Lluís Barbé Josep Fontana

SUMARI

3 Editorial

4-11 L’interès més alt:• Col·legiat de Mèrit: Lluís Barbé

• Col·legiat d’Honor: Josep Fontana

• Situació econòmica (tardor 2009)

• En construcció la Nova Seu del Col·legi d’Economistes

12-13 Notícies:• Homenatge a la vídua del col·legiat

Francisco de Quinto

• En record de Jordi Fortet

• Índex d’Expectatives Borsàries dels Economistes

14-17 Gent de casa:• Entrevista a Lluís Barbé

• Entrevista a Josep Fontana

18-24 Treballem en grup:• Test de deteriorament dels actius

• Reptes de l’economia catalana i l’acord estratègic com a full de rutaper sortir reforçats de la crisi

• Crònica d’activitats realitzades

25-30 Al vostre servei:• Noticiaris

31 Agenda

[email protected]

Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

S i t u a c i ó e c o n ò m i c a t a r d o r 2 0 0 9

Lluís BarbéCol·legiat de Mèrit 2009

Josep FontanaCol·legiat d’Honor 2009

No hi ha cap dubte que ens toca viure en una època de canvis i d’in-certeses en que la societat actual ens exigeix, més obligacions i res-ponsabilitats d’acord amb el paper social que els economistes hemanat assumint en els darrers anys. Els col·legis professionals d’eco-nomistes no som una excepció, afegint-hi a més que, en els darrersanys han aparegut canvis legislatius, alguns encara en tràmit parla-mentari, que ens obliguen, cada cop més, a ser més transparents i

a centrar-nos més en la funció pública que tenim i no només en la corporativa, a ocupar-nos no només de la professió i de la defensa dels interessos dels professionals, sinó tambéde protegir els interessos dels consumidors i usuaris dels serveis dels col·legiats.

Aquestes van ser les reflexions iniciades a l’anterior Junta de Govern i sobre les que hemaprofundit a l’actual Junta, i ens han portat a plantejar la necessitat de fer un canvi sig-nificatiu de la nostra institució, aprofitant les fortaleses que el col·legi ha anat adquirintal llarg de la seva història i les oportunitats que l’entorn ens ofereix.

Per a fer aquest canvi, la Junta ha establert un decàleg d’objectius a aconseguir: apostarclarament per la promoció i el comportament ètic dels col·legiats, reforçant el paper delComitè de Normativa i Ètica Professional; millorar la qualificació dels economistes im-pulsant encara més la formació continuada, ja sigui mitjançant l’aula d’economia o mit-jançant les conferències i sessions de treball que les diverses comissions de treball

organitzen; oferir més serveis de valor afe-git que ens facilitin el desenvolupament dela nostra tasca professional i aproximin atots els col·legiats de les comarques de Ca-talunya; aconseguir que el Col·legi d'Eco-nomistes de Catalunya tingui veu i siguiescoltat en tots aquells aspectes dels eco-nomistes; apostar per fer un col·legi mésparticipatiu i dinàmic, impulsant decidida-ment les Comissions de Treball; establir unsistema de comunicació àgil i eficient entreel col·legi i els col·legiats, i a la inversa; po-tenciar la Revista Econòmica de Catalunyacom a revista que doni un enfocament aca-

dèmic i doctrinal als temes professionals; l’Informatiu de l’Economista com a canal de co-municació àgil i amè; establir una nova publicació de documents tècnics, que haurand’incloure orientacions i guies d’actuació professional; millorar les relacions i la coordi-nació amb la resta de Col·legis d’Economistes d’Espanya, i amb les corporacions profes-sionals en les que tinguem interessos comuns.

Els nous estatuts del Col·legi ja aprovats per Junta de Govern i que es presentaran aaprovació en l’assemblea extraordinària del proper 17 de desembre, constitueixen l’ins-trument jurídic que ens permetrà avançar en aquests canvis. La nova política de comu-nicació del mail únic, el nou format de la Jornada dels Economistes d’enguany, el noudisseny de l’informatiu de l’Economista que s’instaura en aquest número i els propers do-cuments tècnics van en aquesta línia. Finalment, la nova seu del Col·legi que hem pre-sentat en la Jornada dels Economistes i que veureu en aquest informatiu constitueixl’aposta del col·legi en aquest canvi per situar-lo al nivell de les exigències de la profes-sió en aquesta etapa.

Informatiu de l’economista núm. 128 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected] Maragall, 44, entl. 3a. 17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected] Cabrera, 16, 1r G 25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected] Nova, 58-60, 5è A 43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàJoan B. Casas OntenienteVicedegàJoan Ràfols EsteveSecretàriaMontserrat Casanovas RamónVicesecretariOriol Amat SalasTresorerÀngel Segarra i FerréInterventorAnton Gasol i MagriñàVocal President a GironaEsteve Gibert UtsetVocal President a LleidaXavier Ticó CamíVocal President a TarragonaFernando Campa PlanasVocals Joaquín Trigo PortelaJordi Caballé i VilellaXavier Subirats i AlcoverroFerran Lemus TomásEmilio Álvarez Pérez-BediaMiquel Freire PradosConsellersRaimon Casanellas BassolsCarlos Puig de TravyPilar Soldevila i García

CC Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

Edita: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Secretària general: M. Rosa Cava

Secretari tècnic: Lluís Santaló

Director de formació: Jesús Álvarez

Administració financera: Montserrat Escanilla

Assessorament lingüístic: Strategycomm

Informàtica: Jordi Ibàñez

Disseny: Estudio DG

Fotògrafa: Mercè Bel

Impressió: Treballs Gràfics, S.A.

Publicitat: Gecap, [email protected]

Dipòsit Legal: B-36694-89

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del con-tingut dels anuncis publicats en tot l’Informatiu.

Joan B. CasasCol·legi d’Economistes de Catalunya

LA NOVA SEU ÉS L’APOSTA

DEL COL·LEGI PER CONSOLIDAR

ELS CANVIS.

Un Col·legi pel segle XXI

L’interès més alt

Els economistes reconeixem cada anyalgun dels nostres millors col·legues, unamanera de constatar que vam triar un oficique ens dóna força satisfaccions. La bio-grafia d’en Lluís Barbé, el nostre econo-mista de mèrit d’enguany, està ben farcidade satisfaccions especialment variades.

D’entrada, trobem un alumne brillant del’escola d’Alts Estudis Mercantils. Allà elprofessor Lobez descobreix el seu talentper a l’estudi i per a la docència i l’enca-mina cap a la Facultat d’Econòmiques onLluís Barbé es va llicenciar. Entre aquellespromocions plenes de noms que avui for-men part de la nostra història universitària,empresarial, financera, intel·lectual.

Molt jove (tot just als 19 anys) comença adonar classes, una de les seves grans vo-

cacions que segueix ben vigent; s’inicia enla docència explicant als seus quasi con-temporanis, els intríngulis de la matemà-tica, els elements necessaris per encararamb rigor l’anàlisi financera.

De seguida s’adona que la docència liagrada, això ho sabem molts. Els més gransel recordem ensenyant Econonometria ala Facultat de la UB.

També li agrada la praxis i els seus co-neixements de matemàtica financera elsaplica a propostes que han incidit benpositivament en la marxa d’institucions.La Caixa d’Estalvis de Sabadell en unaaproximació ben concreta a un territoriindustrial en plena transformació i elServei d’Estudis del Banc d’Espanya enuna visió panoràmica des de Madrid vangaudir de la seva visió alhora analítica isintètica.

Mentre viu a Madrid forma part del semi-nari de José Ramón Lasuén i ensenya a larecent creada UAM. Oposita amb èxit a laplaça de professor agregat de Teoria Eco-nòmica de València i torna després d’uncurs a Barcelona, en un moment que laUAB necessita catedràtics per consolidar laFacultat d’Economia.

Les matemàtiques, l’econometria i l’anàlisieconòmica pura i dura són el seu punt fortd’entrada, però en la seva maduresa orientala seva recerca i la seva docència al conei-xement i a la divulgació del raonament delseconomistes que ens han precedit en l’anà-lisi. Ho fa incorporant tots els elements del’entorn històric, institucional i antropològicque ajuden a comprendre perquè cada eco-nomista s’interessa i tria uns certs temes coma essencials, perquè cada economista plan-teja determinades solucions teòriques opràctiques als múltiples problemes de l’eco-nomia. Li interessa especialment la discussiócom a mètode per avançar en el coneixe-ment i acaba plasmant les seves classes ma-gistrals en un text que va merèixer el primerPremi Joan Sardà Dexeus del Col·legi.

En especial, John Maynard Keynes i Fran-cis Ysidro Edgeworth han estat objected’una seva anàlisi acuradíssima. Keynes iel grup de Bloomsbury el van portar a pu-blicar articles trencadors i fins i tot un recull

de contes de base biogràfica, Bloomsbu-riana. Pel que fa a Edgeworth, de la sevarecerca sobre aquest economista i estadís-tic de mare catalana n’ha tret una biogra-fia més aviat acadèmica i una novel·lahistòrica sobre la seva família irlandesa,Retrat de família sobre fons de trèvols,distingida amb el Premi Sant Joan de Lite-ratura Catalana.

I per acabar d’incidir en la seva polifacèticapersonalitat, cal dir que els amics i amiguesde Lluís Barbé fruim també quan posa elseu enginy per divertir-nos en uns jocs tea-trals carregats d’intel·ligència.

Muriel CasalsProfessora de la Universitat Autonoma

de Barcelona

Col·legiat de Mèrit: Lluís Barbé

Va plasmar les seves classes magistrals en un text que va merèixer el primerPremi Joan Sardà Dexeus del Col·legi.

VISATS ONLINE

CC Col·legi d'Economistes Col·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

Et permetran fer constar la teva condició d’economista en qualsevoltipus d’informe que com a economista puguis fer, així com en contractes,convenis de col·laboració,.... d’una forma ràpida, segura i amb garantia de document.

Diagonal, 512, principal • 08006 Barcelona • Tel. 93 416 16 04 • Fax 93 416 00 61 • www.coleconomistes.com • [email protected]

La persona a la qual avui aquest Col·legid’Economistes de Catalunya ret home-natge, incloent-lo a títol honorífic entre elsseus membres, és, sense discussió, el mésdestacat, a molta distància de la resta, delshistoriadors que treballem en i sobre la pe-nínsula Ibérica i l’Amèrica llatina. Què hafet l’amic Fontana per a merèixer aquestreconeixement? La resposta és ben senzilla:el nostre col·lega és l’autor d’una obra derecerca extremadament ambiciosa, excep-cionalment reeixida i noblement compro-mesa. Tres atributs fàcils d’identificar idifícils de destriar, doncs, en aquest cas simés no, és presenten estretament vinculats.

L’obra de recerca d’en Fontana no s’entretéamb foteses. L’objecte primordial de la ma-teixa ha estat, i continua sent les formesadoptades a través del temps per les rela-cions humanes, en cap moment regidesper criteris d’equitat, sempre distorsiona-des per la posició privilegiada d’unes mi-nories i la condició subordinada de lamajoria. D’ací, la versió manipulada, par-cial i, per tant, injusta, que se’n ve donant.La superació d’aquesta injustícia demanauna història diferent, que no silenciï la

veu dels vençuts. Cadascú té dret a co-nèixer els camins que l’han dut a la situa-ció, bona o dolenta, en què es troba.Sense memòria col·lectiva, que en aixòconsisteix la veritable història, no hi haconsciència i sense consciència no pothaver-hi denúncia ni rectificació.

El conreu professional de la història noméses justifica quan s’accepta la seva funciósocial, consistent en desbrossar el terrenyper tal que les armes de la raó puguincombatre eficaçment la suma de prejudi-cis, irracionalitat i injustícia que dominenles relacions entre els humans.

A partir de la carrera acadèmica, Fontanas’ha lliurat a la comesa en cos i ànima. Pro-veït d’una curiositat universal, una intel·li-gència fora del corrent i una determinaciósense falles, el nostre amic ha bastit unaobra historiogràfica ingent, basada en hi-pòtesis clares, erudició prodigiosa i recercad’arxiu ben orientada. La dimensió i la qua-litat del seu opus impressionen*. El tot ser-vit per una escriptura potent, moduladaper múltiples registres, des del blasme i elsarcasme fins a l’humor, la tendresa o el li-risme. Té ganxo, es fa llegir tant pel quediu com per la manera de dir-ho.

Un historiador econòmic? Fontana s’ha re-sistit sempre a endossar-ne l’etiqueta quede dret li pertany, amb l’argument queaquesta és reduccionista, negligint l’enormecomplexitat de l’ésser humà. L’homo exclu-sivament economicus és una ficció. Al seuentendre, tota història que s’estimi ha d’és-ser “total”, en el sentit d’integrar els treballsi les idees, les actuacions i les inhibicionsde qualsevol agrupació humana dins unedifici únic, sostingut per l’acció recíprocade tots els seus membres. Una lliçó que potser útil a tants economistes economicistesque pensen que l’economia ho és tot.

Podeu estar segurs que en honorar al granhistoriador, aquest Col·legi d’Economistesde Catalunya s’honora a si mateix.

Jordi NadalCol·legiat d’Honor

(*) En la impossibilitat de repassar l’obra sencera

de Josep Fontana, em limito a citar tres dels

seus llibres que a mi m’han influït més. Són

La quiebra de la monarquía absoluta 1814-

1820 ( publicat l’any 1971), La fi de l’antic

règim i la industrialització, 1787-1868 (any

1988) i La història dels homes (any 2000)

Col·legiat d’Honor: Josep FontanaElogi del professor Josep Fontana

Cadascú té dret a conèixer els caminsque l’han dut a la situació, bona o dolenta, en què es troba.

Rapidesa. En menys de 6 h tindreu el document visat i podreu imprimir el numero de còpies del document que desitgeu, sensenecessitat de desplaçar-vos. Des de l’ordinador de casa vostra o del despatx connectant-vos a la pàgina web del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya http://www.coleconomistes.com, accedireu a l’aplicació que us permetrà accedir als vostres expedients, en-

viar documents per tal que el Col·legi els visi, consultar treballs antics,...

Seguretat i confidencialitat. Sols l’economista i el visador, tècnic del Col·legi, en el moment devisar tenen accés al contingut dels documents. L’aplicació te incorporada mesures de seguretat queimpedeixen que cap altra persona pugui accedir a expedients d’un col·legiat.

Garantia. El Col·legi a més de visar el document, el signa elec-trònicament per la qual cosa sempre podrà garantir, o desmentirque un document visat es correspon amb l’original, que no ha so-fert cap modificació en posterioritat al visat.

Font

: Fre

deric

Cam

allo

nga,

UPF

.

Situació de l’economia catalana“Creus que la situació actual de l’economia catalana és ara millor, igual o pitjor que fa un any?”

Situació % de col·legiatseconomia 2009 2008 2007 2006catalana Oct. Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Juny Feb. Tendència

Millor 4,2 2,0 0,6 0,2 0,5 2,0 3,8 11,1 15,6 13,1 9,0 10,8

Igual 11,4 7,4 3,9 4,8 8,8 22,2 40,1 55,9 55,9 51,8 55,7 49,5

Pitjor 84,2 90,4 95,4 94,8 90,4 75,5 55,5 32,8 27,9 34,5 35,0 39,0

No tenen opinió 0,2 0,2 0,1 0,2 0,3 0,3 0,6 0,2 0,6 0,6 0,3 0,7

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100(núm. derespostes) (1.503)(1.078)(1.119) (1.246) (953)(1.026) (958) (972)(1.027) (1.044) (933) (867)

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

0,24,2

11,4

84,2

Pàg. 6 Informatiu de l’economista núm. 128

En els darrers mesos es confirma l’estan-cament de la tendència de deterioramentde les expectatives i de confiança delscol·legiats sobre les economies catalana iespanyola.

Un 84,2% dels col·legiats que respon al’enquesta assenyala que la situació actualde l’economia catalana és pitjor que fa un

Reproduïm les principals conclusions de la tercera de lesenquestes de situació econòmica corresponent a l’any2009, Situació Econòmica Tardor 2009, que entre el 21de setembre i el 29 d’octubre tots els col·legiats van poderrespondre mitjançant la pàgina web del Col·legi. A la webhttp://www.coleconomistes.com també hi trobareu el textcomplet de l’informe.

En aquesta edició, un total de 1.503 col·legiats han contes-tat l’enquesta (24,34% sobre la població total), distribuïts dela manera següent. Segons la seva condició laboral, assa-lariats: 47,2%, empresaris i/o treballadors per comptepropi: 43,8% i aturats: 9%. Segons el sector d’activitats, ser-veis: 85,5% (serveis a empreses i particulars: 54,0%), in-dústria: 10,5%, construcció: 3,7% i agricultura, ramaderia,pesca i forestal 0,3% Segons la seva residència principal:79,8% de les respostes procedien de col·legiats de les co-

marquesde Barce-

lona, un 8,3% de les comarques de Girona, un 7,9% deles comarques de Tarragona i un 4,0% de les comarquesde Lleida.

A manera de titular podem dir: Tot i que en els darrersmesos el deteriorament de les expectatives i la confiançadels economistes s’ha moderat en relació al passat recent, espreveu que continuï aquesta inèrcia fins a finals del 2009;els economistes opinen que ara cal dur a terme una re-forma del mercat laboral i que les accions prioritàries perfer front a la crisi passen, sobretot, per emprendre reformesestructurals i per reduir la despesa pública.

Estat actual de l’economiaany, mentre que un 11,4% indica que ésigual i un 4,2% que és millor.

L’índex de confiança dels economistes –quesintetitza el sentiment dels col·legiats davantde la situació econòmica general, tenint pre-sent una gran diversitat de factors (evoluciódel PIB, clima polític, inflació, preu del pe-troli, atur, …)–, corrobora el canvi en el

cicle negatiu de la situació econòmica encomparació a mesos anteriors. Els col·legiatspuntuen l’economia del Principat amb un3,37 i la del conjunt d’Espanya amb un 3,21.Val a dir que el valor corresponent a Cata-lunya supera significativament el relatiu alglobal estatal (diferència de 0,16 punts),cosa que no passava des de la consulta delmes d’octubre de l’any 2003.

Situació econòmica(tardor 2009)


5,0

5,4

5,8

6,2

6,6

6,06 5,07

5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (octubre 2009): 1,3Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (octubre 2009): 1,3

5,70

5,34

valoració 0 -10

5,60

5,37

5,72

5,62

5,86

5,665,56

6,03

5,43

5,99

5,74

5,91

5,41

5,92 5,95

5,42

6,08

5,51

5,89

5,41

5,20

5,45

5,25

5,48

5,28 5,27

4,6

4,995,04

Economia catalana Economia espanyola

Oct 01 Feb 02 Juny 02 Oct 02 Feb 03 Juny 03 Oct 03 Feb 04 Juny 04 Oct 04 Feb 05 Feb 06Juny 05 Oct 05 Juny 06 Oct 06 Feb 07 Juny 07 Oct 07 Feb 08

4,2

Juny 08

4,78 4,52

Oct 08

3,94

3,8

3,4

Feb 093,0

3,29

5,59

4,36

3,89

6,59

6,19

6,03

6,34

7,0

Juny 09

3,17

5,29

3,303,18

3,21

3,37

Oct 09

Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

Problemes de l’economia catalanaL’atur segueix sent el principal problemade l’economia catalana, seguit de la feblesade la demanda interna i de la manca dereformes estructurals.

En els darrers mesos ha crescut, sobretot, lapreocupació dels col·legiats pels costos la-borals i l’atur.

Entre altres problemes remarcats pelscol·legiats es poden destacar els relatius ales dificultats de finançament bancari de l’e-conomia –familiar i empresarial– (manca deconfiança en el sistema, problemes i res-triccions d’accés al crèdit, manca de liqui-ditat, manca de finançament,...). Una altradificultat assenyalada pels economistes és

la manca de confiança, de credibilitat i delideratge en l’actuació política i en el fun-cionament del sector públic, unit a lamanca d’una política econòmica efectiva i al’existència d’una política fiscal gravosa ideficient. Finalment, s’ha de ressaltar la pre-ocupació dels col·legiats pel dèficit fiscalque pateix Catalunya respecte de l’Estat.

Problemes de l’economia catalana“Segons la teva opinió, quins són els tres principals problemes que té actualment l’economia catalana?”

Problemes % de col·legiatsde l’economia 2009 2008 2007 2006catalana Octubre Juny Febrer Octubre Juny Febrer Octubre Juny Febrer Octubre Juny Tendència

Atur 81,2 76,0 74,4 43,9 19,8 5,1 7,3 5,9 5,6 6,1 7,3

Feblesa demanda interna 63,5 64,8 69,5 47,2 36,5 22,0 22,1 13,8 12,9 9,3 6,3

Manca de reformes estructurals 60,5 56,4 46,7 37,4 32,1 35,7 51,5 54,0 51,9 44,4 37,4

Infraestructures i comunicació 24,8 32,9 34,4 35,7 46,9 72,4 79,2 77,7 76,4 67,1 62,9

Costos laborals 23,8 18,1 13,0 12,3 9,4 13,9 20,6 25,9 24,7 23,9 19,5

Feblesa demanda estrangera 15,5 21,1 22,3 15,2 5,7 7,9 10,5 15,6 18,3 15,6 18,8

Cotització dòlar-euro 2,8 0,5 1,4 5,0 12,2 13,4 17,4 15,3 10,8 5,3 5,4

Preu del petroli i carburants 1,9 1,0 1,3 27,8 61,0 40,5 26,3 21,3 19,6 42,7 63,0

Inflació 1,9 1,0 3,5 40,8 56,2 65,4 23,9 27,9 34,5 52,4 51,7

5,0

5,4

5,8

6,2

6,6

Economia catalana Economia espanyola

6,59 6,34

6,06 5,876,19

6,03

5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (finals 2009): 1,4Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (finals 2009): 1,4

5,70

5,34

valoració 0 -10

Oct 01 Feb 02 Juny 02 Oct 02 Feb 03 Juny 03

5,60

5,37

Oct 03 Feb 04

5,72

5,62

5,86

5,66

Juny 04

5,56

6,03

Oct 04

5,43

5,99

5,74

Feb 05 Feb 06

5,91

5,41

5,92

Juny 05

5,95

5,42

Oct 05

6,08

5,51

Juny 06

5,81

Oct 06

5,41

Feb 07

5,20

5,45

5,25

Juny 07

5,48

Oct 07

5,27

Feb 08

4,6

4,99

Finals 09(previsions)

4,2

4,52

Juny 08

3,8

4,78

Oct 08

3,4

5,04

3,94

3,90

5,28

5,29

5,59

3,173,0

2,6Feb 09

3,29

3,303,18

Juny 09

3,37

3,21

4,36

Oct 09(resultats)

3,24

3,07

Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

Fins a finals de l’exercici es mantindrà eldeteriorament de l’economia, si bé ambuna inèrcia més suau que en els mesosanteriors.

L’índex de confiança dels economistes ex-perimentarà un empitjorament cara a finalsde l’any 2009.

Es valora amb un 3,24 sobre un total de10,00 la situació de l’economia de Cata-lunya a finals de l’exercici (0,13 puntsmenys que en l’actualitat) i amb un 3,07la del conjunt d’Espanya (0,14 puntsmenys).

El diferencial entre els dos índexs seguiràsent favorable per al Principat.

Situació econòmicapersonalLa situació econòmica personal dels econo-mistes ha experimentat una lleugera milloraentre els mesos d’octubre del 2008 i del 2009.

“Creus que la teva situació econòmica personalés ara millor, igual o pitjor que fa un any?” .

Millorarà

Empitjorarà

Continuarà igual

No tenen opinió

% de col·legiats

0,2

45,9

8,4

45,5

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

0,2

40,68,8

50,4

Perspectives sobre l’economia en els propersmesos

Perspectives de l’economia catalana

“Creus que l’economia catalana millorarà,continuarà igual o empitjorarà en el quarttrimestre (octubre-desembre) de l’any?”



Reforma del mercat laboralEls economistes consideren que ara cal dura terme una reforma del mercat laboral.

Tres de cada quatre col·legiats creu que araés el moment d’emprendre mesures per feruna reforma del mercat laboral. Per la sevapart, un 20,3% opina el contrari.

Segons la passada enquesta del mes dejuny, entre les diverses propostes realitza-des per a reformar el mercat laboral elseconomistes creuen que les més adequa-des són agilitzar els processos empresarialsd’ajustament laboral, flexibilitzar la nego-ciació col·lectiva, i recuperar el contracted’aprenentatge. La primera va ser apuntadaper un 49,1% dels col·legiats, la segona perun 45,9%, i la tercera per un 40,5%.

“Creus que ara és el moment d’emprendremesures per fer una reforma del mercatlaboral?”.

Pujades dels impostosLa majoria dels economistes creu que nos’han de pujar els impostos en l’actualitat.

Un 82,4% dels economistes opina que noés recomanable dur a terme pujades en elsimpostos en una situació econòmica coml’actual, front d’un 15,2% que considera elcontrari.

“Creus recomanable dur a terme pujadesen els impostos en una situació econòmicacom l’actual?”.

Accions prioritàries contra la crisiLes accions prioritàries a emprendre contra la crisi actual passen, sobretot, per empren-dre reformes estructurals i per reduir la despesa pública.

Sí

No tenen opinió

No

% de col·legiats

3,8

75,9

20,3

Sí

No tenen opinió

No

% de col·legiats

15,2

82,4

2,4

Accions prioritàries contra la crisi i els seus efectes % de col·legiats

Empendre reformes estructurals (mercat laboral, energia, infraestructures,...) 77,5

Reduir la despesa pública 48,8

Contenir els salaris públics 43,8

Reduir les cotitzacions socials 33,9

Impulsar el diàleg social 33,8

Pujar l’IRPF sobre les rendes altes 14,1

Pujar l’IVA 6,8

“Quines accions prioritàries creus que hauria d’introduir el govern espanyol per intensi-ficar la seva acció contra la crisi actual i els seus efectes?”.

La Nova Seu del Col·legi d’Economistes, si-tuada en el costat nord i més elevat topo-gràficament de la Plaça Gal·la Placídia, seràla façana que tancarà la plaça. Per a la cons-trucció de l’edifici, de planta rectangular iamb edificacions en ambdós costats, es re-cularà una mica per tal d’atenuar l’impactesobre els edificis veïns i mantenir les condi-cions ambientals i de privacitat actuals.

A més, enretirant-se dels veïns permetràque, enlloc d’una mitgera cega, l’edificipugui tenir obertures d’enllumenat i ven-tilació en aquestes façanes interiors.

Els tancaments de façana constitueixen elselements que determinen la imatge final dela nova Seu i estableixen la relació dels usua-ris amb l’exterior. Aquest disseny envolventha de col·laborar també activament en elbalanç energètic de l’edifici, tot aportant unconjunt de solucions que sense penalitzar lalluminositat interior, controlin la demandai assegurin un ús racional de la climatització.

Amb aquests objectius, el material bàsic es-collit per a les façanes amb visió des delcarrer és el vidre, material que proporcionallum natural i una visió clara i diàfana del’exterior. El vidre és, a la vegada, duradori de fàcil conservació, i a més, reaccionaenfront de la llum, el dia i la nit, oferint unaimatge dinàmica i sempre canviant de l’e-difici. El vidre es presenta mitjançant duessolucions constructives diferents, d'unabanda, un doble envidrament per a la fa-çana sud coincidint amb els foyers i el nuclid’escales; per a la façana oest a Via Au-gusta, una pell ventilada de vidre, i final-ment, la part de la façana sud serà opaca. A part, les façanes interiors de l’edifici,nord i est, tenen una pell ventilada d’alu-mini amb obertures puntuals.


En construcció la Nova Seu del Col·legi d’EconomistesLa nova seu s’insereix en les noves tendènciesde l’urbanisme a Barcelona


EDIFI QUE FA PLAÇA

Els espais de relació de l’edifici es situan a la façana sud, manifestant l’activitat interior a la Plaça de Gal·la Placídia i actuant com a espais coixí climàticsi acústics.

�El passat 20 de juliol, el Sr. Va-lentí Pich, president del ConsellGeneral de Col·legis d’Econo-mistes d’Espanya i el Sr. Ale-

jandro García Ruiz, director d’IMQ IBÉRICA,van signar un Conveni que té per objectedesenvolupar accions de divulgació, in-formació, formació i assistència tecnolò-gica per al foment del desenvolupament iaplicació de programes de seguretat i tec-nologies de la informació, a través del

RASI (Registre d’Auditors de Sistemes d’In-formació), organització d’experts en siste-mes d’informació del Consell.

El conveni, que tindrà una vigència iniciald’un any, contempla la realització de cur-sos de formació, en l’àmbit de la seguretati tecnologies de la informació, en concretdins de l’estàndard de qualitat ISO27001:2005 (Seguretat de la Informació) isimilars.

Notícies


El Consell General de Col·legis d’Economistesd’Espanya i l’empresa IMQ signen un Conveniper fomentar el desenvolupament i l’aplicació de programes de seguretat i tecnologies de la informació

Alejandro García Ruiz, director d’IMQ IBÉRICA; Alonso Hernández, president del RASI i Valentí Pich, president delConsell General de Col·legis d’Economistes

En record de Jordi FortetPoc abans de les vacances d’estiu, ens va deixar en Jordi Fortet, company economista que des de sempre ha impulsat el tre-ball de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana del CEC. En Jordi, més enllà del seu càrrec de vicepresident d’aquesta Co-missió, defugia protagonismes, era perseverant en el treball i actuava amb discreció. Suggeria activitats, parlar de temes mésque pronunciaments. Era dialogant, s’expressava amb un to tranquil, amb llenguatge planer que sempre destil·lava el deixolotí. A les reunions en què normalment tendim a expressar amb passió els temes, la seva presència afavoria el fet d’escoltari acotava l’acalorament. De sempre s’havia preocupat per la vinculació de l’economia i el territori, i de manera especial, per laCatalunya rural i l’alta muntanya. La seva empremta professional la trobem en molts documents del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, on treballava.

Quan arribaven les vacances o el Nadal, ens trucava per desitjar-nos el millor. I el darrer dia que el vaig poder veure a l’hos-pital em va dir: “prepareu-vos que quan surti us faré treballar de valent”. I ens vàrem abraçar.

Agustí JoverMembre de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana

Sr. Josep Mª. Coma, Sr. Valentí Pich, Sra. vídua del Sr.De Quinto, Sr. Emilio Álvarez i el fill del Sr. De Quinto.

Homenatge a la víduadel col·legiat Franciscode Quinto

�El dimecres dia 21 d’octubrea les 19 hores es va fer un acted’homenatge a la vídua delcol·legiat Sr.Francisco de Quinto

Zumárraga, que va consistir en el lliuramentd’un llibre, exemplar únic, signat per els seuscompanys de professió i editat pel Consejo.Els assistents a l’acte, van ser, el degà delCol·legi d’Economistes de Catalunya Sr.Joan B. Casas, el Sr. Francesc Santacana (exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalu-nya), el Sr. Josep Mª Coma (vicepresidentde la Comissió d’Assessors Fiscals), el Sr.Emilio Álvarez, president del Comitè delREA Catalunya i el Sr. Valentí Pich (presi-dent del Consejo general de Colegios deEconomistas de España) i el Sr. Lluís San-taló (secretari tècnic del Col·legi).

Índex d’ExpectativesBorsàries dels EconomistesLa previsió de l’IEBE per aquest darrertrimestre de 2009 situa l’IBEX 35 als11.640 punts

�A l’anterior previsió, l’Índexd’Expectatives Borsàries delsEconomistes (IEBE) va predirque l’IBEX 35 tancaria el tercer

trimestre de l’any al voltant dels 10.000 puntsen la seva estimació més optimista. L’IBEX 35va mostrar una evolució millor de l’esperadai va tancar finalment als 11.756 punts, espe-cialment fruit d’una millora en els índexs deconfiança.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya es-pera que l’IBEX 35 tanqui aquest últim tri-mestre al voltant dels 11.640 punts, amb unaforqueta del +-4%, fent-se evident un movi-ment lateral que acabi desplaçant l’índexsense grans variacions fins a finals d’any.

Existeix consens entre els experts quant ala reducció de la volatilitat del selectiu es-panyol, pel que s’espera un comportament

més lineal del que s’havia evidenciat tri-mestres enrere. Així mateix, es preveu quel’estabilitat dels tipus d’interès a llarg ter-mini contribueixi a l’estabilitat de l’evolucióde l’índex durant els propers mesos.

Un altre factor que ha ajudat a aquesta es-tabilitat ha estat la gran reducció de les pri-mes de risc, després de venir de valorsextremadament elevats.

Finalment, els resultats empresarials de lesempreses cotitzades fan generar un climad’optimisme, si bé aquests resultats prove-nen en gran mesura dels ingressos acon-seguits a l’estranger.

En el gràfic que s’exposa a continuació,s’observa la tendència de l’IBEX durant elsanys 2008 i 2009, així com la previsió querealitza l’IEBE per a desembre de 2009, alvoltant dels 11.640 punts, amb una for-queta de +-4%.

Dra. Montserrat Casanovas RamónCatedràtica d’Economia Financera

i Comptabilitat de la UB

Dr. Alfonso Fernández PascualProfessor d’Economia Financera

i Comptabilitat de la UB

El Col·legi d'Economistesde Catalunya ha comptat amb SAGEcom a entitat col·laboradora de la Jornada dels Economistes 2009

�A finals de juliol de 2009, SAGEva anunciar que destinarà unmilió d’euros per ajudar alsdespatxos professionals i as-

sessories de tota Espanya a incorporar lesTIC.

Amb la voluntat de donar a conèixeraquesta iniciativa entre el col·lectiu d’eco-nomistes i despatxos professionals, SAGEha signat un conveni de col·laboració peraquesta edició de la Jornada dels Econo-mistes 2009, amb l’acord de presidir la Ses-sió 2, “Primer any d’implementació del nouPla General de Comptabilitat”.

Així mateix, SAGE ha estat present tambéamb un stand expositor per explicar alsprofessionals assistents a la jornada d’en-guany, els avantatges que ofereixen lesnoves tecnologies per a ser més produc-tius, eficients i en definitiva, més com-petitius.

8.000

9.000

IBEX

35

DATA

10.000

11.000

12.000

13.000

Març 08

14.000

Juny 08 Set. 08

Evolució IBEX-35

7.798

13.269

9.160

Des. 08

10.987

12.046

Març. 09

7.000

Juny. 09 Set. 09 Des. 09

9.788

11.756 11.640

Projecció 31-12-2009segons IEBE a 11.640amb forqueta ±4%

Parli’ns del seu record com a vicedegàdel Col·legi d’Economistes de Catalunya. Bé, només acabar la carrera em vaig col·le-giar, ara fa al voltant de quaranta cinc anys(1964), sóc el col·legiat número 120. Quantal meu nomenament com a vicedegà alCol·legi d’Economistes de Barcelona, –noencara de Catalunya–, coincideix amb elperíode d’entrada del president Josep Tar-radellas a la Generalitat de Catalunya. LaJunta de Govern de la que vaig formarpart, amb Francesc Raventós com a degà,vàrem ser un equip pretesament trenca-dor. Entre d’altres fets a destacar, cal re-cordar que vàrem ser la primera Junta deGovern que figura transcrita en català ique assumeix, conseqüentment, la novarealitat política de l’època. També recordoque llavors vàrem posar en marxa el pro-cés de transformació del Col·legi d’Econo-mistes de Barcelona en el que és avui, elCol·legi de Catalunya.

Des de llavors, vostè ha col·laborat ha-bitualment amb el Col·legi des de laseva tasca com a professor de la Uni-versitat Autònoma. Com valora la fun-ció d’un col·legi professional -formaciócontinuada i serveis als col·legiats- pergarantir el futur de la professió?El Col·legi d’Economistes és una institucióamb la que he pogut compartir molt tempsde la meva vida i que em mereix molt res-pecte, principalment perquè ofereixen lavessant pràctica i actual de la realitat em-presarial de la professió de l’economista.Sense anar més lluny, l’Aula d’Economiaofereix tot allò que necessiten els econo-mistes recent llicenciats per a la professio-nalització. A més, el Col·legi constantmentestà desenvolupant tota mena de cursos,màsters i postgraus en col·laboració ambuniversitats. Sóc del parer —amb John Stuart Mill— quela universitat no ha de donar les einespràctiques del món empresarial, ja que launiversitat no és un lloc de formació pro-fessional, sinó de formació de personesque, amb el coneixement general que ad-quireixen, els costarà ben poc l’especialit-zació. El Col·legi és un complement a launiversitat, totalment necessari, i així hofaig saber als meus alumnes.

El Govern, tot i els increments d’im-postos, aventura que sortirem de lacrisi com la resta dels països de la UE;els empresaris afirmen estar ofegats,algunes caixes es fusionen per ferfront a la morositat i la ciutadania re-

clama una millora de les prestacionssocials i laborals. Quina és la seva opi-nió de tot plegat?És un escenari una mica complicat i, desdel meu punt de vista, des del Fons Mo-netari Internacional l’encerten quan diuenque Espanya trigarem més a sortir de la re-cessió que d’altres països. El que cal ésaprofitar la crisi i la recessió per intentararreglar coses i construir una economiamés sòlida, basada en l’eficiència de lesempreses i de les institucions i no depe-nent única i exclusivament del mercat.

En quina mesura, recuperar la teoriade l’economia i reflexionar sobre elsmodels clàssics podria ajudar a en-tendre el context actual?De les operacions mercantils que s’arribena fer dins una economia, les que funcionencom a mercat pròpiament, oferta-demanda,en són minoria. Gran part de factures i re-buts que hom rep a casa seva ja vénen ambuns preus regulats, el que significa que laresta, la major part de les operacions co-mercials, es fan fora de mercat. Les teoriesque afirmen que ens hem de sotmetre pera tot als mercats omniscients i omnipotents

són cortines de fum per permetre el man-teniment de l’establishment. D’altra banda, els mercats financers hanquedat desbocats i s’han de regular. L’Estatha d’exercir com a contrapoder sempreque hi hagi concentració econòmica, en si-tuacions de monopolis o oligopolis. Calque comencem per exigir comportamentsètics i només després podrem anar arre-glant les coses. La teoria de l’arbitratge odel poder compensador poden oferir bonabase per implementar criteris ètics. I unaaltra referència és Keynes, qui sobre elsmercats financers va dir que el fet que hihagi individus que especulin dins delsmercats borsaris no necessàriament cau-sarà perjudici a l’economia, però quan elsque especulen són institucions tot es con-verteix com en un casino i llavors sí queperilla el sistema. I, avui en dia, els brokerses veuen abocats a especular constantmentper millorar les rendibilitats de grans fonsd’inversió i —fins i tot!— de fons de pen-


Gent de casa

Entrevista a Lluís BarbéLa Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha nomenat al Dr.Lluís Barbé, Col·legiat de Mèrit de 2009 per la seva recerca, que li ha permès re-alitzar aportacions en un conjunt nombrós de matèries de l’economia, que vandes de la història del pensament econòmic, passant per la teoria de sistemes, eco-nomia de l’empresa, teoria econòmica i anàlisi estadística i economètrica, entred’altres.

El Col·legiés un

complementa la universitat‘ ’

Cal aprofitar la crisi i la recessió per intentararreglar coses i construir una economia més sòlida‘ ’

sions de perfils arriscats. És un bon mo-ment per intentar fer neteja de tot aquesttipus de fets.

L’any 2001 vostè va ser guardonatamb el XXI Premi Sant Joan de Litera-tura Catalana per l’obra “Retrat de fa-mília sobre fons de trèvols”, unahistòria novel·lada de la família Ed-geworth. Va ser una sorpresa per avostè? Sí, totalment. Tenia els meus dubtes al’hora de competir amb els escriptors pro-fessionals que es presenten a aquests pre-mis literaris. Però, en no tenir cap sentitpersonal del ridícul, m’hi vaig atrevir. Emfeia il·lusió que em poguessin arribar allegir membres tan distingits del jurat comPerucho, Gimferrer, Oller o Sala Sana-huja. Però no esperava arribar tan lluny.He invertit apassionadament molt detemps en Francis Ysidro Edgeworth, en laseva vessant d’economista i estadístic i,sobretot, com a persona, fill d’irlandès icatalana. Aquest llibre premiat en con-cret, és una crònica històrica de la famíliaEdgeworth durant cent anys (1764-1864),alhora que narra les relacions amb perso-natges de l’època que hi van tenir relació,com el filòsof Rousseau, el rei Lluís XVI,Lord Byron o Jane Austen, entre d’altres.

La Jornada dels Economistes d’en-guany portarà com a títol “La crisi: im-pactes i transformacions”. Quin és pervostè l’impacte més greu que creu queestà patint Catalunya? Per què? Per a mi l’impacte més gran que estem pa-tint a Catalunya és l’atur. S’han ajuntat duesbombolles —financera i construcció— iestan fent molt de mal. A començament del segle XVIII va haver-hi una crisi financera que va ensorrar duessocietats anònimes —la ‘Mississipi’ i la‘South Sea’— que s’havien creat en aquellsanys i que se’n va emportar per davant elbanc de França, fent trontollar també elbanc d’Anglaterra. En aquell moment,Adam Smith va dir que les societats anò-nimes no tenien futur perquè els empre-saris i els capitalistes que les gestionavenassumien només responsabilitats limitades,

desentenent-se totalment dels possiblesperjudicis socials. Vull dir amb això que les crisis financeresglobalitzades no són noves. I en totes ellesel que ha fallat és el comportament empà-tic que predicava Adam Smith com a com-plement indispensable de l’interès personalque belluga el món. En el fons crec quecal un rearmament moral o, almenys, la in-troducció explícita de codis ètics en cadasector de la societat i la creació o enforti-ment d’institucions a nivell global que apli-quin regulacions sortides d’aquests codisètics. És, doncs, un programa que ultra-passa l’àmbit econòmic i que afecta tots elsmembres de la Societat, començant pelsque es dediquen a la política o poden tenirinfluència sobre ella.

Elvira GarciaPremsa Col·legi d’Economistes

L’Estat ha d’exercir com a contrapoder sempre que hi hagi concentració econòmica, en situacions de monopolis o oligopolis‘ ’

CC Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

El Col·legi d’Economistes al teu servei

Col·legia’t

Participació en Comissions, Grups de Treball, Conferències, Fòrums, Jornades /Formació d’opinió sobre temes d’actualitat / Serveis assessorament personalitzat gratuït /

Publicacions / Formació / Accés gratuït a Internet amb e-mail propi / Borsa de treball / TAP Torn d’Actuació Professional / Productes financers i assegurances /

Altres serveis: · Avantatges del Carnet Col·legial · Conveni amb l’AEAT · Visat d’autentificació col·legial ·Servei Posa’t en línia · Servei Fax Registre · Retransmissió de conferències per internet · Recull legislatiu

· Registre de Societats del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Avda. Diagonal, 512, pral. 08006 Barcelona Tel. 934 161 604 Fax 934 160 061 www.coleconomistes.com

Per a més informació:

La seva base formativa ha estat sem-pre la història. A partir de quin mo-ment es desperta el seu interès perl’economia? I en quins àmbits concrets? Des del primer moment. La meva pro-moció va ser la primera que va fer tesinade llicenciatura i, tot i tractar-se d’histò-ria, els mestres que vaig tenir, Pierre Vilari Jaume Vicens Vives, em van encaminarcap a l’estudi de l’economia. Sense anarmés lluny, el meu primer treball va sersobre “El comerç exterior de Barcelona”.Altres àmbits d’estudi que varen venirposteriors, van des del pensament eco-

nòmic, la teoria de sistemes, economia del’empresa, teoria econòmica, o fiscalitat ihisenda pública.

Quan i per què entra en contacte ambel Col·legi d’Economistes de Catalunya?La meva relació amb el Col·legi es produ-eix a través de les facultats econòmiques.Quan estudiava a la universitat no hi haviaestudis d’economia a Catalunya, i el meuprofessor, Jaume Vicens Vives, em va por-tar a la nova facultat d’Econòmiques ja al’any 1957, perquè continués la meva for-mació. Avui, la vinculació que tinc és a tra-vés del meu treball a les facultats deCiències econòmiques, primer a la Uni-versitat de València i més tard a la Univer-sitat Autònoma de Barcelona. Per a mi, les col·legiacions serveixen perordenar i poder treure el profit adequatd’un exercici professional. Em semblaque és un camí reglat i necessari, permoltes raons, que es podrien englobaren la necessitat de tenir a l’abast unmínim d’elements de defensa del terrenyde treball.

La seva biografia perfila un home quesempre ha col·laborat amb institucions(Fundador i director de l’Institut d’His-tòria Jaume Vicens Vives, President de

la Asociación Española de HistoriaEconómica (AEHE), colaborador edi-torial de la revista “Sin permiso”,…).Quina aportació personal i professio-nal li han atorgat aquest tipus de vin-culacions? Dec ser dels primers que s’integren al’Associació Espanyola d’Història Econò-mica, de la qual vaig ser president durantalguns anys. Aquest tipus d’associacionsque es produeixen entre cultivadors d’unadisciplina esdevenen d’una gran impor-tància. En el cas de l’Associació d’històriaeconòmica, que ara compta amb cente-nars de membres, gran part d’ells pro-fessorat jove, demostra una capacitatextraordinària de mobilització, que esconstata quan es plantegen reunions,congressos i altres trobades. Com en elcas del Col·legi d’Economistes, el fet dedisposar d’una revista pròpia i específica,o tenir capacitat de discutir i debatretemes de la professió, i estar permanent-ment al dia en temes de formació espe-cífica, constitueix una bona base dedefensa i reivindicació de la professiódavant a mitjans. La Jornada dels Economistes d’en-guany portarà com a títol “La crisi: im-pactes i transformacions”. En elcontext actual, en què la crisi ha mal-


Entrevista a Josep FontanaCatedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en filosofia i lletres (secció Història) per la UB el 1956 i Doc-tor en Història per la mateixa universitat el 1970. Professor d’història econòmica a la Universitat de Barcelona, va obte-nir Càtedra d’Història Econòmica Mundial i d’Espanya a la Universitat de València (1974) i va passar després a laUniversitat Autònoma de Barcelona i finalment va ser catedràtic a la UPF. Actualment és catedràtic emèrit.

La Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya l’ha nomenat Col·legiat d’Honor per la seva tasca realitzadaen la recerca de la Història Econòmica, molt particularment de Catalunya i Espanya, centrada fonamentalment en elsmodels de transició de l’antic règim cap al capitalisme i, d’una manera monogràfica, sobre la formació del mercat pe-ninsular, les revolucions liberals de 1820 i 1868 i les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econò-mic; així com el reconeixement, també, de la seva tasca docent, el seu mestratge en l’ensenyament de la Història Econòmicaque ha fet possible una generació d’historiadors econòmics en el nostre país.

Les col·legiacions serveixenper ordenar i poder treure

el profit adequatd’un exercici professional‘ ’

Pierre Vilar i Jaume Vicens Vives,van ser els meus

mestres en economia‘ ’

mès durament els ingressos de la hi-senda pública, quina és la seva opinióde la situació des de la seva perspec-tiva històrica?El que més m’impressiona, personalment,és la incapacitat de la hisenda pública pera recaptar efectivament sobre els que tin-drien una major obligació de fer-ho. L’am-plíssim terreny difuminat del món delsprofessionals que escapen d’una tributa-ció justa, o el problema evident de la tri-butació de les grans fortunes, queeludeixen de moltes maneres la forma decontribuir, fa que es perjudiquin especial-ment les classes mitjanes. L’eficàcia de lahisenda ha augmentat extraordinàriamenten la seva capacitat de gravar tot allò queestà sotmès a un control efectiu, però se-gueix sent incapaç de gravar bona part del’activitat econòmica.

A dia d’avui compta amb una extensabibliografia pròpia sobre històriacontemporània: amb quin dels seus lli-bres recorda haver volcat més passió? Del que he fet, el que em va marcar mésprofessionalment és la meva tesis doctoralsobre la història política espanyola a l’e-tapa 1814-1820 “La quiebra de la monar-

quía absoluta”, llibre que també em situaprofessionalment. Després, he fet cosesde terrenys diversos i potser, el llibre queha tingut més repercussió hagi estat “Eu-ropa al Espejo”, que, per circumstànciesque un no acaba d’entendre, s’ha traduïta nou idiomes. Per a mi els llibres són elproducte de meu treball i el més impor-tant sempre em sembla que serà el queestic escrivint.

L’any 2007 vostè va ser guardonat ambel Premi Nacional de Cultura a la Tray-ectoria Profesional y Artística pel Go-vern de la Generalitat. Què va significar

per vostè? Què portava intrínsec aquestpremi que no s’havia imaginat? El Premi per a mi va ser una sorpresa perquèno és un premi al qual et presentes i que, pertant, no tens cap motiu per esperar. És un re-coneixement, i per tant, una gran satisfacció,sobretot perquè et permet de descobrir quehi ha una sèrie de persones que t’aprecien it’estimen, que et valoren, més i tot que pelpremi en sí. Poder celebrar i compartir el gu-ardó entre amics que et donen suport, i saberque tens la seva amistat i el seu afecte és re-alment el més important.


La hisenda és avui encara incapaç

de gravar bona part de l’activitat econòmica.‘ ’

Signatura electrònica com a economista

Firmaprofesional és una societat creada per diferents col·legis professionals (advocats, arqui-tectes, economistes, enginyers, farmacèutics i metges) que, al seu torn facilita la firma electrònicadels col·legiats. Firmaprofesional és una autoritat de certificació. El CEC actua com a autoritat deregistre de Firmaprofesional, és a dir qui diu a quins economistes se’ls pot emetre el certificat di-gital que els haurà de permetre signar electrònicament i a quins se’ls ha de “revocar” el permís.

CC Col·legi d'Economistes Col·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

Diagonal, 512, principal • 08006 Barcelona • Tel. 93 184 26 49 (Sra. Mercè Bel) • Fax 93 416 00 61 www.coleconomistes.com [email protected]

Per a més informació:

Per totes aquestes raons és necessari que tinguis unasignatura electrònica com a economista.

• Perquè cada cop més l’ús de les noves tecnologies és un fet mésquotidià.

• Perquè cada cop és més habitual que ens comuniquem i enviemels nostres informes, documents als nostres clients en formatselectrònics, (e-mail....).

• Perquè cada cop és fa mes necessari que les comunicacions elec-tròniques generin confiança, tant per qui l’envia com pel receptor.

La signatura electrònica com a economista:• Ens aporta seguretat en les comunicacions que es realitzenmitjançant internet.

• Ens garanteix que, si s’altera el contingut d’un document, sig-nat digitalment, es detecta de seguida, a la vegada que garan-teix al receptor que l’emissor “no repudiarà” el document omissatge tramès electrònicament.

La signatura electrònica com a economista es converteix enel document d’identitat imprescindible per operar en laxarxa amb les màximes condicions de seguretat que no so-lament garanteix la identitat de la persona, que signa undocument o un correu, sinó que a més garanteix que aque-lla signatura és d’un economista.

El Nou Pla General de Comptabilitat esta-bleix (NVR 2ª 2.2) que, almenys en cadatancament d’exercici s’ha de comprovar siexisteixen indicis de pèrdua de valor enalgun immobilitzat o, en el seu cas, si nofos possible realitzar a nivell individualit-zat, en alguna unitat generadora d’efectiu(UGE). En cas afirmatiu, s’haurà de verifi-car si l’actiu està deteriorat i en el cas queefectivament estigui, s’haurà de reconèixeraquesta pèrdua de valor en la comptabili-tat. A aquesta comprovació se la coneixcom Test de Deteriorament o Test d’Im-pairment. En general, es produeix dete-riorament si el valor comptable de l’actiuo grup d’actius és superior a l’import re-cuperable dels mateixos deduïts els costosde venda dels mateixos, és a dir, valor re-cuperable net (VRN). És molt importantdestacar que, a diferència de l’amortitza-ció, el deteriorament és una depreciaciótemporal que pot revertir en un futur si lescondicions que porten al deterioramentdesapareixen.

Indicis del possible deteriorament dels actius

El Nou Pla General Comptable no especi-fica els indicis que poden fer pensar que hiha actius susceptibles d’estar deteriorats.Per aquest motiu, és necessari recórrer ales IFRS, concretament a la NIC 36.

Indicadors externs– Disminució durant l’exercici del valor demercat de l’actiu, de forma superior a l’es-perada pel seu ús normal o pas del temps. – Durant l’exercici, o en un futur immediattindran lloc canvis tecnològics, econò-mics, d’entorn legal o de mercat en elsque opera la societat o l’actiu, amb unpotencial efecte rellevant. – Durant l’exercici, els tipus d’interès demercat, o altres tipus de mercat de ren-diment d’inversions, han sofert incre-ments que probablement afectin a la taxade descompte utilitzada en el valor en ús.– El valor comptable net en llibres dels ac-tius és més alt que el seu valor borsari.

Indicadors interns– Evidència sobre deteriorament físic o ob-solescència de l’actiu.– Durant l’exercici, o en un futur immediates donaran canvis significatius en l’ús del’actiu, que afectaran negativament (Perexemple, actius ociosos, reestructuracions,plans de venda diferents als previstos,canvi de vida útil infinita a finita,...). – Evidència, mitjançant informes interns, dereducció en el rendiment econòmic es-perat de l’actiu (per exemple, sortides defluxos d’efectiu superiors a les previstes,entrades de fluxos d’efectiu inferiors a lesprevistes, decrement significatiu del resul-tat previst, la suma dels resultats o fluxosactuals i futurs dóna xifres negatives,…).

Càlcul del deteriorament dels actius

Abans de passar a descriure el mètode decàlcul del deteriorament dels actius és con-venient definir els termes que s’utilitzaran:

Unitat generadora d’efectiu (UGE)Grup identificable més petit d’actius quegeneren fluxos d’efectius que són, en bonamesura, independents dels derivats d’altresactius o grups d’actius. La determinació dela UGE acostuma a ser un dels aspectes quepresenta més gran dificultat, ja que ha de serpossible calcular la generació de fluxos decaixa amb claredat. També es fonamentaldisposar d’un sistema de control de cos-tos que permeti imputar costos amb exac-titud.

Valor raonableImport pel qual pugui ser intercanviat unactiu, entre parts interessades i degudamentinformades, que realitzin una transacció encondicions d’independència mútua. No inclouels costos de venda. Amb caràcter general, elvalor raonable es calcularà per referència aun valor fiable de mercat. En aquest sentit, elpreu cotitzat en un mercat actiu serà la millorreferència, entenent-se per mercat actiu aquellen el que es donen les següents condicions. – Els béns o serveis intercanviats en el mer-cat són homogenis.– Poden trobar-se pràcticament en qualse-vol moment compradors o venedors perun determinat bé o servei. – Els preus són coneguts i fàcilment accessiblesper al públic. A més, reflexen transaccionsreals, actuals i produïdes amb regularitat.

Valor en ús És el valor d’un actiu o unitat generadorad’efectiu equivalent al valor actual dels flu-xos d’efectiu futurs esperats, en el seu ús elcurs normal del negoci i, en el seu cas, de laseva venda o altra forma de disposició, teninten compte el seu estat actual. Els fluxos s’ac-tualitzen a una taxa que incorpori el tipus d’in-terès de mercat sense risc, més una prima pelsriscos específics, incloent el grau de liquidi-tat. Les projeccions de fluxos d’efectiu han debasar-se en hipòtesis raonables i fonamentalsi acostuma a ser necessari, donada la incertesade les projeccions, l’assignació de probabilitatd’ocurrència als diferents escenaris projectats.

Costos de venda Són els costos incrementals atribuïbles a la vendad’un actiu (despeses legals de transmissió, co-missions de venda,...), excloses les despesesfinanceres i els impostos sobre beneficis. Unavegada definits tots els elements que formaranpart del càlcul de l’hipotètic deteriorament del’actiu, definim que l’actiu pateix deterioramentsi el seu valor net comptable és superior al seuvalor recuperable, essent el valor recuperableel més alt del valor raonable net i el valor en ús.

Pascual RuizSoci director de Coresolutions


Treballem en grup / Opinió

Test de deteriorament dels actius

El passat 14 d’octubre es va celebrar a laSala d’Actes del Col·legi d’Economistes,una taula rodona per tractar els “Reptes del’economia catalana i l’acord estratègic coma full de ruta per sortir reforçats de la crisi”on van intervenir el Sr. Andreu Morillas, se-cretari d’Economia de la Generalitat de Ca-talunya, la Sra. Dolors Llobet, representantde CCOO de Catalunya a la Comissió deSeguiment, el Sr. Joan Pujol, secretari ge-neral de Foment del Treball, el Sr. Joan Tu-gores, catedràtic de la Universitat deBarcelona, i el Sr. Joan B. Casas, degà delCol·legi d’Economistes de Catalunya.

L’exposició del Sr. Andreu Morillas es vacentrar en l’anàlisi de la situació econòmicaactual, fent un repàs als orígens, enumerantaquells trets que avui dificulten més la su-peració de la situació econòmica a Catalu-nya i a Espanya en relació al mapa europeui internacional. Alguns d’aquests aspectessón la descoordinació entre estat i comuni-tats autonòmiques, l’entrada més tard delcompte del Govern en solucions d’injeccióde capital a bancs i caixes, la composiciósectorial desigual de la nostra economia,l’escassa internacionalització i un mercat la-boral feble per la baixa formació. En aquestsentit, des de la secretaria d’Economia dela Generalitat, es va fer esment del segui-ment de les polítiques a mig i llarg terminirecollides a l’Acord Estratègic 2008-2011,per a la internacionalització, la qualitat del’ocupació i la competitivitat de l’economiacatalana.

Per part de CCOO, la Sra. Dolors Llobet vaencetar el seu discurs fent referència a lesprimeres conseqüències que va patir Es-panya a causa de la globalització, com arala deslocalització d’empreses espanyoles obé que a la dècada dels vuitanta s’havieninstal·lat a Espanya gràcies a l’abaratimentde costos i, només entre 2003 i 2007 vandecidir marxar, com Braun, Philips, Lear,Mercedes Benz,... fins a 450. Així mateix, laSra. Llobet va posar de manifest la neces-sitat d’una reestructuració del sector finan-cer perquè guanyi solvència, amb algunexemples concret com ara que des de l’Ins-titut Català de Finances (ICF) es doni su-port en projectes empresarials de risc, o

que es duguin a terme reformes a partir denegociacions col·lectives.

Des de la secretaria de Foment del Treball,el Sr. Joan Pujol, va centralitzar el seu discursen els tres eixos fonamentals per a la com-petitivitat que són: la millora de l’educació ge-neral, la millora de la recerca + innovació +investigació, i la millora d’infraestructures. Aixímateix, va recordar que a l’Acord Estratègics’han de sumar aspectes en política social.El Sr. Joan Tugores, catedràtic de la Univer-sitat de Barcelona va intervenir amb un dis-curs de reflexió a l’auditori: què volem serde grans? Ara és el moment de treballar perun futur millor, i saber veure les oportuni-tats. Per a Tugores, el principal actiu quetenim és la crisi fer bé les coses: incremen-tar la competitivitat, incrementar la qualitatd’ocupació, incrementar la internacionalit-zació, i mantenir la cohesió social.

Com a cloenda a la taula de debat, el Sr.Rafael Moreno, el Sr. Jacint Ros, El Sr. Joa-quim Trigo, i el Sr. Joan Ramon Rovira vanconformar una fila zero per tal de rebatreals ponents arguments de les seves ponèn-cies. Tots ells van coincidir en la necessitatimminent que el Govern faciliti finança-ment a les empreses. El Sr. Joaquín Trigova ser qui va posar la guinda final, recor-dant que les empreses del nostre país, tantles pimes com les grans, constitueixen unmotor econòmic clau per seguir endavant i,en canvi, tenen grans dificultats per obtenirfinançament. En aquesta mateixa líniatambé, Trigo va criticar les darreres políti-ques de Govern de pujada d’impostos,quan en els darrers tres mesos s’han dupli-cat el nombre de processos concursals.

En definitiva, l’explicació de l’Acord Estratègicper part del Govern i amb paraules de Mo-rillas, té com a objectiu general que ens per-meti sortir de la crisi millor del que hem entrat.



Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

Reptes de l'economia catalanai l'acord estratègic com a full deruta per sortir reforçats de la crisi

El dijous 8 d’octubre es va celebrar, unasessió de la Comissió d’Innovació. L’acteva comptar amb la participació, com a po-nents, del Senyor Antoni Soy, Secretarid’Indústria de la Generalitat; el Senyor Car-les Ruiz, Alcalde de Viladecans i Presidentdel Pacte Industrial de la RMB, i de l’Eze-quiel Baró, economista, i va ser moderatpel seu Vice President, en Jordi Angusto.

A fi d’establir el marc del debat, en Baróva fer una breu presentació de l’estudi queha realitzat recentmentper encàrrec del Departa-ment d’Indústria, i publi-cat sota el títol de NovaIndústria a Catalunya. Enaquest estudi, determinaque “el pes real del sectorindustrial, un cop se liafegeixen tots els serveisque aquest sector agregaen la seva cadena devalor, des de la concepciófins al seu lliuramentfinal al client, és superioral 50% del PIB català, i responsable de mésdel 50% dels llocs de treball. És a dir, re-presenta entre dos i tres vegades allò quetradicionalment s’identifica com a indús-tria, segons les classificacions per activitatsutilitzades habitualment”.

Pensem, a tall d’exemple, en la indústriade l’automòbil. Habitualment només com-putem com indústria tot el que està rela-cionat amb l’automòbil en tant que objectefísic, mentre que computem com a serveis:l’enginyeria quan no és del propi cons-tructor ni dels subministradors de parts icomponents; la logística, el marketing i lapublicitat dutes a terme per agències ex-ternes; el serveis financers, les botigues ones venen; el manteniment externalitzat deles plantes productives;... En mitjana, mésde la meitat del que ha suposat el valorafegit de l’automòbil no el computem comindústria, arribant a donar la falsa impres-sió de que aquesta és quelcom marginal

dins del sistema econòmic. Ben al contrari,aquesta part física, que és la que identifi-quem habitualment com a indústria, arros-sega una activitat entre dos i tres vegadessuperior, genera els majors guanys en pro-ductivitat, i concentra la major part dels in-tercanvis comercials, tant interiors comexteriors.

Realitzada la correcta agregació d’indústriamés serveis per a la indústria, que s’ha con-vingut en anomenar Nova Indústria, esconfirma que Catalunya segueix sent unpaís eminentment industrial, i es constataque aquesta agregació és el veritable nuclidur del que ha de ser l’objecte de la polí-tica industrial. Sense tenir en compteaquesta dimensió i complexitat cap polí-tica industrial pot reeixir en el seu objectiud’ajudar a l’enfortiment de l’economia. I ensentit invers, una política industrial reeixidapot aconseguir un efecte multiplicador defactor superior a dos, amb aquelles mesu-res que afavoreixin la indústria en qualse-vol part de la seva cadena de valor.

El continu procés de terciarització de l’e-conomia, i el mateix concepte de “societat delconeixement” ha pogut fer creure, en oca-sions, que la indústria és quelcom residual,o quelcom només adequat per a països

emergents. El concepte Nova Indústria, pelcontrari, ens mostra la indústria com a gene-radora i consumidora de molt bona part d’a-quests serveis terciaris. “Societat del coneixe-ment i indústria no son antònims, s’han decomplementar: necessitem una indústriacapaç de posar en valor el coneixement”.

Aquesta és la concepció amb la que treba-lla la Secretaria d’Indústria de la Generalitat,segons ens va explicar el seu responsable,l’Antoni Soy. “Cal fer política industrial ac-tiva, ens deia en Soy, i per tant, cal conèi-xer bé, d’entrada, la nostra realitatindustrial. El concepte Nova Indústria enspermet una molt millor aproximació. Comens ho facilita el coneixement dels puntsforts i febles de la nostra realitat empresa-rial industrial: molt diversificada, ambmoltes més PIMES que grans empreses, ambpoca pràctica en la cooperació entre elles iencara menys en la d’innovar de formacontinuada”.

Per intentar corregir aquests dos darrerspunts, des de la Secretaria d’Indústria s’estàfomentant la creació de “clústers” que fa-cilitin la cooperació entre empreses, aixícom programes d’acceleració de la trans-ferència de tecnologia i de l’afavoriment dela innovació, tant tecnològica com no tec-nològica. I allà on calgui, suport a la di-versificació d’activitats, malgrat no és certque hi hagi sectors madurs que cal oblidari altres de futur que cal potenciar. “Hi haempreses amb estratègies equivocades, ialtres amb estratègies guanyadores, ambindependència del sector en què hi siguin.El tèxtil es creia madur fa ben poc, i avuitenim empreses tèxtils que han esdevingut“campiones”, tant per via tecnològica, ondestaquen els teixits tècnics, com no tecno-lògica, a base d’estratègies basades en eldisseny i la optimització logística”.

¿I els territoris, els nostres municipis,volen tenir indústria?. Hom podria dir queno, quan es veu com se les expulsa de lesciutats, i es concentren en polígons malcomunicats i mal servits. En Carles Ruiz,president del Pacte Industrial, alhora queAlcalde de Viladecans, reconeix aquestasituació, fruit d’actuacions passades, i queconstitueix la base de la pròpia creaciódel Pacte Industrial de la RMB: “treballar

per a la creació de sectors d’acti-vitat econòmica que siguin veri-tables espais d’innovació, teninten compte la realitat de la NovaIndústria i, per tant, capaçosd’acollir tant activitats pròpia-ment industrials, com de totsaquells serveis que aquella had’agregar per afegir valor al seuproducte”.

En Carles Ruiz ho il·lustra amb unexemple contundent: el sòl per aequipaments que ha de cedir tota

promoció urbanística ha de ser, en el casdels sectors d’activitat econòmica, per aequipaments als servei d’aquesta, des decentres tècnics fins a centres de formació.“Hem de reconvertir els antics polígons in-dustrials en autèntics espais afavoridors dela innovació”.

Davant les veus que associen indústriacom quelcom periclitat, el debat va servirper deixar ben palesa la importància d’en-fortir-la com al millor antídot contra lacrisi, tot tenint present que en la seva ca-dena de valor hi ha un munt de serveisque aquella agrega, i que tenen tanta omés importància que les pròpies activitatsmanufactureres.

Jordi AngustoVice President

de la Comissió d’InnovacióCol·legi d’Economistes de Catalunya


Nova Indústria i Innovació a Catalunya

“CATALUNYA SEGUEIX SENT UN PAÍS EMINENTMENT

INDUSTRIAL, I HA DE TENIR PER OBJECTIU CONSTITUIR-SE EN EL REFERENT INDUSTRIAL

SUD EUROPEU”

�Novetats en la declaració de l’Impost sobre societats

Sessió temàtica “Novetats en la declaracióde l’Impost sobre societats”, organitzadaper la Comissió d’Assessors Fiscals, a càr-rec del Sr. Àngel Segarra, economista as-sessor fiscal.

Presentació del quadre d’innovació europeu 2008

Taula rodona: “Presentació del quadre d’in-novació europeu 2008 (“European Innova-tion Scoreboard 2008. Comparative analysisof innovation perfomance”)”, organitzada

per la Comissió d’Innovació, a càrrec delSr. Jordi Angusto, vicepresident de la Co-missió, Sr. Xavier Ferràs, d’Acció, Sra.Anna Sánchez de la UPC, Sr. Lluís Tornerd’ICFO i Sr. Jaume Valls, de la UB. Va pre-sentar i moderar l’acte el Sr. Miquel Bar-celó, vicepresident de la Comissió.

�Europa i política desprèsde les eleccions europees

Conferència sobre “Europa i política des-près de les eleccions europees”, organitzadaper la Comissió Unió Europea, a càrrec dela Sra. Carme Colomines, periodista i as-sessora en comunicació europea, del Sr.Xavier Ferrer, economista i politòleg, autordel llibre “Viure segura a Europa” i del Sr.Agustí Ulied, professor d’Economia d’ES-ADE, membre del Team Europa. Va mo-derar l’acte el Sr. Àlex Ruiz, economista,professor d’Integració Europea de la UOCi vicepresident de la Comissió.

�Gestió de serveis d’atenció ala gent gran amb dependència

Taula Rodona: “Gestió de serveis d’atencióa la gent gran amb dependència”, organit-zada per la Comissió d’Economia de laSalut, a càrrec de la Sra. Marisol Campder-ròs Salvans, cap de servei de l’Àrea deBenestar Social de l’Ajuntament de l’Hos-pitalet de Llobregat, Sr. Ignacio GonzálezUribesalgo, director Àrea Operativa deSuara Cooperativa. Sr. Pedro Cano, directortècnic i d’organització de Sanitas Residen-cial i Sr. Marti Martínez, responsable del


Errors en banca privada i gestió de patrimonis: què podem aprendrede Madoff, Lehman, etc.?

Dinar-col·loqui sota el títol “Errors en banca privada i gestió de patrimonis: què podemaprendre de Madoff, Lehman, etc.?”, organitzat per el Fòrum Economistes en Mercats Fi-nancers, a càrrec del Sr. Prosper Lamothe, catedràtic d’Economia Financera de la Uni-versitat Autònoma de Madrid. Va presidir l’acte la Dra. Montserrat Casanovas, catedràticd’Economia Financera i secretària de la Junta de Govern del Col·legi.

Crònica d’activitats realitzades del 2 de juny al 30 de setembre de 2009

�Economia de mercat, ètica i justícia social en la crisi

Jornada: “Economia de mercat, ètica i justí-cia social en la crisi”, organitzada pel Centred’Estudis Econòmics i Socials de Barcelonai amb la col·laboració del Col·legi d’AgentsComercials de Barcelona, la Societat Cata-lana d’Economia i el CEC, a càrrec del Dr.Eduard Berenguer, catedràtic de TeoriaEconòmica de la UB i el Dr. Antoni Man-resa, catedràtic de Teoria Econòmica de laUB. El Dr. Lluís Franco, professor d’Eco-nomia de la UB que va presentar l’acte. Eldebat va ser moderat per el Sr. Jordi Sala,membre de la Junta Directiva del CEES ila Cloenda va anar a càrrec del Sr. EmiliPons, membre de la Junta Directiva delCEES.

Servei de Teleassistència i Noves Tecnolo-gies de l’Àmbit de Gent Gran i Atenció a laDependència de Creu Roja Catalunya. Vamoderar l’acte el Sr. Miquel Arrufat, gerentdel Consorci Sanitari Integral.

�Noves solucions en softwareper l’auditor

Conferència sobre “Noves solucions ensoftware per l’auditor”, organitzada per laSecció REA Catalunya, a càrrec del Sr. Tho-ralf Schmidt, gerent de Datev Sinfopac.

�El Pla Territorial Metropolitàde Barcelona

Conferència sobre “El Pla Territorial Metro-polità de Barcelona”, organitzada per la Co-missió d’Economia Territorial i Urbana, acàrrec del Sr. Josep M. Carrera Alpuente,coordinador del PTMB. Va moderar l’acteel Sr. Agustí Jover Armengol, economista.

�Turisme sostenible, territori i infraestructures

Quarta conferència del cicle QÜE’s (QüestionsUrgents d’Economia i Sostenibilitat) “Turismesostenible, territori i infraestructures”, organit-zada per la Comissió d’Economia i Sostenibi-litat, a càrrec de la Sra. Joana Homs, directoraadjunta de Turisme de Barcelona, que va par-lar sobre “Impacte del turisme en el territorii en les infrastructures: repercussió econò-mica” i del Sr. Francesc Romagosa, professori consultor a l’Escola Universitària de Turismei Direcció Hotelera (EUTDH) de la UniversitatAutònoma de Barcelona, que va parlar sobre“Turisme sostenible: un model necessari”.

�L’escenari i a les àreesdel servei del Liceu de Barcelona

Visita guiada a “L’escenari i a les àrees delservei del Liceu de Barcelona”, organitzadaper la Comissió Sèniors, amb un recorregutper l’escenari, les sales d’assaig, la sastreria,la sala de caracteritzacions i els camerinos,en la que es va gaudir d’una xerrada a càr-rec del Sr. Roger Alier, crític musical de LaVanguardia.

�Novetats sobre el model de l’Impost de Societats 2008

Sessió temàtica “Novetats sobre el model del’Impost de Societats 2008” organitzada perla Comissió d’Assessors Fiscals, a càrrec delSr. Juan Ignacio López Lubián, subdirectorgeneral de Tècnica Tributària.

�Novetats im post societats

Seminari sobre “Novetats impost societats”,organitzat per la Seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec de laSra. Dolors Busquets, cap de la dependèn-cia d’informàtica de l’AEAT de Girona i Sr.Saulo Marrero, cap adjunt a la dependènciade Gestió Tributària de l’AEAT de Girona.

�Signatura del conveni de col·laboració en matèria Concursal

Signatura del conveni de col·laboració ambmatèria de Concursal entre la Seu de Gironadel Col·legi d’Economistes de Catalunya, elsCol·legis d’advocats de Girona i Figueres, elde Censors Jurats de Comptes i el de Titu-lats Mercantils.


Presentació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2008

Presentació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2008, organitzada per la Junta deGovern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a càrrec de la Sra. Rosa Virós, presidentadel Consell Econòmic i Social de Barcelona, el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi, Sr. JoanBellavista, president de l’Associació Mundial de Parcs Científics, Sr. Joan Trullen, directorde l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Sr. Jaume Lanaspa, directorObra Social Fundació La Caixa i Sr. Miquel Perdiguer, director Fundació Caixa Catalunya.

Presentació dels números 57 i 58 de la Revista Econòmica de Catalunya

Presentació dels números 57 i 58 de la Revista Econòmica de Catalunya sobre “El sector ener-gètic: balanç de situació i reptes de futur”, organitzada per la Junta de Govern, a càrrecde l’Hble. Sr. Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Cata-lunya, de la Sra. Maria Teresa Costa, presidenta de la Comisión Nacional de Energía, i delSr. Joan Batalla, coordinador del dossier sobre el sector de l’energia.

�VI curs de formació en matèriade concursal

Inici del “VI curs de formació en matèria deconcursal”, organitzat per la Seu de Gironadel Col·legi d’Economistes de Catalunya, acàrrec del Sr. Fernando Lacaba, president del’Audiència Provincial de Girona, Sr. JoaquinEchávarri, soci responsable del departamentlaboral de Roca Junyent, SLP, Sr. SalvadorVilata, magistrat jutge titular del Jutjat Mer-cantil núm. 1 de València, Sra. Juan Pulgar,catedràtica de Dret Mercantil de la Univer-sitat Complutense de Madrid i directora deLa Revista de Derecho Concursal y Para-concursal, Sr. Pedro Yañez, catedràtic habi-litat de dret Mercantil i ex director degabinet del Secretari d’Estat de justícia.

�Reunió del panel d’experts de l’IEBE

Reunió del panel d’experts de l’IEBE (Índexd’Expectativa Borsària) per examinar el re-sultat de l’enquesta corresponent a la pre-visió del tancament de l’IBEX-35 a 30 desetembre de 2009.

�L’economia catalana a mitjans2009

Sessió organitzada pel Club de Conjuntura,sobre L’economia catalana a mitjans 2009,amb la participació de Sra. Ana Belmonte,Sr. Víctor Fabregat, Sra. Àngela Fernández,Sr. Àngel Hermosilla, Sr. Joan Miquel Her-nández, Sra. Mercè Jou, Sra. Maria Parpal,Sra. Germani Rincón. Va moderar el Sr. Ra-fael Romero.

�Let’s stress- El mètode RDF, un nou standard de stress testing de risc de crèdit

Conferència “Let’s stress- El mètode RDF, unnou standard de stress testing de risc de crè-dit”, organitzada per la Comissió d’Econo-mia Financera, a càrrec del Sr. Ramon Trias,president general d’AIS i Sr. Ferran Carras-cosa, consultor i cap de projectes d’AIS.

�El canvi climàtic: anàlisisi política econòmica

Presentació del llibre “El canvi climàtic: anàlisisi política econòmica. Una introducció”, or-ganitzada per la Comissió d’Economia i Sos-tenibilitat, a càrrec del Sr. Josep Maria Vegara,autor del llibre i amb l’assitència dels coautorsSra. Isabel Busom, Sra. Montserrat Colldeforns,Sra. Ana Isabel Guerra i Sr. Ferran Sancho.

�Devolució mensual d’IVA.Obligacions de devolució

Seminari “Devolució mensual d’IVA. Obli-gacions de devolució”, organitzat per la Seude Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec de la Sra. Irene Casín,cap de servei d’Informàtica i Assistència alContribuent de la Dependència Regionalde gestió Tributària i Sr. Jaume Saura, capregional adjunt d’Informàtica de Catalunya.

�Presentació del Programa Formatiu

Presentació del Programa Formatiu pel pro-per curs (octubre 2009-juny 2010), organit-zat per la Seu de Tarragona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec delSr. Fernando Campa, vocal-president de laseu de Tarragona i conferència “Control degestió mitjançant el quadre de comanda-ment. El cas Port Aventura”, a càrrec del Sr.Fernando Aldecoa, director d’administraciói finances de Port Aventura.


Documents de treball a disposició dels col·legiats

En aquest període s’ha posat a disposició dels membres del Col·legid’Economistes de Catalunya la documentació següent, que podeutrobar a la pàgina web del Col·legi, en l’apartat corresponent:

�Documentació aportada per el Sr.Juan Ignacio Lubian,subdirector general deTècnica Tributària, ambmotiu de la sessió temà-tica “Novetats sobre elmodel de l’Impost de So-cietats 2008” organitzadaper la Comissió d’Asses-sors Fiscals del passat 7 dejuliol.

Notic

iari

fisca

lAmb motiu de l’entrada en vigor de la nova ClassificacióNacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) aquest any 2009,aprovada pel RD 475/2007, de 13 d’abril (BOE 28-04-2007),hem considerat oportú recordar el règim de deduccions ensectors diferenciats de l’activitat per a aquells subjectes passiusde l’IVA que desenvolupin activitats econòmiques distintes.

CNAE. El seu ús és obligatori en l’àmbit de les relacions de lespersones físiques i jurídiques amb l’Administració. La classifi-cació nacional d’activitats està adaptada a la nomenclatura es-tadística d’activitats econòmiques en la CE, anomenada NACE,d’utilització obligatòria per a totes les estadístiques comunità-ries d’activitats econòmiques. L’anterior classificació data del1993 i va ser revisada i modificada l’any 2003.

IVA Quan un empresari o professional realitza exclusivamentoperacions econòmiques que, segons la normativa de l’impost,donen dret a deduir les quotes de l’IVA suportat en l’adquisicióde béns i/o serveis, pot deduir la totalitat de dites quotes su-portades. Però, quan el subjecte passiu (empresari o professional)no realitza exclusivament operacions que donen dret a deduirnomés podrà deduir una part o fracció de les quotes de l’IVA su-portat. La fracció deduïble o prorrata de deducció es determinad’acord amb les regles establertes en la normativa de l’impost.Amb el propòsit d’evitar distorsions de competència, en base al’aplicació de percentatges de deducció de l’IVA suportat enl’adquisició de béns i/o serveis destinats a una activitat a la qualcorrespondria un percentatge de deducció inferior, la normativade l’IVA ha creat la figura dels sectors diferenciats.

Aquest règim de deducció es basa en el fet que a cada sectordiferenciat se li aplica el seu propi règim de deducció amb in-dependència del que correspongui als altres sectors. En el casde quotes d’IVA suportat per adquirir béns i/o serveis que s’u-tilitzin en diversos sectors, la deducció corresponent es deter-minarà aplicant la regla de prorrata general tenint en comptetotes les activitats realitzades pel subjecte passiu en els di-versos sectors diferenciats.

SECTORS DIFERENCIATS. Es consideren sectors diferenciats del’activitat empresarial o professional els següents:1. Aquells que simultàniament tant les activitats econòmi-ques realitzades com els règims de deducció aplicables si-guin distints:a) Es consideren activitats distintes les que tenen assignats

grups diferents, a nivell de 3 dígits, en la ClassificacióNacional d’Activitats Econòmiques (CNAE).

b) Els règims de deducció es consideren distints quan el per-centatge de deducció (prorrata) difereix en més de 50punts percentuals.

Abans de continuar amb les característiques d’aquestrègim de deducció de l’IVA suportat, avancem perquè lanova Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques potsignificar, en alguns casos, un canvi en la tributació de l’IVA.Bàsicament afectarà aquelles empreses que desenvolupenactivitats econòmiques que fins el 2008 estaven classifica-des dins del mateix grup del CNAE, a nivell de 3 dígits, iara, amb la nova nomenclatura de la CNAE, no ho estan.Per exemple, les empreses que desenvolupen activitats immobi-liàries de promoció i de compravenda d’immobles, i altres anne-xes o accessòries, com queda reflectit en el quadre adjunt,ha canviat la nomenclatura del seu grup a nivell de 3 dígits.

Activitat CNAE - 1993 CNAE - 2009

Promoció immobiliària 701 411Compravenda d’immobles 701 681Lloguer d’habitatges i altres béns i immobles 702 682Administració d’immobles 703 683Arrendament financer 652 649

Si ens fixem en les activitats de promoció immobiliària i com-pravenda d’immobles, amb la nomenclatura vigent fins el2008, figuren en el mateix grup 701 i, en canvi, a partir de laCNAE-2009 tenen grups diferents: 411 i 681.

Si una d’aquestes dues activitats donava dret a deduir la totalitatde les quotes l’IVA suportat però l’altra activitat no, al tenir abansel mateix grup de la CNAE, no havien d’aplicar el règim de deduc-ció de sectors diferenciats i això tenia les següents conseqüències:– L’empresa podia aplicar la prorrata general sobre totes lesquotes suportades sense distingir a quina activitat s’afecta elbé o servei corresponent i dedueix l’IVA suportat en propor-ció a l’import total anual d’operacions amb dret a deducciórespecte de l’import total anual de totes les operacions.

– Opcionalment es pot aplicar la prorrata especial que permet de-duir l’IVA suportat de cada activitat de manera independent sem-pre que es realitzin operacions que generen el dret a la deducció.

Per tant, en el nostre exemple en haver canviat en la CNAE-2009 lanomenclatura d’aquestes dues activitats i tenir grups diferents si elseu percentatge de deducció difereix en més de 50 punts percen-tuals, s’haurà d’aplicar el règim de deducció de sectors diferenciats.

CARACTERÍSTIQUES DEL RÈGIM DE DEUCCIÓ DE SECTORSDIFERENCIATS

Quan el subjecte passiu realitza activitats econòmiques en sec-tors diferenciats de l’activitat empresarial o professional, el règimde deduccions seguirà la següent regla general: s’ha de prac-ticar el règim de deduccions de manera independent per a ca-dascun dels sectors diferenciats de l’activitat. És a dir, per a cadasector s’ha de deduir l’IVA suportat en dit sector que sigui de-duïble, aplicant, si procedeix, la seva pròpia prorrata general.Quant als béns o serveis adquirits o importats per a la seva uti-lització en comú en diversos sectors diferenciats s’aplicarà laprorrata general, segons les regles generals de l’article 104 dela Llei, però tenint en compte també: – Que no es computen, en el numerador de la fracció que deter-mina la prorrata, les operacions incloses en els règims especialsde l’agricultura, ramaderia i pesca o del recàrrec d’equivalència.

– Que quan s’utilitzin en comú béns o serveis en activitats acolli-des al règim especial simplificat i en altres activitats sotmeses alrègim especial de l’agricultura o del recàrrec d’equivalència, elpercentatge de deducció a efectes del règim simplificat és del50% quan l’afectació sigui a dos règims especials i d’un terç enaltre cas. Aquesta fórmula forfetària és subsidiària, i només s’a-plica quan no pot determinar-se el volum d’operacions corres-ponent a dits règims especials.

– Han de computar-se la totalitat de les operacions realitzadesen tots els sectors diferenciats corresponents.

Caldrà doncs estar atents a la nova classificació d’activitats i lacorrespondència entre la CNAE-1993 i la CNAE-2009, per evi-tar ensurts en la tributació de l’IVA.

Ricard Viña ArasaAssessor Fiscal del Col·legi

Els canvis en la classificació nacional d’activitats econòmiques(CNAE) poden modificar la tributació en l’IVA

Notic

iari

d’ec

onom

iaCompetitivitat a CatalunyaRecentment s’ha fet públic l’estudi “Competitivitat a Catalu-nya”1, que reprèn el debat sobre la urgència d’un nou model decreixement econòmic per al Principat i realitza un conjunt d’in-teressants recomanacions. Apunta que la globalització plantejamoltes preguntes que el context de crisi les fa preocupants iposa en primera línia diverses qüestions clau, com per exemplela productivitat, el capital humà, la innovació i la internaciona-lització. L’estudi resumeix les conclusions d’un ampli projecte derecerca dut a terme per experts en diferents matèries.

Es destaca que no hi ha hagut una clara ruptura amb el modelde negoci tradicional català, derivat del període autàrquic ca-racteritzat per una mà d’obra barata, una tecnologia impor-tada i un mercat protegit. Evidentment, hi ha excepcions aaquesta regla, com és el cas d’empreses que s’han transformati internacionalitzat. Es considera que la crisi actual és una opor-tunitat per reestructurar la indústria i els serveis i per impulsarla productivitat, per la qual cosa aquesta hauria de ser un puntde partida per a l’acció, atès que, en cas contrari, es perllongaràel període de baixa activitat.

Catalunya, a l’igual que Espanya, disposa de l’oportunitat deconvergir a llarg termini amb els millors països d’Europa si esfan els ajustos necessaris. Per a això dos factors poden ser útils.D’una banda, el pes relatiu del sector públic en l’economia, queal Principat està més a prop del cas britànic que del francès ialemany, i, de l’altra, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació dela societat, més elevades que les dels països del centre d’Eu-ropa. Catalunya disposa actualment d’importants actius, comper exemple una base industrial diversificada, un alt grau d’o-bertura de l’economia, un important hub comercial, una des-tacada tradició empresarial, una elevada qualitat de vida, unbon capital humà i alguns centres avançats de recerca i ense-nyament. Pel contrari, quant a les febleses del Principat espoden apuntar, entre d’altres, l’endarreriment de les infraes-tructures, el baix nivell d’innovació, la reduïda productivitat delteixit d’empreses petites, l’absència de multinacionals locals, larigidesa del sistema de relacions laborals, la manca de compe-tència del sector serveis, la ineficiència del sistema educatiu oles feixugues mesures reguladores de l’administració pública.

Segons l’estudi, cal un conjunt coherent de polítiques per apro-fitar les fortaleses de l’economia catalana i fer més competitiu ide qualitat els sectors industrial i de serveis, millorar la produc-tivitat de les petites empreses i competir eficaçment en el mer-cat mundial. La Generalitat intenta abordar molts dels problemesque té actualment Catalunya, mitjançant diverses iniciatives(“Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat del’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011”,“Pla de política industrial (2009-2013)”, etc.). Tanmateix, s’ha detenir present que moltes de les polítiques de llarg termini relacio-nades amb determinats punts febles són competència del governestatal (justícia, mercat laboral, mercat immobiliari, pensions, etc.).

PROGRAMA D’ACCIÓ

Ingredients clau Per a una estratègia d’acció coherent, Catalunya necessita:– Tirar de l’economia construint, a partir de la seva tradició in-dustrial com a motor de productivitat (empreses dinàmiquesinternacionalitzades, promoure la formació professional, im-puls del sector financer vinculat a la PIME i innovadors, etc.).

– Tenir una estratègia regional (comerç interregional, infraes-tructures amb València i el sud de França –Euroregió de l’ArcMediterrani–, Barcelona com a columna vertebral, etc.).

– Fomentar laformació encapital humà,obertura i in-ternacionalit-zació (canvi enl’organització iels incentius eneducació i R+D,exigir excel·lèn-cia i qualitatinternacional,etc.).

– Mirar cap a endavant i no mirar cap a enrere (no protegir sec-tors en declivi sinó ajudar-los en la transició, etc.).

– Augmentar la competència (en educació, en el finançament de pro-jectes d’R+D+I i de centres de recerca, en el mercat de treball, etc.).

– Fer que la intervenció del govern sigui simple i receptiva aincentius (proporcionar la base per al funcionament de l’eco-nomia de mercat, simplificar la regulació i l’estructura delsorganismes governamentals, etc.).

Algunes recomanacions específiques per al sector públic– Crear un govern per a l’àrea de Barcelona (amb transferènciesreals dels governs locals), cosa que ajudaria a consolidar Bar-celona i Catalunya com a hub d’Espanya.

– Educació (més autonomia i major transparència en el funciona-ment de les escoles, examen central per als estudiants, avalua-ció de les escoles, situar la formació professional en el centre dela millora de la productivitat, anglès com a llengua vehicular, etc.).

– Innovació i internacionalització (millorar procediments de sub-vencions i subsidis fiscals d’R+D, no desanimar la relocalitza-ció dels centres empresarials d’R+D, ampliar l’enfocament dela internacionalització empresarial, estimular la innovació enmercats d’alta tecnologia, connexió més explícita entre la in-novació i la internacionalització de les activitats, etc.).

– Ciència i empresa (vincular les polítiques públiques al fomentde l’excel·lència, el sistema universitari hauria de respondre ales necessitats de la societat i la seva direcció hauria de de-pendre dels ajuntaments amb una forta representació demembres externs, disminuir la proporció d’estructura/com-plexitat en el suport públic a les inversions en R+D, disposard’una Agència d’Investigació i d’una d’Innovació/Tecnolo-gia/Internacionalització, centralitzar la informació de les ac-tuacions científiques i les relacions ciència-empresa, etc.).

Millora imprescindible per al sector privatEl programa d’acció del sector privat de l’economia catalana passanecessàriament per dos objectius clars. D’una banda, l’accelera-ció del creixement de la productivitat, finalitat bàsica una vegadasuperada la crisi actual, tant per la pressió de l’entorn com per lespròpies característiques del Principat (mancança en productivitat, baixnivell d’innovació, taxa d’inflació superior a la mitjana de l’eurozona,etc.). I, de l’altra, la creació d’ocupació en la indústria, quelcom queés fonamental atès la realitat del Principat (elevat nivell de l’atur, ne-gatives perspectives de la construcció, etc.). Per a això, les empreseshauran de reestructurar-se, reduir ocupació i reduir costos de per-sonal, però, també, caldrà que se centrin en la productivitat i el seuaugment com a paràmetres de rendiment, mitjançant anàlisis debenchmarking,pensament creatiu, innovació i creixement productiudes d’una perspectiva àmplia, i “renovació”.

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la Secretaria Econòmica

1 “Competitivitat a Catalunya”, coordinat per P. Ghemawat i X. Vives, IESE Busi-ness School i Foment de Treball Nacional.

CATALUNYA DISPOSA DE

L’OPORTUNITAT DE CONVERGIR

A LLARG TERMINIAMB ELS MILLORSPAÏSOS D’EUROPA.

Notic

iari

de c

ompt

abilit

at

CONTROL, GRUP CONSOLIDABLE I CONSOLIDACIÓ

L’article 42 del Codi de Comerç estableix que “qualsevol so-cietat dominant d’un grup de societats estarà obligada a for-mular comptes anuals i informe de gestió consolidats de laforma prevista en aquesta secció”.

A continuació prescriu que hi ha grup quan una societat ostentao pot ostentar directament o indirectament el control d’una altrao de les altres societats, i, per ajudar a la seva identificació en lavida real, enumera una sèrie d’indicis de l’existència de control.

Com és prou conegut, el primer esborrany de la Llei 16/2007donava una definició més àmplia de grup, ja que, a part del su-pòsit anterior, qualificable com de grups verticals, hi incloïatambé les entitats sotmeses a una mateixa unitat de decisió(grups horitzontals). Però, en el tràmit parlamentari, es va tor-nar a la definició més restringida de grup, la qual està en línia,de moment, amb la definició de grup de les NIIF.

COMBINACIONS DE NEGOCI I MÈTODE D’ADQUISICIÓ

Un grup normalment s’origina a través de combinacions de ne-gocis “enteses com les operacions en què una empresa adqui-reix el control d’un o diversos negocis” (Norma de registre ivaloració 19 del PGC). La Norma parla d’adquisició de negocis,i no pas necessàriament d’una altra entitat jurídica. Si s’adqui-reixen directament els actius ipassius representatius d’un ne-goci, no s’origina cap grup. Enaquest cas, l’esmentada normaestableix com s’ha de fer la incor-poració dels actius i dels passiusdel negoci adquirit en el balançde l’adquirent, mitjançant l’apli-cació del mètode d’adquisició.

En altres ocasions el negoci adqui-rit constitueix una entitat jurídicaindependent, la qual es registra enels comptes individuals de l’adqui-rent dintre del compte de Partici-pacions a llarg termini en empresesdel grup. Per altra banda, caldrà fer una primera consolidaciódels actius i passius de l’entitat adquirida, en el comptes conso-lidats, aplicant l’esmentat mètode d’adquisició. A partir d’aquestmoment, l’entitat adquirida s’inclourà en el grup consolidablesegons les normes generals de consolidació cada vegada ques’elaborin comptes consolidats.

Recordem algunes de les modificacions més significatives en elmètode d’adquisició, tal com el defineix la NRV 19 del PGC:– Determina més estrictament el cost d’adquisició, especial-ment quan no consisteix en un pagament en efectiu

– La data d’efectes comptables és sempre la data de presa de control– Tots els actius i passius adquirits s’han de valorar segons elvalor raonable en aquella data. Dintre els actius, cal aflorartots els intangibles que responguin a la definició d’actiu, in-dependentment de si havien estat adquirits a tercers o havienestat desenvolupats internament per part del negoci adquirit,i, dintre els passius, s’inclouen també els contingents

– El fons de comerç originat no s’amortitza sistemàticament,sinó que se sotmet a cada tancament a tests de deteriora-ment. La diferència negativa es duu directament a ingressosper l’entitat adquirent

– El compte d’accionistes externs es calcula per referència alPatrimoni Net segons el valor raonable de l’entitat adquirida,i forma part dels fons propis dintre els comptes consolidats

La Disposició Transitòria 3a del RD 1514/2007, pel qual s’aprovael nou PGC, inclou la normativa transitòria sobre les combina-cions de negoci que havien tingut lloc abans de la data de tran-sició al nou PGC: caldrà aflorar tots els actius i passius dels negocisadquirits que compleixen les noves normes de reconeixement ique no havien estat reconeguts, i caldrà donar de baixa els actiusi passius reconeguts anteriorment, però que no compleixin aque-lles condicions. En canvi, caldrà respectar les valoracions donadesprèviament a aquells actius i passius, encara que siguin diferentsde les prescrites pel nou PGC.De vegades els grups s’originen persimples reestructuracions internes d’una entitat o grup preexis-tent, com ara, creació d’una entitat dependent per aportació d’e-fectiu o d’altres actius, o per un procés d’escissió. En aquestscasos, tot i que la mecànica formal de consolidació és semblanta la que s’aplica quan hi ha hagut una combinació de negoci, nose sol originar fons de comerç o diferència negativa.

LES NORMES SOBRE CONSOLIDACIÓ DE COMPTES

En la reforma comptable anterior, es va emetre un PGC per acomptes consolidats, mitjançant el RD 1815/1991. Les Disposi-cions Transitòries 5a i 7a del RD 1514/2007 indiquen que, mentreno s’actualitzin les normes anteriors de consolidació, es conti-

nuarà aplicant el RD 1815/1991en tot allò que no s’oposi a la novanormativa.

L’ICAC ha optat per no emetre unnou PGC per a grups, sinó, simple-ment, una Nota relativa als crite-ris aplicables en la formulació delscomptes consolidats, amb data24/11/2008, amb rang de Con-sulta. La Nota aclareix quins apar-tats del RD 1815/1991 segueixenen vigor i quins s’han modificat.També fa algunes precisions sobreel mètode de consolidació, i desen-volupa la normativa sobre aspectes

especials, com ara adquisició del control per etapes o adquisi-cions addicionals o desinversions després de la presa de control.

ALGUNS COMENTARIS SOBRE LA NOVA NORMATIVA

Es posa l’èmfasi en la regulació del fet econòmic originant: lacombinació de negocis, el tractament de la qual està en líniaamb la NIIF 3 anterior. En canvi, el RD 1815/1991 emfatitzavamés els aspectes mecànics i formals dels comptes consolidats.És criticable que no s’hagi emès un nou PGC per a grups, siconsiderem el caràcter tan reglamentista de la normativa es-panyola. La Nota de l’ICAC, tot i ser aclaridora, és insuficient iestà marcada pel signe de la interinitat.

Precisament, la raó de l’ICAC per no emetre un nou PGC per agrups és que hi ha hagut canvis recents en alguns aspectes deltractament de les combinacions de negoci i de la consolidació enles noves NIIF 3 i NIC 27, respectivament. Com a mínim, l’ICACs’hauria d’haver compromès amb un calendari d’actualització,que culminés en l’emissió d’un PGC actualitzat per a grups.

Comissió de Comptabilitat

Combinacions de negocis i consolidació a la nova normativa comptable

QUALSEVOL SOCIETAT DOMINANT D’UN GRUP DE SOCIETATS ESTARÀOBLIGADA A FORMULAR

COMPTES ANUALS I INFORME DE GESTIÓ

CONSOLIDATS DE LA FORMA PREVISTA EN AQUESTA SECCIÓ

Notic

iari d

’Admi

nistra

ció Co

ncurs

al

Ha transcorregut més d’un any des que els titulars dels jutjatsmercantils de Barcelona es van expressar públicament qualifi-cant ‘d’emergència’ la situació creada per l’augment de con-cursos. Malgrat la incorporació de dos nous jutjats a finalsd’any, la pressió no ha fet sinó augmentar ja que, segons l’es-tadística de l’INE, al primer semestre del 2009 es van iniciar654 concursos a Barcelona, superant folgadament la xifra de552 concursos corresponents a tot l’any 2008. La tendènciaha estat similar a tot Espanya. Com explicarem en aquestabreu nota, l’Estadística Concursal – Anuario 2008, publicadapel Col·legi de Registradors1, permet afirmar que el canvi detendència iniciat durant l’any 2008 ha estat tant quantitatiu(nombre i volum de passius de deutors) com qualitatiu (com-posició sectorial).

Des de la perspectiva quantitativa, l’any 2008 la xifra de con-cursos va ser 2,87 vegades superior a l’observada el 2007 pelconjunt de l’Estat. La mitjana de la dimensió dels deutors con-cursats també ha augmentat, passant-se dels 5 milions d’eurosper societat mercantil concursada el 2007, als gairebé 12 mi-lions d’euros el 2008. En definitiva, s’observa una tendència in-equívoca a l’augment del volum de passius per concurs quehan d’atendre els jutjats. Convé advertir que aquestes dades

s’han obtingut coma aproximació a par-tir dels comptes anu-als presentats per lessocietats mercantilsabans d’entrar enconcurs, i per tantcal esperar que laxifra que finalmentfigurarà als infor-mes de l’administra-ció concursal seràencara major.

D’altra banda, del2008 destaca l’en-trada en concurs d’unimportant nombred’empreses de laconstrucció, produ-int-se un percepti-

ble canvi en la composició sectorial del conjunt de societatsconcursades. Així, les societats pertanyents al cicle de la cons-trucció van passar de representar el 30% l’any 2007 a gairebéel 50% l’any 2008. Aquesta xifra representa tots els subsectorsdel cicle de la construcció, això és, que inclouen des de l’acti-vitat extractora –pedra, guix, argila, etc.– fins a la promoció im-mobiliària, passant per la construcció d’edificis i obres i les sevesactivitats annexes (enguixat, activitats de fusteria, etc).

Difícilment es pot minimitzar la rellevància d’aquest fet si es té encompte que l’any 2008 el passiu exigible de les societats vincu-lades al cicle de la construcció va superar el 80% del total delspassius (sempre segons els últims comptes anuals preconcursalsdisponibles). Precisament, l’any 2008 la mitjana del passiu de lessocietats immobiliàries concursades va ser de 43 milions d’euros,cosa que va produir l’augment esmentat en la mitjana total (aixòés, incloent tots els sectors d’activitat, construcció i no construcció).

Per sota d’aquesta mitjana se situaren les constructores (ex-ecució i coordinació d’obres), amb una xifra mitjana properaals 7 milions d’euros el 2008. Aquestes darreres van destacar,en canvi, per contractar un major nombre de treballadors, ambuna mitjana de 37 assalariats per societat, molt superior als 17assalariats de les immobiliàries.

En definitiva, es conclou que un dels principals reptes del sis-tema concursal per als propers exercicis constitueix la rees-tructuració eficient dels patrimonis de les societats del cicleconstructiu. Concretament, recau sobre els jutjats compe-tents la difícil tasca d’evitar que la paralització i l’abandó d’o-bres redueixin el valor d’actius immobiliaris, exposant lesempreses i els seus creditors a la materialització de pèrduesirreversibles.

És precisament en aquest context en el qual, oportunament,apareix el Reial decret – Llei 3/2009, de 27 de març, de mesu-res urgents en matèria tributària, financera i concursal davantl’evolució de la situació econòmica, en virtut del qual s’intro-dueix un conjunt de modificacions a la Llei Concursal que, pelseu abast (i malgrat que el propi regulador adverteix de la ne-cessitat d’una pròxima revisió en profunditat), ha estat inter-pretat com una veritable reforma de la mateixa. Entre els canvisque afecten la presa de decisions i el control dels recursos du-rant el procediment, en destaca l’aparició d’una proposta anti-cipada de liquidació, que permet l’inici de la fase de liquidaciói la conseqüent realització de la massa activa sense esperar a laconclusió de les impugnacions promogudes amb relació a l’in-forme de l’administració concursal.

Una altra disfunció del sistema concursal ha estat l’escàs nom-bre de convenis anticipats (menys del 14% l’any 2008), aspecteque ha estat modificat pel Reial decret – Llei 3/2009, en dispo-sar el deutor que prepara una proposta anticipada de convenid’un total de sis mesos (a partir del moment en què va conèi-xer la insolvència) per a sol·licitar voluntàriament el procedi-ment, sense que pugui admetre’s a tràmit una sol·licitud deconcurs necessari (promogut pels creditors).

Això té gran rellevància en el cas de les constructores atès que,segons l’Estadística Concursal 2008, els seus creditors són mésproactius, arribant els concursos necessaris a constituir una pro-porció del 12% del total, enfront del 7% observat en el conjuntde concursades.

D’altra banda, cal esmentar els importants acords de refinan-çament que, malgrat les deficiències que des de la perspectivatècnica ja han apuntat significats juristes, reforcen les solucionsextrajudicials a la insolvència, ja que exclouen el risc de rescis-sió de les mateixes. L’eficàcia d’aquestes provisions i d’altresque, per raons d’espai, queden sense comentar, serà objected’anàlisi en el futur.

Esteve van Hemmen

Algunes xifres de l’Estadística Concursal –Anuari 2008–del Col·legi de Registradors. La construcció representa un 80%dels passius concursals del 2008

L’ANY 2008 LA XIFRA DECONCURSOS VA SER 2,87 VEGADES SUPERIOR AL’OBSERVADAEL 2007 PELCONJUNT DE L’ESTAT.

1 Podeu descarregar la versió electrònica d’aquest document a:http://www.registradores.org/estaticasm/Estadistica/concursal/Estadistica_Concursal_Anuario.pdf

Notic

iari

d’Em

pren

edor

ia

i Cre

ació

d’E

mpr

eses

Jocs de negoci: una eina eficaç en la formació d’emprenedorsEls jocs de negocis constitueixen una metodologia àmpliamentutilitzada en l’aprenentatge en gestió d’empreses des de fa dè-cades. Consisteixen a simular un entorn empresarial, que per-met als jugadors gestionar una empresa fictícia. Els jugadorss’organitzen en equips, cada un dels quals representa una em-presa independent, que entra en competència amb la resta d’e-quips/empreses. Per fer-ho, els jugadors han d’analitzar lainformació que el joc facilita, i adoptar decisions relacionadesamb una o diferents àrees funcionals de l’organització.

Des del 1956, quan va aparèixer el primer joc de negoci àm-pliament reconegut (Top Management Decision Simulation), elseu creixement ha estatsorprenent, sobretot en es-coles de negocis i progra-mes de formació per adirectius. Aquest creixe-ment s’ha vist propiciat, enpart, pel gran desenvolu-pament i implantació deles noves TIC, que han per-mès el perfeccionamentd’aquestes eines, i que hanevitat algunes de les seveslimitacions més importants.Entre aquestes destacavenles dificultats tècniques queels participants afrontavenen el desenvolupament delsjocs, així com els càlculs en-revessats que incrementa-ven la seva complicació idistreien l’atenció dels jugadors. Superats aquests inconvenients,el creixement dels jocs de negoci es justifica pels valuosos co-neixements i la pràctica que permeten adquirir en l’àmbit de lagestió d’empreses, al col·locar els participants al capdavant dela direcció d’una companyia i simular un entorn empresarial real.

Aquesta eina d’aprenentatge resulta especialment atractiva pera determinats col·lectius als quals interessa rebre aquesta for-mació en gestió, o bé perquè no en tenen cap –ni tampoc unperfil de gestor que els agradaria adquirir per motius profes-sionals– o bé perquè necessiten una formació de caràcter méspràctic, que complementi els seus coneixements teòrics, evi-tant els riscos de la presa de decisions en una empresa real.Aquests arguments justifiquen la idoneïtat dels jocs de negocicom a eina de formació en emprenedors.

Els emprenedors que estan desenvolupant un projecte empre-sarial incipient, o tenen previst desenvolupar-lo, es troben ambalguns inconvenients que poden perjudicar l’èxit dels seus pro-jectes. Aquests inconvenients en ocasions estan motivats per lafalta d’experiència empresarial i de les competències o habili-tats necessàries per portar els seus projectes endavant. Els em-prenedors assumeixen doncs un repte important, perquè no n’hiha prou amb disposar d’un esperit emprenedor i del desig d’i-niciar un negoci, sinó que calen altres requisits, i entre ells destacala formació. Aquesta formació no solament implicarà disposarde coneixements teòrics en l’àmbit de la gestió d’empreses, quees poden adquirir en una aula tradicional, es requereix també

una formació més pràctica,que permeti potenciar l’ha-bilitat d’interpretar les clausde la realitat empresarial.Fomentar aquestes habili-tats i competències no ésuna tasca senzilla, i aquí ra-dica el valor fonamental delsjocs de negoci.

El repte que suposa iniciaruna activitat empresarialfarà que els emprenedorsvalorin la formació en ges-tió que els jocs de negocifaciliten, i sobretot la for-mació pràctica que perme-ten adquirir. Els jocs denegoci impliquen una par-ticipació activa del jugador

i constitueixen una forma d’aprendre més divertida i estimu-lant que motiva els participants a través de la competició. Altresbeneficis dels jocs de negoci és que potencien l’ús de tècniquesanalítiques, el treball en equip, la presa de decisions, comtambé la gestió d’informació i de la incertesa. No es tractadoncs solament d’adquirir coneixements teòrics, i fer-ho d’unaforma motivadora i amena, sinó d’adquirir competències i ha-bilitats útils i necessàries en qualsevol individu que assumeixitasques de gestió en una empresa.

Els jocs de negoci, en definitiva, constitueixen una eina que potcontribuir a avalar l’èxit d’un projecte emprenedor.

Ana B. HernándezUniversitat Rovira i Virgili

ELS EMPRENEDORS ASSUMEIXEN DONCS UN REPTE IMPORTANT,

PERQUÈ NO N'HI HA PROUAMB DISPOSAR D'UN ESPERITEMPRENEDOR I DEL DESIGD'INICIAR UN NEGOCI, SINÓQUE CALEN ALTRES REQUISITS,

I ENTRE ELLS DESTACA LA FORMACIÓ.

Àrea

de C

omptab

ilitat

i Aud

itoria Seminari pràctic

de consolidaciócomptable

Del 14 al 23 de desembre de 2009

AA AulaAulad'Economiad'Economia

Àrea

de C

ontro

l de

Gestió Programa

d’especialització en control de gestióLa moderna funció del controller

Del 28 de gener a l’1 de juliol de 2010

AA AulaAulad'Economiad'Economia

Notic

iari d

’Econ

omia

i Sos

tenibi

litat Desenvolupament de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat

d’octubre del 2008 a novembre del 2009– Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA 9). Coordi-nadors del grup d’empreses en el tema de “Medició i retornde la RSC”, la comissió va aportar el tema INTANGIBLES, con-juntament amb Novartis, la Universitat de Navarra, el ClubEMAS i el Consell Superior d’Economistes d’Espanya. De l’1al 5 de desembre de 2008.

– Aprovació i posterior publicació del text definitiu “Economia,empresa, economistes i el canvi climàtic”. Treball iniciat en eldocument primer, conjuntament amb les comissions interessa-des en la jornada de l’economista del 2007. Octubre del 2008.

– Presentació a la Pedrera de l’“Estudi econòmic del sector delmedi ambient a Catalunya 2008”. Gener del 2009.

– Jornada a Gas Natural sobre periodisme ambiental. Febrer del2009.

– Organització del Cicle de Conferències QÜE’s, per donarresposta a les necessitats i neguits detectats entre els col·le-giats. Aquest cicle consta de 5 conferències temàtiques i unaclausura. 1a Sessió: Preparant el post Kioto, camí de Copenha-guen (5 de febrer de 2009)Ponent: Sr. Iñaki Gili, economista de l’Oficina de Canvi Cli-màtic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.2a Sessió: Eficiència energètica: eina clau per a l’estalvieconòmic i millora de la competitivitat empresarial (26de març de 2009)Ponents: Sr. Marcel Prunera, economista; director generalde Promoció Econòmica del Departament d’Economia i Fi-nances de la Generalitat de Catalunya, i Sr. Joan Esteve, en-ginyer industrial; subdirector de planificació energètica del’Institut Català de l’Energia.3a Sessió: RSC com un intangible generador i creadorde valor (7 de maig de 2009)Moderador: Josep M. Lozano, d’ESADE.Ponents: Sr. Xavier Carbonell, de MANGO i Sr. Àngel Pa-nyella, de “Club EMAS” i de l’empresa El Tinter.4a Sessió: Turisme sostenible, territori i infraestructures(18 de juny de 2009)“Impacte del turisme en el territori i en les infraestructures: re-percussió econòmica”; Ponent: Sra. Joana Homs, directoraadjunta de Turisme de Barcelona.“Turisme sostenible: un model necessari”; Ponent: Sr. Fran-cesc Romagosa, professor i consultor a l’Escola Universitàriade Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH) de la UAB.5a Sessió: Aigua: Una qüestió molt urgent d’economiasostenible, finançament (15 d’octubre de 2009)Moderadora: Sra. Montserrat Termes Rifé economista, di-rectora del departament de política econòmica de la UB. Ponents: Sra. Mariona Coch i Roura, directora de l’Àrea Tri-butària i ingressos de l’ACA, que va tractar de “Les implica-cions de la directiva marc en els actius i finançament del cicle delaigua” i Sr. Albert Martinez Lacambra, economista, director dedesenvolupament de Negoci d’Agbar. “Balanç i perspectives decol·laboració pública-privada en la gestió sostenible de l’aigua”.

– Conferència del conseller Baltasar a la Universitat PompeuFabra: “Nous reptes per la cohesió de la sostenibilitat”.

– Jornada de MEDIA RESPONSABLE, a l’Espai Bonnemaison, deRSC.

– Membres del comitè assessor del II Global Eco Fòrum el 26d’octubre a la tarda a la Torre Agbar i el dia 27 tota la jor-nada a l’Espai Bonnemaison. Participació en el debat d’eco-nomia en la sessió inaugural del GLOBAL ECO-FORUM II el

26 d’octubre a la Torre Agbar i participació en un debat ambels joves empresaris el dia 27 a l’Espai Bonnemaison.

– Reunions del Comitè Tècnic de la FFA. 2 (24-3-09) i (7-6-09).– Presentació del CONAMA 9 a Barcelona, a l’Ajuntament deBarcelona (20 d’abril).

– Presentació de “L’Estratègia per al Desenvolupament Soste-nible 2026”, per Catalunya.

– Constitució del Consell Consultiu el mateix dia. Format per30 membres representants dels diferents col·lectius de la so-cietat catalana. S’han fet 4 reunions del Consell Consultiu,sessions territorials de mobilitat, indústria, comerç, energia,canvi climàtic, indústria, turisme i governança. Sessions detreball del Consell Consultiu, documents base per diferentsautors.

– Repensar l’economia “Conferència al Palau Robert” (19-5-09).– Esmorzar a CaixaFòrum, organitzat per la Fundació Empresai Clima de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la con-ferència del Sr. Dopazo del Banc Mundial (22-5-09).

– Ponència en la taula Rodona de la X i última jornada sobrecanvi climàtic a Saragossa, organitzat pel Govern d’Aragó iUGT (28-5-09).

– Jornada organitzada pel Club d’excel·lència i la Presidènciade la Generalitat sobre bones pràctiques empresarials soste-nibles, a CaixaFòrum (4-6-09).

– Premis de Medi Ambient al Mercat de les Flors (4-6-09).– Presentació del llibre de Josep M. Vegara, Montserrat Collde-forns i altres el 29-9-09.

– En el proper Informatiu explicarem el programa definitiu d’ac-tivitats per al 2010.

NOTÍCIES i ESDEVENIMENTS consuteu la web.

Marta Roca LamollaComissió d’Economia i Sostenibilitat

PER DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS

I NEGUITS DETECTATS,ES VA ORGANITZAR EL

CICLE DE CONFERÈNCIES“QÜE'S” QUE CONSTA DE 5 CONFERÈNCIES TEMÀTIQUES I UNA

CLAUSURA.

Agenda

Agenda desembre 2009ORGANITZA DATA HORA LLOC

• 10 de desembre 16.00 h Sala d’ActesMarc normatiu de les fundacions

• 10 de desembre 16.00 h Sala d’ActesEls comptes anuals i la memòria de les fundacionscatalanes. Decret 259/2008 de 23 de desembre

• 14 de desembre 16.30 h Sala d’ActesRègim fiscal i legal de les fundacions

• 14 de desembre 17.30 h 2n 6aSeminari pràctic de consolidació comptable

• 18 de desembre 9.30 h Sala d’ActesDynamic presentations in english

• 1 de desembre 19.30 h Sala d’Actes“Doctrina administrativa i jurisprudència tributària”Cal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 15 de desembre 9.30 h Sala d’Actes“Novetats fiscals 2009-2010”Cal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 2 de desembre 12.00 h Sala de JuntesReunió interna

• 10 de desembre 9.00 h Sala d’ActesPresentació del número 3 de la Revista Paradigmes, dedicada a “Oportunitats de futur per a l’economia catalana”

• 17 de desembre 19.00 h Sala d’ActesAssemblea ordinària i extraordinària de col·legiats

• 10 de desembre 16.00 h Seu “Repàs i novetats d’IVA” de GironaCal fer inscripció prèvia a la Seu de Girona

• 11 de desembre De 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 h Col·legi “VII Jornada de Concursal” d’AdvocatsCal fer inscripció prèvia a la Seu de Girona de Girona

• 15 de desembre 16.00 h Seu “Mòduls” de GironaCal fer inscripció prèvia a la Seu de Girona

• 9 de desembre 16.00 h Seu de “Impost de societats i Tancament fiscal Tarragonai comptable” (Tarragona)Cal fer inscripció prèvia a la Seu de Tarragona

• 16 de desembre 16.00 h Tortosa “Impost de societats i Tancament fiscal i comptable” (Tortosa) Cal fer inscripció prèvia a la Seu de Tarragona

AULA D’ECONOMIA

COMISSIÓD’ASSESSORS FISCALS

COMISSIÓ SÈNIORS

JUNTA DE GOVERN

SEU DE GIRONA

SEU DE TARRAGONA


Entitats col·laboradores

Lluís Barbé Josep Fontana

Documents

Transcript of Lluís Barbé Josep Fontana