Revista de l'Estany 2015

N O E M L L E N C I S D E S P R É S D E L L E G I R - M E , P A S S A ' M !

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 ———— ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY Preu: 4 Preu: 4 Preu: 4 Preu: 4 €€€€

Número 16 JULIOL 2015

La Castanyada 11

Tallers 2 2

Diada de Sant Jordi 33

El llenguatge de les flors El llenguatge de les flors 44

Festa fi de curs 66

L’espectacle del bibliobús 7 7

Una cançó per compartir Una cançó per compartir Una cançó per compartir Una cançó per compartir 88

Cantada de Nadales 99

English day 1010

La bicilcletada 1212

Els avis a l’escola 1313

La festa de l’aigua 1515

La vida a l’Estany abans de la guerra 1616

Caramelles 2121

Entrevistes als premisats de l’escola 2222

Entreteniments 2424

Contingut

Telèfons d’interès

Ajuntament 93 8303000 Assist. social 93 8303030 Biblioteca 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040

Consorci 93 8301418 Escola 93 8303066 Farmàcia 93 8303031 Metge 93 8303030 RESTAURANTS

Bar Monestir 93 830 31 88 Hostal Grau 93 830 30 51 Ca La Tona 93 830 31 54

BOTIGUES

L’Estany Nou 93 830 32 33 Cal Xaconet 93 749 20 15 Residència avis Presseguer 93 8303076

Revista de

L’ editorial Aquest any l’escola l’Estany era l’encarregada d’organitzar la Festa de la Zer. Una festa esperada perquè és un dia de trobada, de convivència, d’activitats conjuntes entre tots els alumnes i mestres de les 4 escoles que formem la Zer, Castellcir, Collsuspina, Sant Quirze de Safaja i nosaltres. En total uns 180 alumnes. La Festa va ser un èxit, el temps ens va acompanyar i vam poder gaudir de fer dife-rents itineraris pel poble de l’Estany. Al pati de l’escola es van fer diferents activi-tats d’ecologia emocional i a la tarda a l’espai de la pista, en companyia de les famí-lies i amics, vam gaudir de diferents actuacions. Els alumnes van ballar diferents danses del món i els de cicle superior van fer la coreografia que representen en el projecte “jugar y convivir” Organitzar aquesta festa només es pot fer amb la complicitat i ajuda de molta gent i per això vull agrair la implicació de tothom, de tots els mestres de la Zer, de l’am-pa i famílies de l’escola i de l’ajuntament de l’Estany. També vull agrair, especial-ment, l’ajuda de la Marina Berdalet que ens va oferir tot el seu coneixement que té de l’Estany per fer fer els diferents itinerais i jocs de pistes per dins el poble. Gràcies per fer que entre TOTS esdevingués una GRAN FESTA!! Bon estiu!!

CELEBREM LA FESTA DE LA ZER A L’ESTANY

1

Revista

Escola de l’Estany Curs 2014-2015

LA CASTANYADA El dia de la castanyada, al matí els alumes de P3 fins a 4t van anar a buscar

bolets a la Crosa.

Van trobar molts bolets i quan van arribar a l’escola els van tallar per menjar-

se’ls a la tarda.

Els de 5è i 6è tot el matí van anar a la plaça de l’Estany a vendre castanyes i

panellets i van fer molts diners. Com que no van acabar de vendre totes les

castanyes i panellets van fer torns. Durant les dues hores següents l’Adrià, els

Arnaus i l’Ariadna P, es van quedar a la plaça des de la 13:00h fins a les 14:00h i

quan van acabar van anar a dinar i és van canviar per la Jana, la Júlia, i l’Ariadna

G. Com que elles hi ha havien dinat van anar directes cap a l’escola per acabar

de celebrar la castanyada.

A la tarda, a l’escola, els de P3, P4 i P5 van fer una cançó que es diu “Sóc un

bolet”, els de 1r i 2n van fer “El ball de l’espardenya” els de 3r i 4t van fer el ball

que es diu “El rap de la castanya” i, per últim, el de 5è i 6è van fer un ball que es

diu “La castanyera rockera”.

Quan van acabar van menjar els bolets collits al matí, botifarra, castanyes i

panellets.

Va ser molt divertit!

Adrià, Guillem, Jana, Ariadna P, Xavi.

2

Revista


TALLERS:

Els divendres a la tarda fem tallers. Durant el curs hem fet diferents coses.

Hem treballat l’hort. Vam plantar enciams, cols, escaroles i cebes, quan ho

van collir els africans i vickings van muntar una paradeta per vendre.

També vam fer exercicis de teatre: alguns eren de confiança amb

parelles. Fèiem una petita escena de teatre. Vam fer una activitat que

consistia en mirant-se fixament, quan ens miraven, ens teníem que fer

una abraçada. Treballàvem amb la música del Cirque du Soleil i ens

motivàvem amb la música . Treballàvem en equip i ens agrada molt les

activitats que ens preparava l’Aloma. Érem els alumnes de tercer, quart,

cinquè i sisè. I alguns dies feien massatges per a tot el cos. Un dia ens vam

fer els massatges a la cara i a les cames. Fèiem una setmana un i una

setmana l’altra de fer massatges.

També els divendres a la tarda vam tenir la visita de diferents

persones que havien nascut, viscut o viatjat a diferents països del món,

perquè aquest any, el tema del curs eren les cultures del món. D’aquesta

manera vam conèixer:

Egipte a través d’una amiga de la família de la Jana i l’Íngrid. Vam

conèixer Guinea amb en Moisés, un amic de la família d’en Pablo i la Lucía;

i amb la col·laboració d’en Lluís Vilardell vam conèixer la seva música.

També gràcies a la Cristina hem conegut Cap Verd i els seus volcans. Brasil

amb la companyia d’un mestre de música que havíem tingut aquí a

l’escola, el Fèlix. L’Imma, la tieta de l’Arnau Vidal ens va ensenyar la Índia,

vam fer un kolam amb llegums i ens va fer la piga de la sort. L’avi de

l’Arnau Blancafort ens va ensenyar Mauritània i ens va portar moltes fotos

i diferents objectes d’aquell país.

Per acabar també vam tenir la col·laboració de la MªEstany i la Isabel

Fonoll que ens van fer una explicació sobre la biografia d’en Joan Amades i

la seva relació amb el poble de l’Estany.

Junior, Arnau Vidal, Guillem, Anna, Sergi.

3

Revista


DIADA DIADA DIADA DIADA DEDEDEDE SANT SANT SANT SANT JORDIJORDIJORDIJORDI

LECTURALECTURALECTURALECTURA AL AL AL AL CARRERCARRERCARRERCARRER ---- MOIÀMOIÀMOIÀMOIÀ El dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vam anar tots els nens de

l’escola a Moià per celebrar la Diada de Sant Jordi amb la

Lectura al carrer.

Vam agafar el transport públic per anar-hi i vam baixar a prop

de la plaça de la Vila.

Els alumnes de 4t, 5è i 6è vam llegir a la plaça Rocafort i els

alumnes de P3, P4, P5, 1r, 2n i 3r ens van escoltar.

Aquest any les lectures eren de Miquel Desclot i vam tenir la

gran sorpresa de que ell també hi era a Moià! Després de llegir

nosaltres, ell ens va recitar alguns poemes. Vam estar de mala

sort que els micròfons no funcionaven i no es sentia del tot bé.

Més tard vam fer una volta per Moià tot mirant les paradetes i

vam anar al “Parc dels ànecs” a jugar una estona. A la una

vam tornar cap a l’escola amb autobús. Ens ho vam passar bé!

Júlia, Ariadna Giménez i Arnau Blancafort

4

Revista


El llenguatge de les flors.El llenguatge de les flors.El llenguatge de les flors.El llenguatge de les flors. Les flors posseeixen un significat ocultLes flors posseeixen un significat ocultLes flors posseeixen un significat ocultLes flors posseeixen un significat ocult..... Regalar flors es va convertir en . Regalar flors es va convertir en . Regalar flors es va convertir en . Regalar flors es va convertir en un art. Collir flors tun art. Collir flors tun art. Collir flors tun art. Collir flors tu mateixa és una gran font d’alegria. Les flors u mateixa és una gran font d’alegria. Les flors u mateixa és una gran font d’alegria. Les flors u mateixa és una gran font d’alegria. Les flors omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i

entranyable per totsentranyable per totsentranyable per totsentranyable per tots. Ens porten Pau, llum,. Ens porten Pau, llum,. Ens porten Pau, llum,. Ens porten Pau, llum, alegria...alegria...alegria...alegria...

Amaril·lis: Orgull i coqueteriaAmaril·lis: Orgull i coqueteriaAmaril·lis: Orgull i coqueteriaAmaril·lis: Orgull i coqueteria

Anèmora: Abandó, gelosiaAnèmora: Abandó, gelosiaAnèmora: Abandó, gelosiaAnèmora: Abandó, gelosia

Campaneta: ConstànciaCampaneta: ConstànciaCampaneta: ConstànciaCampaneta: Constància

Nenúfar: pNenúfar: pNenúfar: pNenúfar: puresa de coruresa de coruresa de coruresa de cor

Camèlia: Bellesa perfecte, Camèlia: Bellesa perfecte, Camèlia: Bellesa perfecte, Camèlia: Bellesa perfecte, penedimentpenedimentpenedimentpenediment

Clavell. Amor, desdenyClavell. Amor, desdenyClavell. Amor, desdenyClavell. Amor, desdeny

Crisantem: EstimacióCrisantem: EstimacióCrisantem: EstimacióCrisantem: Estimació

Clemàtide. Bellesa espiritualClemàtide. Bellesa espiritualClemàtide. Bellesa espiritualClemàtide. Bellesa espiritual

Corriol: FolliaCorriol: FolliaCorriol: FolliaCorriol: Follia

Vidergroc: Fidelitat absolutaVidergroc: Fidelitat absolutaVidergroc: Fidelitat absolutaVidergroc: Fidelitat absoluta

Blauet: DelicadesaBlauet: DelicadesaBlauet: DelicadesaBlauet: Delicadesa

Assutzena: MajestuositatAssutzena: MajestuositatAssutzena: MajestuositatAssutzena: Majestuositat

Narcís de muntanya: RespecteNarcís de muntanya: RespecteNarcís de muntanya: RespecteNarcís de muntanya: Respecte

Peònia: VerPeònia: VerPeònia: VerPeònia: Vergonya, timidesagonya, timidesagonya, timidesagonya, timidesa

Margarida: InnocènciaMargarida: InnocènciaMargarida: InnocènciaMargarida: Innocència

Lletsó d’ase: OracleLletsó d’ase: OracleLletsó d’ase: OracleLletsó d’ase: Oracle

No m’oblidis: Amor sincerNo m’oblidis: Amor sincerNo m’oblidis: Amor sincerNo m’oblidis: Amor sincer

Didalera: InsinceritatDidalera: InsinceritatDidalera: InsinceritatDidalera: Insinceritat

Viola: Modèstia Viola: Modèstia Viola: Modèstia Viola: Modèstia

Gerani: MalenconiaGerani: MalenconiaGerani: MalenconiaGerani: Malenconia

Rosella: ExtravagànciaRosella: ExtravagànciaRosella: ExtravagànciaRosella: Extravagància

Malva: dolor, fecunditatMalva: dolor, fecunditatMalva: dolor, fecunditatMalva: dolor, fecunditat

Jacint: afecteJacint: afecteJacint: afecteJacint: afecte

Lilà: innocènciaLilà: innocènciaLilà: innocènciaLilà: innocència

GiraGiraGiraGira----sol: arrogànciasol: arrogànciasol: arrogànciasol: arrogància

Lliri: puLliri: puLliri: puLliri: puresaresaresaresa

Muguet: Muguet: Muguet: Muguet: Retorn a la felicitaRetorn a la felicitaRetorn a la felicitaRetorn a la felicitatttt

CalèndulaCalèndulaCalèndulaCalèndula : melancolia o pena: melancolia o pena: melancolia o pena: melancolia o pena

Primavera: Primavera: Primavera: Primavera: primera joventutprimera joventutprimera joventutprimera joventut

5

Revista


També hi ha També hi ha També hi ha També hi ha un codi FLORAL per designar els un codi FLORAL per designar els un codi FLORAL per designar els un codi FLORAL per designar els

ddddies de la setmana, hi haies de la setmana, hi haies de la setmana, hi haies de la setmana, hi ha aquestes plantes:aquestes plantes:aquestes plantes:aquestes plantes:

DILLUNS: NardDILLUNS: NardDILLUNS: NardDILLUNS: Nard

Dimarts: AssutzenaDimarts: AssutzenaDimarts: AssutzenaDimarts: Assutzena

Dimecres:Dimecres:Dimecres:Dimecres: ““““ xuclamentxuclamentxuclamentxuclament””””

Dijous: lilàDijous: lilàDijous: lilàDijous: lilà

Divendres: xiprerDivendres: xiprerDivendres: xiprerDivendres: xiprer

Dissabte: jonquillDissabte: jonquillDissabte: jonquillDissabte: jonquill

Diumenge: Diumenge: Diumenge: Diumenge: giragiragiragira----solsolsolsol mural floralmural floralmural floralmural floral dels alumnes d’infantildels alumnes d’infantildels alumnes d’infantildels alumnes d’infantil a partir d’una proposta d’a partir d’una proposta d’a partir d’una proposta d’a partir d’una proposta d’ecologia emocionalecologia emocionalecologia emocionalecologia emocional

...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:

Camèlia blanca: bellesa perfectaCamèlia blanca: bellesa perfectaCamèlia blanca: bellesa perfectaCamèlia blanca: bellesa perfecta

Camèlia veCamèlia veCamèlia veCamèlia vermella: penedimentrmella: penedimentrmella: penedimentrmella: penediment

Clavell vermell: amor purClavell vermell: amor purClavell vermell: amor purClavell vermell: amor pur

Clavell groc: desdenyClavell groc: desdenyClavell groc: desdenyClavell groc: desdeny

Crisantem vermell: jo estimoCrisantem vermell: jo estimoCrisantem vermell: jo estimoCrisantem vermell: jo estimo

Crisantem groc: amor passatCrisantem groc: amor passatCrisantem groc: amor passatCrisantem groc: amor passat

Crisantem blanc: veritatCrisantem blanc: veritatCrisantem blanc: veritatCrisantem blanc: veritat

Tulipa vermella: declaració d’amorTulipa vermella: declaració d’amorTulipa vermella: declaració d’amorTulipa vermella: declaració d’amor

Gerani vermell fos: melancoliaGerani vermell fos: melancoliaGerani vermell fos: melancoliaGerani vermell fos: melancolia

Gerani rosa: capriciGerani rosa: capriciGerani rosa: capriciGerani rosa: caprici

Gessamí groc: desengGessamí groc: desengGessamí groc: desengGessamí groc: desenganyanyanyany

Gessamí blanc: amabilitatGessamí blanc: amabilitatGessamí blanc: amabilitatGessamí blanc: amabilitat

Lilà blanc: innocènciaLilà blanc: innocènciaLilà blanc: innocènciaLilà blanc: innocència

Lilà púrpura: primer amorLilà púrpura: primer amorLilà púrpura: primer amorLilà púrpura: primer amor

Rosa: amorRosa: amorRosa: amorRosa: amor

Rosa blanca: puresa, amor espiritualRosa blanca: puresa, amor espiritualRosa blanca: puresa, amor espiritualRosa blanca: puresa, amor espiritual

Sheila Pickles

Canonbury 1989

...Una petita aportació per tots vosaltres

Irene Ferrer

6

Revista


FESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6èFESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6èFESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6èFESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6è

El divendres dia 12 de juny, una setmana abans d’acabar l’escola, vam fer una festa de

final de curs!

Tots els nens i nenes vam anar al cine, on vam fer unes actuacions de bodypercussion.

El bodypercussion consisteix en fer ritmes utilitzant com a instrument el nostre propi

cos. Així doncs, vam fer coreografies amb aquesta tècnica de ritme musical i les vam

ballar a davant de totes les famílies i amics.

Els presentadors de la festa van ser els nens i nenes de Cicle Mitjà. Els petits van ballar

la cançó de “Tots som súpers” i anaven vestits amb una samarreta on sortia una foto

amb la seva cara i el seu nom! Els de Cicle Inicial van fer la cançó de “Uh!Oh!No tinc

por!” i els de Cicle Mitjà “Say Geronimo!”. Finalment, els nens i nenes de Cicle Superior

van fer l’acompanyament amb percussió corporal de la cançó “All about that bass” i

desrprés van ballar la cançó del musical “A cop de

rock!”.

Un cop fetes les actuacions, l’Adrià, l’Ariadna G i

la Júlia van llegir un text que ells mateixos van

escriure per a acomiadar-se dels seus companys

de 6è i els van fer pujar a l’escenari per a donar-

los un petit regal. Després, tothom va poder

veure un video amb fotos dels nens i nenes de

sisè des que van arribar a l’escola. Va ser molt

emotiu! I finalment vam fer pujar a l’escenari a

l’Ariadna Palomo, la Jana Prat, l’Arnau Blancafort i

l’Arnau Vidal per a posar-los el birret de

“graduats” i regalar l’orla la promoció de 2015.

Desitgem que l’institut us vagi molt bé!!!

Sort i salut a tots!

7

Revista


L’espectacle del Bibliobús.

L’alumnat de l’escola de l’Estany vam assistir el passat 28 d’abril de 2015 a l’espectacle

del Bibliobús “Inventem sons al Bibliobús Cavall Bernat. La màquina del so” en el que

Pep Gol ens va apropar a l’entorn del so, de la seva escolta i de les possibilitats de la

tecnologia per fer música electrònica.

Dalt de l’escenari hi havia una gran màquina musical que feia infinits sons i que

ocupava la major part de l’escenari. Al principi de l’espectacle vam comprovar com

l’evolució dels instruments musicals sempre ha estat vinculada a la tecnologia.

Vam conèixer també les possibilitats del llenguatge MIDI que permet connectar i fer

interactuar sintetitzadors, ordinadors i tota mena d’aparells digitals. Tot endinsant-nos

en el món del so mitjançant la tecnologia.

Uns quants vam poder

pujar a l’escenari i

experimentar amb la

màquina del so. En

Pep Gol va gravar el so

que fan alguns

objectes quotidians,

creant sons inèdits,

també va gravar

diferents sons

mitjançant el quals es

podia entendre i

explicar una història

sense lletra.

També ens va gravar la veu amb un aparell anomenat sampler per fer música i cançons

en un no res.

És a dir, vam poder experimentar amb les possibilitats de la tecnologia per acabar

produint música electrònica.

Si esteu interessats en veure una mostra de l’espectacle podeu fer un tastet a la xarxa

social youtube (https://www.youtube.com/watch?v=2iFd1_PHWtc).

8

Revista


Una cançó per compartir...

Ser diferent (Acció)Ser diferent (Acció)Ser diferent (Acció)Ser diferent (Acció)

Ser diferent a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia

Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por ràpid que s'acaba el temps

La gent t'assenyala en veure que vas vestit diferent et prens el dia tot rient i amb ben poca cosa estàs content

Dispara, el ritme no para i amb aquesta melodia penso sempre on sóc ara

i no vull deixar de somiar que en un altre lloc potser surti el sol

Demà el sol

brillarà per tots igual


però això només podrà ser

Demà, només podrà ser demà

I quan em dóna la gana em dóna la gana em poso a ballar i quan em dóna la gana em dóna la gana em poso a cridar i quan em dóna la gana em dóna la gana jo vull cantar que el dia es faci molt i molt més llarg

Ser diferent, a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia

Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por ràpid que s'acaba el...

I tu te'n rius de mi perquè sóc diferent i jo me'n ric de tu perquè ets com l'altra gent i no vull deixar de somiar que en un altre lloc potser surti el sol

Demà el sol



però això només podrà ser

Demà, només podrà ser demà

Milers de persones somien en l'ideal i tu xaval et penses que ets immortal però jo t'aviso Siso, et pots fer mal que som molts més i junts, farem un salt

Ser diferent, a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia

Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por

ràpid, que s’acaba el temps...

9

Revista


CCCCANTADA DE NADALESANTADA DE NADALESANTADA DE NADALESANTADA DE NADALES Un cop entrats al mes de desembre, els nens i

nenes de l’Escola de l’Estany vam preparar

cançons i nadales per a poder cantar-les a la

gent del nostre poble i així desitjar un Bon

Nadal!

Amb una barretina al cap i acompanyats de la

guitarra, vam anar a diferents llocs a cantar les

cançons preparades. El nens i nenes d’Educació

Infantil, els africans, vam cantar “Amb la llum

del fanalet” i una cançó africana a la perruqueria i al forn de pa. Els de Cicle Inicial vam

anar al bar Monestir i a l’Ajuntament per

cantar “Rudolf el petit cérvol”. Els Víkings

(Cicle Mitjà) vam anar a Cal Xaconet i a

l’Hostal Grau, on vam cantar una cançó

italiana que es diu “Oh Venezia!” i una

nadala molt divertida anomenada “Dimoni

Pelut”. Per acabar el dia de Cantada de

Nadales, els grans de l’escola vam anar a la

Farmàcia i a la Residència per cantar “Quan tot s’enlaira”, una cançó molt bonica del

grup Txarango, i també la nadala “Regala Petons!” d’un grup de música moderna que

es diu Obeses. Com podreu veure a les fotos,

feia moooolt de fred!

Uns dies després, l’últim divendres de classes

abans de les festes nadalenques, vam fer

aquesta cantada al cinema de l’Estany per a

totes les famílies i amics, però afegint més

vestuari i una decoració per a cada cançó. Per

acabar l’espectacle, vam cantar la cançó

“M’agrada el Nadal” amb tots els nens i nenes

de l’escola junts i, finalment, vam fer un ball

tots plegats que va ser súper divertit!!!

Els Víkings (Cicle Inicial i Cicle Mitjà)

10

Revista


ENGLISH DAY!!

Els alumnes de Cicle Inicial, durant aquest curs, han après moltes cançons que els han

agradat molt i volen compartir-les amb tots vosaltres perquè ho passeu igual de bé que

ells aprenent anglès tot movent l’esquelet.

I’m a fish: h ttps://www.youtube.com/watch?v=p1eNpDXEvp8

I see colors: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY

Days of the week: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY

The sun comes up: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY

If you’re happy: https://www.youtube.com/watch?v=l4WNrvVjiTw

Els alumnes d’Educació Infantil han fet anglès durant

una hora cada dilluns durant aquest curs. Els alumnes

han estat molt engrescats i participatius. L’anglès s’ha

presentat a partir del titella “Cookie the Cat”, els seus

amics i les seves aventures per descobrir el món. Han

après moltes cançons, han escoltat contes i han après

les parts del cos i accions possibles a fer amb aquest.

També han descobert expressions i nou vocabulari a

partir dels contes i capítols de la Peppa Pig i la seva

família. Tenen moltes ganes d’aprendre i gaudir de

l’anglès.

11

Revista


Els alumnes de Cicle Mitjà van fer un taller de cuina en català i després van

aprendre els ingredients, estris de cuina utilitzats i expressions utilitzades, en

anglès. La Maria, la mare de l’Ingrid ens va ajudar moltíssim. El què havia de ser un

experiment a la cuina va acabar essent un menú degustació de CREPS. Estaven

boníssims!!

La recepta la va portar en Junior i ara tots la tenen, si voleu saber què necessiteu i

com fer-los, pregunteu als petits xefs.

Els alumnes de cicle superior…

We write about your

favourite summer. At

summer we like to go to the

swimming-pool and play

with my friends. We like to

go to the beach and play

with my family. We like to

train in football

tournaments. We like to go

to the market and look at

the animals. We like to visit

my family and friends. We like to sleep without alarm clock. We like to go

to bed late at night. We like to ride my motorbike in the forest. We like to

enjoy summer without school, we have a fun time and get ready for

September!

12

Revista


LA BICICLETADALA BICICLETADALA BICICLETADALA BICICLETADA Com cada any la bicicletada és cita esperada. Aquest any la vam fer el dia 28 d’Abril . Vam esmorzar tots junts al pati i després cadascú va iniciar la ruta que havia escollit.

Els més petits, amb l’Aloma, van fer diferents circuits. Van anar de davant de l’escola fins a la pista, van repassar les normes vials i un cop a la pista van fer diferents circuits.

Un altre grup, amb la Carme, després de fer la prova de frenada van anar a fer el Rec de les Nogueres i allà es vam trobar amb l’altre grup d’en Daniel i la Vicky que venien de fer la Devesa.

El grup dels mès grans amb la Gemma van fer el recorregut fins a Puigcaritat.

13

Revista


ELS AVIS A L’ESCOLA.

A la classe dels africans (el grup d’infantil) l’últim trimestre volíem treballar el pas del

temps. Per aquest motiu vam convidar els avis dels alumnes de la classe per

preguntar-los-hi si l’escola sempre ha estat com ara. Els nens i nenes van escoltar com

els seus avis i àvies ens explicaven com era la seva escola, la seva mestra i companys i a

quins jocs jugaven quan ells eren petits. Després, sortíem al pati a jugar a aquest jocs

que ens havien explicat.

Tot seguit us escric un petit recull de les coses més significatives que els nens i nenes

van expressar l’últim dia quan vam fer la valoració final de les trobades amb els avis:

“A L’ESCOLA DELS AVIS ALGUNS PORTÀVEN UNIFORME O SEMPRE BATA”

“ALGUNS MESTRES EREN MONGES O CAPELLANS”

“ELS NENS I LES NENES NO PODIEN ANAR JUNTS A L’ESCOLA.”

“AL PATI NO HI HAVIA RES PER JUGAR, S’HO HAVIEN D’INVENTAR”

“A LA CLASSE MAI ES PODIA JUGAR, NI PARLAR ENTRE ELS NENS”

“ELS MESTRES PEGAVEN I CASTIGAVEN ELS NENS ”

“NO CELEBRAVEN ELS ANIVERSARIS”

“LES FOTOS NO TENIEN GAIRES COLORS, NOMÉS EL BLANC I UNA MICA

DE GRIS I NEGRE”

“EL PAPA I LA MAMA NO PODÍEN ENTRAR A L’ESCOLA”

“NO PODIEN PARLAR CATALÀ, SEMPRE CASTELLÀ”

“NO HI HAVIA CALEFACCIÓ, NOMÉS UNA ESTUFA QUE PODIEN ENCENDRE ELS NENS”

“A LES NENES LES ENSENYAVEN DE COSIR”

Individual que va cosir l’àvia

de la Noa quan era una nena .

14

Revista


Els va agradar molt tenir les visites dels avis durant diferents setmanes, van mostrar

curiositat, sorpresa (pensar que no es pot jugar a l’escola?...o bé que no hi havia

cotxes??) i alhora vam gaudir tots junts (grans i petits) de passar una bona estona

recordant coses i veient que en el pas del temps les persones canviem.

Per acabar us transcric una conversa espontània que van tenir tres alumnes dins la

classe sobre els avis i que vull compartir aquesta “mirada” que han fet aquests nens:

“G: D’on venen els avis?

V: De la panxa!

B: els avis ens calmen quan ens fem mal

G: ...i es poden morir de vells o de tos. Quan es tornen molt vells ja no els volen...

V: per què no poden jugar...?

G: Sí, i després ja no els volen i els porten a una casa perquè tinguin més amics vells.

V: Necessiten petons?

G: Sí, de tot el món”

15

Revista


LA FESTA DE L’AIGUA

L’últim dia de l’escola és un dia especial. Aquest any els alumnes de cicle

superior ens van preparar un esmorzar boníssim!!! Ens van fer una

xocolata desfeta i l’ampa i va posar la coca. També és el dia que convidem

als nens i nenes de la Mainada. Junts vam esmorzar i després va començar

la festa de l’aigua, abans d’acomiadant-se vam anar a comprar un gelat

amb els diners que havíem fet de vendre enciams i cebes de l’hort.

16

Revista


LA VIDA A L’ESTANY ABANS DE LA GUERRA

Treball

Els nois treballaven al camp o en els ramats. Feien hores a la fàbrica per completar el

sou de pagès.

Les noies anàvem a la fàbrica i , en el temps lliure, a cosir o ballar. Alguna era modista,

matrona , serventa o cuinera .Totes eren mestresses de casa, al mateix temps que

treballadores del tèxtil. Solteres o casades totes treballaven.

En cas de manca de feina ella o la família emigraven a algun lloc de futur. Anaven a

Oló, Moià, Castellterçol, Vic, Manresa, Sallent, Navàs, Gironella... sempre al Llobregat.

A més distància : Terrassa, Rubí i Sabadell. Després dels anys 60 a cap d'ells ni elles els

agradava la vida al poble i exaltaven la vida de la ciutat i les seves avantatges. Total

que el poble va passar del que era , a tenir els 300 i pico habitants que tenim ara.

Encarabque tornaven per la Festa Major a visitar família i donar novetats de la seva

vida , una persona sempre n’arrossegava d’altres a marxar.

Fàbriques

Van haver-hi dues fàbriques principals , la de dalt i la d’ abaix. Aquesta ja existia abans

de la guerra. Als anys 40 feia roba de taula, domasos, cobrellits i similar.

La de Dalt la va fundar el Peyro al segle XVIII i tots els nois i noies del poble hi han

treballat. Segons èpoques produïen cintes, sederia, roba de camises, roba amb mostra

pata de gall, paño de llana...la majoria de treballadors del textil de l’Estany s’han

format treballat a la fabrica de dalt.

Totes les famílies tenien un teler o dos a casa. L’home portava el teler, l’hort i els

camps. Si hi havia aviram o vaques, la dona era l’encarregada de l’aviram i l’home dels

ramats. La feina sempre estava repartida segons sexe.

El treball tèxtil estava especialitzat per masies. Unes filaven, altres teixien o

cosien...les empreses de sastres passaven regularment a repartir i recollir la feina

encarregada . Estava especialitzada com ara només cosir colls o mànigues . Als anys

50 els particulars van anar desapareixent a favor de les grans fàbriques, on tothom hi

va acabar treballant.

A pagès , les dones venien el mercat de Vic aviram i horta. No podien fer la majoria de

treballs, i cap els que es considera d’exterior com anar al bosc, portar les vaques o

plantar. Elaboraven formatge (sobretot mató), pa i altres productes que els

negociants venien regularment a recollir i comprar. També portaven merceries i les

coses de roba (modisteria i arreglos ). També era cosa de dones la fonda, almenys la

cuina i tracte amb els clients.

17

Revista


Divertir.se abans de la guerra

-Locals socials:

Hi havia Ca la Rosa ( avui dia Ca la Tona) , el Centre (dels senyors) i la cooperativa

(Unio de Rabassaires).

Els senyors no permetien l’entrada en el seu local si no eres l'un d’ells. L'Unió de

Rabassaires era per a pagesos i treballadors .Tenia un cafè i sala de ball, apart de la

cooperativa per a venda d’aliments. Feien balls, rifes, teatre...estava a la Pl Major 1,on

després va estar Cal Tuneu i ara es una casa particular.

La Societat recreativa de Ca la Rosa: al 1920 tres persones del poble van decidir

associar-se per muntar una societat recreativa. A dalt hi havia el cafè , ball, teatre i

diversions variades i abaix una botiga de pa i carn. Aixi tindrien entrades de diners i la

part recreativa podria ser gratuïta. La gent hi anava molt contenta . Ho consideraven

un lloc elegant, sense excessos i al seu abast. Al cap d’un temps no va haver- hi acord i

s’ho quedà un d’ells .

Quan va arribar la guerra , per ordre del Govern de la República , es convertí en una

cooperativa. Aquestes tenien que garantir el subministre de carn , llet, llegums i altres

productes bàsics. Els últims tenien el preu tassat i ells deien que no tenien marge

comercial. També s'hi feia classe d’adults com ara geografia, historia, dibuix, francès i

era lloc de reunió per als Sindicats o altres. ...en acabar la guerra Franco va prohibir les

cooperatives, que es van haver de dissoldre. El propietari va recuperar el local, però

teatre, ball ni altres diversions no varen funcionar mes . Pel mateix decret franquista

també va tancar el local dels Rabassaires, aixi que tothom va haver d’anar al del

senyors.

Era local era cine, teatre o sala de ball segons horari. Això va durar de 1939 al 58.

Apart del ball i el teatre hi havia el futbol. L’Estany sempre va tenir equip de futbol,

que tenia molts seguidors i alguns bons jugadors. Un d’ells, en Setvalls, als any 40 va

jugar amb un dels equips del Barça .

Fonts

A l’hora de passar el temps lliure també es feien fontades, passar la tarda en una font.

La més concorreguda era la d’Auró, que tenia taules de pedra i bancs. La majoria de

celebracions familiars, polítiques, festes escolars i moltes altres que es celebraven a

l'aire lliure, passaven en aquesta font.

Una altra molt concorreguda era la de La Sala. Era un lloc molt bonic , ple de molsa i

aigua clara, apreciat pel poble. I una tercera era la de Canaletes, allunyada del centre i

de rajoli petit ; l'aigua tenia qualitats màgiques , era un lloc especial.

18

Revista


Les dones i eñ temps lliure: Cosir i brodar

-A mes d'anar a ballar, passaven molt de temps fent-se robes per a les processons i les

festes , que n'hi havia una pila : l' Immaculada, , les festes de Nadal, Dijous Sant ,

Pasqua, el Corpus, la Festa Major (8 setembre)...totes anaven a aprendre a cosir.

Algunes baixaven a Moià ja que hi havia modistes amb certa fama.

Les que estaven en edat de casar-se brodaven l’aixovar , especialment si ell estava a la

mili, el que volia dir que faltava poc per al si.

Religió

La religió sempre va ocupar un lloc molt important al poble , per damunt d’altres .Es

feien novenes diverses , es resava el rosari cada dia ( en família o a l’església), l’1 de

novembre hi havia el Novenari ; a més les Filles de Maria i diverses confraries com les

del Roser, del Crist del Sant Sepulcre, la de la Verge, la de les ànimes...aquesta es

dedicava a resar i posar espelmes pels difunts recent traspassats, d’acord amb unes

normes que tenien.

Entre noies , l’ambient era molt recatat, ple de prohibicions i limitacions. La religió era

un acte social i ordenava molts moments. Tot era pecat i criticat ; moltes noies mai

van superar els traumes religiosos i ni tan se vols es varen casar.

Classisme

Abans de la guerra, al poble manaven poques persones i molt. Els de la mateixa classe

social feien una barrera que no es podia traspassar Alguns d'ells no treballaven perquè

eren propietaris. La distància entre pobres i rics era molt gran i n'abusaven . Aquest va

ser un dels motius de la Guerra Civil. Molts tenien clar que calia una reforma o

revolució per millorar la vida dels pagesos , encara que a la majoria no els agradava

gens una revolució de tipus religiós, com la que ,en part ,es va a donar. Franco va

reforçar el seus, o sigui els que manaven en el seu nom i la classe treballadora va

seguir de manera semblant...

Botigues i serveis

Existia Cal Carbonell per a queviures., que venia des de l 1850 quan s'estaven a Cal

Pacuet. Tenien pasta, arros, oli, espelmes, espardenyes i tota mena de coses. Cal

Tuneu es de 1942 . A ca la Rosa ( ca la Tona actual), es venia carn de porc i pa. Cal Güell

seria un forner, però no se sap l'època.

19

Revista


Hi havia la merceria de ca la Roseta, que deu ser de meitats de 1800. La Roseta es la

besàvia de l’actual mercera, ja jubilada .Venien betes i fils, robes, perfums, regals...en

un poble tan tèxtil i de tant sastre, era un servei important.

Hi havia un bar a cal Pere Coll que tambe feia de barber i arreglava rellotges. Els Pere

Coll eren cosins del Pere Auberch, secretari de l’Ajuntament durant decennis .Una gran

quantitat de coses es solucionaven al bar de cal Pere Coll. Això va durar dels anys 20

als 60, data de la seva jubilació . Tot passava per Cal Pere Coll. El cafe era l’Ajuntament

no oficial. Tramitava els punts de la canalla a l’època de Franco, l’assegurança dels

agricultors i mil i una coses de mes.

Hi havia la Fonda Europa, a l’actual cal Xiconet, lloc elegant. Tots els casaments i dies

importants es feien la foto al claustre o davant la Fonda Europa.

Les més conegudes avui dia son posteriors : Cal Pressegue ( primer a cal Bou) i ca la

Montserrat , una de 1940 i l’altre de 1954.

El ferrer Antoni Pujol va arribar a 1932 per fer-se càrrec del manteniment de la fabrica.

Però es va fer ferrer .L'antic ferrer Felip Grauges s'en va anar a Barcelona on va

muntar una merceria a Vallcarca .a més de fils, venia llibres ( els seus) i hi tenia tertúlia

literària.

Hi havia dos o tres fusters , un a cada extrem del poble. El Paixau, el Fuster Gros...El

més cèntric i antic es l’Errando ( cognom del besavi). Que sempre va manar molt com a

somatent . Els Errando i els Pere Coll eren els alcaldes a l’ombra del poble durant

generacions.

La vinya devia ser abundant al segle XIX , fins a l'epidèmia de la fil·loxera , però el vi no

era pel poble sinó per vendre . De fet nomes hi ha dos tines a l'Estany. El venien a

recollir i l'enviaven a Artes. L'epidèmia va produir una gran emigració de jovent del

poble que es va quedar en quadre.

Sexisme

Es lel predomini i la preferència de l'home sobre la dona , que li deu obediència en tot.

Al poble es molt més clar i evident que a la ciutat. Molts pares no volien gastar diners

per una noia , que consideraven de segona.

Segons la llei abans de la guerra, les nenes només estaven obligades a venir a l'escola

a la tarda per aprendre a llegir i escriure i a fer labors. Abans de la República,

l’analfabetisme de les dones i nenes era del 85% . Sobretot al camp, era rar trobar una

noia que llegís.

La mentalitat de l’època no hi col·laborava gens : deien una dona decent , l’únic llibre

que ha de tenir , es el missal amb oracions. Tampoc no es veia bé que llegís alguna

20

Revista


novel·la , era una pèrdua de temps, i la ociositat es la mare de tots els vicis ; les

dones, per norma, eren sospitoses en tot.

Les nenes anaven a l'escola amb les monges, que ensenyaven molt poc. Algunes

pegaven. com ara sor Tecla als anys 50 , que era terrible. Aixo si , tenien una guarderia

per a les mares que treballaven i cosa que anava molt be.

El matrimoni no era lliure sinó era obligatori casar-se amb qui el pare digués ; cap als

anys 20 ,comença a canviar i molts pares atorguen poder per casar-se amb qui fos

del agrad de la nuvia. Però molts matrimonis eren pactats, , costum que dura fins als

anys 60 .

En quan a les herències no tothom rep igual dels seus pares: les noies nomes tenen

un 3% del del testament. En els tractes de casament (capitulacions ) posa el que ella

cobrarà a la mort del marit ; es firmen el mateix dia del casament Sovint la dona rep

uns diners d’agraïment per la feina realitzada fins al dia de la mort de l'espos. Es queda

la casa en usdefruit , no en propietat, però no li donen res mes.. Tota una vida amb

un home...! Ha treballat per a la casa i la família però molts cops no en treu benefici.

La dona ha S'exceptuen les riques, que venien amb dot pròpia on el marit no hi podia

intervenir per res.

La dona de cuidar dels vells de la casa: onclos, tietes solteres , sogres...a mida que se li

vagin morint millorarà en el seu escalafó, que comença en el zero el dia del casament.

La jove està per servir a la sogra i la família del marit.

La desconfiança sobre les dones també es masclisme. “A les dones se les ha de vigilar “

era un refrany molt estès per aquells anys.

El sexisme es veu en tots els nivells: l' educació que la dona que rep, el treball a

realitzar, estatus que la dona ocupa, la llibertat de moviment i decisió, els diners dels

que disposa... hem hagut de lluitar molt en contra dels prejudicis, les lleis i les costums.

El futur ha de ser diferent .

Isabel Fonoll

Professora i documentalista

21

Revista


CARAMELLAIRES “SORTITS DE L’OU”

Les Caramelles d’aquest any han tingut grans novetats. Després de gestionar durant molts anys les Caramelles tota sola, aquest any hem format un equip amb la Mireia Barrera i el Xevi Farré que ha permès innovar-les. Hem buscat balls més adequats als nens i a les nenes a partir de 8 anys, i així hem engrescat balladors i balladores que feia uns anys que no participaven en aquesta festa. En “Serrallonga”, ball alternant bastons i cintes, ha sigut un gran repte d’enguany. També continuar ballant balls de rotllana, com el Rogle, el Patatuf i en Joan del Riu, ha permès que grans i petits compartissin unes danses i tots junts formessin una bonica colla. També hem innovat amb una cançó “En Piu i en Pau” nova pels nens i les nenes, però era una caramella antiga que els avis ja coneixien.

El fet que el mes de gener s’iniciés un curs per aprendre a ballar sardanes, va permetre incorporar una ballada al final de la Diada. I també gràcies a la col·laboració de les cantaires de l’Estany, la festa es va fer més solemne.

Aquest any la ubicació va ser a la Pista Vella, degut a les obres de la Plaça del Monestir, i com que ens va acompanyar un sol esplèndid, va fer del Diumenge de Pasqua una gran festa.

La insistència dels nens i les nenes i la gràcies dels més menuts, així com que tothom segons la seva edat va trobar una manera de participar-hi, va fer que la recollida de diners fos força generosa, per això ja hem pogut gaudir d’una sortida fantàstica al Tibidabo.

Per continuar amb la tradició de les Caramelles i poder mantenir el grup Caramellaire “Sortits de l’Ou” us animem a tots i a totes a participar en la propera edició.

VISCA LES CARAMELLES!!

Mònica Sentias

22

Revista


ENTREVISTES ALS PREMIATS DE L’ESCOLA

CANTADA (CORAL). GUILLEM TERRA I ARNAU VIDAL.

1.Quan fa que esteu a la coral? Doncs uns tres mesos.

2.Us agrada anar a assajar amb el grup de cant coral? Si, però depèn del dia, si estem

molt cansats...

3.Us agrada cantar? Si, moltíssim.

4.Llavors, us agradaria ser de grans cantants? Si i tant. I ens serviria per aprendre a

afinar bé la veu.

5.Heu anat a fora d’Espanya a cantar? Doncs precisament anirem a Roma a cantar de

cara a l’any que ve, al mes de gener.

6.Us agradaria viatjar amb la coral per altres països del món? Si i tant, començant per

Roma.

7.Moltes gràcies per la vostra atenció i que us vagi molt bé amb la coral.

23

Revista


CAMPIONAT ESCACS. LLUC VIVET.

1.Quant temps fa que jugues? 2 o 3 anys.

2.Tens algun familiar que juga amb tu? Si.

Amb tots acostumo a jugar.

3.Quins dies de la setmana hi dediques a

jugar? Els dijous.

4.Amb quines fitxes prefereixes jugar, amb

blanques o negres? Generalment amb negres.

5.A quin lloc hi jugues? A l’escola de l’Estany.

6.Has guanyat alguna medalla o copa? Si.

7.Tens escacs? Si, tres taulers.

8.T’agradaria dedicar-te? Si, m’agradaria molt dedicar-me.

9.Moltes gràcies per la teva atenció i que et vagi molt bé en el futur.

CROSS. GERMANS FRANQUESA.

1.Quants quilometres heu recorregut com a

màxim? 1.500 metres.

2.Heu guanyat alguna competició? No, hem

quedat quarts com a màxim.

3.Quans anys fa que us dediqueu a córrer en la

modalitat de cross? Dos anys.

4.Quin premi és el més gran que heu

aconseguit? Una copa.

5.El premi es econòmic? No, però si quedes en

bona posició i puges al podi et donen una copa.

De totes maneres per competir l’organització et

dóna una poma i aigua per hidratar-te.

6. Us agradaria dedicar-vos a aquesta activitat esportiva? Si, ens agradaria dedicar-nos

ja que ens ho passem molt bé fent aquesta activitat.

7.Moltes gràcies per la vostra atenció i que us vagi molt bé les pròximes curses de

cross.

24

Revista


ENTRETENIMENTS:

Pep, Pablo i Quim (1r)

25

Revista


Nil, Pol i Marc (Cicle Inicial)

26

Revista


Anna i Sergi 4t

27

Revista


P3 ANNA FAINÉ SABATA – LUCÍA MATEO GÁLVEZ – BERNAT

PUJADES RUBIO – ÈRIC VILARDELL TORRAS P4 ADÁN

CALVENTE ARNAU - NOA FÁBREGAS GONZÁLEZ P5 VICTÒRIA

CALVENTE ARNAU – GIL FARRÉ FARRAS – LAIA ROCA FONT –

EUDALD TORALLES BAIGET 1ER QUIM BARRERA PRAT– POL

CAPDEVILA PRATS – PEP GIMÉNEZ ARRIETA - PABLO MATEO

GÁLVEZ 2ON MARTA SANTIAGO GÓMEZ - SERGI PUJADAS

RUBIO - MARC ROCA FONT - NIL VIVET TORRAS 3ER GUILLEM

FRANQUESA PRATS – INGRID PRAT ARDIACA 4ART ANA DUIA

- SERGI ESPARÓ MAS- XAVIER MENA LÓPEZ - JUNIOR

SÁNCHEZ GONZÁLEZ- GUILLEM TERRA PRAT - LLUC VIVET

TORRAS –5È ADRIÀ FRANQUESA PRATS – ARIADNA GIMÉNEZ

ARRIETA 6È ARNAU BLANCAFORT COLILLAS – JÚLIA

FRANQUESA ALCANTARILLA – ARIADNA PALOMO ESPARÓ –

JANA PRAT ARDIACA – ARNAU VIDAL LLONCH. Mestres- ALOMA

CUINÉ – GERARD GÓMEZ- DANIEL HERNÁNDEZ - IZAR MARTÍN –

CARME MAS – VICKI TANTIÑÀ

Com ja sabeu, cada any publiquem aquesta revista oberta a tot el poble. Estarem encantades de rebre

qualsevol article, opinió, suggeriment, proposta i col·laboració. Moltes gràcies i bon estiu!!

Les mestres

L’adreça per fer-ho arribar és: [email protected]

Revista de l'Estany 2015

Documents

Transcript of Revista de l'Estany 2015