirmà d’obra barata disponible. Per tant, siassimilàrem el conservadorisme clàssicamb la «dreta de tota la vida», podríemfàcilment concloure que el País Valenciàno és més de dreta des que governa el PP.

No obstant això, apareix un conserva-dorisme de nou tipus, o neoconservadorismeassimilable a les construccions ideològi-ques més o menys difuses del neolibera-lisme. Convé detenir-nos-hi i fer-hi algu-na matisació imprescindible.

Allò que és liberal es converteix aquí enconservador. A diferència del que s’haesdevingut en altres moments o en altresllocs, és un liberalisme que prescindeix dedesplegar xarxes autònomes de societat ci-vil i delega la seua representació simbòlicaen l’anomia que afavoreix el reforçamentdel control polític institucional o en in-tel·lectuals orgànics que s’integren plena-ment en la lògica del negoci, com passa endeterminats mitjans de comunicació ixarxes d’ensenyament privat. Com quesón poc proclius a desenvolupar discursosintel·lectualment potents o a expressar-sea través d’estètiques avançades, atrapenbrins d’idees per a desqualificar perma-nentment tots els discursos que apunten ala igualtat social i a la solidaritat com aeixos centrals.

La potència d’aquesta línia es deriva dedos elements: la seua extraordinària adap-tabilitat a les condicions concretes i la seuaincardinació amb els elements més fluidsde l’economia; és més conservadora commés altera la realitat. Això li permet, endefinitiva, presentar-se, sense cap luxe detesis autoexplicatives, com la representacióde la normalitat: és la posseïdora del podernormatiu fàctic. És essencialment agressi-va i depredadora amb el medi i, puntual-ment, pot aliar-se amb el conservadorismeclàssic o rebutjar-lo amb un gest de mo-derna altivesa. Així, doncs, és un conglo-merat d’idees fort en la mesura que sigacapaç de mantenir-se feble i, per això ma-teix, no demana adhesions indestructibles,

23i pot encarnar-se en líders o en votantsaïllats que perceben que el PP és qui millorgaranteix unes relacions econòmiques quejustifiquen aquestes adhesions.

L’absència de societat civil i de propos-tes de l’esquerra provoca que un sector depersones que, almenys en part, se sent cò-moda en aquesta línia i que, tanmateix, noes considera «de dreta» sinó «de centre» o,fins i tot, «de centreesquerra» avui només«puga» votar al PP. Com que s’identificaamb un innegable dinamisme, per ambi-gua que siga l’expressió, no hi ha cap forçaalternativa capaç de situar aquest dina-misme, al qual no hi ha per què renunciar,en el marc d’uns «límits» morals, ideolò-gics i temporals; és a dir, polítics. Situatel debat en termes de «tot o res» i no en eldels límits i les seues direccions, aquests vo-tants aposten per la conservació d’estatus.

Però encara hi ha un tercer «modelconservador»: el conservador selectiu. Enles eleccions del 25 de maig –en moltsllocs d’Espanya i, clarament, al País Va-lencià–, s’ha comprovat que hi ha un po-tent corrent de vots que dóna suport a qui«ja governa». Això és especialment clar enmolts ajuntaments, encara que també espercep en l’elecció de parlaments autonò-mics. És un fenomen ja conegut per lasociologia electoral, però que ara es pre-senta amb més força i estabilitat. En efec-te, apareixen noves variables que fan queaquest fenomen vaja més enllà de la «pri-ma de confiança» que s’atorga a qui és alGovern fins que la situació s’inverteix iapareix un vot de rebot contra la força o elcandidat governamentals.

El fet afecta a tots en el conjunt del’Estat, amb independència de correntsmés profunds, cosa que, probablement,assenyala un estancament del model, una

desconfiança en les alternatives. Ateses lescircumstàncies d’aquestes eleccions, això,lògicament, castiga molt més l’esquerra.Però el fenomen és més acusat a les ciutatsgrans i mitjanes. Aquí, fins i tot, s’apreciaque juga amb menys força en municipiscaracterístics governats pel PSOE. Podemparlar, doncs, d’una línia general peròamb correccions que només s’expliquenper la força atractiva dels altres dos tipusde conservadorisme apuntats.

Dit d’una altra manera: al País Va-lencià el valor del vot de càstig al PP ésestadísticament menyspreable, mentreque el que rep l’esquerra és bastant alt.Des d’aquesta perspectiva, hem de pre-guntar-nos què castiguen els votants. Laresposta, crec, és una altra paradoxa: casti-guen la incapacitat de l’esquerra de «me-rèixer ser premiada», la nul·la potènciad’il·lusió, la instal·lació a mig camí entreels discursos formalment eufòrics i lesseues pràctiques quotidianes centrades en«l’administració de les coses» on governal’esquerra, sense formular-hi projectescol·lectius que exigisquen el desplaçamentdel subjecte polític a la societat, o si, comés més habitual, està en l’oposició, eldegoteig lacrimogen de protestes feblessense generació d’alternatives mobilitza-dores i comprensibles. El PP, per tant, nonecessita «ser premiat». En té prou amb elfet de no ser castigat, perquè el margenecessari per a la majoria absoluta quepodria posar-se en perill amb una partrelativament petita de l’electorat desmo-tivat siga aparcada en l’abstenció resigna-da. Com veiem, els tres conservadorismesencaixen com si foren nines russes, s’ar-ticulen amb eficàcia i faciliten al PP un«bloc social» de suport més que suficient.

24L’OCUPACIÓ INTENSIVA/EXTENSIVA

DEL PODER

D’algunes de les afirmacions fetes ante-riorment podem col·legir que comença aemergir un model peculiar d’ocupació delpoder per part del PP al País Valencià. Ésun model que qualificaré d’ocupació in-tensiva/extensiva, perquè, alhora, és capaçde penetrar molt en les bases dels instru-ments formalitzats del poder polític i es-tendre’s cap a nous camps d’actuació.

Un primer tret del model és l’apro-piació institucional sense cap tipus de pre-judicis. Per a fer-ho, el PP genera diversespràctiques dotades dels seus particularsdiscursos autojustificatius, que, com enaltres facetes de la seua actuació, tenen èxitdes de la simplicitat.

El primer d’aquests discursos és la pre-sentació de les seues decisions com elresultat d’un plebiscit. En efecte, el PP re-cull en la seua pràctica la tesi més dèbil dela democràcia: després d’haver estat elegit,disposa de la dosi necessària de legitimitatper a prendre qualsevol decisió. En el ba-gatge democràtic del PP no hi ha matisospropis d’una cultura democràtica desen-volupada; frases com «qui paga mana» o«ens han elegit per a això» no són sinó lesexpressions més grolleres del que comen-tem. El respecte per la democràcia com asistema de límits que renova la seua legi-timitat quotidianament, ja que estableixun esquema de principis que permet a lesminories estar en una relativa igualtat d’o-portunitats per a desenvolupar el seu pa-per polític, és una cosa absolutament alie-na a la filosofia de la dreta valenciana.

En els limitats coneixements de filo-sofia o cultura política dels dirigents delPP, aquest tipus de disquisicions són un

llast que no mereix la pena carregar. Mésencara quan el conjunt de la seua política ila manca d’adversaris crítics –d’altra ban-da també és pertinent preguntar-nos siaquests adversaris entenen la importànciade la qüestió– fan que qualsevol reflexiósobre el poder que no consistisca en el seusimple tractament com a cosa apropiable ésdisfuncional. En efecte, atesa la fragmen-tació de la societat i de la crítica política,aquest perceptible abús del poder té unalògica interna formidable, ja que, com atal, mai no ha estat impugnat.

D’altra banda, té la lògica que compor-ta l’adequació a un model de creixementeconòmic de suma zero que, com hem as-senyalat, és una de les bases del seu poder.Una fórmula poc deliberativa d’exercicidel poder institucional és millor en termesd’eficàcia a l’hora de buscar aliats establesque confien en un partit sense democràciainterna, amb molt de culte a la persona-litat i sense cap voluntat de consensuar elsprojectes estratègics amb altres forces po-lítiques o socials. Això, en definitiva, ésuna garantia des del punt de vista de lareducció de la incertesa en els negocis, jaque facilita els canals d’interlocució.

Aquest mateix fet és el que predisposa iencoratja l’ocupació extensiva d’espais depoder. Les sinuoses xarxes de connivència–que van molt més enllà, encara que nol’excloguen, d’un típic clientelisme– faci-liten un pas consegüent: la pressió desme-surada sobre els cossos intermedis de la so-cietat valenciana, com ara les universitatso els mitjans de comunicació. En aquestscasos, per exemple, un conflicte amb elpoder polític formalitzat no és solament«això», és també un buit de relacions o desuport econòmic per part de complexosaparells que condicionen el poder polític

25en la mesura que poden ser condicionatsper aquest en situacions especials i quepoden marcar, anys després, la dinàmicade les relacions en una gamma de mani-festacions que van des de la més continua-da i arbitrària persecució fins al condicio-nament psicològic de legítims gestorsinstitucionals, passant per l’intent d’es-trangular econòmicament empreses o l’a-tac selectiu a qui discrepe. Sense oblidar,per cert, una certa fascinació tècnica quealguns dirigents del PP aconsegueixen so-bre algunes de les seues víctimes, en unacuriosa versió de síndrome d’Estocolm, quepermet a aquestes rendir-se o autojustificarles seues renúncies. (Que l’esquerra patiscauna endèmica absència de lideratges o, al-menys, de perseverants i respectats diri-gents facilita molt les coses.)

El PP aconsegueix així aquesta combi-nació intensiva/extensiva, reforçant xarxesde poder extrapolític, cosa que li permet,alhora, presentar determinades decisionsclau com si foren no polítiques –és a dir,com el resultat inevitable del dinamismesocial– i valer-se d’aquests ressorts per aexecutar la seua política. Ara bé, parlem dexarxa o xarxes, però faríem ben fet de ca-racteritzar aquesta realitat referint-nos auna xarxa de xarxes, de dimensions, pene-tració, especialització i transparència moltdispar. Podem trobar des de complexosmolt sofisticats, legals i capdavanters en elseu funcionament, fins a penoses associa-cions més o menys conjunturals que nos’allunyen massa del pur comportamentmafiós. Sens dubte, algunes d’aquestesrealitats poden arribar a ser disfuncionalsper al sistema econòmic i allí actua el PP

com a mediador eficient. Alguna d’aques-tes xarxes acabarà donant maldecaps al PP,però ara com ara li és més rendible man-

tenir societats de beneficis mutus i conti-nuar premiant internament dirigents peri-llosos, que no «deixar caure» alguns terri-toris o generar enemics a casa. (Aquest potser un dels punts febles del PP valencià enel futur: la contradicció entre una estruc-tura partidària superrígida i un model derelació amb els poders extrapolítics basadaen una gran flexibilitat. Un model eficaçper a accedir al poder i mantenir-s’hi enuna determinada fase de creixement eco-nòmic, però que pot perillar en una crisi,amb massa «cobradors» trucant a les por-tes de les seus, una militància no creativai uns dirigents entaforats en la fidelitatcom a gran nord, mentre que d’altresveuen com s’allunya la possibilitat de «to-car poder».)

Queda finalment la ciutadania. Amb elque hem dit en tindrem prou per a en-tendre que hi ha efectes directes de la for-ma concreta d’ocupació del poder perquèels missatges que arriben estiguen zelosa-ment seleccionats: el que menys importaés la vergonyosa actitud de Canal 9 i altresmitjans que es dobleguen cada dia. L’im-portant de debò és la presència immediatai directa dels ressorts del poder, la capil·la-ritat dels efectes de les decisions, la per-cepció de connivències partidàries, em-presarials o familiars, completada per lainexistència d’alternatives plausibles. Totaixò acosta massa la realitat a un règimbenigne que no pretén la mobilització delsseus electors, sinó una aquiescència prag-màtica amb pragmàtics missatges que re-construeixen cada dia el pragmatisme com aúnic horitzó possible. I, és clar, demanar alselectors un canvi polític en aquestes con-dicions ja és complicat; demanar-los unarevolta és impossible. La via de la recons-trucció de l’horitzó, de la diversificació

26dels missatges i de les aliances és una cosaque fa anys que ningú no assaja.

ENGINYERIA DEL TEMPS:INVENCIÓ DEL FUTUR

I CONSTRUCCIÓ DE L’AMNÈSIA

Un error de l’esquerra quan el PP va acce-dir al poder va ser menysprear la intel·li-gència o capacitat intel·lectual dels diri-gents de la dreta. Al capdavall, és cert,aquestes persones, en general, mai no ha-vien brillat en les diverses expressions dela intel·lectualitat valenciana, un cos bas-tant compacte i (auto)recognoscible. Capaportació significativa a l’anàlisi de la rea-litat valenciana no havia eixit de les seuesplomes o dels seus llavis. A més, de moltsd’aquests dirigents guardàvem una memò-ria més aviat sinistra pel paper que vantenir en disputes, de sobres conegudes,que van implicar un menyspreu per partde la dreta autòctona de totes les llums dela raó, un discurs antiintel·lectual ambrivets feixistes. La brusquedat, la barroeriade molts dirigents del PP, no feia sinó ali-mentar aquesta percepció.

Tanmateix, com deia, això no va sersinó un error. Un error, posats en aquestatessitura, que ja anuncia i exemplifica laparadoxa que l’esquerra valenciana, tanpreocupada per la qüestió nacional popu-lar, tan finament gramsciana i tan elegant-ment postmarxiana, va renunciar amb unarapidesa espectacular al millor bagatge quetenia quan va abandonar alguns despatxosde l’etapa socialista. Molts canònics intel-lectuals orgànics van oblidar, en una abdi-cació de les idees, què són els intel·lectualsorgànics. Van oblidar que no cal haver-hollegit tot per a ser intel·ligent. Van oblidarque alguns creadors es compren –sobretot

si havien estat postergats abans–, que elsestudis es paguen, que una cosa és l’intel-lectual il·lustrat global i una altra –nonecessàriament més maldestra– el tècnicque, fins i tot, se sent més còmode veientreconeguts –i retribuïts– els seus coneixe-ments especialitzats que no esperant d’ellel compromís polític. Però sobretot vanoblidar que és la dialèctica social en el seuconjunt la que genera discursos, missatgesi símbols que són organitzats, sí, per in-tel·lectuals, encara que siguen intel·lec-tuals que renuncien per endavant a com-prendre el món, encara que siguen intel-lectuals sense carnet als quals faria llàstimaveure en qualsevol congrés a l’ús. Doncsbé, el sistema d’ocupació del poder del PP

descrit anteriorment ha estat capaç de ge-nerar aquests discursos, missatges i sím-bols... i a més amb bastant facilitat atesal’extraordinària coherència interna i laseua falta de complexos.

Es tracta ara d’analitzar com la dretagovernant (re)construeix l’imaginari col-lectiu per a inserir les seues decisions ipolítiques generals en aquest marc desen-tusiasmat i aquiescent al qual em referiaadés. El primer que podem afirmar és queaquí l’esquerra i la crítica intel·lectuals’han deixat atrapar per una aparença que,al seu torn, no és més que el reflex au-todefensiu davant el record del que va serla «dreta de tota la vida» quan manava:patriotisme espanyol, moralitat catòlicaultramuntana, beateria, etc.; és a dir, la«ideologia dretana» s’identificava ambla ideologia del primer estrat de conserva-dorisme del qual he parlat. Per això elscrítics reben amb especial alegria qualsevolmanifestació d’aquest tipus que fàcilments’autodesqualifica en la seua tosquedat,alhora que confirma i tranquil·litza els

27clergues progressistes. La realitat, però,senzillament no és aquesta. Ja hem co-mentat que les decisions dictades per sec-tors religiosos són relativament residuals, ide moralitat privada estricta, millor noparlar-ne... Han arribat a un compromísraonable amb el seu espanyolisme: el seucosmopolitisme globalitzador no reque-reix ja invocacions rígides i poden coque-tejar i tot amb un tebi «valencianisme»adormit, amb la limitació que mai no sigaconflictiu. No. El nucli dur de la seuaideologia està en un altre lloc.

Perquè siga eficaç –i, segons sembla, hoés– ha de ser funcional al neoconservado-risme, que hem caracteritzat com a neoli-beralisme que troba la seua pròpia senyad’identitat en el dinamisme; i per les ma-teixes raons ha de ser especialment difús,transparent, molt poc matèric –potser, enqüestions simbòliques, en aquest mo-ment, el més eficaç, perquè és menys vul-nerable, és el que no es toca: símbols nosensitius i polivalents. És clar que té tambéel seu paradigma constructiu a la Ciutatde les Arts i les Ciències o a la Ciutat de laLlum, però no necessàriament més que enuna estètica de l’enginyeria que serà PHN

o AVE. D’alguna manera, fins i tot po-dríem definir la construcció simbòlica delPP com una enginyeria del temps; això és,projectes llargs, complexos, sense partsque calga entendre per si mateixes, ambdelegació inconscient en els sabers deltècnic i amb una plasmació en una prome-sa de temps nou que significa estrictamentviure millor antiutòpicament.

Podem pensar que aquesta obstinacióper millorar el futur és una constant enqualsevol política de l’Estat social. I és ve-ritat. Però de nou aquí el PP ha elaborataquesta obstinació amb una falta de pre-

judicis i amb una coherència interna talsque ha introduït variacions essencials finsa elaborar un model genuí. Comparem,per exemple, aquesta etapa amb alguna deles dirigides per Joan Lerma: és possibledefinir aquelles com un renovat –«moder-nitzat»– intent de reconstruir el famós«Llevant feliç», desproblematitzat, ame-nitzat per una cultura actualitzada... peròsense alterar la imatge que de si mateixatenia la societat valenciana, que, a l’in-revés, trobava oportunitats per a retrobar-se amb la seua història. Dit irònicament,ja no érem un país de conreadors de ta-ronges, però podíem desitjar ser un paísd’europeus exportadors de taronges. Enl’haver d’aquesta etapa hi havia, tanma-teix, un factor pràctic i simbòlic tangible ibàsic: la universalització de serveis públicsi socials, i l’assumpció molt majoritària delfet que construir un país amb menys des-igualtats era un assoliment col·lectiu imolt positiu.

El d’ara és diferent. Observeu que l’ar-gument central –i, de vegades, l’únic– delspolítics del PP en campanya és demanartemps per a acabar projectes o, fins i tot,per a iniciar-ne altres de nous... i si ho fanaixí i guanyen, no els deu anar tan mala-ment. Ni tan sols s’aturen gaire a fercomptes del que han fet, més enllà del queexigeix la litúrgia propagandística: no con-sideren que hagen de ser votats per això,sinó pel que poden fer. No es tracta exac-tament de demanar confiança, sinó detransmetre al ciutadà que «només ells»volen i poden desenvolupar uns projectesque són transsubstanciació de l’«ànimaemprenedora» dels valencians. I davantaixò tot empetiteix: es difumina així larealitat dels serveis públics o la xarxa d’as-sistència social, ja que l’única igualtat dis-

28ponible és la que els ciutadans es procurenper si mateixos participant gojosament enaltes velocitats o aigües per a camps degolf. L’obra no és una entelèquia: prometper si mateixa. La seua reformulació coma símbol és la més ambigua que puguemconcebre.

Des de fa alguns anys, un instrumentd’anàlisi de les construccions ideològiquesés l’examen de la «invenció de la tradició»;és a dir, de la paradoxa que comporta des-velar com el que se suposa creació col·lec-tiva intemporal o, almenys, d’acreditadaantiguitat no és sinó el fruit de decisionsconcretes, sovint no gaire antigues i ambuna paternitat que es pot concretar docu-mentalment. Convindria aplicar el mèto-de a la política valenciana del PP, però ambun matís molt significatiu: la gran obs-tinació intel·lectual aquí és dissenyar elfutur com a tradició –que no és el mateixque treballar amb l’esperança de construirtradicions que seran útils per al futur. Unatradició que, a més, té l’avantatge de seradequadament antièpica, com corresponmés a l’enginyeria que no a l’arquitectura.Antièpica que busca l’aquiescència mésque no la lleialtat, la connivència més queno la complicitat creadora. Antièpica que,en suma, busca més la legitimitat basadaen l’eficàcia que no la que es construeixa partir de la participació en somniscol·lectius.

Una construcció del futur que signifi-ca també construcció de l’amnèsia, almenysd’una amnèsia selectiva. Una amnèsia queés, abans que res, renúncia del record so-bre el qual es va fonamentar en una altraèpoca un altre país que ha esdevingut im-possible. En el record no hi ha cap res-posta i, de l’habilitat per a col·locar a cadamoment les coses que molesten en el lloc

del record, es dedueixen factors subalternsde legitimitat davant els problemes que pu-guen aparèixer. Perquè una solidaritat ac-tiva o una proposta en clau nacional o lareivindicació forta d’un dret fonamental ol’exigència rotunda de polítiques sosteni-bles del territori poden perfectament serreinterpretades com a «coses del passat»,incongruents, derrotades per la fletxa deltemps sobre la qual cavalquem.

PER DERROTAR EL PESSIMISME

Fins ací l’anàlisi. Malauradament, és pes-simista; és clar que, si no ho fóra, no tin-dria sentit haver-la feta. I és tan pessimistaque només se m’ocorre una conclusió ge-neral: la percepció que el Govern del PP alPaís Valencià seria efímer, accidental, fruitd’«errors generals» de l’esquerra –uns er-rors que ni tan sols van ser especialmentgreus aquí– pot ser un bonic somni sensefonament. Venien a quedar-s’hi i s’hi hanquedat, i, supose, els estrategs del PP esmiren la Comunitat Valenciana com unterritori tan fiable no ja com Galícia –on,per cert, el conjunt del poder està moltmés repartit–, sinó com Castella-La Man-xa per al PSOE. Ara cal repetir la pregunta:s’ha tornat de dreta la societat valenciana?

Crec que la societat valenciana és unaaltra que la imaginada i, fins i tot, quel’existent fa alguns anys, i que aquestasocietat és la que el PP ha sabut interpretardes de polítiques concretes de dreta i que,no obstant això, aquesta societat –la ma-teixa, no n’hi ha una altra– pot emprendrecamins d’esquerra si l’esquerra decideixadonar-se de tot això, baixar dels cinglessectaris del caïnisme, observar, asseure’s adefinir alternatives que minen el poder del

29PP i a dibuixar un altre horitzó simbòlic alqual els ciutadans puguen adherir-se en undesig, latent, que les coses siguen d’unaaltra manera. Perquè, probablement, lacrisi més gran que pateix l’esquerra és lacrisi simbòlica, un fet extraordinàriamentgreu en temps i societats descorporeïtzats,lligats més per signes que per elementstangibles. Aquesta crisi, al seu torn, impli-ca l’absència d’un terreny d’identificaciócomuna amb possibles aliats potencials i,en definitiva, de potents eines de mobi-lització social, de reconstrucció d’una es-fera pública favorable.

No obstant això, aquí hi ha les contra-diccions en la dreta valenciana que, ni debon tros, és una massa compacta i sensefissures. No serà possible una victòria deles esquerres valencianes sense la com-prensió d’aquestes contradiccions i sensela voluntat d’introduir en aquests intersti-cis del poder pacients tascons alimentatsamb la intel·ligència i la perseverança. Noserviran models d’atac frontal ni auto-confiances que mostren dia rere dia elflanc feble de qui pensa que «hem de gua-nyar perquè els ciutadans han d’adonar-sede qui és aquesta gent». Els ciutadans hosaben. Però amb això no n’hi ha prou. ❐

30

Els mesos previs a les darreres eleccionsautonòmiques i municipals al País Valen-cià havien fet concebre la falsa expectativaque podria esdevenir-se un canvi políticque acabaria el llarg mandat del Partit Po-pular a la Generalitat. Els continus errorsdel Govern espanyol de José María Aznar,com ara l’escàndol del Prestige o el suporta George Bush i Tony Blair en la invasiód’Iraq, havien generat una contestació po-pular massiva, i el rebuig a la guerra haviafet possibles manifestacions històriques ala ciutat de València.

Aquestes eleccions, a més, tenien llocamb un panorama polític aparentmentmolt diferent del corresponent a les ante-riors. El Partit Popular es trobava sense elcandidat que havia guanyat les dues dar-reres convocatòries electorals, EduardoZaplana, que un any abans dels comicishavia decidit canviar la presidència de laGeneralitat Valenciana –que sempre con-siderà un mitjà i no un fi polític– pel Mi-nisteri de Treball i Afers Socials del Go-vern espanyol. La figura de FranciscoCamps, sens dubte menys conegut popu-

La tercera majoriaL’escenari polític valencià després de les eleccions de 2003

Manuel Muñoz

Manuel Muñoz és periodista, cap de redacció de Polí-tica del diari Levante-EMV. Anteriorment ha estatdelegat d’El País a València, director del Centre deTVE a Múrcia, i director del Palau de la Músicade València.

larment que Zaplana, semblava més feble,i això podia posar en perill que el PP repe-tís la majoria absoluta a les Corts Valen-cianes, bé que la que tenia abans de leseleccions era ben baldera, ja que gaudia de49 escons en un Parlament de 89; és a dir,quatre escons per sobre de la majoria ab-soluta. La resta del Parlament es repartiaamb 35 escons per al Partit Socialista delPaís Valencià i cinc per a Esquerra Unida.Camps havia estat regidor a l’Ajuntamentde València, conseller d’Educació i Cultu-ra, delegat del Govern a València i vicepre-sident del Congrés dels Diputats, però lacurta permanència en aquests tres últimscàrrecs li havia donat un caire de provi-sionalitat política no gens afavoridor per ala seua imatge pública.

LA CAIGUDAD’UNIÓ VALENCIANA

D’altra banda, les eleccions de 1999 ha-vien comportat la desaparició de les Cortsde l’anticatalanista Unió Valenciana, quehavia mantingut una presència permanenta la Cambra des del 1983 i que va passarde tenir la presidència del Parlament (enla persona d’Hèctor Villalba, en funció del’anomenat «pacte del pollastre» amb elPP) a caure directament al carrer de l’extra-

31parlamentarisme. El Bloc Nacionalista Va-lencià de Pere Mayor, amb la millor marcaelectoral de la seua història (102.667 vots,el 4,51 %) no havia aconseguit superar labarrera del 5 % que fixa l’Estatut d’Auto-nomia per a poder obtenir representació ales Corts Valencianes.

Després de la derrota del president so-cialista de la Generalitat Joan Lerma en leseleccions de 1995, el PSPV havia travessatuna forta crisi de lideratge. Lerma haviacomès l’important error polític d’abando-nar el càrrec de portaveu socialista a lesCorts Valencianes per exercir a Madridcom a ministre d’Administracions Públi-ques en l’últim i agonitzant Govern de Fe-lipe González, que cauria l’any següent da-vant la primera i escassa victòria electorald’Aznar. A València l’exministre AntoniAsunción i el líder del corrent EsquerraSocialista, i excol·laborador de SalvadorAllende, Vicent Garcés organitzaven l’o-posició interna, a la qual se sumà a darrerahora l’exconseller d’Educació Joan Rome-ro. Aquest fou elegit secretari general pertres vots de diferència al juliol de 1997enfront del candidat lermista AntonioMoreno. Romero conduí un partit sacsejatper contínues turbulències internes, ambuna oposició animada pel secretari d’Or-ganització del PSOE, Ciprià Ciscar, finsque dimití a les portes de les eleccions. Fousubstituït per Antoni Asunción, que, mal-grat la pujada del PP, aconseguí milloraren tres escons el darrer resultat de Lerma enels comicis de 1999. Asunción havia que-dat en segon lloc, per darrere de Romero iper davant de l’exalcaldessa de València i ex-presidenta de la diputació de València,Clementina Ródenas, en les primeres elec-cions primàries a candidat a la Generalitatque celebrà el PSPV en la seua història.

Quatre anys després, Asunción haviadesaparegut del panorama polític valencià,ja que dimití quan no va aconseguir la se-cretaria general del partit en el congrésextraordinari d’octubre de 1999 perquèhavia estat vetat directament per JoaquínAlmunia, aleshores secretari general delPSOE, i indirectament per l’expresidentdel Govern Felipe González. Aquest no liha perdonat mai la decisió autònoma dedimitir com a ministre de l’Interior quanl’exdirector general de la Guàrdia Civil vafugir de la justícia espanyola el 1993. Elcandidat socialista, Joan Ignasi Pla, haviaencetat un període de calma interna des-prés del congrés d’Alacant de 2002 quel’elegí secretari general, i d’haver guanyatàmpliament les eleccions primàries a Ci-prià Ciscar per a ser candidat a presidir laGeneralitat.

Aquesta pau interna entre els socia-listes se sumava a les serioses dificultatsd’imatge pública que patia el Partit Popu-lar. A més, el lentíssim però sostingut crei-xement que experimentava el Bloc Nacio-nalista podia fer pensar que en aquestaconvocatòria els nacionalistes aconsegui-rien superar la tanca del 5 % i obtindrienrepresentació parlamentària. Aquesta bar-rera del 5 % havia estat una exigència–amb el suport del PSOE– de l’exvicepresi-dent del Govern amb Adolfo Suàrez i ex-president de la Unión de Centro Demo-crático del Reino de Valencia, FernandoAbril Martorell, durant la negociació del’Estatut d’Autonomia que s’aprovà acci-dentadament el 1982. Abril havia expres-sat reiteradament la finalitat d’impediramb aquesta limitació la presència de na-cionalistes al Parlament valencià i fins aras’ha mostrat extraordinàriament efectivaper a tancar sistemàticament l’entrada a les

32Corts al minoritari nacionalisme valenciàdel Bloc, tot i que ha fet importants con-cessions en els darrers temps amb relacióal pensament fusterià de l’antiga Unitatdel Poble Valencià de la qual procedeix.

L’Entesa, coalició encapçalada per Es-querra Unida, d’altra banda, semblava con-jurar el perill de quedar fora de les Cortsque algunes enquestes havien apuntat,gràcies a l’efecte de les campanyes antibel-licistes. Així, no semblava de cap maneraimpossible que es donàs un panoramapostelectoral amb el PP perdent per poc lamajoria absoluta. Aquesta eventualitatobria la porta a un pacte de govern o delegislatura entre socialistes, l’Entesa i elBloc, amb Pla com a president. Un pacte ala balear, com el que s’acabaria, també el25 de maig, arran de la majoria absolutadel PP a les Illes. El partit de la dreta hojugava tot a una carta, ja que perdre la ma-joria absoluta era no governar. La possi-bilitat que Unió Valenciana tornàs al Par-lament i es produís la reedició del «pactedel pollastre» era senzillament impensable,ja que l’espai polític de l’anticatalanismel’anaven vampiritzant els populars.

LA CARTA GUANYADORA

El PP, això no obstant, tenia la carta quefeia el repòquer. El resultat del 25-M donàa la candidatura de Francisco Camps 48escons, només un per sota del darrer resul-tat de Zaplana. El PSPV n’obtingué 35, elsmateixos que quatre anys enrere, i l’En-tesa, amb un moderat increment de sufra-gis, aconseguí situar-se amb sis, un escóper sobre dels cinc que tenia abans. Tan-mateix, aquest resultat trigà a quedar esta-blert i és definitiu després d’una sentència

del Tribunal Constitucional feta pública eldarrer 19 de juliol, ja que el sisè escó del’Entesa, a costa del 36è inicialment adju-dicat al PSPV, es va guanyar gràcies a la pre-sentació de recursos judicials.

Així doncs, el panorama de les CortsValencianes, quatre anys després de la pri-mera majoria del PP, no és gaire diferentdel que donaren les eleccions de 1999.Amb una participació superior al 72 %,més de quatre punts per damunt del68 % de 1999, el Partit Socialista creixia107.115 vots (de 767.442 el 1999 a874.557 el 2003), però aquest augmentno era prou ni per a avançar un escó res-pecte del resultat anterior. Amb un creixe-ment de 17.487 vots (de 136.836 a154.323) l’Entesa sí que obtenia rendi-bilitat parlamentària, ja que passava delscinc d’Esquerra Unida als sis d’ara. El PP

–i aquesta és la clau principal del resultat–mostrà que el deteriorament del poderque pateix és molt minso, perquè tambécreix en termes absoluts, en haver aconse-guit 63.777 vots més que el 1999 (de1.083.306 a 1.147.083). La coalició BlocNacionalista-Esquerra Verda, tot i recollir11.650 votants més que el 1999 (de102.673 a 114.122) no passava del 4,6 %i restava novament fora del Parlamentvalencià.1

Tota l’esquerra valenciana havia posatles seues il·lusions de canvi en una dava-llada important del PP que finalment noes produïa. Si mesos, i fins i tot setmanes,abans de les eleccions es podia pensar queseria així, les enquestes publicades pelsdiaris el diumenge anterior a les eleccionsdeixaven molt clar, amb evidents coin-cidències, no sols quin en seria el resultat,sinó també les raons d’aquest resultat. I laprincipal era l’elevat grau de satisfacció

33amb la gestió del PP que manifestaven elsciutadans en els sondejos. D’una mostrade quatre enquestes (les d’Emer-GFK,Instituto Opina, Sigma-Dos i InstitutoInsight), cap no preveia un resultat per alPP per sota dels 45 escons ni un percen-tatge inferior al 46 % (en realitat arribà al47 %). Tampoc no hi havia expectativesper als socialistes per sobre dels 38 dipu-tats. Totes quatre marcaven la continuïtatde l’Entesa al Parlament, encara que solsEmer-GFK contemplava la possibilitat mà-xima de sis escons per a aquesta formació,i totes coincidien també a assenyalarl’esfondrament definitiu d’Unió Valencia-na. Amb els resultats definitius, aquestpartit fou l’únic dels analitzats en aquestarticle que patí una forta davallada desufragis: de 105.987 a 72.594, 33.393vots menys, sempre –com en les xifres an-teriors– segons els resultats definitius.

LES CAUSES

La majoria de l’electorat no tenia, doncs,dies abans del 25 una percepció negativade la gestió del Partit Popular a la Gene-ralitat Valenciana, i això, juntament ambl’escassa il·lusió de canvi que aconseguígenerar el partit dels socialistes valencians,és el que produí la renovació de la majoriaabsoluta del PP i l’estancament del PSPV

malgrat la pau interna i la indubtableimatge d’estabilitat projectada. Una pauinterna i una estabilitat, però, que nohavien anat acompanyades d’una veritablecapacitat de generar il·lusió de canvi.

Les causes són, a parer meu, fonamen-talment quatre: 1) La situació econòmicaés, almenys pel que fa a la percepció popu-lar, positiva. No és fàcil que la societat

senta la necessitat de canviar de gover-nants quan considera que l’economia vabé. 2) Els governs d’Eduardo Zaplana hanmostrat un interès especial per guanyarterreny en allò que s’anomena el centrepolític, mirant de projectar una imatge depreocupació social i de millora dels serveispúblics. També és «centrista» la imatge desuperació dels conflictes que dóna, perexemple, la malaurada Acadèmia Valen-ciana de la Llengua, aconseguida amb l’a-jut del PSPV ad majorem gloriam del PP. Lamajoria de la societat valenciana no té nipoca ni molta preocupació per la llengua,però probablement té la percepció que lacreació d’aquest monstre, des del punt devista científic, ha suposat la superació d’unllarg conflicte social. Aquest era probable-ment l’objectiu de Zaplana quan es va de-cidir a encetar el procés de crear-la i, desdel punt de vista polític, ha estat un granencert per a ell i el PP, que n’han estatels principals beneficiaris. 3) Al mateixtemps, els populars han jugat a menjar-liel terreny –i els militants– a Unió Valen-ciana amb periòdics i calculats gestos anti-catalanistes per tal d’assegurar-se la mortpolítica del partit que fundà Vicente Gon-zález Lizondo.3 4) Les crítiques de l’oposi-ció, fonamentalment els socialistes, s’hancentrat en aspectes de difícil percepció po-pular majoritària, com ara l’elevadíssim –ipreocupant– deute de la Generalitat, o lesprivatitzacions de serveis públics. Despréstornaré sobre aquests aspectes en analitzarles reaccions dels partits davant els resultats.

EL PANORAMA MUNICIPAL

Si les eleccions autonòmiques no pintenun paisatge polític gaire diferent del que

34donaren les de 1999, en el cas de les mu-nicipals la situació és molt semblant. Entermes globals, el PSPV creix de 784.246vots (34,5 %) a 855.001 (35 %) i passa de2.026 regidors a 2.066. Però, com a lesCorts, també el PP puja de 983.635 su-fragis (43,2 %) a 1.051.675 (43 %). Enregidors va de 2.523 a 2.552. L’avanç mésespectacular en el terreny municipal és eldel Bloc Nacionalista-Esquerra Verda, quepassa de 228 a 298 regidors i consolida laseua posició de tercera força municipalen pujar d’111.759 (4,9 %) a 139.496(5,7 %). Però precisament això revela el fra-càs de l’intent de traslladar el sufragi mu-nicipal a l’autonòmic. Si tots els votantsmunicipals del Bloc haguessen donat su-port mecànicament a les candidatures au-tonòmiques, aquesta formació hauria supe-rat àmpliament el llindar del 5 % necessariper a obtenir representació parlamentària.

Pel que fa a l’Entesa, puja dels 134.893vots que havia obtingut Esquerra Unidadel País Valencià (5,9 %) a 146.568 (6 %),i passa de 169 a 171 regidors. Encara quecal tenir en compte que PSPV i EsquerraUnida obtingueren 36 regidors en unacoalició amb aquestes sigles i els socialistesen sumen 8 més d’una altra coalició ambindependents.2

Els pactes feren que el PSPV guanyàs 34alcaldies més que el 1999 i el PP en perdés14, mentre que Unió Valenciana en perdia11 i passava de 13 a 2.4 Tot i això, el pano-rama global no és molt diferent. El PP

manté la majoria absoluta a les tres capi-tals de província i també a les tres diputa-cions. Guanyà alguna ciutat important,com ara Alzira, abans d’alcalde socialista,però també en va perdre alguna altra designificativa, com és el cas de Sagunt.

És significatiu el cas del Bloc, queaconseguí més regidors que l’Entesa, tot itenir menys vots, gràcies al repartimentterritorial de les seues candidatures. Elproblema que no aconsegueix superaraquest partit és l’escassa penetració en tresde les quatre grans ciutats: Elx, Alacant iValència, la qual cosa frena les seues aspi-racions polítiques. Aquests tres nuclis esmostren impenetrables a un grau mínima-ment estimable de consciència nacional.Malgrat les seues darreres concessions, quehan inclòs la propaganda electoral encastellà, el Bloc continua instal·lat electo-ralment només a les comarques catala-noparlants del País Valencià.

LES PERSPECTIVES

Després dels resultats de les eleccions, elpresident del Bloc Nacionalista, Pere Ma-yor, féu una important autocrítica i posàel seu càrrec a disposició del partit i pro-bablement no continuarà. El mateix féuJosé María Chiquillo, president d’UnióValenciana, i la seua formació decidí con-firmar-lo, de manera que continuarà sentl’administrador del naufragi polític pro-gressiu de les restes sens nord del blave-risme polític.

El que sorprèn, tanmateix, al Partit So-cialista és que aquesta autocrítica no s’haproduït. Fins i tot el secretari general, JoanIgnasi Pla, parlà del «bon camí» pel qualmarxa el partit l’endemà de les eleccions.Aquesta complaença en el fracàs fa pensarque serà difícil que les coses canvien al sidel PSPV, i així projecta la possibilitat d’unresultat en les pròximes eleccions generalsal País Valencià semblant a les de 2000,

35amb un PP superant les seues pròpies xifresautonòmiques, com va fer el 2000. I si,com sembla probable, Pla aconsegueix po-sar l’expresident Joan Lerma de cap dellista per València, aquest resultat serà méspossible encara.

Si Pla i la direcció no han encetat elcamí de la rectificació, alguns militantssemblen estar posant les bases per a canvis,encara que no siguen a millor. A Alacantes produí una rebel·lió en l’elecció de di-putats provincials que es tancà amb l’ex-pulsió dels rebels i l’existència d’un grupsocialista independent a la Diputació. Pelque fa a València, les pressions dels sectorsmés pròxims a Lerma conduïren Pla a in-complir el pacte de nomenar portaveu a laDiputació el vicesecretari general, JoséLuis Ábalos. La llavor de futurs conflictess’ha sembrat i cal pensar que el pròximcongrés, previst per a abans de l’estiu de2004, no serà tranquil i pot acabar ambl’era Pla.

Per la seua part, el nou president Fran-cisco Camps començà el mandat amb ges-tos d’un «valencianisme» que cal esperar aveure com es concreta per a poder analit-zar-lo correctament. Fou el primer pre-sident autonòmic que va fer íntegramenten llengua autòctona el discurs d’investi-dura davant les Corts Valencianes i quevolgué jurar el càrrec sobre els Furs, en ungest polític sense precedents. D’altra ban-da, algunes de les decisions de membresdel seu equip, com ara Esteban GonzálezPons, titular d’Educació i Cultura, mar-quen un clar trencament amb les políti-ques d’Eduardo Zaplana. González Pons iCamps condemnaren pràcticament ambels seus gestos d’acostament a les universi-tats la política d’esquena girada que man-

tenia Zaplana. També ha estat GonzálezPons el protagonista de la decisió méscridanera del nou Govern: descartar l’es-pectacular reforma de l’Institut Valenciàd’Art Modern per donar prioritat a laconstrucció d’escoles i posar fi als barra-cons escolars.

La mateixa decisió de portar a Valènciados personatges polítics com ara GonzálezPons i Gerardo Camps, que tenien res-ponsabilitats importants a Madrid5 suposaun enfocament de la política contrari al deZaplana, l’objectiu del qual no ha estatmai València sinó Madrid. Camps ha fetla impressió d’invertir aquest ordre deprioritats territorials.

El Govern de Camps té, doncs, uncaire diferent dels de Zaplana, especial-ment pel que fa als consellers més pròximsal nou president (González Pons i GerardoCamps), però també s’ha de pensar que laseua política està marcada per la greu si-tuació financera que pateix la Generali-tat en funció de la trajectòria de mal-baratament desenvolupada per l’actualministre de Treball quan era president.Zaplana, sens dubte, governava com la ci-gala del conte de Perrault, sense estalviarper a l’hivern. Potser perquè pensava que,quan arribaria, passades dues raonableslegislatures, correspondria al PSPV d’admi-nistrar la penúria. El problema –per alPartit Popular, més que no per al mateixZaplana, que ja és a Madrid i potser nopensa tornar a València– és que calculàmalament i continua governant el PP.

D’altra banda, l’actual president valen-cià té importants diferències personalsamb el seu antecessor. De 40 anys, casat,amb tres fills, catòlic militant i fanàtic delValència CF, destaquen els que el coneixen

36bé que, a diferència de Zaplana, Camps ésun polític amb marcada ideologia i ambun sentit moral de la vida. L’actual mi-nistre de Treball, per contra, ha demostratreiteradament que no té prejudicis ideolò-gics. De fet, la major part dels seus prin-cipals col·laboradors (allò que alguns ano-menen la Jove Guàrdia de Zaplana) hanestat persones d’extracció diversa, peròmajoritàriament no procedents de l’antigaAlianza Popular ni del PP. El cas més sig-nificatiu n’és l’actual conseller d’Ordena-ció del Territori i Vivenda, Rafael Blasco,ideòleg de Zaplana i artífex del seu discurspolític marcadament socialdemòcrata, quiva ser conseller socialista6 i abans militantdel Front Revolucionari Antifeixista i Pa-triota (FRAP). Però també es pot parlar, perexemple, d’Alícia de Miguel, metgessa iexdirectora del Centre de Transfusions dela Generalitat, que no havia militat mai enel PP fins que Zaplana la nomenà portaveudel Consell.

El primer govern de Camps a la Gene-ralitat conté una barreja potser difícil deconciliar, entre Jove Guàrdia de Zaplana ifidels col·laboradors de Camps. Amb ladificultat afegida de la manca de recursosfinancers fruit de l’alegre balafiament deZaplana. Moltes dificultats, és cert, peròcompensades pel fet que al partit socialistavalencià no hi ha indicis de veritableoposició. ❐

1. Resultats definitius establerts pel Tribunal Superiorde Justícia de la Comunitat Valenciana.

2. Resultats provisionals municipals oferits per laGeneralitat Valenciana.

3. Entre d’altres, Maria Àngels Ramon-Llin, Fernan-do Giner, Vicent Ferrer, Rafael Ferraro, AlfonsoNovo, Mayrén Beneyto, Juan Vicente Jurado,etcètera.

4. Levante-EMV del 16 de juny de 2003. 5. González Pons era portaveu del PP al Senat i Ge-

rardo Camps, secretari d’Estat per a la SeguretatSocial.

6. Fins que el destituí Joan Lerma el 1990 arran del’escàndol Lacroix, per presumpta corrupció enla cessió de terrenys, de la qual fou absolt pelstribunals per defectes de forma.

37

Escriure sobre l’espai polític català defora estant comporta el risc de caure en laimpertinència. Hi ha un bon tros entreviure les realitats socials íntimament i se-guir-les com un espectacle. Però veure lescoses de molt a prop també pot desenfo-car-les. L’extraordinària lentitud de lestransformacions viscudes dia a dia i la im-perceptible adaptació dels qui les viuenprodueixen el miratge d’una normalitaton en realitat hi ha apostes polítiques degran abast. De vegades convé contemplarla pròpia realitat amb ulls estranyats. Pot-ser, doncs, se’m perdonarà la impertinèn-cia d’opinar des de la distància i amb pocasensibilitat pel detall.

La sensació de final d’etapa que es viua Catalunya coincidint amb la jubilaciódel president Pujol es nodreix, sens dubte,d’altres circumstàncies. Aquest és un mo-ment molt perillós per a la catalanitat: ladissipació del progressisme espanyol ambun PSOE afectat dels trets neofeixistes delPartit Popular i amb decidida voluntat de

Catalunya, final d’etapa

Joan Ramon Resina

Joan Ramon Resina és catedràtic a la Cornell Universityd’Ithaca (Nova York). És autor, entre altres obres, deUn sueño de piedra: ensayos sobre la literatura del mo-dernismo europeo (1990), Los usos del clásico (1991),Disremembering the Dictatorship: The Politics of Me-mory in the Spanish Transition to Democracy (2000) iAfter-Images of the City (coeditor, 2003).

continuar explotant fiscalment el filó cata-là; la configuració d’una política europead’inspiració estatalista i contrària a lesnacions sotsestatals; la indiferència quanno contrarietat dels empresaris catalansdavant la crida popular però també políti-ca a fer i vendre país; i sobretot, l’onadamigratòria que rep Catalunya per segonavegada en mig segle, projectada sense trevadamunt una societat que no ha tinguttemps per a catalanitzar la migració espa-nyola dels anys seixanta i setanta. Malgrattot, el darrer quart de segle ha estat i serà,emblemàticament, l’etapa de la presidèn-cia de Jordi Pujol a la Generalitat. Per a béo per a mal, per activa i per passiva, l’evo-lució del país durant dos decennis llargsha estat marcada per la personalitat deJordi Pujol. Si ha estat així, és perquè Pujol–amb les seves virtuts i les seves limitacions–reflecteix el tarannà de molts catalans.

Pujol, que ha estat un polític mediocreperò d’una talla moral considerable en unEstat que sol produir polítics infames, noés un home extraordinari sinó una imatgemolt viva del català mitjà. Treballador iculte però de cap manera intel·lectual,Pujol és d’un pragmatisme gairebé vulgar:negociador més que dialogant, respectuósfins a l’angúnia en un clima polític do-minat per l’insult i l’agressió verbal, astut icàndid alhora, covard per timidesa o per

38càlcul, home d’una ambició retòrica queen la pràctica s’ha revelat extremamentcurta, tenaç però vulnerable i per tantfeble. Pujol ha pogut governar ininter-rompudament durant vint-i-tres anysgràcies a aquesta identificació, que tambéha fet possible que els atacs contra ell fos-sin sentits com a propis per un nombreconsiderable de catalans; i a l’inrevés, ladesidentificació amb el president ha fetque alguns catalans, entre els quals nopocs intel·lectuals, es giressin contra lapròpia identitat i es comportessin incivil-ment envers el país. No hi ha cap dubteque moltes fòbies contra aquest home me-nut, correcte i singularment conveçut delseu paper de conductor del poble, són purodi contra la catalanitat, cosa que al cap-davall l’ha refermat políticament.

Deixant de banda la personalitat delpresident, dos grans referents polítics hancondicionat la seva acció de govern: en pri-mer lloc, el marc legal que representen laConstitució espanyola de 1978 i l’Estatutd’Autonomia de Catalunya. I secundària-ment, la definició política de Convergèn-cia i Unió com a partit nacionalista. Doncsbé, la meva tesi és que Catalunya s’ha mo-gut en fals dins la democràcia a causa del’ambigüitat d’aquests dos condicionants.

Comencem per la Constitució. JosepPla considerava que «la gran qüestió de sa-ber si hi ha més o menys viva una espurnad’esperit constitucional» és «el gran pro-blema, l’únic problema de tota Constitu-ció possible» (OC 40). Doncs bé, un quartde segle després de la seva entrada en vi-gor, resulta d’una claredat esclatant queaquest document ha exhaurit la seva fun-ció original. Aquesta funció no fou sinó lade facilitar la convivència entre els diver-sos pobles de l’Estat (d’allò que la Cons-

titució en diu «nacionalitats») dins unrègim de codeterminació democràtica.Aquell pacte entre partits es proposavacrear i sostenir l’esperit transaccional pertal de superar els precedents històrics de ladictadura militar i el genocidi cultural delgeneral Franco.

D’ençà de l’esgotament d’aquell espe-rit constituent, els partits d’àmbit estatalofereixen l’espectacle d’un fonamentalis-me gairebé supersticiós. Es comportencom si la Constitució fos el text funda-cional d’una religió laica, la de l’Estat cen-tralitzat, davant la qual només pogués ha-ver-hi fidels i heretges. Amb aquestaliteralitat n’hi ha prou per a saber que l’es-perit constituent que omplia de sentit laCarta Magna s’ha evaporat i ara aquell textés una pura coacció a les mans d’un cosexegètic indestriable de la doctrina delsautoanomenats constitucionalistes. Aixòés greu perquè, tot i que la Constitució de1978 va néixer gravada per moltes servi-tuds, al cap i a la fi reflectia la voluntat realde refer la vida política i, vista a la llum delconsens original, apareixia com un marcjurídic força habitable. I sens dubte s’hihauria pogut viure amb certa comoditat sila classe política hagués cregut realment enel projecte de país que implicaven aquellconsens i el mateix text constitucional.

Això no obstant, els mateixos que avuis’anomenen constitucionalistes s’afanya-ren a destruir l’esperit constituent, fins alpunt de qüestionar-ne no sols el sentitsinó fins i tot la lletra. La incapacitat delnacionalisme espanyol d’acceptar l’Estatplurinacional que la Constitució insinua,i que és l’única fórmula viable per a com-paginar estabilitat política i convivènciademocràtica, va portar des del primer mo-ment a una aplicació extremament lenta i

39gasiva del concepte d’autonomia i a unarelació morbosa de la majoria dels espa-nyols amb el model d’Estat autonòmic.Els poders fàctics, entre els quals algundiari molt influent en l’opinió pública, nosolament van negligir reeducar els espa-nyols en el respecte a aquest model, sinóque, ben al contrari, sota els diversos par-tits que han governat l’Estat d’ençà del’aprovació de la Constitució, no han dei-xat de desprestigiar les nacionalitats i laestructura autonòmica mateixa.

D’exemples, n’hi ha a cabassos. El mésespectacular en els últims temps segura-ment sigui el del mateix president del Tri-bunal Constitucional, Manuel Jiménez deParga. Aquest suposat garant del consensque féu possible la legitimitat democràticaha arribat a negar validesa al concepte denacionalitat històrica, clau de volta del sis-tema autonòmic i fins i tot del mateix sis-tema democràtic. Car aquest reconeixe-ment ara qüestionat és el que legitima elsanomenats partits nacionalistes i els fa in-dispensables a la democràcia espanyola.Prescindir-ne, o simplement deslegitimar-los, equival a prescindir de la democràcia.Doncs bé, com digué Pla de la Constitu-ció de 1876, «la restauració i el seu textconstitucional bàsic han durat uns quantsanys. Però la seva esterilitat per a crear un es-perit constitucional ha estat absoluta, total».

Que aquesta esterilitat és lesiva als in-teressos de Catalunya resulta tan evidentcom que a la política catalana sols li restendues alternatives: o bé cerca decididamentla pròpia estatalitat, o bé refà el pacte ambEspanya amb unes garanties molt méssòlides que les actuals. Perquè les accep-tades el 1978, amb una timidesa que solss’explica per l’abjecció de qui no ha paratd’absorbir humiliacions al llarg de qua-

ranta anys, aviat van revelar-se com unallosa damunt les aspiracions catalanes. Lapersistència de les estructures adminis-tratives centrals dins l’àmbit autonòmic jaaugurava la supervisió i eventual recupe-ració per l’Estat de les competències auto-nòmiques. I la manca de competència enrecaptació d’impostos, així com el concep-te de caixa única, haurien d’haver alertatsobre les possibilitats d’estrangulació eco-nòmica de Catalunya.

Però si això era greu, molt més ho foula badoqueria en l’àmbit cultural. Els cata-lans que van acceptar el redactat de laConstitució van acontentar-se amb la des-criminalització del català, concessió benminsa, considerant que ja s’havia produïtde facto amb la desaparició de la dictadu-ra. Van conformar-se, per tant, amb lavoluntarietat de l’ús del català, amb la qualcosa van demostrar una alarmant mancade realisme respecte a la condició de lesllengües minoritàties pressionades perEstats hostils. A canvi van acceptar l’ofi-cialitat del castellà en règim d’obligatorie-tat, imposició que s’hauria d’haver rebut-jat sense contemplacions. Considerant qued’ençà de la Renaixença el català ha estatl’únic element desvetllador i aglutinadord’un poble anarquitzant i força incapaç desostenir principis de caràcter general, eraevident que calia blindar la llengua com arepertori de valors treballats al si de la prò-pia cultura. Dins el batibull ideològic decomençament dels anys setanta, el catalàes perfilava com la base principal de la so-cietat civil i com a garant de la supervivèn-cia nacional. A conseqüència del caràcterpolític de la llengua, era previsible queaquest seria el terreny on es concentrarienels atacs per afeblir la consciència de na-cionalitat. I així ha estat, efectivament.

40Els nacionalistes espanyols no badaren,

ells. La sacralització del castellà com a úni-ca llengua oficial de l’Estat i cooficial a lesautonomies històriques creava les condi-cions necessàries per a diluir la potèncianacionalitzadora del català. Aquesta po-tència calia emprar-la a fons en la tascad’integrar els milions d’immigrats arribatsen hores nacionalment molt baixes, quans’havia trencat la continuïtat cultural en-tre els mateixos catalans. Si hem de creureFrancesc Candel, cap a la fi dels anysseixanta hi havia immigrats amb una pre-gona comprensió del fet nacional català iamb voluntat d’integrar-s’hi a través del’idioma. Quaranta anys més tard –els ma-teixos que va durar la dictadura– ens tro-bem amb una realitat que desmenteixl’optimisme d’aleshores. Perquè, si bé éscert que alguns immigrats i, especialmentels seus fills, van honorar la societat adop-tiva acceptant-la amb totes les conseqüèn-cies, no és menys cert que, en contra d’unmite interessat, l’efecte dominant de lesonades migratòries posteriors a la GuerraCivil ha estat una contribució sense prece-dents a l’espanyolització de Catalunya.Que la correcció política o la hipocresiadels partits en digui catalans, d’aquestagent, és una qüestió purament retòrica.Com ho és que es consideri catalana unafranja de l’alta burgesia i del mandarinatintel·lectual que pensa, sent, i s’expressa entermes provincians, de província espa-nyola. Culturalment són i es considerenespanyols, i amb l’ajuda d’un Estat quevetlla per l’homogeneïtat del seu territorihan fet, ho vulguin o no, de cadena detransmissió del nacionalisme estatal.

Tant se val que facin el paper del piednoir, arrogant a la colònia i menystingut ala metròpoli. Tant se val que pateixin el

dèficit fiscal com ningú. Els afalaga unEstat que els utilitza per fer arrelar la sevallengua i la seva cultura, ofegant la culturavernacla i amb ella la consciència denacionalitat diferencial. Epifenòmens comel Foro Babel o les propostes satèl·litsd’alguns col·laboradors en un llibre recentsobre «el nou catalanisme», demostren finsa quin punt la Constitució de 1978 pesaen el capgirament de la consciència de ca-talanitat. A la base de l’adaptació de certsintel·lectuals i polítics a les exigències dela «nació realment existent» hi ha les li-mitacions imposades per aquell text. Tot ique aquesta «nació real» es presenta comun fet prepolític i preideològic, darrere elsuposat «realisme» dels qui l’esgrimeixencom a ultima ratio de l’anticatalanisme hiha la sacralització del franquisme sociolò-gic dins el statu quo de la democràcia.

L’altra coordenada fonamental de l’ac-tual sistema polític català ha estat l’auto-definició del partit governant com a partitnacionalista. No entrem a discutir siaquesta designació ha estat històricamentoportuna, ni si per ella mateixa ha portatmaldecaps innecessaris i encara és causa demalentesos. El que compta és saber què harepresentat el nacionalisme institucionalde CiU pel que fa a la consciència nacionaldels catalans. Doncs bé, amb vint-i-tresanys n’hi ha prou per a saber què ha estat iquè no ha estat, en aquest sentit, la políti-ca inspirada i guiada per Jordi Pujol. Perentendre’ns, definiré la nació, amb JosepPla, com l’àmbit on ressonen els mots fami-liars (l’espai, diu ell, on en sortir de casa hompot dir «bon dia») i on hi ha una transmis-sió intergeneracional, o sigui, on es dóna,de forma viva, una tradició. Caldria afegir,políticament, que tota nació aspira a laseva independència. Una altra cosa és que

41les circumstàncies ho permetin o ho desa-consellin, però sense aquesta aspiració nohi ha pensament nacional que valgui.

Doncs bé, no calen gaires estadístiquesper a comprovar allò que és obvi a tothomque tingui prou edat per a comparar elgrau de catalanitat del país en arribar Pujola la Generalitat amb el que s’aprecia al fi-nal de la seva carrera política. A Catalunyal’àmbit de ressò de la llengua s’ha reduïtfins al punt que, si mantinguéssim la de-finició planiana de país, ens caldria esbor-rar grans superfícies del mapa. Quan unespanyolista com Josep Piqué assegura quela idea de Països Catalans és una bajanada(Avui, 14 de juliol, 2003), no deixa de te-nir raó tot i la canallada del comentari.Encara que Piqué, amb les seves tres car-reres, sigui intel·lectualment ben poca co-sa al costat de Joan Fuster, creador delconcepte de Països Catalans, és objectiva-ment cert que avui, del mapa dels PaïsosCatalans, sols en queda la forma espectralsuspesa en el record històric. Bona part delPaís Valencià es pot considerar definitiva-ment perduda, les Illes presenten símpto-mes d’espanyolització irreversible, i la Ca-talunya Nord és un espai folkloritzat, onpocs joves parlen la llengua dels avis, men-tre que el Principat ha entrat en l’espirald’una nova decadència marcada per la re-privatització de la llengua i la persistènciadel castellà com a llengua de referència.

Enmig de tot plegat, encara hi ha so-ciolingüistes que denuncien el «catastro-fisme» i enlairats en qui sap quins núvolsteòrics ens presenten una realitat inverti-da, segons la qual el català mai no hauriatingut l’abast d’ara. Basant-se en el nom-bre absolut d’una demografia innegable-ment superior a la del passat, escamotegenel fet que una massa molt important d’a-

questa població no fa servir el català coma llengua de comunicació, i que la pobla-ció d’origen immigrat que predomina al’àrea metropolitana de Barcelona i s’esténper la costa ha capgirat el paisatge lingüís-tic fins al punt que el català a penes res-sona en certes àrees o ho fa esporàdica-ment i de manera poc espontània. Aquestssociolingüistes es fan corresponsables delcofoisme amb què els polítics han adormitla consciència lingüística de la gent.

Convergència i Unió, com a partit degovern, és el principal responsable d’uneslleis de normalització inútils. Tanmateix,el govern ha estat paralitzat per una opo-sició deslleial, que no sols no ha volgutcompartir els riscos d’implementar el ca-talà com a llengua prioritària, sinó que amés ha fet llenya política d’una normativaque la mateixa oposició havia ajudat adeixar sense queixals. El cinisme dels so-cialistes va trencar el sostre quan PasqualMaragall va declarar que ells havien votatla Llei de Normalització per tal de rebai-xar-la. Segons això, l’haurien consensuadaper rebaixar-la, cosa que no els va impediratacar CiU com a únic responsable d’unallei impopular entre l’electorat socialista.

He dit que una nació sols existeix sihi ha una transmissió intergeneracionalde valors, d’hàbits, de sabers, de formes desocialització; ras i curt, d’una tradició.Però perquè es doni aquesta transmissió ésindispensable que hi hagi reproduccióbiològica. I per aquesta banda Catalunyafalla estrepitosament. Fent virtut de lanecessitat, la correcció política ens diu queCatalunya deu el seu benestar i la seva re-lativa importància a la immigració. Noens diu que la noció de benestar és sub-jectiva, i que en tot cas comença a deterio-rar-se a partir d’una certa densitat demo-

42gràfica o urbanística; ni ens diu que elbenestar depèn molt estretament de lescondicions amb què la gent pugui moure’sdins la pròpia cultura i de la confiança quetingui en el futur dels valors pels quals hatreballat. Assenyalar els problemes de laimmigració descontrolada es avui un tabú,la transgressió del qual es castiga amb totamena d’insults. El cert, però, és que la im-migració és bona en una proporció, la me-sura justa de la qual ens la donen les ne-cessitats i la capacitat integradora de lasocietat. I esdevé una deu de problemesquan desborda la societat receptora. A par-tir d’aquest punt, tot increment migratori,especialment si concentra persones d’unmateix origen, pren un caire substitutori ipot acabar engolint la societat receptora.

Baixa natalitat i alta densitat migratò-ria en condicions polítiques que dificultenla integració cultural dels nouvinguts:heus aquí la fórmula infal·lible de lasubstitució tal com s’ha donat moltes ve-gades en la història dels pobles i com hasucceït, sense anar més lluny, a la part me-ridional dels anomenats Països Catalans.La baixa natalitat dels catalans obeeixsegurament a causes complexes i històrica-ment modulades. Siguin quines siguinaquestes causes, el sotrac demogràfic delsegle XX s’agreujà per la sagnia de la Guer-ra Civil i l’exili, la qual cosa estimulà d’al-tres regions a enviar els seus excedents depoblació a una Catalunya demogràfica-ment afeblida on la indústria reprenia.Passat aquell sotrac, caldria preguntar-seper què, en una època de creixent benestarmaterial, es deixa als immigrants la feinade tenir fills com aquell que deixa als criatsla feina de viure.

Una societat que no respecta la sevallengua ni s’enmiralla en els fills està toca-

da de mort. Descreguda del futur, aquestasocietat s’afanya per compensar la vitalitatperduda amb el gaudi immediat i egoista.No hi fa res, el plaer mediatitzat pel con-sum resta una al·lucinació estèril. Al finaldel seu llibre Freud: The Mind of the Mo-ralist, Philip Rieff descrivia l’advenimentde la criatura de la cultura de masses, eltipus que ell anomena «l’home psicolò-gic». Segons Rieff, l’home psicològic suc-ceeix tres models més: l’ideal clàssic del’home polític, l’home religiós de la tra-dició judeocristiana, i l’home econòmicque constituí l’ideal burgès. Doncs bé, adiferència de l’home polític, l’home psico-lògic no se sent compromès amb la vidapública i tant li fa el destí de la societat.Tampoc creu en res transcendent, a dife-rència de l’home religiós. Per això nosabria sentir el futur. Si a algú s’assemblal’home psicològic és més aviat a l’homeeconòmic, el seu avantpassat més imme-diat, del qual ha heretat l’astúcia i el càlculacurat, que aplica a les seves satisfaccions iinsatisfaccions, fugint dels compromisosque no reporten cap benefici (391).

Aquest model humà és el que avui pre-domina a Catalunya. L’espai polític hadeixat de ser un fòrum públic i ha passat aésser administrat pels polítics professio-nals en règim de monopoli. Avui gairebéres no es mou fora dels despatxos de lesadministracions. S’ha dissipat el sentit detranscendència que la cultura rebia de laseva tradició religiosa i que feia possible elsplantejaments a llarg termini. Esgrimintirreflexivament l’acusació d’«essencialis-me» s’anorrea l’escàs gruix de memòriacultural que encara no fa gaire permetia elrelleu generacional i proveïa d’identitat elscol·lectius que es movien en aquest tros deplaneta. Ara se’ns proposa una fal·laç

43orientació cap al futur a partir de l’instantpresent, sense advertir que com més llarg idens és el passat que s’assumeix com apropi, més clarivident i segur és el futurque s’abasta. La suprema inèpcia consis-teix a afirmar que és català tot allò queel vent de la globalització arrossega finsaquestes contrades. Lluny de demostraruna atlètica capacitat integradora, que se-ria única a tot el planeta, l’absoluta dis-ponibilitat identitària equival a la desiden-tificació absoluta.

Pujol ha jugat la carta religiosa ambmoderació, com també, esporàdicament,ha mirat d’estimular la natalitat, donantun bon exemple personal. Però els plante-jaments no han estat a l’altura dels temps,i sobretot, han estat majorment retòrics.Res no se soluciona sermonejant la gent ofent que vagi a missa. Els plantejamentstradicionals no poden seduir una societatsecularitzada i conformada per unes pres-sions econòmiques i psicològiques contrà-ries a la família entesa com una empresareproductora. La ràpida incorporació de ladona al mercat laboral exigia la creaciód’una xarxa pública de llars d’infants dequalitat i a l’abast de totes les classessocials; per exemple, amb la introduccióde quotes de pagament escalonades segonsels ingressos familiars. En aquest àmbit laGeneralitat ha intervingut poc i tard. Faben poc ha signat convenis amb tres gransempreses perquè aquestes instal·lin llarsd’infants per als treballadors (Avui 17 dejuliol, 2003: 20). Cal preguntar-se si estracta d’un privilegi per als treballadorsd’unes empreses que a partir d’ara rebranun subsidi del qual no gaudeixen altresnegocis, o si ens trobem tot just a l’inicid’una oferta social que s’estendrà a totesles empreses d’una certa envergadura i

arribarà, d’una manera o una altra, a totesles famílies catalanes. Perquè, en cascontrari, es podria parlar d’un tracte de fa-vor a unes empreses beneficiades amb di-ner públic català. I recordem que la fisca-litat de les empreses no engreixa el calaixde l’administració catalana sinó el de l’es-panyola. Bona part de la política empresa-rial de Pujol ha tingut aquesta combinacióde llums i d’ombres. Finançant amb dinerpúblic i per mitjà d’acords puntuals allòque caldria haver legislat i imposat des delParlament en forma de lleis aplicables a totel territori, ha deixat una impressió moltmarcada d’impotència i de clientelisme, ésa dir, una impressió de desgovern, talmentcom si els contribuents financessin cadareforma i els afectats s’hi avinguessin sols acanvi d’una subvenció. Aquesta política haesdevingut un vici fins al punt de crear lasensació que la Generalitat ho paga tot.No fa gaire, petits comerços de Barcelonaque infringeixen la normativa lingüísticades de fa vint anys demanaven a la Ge-neralitat el finançament de l’acomplimentde la llei, que probablement no passaràd’un canvi en la retolació dels establiments.

La religió ha estat històricament elprincipal impuls del sentit de transcen-dència. Sense aquest sentit ningú no tre-balla amb vista a un horitzó que mai nopodrà superar. Però avui ja no és al cel dela metafísica on cal instal·lar l’horitzó del’ètica, sinó al món real, entès com l’he-rència dels qui vénen darrere de nosaltres.Per tant, la pregunta que cal adreçar alnacionalisme és quin país aspira a trans-metre a les generacions de l’avenir. Quinamena de territori, amb quina relació entrenatura i urbanització, entre allò públic iallò privat? D’ençà dels anys seixanta, elterritori s’ha explotat fora mida. Avui, la

44costa està sòlidament construïda del capde Creus a Tortosa, i a l’interior la taca ur-bana s’estén sense solució de continuïtatentre Barcelona i Berga. La relació amb elterritori ha esdevingut un malson, senseparal·lel a cap altre lloc d’Europa. El mo-del és tercermundista. L’especulació hadesposseït l’àrea metropolitana de parcs id’àmplies zones enjardinades i ara el mo-del es reprodueix a les viles, on la gent deciutat es trasplanta massivament cercantuna natura que també acaba destruint.Sobrevolant els Pirineus es pot comprovarla presència d’unes cultures urbanístiquesmolt diferents a cada vessant de la carena.A França, s’hi veuen poblets endreçats ivoltats d’un verd compacte, exactamentcom al nord d’Itàlia, com a Suïssa, Ale-manya... A la banda espanyola, hi regnauna desmesura anarquitzant. Ni un cim,ni un turó que no estigui travessat percarreteres ni saturat de xalets de qualsevolestil o dimensions. Temps enrere, algú vaalertar que Catalunya s’estava tornantlletja. I efectivament, s’ha perdut l’equili-bri que aporta la bellesa dels llocs i que ésun joc subtil de proporcions. Avui hi pre-domina una grandiloqüència mediocre, ia la mateixa Barcelona la bellesa és estric-tament un afer del segle XIX. La tan elogia-da Barcelona olímpica ha deixat poques,poquíssimes coses perdurables. Barcelona,turísticament, encara viu del breu mo-ment creatiu del modernisme. És a dir, viud’una genialitat que ningú no ha estat ca-paç de repetir ni de suscitar, per molt queavui els talonaris siguin més grossos que mai.

Sense voluntat de transcendència, sen-se un horitzó estatal propi, sense un com-promís real i decidit amb la llengua, elnacionalisme de CiU ha estat un nacio-nalisme retòric i desincentivador; en la

pràctica, un anacionalisme. L’etapa dePujol ha estat d’un immobilisme perillós,basat en la pretesa continuïtat de les con-dicions en què va néixer a final dels anyssetanta, i sense capacitat no ja per a avan-çar sinó ni tan sols per a mantenir les dis-tàncies amb el nacionalisme espanyol que,des d’una posició d’inferioritat ideològicadurant la transició, li ha anat guanyantterreny fins a depassar-lo. Pujol va come-tre un error categòric dissociant Estat ca-talà i independència i suposant que l’Estatequivalia a un marge d’autogovern. Eranatural i totalment previsible que l’Estatde debò, l’espanyol, frenés tota ambigüitatper aquest cantó i tallés les ales del nacio-nalisme català quan emprenia el vol per nose sap ben bé quines relacions internacio-nals amb caps d’Estat. El mal és que Pujol vaarrossegar molta gent darrere el seu error,convencent-la de que un gradualisme escap-çat no equivalia a un nacionalisme decapitat.

Esbombant la idea de normalitzar elfet nacional, CiU va apostar per un parctemàtic català, una mena de Port Aventu-ra amb espurnes de color local, on la gents’entreté amb una cultura protegida dinsla gàbia mentre es treballa per la concòrdiaen el sentit que donà Cambó a aquesta ex-pressió política. No pot sorprendre que elmot transversalitat hagi fet fortuna. El na-cionalisme convergent ha delegat en lasocietat civil la tasca de nacionalització qued’altra banda pretén dirigir des del govern.Mentrestant, en les relacions exteriors, in-sisteix en un regionalisme ben entès, dis-sociant el concepte de nació cultural (quetampoc defensa amb convicció) de la na-ció-estat, sense aclarir que la història sem-pre acaba esborrant la distinció, ja siguiperquè la nació assoleix l’estatalitat o per-què l’Estat colonitzador acaba assimilant-la.

45Pujol deixa la política en un moment

molt difícil per a la nacionalitat catalana.L’afirmació que Catalunya mai no ha tin-gut una situació tan galdosa com l’actualpren tot un altre caire si, en lloc de consta-tar que la seva economia és homologable ala mitjana europea, com podia esperar-sede la integració a Europa, ens preguntemquè hauria esdevingut amb una políticamés valenta i més visionària. Potser encomptes d’un parc temàtic tindríem unanació en el sentit apuntat abans, unesinfraestructures més adients amb el pesdemogràfic i l’activitat del país, unreconeixement internacional que ara ésinexistent o fins i tot hostil, una vida polí-tica menys estèril, una cultura menyssotragada per les desercions i la compe-tència deslleial de la cultura estatal, i totplegat un futur menys tèrbol.

S’ha parlat del cansament del catala-nisme. Seria més exacte parlar del manca-ment del catalanisme. Hi ha hagut mésparaules que fets. No hi ha hagut capesforç seriós per desenvolupar la solida-ritat dels ciutadans amb la tradició catala-na, l’única base de catalanització possible icreïble, l’única realment existent. El llautónacionalista de CiU salta als ulls en el fetque, tot i tenir competències exclusives eneducació, la Generalitat governada perPujol ha negligit l’ensenyament de la his-tòria de Catalunya. Cap altre govern na-cional no ha descurat mai una matèria tanessencial per a formar ciutadans durantl’etapa decisiva de l’educació secundària.Però al parc temàtic, després de vint-i-tresanys de nacionalisme, la història de Cata-lunya roman una assignatura optativa queno s’oferta a la meitat dels centres d’ense-nyament públic ni al setanta per cent delsprivats (Avui 11 de juny, 2003). Allò que

es percep, especialment entre els joves, noés el cansament del catalanisme sinó laindiferència davant la buidor de CiU. Elcanvi que s’ensuma no apunta precisa-ment a la possibilitat que els catalans, enun rampell de bogeria, facin de lemmingsi es llancin a l’abisme del PSC. Més aviat ésaquest partit el que sembla embalat en unacursa suïcida. Llegeixo que el seu executiuacaba de posar el furibund anticatalà JuanCarlos Rodríguez Ibarra com a aval de la re-forma de l’Estatut (Avui 30 de juliol, 2003).El mateix PSC admet, doncs, que el seu pro-jecte d’Estatut d’Autonomia neix mort ique no és res més que una estratègia elec-toral sense compromís amb el poble català.

El moviment que es detecta entre elsjoves ultrapassa la misèria d’aquest partitassimilat al provincianisme i lligat als inte-ressos espanyols. Hi ha símptomes que aracomença una transformació social lenta illarga. Crec no equivocar-me quan, enmigde la desolació del present, intueixo unapresa de responsabilitat i una ambició na-cional desconeguda entre els dirigents delspartits que han governant Catalunya des-atenent els grans reptes i les grans oportu-nitats d’aquest darrer quart de segle. En lahistòria, un tren que es perd mai més nopot tornar a agafar-se. De més a més, com-porta la impossibilitat d’assolir-ne d’al-tres. I Catalunya ha perdut molts trens dellarg recorregut. El resultat és que les dis-tàncies augmenten exponencialment. Lallarga etapa que ara s’esllangueix ens haportat per un carril de rodalia en unamarxa lenta i plena de giravolts. La naciócatalana s’allunya en l’horitzó, i allò queefectivament es pot veure per la finestra éscada cop menys diferenciat, cada cop méscom Espanya. Calen un canvi de velocitati de ruta. ❐

46

PRESENTACIÓ

Vint-i-cinc anys després de l’aprovació de la Constitució espanyola és un moment tan bocom qualsevol altre, però amb l’atractiu afegit volens nolens de les commemoracions, per aassajar una reflexió sobre el fet constitucional. Cal dir també, tot seguit, que és un momentespecialment oportú, perquè el temps de vigència del text constitucional és ja considerable, ipermet una observació tranquil·la i basada en fets, i perquè el context polític suscita a cadapas dubtes i qüestions amb un perfil relativament nou. D’entrada es pot constatar un procéscreixent, i preocupant, de sacralització espúria de la norma constitucional, que desqualificaliteralment qualsevol debat sobre possibles canvis i reajustaments. És clar que ens trobem da-vant un cas típic d’ús polític de la Constitució, a càrrec precisament d’aquells que, com ahereus directes d’un partit sorgit del franquisme, no van mostrar al seu dia cap entusiasmeconstituent, sinó tot el contrari. Vet ací una paradoxa que podria ser motiu d’una meditaciódetinguda. Aquesta actitud distorsiona el que hauria de ser una controvèrsia normal i rao-nable davant les noves exigències d’una realitat que ha estat transformada pel pas dels anys,per la constatació efectiva del rendiment i dels dèficits del text constitucional, i per l’oberturad’un nou escenari inexistent ara fa vint-i-cinc anys. En efecte, l’accelerat i contradictori procésde construcció europea, que fins i tot culminarà previsiblement en una formalització de caireconstitucional, ha alterat aspectes cabdals de l’entrellat institucional i polític. Alguns, certa-ment, no volen adonar-se’n. Com tampoc no volen saber res dels possibles desenvolupamentsadreçats a satisfer legítimes aspiracions, a corregir disfuncions després d’anys de rodatge i aprolongar un esperit constituent que hagué d’obrir-se pas en el camp minat del postfranquis-me. Però ara ja no és temps de postfranquisme, en principi. Tot plegat demana noves mirades,esperit crític i, sobretot, la restauració del principi bàsic d’un pensament lliure, que és lapossibilitat de debatre sense excomunicacions, bo i eixamplant els límits de la llibertat possible.En aquest dossier s’ofereix una pluralitat de visions, cinc aproximacions de temàtica i signemolt divers a un seguit de «qüestions constitucionals» sobre les quals, certament, caldrà pro-longar el debat.

Qüestionsconstitucionals

47

El constitucionalisme és una teoria –demoment l’anomenarem així– que no solsconsidera que la Constitució integra unseguit de preceptes de caràcter jurídic, iper tant vinculant, sinó que a més en pos-tula un concepte valoratiu. Amb això, lesopcions polítiques i organitzadores adop-tades per la Constitució esdevenen prin-cipis de caràcter moral que han d’informarla interpretació de la legislació subjacent i,correlativament, modelar una articulacióconcreta de la societat civil. Segons aques-ta visió de les coses, en la Constitució nosols hi ha normes de conducta obligatò-ries sinó també pautes de convivència queactuarien com a model comunitari. La so-cietat, si fa no fa és el que diu la teoriaconstitucionalista, demana una actitud decompromís envers certs valors que hi hapresents en els principis constitucionals.Moral i dret, igual com en la teoritzacióiusnaturalista clàssica, no estan ni tan solsbarrejats, sinó jerarquitzats ontològica-ment. La Llei divina, deia Tomàs d’Aqui-

no, predetermina la Llei natural, i aquesta,alhora, predetermina el contingut de laLlei humana o positiva. La llei injusta,continua dient Tomàs d’Aquino, no sem-bla que siga llei. Atenció, perquè no diu:«la llei injusta és una iniquitat o una im-moralitat». Diu: «la llei injusta no és unallei». Per això comentàvem que ens trobà-vem davant d’una predeterminació onto-lògica del dret respecte a la moral.

Doncs bé, en el constitucionalismeocorre una cosa ben semblant. Perquè lesdecisions legals ho siguen realment, non’hi ha prou que siguen formalment le-gals. També cal que respecten els principisde rang moral que comprèn la normaconstitucional. Quan sentim clamar, ambun cert plany i amb les dents serrades,certs prebosts polítics o comentaristes iteòrics de tota mena, coses com ara «¡estánrompiendo el espíritu de la Constitución!»,el que ens estan dient és exactament això:que la postura concorda amb una possibi-litat formalment constitucional però queno acull els continguts morals que n’ins-piren la regulació.

De primer, la teoria constitucionalistava ser dissenyada com a resposta al positi-visme jurídic, que, com ja se sap, concepel dret com a ordre autònom formal, inde-pendent de qualsevol consideració valora-tiva respecte al contingut. Com que, d’una

Xacobe Bastida

Xacobe Bastida Freixedo (A Estrada, Pontevedra, 1968)és professor titular de Filosofia del Dret a la Univer-sitat d’Oviedo. És autor, entre altres, de La naciónespañola y el nacionalismo constitucional (Ariel,1998), Miseria de la autonomía. Una filosofía del Es-tado autonómico (Universidad de Oviedo, 1999), Elderecho como creencia (Universidad Externado deColombia, 2000) i El silencio del Emperador (Uni-versidad Nacional de Colombia, 2001).

La Constitució tancada i els seus amicsA propòsit de la tribu constitucionalista

48manera completament injustificada imentidera, es relaciona la gènesi dels mo-viments feixistes i totalitaris amb la teoriapositivista del dret, el constitucionalismese’ns vol vendre com a quinta essència delpensament democràtic o socialdemòcrata.Això no és així. De moment, no convé queens embranquem en demostracions. No-més cal apuntar, i després ja entrarem enmatèria, que la relació del constituciona-lisme amb la democràcia és una imposturacompleta. Més aviat, la idea constitucio-nalista implica un component antidemo-cràtic important i, si se’ns permet, tota-litari.

Els motius que expliquen l’empentaque actualment té el constitucionalismeobeeixen a diversos factors segons el paísen qüestió. No convé que oblidem que lateoria constitucionalista és menys teoriaque ideologia i, per tant, caldrà tenir benclars els orígens dels interessos que preténdefensar. Fem-ne un repàs brevíssimcentrat en Alemanya, Itàlia i Espanya.

A Alemanya la gènesi del constitucio-nalisme es vincula amb la reconstrucciónacional posterior a la reunificació. El pa-triotisme de la Constitució esmentat perHabermas –terme que va ser importat fauns anys sense gaires fonaments per laintel·lectualitat espanyola i que avui denou la dreta ha reactualitzat per a les nos-tres contrades– té com a objectiu postularuna identitat col·lectiva comuna per al’Alemanya unificada sense haver d’al·lu-dir a caràcters objectius clàssics; fonamen-talment, ni a la Llengua, ni a l’Ètnia ni a laHistòria. Els dos primers perquè l’expe-riència nacionalsocialista invalida qualse-vol referència a factors lingüístics o racials.El tercer factor, la Història, tampoc pot serun element aglutinant, en part per les ma-

teixes raons. Quan un alemany fica el capen el passat, l’en trau sempre amb la nine-ta dels ulls tacada de sang (una cosa sem-blant li passa a Manuel Fraga). Per això esproposa un patriotisme, en primera instàn-cia –perquè es reconeix que el funciona-ment comunitari no es pot realitzar senseestablir uns certs lligams afectius–, i ensegona instància, constitucional, perquès’entén que tan sols l’adhesió als valorsdemocràtics plasmats en la Constitucióalemanya pot servir com a element aglu-tinant.

A Itàlia, la teoria constitucionalistas’origina en la desconcertant realitat de lapostguerra italiana: hi continuava vigintuna Constitució democràtica i, alhora,s’hi mantenien igualment vigents lleis designe feixista, com ara el codi penal deRocco –que consagrava el dret penal del’autor, per exemple. Doncs bé, la respostad’un determinat sector judicial –mig mar-xista, mig catòlic, aquesta espècie de cris-tianisme àcrata avui dia tan de moda a Es-panya– consistia a distorsionar les lleisfeixistes inspirant-se en valors constitucio-nals per tal d’arribar a resultats que con-cordaren amb la realitat política del país.En això consisteix l’anomenat ús alterna-tiu del dret, teoritzat per Pietro Barcellonai assumit a l’Estat espanyol –al nostre pa-rer de manera impròpia, perquè els pressu-pòsits d’aplicació són justament els con-traris– per Perfecto A. Ibáñez i ModestoSaavedra, entre d’altres.

A Espanya les causes de la gènesi de lateoria constitucionalista són ben diferents.En cloure’s la transició i després de la pro-mulgació de la Constitució de 1978, l’es-forç teòric dels juristes consistí a establir elvalor normatiu de la Constitució. Tradi-cionalment es considerava que la Consti-

49tució era un mer document pragmàtic,una mena de declaració testimonial d’in-tencions sense aplicació jurídica –és a dir,coactiva i obligatòria. I ací apareix la figu-ra d’E. García de Enterría. Per als lectorsque no siguen versats en el món jurídicconvé que aclarim que García de Enterríafunciona com a tancament del sistema defonts del dret espanyol. Hi ha tres fonts dedret reconegudes expressament en el codicivil: la Llei, el Costum i els Principis Ge-nerals del Dret. Però això no és tot. En elnostre ordenament jurídic opera implíci-tament una altra font de dret (encara que,pel que té d’implícita i, per tant, d’oculta,s’assembla més a un brollador subterranique a una font) que té més predicamentque les altres tres juntes; això és: el que di-ga García de Enterría a propòsit del dret.Doncs bé, després del dictamen dèlfic d’a-quest oracle jurídic que és García de En-terría, el Tribunal Suprem va acollir aques-ta interpretació i començà a aplicar laConstitució com a norma vinculant i pre-ceptiva. Fins ací no hi ha res anormal. Pre-cisament, el contrari d’això hauria estat in-sòlit. Però s’esdevé que, amb el pas del tempsi per un estrany art d’encantament, laConstitució de 1978 transcendeix aquestcaràcter jurídic i obté un estatus de prin-cipi moral de convivència. D’aquesta ma-nera, tant la situació fàctica que va donarlloc a la Constitució com les institucionsque van inspirar les claus de la regulacióconstitucional són considerades elementsindispensables per a la vida en comú i, enaquest sentit, indiscutibles. Quin és el mo-tiu d’aquesta mutació?

A parer nostre, aquesta causa que vagenerar l’opció moralitzadora pel que fa ala interpretació constitucional és la conso-lidació dels moviments d’emancipació na-

cional a Euskadi, Catalunya i Galícia. L’as-sumpte sembla tan desconcertant que me-reix una explicació.

L’estructuració nacional que contem-pla la Constitució de 1978 té, essencial-ment, dues característiques. Pel que fa a laconcepció de les parts que componen elconjunt, la Constitució espanyola predicala generalització, això és, la igualació es-tructural de les diverses parts en què es di-videix el territori. Pel que fa a l’articulaciód’aquestes parts amb el conjunt nacional,la Constitució estableix una distinció en-tre Nación –l’espanyola– i nacionalidades.

En primera instància, en la relació deles parts amb el conjunt, l’Estat espanyoles constitueix amb parts qualitativamentiguals. Tot i que l’article 2 de la Consti-tució espanyola parla de nacionalidades ide regiones, no hi ha cap diferència jurídi-ca entre les unes i les altres. Podríem pen-sar que les nacionalidades designen aquellsterritoris que en el passat plebiscitarenl’estatut d’autonomia (Catalunya, Euska-di i Galícia), mentre que les regions són laresta dels territoris en què es divideix l’Es-tat des del punt de vista politicoterritorial.Tanmateix, l’ordenament jurídic espanyolno estableix enlloc que això siga així. Ladistinció entre nacionalitats i regions noés, pròpiament, una distinció jurídica. Defet, els Estatuts d’Autonomia d’Aragó, deCanàries i de la Manxa les autoproclamennacionalidades sense que això haja donatlloc a cap impugnació. I, certament, non’hi pot haver cap. Quan una comunitatautònoma es declara a si mateixa naciona-lidad té el mateix valor jurídic que si esdeclarara sota l’advocació de Sant Futura-to. Per dir-ho amb les autoritzades parau-les de F. Tomás y Valiente, podríem sinte-titzar la indistinció constitucional de tots

50dos termes de la següent manera: «En Es-paña hay nacionalidades y hay regiones;que las provincias de unas y otras se cons-tituyan en Comunidad Autónoma; y quecada una de éstas, en su norma institucio-nal básica, se autodefina como nacionali-dad, como región, como entidad foral ode alguna otra forma; definiciones que,por lo demás, carecerán de relevancia cons-titucional» (1984, pp. 18-19). Per tant, enla Constitució de 1978 es va decidir quetot el territori de l’Estat s’estructurariamitjançant una institució –la comunitatautònoma– que el dividiria de manera pa-ritària. Aquesta va ser l’opció generalit-zadora, que es basà en una proposta orte-guiana feta durant els debats de la Cons-titució de 1931. Resulta curiós observarl’apropiació de tota la teoria orteguiana deles nacionalitats pels constituents de 1978:pel que fa tant a les propostes concretescom als objectius fixats, és a dir, tant desdel punt de vista tècnic com des de l’ideo-lògic. Convé que ens detinguem, encara quesiga de manera breu, en aquest assumpte.

Ortega, enfront de la posició delsgrups majoritaris, abanderats pels socialis-tes i per Azaña, que mantenien la conces-sió de l’autonomia tan sols als territorisque tingueren una demanda real d’auto-nomia, proposava una extensió genera-litzada d’autonomia per tal que, segons lesparaules d’ell mateix, «sea la España unaquien se encuentre frente a frente de dos otres regiones indóciles, [de esta manera]serán las regiones entre sí quienes se en-frenten, pudiendo de esta suerte cernirsemajestuoso sobre sus diferencias el podernacional, integral, estatal y único sobera-no». Aquesta solució orteguiana, bande-jada completament de la Constitució de1931, va ser incorporada a la de 1978 amb

el mateix propòsit. També ara, en la Cons-titució actual, la generalització funcionacom a dissolvent de les autèntiques reivin-dicacions polítiques perquè iguala la des-centralització administrativa i les deman-des autodeterministes. D’aquesta manera,les anomenades extralimitaciones de cata-lans, bascos i gallecs –vegeu-ne com aexemple les reaccions provocades per larecent Declaració de Barcelona– són inter-pretades com a peticions egoistes, insoli-dàries i al marge del «marco democráticode convivencia», per dir-ho amb una frasemés que recurrent. La generalització, pertant, condueix, com ja va veure molt béOrtega, a l’enfrontament entre les parts i ala dissolució del veritable conflicte ambl’Estat central. Si el lector repassa el to deldebat polític a l’entorn de l’autonomiadurant els darrers temps, s’adonarà del quediem. La polèmica nacionalista no es des-envolupa entre la concepció de l’«Estatgran nacional» –que en diria Lenin– i lade les nacions «florecilla», com diria denou don Vladimir, sinó entre les naciona-litats o regions –dicotomia d’explicaciócabalística que ens regala la Constitució–entre elles mateixes. Qualsevol observadorextern que jutge els últims enrenous polí-tics –entre els quals podem destacar les in-tervencions iracundes del president d’Ex-tremadura davant del que, a parer seu, sónels excessos egoistes del president de Ca-talunya– tindrà la impressió, sense capmena de dubte, que l’autèntica querellapolítica i territorial d’Espanya es desenvo-lupa entre les parts agreujades (Extrema-dura, Andalusia) i les parts incomprensi-blement i insolidàriament beneficiades(Catalunya, Euskadi).

En segona instància, pel que fa a laconcepció del conjunt nacional –parlem,

51per descomptat, de la nació espanyola, jaque la Constitució no en reconeix cap mésamb aquest nom–, Espanya s’entén com anació política que inclou un seguit denacions culturals.

Els conceptes de nació política i naciócultural van ser categoritzats per Meine-cke, que els féu servir per a explicar dosprocessos distints de construcció nacional.D’una banda, Meinecke apreciava l’exis-tència de nacions sorgides del resultat d’a-torgar caràcter polític a allò que inicial-ment només era unitat ètnica i folklòrica;és a dir, d’una comunió construïda enfunció de factors objectius –llengua, raça,religió...– es passa a la construcció d’unaunitat política que coincideix amb els lí-mits d’aquesta. Són les anomenades na-cions culturals. De l’altra, Meinecke vaconstatar que, juntament amb aquestesnacions que reproduïen la unitat culturalen una formació política –l’Estat–, esdonava un altre procés de formació nacio-nal –diametralment oposat– consistent enla creació d’una nació a partir d’una unitatpolítica preexistent. Aquest procés forma-tiu donarà lloc a les nacions polítiques. Enaquest cas, l’Estat, la comunitat de lleis,precedeix l’existència del conjunt nacio-nal. La nació concebuda d’aquesta manerano serà més que un calc emotiu, unaimatge especular, d’aquella altra unió jurí-dica. Com podem apreciar, la clau d’a-questa conceptualització està en la poste-rioritat o en l’anterioritat de la institucióestatal respecte a la formació nacional. Sil’Estat és el resultat de projectar una co-munitat objectiva prèvia, parlarem de na-cions culturals. Per contra, si l’Estat és elmotlle que provoca la gènesi del sentimentcol·lectiu de pertinença, parlarem denacions polítiques.

La categorització de Meinecke, entesaal peu de la lletra, manca avui dia dequalsevol interès considerada des del puntde vista que tan sols aporta confusió i ali-menta una falsa consciència realment fo-rassenyada. Quan Meinecke va elaboraraquesta distinció, els processos de for-mació nacional encara es desenvolupavend’una manera relativament autònoma, i lapresència real d’un Estat o la postulacióideal d’aquest eren determinants de dosmodels conceptuals diferents pel que fa al’acte de concebre la nació. Avui dia, benal contrari, l’univers politicoterritorial estroba tancat i qualsevol canvi en el con-junt, independentment del fet que sigaper addició o per reducció, només tindràlloc si el conjunt d’Estats-nació ja consti-tuït –l’ONU– en dóna el vistiplau. Actual-ment, els Estats no es constitueixen perlliure concurs, sinó per cooptació, comcertes institucions romanes. Per això ésabsurd que cataloguem avui dia una naciócom a nació cultural si manca d’Estat i as-pira a aconseguir-lo o com a nació políticasi parteix d’un Estat ja constituït. Això nocategoritza ni descriu cap procés, a tot es-tirar reitera la realitat amb un sinònim. Elfet que en el món hi ha Estats és obvi (ianomenar-los nacions polítiques no elsafegeix ni els trau res: és exactament elmateix que parlar d’Estats, sense embuts–i sense castigar més del que cal les im-premtes–); de la mateixa manera, al mónhi ha territoris –per definició dins d’unEstat ja existent, perquè la res nullius ésuna figura desconeguda pel que fa a la dis-tribució mundial del territori– que reivin-diquen el dret a tenir una constitució polí-tica diferent de la de l’Estat en què s’em-marquen. Anomenar «nacions culturals»aquests territoris, de nou, és una manio-

52bra purament analítica i reiterativa. Ambaixò no es distingeixen dos tipus de nació:simplement se’ns diu que existeixen elsEstats amb territori i els territoris que notenen Estat (referint-se a l’Estat desitjat).El lector ja deu saber que per a dir cosescom aquesta no cal anar amb tants mira-ments. D’altra banda, podem apreciar lapuerilitat d’aquesta distinció en el cas, perexemple, de nacions com ara Croàcia –quees va gitar com a nació cultural en el sentitque pertanyia a Iugoslàvia i s’alçà a l’en-demà com a nació política. Quan un con-cepte, en principi propi de la teoria políti-ca, depèn de la decisió arbitrària d’unaorganització –el reconeixement com a na-ció per part de l’ONU– cal reconsiderar lapertinença d’aquest concepte a l’àmbit dela teoria.

Meinecke va tractar de diferenciar dosprocessos de formació nacional: en un, elde la nació política, hi intervenia la volun-tat dels membres d’un territori prescindintde qualsevol altre element que en determi-nara la unitat nacional; en l’altre, el de lanació cultural, eren elements objectiusallò que aglutinava la formació nacional.L’Estat era, en tots dos casos, l’entelèquia–en el sentit aristotèlic– que guiava elprocés, però de cap manera establia unacaracterística ontològica diferencial. Diten termes de Husserl, l’Estat no era unanota que implicara els conceptes de naciópolítica i nació cultural, sinó que els com-plicava. Volem dir amb això que els con-ceptes de nació política i cultural no sónpredicats que es troben ja continguts en elsubjecte Estat, sinó que, per contra, sónconceptes que, encara que estan connec-tats amb el d’Estat, mantenen una auto-nomia que no permet que se’ls relacioneamb aquest últim com si foren identitats

analítiques. En el context històric en quèescrivia Meinecke el resultat del procésdels dos tipus de formació nacional va co-incidir amb la nota estatalista. Meineckedescriu el desenvolupament de la nació iacaba trobant un Estat que actua de ma-nera contingent. Ara bé, si pensem quel’Estat és el punt inicial de la distinció –i,per tant, no és contingent–, aleshoresreificarem allò que en principi era una des-cripció històrica; convertirem la diacronianecessària per a comprendre qualsevol es-deveniment històric en una sincronia no-més apta per a promptuaris i catons.

En la categorització de Meinecke, hibatega, tanmateix, una cosa que sí que esrellevant i profitosa. Ens referim a la pre-sència de diversos estereotips de la cons-trucció d’allò nacional basats o bé en lavoluntat dels membres d’un territori o béen factors objectius independents de qual-sevol voluntat ciutadana. En aquest sentitsí que podem establir la cesura entre dosgrans tàxons nacionals. Hi ha nacions fo-namentades en la lliure decisió dels mem-bres i nacions que justifiquen la pròpiaexistència recorrent a expedients aliens a lavoluntat dels membres que les conformen–tots dos casos operen al marge del fet quehi haja o no un Estat previ a la formaciónacional. Arribats en aquest punt, no enshauríem d’estar d’anomenar nacions polí-tiques aquelles en la formació de les qualsintervé un model voluntarista i nacionsculturals aquelles que es gesten en la forjade la determinació objectiva i de la indis-ponibilitat voluntària. En cas contrari, iconvé que hi insistim, la distinció propo-sada per Meinecke és, actualment, del totestèril pel que fa a la determinació del’àmbit nacional.

Doncs bé, tant la doctrina dominant

53com la mateixa Carta Magna de 1978 hanacollit sense empatx aquesta conceptua-lització nacional que distingeix les nacionsde tal manera que depenen exclusivamentde la presència o absència de la institucióestatal –encara que la Constitució no façaservir aquesta terminologia, de la lecturadels debats parlamentaris constituents i dela interpretació sistemàtica de la Consti-tució cal concloure que la dicotomia naciópolítica / nació cultural ha estat plenamentconstitucionalitzada (X. Bastida, 1998,pp. 70 i ss.). Aquest despropòsit, com deiaabans, serveix per a encobrir una falsa cons-ciència i, en definitiva, no és innocent.

En efecte, la importació extemporàniade la distinció entre nacions polítiques inacions culturals es va fer servir en el de-bat constitucional per compensar unaaporia en què s’havia entrat després quel’arranjament consensual havia posat fi ales possibilitats reals de discussió parla-mentària. L’aporia que comentem és lasegüent: en la primera fase d’esmenes totsels grups estaven d’acord que les anome-nades nacionalitats històriques eren na-cions –amb totes les lletres, sense cap tipusd’especificació. Aquest acord conceptualera possible perquè l’espanyolisme estavainteressat a establir l’equiparació per tal derebutjar el terme nacionalidades: «No haymás nación que la española», deia un Fra-ga iracund, i aleshores, com a conseqüèn-cia lògica, no es podia admetre la inclusiódel terme nacionalidades. D’altra banda,els partits d’esquerra –fonamentalment elPCE– i els partits nacionalistes equipara-ven igualment nacionalidades i naciones,però justament amb l’objectiu contrari: afi d’incloure-hi el terme nacionalidades id’aquesta manera donar a la Constitucióun cert aire de federalització. El resultat

fou el següent: s’hi va incloure el termenacionalidades, però alhora es va deixarclar que cap d’aquestes era Nación ambmajúscules –és a dir, amb vocació políti-ca– sinó que totes eren unitats culturals ifolklòriques amb un autogovern que nopodia ultrapassar l’àmbit d’allò domèstic.Per això el terme nacionalidades, que apa-reixia diverses vegades en les primeres ver-sions de l’esborrany de la ponència, vaquedar relegat només a l’article 2. Peròcom que no n’hi havia prou només ambaquesta reducció a l’article 2 –a travésd’esmenes del partit franquista liderat perFraga, esmenes que, certament, es vanacceptar completament (amb la qual cosacaldria preguntar-se si en realitat AlianzaPopular va ser aquest partit al marge delconsens de què parlen les cròniques méshabituals de la transició)–, s’hi incorporaun seguit d’elements que refermen elcaràcter cultural de les nacionalidades. Lanació espanyola havia de ser l’única ambcondició sobirana, allò no podia admetrecap mena de dubte.

Per això, tal com diu l’inici de l’article2, la nació espanyola no es fonamenta enla Constitució, sinó que és la Constitucióallò que es fonamenta en la nació espa-nyola. I no tan sols això. No es fonamentasimplement en la nació espanyola, sinó enuna característica de la nació espanyola: la«indisoluble unidad» («La Constitución sefundamenta en la indisoluble unidad dela Nación española...»). D’altra banda,s’hi introdueix –també mitjançant una es-mena d’Alianza Popular– el terme patria,amb un ressò històric tristament cèlebre.Per acabar-ho d’adobar, la pàtria es con-cep, de nou –insistint en aquella indisso-lubilitat característica–, com a «patria co-mún e indivisible».

54Com és possible que posicions tan

contràries arribaren a reconciliar-se i, so-bretot, com és possible que un partit almarge del consens aconseguira que el seupunt de vista es convertira finalment entext constitucional? La total coincidènciade les esmenes d’Alianza Popular amb eltext final de l’article 2 s’explica mitjançantun esdeveniment estupefaent. Quan esdiscutia el contingut de l’article 2, va arri-bar un emissari –un herald negre, que endiria Vallejo–, sembla que des de la Mon-cloa i per un imperatiu del poder militar,amb una nota en què s’especificava la re-dacció de l’esmentat article 2. Doncs bé:aquesta redacció, que parlava d’unitatsindissolubles, d’indivisibles pàtries, i queinvertia els fonaments constitucionals finsaleshores proposats, coincideix fil per ran-da amb l’actual article 2. Convé que recor-dem això sobretot per silenciar més d’unaveu que proclama la quinta essència de-mocràtica del procés constitucional. Mésencara si, com és el cas de Juan José La-borda (1992, p. 6), s’afirma que en l’ar-ticle 2 hi ha la base del patriotisme consti-tucional. Pel que sabem, el patriotisme dela Constitució proposat per Habermas esbasa en l’adhesió a uns valors cívics i ra-cionals d’arrel democràtica (Habermas,1989, pp. 111 i ss.; 1991, pp. 211 i ss.). Obé ens equivoquem molt o l’article 2 de laConstitució, tant pel contingut com perl’elaboració, és una mostra de tot el con-trari. Quanta raó tenia Bismarck quan vadir que, si es volia evitar la revolució so-cial, calia amagar al poble com es feien lessalsitxes i les lleis –tenint en compte labrutícia que intervenia a l’hora de crear-les. Sensu contrario (i és penós que sigaaixí), l’autèntica tasca revolucionària con-sisteix a fer història, a desfer impostures

que avui s’assumeixen com a clixés i a ne-gar-se a combregar, en general, i a fer-hoamb rodes de molí, en particular.

Després de tot això cal preguntar-se: ésEspanya una nació política? Si partim deles claus reinterpretatives que hem sug-gerit abans, no hi ha cap dubte que la na-ció espanyola ha de ser considerada unanació cultural, això és, una nació conce-buda de manera objectiva, ja que fa servirper definir-se caràcters indisponibles a lavoluntat dels individus que la integren. Lanació espanyola es conforma de maneraobertament oposada a l’opinió que els seusciutadans en pogueren tenir. Si nació polí-tica és, segons la formulació clàssica deSieyés o la de Renan –que en aquest aspec-te coincideixen–, aquella que es fonamen-ta en la lliure reunió dels associats, l’arti-cle 2 de la Constitució elimina qualsevolpossibilitat de tractar la nació espanyolacom a nació política. En aquest sentit, nopodem parlar d’«associats», sinó de «súb-dits» (des d’aquesta perspectiva, la formamonàrquica que, sense permís, va inte-grar-se en la Constitució és del tot cohe-rent amb el concepte de nació que s’hi sus-tenta). Tenint en compte la base plurina-cional existent a l’Estat espanyol –i això ésuna dada que no es pot discutir si no s’ésun absolut desvergonyit– només podríemconsiderar Espanya una nació política siexistira el reconeixement del dret d’auto-determinació. La raó és ben senzilla. Si lanació política –tornem al terreny de Re-nan– exigeix el «desig clarament expressatde continuar la vida en comú», ha d’existirla possibilitat de canalitzar aquesta volun-tat precisament perquè puga ser «clara-ment expressada». Quan en el debat cons-titucional les forces agrupades entorn delconsens decidiren adoptar la fraseologia

55politicista o voluntarista –per allò de laressonància democràtica que té, que fariaoblidar la imposició extraparlamentàriad’una pàtria única i indivisible– i s’en-dinsaren en proclames que exaltaven lanació com a «proyecto sugestivo de vidaen común» o com a «plebiscito cotidiano»,les forces nacionalistes que no havien en-trat en el consens, prenent la paraula delsqui tant parlaven de la nació com a lliureconcurrència de les parts que la confor-men, van plantejar la possibilitat de cons-titucionalitzar el dret d’autodeterminació.Va ser aleshores quan es va poder observaramb total claredat que l’aparent volunta-risme democràtic amb què adornaven elseu discurs politicista era això, nomésaparent. En adonar-se que hi havia certesintervencions que s’agafaven seriosamentel seu plantejament voluntarista i plebis-citari i que anaven dirigides a l’acollimentreal del dret d’autodeterminació, va aflo-rar la veritable concepció que tenien de lanació espanyola. El dret d’autodetermi-nació va ser rebutjat de manera fulminantmitjançant al·lusions a la «realidad histó-rica» –pleonasme de difícil intel·ligència,ja que, pel que sabem, qualsevol realitat éshistòrica i qualsevol història, si ho és deveritat, és real– i a la «unidad de destinocomún de los pueblos de España» –unarepresa de la fórmula de José Antonio, quealhora l’havia agafada d’Ortega. La unitatindissoluble d’Espanya –que, més enllàdels ornaments voluntaristes en què es vanentretenir per apaivagar una certa malaconsciència, va ser sempre el veritableescrúpol dels constituents– no podia serqüestionada. Aquesta és la raó per la quales van introduir els conceptes de naciópolítica i cultural en el debat constitucio-nal. D’aquesta manera es pot continuar

parlant de nacions –acontentant el nacio-nalisme moderat–, encara que pel caràctercultural que tenen no podran mai impug-nar la sobirania de la nació política espa-nyola, l’única concebuda com a naciósobirana. El «deseo claramente expresadode vivir en común» cedeix el pas a l’obli-gació subtilment sublimada de viure encomú. Comptat i debatut, la nació espa-nyola no depèn d’allò que els ciutadansdecidesquen, sinó del que la Història, ambgrans dictats ineluctables, ja ha decidit. Elprojecte comú no pertany a la voluntatdels ciutadans, sinó a la tirania de la His-tòria. Parlar de nació política per a refe-rir-se a una nació espanyola concebudaaixí –com a designi d’un procés en què lavoluntat de l’Home és un element aliè–només pot contribuir al confusionismeideològic. Un Estat plurinacional que noreconeix el dret d’autodeterminació nopot parlar mai de politicisme pel que fa alseu concepte d’allò nacional. Si la naciópolítica és la lliure agrupació de ciutadansque decideixen viure sota unes mateixeslleis, el reconeixement d’una via quepossibilite aquesta lliure integració és unrequisit que s’ha de complir de manerainexcusable. Per contra, la negació d’a-quest dret, afegida a la consideració cons-titucional de la nació espanyola com aentitat amb un fonament objectiu, indis-ponible (ja siga la unitat de destí o bé laHistòria, perquè totes dues foren utilit-zades en la desesperada justificació de launitat espanyola), ens duu a afirmar queEspanya és una nació clarament cultural.

Però, d’altra banda, fins i tot si no se-guim la rectificació dels conceptes de na-ció política i nació cultural que hem pro-posat, si adoptem la distinció entre totsdos tipus de nació segons el model que

56proposa l’univers acadèmic espanyol –és adir: nacions polítiques són les que es for-men amb posterioritat a l’Estat i com aimatge política i simbòlica d’aquest; cul-turals són aquelles que pretenen la forma-ció d’un Estat que reflectesca una unitatobjectiva prèvia–, aleshores resulta quetampoc podríem acceptar la consideraciód’Espanya com a nació política. Si fóraaixí, la Constitució –és a dir, la primeranorma de l’Estat– no podria fonamentar-se mai en la indissoluble unitat de la nacióespanyola, com de fet ocorre («La Consti-tución se fundamenta en la indisolubleunidad de la Nación española [...]»). D’a-questa manera es reconeix que hi ha unaunitat prèvia –objectiva i prepolítica– queserveix com a ineludible fonament –pertant, no lliure– a l’agrupació de ciutadansreunits entorn de la Constitució. És a dirque, d’acord amb l’article 2 de la Consti-tució, l’Estat no tan sols no precedeix laformació nacional, sinó que es mostracom a resultat forçós d’una unitat prèvia (iaixò, recordem-ho, és el que caracteritzales nacions culturals, segons els teòrics queadopten acríticament les coordenades deMeinecke). És la nació la que precedeixl’Estat i no a l’inrevés, com es predicariade qualsevol nació política.

Per tot això, la coentorada de la Naciónde naciones –una fórmula molt recurrententre els polítics i els intel·lectuals quepretenen conciliar el seu passat d’esquerraamb un present d’allò més acomodatici–amb què sovint s’explica la realitat pluralde l’Estat espanyol no pot enganyar nin-gú. La «Nación española» que s’esmentaen l’anomenada Nación de naciones nohauria de significar en principi una nega-ció de la resta de les nacions. Si ens atenema aquesta concepció politicista, que entén

la nació com a conjunt de voluntats po-lítiques que prescindeixen de valors ètnicso lingüístics, no hi ha res que impediramantenir la possibilitat d’una Nación denaciones, si això ho entenem com a lliurearticulació de certes comunitats en ununivers major que les abrace sense destruirl’especificitat que les caracteritza. Peròaixò només és possible si la Nación queopera com a continent es concep com anació política, fonamentada en la lliurevoluntat de les altres nacions convocades aintegrar una nació omnicomprensiva. Pertal d’assolir aquest objectiu, com ja he in-dicat abans, resulta indispensable el reco-neixement del dret d’autodeterminació.Aleshores sí que es pot parlar d’una lliurereunió de nacions polítiques que decidei-xen agrupar-se en una altra nació políticamés àmplia. Si la nació espanyola, ben alcontrari, es concep com a nació cultural–i així és com ho fa la Constitució de1978– i, per tant, no admet el dret d’au-todeterminació, com és el cas, la Nación denaciones és només un Estat nacional designe cultural enfrontat amb altres nacionsque pretenen el reconeixement del seu ca-ràcter polític. I això, òbviament, és als an-típodes del pretès esperit harmoniós i con-ciliador que suggereix la fórmula Naciónde naciones. Tot al contrari, la Constitucióde 1978 consagra una nació integrista ques’empara en un Estat i que s’oposa oberta-ment a les nacions que es despleguen alseu si, cosa que és ben distinta.

Nación de naciones, se’ns diu, i se’ns voldonar la idea que Espanya és una naciótan oberta i generosa que acull al seu si al-tres manifestacions nacionals; o, dit d’unaaltra manera, s’intenten compatibilitzarpacíficament la caracterització nacional del’Estat i l’existència d’altres realitats nacio-

57nals que no tenen per què ser excloentsrespecte d’aquesta altra caracterització gran-nacional. Amb paraules de J. J. Solozábal,«el que el Estado no renuncie a la legitimi-dad nacionalista, no equivale a atribuir ala Nación el monopolio de la lealtad polí-tica ni la negación a compartir vínculospolíticos de naturaleza territorial [...] Aun-que la compatibilización de lealtades polí-ticas sea problemática, la misma no estáecxluida sino, en el terreno de la realidad,más bien requerida» (1993a, p. 75). Crecque en totes dues afirmacions s’equivoca.

En primer lloc, perquè la legitimitatnacionalista que estableix la congruènciade la unitat estatal i la unitat política és,ho vulguem o no, excloent –per molt de«pluralismo, flexibilidad y transigencia»(J. J. Solozábal, 1993b, p. 77) i per molta«unidad constitutivamente plural» (J. J.Solozábal, 1993a, p. 75) amb què s’endre-ce la Nación española. L’argument nacio-nalista funciona, dins dels límits de l’Es-tat, com a classe unitària que impedeix lacoexistència amb qualsevol altre element.Igual com passa amb la figura del SummePontífex –també classe unitària en què,com recorda G. Bueno en un text deliciós(1991, p. 112), «la agregación de un ele-mento nuevo a la clase unitaria “Papa”produce un Antipapa»–, en l’àmbit esta-tal, només hi pot cabre una nació quecomplesca la funció legitimadora per satis-fer aquest principi de congruència queabans hem esmentat. La «coexistencia delegitimaciones y simultaneidad de lealta-des» que ha de fer possible «la aceptaciónsimultánea de diversos focos de legitimi-dad política, ninguno de los cuales puedereclamar una lealtad excluyente» (J. J.Solozábal, 1993b, p. 77) és, per definició,impossible. Veure en el nacionalisme cul-

tural «la llamada a unas voluntades exclu-yentes [que representan] una vuelta a lospeores momentos de un lejano pasado»(A. de Blas, 1992, p. 63) i ignorar queaquest tipus de nacionalisme es plasma enla regulació constitucional espanyola, que,per tant, anul·la la pretesa harmonització,constitueix el següent pas del procés dedistorsió. Perquè, contràriament a allò queindica J. J. Solozábal (2000, p. 15), nocreiem que «la Constitución como marcopolítico [sea], desde luego, congruentecon el nacionalismo no independentista».El nacionalisme no independentista, al’Estat espanyol, ha demostrat activamenti passiva que sí que és partidari del re-coneixement del dret d’autodeterminació–només cal que acudim a la Declaració deBarcelona per a constatar-ho. I, com quela Constitució de 1978 nega el reconei-xement d’aquest dret, no tenim altre remeique admetre la incongruència de les pre-tensions nacionalistes amb la Carta Mag-na. Resulta molt més sorprenent que J. J.Solozábal parle també de la Constituciócom a instrument «compatible con el na-cionalismo independentista», adduint que«el sistema constitucional español, cuyaflexibilidad es en este sentido modélica,no forzaría una integración de Euskadi enel futuro rechazada por una mayoría clarade los vascos [...]» (2000, p. 15). Desprésde les darreres eleccions a Euskadi, ambuna victòria de les forces nacionalistes quedefensaven el dret d’autodeterminació,1

s’ha plantejat la possibilitat d’una consultapopular en què l’electorat basc pogueraveure reflectida la seua opinió sobre elreconeixement d’aquest dret. La respostadel Govern central i dels partits espanyo-listes, lluny d’assumir la rectitud demo-cràtica que implicaria una consulta així –i

58lluny també d’adoptar «una respuesta sen-sata e imaginativa» que, a parer de Solo-zábal (2000, p. 15), propiciaria el tracta-ment constitucional de la qüestió–, haconsistit, en primera instància, en la des-qualificació («impertinencia política», «in-solidaridad», «soberbia soberanista»...), i,en segona instància, en l’amenaça. Enefecte, el ministre d’Interior, primer sub-reptíciament, després amb la poca vergo-nya pròpia del càrrec, va insistir que, sipersistia la falta de lleialtat a la Constitu-ció i a l’Estatut, prendria mesures de forçaa Euskadi. No debades l’article 8 de laConstitució estableix com a missió de lesforces armades «garantizar la soberanía eindependencia de España y defender suintegridad territorial y el ordenamientoconstitucional». La sensatez i la imagina-ción de la resposta constitucional respectede la qüestió nacional impliquen aquestarticle. Encara que, per descomptat, no ésl’únic. L’article 155 de la Constitució esta-bleix que «si una comunidad autónoma nocumpliere las obligaciones que la Consti-tución u otras leyes le impongan, o actuarede forma que atente gravemente al interésgeneral de España, el Gobierno [...] podráadoptar las medidas necesarias para obli-gar a aquélla al cumplimiento forzoso dedichas obligaciones o para la proteccióndel mencionado interés general». És inte-ressant que recordem, per delimitar laratio d’aquest article, que aquesta capa-citat d’actuació del poder central sobre lescomunitats autònomes només fou esgri-mida pel Govern del PSOE, com recordenJ. A. González Casanova (1990, p. 79) iR. Viciano (1991, p. 186), quan el 1990els Parlaments català i basc aprovaren pro-posicions no de llei sobre el reconeixementdel dret d’autodeterminació.

En segon lloc, perquè les característi-ques objectives que dissenyen l’àmbit ter-ritorial de la nació global entren neces-sàriament en conflicte amb aquelles quepropugnen les nacions particulars. L’ad-missió de la pertinència d’unes implicaforçosament la negació de les altres, i aixòés vàlid, hi hem d’insistir, tant en les oca-sions en què les nacions concurrents fanservir una argumentació voluntarista –jaque en aquest cas l’objectivitat en el procésde formació de la Gran Nació anul·la lapossible actuació de la voluntat–2 com enaquelles en què es fa servir el culturalisme,ja que les característiques objectives ambquè es predetermina la definició nacional–llengua, ètnia, destí...– s’exclouen neces-sàriament quan s’intenta aplicar-les en unmateix àmbit territorial. Tot plegat, si enarticular el discurs pannacionalista d’Estatfem servir un model objectiu, necessària-ment neguem la mateixa possibilitat deconfrontar-hi qualsevol altre discurs queintente defensar qualsevol tipus d’estruc-turació alternativa, ja que, ab initio, eli-minem la possibilitat de discussió. La vo-luntat de les parts no pot tenir lloc en unprocés determinista, i tampoc són possi-bles pretesos factors objectius al·legats peraquelles parts, ja que són, en el millor delscasos, assimilats per la culturalitat de laNación absorbent i, en el pitjor, directa-ment rebutjats o marginats. La idea cons-titucionalitzada d’Espanya que «propugnala coexistencia, compatibilidad e integra-ción entre los diversos nacionalismos, y nolas relaciones de exclusivismo, aniquila-ción o sujeción entre ellos» (J. J. Solo-zábal, 1993b, p. 77) pertany a l’àmbit deles quimeres ideològiques.

Si adoptem la perspectiva culturalistaque consagra la Constitució podrem, a tot

59estirar, parlar de Nación de pueblos, perquèaquests dos conceptes sí que són del totcompatibles. En aquest sentit, García Pe-layo parla d’Espanya com a «nación, com-patible, por supuesto, con el pluralismoregional o cultural» (1991, p. 3264). L’as-similació de les nacionalitats als pobles–en l’accepció clàssica del terme–, o a lesregions, era l’opció més conseqüent si te-nim en compte el paper merament cultu-ral que inicialment se’ls va assignar. Si espretenia conceptuar una realitat sense po-der polític i amb especificitat cultural,hauria resultat més coherent que les na-cionalitats s’anomenaren «regions» o «co-munitats culturals», com de fet s’anome-nen a Bèlgica. Tanmateix, la identificacióde la «regió» amb el programa franquista3

va impedir que fóra així. Les crítiquesjustificades del nacionalisme radical quedenunciaven l’esperit timorat amb què esconcebien les nacionalidades serien ja im-possibles de replicar si se substituïra l’es-ment d’aquestes pel de regiones. Per això esva evitar que s’enunciaren de manera ge-neralitzada –a l’article 2 es parla de «nacio-nalidades y regiones»–, encara que el sen-tit polític regional s’estenguera a l’àmbitde les nacionalidades. Ben al contrari, desdel prisma de la concepció subjectivistaque expressament s’hi declara i que real-ment es traeix, la fórmula d’articulació te-rritorial es projectaria amb la forma d’un«Estado de naciones»4 –aquesta havia estatla proposta de Letamendia– en què la uni-tat nacional s’assoliria pel lliure assenti-ment de les parts en presència. Par in pa-rem imperium non habet. La negació desobirania a les nacionalitats impedia tam-bé aquesta fórmula. La Nación de nacionesés la construcció escollida tant pels cons-tituents –encara que no nominalment–

com per la doctrina per a cohonestar unarealitat infamant i disfressar-la d’arcàdiademocràtica, plural i solidària.

Si calguera resumir tot el que he ditfins ara en una sola tesi, n’hi hauria proude capgirar allò que el professor Solozábaldefensa quan afirma que: «ni la Constitu-ción es antinacionalista [...] ni el nacio-nalismo, si se formula en clave democráti-ca, tiene por qué ser anticonstitucional»(2000, p. 15). A parer nostre, la Constitu-ció espanyola no es pot considerar de capde les maneres una garantia de plurina-cionalitat –ja que no reconeix nacions, enl’horitzó de les quals, com apunta M.Guibernau (1996, pp. 58-59), hi ha sem-pre la possibilitat de l’autodeterminació,sinó entitats amb un domini cultural i, atot estirar, de política domèstica– i sí quese la pot considerar, per contra, un ins-trument antinacionalista. D’altra banda, iaixò és conseqüència de l’anterior consta-tació, el nacionalisme democràtic és forço-sament anticonstitucional –tret que s’i-dentifique nacionalisme democràtic ambnacionalisme estatutari; és a dir, senseaspiracions autodeterministes, cosa quea Espanya, directament, no existeix com adirecció programàtica de cap partit nacio-nalista rellevant.

Bé, fins ací la interpretació jurídica dela Constitució. Si la Constitució és unanorma, només cal aplicar-la i assolirem elresultat antideterminista que es pretén. Elque passa és que la situació –tant a Eus-kadi com a Catalunya i a Galícia– ha can-viat considerablement. El nacionalisme és,com més va més, un moviment amb unagran implantació popular i electoral. Allòque abans era presència subsidiària i mar-ginal assoleix avui un protagonisme políticdestacadíssim. La representació dels sec-

60tors polítics nacionalistes als Parlamentsautonòmics i estatal, per no esmentar lapresència que mantenen a la vida pública,té avui una importància que ara fa vintanys no es podia ni haver sospitat.

En aquestes circumstàncies l’aplicaciósimplement normativa de la Constitució,sobretot si tenim en compte les circums-tàncies en què es va redactar l’article 2,faria palès un clar dèficit democràtic. Nopodem oblidar que el dret no és més, nitampoc menys, que una força consideradalegítima. I quan deixa d’existir aquestalegitimitat, com en el cas que ens ocupa,només queda la força; o, per dir-ho ambKelsen, només queda l’horrible Gorgonadel poder. Per a mantenir els mateixospropòsits antinacionalistes és necessaricanviar d’estratègia. La Constitució deixade ser una norma jurídica i esdevé normamoral de convivència. I és precisament elreajustament de les forces unitaristes res-pecte de la renovada empenta del movi-ment nacionalista allò que propicià tant lagènesi com la consolidació del constitu-cionalisme. Com podem veure, un cas bendistint de l’alemany i de l’italià.

D’ara endavant, dissentir d’allò precep-tuat a la Constitució o exigir que aquestaes modifique, més enllà de ser un exercicilegítim de la llibertat, se’ns presenta comuna mena de traïció, de fellonia o de pseu-doterrorisme. Ens aturarem en un episodique és la quinta essència d’allò que diem ique mostra fins a quin punt som testi-monis d’una transformació del que és nor-ma jurídica en norma moral. «Por lo quenos une: la Constitución y el Estatuto.»Aquest era el lema d’una manifestació re-lativament recent amb motiu d’una pro-testa per la situació de violència terroristaa Euskadi. Com que les forces nacionalis-

tes s’havien negat a assumir una manifes-tació contra el terrorisme que implicaraun suport a la Constitució i a l’Estatut–cosa absolutament legítima, d’altra ban-da–, es va concloure que això demostravael seu caràcter antidemocràtic i el seu su-port al terrorisme. En acabar aquella ma-nifestació, una senadora del PP va poderdir: «Porque a los vascos de verdad, a losvascos demócratas que defendemos laConstitución y el Estatuto...». En primerlloc, pel que sabem, no hi ha bascos dementida. O ho són o no ho són, però, siho són, ho són sempre de veritat. En se-gon lloc, és perfectament possible ser basc–fins i tot basc de veritat– i no ser demò-crata. I en tercer lloc, el que resulta intole-rable, fins i tot si admetem les insensatesesanteriors, és que s’establesca una equacióentre els bascos demòcrates i els que apro-ven la Constitució i l’Estatut. En aquestamateixa línia, una eurodiputada del PSOE,també amb motiu de la manifestació refe-rida, va arribar a establir el sil·logisme se-güent –de moment l’anomenarem així–:«La Constitución es democrática, hay quedefender la democracia y, por tanto, de-bemos defender nuestra Constitución».Aquesta fal·làcia, que per descomptat noés un sil·logisme, desafia els primers analí-tics, els segons analítics i més de dos milanys de lògica clàssica... i, tanmateix, nohi hagué ningú que indicara a l’eurodi-putada, bocamolla i prearistotèlica, l’errorque cometia. I això fou perquè el constitu-cionalisme té, com totes les creences, unalògica pròpia; una lògica que beu d’allòemotiu i d’allò irracional. I és que, en efec-te, del fet que la Constitució siga demo-cràtica –reprimim-nos una mica i adme-tem-ho sense objeccions– i del fet quecalga defensar la democràcia, no podem

61concloure mai que calga defensar laConstitució, si no és que la Constitució de1978 exhaureix per complet el conceptede democràcia. I sembla que això és jus-tament el que pretenen. En realitat, la fal-làcia anterior només pot deixar de ser unaastracanada i convertir-se en una cosa rao-nable si interpretem que: «la Constitucióés la democràcia, cal defensar la democrà-cia, per tant cal defensar la Constitució».És a dir, fora de la Constitució només hiha barbàrie antidemocràtica –val a dir: na-cionalista. Vet ací, amb impúdica nuesa, elconstitucionalisme en estat pur. La críticaa la Constitució no equival al funciona-ment normal de qualsevol pensament dis-conforme amb una regla jurídica, sinó quees fa equivalent al trencament d’una nor-ma moral inscrita, segons sembla, al llocmés profund de la nostra natura. Naturaque és humana i espanyola. Espanyo-líssima.

Per això, si algú critica la regulació delsdelictes contra la propietat del codi penal,es converteix automàticament en progres-sista. Si, per contra, el mateix individu cri-tica l’article 2 de la Constitució, es conver-teix en un renegado de la democracia i enun apóstol de la violencia –com ja van ano-menar al qui escriu açò mateix: semblaque o bé et doblegues davant del constitu-cionalisme dominant o bé et transformenen el títol d’una possible pel·lícula de SamPeckinpah. El constitucionalisme conside-ra que el compromís amb els valors consti-tucionals és el factor determinant per adistingir els violents i els demòcrates. Po-sem-ne un exemple. En el codi penal es-panyol, per tal que es reconega la perti-nença a banda armada (el delicte deterrorisme) no n’hi ha prou que siga unabanda i estiga armada. A més, cal tenir

l’objectiu de subvertir els valors constitu-cionals. Els qui facen exactament el mateixque aquests grups terroristes però respec-tant aquest «marco de convivencia demo-crático», seran delinqüents, sí, però delin-qüents demòcrates. És el cas de Vera iBarrionuevo, que van participar en delic-tes gravíssims i van ser, tanmateix, lloatscom a màrtirs de la democràcia precisa-ment per haver delinquit defensant elsvalors constitucionals. En coses així es veuperfectament la moralització que implicael constitucionalisme. El fet de cometreun delicte, si s’ha comès emparant-se en laconsecució d’un bé moral, deriva en elmartirologi. El que passa és que el pretèsbé moral és, ni més ni menys, la Consti-tució. I la Constitució és una norma: Nor-ma normarum, lex suprema, tant com esvulga, però una norma. I les normes nopoden escindir la realitat i dividir-la enbèsties i homes, traïdors i ciutadans, depe-nent de si se les critica o se n’admet la re-gulació. Un altre exemple: a l’hora de veu-re si un ciutadà és apte per a formar partd’un tribunal, en el qüestionari oficial quese sol presentar es pregunta a la persona siestà d’acord amb el sistema i amb els va-lors constitucionals. Si no hi està d’acord,el ciutadà pot ser recusat. Si algú no estàd’acord amb moltes de les coses de la legis-lació civil, penal i administrativa vigents al’Estat espanyol, ningú no podrà afirmarque aquest individu és inhàbil com a ciu-tadà només pel fet de mantenir aquesttipus de dissidències. Però això no passa sies tracta de la Constitució. Precisamentperquè, com anem dient, la moralitzacióconstitucional possibilita que els qui nomostren compromís, els qui no siguencreients, reben la consideració d’individusmarginals, d’enemics. A això condueix el

62constitucionalisme. Rere la seua aparençapluralista, tolerant i democràtica –parau-les repetides fins a la nàusea pels miríficsteòrics de la Constitució–, malgrat totaaquesta borrumballa dialèctica, ens tro-bem davant d’un fons integrista sense capmena de dubte. Per això deia al comença-ment d’aquest treball que el constitucio-nalisme és una ideologia totalitària, per-què no admet la discrepància i transformael dissident en marginal. Per això, també,deia que el constitucionalisme té un llastantidemocràtic més que feixuc. Precisa-ment perquè amaga el moment atributiuque té tota mena de dret i impedeix a lasocietat que es reapropie el poder funda-cional que li correspon. La Constitució iel constitucionalisme s’integren en allòque Castoriadis denomina pla d’heterono-mia (1999, pp. 116 i ss.); és a dir, un pro-jecte que promou una visió de la societaten què les institucions no es contemplencom a productes de l’actuació de l’Home,sinó com a designis transcendents davantdels quals l’única cosa que podem fer ésdoblegar-nos. Ningú no pot expressarunes idees, una voluntat o un desig ques’oposen a l’ordre instituït, i això no tantper l’existència de sancions com perquèl’individu ha interioritzat les institucionsd’una manera tal que no disposa de mit-jans psíquics o mentals per a qüestionar-les. O, parafrasejant Popper (1981), enstrobaríem en presència d’una Constituciótancada, d’una Constitució que patrocinauna societat col·lectivista, tribal, orgànica,basada en el consens moral dels membresque la componen. S’hi impedeix qualsevolcosa que implique un qüestionament deles estructures polítiques i de dominacióefectives; «les seues institucions», diuPopper, «són sacrosantes, tabús» (1981, p.

171). Igual com passava en el períodefranquista, quan la sindicació oferia in-dubtables avantatges per al treballadorperò era obligatòria i només hi havia unsindicat –l’anomenat sindicat vertical–,en la situació actual ens trobem amb unaConstitució que no admet esmenes, ni crí-tiques, ni censures. Si algú vol obtenir eltítol de ciutadà de ple dret, no s’haurà delimitar a complir les regles: haurà de de-fensar, aplaudir i venerar aquestes regles.Fa uns mesos van despatxar un directord’informatius de la televisió madrilenyaper haver oferit un enfocament «objectiu ineutral» –repetim, no sense vergonya alie-na, paraules literals– de la situació políticaen les eleccions autonòmiques basques. Seli exigia «compromís i bel·ligerància» en ladefensa dels valors constitucionals. Non’hi ha prou de viure amb una Constitu-ció: hi hem d’estar afiliats. A l’Estat espa-nyol hi ha una Constitució vertical.

Avui dia el constitucionalisme té unaassumpció massiva. El treball de J. I. La-casta España uniforme (1998), una apor-tació autènticament refrescant que remoul’atonia i la mediocritat dels estudis sobrela qüestió nacional, mostra de manera de-tallada i profusament documentada launiformitat del pensament que hi ha aEspanya sobre aquesta matèria. I és quea Espanya la teoria constitucionalista no ésrealment una teoria que s’enfronte a altresteories rivals pel que fa a la interpretacióde la realitat, sinó que és un clixé admèstant pel conjunt de la societat com perteòrics i intel·lectuals de tota mena. Defet, molts teòrics són constitucionalistessense saber-ho, i ignoren que estan defen-sant una concepció política molt concre-ta. Per dir-ho en termes orteguians, la teo-ria constitucional és, a l’Estat espanyol,

63més que una idea, una creença, si entenemcom a creença qualsevol fenomen irracio-nal i inconscient que funcione a tall dereferència vital i que actue com a esquemad’interpretació per a la resta dels fenò-mens. El constitucionalisme no funciona,doncs, com a idea contingent que, com atal, podem o no tenir. Ben al contrari, elconstitucionalisme es confon amb la reali-tat mateixa. No es parla de constituciona-lisme, es parla des del constitucionalisme.

Actualment, fins i tot en gent quemanté un cert contacte amb el dret, dir«anticonstitucional» equival a dir «injust»,«inadmissible», «immoral» o «fora de qual-sevol lògica». Quan alguna cosa no cap alcap humà, quan algú transgredeix els lí-mits de la raó i ataca allò que es considerainherent a la convivència normal, alesho-res això és inconstitucional. La cosa potsemblar més o menys graciosa, però és elreflex d’un fenomen molt greu. Em refe-resc a la tergiversació política i mediàticadels qui sí que saben què és una Cons-titució, dels qui sí que saben com es va ferla Constitució i dels qui sí que saben quèrepresenta convertir el que no és més queuna norma –i, per tant, una expressió mu-dable dels interessos de classe– en principimoral d’estigmatització i de marginalitatpolítica.

La lluita democràtica durant la tran-sició consistí a convertir la Constitució enveritable norma aplicable i no en simpledocument programàtic, en declaració po-lítica d’intencions. Actualment, aquestalluita continua tenint la mateixa dialèctica:cal esforçar-se perquè la Constitució esde-vinga una norma i no un precepte moral queopere com a clausura del sentit polític. ❐

Traducció de Felip Tobar

1. L’atac amb què els partits centralistes envesteixencontra el nacionalisme no violent –concretat enacusacions com les de «doble juego», «ambigüedadcalculada», «falta de claridad en la forma de Estadoque pretenden», etc.– sembla que no té cap fona-ment. Amb una claredat diàfana el PNB i EA handefensat la pertinència del dret d’autodeterminacióen les últimes eleccions. I, certament, les hanguanyades.

2. Per això afirma A. García-Trevijano que «España,como pueblo individualizado, no es ni puede ser[...] una nación de naciones [...] porque no ha ha-bido libertad para integrarse, como pueblo, en lanación española» (1994, p. 26). L’encert d’aquestaapreciació es veu minvat per la incoherència quepresenta respecte a la concepció general de la nacióque manté l’autor. Si, en efecte, la manca de lli-bertat pel que fa a la formació nacional impossi-bilita que puguem parlar de Nación de naciones,això vol dir que la llibertat pel que fa a la construc-ció de la nació es allò que atorga el caràcter nacio-nal a una col·lectivitat, cosa que és sistemàticamentnegada en tot l’assaig de García-Trevijano (1994,pp. 24, 25, 26, 28, 35...).

3. «La glorificación de lo “regional” era habitual en eldiscurso franquista», diu amb encert P. Vilar (1982,p. 260). Les esmenes formulades per AP en els de-bats constituents s’encaminaven cap a aquesta di-recció: «Al artículo 2o y a todos aquéllos en los queaparezca la expresión “nacionalidades”: supresión

de dicha expresión, dejando únicamente la palabra

“regiones”» (M. Fraga, vot particular a l’avantpro-

jecte, TP 1980, 36, I); «Debe suprimirse el con-

cepto “nacionalidades” y decir: “regiones y territo-

rios que la integran”» (L. De la Fuente, Esm. 35,

TP 1980, 146, I); «España es un Estado unitario

que reconoce el derecho a la autonomía de las re-

giones...» (G. Fernández de la Mora, Esm. 63, TP

1980, 162, I). Les esmenes d’A. Carro (núm. 2, TP

1980, 121, I) i A. Jarabo (núm. 14, TP 1980, 135,

I) s’expressen en el mateix sentit. Per això la lluita

per la inclusió del terme nacionalidades, acompa-

nyada per l’eliminació de l’antitètica Nación espa-

ñola, va ser, més enllà de qualsevol reivindicació

programàtica, un emblema d’antifranquisme: «La

derecha no defiende derechos, defiende intereses.

Conste, pues, que no está por la democracia, y si

elimina la palabra nacionalidades está repitiendo

las Leyes Fundamentales del fascismo. Lo que hay

que eliminar es el concepto “nación española”,

64que, como dejé dicho, aún no existe» (Xirinacs

Damiáns, TP 1980, 2.965, III).

4. En la seua crítica a la Nación de naciones J. Ferrando

diu encertadament que «en un mismo territorio no

caben dos naciones en igualdad de status, a no ser

que ambas o las que (naciones o nacionalidades)

puedan existir estén integradas por igual, en un

mismo Estado, desembocando entonces en el Es-

tado plurinacional» (1980, p. 24).

BIBLIOGRAFIA

BASTIDA, X. (1998): La nación española y el nacionalismoconstitucional, Ariel, Barcelona.

BLAS GUERRERO, A. de (1992): «Los nacionalismos espa-ñoles y el Estado autonómico», Documentación Admi-nistrativa, 232-233.

BUENO, G. (1991): Sobre Asturias, Biblioteca Asturia-nista, Oviedo.

CASTORIADIS, C. (1999): Figuras de lo pensable, Ed. Cáte-dra, Madrid.

FERRANDO BADÍA, J. (1980): «Teoría y realidad del Esta-tuto autonómico», Revista de Política Comparada,Universidad Menéndez Pelayo, s.l.

GARCÍA PELAYO, M. (1991): Obras Completas, 3 vols.,Alianza Universidad, Madrid.

GARCÍA-TREVIJANO, A. (1994): Del hecho nacional a laconciencia de España o El discurso de la República, Te-mas de Hoy, Madrid.

GONZÁLEZ CASANOVA, J. A. (1990): «El proceso de inte-gración de Cataluña en la política del Estado espa-ñol», Revista del Centro de Estudios Constitucionales, 5.

GUIBERNAU, M. (1996): Los nacionalismos, Ariel, Barcelona.HABERMAS, J. (1989): Identidades nacionales y postnacio-

nales, Tecnos, Madrid.— (1991): La necesidad de revisión de la izquierda,

Tecnos, Madrid.LABORDA, J. J. (1992): «Patriotismo constitucional y Es-

tado democrático», Sistema, 108.LACASTA ZABALZA, J. I. (1998): España Uniforme. El plu-

ralismo enteco y desmemoriado de la sociedad española yde su conciencia nacional actual, Pamiela, Pamplona.

POPPER, K. (1981): La sociedad abierta y sus enemigos,Paidós, Barcelona.

SOLOZÁBAL, J. J. (1993a): «El Estado autonómico comoEstado nacional (adaptabilidad y rendimiento inte-grador de la forma política española)», Sistema, 116.

— (1993b): «El marco constitucional del debate sobre elEstado autonómico español», Documentación Admi-nistrativa, 232-233.

— (2000): «Desgarros imaginarios», El País, 11-X.TOMÁS Y VALIENTE, F. (1984): Las relaciones entre el po-

der central y los poderes territoriales en la jurisprudenciaconstitucional, Informe Nacional España, Madrid.

Trabajos Parlamentarios de la Constitución (TP), 4 vols.,Publicaciones de las Cortes Generales, Madrid.

VICIANO PASTOR, R. (1991): «El derecho de autodeter-minación en nuestra reciente vida constitucional»,Revista de Derecho Político, 34.

VILAR, P. (1982): Hidalgos, amotinados y guerrilleros,Grijalbo, Barcelona.

65

Fa encara pocs anys semblaven –sem-blàvem– uns exagerats els qui advertiensobre el perill d’un nacionalisme espanyolde carés excloent. No està per ara a l’abastd’aquest article esbrinar què en pensen elsqui es dediquen a la branca de la Històriadels Conceptes. Però el cas és que d’ençàde set o vuit anys, si fa no fa, o potser unamica més (perquè ja n’hi havia símptomesdiversos en els articles d’opinió dels dia-ris), la paraula nacionalisme mai no es re-feria a l’espanyol com a adjectiu propi.Hom podria aventurar, fins i tot, algunahipòtesi sobre aquesta qüestió. El momentde la conjunció entre dreta i esquerra,PSOE –amb les seues variacions– i PP, o béentre la premsa conservadora i els edito-rials d’El País, contra tot el nacionalismebasc, el podríem situar ab ovo en els esde-veniments relacionats amb la construccióde l’autovia Pamplona-Sant Sebastià, apropòsit del tram de Leizaran, quan sem-blava que violents i pacífics s’entenien. Unaltre moment, aquest ja estel·lar, es pot si-tuar en tot el que s’esdevingué arran de latreva d’ETA i els acords de Lizarra. Entre

Deriva o ancoratge?Nacionalisme espanyol i Constitució

José Ignacio Lacasta-Zabalza

José Ignacio Lacasta-Zabalza (Iruña/Pamplona, 1946) éscatedràtic de Filosofía del Dret de la Universitat deSaragossa. És autor, entre altres, del llibre Españauniforme (El pluralismo enteco y desmemoriado de lasociedad española y de su conciencia nacional e intelec-tual), Pamiela, 1998.

un instant i l’altre, un bombardeig conti-nu d’articles d’opinió, i fins de llibres,contra tots els nacionalismes perifèrics, eldret d’autodeterminació, l’ús de llengüesdistintes del castellà, el projecte d’Ibarret-xe, la reforma de l’Estatut de Catalunya, laDeclaració de Barcelona (per la qual fouatacat també el Bloc Nacionalista Gallec),les forces polítiques d’aquest signe i moltespecialment el PNB. Tot plegat ha prolife-rat com bolets, des de les pàgines saberu-des de Claves de la razón práctica fins a leslínies més vulgars sobre l’arbre i les nous (elPNB colliria els fruits polítics del terroris-me) nascudes de plomes afins a El Mundo.

Com gairebé sempre, el rostre moralmés menyspreable l’ofereixen aquells qui,sense demostrar res o amb la mentida perdavant, associen la il·legitimitat del terro-risme i la violència a les idees legítimes delnacionalisme perifèric.

Als qui feia temps que cridàvem l’aten-ció sobre aquest fenomen se’ns deia queno tenim la mateixa sensibilitat per a criti-car el nacionalisme basc, català o gallec. Ami mateix és aquesta l’objecció primordialque se m’ha fet, com constate en les pri-meres línies introductòries de la segonaedició –en gallec– (any 2000, editorial Laio-vento) del meu llibre España uniforme.Aquesta desmesura, però, es pot trobararreu de l’idioma polític espanyol: hi en-

66sopeguem de ple en el llenguatge quotidiàd’un telediari o en les remarques intel·lec-tuals més elaborades i repristinades. Aixípassa, per exemple, en un llibre tan rigoro-sament documentat com el de Javier Va-rela, La novela de España (Taurus, Madrid,1999). En aquest assaig no es troba pràc-ticament res dels enormes aspectes posi-tius del catalanisme –com ara la seua voca-ció democràtica i europea– de final delsegle XIX i començament del XX, i en canvi,és blanc de la seua artilleria pesant totl’integrisme i tradicionalisme reaccionaridel nacionalisme català. Això té com aconseqüència que el nacionalisme catalàen surt, en la seua totalitat, malparat i des-equilibrat. Però, com ja va veure amb pers-picàcia Pau Viciano (Pasajes, 2, 2000,pp. 101-105), d’aquest desequilibri sor-geix un embelliment incomprensible delnacionalisme espanyol davant del qual Va-rela és benèvol fins i tot quant a les seuesformes més retrògrades i pròpies del potde les essències espanyolista.

Així doncs, l’expressió nacionalismeespanyol havia caigut en desús o, com diemamb una mica de pedanteria els juristes apropòsit d’algunes institucions esdevin-gudes eixorques, en desuetudo. Quan esparla del nacionalisme i prou, com ho fanencara regularment els líders del PP, s’en-tén o sobreentén que s’hi tractava i s’hitracta d’alguna cosa de perifèrica i prefe-rentment basca. Mai no es té present allòespanyol i propi, ni es pensa en les mésque visibles i sectàries bigues, sinó en laconsabuda palla en l’ull d’altri.

Com a mostra n’hi haurà prou de mi-rar-se les pàgines d’El valor de la Constitu-ción (Crítica, Barcelona, 2003), de MiguelHerrero y Rodríguez de Miñón, dedicadesa estudiar l’adopció pel congrés del PP del

concepte de patriotisme constitucional. Allàes demostra que es tracta d’un artifici quees defineix no pas per allò que defensa,sinó pel que té d’atac a un nacionalisme (elde les nacionalitats i no el –per al PP, ine-xistent– de la Nació espanyola) totalmentinventat, sense concreció real de cap me-na, i que és llançat a la foguera per rèprobei, naturalment, separatista.

Ara bé, fins el més incrèdul ha tingutocasió de conèixer què passà a l’illot Pere-jil a dos-cents metres de la costa marroqui-na. En nom de què o de qui tropes espe-cials de les Forces Armades espanyoles hihan intervingut i n’han foragitat uns quantsagents de la Gendarmeria marroquina?L’operació ja s’ha criticat diverses vegades,per la seua desproporció, per l’aparició ple-na de fatxenderia del ministre Trillo en elsmitjans de comunicació i les seues floridesparaules gens lacòniques («a l’alba, amb elvent de llevant, etc.»). Així, doncs, tot aixòté uns components ideològics i geopolíticssobre els quals convé reflexionar.

Abans de tot, la qüestió de les ban-deres. Es va canviar a Perejil l’arriat esten-dard marroquí per la hissada bandera es-panyola amb desplegament propagandís-tic de l’esdeveniment militar en totes lescadenes de televisió. Per a qualsevol nacio-nalisme que es pree de ser-ho, la banderano és un simple drap que mai no justifica-rà cap mort, com va deixar anar en unaavinentesa inoblidable –de manera genial–Juan Mari Bandrés, aleshores diputat d’Eus-kadiko Ezkerra, al Parlament espanyol. Laimposada per les armes al maleït illot és unsímbol que representa la Nació espanyola,Espanya, aquesta noció que, ben pocjurídicament, bé que de faisó passional ihistoricista, precedeix la idea mateixa de laConstitució. Perquè, contra unes altres

67tradicions jurídiques més democràtiquescom ara la derivada de Hans Kelsen, no ésaquesta màxima norma de normes allòque fonamenta l’Estat ni la Nació, sinóque és Espanya que es constitueix en insti-tució estatal i que atorga rang constitucio-nal. En el mateix sentit literal i indiscuti-ble de l’article 4 de la Constitució vigentque fixa que la franja horitzontal groga dela bandera d’Espanya és dues vegades mésampla que les altres dues, vermelles itambé horitzontals, que l’acompanyen.

Per al costat més dretà d’aquest nacio-nalisme espanyol, el d’Aznar i els seus, laroja y gualda no és, certament, simple per-calina, ni que fos només pels metres i me-tres de drap –la groga dues vegades mésampla– que han exhibit a Madrid en unespectacle d’ostentació, a imitació dels EUA,que frega el ridícul i que ha estat, convin-dreu amb mi, ben poc o no gens seriós.

Encara que l’esmentat conflicte a lescostes africanes s’haja resolt en unes taulesmés aviat discretes sota els auspicis delstotpoderosos EUA, cal no oblidar que l’e-nemic hi era el de sempre, el marroquí, elmoro de la nefasta invenció peninsular,que apareix tothora en la imaginació socialsota les formes pitjors, com a tropes deFranco, néts d’aqueix islam que els mit-jans de comunicació internacionals pre-senten poc menys que com el màxim perilld’aquest món, o simplement com a immi-grants magrebins que, segons diuen lesenquestes oficials, són els més rebutjats detots els estrangers que vénen a buscartreball i a viure entre nosaltres.

Cal tenir, a més a més, present l’ampli-ficació del que s’esdevingué per tots els mit-jans audiovisuals i periòdics, així com l’e-norme acceptació entre el gran públic de lainiciativa militar contra Marroc. Com que,

des dels temps de Maquiavel, les vexacionsque no són definitives mai no resulten defranc en aquesta vida, hi ha hagut publicaciómarroquina, d’esquerra crítica i gens con-vencional, que s’ha atrevit a vaticinar queaquest afer passarà factura tant al titular dela corona alauita com als poders públicsespanyols autors de semblant humiliació, ditsiga de passada, nacional en l’exacte signi-ficat del terme que ací ens ocupa.

Amb l’exemple adduït tenim a la vistaalguns dels ingredients que fabriquenaqueix nacionalisme espanyol gens plura-lista, compost per un diàleg pervers entreels pitjors sentiments del poder polític i laconsciència més reaccionària de la pròpiasocietat. La comunicació, l’estableixen elsmateixos dirigents polítics governamen-tals, a través de la difusió permanent depors diverses i, particularment, del temorsostingut als qui vénen d’altres latituds.En la darrera campanya electoral José Ma-ría Aznar digué immoralment, a les illesCanàries, que ací no cabia tothom. Enaquestes illes, on la mort d’éssers humansdavant les seues costes és cosa freqüent, onles fotografies dels llocs d’internamentavergonyeixen qualsevol persona amantdels drets humans. Però és el mateix Aznarqui remarca amb insistència, a l’inici del’estiu de 2003 i en el curs de la discussióparlamentària sobre l’anomenat estat de lanació, que el 19 % de la població peniten-ciària espanyola està compost de gentestrangera. I, a propòsit d’això, ho presen-ta davant les Corts com una dada innega-ble. Que ho és, però que no hauria de ser-vir per a anomenar delinqüent al forani,sinó perquè sapiguem d’una vegada lesnostres responsabilitats en aquest afer. Lasituació irregular d’una gran part de la im-migració, l’economia submergida, la lenti-

68tud en la concessió de permisos, la legisla-ció abusiva contra els drets dels estrangers,l’estat de necessitat en què viuen moltsd’aquests, tot plegat adoba el brou de cul-tiu dels delictes i aquest fet –així de clar–és responsabilitat dels poders públics espa-nyols dirigits avui pel PP.

Culpar de la delinqüència els immi-grants és tan cínic como fer-ho amb el poblegitano per l’altra proporció de dones d’a-questa ètnia entre les recluses espanyoles (finsno fa gaire, una de cada quatre era gitana).

L’afer no s’explica tan sols per la xeno-fòbia i el racisme tan propis de la dretaeuropea i espanyola. El cas és que ací noha aparegut cap Jean-Marie Le Pen, i nopas perquè no n’hi haja amb les mateixesidees, sinó perquè són a dins del PP, satis-fets amb la seua política repressiva d’es-trangeria com l’alcalde d’El Ejido. És forçasimptomàtic que Pimentel, antic ministred’Aznar i a hores d’ara discrepant amb elque s’ha fet en aqueixa població d’Alme-ria, estiga finalment fora d’aquesta forma-ció política i que l’alcalde esmentat hi hajaromàs com si no tingués res a veure ambaquella terrible malifeta racista (per dir lescoses pel seu nom).

Cal estar ben atents al tipus d’identitatnacional que s’intenta construir i ambquins materials. S’imposa, doncs, criticaramb fermesa aqueixa identitat malalta queuneix allò espnayol a allò europeu i occi-dental a còpia de negar l’existència, el pa ila sal, als qui procedeixen d’altres indretsdel món; aqueixa malaltia taxonòmica queallunya i cataloga amb intensitat diferentsegons les procedències: primer els ma-grebins, després els subsaharians, a tots elsmusulmans en general, però també elstoca als llatinoamericans i als originarisdels països europeus de l’est.

Faríem mal fet si ho vèiem tot això desd’una perspectiva merament electoral. Sipensàvem que, quan finalment caurà el PP

(i tant de bo que fos així), s’acabaran lesactituds negatives de la societat contra laimmigració. O si crèiem que només té aveure amb la dreta però no amb el nacio-nalisme espanyol. A propòsit, quants vo-tants del PSOE, i fins d’IU, hi estaven d’a-cord, amb la manera com s’ha actuat mili-tarment a Perejil? Perquè, segons el queexplicaven els diaris i els seus sondejos,semblaven una barbaritat que donava su-port a una altra barbaritat.

Ha anat pujant un nacionalisme espa-nyol antipluralista i gens democràtic, queté com a punt de suport principal la con-sideració de la immigració en la sola di-mensió negativa. Que nega l’evidència dela necessitat de mà d’obra i la injecció de-mogràfica positiva d’aquests joves proces-sos migratoris en les venes de les nostresartrítiques societats occidentals. Que ama-ga fets tan palesos com la creació de rique-sa que promou a través del treball i de lescotitzacions a la seguretat social.

No és sobrer assenyalar que tot això noés d’ara i que fou criticat ja, amb la seuaagudesa habitual, per Ernest Lluch (ElDiario Vasco, 17-5-2000). En aquelles da-tes totes les televisions realment existentshavien criticat –justament però desmesu-rada– Xabier Arzallus per les seues opi-nions a propòsit de la immigració rebudaper Euskal Herria durant els anys del fran-quisme. A la qual Arzallus retreia la divisiód’opinions actual sobre l’autodeter-minació basca («si no hagués estat per laimmigració, hauríem pogut celebrar unreferèndum i guanyar-lo tranquil·lament»).Lluch dissentí d’aquesta idea d’Arzallustot oposant-hi la clàssica opinió que adju-

69dica la ciutadania als qui viuen i treballenen un país. Aquells dies Mayor Oreja vadir uma cosa encara més greu també sobrela immigració, en comparar-la amb el ter-rorisme com els dos problemes principalsde la nostra època: «La immigració és elproblema número u per a la convivència aEspanya en la pròxima dècada. Si ETA ésun problema del segle XXI, la immigracióserà la pedra cantonera de la convivència».

Ací trobem, aspriu, tot el designi go-vernamental de difondre la por als qui vé-nen de l’estranger a solventar les seues ne-cessitats més vitals; un tarannà manifestatper Aznar a tot arreu, des dels mítingselectorals fins a les intervencions parla-mentàries. No serà sobrer, doncs, recordarel seny d’Ernest Lluch, que no s’estava d’a-cusar «els autòctons» de crear conflictesgreus com els d’El Ejido. I no sense la iro-nia corresponent, Lluch se’n reia, del quehavia dit Mayor Oreja quan comparava elsimmigrants amb ETA, per tal com en capindret peninsular o insular no s’havia tro-bat el mínim indici «que marroquins, po-lonesos, guatemaltecs o romanesos hagenorganitzat cap banda armada».

És clar que també des del nacionalismeperifèric s’han pogut propagar idees xenò-fobes, com ara les ja esmentades d’Arzalluso les no menys fortes de la senyora Ferru-sola. Tampoc no són poca cosa les posi-cions de rebuig d’allò espanyol des de certssectors de l’esquerra abertzale, que in-clouen el tret al bescoll a qui discrepa (finsi tot de regidors d’un altre signe polític),amenaces i eixelebrades propostes legisla-tives de retirada dels drets de participaciópolítica als qui figuren al cens com a fun-cionaris espanyols i francesos. Malgrat totaixò, bé cal dir que complau comprovarun bon gruix de sana utilització del cervell

polític democràtic pel que fa a la immigra-ció en les formacions polítiques de la peri-fèria com ara Esquerra Republicana, elBNG, la Chunta Aragonesista o el naciona-lisme basc democràtic.

De tota manera, d’allò afirmat i analit-zat per Lluch en El Diario Vasco es desprènun ensenyament que l’autor d’aquestes lí-nies ha reiterat i que convé retenir. Aquestaassociació de xenofòbia institucional, anti-terrorisme a qualsevol preu (fins i tot ambla introducció anticonstitucional de la ca-dena perpètua encoberta o «complimentíntegre de les penes» en la darrera reformapenal), a la qual cosa cal afegir un antise-paratisme groller que té com a primerblanc el nacionalisme basc democràtic, noés una cosa espontània, sinó planificada irepetitiva. Perquè, en les lapidàries iconcloents paraules d’Ernest Lluch: «Allòdramàtic és que actuar amb una certadesimboltura en aquestes qüestions sem-pre produeix bons resultats electorals».

Horitzó electoral que sol estar més aprop de les passions que de les raons i alqual hom sacrifica massa coses, com li hapassat al Partit Socialista de Rodríguez Za-patero. Que no ha sabut ni ha volgut des-penjar-se del procediment general de col-locar fora de la legalitat Batasuna i lescandidatures abertzales en les darrereseleccions municipals i forals del País Basci Navarra.

La Llei de Partits ha retallat descarada-ment el dret fonamental d’associació polí-tica i ha implicat el Tribunal Suprem i elTribunal Constitucional en el camí cap aun cul-de-sac. Un destret que faria enro-jolar qualsevol professional del dret i mésdeprés d’examinar els Fonaments Jurídicsdel Tribunal Constitucional, pel fet deprolongar la il·legalitat de Batasuna a les

70agrupacions d’electors formades amb vistaa les eleccions municipals i forals. Ambuna greu vulneració d’un altre dret fona-mental, el de participació política de tot-hom que tinga la ciutadania espanyola(articles 14, 13.2 i 11.2 de la Constitucióespanyola). Són decisions polítiques i nopas jurídiques, del mateix rang que el fa-mós auto del Tribunal Suprem que ordenadissoldre el grup parlamentari SozialistaAbertzaleak. De la qual cosa s’ha derivatun conflicte entre el Parlament basc i elTribunal Suprem que, entre els aücs delgovern, no sabem on anirà a parar.

Un conflicte que el govern sempre pre-senta davant les càmeres de la televisiócom si existís una relació jeràrquica entreel Tribunal Suprem i el Parlament basc icom si no hi hagués en joc una qüestió desobirania parlamentària, bo i creant laconfusió entre el gran públic i fomentantl’animadversió cap al nacionalisme basc,en el marc de l’estratègia antiseparatistamantinguda, que no dubta a mentir ambacusacions de complicitat entre les forcesnacionalistes de la democràcia basca i elterrorisme. I que no dubta a l’hora de vili-pendiar el president del Parlament JuanMaria Atutxa, encara que ningú es recordeja de quants intents frustrats d’ETA hantingut com a objectiu aquest mateix bur-kide del PNB.

I el pitjor és que tot es fa en nom de laConstitució, una entitat tan abstracta queels professionals de la seua interpretació jano sabem quin pot ser-ne el significat real.Hom en fa ús per a tot, fins a l’hora de jus-tificar l’injustificable, com ara participaren tota una guerra com la d’Iraq i no se-guir els procediments constitucionals. Siresulta que el Tribunal Suprem anul·la di-versos preceptes del Reglament d’Estrange-

ria perquè xoquen amb alguns drets fona-mentals, doncs l’inevitable ministre Acebesanuncia que passarà els preceptes anul·latsa una nova llei, oblidant-se de l’obligaciód’executar les sentències del Tribunal Su-prem. Sentències d’aquest mateix tribunalel compliment de les quals sí que s’exigeixal Parlament basc amb l’argument cínicque així ho fan «tots els espanyols». No tansols es dirigeix l’acció política i la Llei dePartits contra els drets d’associació i parti-cipació política en la seua doble vessant(activa i passiva), sinó que el Tribunal Cons-titucional posa fora de la legalitat les agru-pacions electorals en què troba parentiuideològic amb Batasuna, i deixa de bandade totes passades la seua mateixa doctrinaexhibida en la sentència 136/1999 en quèexculpà la que era aleshores la Mesa Na-cional d’Herri Batasuna amb l’argumentsegüent, que val la pena de recordar ara per-què es veja, de viu en viu, la magnitud dela desviació i la incoherència del TribunalConstitucional amb ell mateix i amb elTribunal de Drets Humans d’Estrasburg:

L’exigència de l’ús d’una especial modera-ció en la repressió de les activitats relacio-nades amb les llibertats d’expressió i comu-nicació dels dirigents dels partits políticsha estat declarada pel Tribunal dels DretsHumans.

Aquesta invocació constant de laConstitució per a agredir-la després en elsseus drets fonamentals és força constanten el panorama polític espanyol actual. Iel pitjor és que el PP no ha actuat d’aquestamanera en la solitud que li pertocaria. ElPSOE s’ha embarcat en l’aventura constantcontra el nacionalisme basc, en la muti-lació constitucional que representa la Llei

71de Partits i la seua contradicció –insalva-ble– amb el valor superior del pluralismeinscrit en l’article primer de la Constitu-ció, al costat, ni més ni menys que de lallibertat, la igualtat i la justícia. També haassumit la direcció socialista la reformapenal inhumana (contra l’article 15 de laConstitució que prohibeix les penes inhu-manes) en consentir el despropòsit del«compliment íntegre de les penes», que jaanava en el programa del PP i que enso-pega amb el principi de resocialització quefigura que inspira l’ordenament peniten-ciari espanyol, segons el que mana l’article25.2 de l’esmentada Constitució.

A ningú no se li escapa que la direcciódel PSOE no vol desenganxar-se del famóscentre que vol hegemonitzar el PP. Un lloc,però, que no és sinó un sector social queés tothora burxat perquè aplaudesca tot elque siga mà dura contra la immigració,contra la petita delinqüència, contra elterrorisme... però també contra el nacio-nalisme basc democràtic. Després ve larealitat i ens diu que els alcaldes socialistesnavarresos de Lizarra/Estella, Sangüesa,Burlada, Barañain, etc., ho són pels votsd’aqueix nacionalisme basc en el seu sec-tor més d’esquerra (com Aralar i Batzarre)i que és, precisament, contra les mentidestelevisives habituals, molt crític amb laviolència i els atemptats d’ETA.

No totes aquestes mesures dretanes(augment de les penes de presó enllà delslímits i controls constitucionals, per exem-ple) tenen com a causa eficient immediatael nacionalisme espanyol. Però el cert ésque el PP tracta d’aglutinar tot aquest cor-rent ideològic sobre el nucli dur d’aquestaperillosa –per sectària– consciència d’Es-panya que, gràcies a la guerra d’Iraq, haeixit segons Aznar del «racó de la història»,

en la més aventurera visió nacionalista dela política exterior de l’Estat espanyol enmoltíssims anys. El PSOE i IU no l’hanacompanyat en aquesta follia bèl·lica, sor-tosament, i amb això han sabut connectaramb el sentiment de gran part de la so-cietat civil. Però el PSOE, tret d’excepcionsque coincideixen amb els seus millorscervells (Maragall, Odón Elorza i algunsaltres), ha sigut arrossegat a la croada con-tra el nacionalisme basc i contra altres for-ces polítiques com Ezker Batua (l’Esquer-ra Unida d’Euskadi), per la via menysconstitucional possible que és la de la Lleide Partits i els seus danys col·laterals juris-prudencials del Tribunal Suprem i del Tri-bunal Constitucional, l’actual presidentdel qual –Jiménez de Parga– ha demostratja que la seua Espanya no és la plurina-cional, sinó la rància que ha deixat l’histò-ric racó de José María Aznar per a esdeve-nir acòlit de la política imperial dels EUA.

Però ja ningú no ens dirà a alguns allòtan irreal que consisteix a afirmar que el na-cionalisme espanyol no existeix. En les lú-cides paraules de Pasqual Maragall (El País,7-7-2003), el perill no ve d’una «Espanyaplural, amb idiomes, pobles i nacionalitatsunides en un projecte comú», sinó de:

L’aparició de l’autèntica, immarcescible iincombustible pintura de fons, la de l’Es-panya radial, díscola, difícil i que necessitauna mà ferma al centre per tal que domineels seus dimonis.

I davant d’aquesta deriva, quan Ma-drid se n’ha anat, segons el sarcasme realis-ta de Maragall, és on ens trobem a l’estiude l’any 2003. ❐

Traducció de Jaume Soler

72

Si hem de reflexionar sobre el futurd’Euskadi, bo serà que ho fem tenint encompte les noves realitats per no haver detornar a proposar velles solucions. Partescdel convenciment que ens trobem en unasituació immillorable per a estrenar con-ceptes d’acord amb la nova lògica social,respecte a la qual tan antiga és la sobiraniaa què s’aferren els estats constituïts com lapretesa per un nacionalisme mimètic. Ésla sobirania com a tal el concepte que re-sulta insostenible, i per a superar-lo en ter-mes de pluralitat se’ns presenta ara unamagnífica ocasió.

Daniel Innerarity

Daniel Innerarity (Bilbao, 1959) és professor de Filoso-fía a la Universitat de Saragossa, a més de traductor icol·laborador en diversos mitjans. És autor d’obrescom Dialéctica de la modernidad (Rialp, 1990), He-gel y el romanticismo (Tecnos, 1993), Libertad comopasión (Eunsa, 1992), La irrealidad literaria (Eunsa,1995), Ética de la hospitalidad (Península, 2001) i Latransformación de la política (Península, 2002; Premid’assaig Miguel de Unamuno).

EL MÓN EN PECES

L’expressió «societat multicultural» és uneufemisme per a designar el fet que estemfets un embolic. Les societats han perdutaquella homogeneïtat innocent de quès’havien revestit en altres èpoques, a ve-gades ignorant injustament les diferènciesque contenien. L’actual paisatge políticpresenta una topografia molt complicada.L’antropòleg americà Clifford Geertz(1996) sintetitzava fa poc aquesta situacióen la idea que els països no són nacions iles cultures no són sistemes de vida com-partits. Hi ha nacions que no coincideixenamb estats i estats que alberguen diversesnacions. Avui hi ha molt pocs països quecoincidesquen plenament amb comuni-tats homogènies: Japó, Noruega, potserUruguai, si prescindim dels italians que hiviuen; potser Nova Zelanda, si deixem debanda els maorís (que és molt prescindir,quan parlem d’éssers humans). Al mateixtemps, les cultures estan solcades per des-acords profunds i s’enfronten a una sèrie

La conquesta és una mentida. Envellesc admetent

la teua costa mig independent.

SEAMUS HEANEY, Act of Union

Pluralisme constitucionalEuskadi en la postmodernitat: l’horitzó d’expectativesdesprés de la crisi de l’estat nacional

73de conflictes que disten molt de la idead’una civilització unitària i harmònica,que s’agrupàs entorn d’uns valors pacífica-ment compartits.

La fragmentació del món converteixen una quimera la representació de laidentitat com una totalitat harmònica isense dissonàncies, amb una territorialitatcompacta i unes tradicions assegurades.Tan irreal resulta la concepció del món ala manera d’un mosaic de cultures inde-pendents com la idea d’una divisió claradel món segons la mostra regular dels es-tats nacionals. Aquestes dues imatges sónfalses pel mateix motiu: les peces que com-ponen el món no són ni compactes ni ho-mogènies. Tan bon punt les examinemamb deteniment, s’esvaeix la primera im-pressió de simplicitat uniforme. És unail·lusió pensar que el món es compon d’u-nitats semblants, com a elements d’unpuzle. La juxtaposició de distints modesde vida i de comunitats que no poden sertractades de manera uniforme és una ca-racterística irrenunciable de la culturacontemporània.

És necessari canviar de vocabulari sivolem fer visible aquesta complexitat. Lapolítica s’esgota sovint en l’ús essencialistade conceptes anquilosats o en derivacionsideològiques a partir de premisses rígides.Voldríem comprendre les peculiaritats delnostre temps, però ens ho impedeixen unllenguatge i uns models inservibles. Elsconceptes de què disposem per a descriurei qualificar no són apropiats per al mónplural, amalgamat, irregular, canviant idiscontinu en què vivim. Es tracta d’unmón que no es pot descriure adequada-ment com una classificació de pobles, comun sistema d’estats, com un catàleg de cul-tures o una tipologia de formes de govern.

En l’antropologia cultural es detecta ambuna claredat especial aquest problema per-què bona part de les investigacions etnolò-giques sobre les quals s’ha configurat unaidentitat ideal es van realitzar en petitesilles o en reserves on no hi havia rupturesculturals i els límits eren fàcils d’establir,on resultava plausible la idea que les partss’integrassen còmodament en una totalitatdeterminada. Les estepes i l’oasi, els argo-nautes del Pacífic occidental, els habitantsdel bosc, la muntanya o el desert no ser-veixen actualment com a model ni per acomprendre ni per a actuar políticament.

Aquesta circumstància introdueix no-ves perplexitats. Sabem relativament bé–encara que no sempre ho aconseguim–com equilibrar les diferències referides alpoder, al benestar o als recursos econò-mics. Coneixem també les possibilitatsd’acomodar, reconciliar, controlar o repri-mir els interessos materials i fins i tot elsconflictes ideològics. Però restem perple-xos enfront de les confrontacions socialsque s’articulen sobre conceptes com araautenticitat, des de sentiments de perti-nença, conflictes de lleialtat. Sovint aquestsproblemes perduren i produeixen una irri-tació molt penosa, sense que sapiguemcom entendre’ls, afrontar-los o llevar-nos-els de damunt. Per això l’atenció públicaestà particularment sorpresa davant aquesttipus de conflictes, que probablement re-sulten els protagonistes del futur imme-diat, més complexos que altres de soluciórelativament fàcil.

El món d’avui es caracteritza per laparadoxa que una creixent globalització vaacompanyada de noves diferenciacions,que hi ha majors relacions entre un nom-bre major d’elements. El cosmopolitisme ila particularitat no s’oposen sinó que més

74aviat es complementen i enforteixen mú-tuament. En esvair-se el miratge d’unaclassificació simple del món –l’expressiógeopolítica més eloqüent del qual van serels blocs ideològics i militars– ens trobemde nou en una era de diferències entrella-çades. Tot allò que puga sorgir en termesd’unitat i identitat es farà a partir de ladiferència i produït per aquesta diferència.Però, al mateix temps, la diferència no téper què ser entesa com la negació d’allòsemblant, com el seu contrari. L’imperatiud’homogeneïtzació i la tossuda insistènciaen la pròpia peculiaritat viuen de lamateixa il·lusió d’un món simple i mane-jable, protegit enfront de les eventualitatsde l’esdevenir històric.

Es troben a faltar noves maneres depensar i d’organitzar la realitat que no esti-guen seduïdes per arquitectures que resul-ten després inhabitables, però que no re-nuncien tampoc a sintetitzar i organitzarla diversitat. Necessitem estratègies per aapanyar-nos amb peculiaritats, individua-litats, excepcions, discontinuïtats, contras-tos i singularitats, que estiguen d’acordamb allò que Charles Taylor ha anomenat«deep diversity», aquella pluralitat depertinences, adscripcions i maneres de serque caracteritza les nostres societats. Ensfa falta una nova política que no veja l’afir-mació ètnica, religiosa o lingüística comuna irracionalitat arcaica que ha de ser re-primida o superada, una política que noconsidere aquest tipus d’expressions col-lectives com una bogeria menyspreable,sinó com una realitat que s’ha de prendreen compte, que cal moderar i canalitzar demanera que no s’estanque i acabe adop-tant una forma reactiva.

Però les diferències no desapareixeranamb la globalització. No podem partir de

la idea que el veritable ordre i la unitat s’o-culten sota una superfície artificial i enga-nyosa que bastaria trencar per a poder re-cuperar l’armadura d’aquest ordre. El quetenim és més aviat un camp inabastable dediferències i relacions. L’abstracció de lesparticularitats no és l’única manera de feruna teoria. Cal organitzar una societatd’una manera altra que neutralitzant-ne ladiversitat dels components.

Tot això significa una crítica a aquellesmaneres de pensar que redueixen les cosesa la uniformitat, l’homogeneïtat i el con-sens. El vocabulari de la descripció i l’a-nàlisi cultural ha de ser ampliat perquèles irregularitats, l’excepció i el desacordhi troben lloc. En el terreny polític, perexemple, no es tracta tant d’obsessionar-seper aconseguir un consens com d’arreglar-se-les per a viure sense, o almenys amb unconsens que sol ser parcial, fràgil i que hade ser revisable.

Amb tot això no defense un relativismebanal, com tantes vegades s’acusa desd’unes posicions que pretenen immunit-zar-se enfront del poder de la diferència.L’organització respectuosa de les diferèn-cies implica una disposició a deixar-se in-terpel·lar per altres punts de vista, unacosa molt contrària de la conservació obs-tinada de la pròpia peculiaritat. Es tractade comprendre una cosa que advertiaGeertz quan assenyalava que parlar ambaltres significa també escoltar. I que, quanescoltem, pràcticament res d’allò quehavíem de dir quedarà incòlume.

LA IL·LUSIÓ CARTOGRÀFICA

Els territoris han estat sempre objecte depassió, un motiu essencial de discòrdia en-

75tre els homes. Però aquesta continuïtat noens pot fer oblidar els profunds canvis quehan tingut lloc en la significació políticade l’espai. Lluitar per un tros de terra potser, en distints moments de la història, unfet grandiós, una pèrdua de temps o unaestupidesa. I la manera de fer-ho pot cons-tituir una resistència raonable o una bru-talitat, pot ser intel·ligent o maldestra, enfunció sobretot que s’haja comprès ade-quadament què significa la geografia perals homes en cada moment.

Encara que s’afirme amb to solemne elprincipi de territorialitat, l’espai políticestà sotmès actualment a una gran incer-tesa. Circuits financers, intercanvis co-mercials, difusió d’ones i imatges, migra-ció de persones, solidaritats religioses,culturals o lingüístiques semblen pesarmés que mai en la fràgil cartografia delmón. Probablement, és exagerat parlar dela fi dels territoris; però no hi ha dubte quela gravetat de l’espai nacional ha cedit elpas a una territorialitat difusa, ambigua iversàtil. Les polítiques econòmiques, lespolítiques socials o de seguretat s’elaborencada vegada més per referència a realitatsterritorials múltiples i fluctuants. L’estatservia per a allò que hi ha establert; elsnous territoris serveixen al que es mou, pera governar enmig de processos.

Potser és aquesta novetat mal assimi-lada el que explica la persistència de con-flictes que no es resolen per l’enquista-ment de models naturalistes inservibles.La concepció naturalista del territori obli-da la seua condició d’artifici social i s’inca-pacita per a pensar una altra configuracióde l’espai. Per això em sembla que és avuitan necessari insistir en la pluralitat de lesformes de territorialitat, encara que aixòens obligue a pensar fora de la lògica tradi-

cional, al marge de conceptes com ara com-petència, frontera o integritat territorial.

La història del territori és bastant ca-pritxosa. El territori no és una dada objec-tiva sinó un artifici. El seu ús com a ins-trument d’acció política té una història, ésel resultat d’un conjunt d’invencions. Peraixò té una significació diversa en lesdistintes cultures. El territori no és unafinalitat en si; més aviat està al servei dedeterminades finalitats. Unes vegadesapareix com a sòlid i resistent, però d’al-tres es revela fràgil i incert. Encara que sigainvocat com a fonament incontrovertibledels estats, a ningú se li oculta la seua ina-daptació a les noves situacions de l’econo-mia, desbordat pels fluxos transnacionals,marginat per la sofisticació de les tècni-ques de comunicació, impotent per a or-denar la proliferació contemporània de lesreivindicacions d’identitat.

La filosofia política moderna ha estatfortament marcada per la mecànica de Ga-lileu i la geometria d’Euclides, traduïdes ala cartografia per Hobbes, el teòric de l’Es-tat nacional que va configurar de maneraintel·ligible l’ordre de les comunitats hu-manes, la delimitació de les sobiranies i elseu equilibri. Durant quasi tres segles haestat dominant la concepció del territorisorgida d’aquesta lògica després de la paude Westfàlia. Suport exclusiu de les comu-nitats polítiques, senyal essencial de la com-petència dels estats, instrument eficaç i re-conegut de control social i polític, base in-discutible de l’obediència civil, el territoriapareix com a fundador de l’ordre políticmodern. La gènesi del control territorial coin-cideix bàsicament amb la història de l’Es-tat nacional, amb la competència territo-rial que proporciona la institucionalitzacióde la frontera mitjançant la qual dissenya

76els contorns de la seua sobirania i d’un prin-cipi que exclou qualsevol superposició.

El territori és un instrument de segu-retat gràcies a la delimitació de la frontera,essencialment distinta del limes dels impe-ris, que era dinàmic i mòbil. L’amenaça ésconsiderada com una cosa que per prin-cipi se situa a l’exterior. La frontera prote-geix de l’enemic en la mateixa mesura queel crea; defineix la seguretat al mateixtemps que genera una paradoxal insegu-retat. El principi de territorialitat pressu-posa que el territori siga reconegut com aconstitutiu de l’ordre, com a principi es-tructurador de les comunitats polítiques,sense derivar de cap solidaritat anterior,distinta o que la transcendesca. Qualsevolaltra distribució faria ambigu l’ordre terri-torial, perquè el desposseiria de la seuafunció discriminatòria en la definició deles competències jurisdiccionals. Pel fetque implica monopoli i exclusivitat, el prin-cipi territorial es presta malament al com-promís, no permet la pertinença simul-tània a espais distints.

El principi de territorialitat va conèixerla seua força en contextos en què s’espe-rava la superació dels particularismes i elscostosos efectes d’identitats inestables imòbils. Però també és cert que l’estat na-cional no es va configurar de manera na-tural, sinó que va irrompre en ocasionsamb una lògica cega atropellant la diver-sitat d’històries i cultures, acompanyadaper un joc complex d’exportacions forço-ses i importacions calculades. La difusiódel principi de territorialitat no ha con-sagrat el triomf d’allò universal sobre allòparticular o de la modernitat sobre latradició, sinó que ha donat simplement auna particularitat triomfant l’aspecte d’unprincipi universal. Per això el malestar que

es posa de manifest en diversos conflictesd’identitat no es pot reduir al ressentimentenfront dels efectes de la mundialització, al’expectativa decebuda que discorre encontra del «sentit de la història»; reflecteixuna resistència a les identitats forçades, ales pertinences programades, que acabaaflorant de diverses maneres, moltes vega-des gràcies a determinades disfunciona-litats que manifesten una lògica irrespect-uosa i improsseguible.

L’escena mundial acull precisament araun conjunt d’estratègies polítiques, eco-nòmiques i socials que contradiuen elprincipi de territorialitat. Les lògiques dela mobilitat s’imposen en general sobre lesde territorialització. L’efecte de la mundia-lització confereix als actors socials unamobilitat inèdita; no sols els emancipa delmarc territorial i posa a la seua disposiciómúltiples recursos per a escapar-ne, sinóque suscita estratègies noves que els inci-ten a transcendir les fronteres i a adoptarmodes d’identificació múltiple.

I no és solament que l’economia mun-dial es preste cada vegada menys als pro-cessos de regulació estatal. Aquestes trans-formacions afecten el més profund de lasobirania estatal, que és la seguretat delsseus membres. L’Estat ja no obté la seua le-gitimació de la prestació de seguretat queenunciava Hobbes, perquè aquesta des-borda la seua competència territorial: laprotecció de béns i persones sembla impli-car actualment un marc més ampli i global.

La nova seguretat s’interessa més pelsfluxos i menys pels límits; a poc a poc, elterritori i la frontera de l’altre es conver-teixen en competència pròpia. Les fronte-res tradicionals ja no designen els contornsde la sobirania, ni permeten distingir l’in-terior de l’exterior. Els fluxos migratoris

77no es poden entendre ja solament com elpas d’un territori a un altre. Aquesta con-fusió d’espais és el resultat inevitable d’unadisseminació de la violència que encaixamalament amb els vells esquemes ques’han anat utilitzant per comprendre lesrelacions internacionals. Molts conflicteshan escapat ja de qualsevol intel·ligibili-tat territorial.

Hi ha una dissociació creixent entredefensa i territori. El desenvolupamenttecnològic en matèria d’armament i de se-guretat ha fet que les fronteres geogràfi-ques perden la seua eficàcia i que certsobjectius territorials siguen obsolets. Almateix temps, la vulnerabilitat no està jaen funció de l’accessibilitat del territori,sinó de les capacitats tècniques de rivalit-zar amb la sofisticació dels mitjans de quèdisposa l’adversari. Ja no es combat tantper territoris com en funció de lògiquesnoves que obeeixen a una altra sintaxi. Elsòl ja no és, com abans, el principal pro-veïdor de riqueses. La riquesa procedeixmés de la mobilitat que de la fixesa.

Ningú no pretén que el territori hajaestat purament i simplement abolit. Peròaquesta crisi és tan radical que ja no per-met considerar-lo eix del nou ordre inter-nacional. Ens trobem en un escenari méscomplex definit per noves modalitats deregionalització, entre xarxes alliberadesde les constriccions territorials, al mateixtemps que es redefineix el paper interna-cional de l’individu i dels actors socials.D’altra banda, noves corresponsabilitatsmultilaterals han posat en marxa opera-cions d’intervenció de la comunitat inter-nacional en un territori per raons huma-nitàries, operacions que, en nom de lasolidaritat i de la pau, han dissolt en bonamesura la vella prohibició d’ingerència. La

solució dels conflictes ha d’assajar fórmu-les de desterritorialització i inventar pro-cediments més o menys nous d’organit-zació de l’espai polític.

La complexitat d’un món transnacio-nal i profundament malmès en el seu or-denament estatal deixa als agents políticsla possibilitat d’actuar d’una manera altraque reivindicant el monopoli sobre un ter-ritori determinat. Per això es fa necessariinventar coherències noves en espais múl-tiples que s’equilibren entre si en llocd’inscriure’s en una jerarquia freda i cons-trictiva. Es tracta, en definitiva, de superarles lògiques territorials antagòniques.

No em sembla exagerat afirmar queassistim al naixement d’una nova lògicapolítica. La Unió Europea no ha abolitsimplement els territoris nacionals persubstituir-los per un territori confederalúnic. El que ha fet és multiplicar els nivellsde territorialitat, variables segons el que hihaja en joc i segons els contextos. Els inte-ressos dels Estats no han desaparegut enaquesta geometria variable, però s’han ge-nerat espais mòbils que no coincideixenamb les antigues fronteres. La crisi del ter-ritori no ha suposat l’abolició de l’espai, nila desaparició del desig d’identitat: la rup-tura s’inscriu en l’àmbit del sentit. La crei-xent volatilitat dels espais subordina launitat significativa a la naturalesa d’allòque hi haja en joc.

El model europeu de construcció re-gional és una resposta funcional a aquestacrisi. Des de Roma fins a Maastricht, elprocés de la unitat europea és un veritablelaboratori per a la reinvenció de l’espai quefa possible la pertinença a comunitatsmúltiples i l’elaboració de polítiques ambextensió variable segons els assumptes dequè es tracte. Aquesta transgressió de les

78lògiques territorials no obeeix a una merajuxtaposició dels estats sobirans ni con-dueix a la configuració d’una entitat mésàmplia que haja d’adoptar els esquemestradicionals de la sobirania estatal. El queapareix és un conjunt d’unitats interde-pendents que s’aglomeren segons graus di-versos i que són més o menys privats d’au-toritat sense que açò s’invertesca simètri-cament en una autoritat central, allò queErnest Haas ha anomenat «imbricació re-gional asimètrica». Aquesta absència deterritorialitat principal erosiona l’integris-me de l’estat nacional i introdueix efectesd’interferència en les lògiques territorialsconvencionals. Des d’aquest punt de vis-ta, la història recent europea evoca un pro-cés de descomposició dels estats nacionalsque il·lustra perfectament l’agonia delsterritoris, la dissociació de territori i sobi-rania, la superposició d’espais concurrentsportadors d’autoritat política. D’aquestdeclivi es van adonar els detractors deMaastricht i per això van apel·lar a unaresistència coherent amb l’ordre tradicio-nal dels Estats. El seu temor era tot menysinfundat: tractar de conciliar la construc-ció europea amb la salvaguarda de les sobi-ranies tradicionals és un mer exercici retò-ric. L’Estat, per definició, no comparteixel seu monopoli ni accepta la idea d’unaterritorialitat ambigua.

La crisi de la territorialitat modifica lescondicions de la solidaritat. Actualment lasolidaritat transcendeix les circumscrip-cions territorials. La irrupció de noves so-lidaritats ofereix possibilitats inèdites d’ac-tivar les interdependències més enllà delsespais tradicionals. La mundialització en-gendra lleialtats múltiples, i implica els in-dividus en xarxes socials cada vegada mésnombroses i diversificades. L’individu es

troba actualment en un context en què potdefinir les condicions de la seua pròpia mo-bilització. Del desordre geogràfic, n’ix bene-ficiada l’aliança prioritària dels individus,amb tots els riscos que aquesta indefiniciócomporta i l’increment de responsabilitat.

El pluralisme de les aliances i la multi-plicitat creixent dels models d’identifica-ció han de ser acceptats com a fonamentsdel nou ordre mundial. La importànciadels béns comuns –com ara la pau o el me-di ambient– i la nostra sensibilització con-següent ens enfronta amb un patrimonique no suporta les fronteres i s’emancipade tot control territorial, que invoca unasèrie d’imperatius capaç de reunir els ho-mes en un destí comú compartit.

El nou pacte social potser encara estàper definir, però una cosa queda clara i ésque ja no dóna més de si el proposat perHobbes, que encara serveix de model alsEstats: prestació estatal de seguretat a unsindividus que renuncien a una part essen-cial de la seua llibertat política. Aquesttractat trobava l’equilibri en el respecteescrupolós dels marcs territorials. Però jaaquell context no és el nostre. Es fa neces-sària una nova captació social del respecte,una vegada que el món dels individus jano obeeix sinó a les regles simples de la so-ciologia general; els seus comportaments,a penes reglats per una autoritat coactiva,són inestables, volàtils i fugaços, però tam-bé es basen en el compromís o en l’opiniólliurement consentida. Si aquest joc sociales converteix a poc a poc en la base de lesrelacions mundials, la pau anirà cada vega-da més en funció d’un conjunt quasi infi-nit de microdecisions, i no transferida al’equilibri abstracte d’una lògica perversa.

79LA POLÍTICA MÉS ENLLÀ DE L’ESTAT NACIONAL

En el curs dels últims quatre segles l’Estatha estat el lloc en què es configurava laidentitat social dels homes per mitjà de lapertinença a una nació. L’Estat nacionalha estat en la modernitat l’escenari decisiuper a l’acció col·lectiva en la política inte-rior i exterior, l’actor privilegiat de les re-lacions de poder. Aquestes funcions hansofert una gran transformació com a con-seqüència d’uns canvis profunds, en virtutdels quals no és exagerat afirmar que la po-lítica ha deixat d’estar monopolitzada perles institucions estatals.

Entre les causes fonamentals d’aquestaerosió de la funció tradicional de l’Estatsol apuntar-se el fenomen de la globalitza-ció. És clar que no es tracta d’un assumptecompletament nou. Els intercanvis econò-mics, la comunicació científica i els estilsculturals han travessat sempre els límitsdels estats nacionals. Però pot dir-se que, apesar de la irregularitat que aquests fenò-mens representaven per a la lògica de lasobirania, l’Estat nacional va aconseguirmantenir-se com l’eix de la vida social.

Des de la sociologia s’ha anomenat«teoria de la societat com a contenidor»(Beck, 1977) o «nacionalisme metodolò-gic» (A. D. Smith, 1979) la idea que elscontorns de la societat hagen de coincidiramb els de l’Estat nacional. Aquesta és, defet, la coherència pretesa pels Estats nacio-nals: espais estatalment delimitats i con-trolats es converteixen en unitats de so-birania i seguretat territorial; es produeixl’homogeneïtat cultural mitjançant la con-traposició organitzada; la sobirania és pen-sada i practicada de manera exclusiva. Enla concepció territorial de la societat, de la

cultura i de l’Estat les diferències són espe-cialitzades. Tota societat representa unaunitat clarament delimitada. Els seus lí-mits coincideixen amb els de l’Estat i ambels d’un bloc cultural. L’espai en què esrealitzaven les relacions d’intercanvi i ac-ció social no podia ser molt més gran quel’espai aconseguit per les regulacions polí-tiques. En la mesura que les activitats eco-nòmiques, les comunicacions, la contami-nació del medi ambient, la producció i elconsum cultural es realitzen dins dels límitsestatals poden ser governades per l’Estat.

Mentre aquesta congruència es manté,la capacitat de govern i la legitimació del’Estat es conserven intactes. Ara bé, aixòés precisament el que ara es dissol. La so-cietat mundial que s’ha anat configuranterosiona l’Estat nacional en la mesura queels seus límits territorials són travessats peruna pluralitat de cercles socials, xarxes decomunicació, relacions mercantils i monsvitals. Si la societat es caracteritza per ladiferenciació funcional, és difícil imagi-nar-se que els sistemes funcionals (mitjansde comunicació, sistema financer, ciència,política…) convergesquen en uns matei-xos límits territorials. La globalització su-primeix, precisament, la coincidència delsespais econòmics i polítics, la qual cosatorna ineficaç la tasca del govern estatal.L’Estat ja no és un principi d’organitzaciódominant, sinó part d’un sistema de diver-sos nivells, cap dels quals no pot funcionarsense els altres i on les relacions reticularssón més importants que les jeràrquiques.

Assistim a una sèrie de transforma-cions socials que amenacen l’Estat nacio-nal d’una manera molt més radical que elsmoviments obrers del segle XIX. Sens dub-te els Estats continuaran exercint algunafunció, però hauran de renunciar a les pre-

80tensions d’exclusivitat. No és possible abso-lutitzar l’aliança històrica d’Estat nacional,sistema econòmic i democràcia parlamen-tària com una situació necessària i insupe-rable. Perquè la globalització no significanomés internacionalització econòmica.Inaugura una concepció desterritorialit-zada de l’àmbit social, un món en quèl’àmbit social ha adquirit una significaciófora dels marcs estatalment determinats.Les comunitats han estat tradicionalmentvinculades a l’espai, però cada vegada mésel lloc en què ens trobem no representauna comunitat. Podem viure els uns alcostat dels altres d’una manera totalmentfraccionada i, al mateix temps, pertànyer axarxes que són independents del lloc. Desde la perspectiva de la vella teoria, lajuxtaposició s’havia d’interpretar com adesorganització o anomia, però aquestsconceptes resulten ara totalment inade-quats. La vida dels homes en aquests me-dis no és ni desorganitzada ni sense sentit.Molt al contrari: formen part d’un teixitsocial en què s’encreuen diverses esferes dela vida social sense destorbar-se mútua-ment. El marc de referència ha canviat i elque desapareix són els blocs monolítics iterritorialment integrats.

Entre les instàncies que defineixen lanostra identitat no té per què haver-hi unjoc de suma zero, o siga, que es repartes-quen una «quantitat» constant, de tal ma-nera que allò que una guanya ho fa a costad’una altra. Ser europeu no significa re-nunciar a una identitat nacional. És clarque un europeu actual no pot conrear laseua identitat nacional amb la mateixa ex-clusivitat que en altre temps. Aquesta que-da relativitzada però no anul·lada per laseua pertinença a Europa, igual que tam-

poc ha de disminuir en la mateixa mesuraque s’assenta la consciència de ser euro-peu. El fenomen que té lloc aquí és unaugment d’identitat. Qui aprèn a pensar ia actuar com a europeu, amplia la seuaidentitat, eixampla el seu horitzó. Amb lesidentificacions i lleialtats augmenten tam-bé les possibilitats operatives, de coopera-ció i desenvolupament. A conseqüència dela pluralització dels mons, l’individu potviure en diversos mons. En el marc d’unesidentitats més dinàmiques els homes s’alli-beren de les comunitats primordials, defi-nides per la procedència. Al mateix tempsque resulten elegibles, les identitats esdefineixen de molt distinta manera. Laidentitat adquireix una qualitat simbòlica.

El desacoblament entre l’Estat i la na-ció és l’aspecte més important del trànsitdes de la modernitat a l’era global. L’Estatnacional no és ni l’única forma possibled’Estat ni la major conquesta política dela història humana. Les nacions ja no te-nen per què cobejar una estatalitat. En l’è-poca global una nació pot ser més i menysque un Estat nacional (Martin Albrow,1998). En un món d’organitzacions su-praestatals les nacions poden trobar unlloc amb major facilitat i afermar la seuaidentitat cultural que en el món modern,en què l’alternativa era l’estatalitat o ladesaparició. Sorgeixen al mateix tempsnoves formes de governar sense govern, ésa dir, mecanismes regulatius en una esferad’activitat que funcionen efectivamentfins i tot encara que no s’haja conferit unaautoritat formal (Rosenau, Czempiel,1992, 5; cfr. Rosenau 1997).

En aquest nou context l’acció col·lec-tiva continua una lògica heterogènia, plu-ridimensional, que no s’orienta a una

81estructura central, l’Estat, sinó que proce-deix d’una pluralitat de forces globals.Aquest conjunt d’activitats diferenciadesdemana distintes mesures polítiques, o si-ga, diferents institucions, que operen enels nivells i les dimensions específiques se-gons el cas. Aquestes institucions s’entre-llacen i poden cooperar, si bé no es consti-tueixen com una instància en què pogues-sen unificar-se jeràrquicament totes lestasques a la manera de l’Estat nacional.Arriba a ocórrer fins i tot que en determi-nats àmbits de la societat ja no és possibledeterminar en quin nivell se situen lescompetències i les responsabilitats (An-derson, Goodman, 1995).

En un escenari «posterior a Westfàlia»no hi ha una «quantitat» fixa de partici-pació democràtica i responsabilitat que espuga distribuir entre la Unió Europea, elsEstats i les institucions subestatals (Linkla-ter, 1996). Només sota el supòsit que elpoder polític correspon exclusivament auna unitat territorialment definida es con-verteix la democràcia en un joc de sumazero: si el poder provingués únicament del’Estat, llavors l’enfortiment de les institu-cions europees suposaria necessàriamentmenys poder per als parlaments estatals.Però si es parteix del fet que les societatsnecessiten una pluralitat d’escenaris per afer valer els seus drets democràtics, alesho-res l’exercici supraestatal, estatal i subesta-tal del poder polític es pot entendre méscom una ampliació que com una limitacióde l’autodeterminació. Institucions fortesa un nivell no tenen per què conduir ainstitucions dèbils a un altre nivell.

Estem en condicions de pensar unaidea inclusiva de la sobirania. Hi ha for-mes de distinció exclusives i inclusives. Les

primeres refereixen alternatives, o això oallò altre. Projecten una imatge del móncom compost d’elements que es juxtapo-sen sense confusió, en què s’exclouenidentitats i pertinences. Allò ambigu resul-ta irritant i exigeix la restauració de l’or-dre. Les distincions inclusives, en canvi,projecten una idea completament diferentdel que ha d’entendre’s per ordre. Que hihaja coses que no encaixen perfectamenten les nostres categories no és una excep-ció sinó la regla, i les pertinences no resul-ten en absolut incompatibles.

Aquesta propietat es comprèn des de lasegüent paradoxa de la sobirania: en l’erade la globalitat la sobirania estatal nomésés possible mitjançant la cessió de sobira-nia estatal. Els subjectes polítics augmen-ten el seu espai de joc en la mesura queaconsegueixen augmentar la seua riquesacooperativa. El concepte de sobirania en-tesa com l’exercici il·limitat, incomparti-ble i exclusiu del poder públic es va subs-tituint pel reconeixement del fet que lasobirania es reparteix entre diverses insti-tucions –local, regional, nacional, estatal iinternacional– i està limitada per aquestapluralitat. En conseqüència, la sobiranias’ha d’entendre menys com un límit defi-nit territorialment que com un recurs pera una política caracteritzada per un en-tramat complex transnacional (Keoane,1995). Això no vol dir que les fronteres notinguen un significat polític o simbòlic,sinó que s’ha tornat tremendament proble-màtica la seua consideració com el prin-cipal mitjà de delimitació espacial. En unmón de relacions globals les comunitats«programen» les seues accions i polítiquestan poc com els governs determinen allòque resulta adequat per als seus ciutadans.

82EL NOU PLURALISME

No totes les èpoques de la història ni totesles cultures han gaudit d’una bona políti-ca; moltes han estat incapaces d’inventarun sistema de convivència que permetés lalliure associació dels diferents. Sovint elcaos és més poderós que el desig d’em-prendre alguna cosa comuna. Però passatambé que la mala política de vegades ésdeguda a un excés de zel organitzador. Unexemple d’aquesta incapacitat per a la po-lítica el constitueixen aquells règims ques’enfronten a la realitat amb el principi«planificació o barbàrie». Si les coses noestan governades, si no han estat estatal-ment tramitades, si no hi ha una claraassignació de competències, si no està clarqui mana, llavors –pensen els escrupolososguardians de l’ordre públic– les societatses lliuren al caos informe dels interessos, ala confusió. Alguna cosa d’aquest estildevia tenir en el cap aquell general rus quevisitava una ciutat alemanya invitat pelsseus col·legues i, en veure les botigues ple-nes, els va preguntar sorprès: com fan vos-tès per a abastir aquesta ciutat? Segura-ment era incapaç de pensar que la majorpart de les coses s’organitzen per comptepropi i tampoc no podia entendre que hihagués algun tipus d’organització racionalde les coses fora de la lògica militar.

Arreu es poden sentir preguntes ambtan poc sentit com la del militar rus. Sialgú preguntava als d’Albacete quan s’hanautodeterminat faria un ridícul semblantal que provocaria un defensor de la com-petència exclusiva de l’Estat en matèria depolítica internacional si s’entestava a pro-hibir els viatges d’empresaris a Cuba o siun sindicalista considerava que qui subs-criu un pla privat de pensions trenca la

caixa única de la seguretat social. Els uns iels altres semblen entossudits a mantenirl’imperi de les normes teòriques sobre lavida política, com si la racionalitat de lesconductes socials depengués del seu ajusta uns determinats axiomes, de la mateixamanera que per a l’antiquat general el nos-tre accés als béns de consum era impos-sible sense un abastiment militarmentorganitzat.

Crec que no exagere si assenyale que hiha una semblança entre la simplificaciócasernària i la lògica moderna de la sobi-rania. L’ordre polític de la modernitat haseguit un esquema binari, unes delimita-cions estrictes que distingien sense ambi-güitat entre l’amic i l’enemic, la compe-tència i la pirateria, el senyor i el súbdit.Bona part dels problemes que plantegenles polítiques de la identitat són degudesal fet que encara manegen conceptes queestan condemnats a sucumbir enfront dela riquesa i el dinamisme de les societatscontemporànies. Tot el seguici de paraulesque acompanyen la idea de sobirania a pe-nes resisteixen una comparació amb lamanera com actuen els ciutadans. Podemcontinuar vivint en aquesta esquizofrèniaentre les declaracions i les realitats, però ésmolt més raonable buscar en els canvissocials les oportunitats de l’aprofitamentde què depèn la viabilitat de qualsevolprojecte polític. No hi ha ningú comple-tament fora de perill d’aquesta reubicaciógeneral ni dels malestars que provoca laperplexitat.

La crisi dels models polítics tradicio-nals exigeix tornar a pensar els Estats i laidentitat d’aquelles comunitats que vandesitjar convertir-se en Estats. La meua te-si és que ens trobem en el moment oportúper a fer amb les nacions el que Europa va

83fer amb les religions al començament de lamodernitat: que el pluralisme d’identitatsestiga recollit i racionalitzat pels procedi-ments democràtics. No es tracta de pres-cindir-ne sinó de conferir-los una novaviabilitat. A ningú hauria de demanar-se-li que deixe de ser el que és; únicament seli exigeix que no entenga la seua identitatde manera exclusivista, ni la faça valer encontra del pluralisme que caracteritza lesnostres societats. Si les identitats s’hanobtingut o pretès no poques vegades a cos-ta dels valors democràtics, les actuals cir-cumstàncies polítiques ofereixen la possi-bilitat d’entendre-les en clau democràtica.Aquí es dóna aquesta mescla de renúnciesi oportunitats que té a veure amb el fetque les noves organitzacions polítiquesapunten en la línia d’una lògica pluralista,descentralitzada i desestatalitzada. L’obses-sió uniformadora ha donat pas a una hete-rogeneïtat més ben articulada: el centreperd la seua antiga significació, les consti-tucions abandonen la seua rigidesa tradi-cional, s’inauguren possibilitats inèditesd’autoorganització. En aquest context noés possible que es modifique la idea d’Estatsense que es vegen alterades les circums-tàncies en què tenia ple sentit la reivindi-cació d’estatalitat. Ens trobem davant lapossibilitat inèdita de pensar identitatsque no siguen excloents, unitats flexiblesque no necessiten afirmar-se contra el va-lor de la diferència. Aquesta possibilitatpot denominar-se pluralisme constitucio-nal, una expressió que contradiu el tradi-cional exclusivisme de les constitucionspolítiques però que pretén recollir la plu-ralitat interior de les nostres societats.

La primera modernitat estava territo-rialment caracteritzada per l’Estat nacio-nal. Hi havia una unitat de poble, espai i

Estat. Avui el polític s’ha escapat del marccategorial de l’Estat, tant en el nivell inter-nacional, regional i local com també per latransformació de la política, que ha posata l’escenari nous actors, formes i movi-ments. L’Estat nacional s’ha convertit enun actor semisobirà. Bona part de la polí-tica que fan els Estats nacionals està enca-minada a simular que actuen en un con-text territorial definit i a dissimular lesimplicacions i relacions extraterritorials enquè estan atrapats. Es tracta d’un joc entrela ficció d’unitat nacional i la realitat de lesdependències transnacionals. El problemaés que hi ha en curs simultàniament jocscompletament distints sense que resulteclar quines regles han de valer per a quinessituacions i decisions. Els actors juguen enespais polítics regionals, nacionals i inter-nacionals, i les seues intencions i decisionss’interfereixen de diversa manera segons elcontext i el problema de què es tracte.

Amb la crisi de l’Estat nacional, allòque s’ha esgotat no és la política sinó unadeterminada forma de política, en con-cret, la que correspon a l’era de la societatdelimitada territorialment i integrada po-líticament. Les modificacions de la políti-ca són exigides per unes profundes trans-formacions de la societat, caracteritzadaper una arquitectura policèntrica. A la po-lítica se li planteja actualment el difícildeure de transitar des de la jerarquia a l’he-terarquia, de l’autoritat directa a la con-nexió comunicativa, de la posició central ala composició policèntrica, del controlunilateral a la implicació policontextual.

En aquesta nova situació, cada vegadaté menys sentit pensar les organitzacionscom l’expressió institucional acabadad’una identitat perfectament definida quehaja de ser defensada d’un enemic exte-

84rior, contra la pluralitat o la dispersió.Se’ns planteja l’exigència de pensar ambuna lògica menys excloent. La unitat deles societats –també de les estatalment ar-ticulades– tendeix a relaxar-se; en aquestamateixa mesura perd sentit la idea de se-cessió o la tendència uniformadora que elsnacionalismes van imitar del pitjor delsestatalismes. Si es consolida la tendència aconfigurar entramats institucionals mésrespectuosos amb la pluralitat, cal aventu-rar que disminuirà la força reactiva que ésa la base de les identitats excloents. La ma-duresa política consisteix en la superacióde les definicions en termes de contrapo-sició. Encara ens falta una idea de com allòpropi –també en el continu xoc i coexis-tència amb allò que resulta estrany– potser al mateix temps conservat i enriquit,però pense que les noves identitats apun-ten en aquesta direcció.

La solució del problema de les novesidentitats polítiques implica la desestatit-zació de la vida pública. Sense una retrac-ció substancial de les tasques de l’Estat aunes competències nuclears i als béns col-lectius essencials, no hi ha al meu parer lamés mínima possibilitat que la política esfaça càrrec o governe l’extrema complexi-tat dels processos, problemes i projectessocials. No es tracta tant d’una reforma del’administració com d’una revisió de lestasques de l’Estat.

Crec que encara no sap ningú quinaforma presentarà la nova política, quintipus d’ordre correspon, és desitjable o calaconseguir en una societat policèntrica,heteràrquica i descentralitzada, ni quinespossibilitats hi ha de desenvolupar novesformes de comunitat postestatal, però latransformació exigida no és realitzable forad’aquest context. Avui ens trobem preci-

sament davant un esgotament de la jerar-quia com a principi ordinador de les so-cietats. Amb una estructura distinta, lesespecificitats de cadascun dels elements nonecessitarien ser defensades contra un cen-tre que fos percebut com a essencialmentcontrolador. Però no serà possible fer pas-sos en aquesta direcció sense una relacióbasada en la confiança. L’embús estatutaris’explica per una desconfiança recíproca;els uns veuen frustrat l’acord que li va do-nar origen i els altres lamenten una faltade lleialtat a la Constitució, de la qual l’es-tatut depèn. Els uns voldrien solucionaraquest problema establint uns límits i unconsens entre els grans partits; els altresconfien de poder seguir amb una estra-tègia de regateig ocasional en virtut de lanecessitat que el govern tinga de majoriesparlamentàries.

Em permet aventurar que l’entramatconstitucional europeu convertirà en unsense sentit moltes de les nostres actualsdiscussions. Àmbits exclusius de decisió,sobiranies i competències determinadesseran desproveïts de sentit en un espai mésdinàmic del que permet la tradicionalteoria constitucional. En altres països delnostre entorn el monopoli competencials’ha trencat indefectiblement, bé perquè ésmajor la complexitat institucional o per-què les normes són més flexibles. Els Län-der alemanys fa temps que han minat lacompetència exclusiva del govern federalen matèria de política exterior. Mentreque aquí encara caminem amb compe-tències intransferibles, circumscripcions icaixes úniques, l’equilibri constitucionaleuropeu ha establert ja uns escenaris im-pensables fa temps, en què s’entrellacenactuacions de distint nivell i amb unageometria variable.

85La idea d’un pluralisme constitucional

no fa sinó recollir el fet que vivim gover-nats per lògiques diverses. Continuar de-fensant la propietat d’una sobirania indi-visible és una cosa tan absurda com aspirara aconseguir una sobirania indivisible. Su-perar aquests esquemes exigirà temps, tanta les estructures de l’Estat com als anome-nats nacionalismes perifèrics. Encara ésforta la inèrcia dels vells discursos i encaracontinua havent-hi maneres de dir i sen-tències dels tribunals que tenen una ideadel poder d’acord amb la qual és la vidamateixa la que és anticonstitucional. Afor-tunadament, la vida és més poderosa queles seues normes, menys rígida, més favo-rable a deixar que principis distints com-partesquen un mateix espai o que es pugaser diverses coses al mateix temps. ❐

Traducció de Josep Agustí

BIBLIOGRAFIA

ALBROW, Martin (1998): The Global Age. State and SocietyBeyond Modernity.

ANDERSON, J. i J. GOODMAN (1995): «Euro-regionalismand national conflict: the EU, the UK, Ireland northand south», en Shirlow, P. (ed.): Development Ireland,Londres, 39-54.

BECK, Ulrich (1997): Was ist Globalisierung?, Frankfurt:Suhrkamp.

GEERTZ, Clifford (1996): Welt in Stücken. Kultur undPolitik am Ende des 20. Jahrhunderts, Viena: Passagen.

KEOANE, R. (1995): «Hobbes’ dilemma and institutionalchange in world politics: sovereignty in internationalsociety», en HOLM, H.; G. SORENSEN (eds.): WhoseWorld Order, Boulder.

LINKLATER, A. (1996): «Citizenship and sovereignty in thepost-Westphalian state», European Journal of Inter-national Relations 1996/2, 77-103.

ROSENAU, J. N. i E. O. CZEMPIEL (eds.) (1992): Gover-nance without Government, Cambridge.

ROSENAU, J. N. (1997): Along the Domestic-Forein Frontier.Exploring Governance in a Turbulent World, Cambridge.

SMITH, A. D. (1979): Nationalism in the TwentiethCentury, Oxford.

1 Isaiah BerlinNacionalisme

2 Neus CampilloEl feminisme com a crítica

3 Rafael L. NinyolesMare Espanya. Aproximació al nacionalismeespanyol

4 Enric SòriaIncitacions

5 Alain TouraineCarta a Lionel Jospin. Idees per a l’esquerra

6 Gustau MuñozIntervencions. Entre cultura i política

7 Josep SorribesLa ciutat desitjada. València entre el passat iel futur

8 Joan GaríUn cristall habitat

9 Axel HonnethDesintegració. Fragments per a un diagnòsticsociològic de l'època

10 Dominic KeownPolifonia de la subversió. La veu col·lectivade Vicent Andrés Estellés

11 Seyla BenhabibDiversitat cultural, igualtat democràtica

12 Vicent SalvadorPoesia, ciutat oberta. Incursions en el discurspoètic contemporani

13 Adolf BeltranEls temps moderns. Societat valenciana i cul-tura de masses

14 Alfons CucóRoig i blau. La transició democràtica valenciana

15 Pau VicianoDes de temps immemorial

16 Maria Josep CuencaEl valencià és una llengua diferent?

86

LA CONSTITUCIÓ COM AEXCEPCIÓ EN LA HISTÒRIA

CONSTITUCIONAL ESPANYOLA

La Constitució de 1978 (CE), la primeraconstitució espanyola vigent després devint-i-cinc anys, és una excepció en la his-tòria de l’Estat espanyol contemporani.Una història en què la regla ha estat laproliferació dels règims autoritaris, les dic-tadures, els pronunciaments militars i lesguerres civils. Una història en què el pro-cés de construcció d’un sistema liberal aEspanya ha estat la crònica de la frustraciód’una revolució burgesa com la que enel passat havien dut a terme Anglaterra(1648-1688) i un segle més tard França(1789). Un procés en què les formes de-mocràtiques de govern han estat l’excep-ció, malgrat les vuit constitucions vigentsi algunes altres no promulgades (el pro-jecte progressista de 1856 i l’assaig repu-blicanofederal de 1873), i en el qual sensdubte destaca el curt i tanmateix fructíferperíode de vida en pau que fou la SegonaRepública (1931-1936).

Marc Carrillo

Marc Carrillo és catedràtic de Dret Constitucional de laUniversitat Pompeu Fabra. És autor, entre altres, deTeoria General de la constitució (1998, amb V. Ferre-res), Drets i llibertats (1998, amb V. Ferreres) i editorde l’Els estrangers a Espanya (1992).

Per a comprendre la rellevància histò-rica de la Constitució del 27 de desembrede 1978, només el fet que hagi estat vigentdurant cinc lustres suposa ja una fita prousignificativa en un període històric en quèel constitucionalisme estava protagonitzatper constitucions que, fossin liberals (1812,1837, 1869) o moderades (1834, 1845,1876), eren per damunt de tot constitu-cions nominals, mancades de força nor-mativa i d’eficàcia jurídica, qualitats quen’impedien l’exigibilitat davant els tribu-nals de justícia. La Constitució no passavade ser una norma programàtica sobre l’or-ganització dels poders de l’Estat, peròsense que operés com a limitació de la sevaactuació per a garantir els drets i les lliber-tats dels ciutadans. La Constitució no erala primera norma jurídica de l’Estat,perquè, de fet, la principal font de l’orde-nament era el reglament administratiudictat pel Govern, en el qual el rei no so-lament exercia el poder executiu sinó quecompartia amb les Corts la potestat legis-lativa. Per un altra banda, la legitimaciódemocràtica del poder era en general moltlimitada. Perquè el sufragi universal mas-culí fou reconegut per primera vegada uncop triomfà la Revolució Gloriosa que vaenderrocar la monarquia corrupta d’Isa-bel II (1868) i la Constitució democràticade 1869 l’inclogué quan regulà els drets de

La Constitució,vint-i-cinc anys després

87participació política. Tanmateix, el 1874el règim de la Restauració alfonsina el vasuprimir en favor del sufragi censitari i notornaria a ser reconegut sinó després de1890, però en un sistema polític en què elcaciquisme construït pel sistema biparti-dista va adulterar el sentit de la voluntatpopular en un país amb una estructura dela propietat pròpia d’una economia agrà-ria basada en grans propietaris i un alt ín-dex d’analfabetisme. Així mateix, la mo-narquia borbònica de la Restauració (1874-1923) disposava d’un poder efectiu sobrela vida política fins al punt d’alterar lesatribucions de les Corts Generals. En efec-te, el rei feia ús de forma molt instrumen-tal del seu poder de dissolució del Parla-ment, la qual cosa va permetre la formacióde Governs més al gust del mateix monar-ca i dels grups de pressió que l’envoltaveni influïen sobre la seva capacitat de deci-sió (fet que va donar lloc a la conegudainstitució hispànica del borboneo) que nopas al sentit del resultat de les eleccions.Aquestes eren l’expressió d’un procés elec-toral que es desenvolupava sense garanties,on la vulneració de la voluntat dels elec-tors a través d’una altra institució clàssicade la vida política de l’època, com era elpucherazo, esdevingué una pràctica habi-tual de les autoritats polítiques de l’època.A més, aquesta estructura institucional esprojectava sobre una realitat política enquè, especialment després de la pèrdua deles darreres colònies el 1898 (Cuba i lesFilipines), es va caracteritzar per tres fac-tors que han condicionat la vida políticade l’Espanya contemporània. Un d’a-quests fou la incidència de l’exèrcit sobreel poder civil, que es va fer cada vegadamés intensa, fins al punt d’arribar a ender-rocar, amb el vistiplau del rei Alfons XIII,

el règim de la Restauració i donar pas a ladictadura de Primo de Rivera (1923-1931), quan perillava la permanènciamateixa de la monarquia després de la sevaimplicació en la desfeta de la guerra alMarroc i la corrupció administativa quetraspuava. Un segon factor va ser la con-figuració del poder polític de l’Estat sotauna lògica centralista, no solament ambels règims autoritaris que es van succeirsinó també quan es va intentar establirrègims liberals: en un cas o l’altre, la diver-sitat política que representaven els movi-ments regionalistes i nacionalistes no vantrobar resposta en l’organització institu-cional de l’Estat espanyol. Les úniques ex-cepcions les ofereixen les dues experiènciesrepublicanes: la primera, amb l’assaig fe-deral (1873-1874), amb la no promulga-da Constitució de 1873, que ni es posà enpràctica; i la segona, amb l’Estat integralde la Segona República, que fou l’excepcióhistòrica en un marc dominat per unaconcepció unitària de l’Estat i que va per-metre la institucionalització de l’autono-mia política per a Catalunya (1932) i, jaencetada la guerra civil, l’autogovern delPaís Basc (1936). I el tercer fou l’especialincidència de l’Església catòlica, a travésdel control de l’ensenyament, en l’organit-zació del consentiment de la població, d’a-cord amb uns paràmetres morals i socialsque legitimaven la dominació de les classessocials que donaven suport al model d’Es-tat que el règim de la Restauració va con-solidar.

L’enderrocament de la Segona Repú-blica per l’aixecament militar del 18 dejuliol de 1936 i la dictadura franquista(1936-1975) que succeí la Guerra Civilva suposar, un cop més, el fracàs de la re-volució liberal i el retorn a un model d’Es-

88tat que, sota una forma autocràtica d’exer-cici del poder, inspirada en el corpora-tivisme feixista europeu dels anys trenta,trobava les seves arrels socials en elmoderantisme i el règim de la Restauració.El franquisme no era, doncs, una excepcióhistòrica sinó l’expressió d’una línia decontinuïtat amb formes de govern identi-ficades per la negació de les llibertats pú-bliques, l’estructura centralista de l’Estat,a més del seu caràcter confessional i unaestructura social que accentuà les desigual-tats socials, tot i la modernització del sis-tema econòmic que la dictadura va dur aterme a partir de la dècada dels seixanta.

LA TRANSICIÓA LA DEMOCRÀCIAI LA CONSTITUCIÓ:LA CONSTITUCIÓFOU LA RUPTURA

Formalment, la Constitució fou una con-seqüència de la Llei 1/1977, de 4 de generper a la Reforma Política. El procedimentper a la seva elaboració fou predeterminatper aquesta llei aprovada per les Cortsfranquistes a iniciativa del govern Suárez.Materialment, però, significà el primerfactor de ruptura política amb el règim dela dictadura. El resultat de les eleccions del15 de juny de 1977, amb una importantrepresentació de l’esquerra i dels partitsnacionalistes, va imposar a la Unión deCentro Democrático l’elaboració d’untext constitucional de nova planta i va im-pedir així els intents d’Alianza Popular deFraga Iribarne de no anar més enllà d’unsimple maquillatge de les Lleis Fonamen-tals franquistes. La Constitució fou, doncs,

el primer factor de ruptura en una societaten la qual tots els aparells de l’Estat (l’ad-ministració central, el poder judicial, l’admi-nistració local, l’exèrcit, etc.) estaven enpoder del personal polític franquista. Vaser elaborada i aprovada en una societat,com la de llavors, en la qual les forces del’oposició democràtica (partits polítics isindicats) esmerçaven els seus esforços acondicionar i ampliar l’abast d’un procésde reforma política que era dirigit pels re-formistes sorgits de les elits polítiques quehavien nodrit el règim de Franco. Això vafer que per a l’oposició, en especial per al’esquerra que representava el Partido Co-munista de España i el Partit SocialistaUnificat de Catalunya, i malgrat els seusascendents republicans, l’opció políticaprincipal no girés al voltant de la forma degovern (república o monarquia) sinó quequedés centrada en l’alternativa entre de-mocràcia i dictadura. En aquest sentit, elstrets essencials del programa de l’oposicióque planà sobre el procés constituent, ques’encetà un cop elegides les primeres Cortsdemocràtiques després de quaranta anys,foren els següents: l’amnistia dels presospolítics, el restabliment immediat de lesllibertats públiques, el reconeixement del’autonomia política dels pobles que vol-guessin accedir-hi (en especial, de Catalu-nya, el País Basc i Galícia), la subordina-ció de l’exèrcit al poder civil i la aconfes-sionalitat de l’Estat.

Però tot això, que es va desenvoluparen un context de consens polític, tan posi-tiu per moltes raons, no podia amagar l’as-sumpció per part de l’esquerra, de formarealista i resignada en uns casos i sobtada-ment passiva quan el Partido SocialistaObrero Español va accedir al govern de

89l’Estat el 1982, de la institucionalitzacióde la desmemòria històrica. Un oblit queva recaure tant sobre les responsabilitats dela repressió i dels crims del franquismecom sobre la lluita contra la dictaduraduta a terme per generacions d’homes idones que van donar el millor de si ma-teixos pel restabliment de la democràcia aEspanya.

Aquest és, doncs, el context en el quales desenvolupà l’activitat de les Corts Ge-nerals entre juny de 1977 i desembre de1979, que exerciren la doble funció cons-tituent i legislativa ordinària. En el primercas, fou la que va concloure amb el refe-rèndum constitucional del 6 de desembrede 1978, amb l’aprovació àmpliamentmajoritària del projecte, circumstànciaque, tanmateix, no pot fer oblidar la fortaabstenció registrada al País Basc; i en elsegon, la funció legislativa ordinària, queconsistí en l’aprovació d’un conjunt delleis que, com a part integrant dels Pactesde la Moncloa, perseguien adaptar l’es-tructura bàsica de l’ordenament jurídic es-tatal a la nova lògica política democràtica,amb les reformes de la legislació civil i pe-nal, a més d’establir un procediment espe-cial per a la garantia dels drets fonamentalsdavant els tribunals ordinaris.

LA CONSTITUCIÓA VINT-I-CINC ANYS:

BALANÇ I PERSPECTIVES

Després de vint-i-cinc anys de vigènciad’una Constitució normativa, que com atal disposa d’eficàcia jurídica, no única-ment enfront dels poders públics sinótambé amb relació als particulars (art.9.1),

és raonable plantejar-se el significat de lareflexió de T. Jefferson, un dels foundingfathers de la Constitució dels Estats Unitsde 1787, quan afirmava que la voluntatexpressada pel constituent en un momenthistòric determinat no pot condicionar lavida de les generacions futures. Altramentdit, la Constitució democràtica és i ha deser un concepte dinàmic arrelat al contextsocial sobre el qual projecta la seva capa-citat reguladora de les relacions entre elspoders de l’Estat i el límit a la seva actua-ció. Per això, una de les formes que assegu-ren la defensa de la Constitució és el pro-cediment de reforma, en la seva doblecondició d’instrument que assegura lacontinuïtat formal de l’ordenament jurí-dic, i que persegueix la seva adaptació auna realitat social que varia amb el pas deltemps. Des d’aquesta perspectiva, el perío-de transcorregut permet plantejar-se laviabilitat de la revisió constitucional enaquells aspectes que, ja sigui per raonsestrictament jurídiques o per l’aparició denoves fites polítiques o per les dues causesalhora, exigeixen un canvi explícit en laliteralitat del text constitucional. Un canvique no sigui possible resoldre a través dela mutació constitucional, derivada d’unanova interpretació dels seus preceptes,sinó de l’aplicació explícita dels procedi-ments de reforma dels articles 167 o 168de la CE. En qualsevol dels dos supòsits–especialment en el segon– la reformarespon a criteris d’especial rigidesa tot ique, a diferència del cas italià o francès, laCE no preveu expressament clàusules d’in-tangibilitat, la qual cosa deixa més obertesles portes a reconsiderar la voluntat inicialdel legislador constituent.

90ELS DRETS I LES LLIBERTATS

I EL SEU SISTEMA DE GARANTIES:LA NECESSITAT D’UNA JUSTÍCIA

CAUTELAR QUE ASSEGURI

UNA PROTECCIÓ MÉS IMMEDIATA

El títol I de la CE assegura un ampli catàlegde drets de llibertat i participació, i a mésconfegeix tota una sèrie de principis rec-tors de la política social i econòmica quepermeten al legislador ordinari dur a ter-me polítiques públiques en matèria dedrets socials i econòmics, per a fer efectiusels principis de llibertat i igualtat que, enessència, caracteritzen l’Estat social i de-mocràtic de dret.

La interpretació que dels drets fona-mentals ha fet el Tribunal Constitucional(TC) des de la seva constitució el 1980 haassegurat una jurisprudència sensible i res-pectuosa amb el principi de llibertat i lesgaranties jurisdiccionals del justiciable.Probablement, l’esforç més significatius’ha registrat amb l’establiment d’uns cà-nons objectius per a la protecció del dret ala tutela judicial de les persones enfront dela jurisdicció ordinària (art. 24). Però tam-poc no es pot menystenir tota la jurispru-dència, tan important, assentada sobre elsdrets de la personalitat, en especial quanentren en conflicte amb els drets a la lli-bertat d’expressió i a comunicar i rebre in-formació veraç. En aquest i en altres casos,com són els relatius als drets humans clàs-sics (llibertat religiosa i ideològica, lliber-tat de circulació i residència, etc.) el TC

s’ha mostrat especialment permeable a laincorporació de la jurisprudència del Tri-bunal Europeu de Drets Humans, a travésde la clàusula d’obertura a la internaciona-lització de la interpretació dels drets, queexigeix que les normes relatives als drets

fonamentals s’interpretin d’acord amb laDeclaració Universal dels Drets Humans iels Tractats i Acords internacionals sobreles mateixes matèries ratificats per Espa-nya (art.10.2). En general, doncs, la juris-prudència que el TC ha establert sobrel’estatut de llibertat de les persones respona criteris liberals progressistes que hansuposat un avanç important respecte a lacultura autoritària que tradicionalment hacaracteritzat a la societat civil.

Tanmateix, els drets fonamentals i lesllibertats públiques registren dèficits queno són imputables a la Constitució sinó ala seva aplicació pels poders públics. Així,un dels problemes que sovint es manifestaés el relatiu al retard en la tutela dels dretslesionats, que posa en evidència la neces-sitat que el legislador ordinari estableixiun sistema de mesures cautelars en les di-verses lleis processals que permeti la tutelaurgent, bé que provisional, dels drets quanes justifiqui el fumus bonni iuris o el peri-culum in mora sense que la decisió juris-diccional pugui suposar un perjudici per al’interès general. D’aquesta manera, perexemple, podria evitar-se la ineficàcia so-cial de sentències que, solament després depassats un o dos anys de la convocatòriad’una vaga laboral, reconeixen que els sin-dicats tenien raó quan impugnaven perabusiu un decret de serveis mínims dictatper l’Administració.

Un altre dèficit és el relatiu a la baixaqualitat del dret a comunicar informacióque es registra en els mitjans de comu-nicació, siguin aquest públics o privats. Laforma de control que exerceixen els con-sells d’administració en les televisions pú-bliques, estatals o autonòmiques, fa quesiguin més tributaris dels criteris d’opor-tunitat sobre la informació que imposa la

91majoria de govern que no dels principisd’objectivitat, veracitat i pluralisme quederiven de la Constitució. El caràcter par-lamentaritzat del control de les televisionspúbliques que va establir la Llei 4/1980 del’Estatut de la Ràdio i la Televisió, fa queno sigui agosarat sostenir que, amb majoro menor grau de sectarisme polític i deon-tologia professional, la política informativade les televisions públiques hagi esdevingutuna corretja de transmissió de qui governaa l’Estat o a la comunitat autònoma. Laqual cosa posa en relleu la necessitat que ellegislador arbitri formes de control inde-pendent sobre els mitjans audiovisualsd’àmbit estatal, com és el cas de l’expe-riència que ofereixen una bona part delsestats membres de la Unió Europea, enespecial França, i que ha estat seguida tí-midament per algun legislador autonò-mic, com és cas del català, a través de laseva Llei 2/2000, del Consell de l’Audio-visual de Catalunya. En aquest sentit, lavia de les administracions independentsdotades d’autonomia orgànica i funcionalrespecte a l’Executiu, podria assegurar ungrau d’independència i respecte dels dretsfonamentals, qualitat de la qual actual-ment estan mancats tant els mitjans au-diovisuals públics com aquells que sóngestionats per empreses privades.

Una altre tema és el relatiu als dretsdels immigrants de tercers països. En elsdarrers temps, l’augment dels fluxos mi-gratoris procedents del Magreb i l’Àfricanegra a la Península Ibèrica, ha començata posar a prova la resposta que l’Estat i elconjunt de la societat dóna a una realitatmés nova a Espanya que a d’altres Estatsde la Unió Europea. La legislació d’estran-geria aprovada la dècada dels vuitanta res-ponia a una lògica policial que el TC va cor-

regir en aquells aspectes que suposaven uncontrol preventiu a l’exercici dels drets.Però, en l’actualitat, les successives refor-mes dutes a terme pel govern del Partit Po-pular plantegen seriosos problemes deconstitucionalitat, quan fan dependre l’e-xercici d’alguns drets fonamentals delsestrangers (com ara els d’associació, re-unió, la llibertat sindical o el dret de vaga)de la condició administrativa de residentlegal, la qual cosa vulnera els criteris sobretitularitat dels drets dels no nacionals del’article 13, precepte que admet l’establi-ment d’aquest requisit previ de naturalesareglamentària.

Finalment, la nova normativa sobrepartits polítics que representa la Llei orgà-nica 6/2002, aprovada amb motiu de laconflictiva situació política al País Basc ique ha estat avalada amb sorprenent cele-ritat pel TC, planteja –tanmateix– dificul-tats sobre la seva efectiva habilitació cons-titucional. Perquè, tenint en compte que,no essent una llei de naturalesa penal, per-met, no obstant, la il·legalització de par-tits, la cobertura constitucional és moltdubtosa. Especialment quan resulta que laCE reserva una mesura d’aquesta transcen-dència al codi penal, una norma que con-vé subratllar que no s’ha vist modificadaper la nova legislació sobre partits.

L’AUTOGOVERN DE LES COMUNITATS

AUTÒNOMES: ELS LÍMITS

DE LA DESCENTRALITZACIÓ POLÍTICA

I LES POSSIBILITATS DE FUTUR

El reconeixement del dret a l’autonomiapolítica de les nacionalitats i regions erauna condició necessària perquè la Consti-tució esdevingués un factor d’integraciópolítica. El contingut de l’article 2 i del

92títol VIII havia de servir per a institu-cionalitzar l’acomodació de Catalunya i elPaís Basc a l’Espanya democràtica. La ge-neralització posterior de l’autogovern a lesdisset comunitats autònomes que confor-men el model d’Estat compost dissenyatper la Constitució, ha creat una estructurade descentralització política que en algunsaspectes pot assimilar-se a un Estat federalclàssic, tot i que les diferències encara sónnotòries (per exemple, la naturalesa del Se-nat, el sistema de distribució de compe-tències o la manca d’òrgans jurisdiccionalspropis en les comunitats autònomes).

El procés de descentralització políticaha estat singular, si es té en compte el rao-nable temps transcorregut des de la con-figuració de les primeres comunitats autò-nomes i la institucionalització final de totala resta. És també un procés irreversibleperquè, si bé l’autonomia política era unareivindicació històrica únicament de cata-lans i bascos i molt més modesta dels ga-llecs, les noves comunitats constituïdeshan generat unes expectatives d’autogo-vern més proper al ciutadà que avui sónun fet consumat, més enllà dels senti-ments d’identitat col·lectiva que la pobla-ció pugui expressar. Però l’Estat de les Au-tonomies és una realitat complexa que haprovocat desencisos entre les anomenadesnacionalitats històriques, per l’abast limi-tat de la capacitat d’autogovern fins araassolida, fins al punt de considerar que,fora de les possibilitats que la Constituciópermet, l’autonomia assolida es considera,especialment a Catalunya, de baixa qua-litat. I pel que fa al País Basc, on el sistemade finançament basat en el concert eco-nòmic li atribueix unes possibilitats d’au-togovern especialment àmplies, tanma-teix, les expectatives d’un sostre més alt

d’autonomia no s’han vist assolides. Peruna altra banda, el terrorisme d’ETA conti-nua viciant la societat basca, que viu enuna realitat d’amenaces i extorsions onl’exercici de les llibertats públiques és pro-fundament deficitari. L’opció política con-tinguda en la proposta del lehendakariIbarretxe, basada en un status de lliureassociació d’Euskadi és un projecte ambi-ciós que, sense dubte, exigeix reformesconstitucionals importants.

El nivell d’autogovern registrat en l’ac-tualitat ha permès a les comunitats autò-nomes gestionar un important pressupost,en el marc d’un sistema de finançamentbasat en la corresponsabilitat fiscal, ambles singularitats del País Basc i Navarra.No obstant això, la capacitat normativa deles autonomies polítiques per a regular demanera diferent les matèries competen-cials assolides ha estat, en general, modes-ta. En efecte, la legislació bàsica aprovadaper l’Estat d’acord amb l’article 149.1,mitjançant el qual s’estableix un mínimcomú denominador normatiu per a tot-hom, ha deixat un reduït marge de manio-bra als Parlaments autònoms per a desen-volupar la seva pròpia legislació. Les basesestatals que predeterminen la legislacióautonòmica han estat més tributàries de lalògica expansionista i del detallisme regu-lador que no de l’establiment de principisgenerals, la qual cosa ha fet que l’abast dela autonomia normativa hagi estat reduït.Moltes lleis autonòmiques són reproduc-ció de les estatals.

Per aquesta raó, sense reformar laConstitució, si es decidís un canvi enl’abast normatiu de la legislació bàsica,fonamentat en una major autolimitaciódel legislador estatal, podria permetre am-pliar l’autogovern de les comunitats autò-

93nomes. Així mateix, caldria que el governcentral assumís de ple la doctrina del TC

sobre el concepte formal de bases (SSTC

69 i 80/1988), de manera que aquestessiguin determinades pel legislador com aregla general i, més excepcionalment, pelReglament i no a la inversa. Però, abans,també s’haurien de concloure els traspas-sos pendents (alguns que daten de fa mas-sa temps) respecte a competències ja asso-lides, qüestió que suposa un front més deconflicte entre el govern central i els auto-nòmics, en especial amb el basc.

La descentralització política no sempreha vingut acompanyada de la necessàriaracionalitat en la configuració de les admi-nistracions públiques. La duplicitat d’ins-tàncies administratives a mesura que l’au-togovern ha crescut posa de manifest lanecessitat que l’administració autonòmicapugui esdevenir l’administració única peral ciutadà. Seria una forma de consolidarla descentralització de les competènciesexecutives i de simplificació de l’estructuraadministrativa. La Constitució no suposaen aquest sentit un obstacle insuperable, jaque també sense encetar un procés de re-forma i a través de les lleis de transferènciade competències de l’article 150.2 es po-drien ubicar en l’administració autonòmi-ca la majoria de les competències d’exe-cució que en l’actualitat encara continuenestant repartides entre l’Estat i les comu-nitats autònomes.

Tot i que la realitat autonòmica és irre-versible, un dels dèficits més significatiusés, encara avui, la nul·la permeabilitat deles institucions centrals de l’Estat a aques-ta realitat. L’exemple més llampant és elSenat, que per prescripció constitucionalno és el que formalment diu la Consti-tució que ha de ser, una cambra de repre-

sentació territorial, sinó el contrari, conti-nua essent la representació de les provín-cies. I això resulta improcedent en un mo-del d’Estat compost com és l’Estat de lesAutonomies. La cambra alta és un òrganlegislatiu, que més enllà d’acomplir lesfuncions de cambra de segona lectura (imassa vegades ni tant sols això), ha esde-vingut uns instància inadequada i per tantinútil per a acomplir les funcions que sónles pròpies de representació de les comuni-tats que integren l’Estat, com és el cas delBundesrat a Alemanya o Àustria o del Se-nat a Bèlgica. Aquí sí que es pot afirmarque la Constitució presentava un defected’origen que exigeix la seva reforma si esvol canviar el panorama. Perquè, amb unSenat, integrat per senadors nomenats perles comunitats autònomes, com a efectivacambra de representació territorial, altresòrgans de l’Estat podrien presentar unacomposició que reflectís la realitat auto-nòmica, que actualment es troba absentdel Tribunal Constitucional, del ConsellGeneral del Poder Judicial o del Tribunalde Comptes.

I una situació similar és la que es pro-dueix amb la molt modesta incidència queel règim de plurilingüisme reconegut perla Constitució té en l’administració públi-ca de l’Estat. Les deficiències respecte del’ús de les llengües pròpies de les comuni-tats autònomes en l’administració perifè-rica de l’Estat i en l’activitat dels òrgansdel poder judicial que operen en els terri-toris on els respectius estatuts d’autono-mia estableixen un règim de cooficialitatde llengües, posen de manifest que aques-ta dimensió de la diversitat de llengües itradicions culturals no s’ha integrat encaracom un fet normal en l’activitat dels òr-gans de l’Estat i en altres instàncies públi-

94ques. La asimetria constitucional en què estroben les llengües de les comunitats autò-nomes amb relaió al castellà (que és l’únicallengua respecte de la qual s’estableix eldeure de conèixer-la) facilita aquest allu-nyament de les pràctiques socials en elspoders públics de l’Estat. Probablement,aquest hauria de ser un tema que caldriasotmetre a debat en una futura reformaconstitucional.

LES INSTITUCIONS:LA DESVALORACIÓ DEL PARLAMENT

I ELS PERILLS QUE ASSETGEN

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

L’adopció de la monarquia parlamentàriacom a forma política de l’Estat espanyol vaubicar el rei en una posició similar a la queostenten el seus homònims de les monar-quies europees (la britànica, les escandi-naves, la belga o la neerlandesa). La sevafunció representativa de l’Estat i desvin-culada de poder polític efectiu ha estatexercida, en general, amb adequació a lesprescripcions constitucionals. El fet que elmonarca es decidís a exercir el dret de su-fragi amb motiu del referèndum sobrel’OTAN (quan mai no havia posat en pràc-tica aquest dret en període democràtic) iles sorprenents i encara recents declara-cions en què afirmava que el castellà maino havia estat imposat en el passat, cons-titueixen excepcions a una regla general decomportament del titular de la Coronaque ha estat institucionalment correcta.

El Parlament ha ocupat un lloc secun-dari en les institucions polítiques del siste-ma democràtic espanyol. I no és una nove-tat. Tota la dinàmica del constitucionalis-me posterior a 1945, amb l’excepció de laIV República francesa (1946-1958), ha fet

de l’anomenada centralità del Parlamentde què parlava Manzella una bandera de lapreeminència institucional de l’òrgan di-positari de la sobirania popular. Però enrealitat aquest plantejament va obeir mésa una brillant aproximació teòrica que nopas a una realitat política efectiva. Perquè,certament, aquesta ha estat especialmentcrua per a la posició institucional delsòrgans legislatius en el constitucionalismede l’Estat social i democràtic de dret, so-bretot si es compara amb la preeminènciade l’executiu. Però la subordinació delParlament no és un problema constitucio-nal de primer ordre, tot i que la CE, sota lainfluència de la Llei Fonamental de Bonnde 1949, va reforçar la posició institucio-nal de l’executiu, en especial a través de laregulació de la funció pressupostària il’adopció de la moció de censura construc-tiva. Perquè la posició subsidiària de lesCorts Generals ha estat causa d’una cultu-ra democràtica d’un abast limitat, en quèel debat i el control sobre la política delGovern de torn (de l’antiga UCD, del PSOE

o en l’actualitat del PP) no ha estat vistacom un valor adquirit del sistema demo-cràtic sinó moltes vegades com una dis-funció a la qual calia fer front de la mane-ra que fos. Probablement, el moment mésàlgid i truculent d’aquesta mena d’actitudpolítica, l’expressa l’actual majoria políti-ca que dóna suport al govern del PP.Certament, la rigidesa dels Reglamentsparlamentaris no ha afavorit fins ara lafunció de control: el procediment per ala formulació de les preguntes i inter-pel·lacions al govern ha enfortit la posiciód’aquest. Però fora d’aquests entrebancs ala funció fiscalitzadora dels parlamentaris(que, no s’oblidi, també s’ha vist repro-duïda en la majoria de Parlaments autonò-

95mics) s’ha d’afegir que l’actitud del perso-nal polític espanyol vers l’oposició parla-mentària traspua un tarannà autoritarihereu d’una societat amb una cultura de-mocràtica encara exigua.

El poder judicial, únic per a tot l’Estat,ha experimentat amb el pas dels anys unarenovació dels seus membres que ha afa-vorit l’assumpció d’una cultura jurídicaconstitucional i un acostament als valors iprincipis democràtics. Tanmateix, els cri-teris de reclutament i selecció de jutgesresponen encara a un perfil preconstitu-cional, on el sistema d’accés lliure a la car-rera judicial valora més el coneixementmemorístic de l’ordenament jurídic queno la seva capacitat de raonament. Per unaaltra banda, convé remarcar que la posicióinstitucional del Tribunal Suprem (TS),com a òrgan superior en tots els ordres ju-risdiccionals, tret de tot el que es refereix agaranties constitucionals (art. 123.1) no esveu confirmada per la pràctica institu-cional. És a dir, la condició d’òrgan su-prem que correspon al TS no es veu confir-mada per una doctrina unificada queprodueixi seguretat jurídica entre els di-versos operadors. Perquè, en realitat, ca-dascuna de les cinc sales que el componenactua de facto com a òrgan suprem en simateix, circumstància que aigualeix laposició preeminent que la Constitució liatribueix, així com també el valor vincu-lant de la seva jurisprudència. Uns delsreptes del futur més immediat que afectael TS és, sense dubte, que la seva jurispru-dència pugui ser seguida per la resta de lajurisdicció ordinària, sense que el princi-pi d’independència judicial de jutges imagistrats (art. 117.1) pugui fer del poderjudicial un regne de taifes interpretatiude la llei.

El Consell General del Poder Judicial,com a òrgan de govern (que no d’auto-govern) del poder judicial, respon a unalògica institucional molt dependent de lacomposició de les cambres parlamentàries.Tant en l’actual criteri de composició en quètenen incidència explícita les associacionsprofessionals de jutges i magistrats com enl’anterior, en què es manifestaven de formaimplícita, el Consell és tributari de la batallaparlamentària entre majoria i oposició. Elresultat no ha estat especialment positiu pera la configuració d’un poder judicial orga-nitzat d’acord amb els criteris de l’interèsgeneral que ha de presidir el funciona-ment d’un dels tres poders de l’Estat.

El Tribunal Constitucional ha estatl’òrgan més decisiu de l’estructura institu-cional de l’Estat a l’hora d’assegurar l’apli-cació de la Constitució. El monopoli queexerceix sobre el judici de constituciona-litat de la llei li ha permès dur a terme unadepuració de l’ordenament jurídic per de-fensar el sistema de llibertats i l’estructuradescentralitzada del poder polític. Pel quefa a la primera, la tasca realitzada i la doc-trina jurisprudencial construïda ha estatespecialment garantista. A través del re-curs d’empara, el TC ha esdevingut la ju-risdicció de la llibertat a què es referiaCappelleti, malgrat les reticències que enalguns casos ha manifestat la jurisdiccióordinària en acceptar l’anul·lació de lesseves decisions per una sentència del TC. Ipel que fa al sistema d’autonomies políti-ques, la funció realitzada d’interpretaciódel sistema de distribució de competènciesha introduït elements de claredat en elbloc de la constitucionalitat integrat per lamateixa Constitució i els Estatuts d’Auto-nomia. La deliberada ambigüitat que elconstituent va atribuir als títols competen-

96cials, i que els Estatuts no van resoldre,traslladà al TC la delicada funció de con-cretar allò que la Constitució deixà pen-dent. I en aquesta tasca el TC s’ha mostrat,en general, deferent envers la posicióadoptada pel legislador ordinari i, espe-cialment, pel legislador estatal. Tanmateix,no es pot imputar a la jurisdicció consti-tucional una visió centralista del dret al’autogovern (les sentències sobre la LOHPA

o sobre la legislació del sòl en són un bonexemple, entre molts d’altres), tot i que laseva interpretació de la legislació bàsica es-tatal no sempre ha estat crítica amb laconcepció expansiva que el legislador esta-tal tradicionalment li ha atribuït.

Els riscos a què s’enfronta institucio-nalment el TC es basen en la tendència al’arrenglerament polític amb la majoria degovern, posada de manifest de manera ex-pressa els darrers temps amb motiu delrecurs d’inconstitucionalitat sobre la legis-lació de partits polítics i la imprudent pre-sa de posició a propòsit d’això per part delseu actual president. Però també, amb latendència que en la seva futura composi-ció predominin magistrats de procedènciajudicial en demèrit d’altres professions ju-rídiques, de forma que el TC esdevingui unòrgan secundari. Especialment, quan exer-ceixi la jurisdicció d’empara sobre els dretsfonamentals adoptant sistemàticamentuna posició deferent amb les resolucionsde la jurisdicció ordinària, en especial ambles resolucions del TS.

LA FUTURA CONSTITUCIÓ EUROPEA

I LA CONSTITUCIÓ: LES DUES

CONSTITUCIONS DE LA CIUTADANIA

La Convenció europea presidida per l’ex-president de la República francesa, Valéry

Giscard d’Estaing, ha conclòs els seustreballs, que han dut a l’elaboració d’untractat que institueix una Constitució pera Europa. La Conferència intergoverna-mental de 2004 haurà d’aprovar-ne elprojecte perquè sigui sotmès a referèndumposteriorment. I la nova realitat institu-cional europea podrà ser efectiva cap a2006-2007. El futur no es pot determinarperò sí que es pot albirar que el valor deles constitucions estatals haurà quedat re-lativitzat amb l’entrada en vigor de laConstitució de la Unió Europea. Fins itot, tractant-se d’una Constitució coml’espanyola, que no contempla explícita-ment la idea d’Europa en cap dels seuspreceptes, però que l’assumeix a través dela clàusula d’obertura que suposa l’article93. Els drets i les llibertats i les competèn-cies de l’Estat i les comunitats autònomesque ja estan afectats per la legislació i lajurisprudència comunitària, experimenta-ran un nou impacte amb el text europeu.Per la seva banda, la nova estructura ins-titucional europea haurà de resoldre enquina mesura les entitats territorials inte-grades en un Estat (Länder, ComunitatsAutònomes, Regions, etc.) troben oportu-nitat de manifestar la seva posició en elsòrgans comunitaris.

Els propers vint-i-cinc anys de Cons-titució espanyola seran compartits perla Constitució europea. El ciutadà de laUnió haurà de viure amb una duplicitatnormativa en la qual el futur determinaràquin és el factor predominant: l’estatalo l’europeu.

Mentrestant, els cinc lustres de Consti-tució Espanyola permeten afirmar que lanorma fonamental de l’Estat ha esde-vingut un valor social. La ciutadania la in-voca en els actes de la seva vida quoti-

97diana. Per defensar la seva llibertat o el seupatrimoni. Per la seva banda, els càrrecsrepresentatius apel·len al seu contingutper a justificar la bondat dels seus plante-jaments. I d’altres, que en el passat la vanrebutjar, fan ara un ús instrumental delsseus valors i principis en defensa de polí-tiques sectàries. A banda de tot això i més,vint-i-cinc anys és un temps suficient pera fer balanç i per a plantejar-se reformes,sempre que aquestes siguin fruit d’un am-

pli acord de la representació política. Ésveritat, però, que la baixa qualitat del per-sonal polític que avui protagonitza la vidapública espanyola en els més diversos ni-vells i la banalització de les institucionsrepresentatives no ajuden a veure que elscanvis que són necessaris es puguin afron-tar amb les garanties que exigeix la culturarepublicana. Una cultura que no s’inspiraen altra cosa que no sigui el respecte per lacosa pública. ❐

98

Hi ha un contrast ben marcat entre lesexpectatives i les demandes dels qui mal-daven per la unificació europea immedia-tament després de la Segona Guerra Mun-dial i les dels qui es plantegen la conti-nuació d’aquest projecte avui. Si més no,la diferència és cridanera pel que fa a laretòrica i els objectius declarats. Mentreque els representants de la primera gene-ració d’impulsors de la integració europeano dubtaven a parlar del seu projecte entermes d’uns «Estats Units d’Europa», evo-cant l’exemple dels EUA, la discussió actuals’ha apartat del model d’un Estat federal, idefuig fins i tot el terme «federació».1 Elrecent llibre de Larry Siedentop Demo-cracy in Europe expressa un estat d’ànimmés circumspecte, i així manifesta que «ungran debat constitucional no hauria d’im-plicar una adhesió prèvia al federalismecom l’objectiu més desitjable per a Euro-pa. Aquest debat podria revelar que Euro-pa es troba en procés d’inventar una novaforma política, alguna cosa més que unaconfederació però menys que una fede-

Jürgen Habermas

Jürgen Habermas (Düsseldorf, 1929), filòsof i teòric so-cial, és un dels intel·lectuals europeus més influents.Entre les seues darreres obres figuren Facticitat ivalidesa, La constel·lació postnacional i La inclusió del’altre. Aquest article fou publicat a la New LeftReview 11, setembre-octubre 2001.

ració: una associació d’Estats sobirans quecomparteixen la sobirania només en àreesmolt restringides i en graus variables, unaassociació que no busca tenir el podercoercitiu per a actuar directament sobreels individus a la manera del Estats nacio-nals.»2 Per ventura aquest canvi de climareflecteix un sa realisme, nascut d’un pro-cés d’aprenentatge al llarg de quatre dèca-des, o és més aviat signe d’un estat d’espe-rit marcat pel dubte, si no directament pelderrotisme?

Siedentop perd de vista una qüestió moltimportant quan lamenta la manca d’undebat constitucional profund o inspirat so-bre el destí d’Europa, capaç de captivar laimaginació dels seus pobles. Perquè la nos-tra situació actual no és comparable a ladels federalistes o dels delegats a l’Assem-blée Nationale. A la fi del segle XVIII, aFiladèlfia i a París, els Pares Fundadors i elrevolucionaris francesos estaven immersosen una empresa extraordinària, sense pre-cedent històric. Més de dos-cents anysdesprés, no sols som hereus d’una pràcticallargament establerta de constitucionalis-me, sinó que, fins a cert punt, la qüestióconstitucional no és la clau del problemaprincipal que hem de resoldre. Perquè eldesafiament que tenim davant nostre noés d’inventar res, sinó de conservar els gransassoliments democràtics de l’Estat nació

Per què necessita Europauna Constitució

99europeu, més enllà dels seus límits. Aquestsassoliments inclouen no sols garanties for-mals o drets civils, sinó també nivells debenestar social, educació i temps lliure quesón la precondició tant d’una autonomiaprivada efectiva com de la ciutadania de-mocràtica. La «substantivització» contem-porània de la llei significa que els debatsconstitucionals sobre el futur d’Europasón ara, cada vegada més, territori dels dis-cursos altament especialitzats dels econo-mistes, sociòlegs i politòlegs, més que nopas un àmbit reservat als juristes i als filò-sofs polítics. D’altra banda, no hauríem desubestimar el pes simbòlic del fet mateixque a hores d’ara té lloc públicament undebat de caire constitucional. Com a co-munitat política, Europa no pot entrar enla consciència dels seus ciutadans simple-ment en la forma d’una moneda comuna.L’acord intergovernamental de Maastrichtmanca del poder de cristal·lització simbò-lica que només pot donar un acte políticde fundació.

UNA UNIÓ CADA VEGADAMÉS ESTRETA?

Partirem doncs d’aquesta pregunta: perquè hauríem de plantejar-nos, al cap i a lafi, el projecte d’una «unió cada vegada mésestreta»? Les crides recents de Rau, Schrö-der i Fischer –el president, el canceller i elministre d’Afers Estrangers alemanys– peravançar cap a una Constitució Europeahan provocat reaccions d’escepticisme aGran Bretanya, França i la majoria dels al-tres Estats membres. Però, fins i tot siacceptem que aquest projecte és urgent idesitjable, sorgeix una altra pregunta, mésinquietant encara. En la seua situació ac-

tual, reuneix la Unió Europea les precon-dicions fonamentals que li permetriend’assolir la dimensió constitucional d’unafederació, del tipus que siga, és a dir, unacomunitat d’Estats nació que assumescaalguns trets propis d’un estat?

Per què hauríem de plantejar-nos elprojecte d’una Constitució per a Europa?Abordaré aquesta qüestió des de dos puntsde vista: 1) objectius polítics immediats;2) dilemes derivats de decisions pràctica-ment irreversibles del passat. Si conside-rem el primer, és clar que, si els objectiuspolítics originals de la integració europeahan perdut gran part de la seua rellevàn-cia, des d’aleshores s’han vist substituïtsper una agenda política encara més ambi-ciosa. La primera generació de federalisteseuropeus convençuts engegà el procésdesprés de la Segona Guerra Mundial ambdos propòsits immediats: posar punt i fi-nal a la història sagnant de guerres entrenacions europees i contenir el poder po-tencialment amenaçador d’una Alemanyapostfeixista recuperada. Per bé que to-thom està convençut que el primer objec-tiu ha estat assolit, les qüestions relaciona-des amb el manteniment de la pau sónencara vigents en un context diferent. Enla guerra de Kosovo els participants pren-gueren consciència de les subtils però im-portants diferències entre la manera comEUA i el Regne Unit, per una banda, i lesnacions continentals d’Europa, per unaaltra, justificaven la intervenció humani-tària. Si els primers remetien a la políticade poder tradicional, les segones invoca-ven raons més de principi adreçades a latransformació del dret internacional clàs-sic en alguna mena d’ordre cosmopolita.Aquesta és una diferència que exemplificael nucli racional que justificaria el desen-

100volupament d’una Unió Europea capaç deparlar amb una veu única en qüestions depolítica exterior i de seguretat, i d’exerciruna influència més forta a l’hora de condi-cionar les operacions de l’OTAN i lesdecisions de l’ONU. Els intents recents dePersson, Solana i Patten de mitjançar en-tre Corea del Nord i Corea del Sudofereixen el primer signe d’una intenciómés seriosa, per part de la Unió Europea,d’intervenir en afers de tipus global.

El segon objectiu, la contenció d’unaAlemanya potencialment perillosa, pothaver perdut importància amb l’estabilitatcreixent de les institucions democràtiquesi la impregnació de les concepcions libe-rals a la República Federal, per bé que launificació del país ha fet reviscolar les porssobre alguna mena de retorn a les tradi-cions d’autosuficiència del Reich alemany.No caldrà aprofundir en aquesta qüestióací, per tal com cap dels dos motius origi-nals de la integració no poden ser consi-derats justificació suficient per a dur enca-ra més endavant el projecte europeu. Elrerefons «carolingi» dels pares fundadors–Schuman, De Gasperi, Adenauer– ambla seua invocació explícita de l’Occidentcristià, s’ha esvaït.

Per descomptat, sempre hi ha hagut untercer punt de suport de la integració eu-ropea: l’argument econòmic, molt consis-tent, segons el qual una Europa unificadaera el camí més segur per al creixement i elbenestar. Des de la Comunitat del Carbó il’Acer el 1951, i la formació posterior del’Euratom i la Comunitat Econòmica Eu-ropea el 1958, més i més països s’han inte-grat gradualment a través de la lliure cir-culació de persones, mercaderies, serveis icapital, un procés que ha culminat amb elmercat únic i la moneda única. La Unió

Europea és el marc d’una xarxa cada ve-gada més densa de relacions comercials,inversió «estrangera» directa, transaccionsfinanceres i així successivament. Junta-ment amb EUA i Japó, Europa ha assolituna posició bastant sòlida dins de l’ano-menada Tríade. D’aquesta manera, l’ex-pectativa racional de beneficis mutus dinsd’Europa i d’avantatges comparatius mésgrans als mercats mundials podia, fins ara,aportar legitimació «pels resultats» a laidea d’una Unió cada vegada més estreta.Però, tot i acceptar l’impacte en la cons-ciència pública que tindrà l’euro, que aviatesdevindrà un símbol unificador en la vidaquotidiana arreu del continent, semblaclar que d’ara endavant les consecucionseconòmiques no faran, en el millor delscasos, sinó estabilitzar el statu quo. Les ex-pectatives econòmiques, per si mateixes,difícilment podran mobilitzar el suportpolític necessari per a un projecte moltmés arriscat i d’un abast molt més grancom és ara una unió política, si més no unaque siga mereixedora d’aquest nom.

MÉS ENLLÀD’UN «SIMPLE MERCAT»

Aquest objectiu ulterior necessita la legi-timació mitjançant valors compartits.3

Sempre hi ha una mena d’intercanvi entreeficiència i legitimació en una adminis-tració. Però les grans innovacions políti-ques, com ara el disseny sense precedentsd’un Estat d’Estats-nació, demana la mo-bilització política per objectius de cairenormatiu. Fins ara els processos constitu-cionals han estat respostes a situacions decrisi. On es troba aquest desafiament, po-dríem preguntar-nos, en les societats més

101aviat benestants i pacífiques de l’Europaoccidental d’avui? A l’Europa central ioriental, en canvi, societats en transicióque malden per la inclusió i el reconeixe-ment al si de la Unió s’enfronten amb unacrisi específica derivada de la modernit-zació accelerada, però la seua resposta da-vant aquesta crisi ha estat un retorn mar-cat a l’Estat-nació, i no mostren gaire en-tusiasme per transferir part de la seuasobirania, recentment recuperada, a Brus-sel·les. La manca actual de motivació perla unió política, tant en una zona com enl’altra, palesa amb escreix la insuficiènciadel pur càlcul econòmic. Les justificacionsde tipus econòmic han de combinar-se,com a mínim, amb idees d’una mena moltdiferent, diguem que amb un interès i unaadhesió afectiva a un ethos particular: enaltres paraules, l’atracció d’un mode devida específic. Durant el tercer quart delsegle passat, allò que Hobsbawm n’ha ditl’«Edat d’Or», els ciutadans d’Europa oc-cidental foren prou afortunats per a desen-volupar una forma de vida específica, ba-sada, és cert, en una infraestructura ma-terial brillant, però que no s’esgotava enaixò. Avui, i davant les amenaces derivadesde la globalització, percebudes com a tals,estan disposats a defensar el nucli d’unestat del benestar que és l’espina dorsald’una societat encara orientada a la inclu-sió social, política i cultural. Aquesta ésl’orientació que podria acoblar els argu-ments econòmics a favor d’una unió mésestreta dins una visió d’un abast molt mésgran. És evident que el creixement econò-mic ràpid fou la base d’un estat del benes-tar que forní el marc per a la regeneracióde les societats europees en la postguerra.Però el resultat més important d’aquestaregeneració fou la materialització de mo-

des de vida que han permès que la rica di-versitat, també nacional, d’una culturaplurisecular pogués renovar-se i guanyarnou atractiu.

Els avantatges econòmics només seranvàlids com a argument en favor d’un pasendavant en la construcció de la Unió Eu-ropea si enforteixen una capacitat d’atrac-ció cultural que es projecte molt més enllàdels guanys merament materials. Les ame-naces a aquesta forma de vida i el desig depreservar-la són un esperó per a construiruna visió d’Europa capaç de respondre demanera imaginativa als desafiaments ac-tuals. En un discurs magnífic, el primerministre francès es va referir a aquest «mo-de de vida europeu» com a contingut d’unprojecte polític: «Fins no fa gaire els esfor-ços de la Unió es concentraven en la con-secució de la unió econòmica i mone-tària... Però avui necessitem una perspec-tiva més àmplia si Europa no vol veure’sreduïda a un simple mercat, sotjat per laglobalització. Perquè Europa és molt mésque un mercat. És un model de societatque s’ha configurat històricament...»4

GLOBALITZACIÓI SOLIDARITAT SOCIAL

La globalització econòmica, tant si la in-terpretem com una mera intensificació detendències que vénen de molt lluny o comun tombant sobtat cap a una nova confi-guració transnacional del capitalisme,comparteix amb tots els processos de mo-dernització accelerada alguns trets més aviatinquietants. El canvi estructural ràpid dis-tribueix els costos socials més desigual-ment i augmenta les distàncies d’estatusentre guanyadors i perdedors. General-

102ment, provoca càrregues pesants a curttermini i sols fa aparèixer beneficis mésgrans a llarg termini.5 La darrera onada deglobalització econòmica no s’aparta gairede les evolucions típiques del sistema: haestat en gran mesura producte de successi-ves negociacions del GATT, és a dir, de l’ac-ció política conscient. Els governs demo-cràtics haurien de tenir, doncs, la possibi-litat, almenys en principi, de contrarestarles conseqüències socials no desitjades dela globalització mitjançant polítiques so-cials i infraestructurals complementàries.Aquestes polítiques haurien d’adreçar-se ales necessitats de dos grups diferents.

La seua finalitat hauria de ser de salvarel buit temporal dels perdedors a curt ter-mini mitjançant inversions en capitalhumà i transferències temporals i d’oferiruna compensació permanent als perde-dors a llarg temini a través –per exemple–d’un sistema de renda bàsica o impostnegatiu sobre la renda. Com que cap d’a-quests grups disposa ja d’una forta posicióde veto, l’aplicació d’aquestes mesures ésuna tasca difícil. I és que la decisió demantenir o no un nivell adient de benestarsocial general depèn en bona part del graude suport a les idees de justícia distri-butiva. Però les orientacions normativesnomés són convincents per a una majoriadels votants si es tradueixen en una invo-cació entenedora, i molt directa, a tradi-cions «fortes» inscrites en la cultura políti-ca consagrada. A l’Europa occidental o,com a mínim, a les nacions continentals,aquesta idea no manca de base, ni de bontros. Ací la tradició política del movimentobrer, el sentit de les doctrines socials cris-tianes i, fins i tot, un cert nucli normatiude liberalisme social, forneixen encara unrerefons configurador per a la solidaritat

social. En la seua projecció pública, elspartits socialdemòcrates i democratacris-tians, en particular, defensen sistemes in-clusius de seguretat social i abonen unaconcepció substantiva de la ciutadania,que subratlla allò que John Rawls ano-mena «el valor d’equitat» dels drets distri-buïts igualitàriament. En termes d’anàlisicultural comparativa, podem parlar d’unacombinació específicament europea decol·lectivisme públic i individualisme pri-vat. Com ha remarcat Göran Therborn,«la via europea a la modernitat i a travésde la modernitat ha generat un cert llegatde normes socials, que reflecteixen l’expe-riència europea amb relació a qüestions declasse i de gènere... La negociació col·lec-tiva, els sindicats, els serveis socials públicsi els drets de les dones i dels infants sónconsiderats més legítims a Europa que a laresta del món contemporani. Tot plegat estroba recollit en els documents sobre te-mes socials de la Unió Europea i del Con-sell d’Europa.»6

Ara bé, si subscrivim aquesta conclu-sió, resta tanmateix en peu la qüestió deper què no podrien els governs nacionalsdur a terme les polítiques compensatòriesd’una manera més efectiva que no la buro-cràcia, lenta i pesada, de la UE. El proble-ma ací és com afecta la concurrència glo-bal intensificada la capacitat d’acció delsgoverns nacionals. En un llibre recent hetractat del tombant cap a una constel·lació«postnacional».7 Hi ha hagut algunes res-postes que adduïen elements contraris.8

No hi ha cap relació lineal, s’ha dit, entrela globalització econòmica i la minva d’au-tonomia de l’estat nacional; tampoc esdóna necessàriament una relació inversaentre els nivells de benestar social i l’ocu-pació. Més enllà de les pressions globals

103creixents, que són externes, l’Estat ha ha-gut d’aprendre de tota manera a desenvo-lupar un paper menys dominant al si delsespais nacionals mateixos, en la interaccióamb agents socials poderosos.9 Potser elsgoverns nacionals es veuen obligats a re-duir la pressió fiscal aplicada al capital sotala pressió de la concurrència internacional,però en principi gaudeixen encara d’unventall ampli d’opcions en diferents àreespolítiques amb un impacte immediat so-bre taxes d’ocupació i nivells de benestarque són interdependents.10

ATRACTIU NORMATIU

Aquests arguments no soscaven, emperò,la tesi general segons la qual, més enllà delseu perfil intern, els governs nacionals estroben immersos, cada vegada més, enxarxes transnacionals, i això els fa com mésva més dependents de resultats negociatsasimètricament. Siguen quines siguen lespolítiques socials que trien, han d’adaptar-se als constrenyiments imposats pels mer-cats desregulats, en particular pels mercatsfinancers globals. Això vol dir impostosmés baixos i límits fiscals que els obliguena acceptar desigualtats creixents en la dis-tribució del producte nacional brut.11 Laqüestió, doncs, és: per ventura poden elsnostres petits o mitjans Estats-nació, im-mersos en xarxes transnacionals i obligats aacomodar-s’hi, sostraure’s a l’assimilacióforçada al model social que imposa el rè-gim econòmic global predominant? Caltenir present que aquest model s’inspira enuna imatge antropològica de «l’home»com a elector racional i empresari de simateix, que explota la seua pròpia força detreball; en una visió moral de la societat

que accepta divisòries i exclusions crei-xents; i en una doctrina política que bes-canvia un abast minvant de la democràciaper les llibertats del mercat. Aquestes sónles fites d’una visió neoliberal que no s’adiugens bé amb el tipus d’autocomprensiónormativa prevalent fins ara a Europa,considerada en el seu conjunt.

Aquest diagnòstic suggereix una lectu-ra amb una càrrega normativa, potser «so-cialdemòcrata», de la justificació econòmicadel projecte europeu. Es podria objectarque qualsevol visió d’aquesta mena, queinclou una presa de partit tan clara, neces-sàriament ha de dividir l’espectre políticsegons línies ideològiques. Però en absèn-cia d’una motivació més forta, potser aixòserà necessari per a mobilitzar el debat pú-blic. Com a estratègia és innocent en lamesura que el seu èxit en seria, si de cas,un resultat procedimental: la creació d’unmarc polític més inclusiu i abraçador. UnaConstitució Europea augmentaria la capa-citat dels Estats membres de la Unió per aactuar conjuntament, sense prejutjar l’o-rientació particular i el contingut de lespolítiques que poguessen adoptar. Seriauna condició necessària, però no suficient,per al tipus de polítiques que alguns denosaltres defensaríem. En la mesura queles nacions europees aposten per una certare-regulació de l’economia global per com-pensar-ne les conseqüències econòmiques,socials i culturals no desitjades, tenen unabona raó per a construir una Unió mésforta, amb una influència internacionalmés gran. Mario Telò i Paul Magnettenexpressen l’esperança que

Europa desenvoluparà un regionalismeobert que establirà un equilibri innovadorentre proteccionisme i lliure canvi, entre

104regulació social i obertura. La Unió Euro-pea es troba davant el desafiament de des-envolupar un equilibri entre desregulació ire-regulació millor que el que han estatcapaços d’assolir els poders nacionals... LaUnió pot ser considerada com el laboratorien el qual els europeus malden per mate-rialitzar els valors de justícia i solidaritat enel context d’una economia cada vegadamés globalitzada.12

Davant un futur marcat per una socie-tat mundial altament estratificada, nosal-tres els europeus tenim interès legítim a ferque la nostra veu s’escolte en un concertinternacional dominat fins ara per una vi-sió molt diferent de la nostra.

Això seria una forma de donar atractiunormatiu al projecte europeu per a aquellsque consideren amb ulls crítics l’impactede la globalització econòmica sobre els Es-tats nació. Però fins i tot els neoliberalsoposats a objectius polítics d’aquesta me-na haurien de ser sensibles a unes altresconsideracions. Perquè es poden trobarnoves raons per a avançar en la integracióeuropea en els efectes problemàtics de de-cisions anteriors que són a hores d’ara irre-versibles. D’entrada, la necessitat d’una re-forma de les institucions de la UE s’imposaper la contradicció entre la limitada capa-citat del Consell per a assolir acords entreEstats membres divergents i la decisió po-lítica d’admetre en la Unió un nombrebastant considerable de nous membresmenys homogenis encara. L’ampliació dela UE augmentarà la complexitat dels inte-ressos que caldrà coordinar, que no podràaconseguir-se sense una ulterior integracióo «aprofundiment» de la Unió. La UE hafixat calendaris d’ampliació que la situensota una pressió autoimposada de refor-

ma, però es troba en un punt mort que elTractat de Niça no ha resolt. Fins ara elproblema de l’ampliació no ha funcionatcom a palanca per a la solució dels proble-mes estructurals més greus que deriven: (1)de l’asimetria entre una integració horit-zontal més aviat densa a través dels mer-cats i la integració vertical més aviat laxaentre governs nacionals en concurrència; i(2) del consegüent dèficit de legitimaciódemocràtica de les decisions de la UE.

COORDINACIÓ POSITIVA

A hores d’ara els governs nacionals man-tenen la major part de les competències enpolítiques culturals, econòmiques i so-cials, mentre que han transferit la seuasobirania monetària a una institució inde-pendent i suposadament apolítica, el BancCentral Europeu. Han renunciat, així, aun mitjà important d’intervenció estatal.La unió monetària culmina el procés d’in-tegració econòmica, i això fa més gran lanecessitat d’harmonització de les granspolítiques públiques. Els diferents governseuropeus, que s’atenen a sistemes fiscals,règims de política social i acords neocor-poratistes propis i específics, romanen atrin-xerats en tradicions jurídiques i polítiquespeculiars i distintes. Per consegüent, ten-deixen a respondre de manera diferent alsmateixos estímuls i els efectes interactiusde les seues polítiques diferenciades podenproduir reaccions mútuament contrapro-duents. (Les reaccions descoordinades degoverns veïns per protestar contra l’aug-ment sobtat dels preus del petroli l’anypassat n’ofereix un exemple particular-ment punyent.) Els governs també com-peteixen entre ells per adaptar de la millor

105manera els seus règims de benestar a les res-triccions fiscals imposades per l’«avaluació»a càrrec dels mercats financers globals. Almateix temps, s’enfronten amb el repte demantenir estàndards socials mínims, inhe-rents a l’«Europa social», com volia Delors,per tal de promoure la convergència tambéquant a nivells de provisió i de prestacions.

Ara bé, aquestes discrepàncies entreuna integració econòmica avançada i unaintegració política endarrerida podrien sersuperades amb la construcció d’instànciespolítiques d’ordre superior, amb capacitatper a «fer front» a les pressions dels mer-cats desregulats. Des d’aquesta perspecti-va, el projecte europeu pot ser vist com latemptativa compartida dels governs nacio-nals europeus de recuperar a Brussel·les al-guna cosa de la capacitat d’intervenció quehan perdut a casa. Aquesta és, en tot cas,la idea de Lionel Jospin, que demanavauna gestió econòmica compartida a l’euro-zona, i a llarg termini l’harmonització dela fiscalitat de les empreses al seu si. D’a-questa manera, es podria fer front també aun altre problema ben conegut. L’anome-nat «dèficit democràtic» de les autoritatseuropees, i particularment de la Comissió,és una font d’insatisfacció creixent entre lapoblació en general, i no sols dels Estatspetits com ara Irlanda i Dinamarca o depaïsos que han refusat ara com ara l’ingrésa la Unió, com el cas de Noruega o Suïssa.Fins ara la Comissió ha impulsat, sobretot,polítiques d’enfortiment del mercat quetan sols impliquen una «coordinació nega-tiva», la qual cosa vol dir que s’espera delsgoverns nacionals que s’abstinguen de ferdeterminades coses. Més enllà d’aquestllindar, l’actual sistema de legitimació in-directa a través dels governs nacionalsdeixa de ser suficient.

Les polítiques de regulació amb un im-pacte redistributiu àmpliament percebutimplicarien una «coordinació positiva»tant pel costat de l’output –és a dir, de laseua execució– com de l’input –és a dir, dela legitimació–, que seria d’una mena moltdiferent. A hores d’ara la legitimitat flueixmés o menys pels canals de les institucionsi procediments democràtics propis de cadaestat. Aquest nivell de legitimació és adientsi es tracta de negociacions i tractats inter-governamentals. Però és molt menys delque fóra escaient per al tipus de presa dedecisions supranacional i transnacionalque s’ha desenvolupat, des de fa ja molt detemps, al si del marc institucional de laUnió i la seua àmplia xarxa de comitès. Escalcula que les directives europees afectenja gairebé el 70 % de les regulacions quefan les instàncies nacionals. Però les direc-tives europees no se sotmeten a hores d’ara,ni de bon tros, de manera seriosa al judicirigorós i puntual de l’opinió pública o a laformació d’opinió en els escenaris nacio-nals, que són encara els únics vertadera-ment accessibles als titulars d’un passaporteuropeu.

L’opacitat del procés de presa de deci-sions a nivell europeu, i la manca de possi-bilitats de participar-hi, determina la des-confiança entre els ciutadans. Clus Offeha fet recompte de les qüestions que cau-sen neguit al si dels països, i que generenrivalitats entre ells, com ara la redistribu-ció fiscal, la immigració i els fluxos d’in-versió cap a altres Estats, les conseqüènciessocials i econòmiques de la concurrènciaintensificada entre països amb diferentsnivells de productivitat, i així successiva-ment. Tot i que Offe es mostra com unobservador escèptic, hi suggereix la «cons-trucció d’Estat» com una solució –una

106construcció estatal europea que no hauriade reproduir les línies de l’Estat-nació– iremarca que «la instància que eventual-ment realitzaria un règim de “civilitat or-ganitzada” capaç de governar l’espai euro-peu en el seu conjunt... s’hauria d’ajustar ados criteris que tots els Estats europeushan d’assumir a hores d’ara com a criterisd’un poder polític acceptable: la legiti-mitat i l’eficàcia.»13

NACIONS CÍVIQUES

Fins ací les raons per les quals cal pro-moure i donar suport al projecte d’unaConstitució Europea en primer terme.Però reuneix Europa en la seua configu-ració actual les condicions necessàries pera la realització d’un projecte d’aquestamena, és a dir, per a l’establiment no sim-plement d’una confederació, sinó d’unafederació d’Estats-nació? Tractarem enprimer terme les objeccions ben conegu-des dels euroescèptics i després conside-rarem, més específicament, alguns delsrequisits previs d’una Unió que assumís, simés no, alguns trets d’un Estat.

Els euroescèptics rebutgen un tombanten la base de legitimació de la Unió, unmoviment des dels tractats internacionalscap a una Constitució europea, amb l’ar-gument que «no existeix encara un pobleeuropeu».14 Allò que manca, segons aques-ta opinió, és el subjecte mateix d’un pro-cés constituent, el col·lectiu singular d’«unpoble» capaç d’autodefinir-se com a naciódemocràtica. He criticat aquesta tesi del«no demos» a partir de motius tant con-ceptuals com empírics.15 Cal no confon-dre una nació de ciutadans amb una co-munitat de destí basada en la descen-

dència, la llengua i la història comunes.Aquesta confusió fa que no es puga copsarel caràcter voluntarista d’una nació cívica,la identitat col·lectiva de la qual no és in-dependent ni anterior al procés demo-cràtic del qual deriva. La concepció cívicade «la nació», en contraposició a l’ètnica,reflecteix tant la trajectòria històrica realdels Estats-nació europeus com el fet quela ciutadania democràtica estableix unasolidaritat abstracta, mitjançada per lleis,entre estranys.

Històricament, la consciència nacio-nal, com a primera forma moderna d’inte-gració social, fou promoguda per novesformes de comunicació, el desenvolupa-ment de les quals, certament, es va veureafavorit pel context estabilitzador de lescomunitats tradicionals. El fet que la de-mocràcia moderna i l’Estat-nació s’hagendesenvolupat a l’ensems no indica, però, laprioritat del darrer sobre la primera. Mésaviat revela un procés circular en el curs delqual la democràcia i l’Estat-nació s’estabi-litzaven recíprocament. Ambdós produï-ren conjuntament la innovació sorprenentd’una solidaritat cívica que forneix el fo-nament de les societats nacionals. La cons-ciència nacional sorgí tant de la comu-nicació de masses que arribava a lectorsinstruïts formalment com de la mobilit-zació d’electors titulars de drets i de sol-dats de quinta. Ha estat configurada tantper la construcció intel·lectual de les his-tòries nacionals com pels discursos de par-tits rivals que competien pel poder polític.

Hi ha dues lliçons que cal aprendre dela història dels Estats-nació europeus. Sil’aparició de la consciència nacional impli-cà un procés difícil d’abstracció que me-nava de les identitats locals i dinàstiquescap a les nacionals i democràtiques, ens

107podríem preguntar, en primer terme, perquè aquesta formació d’un tipus altamentartificial de solidaritat cívica –una «solida-ritat entre estranys»– hauria d’aturar-sejustament en les fronteres dels nostresEstats-nació clàssics. En segon terme, lescondicions artificials en les quals la cons-ciència nacional arribà a existir ens fanevocar les circumstàncies empíriques ne-cessàries per a una extensió d’aquest pro-cés de formació d’identitat més enllà de lesfronteres nacionals. Aquestes circums-tàncies són: la formació d’una societat ci-vil europea; la construcció d’una esferapública europea; la configuració d’unacultura política que puga ser compartidaper tots els ciutadans europeus.

UNA CONSTITUCIÓCATALITZADORA

Aquests prerequisits funcionals del pro-jecte d’una Unió Europea democràtica-ment constituïda són també elements deconvergència entre processos més aviatcomplexos. Això no obstant, no hauríemd’oblidar que aquesta convergència, al seutorn, depèn de l’efecte catalitzador d’unaConstitució. I això hauria de començaramb un referèndum, que suscitaria undebat arreu d’Europa. L’elaboració d’unaConstitució representaria com a tal unaoportunitat única de comunicació trans-nacional, amb un potencial de profeciaque es compleix a si mateixa. Europa s’had’aplicar a si mateixa, com un tot, «la lò-gica de la creació circular d’Estat i societatque ha donat forma a la història modernadels països europeus.»16

Una Constitució europea no tan solsposaria de manifest els desplaçaments de

poder que ja han tingut lloc, sinó que enproduiria i n’estimularia de nous. Si laUnió assoleix autonomia financera, la Co-missió assumeix les funcions d’un govern iel Consell esdevé una cosa semblant a unasegona cambra, el Parlament Europeu atrau-rà molta més atenció per a un exercici mésordenat i visible de les seues competències,que són ja considerables. No serien neces-saris plens poders en matèria pressupostà-ria al principi. El centre de la política estraslladaria fins a cert punt de les capitalsnacionals als centres europeus, i no sols através de les activitats dels grups de pressiói de les organitzacions empresarials que jatenen un pes molt fort a Brussel·les, sinó através de les dels partits polítics, dels sin-dicats, de les associacions cíviques o cultu-rals, dels grups d’interès públic, dels movi-ments socials i de la «pressió al carrer»,protestes que ja no haurien de ser nomésdels pagesos o dels camioners, sinó deriva-des d’iniciatives del conjunt de la ciuta-dania. Els interessos importants, estructu-rats a través de les ideologies polítiques,del sector econòmic, la posició professio-nal, la classe social, la religió o l’etnicitat iel gènere, d’altra banda, es fondrien mésenllà de les fronteres nacionals.17 La con-junció transnacional d’interessos paral·lels,percebuda com a tal, donaria lloc a xarxesoperatives per damunt de les fronteres i,pròpiament, a un sistema europeu de par-tits, i substituiria els principis territorialsd’organització pels funcionals.

LA FORMACIÓD’UNA ESFERA PÚBLICA

No hi haurà solució del dèficit de legiti-mació, emperò, sense una esfera pública

108europea, és a dir, una xarxa que done alsciutadans de tots els Estats membres igualoportunitat de participació en un procésglobal de comunicació política. La legiti-mació democràtica exigeix la interrelacióentre, per una banda, la deliberació insti-tucionalitzada i les instàncies de presa dedecisions als parlaments, tribunals i apa-rells administratius i, per l’altra, un procésinclusiu de comunicació de masses infor-mal. La funció de la infraestructura comu-nicativa d’una esfera pública democràticaconsisteix a fer que els problemes socialsimportants esdevinguen temes que pre-ocupen i de permetre que el públic gene-ral es vincule, al mateix temps, als matei-xos temes, bo i prenent posicions en unsentit o un altre davant les notícies i lesopinions. Amb el temps, aquestes actitudsimplícites es coagulen i fan sorgir una opi-nió pública, encara que la majoria dels ciu-tadans no emeten missatges públics mésenllà de l’acte de votar o de no votar. Tan-mateix, fins ara la infraestructura neces-sària per a la formació d’una opinió públi-ca d’ampli espectre existeix només dins elslímits dels Estats nació.

No hem de concebre l’esfera públicaeuropea com la projecció a escala d’Europadel disseny ja conegut i propi de l’àmbitnacional. Més aviat sorgirà de l’obertura re-cíproca dels universos nacionals existents,que menarà a una interpenetració de les co-municacions nacionals mútuament traduï-des. No cal una comunicació pública estra-tificada, amb una diversitat de nivells quecorrespondrien, pas per pas, als diferents«graons» del sistema polític multinivell.L’agenda de les institucions europees la fa-ran seua tots i cadascun dels públics nacio-nals plurals, si aquests estableixen una in-terrelació orientada de manera correcta.

Sovint es respon a la qüestió peremp-tòria de si «la Unió Europea pot esdeveniruna esfera pública»18 des d’una perspecti-va supranacional més que no pas transna-cional. Si fem una ullada als mitjans mo-nolingües (habitualment en anglès) ambuna audiència multinacional i penetracióenllà de les fronteres nacionals, hi trobemuna elit dels negocis que llegeix el Finan-cial Times i The Economist, o una elit po-lítica que llegeix l’International HeraldTribune amb una resum del FrankfurterAllgemeine Zeitung, la qual cosa vol dir: nores d’específicament europeu. Aquest noés un model avantatjós per a les comuni-cacions audiovisuals adreçades a un públicgeneral, i ni tan sols per a la comunicaciótransfronterera per la via dels mitjans im-presos. En el sector audiovisual el canal detelevisió bilingüe francoalemany Arte és jamés plausible, tot i que encara es basa enprincipi en la idea d’un públic suprana-cional. Una avanç real seria que els mitjansnacionals recollissen allò més substancialde les controvèrsies rellevants d’altres paï-sos, de manera que totes les opinions pú-bliques nacionals poguessen convergir alvoltant del mateix ventall d’aportacionssobre el mateix conjunt de temes, amb in-dependència del seu origen. Això és el quepassa temporalment –ni que siga durantuns dies– abans i després de les cimeres delConsell Europeu, quan els caps dels Estatsmembres es reuneixen i discuteixen qües-tions percebudes com a igualment impor-tants pels ciutadans d’arreu d’Europa. Elfet que aquests fluxos múltiples i horitzon-tals de comunicació hagen de passar pelsfiltres de la traducció no en disminueix decap manera la significació essencial.

A la Unió actual de quinze Estats mem-bres hi ha tretze idiomes diferents oficial-

109ment reconeguts. A primera vista aixòconstitueix un entrebanc molt gran per ala formació d’una comunitat política com-partida. El multilingüisme oficial de lesinstitucions de la UE és necessari per al re-coneixement mutu del valor igual i laintegritat de totes les cultures nacionals.Tanmateix, darrere el vel d’aquesta garan-tia legal, la cosa més còmoda és fer servirl’anglès com a llengua de treball a nivellpresencial, sempre que les parts no tin-guen un altre idioma comú.19 Això és, entot cas, el que passa avui en àmbits cadavegada més grans. Països petits com araHolanda, Dinamarca, Noruega i Suèciasón bons exemples de la capacitat del sis-tema educatiu per a difondre l’anglès coma «primera» segona llengua en el conjuntde les seues poblacions.20

UNA CULTURA POLÍTICACOMPARTIDA

La formació d’una opinió pública europeadepèn de l’aportació decisiva dels diferentsagents actius al si de la societat civil euro-pea. Alhora, una esfera pública europeahauria d’estar impregnada d’una culturapolítica compartida per tothom. Aquestaexigència àmpliament percebuda ha esti-mulat un debat molt viu entre els intel·lec-tuals, per tal com ha estat difícil de separarla pregunta sobre «Què és Europa?» del fetque les consecucions de la cultura europea–que en realitat no va reflexionar seriosa-ment sobre la seua pròpia naturalesa i elsseus orígens fins als segles XVIII i XIX– s’handifós arreu del món.21 La principal religióa Europa, el cristianisme, va obeir el seuimperatiu missioner i s’expandí pertot. Laciència i la tecnologia modernes, el dret

romà i el codi napoleònic, els drets hu-mans, la democràcia i l’estat nació, totplegat va nàixer a Europa i s’ha estès a totel globus. Faré esment, per aquesta raó, dedues experiències més específiques delsnostres països que encara ressonen en lesrespostes més aviat remarcables a què vandonar lloc. Perquè Europa, més que capaltra cultura, ha hagut d’enfrontar-se –i hasuperat– amb conflictes estructurals, con-frontacions duríssimes i tensions de llargadurada, tant en la dimensió social com enla temporal.

En la dimensió social, l’Europa moder-na ha desenvolupat mecanismes d’acordinstitucional per a la resolució productivade conflictes intel·lectuals, socials i polí-tics. D’una història de lluites terribles, isovint mortíferes, va aprendre a resoldreles profundes divisions, cismes i rivalitatsentre els poders seculars i eclesiàstics, en-tre el camp i la ciutat, entre raó i fe, i vaaprendre també a superar conflictes endè-mics entre confessions religioses militantsi estats bel·ligerants. En la dimensió tem-poral, l’Europa moderna ha instituciona-litzat, en un sistema ideològic de partitspolítics, un espectre molt ampli d’interpre-tacions en competència, de caire conserva-dor, liberal i socialista, de la modernitzaciócapitalista. A través d’una apropiació in-tel·lectual heroica del ric llegat jueu i grec,romà i cristià, Europa ha après així a defi-nir una actitud sensible i una respostaequilibrada tant a les deplorables pèrduesdeterminades per la desintegració del passattradicional com a les promeses de bene-ficis futurs derivats de la «destrucció crea-dora» inherent a la productivitat actual.

Tot plegat consitueix un esperó per a lareflexió crítica sobre els nostres punts fe-bles, i per a reformular perspectives massa

110selectives. El reconeixement d’això no estàen contradicció amb la crítica ben formu-lada –i francament merescuda– del nostrepropi passat colonial agressiu i eurocràtic.La crítica de l’eurocentrisme mateix ésproducte d’un procés permanent d’auto-crítica. La secularització de l’universalismeigualitari i individualista que impregna lanostra autocomprensió normativa no és,al capdavall, el menys important dels asso-liments de l’Europa moderna.

El fet que la pena de mort siga encaravigent en altres llocs –fins i tot als EstatsUnits– ens fa recordar alguns trets espe-cífics del nostre llegat:

El Consell d’Europa, amb la ConvencióEuropea dels Drets Humans i la Carta So-cial Europea, han transformat Europa enun espai de drets humans, més concrets ivinculats que en qualsevol altra àrea delmón... El suport clar i general d’Europa alTribunal Penal Internacional, en contrastuna vegada més amb les pors d’EstatsUnits, se situa en la mateixa línia.22

El nucli comú d’una identitat europearau tant en el tipus de dolorós procés d’a-prenentatge que ha fet com en els seusresultats. És la memòria perdurable delsexcessos nacionalistes i de l’abisme moralallò que confereix als nostres compromi-sos actuals la qualitat d’un assoliment pe-culiar. Aquest rerefons històric hauria defacilitar la transició a una democràciapostnacional basada en el reconeixementmutu de les diferències entre cultures na-cionals fortes i orgulloses d’elles mateixes.Ni l’«assimilació» ni la «coexistència» –enel sentit d’un mer modus vivendi– són ter-mes apropiats per a definir la nostra histò-ria d’aprenentatge de com construir noves

i cada vegada més sofisticades formes de«solidaritat entre estranys». Avui, a més,els Estats europeus estan apropant-se coma efecte dels reptes als quals tots ells hand’enfrontar-se igualment. Tots estan enprocés d’esdevenir països d’immigració isocietats multiculturals. Tots s’enfronten auna globalització econòmica i cultural quedesperta el record d’una història compar-tida de conflicte i reconciliació, i d’unsostre comparativament baix de tolerànciaenvers l’exclusió.

Aquesta nova consciència del que Eu-ropa té en comú ha trobat una expressióadmirable en la Carta de Drets Bàsics pro-moguda per la UE. Els membres de la«Convenció», com se l’ha anomenat, s’hiposaren d’acord en un temps remarcable-ment breu. Tot i que en la reunió del Con-sell a Niça es va «proclamar» i no adoptaren forma vinculant aquest catàleg del dretsbàsics, la Carta exercirà una influència de-cisiva sobre el Tribunal de Justícia Euro-peu. Fins ara el Tribunal s’ha ocupat so-bretot de les implicacions de les «quatrellibertats» inherents a la participació almercat: la lliure circulació de persones,mercaderies, serveis i capital. La Carta vamés enllà d’aquesta perspectiva limitada iarticula una visió social del projecte euro-peu.23 També mostra allò que uneix alseuropeus en el pla normatiu. En respostaals desenvolupaments recents en el campde la biotecnologia, l’article 3 especifica eldret de tota persona a la integritat física imental, i prohibeix qualsevol pràcticad’eugenèsia positiva o la clonació repro-ductiva d’organismes humans.

111EL DISSENY D’UN MARC

INSTITUCIONAL

A partir de la premissa que una Cons-titució Europea és factible i alhora desit-jable, acabaré amb unes breus observa-cions sobre alguns problemes que suscitaaquest projecte. Joschka Fischer ha esbos-sat el repte que hem d’acarar, que és el detrobar la combinació adequada entre una«Europa dels Estats» i una «Europa delsciutadans».24 També ha plantejat algunesalternatives més o menys convencionalsper a l’enfortiment del Parlament Euro-peu, l’establiment d’un executiu eficaç ilegitimat i la creació d’un Tribunal de Jus-tícia democràticament responsable.25 Aques-tes propostes no esgoten el ventall d’op-cions possibles i imaginatives, però Fischerse centra, encertadament, en el problemaessencial d’una federació d’Estats que hande preservar la seua integritat a partird’una posició molt més influent que laque tenen normalment els elements cons-titutius d’un Estat federal.26 L’element in-tergovernamental de negociació entre elsantics estats continuarà sent important.Comparada amb el règim presidencialistad’Estats Units, una Unió Europea d’estatshauria de presentar els trets generalssegüents:

1. un Parlament que s’assemblaria alCongrés dels EUA en alguns aspectes (unadivisió de poders semblant i, en compara-ció dels sistemes parlamentaris europeus,uns partits polítics relativament febles);

2. una «Cambra de nacions» legislativaque tindria més competències que el Senatnord-americà, i una Comissió que seriamolt menys poderosa que la Casa Blanca(es repartirien així entre totes dues les fun-cions clàssiques d’una Presidència forta);

3. un Tribunal Europeu que seria taninfluent com la Cort Suprema dels EUA, iper raons similars (la complexitat regula-tòria d’una Unió ampliada i socialmentdiversificada exigiria la interpretació deta-llada d’una Constitució basada en principis,i posar així fi a la selva actual de tractats).27

En aquest context semblen adients al-gunes remarques:

1. La substància política de la Unió Eu-ropea es trobaria en una resposta definidaa la qüestió de les fronteres territorials dela Unió i en una resposta no-massa-defini-da a la qüestió de les competències que calatribuir a les institucions federals i a lesnacionals. És important d’arranjar aviatl’espinós problema de quins països hi hande pertànyer finalment, i quins cal exclou-re’n, a la Unió; la determinació de les fron-teres és compatible amb una «geometriavariable» que facilitaria el procés. Ara comara, es pot distingir entre un centre i unaperifèria, en funció del ritme i el grau d’in-tegració. El tema de l’«Europa a diferentsvelocitats» té a veure amb el problema dela regulació provisional de competències ipermet una mica d’espai per a diferentstipus d’experiències.

La debatuda delimitació de què cal re-servar a les autoritats executives, què es fadependre d’un mecanisme de colegislaciói què resta en mans dels legislatius nacio-nals hauria de ser, sens dubte, arranjada enlínies generals des del principi. Però aques-ta part del nucli organitzador de la Cons-titució hauria de restar oberta a revisionsen dates fixades, de manera que es pugaaprendre de les conseqüències imprevistesdins d’un marc estable. Aquesta tempora-lització de clàusules essencials quadra ambla idea d’una constitució democràtica coma realització progressiva, i oberta a la mi-

112llora, d’un sistema de drets bàsics sotacondicions històriques canviants.28

2. La «subsidiarietat» és el principi fun-cional que s’ajusta a les necessitats de lesdiverses unitats, territorialment diferencia-des, d’una federació. Però com més granssiguen les diferències –quant a extensió ter-ritorial i població, pes econòmic i nivell dedesenvolupament, poder polític i formesde vida cultural o d’identitat col·lectiva–entre aquestes unitats constitutives, mésgran és el perill que les decisions ma-joritàries a les instàncies superiors puguenviolar els principis d’igual protecció i reco-neixement mutu de la diversitat. Les mi-nories estructurals limiten la gamma de lesdecisions majoritàries vàlides. En aquestessituacions, la legitimitat només pot serassegurada a condició que algunes àreesresten reservades a negociacions de con-sens. Tanmateix, com sabem per l’expe-riència de països com ara Suïssa o Holan-da, els procediments de consens tenenl’inconvenient de la manca de transparèn-cia. En aquest aspecte, els referèndums aescala europea donarien als ciutadans mésoportunitats i mitjans més efectius per aparticipar en la configuració de les polí-tiques.29

3. Potser cal parar esment, encara, enalguns suggeriments d’una altra entitat.Podria ajudar a superar el dèficit de legiti-mació, i a enfortir els lligams entre la cam-bra legislativa federal i els diferents escena-ris nacionals, el fet que alguns membresdel Parlament Europeu ocupassen alhoraun escó als respectius parlaments nacio-nals, o que el Comité de la Conferènciad’Afers Europeus, a hores d’ara bastantsecundari (només s’ha reunit dues vegadesl’any des de 1989), fos capaç de reanimarel debat horitzontal entre els parlaments

nacionals i promoure així la reparlamenta-rització de la política europea.30 Hi ha unsaltres mecanismes alternatius de legitima-ció? El procediment conegut com a «co-mitologia» atribueix mèrits legitimadors ala política deliberativa del gran nombre decomitès que treballen donant suport a laComissió.31 Però en aquest aspecte hi haun dèficit tant pel costat de l’input com del’output, perquè la legislació federal nomésés aplicada a través de les autoritats nacio-nals, regionals i locals. Per a resoldre aquestproblema Ingo Pernice ha proposat detransformar l’actual Comitè de les Re-gions en una cambra que donaria una in-fluència més gran a les unitats subestatalsen les polítiques de la Unió, i que facilita-ria d’aquesta manera l’aplicació de les lleiseuropees sobre el terreny.32

LA POLÍTICADE LA UNIFICACIÓ

Per tal que la unificació europea pugaavançar, tanmateix, hi ha encara un espaibuit que haurà de ser omplert per la vo-luntat política d’actors competents. Lagran majoria de la població que a horesd’ara s’hi mostra dubtosa o reticent, no-més podrà ser guanyada per a la idea euro-pea si el projecte s’allibera de l’ombrívolaabstracció de les mesures administratives idel discurs tècnic. Dit d’una altra manera:si retorna a la política. Els intel·lectualsmés aviat se n’han desentès. Els polítics,per la seua banda, no han mostrat gaire in-terès a deixar-se la pell en un tema tan im-popular. Per això mateix, el discurs deFischer a la Universitat Humboldt de Ber-lín en què demanava un debat constitu-cional, i que va estimular les respostes de

113Chirac i Prodi, de Rau i Schröder, fou tanremarcable. Però fou Jospin qui va sub-ratllar que cap reforma dels procedimentsi les institucions podrà reeixir si no s’a-clareix abans el contingut del projectepolític que hi subjau.

L’orientació marcadament nacional del’administració Bush pot ser consideradacom una oportunitat perquè la Unió Eu-ropea definesca una política exterior i deseguretat més diferenciada pel que fa alsconflictes d’Orient Mitjà i els Balcans, i ales relacions amb Rússia i Xina. Les di-ferències cada vegada més paleses en elsterrenys ambiental, militar i jurídic contri-bueixen, sens dubte, a un enfortiment pocsorollós de la identitat europea. Més im-portant encara és la qüestió del paper quevol tenir Europa en el Consell de Segu-retat i, sobretot, en el món de les institu-cions econòmiques. La visió diferent de lajustificació de les intervencions humanità-ries, per no parlar de les perspectives eco-nòmiques bàsiques, divideixen els Estatsfundadors de la UE i Gran Bretanya i Es-candinàvia. Però és millor debatre aquestsconflictes latents a la llum del dia que nodeixar que la UE s’esberle arran de dilemesque no troben solució. En qualsevol cas,és preferible una Europa a dues o tres velo-citats que no una Europa que es trenque os’esmicole.

La insinuació de Jospin pel que fa alsignificat possible d’«el mecanisme d’en-fortiment de la cooperació» acordat a Niçaés inconfusible: «Naturalment, es podriaaplicar a la coordinació de la política eco-nòmica a l’eurozona, però també en campscom la sanitat o el militar. Amb aquestamena de cooperació, un grup d’Estats quesempre han estat indispensables podriadonar una altra vegada un nou impuls a la

construcció europea». Un càlcul ben pon-derat d’interessos podria ben bé induir elsgoverns francès i alemany a prendre la ini-ciativa una vegada més, després de les elec-cions de l’any vinent al Bundestag i al’Elisi. L’International Herald Tribune vacomentar secament: «En darrera instància,els francesos estaran disposats a pagar qual-sevol preu perquè Berlín no esdevinga lacapital d’Europa».33 En línia amb les polí-tiques de Genscher i Fischer, els alemanysfarien bé d’estar-hi d’acord. Com que ladiplomàcia es troba en un impasse, el de-bat polític obert sobre la direcció en quèha de desplegar-se la Unió Europea noméspot ser beneficiós. La controvèrsia consti-tucional-jurídica entre «federalistes» i «so-biranistes» amaga una disputa substantivaentre aquells qui, com Jospin, considerenurgent l’harmonització de polítiques nacio-nals importants, i els qui, com Schröder,voldrien una façana d’institucions centralsfetes a mida i mancades d’un poder fiscalrealment significatiu. Uns i altres, però,podrien estar d’acord que la delimitació deles competències dels nivells federal, na-cional i local, constitueix la qüestió políti-ca central que ha de regular qualsevolConstitució europea. ❐

Traducció de Jaume Soler

114 1. Frank Niess, «Das ‘F-Wort’», Blätter für deutsche und

internationale Politik, setembre 2000, pp. 1105-1115.

2. Larry Siedentop, Democracy in Europe, Londres,2000, p. 1.

3. John Fossum, «Constitution-making in the EuropeanUnion», dins Erik Eriksen i John Fossum, Demo-cracy in the European Union -Integration throughDeliberation?, Londres, 2000, pp. 111-163.

4. Discurs davant l’Associació de la Premsa Estrangera,París, 28 de maig 2001.

5. Georg Vobruba, «Actors in Process of Inclusion andExclusion», Social Policy and Administration,desembre 200, pp. 603-613.

6. Göran Therborn, «Europe’s Break with Itself», dinsFranco Cerutti i Enro Rudolph (eds.), A Soul forEurope, vol. 2, 2000, p. 51.

7. The Postnational Constellation, Cambridge, 2000. 8. Edgar Grande i Thomas Risse, «Bridging the Gap»,

Zeitschrift für internationale Beziehungen, octubre2000, pp. 235-266.

9. Josef Esser, «Der kooperative Nationalstaat imZeitalter der ‘Globalisierung’», dins DietherDöring (ed.), Sozialstaat in der Globalisierung,Frankfurt, 1999, pp. 190-228.

10. Fritz Scharpf, «The Viability of Advanced WelfareStates in the International Economy», Journal ofEuropean Public Policy, 7, 2000, pp. 190-228.

11. Pel que fa a Alemanya, vegeu Richard Hauser i I.Becker, «Wird unsere Einkommensverteilungimmer ungleicher? Einige Forschungsergebnisse»,dins Döring, Sozialstaat in der Globalisierung,pp. 40-87.

12. Mario Telò i Paul Magnette, «Justice and Solidarity»,dins Cerutti i Rudolph, A Soul for Europe, vol. 1,p. 51.

13. Claus Offe, «Is there, or can there be, a Europeansociety?, ms. 2000, p. 13.

14. Vegeu Ernst-Wolfgang Böckenförde, Welchen Weggeht Europa?, Munic, 1997.

15. «On the Relation between the Nation, Rule of Law,and Democracy», a The Inclusion of the Other,Cambridge, MA, 1998, pp. 129-154.

16. Offe, «Is there, or can be there, a European society?»,p. 13.

17. Philippe Schmitter, «Imagining the Future of theEuro-Polity», dins Gary Marks i Fritz Scharpf,eds., Governance in the European Union, Londres,1996, pp. 121-150.

18. Aquest és el títol d’una anàlisi informativa i empíri-ca de Philip Schlesinger i Deirdre Kevin aDemocracy in the European Union, pp. 206-229.

19. Peter Kraus, «Von Westfalen nach Kosmopolis. DieProblematik kultureller Identität in der Europäis-

chen Politik», Berliner Journal für Soziologie, 2,2000, pp. 203-218; i «Political Unity and Lin-guistic Diversity in Europe», Archives Eurpéennesde Sociologie, 41, 2000, pp. 138-163.

20. Kraus esmenta una enquesta segons la qual fins i totuna majoria dels suïssos de parla alemanya pre-fereixen l’anglès, en comptes dels altres dos idio-mes nacionals, per a la comunicació més enllà dela frontera lingüística.

21. Pim de Boer, «Europa as an Idea», European Review,octubre 1998, pp. 395-402.

22. Therborn, «Europe’s Break wirh Itself», pp. 49 i ss.23. Wolfgang Däubler, «In bester Verfassung», Blätter

für deutsche und internationale Politik, novembre2000, pp. 1315-1321.

24. Joschka Fischer, Vom Staatenbund zur Föderation(discurs a la Universitat Humboldt el 12 de maigde 2000), Frankfurt, 2000.

25. Fischer presenta una opció entre els models del Senatd’Estats Units i el Bundesrat alemany per a laSegona Cambra, i una elecció entre dues construc-cions, l’una desenvolupada a partir del ConsellEuropeu de Ministres, i l’altra que s’assemblariaal Consell actual, però amb un president elegitdirectament, per a l’executiu.

26. En aquest aspecte és interessant l’article 3 de la novaConstitució Suïssa per tal com aplica el principide subsidiarietat per a salvaguardar la posicióconsiderablement forta de les unitats constitutives:«Els cantons són sobirans, en la mesura que laseua sobirania no sofreix cap restricció derivadade la constitució federal; exerceixen tots els dretsno transferits a la confederació».

27. Vegeu l’estudi d’una reorganització dels tractats:European University Institute, Ein Basis für dieEuropäische Union, maig 2000.

28. El meu argument es pot veure en Between Facts andNorms, Cambridge, MA, 1996, cap. 9.

29. Edgar Grande, «Post-National Democracy in Euro-pe», dins Michael Greven i Louis Pauly, eds., De-mocracy beyond the State?, Oxford, 2000, pp. 115-138; i «Demokratische Legitimation und europäis-che Integration», Leviathan, 24, 1996, pp. 339-360.

30. Lars Blichner, «Interparliamentary discourse and thequest for legitimacy», dins Eriksen i Fossum,Democracy in the European Union, pp. 140-163.

31. Christian Joerges i Michelle Everson, «Challengingthe bureaucratic challenge», dins Eriksen i Fossum,Democracy in the European Union, pp. 164-188.

32. «Which institutions for what kind of Europe?», ms.1999. Per a una altra concepció, vegeu DominiqueRousseau, «Pour une constitution européenne»,Le Débat, gener-febrer 2000, pp. 54-73.

33. 12 juny 2001.

115

116

117

DISCURS DEL 13 DE NOVEMBRE DE 1792

Vull demostrar, ciutadans, que el rei pot ser jutjat; que l’opinió de Morisson, que sosté lainviolabilitat, i la del comitè, que pretén que se’l jutgi com a ciutadà, són igualment falses,i que el rei ha de ser jutjat segons principis que no depenen ni de l’una ni de l’altra.

El Comitè de Legislació, que us ha parlat molt saludablement de la vana inviolabilitatdel rei i de les màximes de la justícia eterna, no us ha desenvolupat, em sembla, totes lesconseqüències d’aquests principis; de manera que el projecte de decret que us ha presentatno en deriva, i en deixa perdre, per dir-ho així, la saba.

L’únic objectiu del comitè fou persuadir-vos que el rei havia de ser jutjat com a simpleciutadà; i jo dic que el rei ha de ser jutjat com a enemic, que més que jutjar-lo hem decombatre’l, i que, com que en el contracte no hi ha res que uneixi els francesos, les formesdel procés no es troben en la llei civil, sinó en la llei del dret de gents.

En no haver fet aquestes distincions, s’ha caigut en formes sense principis, que durien elrei a la impunitat, fixarien massa temps l’atenció en ell, o llançarien sobre el seu judici unataca de severitat injusta o excessiva. M’he adonat sovint que les falses mesures de prudència,les demores, la indeterminació, eren ací vertaderes imprudències; i la més funesta de totes,després de la que allarga el moment de donar-nos unes lleis, fóra la que us faria contem-poritzar amb el rei. Potser un dia els homes, tan allunyats dels nostres prejudicis comnosaltres ho estem dels dels vàndals, s’admiraran de la barbàrie d’un segle en què jutjar untirà va esdevenir una mena d’acte religiós, en què el poble que havia de jutjar un tirà vaelevar-lo a la categoria de ciutadà abans d’examinar els seus crims, pensà més en el quedirien d’ell que no en el que havia de fer, i d’un culpable de l’última classe de la humanitat,vull dir la dels opressors, en féu, per dir-ho així, un màrtir del seu orgull.

Un dia s’admiraran que en el segle XVIII hàgim estat menys avançats que en el temps deCèsar: aleshores el tirà va ser immolat en ple Senat, sense més formalitats que vint-i-tres pu-nyalades, i sense més llei que la llibertat de Roma; i avui processem amb respecte un homeassassí d’un poble, pres en delicte flagrant, amb les mans en la sang, amb les mans en el crim!

Discurs d’acusació al rei

Saint-Just

Discurs pronunciat per Saint-Just davant la Convenció el 13 de novembre de 1792. Reproduïm la versió deJoan Fuster i Josep Palàcios que es publicà com a volum E de la col·lecció Alfabet, a la Ribera del Xúquer, el 1989.

118Els mateixos homes que jutjaran Lluís han de fundar una república: aquells qui con-

cedeixin alguna importància a la justa punició d’un rei mai no fundaran una república.Entre nosaltres, la delicadesa dels esperits i dels caràcters és un gran obstacle per a la lliber-tat; embellim tots els errors. I, ben sovint, la veritat no és sinó la seducció del nostre gust.

El vostre Comitè de Legislació us en dóna un exemple en l’informe que us ha estat lle-git. Morisson us en dóna un de més colpidor: segons ell, la llibertat, la sobirania de lesnacions, són una cosa de fet. S’han establert principis; no se n’han deduït les conseqüènciesmés naturals. Després de l’informe s’ha manifestat una certa incertesa. Cadascú supedita elprocés del rei als seus interessos particulars; els uns sembla que tenen por de sofrir més tardel càstig del seu valor; els altres no han renunciat a la monarquia; aquests temen un exemplede virtut que seria un vincle d’esperit públic i d’unitat de la república; aquells manquend’energia. Les disputes, les perfídies, la malícia, la còlera, creixents cada vegada més, o sónun fre enginyós per a l’impuls del vigor conjunt que necessitem, o són la marca de la im-potència de l’esperit humà. Hem d’avançar valerosament, per tant, cap al nostre objectiu,i, si volem una república, marxar molt seriosament cap a ella. Ens jutgem tots amb seve-ritat, i fins diria que amb furor; no pensem més que a desvirtuar l’energia del poble i de lallibertat, mentre que amb prou feines acusem l’enemic comú i, plens de feblesa o compro-mesos en el crim, ens mirem els uns als altres abans d’assestar el primer cop. Busquem lallibertat, i ens esclavitzem mútuament! Busquem la natura, i vivim armats contra salvatgesfuriosos! Volem la república, la independència i la unitat, i ens dividim i preservem un tirà!

Ciutadans, si el poble romà, després de sis-cents anys de virtut i d’odi contra els reis; sila Gran Bretanya, després de mort Cromwell, va veure renàixer els reis, a pesar de la sevaenergia, què no temeran entre nosaltres els bons ciutadans amics de la llibertat, en veurecom la destral tremola en les nostres mans, i un poble respecta, des del primer dia de la sevallibertat, el record de les seves cadenes! ¿Quina república voleu establir enmig de les nostresbaralles particulars i de les nostres febleses comunes?

Sembla que es busca una llei que permeti castigar el rei; però, en la forma de govern dequè sortim, si hi havia un home inviolable, ho era ell, partint d’aquest supòsit, per a cadaciutadà; però, de poble a rei, jo no conec cap relació natural. És possible que una nació, enestipular les clàusules del pacte social, investeixi els seus magistrats d’un caràcter capaç defer respectar tots els drets i d’obligar cadascú; però, com que aquest caràcter va en beneficidel poble, i no té garantia contra el poble, ningú no es pot dotar mai contra seu d’uncaràcter que ell dóna i retira quan vol. Els ciutadans s’obliguen per contracte; el sobirà nos’obliga; o el príncep no tindria jutge i seria un tirà. Així, la inviolabilitat de Lluís no s’hamantingut després del seu crim i de la insurrecció; o, si se’l considerava inviolable després,fins i tot en el cas que fos acusat, resultaria, ciutadans, que no hauria pogut ser derrocat, ihauria tingut la facultat d’oprimir-nos sota la responsabilitat del poble.

El pacte és un contracte entre els ciutadans, i no amb el govern: ningú no entra per a resen un contracte en el qual no s’ha obligat. Per tant, com que Lluís no s’havia obligat,

119no pot ser jutjat civilment. Aquest contracte era tan opressiu, que obligava els ciutadans, ino el rei: un tal contracte era, necessàriament, nul, perquè res no és legítim si manca desanció en la moral i en la natura.

A més d’aquests motius, tots els quals us indueixen a no jutjar Lluís com a ciutadà, sinóa jutjar-lo com a rebel, ¿amb quin dret adduiria, per a ser jutjat civilment, el compromísque hem pres amb ell, quan queda clar que ha violat l’únic que havia pres envers nosaltres,el de conservar-nos? ¿No seria un darrer acte de tirania pretendre ser jutjat per unes lleis queell mateix ha destruït? I, ciutadans, si li concedíem de jutjar-lo civilment, és a dir, segonsles lleis, és a dir, com a ciutadà, per la mateixa raó ens jutjaria ell, i jutjaria el mateix poble.

Al meu veure, no hi ha terme mitjà: aquest home ha de regnar o morir. Ell us de-mostrarà que tot el que ha fet, ho ha fet per a conservar el dipòsit que li havia estat confiat;perquè, en entrar amb ell en aquesta discussió, no podeu demanar-li comptes de la sevamalignitat oculta; us perdrà en el cercle viciós que vosaltres mateixos traceu per a acusar-lo.

Ciutadans, igual com els pobles oprimits en nom de la seva voluntat s’uneixen indisso-lublement per respecte del propi orgull, quan la moral i la utilitat haurien de ser l’únicaregla de les lleis, així, pel valor que donem als nostres errors, ens entretenim a combatre’lsen comptes de caminar directament cap a la veritat.

¿Quin procés, quin sumari voleu fer dels projectes i dels perniciosos designis del rei?Primer, després d’haver reconegut que no era inviolable com a sobirà, i, tot seguit, per talcom els seus crims són escrits arreu amb la sang del poble, i la sang dels vostres defensors halliscat, per dir-ho d’alguna manera, fins als vostres peus, i fins damunt d’aquesta imatge deBrutus, que no es respecti el rei. Ell ha oprimit una nació lliure; s’ha declarat el seu enemic;ha abusat de les lleis: ha de morir a fi d’assegurar el repòs del poble, perquè la seva intencióera oprimir el poble a fi d’assegurar-se el seu. ¿No passà revista a les tropes, abans del com-bat? ¿No fugí en comptes d’impedir que disparessin? ¿Què féu per aturar el furor dels seussoldats? Us proposen jutjar-lo civilment, quan reconeixeu que no era ciutadà, i que, en llocde preservar el poble, no féu sinó sacrificar el poble a si mateix.

Diré més: que una Constitució acceptada per un rei no obligaria els ciutadans; aqueststenien, fins i tot abans del seu crim, el dret de proscriure’l i expulsar-lo. Jutjar un rei com unciutadà! Aquesta idea meravellarà la posteritat freda. Jutjar és aplicar la llei. Una llei és unarelació de justícia: ¿quina relació de justícia hi ha, doncs, entre la humanitat i els reis? ¿Quèhi ha de comú entre Lluís i el poble francès, perquè el preservem després de la seva traïció?

Una ànima generosa diria, en un altre temps, que el procés s’ha de fer a un rei, no pelscrims de la seva administració, sinó pel crim d’haver estat rei, perquè res al món no potlegitimar aquesta usurpació; i, sigui quin sigui l’engany, siguin quines siguin les conven-cions de què s’envolti, la reialesa és un crim etern, contra el qual tot home té dret d’alçar-sei d’armar-se; és un d’aquests atemptats que el mateix encegament de tot un poble no podriajustificar. Aquest poble és criminal envers la natura per l’exemple que ha donat, i tots elshomes reben d’ella la missió secreta d’exterminar la dominació en qualsevol país.

120Ningú no pot regnar innocentment: la follia n’és massa evident. Tot rei és un rebel i un

usurpador. ¿Tractaven els mateixos reis d’una altra manera els pretesos usurpadors de laseva autoritat? ¿No es va fer el procés a la memòria de Cromwell? I, certament, Cromwellno era més usurpador que Carles I; perquè, quan un poble és bastant covard per a deixar-seguiar per tirans, la dominació és el dret del primer que arriba, i no és més sagrada ni méslegítima sobre el cap de l’un que sobre el de l’altre.

Tals són les consideracions que un poble generós i republicà no ha d’oblidar en el judicid’un rei.

Ens han dit que el rei ha de ser jutjat per un tribunal, com els altres ciutadans... però elstribunals no són establerts sinó per als membres de la ciutat; i no puc concebre per quinoblit dels principis de les institucions socials un tribunal seria jutge entre un rei i el sobirà;ni com un tribunal tindria la facultat de donar un amo a la pàtria, i d’absoldre’l; ni com lavoluntat general seria citada davant un tribunal.

Us diran que el judici serà ratificat pel poble. Però, si el poble ratifica el judici, ¿per quèno ha de jutjar ell? Si no copsàvem el defecte d’aquestes idees, sota qualsevol forma degovern que adoptéssim, seríem esclaus; el sobirà no s’hi trobaria mai en el seu lloc, ni elmagistrat en el seu, i el poble no tindria garantia contra l’opressió.

Ciutadans, el tribunal que ha de jutjar Lluís no és un tribunal judicial: és un consell, ésel poble, sou vosaltres, i les lleis que hem de seguir són les del dret de gents. Sou vosaltresels qui heu de jutjar Lluís; però no podeu constituir-vos davant d’ell en tribunal, en jurat,en acusador; aquesta forma civil de judici el faria injust; i el rei, considerat com a ciutadà,no podria ser jutjat per les mateixes veus que l’acusen. Lluís és un estranger entre nosaltres;no era ciutadà abans del seu crim; no podia votar; no podia ser soldat; encara ho és menysdesprés del seu crim. ¿I per quin abús de la mateixa justícia en faríeu un ciutadà, per acondemnar-lo? Des del mateix moment que un home és culpable, surt de la ciutat; i, decap manera, Lluís no hi entrarà pel seu crim. Us diré més: que si declaràveu el rei simpleciutadà, ja no podríeu tocar-lo. ¿De quin compromís de la seva part li parlaríeu en elpresent ordre de coses?

Ciutadans, si voleu que Europa admiri la justícia del vostre judici, tals són els principisque han de determinar-lo; i els que us proposa el Comitè de Legislació serien, precisament,un monument d’injustícia. Les formes, en el procés, corresponen a la hipocresia; sereujutjats segons els vostres principis.

No perdré mai de vista que l’esperit amb què es jutjarà el rei serà el mateix que aquellamb què s’establirà la república. La teoria del vostre judici serà la de les vostres magis-tratures. I la mesura de la vostra filosofia, en aquest judici, serà també la mesura de la vostrallibertat en la Constitució.

Ho repeteixo, no es pot jutjar un rei segons les lleis del país, o més aviat de la ciutat. Elrelator us ho ha dit bé; però aquesta idea ha mort massa aviat en el seu ànim; n’ha perdut elfruit. No hi havia res en les lleis de Numa per a jutjar Tarquí; res en les lleis d’Anglaterraper a jutjar Carles I: foren jutjats segons el dret de gents; es rebutjà la força amb la força, es

121rebutjà un estranger, un enemic. Això és el que va legitimar aquestes diligències i nopas vans formalismes, que no tenen per principi sinó el consentiment del ciutadà, pelcontracte.

Mai no em veureu que oposi la meva voluntat particular a la voluntat de tots. Jo voldréallò que el poble francès, o la majoria dels seus representants, voldrà: però, com que lameva voluntat particular és una porció de la llei que encara no s’ha fet, m’explico acíobertament.

No n’hi ha prou de dir que, en l’ordre de la justícia eterna, la sobirania sigui indepen-dent de la forma actual de govern, i de traure’n aquesta conseqüència: que el rei ha de serjutjat; cal encara estendre la justícia natural i el principi de sobirania fins al mateix esperitamb què convé jutjar-lo. No tindrem república sense aquestes distincions que situen totesles parts de l’ordre social en el seu moviment natural, de la mateixa manera que la naturacrea la vida a partir de la combinació dels elements.

Tot el que he dit tendeix, per tant, a demostrar-vos que Lluís XVI ha de ser jutjat comun enemic estranger. Hi afegeixo que no és necessari que el seu judici a mort sigui sotmès ala sanció del poble; perquè el poble bé pot imposar lleis per la seva voluntat quan aquesteslleis convenen per a la seva felicitat; però el mateix poble no pot esborrar el crim de tirania,perquè el dret dels homes contra la tirania és personal; i no hi ha acte de sobirania quepugui obligar vertaderament un sol ciutadà a perdonar-lo.

És, doncs, a vosaltres que correspon de decidir si Lluís és l’enemic del poble francès, siés estranger: si la vostra majoria l’absolia, seria aleshores quan aquest judici hauria de sersancionat pel poble; perquè, si un sol ciutadà no podia ser legítimament obligat per un actede sobirania a perdonar el rei, amb molta més raó un acte de magistratura no fóra obligatoriper al sobirà.

Però afanyeu-vos a jutjar el rei, perquè no hi ha cap ciutadà que no tingui sobre ell eldret que Brutus tenia sobre Cèsar; no podríeu castigar aquesta acció contra aquest estrangermés que no heu reprovat la mort de Leopold i de Gustau.

Lluís era un altre Catilina; l’assassí, com el cònsol de Roma, consideraria que ha salvatla pàtria. Lluís ha combatut el poble i ha estat vençut. És un bàrbar, és un estranger pre-soner de guerra. Heu vist els seus designis pèrfids; heu vist el seu exèrcit; el traïdor no era elrei dels francesos, era el rei d’uns quants conjurats. Feia lleves secretes de tropes, teniamagistrats particulars; mirava els ciutadans com els seus esclaus; havia proscrit secretamenttotes les persones bones i coratjoses. És l’assassí de la Bastilla, de Nancy, del Camp de Mart,de Tournay, de les Tulleries: ¿quin enemic, quin estranger ens ha fet més mal? Ha de serjutjat de seguida, així ho aconsellen la prudència i la sana política: és una mena d’ostatgeque retenen els brivalls. Volen provocar la pietat; aviat compraran llàgrimes; ho intentarantot per commoure’ns, per corrompre’ns i tot. Recorda’t, poble, que, si el rei és mai absolut,ja no serem dignes de la teva confiança, i podràs acusar-nos de perfídia. ❐

Traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios

122

SUBJECTIVITAT PARADOXAL

La subjectivitat és el laboratori viu on unsmons s’inventen i uns altres es dissolen.Les polítiques de subjectivació i els modesde relació amb l’alteritat del món queaquelles impliquen són nombrosos, com-binatòries múltiples de dos modes d’apre-hensió del món com a matèria –com adibuix d’una forma o com a camp deforces–, que alhora depenen de l’activacióde diferents potències de la subjectivitat.

Conèixer el món com a matèria-formaconvoca la percepció, produïda pels òr-gans dels sentits; en canvi, conèixer el móncom a matèria-força convoca la sensació,engendrada en l’encontre entre el cos i lesforces del món que l’afecten. Allò que delcos arriba a ser afectat per aquestes forcesno concerneix, en principi, la seua condi-ció orgànica, sensorial o erògena. És la

Suely Rolnik

Suely Rolnik és psicoanalista, professora de la PontificaUniversidade de São Paulo i assagista. Va viure del1970 al 1979 a París, on va fer estudis de psicologia,sociologia i filosofia. Ha publicat els llibres Carto-grafia Sentimental. Transformaçoes contemporâneas dodesejo (1989) i Micropolitics. Cartographies of desire(amb Félix Guattari, 2001). Té en preparació elsvolums Inconsciente Antropofágico. Ensaios sobre asubjetividade contemporânea i Corpo Vibrátil. Seteensaios sobre arte e subjetividade.

carn, recorreguda per l’ona nerviosa: «cosvibràtil». I la seua percepció és la que con-dueix l’existència, la presència formal del’altre a la subjectivitat, la seua represen-tació, on la sensació en constitueix mésaviat la presència viva. Entre aquestes duesmaneres d’aprehendre el món rau una pa-radoxa insoluble: d’una banda, nous dia-grames de sensació que bateguen en la sub-jectivitat; d’una altra, les formes a travésde les quals aquesta es reconeix i s’orientaen la seua actualitat. Disparitat ineluctableque acaba malbaratant les formes actuals,perquè esdevenen un obstacle en la inte-gració de les noves connexions amb l’alte-ritat del món que han provocat l’emer-gència d’un nou estat sensible i, així, ja nosón conductores de processos, esgoten llurvitalitat i perden sentit. S’instaura alesho-res una crisi en la subjectivitat: pressió iincomoditat. A fi de respondre a aquestapressió, la vida, en tant que potència de re-sistència i de creació, es mobilitza en l’ho-me. Dit d’una altra manera, la incomo-ditat obliga a crear una nova configuraciód’existència, una nova figuració d’un ma-teix, del món i de les relacions entre ells, ipermet l’expansió de la vida, la lluita per laseua resistència. Aquestes múltiples trans-formacions moleculars són les que, acu-mulades, precipiten noves formes de so-cietat, una obra oberta en la qual la creació

El declivi de la víctimaMés enllà de la prostitució de la creació i de la seuaseparació de la resistència

123és, des d’aleshores, necessàriament col·lec-tiva. La paradoxa de l’experiència subjec-tiva és així constitutiva del procés d’indi-viduació en el seu constant esdevenir-unaltre, n’és el desencadenant. Allò que faque tota manera de subjectivació siga unaconfiguració efímera en equilibri inestable.

Exercir o no aquestes dues formes deconeixement i el lloc que cadascuna d’ellesocupa en l’experiència defineix unes for-mes de subjectivació, unes polítiques derelació amb l’alteritat, els efectes de la qualno són pas neutres: afavoreixen o, al con-trari, limiten la vida com a procés, la seuaexpansió com a capacitat de diferenciació,com a força d’inventiva que descompon unsmons i en recompon d’altres. Dit d’una al-tra manera, polítiques diferents de relacióamb l’altre estimulen o inhibeixen la lluitade la vida per la resistència. Com es potproblematitzar en aquests termes la políti-ca de subjectivació dominant en el contextactual del «capitalisme mundial integrat»?1

INVENCIÓ SEGRESTADA

Certs autors contemporanis, particular-ment del cercle de Toni Negri, afirmenque, des dels anys 1970 o 1980, el capi-talisme fa de la força d’invenció la seuaprincipal font de valor, i el motor mateixde l’economia. Com pensar aquest feno-men des del punt de vista de la política desubjectivació que implica?

En el mode de subjectivació hegemò-nica del «capitalisme mundial integrat»s’enfronten dos aspectes particularmentdestacats: d’una banda, el coneixement delmón com a matèria-força tendeix a serdesqualificat, cosa que té com a efecte laseua desactivació; d’una altra banda, la pa-

radoxa entre el diagrama virtual de sen-sacions i les formes de vida actuals s’in-tensifica brutalment, la qual cosa intensi-fica també la tensió i la mobilització de laforça de creació que aquesta dissonànciaprovoca.

Les causes d’intensificació d’aquestadissonància són nombroses. Per atenir-nosa les dues més evidents, ens agafarem, enprincipi, al fet que l’existència urbana iglobalitzada que s’instaura amb el capita-lisme implica que els mons als quals s’ex-posa la subjectivitat arreu del planeta esmultipliquen cada vegada més i varien auna velocitat cada vegada més vertiginosa.Dit d’una altra manera, la subjectivitatestà contínuament afectada per un remolíde forces heterogènies; a més del fet que lanecessitat que es creen constantment no-ves esferes del mercat –necessitat inherenta la lògica capitalista– implica que calgaproduir noves formes de vida que li apor-ten consistència existencial, mentre qued’altres són esborrades de l’escena amb ladesactivació de parts senceres de l’econo-mia. Aquests dos factors, entre d’altres,redueixen els temps de validesa de les for-mes en ús, i aquestes esdevenen obsoletesfins i tot abans que la subjectivitat hajatingut temps d’absorbir-les. Al límit del’exasperació, la vida es manté llavors enaquest estat perpetu de tensió que convo-ca constantment la força d’invenció.

No obstant això, aquest procés es des-plega dins d’una subjectivitat cega davantde les forces de l’alteritat del món, disso-ciada del cos vibràtil, aïllada, doncs, del’accés a les mutacions sensibles que mobi-litzen el seu poder d’invenció, cos-brúi-xola que orienta la creació dels territoris detal manera que els fa funcionar com aactualització d’aquestes mutacions. S’hi

124allibera una reserva de força d’inventivasense que siga possible aleshores apropiar-se-la per construir mons singulars en con-sonància amb el que exigeix el procés vi-tal, sense que tampoc siga possible fer, del’exercici d’inventiva, l’afirmació del poderde resistència de la vida. Aquesta reservade força de creació «lliure» és la que el ca-pitalisme contemporani descobreix com afont de valor per explotar.

Per tal d’extraure la màxima rendibi-litat de la força d’invenció, el capitalismel’encoratjarà, més encara del que ja està es-timulada per pròpia lògica, a fer-ne un úspervers: prostituir-la al servei de l’acumu-lació de plusvàlua, aprofitant-se’n, tot re-forçant-la, de la seua alienació respecte alprocés vital que l’ha engendrada, alienacióque la separa de qualsevol força de resis-tència. La força d’inventiva eufòrica i alli-berada de la seua relació amb la resistèn-cia, per una part; per una altra, la tensióagreujada en el context d’una experiènciade l’alteritat del món dissociada de la per-cepció sensible en tant que matèria-força,són els dos vectors que defineixen el modede subjectivació del capitalisme en la seuaactualitat.

El poder d’invenció eufòric i alliberatde l’associació amb la resistència ha estatagafat com a ostatge pel capital al servei dela creació de territoris-estàndard, per talde donar forma als tipus de subjectivitatadequats a cada nova esfera inventada.Territoris d’existència homogeneïtzats enels quals la formació té com a principi or-ganitzador la producció de plusvàlua, quesobrecodifica el procés. Veritables «identi-tats prêt à porter» fàcilment assimilables,acompanyades d’una poderosa operacióde màrqueting que pertoca als mitjans decomunicació fabricar i difondre de mane-

ra que es faça creure que és indispensableidentificar-se amb tantes absurdes imatgesestúpides i consumir-les per aconseguir re-configurar un territori, i, més encara, queés aquesta la via que permetrà entrar en elmolt disputat territori d’una «subjectivi-tat-luxe». I això no és poca cosa, perquèfora d’aquest territori hom corre el risc demort social, per exclusió, humiliació, mi-sèria –quan no és el de mort real. El perill,en altres paraules, és de caure aleshoresdins de la claveguera de les «subjectivitats-deixalla» –amb els seus exteriors d’horror:guerra, suburbis de misèria, tràfic de dro-ga, segrests, cues a la porta dels hospitals,infants raquítics, població sense casa, sen-se terra, sense camisa, sense papers..., po-blació «sense»–, un territori que no cessad’estendre’s. Però mentre la subjectivitat-deixalla s’estableix perdurablement en laincomoditat humiliant d’una existènciaprivada de valor, la subjectivitat-luxe, perla seua banda, viu sota l’amenaça perpètuade recaure en el territori-claveguera, caigu-da irremeiable l’amenaça de la qual l’obse-deix i la manté permanentment ansiosa,agitada, ineluctablement submergida enuna recerca desesperada de reconeixement.

El procés s’acaba en l’agreujament de latensió que crea un ambient propici a l’as-setjament dels mitjans de comunicació, elsquals bescanvien a un preu vil la promesade l’assossec gràcies a una reconfiguracióinstantània que el consum d’aquests terri-toris-mercaderia estandarditzats se suposaque garantirà. Operació que injecta direc-tament en aquesta subjectivitat afeblidadosis cada vegada més massives d’il·lusió–començant per aquella segons la qual latensió podria apavaigar-se–, i que la mantéalienada de les forces del món que persis-teixen a voler obrir-se camí.

125En el vertigen d’aquest procés que va

accelerant-se dia a dia, queden cada vega-da menys possibilitats de conèixer/sentirla realitat viva del món com a matèria-for-ça, cada vegada es presenten menys possi-bilitats d’escapar d’aquesta dissociació. Ésimpossible deixar d’estar abandonat a lafustigació ininterrompuda dels estímuls,sota pena de deixar d’existir i de caure dinsla fossa de les subjectivitats-deixalla. Lapor, tota sola, domina aleshores l’escena.

Tanmateix, com també ens indiquenaquells que treballen en el cercle de Negri,si el capitalisme contemporani ha estimu-lat la força d’invenció per prostituir-la, enla part contrària, la mobilització d’aquestaforça en el conjunt de la vida social hacreat les condicions d’un poder de resis-tència de la vida com a capacitat de varia-ció, probablement sense comparació pos-sible amb cap altre període de la històriad’Occident –ací hi ha una ambigüitatconstitutiva del capitalisme, el seu punt devulnerabilitat. I per l’esquerda d’aquestavulnerabilitat s’apressa la construcció d’al-tres escenes cada vegada més nombroses,regides per altres principis.

Quines són aquestes estratègies de sub-jectivació que restableixen el lligam entre elpoder de creació i el de resistència i l’allibe-ren de la seua prostitució? Aportar una res-posta a aquesta qüestió demana que homse situe en una zona on política i art esbarregen, on les forces de resistència de lapolítica i les de creació de l’art s’afectenmútuament i on llurs fronteres no es puguendiscernir. Propose situar-se en aquesta zo-na d’hibridació, per entreveure estratègiesd’aquest tipus, en primer lloc pel costat dela política contaminada pel veïnatge ambl’art, i a continuació pel costat de l’art con-taminat pel seu veïnatge amb la política.

POLÍTIQUES DE RESISTÈNCIA:«L’ESDEVENIMENT LULA»

Agafaré com a exemple d’aquestes estra-tègies, que tendeixen a alliberar la força decreació de la seua prostitució i a recon-nectar-la a la força de resistència al si de lapolítica, la victòria recent de Lula en leseleccions presidencials brasileres. Més en-llà del fet tangible de l’elecció, sembla ha-ver-se produït un veritable esdevenimenttot al llarg de la campanya electoral: la fi-gura de Lula encarna la dissolució d’unasubjectivitat-deixalla en la versió brasilera,com a resultat de 500 anys d’una políticade subjectivació colonial, esclavista, dicta-torial i capitalista, herència històrica al side la qual se superposen diversos règimsd’exclusió i de segmentació per concedir aBrasil el primer lloc en el rànquing mun-dial de la desigualtat social. L’esdeveni-ment Lula és una deserció viva del lloc detota subjectivitat-deixalla i de la seua pos-tura de víctima.

La figura de la víctima pertany a unadeterminada política de relació amb lacrueltat pròpia de la vida, una política queconsisteix a negar-la. La crueltat, condiciótràgica de la vida, s’imposa com a neces-sitat vital en funció d’aquesta disparitatentre l’aprehensió del món com a matèria-forma i la seua aprehensió com a matèria-força: en el moment en què una disparitattal arriba en un llindar, la crueltat s’had’exercir perquè puga desfer-se un mónque ja no té sentit; s’exerceix a través delpoder de resistència, poder de lluita perl’expansió de la vida i, coextensivament, através del poder de creació que construeixd’altres mons, poder sense el qual la re-sistència no pot imposar-s’hi. Tractant-sed’una subjectivitat esquinçada de la reali-

126tat viva del món en tant que matèria-força, com és el cas del capitalisme d’avui,s’ha vist que els poders de resistència i decreació es dissocien. Limitada al coneixe-ment del món com a matèria-forma, i pertant al mapa de les formes actuals amb lesseues figures i els seus conflictes d’interès,la subjectivitat projecta sobre l’altre la seuaexperiència de la crueltat de la vida. L’a-fecte de resistència és capturat aleshoresper la matriu dialèctica, com a figura de lalluita entre contraris, subjectivitats reifica-des en figures identitàries, la lluita de lesquals ja no té sinó el poder com a únicaaposta. Tanmateix, siga quin siga el vence-dor, en termes polítics de desig, allò que elmena en aquest cas és la força del conser-vadorisme que defensa la forma domi-nant, resistint així negativament, negant ladiferència que busca obrir-se camí i fre-nant l’esdeveniment de la creació d’unmón que ha esdevingut necessària.

En aquesta política de resistència reac-tiva, la multiplicitat de forces en joc s’hatornat muda i subordinada al seu enqua-drament en dues úniques figures subjec-tives: la víctima i/o el botxí, cares d’espilld’una mateixa lògica. Per al botxí, la lluitaapunta a sotmetre l’altre amb la finalitatque, pres com a objecte, puga ser instru-mentalitzat al servei de la conservació d’ellmateix i de la seua expansió. Política per-versa de l’exercici de la resistència en laseua versió negativa, capturada per la for-ma de la violència i que es confon ambella: des de la violència explícita, física omoral, fins a la violència implícita d’unaforma «pacífica» que consisteix en un res-pecte políticament correcte envers l’altre,respecte amanit amb aquesta pietat queatorga a l’altre residència identitària. Si peral botxí la violència és assumida activa-

ment, per a la víctima, en canvi, es justifi-ca com a reacció a la violència de l’altre,continguda en la figura de l’«enemic». S’e-xerceix, aleshores, ja siga implícitament al’estil gemegaire, sota la forma de ressenti-ment i/o d’autocommiseració malenco-niosa que arruïna l’altre a través de la cul-pabilitat; ja siga explícitament a l’estilrabiós, sota la forma vindicativa i/o para-noica. Ressentiment i venjança: unes polí-tiques de resistència de la víctima que res-ponen a manera d’espill al mateix quepretenen combatre –la lògica de la vio-lència i els seus principals protagonistes, laparella víctima/botxí, que determinadespolítiques alimenten voluptuosament.

La víctima i el botxí es nodreixen de lacreença en les figures de la subjectivitat-luxe i de la subjectivitat-deixalla, dins dela jerarquia que marca la seua relació, i pertant dins del valor superior de la subjecti-vitat-luxe, referència ideal tant per a l’unacom per a l’altra. Cara víctima, la subjec-tivitat-luxe mobilitza l’admiració, la iden-tificació i l’enveja, allò que la psicoanàlisiqualifica d’«identificació amb l’agressor».Ençà de la seua reivindicació plena de res-sentiment, tant com d’atac vindicatiu, estracta en realitat d’una demanda dirigida ala subjectivitat-luxe presa com a modelque actua, demanda de valoració social, dereconeixement, de pertinença: demandad’amor dirigida a l’agressor.

L’«esdeveniment Lula» constitueix l’es-filagarsament actiu de la figura de la vícti-ma. Un cos que parla a partir d’un altrelloc: el lloc de l’aprehensió de la realitatviva del món com a matèria-força, que espresenta en la subjectivitat en tant quesensació. Una paraula que, produïda apartir d’aquest altre lloc, és portadora del’exigència i de la llibertat de problematit-

127zar la configuració actual del món en tantque matèria-forma. Es tracta en aquest casd’un tipus de coneixement que no s’aprèna l’escola, ni tan sols a les millors universi-tats, sinó que s’aprèn en una veritable ex-posició a l’altre com a camp de forces queafecten el cos vibràtil, agiten i convulsenla subjectivitat, i l’obliguen a crear novescartografies d’existència, per exemple unprojecte polític per a un país. Lula es des-plaça, doncs, de la reducció del coneixe-ment del món a les seues formes i, con-juntament, deixa de naturalitzar la formadominant i la jerarquia dels valors socials,així com dels sabers que implica: la sub-jectivitat-luxe perd integralment el seu po-der com a referència. D’ací la serenitat dela presència de Lula: res a veure amb elmàrqueting amb intenció de forjar una fi-gura light d’un qualsevol peace and loveque pretén calmar les elits, com ho volienels seus detractors.2 Aquesta qualitat de pre-sència ha mobilitzat a poc a poc una àm-plia adhesió, perquè és portadora d’unacapacitat de contagi d’aquest desplaça-ment en la subjectivitat d’una part impor-tant de la societat brasilera, sobretot entrela massa de les subjectivitats-deixalla queafecta el 90 % de la població del país.Aquest desplaçament s’autoritza, es propa-ga i condueix a la victòria. Evidentment,no es tracta d’un procés que haja comen-çat amb Lula, i, fins i tot si considerem laseua figura com una força important en lagenealogia d’aquest desplaçament, això noha començat amb aquesta campanya elec-toral. Hom pot distingir tres etapesd’aquest procés des de la primera candida-tura d’aquest personatge en l’escena polí-tica el 1982.3

Des de la primera candidatura de Lulael 1982 al govern de São Paulo, fins a la

tercera vegada que es va presentar a leseleccions presidencials (1998), si per a unapetita part de la massa de les subjectivitats-deixalla, la part militant, va actuar comuna figura d’identificació que mobilitzaval’afecte de resistència –encara que fóra enla versió víctima ressentida i/o vindica-tiva–, per a la major part de la població eraobjecte de menyspreu: «gripau barbut»l’anomenaven en aquella època. El quedomina en aquell moment és una accep-tació passiva i naturalitzada de la condicióde deixalla: menyspreu d’un mateix tangran que fa impensable una ruptura de lajerarquia que voldria que els habitants declaveguera no tingueren capacitat per agovernar el país.

A partir de la campanya que li ha do-nat la victòria, s’ha produït un desplaça-ment en dos temps, que corresponen a laprimera i a la segona volta de les eleccions.Des de la primera volta, s’ha admès queLula puga pretendre aquest lloc i se l’ad-mira fins i tot per haver trencat les barre-res; tanmateix, la jerarquia dels llocs so-cials i dels sabers que li corresponen esmantenen. El sentiment de la majoria ésllavors el següent: «és com nosaltres». Ésadmirable que hi haja arribat, però serprecisament «com nosaltres» no li permetgaudir dels coneixements necessaris per agovernar com els vells caps polítics desempre, els «coronels» de l’oligarquia ter-ratinent, els amos d’empreses, els ban-quers, o els tecnòcrates de Harvard.4 D’al-guna d’aquestes figures hom dirà: «roba,però fa»,5 és a dir, que, a pesar de les mal-vestats que ens causa, sap com actuar, per-què «coneix» com funciona el món. Lafórmula és aplicable, de fet, a tots aquellsdirigents polítics la lògica dels quals és ladel coneixement del món com a matèria-

128forma exclusivament: dins d’aquest modede coneixença, la forma dominant és laque funciona com a model. Hom hi codi-fica com a «natural» la jerarquia segons laqual saben més els qui pertanyen als salonsglamourosos d’una subjectivitat-luxe, pre-ferentment si han obtingut un diplomadel tipus PHD [doctorat en una universitatnord-americana] o MBA [màster en admi-nistració d’empreses] i, millor encara, si launiversitat on han estudiat està classifi-cada entre les més prestigioses. Aquest és,d’altra banda, l’argument que ha fet ser-vir el principal adversari de Lula, JoséSerra,6 en la seua estratègia de seducció del’electorat.

En la segona volta, el poder de contagide la forma de presència de Lula desplaçaencara més radicalment l’escena. El senti-ment de la majoria avança un altre pas capa la ruptura: «és com nosaltres» i, malgrataixò, ha perdut la por de ser humiliat coma subjectivitat-deixalla; es permet una par-la immanent a les sensacions que es pro-dueixen en la trobada viva de l’alteritat ique coneix el seu valor. Aquesta política desubjectivació es propaga a través de tot elcamp social: la por es dissol, una parla vivacomença a circular i una intel·ligència col-lectiva es posa en moviment. Tot i quel’adversari, en la seua desesperació davantde l’amenaça del fracàs, hagués insistitamb agressivitat en el valor de la formacióuniversitària i en la mobilització de la porde ser dirigit per algú que no és capaç d’a-quest coneixement, aquests arguments ha-vien perdut qualsevol poder de seducció.

Si considerem que tota societat, sigaquina siga, implica polítiques específiquesdel desig i de la subjectivitat, podem al-birar que ens trobem davant d’un pas irre-versible d’un món a l’altre, fins i tot si han

de produir-se, i no en faltaran, per des-comptat, nombroses anades-i-tornades. Estracta d’un moment històric significatiu,no solament a causa de l’alegria de la vic-tòria de l’esquerra, sinó especialment per-què es tracta de la victòria d’un candidatque reuneix en ell mateix diverses catego-ries de subjectivitat-deixalla: de l’obrermetal·lúrgic a l’immigrat del Nordestehabitant de la perifèria de São Paulo, pas-sant pel discapacitat físic a qui falta un ditseccionat per una màquina quan era tor-ner i que, ja és el súmmum!, parla un por-tuguès atapeït d’«errades». Això no es sinól’aspecte més evident d’aquesta alegria, perno dir-ne ingenu o potser pitjor encara,perillós, perquè hom la pot confondreamb l’esperança, afecció trista que alimen-ta els messianismes, els populismes i totamena d’ideals d’un món fusional, sense di-ferències i, per tant, sense crueltat, senseresistència, sense creació, sense vida. Mésvital és la joia per a l’esfondrament de l’in-conscient colonial-esclavista-dictatorial-capitalista que manté els brasilers ostatgesd’una jerarquia que els fixa en la posicióde subjectivitat-deixalla, víctimes d’unsuposat destí transcendental.

Si el món gira la mirada vers Brasil enaquest moment és perquè la dissolució dela figura de la víctima posa en joc una ne-cessitat que desborda l’escenari nacional.Encarnar aquesta figura és un vici de l’es-querra: mantenir la subjectivitat reduïdaal coneixement del món com a matèria-forma, témer la crueltat inherent a la vida,i per això mateix negar-la, projectar-la so-bre l’altre, separant la lluita per laresistència de la vida i el poder de creació.

La fórmula que l’esdeveniment Lulaproposa per al tractament d’aquest vici ne-fast consisteix en una activació de l’accés

129al cos vibràtil que permet una obertura enla subjectivitat en direcció a l’altre en tantque és camp de forces d’un món diferental seu, respecte al qual hom desitja arris-car-se a exposar-se. Una fórmula que con-sisteix a enfrontar la crueltat inherent a lavida, alliberant el poder de creació de lacaptura per part del capital i el poder deresistència de la seua interpretació per partde la matriu dialèctica. S’obre la possi-bilitat d’una política del desig en la qualresistència i creació es troben de nou.

Tot recordant que la víctima és de lamateixa manera una presència inconve-nient en les pràctiques culturals, en parti-cular en aquelles de caràcter més explíci-tament polític, ens sembla assenyat pre-guntar-nos si aquesta figura no estariaesvaint-se també de l’escena cultural. Compot la creació artística, en la seua inter-connexió amb la resistència, escapar del’erotització de la víctima? Més enllà d’ai-xò, com pot participar activament en ladesaparició d’aquest personatge nefast delconjunt del cos social? I en un sentit mésampli encara, com es tornen a connectar,en les pràctiques artístiques de l’actualitat,creació i resistència, si hom se situa enaquesta zona on política i art es barregen iles forces s’afecten recíprocament fins atornar indistingibles llurs fronteres?

POLÍTIQUES DE LA CREACIÓ:PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES

EN L’ACTUALITAT

Si hom considera que la pràctica artísticaconsisteix a actualitzar sensacions, a dur-les cap a allò visible i cap a allò dicible, aproduir cartografies de sentit, i que la sen-sació és la presentificació en el cos de les

forces de l’alteritat del món que busquenmanifestar-se i condueixen al fracàs lesformes de vida establertes, es pot afirmarque actualitzar aquestes forces és socialit-zar les sensacions, bo i fent comunicar enun terreny comú sensible els nous diagra-mes de forces que afecten un col·lectiu i elfan derivar cap a noves configuracions.

Dir que la força d’invenció es troba nosols mobilitzada, sinó, més encara, cele-brada i intensificada per tot el camp social,és dir que l’exercici de la creació ja no estroba confinat dins l’art, com a esfera es-pecífica de l’activitat humana. Aquestasituació posa a l’art nous problemes i exi-geix d’ell noves estratègies. Mitjançant qui-nes estratègies les pràctiques artístiquesacomplirien llur funció problematitzadoraen l’actualitat? Com podrien promoure lareconnexió dels poders de creació i de re-sistència, de les afeccions estètica i política?

Restar simplement dins del gueto del’«art», en tant que esfera separada on esconfinava la capacitat de creació sota elrègim anterior, és mantenir-lo dissociatdel poder de resistència i córrer el risc d’o-ferir-se com a font de valor a la prostituciódel capital. El risc de veure’s assumir coma artista la funció de proveïdor de drogadura en matèria d’identitat prêt à porteramb el seu lot de cartografies de sentits,per a ser comercialitzades pels dealers almercat en ascensió de les subjectivitatsamb síndrome d’abstinència de sentits i dedeformació d’un mateix. Tampoc no estracta d’insistir en la cançó de l’enfadós dela reconnexió necessària entre l’art i lavida, de la mateixa manera que la qüestióes plantejava en la modernitat, perquè sil’art i la vida continuen estant dissociats,avui ja no és per la desactivació de la crea-ció en el conjunt de la vida social i el seu

130tancament en el gueto de l’art: aquestasituació ja l’ha resolta el capitalisme, abansi amb més eficàcia que l’art. Si hi hadissociació, i és evident que n’hi ha, és se-gur que s’ha desplaçat, i s’ha fet alhora méssubtil i més perversa: una operació de grancomplexitat que actua en diferents etapesdel procés de creació –i no únicament enl’etapa final i la més evident, quan ladissociació actua sobre els seus productes,reificant-los, ja siga com a «objectes d’art»separats del procés vital, ja siga com a fontde plusvàlua de glamour– i que mena a as-sociar-la, per exemple, al logo d’empreses,quan no d’ajuntaments (com és el cas deBilbao), que augmenten llur poder de se-ducció i, per tant, d’identificació, i garan-teixen així el seu èxit comercial.

A hores d’ara algunes pràctiques artís-tiques semblen aconseguir fer front al pro-blema sobre el qual tractem ací d’una ma-nera particularment eficaç. La seua estra-tègia consisteix en una inserció subtil iprecisa en alguns punts de l’esfilagarsa-ment del teixit social, on una tensió fapulsió per la pressió d’un nou diagrama deforces que busquen manifestar-se; un mo-de d’inserció mobilitzat pel desig d’expo-sar-se a l’altre i de córrer el risc d’aquestaexposició, en lloc de la garantia d’unarelació políticament correcta amb l’altreque el reclou en una representació i prote-geix així la subjectivitat del perill de conta-minació afectiva. «L’obra» consisteix aportar al visible unes tals forces i la tensióque provoquen, cosa que implica la con-vocatòria del poder de creació a partir del’aprehensió per part del cos vibràtil del’artista d’un bocí de món com a matèria-força i, coextensivament, per l’activaciódel seu poder de resistència. Hom inventa«dispositius espaciotemporals d’un altre

ésser-en companyia»:7 la presència vivad’aquesta actitud encarnada en una pràc-tica artística té un poder de contagi i depropagació en els cercles socials on s’inse-reix, directament o indirectament. Mobi-litzada ja en aquest medi com en un altrelloc, quan la força de creació està autorit-zada a reconnectar-se amb l’experiènciadel món com a matèria-força i a exercir-secom a poder de resistència, adquireix unaoportunitat d’alliberar-se del seu destípervers que la destitueix del poder de crearcartografies singulars actualitzant les mu-tacions sensibles en curs. L’obra és ales-hores aquest esdeveniment.

Quines altres estratègies artístiques es-tarien en condicions d’afrontar els proble-mes que hem assenyalat ací? Quins altresproblemes planteja a les pràctiques artísti-ques la dissociació entre resistència i crea-ció? I més en general, en el marc d’altrespràctiques socials, com s’anirien reactivanti imbricant mútuament l’afecció política il’afecció estètica, aquests poders essencialsper a una salut vital en qualsevol activitathumana? Trobar direccions de resposta pera aquestes qüestions és una tasca que nopot conduir-se únicament a escala indivi-dual. Un treball així depèn, per contra, del’acumulació d’experimentacions infinite-simals fetes directament sobre la tramadel teixit de la vida col·lectiva. ❐

Traducció de Maria Josep Escrivà

1311. «Capitalisme mundial integrat» (CMI) és el nom pro-

posat per Félix Guattari per al capitalisme contem-porani, ja a la fi dels anys 1960, com a alternativaal terme globalització, terme molt més genèric i quevela el sentit fonamentalment econòmic, i mésexactament capitalista, del fenomen de la mundia-lització en l’actualitat.

2. Durant la campanya electoral, davant de la serenitatamb què Lula es presentava públicament, els seusadversaris i la majoria de la premsa el van anomenarpejorativament «Lulinha paz e amor» (Petit Lula[Luleta] peace and love).

3. La primera vegada que Lula es va presentar com acandidat era pel govern de l’Estat de São Paulo en1982, unes eleccions que va perdre en favor dePaulo Maluf. La segona vegada es va presentar a leseleccions com a diputat federal el 1986 i fou elegithavent obtingut majoria de vots. Després es va pre-

sentar quatre vegades a les eleccions per la presidèn-cia de la República (1989, 1994, 1998 i 2002).

4. Fins als anys 1970, l’elit brasilera tenia França com areferència cultural, i la Sorbona era la principalreferència acadèmica. A partir d’aleshores, Françava començar a compartir amb els Estats Units l’es-tatus de referència cultural idealitzada.

5. Eslògan de diverses campanyes electorals de PauloMaluf, un líder polític de dreta de São Paulo, queja fou alcalde de la ciutat i governador de l’Estatnomenat per la dictadura militar i una vegada al-calde electe.

6. José Serra, el candidat que es va disputar amb Lula lasegona volta, és membre del PSDB (Partit SocialDemòcrata Brasiler), partit que estigué al poderdurant els dos mandats del president FernandoHenrique Cardoso.

7. Jacques Rancière, entrevista inèdita a Hans-UlrichObrist.

CARÀCTERSREVISTA DE LLIBRES

Núm. 24 Juny 2003

Institut Interuniversitari de Filologia ValencianaAv. Blasco Ibáñez 32 - 46010 València Tel.: 96 386 40 90 Fax: 96 386 44 93 E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

Publicació Trimestral:Gener · Abril · Juny · Octubre

Josep Lluís Barona: «Ciència sense fronteres»

Entrevista a Arnau Pons: «La poesia de l’alteritat»

Sam Abrams: «La veu que salva»

Pere Pena: «El brogit de la calma»

Pàgines centrals dedicades a Pere Rovira

Marc Soler: «Jordi Coca, Lena»

Alfred Mondria: «Umberto Eco, Sobre literatura»

Enric Pujol: «Pau Viciano, Des de temps immemorial»

OCTUBRE 2003 : NÚM. 25Pàgines centrals dedicades a Marta Pessarrodona

132

I

Quan els grans narradors eren encara anal-fabets, el futur de la literatura semblavaassegurat. Oralment, i només oralment,traslladaven els mestres de la paraula par-lada, els transmissors de la tradició, allòque havien viscut i escoltat, allò que se’lshavia explicat o se’ls havia revelat. La seuaautoritat no era menor que la d’un sumerientès en escriptura o la d’un bibliotecaride l’antic Egipte, perquè administraven,preservaven i transmetien el saber del móna partir de la memòria. Què calia fer per aevitar la còlera dels déus; com s’haviend’interpretar petjades i rastres; com es po-dia superar la por d’un món desconegut;com es podia sobreviure a la fatalitat i ferrealitat els somnis de felicitat i botí: totaixò sabien, i ho mostraven mitjançantnarracions plenes d’exemples. Transme-tien oralment el fons de l’experiència hu-mana. I el que transmetien no tenia, decap manera, una validesa merament local;ni de bon tros es limitava a un saber lligat

Siegfried Lenz

Siegfried Lenz és escriptor. Ha publicat, entre altres, DieKlangsprobe (1990), Die Auflehnung (1994) i ArnesNachlass (1999). Aquest assaig fou inclòs en el volumMutmassungen über die Zukunft der Literatur (Hoff-mann und Campe, 2001).

a un espai concret. Aquest saber emigravai pel camí era enriquit, ampliat, transfor-mat. Narradors de contrades molt llunya-nes se’l feien seu i donaven als fets explicatsuna nova proximitat, la seua proximitatespecífica: el caçador de molt al nord tro-bava en una història d’encanteris de caçaprocedent de regions remotes una parà-bola amb la qual es podia identificar. Enprincipi també la literatura de tramsmissióoral –penseu en la circulació dels conflic-tes arquetípics– podia esdevenir fins a certpunt una literatura universal. Per bé queencara no tenia lectors, sembla que, d’oientsben predisposats, no li’n faltaven, els quals,comptat i debatut, es devien assemblarbastant, quant a expectatives i esperances,als lectors d’un llibre.

Entreteniment, sens dubte, era el quetots esperaven i involuntàriament tambéun enriquiment dels seus coneixements,perquè el narrador els portava el món a lescabanes, a les tendes dels campaments.Quan evocava un destí desconegut, convi-dava també, emperò, a la comparació: es-colteu tot el que hagué de patir el nàufragfamós, i poseu al seu costat les vostres des-gràcies. La literatura oral estimulava l’inte-rès i la compassió, alhora que aportavainformacions, commovia, feia riure i tras-balsava i donava lloc, allà on era sol·lici-tada, a moments esborronadors i alhora

Sobre el futur de la literaturaLa fi de l’era Gutenberg?

133força plaents. Amb ella es feia possible, simés no, una nova visió de la vida que,arribat el cas, podia fins i tot ser una visiócrítica. Però, per tal que pogués compliraquesta funció, depenia de la fantasia crea-tiva de l’oient, condició que també ha decomplir el lector perquè un text puga ferrealment efecte. Tant se val, llegit o escol-tat: el significat d’allò que ens arriba és elcervell que el dóna, per bé que el fet benclar és que la literatura oral és única i ensarriba, encara que siga una repetició, coma original. En el cas de la literatura oral noes pot tornar enrere en la lectura, no es potrellegir, i la interpretació infinita, que fa abs-tracció del narrador original, no pot reeixir.

II

Hom havia pensat que el futur de la litera-tura estava garantit per sempre amb lainvenció de la impremta. Gutenberg, queva elaborar al principi els caràcters d’im-premta en fusta, i que després els va fer demetall dur, per tal d’aconseguir mitjançantl’impacte dels caràcters damunt planxes demetall tou una mena de motlle o matriu,Gutenberg, l’inventor de la fonedora delletres i de la premsa tipogràfica, haviaaportat a la literatura, almenys així es po-dia creure, un horitzó de pervivència asse-gurada. El llibre documentava l’existènciadel món, i donava respostes a les pregun-tes que l’individu feia a la vida. Ara el lli-bre es podia comprar, regalar, i també tor-nar a vendre, perquè allò que ja existia abansde Gutenberg d’una manera més aviatboirosa –el fet que el llibre tingués un certvalor de mercat– ara, després del seu in-vent, es va fer cada vegada més definit iprevisible. Si el transmissor oral d’històries

havia de confiar només en la generositatdels seus oients, el comprador i el venedord’un llibre es posaven d’acord sobre unpreu calculat. El valor era tan indiscutitque fins i tot els prestamistes de diners con-sideraven la possessió de llibres com unagarantia. Alberto Manguel ha mostrat enla seua Història de la lectura que el comerçdel llibre s’havia establert ja al segle XV coma factor econòmic amb una solidesa sor-prenent. A les fires de Frankfurt i Nord-lingen, s’hi feien tractes comercials sobrellibres com una mercaderia més.

Ara bé, el fet que la literatura impresafos objecte de compra no volia dir de capmanera que fos ja accessible a tothom.Participar de la literatura era encara, i permolt de temps, un fet de privilegi, i tenia aveure amb un tipus de vida peculiar, ambun estatus social enlairat. Un treballador,que havia d’esmerçar per a comprar unllibre la quarta part del que guanyava enun mes, se’n veia, si de cas ho hagués desit-jat, exclòs. Les premisses que va crear Gu-tenberg promogueren, certament, una di-fusió enorme de la literatura, però nomésen podien fruir aquells que s’ho podienpermetre. Tanmateix, donaren lloc a unainesperada florida de la literatura. Homdescobrí la llibertat del lector. L’afany in-terpretatiu conegué una gran època. Lespropostes impreses d’un autor eren acolli-des com a motiu per a explicar-se un ma-teix: els fets i les omissions, les passions iles malenconies, la pròpia instal·lació en elmón. La literatura, aquesta fantàstica pos-sibilitat de representar alguna cosa a travésd’un altre, de guanyar proximitat de la llu-nyania, esdevingué imprescindible. Maide la vida no podrien haver-se imaginatun estudiós humanista de la literatura o unbibliòfil del segle XIX que la literatura es-

134crita pogués acabar-se. Com que ara fins itot les religions ja no es basaven en laimatge, sinó en les lletres, hom podia tenirla seguretat que el llibre no trobaria unacompetència seriosa. Semblava que el celestava de la seua part.

III

Tanmateix, la imatge clàssica del lectordisposat a compartir la solitud d’un autorhavia de ser sotmesa a prova ja amb la in-venció de la ràdio. Alguns arribaren a con-siderar que amb l’adveniment d’aquestnou mitjà, que podia transmetre la litera-tura a milions de consumidors simultània-ment, havia aparegut potser no el substitutdel llibre però sí, en tot cas, un competi-dor molt seriós. Al consumidor, que sabiaque es trobava lligat en el moment de larecepció a molts altres oients, mai no se lihauria acudit la idea que l’autor havia po-gut escriure el seu llibre per a ell, per a ellnomés. La intimitat de la cultura lectoraheretada fou abolida; es va fer present unanova dimensió de la recepció. Però l’autorencara no havia estat desposseït de lesseues prerrogatives. En el llibre escoltathom podia reconèixer encara el seu estilpersonal, les seues capacitats formals, elseu art de persuasió: hom les reconeixia, ihi confiava. Com que la recepció dels ano-menats audiollibres demanava un altre ti-pus d’atenció que la lectura en silenci –potesdevenir-se, en principi, de passada, senseesforç, bo i esmerçant-hi un temps sobrerque així s’aprofita– era ben previsible quearribaria el dia que apareixerien vertaderesaudiobiblioteques en les quals es podriaaconseguir Proust, Joyce o Thomas Mannen cassets. Però vet ací, i no deixa de sob-

tar, que aquestes audiobiblioteques no hanpogut, de cap manera, substituir o fer su-perflu el llibre. Fins i tot es pot demostrarque, en alguns casos, el llibre imprès s’havist afavorit pel llibre parlat. Per exemple,com que no en tenien prou amb allò quehavien escoltat, i això ja és significatiu,molts lectors es decidien a llegir de nouallò que havien escoltat. Sovint en raó dela necessitat de confirmar a través de lalectura el judici que se n’havien fet. Peròaixò vol dir, si fa no fa, que no podem es-tar-nos de llegir si volem desenvolupar lesnostres facultats cognitives. La lectura–això ja ho deia Plató– esmola la capacitatde judici, llegir estimula la memòria inodreix la imaginació.

IV

Intèrprets clarividents que han copsat bend’hora els signes dels temps ens assegurenque per als narradors ja han començat lesacaballes, per als narradors i per a la litera-tura en general. Michael Joyce ha afirmat:«Ens trobem a les acaballes de la imprem-ta, en una època de transició en què el lli-bre, com el coneixem, deixa el lloc a l’ex-pressió de l’esperit en forma electrònica».La pregunta que es planteja immediata-ment és si, per ventura, la pantalla de l’or-dinador farà sobrer el llibre, si aviat la re-volució de Gutenberg serà un capítol su-perat, i arxivat, de la història de la difusiódels textos.

La varietat de la informació a què potaccedir avui un consumidor proveït d’unordinador, de fet, no l’hauria pogut ni so-miar un fonedor de lletres d’impremtadels vells temps. A hores d’ara és possibleobrir-se pas en la pantalla a través d’un la-

135berint immens de saber humà, a travésd’un univers aparentment il·limitat. Unaoferta enciclopèdica és a l’abast, i no tansols podem submergir-nos en les profun-ditats dels temps, sinó també enllaçar i re-lacionar totes les informacions obtingu-des. La música d’un segle, la seua filosofia,la seua pintura, les seues ciències, tot ple-gat ho tenim instantàniament a l’abast, ino sols això: unes coses remeten a altres.El semiòtic Eco, que ha elaborat ell mateixun CD-ROM –en va dir «Enciclomèdia»–,està convençut que la nova tecnologiasubstituirà una certa mena de llibres, so-bretot els manuals, les enciclopèdies. L’ob-tenció d’informació a través de l’ordina-dor té per a Eco grans avantatges d’opera-tivitat, en comparació de la consulta d’unaenciclopèdia. Ara bé, quin és el destí de laliteratura, de la novel·la, de la poesia?

En la seua arrogància –que, certament,podien argumentar– els virtuosos de lesnoves tecnologies estaven convençuts quehavien de desenvolupar una literatura al’altura del temps, adequada als nous mit-jans, per exemple la novel·la hipertextual.Ací l’autor individual desapareix i passa aprimer pla la creativitat extremament lliu-re, per no dir-ne arbitrària, d’una comu-nitat. Connectat amb mil usuaris més,qualsevol que estiga assegut davant el seuordinador pot fer-hi la seua aportació, estàconvidat a un joc de puzzle sense fi, basaten una mena de dinàmica de grups. Perdescomptat, el participant no s’ha d’ajus-tar al principi tradicional de la linealitat:la cronologia hi és abolida. Hom pot su-primir o canviar de lloc el final d’una no-vel·la, hom pot saltar en l’hipertext, inter-venir en conflictes, crear les anomenadesmodelitzacions sincròniques; hom pot,

literalment, relacionar-ho tot amb tot, itot plegat amb la intenció de produir «re-ferències». La producció es justifica apa-rentment en les «referències» reconeixe-dores. I el que se’ns anuncia és unaliteratura com a procés il·limitat: la litera-tura de la pantalla d’ordinador.

No és gaire difícil predir que les pos-sibilitats del llibre enfront de la literaturade pantalla no són dolentes amb vista alfutur. La literatura produïda electrònica-ment pressuposa un tipus de lector pocinteressat en una apropiació pacient i re-flexiva, un lector que –com a productor ireceptor alhora– es dóna per satisfet ambla recepció dels productes artístics en se-qüències ràpides. El temps, aquest gransenyor èpic que marca amb el seu influxqualsevol desenvolupament de la novel·la,és bandejat, postergat, desvalorat. Con-centrat no pas en el relat d’uns destins,sinó en una estructura textual, el consumi-dor de literatura de pantalla desxifra apa-rentment el món, un món que ell mateixpot alterar arbitràriament durant la recep-ció. Ara: allò que és arbitrari no obliga ares i fa baldera qualsevol interpretació.

En canvi, el lector tradicional de lli-bres, que assumeix l’esforç agradós de lapenetració intel·lectual en una obra, esco-met un text limitat, acabat, l’autor delqual és, a més, un escriptor únic, a quid’altra banda es pot jutjar. Així doncs, pas-sarà comptes amb ell i amb la seua pro-posta de copsar el món. I podrà fer-hotant més en la mesura que per a tots dos –autor i lector– la regla èpica obligada de lavivència d’esdeveniments segons la qual,per dir-ho així, primer mor el rei i desprésla reina, és a dir, la linealitat, hi és en prin-cipi preservada.

136V

El creative writing global i en grup nosubstituirà el llibre. La literatura és creadaper un individu i s’adreça a un individu i,mentre hi haja lectors, aquests confirma-ran que un llibre aporta més del que homestà disposat a invertir: en sentiments, enidees, en recolliment concentrat. Segura-ment, aquesta és una condició del seu efec-te, un efecte que s’espera i que de vegadestambé s’accepta. D’allò que pot oferir unllibre només en pot donar testimoni l’in-dividu. Hi ha a qui semblava –per exem-ple– una mena de «destral per a trencar lesaigües glaçades que ens envolten», a un al-tre una «pala que ens permet deslliurar-nos de la terra amuntegada», i encara hi haqui només parla d’aquells llibres que l’hantransformat. Llegir és, evidentment, unaoperació arriscada: donem alguna cosa denosaltres mateixos i ens reinventem. Queel plaer de la invenció no farà curt, això espot donar per fet. Aquest plaer és una ex-periència a la fi de la qual ens envaeix unsentiment de satisfacció sorprenent. Bé éscert que es pot tractar, com ha explicatThomas Anz, d’un sentiment de satis-facció de doble cara: és l’efecte d’una lite-ratura que, per un costat, mostra les ale-gries de l’existència, però que també, perun altre, ens confronta amb les desgràciesdel món. Els esdeveniments tràgics pale-sen, d’altra banda, a tot arreu com podenser d’entretingudes les desgràcies, quinplaer més especial trobem en la curiositat.L’assaig de Schiller «Sobre el fonament delgoig davant les tragèdies» és, comptat idebatut, d’allò més eloqüent.

VI

L’ambivalència de la literatura: l’inidividula posa ben de manifest quan en trau l’en-trellat i arriba a les seues pròpies conclu-sions. És, si més no, entenedor que entrecent individus no es puga trobar una in-terpretació coincident. Tant si es tracta deFinnegans Wake com d’El castell o de Lesafinitats electives, les obres literàries troba-ran en cada persona individual un lectordiferent, que certament aprofundeix el ma-teix text, però que n’extrau conclusions di-ferents. Bo i reconeixent, és clar, l’autori-tat del text, se sent legitimat per a avançarla seua interpretació personal, i en això rauprecisament la riquesa immanent de laliteratura. La literatura s’ofereix com unacomesa pendent, demana sempre novesinterpretacions, vol ser qüestionada i man-tenir-se en el temps, com una oferta a l’in-dividu perquè n’extraga coneixement trans-cendent. I mentre existirà la necessitatd’això, subsistirà el llibre; ni l’Esperit Santni un nou Sermó de la Muntanya electrò-nic no el faran desapareixer d’aquest món.

Els néts de Gutenberg, però, han hagutd’adonar-se que evidentment al costat del«plaer de llegir» hi ha un altre plaer, con-cretament el plaer molt còmode que trobael consumidor a través de la pantalla.Aquest plaer exigeix tan poc que el llibre,que demana esforç, va perdent posicions.Una conseqüència forçosa n’és que la lec-tura o, més ben dit, l’art de la lectura es-devé un problema. Perquè, certament, nopot deixar de tenir conseqüències el fetque els joves –segons expliquen les esta-dístiques– dediquen 9 minuts diaris a lalectura, però en dediquen 136 a mirar latelevisió. Està demostrat que la capacitatd’expressio oral es degrada davant aquesta

137mena de consum, i que la capacitat delectura fins i tot recula de manera dramà-tica. El món de l’empresa confirma que un15 % de les sol·licituds de places d’apre-nent no poden ser ateses perquè els qui lespresenten tenen aptituds de lectura i es-criptura clarament insuficients. I encaraunes altres estadístiques ens mostren quecontinua creixent el nombre d’infants quepateixen algun trastorn en el desenvolupa-ment del llenguatge i que cada vegada sónmés freqüents els casos de legastènia. Tot ique, sens dubte, en serien diverses les cau-ses, una de molt important n’és la pantalla,allò que selecciona i transmet de la reali-tat. Que potser triomfarà finalment la pan-talla i suplantarà definitivament la tipo-grafia, que Luter descrivia com la «darrerai inesgotable flama del món», i amb ellatambé la literatura?

Certament, les promeses dels «canalsmàgics» són esbalaïdores. Un cervell col-

lectiu podria conformar una «cultura enxarxa» que connectaria a tots amb tots enallò que se’n diu temps real. Es pot acon-seguir una comunicació global instantàniai qui vulga pot embarcar-se, com a emis-sor, en talk shows a escala mundial. Tan-mateix, aquestes noves possibilitats nocomportaran la fi de la literatura. La fontinspiradora de la literatura –com de la cul-tura en general– no és el món, sinó la re-gió, el lloc a l’abast, la proximitat que espot copsar i viure. Sobre les regles del jocal món ens ho diu tot allò que passa a lavora d’un fiord noruec, a Petersburg o aOxford/Mississippí. Ací obtenim les «in-formacions» que són significatives per a lanostra existència i la nostra percepció. Bensegur, sempre serà només una minoria quenecessitarà la literatura, però ha estat maialtrament? ❐

Traducció de Gustau Muñoz

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i cognoms Adreça

Població Codi postal Telèfon c/e

Em subscric a la revista L’Espill per 3 números (1 any) a partir del número , raó per la qual:

❒ Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de València. Revista L’Espill.

❒ Us envie fotocòpia de l’ingrés de 24 euros*, a nom de la revista L’Espill, en el compte corrent de la Universitat de

València (Bancaixa, Urbana Sorolla de València: 2077-0735-89-3100159143).

❒ Us autoritze que domicilieu el cobrament de la subscripció anual al meu compte corrent

(20 dígits) del Banc o Caixa (En aquest cas la renovació, si no s’indica el contrari, serà automàtica.)

* Preu a Europa: 27 euros Resta del món: 30 euros

Signatura Data

L’Espill. Publicacions de la Universitat de València • Arts Gràfiques, 13 – 46010 València • lespill@uv.es

138

No ens resulta tan fàcil parlar en catalàdel pensament i de l’obra de Simone Weil(París 1909-Ashford 1943), entre altresmotius perquè la seva obra ha estat moltpoc treballada en l’àmbit filosòfic de casanostra. Les traduccions de Weil al catalàsón com petites romanalles quasibé senseveu, quasibé sense «aparença». De fet, no-més comptem amb dues obres traduïdes alcatalà en un període que abraçaria la dis-tància d’uns trenta anys: de 1966 a 1997.La primera mostra traduïda foren les sevesreflexions a l’entorn de «Déu»,1 la religió il’espiritualitat; la segona correspongué auna col·lecció d’articles de pensament po-lític sobre la noció de la «força», emparen-tada amb el poder destructiu de la guerra,2

i tot plegat des d’una òptica de «crisi» enel món de la política contemporània, em-mirallada en la tradició clàssica, i sobretotal voltant del poema èpic de la Ilíada.

Adrià Chavarria

Adrià Chavarria ha estudiat Història i Filosofia. És col-laborador de diversos mitjans de comunicació i hapublicat articles de crítica literària.

L’obra de Simone Weil és de difícilclassificació –asistemàtica intrínsecament–per la lliure voluntat que des del principive agombolada per la intenció de no volerseguir cap dictat; sense el desig de preten-dre iniciar cap mena d’escola de pensa-ment filòsofic posterior. Esmento això perdeixar palesa l’originalitat del seu pensa-ment, i entre d’altres raons, per situar-la«fora» de l’àmbit de la sistematització deles ciències i dels discursos teòrics cons-truïts al llarg del segle XIX, que generarenescoles de «consignes» i «ismes» que es re-petiren fins a la sacietat durant tot el pas-sat segle XX. Durant aquest segle, tindríemels hereus del marxisme, de l’existencia-lisme, del personalisme, de l’estructuralis-me, del postestructuralisme, del postmo-dernisme i de la resta del batibull dels«ismes», que generaren més embolic queno pas anhel de veritat. Aquest pretès pa-rentiu dels «ismes» amb els seus «paresfundadors» tot sovint ha velat, i ha ama-gat, el missatge inicial. Potser el que creàfou un rosari de consignes que donà lloc a«jocs de pensar» exempts de missatges, i a

No pas la força, sinó la durada de les experiències

elevades, fa grans els homes.

FRIEDRICH NIETZSCHE

Simone Weil: un pensament original

139tota una filigrana de discursos ben allu-nyats de l’esperit d’«emancipació» que talvegada els «pares» havien volgut transmetre.

El pensament de Simone Weil semblauna nota isolada dins la tradició del pensa-ment francès, i de retruc dins la panoràmicadel pensament filosòfic europeu dels anystrenta i quaranta; el pensament de Weil noés fàcil, i a voltes tampoc no és coherent;però, justament, l’empremta d’aquestamanera d’escriure fou el desig d’una autoraque no pretenia ésser classificada en cap deles escoles de pensament que dominaven aFrança durant els anys trenta i quaranta.

La darrera publicació (apareguda encatalà i en castellà) de què disposem no ésuna traducció, sinó un assaig a l’entornd’un dels aspectes que més preocupavenSimone Weil: la guerra. Des de València,la professora Maite Larrauri ha publicat enTàndem, dins la col·leció «Filosofia per aProfans»,3 un estudi sobre Weil. Larrauri,amb un estil entenedor i precís, proposauna anàlisi del pensament weilià d’unamanera expositivament senzilla, però sen-se deixar de ser seriosa en un nivell teòric.

Com que no podem abraçar tots elsvessants de la seva obra, ens centrarem enalguns dels aspectes que jutgem més im-portants. Enraonarem a l’entorn del temade la força, ja que pensem que constitueixun eix central a l’hora d’analitzar el seupensament en la seva conceptualitzaciópolítica. Aquest enraonar sobre la força enSimone Weil va en tot moment acompa-nyat d’una crítica de fons al llenguatgepolític del seu moment històric. Aquesttoc d’alerta se centrarà en el poder quedesvetllen certes paraules del vocabularipolític més comú del seu temps. Per a Weil,aquestes paraules, en lloc de ser portado-res de pau, esdevindran transmissores de

«sang i de llàgrimes», que fereixen desde l’arrel tota possibilitat de desenvolupa-ment d’un clima polític de mediació alcostat de la pau. Segons Weil, tots els«grans discursos polítics» d’aquells anys–tant és parlar dels partits totalitaris comdels partits anomenats democràtics– esta-ven empresonats dins d’un llenguatge querestà enverinat pel fet que implica l’allu-nyament del significat veritable del con-cepte mateix, i a més a més atiats per unambient de confrontació que no podiaportar més que a la guerra, com a únicasolució per a «dialogar» amb l’adversari.De tot això resultarà una forta crítica a lasocietat occidental, sobretot perquè haoblidat els paràmetres i els límits en què esdesenvolupà en un principi.

«LA FORÇA»

La vida4 de Simone Weil és brevíssima,però viscuda amb una intensitat moltapassionada. No podent suportar restar ala rereguarda de París durant la Guerrad’Espanya, decidí enrolar-se en les milíciesanarquistes del front d’Aragó durant elsprimers mesos de la contesa. La seva esta-da va ésser molt breu, però el que albirà ladeixà marcada per sempre més. Arran deviure a la línia de front, comprèn que l’e-xercici de la força és un dels elements quecal tenir en compte a l’hora d’estudiar laviolència que es desprèn en la major partdels conflictes polítics de la història entreels homes.

Llegia i traduïa del grec directament, ides de la Ilíada, text fundacional per ex-cel·lència de la cultura occidental, inter-pretarà la «seducció» que la força exerceixsobre els homes. Ens sorprèn la llum, la

140precisió, i al mateix temps el desvetlla-ment d’aquests mots que inicien el seuarticle «La Ilíada o el poema de la força»:5

«El veritable heroi, el veritable tema, elcentre de la Ilíada, és la força. La forçaexercida pels homes, la força que sotmetels homes, la força davant la qual es con-trau la carn humana. L’ànima humana nodeixa d’aparèixer-hi modificada per les se-ves relacions amb la força, arrossegada, ce-gada per la força de què creu disposar, ple-gada per la pressió de la força que pateix;els qui havien somiat que la força, gràciesal progrés, pertanyia d’ara endavant alpassat, han pogut veure en aquest poemaun document; els qui saben distingir laforça, ara i en altres ocasions, al centre dequalsevol història humana, hi troben elmés bell, el més net dels miralls.»

Com podrem observar, l’anàlisi que Si-mone Weil fa d’aquest poema fundacionals’allunya de les interpretacions més clàssi-ques que ens han transmès de la guerra deTroia (com per exemple, Hegel). La força–element per si mateix abstracte– és el nouheroi del poema. La força és l’heroïna dela cultura occidental? És aquest un delselements fundacionals del dit comença-ment d’Europa? És, però, legítim o encertatdesplaçar-se fins a la Grècia clàssica per po-der capir millor els esdeveniments bèl·licsde l’Europa dels anys trenta i quaranta?

Agosaradament potser, crec que enstrobem davant d’una autora que trena unagenealogia de la força, i que la maduracom a forma conceptual de les relacionsentre els homes. Ens vénen a la memòriaels ressons de Foucault i les seves ànalisissobre el poder, sobretot quan afirmava queaquest poder actuava com una teranyinaque abraçava tots els racons de les rela-cions dels homes.6

Hem de tenir en compte que SimoneWeil fità el món des d’una perspectiva del’equilibri i la mesura, i que són aquestesdues les fites de la concepció d’una geo-mètrica que respon a la pròpia natura, i almateix món humà. Si tenim en compteaquesta concepció, quan l’equilibri estrenca, aleshores el que preval és el prin-cipi d’un element sobre un altre, cosa que–és clar– comporta l’esclat de tota unasèrie d’efectes sobre l’univers físic, i amb lapossibilitat consegüent d’un càstig moral.El perill apareixerà si l’equilibri s’esquerda,per tal com els homes tot sovint desconei-xen els efectes i contraefectes de la desme-sura que ells mateixos han creat.

Quin és l’element que introdueix laruptura i l’esquinçament de l’equilibri na-tural i humà alhora? Doncs la força. Laforça que contrau l’ànima dels homes, elmodificador irreversible dels esdevenimentsmés sagnants. Quan els homes actuen sotael deliri de la força, els ulls que fiten allòreal davant nostre resten cecs per la matei-xa pulsió delerosa d’aquella. Podríem dirque l’ús de la força obstaculitza o obvia al’observació de la natura més real que te-nim al davant, sigui un home o una cosa.Si els homes posseeixen una ànima, l’úsindiscriminat de la força damunt d’ellsno els farà del tot desaparèixer, però com-portarà que l’adversari resti cec davant del’altre. Els homes, com diu Weil, esdeve-nen cadàvers quan se sotmeten al poderde la força.

Ara bé, això no és només propi delstemps contemporanis, sinó que ja en l’e-xemple de la Ilíada la força esdevé prota-gonista essencial en la relació entre elshomes. La diferència rauria, però, en el fetque en el món antic, sobretot entre elsgrecs, el sentit «geomètric» de la vida de

141l’esperit i de l’acció política, tenia unes to-nalitats molt diferents de les que té en lacontemporaneïtat tardana. Per a Weil, elsgrecs es deixaven guiar per una harmoniaque el desequilibri modern ha trencat ambcontundència.

L’ús de la força enrareix l’ordre humà,el torba i el desnaturalitza; un cop des-truïda l’harmonia, l’enlairament de bellnou esdevé difícil, i segons la nostra auto-ra, aquest ordre quasi només es podrà re-construir pels efectes de l’equànime vio-lència dels fenòmens naturals.

Un cos «sadollat» per la força es tornagreu, pesant, i deixa d’actuar des de la lli-bertat pròpia que li concedeix el fet de te-nir una ànima. Un cos sotmès al poderanihilador de la força el podríem simbolit-zar amb la imatge d’un esclau que gairebéja no és capaç de pronunciar «paraules re-demptores» que puguin proclamar la tira-nia de l’opressió que sofreix. Un cos (unapersona amb ànima, per a Simone Weil)«amarat» per la força, ja no conté aquellallibertat d’estimar que tenia en el passat; elseu futur és un horitzó d’opressió, onparadoxalment, si l’estima té cabuda, esdonaria en una mostra d’amor envers eltirà, envers l’amo que l’empresona; enversel patró de la fàbrica contemporània queanihila la vida d’aquell ésser amb ànima.

Pensem que la noció de força es treba-llada per Weil a recer dels esdevenimentsbèl·lics de l’Europa dels anys trenta, i queper tant resta molt vinculada a la qüestióde la guerra imminent. El primer testi-moni d’una guerra narrada, el trobaríemen el relat clàssic del setge de Troia. D’a-quella narració, dita èpica, en podrem ex-treure la idea que la destrucció de les ciu-tats és el pitjor dels símptomes morals imaterials que comporta l’ús demolidor de

la força, emparentada amb la maquinàriadestructora dels homes de la guerra.

Per a Simone Weil al centre del poemad’Homer es troba la destrucció d’una ciu-tat, i no pas la fundació del «bressol de lacivilització occidental». D’aquesta manera,el naixement de la «política» s’emparentaamb la destrucció. Si la ciutat hauria de seruna espai de pau i de cohabitació, l’exer-cici de la guerra la transforma en el pitjordels llocs per a la vida humana; en les es-cenes d’un nou infern indescriptible; enels cadàvers que sotgen les avingudes de lesciutats destrossades pels efectes «col·la-terals».

Ara bé, podran les paraules dels homesoposar-se a la guerra? Podran frenar el po-der destructiu de la força, quan aquestas’allunya d’uns límits naturals? Podran elsmots fer allunyar la força que ens distan-cia de l’equilibri original?... Segons sem-bla, però, amb el vocabulari polític de lacontemporaneïtat dels anys trenta no foupossible. Uns i altres –«esquerres» o «dre-tes»– no feren més que abrivar-se a un es-cenari on la guerra sagnant i cruenta esde-vingué l’única mediació possible.

Simone Weil ho analitza pacientment enl’article «No reiniciem la guerra de Troia»,7

escrit d’analítica contemporània que guai-ta acuradament l’escenari prebèl·lic delmoment. Som al ple dels moviments fei-xistes i comunistes, on per a molts euro-peus la Unió Soviètica, i l’Alemanya nazi,són els miralls i els «llocs» dels seus desitjos(i també frustracions) personals i polítics.Tots dos moviments «toquen» d’allò mésprop el cos de la persona; tots dos règimspretenen un control absolut d’aquell ésserhumà teòricament lliure. Tots dos, enprincipi, mantenien posicions antagòni-ques quant a la manera d’organitzar políti-

142cament el cos social que volien dominar.Nazis i comunistes es podien barallar amort pels carrers de Berlín abans de lavictòria electoral de Hitler, que el duria ala cancelleria del Reich; francament, però,els plantejaments, els propòsits i els des-tins, els diferenciaven tant als uns dels al-tres? No tenien aspectes comuns que elsagermanaven? No volien el control «totali-tari» dels éssers –amb ànima– i de totl’embalum institucional? No controlaventambé amb les «paraules»? Aquests són elsdubtes que planteja Simone Weil; fins i totles anomenades democràcies occidentalsvan caure (i han caigut també) en el pa-rany de les «grans paraules», buides decontingut però plenes de mort.

Creiem que aquest és en un dels temescentrals de l’anàlisi política de Weil: lesparaules del joc polític, proclamades dinsd’un context en «majúscules» i ornat degrandesa, ens poden avenir cap un contextde guerra de conseqüències imprevisibles.Entre d’altres coses perquè, per a bé o pera mal, les paraules poden fer créixer unapulsió de seducció de conseqüències in-controlables. Amb les paraules podem pro-clamar les revolucions o les conquestessocials anhelades pels filòsofs i pensadorsdel socialisme utòpic, però amb elles tam-bé podem convocar a la guerra. Com elshorrors d’aquella guerra «cantada» perHomer, o com les contínues proclames desang que recitava el general Queipo deLlano des de Radio Sevilla.

Quan les paraules són proclamadesamb el to de consigna del partit o la ins-titució, podem albirar que algun tipus deviolència s’hi pot filtrar a través. Aquestesconsignes van ser proclamades insistent-ment per tots els partits i moviments polí-tics dels anys trenta. En l’actualitat pen-

sem que les proclames continuen actuantde la mateixa manera.

Sembla que la contemporaneïtat no haestat capaç d’aconseguir un sediment quecultivés, juntament amb les paraules, unanova possibilitat de convivència entre elshomes; és a dir, que en lloc de suggerirtota una sèrie de paraules que ajudessin aarticular els conflictes per a amidar-nosamb el diàleg o la pau, el que hem fet ésfomentar i enaltir tot un vocabulari queens aboca al conflicte; en lloc d’apaivagar,atiem encara més la pira de la irracionali-tat i de la por; com aquella por de les trin-xeres o de la rereguarda que esmentava lamateixa Simone Weil en la carta a GeorgesBernanos8 amb motiu de l’aparició de la se-va novel·la Els grans cementiris sota la lluna.9

D’una altra manera, el que diu SimoneWeil, si fa no fa, és que les paraules, utilit-zades amb tuf de consigna i sense saberben bé el que expressen, alienen les cons-ciències dels mateixos polítics i de tota laresta del teixit social. Per tant, les paraulestambé són portadores d’alienació, d’allu-nyament d’allò que realment hauria d’ésser.

Les paraules alienen, les consciènciestambé. Un altre dels elements destacablesdel pensament weilià és l’anàlisi que fa del’alienació dels obrers davant la màquinade la modernitat; el treballador de fàbricano és lliure, sinó que resta sotmès no solsal xantatge de l’amo o patró, sinó també al’aura que provoca la maquinària de lamodernitat. Simone Weil voldrà viure encarn viva l’experiència d’un treballador dela cadena industrial del segle XX. Dema-narà una excedència d’un any com a pro-fessora de liceu, i sota identitat falsa aniràa parar a la fàbrica Renault l’any 1934.Fruit d’aquesta vivència és el que, de fet,fou l’únic llibre que publicà en vida: Réfle-

143xions sur les causes de la liberté et de l’oppres-sion sociale.10

En aquesta obra l’autora s’endinsa enl’anàlisi de l’opressió que la contempora-neïtat tardana ha creat en les consciènciesdels homes, i passa per una crítica al mar-xisme que la portarà a enfrontar-se ambels moviments comunistes de caire estali-nià, i amb el mateix Lev Trotski, purgat alseu torn per la «revolució». Per a Weil, eltreballador contemporani està sotmès atota una sèrie d’esforços imposats per unacoacció tan brutal i implacable que li par-cialitzen fins i tot la capacitat de protesta;el crit de l’amargor.

Nosaltres, homes contemporanis, enspensem que l’explotació de les altres èpo-ques desapareix en la nostra pel desenvo-lupament de la tècnica i pel domini del’home sobre la natura; però Weil ens re-corda que l’opressió roman al llarg delstemps –sobretot per l’ús de la força– idoncs que l’opressió del caçador primitiui la del proletari del XX, en certs aspectes,s’assemblarien.

Per una altra banda, la crítica a Marx ials teòrics dels corrents del marxisme vin-drà sobretot per la crítica a la noció demotor de la història, i pel dubte sobre elprogrés d’una història vista a través d’unsulls que corren incansablement cap a unafita per si mateixa indeterminable. De totaixò es desprèn que la concepció del tre-ball defensada per Simone Weil és ben di-ferent de la de l’esquema marxista. Així,per exemple, el treball no hauria de com-portar un motiu de desigualtat entre elshomes, sinó que hauria de rescatar i alli-berar els homes del domini d’una neces-sitat externa i immediata, sense que aixòcomportés l’explotació de l’home pel pa-tró i per la màquina. Per una altra banda,

el proletari de fàbrica no s’allibera de l’o-pressió mitjançant l’esquema dialèctic iredemptorista del llenguatge de la revo-lució, ja que les criatures agombolades perla misèria i pel poder destructor de la força–els malheurs– no tenen ni tan sols la «for-ça» per a proclamar el seu crit de protesta;cap procés evolucionista, darwinista i pro-gressista de la «història» no els alliberarà dela tirania i de la seva pròpia dissort.

El compromís pels «malheurs»11 l’assu-meix des dels seus temps d’estudiant de li-ceu amb Alain.12 En aquells primers anysparticiparà en les manifestacions i xerradesorganitzades pel moviment obrer d’ex-pressió radical, i allunyat de la «planeta»soviètica; és a dir, participarà en els actesd’aquestes associacions, que en un prin-cipi pretenien destituir el «poder» entèscom a força tirànica. La deposició del po-der o del sobirà que oprimeix els febles, erael que interessava a Simone Weil. Aquestaposició, per tant, explicarà la seva inicialvinculació al sindicat anarquista francès,que després es veurà palesada en la seva par-ticipació com a miliciana en la Guerra Ci-vil espanyola. Després d’aquesta acció enla primera línia de front, veurem traslladarel seu àmbit cap a una altra acció «passiva»,però alhora creadora de «món» i de «vida».El camí cap a la mística estava servit.

LA MÍSTICA EN EL CONFLICTE?

Els darrers mesos de vida, Simone Weil elsviu a Anglaterra. Com a jueva que era,però sense voler-ho ésser, hagué de deixarParís –zona ocupada– i es desplaçà a Mar-sella. A Occitània s’amarà de la culturaoccitana, i va conèixer al pare Perrin, queesdevindria el primer editor de la seva

144obra. Mentrestant, anirà escrivint els seusCahiers13 i d’altres articles. Finalmenthagué d’abandonar França per Algèria, id’aquí, en companyia dels seus pares, sen’anà a Nova York.

Sembla que l’enyor al seu país era moltevident, i per aquesta raó entrà en con-tacte amb membres del govern francès al’exili de Londres, als qui demanà de po-der ésser traslladada a l’illa per col·laboraramb els seus compatriotes exiliats. A mit-jan 1942 aconsegueix arribar a Londres, oncomençà a redactar informes per a la Re-sistència i a escriure pel seu compte arti-cles sobre la recomposició moral de Françaper als temps de l’alliberament. La críticaque traslladarà als seus superiors per la ma-nera com s’estaven portant les coses seràflagrant, i de fet, durant els tres darrersmesos de la seva vida, renunciarà a col·la-borar com a membre de la diplomàcia.

Pocs mesos abans de morir redactaràun escrit commovedor, que sobta per lamanera tan peculiar d’enfocar la tragèdiade la Segona Guerra Mundial, es tracta deltitulat «Aquesta guerra és una guerra dereligions».14 En aquest paper, hi presenta elconflicte mundial com un afer més de ti-pus religiós que no pas estrictament polític.Pot actuar la mística com una lectura delsproblemes europeus dels anys quaranta?

Per a Chiara Zamboni,15 la vida i l’obrade Weil obeirien a una doble voluntat,expressada, per una banda, en la submis-sió a les restriccions del context –la guer-ra– i per l’altra, en la veritat d’aquests fetsi sentits que remetrien a un pla simbòlic–el pla religiós o místic. És des d’aquestsdos llocs que Simone Weil llegeix la guer-ra d’Europa.

Els tràgics esdeveniments estarien mar-cats pel bé i pel mal, i per tant la Segona

Guerra Mundial palesaria l’escenificaciód’un drama existencial i religiós. Per uncostat, hi ha els règims idòlatres –el feixis-me i el comunisme– que estenen el seupoder per tot el continent. Per a Weil, laidolatria16 s’ha d’entendre com el procéspel qual s’individualitza alguna cosa d’oca-sional, que passaria a ser considerat com abé absolut, i escaparia d’aquesta maneraa la tensió que comporta haver de jutjarcada vegada entre el bé i el mal. Aquestanegació de la tensió és el que porten a lapràctica els dos règims totalitaris euro-peus, tant el nazi com el comunista.

La mística seria la unió de l’ànima ambel bé absolut, més enllà d’on el bé i el mals’oposen. I aquest bé absolut no és contin-gent ni històric, a diferència, per exemple,del sentiment idòlatra que senten perHitler les seves SS. «El llevat» esdevindrà elsímbol del bé absolut, tot assenyalant queper a la posterior recuperació moral deFrança, un cop acabada la guerra, al seupaís hi hauria d’haver unes persones –pri-vades del deliri de la força, del prestigi deles grans paraules i dels béns materials–que poguessin donar testimoni d’allò mésinfinitament petit, però que alhora esde-vé allò més gran: l’ordre o la mirada es-piritual.

Ens recorda que, si bé la matèria ambquè treballa Hitler és «la massa», la nostrahauria de ser «el llevat» –sempre jugantamb el llenguatge de les paràboles delsEvangelis– i que per tant els procedimentsi les maneres d’actuar hauran de ser dife-rents. La força del «llevat» actuaria com apalanca de desig que podria fer desenvo-lupar uns pensaments diferents i «salva-dors». A Hitler li interessa la massa perquèell es mou en la direcció del poder i deldomini de la força, i Weil pensa que lluitar

145contra la fascinació de la força només espot fer mitjançant la contraposició d’unasèrie d’accions simbòliques, com ara lacreació d’un cos d’infermeres per a la pri-mera línia de front, que amb la seva acciómanifestarien un moment «diví»: el llevatque fa fructificar l’ànima i fa que estigaoberta a d’altres possibilitats que no siguinnomés la força.

Per a Weil, les accions de Hitler sónsubstituts del compromís religiós, succe-danis de les masses; en canvi, el desig deWeil voldria mantenir el compromís reli-giós fins a arribar a la implicació necessàriaque comprendria la nova direcció per aorientar-se.

D’aquesta manera, la Segona GuerraMundial no seria només una guerra de lesdemocràcies contra el totalitarisme, sinóque en el centre del conflicte hi hauria undrama religiós, una lluita entre el bé i elmal. És aleshores quan ens diu –i potserno acabaríem d’entendre-ho– que aquellacosa infinitament petita, que és Déu,17

podria purificar el mal, ja que no el purifi-caran pas els déus terrestres, com ara Hit-ler, o Stalin; el cos d’infermeres en prime-ra línia de combat, de què hem parlat mésamunt, tindria una força d’acció simbò-lica, ja que el seu desig seria col·locar alcentre del camp de batalla la força d’unsímbol, radicalment diferent de la forçad’un exèrcit. El camí que caldrà seguir seràel de la mirada orientada al llevat, el del’esguard cap a persones i hostes que il·lu-minin amb la seva llum el present –peraixò el «poble necessita la poesia com elpa», aquests petits contrabans de llum tannecessaris. Noves accions i paraules «men-gívoles» que ajudin a resignificar i a inter-pretar de bell nou el vell llenguatgeheretat.

CODA

El pensament de Simone Weil palesa unaunitat global des del punt de vista de l’evo-lució del seu propi pensar, lligat a la sevaexperiència de vida. La contínua recercade la veritat i de la llibertat de pensar faranque la seva obra pugui ser definida com aherètica i no classificable dins de cap es-quema ortodox. Heretgia com a exili; he-retgia com a estrangeria; heterodòxia radi-cal. Segons Aldo Masullo:18 «L’estrangeriaés quasibé una “ortodòxia” dins del pensa-ment netament racional, però alhora tam-bé és un signe de la seva incalculable lli-bertat. L’“ortodòxia” pertany a la ideologiai, pretesament a l’organització que fila elpoder en el seu propi interès. Aquesta ex-pressa un totalitarisme d’església o de par-tit, amb la fórmula i l’ús de dues paraulesbreus: anatema sit. “Herètic”, en lloc d’és-ser per essència la tendència al rigor, és elpensament fidel a la necessitat de la veri-tat, la “ciència” com a contacte amb la rea-litat, la joia de comprendre allò que s’es-tima. Weil viu també els darrers anys de laseva breu existència amb una extraordi-nària intensitat, d’experiència d’una noconfessional religiositat cristiana –al límitdel misticisme– però romanent ferma enuna racional convicció. En els Escrits deLondres [...] llegim: “El Crist no va dir: josóc l’ortodòxia. Va dir: jo sóc la veritat”.»

La vida s’ha donat sempre lluny dels«banys calents» i per aquest motiu la sevaescriptura encalçaria la contemporaneïtat,ja que el seu pensament escandalla des dela radicalitat el desig per repensar tota unacultura i una condició humana en la sevarealitat històrica. El seu paisatge reflectirial’enyor per un allunyament progressiu dela veritat dictada des de la geometria del

146cor, i per la basarda davant la supersticiód’un vocabulari abstracte, que en llocd’articular conflictes el que fa és atiar-los

1. Simone Weil, En espera de Déu, Barcelona, Edicions62, 1965.

2. Simone Weil, Escrits sobre la guerra, Alzira, EdicionsBromera, 1997.

3. Maite Larrauri, La guerra segons Simone Weil, Va-lència, Tàndem, 2002.

4. Sobre els aspectes biogràfics de Simone Weil, comp-tem amb la biografia d’una amiga seva, SimonePétrement. Vegeu Simone Pétrement, Vida deSimone Weil. Madrid, Trotta, 1997; també, però,molt per damunt, el qui escriu aquest article enparlà al juliol passat en Serra d’Or. Vegeu AdriàChavarria, «Simone Weil, uns cants tan purscom el silenci?» Serra d’Or, 511-512 (juliol-agost), 2002, pp. 16-19.

5. Simone Weil, «L’Iliade, ou le Poème de la Force»dins La source grecque, París, Éditions Gallimard,1953 (9a ed.). En tenim traducció catalana dinsdels Escrits sobre la guerra, op. cit., pp. 77-111.

6. Si més no, aquesta és la interpretació de Gilles De-leuze en un assaig sobre Foucault. Vegeu GillesDeleuze, Foucault, Barcelona, Edicions 62, 1987.

7. Simone Weil, «Ne recommençons pas la guerre deTroie» (1937) dins Écrits historiques et politiques,París, Éditions Gallimard, p. 1060. En català, enel volum ja esmentat Escrits sobre la Guerra, op. cit.

8. «Lettre à Georges Bernanos» (1938) dins S. Weil,Écrits historiques et politiques, op. cit. N’hi hatraducció al català dins S. Weil, Escrits sobre laguerra, op. cit.

9. Georges Bernanos, Els grans cementiris sota la lluna,Barcelona, Curial, 1981.

10. Dins Simone Weil, Oeuvres complètes, París, Édi-tions Gallimard, 1991, vol. II, pp. 27-109. N’hiha traducció castellana en l’editorial Paidós,1995.

11. En català ‘malaurats’. Aquest era el terme amb quèSimone Weil definia la major part de la classetreballadora francesa, representada sobretot pel

treballador de fàbrica, o operari de màquina. Ésa dir, la persona que era alienada per la «mà-quina» i explotada per la tirania del patró capita-lista. Són les persones sotmeses també al poderdestructiu de la «força». L’alienació és tan gran quetampoc tindran ni l’ànim, ni les paraules ade-quades per a protestar davant de la mateixa accióalienadora. Són els «nous esclaus» del temps de larevolució industrial i de la nova era tecnològica.

12. El seu nom real era Émile Chartier i fou el seuprofessor de filosofia al Liceu Henri IV de París.

13. Actulament, els Cahiers es poden trobar íntegra-ment en castellà. El traductor, Carlos Ortega,però, no ha seguit els criteris de l’edició canònicafrancesa, i això fa que la traducció sigui molt pocútil. Vegeu Simone Weil, Cuadernos, Madrid,Trotta, 2001.

14. Simone Weil, «Aquesta guerra és una guerra de re-ligions» (1943). N’hi ha traducció catalana en elvolum ja esmentat: Simone Weil, Escrits sobre laguerra, op. cit.

15. Chiara Zamboni, «Unirse a la masa y no a la leva-dura», en el volum col·lectiu: Guerras que yo hevisto, Madrid, horas y horas, 2001, pp. 53-70.

16. Sobre el concepte d’idolatria podem consultar unpetit escrit de Weil aparegut en el recull La pesan-teur et la grâce, París, Plon, 1988. N’hi ha traduc-ció castellana: Simone Weil, La gravedad y la gra-cia, Madrid, Trotta, 2001 (3a ed.).

17. En una conferència radiada sobre Simone Weil, lapoeta austríaca Ingeborg Bachmann va comen-tar: «En Simone Weil l’amor a Déu i el camí capa Déu són d’un gènere particular. Ens trobemdavant d’una figura solitària». (Traducció prò-pia.) Bachmann, Ingeborg, Il Dicibile e l’Indi-cibile. Saggi radiofonici, Milà, Adelphi Edizioni,1998.

18. Aldo Masullo, «La passione e l’eresia», Rinascita,46, 20 de novembre 1981. (Traducció pròpia.)

encara més. El foc que comporta que laforça sigui tristament el lloc dels homes. Ellloc d’on no pot venir mai la pau. ❐

147

VIDA

Com Raimon, Josep Lluís Blasco va nàixera l’any 40, i ho va fer al si d’una família deles que en diuen del «puntet». Son pare eracatedràtic de llatí a l’Institut Lluís Vives deValència i fou durant bastants anys l’alcal-de de Sagunt, la ciutat on va veure la llum.Josep Lluís. Blasco fou un bon fill o, simés no, ho va intentar. Ben jovenet, totseguint –supose– la voluntat del pare, vaingressar al seminari. En aquella època idins de tota la ingenuïtat de les il·lusionsinfantils, ell no volia ser bomber o torero,com la majoria dels xiquets; si anava al se-minari era per a ser papa. D’aquells tempsprové la seua amistat amb el meu paisà elbisbe Poveda, una amistat que es man-tingué tota la vida. Blasco contava que enles cartes que li adreçava escrivia en el so-bre «José Poveda y Gasset», amb el conse-güent espant del bisbe. No va romandregaire temps al seminari, però havia obeït.L’any 1958, també segons la voluntat delpare, es va matricular en Dret a la Univer-

Josep Lluís Blasco, servidor de la raó

Tobies Grimaltos

Tobies Grimaltos és professor de Teoria del Conei-xement a la Universitat de València. És coautor, ambJ. L. Blasco, de Teoria del coneixement (Universi-tat de València, 2a ed., 2003), i amb J. L. Blasco iD. Sánchez de Signo y pensamiento (Ariel, 1999). Ésautor així mateix d’El joc de pensar (Bromera, 1998).

sitat de València. El curs següent, i aquestavegada obeint els seus propis desitjos, es vamatricular en Filosofia, una de les seuesveritables passions. Va cursar les dues car-reres alhora i va obtenir en ambdues moltbones qualificacions, fet del qual se sentiaben orgullós, tot i que no s’atrevia a con-fessar-ho més que en les converses més ín-times. Acabada la carrera de dret, fins itot es va plantejar la possibilitat de muntarun bufet amb el seu amic Manuel Broseta.Afortunadament per a la filosofia, aquellaidea fou descartada.

El 1965 es casà amb Adela Costa –fouPoveda qui els casà– i una altra vegada vaser obedient al pare. Com que el matri-moni fou precipitat segons els estàndardsde l’època, Blasco pare temia que la gentdel poble no pensara que Adela estava em-barassada, i així va recomanar i persuadirJosep Lluís que els caps de setmana passe-jaren sovint pels llocs més concorreguts dela població a fi que la gent poguera com-provar que no era el cas. El seu fill Joannasqué quan tocava i Mireia, algun anydesprés.

Per aquell temps, Blasco –i per aixòs’havia casat– ja tenia treball remunerat.Era professor a l’Institut Lluís Vives i feiaclasses també a la Facultat de Filosofia.Manuel Garrido, factòtum al Departa-ment de Lògica i Filosofia de la Ciència i,

148potser, el professor que més l’havia im-pressionat, li va oferir la possibilitat –al co-mençament sense contracte i, per tant, demanera no oficial– d’explicar filosofia a lafacultat. La col·laboració del jove profes-sor amb Garrido i els altres joves professorsde què s’havia sabut envoltar el catedràtichavia començat amb intensitat i eficàciafructífera. La renovació que havien co-mençat professors com ara Carlos París,José Luis Pinillos, Joan Reglà o el mateixManuel Garrido, tenia ara continuïtat iuna nova empenta amb aquest grup. Lafilosofia, que quan Blasco començà a estu-diar s’identificava pràcticament amb l’es-colàstica, revifava, s’obria a nous corrents iadquiria un nivell molt més digne. Aquelljove Departament de Lògica organitzàsimposis internacionals que portaren aaquest somort país filòsofs de la talla deQuine o Strawson, i va fundar la revistaTeorema, sense dubte la de més qualitat iprestigi de l’època. Teorema tenia una claravoluntat d’obertura i de renovació, i allícol·laboraren noms ben destacats del pa-norama filosòfic d’aquells anys. Com aCuadernos Teorema es publicaren tambénúmeros monogràfics ben dignes i traduc-cions d’obres cabdals. La contribució deBlasco a totes aquestes coses fou ben im-portant. El mateix Quine tingué un reco-neixement especial amb ell: encara no faun any, em mostrava la carta manuscritaque el filòsof americà li va escriure. D’a-questa manera, el jove professor Blasco,que havia començat la seua trajectòria ex-plicant Heidegger, havia esdevingut enpocs anys un dels principals artífexs de laintroducció de la filosofia analítica a Va-lència i a l’Estat espanyol. La seua tesi doc-toral, que després es publicà com a llibreamb el títol de Lenguaje, filosofía y conoci-

miento, es va convertir en un referent obli-gat per a molts dels actuals docents uni-versitaris i una de les primeres finestresobertes a un tipus de filosofia que peraquestes contrades era nou i desconegut,bé que revifador i estimulant; un tipus defilosofia que, a diferència del que haviaestat habitual, convidava, no a reproduir icomentar les doctrines d’altres amb vene-ració beata, sinó a pensar un mateix.

Aquella col·laboració, però, es va aca-bar d’una manera traumàtica (sortosa-ment per a qui açò escriu i els seus com-panys de departament, tot s’ha de dir). Séque és dur formular-ho així, però de segui-da ho entendreu. Segons explica XavierSierra Labrado, tot citant les paraules delmateix Blasco, «Garrido, per traure’s lespuces de damunt», respecte de certa acusa-ció, «declarà que a la Facultat hi havia unaconxorxa “marxista catalanista” que teniacom a capitostos Alfons Cucó (de la secciód’Història) i jo i que nosaltres érem els res-ponsables tant d’haver revoltat els mem-bres del Departament de Lògica –conven-cent-los que no havien d’examinar i ha-vien de donar un aprovat polític– com decerts cartells que havien aparegut a la Fa-cultat denunciant Antonio Ubieto –cate-dràtic d’Història Medieval i llavors encar-regat dels comptes de la Facultat– de mal-versar fons».1 Aquella acusació va fer queni Cucó ni Blasco foren admesos a entraren el cos de funcionaris durant bastant detemps. Romandre al Departament de Lò-gica es va fer insuportable per a Blasco.Afortunadament per a ell i per a nosaltres,l’assignatura de Teoria del Coneixementque impartia pertanyia habitualment alsdepartaments de Metafísica. Si ací s’im-partia des del Departament de Lògica eraperquè el catedràtic de Metafísica, Rosa-

149do, no li tenia una estima especial. Quanva marxar, Blasco aprofità l’avinentesa pera canviar de departament i tornar la Teoriadel Coneixement al Departament de Me-tafísica. Això va ser una jugada per la qualmolts li estarem sempre agraïts. Amb eltemps, fou catedràtic de Teoria del Conei-xement i director d’aquell renovadíssimdepartament, ara de «Metafísica i Teoriadel Coneixement». Blasco es va saber en-voltar de joves professors ben competentsi, en la majoria dels casos, de reconegutprestigi a l’Estat espanyol i més enllà fins itot. «L’escola epistemològica de València»,com l’han arribada a anomenar, causa res-pecte a les universitats espanyoles. Elmestratge i el tarannà de Blasco va consti-tuir un grup humà amb unes pautes decomportament que, sovint i en moltes co-ses, poden constituir perfectament unmodel d’actitud universitària. Qui açòescriu prega perquè aqueixa empremtaque Blasco ens ha deixat no desaparega.

El Departament de Metafísica i Teoriadel Coneixement de la Universitat de Va-lència –els membres del qual pertanyem al’àrea de Filosofia– constitueix, gràcies aell, una saludable excepció en moltes cosesdins del panorama filosòfic espanyol. Es-tem acostumats al fet que, en participar encongressos, els nostres col·legues d’altresuniversitats ens pregunten com és que dedi-cant-nos a fer la filosofia que fem no per-tanguem a l’àrea de Lògica, com és l’ha-bitual. D’això, Blasco n’és el responsable.

El més curiós de tot és que, quan Blas-co aconseguí la càtedra l’any 1983, ja l’ha-vien operat dues vegades d’un càncer delaringe. Després de la segona operació, elsmetges no hagueren apostat un cèntim perell: no li donaven gaires esperances de vi-da. Va ser en aquestes circumstàncies que

Blasco va fer tot això. En comptes de ren-dir-se, es va llançar amb una fúria vital in-sospitada cap a la Facultat i cap a l’activitatpolítica i cívica. Sense cordes vocals, im-partia classes, feia mítings polítics i dona-va conferències ací i allà (i, llevat de quatredesgavellats, ningú les trobava a faltar).Ràpidament va fer front a la seua situació,va agafar ànim i va fer de les possiblesmancances virtuts. Els qui el coneixíem (ien som molts, en molts àmbits diferents,els qui gaudírem d’aquest privilegi) sabemque la seua talla moral i intel·lectual erenmolt superiors a la mitjana. També enaqueixes circumstàncies va ser durant unbon grapat d’anys degà de la Facultat deFilosofia i Ciències de l’Educació, aco-blant sempre esforços, trobant sempre elspunts comuns en les posicions enfron-tades i afavorint el consens.

Els mesos de vida que li havien donatels metges, gràcies –pense jo– a aqueixafortalesa mental tan gran, es convertirenen molts anys, però finalment el càncer vaguanyar la guerra i el 8 de març d’enguany,Josep Lluís Blasco ens va deixar. Ens vadeixar orfes i ben tristos, però també senseacabar de creure-s’ho ell mateix, benensenyats.

COMPROMÍS

Si, certament, Blasco no hi va tenir res aveure, en cap de les dues coses de què l’a-cusava Garrido, respecte a allò de «marxis-ta catalanista» el catedràtic de lògica noanava errat del tot. Tots sabem del perma-nent compromís de Blasco amb la nostrallengua i la nostra cultura. Des de sempreva estar en política. «És una llàstima queBlasco dedique tant de temps a la políti-

150ca», he sentit dir moltes vegades, «si es de-dicara més a la filosofia, tindríem en ell unfilòsof de gran talla». El problema és quehe escoltat també moltes vegades el retretcontrari per part dels polítics. Ell, però,era immune a aquestes crítiques. La seuacapacitat per a il·lusionar-se en diversescoses alhora, d’involucrar-s’hi i dur a ter-me nombrosos projectes, estava renyidaamb aqueixa unidimensionalitat que uns ialtres –cadascú la seua– li demanaven.Amb la distància que li donava l’escepti-cisme apassionat que tenen els qui no ser-veixen més que a la raó, creava i contribuïaa tot allò en què creia (perquè escèptic noés qui no creu, sinó qui dubta), sense re-nunciar, però, a la seua independènciapersonal, a la seua autonomia de criteri,sense apassionaments cecs i exclusius. Coma bon escèptic, només de la raó era unveritable apassionat (com els seus admiratsRussell o Fuster). Jo diria que Blasco «pas-sava en tot»: hi era, però no militava dog-màticament en res.

La seua trajectòria política és llarga iplena de fruits. La seua personalitat el feiaun polític excel·lent, en el millor sentit dela paraula. Els seus dots per al consens i laintegració eren extraordinaris, i això es varevelar contínuament en tots els àmbits enquè el seu compromís cívic el va portar aactuar: el de la política ordinària, la delspartits, el de les associacions i el de la polí-tica universitària.

Tot va començar quan, pels volts del’any 1965, Vicent Ventura li va demanarque s’unira al Partit Socialista Valencià.Eren temps de clandestinitat i puc imagi-nar un Blasco una mica atemorit, peròdecidit, acceptant el repte. Quan el PSV esva desfer, ell i Josep Guia implantaren alPaís Valencia el Partit Socialista d’Allibe-

rament Nacional, el PSAN, que no obtin-dria vots però que va armar un bon re-bombori. Això era cap a 1974. L’any1981, després de moltes desavinences ambGuia, Blasco abandonà el PSAN i, junta-ment amb Vicent Ventura i Doro Bala-guer, va fundar l’Agrupament d’Esquerradel País Valencià. El 1984 l’Agrupamentes va fusionar amb el Partit Nacionalistadel País Valencià de Francesc de PaulaBurguera i formaren la Unitat del PobleValencià (UPV). En totes aquestes empre-ses Blasco va actuar sempre com un ideò-leg discret que evita els personalismes, ques’estima més romandre en la segona fila.Ell era l’intel·lectual compromès, el pen-sador que perfila les línies d’actuació, quepossibilita el diàleg –i ben sovint l’acord–entre les postures discrepants, però que novol «figurar».

Ramon Lapiedra podria donar testi-moni de la participació del seu amic en elCol·lectiu Joan Lluís Vives i en la seuapròpia arribada al rectorat de la Univer-sitat de València. Lapiedra tingué en Blas-co, a banda d’un amic, un conseller asse-nyat i fidel al si del Col·lectiu i a nivellpersonal. Com ens ho explica Xavier Sier-ra, el Col·lectiu Joan Lluís Vives:

integrat per una colla de professors uni-versitaris valencianistes i progressistes, esva constituir l’any 1983 amb l’ambiciód’incidir en la vida política i cultural delpaís, bé mitjançant accions universitàries,bé amb l’elaboració i publicació en lapremsa d’articles d’opinió signats pel col-lectiu. L’any següent –el 1984– es presentàper a aquest grup l’oportunitat d’intervenird’una manera directíssima en un procésd’especial transcendència: la reforma de laUniversitat. Aquell any se celebraven les

151eleccions al claustre i al rectorat i és al sidel col·lectiu, principalment, que s’elabo-rarà el programa que triomfaria en les elec-cions i que portaria un dels seus membres–Ramon Lapiedra– al rectorat.2

Durant tot el temps que Lapiedra fourector el col·lectiu funcionà com a òrganinformal de consulta i assessorament. Totaquell temps també –o pràcticament tot–Blasco fou el degà de la seua Facultat. Lacontribució de tots dos a la transformacióde les maneres de funcionament de les ins-titucions, a la seua democratització real, ala confluència de posicions, al pacte i a lacol·laboració són ja un fet ben conegut.

La producció d’articles d’opinió delcol·lectiu durant tots els seus anys d’exis-tència és, quantitativament i qualitativa,ben important, i la ploma i la intel·ligèn-cia de Blasco hi és ben palesa.

OBRA

La tasca docent i investigadora de Blaco ésdestacable en més d’un sentit. I si pensemquè va trobar i què va deixar, resulta acla-paradora. Com a professor, dues coses cri-daven en ell l’atenció. La primera és quedes de l’any 1975 (any de la mort de Fran-co) va fer les seues classes en català. La se-gona cosa que sobtava era la seua claredatexpositiva. Quan Blasco explicava filosofia(com qualsevol altra cosa) se l’entenia.Això els seus alumnes (d’alumnes, tambén’hi ha que no són massa brillants) nosempre ho saberen valorar. En un país onl’expressió «quant que en sap, que no en-tenc res!» definiria molt bé l’actitud delsestudiants envers els professors. Blascosemblava no saber res perquè se li entenia

tot. Era tal el seu coneixement de les cosesque explicava, tanta la seua reflexió sobreels problemes que havia de comentar, queera capaç de fer-ho perfectament entene-dor. El que jo considere que és una de lescoses més difícils que hi ha, fer-se enten-dre, ho feia ell amb una senzillesa emba-dalidora. Però el ben cert és que, com soldir el seu amic Enric Casaban, «quan Blas-co deia alguna cosa, calia posar-se a estu-diar». Que ell t’explicàs Kant o Quine(dos dels seus herois filosòfics, tot i queantagònics) era un privilegi absolut, ambell podies entendre en tres classes el queamb altres no havies entès en un any.

El mateix passa amb els seus textos,d’una claredat i un rigor que poden ferpassar desapercebut al lector superficial lapregonesa del seu pensament i el gran co-neixement que tenia de cada qüestió quetractava. Ja hem parlat del seu primer lli-bre, Lenguaje, filosofia y conocimiento. Foupublicat per Ariel l’any 1973. El llibre ésla seua tesi doctoral i és una exposició cla-ra i ordenada del desenvolupament de lafilosofia analítica des de Frege fins al queBlasco denomina les escoles de Cambridgei Oxford. En aquelles pàgines, però, Blas-co no va poder evitar cometre el que lla-vors representava una gosadia: «No he po-dido evitar ir manifestando mi punto devista».3 I ho diu amb sinceritat, sense pe-tulància, més aviat amb temor. La seuahumilitat l’obligava a disculpar-se i la seuaenorme curiositat i honestedat intel·lec-tuals a haver de cometre la falta. Això perquè demanava disculpes va convertir elllibre de Blasco en una glopada d’aire fresci un estímul per a diverses generacionsd’estudiants i professors de filosofia. Aixího diu Josep Corbí en «Josep Lluís Blascoy la libertad de pensar (1940-2003)»:

152la inteligencia y la curiosidad de JosepLluís Blasco se fue colando por las rendijasy no pudo dejar de escribir una introduc-ción a la filosofía analítica de las que tantoabundan en el mundo anglosajón, en lasque el narrador no puede construir su his-toria más que preguntándose por la verdado la plausibilidad de las tesis que susinterlocutores del pasado le proponen.4

Si la seua tesi doctoral es va convertiren llibre, el mateix va passar amb la seuamemòria d’oposició a càtedra: Significadoy experiencia, publicat per Península l’any1984. Un repàs crític del positivisme lògicque, malgrat la data en què aparegué elllibre, quan aquest corrent ja es conside-rava mort i enterrat, acostava d’una mane-ra clara i ordenada les posicions d’aquellsfilòsofs i les insuficiències d’aquella con-cepció de la filosofia a molts que, com noés infreqüent en aquest país, «están devuelta sin haber ido».5

Els altres dos llibres que Blasco publicàho féu en col·laboració. Jo vaig tenir laimmensa sort i el privilegi de participar-hi, tant en l’un com en l’altre. El 1997 pu-blicàrem Teoria del coneixement,6 el primermanual canònic sobre la seua estimada ma-tèria que es publicava en català. Ara està apunt d’eixir la segona edició revisada d’a-quest llibre, fet del qual se sentia ben sa-tisfet. Desgraciadament, la seua inespera-da mort va impedir que els canvis foren més.

El 1999 publicàrem, amb Dora Sán-chez, Signo y pensamiento, en l’editorialAriel. Es tracta d’una introducció a la filo-sofia del llenguatge pensada perquè fóraútil no sols als estudiants de filosofia sinótambé als de filologia.

Juntament amb aquests llibres, Blascova publicar una bona quantitat d’articles.

Si hom els llegeix, trobarà uns papers clars,ordenats, ben argumentats i suggeridorsque no es limiten en cap cas a exposar lesdoctrines d’altres sinó a enfrontar els pro-blemes amb tot el rigor, la seriositat, lapenetració i alhora l’honestedat i la humi-litat que els qui el coneixíem sabem queeren propis d’ell. Aquests papers recorrenels temes més diversos dins del seu àmbitd’estudi: la normativitat, la naturalesa dela lògica, la fonamentació del coneixe-ment, la funció i la força dels argumentstranscendentals...

A més de tot això, Blasco, que teniauna capacitat de treball i organitzativagens habitual –bé que en la seua falsa imodesta concepció de si mateix ell hohauria negat una i mil vegades– va traduiral català obres filosòfiques ben remarcablescom són ara, per posar només dos exemples,Llenguatge, veritat i lògica d’Alfred J. Ayeri Lògica i coneixement de Bertrand Russell,i va contribuir a la fundació de societats defilosofia com ara la Societat de Filosofiadel País Valencià, de la qual va ser presi-dent, la Sociedad Española de FilosofíaAnalítica (membre de la junta directiva) ila Sociedad del Área de Filosofía, el con-grés constituent de la qual va tenir lloc aValència el febrer de 2003, i de l’organit-zació del qual Blasco fou el principal artí-fex. El 1999 fou nomenat membre de nú-mero de l’Institut d’Estudis Catalans.

El més important de tot és el tarannàd’aquest home singular que ara ens ha dei-xat. Dotat d’una gran intel·ligència, aquestanomés era ultrapassada per la seua huma-nitat, i en circumstàncies on altres haurientriat un retir potser autocompassiu, Blascova dur a terme una tasca que sols el tempsajudarà a valorar en la seua vertadera me-sura. Aquell que, com algú ha dit, no ac-

153

GUERRES D’ARXIUS. HISTÒRIA, MEMÒRIA I POLÍTICA

Política d’arxiu i escriptura de la història. Sonia CombeSobre l’arxiu de Salamanca. Joan B. Culla i Borja de RiquerEls arxius del feixisme i la història d’Itàlia. Brunello MantelliNo són només arxius. Franquisme, memória, democràcia.

Ismael SazRaons d’arxiu, desraons d’estat. L’Arxiu de la Corona

d’Aragó. Antoni Furió i Ferran Garcia-OliverTothom guarda un secret. Pau Viciano

DOCUMENTS

Per què el socialisme? Albert Einstein

Josep Ferrater Mora, filòsof. Josep-Maria TerricabrasLa lluent esquena de les lletres. Òscar VilarroyaPedagogia de l’art. Antoni Llena

NOTES

Un famós «escriptor desconegut». Guillem CalaforraMiquel Batllori: sis moments. Agustí Alcoberro

L L I B R E S

Enzo Traverso: El totalitarisme. Història d’un debat.Ismael Saz

Josep Vicent Boira: EURAM 2010. La via europea. Vicent SolerAlbert Balcells i Enric Pujol: Història de l’Institut

d’Estudis Catalans. Jordi CasassasSonia Combe: Archives interdites. L’histoire confisquée.

Pau Viciano

ceptava més lligam que el de l’amistat, vaser mestre de molts, sense pretensions, desdel raonament i el diàleg sincer. Blasco haestat un mestre per a molts i no sols en elpla acadèmic, ha estat també un mestre enla manera de fer i comportar-se, un mestrede rigor, modèstia i honestedat. Espereque la llavor que va sembrar, i que ja vadonant els seus fruits, continue fructifi-cant i que la seua empremta continue vivai notòria durant molts anys. ❐

1. Xavier Sierra Labrado, «Josep Lluís Blasco (1940-2003)», Afers, 44, 2003, pp. 207-220.

2. Op. cit. p. 219.3. Josep Lluís Blasco, Lenguaje, filosofía y conocimiento,

Barcelona, Ariel, 1973, p. 1914. Josep E. Corbí, «Josep Lluís Blasco y la libertad de

pensar (1940-2003)», Theoria, 47, vol. 18, 2003,pp. 229-231.

5. Josep Lluís Blasco, Significado y experiencia, Barcelo-na, Península, 1984, p. 6.

6. Josep Lluís Blasco i Tobies Grimaltos, Teoria del conei-xement, València, Universitat de València, 2003(2a ed.).

Núm. 13 — primavera 2003

Civilització industrial, petroli barat, perspectivesincertes. Ernest Garcia

L’obsessió del creixement. Elmar AltvaterEuropa Central: l’excavació d’un jaciment. Simona

SkrabecCentralització a Mèxic i Amèrica Llatina. José María

Muriá

&

154EL MÓN DE LES NACIONS

FRANÇOIS THUAL

Els conflictes identitaris184 pp., 10,00 €

ALFONS CUCÓ

Els confins d'Europa. Nacionalisme i dretshumans a la Mediterrània oriental190 pp., 10,00 €

ERNEST GELLNER

Nacionalisme112 pp., 10,00 €

LIAH GREENFELD

Nacionalisme i modernitat194 pp., 13,00 €

DANIELE CONVERSI

La desintegració de Iugoslàvia212 pp., 13,00 €

MIROSLAV HROCH

La naturalesa de la nació182 pp., 13,00 €

GÉRARD BOUCHARD

La nació quebequesa: futur i passat

266 pp., 15,00 €

JOSEP R. LLOBERA

La teoria del nacionalisme a França162 pp., 15,00 €

editorial afers

NovetatCol·lecció Assaig

1. Història. Entre la ciència i el relatFRANÇOIS DOSSE

Traducció d’Anna Montero216 pp. – 11 €

2. Reflexions sobre la violènciaJOHN KEANE

Traducció de Carles X. Subiela226 pp. – 11 €

3. El descrèdit de la modernitatNEUS CAMPILLO

396 pp. – 13 €

4. El totalitarisme. Història d’un debatENZO TRAVERSO

Traducció de Jordi Muñoz246 pp. – 11 €

5. Un país de ciutats o les ciutatsd’un paísJOSEP SORRIBES

206 pp. – 11 €

6. Foucault: un il·lustrat radical?JOSEP ANTONI BERMÚDEZ I ROSES

298 pp. – 11 €

7. Utopística. Les opcions històriquesdel segle XXI

IMMANUEL WALLERSTEIN

110 pp. – 6 €

c/ Arts Gràfiques 13 - 46010 Valènciatel. 96 386 41 15 - fax 96 386 40 67

www.uv.es/publicacions - publicacions@uv.es

155

En el marc de la societat postmoderna,la ciutat ha deixat de ser l’espai de produc-ció de mercaderies i de construcció d’unveritable espai públic. Si el naixement dela ciutat moderna anava indestriablementunit a la configuració de l’espai públic i alteixit urbà com a lloc d’intercanvi, insepa-rable de l’escena civil, de la formació del’Estat-nació, de la llibertat de premsa idels drets dels ciutadans, ara, en el marcde la societat postindustrial la ciutat ha que-dat superada per les grans unitats suprana-cionals, per la tendència a establir nuclisurbanitzats sense consciència de ciutat –es-pais comercials, urbanitzacions sense àgo-ra, habitatges sense serveis, perifèries arti-ficials– moviments entorn d’un «no-lloc»,espais urbans sense memòria ni voluntat deconstruir-ne, on la convivència i les raonsde veïnatge són pràcticament inexistents.

Pilar Parcerisas

Pilar Parcerisas és historiadora, crítica d’art, assagista icuradora d’exposicions. És responsable del Centre deDocumentació de l’Art Contemporani AlexandreCirici i de la crítica d’art al diari Avui.

Els governs de les ciutats han esdevin-gut administradors de l’espai públic, peròen cap cas ja no són constructors de ciutaten el sentit de la convivència i el diàleg queha caracteritzat l’edificació de la ciutatmoderna amb la seva burgesia il·lustrada,capdavantera en les iniciatives culturals, itots els intents de millorar els serveisd’aquest espai públic són una versió simu-lada de reconstrucció de l’esperit de laciutat moderna, ja inexistent.

La ciutat ha entrat de ple en el com-portament de la societat de l’espectacle quetan encertadament va pronosticar GuyDebord. Símbol de la llibertat històrica ide la coneixença del passat, la ciutat és araliquidada, segons Debord, per la falta desubordinació de l’economia a la conscièn-cia històrica i la manca de concentració depoder social que li conferia aquesta cons-ciència del passat. La ciutat moderna con-serva les seves formes, gairebé com un pa-trimoni històric –pensem en la reconver-sió dels espais industrials vers finalitatsd’ordre cultural– però no l’esperit que li vaconferir el motiu dels seus orígens. Així,

L’art en les ciutats-espectacle

La humanitat s’ha convertit ara en espectacle de si mateixa.

La seva autoalienació ha assolit un grau que li permet de

viure la seva pròpia destrucció com un gaudi estètic.

GUY DEBORD

156en la nova societat, la cultura s’ha con-vertit en mercaderia, i fa un paper de mo-tor del desenvolupament econòmic de laciutat amb voluntat de marca d’identitat.

En la societat de l’espectacle el lleure iel consum cultural han propiciat la creaciód’indústries culturals, basades més en elconcepte de producció i consum que enel de creació i recepció. La cultura actual obé és de taquilla i estadística o bé ja noexisteix. Dins aquest model de societat, lesciutats volen distingir-se per elements cul-turals diferencials, bé en clau d’infraes-tructures, bé en clau d’esdeveniments cul-turals efímers –o més ben dit, de consumcultural– que atorguin una imatge demarca a la ciutat en qüestió. D’aquí elsnombrosos festivals de teatre (Edimburg,Avinyó), de música (Salzburg, Bayreuth),de cinema (Venècia, Cannes) i la nom-brosa llista de biennals i certàmens d’artque s’han implantat arreu del món en elsdarrers anys, a part de fires, fòrums i gransexposicions que superen els projectes jacentenaris de la Biennal de Venècia oconsolidats amb més de quatre dècades depresència com la Documenta de Kassel. Sibé les arts plàstiques i visuals no gaudeixenhabitualment de l’àmplia recepció de quèdisposa la cultura de taquilla, intenten re-cuperar aquest esperit amb les convoca-tòries internacionals creant esdevenimentsque estimulin el turisme cultural, elmoviment de sectors especialitzats i fentque una acció artística i cultural sigui elganxo d’atracció de les masses.

Però no són només els certàmens d’art,sinó que cal tenir en compte també lesfires internacionals com a factor dinamit-zador de les ciutats, no tant pel movimentde mercat sectorial que generen, sinó peltrànsit de gent i les activitats paral·leles

que mouen, ja que tota la ciutat s’aboca afer una oferta cultural superior en qualitati nombre. Però com que és més difícil ieconòmicament més costós implantar unafira d’art on no hi ha tradició de mercat,s’opta més sovint per crear un esdeveni-ment espectacular, amb caràcter puntual.Cal dir que els certàmens pioners d’a-quests esdeveniments destinaven inicial-ment l’espai d’un museu (el Fridericianuma Kassel) o un espai acotat (Il Giardino, aVenècia), però actualment l’expansió i elcreixement d’aquests certàmens fa ques’estenguin per tota la ciutat. Els espaiss’han multiplicat i les intervencions artísti-ques envaeixen tot l’espai ciutadà, i ocu-pen cases, palaus, estacions, jardins, espaispúblics. Altres ciutats es distingeixen perun certamen especialitzat, com és el cas deMünster, la ciutat alemanya que cada deuanys uneix el seu nom a l’escultura i l’espaipúblic. Per evitar aquest lligam reiteratque es produeix sovint entre certamen iciutat, la biennal Manifesta ha decidit op-tar per un nomadisme que la vinculapuntualment a una ciutat concreta (Rot-terdam, Lubljiana, Frankfurt, Donòstia).

Cal remarcar també que, quan sorgeixun país nou, o hi ha una reafirmació d’al-gun estat, territori o ciutat, bé perquè hiha hagut una guerra, bé perquè hi ha unacord internacional, els certàmens d’artapareixen en llocs on no hi ha hagut captradició. L’art vol ser un reclam d’identitati un punt per posar l’atenció internacionalen aquell país en qüestió, gairebé com unamostra de solidaritat vers la seva voluntatd’existir a nivell internacional, com unaopció cultural de posar-la en el mapa.Hem vist sorgir biennals en llocs perifè-rics, de poca tradició d’art contemporani,com ara a Istanbul (Turquia) o Santa Fe

157(Nou Mèxic). Un cas que explica molt béel que diem és la Periferic Biennial a Iasi,al nord-est de Romania, creada en unade les ciutats més castigades pel règim deCeausescu. També la incorporació a lainternacionalitat de l’art del continentasiàtic ha comportat noves biennals, comles de Tai-Pei o Kwang-Yu. La vella Euro-pa ressuscita de les seves fragmentacions icraquelaments en biennals com la de Pra-ga, Tirana o Tessalònica, i amb noves firesd’art al nou Berlín o a Lisboa, amb ArteLisboa (per sobre de les tradicionals comara Basilea, Colònia o Frankfurt), en unpaís com Portugal en què la tradició d’artcontemporani és relativament recent. Lesciutats, grans o petites, constitueixen elnou escenari de l’art contemporani, lesquals s’han plantejat com un parc d’atrac-cions temàtic. Aquest model també haarribat a l’Estat espanyol, on es comença aparlar de Valladolid com a ciutat de mu-seus, o de València com a ciutat de lesciències i les arts on la Biennal d’Art, ins-taurada recentment, vol ser el corol·larid’aquest plantejament grandiloqüent quecomençà un dia amb l’IVAM com a novainfraestructura cultural que posà Valènciaen el mapa internacional.

Resulta bastant difícil fer congeniar elsvalors autènticament artístics o sectorialsamb els interessos de turisme cultural quemouen els governs de les ciutats, ajudatsper altres administracions i patrocinadorsprivats, a convocar aquests certàmens mas-todòntics. Malgrat el fitxatge de curadorsinternacionals i de grans equips de pro-ducció, no queda gaire clar que els resul-tats siguin artísticament els esperats. Siveritablement el resultat no és de l’interèsdels sectors que mouen internacionalmentels fils de l’art, difícilment la ciutat es po-

sarà en el mapa artístic de les biennals quecompten.

Hi ha hagut experiències expositivesque han vinculat art i ciutat, des de totsels tòpics de la societat de l’espectacle,sense ànim de crear cap continuïtat, peròamb uns resultats positius tant pel que fa al’ús de la ciutat com a escenografia, com ala qualitat, actualitat i oportunitat del ques’hi exposava. Pensem en «La Beauté», ex-posició desbordant, celebrada a la ciutatfrancesa d’Avinyó l’any 2000, amb motiude la seva designació com a ciutat culturald’aquell any, que va discórrer paral·lela-ment al Festival de Teatre aprofitant mol-tes de les infraestructures que oferia el cer-tamen per a treballs visuals o sonors queles necessitaven. La ciutat va posar a dis-posició de «La Beauté» no sols el palaudels Papes, amb la mostra «La Beauté inFabula», sinó altres espais patrimonials, es-glésies o fàbriques, restaurats o per agençar,que van ser el marc d’exposicions, actua-cions, projeccions, audiovisuals, concerts,i d’un desplegament estel·lar d’unitats te-màtiques disseminades per tota la ciutat.Espais que habitualment no estaven dedi-cats a l’art i que permetien al visitant satis-fer la curiositat de l’intrús, ser alhora visi-tant d’un espai patrimonial i receptor d’unaproposta artística de caràcter internacio-nal. També, l’exposició, dissenyada sotaun títol tan genèric com «La Beauté», vapermetre exhibir un ampli espectre depropostes d’art contemporani i jugar, perquè no?, amb aquella idea romàntica debellesa, sempre vinculada a la naturalesacom a model, amb una de les exposicions,«La nature à l’oeuvre», a l’espai Jean Lau-rent al Jardin des Doms, que exhibia desde pedres, marbres i insectes de col·lecciófins a obres d’art contemporani, inspirades

158en la naturalesa, i obria així la caixa de l’in-fra-mince en el marc de la dialèctica entrenatura i artifici. Per acabar, «Transfo» erala darrera proposta artística en uns magat-zems en desús d’una companyia elèctrica,la qual va permetre la instal·lació de tre-balls d’art contemporani més arriscats icompromesos amb les estètiques del cos,la moda i les noves tecnologies.

«La Beauté» no va ser una biennal es-tàndard amb tots els seus tòpics; no pre-tenia ensenyar l’última moda de l’art con-temporani, sinó que mostrava la sensi-bilitat contemporània a través de l’art,ajustant una exposició temàtica a la midad’una ciutat, Avinyó, amb les seves pecu-liaritats històriques, urbanes, geogràfi-ques, perifèriques i de tradició cultural, icreant un recorregut, un laberint, metà-fora del laberint d’amor de la Laura dePetrarca, poeta molt unit a la ciutat d’Avi-nyó. Per això, no és estrany que el puntd’inici fos un manuscrit dels Cançoners.L’habitual exposició d’estiu que Avinyócelebrava al palau dels Papes es va multi-plicar en una exposició oberta a tota laciutat i a l’espai públic, en el qual, final-ment, algunes escultures que s’havien pro-

duït i treballat en el marc de l’exposició,van acabar sent escultures permanents. Laciutat, en definitiva, va ser transformadaper l’art i els artistes.

El model de «La Beauté» no és precisa-ment el que abunda en el parc d’atraccionsd’art en què s’han convertit les ciutats, avegades aparadors estàndard de l’art inter-nacional passe-partout que trobem a totarreu. Trobar l’equilibri entre l’interès ar-tístic per se que ha de despertar una mostrad’aquestes característiques i obeir els dic-tats del turisme cultural que cerca la socie-tat de l’espectacle en les ciutats és difícil.«La Beauté» va ser-ne un exemple paradig-màtic, potser perquè no pretenia repetircap fórmula i actuar una sola vegada.

Aquest procés sembla ja irreversible i laciutat-espectacle necessita nodrir-se de totel que pugui proporcionar-li l’atracció deles masses, vinguin d’on vinguin. L’art ma-teix deixa també de ser feixuc, per a sercada cop més transportable, projectable iespectacular visualment. Les noves narra-tives fotogràfiques i videogràfiques obrenel camí cap a l’art visual de la societat del’espectacle, reflex mimètic de la visualitatdel poder, que la controla i la domina. ❐

159

Doro Balaguer és pintor i escriptor. Autor dels llibresRenau, pintura i política (Germania, 1994) i d’Art,cultura, política, país (PUV, 2002).

Al llarg d’agost del 2003, amb una di-ferència de dies, he llegit al diari El País elscomentaris de Fernando Savater i AntonioElorza sobre la proposta encara no explí-cita ni pública del lehendakari Ibarretxe.En la línia contrària al nacionalisme, queels és habitual, amb l’argumentació habi-tual i el que a mi em semblen els tòpicshabituals. Tot i que l’estil i, possiblement,la motivació i les raons siguen ben dife-rents, hi ha una coincidència de fons en ladefensa de la Constitució i de la unitat del’Estat que em resulta colpidora. Abrupte idirecte, Savater segueix la seua pauta ofen-siva, bandejant explicacions que justifi-quen les desqualificacions dedicades a totsels nacionalistes sense cap distinció. Ambuna visió unilateral i descriptiva de la con-frontació a Euskadi, considerada des d’unade les parts, sense entrar mai a analitzar lacomplexitat del conflicte, mostrat com unassumpte de bons demòcrates i dolentspartidaris d’una dictadura. Amb absènciade referències a orígens ni causes, fora dela perversitat i l’odi, en els darrers escritsque jo he llegit fa la impressió de no volermolestar-se a entendre res ni a demostrar

Doro Balaguer

res. Milita en un bàndol i prou. Aquestavegada la tesi, ja coneguda, és que els na-cionalistes menyspreen i intenten dinami-tar la legalitat i l’Estat de dret, però se n’a-profiten i gaudeixen dels avantatges quereben. La seua crítica es dirigeix als qui esconsideren «vascos y solo vascos en casa,pero ciudadanos de pleno derecho cuandosalen al Estado». No diu què és el que hau-rien de fer per tal de renunciar als plensdrets i als avantatges que els ofereix l’aco-llidor Estat espanyol. No sé si vol dir queno utilitzen els serveis públics o que nohan de ser protegits dels lladres, ni rebreassistència sanitària, ni ser pensionistes.Potser el que vol és que no han de poderexercir la seua professió sense coaccions iensurts. Amb la qual cosa estaria dema-nant les mateixes dificultats per a instal·lar-se i viure en pau que adjudica el filòsof alsno bascos i als no nacionalistes a Euskadiper culpa dels nacionalistes. La intransi-gència, l’agressivitat, les mesures coactivesque atribueix als nacionalistes, formenpart de les recomanacions contingudes enun altre article d’aquest agost. Son les se-güents: «¿Hay que proporcionar una pistade aterrizaje al nacionalismo vasco ennuestro sistema democrático? La idea estan excelente que llevamos intentando po-nerla en práctica desde hace un cuarto desiglo, pero nada, que el PNV cada vez pare-

Plans perifèrics

160ce tener más ganas de despegar y menos deaterrizar ¿No sería bueno, en lugar de em-peñarnos en alisar y señalizar la pista, in-tentar cortarles el combustible?». Demanedisculpes per l’extensa citació, necessàriaper a mostrar el seu sentit en qualsevol con-text (una mena de: ojo por ojo, diente pordiente), car la voluntat d’ofegament estànítidament dedicada, no al terrorisme, si-nó al nacionalisme moderat que vota unabona part dels ciutadans bascos. No expli-ca a quines facilitats d’aterratge al·ludeix,ni en cap dels seus escrits d’aquest xafogósestiu es planteja la possibilitat (segur queni li passa pel cap) que algú puga desitjarcanviar aquest Estat de dret per un altreEstat de dret amb menys mancances.

A més a més, Savater, recomana alPSOE aprofundir una política més idènticaencara a la del PP i defensa el Govern cen-tral, els jutges i els periodistes, potser creient-se l’eterna afirmació de la pròxima i immi-nent derrota policial dels terroristes, és adir, dels fills i néts dels activistes històrics,majoritàriament empresonats, és a dir, der-rotats, sense cap efecte sobre el conflicte.Per a resoldre el problema de la violència aEuskadi confia, pel que es veu, en aqueixconjunt d’ideòlegs de la política antiter-rorista, sense altre interès, ja denunciatmoltes vegades, que guanyar vots no bas-cos, mantenir el seu poder i privilegis. Finsi tot, utilitzant políticament les víctimes,amb compensacions materials i sense caprespecte per la seua tragèdia, demagògica-ment manipulada, com també ha estatrepetidament denunciat. És cert que la vi-da a Euskadi està mediatitzada pel terro-risme, que molta gent es pot sentir ame-naçada, uns per la pressió abertzale i altresper la pressió política, policial i judicial,però demanar que aquesta última aug-

mente i identificar amb ETA tot el na-cionalisme és endarrerir les escasses pos-sibilitats de solució per al conjunt de ciu-tadans. És voler que no es bellugue res,que no canvie res. Savater no aporta niuna idea, no diu ni una paraula, que tracted’altres vies més racionals, menys primi-tives i, sobretot, menys inútils. El popularintel·lectual, més coherent que els bascosque surten a l’Estat, es considera, segonssembla, sempre espanyol i sols espanyol,igual a Espanya que a Euskadi. Segura-ment per això defensa les tesis del PP nosols sobre la política antiterrorista, tambésobre la unitat d’Espanya.

És aquesta darrera coincidència ambla creixent onada d’histerisme i d’actitudscentralistes, provocada per les propostesd’Ibarretxe, de Maragall o d’Artur Mas,el que no acabe d’entendre. El problemabasc, no és el motiu d’aquest escrit. Ni elterrorisme. Tampoc el contingut de lespropostes perifèriques. Tinc una opiniómés o menys feta sobre aquests temes,simplement aproximada, que trobe insufi-cient per a tractar-los, en no conèixer totesles dades. No comentaré unes propostesde les quals encara no sé prou. La meuapreocupació està centrada en les reaccionsi les respostes que s’estan produint alvoltant de la decisió dels dirigents catalansi bascos d’ampliar les possibilitats d’auto-govern de les seues comunitats. La resta dedirigents, castellans, andalusos, valencianso extremenys, siguen del color polític quesiguen, estan decidits a impedir-ho. Elspartits majoritaris de l’Estat, accepten oblasmen les propostes catalanes, segonsd’on vinguen, sempre amb la premissa depreservar la unitat d’Espanya, que ara perara cap partit català amenaça. El PP estàdisposat a pactar amb CIU, si ho necessités

161per a governar, malgrat la proposta d’am-pliació d’Artur Mas, considerada excessivapel PSOE. Per contra, la direcció estatalsocialista accepta, amb alguna rebaixa, elprojecte de Maragall que el PP veu moltperillós per la cohesió i unitat de la nacióespanyola. Tots dos partits, això sí, estand’acord a l’hora de condemnar la propostad’Ibarretxe. Al marge, però, de les actitudsvisiblement interessades dels partits, mol-tes més reaccions s’han fet evidents defen-sant l’unitarisme de l’Estat, arran de lespropostes dels polítics catalans i bascos. Ésen el marc d’aquestes reaccions que, segonscrec, cal mirar els articles que ara comente.

Els escrits d’Antonio Elorza, menysagressius, menys pròxims al PP, deriven alcapdavall vers la mateixa conclusió: la de-fensa ultrancera de la unitat, de la legalitati la Constitució. Sense una identificaciótan esquemàtica com Savater entre terro-risme i nacionalisme, situa la seua críticaen l’àmbit de l’erudició històrica. A la mi-tificació nacionalista (la inmersión en elmito) d’una Euskal Herria política mil·le-nària, que segons ell mai no va existir (se-gurament amb raó, tot i les dificultatsd’adjudicar o negar identitats atàviques ohistòriques i de fer afirmacions taxativesen aquest terreny), contraposa els vuitsegles de vinculació a Castella. Parla d’unallengua minoritària, una llengua, doncs,poc rellevant com a senyal d’identitat, l’èus-car, sense aclarir si mereix o no una políti-ca de recuperació. De manera recurrenttorna a aparèixer Sabino Arana, les seuesconcepcions metafísiques, els seus mites iel seu desconeixement de la història. Elor-za ni es planteja que les idees de SabinoArana podran ser molt respectades, utilit-zades i fins i tot venerades, per una part debascos, però són irrellevants a l’hora d’a-

nalitzar l’actual problema polític i les pre-càries vies de normalització. Simplementper la impossibilitat de seguir-les ara. Totsels pobles, fins els més petits, tenen refe-rències històriques i personatges d’aquestcaire. A l’historiador no el preocupen lesindubtables afinitats d’Aznar amb Isabel laCatòlica, que també es veu obligat a mo-dernitzar per poder aplicar-les, tot i for-mar part de la seua tradició ideològica o,com diria Elorza, histórico-mitica. Més en-llà dels debats historiogràfics, allò que emresulta sorprenent és l’afirmació d’Elorzasegons la qual «las recientes experienciassecesionistas en Europa hayan terminadoen tragedia». Com que no crec que pugareferir-se a la República Txeca, per certgens incompatible amb la moderna UE, nials països bàltics, amb recents secessionspacífiques, supose que pensa en Bòsnia,on el problema era tot el contrari de la se-cessió d’un poble. Més aviat es tractava del’annexió dels veïns per part d’una menade Castella balcànica i actual, cosa moltevident en substituir els vuit segles queElorza anomena de vinculació a Castella,per vuit segles de submissió. L’ocupaciócontinuada durant un llarg període histò-ric pot no tenir resultats integradors sinótot el contrari. Depèn més del tracte rebutque del temps. Crec recordar que IsaiahBerlin tracta aquest aspecte de la qüestió.

Amb un intent de contrarestar el tipusde crítica que J. A. González Casanova feiaal PP, al diari Avui, sobre la proposta deMaragall, Antonio Elorza torna sobre eltema en un altre article, negant l’avanç deles entitats subestatals i els pobles i consta-ta el protagonisme dels Estats-nació que laConstitució europea ratifica. No pensaque difícilment els Estats-autors, podiencomençar fent una constitució dirigida als

162ciutadans i no als Estats i als seus polítics:Berlusconi, Aznar, Blair, Chirac... quesón els qui hauran de donar el primervistiplau, però cal esperar que no siga unaconstitució tan intocable com la nostra ique en mans d’altres personatges menys si-nistres, a més de per la pressió dels ciuta-dans i dels pobles, guanye en contingutdemocràtic. Reconec que no sóc massaoptimista sobre això. Tot plegat, malgratla ratificació comunitària, sembla que aEuropa hi ha més països i més fronteresque mai, aparegudes no sempre envoltadesde conflictes violents. És l’Estat-nació elque sembla fer-se fonedís i anacrònic endiluir els seus trets fonamentals, com ara ladefensa, els afers estrangers, la seguretat,la fiscalitat, les lleis o l’economia, cedintfins i tot una bona part de poder de de-cisió i sobirania política. En qualsevol cas,la qüestió de les transformacions dels Es-tats en les actuals circumstàncies, reque-reix un debat aprofundit que hauria d’a-fectar tant les nacions sense Estat com elsEstats-nació; tant els moderns naciona-lismes com els moderns centralismes.

Amb aquestes ratlles, ja ho he dit, noentre en el problema concret dels atemp-tats d’ETA que, al capdavall, considere unaltre front antinacionalista que, en qual-sevol cas, deforma i retarda un procés pa-cífic d’intenció democràtica. Tampoc notracte de posar-me a discutir argumentsamb especialistes d’alta consideració. Nohi tindria res a fer. La causa de les meuescabòries és el seu radicalisme a favor de launitat i del centralisme de l’Estat espanyol,la por a la diversitat que manifesten dosteòrics influents, segurament amb un rere-fons més etnicista i xenòfob del que ellsmateix sospiten. No comprenc el motiude les ferotges crítiques al nacionalisme,

sempre les mateixes o molt semblants, rei-terades una vegada i una altra. M’inquietapensar fins a quin punt la raó d’aquestescrítiques pot revelar un patriotisme pur idur de caire predemocràtic. El patriota veuen els conflictes que provoca una confron-tació nacional (una confrontació entre pa-triotes), la perversitat d’uns bojos quevolen carregar-se l’única pàtria existent,que naturalment és la seua. Malgrat elsseus coneixements, crec (ja em perdonaranl’atreviment) que ni l’historiador ni el filò-sof no entenen res del que passa a Euska-di, ni veuen les incongruències i l’esgota-ment, d’altra banda previsible, de l’Estatde les Autonomies. Elorza creu que no éspossible contrastar quina «fórmula políti-ca a nivel estatal haría compatible la super-vivencia de los equilibrios que hoy garan-tiza el Estado de las Autonomías con laquasi-estatalización de Cataluña». Suposeque amb los equilibrios vol dir la cohesió ila unitat de l’Estat; la garantia serà, doncs,la Constitució, però no comprenc què voldir una quasi-estatalització difícil de con-trastar. Tampoc no puc imaginar les raonsde tots dos comentaristes per defensaraferrissadament una Constitució i una po-lítica, resultat d’un pacte amb els franquis-tes, plena de mancances democràtiques,de ficcions sobre la divisió i independènciadels poders de l’Estat o sobre la funció delParlament, el paper de l’oposició i la parti-cipació dels ciutadans. Fins i tot, sobre lallibertat d’una premsa, amb escasses ex-cepcions, no gaire lliure, lligada o pròximaal poder polític. Tanmateix, fora del nuclide la violència, una Constitució i una le-galitat respectades i acatades, tot i les dis-tintes interpretacions, per nacionalistes detota mena, malgrat considerar-les instru-ments del més subtil centralisme. El cas és

163que resulta cridaner l’interès de dos intel-lectuals de tradició esquerrana contra unapolítica, titllada de sobiranista, no ama-gada i pacífica. Pregonament contrària,d’altra banda, a una violència que tambépateix directament de vegades, i que a mésentrebanca les seues aspiracions a unamolt remota possibilitat secessionista alseu país. L’explicació que em puc donard’entrada, i demane perdó per la ximple-ria, és que els atacs al nacionalisme, ambl’excusa de defensar una constitució taninsuficient, i una política dia a dia mésautoritària, amaga un insospitat i atàvicamor a la pàtria, que quasi sempre respona interessos i lligams materials o socials. O,potser, es tracta simplement, com ha ditalgú que no recorde, que ara com ara,qualsevol es fa de dreta sense adonar-se’n.

Ibarretxe no és precisament el políticamb qui, per la meua part, mantindria afi-nitats ideològiques. Pense que és un nacio-nalista de dreta, molt religiós, amb un pa-rar místic i populista, que valora costumsancestrals i sentiments patriòtics, entrealtres idees i conviccions polítiques i so-cials contràries a les meues. Tanmateix, noacabe de pair l’acarnissada oposició de quèés objecte i l’acceptació plena, quant a lautilització de la Constitució, dels criterisde la dreta més extrema, per part de dospensadors teòricament demòcrates, ambprestigi de seriositat i rigor. No és que empreocupen aquests dos en particular. És elcas que he llegit els seus treballs aquestsdies i m’ha semblat que, d’alguna manera,coincideixen amb unes quantes desenes decomentaristes, en les seues crítiques, ani-mositat, malvolença, i fins en els tòpicsmés rebregats, vers el nacionalisme en ge-neral i el basc en concret, per més mode-rats que siguen. Amb algun altre intel·lec-

tual, més o menys orgànic, fan de capda-vanters de l’antinacionalisme més militanti intolerant.

Em pregunte, en el terreny de la polí-tica-ficció, com els afectaria personalmenti com afectaria la majoria de ciutadans,espanyols i europeus, la relació d’un con-junt de regions basques associades ambl’Estat, mitjançant un estatus especial, unamena de Benelux, que és el que sembla pro-posar Ibarretxe, en condicions d’absènciade violència. Encara més: com els afectariala seua hipotètica independència, que ésel punt d’arribada atribuït al lehendakari,tampoc no amagat com a objectiu final,però sembla que absent en la seua pro-posta. És clar que, en les actuals circums-tàncies, s’organitzarien manifestacions,batudes, signatures d’intel·lectuals i artis-tes, mobilitzacions oficials pertot arreu,probablement amb la mateixa ferocitat iamb millor tècnica que les organitzades altemps del franquisme per Gibraltar. Lanovetat consistiria en el fet que tot estariaenvoltat de càntics a la democràcia. Peròla vida diària i quotidiana dels ciutadans(de cada ciutadà), de Huelva, o de Toledo,o de Madrid, o de Gandia o de Brussel·leso de Nàpols, no es veuria trasbalsada enabsolut. Únicament a Euskadi hi hauriaesdeveniments i efectes imprevisibles perals ciutadans que, en cas d’una transiciósense violència, tampoc no seria massatraumàtica. Contràriament al que s’ampli-fica en els comentaris habituals, crec queels ciutadans bascos que se senten espa-nyols, o espanyols residents a Euskadi,viurien el dia a dia amb més tranquil·litatque ara, dedicats als seus treballs, activitatsi esbarjos com sempre. La convivència noestaria tan malmesa com avui. En aqueixaquimèrica situació, puc pensar com una

164incògnita amb possibilitats el final de laviolència. Ara, en aquesta etapa, i ambaquesta política, respecte al final desitjat,està prou demostrada la ineficàcia i lamanca d’idees per arribar-hi. Ningú nosap si, en aqueix utòpic avenir, el poderestaria en mans de polítics més autoritarisque els qui ara manen. A mi em semblaimprobable. El que no dubte és que no esproduiria, a hores d’ara, la instal·laciód’un règim estalinista ni nazi a Euskadicom afirmen, no sé si per ignorància d’a-quells règims, per fer por, o per simplebajanada, els polítics i els articulistes, taneuropeus, tan moderns i tan savis. Senseadonar-se’n (vés a saber!), del feixisme ac-tualitzat que ens amenaça, del qual formapart, en una apreciable però inadvertidamesura, la generalització de l’antinaciona-lisme militant. Estic persuadit de la indi-ferència de la gent respecte a la unitat dela pàtria, comparada amb la possibilitat deviure en pau. En el cas d’Euskadi, la unitatde la nació es convertiria en una idea senseimportància, per a tots els ciutadans del’Estat, si a canvi s’aconseguís la liquidaciódels atemptats. Tothom hi estaria d’acord,llevat naturalment dels poders de l’Estat id’un nombre no massa important de pa-triotes, potser una mica rancis. L’amor ala pàtria cal mantenir-lo amb frases, ac-tes, banderes, himnes, crits i propaganda.També amb victòries esportives, cançons,folklore, molts símbols i molta llegenda.Altrament, l’orgull de ser els millors delmón desapareix i la mirada dels ciutadans,majoritàriament xovinista sempre, es re-dueix a la ciutat, a la comarca, al poble, albarri... És el que crec. ❐

165

Per a una autòpsiadel (neo)realisme

Guillem Calaforra

Realisme i compromís en la narrativade la postguerra europeaA cura d’Assumpció Bernal i CarmeGregori504 pp., 2002, Publicacions de l’Abadiade Montserrat, Barcelona

Els textos que integren aquest volum,segons es dedueix de la seva lectura, pro-cedeixen d’un congrés de literatura com-parada celebrat el 2002 a la Universitat deValència. Com el seu precedent més im-mediat,1 aquesta és una miscel·lània poli-glota i plurinacional. Però Realisme i com-promís presenta una millor articulació decontinguts que el llibre anterior, i una no-tòria coherència interna que allí mancava.Les seccions en què es divideix (realismesocialista, realisme social espanyol, neorea-lisme italià, neorealisme portuguès i realis-me històric català) mantenen la dialècticaentre els articles de tipus més global o ge-neralista (Michel Aucouturier, Santos Sanz,Romano Luperini, Carlos Reis, VicentSimbor, Pere Rosselló) i els estudis mésconcrets. L’enfocament predominant és detipus historiogràfic i descriptiu, amb di-

verses anàlisis de continguts, unes quantesconsideracions esparses sobre teoria delsgèneres, i algun estudi de caire més aviatestructural (per exemple, el dedicat a Lacollita del diable de Josep M. Espinàs). Lesconnexions històriques i ideològiques deltema que dóna títol al llibre són múltiples,de manera que la seva lectura permet con-sideracions d’abast no sols filològic oliterari.

La primera consideració que suscitaRealisme i compromís és inevitablementirònica. Finalment, i després de decennisd’estira i arronsa –entre els crítics parti-daris del realisme històric i els detractorsd’aquest–, tant la literatura que va inspiraraquest corrent com la crítica literària mar-xista han esdevingut definitivament mate-rial susceptible d’anàlisi distant. Algú con-tava fa temps que un intel·lectual italià,quan li demanaven l’opinió sobre algunescriptor viu, responia: «Damilo morto».Sembla una obvietat argumentar que, si elrealisme històric, el neorealisme o el rea-lisme socialista es poden estudiar tal comho fan els col·laboradors d’aquest volum,certament és que ja són material literari (icrític) morto: mort i enterrat, una pura re-ferència històrica. No és només una obvie-tat, sinó també –i sobretot– una ironia, omés aviat un sarcasme cruel de la història,que afecta els realismes de base ideològicamarxista. Per a adonar-se’n, només cal re-cordar que un dels pressupòsits fonamen-tals del marxisme és justament l’èmfasique situa sobre la irreductible historicitatdels fets socials i culturals. I així ha estat,com en aquells missatges de tebeo que s’au-todestruïen en pocs segons. Els dogmes es-tètics de la denúncia al servei de la revolu-ció i del proletariat, els ha engolits elremolí de la història; els anatemes que els

166crítics del Partit llançaven contra els es-criptors «esteticistes» (que a l’imperi soviè-tic eren anomenats despectivament «for-malistes»)2 han esdevingut objecte devergonya i escarni permanents. En fi: queavui resulta possible defensar l’universfantàstic de Perucho enfront dels atacsd’Alexandre Cirici,3 o mirar-se amb sim-patia les ambigüitats –en el fons, distants idoloroses– de Calders sobre el realismehistòric,4 sense que per això calgui entrarnovament en controvèrsia amb la críticamarxista. En qualsevol cas, i tal com hoassenyalen les editores en el pròleg deRealisme i compromís, després de decennisen què tot eren defenses o atacs –amb ex-cepcions aïllades com ara l’estudi de JoanLluís Marfany en la Història de Riquer/Comas/Molas–, hi ha per fi un grup derecerca a la Universitat de València que in-tenta analitzar seriosament el realismehistòric en la literatura catalana.

Una anàlisi que té molt, també, d’au-tòpsia. I tanmateix, en els estudis sobre laliteratura de l’engagement sovint es percepuna mena de nostàlgia implícita per aquellmón que va ser liquidat de manera defini-tiva amb la caiguda del mur de Berlín. Peraixò, textos com ara la ponència de Lecou-turier recollida en aquest llibre serveixenper a desencantar els més tossuts. La his-tòria del realisme socialista ens posa enguàrdia davant qualsevol consigna d’artprogramàtic, entès en un sentit ideològic.Escrúpols postmoderns? Les històries de lapersecució zhdanovista de l’ideal estalinià(idejnost’ i partijnost’) fan feredat, especial-ment quan s’evoca el cas sagnant de lagran Anna Akhmàtova –i ací es fa presentel record d’Isaiah Berlin. Sembla que lahistòria, a la fi, ha donat la raó al granMircea Eliade en els seus judicis sobre la

creació novel·lística i les constriccionsideològiques. L’interessant article de J. B.Llinares ho exposa de manera clara i en-tenedora.5 Una altra de les paradoxes deldestí –i aquest tema en va ple– és que elrealisme de signe marxista, que a l’occi-dent europeu havia de ser alliberador, alcentre i a l’est del continent era un delspitjors elements de la dominació simbò-lica totalitària. I a l’inrevés. En l’estudi deles formes del compromís literari en lapostguerra s’haurien d’introduir encaramolts elements dignes d’una investigaciócomparativa. A l’imperi soviètic la litera-tura compromesa amb l’alliberament eramés aviat de signe idealista, avantguardistao catastrofista. Els autors preferits pelsdissidents del sistema no tenien res a veureamb el realisme: en polonès, Mil#osz, Róz̆e-wicz, Gombrowicz o Lec eren llegits pelsopositors al règim, des dels catòlics dre-tans fins als liberals d’esquerra o els trots-quistes desenganyats; en txec, el teatre ab-surd de Havel i les novel·les de Kundera oHrabal dinamitaven les certeses oficialsamb les seves fantasies. L’excepció de Sol-jenitsin, cruament «realista» i al mateixtemps opositor al règim, no fa primavera.En el cas polonès, fins i tot un autor mar-xista tan intel·ligent com Kol #akowski feiauna literatura de caire més aviat al·legòricper a expressar les seves reflexions filosò-fiques –una heterodòxia que li va costarl’exili a Oxford. Evidentment, tot això nopodia entrar en aquest volum, i la compa-ratística literària és un camp d’estudi queno s’exhaureix mai. Però convé deixar clarque si s’enfoquen les relacions entre l’estè-tica (realista o no realista) i el compromís(contra l’opressió o a favor d’aquesta), elresultat són quatre possibles combina-cions, i de totes quatre podríem trobar

167materials per a comparacions, a banda ibanda del teló de ferro.

Seguint aquest fil de raonament, cal dirtambé que hi ha un pressupòsit del (neo)realisme que mereix de reflexionar-hi:hem d’acceptar d’entrada que l’estèticarealista implica essencialment un compro-mís en termes polítics? La descripció rea-lista de situacions socials i històriquesdegradades i degradants, s’ha d’interpretarnecessàriament com una crítica i com unapresa de partit a favor dels qui les patei-xen? L’article de Santos Sanz Villanuevaconté, entre altres informacions útils i in-teressants, una ensenyança ben certa: quel’estètica de la fidelitat al món real és, en si,ambigua en termes ideològics.6 És a causad’aquesta ambivalència que el franquismeconsiderava acceptables –«costumistes»–determinades obres literàries que l’oposi-ció esquerrana llegia en clau de crítica so-cial. Les històries que Sanz Villanuevaconta sobre censors que censuren als cen-sors són, senzillament, apassionants.

El (neo)realisme (històric o no), en laseva justa obsessió per transformar la rea-litat, perdia de vista que la seva poètica noera l’única manera possible d’aconseguiraquestes transformacions. La presa de par-tit a favor dels pobres es va confondre ambuna hipotètica estètica dels pobres. Que elsresultats fossin més o menys irregulars, ai-xò és a hores d’ara una altra qüestió –ialgun dia caldrà veure quins d’aquells au-tors encara aguanten una lectura avui,quins diríem que de debò resisteixen el pasdel temps. En qualsevol cas, la diferencia-ció lukacsiana entre un realisme socialista iun realisme crític sembla molt pertinent.Lukács, que no era precisament ingenu niignorant, sabia que hi ha moltes maneresd’actuar sobre la realitat i de reflectir-la

artísticament. En la seva anàlisi dels puntsde vista lukacsians, l’article de ManuelAsensi resulta bastant aclaridor i encertat.7

De fet, i tot i que se li podria retreure unconeixement parcial de l’obra de Lukács,aquest estudi conté algunes de les afirma-cions més dignes d’atenció de tot el llibre:«[...] la dimensión performativa del len-guaje es siempre ciega, sus consecuenciasson incalculables, y bien podría sucederque Joyce acabara resultando más efectivoque Thomas Mann. [...] el realismo es eldeseo del hombre que late alrededor deltexto para alcanzar al hombre» (p. 37).Però, malgrat la seva gran intel·ligència,Lukács no podia deixar de ser un home departit: l’esment que Asensi fa de Joyce ésun exemple de l’animadversió profundaque Lukács sentia per la novel·la avant-guardista. I l’il·lustre hongarès no era l’ú-nic ni el pitjor, en aquest aspecte. Elsjudicis sobre Kafka d’alguns engagés del’època són un altre baròmetre de la patè-tica miopia sectària que els caracteritzava.Només caldria rememorar, a propòsit d’ai-xò, la controvèrsia (recollida en part enIl·luminacions) entre la patum Brecht iWalter Benjamin –el qual, com ha demos-trat Mark Lilla, en el fons era ben pocmarxista, i per això Brecht s’hi empipavad’allò més. No cal dir quin de tots dos eramés clarivident, ni quin d’ells ficava elsdos peus al poal. La història, certament,no perdona: és el jutge més implacable.8

Pres com una mena de calidoscopi,Realisme i compromís evoca tots aquestsaspectes del tema, i d’altres també dignesde reflexió. El nivell dels articles, tal comes pot deduir del que hem exposat, és bas-tant bo. Paga la pena d’esmentar ací quatredels autors que em semblen més especial-ment destacables, en part perquè van més

168enllà dels imprescindibles (però restric-tius) estudis de cas, i intenten oferir vi-sions més globals d’aquesta problemàtica.En primer lloc, sembla un absolut encertla idea d’incloure un article sobre el neo-realisme portuguès. Més encara si l’encar-regat d’aquesta intervenció és el màximespecialista del ram, Carlos Reis, que sem-pre és garantia d’un bon resultat.9 La in-tervenció de Reis és d’una absoluta correc-ció, sintètica en els continguts, de facturarelaxada i de lectura plaent. En honor a laveritat, però, crec que se li han de fer dosretrets inevitables. El primer, d’ordre for-mal: per què aquesta comunicació no es vaescriure i llegir en portuguès? Ja posats adesmentir el tòpic de la «ignorància mú-tua» peninsular... D’altra banda, semblaque en un simposi d’altura com aquestqueda una mica fora de lloc un to tan mar-cadament didàctic com el que empra l’in-signe catedràtic de Coimbra i director dela Biblioteca Nacional de Lisboa; resultaimpossible, al meu parer, llegir aquest arti-cle i no pensar en una excel·lent classe defacultat, més que no pas en una conferèn-cia per a especialistes.10 En segon lloc, Ro-mano Luperini proposa en la seva comu-nicació11 una periodització molt ben en-raonada del neorealisme italià i aporta unaidea que, tot i no ser nova, hi queda reflec-tida de manera definitiva: no hi ha un solneorealisme, sinó diversos, que es desen-volupen en un ambient general d’estèticarealista. Idees semblants es poden trobaren l’article de Vicent Simbor,12 el més llargde tot el llibre, una ponència ben densaque no dubta a efectuar sucoses i extensesincursions en la història del neorealismeitalià, i especialment en el cinema. Ningúno podrà recriminar-li que aquest sigui unarticlet ad hoc o una conferència improvi-

sada. Després d’una detallada anàlisi sobrel’aplicabilitat dels esquemes històrics ita-lians a la literatura catalana, Simbor pro-posa de matisar el conegut tàndem formatpel realisme social i el realisme històric, idefensa l’aplicabilitat del terme neorealis-me al primer d’aquests dos moviments.No li falten raons, tot i que ell mateix ex-plicita en diverses ocasions que la seva in-tenció és de salvar un concepte útil i difòs,però enormement problemàtic. Una pa-noràmica igualment instructiva és la queplanteja l’article de Pere Rosselló Bover,encara que l’abast és menys ambiciós i elresultat és més lleuger.13 Plantejat desd’una òptica eminentment historicodes-criptiva, aquest text inclou comentaris in-teressants sobre el paper de Llorenç Villa-longa –torpediner implacable, i sovint pocraonable, de la que anomenava «escolaexcrementícia–, tema inevitable a sensucontrario en aquest context. El seu resumsobre l’obra de Blai Bonet, Porcel o Palaui Camps també és de lectura plaent.

Realisme i compromís conté més articlesa banda dels que he esmentat, i tots pre-senten un interès indubtable. Tanmateix, idins d’un nivell general notòriament alt, elllibre coixeja en alguns moments. Enaquest sentit, em sembla que les conside-racions intempestives i despistades sobrela narrativa indigenista peruana són benpoc a l’altura de les circumstàncies: inten-tar fer passar comentaris sobre unes narra-cions d’interès secundari dels anys vint itrenta en un context en què es debat sobreel contingut i la delimitació del neorealis-me, el realisme social(ista) i el realisme his-tòric, sincerament em sembla que és pixarfora de test. Hi ha motius suficients per apensar que aquest article difícilment resis-teix la comparació amb la resta del llibre.

169També la comunicació sobre Josep M.Espinàs és fora de lloc, ja que no diu res desubstantiu sobre el realisme històric. Lespreguntes retòriques amb què l’autor clouel seu article intenten disfressar el que enrealitat és un altre text fora de context, fi-cat ací amb calçador –un estudi sobre l’es-tructura de l’obra teatral La collita del diable.

Des d’un punt de vista general, Rea-lisme i compromís refuta el tòpic pessimistasegons el qual els congressos erudits sónmeres ocasions de relació social i de con-reu del propi currículum, mancats dequalsevol interès intel·lectual efectiu. Perla seva estructura ben construïda, per l’en-certada combinació entre articles globals iestudis de cas, per la riquesa d’informa-cions que conté i per la diversitat de refle-xions que suscita, em sembla fora de dubteque aquest llibre mereix l’atenció del llec iconstitueix una referència inexcusable pera l’estudiós especialista. L’enfocament des-criptiu i històric, ben portat, pot donarfruits com aquest. La intenció compara-tística hi és també, bé que només es rea-litza plenament en alguns dels articles. Enaquest sentit, crec que el grup investigadorde literatura catalana de la Universitat deValència té ara dos reptes enfront seu. Elprimer seria l’aprofundiment d’aquestaperspectiva comparativa, més enllà de l’es-tudi de casos individuals aïllats, i tambétranscendint la superposició de diversesliteratures nacionals tractades com a com-partiments estancs. L’altre repte, potserencara més crucial, consistiria a anar mésenllà de l’enfocament historicodescriptiu,amb la incorporació de més categoriesanalítiques i d’una visió més àmplia. Així,la identificació de les arrels de la literatura(neo)realista en determinats esquemesmitològics és un tema prometedor (ja hi

ha qui ha estudiat Ladri di biciclette comuna versió del mite d’Orfeu, i no és pascap broma). Les lluites vitals de molts delspersonatges (neo)realistes tenen a veuretambé amb la conquista de la categoriaantropològica d’allò humà; Se questo è unuomo, per exemple –si és que és neorealistaPrimo Levi, tal com volen alguns estudio-sos italians– presenta una teoria bastantexplícita de la condició humana com a fi-nalitat de la lluita per la supervivència allager. En alguns casos, fins i tot les cate-gories eliadianes –qui ho havia de dir!–serveixen per a entendre una part del fonsmés profund d’aquestes obres literàries,un fons que en bona mesura s’escapava dela consciència i de la intenció dels matei-xos autors. I acabo aquesta pluja d’idees: sifins ara s’ha estudiat el sentit del compro-mís (neo)realista a partir de les seves prò-pies categories (llibertat, igualtat, etc.), pot-ser tampoc no seria mala idea l’aplicaciód’altres categories imposades per la capa-citat de l’analista de relacionar les coses pelsentit. Dualitats del tipus identitat/diferèn-cia o humà/no humà no queden gaire lluny,en aquest context. Sigui com sigui, Realis-me i compromís representa el resultat, moltdecent i lloable, de l’esforç d’un grup in-quiet d’investigadors de la nostra literatu-ra. De lectura molt recomanable, doncs. ❐

1. C. Carbó, D. Jiménez, E. Real i R. X. Rosselló (eds.)(2000), Les literatures catalana i francesa: postguer-ra i engagement. Barcelona, Publicacions del’Abadia de Montserrat.

2. M. Aucouturier, «Engagement et enrôlement: le“réalisme socialiste” en URSS» (pp. 7-25).

3. A. Bernal, «Esteticisme narratiu i “realisme històric”:un cas de polèmica esbiaixada», (pp. 395-426).

4. C. Gregori, «L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders iel realisme històric», (pp. 447-475).

170

Els valors:universalitati pluralisme

Daniel Arenas

Value, respect, and attachmentJoseph Raz178 pp., 2001, Cambridge UniversityPress. Cambridge

Els valors són moda. Els sociòlegs duena terme enquestes sobre l’evolució dels va-lors que predominen en diferents societatsi analitzen, per exemple, per què aug-menta o disminueix la importància que elsindividus atorguen a la família, el treball,l’amistat, la política i la religió. Els peda-gogs i els educadors es demanen quinessón les millors maneres de transmetre alsalumnes valors com ara el diàleg, el respec-te, la racionalitat i la solidaritat. Els pares iles mares es preocupen per la influènciaque la televisió i altres mitjans de comu-nicació tenen sobre els hàbits, els estils deconducta i les preferències dels seus fills ifilles. Els empresaris i directius intentenfer explícits els valors i la cultura de lesseves organitzacions per tal de promoureel sentit de pertinença i la motivació entreels seus col·laboradors i subordinats. Elspolítics parlen de la necessitat de fomen-tar uns valors de convivència que hauríemd’assumir tots els ciutadans: els nouvin-guts al nostre país i els que han nascutaquí. Finalment, tant els que s’han oposata la guerra contra Iraq com aquells que

5. M. Llinares, «Mircea Eliade, crític del realisme so-cialista: materials d’una poètica explícita, op-cions d’una escriptura alternativa» (pp. 41-64).Tanmateix, és trist que un autor tan lúcid comEliade (com a antropòleg filosòfic i com a crea-dor) fos tan feixistoide en política i en les sevesconviccions més profundes. La passió benevolentamb què Llinares l’estudia és un element optatiu,en qualsevol cas.

6. S. Sanz Villanueva, «La novela social en la postgue-rra española» (pp. 85-115).

7. M. Asensi Pérez, «Sombras del realismo en GeorgLukács (el conflicto entre realismo y post-estruc-turalismo)» (pp. 27-39).

8. Quan intentaven superar aquest sectarisme, elscrítics marxistes feien el que podien, i els resul-tats eren els que eren. Resulta inevitable recordarací, per exemple, la lectura que feia Molas de Totesperant Godot, citada per Àlex Broch en el seuarticle de Les literatures catalana i francesa... («Jo-sep M. Castellet i Joaquim Molas: el fonamentdel realisme històric», p. 93). Ningú no negaràque la interpretació marxista de Beckett siguiuna de les apropiacions possibles del text. Eppur...

9. C. Reis, «El neorrealismo portugués y el lenguajedel compromiso» (pp. 213-234).

10. Els primers paràgrafs del punt 2 (pp. 216-217) sónd’escàndol: «En términos genéricos, el Neorrea-lismo portugués puede definirse como un movi-miento literario de consistente base ideológica,que se desarrolló entre finales de los años 30 yfinales de los 50 del siglo XX, en un contexto es-pecífico: se vivía entonces el tiempo histórico-político del salazarismo, al mismo tiempo que elNeorrealismo se colocaba bajo el signo ideológi-co y cultural del marxismo». Ningú no ho haviadubtat!

11. R. Luperini, «Il neorealismo italiano: periodizza-zione e problemi» (pp. 145-159).

12. V. Simbor Roig, «El compromís neorealista en lanarrativa catalana» (pp. 235-293).

13. P. Rosselló Bover, «La narrativa i el realisme històrica les Balears (1956-1968)» (pp. 295-326).

171segle XX ha posat en dubte la idea que elsvalors són universals. De fet, una de lesgrans conquestes intel·lectuals del segleque acabem de deixar ha estat el reconei-xement de la diferència i la diversitat. Elpluralisme és, doncs, per a Raz una conse-cució irrenunciable. Diferents personespoden sentir diferents graus d’inclinació ipreferència envers persones, activitats oideals diferents. I això no vol dir que algu-nes d’aquestes persones estiguin equivo-cades sobre allò que paga la pena i allò queés important en la vida. Per a Raz, però,aquest pluralisme i aquesta diferència noestan renyits amb la universalitat. Això ésaixí perquè, normalment, no precisemprou bé de què estem parlant.

Què volem dir, doncs, quan diem queun valor és o no és universal? Volem dirque val a tot arreu, en tots els temps o eter-nament? Des del principi fins al final del’univers, o només pel fet que ha existit iexisteixi l’espècie humana? Volem dir queés independent del que facin les persones,que no canvia mai, que hi ha unanimitaten allò que les persones desitgen i bus-quen? Per a Raz cap d’aquestes coses potcorrespondre’s amb el que volem dir quandiscutim sobre la universalitat dels valors.Si precisem què volem dir, veurem que elsvalors poden ser universals, però tambépoden canviar amb el temps i dependre deles pràctiques socials i històriques. Això éspossible perquè, per a Raz, la universalitatva molt lligada al fet que els valors siguinexplicables, comprensibles i justificables:«la universalitat dels valors és un aspectede la seva intel·ligibilitat».

En efecte, Raz parteix del pressupòsitque els éssers humans poden explicar-seels uns als altres, i comprendre que unapropietat determinada fa que un objecte,

han intentat justificar-la ho han fet invo-cant els valors que volen promoure. Elsvalors són, doncs, gairebé omnipresents enels discursos que ens envolten. És per aixòque de tant en tant cal aturar-se, fer un pasendarrere i preguntar-se què volem dirquan parlem de valors. Llibres com ara eldel filòsof Joseph Raz són ajudes inestima-bles per a fer aquest pas endarrere, per atenir més cura del llenguatge que utilitzemi per a reflexionar més enllà de la imme-diatesa de les nostres preocupacions.

Joseph Raz és, de fa anys, professor defilosofia del dret al Balliol College de laUniversitat d’Oxford i a la Columbia Uni-versity de Nova York, sense haver deixatmai el seu estret lligam amb Israel, país onva néixer i va estudiar. Entre els llibres queha escrit podem destacar The morality offreedom (1986), Razón práctica y normas(Centro de Estudios Constitucionales,1991), La ética en el ámbito público (Ge-disa, 2001) i Engaging reason: on the theoryof value and action (2000). Malgrat quealguns d’aquests llibres s’han traduït alcastellà i tot i ser una de les figures mésinfluents en el camp de la filosofia moral idel dret, Raz és relativament poc conegutal nostre país fora d’alguns cercles reduïtsen alguna facultat de Dret. I és que Raz ésun escriptor que demana un esforç intel-lectual important. Sense ser tampoc unllibre de divulgació, Values, respect, andattachment pot ser una introducció unpunt més assequible a les temàtiques èti-ques que preocupen aquest autor, ja quel’origen n’és un seguit de conferències do-nades a Cambridge i dirigides a un públicuniversitari més ampli.

Un dels temes centrals del llibre és laqüestió de la universalitat dels valors. Razcomença reconeixent que la història del

172una acció, una persona o una instituciósiguin bones, i que la presència d’aquestapropietat pot fer que una acció, elecció,apreciació o preferència siguin intel·ligi-bles i justificades. És a dir, Raz defensa elnexe entre valor i raó, entre el bé i la in-tel·ligibilitat (un nexe procedent de la tra-dició platònica i racionalista). O, dit altra-ment, nega que sigui l’atzar el que deter-mini què es considera valuós. Que el valorsigui transparent i intel·ligible vol dir quepodem donar-ne explicacions que no sónni reduccionistes ni redundants. És certque sovint restem muts quan ens demanenper què això o allò és valuós. Però, per aRaz, és important adonar-se que les pre-guntes sobre els valors es poden fer i tenensentit. Perquè, malgrat no tenir les respos-tes en un moment determinat, de res-postes satisfactòries, n’hi ha; sabem fins itot com haurien de ser i quins requisitshaurien d’acomplir. Algú podria objectarque en realitat no podem explicar moltesde les nostres conviccions més profundes,com per exemple que és dolent sentir plaerdavant del sofriment dels altres. El filòsofnord-americà Richard Rorty diria queaquesta convicció profunda és inexplica-ble i sense fonament, si bé afegiria que ésdesitjable que més i més gent la compar-tís, fins i tot que cal persuadir-los que hofacin. Raz, per contra, sosté que sempre éspossible donar explicacions a l’hora dedefensar les nostres conviccions. En aquestcas, es podria respondre que el qui sentplaer davant del sofriment dels altres potpermetre’l o causar-lo més fàcilment. Perpoc impressionants que semblin, aquestesexplicacions no són redundants, sinó quedonen informació sobre el perquè d’unvalor, ens el van desplegant i aclarint, i ensajuden a anar-lo fent intel·ligible.

Suposant tot això, com es passa d’aquía la universalitat? Seguint un exemple delmateix Raz, seria molt estrany, fins i totinadmissible, afirmar que una pel·lícula ésmolt bona avui, però que ahir no ho era.Només ho podem dir si aportem raonsque expliquin aquest canvi, com per exem-ple que s’han pogut restaurar els fragmentsde la cinta en males condicions. Aquestpressupòsit –pensar que hi ha una expli-cació sobre el que és bo i sobre el canvi delseu valor– és el que comporta la univer-salitat. Perquè les explicacions, per a sersatisfactòries, no es poden basar simple-ment en una diferència en el temps o en ellloc: seria arbitrari defensar que una cosa(com ara la pel·lícula) té valor només per-què està situada aquí i no allà, o que hapassat avui i no ahir. A més, com a segonrequisit, un valor seria inintel·ligible sis’expliqués fent referència a noms parti-culars: no té sentit dir que alguna cosa oacció és bona perquè pertany a en Joan ino a en Pere. En tal cas, caldria justificaraquesta opinió sense utilitzar noms propis,de manera que, ateses certes condicions,els noms de Joan i Pere, o Marta, es torninintercanviables.

Podem observar alguns resultats curio-sos d’aquesta manera d’entendre la univer-salitat basada en dos requisits tan simples:la manca de referència en l’explicació delvalor a un temps i un lloc concret, i a nomsparticulars. Així, una propietat pot ser va-luosa encara que només la posseeixin totsels qui tenen més de cinquanta anys ototes les dones o els nascuts en una ciutatde més de cinc milions d’habitants. Diraixò no contradiu la universalitat entesacom l’entén Raz. Ara bé, sí que quedariacontradit, i per tant no podria ser un va-lor, si es tracta d’una propietat que només

173la tenen els nascuts cinquanta anys desprésde la bomba d’Hiroshima o els russos o elsnascuts a Londres, i si la tenen només coma nascuts cinquanta anys després d’Hiro-shima o com a russos, etc. Dit amb pa-raules que no utilitza Raz, quan parlem devalors ho fem en un sentit que trans-cendeix allò particular: els valors podenser d’un individu, d’un grup o d’un mo-ment, però no ho poden ser de maneraexclusiva. Són, per la seva pròpia natu-ralesa, compartibles, i ho són pel fet quesón explicables.

La manera d’entendre la universalitatque proposa Raz és, doncs, molt menysrestrictiva que la percepció comuna segonsla qual en principi tothom ha de teniraccés a tot allò que considerem valuós i hade desenvolupar totes les propietats que esconsideren valuoses. Aquesta és una visiómoral, fruit de la lluita històrica contra elsprivilegis dels grups tancats, però per moltdesitjable que sigui ens diu poc sobre lanaturalesa pròpia dels valors, entre elsquals Raz inclou tant els morals com elsno morals. Així, per exemple, el joc d’es-cacs és valuós, però no pot ser universal enel sentit fort que tothom hagi de saber ju-gar a escacs i dedicar-hi temps i esforços.

Amb això veiem que la defensa de launiversalitat dels valors que fa Raz va moltestretament lligada amb un altre dels te-mes que toca en aquest petit i intens llibre:la diferència entre dues maneres de rela-cionar-se amb els valors, respectar-los i de-dicar-s’hi (respecting and engaging). El queés universal és el respecte a allò que ésvaluós (l’art, la política, l’amistat). Però noés universal i tampoc pot ser titllat d’er-roni el fet de no dedicar-se a allò que ésvaluós (no dedicar-se a compondre o es-coltar música, a comprometre’s amb un

projecte polític, a relacionar-se amb unamic, etc.). Segons Raz, tenim un deure derespectar tot allò que té valor, però no dededicar-nos-hi activament (no podem dir,doncs, que tinguem el deure de tenir amicso d’involucrar-nos en política). Aquesta ésuna actitud no maximalista de la racio-nalitat pràctica: va contra la postura queentén que el millor és sempre fer el màximde bé, és a dir, dedicar-se a tot allò que ésvaluós. Som éssers limitats, uns ens dedi-carem a unes coses i uns altres a unes al-tres, i alguns no ens dedicarem a res. Arabé, encara que no ens hi dediquem, eldeure de respectar el que és valuós com-porta, entre altres coses, preservar-ho quanes troba en perill, no desprestigiar-ho omenysprear-ho, i fer possible que hi hagigent que s’hi dediqui. Així doncs, el res-pecte és universal, és també més fàcil i mésbàsic que la dedicació, i és també la con-dició que la fa possible. Però, malgrat queno sigui un deure, és la dedicació a algunao altra cosa de valor el que realment dónasentit a les nostres vides.

Les conseqüències polítiques d’aquestadistinció entre el respecte i la dedicaciósón importants: la vida política ha de pro-curar que es respecti el que té valor i ha decrear un clima social que afavoreixi lapossibilitat per a dedicar-s’hi, sense con-vertir en deure la inclinació cap a aquestvalor o aquell. Això ens permet entrellucarper què la proposta política de Raz ha estata vegades qualificada de perfeccionisme li-beral. Car, mentre fa una defensa delpluralisme típicament liberal, no creu queaixò hagi de comportar una neutralitat. Ésconscient que el que realment importa éspromoure i ajudar perquè els individus esdediquin a alguna de les coses, institu-cions o accions que tenen valor ja que en

174

El principidel llenguatge

Ángel López García-Molins

Paraula de robot. Intel·ligència artificial icomunicacióÒscar Vilarroya156 pp., 2003, Universitat de València-Edicions Bromera, València

Aquest llibre obtingué el Premi Europeude Divulgació Científica Estudi General2002, la qual cosa condiciona l’actitud dellector envers els seus continguts i, encaramés, envers la manera de tractar-los. Vulldir que, quan un llibre es presenta com adivulgatiu, hom sap (suposadament) el quecal esperar: un apropament a un tema cien-tífic del qual s’ofereix un status quaestionisactualitzat, sense cap plantejament nou itot dins d’un embolcall, diguem-ne, agra-dable. Doncs bé, com a resum de la presentressenya jo diria que el llibre d’Òscar Vilar-roya compleix parcialment la primera con-dició, incompleix absolutament la segona iassoleix un nivell molt poc comú pel que faa la tercera.

Comencem per la darrera. No és gensfàcil divulgar la ciència. De vegades es con-

última instància això és el que dóna sentita les vides de les persones i fa possible elseu benestar.

Per acabar, cal advertir que no hempogut glossar aquí altres temes importantstractats en aquest llibre, com ara la qüestióde si la vida té valor incondicional i intrín-sec o si, en canvi, depèn del seu contingut,qüestió a la qual Raz dedica tot un capítol,o el triangle que formen la unicitat de lesnostres inclinacions, la identitat i la uni-versalitat, que Raz il·lustra de manera bri-llant comentant alguns passatges d’El petitpríncep de Saint-Exupéry. Hem optat percentrar-nos en el tema de la universalitatdels valors, i una de les seves ramificacions:la distinció entre el respecte i la dedicacióa allò que té valor. L’objectiu de Raz és de-mostrar que la universalitat i la diversitatno entren necessàriament en conflicte.Això és així perquè la universalitat és unacondició per a la intel·ligibilitat dels va-lors. Hi ha un moment del llibre, però, enquè Raz admet haver exagerat la seva pres-suposició central: admet que hi pot haverlímits a aquesta intel·ligibilitat i que, mal-grat tot, l’atzar pot fer un paper en els nos-tres valors. Així, a vegades ens podem tro-bar davant de dues alternatives igualmentjustificables, i escollir-ne una sense capmotiu. Per tant, un element purament con-tingent pot aparèixer al cor d’allò que con-siderem desitjable, valuós i important. Sihi ha límits a la intel·ligibilitat, això vol dirque la universalitat dels valors també pottenir límits. Tanmateix, aquest inquietantmatís no desmenteix el missatge central enel rerefons d’aquest llibre: malgrat les dife-rències culturals, socials i històriques queens separen, en la gran majoria dels casosens podem explicar els uns als altres quèconsiderem important a la nostra vida i ho

podem compartir, sense exigir, però, quetothom es relacioni amb aquests valors dela mateixa manera. ❐

175fon la divulgació amb la didàctica i es con-ceben les obres de divulgació científica comsi fossin manuals de batxillerat. Tanmateix,es tracta de dues coses ben diferents. La per-sona que utilitza un manual ho fa perquèestà obligada a fer-ho: sempre cal agrair quel’autor li’n faciliti la tasca, però res més. Encanvi, la persona que compra un llibre dedivulgació parteix d’una situació molt espe-cial: de bell antuvi està interessada en eltema i per això decideix comprar el llibre,encara que qualsevol caiguda del seu interèsli fa desar-lo en un calaix i no recordar-se’nmai més. En altres paraules: els autors d’o-bres de divulgació científica estan obligats amantenir l’interès en tot moment.

Òscar Vilaroya encerta plenament enaquest aspecte, ja ho he dit, perquè els lec-tors s’enganxen al llibre amb facilitat. L’es-tructura que ha triat és la del viatge, vellatàctica literària, la qual, que jo sàpiga, haestat aprofitada per la divulgació científica(per ventura no és la divulgació també ungènere literari?). Viatge en un doble sentit,literal i metafòric. D’una banda, l’autor ensconta les peripècies del seu interès personalpels AIBO (els robots programats per a par-lar) mitjançant una sèrie d’anècdotes quetranscorren en congressos, laboratoris derobòtica i fins i tot davant l’aparell de tele-visió o en una sortida familiar a buscar bo-lets. De l’altra, es tracta d’un viatge intel-lectual, d’una aventura epistemològica, laqual té al lector tafaner ansiós sobre quinserà el desenllaç.

Passem al segon aspecte. Aquest llibrepertany, per definició, a un àmbit interdis-ciplinari. I com no podia deixar de succeir,assoleix nivells de qualitat molt més alts enels temes que l’autor coneix bé que no enaquells on n’és encara un aficionat. Paraulade robot, com el seu nom indica, té a veure

amb la intel·ligència artificial (robot) i ambel llenguatge (paraula). És fàcil adonar-seque l’autor es mou amb fluïdesa dins el pri-mer domini i tan sols mitjançant intuïcions–no dic que sense bastant habilitat– dins elsegon. Per exemple, tota la història de laintel·ligència artificial està molt ben traçadades del famós Simposi Hixon (1948), a tra-vés de les etapes de l’anomenada posicióformalista, la qual veu la cognició com uncàlcul, fins a l’etapa actual (la posició arre-lada), que es caracteritza pel frame problem,és a dir, pel problema de representar el co-neixement de manera que pugui abastar elque canviarà i el que no canviarà desprésque apareixen nous elements en el sistema.

Ja no estic tan segur sobre què diran elslingüistes quan llegiran el llibre. La primeracosa que els sorprendrà és que Òscar Vilar-roya afirma que es basa en els treballs d’un«famós lingüista» [sic], Luc Steels, del qualno havien sentit a parlar mai. I és queaquest llibre parteix d’un malentès. No totel qui parla del llenguatge és un lingüista,com no tot el qui parla de la natura és unfísic (pot ser un químic, un biòleg, un ma-temàtic..., fins i tot un pagès). Però si homvol aprofitar l’experiència i els coneixe-ments dels lingüistes, cal apropar-se, és clar,a la lingüística. Òscar Vilarroya no ho fa.Sorprèn, per exemple, que el problema delsigne es tracte sense més ajuda que un ma-nual de filosofia del llenguatge publicat el1999: cap referència a De Saussure, aBloomfield o a Martinet. O que la catego-rització es resolgui proposant un lligamdirecte entre el referent i els termes lingüís-tics. És veritat que tot això pertany al quel’autor anomena la visió ingènua del llen-guatge. El problema és que mai no ha exis-tit aquesta visió ingènua fora del carrer ique allò que Òscar Vilarroya anomena la

176

Un món quehem perdut

Justo Serna

Correspondència, 6. Vicent Ventura, JosepGarcia RichartJoan Fuster388 pp., 2003, Editorial 3i4, València

Peter Laslett va publicar fa anys un llibreque avui considerem amb justícia un clàs-sic de la historiografia. Es titulava The worldwe have lost. L’autor hi examinava el reper-

visió arrelada és, en lingüística, molt antiga.La idea de considerar que són les vivències ino els referents el veritable objecte de lanominació ja apareix en els modistes de l’e-dat mitjana quan distingeixen entre modusessendi, modus intelligendi i modus signifi-candi. Des d’aleshores ha plogut molt.

Curiosament, però, aquesta pobra basede teoria lingüística no ha representat unentrebanc seriós per a Òscar Vilarroya.L’autor es mou amb molt de sentit comúentre les aigües perilloses del llenguatge i,cosa que em sembla més sorprenent, arribafins a proposar una hipòtesi interessant, laqual de vegades ens fa dubtar si estem lle-gint un llibre de divulgació. És la següent:com l’adaptació no consisteix a adoptar unesquema previ i aplicar-lo al món, sinó queés un poti-poti d’improvisacions recollidesque es va formar quan l’oportunitat ho vapermetre (Dawkins), Òscar Vilarroya pro-posa programar els AIBO com si fossin és-sers vius, és a dir, agents autònoms adapta-tius. La conseqüència que en treu és que calarrelar els símbols dels AIBO a les vivènciesanteriors, de manera que el significat d’unterme passa a ser una funció de totes lesexperiències anteriors del robot.

Es tracta, sense dubte, d’un planteja-ment interessant, el qual mereix sortir de ladivulgació i entrar en un domini més pro-fessional. Trobarà dificultats, però aquestaés la condició de la ciència. Per exemple, ésclar que els nens, quan aprenen la llenguamaterna, es comporten de manera molt sem-blant a com l’autor postula per als AIBO. Elproblema és que els adults no ho fan així.Cada vegada que un parlant es troba davantd’un terme (posem per cas, tristor o gos oespill...) resulta molt improbable que hagid’activar totes les connexions neurals rela-tives a les vivències on el dit terme aparegué

en la seva vida passada. Això, que per a unordinador no representa cap problema,planteja una dificultat real per a un cervellque està limitat per evidents raons d’econo-mia. Curiosament, però, la incapacitat hu-mana no es tradueix en una inferioritatfuncional sinó al contrari. I és que no estàgens clar quin nivell d’habilitat lingüísticaes pot considerar com a principi del llen-guatge: el protollenguatge simplificat delsnens de menys de dos anys, el qual compar-teixen amb els simis entrenats?; els assajoslingüístics dels nens d’entre dos i set anys,com proposa l’autor d’aquest llibre?; o mésaviat la llengua dels adults, com ha cregutsempre la tradició lingüística des d’Aristòtilfins avui mateix? Hi ha encara molta telaper tallar en aquest tema. L’obra d’ÒscarVilarroya representa, tanmateix, un primerpas, petit, però sòlid. ❐

177tori d’hàbits mil·lenaris, d’assoliments se-culars, les maneres de vida i d’organitzaciófamiliar, la cultura material, els recursos dela sociabilitat que havent estat propis delsavantpassats ja no serien característics delmón contemporani. La industrialitzacióhauria eliminat una part d’aquest patri-moni moral i intel·lectual deixant fóracertes maneres d’organitzar la vida i les re-lacions. Alguna cosa semblant podria dir-se de la revolució tecnològica a la qual avuiassistim. Si calgués fer alguna cosa similaren la nostra centúria, si calgués efectuarun escrutini del nostre temps, aleshores elfardell oblidat o la impedimenta vella se-rien encara més grans: la nostra època ver-tiginosa deixa fora d’ús nombrosos instru-ments que, havent-se revelat eficaços enunes altres eres, en són ara inútils reminis-cències. Lluny de ser circumstància me-nor, aquestes pèrdues ens canvien, accele-ren el ritme de la vida, modifiquen lanaturalesa mateixa de l’existència ordi-nària i alteren el sentiment i la vivènciadels humans.

Entre aquests recursos que tendeixen aoblidarse-se, hi ha la literatura epistolar o,en altres termes, la carta com a mitjà decomunicació entre individus allunyats queescurcen distàncies i geografies amb mis-satges manuscrits. S’ho imaginen? A lesnostres bústies només rebem prospectespublicitaris, propaganda institucional,notes bancàries. Quan, excepcionalment,apareix una carta manuscrita, aleshoressentim una emoció especial, alguna cosaindefinible: és tan estranya la missiva per-sonal que, quan arriba, notem la seua in-congruència, l’entranyable arcaisme delremitent. No descartem fins i tot la desa-parició física de la correspondència en pa-per. Ja ara, segons hem pogut constatar, hi

ha joves que tenen serioses dificultats pera emplenar els tràmits més simples d’unatramessa epistolar, el lloc exacte en el qualposar el segell encolat o la part en la qualconsignar els senyals del remitent: no ésincapacitat, és només l’estranyesa o faltad’hàbit de qui és poc perit. Hi ha un mónque es perd quan s’elimina o s’abandonal’ús de la carta, però es transformen tambéuna manera de viure les relacions i de con-cebre les distàncies, certa percepció d’allòque és proper i allò que és llunyà, i unaforma particular de fer inversions pasio-nals, de consignar emocions.

Joan Fuster, Vicent Ventura i JosepGarcia Richart mantingueren des de 1951i al llarg de diverses dècades una corres-pondència habitual, de vegades fins i totdiària, i malgrat això es van retraure sim-pàticament els retards propis o aliens enles respostes, les demores en les contesta-cions. Van revelar sentiments i es van pro-fessar amistat. Però també van expressarobjeccions, van proclamar les seues lliber-tats respectives, van jutjar magnànima-ment els seus actes, i sobretot es van co-municar. Qui vulga tafanejar en aquestesrelacions o qui vulga documentar-se sobreels seus protagonistes pot, en aquests ca-sos, llegir amb profit el llibre preparat perAdolf Beltran. Es tracta d’un llibre en elqual, a més d’unes pàgines introductòriesmolt documentades degudes a Antoni Fu-rió i Adolf Beltran i d’unes notes que auxi-lien oportunament, es recullen aquestescartes, urgents o demorades, brevíssimeso minucioses, importants o intranscen-dents, cosa que ens permet reconstruir lacircumstància ordinària d’aquests vincles,la manera viril com uns barons entenienl’amistat, així com el discórrer històricd’una petita però significativa resistència

178antifranquista. Es tracta del sisè volum dela Correspondència de Joan Fuster, sèrie ge-neral que dirigeix amb encert i cura AntoniFurió, i que ens facilita no sols la intimitatepistolar d’uns homes durant diversos lus-tres, sinó també la reconstrucció d’aquestespai intangible que és la sociabilitat cul-tural i política, un món que ja no és el nos-tre, però un passat del qual no és fàcil se-parar-se.

Quin valor literari té aquesta corres-pondència amb Ventura i Garcia Richart?Com indica Furió, el llibre va més enllàd’aquest aspecte: de fet, no és aquest as-sumpte el que ha de despertar el nostre in-terès, i sí, al contrari, el seu vessant erudit,documental, l’exhaustiva informació queproporcionarà a l’expert, a l’historiador, osimplement a aquell a qui preocupe el de-tall d’una reconstrucció civil que va sertemptativa i reprimida. Crida l’atenció,per exemple, la manera com van idear lallibertat que no tenien, el laboriós respirque es van donar els protagonistes, Fuster,Ventura i Garcia Richart, en una ciutat ien un país sotmesos a la tirania política imoral d’un dictador confessional. Exceptetres cartes, de les quals després parlaré, es-crites per Fuster, la resta de la correspon-dència és pròpiament un interessant dipò-sit del petit fet històric, un arxiu escrit imenor dels orígens del valencianisme depostguerra, en la veu de Vicent Ventura iGarcia Richart. Encara que no ho semble,això no és, per principi, un demèrit. Avuidia sabem que la vida política no es limi-ta a les grans decisions que s’expressen entextos emfàtics, que la micropolítica, l’ani-madversió, l’amistat formen part de lesinstitucions, dels partits, que són el sub-text freqüent dels idearis. Deia GustaveFlaubert que qualsevol fet, per intranscen-

dent que siga, si l’observem atentament iminuciosa, comença a ser interessant, iperd aquella familiaritat de què crèiemque estava revestit. La vida quotidianad’uns avantpassats o contemporanis que esverbalitza en una correspondència pot seratentament distingida, analitzada, i se’npot traure un ensenyament fonamentalsobre l’existència humana. Viure no éspronunciar grans, fins i tot belles paraules,com de vegades tendeixen a pensar els in-tel·lectuals, sinó sobreviure a aquests de-terminismes ordinaris i petites fatalitatsque ens vénen imposats. Per això, avui, elshistoriadors tracten d’esbrinar com elabo-rem les coses i com emprenem els actes,com portem a terme aquesta tasca trivialperò decisiva que és dispensar sentit a l’e-xistència de cada dia, com ens comuni-quem.

El que la Correspondència de Fuster,Ventura i Garcia Richart revela és, enefecte, una comunicació estreta, freqüen-tíssima, la relació que mantenen uns amicsper superar el tedi del franquisme il’estupor d’una repressió, una relació quedemana tots els mitjans per a cuidar-la iampliar-la. Dels tres, dos d’ells van viure aescassa distància, a pocs quilòmetres, i vanpoder tractar-se setmanalment, però eratal la necessitat de parlar, de jutjar, d’ex-pressar-se, de depassar el silenci a què elssotmetia el règim, que la missiva va crearuna convivència invisible i diària. Com sesap, Joan Fuster va practicar l’hàbit del se-dentarisme i, a excepció del fugaç despla-çament a València per conferenciar ambVentura i altres amics, va romandre a Sue-ca, arrelat, escrivint, llegint, pròpiamenteixamplant la seua geografia interior, fentdel seu domicili un espai lliure, la seu d’uncosmopolitisme insòlit sota una dictadura

179tan castissa, tan particular. Reparem enaixò, en la lectura, en l’escriptura i en ellliure pensament.

En comptes d’ocupar-se d’un sol saber,en lloc d’acceptar els confins d’una soladisciplina en la qual ser competent, JoanFuster va depassar les fronteres metafòri-ques i reals d’aquell petit món, va trans-cendir la vida de província i es va buscarinterlocutors molt distants. Multiplicà lesseues lectures i freqüentà tots els llibresamb l’ànim de convertir la seua bibliotecaen el gabinet de l’humanista. Llegir llibresvariats, diferents, és, per descomptat, elcontrari de l’especialització contemporà-nia, aquesta que obliga a conrear unacompetència esgotant els volums d’unadisciplina. Durant molt de temps, Fusterva voler assemblar-se a un humanista cos-mopolita i, per això, es va proposar ideal-ment llegir tots els llibres, sense dictar-seun ferri pla d’obres, totes parelles, totescomunes, sense marcar-se els exemplars enaquest ordre successiu i previsible que evi-ta decepcions. La millor manera de llegir,aquella en la qual l’acte resulta ser forma-tiu, és la de la intuïció errant i temptativa.No hi ha un pla, hi ha un tempteig queens duu als grans literats, aquells queprendrem com a interlocutors i destina-taris de la nostra indagació, buscant queaquell llibre posterior fertilitze el sedimentde l’anterior, buscant que les ressonànciesentre textos i autors ens òmpliguen l’inte-rior de veus. Per això, el lector consumat,el lector compulsiu, el lector humanista,no sol limitar-se a realitzar aquest acte,sinó que ho completa amb l’escriptura,anotant el volum, subratllant, establint undiàleg gràfic amb ells, però també contes-tant, fent a l’autor destinatari del que elseu llibre provoca, fins i tot fent-se ell

mateix autor, nou emisari. La lectura i l’es-criptura acaben sent, doncs, una maneramolt particular d’emprendre una corres-pondència. Per això, no és impropi dir queFuster ampliava l’abast de les seues amis-tats i adversaris en llegir determinats es-criptors, justament en prendre’ls com ainterlocutors interns; per això, és exactesostenir que Fuster va convertir els llibres,els aliens i els propis, en la base d’una ex-tensíssima relació epistolar en la qual s’ex-pressava a mans plenes, de manera prolífi-ca. Alguna vegada va dir E. M. Forster queell imaginava el paradís com una gran salade biblioteca en la qual hi hauria, en per-sona, tots els seus admirats autors, dialo-gant entre si, fent simultània la història dela literatura i de la cultura, sense tenir encompte el temps i l’espai. És probable queFuster imaginara el seu edèn particular demanera semblant, fent contemporanis in-terlocutors que mai ho van ser, correspon-sals distants.

Però aquesta no era una raresa peculiarde l’intel·lectual valencià. De fet, s’assem-blava a la manera de lectura, que no devida, que es va administrar el mateix Jean-Paul Sartre, un dels seus autors imprescin-dibles. En aquesta obra anterior troberetrospectivament el ressò d’una obra pos-terior, les petjades d’un volum coetani, enun escriptor del passat remot observe enesbós i en embrió un literat futur. És la in-tuïció allò que guia, és la llibertat de re-cerca, amb la finalitat de poblar l’interior,la psique. Hi ha individus que necessitenmoltes coses, que s’envolten de nombrosespertinences materials i que viuen en l’es-trèpit; hi ha individus que no saben duruna vida sedentària, que no saben delec-tar-se amb una vida de demora, d’assossec,perquè aquest silenci els produeix vertigen

180i necessiten el viatge continu, perpetu; hiha individus que es lliuren amb fúria alconsum augmentant el nombre dels seusbéns, i al mateix temps que els amplienveuen reduir-se el seu món interior. Fusterva donar proves del cas contrari, d’unavida en la qual es multiplicaven autors iobres, experiències, ensenyaments, lliçonsque la gran literatura li donava. Com deiaJean-Paul Sartre en Què és la literatura, caltornar a la modèstia i al gust del risc de lle-gir. Per a captivar, per a provocar entusias-me, cal que el crític i el professor renun-cien a jutjar amb seguretat compartint lasort dels autors i dels volums, com a regalsde l’atzar. Al cap i a la fi, afegia Sartre, unaobra és un atzar, l’empresa d’un home sol.Per a nosaltres, els lectors comuns, tot lli-bre, fins i tot els clàssics, els quals arrosse-guen molts anys i impliquen interpreta-cions i reinterpretacions, ha de ser nou, hade recrear el món cada vegada, per tant, hade reptar-nos sempre com una crida queun remitent fa. El llibre sempre és nou,insistia Sartre. Hauríem d’entrar-hi comqui llegeix una carta d’un destinatari a quino vam arribar a conèixer del tot; hauríemde llegir sense guia, encara que se’ns pas-sassen per alt, sense advertir-les, les quali-tats més rares o les filiacions més evidents.En aquest llibre hi ha un interlocutor, hiha vida, es resumeix la història que ensprecedeix, el diàleg de l’home amb ellmateix i fins i tot amb els seus déus. Talvegada trobarem en les últimes línies d’unapàgina, postil·lava Sartre, negligentmentexposada, una d’aquestes idees que accele-ren el cor i esclareixen tota una vida.

Doncs bé, aquesta vida, la seua índole ila seua particularitat, la de Fuster, es revelaací i allà, en cada carta, però especialmenten tres d’elles, una dirigida a Ventura, una

altra a Garcia Richart, i una tercera, que ésla més primerenca, destinada a tots dos.En aquests textos s’afirma, es distingeix iexpressa allò que ho singularitza. Lamissiva que dirigeix a Ventura i Richartestà datada el 1950 i la seua prosa és tri-lingüe: l’autor redacta en francès, en caste-llà i, finalment, en valencià. Per què aquestvagabunderia lingüística? En confessarVentura i Garcia Richart les seues dificul-tats amb el català («desciframos en su díatu carta») en un enviament anterior, Fus-ter respon bromejant, amb arrogància, enun francès simpàtic, fent així explícita lamarginació del valencià i ironitzant sobreles llengües que són o no són cultes: «carje crois que vous comprendrez avec plusfacilité ce langue-ci, si culte et si univer-selle; avec plus facilité que vous n’avez pastrouvée dans mon humble langage rural.Malheuresement je ne sais pas aussi bienle français que le valencien». A més de lahumorada i de la sociologia lingüística quepodria fer-se (la dificultat que dos nadiustenien aleshores per a poder llegir en ca-talà), aquestes frases en l’idioma de Ra-cine, segons el mateix Fuster afegeix, re-velen un tarannà, un estat, una formad’afrontar el món i les seues coercions.Parlem d’un individu que ha aconseguitconrear-se en un idioma marginat social-ment i oficialment, parlem d’un universi-tari que coneix el francès i que, per aixòmateix, és capaç d’ironitzar davant lesdificultats de la vida.

La segona carta data de 1952, és a dir,dos anys després de l’anterior. Joan Fusterhi parla de l’art verbal, de la creació poè-tica. Li parla, a Garcia Richart, de l’origi-nalitat, de les originalitats a què estemobligats si volem fer de la nostra elabora-ció alguna cosa específica, necessària, jus-

181tificada, de l’exigència que comporta l’es-forç de perdurar en una paraula que no ésociosa sinó pròpiament expressiva. Parla,en fi, de si mateix i de la tasca que s’ha im-posat a partir d’una vivència de finiment ide límit. Encara que no es diu mai de ma-nera explícita, aquesta vivència de fini-ment revela la irrupció primerenca d’unhorror humà, fatal, d’una por a la mortque està ja en el Fuster més jove: que lavida ens liquidarà. En aquesta carta es-menta indirectament l’absurd de la fi,l’escàndol que és pròpiament morir-se, iesmenta de manera directa la creació coma manera de romandre, d’aixecar-se persobre dels determinismes o inferns deldestí. Tots morirem, llegim en el subtext,sense que ens salven la història ni l’esfor-çada esperança en un més enllà. De cadas-cun només quedarà la voluntat expressiva,l’autodescobriment que ens justifica, aquestprocés d’esbrinament que es dóna en l’arti que és una suma de gestos, d’assolimentsi d’audàcies que ens fan humans i atza-rosos: en una paraula, originals. A l’amic,li relata de manera implícita aquesta por aa l’indiferent, al repetit, aquest temor a lamort, un temor que només es conjuraamb la recerca d’allò propi, d’allò irrepeti-ble. És evident que, en dir això, Fusterparla de si mateix, però abreuja i resumeixels principis de la seua poètica més prime-renca, coetània de Sartre, i que desenvo-luparia de manera més impersonal i assa-gística en Les originalitats, una obra que ésjustament de 1952 .

De deu anys després és l’última carta,la qual dirigeix a Ventura. És llarga, analí-tica, expositiva, una missiva en la qualtambé parla de si mateix i, sobretot, d’allòen què s’ha convertit. Parla de política, delseu paper d’intel·lectual compromès, aques-

ta categoria tan sartreana, de la seua ad-hesió a la causa valencianista, de la seuaconversió en referent inexcusable de lareconstrucció civil. És l’any que va apa-rèixer Nosaltres els valencians i El País Va-lenciano: ens referim, clar, a dos llibres po-lèmics, decisius, que tanta erupció vanprovocar entre alguns dels seus destina-taris, justament en un context de repressiópolítica, llibres algun dels quals ell esmen-ta en termes de pamflet. Efectivament, elnostre intel·lectual és ja un contendentàcid, tallant, un contendent que actuacom a tal, valent-se dels instruments quela modernitat li dóna per a adoctrinar cria-tures, segons diu expressament, per a re-batre, per a enderrocar públicament el quejutja insostenible o intolerable en la his-tòria valenciana. Sap que un instrumentfreqüent i afilat de la vida política contem-porània és el pamflet i aquest gènere obli-ga a emprar una escriptura particular fentalhora declaració d’intencions, diagnosi ianàlisi. Els millors pamflets són docu-ments amb erudició, discursos dotats deretòrica incendiària, pròpiament monu-ments de la oratòria, un gènere molt res-pectable i digne de la fantasia pública: elde la proclama, els enunciats de la qualsón o acaben sent realitzatius. Els millorspamflets no són només textos de denún-cia, sinó que, a més, aspiren a ser discursosperformatius: contenen enunciats que enexpressar-se realitzen una acció, moral enaquest cas, frases que pròpiament consti-tueixen la realitat en definir-la i designar-la. Els seus autors es valen d’una erudició ide veus velles o noves i les doten de signi-ficats particulars, però són una erudició iunes veus que es destinen públicament ique s’accepten fins a exercir una influènciaperdurable, fins a formar tradicions que

182inspiren i dicten. No tots els pamflets po-den avaluar-se igual, per descomptat, nitots tenen conseqüències apreciables nitots posen en pràctica la mateixa funcióenunciativa. Però els de Fuster sí que vanaconseguir primerencament aquesta fi.

En anglès, que és la seua font, el pam-phlet sol ser un opuscle, un escrit breu, elscontinguts del qual tenen un to i un estilcombatius, polèmics o satírics. Del que estracta amb un pamphlet és de desarrelardesvaris i de denunciar mentides. Doncsbé, en comptes de romandre confortable-ment instal·lat en la comoditat molla del’intel·lectual de província, de l’erudit fosco silenciós, Fuster es va revelar amb aquestpamflet brillant, erudit i intuïtiu titulatNosaltres els valencians. Però, clar, aquestatasca, aquesta autoritat moral que se liconcedeix en un context dictatorial, elcansa, pel seu escepticisme incurable i pelnarcisisme propi del creador. En efecte,com ell mateix admet, aquesta vida d’es-criptor corre un risc molt seriós, una ame-naça que espera conjurar i que danya laseua vanitat de «literat», i ho posa així, en-tre cometes, amb aquest hàbit tan fusterià,el de los cometes, que li serveix per a ofe-gar-ho tot, les evidències que ens definei-xen i aquests aprioris amb què ell i nosal-tres vivim.

Un refinament com el d’aquestes trescartes revela, potser, una sensació d’aïlla-ment del seu autor. És veritat que Fusteres va donar nombrosos interlocutors es-crits o físics, que va conrear l’amistat i lacorrespondència, que va multiplicar lesseues relacions, que la seua casa va serfreqüentada per assidus visitants. Però noés menys cert que aquest trànsit humà de-nota una manera ben particular de plantarcara a la mort i a la solitud, a aquesta fi i a

aquesta decrepitud que a tots amenaceni que ell mateix va poder veure en els seuspares, els pares d’un fill únic. Per això, mésenllà de la ironia fusteriana, fins i tot més en-llà del sarcasme que solia emprar, és pos-sible detectar por, una por molt humana, iuna fragilitat, una circumstància, ell que vaser tan obsessivament antiorteguià, queconjurava lliurant-se a l’art de la paraula idel civisme, a les pròtesis de la creació ver-bal i del compromís polític. Però, clar, totaixò ho hem d’intuir en aquest volum apartir d’un silenci que, sent atzarós, acabaresultant molt significatiu: bona part delllibre la componen les cartes que VicentVentura dirigia a Fuster. Per raons pura-ment arxivístiques, de falta de conserva-ció, no sol haver-hi petjada de les respostesque l’intel·lectual destinava al seu interlo-cutor. Ventura li escriu profusament, fins itot gemegosament, però no hi ha vestigide la contestació. La impressió probable-ment errònia però útil que avui s’endú ellector és la d’un Fuster silenciós, unaespècie d’oracle que no sol respondre i aqui es dirigeixen els amics invocant-lo, amés, en castellà amb l’apel·latiu de «ge-nio». Genio? Hi ha, sens dubte, ironia enaquesta expressió, la de qui sent amicsbromegen amb qui s’ha alçat per sobredels seus contemporanis. Però hi ha tambéel reconeixement modest d’una capacitatanalítica, expressiva, aquella que aconse-gueix un creador intel·lectualment bendotat enfront dels seus interlocutors: unhome d’acció i novel·lista clandestí, comVentura (a qui Adolf Beltran anomena«vendaval»), o un home d’organització ipoeta gairebé secret, com Garcia Richart.

Els individus ens relacionem transitantentre múltiples esferes en les quals els actespossibles estan sotmesos a distintes con-

183vencions. Aquests dominis solen ser suc-cessius i en cadascun d’ells ens les veiemamb regles que no sempre són coincidentsni visibles ni expresses encara que, això si,reglamenten els comportaments adequats.La llar i la tertúlia van ser, en el cas de JoanFuster, dos dels seus llocs habituals de so-ciabilitat, com ho va ser també la corres-pondència, un espai virtual que, segonsdeia abans, li eixamplava el nombre delsseus destinataris i les veus amb les qualsdialogar, però no ho va ser menys el llibre.Prendre la lectura com una audàcia, comun viatge a destinacions allunyades és unametàfora comuna i suposa una concepciómolt adequada per a ús d’humanistes imoderns. Michel de Certeau, per exem-ple, deia que el lector és com un viatgerque transita per terres alienes, com unnòmada que travessa bancals que ell no haroturat, fent, això si, arreplega de béns peral seu propi benefici. A més de l’educacióformal i d’altres recursos, els amics quefreqüentem o els llibres que llegim ensserveixen per a identificar i per a aprendrela naturalesa dels espais pels quals ens vamaventurar realment o fantasiosament, enspermeten reconèixer les normes que regei-xen els comportaments, en la llar o en latertúlia, per exemple.

Però els amics i els llibres són també undissolvent de les idees i de les conductesatàviques. Hi ha, en efecte, episodis en lavida i en la història de certes persones enquè les coses deixen de ser evidents i elmón deixa de funcionar de la manera pre-vista, o per una catàstrofe que tot ho tras-torna o per l’audàcia d’aquests pioners quellegeixen, que parlen, que s’obstinen aremoure les coses. Quan aquest últim cases dóna, ens trobem davant autèntiquesepifanies: ja no hi ha auguri que anticipe

el que pot succeir ni expectativa senseconflicte. Són moments del passat i delpresent que tot sembla canviar i un ver-tigen de fets i de petites fetes posen a provaels seus sorpresos testimonis. Alguns indi-vidus trauen aleshores el més pregon de simateixos volent, en aquest cas, autodeter-minar-se, recrear-se, inventar-se pròpia-ment, descobrint el que ignoraven posseir.S’eleven i es revelen com a protagonistes oobservadors clarividents o equivocats delseu temps, humans que saben remuntarles mandres dels seus, individus que s’a-firmen contra el que d’ells s’espera o se’lspermet, posant en dubte gairebé tot allòheretat i acceptat.

Els valencianistes dels anys cinquanta iseixanta, per exemple, invocaven el passati deien encarnar una tradició, però en rea-litat anaven més enllà: vaticinaven un ave-nir distint i s’obstinaven a recrear a la seuamanera la política, la societat i la vida, laidea mateixa de societat. «Tot ha de serexaminat, tot ha de ser reorganitzat, senseexcepció i sense contemplacions», haviaestablert Diderot, i Fuster, hereu de l’il·lu-minisme, escèptic i confiat alhora, es vaobstinar a desfer intel·lectualment l’ordreque havia rebut dels seus majors, dels seusavantpassats, les seues normes, les seuespròpies definicions, precisament pel fetd’entendre-les plenes de defectes. Cadas-cun a la seua manera, els tres amics vantractar d’impugnar ideològicament elmón de petits propietaris en el qual haviennascut. Aquells valencianistes van creurepossibles certes metes perquè esperaven al-guna cosa, perquè eren progressistes queconfiaven potser exageradament en la mi-llora de la societat, dels individus, de lesinstitucions o, per dir-ho amb un altrellenguatge, del seu poble. Aquells valen-

184cianistes no es van deixar acovardir per capdesfeta, no es van deixar enderrocar pelsseus reiterats fracassos, dels quals el mateixFuster era molt conscient el 1962. En graudivers van voler tutelar moralment, guiar iguiar-se, dirigir la seua acció i el govern delpoble. Per a això es van prendre de debòles seues pròpies idees, esperant-ho tot delsaber i del poder de la paraula, l’oral i l’es-crita. Per això, Vicent Ventura es va bolcaren l’acció, fins i tot quan aquesta existèn-cia atrafegada anava contra els seus propisinteressos materials. No obstant això, noes van dedicar a la vida pública, a la reor-ganització del món i a la recreació de lesinstitucions, un Estatut del País Valencià,per exemple, moguts per l’abnegació, sinóper un egoisme racional, per a així oposarresistència a les injúries del passat fran-quista, per a enfrontar-se a l’adversitat cul-tural a la qual semblaven abocats com acatalanoparlants. Sabien o creien condem-nat el temps de la tirania i no hi havia enells fatalitat ni desinterès per predicar, sinól’obstinació estrictament individual delsqui volien habitar en un espai col·lectiumenys aterridor, més hospitalari. Per això,pel seu estimable individualisme, no vanser, no van poder ser homes de partit i totintent emprès en aquest sentit va acabaren un gloriós fracàs. La vida i el País Va-lencià canviaven, però eren ells, aquestsintel·lectuals d’oposició, qui els transfor-maven en esmentar-los d’una altra mane-ra, en designar-los amb noves veus, quali-

ficant d’una altra forma les coses, donant-los altres rètols, fent de la paraula un actemateix, una enunciació pròpiament reali-zativa que reedificava el món. D’aquestatasca, en part encertada i en part fracas-sada, encara en som nosaltres els deutors.

Tots tres, Fuster, Ventura i Garcia Ri-chart, eren amics, plens de vida, de pro-jectes, alguns ja abandonats. Dos dels treshan mort, però sobretot va perdent-se, vaesvaint-se un món que ja no és exactamentel nostre, l’existència intel·lectual i políti-ca de dècades passades i que aquests perso-natges van encarnar amb coratge i ambpors. La mort ens allunya, i ens distanciemd’una manera de viure, però també d’unamanera de travar relació i de conrear l’a-mistat. Atrafegats, urgents, amb sentimentsentretallats que expressem mitjançant elcorreu electrònic, cada vegada ens costamés reparar en la demora i en la minúciaescrita de la carta, en la prolixa prosa de laliteratura epistolar. En la tertúlia interve-nen l’oralitat, per descomptat, i el gest, lamirada, l’olor, la presència física, el gustd’estar junts. En una carta tot això pot tra-duir-se en paraules significatives, un esforçmolt meritori si a més ho escometen ba-rons d’altre temps, homes que amb pre-venció van expressar intimitats o senti-ments, homes que, a pesar de contenir laseua expansió emocional, no van tancar nivan cancel·lar parts de la seua intimitat idel jo, parts obertes a un món que can-viava i que es el fonament del nostre. ❐