Revista Catalunya 81 Desembre 2007

Palestina

Catalunya

Palestina

www.cgtcatalunya.catww Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2006 / Gener 2007 • número 81-82 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Fot

o:M

irei

a B

ord

on

ada

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialPer sort, nosaltrestampoc som perfectes

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Enric Casassas, Pero Pineda, Guillem Sànchez, AteneuLlibertari d’Igualada, Associació Catalana d’Esperanto, Plataforma No a la MAT, Assemblea per laComunicació Social, La Burxa, Coordinadora Tanquem les Nuclears, Coordinadora AnticementiriNuclear de Catalunya, David Fernández, Aureliano Guemez, Antoine Libert, Àlex Hinno, Joan RamonBarri, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Barri,Jordina Rivas i Dídac Salau. Il·lustracions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica:Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecrestarda) 977 340 883. Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 dedesembre del 2006.

Teresa Mañé, fragment de l’article “El laicismono es ateo”, publicat a “El Vendaval” (1888)

“La moral de no creure ha denodrir-se de la història

intel·lectual de l’home; un mónde veritats ha resultat ser un

món d’errors”

Còmic - Ácido Crítico

Tal com es pot veure i com heunotat a les vostres cases, el núme-ro del mes de novembre del “Cata-lunya” no ha arribat i aquest queteniu a les mans és el de novembrei de-sembre alhora. És el quepassa quan la tècnica ens abando-na i l’ordinador des del qual fem larevista fa un pet com un aglà i esperd tot el que teníem preparat undia abans de tancar l’edició; i a con-tinuació una de les persones quetreballa en la part final del “Catalun-ya” pateix una malaltia imprevista itampoc pot fer la seva part. I peracabar-ho d’arreglar una altra deles persones que el fa queda impe-dit i la cosa suma i continua... Quèhi farem!

Haguéssim pogut esforçar-nosfins a treure la llengua de la bocaper acabar el número a temps, ha-guésim pogut no dormir i fer totauna maqueta nova, haguéssimpogut fer les mil-i-una per arribar acasa vostra, però vam preferir atu-rar-nos, solucionar els problemestècnics i de salut i tornar-hi ara,amb un número que són dos, ambunes quants pàgines més que elsnúmeros normals, i continuar al fe-brer amb totes les conseqüències i

assegurant una mica més, precisa-ment, la seguretat de la redacció,fent còpies d’emergència, còpiesde seguretat, descentralitzant méssi era possible...

El resultat és el mateix de sem-pre: ens falta gent per anar descan-sats. Qualsevol ajuda, ganes deformar-ne part o el que sigui seràbenvinguda pel Col·lectiu Catalun-ya. No estem a les últimes, no patiuels qui no ens voleu bé, però mésgent estaríem més descansats.Truqueu-nos, envieu-nos un correuelectrònic, passeu un dimecres perReus o poseu-nos en contacteamb nosaltres. Us esperem.

I mentrestant en el proper nú-mero continuarem amb la sèried’articles sobre la història del movi-ment feminista, els articles de Sal-vat-Papasseit que tant emocionenel Miquel, la sèrie de columnisteshabituals i a veure si en repesquemalgun de nou o renou; i un especialsobre còmic que fa dies que ensronda pel cap i les mans i al qual usconvidem tant si escriviu com si di-buixeu.Ja ho sabeu, el “Catalunya” sóm

nosaltres però sobretot som vosal-tres, les dones i homes de la CGT,

les dones i els homes que estemper la transformació social.

Volíem parlar tembé d’una temaque en té obsessionades i que detant en tant treiem: la creació d’unespai contrainformatiu català, quecada dia es construexi de forma

més clara, en són exemples la teledels moviments, el “Directa”, elscent números de “La Burxa” i unmunt de coses més. Anem molt béi no ho podem negar, el que cons-truïm dura i esdevé eina útil. Noens aturarem ni ens aturaran.


REPORTATGEEl passat 11 de setembre, es va obrirla nova pàgina de la comunitat palestinade Catalunya: www.palestina.cat

PALESTINAÀlex Hinno

Palestina

Palestina comprèn un territori d’a-proximadament 27.000 km2 situa-da en el cor de l’Orient Mitjà i limi-ta a la regió del nord amb el Líban iSíria, a l’est amb Jordània i a l’oestamb el mar Mediterrani i Egipte.

Palestina va ser tradicionalmentun país agrícola i ramader alhoraque desenvolupava la petita i mitja-na indústria. Un país, bressol de lestres grans religions monoteistes.

Històricament, Palestina ha estatuna terra de confluència de culturesi civilitzacions, hi han passat els ca-naneus, hebreus, filisteus, romans,dominacions àrabs, otomans i da-rrerament l’ocupació sionista.

La paraula Palestina prové origi-nalment de la paraula filistin, quealhora fa referència als filisteus, an-tics pobladors de la regió.

Podríem considerar que la pobla-ció palestina remunta al seu origen imanté la descendència des dels pri-mers pobladors de la regió, els ca-naneus.

Israel

L’ideòleg i pare fundador del pen-sament sionista va ser TheodorHerlz un jueu vienès que va escriu-re un llibre anomenat “Der Juden-sataat” (“Estat jueu”). Aquest llibreparlava de la necessitat que tots elsjueus del món s’ajuntessin en unmateix territori i creessin un “estatjueu” amb fronteres i exèrcit; ambaquest llibre es pretenia crear lasbases del que podríem anomenar elsionisme polític.

Al principi, la doctrina sionistano va tenir massa acollida dintre deles comunitats jueves europees, queentenien que donar suport a un mo-viment similar incrementaria elrecel antisemita dels mateixos paï-sos d’origen, ja que es consideraven

alemanys, anglesos, francesos...,però de religió jueva.

Va ser a principis del segle XXque el sionisme es va començar aestructurar com a organisme mun-dial, començaren a celebrar con-gressos. El lema central d’aquestscongressos era “Una terra sensepoble per a un poble sense terra” -elque es van passar per alt va ser unpetit “detall” i és que Palestina jatenia poble i de més d’un milió depersones.

Al principi, els sionistes no te-nien clar a on podrien crear el seuestat i es contemplaren diverses op-cions com la Patagònia, on avui endia hi ha Kenya..., i després de for-tes divisions internes va guanyar elpropòsit d’anar a Palestina.

En tot això, els palestins es vanmantenir totalment aliens a aquestmaquiavèlic pla que des de l’altrecostat del Mediterrani s’estava arti-culant. L’imperialisme sionista es-tava en peu de guerra i la terra percolonitzar seria Palestina.

Un cop van tenir clar el seu pro-pòsit colonial, van començar a re-

forçar el seu ‘lobby’ a nivell mun-dial, amb la creació del fons econò-mic jueu, alhora que intensificarenla pressió a nivell polític. (...)

A principis de segle XX, la po-blació jueva del país representavaaproximadament un 7% de la po-blació, que posseïa el 5% de laterra. A part, eren jueus palestinsque es consideraven palestins de re-ligió jueva (actualment, encarapodem trobar jueus palestins comels samaritans, antics pobladors deSamaria, que viuen a la regió deNablús i viuen en la seva comunitatjueva però totalment barrejats ambaltres palestins com a mestres, met-ges o amb la seva parada al mercat ipateixen vicissituds com qualsevolpalestí, ja que han rebutjat la condi-ció de ser israelians).

L’Assemblea de les Nacions Uni-des, condicionada pel ja poderósordre sionista mundial amb seucentral a New York (econòmica) iWashington (política), va fer unaproposta de pla de partició en laqual s’atorgava més del 55% de laPalestina històrica a l’entitat sionis-

ta per a la creació del seu estat.Amb tot això, l’ordre sionista

tenia uns altres plans i el 1948David Bengurion va decretar la cre-ació de l’Estat d’Israel i va conside-rar que les seves fronteres serien totallò que arribessin a conquerir.

Podrien considerar que des d’a-quell moment comença la gran tra-gèdia del poble palestí, passarà a lahistoria com el ‘Nakba’, que en ca-talà es traduïria com a “catàstrofe”

Van conquerir el 67% del territo-ri de la Palestina històrica, que és elque avui en dia es considera Israel.La resta, el 33 restant, passarà a serel que avui en dia s’anomenen “ter-ritoris ocupats”. 800.000 palestinsvan ser expulsats de les seves cases,mitjançant plans de neteja ètnica.Van abuidar la terra per omplir-laamb colons fanatitzats... El mitesionista s'estava complint: “Unaterra sense poble, per a un poblesense terra”.

Els territoris ocupats

Els palestins varen quedar disgre-

gats i disseminats principalment en55 camps de refugiats, en els terri-toris ocupats o en els països limí-trofs. La petita regió costanera deGaza va passar a ser gestionada perEgipte i és avui en dia una de leszones amb més superpoblació delplaneta. La regió est de Palestina(Cisjordània) va passar a estar sotala jurisdicció jordana. I la Palestinahistòrica, els pocs palestins que esvan escapar de l’expulsió, van pas-sar a ser considerats ciutadans “is-raelians” però sota un règim d’ex-clusió.

Durant els anys posteriors a la in-vasió, la població palestina va in-tentar refer les seves vides semprependents que arribaria el dia quepodrien tornar a les seves llars i escompliria els dret del retorn, reco-negut pels màxims organismes in-ternacionals i contemplat en les re-solucions oficials de l’ONU com la181,242...

Els que sí que continuaren arri-bant massivament van ser els jueus

3

La resistència palestinas’organitza de diversesformes i maneres, entreelles la desobediència

Una terra que s’ha anat esborrant a poc a poc

La lluita per la supervivència

continua a la pàgina 4 >


REPORTATGE

d’arreu del món, ja que emparatsper una llei “israeliana” dictada el1950 -la Llei del “retorn”- qualse-vol jueu del món o amb antece-dents jueus que desitgés anar a Pa-lestina passaria a tenir-nedirectament la nacionalitat. Llunyde tot això, els palestins, desprésde 60 anys d’ocupació i exili, enca-ra esperen avui dia el moment depoder tornar a les seves terres, acasa seva.

El 5 de juny de 1967, Israel vadesencadenar una guerra llampec,la guerra dels sis dies, bombarde-jant els aeròdroms militars d’Egip-te, Síria, Jordània i l’Iraq, deixantaquests països bàsicament sensecapacitat aèria militar i paral·lela-ment engegava un ofensiva terres-tre contra els territoris palestinsque encara restaven lliures d’ocu-pació sionista.

El resultat va ser una modifica-ció de l’estructura de poder a laregió. Israel va aconseguir ocuparGaza, Cisjordània, la península delSinaí, l’est de Jerusalem i els altsdel Golan a Síria, un total de45.000 Km2, que en gran part sónocupats per Israel avui en dia.

El 22 de novembre de 1967, elConsell de Seguretat de les Na-cions Unides va adoptar la Resolu-ció 242 (S/RES/242 (1967)) enquè es denunciava l’adquisició deterritori per la força de les armesper part d’Israel, sol·licitava la sevaretirada i instava Israel a solucionarel problema dels refugiats pales-tins. Mai no va ser aplicada.

El 6 d'octubre de 1973, va escla-tar una altra guerra, coneguda ambel sobrenom del Yom Kippur (eldia del perdó).

Per tal de recuperar els territorisarrabassats durant la guerra del1967, Egipte i Síria van realitzaruna ofensiva que en un primer mo-ment va agafar per sorpresa “l’estathebreu”.

La Unió Soviètica va donar su-port als països àrabs, mentre queels EUA, com no podia ser d’unaaltra manera, va organitzar un pontaeri d’ajuda directe amb amb Tel-Aviv.

La victòria militar va ser per aIsrael, però la derrota àrab no va

ser humiliant com l’anterior, peròva conservar les posicions quehavia aconseguit a la guerra de1967.

S’organitza laresistència, la‘intifada’‘Intifada’ vol dir “aixecament po-pular”, neix de la voluntat de resis-tència del poble contra l’ocupació ila colonització israelianes. Fruit dela passivitat internacional i de ladesesperació palestina, demostraque el poble continua resistint mal-grat l’adversitat amb una capacitatque deixa el món sencer bocaba-dat. Neix com a moviment de des-obediència civil, durament reprimitper un dels exèrcits més preparatsdel món, que no sap com fer front aun moviment de desobediènciacivil i amb cultura de resistència.

El poble palestí s’ha aixecatfront l’opressió en incomptablesocasions, amb diferents i variatsmètodes de resistència, però prin-cipalment podem dividir la intifadaen dos períodes: primera intifada,1987-1992; i segona intifada,2000-fins a avui mateix...

La primera intifada té els seusorígens al desembre de 1987 aGaza, quan un camió militar israe-lià va xafar un cotxe amb treballa-dors palestins i va causar la mortde tots els passatgers del vehicle. Ales poques hores, tota la ciutat vasortir al carrer, després tota Gaza,al dia següent tota Palestina erauna sola veu... pedres, fogueres,barricades... començava la intifada.

Es va caracteritzar per una revol-

ta molt espontània poc controladades de les organitzacions i conegu-da com”la revolta de les pedres”.Des del govern sionista, es vadonar l’ordre de reprimir duramentaquest aixecament popular.

Yitzhak Rabin, que en aquellsmoments era el ministre d’Interiorisraelià va ordenar de trencar lite-ralment “els ossos dels braços i lescames” (posteriorment li van donarel premi Nobel de la Pau) a tots elspalestins que es manifestessin oprotestessin; es conserven tristes irepulsives imatges d’aquestes ac-cions repressives.

El balanç va ser d’un miler depalestins assassinats, aproximada-ment un 25% eren menors d’edat,desenes de milers de ferits, milersd’empresonats i torturats....

El 1992, es van realitzar a Ma-drid les anomenades Conferènciesde Pau entre Arafat i Rabin ambClinton com a mitjancer; tots elsdelegats nord-americans eren jueussionistes.

Aquestes conferències van deri-var en els Acords d’Oslo (1993),que pretenien cimentar les basesd’un teòric “estat palestí”. Van seruns acords que no definien l’esta-tus definitiu per a Jerusalem orien-tal com a capital de Palestina, nosolucionaven el problema dels re-fugiats, no atorgaven el ple controlde les seves fronteres, supeditavenl’abastiment de petroli, aigua... ales companyies sionistes.

Tenien moltes deficiències peròtambé suposaven un petit pas en-davant cap al propòsit de recuperaralguns dels drets arrabassats perl’entitat sionista.

Però tots aquests acords vanquedar en paper mullat en els anysposteriors ja que les colònies esvan multiplicar per quatre, passantde 50.000 a 400.000; els israelians-van assassinar el seu primer minis-tre Rabin; el 1994, un colon d’He-bron va entrar a una mesquita i hiva assassinar 29 palestins, Israel vadeterminar que es s’havia de tancarla mesquita i nou mesos després lavan tornar a obrir fent meitat mes-quita i meitat sinagoga (curióspremi); i va continuar la políticad’expropiació de terres, demolicióde cases, punts de control, segrega-ció i ‘apartheid’, arrestos, tortu-res...

La segona intifada

El setembre del 2000, el líder ultra-dretà Ariel Sharon anuncia la sevaintenció d’anar a l’esplanada de lesmesquites. Es tracte d’un personat-ge sinistre, ministre de Defensa ala campanya bèl·lica al Líban l’any1982 amb 2.000 civils morts a sangfreda a les matances dels camps derefugiats de Sabra i Xatila i que vahaver de dimitir per la seva directaimplicació en els fets.

Com a resposta a la visita delgenocida i amb tots els antece-dents anteriorment esmentats, lapoblació palestina es torna a suble-var en tots els territoris i començala segona intifada.

La segona intifada ha estat un ai-xecament més controlat i dirigitper les faccions polítiques i mili-tars de resistència consolidades alsterritoris ocupats, ha estat una re-sistència més preparada en arma-ment que la primera, però que tam-poc no es pot comparar amb lapotència militar sionista -nopodem oblidar que Israel es un paísatòmic. El balanç ha estat molt do-lorós però a diferència de la prime-ra intifada s’han causat nombrosesbaixes a l’entitat colonial.

Un dels últims crims perpetratsper l’entitat sionista a Cisjordàniaés el que ells anomenen mur de se-paració i que altres anomenen murd’annexió i d’apartheid. Aquestmur de 700 km només separa pa-lestins dels altres palestins ja queno segueix la línia verda d’armisti-ci sinó que s’interna dintre dels ter-ritoris ocupats en alguns casos finsa 25 km, devorant al seu pas i an-nexionant a Israel una quarta partde Cisjordània.

Grup de treballde CGT sobrePalestina

Dins la CGT funciona el Grupde Treball Internacional CGT

Palestina que van posar en marxainicialment diverses afiliades de laCGT d'Aragó i ara inclou personesde diversos punts de l'Estat espa-nyol.

Aquest grup de treball pretén:-millorar l'efectivitat de les dife-

rents tasques de solidaritat amb Pa-lestina que bastants companys icompanyes de CGT ja realitzen,sigui a títol individual sigui dintred'altres col·lectius de suport;

-dotar la CGT de propostes con-cretes de posicionament i definiciósobre l'assumpte i, sobretot, d'inter-venció;

-poder presentar a les entitatsamb les quals ens relacionem, unaveu comuna qualificada;

-interelacionar el treball de laConfederació General del Treballamb el dels col·lectius i grups desolidaritat de l'Estat espanyol;

-mantenir, externament i interna-ment, una coherència en les nostresactuacions en aquesta matèria.

Contactes per conèixer el grup oformar-ne part al correu: [email protected]

Activitats desolidaritat ambPalestinaEl passat mes de novembre, vantenir lloc a diverses localitats deCatalunya activitats solidàries ambPalestina i contra la política repres-siva i militar d'Israel. Destaquementre elles:

-la setmana solidaria que van or-ganitzar a Reus diversos col.lectius(entre ells la CGT) entre el 8 i el 16de novembre amb concert, xerradade Salah Jamal, projeccions de lespel·lícules "Promises" i "ParadiseNow", exposició i sessió de contes;

-la Jornada lúdico-reivindicativaportada a terme el 9 de novembre al'Ateneu Popular de Nou Barris deBarcelona en el marc de la JornadaInternacional contra el Mur de Pa-lestina, amb la projecció del docu-mental "Soñar en Nablus", colpi-dora visió humana de la situacióactual a Palestina, xerrada a càrrecde Josep M. Navarro, i concert ambel grup palestí de hip hop DAM ialtres grups;

-la concentració organitzada pelsi les Joves de la Comunitat Palesti-na de Catalunya, portada a terme ala plaça Sant Jaume de Barcelonael 12 de novembre per protestarcontra el mur de l'Apartheid i l'a-gressió militar israeliana a Gazadesenvolupada aquells dies;

-les concentracions convocadesel 29 de novembre, a Tarragona perTarragona Patrimoni de la Pau, i aBarcelona per la Comunitat Pales-tina de Catalunya, en solidaritatamb Palestina i contra el mur.

> ve de la pàgina 3

QuadrePalestins assassinats a la segona intifada: 4.513, de setembre del 2000al 8 de setembre del 2006.

Infants: 936

Dones: 280

Homes: 3.297

Palestins assassinats per colons: 72

Palestins morts per projectils israelians: 837

Morts com a resultat de prevencions mèdiques en els ‘chekpoints’: 117

Infants nascuts morts en els ‘chek points’: 31

Nombre de palestins assassinats extrajudicialment: 579

D’ells, transeünts morts durant operacions extrajudicials: 257

Palestins ferits per les Forces Israelianes i colons: 8.830

Nombre de palestins, permanentment discapacitats o mutilats per ferides: 3.530

Destrucció de la propietat palestina (dunum = 1000 m² ) Terra confiscada: 249.729.9; Terra arrasada: 74.543; nombre d’ar-

bres arrancats d’arrel: 1.187.762; Cases enderrocades: 7.777

Dades facilitades per l’Institut d’Investigacions Aplicades de Jerusalem, la Societat de la Creu Roja Palestina, el Centre Palestí

de Drets Humans i Palestine Monitor.

Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 5

REPORTATGE

Mazied Khalilia, activista en defensa del poble palestí

“Quan es busca el meu país,aquest no existeix, és Palestina”

“No m’agrada lluitar amb armes, però sí lluitar participant amb conferències, xerrades,fent teatre per a infants. Això per mi és lluitar pel meu país”

E N T R E V I S T A

Joan Ramon Barri

Mazied és un jove palestíque fa dos anys que viu aCatalunya. Actualment,

viu a Lleida i col·labora amb dife-rents ONG per donar a conèixer larealitat d’un poble que cada dia veucom li trepitgen els drets humans icom fan vessar sang indefensa. Haviscut de primera mà la guerraoberta entre l’estat d’Israel i Pales-tina que la comunitat internacionaldefineix com un conflicte intern ilocal.

Des de fa més de 50 anys, Israel iPalestina es troben immersos enuna guerra no declarada i alhora in-termitent, que ha fet que molt copsintervenir politicament els païsosveïns en pro de la causa palestina(però sempre sols) per una part, i la“mediació” i el suport armamentís-tic dels EUA en defensa de l’estatd’Israel.

En els últims temps, veiem comles parts es distancien cada copmés, des que Hammas aconseguíapoderar-se democràticament delgovern palestí.

No hem d’oblidar que la primeravíctima d’aquesta guerra és la po-blació civil palestina i israeliana,blanc dels atacs militars d’una part ide les milícies armades d’una altra.

-Ens pots fer cinc cèntims de lahistòria del conflicte armat entrel’estat Israel i Palestina?

-Poca gent coneix la història dePalestina. És un conflicte que ve deprincipis de segle XX quan era unacolònia anglesa i de després de la IIGuerra Mundial amb la gran onadamigratòria jueva i la proclama del’estat d’Israel al 1947. Aquestaproclamació va fer que li declarin laguerra els estats veïns mentre el seuexèrcit, amb ajuda militar de GranBretanya i França, conquereix te-rres palestines i milers de personess'exilien. Al 1967 torna una guerraimperialista sobre Gaza i Jerusalemamb un control total de la poblaciópalestina i provoca una onada de re-fugiats cap a Jordània, Líban, Iraq,etc. A partir d’aquí, l’activitat de re-sistència armada palestina augmen-ta provocant morts a l’estat d’Israel.Més guerres imperialistes i mésmorts i desplaçats amb la primeraintifada al 1987 -tots els palestins

eren anomenats terroristes- però enuna confrontació de pedres contrametralletes, tancs i míssils ameri-cans. Durant aquest temps Israels’apodera totalment de Jerusalem,centre religiós i polític de tots dospobles. Hi ha molt morts i empreso-nats, a més de nombrosos despla-çats. La comunitat internacionalmentrestant mira cap a diferentscantons fins que es firma el tractatd’Oslo, on Israel es compromet aretrocedir fins a les fronteres del1967, alliberar els milers de pales-tins empresonats i retirar els colons,mentre per part palestina aturen laintifada. Aquest tractat és papermullat, perquè Israel no compleixcap de les condicions pactades i laresistència armada palestina actuaesporàdicament.

Passat un temps, s'arriba al puntmés optimista de la història amb lafirma del pacte de Camp Davidperò els mateixos ultres israeliansel dinamiten amb l’assassinat d’Is-sac Rabin. És el moment més pro-per a la pau. Més tard amb els go-verns israelians només hi haconfrontació, com passar amb Sha-ron, visitant la mesquita de Jerusa-lem, que els palestins viuen comuna provocació. Així comença lasegona intifada, amb més de 35morts en una setmana, fins arribarals nostres dies, en que Hammasataca Israel, i en que l’exèrcit res-

pon a aquest atac reprimint el poblede Palestina i el cicle no s’acaba.

Ara, tenim Hammas al govern,però ningú hi vol pactar. Com espot solucionar el problema, si ningúvol parlar?

-Has patit la violència?-Sí, de fet he rebut dos impactes

de bales de goma, una a la cama iuna altra al pit. Per sort van ser feri-des no molt greus però que m’handeixat marques al cos. Però elsmeus germans han estat tots a lespresons israelianes i un d’ells haquedat marcat de per vida en servíctima d’un tret al cap per part desoldats israelians. Porta una platade titani al crani i s’ha quedat para-litzat de la part dreta. A Palestinatothom ha estat víctima de la vio-lència, ningú no se n'escapa. Tambéhe perdut amics, víctimes de franc-tiradors israelians col·locats estratè-gicament a les habitacions d’unhotel que prèviament havien des-allotjat per així poder repel·lir unamanifestació. Va morir al meucantó sense que me n’adonés finsque va caure mort i els meus com-panys van cridar l’ambulància. En-cara em recordo de la seva sangentre les meves mans, a la roba i perla terra de Palestina. També he per-dut amics de l’escola, morts perconvertir-se en màrtirs de la causaPalestina. Són molts morts, massamorts.

-Creus que no és vol la pau al’Orient Mitjà?

-Vull pensar això, perquè durantels últims anys entre el mur que Is-rael ha construït envoltant Palestinaper protegir-se dels atacs, amb‘check points’ que ens imposen perpoder anar a treballar o simplementcomprar o anar a l'escola, amb elsatacs preventius i els atemptats se-lectius, sembla que els nostres veïnsno la volen.

A més a més, el meu país en noser reconegut no té cap força sobreIsrael, i solament el seu cap, quesón els Estats Units d’Amèrica, potpressionar-lo a reconèixer Palestinacom un estat lliure i independent.

A Palèstina no hi ha justícia,sembla que no n'hi pot haver si elsjueus no volen parlar, i si no hi hajustícia no hi pot haver pau entre elsdos estats.

-Què pot fer la comunitat inter-nacional o, en particular, Europaper reconèixer Palestina i arribara la pau?

-Primer, ja no puc creure en Eu-ropa, perquè tots els tractats ques’han firmat, les reunions multilate-rals i tot el que s’ha aconseguit, Is-rael els ha paralitzat i boicotejatd’una manera o altra. I els païsossembla que ja han fet la bona vo-luntat de solucionar el conflicte ise'n desentenen quan apareix algunproblema més. Sembla que Israel

no vol arribar fins al final.L'única acció que pot realitzar la

comunitat internacional i, sobretot,Europa, per ajudar Palestina, és quela seva població, els ciutadans deFrança, Espanya, Anglaterra i laresta de països, viatgin a Palestina,en centenars, per ser testimonis deprimera mà, de la realitat que viu elmeu poble. Seria l'única maneraque els propis ciutadans de les po-tències europees podrien pressionarels propis governants. Seria unamediació des de baix, una autènticamediació per a persones com nosal-tres, on les víctimes veurien recone-guda la seva memòria transformadaen pau, en pau amb justícia.

-Tens amics jueus?-I tant! Però no tenim molt de

contacte. Participen de diferents en-titats en defensa dels drets humansa Palestina i, com a simpatitzants, imolts cops han estat amb mi al meupoble i tothom els coneix, i partici-pen en favor de la causa palestina.Viuen entre nosaltres al meu poble iviuen sense cap tipus de por. Aquíes demostra que no hi ha un con-flicte de caràcter religiós sinó polí-tic, encara que ens vulguin confon-dre molts cops amb un discursossectaris per les dues parts. Moltesentitats israelianes ens donen suporten defensa dels nostres drets i no-saltres els ho agraïm amb tota l'a-mistat del món.

“No hi ha un conflicte de caràcter religiós sinó polític, encara que ens vulguin confondre molts cops amb un discursos sectaris per les dues parts”.

TREBALL-ECONOMIAPer solidaritzar-vos amb els treballadors delPrat, compte 2100-0547-53-0200211290,poseu qui fa l’ingrés quan el feu

Secció Sindical CGT Atento iAntonio Aranda

El passat 30 de juny, la filiatde Telefónica Atento vaacomiadar 181 treballadors

i treballadores que realitzaven elservei d'atenció al client de Telefó-nica 1004 des de la plataforma deGlòries a Barcelona. El 90 % delsacomiadats eren dones, gran partd'elles amb càrregues familiarsmajors de 50 anys i afiliades a laCGT. Dels 181 acomiadats, 89eren indefinits i 116 tenien con-tracte d'obra amb antiguitats supe-riors als 9 anys. L'empresa, basant-se en una falsa reducció del servei,va decidir acomiadar-los. Entre elsacomiadats, vuit treballadors i tre-balladores, amb el suport de laCGT, van decidir denunciar elsacomiadaments.

En sentència exemplar emesapel jutjat social número 33 de Bar-celona a finals de novembre, es de-claren nuls els 8 acomiadaments i"es condemna Atento a la imme-diata readmissió dels treballadors ial pagament dels salaris de tramita-ció des de la data de l'acomiada-ment fins a la notificació de la sen-tència".

La sentència declara com a fetsprovats el que la CGT, no sols aAtento sinó a tot el sector del Tele-màrqueting, denuncia des de faanys: el frau de llei en la contracta-ció i l'abús del contracte d'obra i elsacomiadaments indiscriminats i nojustificats.

Recordem que, en una claramostra de mala fe, el 23 de junyl'empresa va signar junt ambCCOO i UGT un acord d'oferta derecol·locació per als treballadorsindefinits, per acomiadar-los tot se-guit amb un acord econòmic i d'a-questa manera no haver d'enfron-tar-se a múltiples demandes peracomiadament. Als contractats perobra, se'ls va oferir una ridícula in-demnització de 13 dies per any tre-ballat; aquests treballadors, ambantiguitats de fins a 9 anys, van de-cidir majoritàriament demandarAtento.

La CGT va mostrar en tot mo-ment la seva oposició als acomia-daments realitzats i a allò que s'ha-via acordat per UGT, CCOO iAtento, ja que no hi havia justifica-ció per al tancament total de lacampanya a Barcelona, ja que en-

teníem que el que es pretenia eradesprendre's de manera fraudulen-ta dels treballadors i treballadoresmés antics de la plantilla.

En la sentència, es destaca queno hi havia justificació per als aco-miadaments, ja que en el períodeen què Atento manifesta disminu-ció de telefonades en el servei, s'-havien realitzat a nivell estatal mésde 250 contractes d'obra i servei iuns 2.500 eventuals amb una dura-da que oscil·lava entre 1 i 2 mesos.

Alguns extractes de la sentènciadieun el següent:

“...la defectuosa formalizaciónde la contratación eventual que de-termina que la contratación de losempleados despedidos era indefi-nida”.

“...la contratación por obra y ser-vicio es un claro abuso de derechoo fraude de ley, ya que de manera

manifiestamente artificiosa se hacreado para los trabajadores una si-tuación de perpetua precariedad”.

“...que Telefónica direcciona laatención de las llamadas a sus dis-tintos proveedores, facultad tam-bién manifiestamente desorbitaday que casa mal con el mínimo rigory seguridad jurídica que deba teneruna contrata, medida que denota sucarácter fraudulento”.

“...la falta de acreditación porparte de ATENTO al comité deempresa de la medida que queríallevar a cabo...”, “...que ATENTOha incumplido flagrantemente elcriterio de antigüedad...ya que lareducción debería haberse realiza-do a nivel estatal y no aplicar la re-ducción exclusivamente en Barce-lona”.

“...por el número de extincionesperseguida por ATENTO, afectan-do incluso a trabajadores indefini-dos, debería haberse aplicado elprocedimiento establecido en elArt.51 del Estatuto de los Trabaja-dores para despidos colectivos”.

Els treballadors i les treballado-res a qui s'ha declarat nul l'acomia-dament ja s'han reincorporat alsseus llocs de treball. Aquesta ésuna gran victòria en un sector tanprecari com el telemàrqueting, onl'abús de poder per part de les di-reccions de les empreses està a l'or-dre del dia, i una crida d'atenció alssindicats CCOO i UGT, que ambacords com els d‘Atento, es posi-cionen contra dels drets i interessosdels treballadors i les treballadores.

La lluita legalistaaporta dues novesvictòries alstreballadors

Van ser acomiadats aluny de la plataforma Glòries de Barcelona

Declarats nuls elsacomiadaments a Atento

Aiguës del Ter-Llobregatcontinua larepressiócontra la CGT

Sindicat de Químiques CGTBarcelona

Aigües del Ter-Llobregat(ATLL), empresa pública, va

decidir sancionar dues afiliades dela Secció Sindical de CGT pel fetde realitzar un repartiment del but-lletí "La Kanonada". L'empresacontinua així atemptant contra lallibertat sindical i mantenint la po-lítica repressiva contra la CGT, enuna mostra més de la vulneraciódels drets fonamentals i de laLOLS.

El 23 de novembre, la SeccióSindical de CGT s'havia dirigit alscentres de treball per repartir el seubutlletí fora de l'horari laboral ambles seves hores d'assumptes perso-nals, en no tenir representació en elComitè d'Empresa. Posteriorment,el 5 de desembre, l'empresa va pre-sentar per escrit tràmit d'audiènciaprèvia per imposar-lis una sanció elrepartiment del butlletí.

Des del Sindicat de Químiquesde la CGT es van sol·licitar diver-ses reunions amb l'empresa, queaquesta va deixar sense resposta.Per això, davant l'actuació empre-sarial de vulneració dels drets fona-mentals, la llibertat d'expressió i lallibertat sindical, des de CGT es vadecidir convocar una concentracióel 21 de desembre davant el centred'ATLL a Sant Joan Despí, coinci-dint amb una reunió del Conselld'Administració de l'empresa, delqual formen part diversos políticsdel tripartit.

Contra larepressiósindical aClece, a la UAB

Recentment hem obtingut repre-sentació en el Comitè d'Em-

presa de Clece, a la Universitat Au-tònoma de Barcelona, obtenint laCGT una delegada. L'empresa,però, està negant en tot moment eldret a la informació que té aquestacompanya, no la cita a les reunionsque té l'empresa amb la resta delComitè, per altra banda el gerent del'empresa ja li ha dit a la companyaque no vol CGT en el Comitè. En-tenem que això és un assetjamentclar a la llibertat sindical, per aixòhem fet una demanda de tutela sin-dical, i vam convocar una primeramobilització, que va tenir lloc l'11de desembre.

El Tribunal Suprem declara il·legals dues clàusules de l'actualConveni Col·lectiu de Telefònica signat al 2003 i en vigor avuiSindicat Federal CGT Telefònica

La Sala Social del Tribunal Su-prem, en recurs de cassació

212/2004, va dictar el passat no-vembre sentència declarant lanul·litat de dues clàusules del Con-veni Col·lectiu de Telefònica sig-nat l'any 2003 i que en l'actualitatcontinua en vigor, després de laseva prorroga fins a l'any 2007. Lesclàusules anul·lades excloïen laCGT de les taules de negociacióamb l'argument que CGT no vasignar el Conveni.

La sentència anul·la les clàusu-

les 6.1 (Grup de Classificació Pro-fessional) i 13.1 (Comissió d'ocu-pació), a més d'aclarir l'ús corrected'altres articles del Conveni.

La demanda inicial presentadaper la CGT de Telefònica no va serestimada per l'Audiencia Nacional,pel que es va presentar recurs da-vant Tribunal Suprem, que final-ment ha declarat il·legals leduesclàusules. Entre altres coses, lasentència diu:

1-La no subscripció d'un Conve-ni Col·lectiu no pot suposar per alsindicat no signant quedar almarge de la negociació de qües-

tions noves, com així es va fer.2-Clàusula 6.1 (Grup de Classi-

ficació Professional): Declara lanul·litat d'aquesta clàusula i pertant, tots els acords presos enaquesta taula podrien declarar-seil·legals si són denunciats.

3-Clàusula 13.1 (Comissió d'O-cupació): també es declara la il·le-galitat d'aquesta clàusula i delsseus acords si són impugnats (in-corporació de plantilla en els úl-tims anys).

4-Clàusula 7.2 (Disponibilitats):Considera com a hores extra tot eltemps utilitzat en cas d'actuació.

Clàusula 5.2 (Comissió de Comer-cial): El TS diu del conveni enaquest apartat que “a pesar de laseva imprecisió i caràcter genèric”,aquesta comissió no té facultatsnegocidores.

Pel Sindicat Federal de la Con-federació General del Treball a Te-lefònica, la sentència del TribunalSuprem castiga els qui pretenenexcloure un sindicat per no signarun Conveni, ratificant així la juris-prudència, ja que com bé diu lasentència “Aquest tema ja ha estatresolt pel tribunal Constitucionalen sentències de 1984 i 1991”.

Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 20076

Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA

Improcedentselsacomiadamentsde dos delegatsde CGT aHoneywellSecció Sindical CGT Honeywell

La justícia va fallar finalment afavor dels dos delegats de la

CGT a Honeywell Materials deFricció Barcelona. Els delegats dela CGT a Honeywell, Benedicto iNicolás Martino Cruz, estaven aco-miadats des del 13 de juliol del pre-sent any, des de llavors i tot espe-rant judici, s'havien anat convocantconcentracions a les portes de la fà-brica per demanar la readmissiódels companys, sense que l'empre-sa mostrés interès a mantenir captipus de diàleg amb els acomia-dats, potser pensant que d'aquestamanera els acomiadats veurienminvades les seves esperances, oque la CGT abandonaria les mobi-litzacions.

El 7 de novembre, en ple inicidel procés d'eleccions sindicals, elmateix dia que la direcció de l'em-presa comunicava a través del pre-sident de la taula electoral delCol·legi d'Especialistes i No Qua-lificats la decisió de mantenir l'ex-clusió del cens electoral dels com-panys acomiadats Benedicto iNicolás Martino Cruz, arribava laresolució del judici pels acomiada-ments dels delegats anteriormentesmentats. Després de gairebé qua-tre mesos acomiadats, per tots elscàrrecs que l'empresa els imputava,la justícia donava la raó als dos de-legats de la CGT, deixant la sentèn-cia ben clara.

El cens electoral

La Secció Sindical CGT de Honey-well va decidir impugnar el censelectoral perquè no hi apareixienels dos delegats de personal aco-miadats. En el cens electoral pro-porcionat per la direcció de l'em-presa i publicat, d'acord amb elcalendari acordat el dia de la cons-titució de la taula electoral, no i fi-guraven els treballadors BenedictoMartino Cruz i Nicolás MartinoCruz. Per això, la Secció SindicalCGT de Honeywell va al·legar queamb independència que ambdóshaguessin estat acomiadats perl'empresa, els corresponia el dretd'estar inclosos en el cens i de par-ticipar plenament en les eleccionssindicals, ja que la relació laboralno s'hauria extingit, si més no finsque la Jurisdicció competent aixího pogués determinar en el seu mo-ment i després del procés seguit detotes les garanties constitucionals.

CGT va sol·licitar a la TaulaElectoral que resolgués la infrac-ció comesa en el termini legalmentestablert, procedint a incloure en elCens els dos treballadors.

Francisco José Silva, afiliat a la CGT de la secció de Rotatives delsTallers de “La Vanguardia”

‘Participació assembleàriacom a mètode de treball’

E N T R E V I S T A

Jospe Garganté

Quan i com s'inicia la sec-ció sindical de CGT a LaVanguardia?

-La Secció Sindical de CGT a“La Vanguardia” es va iniciar decara a les últimes eleccions al Co-mitè d'Empresa, celebrades a laprimavera del 2005. Es va presen-tar una candidatura formada majo-ritàriament per treballadors de ro-tatives i magatzem que va quedar apocs vots d'obtenir representacióen el Comitè. Encara així, va poderobtenir-se un delegat sindical, Ri-cardo Yui.

-En tots aquests anys com haanat evolucionant el treball al'empresa?

-“La Vanguardia” no s'ha lliuratdel procés de precarització i desva-lorització del treball que es dóna entotes les empreses espanyoles. Enser una empresa gran i amb unatrajectòria sindicalista consolidada(bàsicament, portada a terme perno afiliats i membres de sindicatsminoritaris) les retallades de dretslaborals no han estat tan grans comen altres empreses, però encaraaixí, s'ha anat desenvolupant unprocediment d’externalització detreballs propis de l'empresa.

-Últimament heu estat de vagaper un tema de subrogació delstallers. Podeu aprofundir més enaquest tema i explicar-nos quinaha estat la resposta de l'empresaa la vaga?

-La vaga, centrada fonamental-ment en les edicions de cap de set-mana i de dies assenyalats (partitsdel Barça, eleccions autonòmi-ques) ha estat una mostra de rebuiga la intenció de l'actual direcciód'acabar amb l'actual Conveni de

“La Vanguardia” i substituir-lo perun altre, exclusiu per als treballa-dors de tallers, amb unes condi-cions salarials i de treball pèssimesi amb una reducció de plantillaconsiderable.

L'empresa ha optat per contra-rrestrar la vaga, primer, intentantdeixar sense el suport de redacció iadministració als treballadors deTallers (amb l'ajuda inestimabledels sindicats majoritaris, fona-mentalment CCOO, i de la majoriade membres de la redacció que esconsideren immunes a qualsevolempitjorament de condicions detreball).

També ha recorregut, de caraque un succedani de periòdic surtiels dies de vaga, a l’esquirolatjepur i dur, invertint milions d'eurosa imprimir un periòdic en plantesd'impressió de Catalunya (Ber-mont Catalonia, Imprintsa, Rotim-prés), fora de Catalunya (“El He-raldo de Aragón”) i fins i tot forad'Espanya (Bèlgica i França).

Existeix una sentència d'un Tri-bunal Social de Barcelona, recorre-

guda per l'empresa, favorable alstreballadors per vulneració de dretde vaga.

-Quina ha estat la reacció delsaltres mitjans de comunicació ala vostra vaga?

-Els mitjans de comunicació ofi-cials han un posat un densíssimmantell de silenci. Només “La nital dia”, de TV3, va fer algunmínim esment a l'inici de la vaga is'ha oblidat del tema. “El Triangle”i periodistadigital.com han esmen-tat també la vaga, però només depassada.

-Quines són les relacions exis-tents amb els altres sindicats?

-Els únics sindicats que handonat suport a la vaga són CGT(que va signar juntament amb ungrup de prop de 200 treballadors lademanda per vulneració de dretsfonamentals) i USOC. Tant UGTcom sobretot CCOO mantenen elsmateixos postulats que l'actualequip directiu i actuen com a into-xicadors sense cap objecció i fins aamb orgull i satisfacció a fi de re-bentar la vaga. Pur sindicalisme

vertical. -Com és la manera de treba-

llar de la vostra Secció Sindical?-El mètode de treball bàsic de la

Secció Sindical de CGT és l'assis-tència i intervenció en assemblees,la redacció i publicació de comuni-cats i la participació en manifesta-cions, actes de protesta, piquets in-formatius i accions judicials a fi dedefensar els drets dels treballadors,funció fonamental i inevitable (en-cara que a molts se'ls hagi oblidat)d'un sindicat que sigui capaç demirar-se al mirall sense morir-se devergonya.

-Després de mesos de conflicteheu arribat a una resolució. Enspodeu explicar en que consisteixl'acord i com estan els ànims delstreballadors?

-Bàsicament, s'ha arribat a unacord de mínims a partir del quals’ha de desenvolupar el conveni deCRE-A. Segons aquest acord, elstreballadors subrogats mantenentotes els seus drets laborals i sala-rials i mentre es negociï el Conveniserà d'aplicació el conveni de “LaVanguardia”.

L’organització de la setmana la-boral passarà a ser d'un 5+2 encomptes de l'actual d'un dia lliscantde festa cada set dies de treball i hiha una garantia de cinc anys delGrup Godó en el cas que CRE-Atingui algun problema econòmic id'un mínim de 10 anys d'impressióde “La Vanguardia” i “Mundo De-portivo”.

-Afegiu el que vulgueu... -Només volem afegir que existeixun blog a internet, www.lavanguar-diaenhuelga.blogspot.com, realit-zat pels treballadors de Tallers de“La Vanguardia”, on es pot trobarmés informació i opinions.

OPINIÓ: Manifest dels sindicats de TVC a l'opinió públicaSecció Sindical CGT TV3

El Comitè d'Empresa de TV3 itots els sindicats (CGT, SPC,

CCOO, UGT) presents a Televisióde Catalunya (TVC) defensem latelevisió com un servei públic iamb una programació al servei detota la societat catalana, garantintel pluralisme. El nou Comitè, sor-git de les eleccions del 19 d'octu-bre de 2006, reunit en sessió cons-titutiva el 7 de novembre, vaaprovar la següent declaració:

1.- Per l’aprovaci´urgent de lanova Llei de la CCRTV. Per una te-levisió pública desgovernamenta-litzada, plural, independent i quepotenciï la producció interna.

2.- Defensa de la producció in-terna. Defensem un model de tele-visió que mantingui el seu caràcterd'indústria de programes de serveipúblic, no instrumentalitzat per in-teressos polítics ni econòmics queposin en perill la credibilitat i elfutur de l'empresa. Volem que elsdirectius i el Consell d'Administra-

ció comparteixin els objectius deservei públic i no se sotmetin a lespressions interessades de sectorseconòmics que des de fa anys pre-tenen desviar en benefici propi lacapacitat productiva de TVC. (...)3.- Compromís en la defensa i eldesenvolupament del Conveni2005-2207. Compliment del tercertermini de conversió dels contrac-tes temporals en indefinits, aplica-ció del fons de valoració de catego-ries, adhesió al fons de pensions dela Generalitat, millores de la conci-

liació vida laboral i familiar. Regu-lació pactada de les pràctiques delsestudiants.

4.- Compromís amb la plantilla.La Direcció ha d'assumir la planti-lla real de TVC (...).

5.- No a l asegregació de planti-lla. Ens oposem al projecte de se-gregació de treballadors de TVCper a integrar-los a la CCRTV.Volem el manteniment íntegre dela plantilla.

6.- Democratització de les rela-cions laborals.


TREBALL-ECONOMIA

Comitè de Vaga - Treballadorsde tallers de “La Vanguardia”

Els tallers d’impressió del pe-riòdic “La Vanguardia” tor-naven a funcionar a mitjans

de desembre, després de dos mesosi mig de vagues, després que l’as-semblea de treballadors de les rota-tives ratifiqués un document quetancava el conflicte obert l’1 de se-tembre quan el Grup Godó va su-brogar els tallers d’impressió deldiari creant, o més ben dit inven-tant, una nova empresa anomenadaCRE-A Impresiones de Catalunya,que suposava una retallada en lescondicions laborals de la plantilla.Segons els plans del Grup Godoó,CRE-A s’encarregarà de la impres-sió dels diaris “La Vanguardia” i“El Mundo Deportivo” amb el per-sonal i equips que havien formatpart fins setembre de VanguardiaEdiciones SL.

El nucli de l’enfrontament esta-va en que el personal dels tallersacceptavem pactar un nou conveniperò sempre que, fins que s’arribésa un acord, es continués aplicant elconveni de “La Vanguardia”. Fi-nalment, el Grup Godó va accedira aquesta demanda a més de com-prometre’s a mantenir un seguit dedrets i garanties personals als tre-balladors de les rotatives. Les sec-cions sindicals de CGT, SPC iUSO, que van estar donant suportals treballadors de les rotatives, vanconsiderar que l’acord al qual s’ha-via arribat era el millor possible te-nint en compte les circumtànciesexistents

Crònica d’un conflicte

El conflicte començava fa mésd’un any, a l’octubre de 2005, quan“La Vanguardia” comunicava alComitè d'Empresa la intenció delcanvi de nom dels tallers, aprofi-tant el trasllat previst a la ZonaFranca el 2007. L'empresa deixacaure que és possible que hi hagiun excedent de personal bastantampli i que la seva intenció és quepassin al Conveni Col·lectiu d'ArtsGràfiques, perdent així el de “LaVanguardia”, substancialment mi-llor. Es proposen una sèrie de va-gues (finals de novembre i princi-pis de desembre) i es porta a termeun dia, en el qual no surt el diari i lavaga és seguida pel 100% del taller(personal afectat), un 60% d'admi-nistració i un 20% de redacció. Elsegüent dia de vaga se suspèn per-què la redacció demana tres mesosper negociar amb l'empresa i si no

hi ha acord.Durant aquests tres mesos, hi va

haver eleccions per formar un nouComitè d'Empresa. En elles, el ta-ller perd pes i el guanya la redacciói amb els suports de CCOO i UGTpacten una línia de negociació ipau social i arraconen a la part detallers: USOC i CGT.

Passats aquests tres mesos lamajoria del Comitè (CCOO, UGTi redacció) pensava que calia se-guir negociant sense pressió. Elstres mesos es converteixen en vuit iles seves intencions ja es veuenclares: acceptar la subrogació ipactar les garanties, que segonsells havien de ser en nombre dedies per any treballat d'indemnitza-ció. Els treballadors afectats i lesafectades no hi estan d’acord.

Després de pràcticament un anynegociant (amb rebaixes constantsde les seves pretensions per notrencar les negociacions i amb im-mobilisme total per part de l'em-presa, van passar de demanar con-tinuar sent “La Vanguardia” ademanar l'aplicació del seu conve-ni a Zona Franca, mantenint unvincle amb el Comitè de “La Van-guardia”), l'empresa certifica a pri-mers de juliol de 2006 que posaràen pràctica la subrogació i així hofa l'1 d'agost, amb un 40% de laplantilla de vacances.

Els i les afectades considerenque la subrogació és il·legal. El

Comitè intenta acordar unes datesper començar les mobilitzacions.La part del Comitè de tallers, CGTi USOC (els representants delsafectats), proposen les vagues apartir de setembre, tots els caps desetmana i no accepten el pacte degaranties, ja que el que busquen ésl'aplicació del Conveni d’empresaa la nova planta.

Al setembre, ja subrogats, co-mencen les mobilitzacions de tot elpersonal, tant els subrogats com elsque s'han quedat a “La Vanguar-dia” contra aquesta subrogació.Comencen els primers dies de vagai redacció i els sindicats majoritarisdiuen que no estan d'acord a seguirles vagues i convoquen una assem-blea per al personal que en aquestmoment pertany a “La Vanguar-dia” (en la qual són vetats els su-brogats). En aquesta assemblea, ala qual acudeixen treballadors LaVanguardia, tots els caps i directiusi alts càrrecs de l'empresa, fins i totporten personal que està destinatfora de la ciutat (corresponsals aMadrid, etc.), amb la intenció dedesconvocar les vagues per part de“La Vanguardia” i deixar sols elssubrogats, ja que diuen que el pro-blema a ells no els afecta. Enaquesta assemblea CCOO proposavotar la continuït de la vaga, votentots els presents, inclosos alts cà-rrecs i directius de l'empresa. Elsresultats van sortir tal com pensa-

ven: les vagues es van desconvocari va quedar el taller només.

Des de llavors, van seguir envaga tots els caps de setmana i diesimportants els subrogats, com vapoder ser el de les eleccions de laGeneralitat o la Diada, en la qualvan anar a reivindicar la seva situa-ció de forma pacifica, solamentamb samarretes reivindicatives i nose'ls va permetre l'entrada als actesoficials.

Sofreixen una important pressiói control policial els dies de vaga,ja que davant qualsevol concentra-ció que feien, fins i tot a la portadel seu centre de treball, solienhaver-hi diversos furgons delsMossos i diverses patrulles vigi-lant-los i demanant-los la docu-mentació contínuament de formaintimidatòria (fins a aquí arribenels tentacles del poder, amb la poli-cia servint a un particular).

En aquests mesos de conflicte,hi ha hagut empreses que han estatimprimint el seu producte de formairregular, ja que això conculca eldret de vaga i tenen una sentència -que vam interposar tots els treba-lladors menys CCOO, UGT i elComitè de redacció- en què guan-yen a l'empresa en aquest sentit,per imprimir fora dels tallers de“La Vanguardia” en les vagues dedesembre. L'empresa va recórrer lasentència encara que mentrestantaquesta era d'obligat compliment.No obstant això, preferia incom-plir-la i pagar la multa que li puguisuposar.

A pesar de tots els obstacles, vancontinuar la seva lluita, sabent queel diari continuava sortint. Els úl-tims trucs de l'empresa, argumen-tant que la vaga era il·legal, van serobrir un expedient contradictori alComitè d'Empresa i de Vaga perparticipar-hi, enfront del qual vanpresentar el plec de descàrrega, jaque van considerar que les vagueseren perfectament legals. CCOOes va desentendre del tema i vaapartar als seus representants de lalínia del Comitè dels subrogats,presentant el seu recurs a part,sense compartir la seva informacióamb l'assessor del Comitè. Peraltra banda, a mitjan novembrel'empresa va lliurar tres expedientsmés a tres treballadors del taller,segons ella per sabotejar 4.000 dia-ris d'un camió, però no van aportarcap tipus de prova d'aquest fet. Elcas de “La Vanguardia” és un altrecas en què l'empresa fa el que lisembla i als treballadors i les treba-lladores, només els queda recórrerles seves mentides.

Crònica del conflictedels treballadors dels

tallers de ‘La Vanguardia’Desmemòriahistòrica (III)Per conèixercom va sertot allò)

Pepe Berlanga

Durant els quaranta anys que vadurar la dictadura franquista,

el silenci, la repressió i la violaciódels drets fonamentals en van serels senyals d’identitat. Fins al1947, quan es va tancar Miranda deEbro a Burgos, hi va haver com amínim 104 centres estables per onvan passar 500.000 persones. Si te-nies sort, podies acabar en un bata-lló disciplinari de soldats treballa-dors penats on es farial’anomenada “mili”, després d’ha-ver passat tres anys al front.

Els presos polítics van treballarcom a obra de mà barata i esclavaen aeroports (Sondica,…), xarxaferroviària (Madrid-Burgos,…),ports, túnels (Vielha,…), carrete-res, canals de reg, pantans, novespresons (Carabanchel,…) obres del’Església, a zones devastades, enempreses privades que es van lu-crar amb el treball forçat durantmés de dues dècadas (Dragados yConstrucciones, Babcock Wilcox,Constructora Naval, Cementos As-land, Metro de Madrid,…), 20.000presos es van ocupar d’aixecar elmonumental Valle de los Caídos.

La repressió exercida sobre lesdones va tenir unes característiquesespecials: violacions, rapades decabell, presons religioses, quan nola mort.

Els familiars dels presoners vansobreviure amb la por permanentque el seu alcalde, el seu capellà ola Guardia Civil determinés la sortde l’home o la dona, del fill o lafilla, del germà o la germana…,amb unes poques línies d’acusacióo descàrrec.

10.500 obrers van sortir “volun-tàriament” a treballar per als ale-manys i el règim nazi va fer que40.000 més, tots ells republicansexiliats a França des del final de laguerra civil, s’incorporessin volun-tàriament o forçada als seus bata-llons de treball, mentre que 12.000més partien cap als camps de con-centració o d’extermini.

Ocupar qualsevol càrrec públicera impensable si no es pertanyia alpartit únic.

Per si quedava cap mena dedubte sobre qui havia guanyat laguerra, les inscripcions en les pa-rets de les esglésies amb els nomsdels “caídos por la patria”, monò-lits commemoratius d’“insignesbatalles”, carrers a nom dels prota-gonistes de la “cruzada”…, van ferimpossible l’oblid.

I encara s’atreveixen a acusar-nos de revanxistes?

L’ALTRA REALITAT


TREBALL-ECONOMIALa multitud d’irregularitatsposa en perill centenars

d’obrers

Continua lafalta deseguretat en laconstrucció dela línia 9 delMetro

Aureliano Guemez i AntonioAranda

Com ja explicàvem en l'anteriornúmero del “Catalunya”, les

mesures de seguretat brillen per laseva absència en les obres de la fu-tura línia 9 del Metro de Barcelo-na.

La línia 9, amb una longitud de43 km de via i 46 estacions, que en-llaçarà la zona de Santa Coloma deGramenet amb l'aeroport del Prat,és una de les majors obres de cons-trucció que es realitzen en aquestsmoments a la ciutat de Barcelona.Hi treballen centenars de persones iels riscos laborals són nombrosos.UTE LÍNIA 9 és l'empresa a laqual GISA (Gestió d’Infrastructu-res SA, empresa pública dependentde la Generalitat de Catalunya) vaadjudicar la construcció de la línia.UTE LÍNIA 9 està conformada a lavegada per unes altres cinc empre-ses: FCC Construcción, FerrovialAgroman, Obrascon Huarte Lain,COPISA Constructora Pirenaica iCOPCISA.

La CGT ja s'ha manifestat sobreaquest assumpte, però ara es volafegir el següent:

-Els treballs de construcció de lanova línia es realitzen a profundi-tats de fins a 70 metres, en condi-cions de molt de soroll, grans quan-titats de pols de granit i pocaventilació.

-S'usen bombones d’oxigen ace-tilè.

-S'utilitzen substàncies tòxiquesi components químics i additiusmolt agressius en contacte ambl'aigua quan el terreny és molt ines-table, provocant amb això eczemesals peus i les mans.

-La renovació de l'aire és insufi-cient, el que provoca marejos, i enalguns casos, somnolència per faltad'oxigen.

-També cal destacar que en unaobra d'aquesta envergadura no hiha servei mèdic les 24 hores deldia; es limiten a tenir un ATS queno cobreix el torn de treball de lanit.

La Confederació General delTreball de Catalunya també ha de-nunciat la manca de formació (so-bretot pel que fa als riscos quecomporta aquesta sèrie de treballs)en molts dels treballadors, que per-tanyen a contractes que al mateixtemps són subcontractats per altresempreses.

Seccions Sindicals CGT Seat iAntonio Aranda

Vaga de famd'acomiadats de Seat

El cap de setmana en què es com-plien 10 mesos de l'Expedient deRegulació d’Ocupació signat perSeat, CCOO, UGT i el govern tri-partit de la Generalitat de Catalun-ya, que va suposar 660 acomiada-ments, un grup d'acomiadats iacomiadades van decidir fer unaprimera vaga de fam el divendres20, dissabte 21 i diumenge 22 d'oc-tubre. I diem una primera vaga per-què no descarten realitzar-ne d’al-tres de més durada si no es readmeta tots i cada una de les personesacomiadades.

Després de gairebé 10 mesos,havia quedat demostrat el que desd'un principi ha defensat la CGT,que no és altra cosa que el frau dela signatura de l'expedient que vasuposar l'acomiadament de 660treballadors i treballadores. En lesúltimes setmanes, havíem vist coma causa de les produccions a l'alçaprevistes per Seat, era necessària lacontractació de nous treballadors itreballadores, per la qual cosa elsprimers a entrar a treballar i ocuparels llocs necessaris haurien de serels acomiadats; a més, Seat es veiaobligada a abaixar la producció delmodel León en 21 cotxes diaris, noper les vendes sinó per falta de per-sonal. Però la posició de l’empresano canvia i només va cridar a al-guns d'ells, prèviament enquestats itriats per UGT i CCOO, per realit-zar-los la revisió mèdica, i el 3 denovembre van reingressar mitjan-çant contracte de relleu els primers30, desconneixent quins criteriss'estan utilitzant per seleccionarl'ordre de reingresos.

El començament de la vaga defam va tenir lloc el dia 20, realit-zant prèviament una concentració iuna roda de premsa a les 11 delmatí a la plaça de la Universitat deBarcelona, acompanyats d'unnombrós grup de suport, per entrarposteriorment a les dependènciesde la Universitat de Barcelona ones portaria a terme la vaga de fam.

Unes 500 persones van visitarals vaguistes per a expressar-los laseva solidaritat.

La vaga de fam volia ser un pri-mer avís a la Direcció de l'empresaSeat para exigir-li la readmissióabans de Nadal i un desmentimentde les informacions que assegura-ven que el conflicte dels acomia-dats estava en vies de solució.

Noves sentènciesd'acomiadaments nulsDels 645 acomiadats finalment perl'ERO de Seat, 190 eran afiliatsd'UGT, 140 de CCOO i 136 deCGT. Els altres 179 no pertanyiena cap sindicat. La plantilla de Seatté uns 12.700 treballadors i treba-lladores, dels que uns 6.000 estanafiliats a UGT, uns 5.000 a CCOOi uns 500 a CGT.

Recordem que CGT va interpo-sar 110 demandes pels acomiada-ments. Fins ara, d'aquestes deman-des, 25 s'han resolt declarant-losnuls i 23 declarant-los improce-dents. CGT també va interposar unrecurs d'alçada que reclama la re-admissió dels 660 treballadors aco-miadats fa gairebé un any.

Dels últims d'aquests acomiada-ments nuls, sis van ser declarats el14 de novembre, quan el TribunalSuperior de Justicia de Catalunya(TSJC) feia pública sentència d'a-quests sis acomiadaments nuls co-rresponents tots ells a afiliats aCGT, ja que la sentència exposaque es va produir discriminació"quant a l'índex d'afectació" en elsafiliats als sindicats. Aquesta con-clusió es basa en el fet que l'EROva afectar el 27% d'afiliats de CGTenfront del 3% dels d'UGT. La sen-tència, que revocava la sentènciadel Jutjat social número 26 quedesestimava la demanda contra l'a-comiadament presentada per setcompanys de Seat, considera queaquesta circumstància obliga Seata justificar les causes d'acomiada-ment, una circumstància que con-sidera que "no ha ofert" més enllàde "criteris de selecció" a títol"orientatiu". Així, la sentència con-clou que aquest fet evidencia que"ha existit un tracte evidentmentdiscriminatori que atempta contrael dret de llibertat sindical i queconverteix en nuls els acomiada-ments dels codemandants afiliats a

la CGT", revocant la sentència delJutjat social número 26 que deses-timava la demanda contra l'aco-miadament presentada per setcompanys de Seat. L'empresa vadecidir recórrer la sentència al Tri-bunal Suprem.

Uns dies després, el 20 de no-vembre, una nova sentència de laSala Social del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya tornava aestimar el recurs de suplicació pre-sentat per sis acomiadats per Seatcontra una sentència més dictada elpassat 28 d'abril pel jutjat socialnombre 26 de Barcelona, quehavia declarat els acomiadamentscom a procedents, declarant elTSJC nuls els acomiadaments delstreballadors, tots ells afiliats a laCGT. Igual que en la sentència an-terior, en aquesta també queda clarque existeix discriminació en elsacomiadaments realitzats per Seat,destacant la desproporció que exis-teix entre els percentatges d'afilia-ció a Seat i els percentatges d'aco-miadats afiliats a la CGT.

La Direcció de Seat hauria deprendre bona nota, canviar radical-ment d'actitud, complir amb la le-galitat.

Reunions amb CGT iCCOOL'Assemblea d'acomiadats i aco-miadades de Seat va sol·licitar unareunió pel 14 de novembre amb elComitè Intercentres de Seat i se'lsva enviar un burofax amb la convo-catòria a les seccions sindicals deCCOO, UGT i de CGT, i al presi-dent del Comitè d'Empresa MatíasCarnero. El dia 14, la Direcció deSeat va impedir de nou l'entrada ala delegació de l'Assemblea d'Aco-miadats, entre els quals es trobaventreballadors que havien obtingut elnul radical i per tant són plantillade Seat.

Donada la impossibilitat de reu-nir-se en els locals de Seat, la dele-gació de l'Assemblea d'Acomia-dats i Acomiadades es van reuniramb representants de CCOO iCGT fora de l'empresa. UGT deSeat, que havia estat convocada ala reunió, no es va presentar. Perpart dels acomiadats i acomiadeses van exposar els motius de la reu-nió, concretats en una sèrie de rei-vindicacions centrades en la read-missió.

Empreses en lluita

Per altra banda, l'Assemblea d'aco-miadats/des de Seat reunida el pas-sat 14 de novembre després de serinformada dels acords i propostesadoptats pel comitè de solidaritatunitari, va acordar convocar unaAssemblea de treballadors/as enlluita o davant greus conflictesamb les seves respectives empre-ses, especialment els treballa-dors/es d'Iberia amenaçats per larepressió després de l'obertura dedesenes d'expedients, els treballa-dors/es de Mercadona, de La Van-guardia, etc.

Concentració davant elParlament

Mig centenar d'acomiadats deSeat i sindicalistes de la CGT esvan manifestar el 24 de novembredavant de la seu del Parlament deCatalunya, durant segona jornadade la sessió d'investidura del noupresident de la Generalitat, JoséMontilla, a qui van fer arribar unacarta exposant les seves reivindi-cacions. Els treballadors concen-trats, portaven una pancarta ambel lema “Teniu un deute social.Readmissió Seat 660" i reclama-ren la readmissió de tots els afec-tats per l'ERO de Seat.

Seat no fa ni un pasenrere, nosaltres tampoc

10 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT Parcs iJardins

Més de 400 treballadors itreballadores de l'InstitutMunicipal de Parcs i Jar-

dins de Barcelona es van reunir el17 de novembre en assemblea (iposteriorment es van concentrar ala plaça de Sant Jaume) per aprovarun calendari de mobilitzacions queincloïa jornades de vaga, la primerael 30 de novembre, per fer patent lapreocupació per la consecució d’unConveni que no els faci perdre méspoder adquisitiu, que garanteixi lacontinuitat de l’Institut Municipalcom a ens públic, que el doti delpersonal suficient per desenvoluparles tasques asignades per l’Ajunta-ment de Barcelona, a part d’altresdemandes de menor emvergadura,però no per això menys importants.

A més, es va comunicar a l’as-semblea la imposició de cinc quere-lles criminals contra cinc treballa-dors, tots ells membres del Comitèd’Empresa, per part d’ImmaMayol, presidenta de Parcs i Jar-dins, per «comissió de delictes i fal-tes de desobediència, coaccions, ca-lúmnies i vexacions injustes», pelsfets de la pasada Festa de la Prima-vera 2006, en què una part de la

plantilla es va manifestar per fer de-notar el descontent general pels re-tards i la falta de voluntat a l’horade negociar el Conveni a més de de-nunciar la intenció d’externalitzarserveis que fins ara feien.

Un altre tema que es va tocar vaser la proposta de sanció molt greucontra els treballadors de la brigadade poda que es va negar a utilitzarles plataformes Podathor, per faltade seguretat de les màquines. Faltade seguretat que més tard s’ha con-firmat fundada i ratificade per l'Au-toritat Laboral mitjantçant l’Inspec-tor de Guàrdia. Sembla una bogeriaque havent-se confirmat el perillgreu i imminent que patien aques-

tes màquines l’empresa s’atreveixia dubtar que l’única intenció delstreballadors era no arriscar-se apatir un greu accident.

Comencen les jornadesde vagaEl 30 de novembre, el 90 % de laplantilla va seguir la convocatòriade vaga i es van manifestar des delpasseig Lluís Companys (davantdels jutjats) fins a la plaça de SantJaume, en una jornada de lluita perfer patent la preocupació per la con-secució d'un Conveni que milloriles condicions generals expressadesen aquest mateix article. A més,

també es va mostrar el seu malestarper la querella presentada per l'A-juntament de Barcelona contra cinctreballadors, el judici dels quals s'-havia ajornat pel 4 de desembre.

Per completar la jornada, 150 tre-balladors van concentrar-se aquellatarda a la plaça de Sant Jaume du-rant l'acte en què l'alcalde de Barce-lona Jordi Hereu inaugurava el pes-sebre municipal. Amb una pancartaamb el lema “Hereu passa de la pu-billa i negocia amb la plantilla” icaretes amb la imatge d'ImmaMayol amb nas de Pinotxo, van

acompanyar amb les seves consig-nes l'acte de l'alcalde.

Ajornada la querellacontra 5 treballadorsEls treballadors i treballadores del'Institut Municipal de Parcs i Jar-dins es vam concentrar el 4 de des-embre, després de la realitzaciód'una Assemblea General de Treba-lladors, en la porta dels Jutjats deBarcelona per expressar la seva so-lidaritat amb els 5 companys deParcs i Jardins, contra els quals lapresidenta del Institut Imma Mayols'havia querellat. El judici que persegona vegada va ser suspès, aques-ta vegada per indisposició de la Ma-gistrada, estava programat inicial-ment pel dia 30 de novembre.Després d'informar els companys icompanyes concentrats de la sus-pensió es van registrar en el Jutjatd'Instrucció 14, dos escrits, un sig-nat per les Federacions i Sindicatsd'Administració Pública de CCOO,USOC, CGT i UGT i un altre escritde solidaritat signat per més de 500treballadors i treballadores de Parcsi Jardins en defensa del dret inalie-nable de poder expressar lliurementi públicament les seves discrepàn-cies i reivindicacions.

Parcs i Jardins vol millorscondicions i menys repressió

OPINIÓ: Neoliberalisme i administració i serveis públicsCGT Administració Públics Sector

Generalitat([email protected])

Les polítiques neoliberals dedesmantellament i privatització

(educació de fills i filles, sanitat, ge-riàtrics...) que apliquen els diferentsgoverns de la Generalitat no sola-ment ens afecten com a personesusuàries dels serveis públics sinócom a treballadors i treballadoresd'aquests serveis, ja que empitjorenla nostra situació laboral.

L'Administració intenta englobarels sindicats en un projecte de "mo-dernització" amb greus conseqüèn-cies laborals. Actualment, la majo-ria de sindicats s'adapten a l'agendade l'Administració, posant nomésmatisos o mesures pal·liatives al'empitjorament de les nostres con-dicions laborals, però pacten de fetl’empitjorament d’aquestes. Aques-ta dinàmica converteix els sindicatsque estan a les meses de negociacióen portaveus (crítics o no) de lesposicions de l'Administració. No-saltres creiem que els nostres repre-sentants sindicals haurien de tenirclar que es tracta d'un enfronta-ment, un conflicte d'interessos.

Tant l'Acord General sobre Co-merç de Serveis (AGCS), com la

Directiva Bolkenstein o l'Estatut dela Funció Pública pactat recentmentpels sindicats majoritaris (CCOO,UGT i CSIF) i el govern del PSOEvan, igual que les successives refor-mes laborals i de pensions, en lalínia de buidar de garanties i drets lalegislació laboral, la funció públicao les pensions, per tal que el mercatactuï lliurement. I ja hem vist el quefa el mercat de l’habitatge quan se’ldeixa lliure. Als sectors liberalitzatsl’argument que més competènciaafavoreix l'usuari i la baixada depreus és un eslògan fals i la realitatdemostra que són serveis més defi-cients, cars i controlats per mono-polis privats. El recent pla de pen-sions privat que gestiona ‘la Caixa’o la proliferació de Mútues de pre-venció de riscos són exemples pro-pers que sols han servit per engrei-xar el negoci privat a costa delsdiners de tots i totes.

Vénen temps de grans reestructu-racions en el sector públic del qualformem part i que ens afectarancom a treballadors i treballadores.Han privatitzat les grans empresespúbliques, com Telefónica, Iberia,la part no militar de les drassanesIzar, Campsa. Sectors sencers coml'Institut Català de la Salut (ICS)tenen a sobre un projecte de conver-

sió en empresa pública. Al mateixtemps, es fa palès el deterioramentde la sanitat i de l'ensenyament pú-blics.

Les empreses de subcontractaciói les ETT han anat agafant feinesexternalitzades en les administra-cions públiques, tals com la neteja,la seguretat, el manteniment delsedificis, la missatgeria. A la sanitathan estat les proves diagnòstiques,operacions i ambulàncies. Els men-jadors escolars i el seu personal nos’han integrat mai a la plantilla pú-blica. En els Serveis Administratiusi Tècnics de la Generalitat s'estanexternalitzant tasques pròpies delscos subaltern; l'escanejat de docu-mentació; a Economia i Finances laintroducció de dades fiscals; la tra-mesa de campanyes de correspon-dència; el suport informàtic; l'el·la-boració d'aplicatius informàtics; els‘call centers’ o centrals de telefoniacom el Telèfon d’Atenció al Consu-midor, d’Informació de la Generali-tat (012), d'Emergències (112),d'urgències sanitàries (061) i el de"sanitat respon". Així mateix tantels governs de CiU com el del Tri-partit han externalitzat l’elaboracióde projectes de llei i d’informes tèc-nics a professionals i a bufets d'ad-vocats externs.

Sectors públics tradicionals i ma-durs com la sanitat i l'ensenyamenthan començat a retrocedir respecteals sectors privats gràcies a la sub-venció i l'externalització del sectorpúblic. Sectors públics no desenvo-lupats com els de llars d'infants,atenció a la infància, geriatria, de-pendència, de persones discapacita-des i d'atenció a persones drogode-pendents, estan creixent de maneraprivada, concertada o com a ONG.En el cas dels geriàtrics privats,aquests estan usurpant els estalvisde tota una generació, provocantl’empobriment de les famílies quepoden pagar o desatenció de les queno poden, per inexistència de pla-ces públiques, mentre els treballa-dors i treballadores del sector patei-xen gran precarietat i baixos salaris.La gestió del medi ambient conti-nua sent un espai on l’Administra-ció no intervé a causa dels interes-sos que hi operen.

La doctrina liberal de l'estatmínim i de deixar al mercat la pres-tació de serveis uneix a partits tradi-cionalment liberals en l'economia,com els de CiU o el PP amb els delTripartit, que es diuen que són d’es-querres, PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA. A les autonomies que gover-na el PP desplega les fundacions

sanitàries i parlen fins i tot del "xecsanitari", i el Tripartit ha parlatobertament del futur copagamentde la sanitat.

Com enfrontar aquestproblemes?

Es tracta de defensar-nos. D’en-frontar aquesta política de pacte enla qual, en qüestió laboral, s’aplicaallò que decideix Funció Pública.Per això, necessitem un altre tipusde representació que trenqui amb ladinàmica actual d’utilitzar lesmeses de negociació com el centrede l'acció sindical intentant aconse-guir el màxim de la mesa i, poste-riorment, informar dels resultats enassemblees o fulls. Però, a lesmeses no hi ha força sense reivindi-cacions acordades prèviament enassemblees i amb mobilitzacionsconseqüents.

No es pot aconseguir canviaraquesta dinàmica si no és amb lamobilització. Per aturar les privatit-zacions, i revertir-les, per un Estatutde la Funció Pública fruit d’una ve-ritable negociació amb tots els tre-balladors i treballadores; per unaadministració que doni servei alpoble i no als interessos partidistesdels polítics de torn.


TREBALL-ECONOMIA

Els autònomsdependents: unnou retrocéscap a laprecarietat

Vicent

Anys li ha costat al movimentsindical aconseguir una jorna-

da laboral de vuit hores, vacancespagades, salaris dignes, pagues ex-traordinàries, dret a l'atur i a la pen-sió de jubilació o que l'empresariassumisca la responsabilitat socialde pagar una part important de lescotitzacions de la seguretat social il'atur dels treballadors. En certamanera, les condicions laboralsenumerades i les cotitzacions fanque l’empresari retorni part de laplusvàlua, de la qual s’apropia peròque es generada pels treballadors,en forma de drets socials i cotitza-cions.

L'administració pot fer perillaraquesta situació quan pretén crearla figura d'autònom dependent, enel marc de l'esborrany de l'Estatutde l'autònom, que ve a legalitzar«de facto» el que fins ara era unail·legalitat denunciable: els falsosautònoms. Converteix en una pràc-tica legal allò que actualment noera més una estratègia dels empre-saris per incrementar els seus mar-ges de beneficis a costa dels salarisi els drets dels treballadors a partirestalviar-se el pagament de la segu-retat social, les pagues extra, les va-cances o les hores extraordinàries.

A canvi d'aquesta renúncia, elssindicalistes –essencialmentCC.OO.- que la defensen, afirmenque es guanyen drets de representa-ció que serien l'inici d'un procés demillora de les condicions d'aquestcol·lectiu. I les millores que farientendirien a recuperar els drets ja re-coneguts actualment i que es podensolucionar amb acció sindical i ins-pectora? No tindria més sentit, encomptes de fer un pas endarrereamb l'esperança de poder fer-ne unendavant, fer-ne un endavant direc-tament? I fer-ho a partir de posarmultes més altes a les companyiesen cas que tinguen falsos autò-noms?, o indemnitzacions per alstreballadors que en cas de ser-hodenuncien?, o una major vigilànciaper part de la inspecció per tal queno es produisca aquesta situació?

Actualment, existeix un nombrecreixent de falsos autònoms, araautònoms dependents, però la solu-ció no arriba de rebaixar els seusdrets i legalitzar situacions de pre-carietat sinó, senzillament, de fercomplir la llei. L'administracióhauria d'optar per incrementar elnombre d'inspeccions, facilitar lesdenúncies i la protecció als denun-ciants o fomentar la implantaciódels sindicats.

La repressió segueix a la criminalització mediàtica

Expedientats i encausatsper la vaga del Prat

Col·lectiu Catalunya

El passat 28 de juliol, cente-nars de treballadors i treba-lladores d'Iberia enfrontats

a un possible acomiadament mas-siu decidien entrar a les pistes del'Aeroport del Prat.

Com a resposta repressiva ambposterioritat a la vaga, per un cos-tat, Iberia ha obert 62 expedientssancionadors a treballadors i treba-lladores; per un altre costat, en elprocés judicial obert sobre els fetsdel Prat, en el que hi ha encausatsels 9 treballadors detinguts mésuna quantitat encara per determi-nar, la jutgessa que porta el cas haobert diligències per possibles de-lictes de danys, resistència a l'auto-ritat i alteració greu de l'ordre pú-blic, delictes castigats amb penesde presó d'entre sis mesos i quatreanys, mentre que la fiscal del casdemana que s'investigui si l'ocupa-ció de les pistes i la paralització del'aeroport podrien constituir un de-licte de sedició. La fiscal es basa enl'article 20 de la Llei penal proces-sal de la navegació aèria que entrealtres coses castiga els empleatsque abandonin col·lectivament lesseves funcions a l'aeroport en acti-tud de protesta. El càstig per alsinstigadors va de vuit a deu anys ide quatre a vuit pels que no hagindirigit la revolta. Aquestes serienles penes a què es podrien enfron-tar els treballadors, a més de que-dar inhabilitats per a qualsevolfeina pública durant el mateix perí-ode, una autèntica barbaritat.

A dia 20 d'octubre, es feia públicen els mitjans informatius que lajutge instructora havia ordenat a laGuardia Civil que prengués decla-ració com a imputats a desenes detreballadors del servei de terra d'I-beria, a més dels nou detinguts, per

aclarir la seva participació en la in-vasió de les pistes de l'aeroport deBarcelona el passat 28 de juliol.Fonts judicials van explicar que, apart dels detinguts durant la protes-ta, la Guardia Civil del Prat de Llo-bregat havia interrogat ja en quali-tat d'imputats 26 empleats més i,segons diferents fonts judicials, laquantitat final d'empleats interro-gats estarà entre 30 i 60, en la sevamajoria del torn de matí, ja que vaser en aquesta franja horària quanes va celebrar la protesta, i operarisdels vehicles de transport d'equi-patge, amb els quals els treballa-dors van bloquejar les pistes del'aeroport.

Als treballadors cridats a decla-rar, entre els quals hi figura un de-legat sindical de la CGT, se'ls im-puten presumptes delictes desedició i alteració greu de l'ordrepúblic. Una vegada disposi de lesdeclaracions efectuades per laGuàrdia Civil, la jutge instructoradecidirà si crida a declarar als tre-balladors imputats. Per la invasióde les pistes de l'aeroport van serdetinguts nou treballadors. La titu-lar del jutjat d'instrucció del Prat vaobrir a la fi de juliol diligènciesprèvies pel col·lapse en l'aeroportarran de l'atestat policial que vaelaborar la Guardia Civil i de les

denúncies presentades per algunsdels passatgers que es van veureperjudicats per la protesta.

Iberia suspèn de feina isou 59 treballadorsLa companyia Iberia va fer públi-ca, a finals de novembre, la decisióde suspendre de feina i sou 59 tre-balladors del servei de terra de l'ae-roport del Prat com a responsablesde "fets molt greus" durant la vagadel 28 de juliol passat. Nou treba-lladors han estat sancionats amb 60dies de suspensió, 25 empleatsamb sancions de 45 dies i els 25restants amb 16 dies. Els sindicatsvan decidir recórrer contra les san-cions i obrir un fons per ajudar elsafectats.

Quatre mesos després de la vagai arran d'una investigació interna,Iberia va resoldre que 59 treballa-dors van cometre faltes molt greus,segons el reglament de l'empresa,per l'ocupació de les pistes, fet queva obligar a cancel·lar 544 vols i vadeixar en terra 100.000 passatgers.La companyia considera que totesles faltes tenen la mateixa gravetatperò les sancions es van acordarsegons la possibilitat de demostrarla participació dels implicats en elsfets. Seguint aquest criteri, els em-

pleats amb la sanció més alta, de60 dies, són els nou que va detenirla Guardia Civil a les pistes. 25 tre-balladors seran multats amb 45dies perquè Iberia afirma que téconstància que van ocupar les pis-tes a partir de les gravacions de cà-meres de seguretat i dels mitjans decomunicació. I els 25 restants esta-ran 16 dies sense feina ni sou «pelsdanys produïts», segons portaveusde la companyia.

Els sindicats recorreran contrales sancions perquè consideren quemoltes no estan fonamentades. Elcomitè –CCOO, UGT i minoritariscom ara CISA i CGT, aquests dosúltims amb dos delegats expedien-tats– van posar en mans dels seusadvocats la manera de recórrercontra les suspensions. Els sindi-cats van decidir recórrer en primerterme contra les suspensions de 16dies, ja que creuen que Iberia actuasense proves, ja que cada matí elsvehicles que es van utilitzar durantla vaga per bloquejar les pistess'assignen a un treballador diferent,per la qual cosa no hi ha un emple-at responsable d'un vehicle. Elssindicats consideren per aquestmotiu que és arbitrari castigar elsempleats que aquell dia estaven alcàrrec dels vehicles perquè qualse-vol treballador els podria havermogut. Els advocats estudiarantambé com afrontar la resta de san-cions.

El que sí que va acordar el Co-mitè d'Empresa és crear una caixade resistència per recollir fons perajudar els expedientats durant lasuspensió de feina i sou. Els sindi-cats no van concretar la xifra quehaurien de recaptar i que podria su-perar els 80.000 euros. La CGT, amés, recollirà diners per als tresafiliats seus sancionats.

Foment investiga Correos després de les denúncies de CGTSindicat Federal CGT Correos

La CGT ha denunciat Correosper falta de repartiment del co-

rreu i l'incompliment reiterat de laLlei postal i, com a resultat, el Mi-nisteri de Foment investiga els cen-tres de repartiment de les localitatsde Tordera, Terrassa, Arenys deMunt, Sant Cugat del Vallès. S'es-pera que aviat passin per Piera,Santa Coloma de Gramenet, l’Hos-pitalet del Llobregat i BarcelonaDistricte 4.

Les denúncies indiquen els mi-lers d'objectes, el nombre de diesque s'han deixat de repartir i la po-blació afectada.

-Terrassa (1a denúncia el 12 de

maig de 2006): 70.000 objectes,entre 7 i 22 dies, 220.000 afectats.

-Arenys de Munt (denúncia del7 de juny de 2006): 16.000 objec-tes, entre 3 i 6 dies, 7.500 afectats.

-Sant Cugat del Valls (denúnciadel 14 de juliol de 2006): 135.000objectes, entre 15 i 30 dies, 75.000afectats.

-Hospitalet del Llobregat (de-núncia del 9 d'agost de 2006):40.000 objectes, entre 15 i 30 dies,60.000 afectats.

-Piera (denúncia del 25 d'agostde 2006): 80.000 objectes, entre 4 i7 dies.

-Terrassa (2a denúncia del 31d'agost de 2006): 20.000 objectes,entre 15 i 30 dias, a la zona de

“Can Perellada”. -Santa Coloma de Gramanet

(denúncia del 31 d'agost de 2006):90.000 objectes, entre 15 i 35 dies,120.000 afectats.

-Barcelona Districte 4 (denúnciadel 27 de setembre de 2006):20.000 objectes, entre 20 i 30 dies,40.000 afectats.

-Terrassa (3a denúncia del 28 desetmbre de 2006): 90.000 objectes,entre 5 i 21 dies, 220.000 afectats.

-Tordera (denúncia del 17 d'oc-tubre de 2006): 20.000 objectes,entre 3 i 5 dies.

Tenim també constància que elsinspectors han realitzat visites acentres de classificació (CCP -Colon) i distribució (Sagrera) del

correu. Correos publicita unesdades de les acumulacions que noes corresponen amb les reals, d'úsintern. Any rere any, s'excusa dientque són “fets puntuals i en vies desolució” però oculta deficiènciesestructurals.

Coneixen trucs i estratègies perminimitzar la gravetat del succeït iocultar la realitat davant els inspec-tors de Foment. Els inspectorshaurien de mirar els segells de lesdates d'admissió de la correspon-dència (matasegells) per compro-var el retard en el correu, a bandade les acumulacions. A més a més,són els treballadors i els usuaris quipodrien aprotar la informació mésfidel i no pas l'empresa.

QUI PAGA, MANA


TREBALL-ECONOMIA

Text: SFF-CGT Tarragona; Fotos:Joan Ramon Ferrándiz

Unes 50 persones van parti-cipar, el diumenge 12 denovembre, en una camina-

da reivindivativa convocada per laCoordinadora de Defensa del Fe-rrocarril de CGT sota el lema"Menys AVE i Més Trens a les co-marques de Tarragona", caminadaque es va realitzar entre la Pobla deMontornès i el Catllar per la via ac-tualment fora de servei de la líniaque uneix Roda de Berà amb Reus.En acabar la marxa, es va realitzarun dinar popular.

Les reivindicacions principals del'acció eren:

-Augmentar el trànsit de merca-deries per ferrocarril (el 94% d'ellescirculen per carretera), condicionarles instal·lacions del port de Tarra-gona per donar una resposta àgil ala distribució d’aquestes, així comles terminals de Constantí i Tarra-gona Classificació.

-Estendre la xarxa de Rodalies deBarcelona fins a Tarragona i Reus,millorant el servei, tant en freqüèn-cies com en qualitat de serveis.

-Reobertura de les estacions tan-cades en els últims anys. Condicio-nament dels edificis en totes les es-tacions del Camp de Tarragona i lesTerres de l'Ebre.

-Reobertura de la línia Roda deBerà-Reus, unint l'aeroport i lanova estació de l'AVE amb Tarrago-na, Reus i Valls, per mitjà d'unaxarxa ferroviària lleugera que utilit-zaria els traçats ferroviaris exis-tents, tant el traçat de l'antiga via deReus a Roda com de les línies exis-tents per Sant Vicenç de Calders,Valls, Reus i Tarragona.

Les necessitats de la poblaciópassen per un ferrocarril que verte-bri el territori, que doni servei realals ciutadans i a les ciutadanes, per-metent el dret a la mobilitat de lesmajories, farts de veure passarl'AVE a 300 km/h per tal que elsexecutius es desplacin entre lesgrans ciutats i que no puguem viat-jar entre dues poblacions de la nos-tra pròpia comarca per manca detrens o fins i tot pitjor… per la sevainexistència. El 99% de la poblacióviatja en Rodalies i Regionals, en-front del 1% de l'AVE, les inver-sions són del 97% per a l'AVE i el3% per al ferrocarril convencional.

En un futur immediat, com aconseqüència de la privatització ide no atendre raons socials objecti-ves, es podrien tancar estacions, su-primir parades i fins i tot trens, dis-minuint encara més la qualitat delservei, i tot això per rendibilitzar els

comptes de resultats d'empresesprivades/concessionàries que ex-plotarien aquest tipus de transport.

A les Comarques de Tarragona,en els últims 15 anys, s'han tancatde manera permanent gran nombred'estacions com Vila-seca, Altafu-lla, l’Espluga de Francolí, Alcover,Vilabella, Vilaverd, Salomó, Rodade Berà, Nules-Bràfim, Marçà-Fal-set, les Borges del Camp, Riude-canyes-Botarell, Guiamets-la Serrad’Almos, Camarles, l’Ampolla,Santa Bàrbara, Freginals, Ulldeco-na, etc. Les estacions d'Ascó, Riba-Roja, Flix, Móra la Nova, l’Hospi-talet de l’Infant i Montblanc podenpatir de manera immediata la per-duda de personal. Resulta parado-xal que convisquin en la mateixacomarca el malversament de l'AVEi la realitat d'estacions que no tenen

ni enllumenat. També continuenoblidats projectes tan necessariscom el del baixador de la zona uni-versitària de Reus, o continuïn els10 anys de provisionalitat de l'esta-ció de Torredembarra (tercera esta-ció de Tarragona en nombre d'usua-ris).

La reobertura de la línia Reus-Roda de Berà podria tenir un paperimportant en les comunicacions deles Comarques de Tarragona. És in-tolerable que després de la desorbi-tada despesa de la línia de l'AVE,l'estació del Camp de Tarragona notingui una connexió de ferrocarrilamb els principals nuclis urbans dela comarca, fent dependre el ciuta-dà i la ciutadana del vehicle privat.Des de la CGT es té previst comen-çar una roda d'entrevistes amb elsalcaldes de la Pobla de Montornès,

la Riera de Gaià, el Catllar, Peraforti el Morell, perquè són les pobla-cions que gaudirien del servei fe-rroviari si la línia entre Roda deBerà i Reus s'obrís novament al pú-blic, amb l'objectiu d'explicar alsbatlles la viabilitat tècnica i econò-mica del projecte.

Concentració durant lainauguració de l’AVEfins a TarragonaEl SFF-CGT i la Federació Interco-marcal de Tarragona van convocaruna concentració el 18 de desembreamb motiu de la inauguració de lalínia de l'AVE fins a Tarragona i del’estació de l’AVE a la localitat ta-rragonina de Perafort, continuantamb la seva campanya de Defensadel Ferrocarril com servei públic idintre de les accions iniciades en elcamp de Tarragona "+Trens i–AVE”. Als actes d’inauguració hihavia representants de la classe po-lítica estatal i autonòmica, a mésdels directius de les empreses ferro-viàries. Un grup de manifestants esvan situar amb pancartes als acces-sos a l’estació de Perafort durant elmatí, per mostrar seu desacord ambaquesta forma malversadora de re-cursos i elitista d'entendre el trans-port, i per a protestar per la deixa-desa de la xarxa ferroviària

convencional, traduït en tancamentd'estacions, freqüència i fiabilitatdels trens, així mateix la inaugura-ció d'aquesta línia coincideix ambla defunció de les connexions diür-nes amb Madrid, Zaragoza i Lleidades de les estacions de Renfe de Ta-rragona, Reus, Valls i Montblanc.

Segons la CGT, l’engegadad’auesta estació suposa:

-L'AVE condiciona els ciutadansa viatjar des de l'estació del Campde Tarragona, deixant l'actual esta-ció sense connexions diürnes a Ma-drid, i en un futur a València i An-dalusia, podent repercutir en elfutur amb el servei de trens regio-nals.

-L'accessibilitat a l'estació delCamp és totalment insuficient, pelque els temps efectius de viatgeseran pràcticament iguals, fins i totsuperiors depenent de la procedèn-cia dels viatgers.

-S'encareixen els preus del viatgeen la majoria de casos, als quals alpreu del bitllet, s'han de sumar elstikets d'aparcament en l'estació, elde taxi, autobús etc.

-El personal laboral de l'estaciódel Camp, serà contractat de mane-ra precària amb unes condicions la-borals i econòmiques inferiors alstreballadors de Adif.

La nova estació del Tren d'AltaVelocitat del Camp de Tarragona ésla inversió més cara de les escome-ses històricament a Tarragona, i asobre no solucionarà de cap manerala problemàtica de mobilitat enaquestes comarques.

El naixement d'aquesta línia,coincideix amb la defunció delstrens diürns que connectaven l'esta-ció de Tarragona amb Madrid, Sa-ragossa i Lleida, on en principi so-lament passaran els trens endirecció a València (fins que esconstrueixi la connexió del braçMediterrani, a partir de llavors,tampoc), així mateix els trens regio-nals que ara circulen per la líniaconvencional, podrien veure dismi-nuïda la seva freqüència amb la po-sada en servei dels “regionals” quecirculessin per la nova línia, i queno donaran servei a totes les comar-ques.

A més, la inauguració precipita-da d'aquesta estació comporta para-doxes, com la seva posada en fun-cionament sense tenir assegurats elsserveis més bàsics, que van des delsubministrament d'aigua o la reco-llida de residus, a la falta d'accés enservei public, en no tenir trens queconnectin les principals estacionsde Tarragona amb la del Trend’AltaVelocitat, a més el servei dautobús itaxi no està concretat encara.

Caminada reivindicativa entre La Pobla de Montornès i el Catllar

‘Més tren, menys AVE’, accions endefensa del ferrocarril al Camp


Les agressions de la patronala les condicions de treball ials drets bàsics de la classe

treballadora a Catalunya se succe-eixen sense parar. La precarietat la-boral es manté en uns percentatgestercermundistes i afecta especial-ment joves, dones i immigrants.

Els acomiadaments massiuscom els de Seat, les reestructura-cions salvatges com la d’Iberia, lessegregacions que tenen com a ob-jectiu abaratir l’ocupació com a LaVanguardia, la repressió patronalamb acomiadaments, sancions ipallisses com a Mercadona, elsprocessos de privatització de ser-veis públics que afecten Parcs iJardins, el transport ferroviari i lasanitat, els tancaments i les deslo-calitzacions d’empreses com Mi-niwatt, Braun, etc, s’han produïtdavant de la passivitat, quan no da-vant de la complicitat oberta, de lesinstitucions i del Govern de la Ge-neralitat.

Els treballadors i les treballado-res de Seat, Iberia, Mercadona, LaVanguardia, Parcs i Jardins, etc.ens hem mobilitzat contra cadauna d’aquestes agressions. És més,la lluita dels acomiadats i acomia-dades de Seat, dels vaguistes deMercadona, dels treballadors deLa Vanguardia, dels treballadors deParcs i Jardins s’ha mantingut vivaen conflictes de llarga durada,conscients que la resistència, junt ala solidaritat, són condicions ne-cessàries per obtenir les nostres

reinvindicacions.Tot i que gràcies a la lluita i a les

demandes davant dels tribunalss’han aconseguit algunes victòriesparcials, tal i com s’ha evidenciaten sentències del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya, queha declarat nuls els acomiada-ments de diversos treballadors deSeat, encara queda molt de camíper aconseguir una solució justaper a tots els conflictes laboralsque es van acumulant.

L’acusació de sedició contra 78treballadors d’Iberia (que en cas deprosperar pot comportar penesd’entre 4 i 10 anys de presó) perhaver ocupat les pistes (acció quequalsevol treballador haguéssimrealitzat en les mateixes circums-tàncies), les querelles criminals iamenaces de sanció contra treba-lladors de Parcs i Jardins en l’exer-cici dels seus drets, etc, són una ex-pressió de l’actitud cada vegadamés autoritària i repressiva del sis-tema capitalista, i dels governs iadministracions al seu servei, con-tra la classe treballadora. Mentreels empresaris, directius, gover-nants responsables dels tanca-ments, deslocalitzacions, acomia-daments, fraus massius segueixenen la completa impunitat, o inclússe’ls condecora amb la Creu deSant Jordi, els treballadors i les tre-balladores som amenaçats, repri-mits, acomiadats, per exercir elsnostres drets en defensa d’un tre-ball digne, d’un servei públic de

qualitat, etc.Només la unitat en la lluita, la

solidaritat, ens permetrà avançarcap a una solució justa de tots elsconflictes laborals que es van acu-mulant: Seat, Iberia, Mercadona,Parcs i Jardins, La Vanguardia,Codex, etc. Només la mobilitzacióde la classe treballadora i de la ciu-tadania solidària podrà acabar ambla lacra dels acomiadaments, tan-caments d’empreses i precarietat,conquerint el dret al treball en con-dicions dignes; només amb la llui-ta podrem restablir uns serveis pú-blics de qualitat; només ambl’acció col·lectiva podrem defensarles llibertats i els drets sindicalscada cop més amenaçats.

En els darrers anys han sigutacomiadats milers de treballadors itreballadores a Catalunya. Avuisom nosaltres, demà pots ser u.

És hora d’exigir al Govern d’En-tesa de la Generalitat que governi afavor dels treballadors i les treba-lladores, que són precisament elsque, majoritàriament, els hanvotat, i respongui positivament ales nostres reivindicacions.

Per aquests objectius us convo-quem a una Manifestació el proper21 de gener, a les 12 hores, a laPlaça Universitat de Barcelona.

Treballadors i treballadoresd’Empreses en Conflicte amb elsuport de CO.BAS, CGT, CNT,CISA, IAC, SU, Xarxa contra elsTancaments i la Precarietat.

Manifestació contra la precarietat, els acomiadamentsi el terrorisme patronal

21 de gener,manifestació obrera

a Barcelona

Ensenyaent públic nouniversitariCGT presentava llistes a Barcelonai Lleida, amb 1.067 vots a la de-marcació de Barcelona, que repre-senten 5 delegats/des, i 90 vots a lade Lleida, insuficients per aconse-guir representació. Més informacióa: www.cgtcatalunya.cat/cgtense/

UABÒrgans de representació del

Personal Docent i Investigador de

la Universitat Autònoma de

Barcelona (Comitè d'Empresa del

PDI-Laboral i Junta de PDI-

Funcionari) del 29 de novembre,

CGT incrementa representació,

passant de 5 a 6 delegats/des (3 de

PDI-Funcionari i 3 de PDI-

Laboral). Info: http://www.cgt-

uab.net

Caprabo BarcelonaA sis centres de Caprabo a

Barcelona i rodalies: CGT, 30

delegats; CCOO, 23; i UGT, 23.

Cerveses Damm de Sta.Coloma de GramenetLa CGT passa d'1 delegat que tenia

a 3 delegats. La resta del Comitè:

CCOO, 4; i UGT, 2.

L.S.G. Sky CheffCGT, 5 delegats; i CCOO, 4.

Autoritat Portuària deTarragonaCGT, 2; UGT, 5; CCOO, 3; USOC

2; i SPPP, 1.

Repsol PetroliTarragonaLa Confederació obté 5 delegats en

el centre de treball de Tarragona.

Celebrades les eleccions sindi-cals el 29 de novembre en tots elscentres de treball de Repsol Petro-leo, la CGT ha passat de 2 a 5 dele-gats a Tarragona. La Confederaciópassa a ser la segona força sindicalen aquesta empresa. La resta de de-legats són per CCOO, 7; UGT, 5;CTI, 3; i STR, 1.

Banca

El dia 20 de desembre del 2006, laCGT va obtenir una representaciósuperior l 10 per cent entre els 400delegats i delegades triades.

Delegats i delegades escollides aCatalunya: Barcelona, 59; Girona,5; Lleida, 10; i Tarragona, 10; total:75. La representació és pròxima al15%.

Delegats i delegades escollides ales Illes: 33. La representció arribaal 32,35%.

Delegats i delegades escollidesal País Valencià: Alacant, 10; Cas-telló, 4; València, 9; total: 23. Larepresentació arriba al 6'04 %

A nivell estatal, el total de dele-gats i delegades està entorn de4.100, i la Confederació Generaldel Treball està pròxima a l'11 percent.

Metro de Barcelona

16 anys sent la força sindical mésvotada al Ferrocarril Metropolitàde Barcelona. La CGT, per quartavegada consecutiva, ha tornat arebre el suport dels treballadors delmetro en les eleccions sindicals re-alitzades el 20 de desembre.

Els delegats han quedat distri-buïts de la manera següent: CGT, 8 (5+3); CCOO, 6 (4+2);UGT, 5 (4+1); SU, 4 (3+1)CPT; 3; SIM, 1.Més informació:www.cgtmetro.org

Alguns resultats d’EleccionsSindicals on es presentava CGT

TREBALL-ECONOMIA


SENSE FRONTERES365 organitzacions socials de tipus diversvan crear l’Assemblea Popular dels Pobles deOaxaca, amb àmplia representació indígena

La lluita d’unsmestres deriva enlluita social àmpliaa l’Estat de Oaxaca

Pedro Pineda i Antoine Libert(Indymedia Chiapas)

Què és l'APPO?

L'Assemblea Popular dels Poblesde Oaxaca (APPO) neix el 17 dejuny de 2006 com una aliança de365 organitzacions socials, ajunta-ments populars, mestres de la Sec-ció 22 del magisteri i ciutadans iciutadanes a títol individual. Els 16pobles indígenes de l'estat mexicàd'Oaxaca estan representats enaquesta Assemblea Popular. Vegemper què van decidir ajuntar-se iprendre en les seves mans el seupropi destí.

Per què sorgeix?

1. Des de fa dècades, el poble d'Oa-xaca (Mèxic) ha combatut el sa-queig dels seus recursos naturals ila seva biodiversitat per part de lesgrans empreses. Per exemple, a tra-vés del Pla Puebla-Panamà, el go-vern mexicà i les empreses han vol-gut expropiar les terres ejidals icomunals dels pobles indígenes pera construir megaprojectes. D'a-questes lluites en van sorgir cente-nars d'organitzacions populars icombatives en tot l'estat.

2. Ulises Ruiz Ortiz (URO) es vaimposar com a governador de l'es-tat de Oaxaca pel PRI a través d'unfrau electoral a l'agost de 2004. Desdel primer moment ha portat aterme una brutal repressió i viola-ció dels drets humans com a res-posta a les demandes socials i perdefensar el model neoliberal.

3. El 14 de juny, Ulises Ruiz vaintentar desallotjar violentament laplantada que mantenien mestres dela Secció 22 des de maig 2006 endemanda de millors condicions detreball. Això va provocar diversesdetencions i desaparicions, i l'avor-tament d'una dona a causa delsgasos lacrimògens. Aquesta agres-sió va ser la gota que va fer vessarel got: els veïns van sortir en defen-sa dels maestres i van reprendre laplaça del Zócalo. Tres dies després,es constitueix l'APPO, unint les di-verses lluites de l'estat i exigint lacaiguda del governador.

Com està organitzada?

Totes les decisions importants esdecideixen en assemblea. Comptaamb una Direcció Provisional, peròel veritable poder resideix en lesbases socials, la qual cosa ha impe-

dit al govern federal afeblir el mo-viment. En moltes regions de l'estati en colònies hi ha APPO regionals.Aquí es prenen acords i es duenpropostes a l'assemblea general del’APPO, que se situa en la capitald'Oaxaca. S'està construint unaaltra manera de fer política, una ve-ritable democràcia popular. La gentsent seva l'APPO i per això lluitacontra la repressió de manera he-roica i organitzada.

Què proposa l'APPO?

La seva demanda principal és lasortida del governador, U.R.O.,però l'APPO va molt més allà. Du-rant els gairebé cinc mesos transco-rreguts des del seu naixement, haanat assumint el control de la capi-tal de l'estat i de molts altres muni-cipis. Sota el lema "Ulisses ja hacaigut!", l'APPO va anar tancanttotes les oficines del govern estatal,mostrant que no necessiten mésmals governants. U.R.O., per tant,ja és exgovernador en la pràctica.

L'APPO proposa que en tots elsestats de Mèxic es formin Assem-blees Populars, que les organitza-cions de base s'ajuntin per portar aterme una nova forma de fer políti-ca en cada estat i a tot Mèxic.

Repressió i solidaritat

En resposta a les demandes justesdel poble de Oaxaca, el governd'U.R.O. no ofereix una altra solu-ció que la repressió, apostant peldesgast del moviment a travésd'una guerra bruta. Els paramilitarsd'Ulisses Ruiz porten a terme atacsarmats contra les nombroses barri-cades que cada nit posen àvies, in-fants, mestresses de casa i altresveïns en les diferents colònies de laciutat. Al mateix temps, el governfederal manté un doble discurs: faveure que negocia mentre repri-meix. Els mitjans de desinformació(Televisa, TV Azteca) tracten dedesprestigiar i criminalitzar el mo-viment per a justificar una sortidaviolenta al conflicte.

El 27 d'octubre, pistolers del PRIvan assassinar tres companys, in-cloent el periodista independentd'EUA Brad Will, membre d'Indy-media. Pressionat pel govern d'a-quest país, el govern federal va en-viar a la Policia Federal Preventiva(PFP), amb el pretext de restablir"l'ordre i la pau". Enfront de la in-vasió d'aquestes forces policía-ques-militars, el poble ofereix re-sistència civil pacífica, formant

barreres humanes, portant flors icantant l'himne nacional. Des de laseva entrada a la ciutat, la PFPcomet quatre assassinats, elevant a16 la xifra de morts comprovatsque ha deixat la repressió des delnaixement de l'APPO. Sumen 44morts en el govern d'U.R.O.

L'ocupació militar ha provocataccions de protesta en tot Mèxic ien 26 països diferents. "La OtraCampaña", juntament amb altresmoviments, va bloquejar carreteresper tot el país el dia 1 de novembre.A Chiapas, van ser tancades totesles carreteres que passen per terri-tori zapatista. Enfront d'aquesta so-lidaritat, el 2 de novembre la PFPbusca callar la veu del moviment,assaltant les instal·lacions de RadioUniversidad. Després d'una batallaferoç de més de set hores, joves,veïns, dones i mestres van obligarla PFP a replegar-se, assolint unavictòria històrica per al poble.

Davant la brutalitat governamen-tal, com la qual hem vist contraAtenco, els miners de Sicartsa i LaOtra Campaña, la resposta organit-zada, pacífica i popular a Oaxacaens ensenya que és essencial plan-tar cara a la por i seguir enfortint laresistència a la recerca d'una demo-cràcia participativa. La quantitat dedesapareguts i detinguts continuaaugmentant diàriament. No obstantaixò, la lluita seguirà fins que elsnombrosos presos i desapareguts atot el país tornin a les seves famí-lies, les seves comunitats i les sevesorganitzacions.

Molt més allà de les protestes, ésmoment de construir una altra ma-nera de fer política. A Oaxaca, elpoble no es detindrà amb la caigu-da d'Ulises Ruiz, sinó que seguiràconstruint un veritable poder popu-lar. Aquest moviment no és de lí-ders, és de bases. És hora de donar-los suport.

Sobre la InsurreccióPopular a Oaxaca

Comitè Confederal CGT

La Confederació General delTreball denuncia enèrgica-ment la decisió del govern

mexicà d'enviar efectius policials imilitars per “restaurar l'ordre so-cial i la pau” a Oaxaca i intentaracabar d'aquesta manera amb ladigna i pacífica resistència popu-lar que té lloc des que en el mes demaig els i les mestres es van de-clar en vaga.

(...) Es denuncia especialmentla hipocresia dels arguments quepretenen justificar la intervenciópolicial i militar, així com l'intentde controlar la informació relativaa aquest conflicte, tractant de si-lenciar les fonts crítiques amb l'ac-tuació governamental que culminaamb l'assassinat, el divendres 27d'octubre, del càmera nord-ameri-cà Brad Will, membre d'Indyme-dia, tirotejat en el moment de do-cumentar un atac paramilitarcontra els integrants del APPO.

Es denuncia també la manipula-ció informativa que es pateix al'Estat espanyol sobre la situacióactual a Mèxic. Totes les persones,col·lectius i pobles que s'aixequencontra la injustícia en el móntenen el nostre respecte i solidari-tat; totes les persones tenen dret aviure d'acord amb les nostres con-cepcions i en unes condicions devida dignes, així com a lluitar con-tra qualsevol tipus d'opressió ideo-lògica, cultural i econòmica, iconcebre aquesta lluita com la detots i totes en el seu conjunt.

Per això, des de la CGT es dónasuport a les nombroses lluites delspobles del món i, en aquest marc,ens solidaritzem amb el pobled'Oaxaca (...)

Sol·licitem: - La destitució i sortida del Gover-nador Ulises Ruiz. - La sortida immediata dels cossospolicials, militars i paramilitars(...).

- El respecte de l'autonomia delmoviment popular i pacífic confi-gurat en la APPO (Asamblea Po-pular del Pueblo de Oaxaca) i pertant, de les seves demandes.

- Justícia digna per als respon-sables materials dels assassinats,que des de l'inici del conflicte esrealitzen contra el moviment so-cial d'Oaxaca. Amb això també esdenuncia els governs priistes queprotegeixen a grups paramilitarsencarregats de fer la feina ‘bruta’.

La CGT davantel conflictede Oaxaca (a Mèxic)


Catalunya. Desembre de 2006 / Gener 2007 15

ELECCIONS A CATALUNYA

Democràcia sense participació. Elspolítics... cada vegada més aïllats?

Tema del mes

Text: Guillem Sànchez i Barrull;foto: Mireia Bordonada

En un gag d'un conegut programad'humor de TV3, Ángel Acebesimitava Bruce Lee de l'anunci de

cotxes que aconsella “deixar d'enten-dre la realitat” per ser “realitat”. El gages referia a la versió “popular” de l’11-M, però segurament l'acudit seria apli-cable a tota la classe política catalana.Fins a les eleccions, que l'abstenció vaimposar de nou la realitat més comu-na.

Aquestes eleccions autonòmiquescatalanes han estat les segones en lahistòria amb major abstenció. I no so-lament això, el vot en blanc s'han du-plicat, el nul triplicat i la llista EsconsInsubmissos, que postula deixar bui-des les actes que aconsegueixi, haquadruplicat paperetes. És evidentque la bretxa entre classe política i ciu-tadania s'engrandeix. Aquest factor ésexplicat per molt diverses raons perexperts de tot tipus, però és innegableel divorci entre els debats electorals iles preocupacions socials. Excepte enel tema migratori, en què s'ha imposatla “línia dura” en la majoria de progra-mes programes.

Segons l'última enquesta del CIS, laprincipal preocupació a Catalunya ésl'habitatge, al voltant de la qual s'estàforjant un nou moviment social. La res-posta de la classe política ha estat,precisament, evitar costi el que costi laqüestió, arribant a suspendre una ci-mera ministerial europea i deslligantuna tempesta mediàtica amb la condi-ció de no reconèixer que no tenen niuna sola resposta al problema. Així, esva generar una absurda teoria a vol-tant dels ja famosos “250 violents”, ca-paços d'arrasar la ciutat comtal en so-lament unes hores i de “mantenir enescac” tots els cossos de seguretat iinstitucions amb tan solament un coet

de fira i uns globus amb pintura. Si aixòaconseguirà danyar aquest incipientmoviment ja es veurà, però és segurque no ha millorat la credibilitat delscandidats. Així, quan Artur Mas va pro-metre en un míting pagar la meitat dellloguer a les parelles joves va recolliruna sonora riallada entre els seus pro-pis militants.

Però el tancament d'espais dedebat no solament ha estat formal,sinó també legal. Així ho ha decidit laJunta Electoral de Barcelona, amb l'a-provació del Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya, que ha prohibit la ce-lebració de manifestacions durant lacampanya electoral perquè “podiencondicionar la lliure opinió del dret avot”. Aquestes decisions han estat du-rament criticades pels col·lectius afec-tats: policia autonòmica, estudiantes il'organització SOS Racisme. Aquestaúltima, que pretenia demanar el dret avot per als immigrants, va denunciar lafalta “de sensibilitat” de la Junta Electo-

ral, cap a una campanya que “famesos que està en marxa, i que no ésespecífica del període electoral”. Se-gons Marco Aparicio, professor deDret Constitucional en la Universitat deGirona, aquesta doctrina “intensifica lalectura democràtica centrada sola-ment en el procés electoral i els par-tits”, el que és “molt greu”, ja que, “en-cara que és difícil entendre queaquestes manifestacions condicioninel dret al vot, encara que això fos així,tampoc seria un motiu per prohibir-les”, ja que en campanya electoral “totel món té dret a expressar la seva opi-nió”. A pesar, però, de les prohibicionsi els aiguats mediàtics, els movimentssocials s'han expressat fins al mítingfinal, concretament el del PSOE, en elqual una noia va pujar a la tarima desd'on parlava Zapatero i va desplegaruna pancarta contra la tortura i solida-ritzant-se amb un jove lleidatà que lava sofrir el 2003 després de ser detin-gut pels Mossos de Esquadra.

La CGT davant les Eleccions al Parlamentde Catalunya

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT de

Catalunya

La CGT reconeixem tímidsavenços en matèries com sa-nitat o educació respecte a la

gestió del govern anterior. Malgrataixò, pel que fa a polítiques laborals,no ha realitzat cap canvi respecteals retrocessos realitzats per ladreta catalana quan va estar en elpoder. En efecte, el canvi de missat-ge des de les primeres deslocalitza-cions (boicot als productes) fins laclaudicació en l’ERO de Seat i eltancament de Braun són dues mos-tres de la incapacitat per solucionarels problemes dels treballadors i tre-balladores de Catalunya. Tot això,rubricat amb el lliurament de la Creude Sant Jordi al president de Seat,artífex dels acomiadaments de mésde 1.000 treballadors entre Seat iGearbox.

Ara ens demanen a la ciutadania,als treballadors/es de Catalunya, elvot, ara venen els missatges de con-fiança i les promeses que aviat que-daran condicionades, aparcadesper un altre moment. Ara som elsubjecte més important per aquellsque vulguin dirigir les nostres condi-cions de vida en transport, sanitat,educació, impostos, lleis laborals,etc. Per què s’obliden de nosaltres(tant la dreta com l’esquerra) quantenim realment els problemes, i re-colzen al capital privat i a les multi-nacionals perquè aquests continuïncreixent en beneficis?

La CGT som conscients que ésimportant el programa i la seva polí-tica d’aquells que portin el rumb deCatalunya durant els propers quatreanys; que els 20 anys de governs dela dreta catalana han significat retro-cessos pels treballadors i treballa-dores; però com que som escèpticsamb el parlamentarisme polític,

volem expressar la nostra oposició,com a sindicat de classe i indepen-dent dels partits polítics, a aquestapolítica autoritària i jeràrquica a totsels nivells, parlaments, centres detreball (comitè d’empresa), associa-cions, etc.

Fem una crida a la societat cata-lana a no confiar en la falsa demo-cràcia d’aquells que ens posen lesurnes avui i demà s’obliden delsseus compromisos programàtics.Una democràcia que encara no haresolt de quina manera se’ls hipoden demanar explicacions cadada a aquells que no compleixenamb els seus programes. No és unademocràcia real que només ensquedi el pobre consol de no tornar avotar després de quatre anys.

La democràcia que considerempossible per a la CGT, està basadaen l’acció participativa, en el treball,en el barri, en el carrer, en les asso-ciacions, per solucionar els proble-mes i eradicar les desigualtats quehi ha a la societat. Aquesta políticaplena d’escàndols urbanístics, deretrets i mentides airejats per ladreta i de la deixadesa dels idealsde l’esquerra per aquells que espresenten com a tal, no es mereixenel suport i la il·lusió dels treballadorsi treballadores.

La CGT no confiem en els políticsque s’allunyen de les necessitatsdels treballadors/es, no creiem enaquesta democràcia que ens cridacada quatre anys a votar, i desprésens castiga afavorint als més pode-rosos. Per això la CGT fem unacrida a la població catalana a no ac-ceptar aquesta democràcia del votcada quatre anys i a sumar-se ambnosaltres a treballar, dia a dia, perun món millor. UN altre món és pos-sible.

Barcelona, 26 d’octubre de 2006

FINS EL 15 DE DESEMBREt

DIJOUS 12 D’OCTUBREDIVERSOS ACTES arreu del Princi-pat contra el ‘Dia de la Hispanidad’. Abanda de la manifestació de Barcelo-na, ja ressenyada a la cronologia ante-rior, destaquem: la retirada de simbolo-gia feixista realitzada a El Prat deLlobregat; diverses activitats i xerradesrealitzades a Vilanova i la Geltrú, ambmanifestació anti-feixista posterior queaplegà un centenar de persones, etc.

DIVENDRES 13 D’OCTUBREEL COL·LECTIU d’antropòlegsAriadna Pi convocà una ‘festa de pija-mes’ a l’Ikea de l’Hospitalet de Llobre-gat per tal d’exigir una vivenda i vidadignes. (CI)

DISSABTE 14 D’OCTUBREPOSAT EN LLIBERTAT un noi detin-gut la nit anterior acusat de desor-dres, danys i atemptat en relació ambels fets succeïts després de la mani-festació en suport al Forat de la Ver-gonya de Barcelona. (CI)

DIUMENGE 15 D’OCTUBREQUARTA MANIFESTACIÓ (aquestcop a El Vendrell) de la plataforma ‘Nofem el CIM’, contra la construcció d’unmacropolígon a la comarca del Pene-dès. (CI)

DILLUNS 16 D’OCTUBREJUDICI contra la Unió Temporald’Empreses Línia 9, per l’acomiada-ment de dos membres del comitèd’empresa per finalització d’obra,quan curiosament les obres de cons-trucció de la línia 9 del metro de Bar-celona han continuat, i aquestes duespersones han estat les úniques queno han estat tornades a contractarper altres trams d’obra. (CI)MALGRAT LA DESCONVOCATÒ-

RIA de la Cimera per l’Habitatge perpart de les administracions, l’Assem-blea Popular per un Habitatge Digneconvoca una sentada davant delpalau de Congressos de Barcelonaon s’hauria d’haver celebrat la cimera-amb la participació d’un centenar depersones-, afegint una cassolada a laplaça Sant Jaume de Barcelona -queva aplegar mig miler de participants-.(CI)DIA INTERNACIONAL contra a mul-tinacional MacDonald’s. Activistes ve-getarians i pro-drets dels animals esconcentraren al Portal de l’Àngel deBarcelona. (CI)NOVA OCUPACIÓ a Rubí, es tractad’una casa situada al carrer GeneralPrim 49. (IU)

DIMARTS 17 D’OCTUBREMANIFESTACIÓ contra la política igestió laboral de l’Institut Municipal deParcs i Jardins de la ciutat de Barcelo-na i contra les declaracions de la sevapresidenta Imma Mayol (que acusàals seus treballadors de ‘privilegiats’),davant la seu del mateix al carrer deTarragona, amb la particupació d’uns450 treballadors i trballadores. La ma-nifestació succeí una assemblea an-terior realitzada al Casinet d’Hosta-francs. Posteriorment, membres delComitè d’Empresa xiularen a la citadapresidenta durant la inauguració deles obres de remodelació del ParcGüell. (CI)

Continua a la pàgina 16 >

Cronologia

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

CronologiaDIMARTS 17 D’OCTUBRETRANSGÈNICS FORA. Concentra-cions al campus d’agrònoms de Lleidai davant del rectorat de la UB a la plaçaUniversitat de Barcelona. (CI)

DIMECRES 18 D’OCTUBRENO AL DESALLOTJAMENT de ‘KanMussol’: concentració als jutjats deRubí. Es va escenificar una protesta ales portes dels jutjats, davant la caucióeconòmica impossada pel jutge. (CI)MARXA per la llibertat d’expressió aMartorell. (CI)

DIJOUS 19 D’OCTUBREPRIMER JUDICI A L’ESTAT contra unactivista antitransgènic. Concentracióal jutjat penal de Lleida, amb unes 80persones. L’acusat és absolt.DESALLOTJAMENT A SABADELLde la vivenda ocupada coneguda coma ‘Backinham’, oberta feia 14 mesos.

DIVENDRES 20 D’OCTUBREINICI DE VAGA DE FAM per la read-missió dels acomiadats de Sea. A laplaça Universitat de Barcelona.‘LES FRONTERES D’EUROPA:ZONES SENSE DRET’. Col·loqui alCol·legi d’Advocats de Barcelona, ambla presència de juristes europeus. (CI)DESPRÉS DEL DESALLOTJAMENTde Backinham el dia anterior, l’Assem-blea d’Okupes de Sabadell va ocuparun nou habitatge per a joves situada enple centre de la ciutat. L’Assemblead’Okupes de Cerdanyola ocupa unafinca al 19 del carrer Misericòrdia. (CI)

DISSABTE 21 D’OCTUBREJORNADA EN SUPORT als centressocials al CSO Els Tòxics de Cornellàde Llobregat. Amb l’excusa dels dosanys del desallotament del CSO El PatiBlau es va celebrar aquesta trobada.JORNADA CONTRA EL DESALLOT-JAMENT de Can Cristu, a Manresa,amb festa posterior al cso La Tremen-da, de la mateixa ciutat. (CI)

DIUMENGE 22 D’OCTUBREFINALITZA LA VAGA DE FAM per lareadmissió dels acomiadats de Seat.CONCENTRACIÓ DE 200 treballa-dors de Parcs i Jardins de Barcelona ales portes del Parc Güell, per la Festade Tardor que l’Ajuntament de Barcelo-na volia fer coincidir amb la presenta-ció de la remodelació del parc.UN GRUP D’ACTIVISTES BALEARSautodenominats projecte MOPI va in-terrompre un torneig de golf celebrat aMallorca amb una pancarta que deia‘Això no és un joc’. Els activistes, detin-

guts, denunciaren l’elitisme i el deterio-rament ambiental i social. (CI)

DILLUNS 23 D’OCTUBREOCUPACIÓ D’UN EDIFICI al barri dela Sagrera de Barcelona, amb la inten-ció de fer un centre social ocupat.

DIMARTS 24 D’OCTUBREACTE PER LA LLIBERTAT dels detin-guts en l’ ‘Operació estany’ a la sala deplens de l’Ajuntament de Banyoles,amb la participació de Jordi Xena, Se-bastià Salellas i Marco Aparicio.

DIMECRES 25 D’OCTUBREJUDICI PER LA VIA PENAL contra elsexocupants de Kaletrines, desallotjadal’octubre de 2005. (CI)JUDICI CONTRA ELS OCUPANTSde Can Cristu (de Manresa), amb con-centració d’unes 50 persones a lesportes dels jutjats de la ciutat. (CI)L’AJUNTAMENT DE GIRONA fa pú-blic un acord aprovat en junta de go-vern local pel qual es demana l’absolu-ció dels membres de l’anomenat‘Escamot Dixan’ davant la imminènciadel seu judici a Madrid. (CI)

DIJOUS 26 D’OCTUBRELA CGT FA PÚBLICA la seva posturadavant les Eleccions al Parlament de laGeneralitat del principat.XERRADA ‘FREDERICA MONT-SENY, el sindicalisme de les dones’, acàrrec de Dolors Marín a la sala d’ac-tes de l’Ajuntament de Tarragona, or-ganitzada per la CGT amb motiu del’exposició ‘Dones sindicalistes’.CONCENTRACIÓ DAVANT EL CON-SOLAT argentí de Barcelona, amb lliu-rament de signatures en recolzamentde la fàbrica ocupada argentina Zanón.ACTE PER L’ABSOLUCIÓ de l’ano-menat ‘Escamot Dixan’ a la Farinera deGirona. Amb Oleguer Presas, Roc Ca-sagran, Sebastià Salellas i SouhilKaouka. Unes 100 persones.

DIVENDRES 27 D’OCTUBREMANIFESTACIÓ-CASSOLADA con-tra els abusos de poder a la plaça Ca-talunya de Cornellà de Llobregat. Parti-ciparen unes 150 persones. Aquestany el motiu de la manifestació era laprotesta contra el desallotjament de ‘laKrispa’ així com contra la càrrega poli-cíaca produïda durant la manifestaciócontra aquell desallotjament (on 25persones van resultar ferides). (CI)DETENCIÓ DE SIS NEONAZIS des-prés de l’apunyalament de tres joves al’estació de metro del Camp de l’Arpade Barcelona. Dos dels neonazis, ma-jors d’edat, passaren a disposició judi-cial acusats d’intent d’homicidi, lesionsi atemptat contra els drets fonamentals

i llibertats públiques. Els altres quatredetinguts passaren a disposició de lafiscalia de menors. (CI)

DISSABTE 28 D’OCTUBREMANIFESTACIÓ A GIRONA per la lli-bertat dels detinguts en l’operació Es-tany (‘escamot Dixan’), quasi quatreanys després de la seva detenció. Ambla intervenció de Josep M.Terricabras.CONCENTRACIÓ AL MIGDIA A LAPLAÇA SANT JAUME de Barcelona,en solidaritat amb els tres nois mantin-guts en presó preventiva per l’Audien-cia Provincial pels incidents del 4F alcarrer Sant Pere Més Baix de Barcelo-na. (CI)MANIFESTACIÓ “FANTASMA” per latarda al Portal de l’Àngel de Barcelonaconvocada de manera anònima a inter-net amb motiu del desè aniversari deldesallotjament del cinema Princesa.

DIUMENGE 29 D’OCTUBREMANIFESTACIÓ A BARCELONA encontra de la intervenció militar a l’estatmexicà d’Oaxaca. Amb la participaciód’unes 200 persones.

DILLUNS 30 D’OCTUBREOCUPACIÓ TEMPORAL del consolatmexicà a Barcelona en protesta per laintervenció militar a l’estat mexicàd’Oaxaca. Prop de 40 persones vanocupar pacíficament el consolat, al ma-teix temps que lliuraven una declaraciósignada al cònsol.CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA CÍVI-CA de la Universitat Autònoma de Bar-celona, davant la discriminació denun-ciada per dos estudiants transexuals.DETINGUDA UNA NOIA per exhibiruna pancarta en suport al jove de Torà(que en breu serà jutjat a l’AudienciaNacional) durant el parlament de Za-patero al miting final dels socialistes ales eleccions catalanes. Alhora, dosperiodistes van ser retinguts de malesmaneres. (CI)

DIMARTS 31 D’OCTUBRECONVOCATÒRIA DE CASSOLADAcontra les eleccions en plena jornadade reflexió pre-electoral. (CI)

DIMECRES 1 DE NOVEMBREDETINGUT UN NOI a barraques deGirona pels mossos d’esquadra per unpressumpte delicte de lesions en eltranscurs d’una baralla amb un grupfeixista.

DIJOUS 2 DE NOVEMBRECONCENTRACIÓ PER L’ABSOLU-CIÓ dels encausats dels Monjos da-vant dels ajuntaments de Vilanova i deVilafranca. (CI)CERCAVILA DE SUPORT a la comu-

na d’Oaxaca per les rambles de Barce-lona. (IU)DECLARACIÓ ORAL de tres funcio-naris de presons acusats de maltractarun pres durant un motí a la presó deQuatre Camins al 2004.PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘ELSMONTSENY MAÑÉ, un laboratori d’i-dees’ a càrrec de Dolors Marín i Salva-dor Palomar, a l’Arxiu Històric de Reus.

DIVENDRES 3 DE NOVEMBREABSOLUCIÓ ENCAUSATS dels Mon-jos. Concentració a les portes dels jut-jats de Vilanova. (IU)CERCAVILA EN SOLIDARITAT ambels vaguistes de Mercadona a Barcelo-na.SENTÈNCIA PEL CAS BIRULÉS (di-versos incidents durant la visita de lallavors ministra del PP a Girona, l’octu-bre del 2000): dos dels estudiants de-nunciats han estat absolts, mentre quealtres dos hauran de pagar unes mul-tes. (CI)UN GRUP DE PERSONES denuncienhaver patit una agressió policíaca perpart de mossos d’esquadra a Manre-sa, a l’acabar la fira Mediterrània. Unade les persones denunciants ha estatdetinguda (després d’haver passat perl’Hospital General) i alliberada amb elcàrrec de ‘resistència a l’autoritat’. (CI)

DISSABTE 4 DE NOVEMBRECONCERT A TÀRREGA de suport ales deu persones encausades per unamanifestació de solidaritat amb el des-allotjat cso ‘La Gàbia’ de Lleida.BICICLETADA EN SOLIDARITATamb els tres presos ‘del 4F’.CAMPANYA ‘SALVEM LA PLATJALLARGA DE TARRAGONA’: concertde resurrecció de la platja Llarga a lasala Golfus de Tarragona.ELS OCUPANTS DE LES CASESOCUPADES del carrer Finestrat delbarri del Clot de Barcelona denuncienintimidacions policíaques mentre pro-vaven de realitzar diverses activitatsfestives al carrer amb motiu de les fes-tes del barri del Clot-Camp de l’Arpa.S’OCUPEN UNS BLOCS al barri deSant Cosme d’El Prat de Llobregat.

DIUMENGE 5 DE NOVEMBREPRESENTACIÓ DEL NOU PROJEC-TE de centre social al carrer Misericòr-dia 19 de Cerdanyola del Vallès. (CI)MANIFESTACIÓ CONTRA ELS ABU-SOS de poder davant dels jutjats deSabadell.PRIMER DIUMENGE DE MES, es ce-lebrà ‘Paraules per la Pau’ a Tarragona,concentració contra la presència devaixells de guerra al port de la ciutat.

DILLUNS 6 DE NOVEMBRE

CONCENTRACIÓ CONTRA ELSAGRESSORS del Roger a les portesdels jutjats de Barcelona. En Roger vaser agredit durant les festes de Gràciade fa dos anys. (IU)DESALLOTJATS ELS BLOCS OCU-PATS el dia 4 al barri de Sant Cosmedel Prat de Llobregat, detenint sis ocu-pants. (IU)

DIMARTS 7 DE NOVEMBRE‘ES RIUEN DE NOSALTRES A LACARA’: diverses activitats a Barcelonapel tancament del Barcelona MeetingPoint (fira immobiliària): acció sorpresade protesta abans de la inauguració:dues dones s’encadenen a un bidó de500 kilos i dues més s’emmanillen ados fanals a la plaça Sant Jaume deBarcelona.

DIMECRES 8 DE NOVEMBRE

INICI DE LA SETMANA DE SOLIDA-RITAT amb Palestina a Reus, organit-zada per diverses entitats i organitza-cions inclosa la CGT. Presentació delconte de Martí Olivella ‘El Planeta deFoc’ a càrrec de Cristina Garreta. A laSala Infantil de la Biblioteca CentralXavier Amorós.CONCENTRACIONS AL PRAT delLlobregat contra el desallotjament delsBlocs. Al matí al barri de Sant Cosme,al vespre al davant de l’ajuntament.AL MATEIX TEMPS que s’inauguravael Barcelona Meeting Point, l’Assem-blea Popular pel Dret a l’Habitatge vaclausurar la fira. (CI)SENTÈNCIA DEL JUDICI contra elsocupants de Can Cristu de Manresa,absolent-los del delicte d’usurpació.

DIVENDRES 10 DE NOVEMBREMANIFESTACIÓ AL BARRI DE SA-RRIÀ de Barcelona en defensa delCasal Popular de Joves la Fusteria,ocupat i en perill imminent de desallot-jament. (CI)MEMBRES DE LA PLATAFORMA

contra el camp de golf de Villalba (LaRoca del Vallès) es van enfilar dalt dedos pins amb la pancarta ‘Camps degolf ni a Villalba ni enlloc’, esperant l’a-rribada de la comitiva del BarcelonaMeeting Point per jugar al golf. (CI)

DISSABTE 11 DE NOVEMBRE

MANIFESTACIÓ CONTRA la celebra-ció de la fira immobiliària ‘BarcelonaMeeting Point’ a Barcelona, amb la par-ticipació d’unes 2.000 persones. (CI)IV JORNADES PER UNA NOVACULTURA DE L’AIGUA. El repte de laparticipació’, organitzades per la Xarxaper una Nova Cultura de l’Aigua i cele-brades a la facultat de biologia de laUniversitat de Barcelona.CONCERT DE SUPORT als centressocials Tòxics de Cornellà i Can Viesde Barcelona al cso Tòxics de Cornellà.

DIUMENGE 12 DE NOVEMBRE‘MÉS TRENS I MENYS AVE’: Cami-nada reivindicativa entre la Poblà deMontornès i el Catllar per la via queuneix Roda de Berà amb Reus.

‘PROU MENTIDES! No a la línia deMAT. Per una nova cultura de l’energia’.Acte multitudinari a Girona, amb motiude la cimera franco-espanyola. Amb la

participació de 4000 persones.MANIFESTACIÓ EN SOLIDARITATamb els pobles d’Oaxaca a Barcelona,amb unes 1.000 persones.CONCENTRACIÓ A LA PLAÇASANT JAUME de Barcelona, per de-nunciar l’anomenat ‘mur de l’apar-theid’, convocada pels Joves de la Co-munitat Palestina a Catalunya.‘VISITA GUIADA PER LA LLEIDA dela guerra civil’: organitzada conjunta-ment pel Casal Ocell Negre i CGT,amb l’historiador David Sancho.‘SALVEM LA PLATJA LLARGA deTarragona’: el poble d’Argilaga fa entre-ga a la campanya de les signatures perprotegir la platja.Tot,el poble.MANIFESTACIÓ DE 100 VEÏNS con-tra la tala d’alzines centenàries per am-pliar el parc del Tibidabo (Barcelona).

DILLUNS 13 DE NOVEMBRESETMANA DE SOLIDARITAT AMBPALESTINA a Reus. Conferència acàrrec de Salah Jamal i exposició dedibuixos de Naji Al-Ali i ‘Palestina unasocietat amb perill d’extinció’ .

DIMARTS 14 DE NOVEMBREEL TSJC EMET UNA SENTÈNCIAper la qual considera nuls els acomia-daments de sis treballadors de Seat(tots ells membres de CGT).CRIDA DELS ESTUDIANTS a la ma-nifestació del dijous 16, despullant-sevuit d’ells a la porta de la Conselleriad’Educació a Barcelona. (CI)ÉS DESALLOTJADA LA ROSSEN-DA, casa ocupada de la vilade Sants.

DIMECRES 15 DE NOVEMBRECONCENTRACIÓ PER ATURAR ELDESALLOTJAMENT de l’Esbarzer, vi-venda ocupada de Barcelona, agru-pant prou persones com per evitartemporalment el desallotjament. (IU)

DIJOUS 16 DE NOVEMBREEN SENTÈNCIA DEL JUTJAT SO-CIAL 33 de Barcelona es declarennuls els acomiadaments del passatjunyt de 181 treballadors de l’empresaAtento al centre de la plaça de les Glò-ries de Barcelona, molts afiliats a CGT.‘RECONSTRUÏM LA PÚBLICA,CANYA A BOLONYA’: manifestaciód’estudiants a Barcelona i a d’altresllocs de Catalunya i d’Europa contral’anomenat procés de Bolonya, amb laparticipació d’uns 10.000 estudiants.

DIVENDRES 17 DE NOVEMBRE

EL JURAT POPULAR que jutjava l’as-sassinat d’en Roger (jove llibertari as-sassinat per feixistes durant les festesde Gràcia de 2004) absol un dels acu-sats i considera culpable a l’altre tot i

demanar l’indult. L’acusació particulardeclara que recorrerà la sentència. (CI)‘QUÈ ESTÀ PASSANT A OAXACA?’projecció de documental pel col·lectiuBarricada Zapatista al CSA Can Vies.DISSABTE 18 DE NOVEMBRE‘SOM UNA SOLUCIÓ, NO UN PRO-BLEMA’: bicicletada reivindicativa aBarcelona contra una altra nova orde-nança municipal contra l’ús de la bici-cleta a la ciutat. (CI)AGRESSIÓ NEONAZI A SABADELL,amb arma blanca i un ferit hospitalitzat.L’Assemblea Antifeixista de Sabadelldenuncia els fets. (CI)NOVA OCUPACIÓ A BANYOLES. Estracta d’una antiga fàbrica, amb la in-tenció de muntar un centre social. (CI)

DIUMENGE 19 DE NOVEMBREACTE DE RECORD davant de lestombes de Durruti, Ascaso i Ferrer iGuàrdia al cementiri de Montjuïc deBarcelona.CINQUENA MANIFESTACIÓ contra elcentre logístic CIM del Penedès, a l’Ar-boç, amb 800 persones. (CI)

DILLUNS 20 DE NOVEMBREDESALLOTJAMENT DEL CSO LAMAKABRA de Barcelona per part delsMossos. El mateix dia es realitza uncabaret de protesta a la plaça SantJaume de Barcelona, 500 persones.MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA a Sa-badell, amb cent persones. (CI)ACTIVISTES DE LA COORDINADO-RA Salvem Sant Llorenç s’emmanillena la maquinària contra les obres alParc de Sant Llorenç del Munt. (CI)

JORNADA DE SUPORT A LA CO-MUNITAT OAXAQUENYA a la plaçade la Revolució de Barcelona. (CI)

DIMARTS 21 DE NOVEMBREL’ASSEMBLEA DE SUPORT ALSFERITS anuncia una querella contrales forces policíaques que reprimirendurament la manifestació contra eldesallotjament de La Krispa.EN UN CENTRE DE MENORS els dosjoves neonazis acusats d’agredir un

El XXXIII Congrés Catalàd'Esperantova tenirlloc a Amposta

Associació Catalana d'Esperanto

El XXXIII Congrés Català d'Esperantova tenir els lloc els dies 8, 9 i 10 de des-embre a Amposta, enguany capital de lacultura catalana.

Aquest any, va gaudir d'un Congrésextraordinari precedit d'un precongrésamb actes en diversos indrets de lesTerres de l'Ebre. L'Associació Catalanad'Esperanto va voler emmarcar el con-grés amb la vida cultural local i per aixòes va muntar una exposició, van serpresents a la Fira d'Amposta, van plani-ficar cursos de la llengua internacionala diversos centres de la comarca, i vanorganitzar concerts musicals de grupsesperantistes d'arreu i grups locals. I hihagué també tot un seguit de conferèn-cies, taules rodones i actes culturals ilúdics diversos.

Cada poble, la seua llengua

Amb aquest esdeveniment esperantistai internacionalista, van mostrar de nouque el moviment esperantista és un mo-viment mundial que fomenta la diversi-tat lingüística, perquè lluita pel dret detots els pobles a fer servir la seua prò-pia llengua, fomentar el fraternalismeinternacional en crear relacions interna-cionals de germans entre germanssense tenir en compte les fronteres po-lítiques, fronteres que en molts casossón imposicions autoritàries menyste-nint les cultures.Per a més informació sobre el congrés:http://esperanto.cat/congres2006

Manifestació demestres contral'increment de lesagressionsEl 8 de novembre, va tenir lloc a la plaçade Sant Jaume de Barcelona una con-centració per mostrar el rebuig per l'in-crement del nombre d'agressions quees produeixen als centres educatiuscontra els docents. Van participar-hi unmiler de mestres.

La convocatòria va fer-la el CEIPEduard Marquina (del districte SantMartí, Bcn), on l'equip directiu haviaestat agredit per membres d'una fami-lia, i va rebre el suport dels sindicatsUSTEC, CCOO, UGT i CGT.

En l'acte es va reclamar al govern ca-talà millores que evitin els conflictesamb els alumnes i mesures de preven-ció per evitar l'increment d'agressionsque pateixen els i les mestres, i lluitarcontra la violència existent als centreseducatius. En concret, es demana unamillor coordinació entre els departa-ments de la Generalitat per agilitar l'ac-tuació quan sorgeix un conflicte, s'exi-geix l'administració invertir recursosen les zones més desafavorides delsmunicipis, establir un protocol d'actua-ció en cas d'agressions i fer campanyesde sensibilització a les famílies.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 200716 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 17

Agendes llibertàriesper al 2007

Ateneu Llibertari d'Igualada

Des de l'Ateneu Llibertari d'Igualada iper quart any consecutiu, han editat idistribuït l'Agenda Llibertària: unaagenda de grandària butxaca, portadaplastificada, amb calendaris anuals imensuals… I un clar contingut crític iantiautoritari. La informació interiorestà traduïda en castellà, català, euske-ra i gallec, a més d'anglès, francès, italiài esperanto.

L'Agenda Llibertària és un projecteconsolidat des de fa 16 anys, iniciat enla ciutat de Barcelona per l'Ateneu Lli-bertari del Poble Sec, i que continua desde l'Ateneu Llibertari d'Igualada, ambles mateixes propostes solidàries i au-togestionàries. Podeu contactar ambl'Agenda Llibertària a l’Ateneu Llibertarid'Igualada, Ap. 486, 08700 Igualada [email protected], tel. 93 805 41 91.

D’altra banda, la Confederació Gene-ral del Treball ha tret al carrer la sevaAgenda Confederal, una agenda en dosformats amb un ampli directori confe-deral i un sguit de citacions llibertàries,anarquistes, sindicalistes i d’esquerres.La podeu aconseguir a qualssevol deles seus de la CGT o encomanar-la en elmateix lloc.

Calendari zapatistaper a l’any 2007

Ja ha sortit al carrer el Calendari EZLN2007, "Si nos tocan a un@, nos tocan atod@s", editat en sis idiomes: castellà,català, euskera, anglès, francès i tojola-bal. Es ven a 7 euros. Per aconseguir-loo demanar-ne per vendre: Col·lectiu deSolidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, c/de la Cera, 1 bis, 08001 Barcelona, tel.934422101 i 933290643, fax 933290858,email: i http://chiapas.pangea.org

Fòrum SocialMundial 2007La ciutat de Nairobi (Kenya) serà la seude la setena edició del Fòrum SocialMundial que tindrà lloc del 20 al 25 degener de 2007 i portarà a aquesta ciutatafricana activistes de tot el planeta.Cinc dies de resistència cultural i cele-bració, debats, tallers, simposis, mobi-litzacions, cinema i altres activitats.

El lema de la setena edició del FSMés "les lluites de les persones, les alter-natives de les persones".

Més informació ahttp://www.wsf2007.org/ i http://www.forumsocialmundial.org.br//

> Ve de la pàgina 15

Continua a la pàgina 18 >

> DELS MOVIMENTS



DIVENDRES 24 DE NOVEM-BRECONCENTRACIÓ DELS TREBA-LLADORS acomiadats de la SEATdavant del Parlament de Catalu-nya, amb el suport de CGT.CONCENTRACIÓ EN SUPORTALS ENCAUSATS del 4F a Barce-lona. Els mossos d’esquadra dete-nen una persona que restà detin-guda durant tres dies. (CI)

DISSABTE 25 DE NOVEM-BREREUNIÓ D’ACCIÓ SOCIAL detota la CGT de Catalunya. Es realit-zà al Casal Despertaferro de Reus.ACTUACIÓ-CABARET DE PRO-TESTA contra el desallotjament dela Makabra de Barcelona a la plaçade la Catedral. (CI)DIADA INTERNACIONAL contrala Violència de Gènere. Concentra-ció a la plaça Sant Jaume de Bar-celona, amb la participació d’unmiler de persones.DIVERSES ENTITATS DELBARRI DE SANT ANDREU deBarcelona convoquen una jornadaa Can Fabra per tal de reivindicarun espai dintre de la Fabra i Coatsper crear l’Ateneu l’Harmonia, coma ateneu popular del barri, amb laparticipació d’unes 150 persones.(CI)BOTIFARRADA POPULAR contrael pla urbanístic “Muntanyans II” aTorredembarra, amb la participaciód’unes 60 persones. (CI)

DIUMENGE 26 DE NOVEM-BREES MUNTA A L’ESPLANADADEL MACBA de Barcelona l’skate-park que hi havia a la Makabradesallotjada. (CI)FINALITZA L’ACAMPADA reivin-dicativa amb diverses activitats in-formatives i reivindicatives que s’harealitzat a Gavà contra un pla urba-nístic que preveu la construcció de5000 pisos a les darreres hectàre-es verdes que resten entre Gavà iCastelldefels. (CI)NOVA MANIFESTACIÓ AL TIBI-DABO contra la tala d’arbres pertal d’ampliar el parc d’atraccions,amb la participació del Col·lectiuAgudells. Les manifestacions s’ani-ran repetint cada diumenge. (CI)

DILLUNS 27 DE NOVEMBREJudici a tres policies locals de Sa-badell, acusats d’haver provat dede desallotjar una casa (‘l’Alham-bra’) il·legalment el març de 2005.(CI)DIMARTS 28 DE NOVEMBREASSEMBLEA CIUTADANA ambel relator de l’ONU per l’habitatgeMiloon Kothari al Transformadorsde Barcelona. El relator criticà moltdurament la situació de l’habitatgea l’Estat espanyol. (CI)CONCENTRACIÓ CONTRA ELCEMENTIRI NUCLEAR. La Coor-dinadora Anticementiri Nuclear deCatalunya convocà una concentra-ció a Mora d’Ebre contra la xerradainformativa organitzada per l’A-MAC (Associació de Municipis enÀrees amb Centrals Nuclears).

DIMECRES 29 DENOVEMBREAmb motiu de la diada internacio-nal de solidaritat amb el poble pa-lestí diverses entitats de Tarragonavan convocar una concentraciócontra el mur de l’apartheid a laRambla Nova de la ciutat. A Barce-lona es realitzà una concentració ala plaça Sant Jaume de Barcelona,organitzada per la Comunitat Pa-lestina a Catalunya.PEL TRANSPORT PÚBLIC: niAVE ni MAT. Manifestació a Barce-lona, sortint de Sants. (CI)L’ENTITAT VEÏNAL SALVEMVALLCARCA del barri de Vallcar-ca de Barcelona torna a manifes-tar-se contra el pla urbanístic a l’A-vinguda de l’Hospital Militar deBarcelona malgrat les trabes muni-cipals. S’han manifestat més devint cops durant l’any 2005 i pen-sen continuar fent-ho. (IU)

DIJOUS 30 DE NOVEMBREASSEMBLEA CONJUNTA de tre-balladors d’empresas en conflicteals locals del comitè d’empresa deTelefònica de Barcelona.CONCENTRACIÓ A LES POR-TES DEL CSO LA LOKERIA del’Hospitalet de Llobregat, contra elseu desallotjament. (IU)

DIVENDRES 1 DEDESEMBREMASSA CRÍTICA DE CICLISTESa Barcelona contra la nova orde-nança anti-bicis, amb la participa-ció d’uns 170 ciclistes. Forta tensióamb la policia municipal durant lacelebració de la posterior bici-farra,a les festes alternatives del barri deSant Andreu. (CI)

DISSABTE 2 DE DESEMBREES FA PÚBLICA L’OCUPACIÓd’una de les naus del recinte deCan Ricart (Barcelona) després decelebrar publicament el funeral dela Makabra pel barri del Poble Nouamb la participació d’unes 500 per-sones. 200 persones romanen al’interior de la nau i comença elsetge policíac de l’espai. Els ocu-pants reben la visita del relator del’ONU per a qüestions d’habitatge.Alguns veïns aconsegueixen intro-dueir menjar i aigua (expressamentvetat per les forces de l’ordre). (CI)JORNADES ‘SOLES NO PODEM’a l’Ateneu Popular de Nou Barrisde Barcelona. (CI)

DIUMENGE 3 DE DESEMBRECONCENTRACIÓ ‘SALVEM LAPLATJA LLARGA DE TARRAGO-NA’ al davant de l’ajuntament deTarragona, amb la participació de

mig miler de persones.5.000 PERSONES I 24 TRAC-TORS es manifesten a Sabadellcontra el Quart Cinturó.CONTINUA FINS A LES 10 DELA NIT el setge contra Can Ricart,fins que el jutge decideix no accep-tar el desallotjament cautelar del’espai, malgrat la presentaciód’una denúncia per part del propie-tari. Es van realitzar concentra-cions de suport durant tot el dia, lamés important de les quals vaaplegar 200 persones davant delrecinte. (CI)PARAULES PER LA PAU a laplaça de la Font de Tarragona.Concentració contra la presènciade vaixells de guerra al port.

DILLUNS 4 DE DESEMBRECONCENTRACIÓ DAVANT LESPORTES dels jutjats per protestarcontra la querella criminal interpo-sada per la regidora de l’ajunta-ment de Barcelona Imma Mayolcontra 5 membres del comitè d’em-presa de Parcs i Jardins.CONDEMNADA UNA NOIA a dosanys de presó i una multa de 1600euros per haver protagonitzat unaacció de protesta encadenant-se almetro de Fontana en suport als 3de Gràcia l’agost de 2005. La sen-tència no admet recurs. (IU)

DIMARTS 5 DE DESEMBRESURT EN LLIBERTAT SENSECÀRRECS Mohamed Nebbar, undels acusats per l’anomenada‘Operació Estany’ de ser membred’un escamot islamista. (CI)

DIMECRES 6 DE DESEMBREENTREGA DE PLAQUES FEXIS-TES retirades del carrer a la plaçaBarcelona de Sant Cugat del Va-llès. (CI)

DILLUNS 11 DE DESEMBRECONCENTRACIÓ A LA PLAÇACÍVICA de la Universitat Autònomade Barcelona contra la repressiósindical i l’assetjament patit peruna companya de CGT a l’empre-sa CLECE de la UAB.

ES PESENTEN A VALÈNCIA lesjornades llibertàries “Fem de la uto-pia realitat”.MANIFESTACIÓ A LLEIDA contrala visita del príncep Felip de Borbó.

DIMARTS 12 DE DESEMBRETRES PERSONES S’ENFILA-REN i lligaren a l’estructura de l’ex-posició ‘Metròpoli Barcelona’ a laplaça de Catalunya de Barcelonaamb la pancarta ‘Aquí planifiquenla nostra destrucció’. (CI)

DESALLOTJAMENT DEL CSOLA IMPREMTA de Terrassa. Es vacelebrar el mateix dia una concen-tració de protesta davant l’Ajunta-ment de Terrassa. (CI)PROJECCIONS DE CINEMA SO-

LIDARI a Reus (amb el suport deCGT): ‘Moolaadeé’, al Centre deLectura.MANIFESTACIÓ DE 200 PERSO-NES a Vilafranca contra la presèn-cia del príncep Felip de Borbó. Laforta presència policíaca (GuardiaCivil) evità la manifestació, peròuna trentena de persones es dirigi-ren a l’ajuntament de la ciutat i des-penjaren el retrat del rei. (CI)

DIMECRES 13 DE DESEM-BRECONCENTRACIÓ ANTINUCLE-AR a les portes de l’ajuntament deVandellòs, contra les xerrades in-formatives realitzades per l’entitatde perfil pro-nuclear AMAC.DESALLOTJAT L’ESPAI OCUPATpel col·lectiu la Makabra dintre delrecinte de Can Ricart de Barcelonaper part d’un nombrós dispositiu demossos d’esquadra, al·legant quel’ocupació s’havia produït fent ser-vir ‘violència i intimidació’ per tal dejustificar ara el desallotjament cau-telar. (CI)CONDEMNAT A SIS MESOS depresó un jove de Sabadell pernegar-se a donar el DNI a la policianacional. (CI)

DIJOUS 14 DE DESEMBREELS MEMBRES DE LA COORDI-NADORA PER LA SALVAGUAR-DA del Massís de Sant Llorenç delMunt i la Serra de l’Obac que esvan encadenar a les màquines quehavien d’iniciar les obres al parc elpassat 17 de novembre són cridatsa declarar, amb concentració desuport a l’exterior. Estan acusatsdels delictes d’amenaces i coac-cions. (CI)4 MEMBRES DEL COL·LECTIUDE LA MAKABRA es despullendurant la presentació del nou PlaEstratègic de la Cultura de Barce-lona al Born, per denunciar la políti-ca cultural municipal, ‘que ensdeixa en pilotes’. Posteriorment elnou alcalde Hereu fou fortament in-crepat al carrer.

DIVENDRES 15 DEDESEMBREConcentració a l’Avinguda Catalu-nya de l’Hospitalet per reclamarjustícia per en Pedro Álvarez i su-port a la seva família, després de15 anys del seu assassinat. LaCGT dóna suport a aquesta con-centració. Unes 200 persones.

Assemblea deplataformes ientitats ecologistesde la conca del'Ebre


El 19 de novembre, va tenir lloc a Sara-gossa una trobada de plataformes i en-titats ecologistes de la conca de l'Ebre,a la qual va assistr una nombrosa re-presentació de la Plataforma en Defen-sa de l'Ebre. En la trobada es va parlarde la situació dels rius de la conca del'Ebre, especialment dels d'Aragó quetenen ja uns cabals ínfims, del possibletransvasament Xerta-Castelló, i delcabal mínim del riu, que segons la Fun-dació Nova Cultura de l'Aigua hauria deser de 9.000 hectòmetres cúbics en eltram final.

En l'assemblea es va decidir fer arri-bar a les diferents Administracions l'es-tudi de la Fundació Nova Cultura del'Aigua per tal de ser tingut en compte iprendre mesures. També es va acordardemanar la moratòria de la construccióde nous embassaments i de l'establi-ment de zones de regadiu (fixats enl'annex 2 del Plan Hidrológico Nacio-nal), aprovar la redacció d'un pla per ala conca de l'Ebre, la fixació de cabalsmínims de tots els rius de la conca i lamoratòria de les obres de l'annex 2 queafecten el tram final del riu. A més, esva exigir el compliment de la DirectivaMarc de l'Aigua, document que propo-sa una nova gestió de l'aigua de cadaconca hidrogràfica, i estableix com aprincipal prioritat el bon estat ecològicde les masses d'aigua i dels ecosiste-mes associats.

Una de les conclusions més destaca-des va ser l'exigència d'un cabal ecolò-gic mínim per als diferents trams delriu.

En acabar la trobada, unes 500 per-sones van participar en una manifesta-ció davant la seu de la Confederació Hi-drogràfica de l'Ebre sota el lema "Peruns rius vius. Embassaments i nous re-gadius: Moratòria", per denunciar la vi-gència de la política transvassista i elsefectes negatius que comporta a nivellambiental, social i ecològic.

Activistes ebrencs i el PSC

El portaveu de la Plataforma en Defen-sa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, vaacusar el PSC d'haver-los enganyat.L'activista ebrenc justificava la sevaafirmació en el fet que l'aprovació de di-versos petits regadius estan fent possi-ble el transvasament del riu. La PDEconsidera que un cop han vist que eltransvasament no és possible, per l'o-posició que suscita i perquè és massacar, es van fent petites actuacions queacaben comportant el mateix. La PDEconsidera que el PSC, a través del de-partament d'Agricultura, Ramaderia iPesca (DARP) estan seguint el pla Bdel Pla Hidrològic.

Entre aquestes obres, citen els mini-transvasaments a Castelló i Barcelona,el reforçament de la canonada cap a lanuclear de Vandellós i un nou projectede canal entre l'Aldea i Camarles.

> Ve de la pàgina 17


SOCIALLa màfia nuclear treu les ungles per totarreu i la nostra resposta, que no serà tova,no es pot fer esperar. Nuclear? No, gràcies!

Secretaria de la Dona, ComitèConfederal de la CGT

Dones de tots els països ipertanyents a diversoscol·lectius continuem re-

cordant al món que la violència degènere és, encara avui, una de lesmajors xacres que arrosseguen tottipus de societats, sigui quin siguiel seu règim polític, la seva confes-sió, i els seus costums.

Diguem-ho clarament i contun-dentment, la violència contra lesdones és una violació dels dretshumans i les llibertats fonamentalsi el major mecanisme de controlque els diferents poders han utilit-zat al llarg de la història per a“posar-nos en el nostre lloc”, im-posant a la dona una situació desubordinació respecte a l'home; ésla persistència del funcionamentpatriarcal enquistat en la nostra so-cietat i en els nostres costums.

Molts són els factors que mante-nen la violència contra les dones,però alguns d'ells han tingut un pesespecífic en la història. Un pes queha estat determinant per a invisibi-lizar aquesta violència, encobrint-la, justificant-la i donant-li un ver-nís moral que no té.

Un d'aquests poders de pesemana de “Déu”. El menyspreu ales dones s'ha sustentat i argumen-tat des de les religions monoteístes,la misoginia de la qual fan galatotes elles, és la conseqüència lògi-ca del menyspreu a la intel·ligèn-cia, al coneixement i a la llibertat.En la nostra cultura, on persisteixla dominació i la pugna pel poderd'una d'aquestes religions, lesdones hem sabut bé el que és sofrirla ignorància i el menyspreu, laseva omnipresencia i el seu discursmanipulador de consciències hanestat “la creu” de les dones.

Al llarg de segles i segles, la sevacreu (el seu símbol), ha estat lanostra “creu”. En nom d'ella i delseu déu, van llançar al costat foscels sabers i la cultura popular, lli-gats especialment amb el femení idels quals les dones eren les mi-llors guardianes; les nostres avant-passades, sanadoras, sàvies, quevivien en unió amb la naturalesa -per utilitzar-la i preservar-la, no pera destruir-lavan passar a ser lesbruixotes velles, lletges i dolentes,que encarnaven al mal. Les cosesno han canviat molt, per a la curiavaticana les dones continuen en-carnant l'inconvenient, el brut, i ens“cremen”, simbòlicament aquesta

vegada, en les seves pastorals, i hofan al costat de la nostra dignitat iels nostres drets com persones iciutadanes.

Per a les religions monoteístes,les dones no som persones sinó enrelació al món del masculí. Noméssom mares, esposes, som sempre"les altres". Les dones no tenendrets per si mateixes, sinó mitjan-çant ells. Nostra és la culpa, el"pecat", així criden al coneixe-ment, a la curiositat; al motor delcanvi social. I és que la por mou alsignorants a la violència, i d'això ensap molt l'Església.

L'Església Catòlica, representa-da a l'Estat espanyol per la Confe-rència Episcopal, situa l'arrel de laviolència masclista en els avançosdels drets de les dones, associen re-volució sexual (alliberament se-xual) i violència de gènere -l'últi-ma, per descomptat, conseqüènciade la primera-. Els preocupa enor-mement el nostre “sexe”, però pocels preocupa que la seva política deno ús del preservatiu tingui greusconseqüències sobre la salut públi-ca, particularment sobre el contagide la SIDA que amenaça a milionsde persones, especialment a lesdones. La mateixa Església quecompta amb una llarga llista de de-lictes sexuals a l'esquena, té la su-pèrbia i l'atreviment de dir-nos

com viure les nostres vides i lanostra sexualitat, de disculpar alsagressors, als quals durant seglesels han proporcionat la coartadaperfecta, buscant "el mal" d'aquestmón en alguna cosa tan bella, natu-ral, i utòpica com la llibertat.

Però cada poder té els seusaliats, el mateix govern sota el quales va aprovar una Llei Integral con-tra la Violència de Gènere, llei queva tenir l'encert d'assenyalar a l'e-ducació com un element bàsic enla lluita contra la violència de gè-nere, ha obviat de forma lamenta-ble la profunda relació que hi haentre el paper que assigna la religióa les dones i les situacions de vio-lència a les quals es veuen sotme-ses cada dia, i ha mantingut la in-gerència del dogma religiós enl'escola; la mateixa Església que nos'avergonyeix de recordar a la donaque "en el més profund i originaridel seu ésser, existeixen per raó ien raó de l'home”, aprofitant el su-port del govern, pretén inculcaraquest dogma en els nostres nens inenes, també a través de l'escolapública, disfressat de valors uni-versals i de “bona educació”.

El mateix govern, que va recollirla reivindicació feminista decomptar amb una Llei Integral (en-cara que ja va anar desdibuixant laseva idea original en la seva elabo-ració parlamentària i en la sevaposterior engegada, perdent força iefectivitat) ha deixat fora una rei-vindicació fonamental d'aquestmoviment, l'aposta per una escolacoeducativa, base d'una lluita efi-caç contra la violència de gènere;és a dir, una educació que ens reco-negui lliures i iguals, una educacióque només pot donar-se en el con-text d'una escola laica, una escola

que garanteixi que no es vulnerinels drets de les dones.

No volem oblidar tampoc que lapolítica de retallada de prestacionssocials, d'especulació amb les ne-cessitats d'habitatge, de tancamentde fronteres, està apuntalant forta-ment la violència de gènere. És ur-gent dir prou, ja és suficient, noanem a compartir res amb quiexerceixen el control i la violènciacontra les dones, tampoc ambaquells que permeten que s'exer-ceixi la violència impunement, do-nant-los l'absolució.

Són necessàries accions imme-diates per aturar aquesta violència:-evidenciant les mancances d'unallei dotada d'insuficients recursoseconòmics, que no és contra totaclasse de violència de gènere i quees basa fonamentalment en l'incre-ment de les penes.

-qüestionant les actituds passa-des i els dogmes de fe, còmplicesd'aquesta violència, que encorat-gen i reforcen en les dones la sub-missió i la passivitat davant lesagressions.

Però també és necessària aques-ta cursa de fons que proporcional'educació en la igualtat i el respec-te a la llibertat, una educació queper la seva pròpia definició no potadmetre intrusismes de les reli-gions que ens han fet dur una“creu” tan pesada a les dones, queens domestiquen per al sacrifici,sempre sense sentit, i per a la faltad'autonomia i de decisió sobre elsnostres cossos i les nostres vides.

Volem deixar enrere aquesta vallde llàgrimes…, que és el seu món,i construir un altre que sigui propi,ple de riure, sense creus per dur acoll, un món sense violència de gè-nere.

Mentrestant, lamàfia del totxocontinua fentdestrossa: aturem-los

Contra la Violència deGènere: prou violència

Dues (centes)Toni Álvarez, Assemblea

d’Insubmissos de Barcelona

Tornen a arribar tard i malamentles agències d’informació a

Gaza, ara ens informen de “novesestratègies” al “front de guerra”.Aquest cop la notícia és que hi hahagut 200 dones que s’han jugat lavida davant de desenes de soldatsisraelians per alliberar una seixan-tena d’activistes de Hamas que ha-vien buscat aixopluc a una mesqui-ta. La cosa va acabar amb tots elsactivistes escapolits i dues donespalestines mortes pels trets dels va-lents soldats israelians que van en-certar als seus desarmats blancs.Pocs dies després, un grup de ciuta-dans palestins van fer d’escut hu-màen una casa d’un presumpte ac-tivista palestí.

Trobareu normal que en parlemdel tema en aquesta columna dedi-cada a ressaltar els gestos desobe-dients, antimilitaristes i noviolents.El que no ho és tan és que ho facinles grans agències d’informació.Així, per dissimular aquest descuit,aquestes en van parlar com si fos laprimera vegada que la població pa-lestina resisteix de forma pacífica ino violenta: manifestacions enceta-des divendres rere divendres queacaben en càrregues brutals, asse-gudes que no comencen, plantadesdavant de cases amenaçades d’en-derroc que acaben amb morts, re-sistència davant l’assetjament diarii quotidià de la destrucció de ca-rrers, de la perforació de bidonsd’aigua, de la humiliació dels ‘chekpoints’, la de sentir-te tancat a casateva, sense poder treballar. Això noés resistència... És possible que ladiferència sigui que aquelles donesque feien cua a les fonts per portarl’aigua a casa seva mentre algúpodia reparar el bidó malmès i queningú parava en elles, són ara visi-bles per a tothom, incloses lesagències d’informació. Aquellesdones han passat a la primera línia iho han fet de la manera com moltesdones d’arreu del món han fet alllarg de molts anys als conflictesarmats, amb l’empenta del grup,amb la presència com a arma i ladeterminació com a estratègia. Aixívan aconseguir que 60 valents ar-mats activistes fugissin amb aques-ta protecció. Després haurem d’a-guantar els sermons dels armats(siguin del bàndol que siguin) queens diuen que sense armes no hi hares a fer. Tant de bo la frustraciód’aquests valents d’arreu del mónno l’hagin de suportar les mateixesdones que els intenten alliberar dela seva pròpia estupidesa. N’hi haque inclús moren per ells.

BALA PERDUDA


SOCIAL

Meeting Point 06: es riuende nosaltres a la cara


Un any més es va celebrar elBarcelona Meeting Point(BMP), una fira internacio-

nal que en el seu desè aniversaricongregava tots els actors del mónimmobiliari. En la fira, que tinguélloc del 7 al 12 de novembre, hi po-díem trobar grans grups immobilia-ris (Fadesa, Copcisa, Metrovacesa,Sacyr-Vallehermoso), constructores(FCC, Necso-Acciona, ACS-Dra-gados), assessores (Deloitte, CBRichard Ellis), empreses especialit-zades (Ingreen, golf, AEEC, centrescomercials), bancs i caixes (‘laCaixa’, Banco Santander), diversosajuntaments (Barcelona, Lleida) imitjans de comunicació (GrupGodó, TV3).

En aquesta fira del mercat immo-biliari i dels principals responsablesde l'especulació urbanística hi parti-cipen també de manera "molt acti-va" representants polítics de l'Ajun-tament de Barcelona, la Generalitatde Catalunya i el Ministeri d'Habi-tatge que, malgrat postposar una ci-mera de ministres d'habitatge euro-peus, mantenen la seva presència enl'espai on es prenen les veritablesdecisions en matèria d'habitatge: elBarcelona Meeting Point. És unavergonya que la ciutat de Barcelonas'enorgulleixi d'acollir un esdeveni-ment que promou a cara descobertal'especulació immobiliària i la vul-neració dels drets fonamentals.

Amb un model econòmic estatalbasat en la preminència de sectorscom el de la construcció, l’immobi-liari i el turístic, el BMP s’ha con-solidat com un dels grans esdeveni-ments amb l’ajuda de tota la clacamediàtica (especialment de “LaVanguardia” que patrocinava l’es-deveniment). És per això que mésenllà de ser una trobada d’immobi-liàries, el BMP és una mostra decom es legitima un model econò-mic -el neoliberalisme- que s’impo-sa com a hegemònic avui en dia. Enaquest model, la realitat es confonamb el capitalisme. No hi ha resfora d’aquesta lògica, el normal icoherent és actuar i pensar com ells,seguir les regles del mercat, fins itot pel que fa a necessitats bàsiques.I l’anormal, el desviat, és el queprotesta, el que no està disposat quese’n riguin a la cara, els milers depersones que es mobilitzen denun-ciant aquest espectacle vergonyós.

I és que no se n’amaguen: els ele-vats marges de benefici i les carac-terístiques del sector fan que es pu-guin acumular grans riqueses ambun temps relativament curt en unaclara mostra del que podríem ano-menar crim organitzat i legal. La si-tuació és tan perversa que justa-

ment el que es denuncia és el ma-teix que els enorgolleix. No tan solsno amaguen els beneficis astronò-mics sinó que els exhibeixen com atrofeus de caça. No tan sols no ama-guen la destrucció del territori sinóque presenten com a equipaments iserveis les grans infrastructures de-predadores: autopistes, TAV, túnels,MAT... No tan sols no amaguenl’estil de vida que representen sinóque en fan publicitat en actes comel BMP.

Tenen la perversitat de presentarl’event com una fira de les oportu-nitats quan tan sols és una orgia delbenefici, una missa al pelotazo, uncant a Marbella. No parlen tan solsd’habitatge; la seva ambició va mésenllà: projecten camps de golf, fanautopistes, complexos turístics i ho-telers, polígons empresarials... iconjuntament amb les institucionsprojecten un model territorial pen-sat en l’impuls dels negocis i opor-tunitats empresarials i no en la ne-cessitat de les persones. No elsimporta qui habita el territori, tot ésa la seva disposició per fer-hi nego-cis, tot està en venda. No som per-

sones sinó mercaderies, i els quigosen protestar, res més que unobstacle pels seus interessos. És una vergonya que ens presentincom a solució el que és l’arrel delproblema, perquè precisament sónels seus beneficis astronòmics elsque impedeixen que tothom tinguiun habitatge digne, els que no ensdeixen arribar a final de mes, elsque ens condemnen a una vida hi-potecada, els que estan destruint es-tils de vida que s’oposen a la sevamàquina de fer calés. Només entreles 14 principals immobiliàries del’Estat van assolir 1.060,97 milionsd’euros de beneficis nets en el pri-mer semestre de 2006, un 53,12%més que en el mateix període del2005. I és això al que li diuen crei-xement econòmic?

Nosaltres, elsentrebancs

Però si el càncer de l’especulaciós’estén qual metàstasi pel territorino ho fa sense entrebancs. Milersde persones lluny de resignar-se alpaper de víctimes propiciatòries,

aplegades en col·lectius i platafor-mes heterogènies, intenten plantarcara, poble a poble, barri a barri,com a feres ferotges, a les múltiplesagressions que el territori i els seushabitants patim cada dia. Som lagent que lluita arreu, anònima,sense partits, sense delegacions, au-tònomament, des de la base. Soml’herba resistent que creix ambforça, als marges, sota el ciment,sense deixar-se trepitjar. Gent de lescomarques de l’Ebre, de la Catalun-ya Central, de la “terreta”, del campde Tarragona, de les terres de po-nent, de l’Empordà, de Girona, delPenedès, dels Vallesos, de la concadel Llobregat, dels Pirineus, deBarcelona.... Cada lluita expressades de la seva problemàtica concre-ta un denominador comú, oposar-sea la tirania especulativa del talonarii el formigó.

Seguint les passes de la manifes-tació de l’any passat, diversoscol·lectius van denunciar la celebra-ció del BMP i tota la lògica que entrascendeix. Amb el lema de “Esriuen de nosaltres a la cara” es voliaposar de manifest que amb events

com aquests no tan sols certifiquenel seu domini, sinó que amb totalescarni i impunitat es rifen de totala gent que suem sang per (no) arri-bar a final de mes. És, si més no, in-dignant que mentre fan negoci ambles nostres vides, especulant ambels nostres camps, hipotecant elnostre futur, destruint els nostres es-pais naturals, rebentant els nostrespobles, haguem d’assistir impertè-rrits als somriures dels responsablesdirectes de la nostra situació. Caltrencar el vel de normalitat amb quèintenten vendre’ns un model devida insostenible, basat en el con-sum i l’ostentació.

Protestes

Per protestar per la realització delMeeting Point a Barcelona, diver-sos col·lectius implicats en les llui-tes contra l’especulació immobilià-ria i urbanística van fer un frontcomú contra el BCN MeetingPoint, organitzant un seguit d'ac-cions de protesta:

-Dues persones s'encadenen elmigdia del 7 de novembre a un bidó


SOCIAL

El CSA Can Vies esmanté viu a Sants

El CSO La Impremta de Terrassa compleixun any, és desallotjat i tornen a okupar

Josep Garganté

Can Vies és un centre socialautogestionat situat al ca-rrer dels Jocs Florals del

barri de Sants, a un edifici que datade l’any 1875, i que va tenir dife-rents usos per part dels treballa-dors i treballadores delMetro, fins al seu abando-nament a començamentdels 90.

El 10 de maig de 1997,un grup de joves del barriva ocupar lédifici centralper desenvolupar-hi dosprojectes paral·lels: la partsuperior es va rehabilitarper transformar-la en habit-ge, i la part inferior es vadestinar a crear el que avuiconeixem com a CSA CanVies.

En complir el primer any devida de aquest espai, TransportsMetropolitans de Barcelona(TMB), que es va proclamar com apropietari, va interposar una de-manda penal per desallotjar l’im-moble, però la pressió popular vafer que lÁjuntament (principal ac-cionista de TMB) retirés la deman-da en pocs mesos.

Can Vies va ser seu d’assemble-es d’estudiants del barri i de jovesen general, seu de projectes decontrainformació com Zitzania iLa Burxa (periòdic del barri),col·lectius de debat i agitació,col·lectius de educació alternativa iun llarg etcètera…

Va ser utilitzat pels movimentsd’insubmissió i antimilitaristes, rà-dios lliures, altres centres socials icases ocupades, etc. A més a més,

l’aposta del CSA te també la sevavessant contracultural, a la que espoden emmarcar centenars de xe-rrades, passis de vídeo o presenta-cions de llibres, però també ellocal d’assaig de la colla bastonerade sants, de grups de música,

grups de teatre, etc.Però Can Vies, com a centre so-

cial, també és i ha estat elementactiu en diversos processos col·lec-tius de contrapoder al barri, coml’Assemblea de Barri de Sants, iles campanyes “Salvem Sants”, al-hora que ha participat o ha donatsuport a campanyes contra la pre-carietat, la repressió política, ensuport a la llibertat de expressió, ocontra la especulació, de àmbitmés general.

I ara, tota aquesta activitat esveu amenaçada: el 18 de abril de2006, TMB va interposar una novademanda per aconseguir desallot-jar Can Vies i fer-se amb lédifici,ja que es troba dins d’un delsP.E.R.I. a desenvolupar, associats ales obres del TGV i de la reformade l’estació de Mercat Nou.

Així, novament el centre social

es troba dintre d’una campanyaper aturar la demanda i defensar elseu projecte i espai, en la que lalínia fonamental es la de buscar elsuport del veïnat i de col·lectius ipersones afins al projecte. S’haoptat també per entrar en el procés

legal, i dintre de aquest,han sigut nombrosos elscol·lectius i organitzacionstant del barri com de foraque se han autoinculpat enel procés. Una d’elles haestat la CGT, que en algunaocasió va fer servir el espaicom lloc on celebrar algunaassemblea.

Dintre d’aquest panora-ma s’emmarca la col·labo-ració ara fa uns mesos entrecompanys i companyes de

Can Vies i de la Secció Sindical dela CGT d’autobusos de TMB perreivindicar el CSA Can Vies i re-memorar, mitjançant un autobús,el 70 aniversari de la revolució i lacol·lectivització del transport pú-blic a Barcelona.

De la mateixa manera, tot el Co-mitè d’Empresa de metro deTransports Metropolitans de Bar-celona s’ha solidaritzat amb lacampanya de suport a aquest pro-jecte autogestionari. Per la sevabanda, dintre del Comitè d’empre-sa d’autobusos de TMB, a dia d’a-vui, només la secció sindical de laCGT s’ha mostrat obertament afavor del companys de Can Vies,mentre que els altres sindicats hanmantingut un silenci sepulcral,deixant que aquest tema quediaplaçat, en principi, per mitjans degener.

CSO La Impremta

El 3 de desembre del 2005 aTerrassa, va començar la his-

tòria del Centre Social La Imprem-ta, situat a l'antiga impremta Ven-tayol que, sense cap valor pelpropietari portava més de 20 anysabandonada. Es va inaugurar el 31de desembre de 2005 amb una xo-colatada, jocs per a la canalla i pa-llassos a la plaça Jacint Verdaguerper donar-se a conèixer al barri iconvidar-hi tothom.

Ben aviat van sorgir les ganesd'establir debats per parlar de comvolien fer les coses i de com fercampanyes denunciant les injustí-cies que patim. Més enllà de la re-habilitació de l'espai físic, un CSOés el seu contingut i el treball polí-tic que es realitza dins i fora delCentre Social Okupat.

Dins de la Impremta van sorgir

iniciatives com el grup de teatre deL'Oprimit, l'hortet, el taller dedansa del ventre, el taller de cartesa preses i presos, el de fotografia,el de malabars, d'artesania; la sec-ció de muntanya amb les sevessortides cada mes, el sopador po-pular, el "trueke" i el racó de la A(espai de lectura i debat) de l'Ate-neu La Sembra, i el ‘hacklab’, quedonà a llum la web del CSO(www.csolaimpremta.org), la delmateix ‘hacklab’ (www.altctrl-supr.net) i connexió directa i gra-tuïta a internet des del CSO.

Desallotjament

Finalment, l'intent de desallotja-ment el passat setembre va suposaruna prova més en el seu camí.Altre cop la gent es va bolcar en ladefensa d'allò col·lectiu i es va atu-rar. Malgrat que des de mitjans

d'octubre hi ha ordre oberta de des-allotjament (és a dir en funció dequan hi hagi prou "efectius" poli-cials per dur-lo a terme). Els dies 1i 2 de desembre van celebrar que japortaven un any al CSO La Im-premta i vam organitzar tot un se-guit d'activitats i una trobada decol·lectius. Pocs dies després,però, el 12 de desembre, el CSOLa Impremta va ser desallotjat perla policia. L'Assemblea d'Okupesde Terrassa va respondre contun-dentment amb una nova okupacióel dia 16 de desembre al carrer deSant Isidre molt a prop del localdesallotjat. El nou local és una fà-brica que portava molts anys aban-donada i que ha estat escollida percontinuar el projecte de centre so-cial que les institucions, la justíciai la policia no van voler deixar quefuncionés amb el CSO La Im-premta.

de ciment a la porta de la Generali-tat (plaça de Sant Jaume, Barcelo-na) i dues més als fanals del davant.Es denuncia l'aliança de les admi-nistracions dites "públiques" ambles empreses immobiliàries i cons-tructores. Un grup de gent dóna su-port a l'acció. La policia tarda unparell d'hores a trencar les cadenes.

-El 8 novembre a les 13h, V deVivenda realitza una acció de clau-sura del Barcelona Meeting Pointper vulneració del dret fonamentala l'habitatge. Una delegació del'Assemblea V de Vivenda preteniaassistir a la inauguració de l'esde-veniment per constatar la vulnera-ció de drets fonamentals i conside-rar la clausura immediata de la firaen el mateix moment de la sevaobertura. Membres dels Mossosd'Esquadra i dels equips de segure-tat del BMP els impediren l'entradaa l'acte d'inauguració, al qual assis-tien representants polítics i degrans entitats immobiliàries i finan-ceres. Davant la impossibilitat d'ac-cedir a l'acte inaugural, l'equipd'observadors va decidit clausurarla fira immediatament i va procedital precinte simbòlic de l'entrada.

-L'11 de novembre a les 12h, surtde la plaça dels Països Catalans unamanifestació contra el MeetingPoint Bcn convocada per diversoscol·lectius i associaciones que llui-ten per la defensa del territori i con-tra l'especulació. La manifestació,a la qual assisteixen més de 1.000persones, s'acaba a la plaça d'Es-panya davant la fira immobiliària,protegida per un ampli desplega-ment antiavalots dels Mossos d'Es-quadra.

Les protestes d’aquest tipus sónuna bona oportunitat per plantejarpunts de trobada entre totes les llui-tes, teixir xarxes de solidaritat perfent front comú davant un model decreixement territorial absurd. Com-partir experiències, tot denunciantun event que amb la seva mera des-cripció hauria d’escandalitzar qual-sevol persona. Per això es va feruna crida a tota la gent que s’oposaa aquest model de vida dominant,aprofitant que es reunien tots elsculpables de la seva reproducció,una crida al boicot actiu contra lacelebració del Barcelona MeetingPoint visibilitzant per uns dies totesles protestes que tenen lloc en elcamp de batalla de la vida quotidia-na i consolidant la xarxa de lluitescontra l’especulació immobiliària iurbanística.

Finalment, en relació amb aquesttema, cal destacar també que el go-vern espanyol va decidir suspendreindefinidament la Cimera d’Habi-tatge dels ministres europeus d’ha-bitatge, cimera que s’havia de fer amitjans d’octubre a Barcelona peròva ser ajornada per a novembre odesembre, i que finalment ha estatajornada de forma indefinida.

Seguiu la lluita pel dret a un ha-bitatge digne que es porta a terme aBarcelona i altres ciutats, a travésdel webhttp://www.vdevivienda.net/

Habitatge:mirar enrerai avançar

Carlus Jové([email protected])

Fa uns dies, parlava amb uncompany sobre com es podria

donar un caràcter més combatiu imassiu a la lluita contra la bombo-lla immobiliària, i al cap ens vanvenir les vagues de lloguer que alsanys 20 i 30 s’havien convocat a di-ferents punts de l’Estat. De formaespontània, primer, i animats pelssindicats, després, els obrers deixa-ren de pagar la renda, així com lesfactures de llum i aigua. Si la com-panyia tallava el subministrament,els sindicats els tornaven a donard’alta. Aquest moviment reivindi-catiu prengué forma amb els sindi-cats de llogaters organitzats pel sin-dicat de la construcció de la CNT,els quals posibilitaren que la lluitaes mantingués durant uns quantsanys, fins ben entrada la República.Quelcom similar va succeir als 70 aAnglaterra, quan existia una tímidaconnexió entre el moviment ‘squat-ter’ i el sindicalisme de base.

Les coses han canviat bastant desd’aleshores, i avui una àmplia ma-joria de famílies treballadores noviuen de lloguer, sinó que estan en-deutades fins al coll amb els bancs.El nivell de sindicació o d’afiliaciópolítica és mínima comparada ambel d’aleshores, i les consignes deles organitzacions obreres passensovint desaparecebudes o són di-rectament ignorades per una deses-perant majoria.

Per altra banda, més que mai tro-bem una divisió tàctica gairebé in-franquejable entre el sindicalisme,l’esquerra política i els sectors mésradicalitzats del moviment. La con-cepció d’una política d’acció inte-gral, que abarqui els diferentscamps que preocupen els i les tre-balladores no sembla formar partde l’agenda de cap dels tres sectorsesmentats, com a mínim no de laforma en què arribaren a sintetit-zar-se en el moviment obrer decasa nostra fins l’esdeveniment dela Guerra Civil.

Tot i això, tractant-se d’un temaque toca de prop tantes i tantes fa-mílies treballadores, els sindicats ipartits que es reclamen, encara quesigui formalment, de l’esquerra,han de prendre algun tipus de de-terminació. No n’hi ha prou ambdenunciar, cal organitzar i actuar.

Tornant breument a la història, simirem els textos fundacionals de laCNT del 1910, en un dels articleshi trobem el següent objectiu:“modo de lograr el abaratamientode los alquileres y supresión de losodiosos depósitos”. Com ens agra-daria que avui això formés part dela plataforma reivindicativa delsnostres sindicats...

ALGUNA COSA ES MOU


SOCIAL-OPINIÓ

Terra mulladaAnna Maria Villena

L'enyor no em passa sense penani glòria, fa dies que m'abraça

amb força.Enyore massa coses. Enyore els

menjars de l'àvia, l'escalfor de lallar, la boira espessa, la flaire de lamuntanya. Però enyore, sobretot,l'olor a terra mullada. És el millorperfum que ha inventat la natura, lasensació de plenitud que se sent enobrir les narius i rebre un vent depluja amerat de terra i d'oliveres, noté preu.

I la tardor ja ha arribat, però nol'he notada: al cap i casal la pluja ésdiferent, ni plou clar ni plou net.No, no ho és, ací no hi ha oliveres,ni bancals, ni llauradors, ni amet-llers; res, no hi ha res. Formigó imés formigó, i ciutats de les arts ide les ciències, i oceanogràfics, ino sé quantes coses més. Coses,però, sense cap valor més enllà delmaterial.

Realment, la capital no s'assem-bla gens als pobles, tot canvia; finsi tot el caràcter de la població. Perexemple, la gent té l'estranya maniad'observar les voreres quan caminapel carrer.

I, la veritat, no sé què hi troben, ami em semblen totes igual de llet-ges; les de València i les de la restade pobles del país. Però ja se sapque els costums són tan variablescom pobles hi ha en un país, sobre-tot al País Valencià.

També tenen el vici de votar lamateixa alcaldessa des de fa tant detemps que ni ho recorde. AvingudaBlaco Ibáñez fins al port? Doncsres, fotem un barri i massa famílies,però guanyem en prestigi i alguns,només alguns, també s'embutxa-quen alguns dinerets. Però és igual,Ella segueix al govern i fa el que lirota -amb tots els meus respectes. Ila cultura del formigó (typical va-lencian) s'estén arreu del món, i hiha qui encara n'està orgullós.

És cert, però, que no tots els va-lencians (de la capital, s'entén) sónaixí, ni voten la Gran Dona. Hi ha,per exemple, els de Salvem el Ca-banyal, que lluiten fervorosamentperquè l'ampliació fins a la mar noes duga a terme, encara que sabenque es farà i que aquella tornarà aguanyar dintre d'uns mesos. Hi hatambé l'associació Joves Valen-cians per la Llengua, impulsada perjoves de la ciutat de València i ambl'objectiu de normalitzar la llenguatant com puguen. I moltes, moltesmés, iniciatives interessants i alter-natives a allò tan fatigós i fatigantque ens obliguen a viure cada dia.

Vull pensar que el caràcter de laresta de valencians és degut a ladesconeixença de l'olor a mullatdels bancals d'oliveres. O això oque han oblidat el que jo recorde ino tenen melangia del que ja notenen. Pot ser?

Rumors i mentides sobrela ubicació del cementiri

nuclear a CatalunyaCoordinadora Anticementiri

Nuclear de Catalunya(www.cementirinuclearno.tk)

Amb l'acte “informatiu”que l'AMAC (Asociaciónde Municipios en Áreas

de Centrales Nucleares) va fer el24 de novembre a l’Hotel TermesMontbrió (al Baix Camp) es dona-va el tret de sortida a un pla ma-quiavèl·lic d'actes a diferents loca-litats dissenyat únicament iexclusiva per intoxicar l’opinió pú-blica i la classe política de les nos-tres comarques.

Obviant la realitat de territori,que dia rere dia es va manifestantàmpliament en contra de lainstal·lació del cementiri nuclear,conscientment volen trencar la pausocial amb provocacions inneces-sàries.

Recordem que els ajuntamentsde: Vandellòs-l'Hospitalet, Reus,Cambrils, Flix, Tarragona, Mórad'Ebre, Rasquera, Amposta i elsConsells Comarcals de la Riberad'Ebre i del Baix Ebre han apro-vatsmocions contràries a lainstal·lació de l’MTC a qualsevolindret del nostre territori ni enllocde Catalunya i que fins i tot elsajuntaments de Móra la Nova i Ti-vissa han manifestat la seva negati-va a la instal·lació d’un MTC alsseus municipis.

A més a més, tenim el suport iadhesió del Grup Municipal d'ERC

Vandellòs-Hospitalet, Grup IM-NOVA de Móra la Nova, JERC deCatalunya, Grup Municipal d'ICV-EuiA de Reus, Grup Municipald'ICV-EuiA de Cambrils, SocietatCivil, Cultural i Solidària per laPau, de Reus, Federació Interco-marcal de Tarragona de la CGT,Centre d'Estudis de la Vall (CEV)de Vandellòs, IPCENA (Institucióde Ponent per a la Conservació il'Estudi de l'Entorn Natural), Alnus- Ecologistes de Catalunya, GrupMunicipal d'ICV-EuiA de Tivissa,Centre d'Ecologia i Projectes Al-ternatius (CEPA), Societat Obrerade Tivissa, Casal Panxampla, As-sociació Limnos, Col.lectiu Ecolo-gista Bosc Verd, Plataforma An-tiincineradora de la Vall de Ges,Federació Ecologistes de Catalun-ya, Maulets del Baix Ebre, ERC de

Catalunya, ICV-EuiA de Catalun-ya.

El rebuig polìtic i social a la pos-sible ubicació d'un cementiri nu-clear a les nostres terres (pretensióde l'AMAC i d'ENRESA) va aug-mentant considerablement.

Per tant, podem dir que no somquatre arreplegats com volen ferveure l'AMAC i ENRESA. Enspreguntem per què insisteixen a feruns actes informatius dirigistes iperversos en un terreny i amb unagent cada vegada més hostils i con-traris a les seves pretensions.

Demanem el cessament imme-diat de les estratègies i maniobresde l'AMAC i ENRESA i que s'es-coltin al territori i que d'una vegadaper totes entenguin que NO volemel cementiri nuclear.

Demanem també als alcaldes i

regidors dels municipis de leszones nuclears d’Ascó i Vandellòs(Ascó, Corbera d’Ebre, el Molar,Flix, Garcia, la Fatarella, la Figue-ra, Móra d’Ebre, Móra la Nova,Palma d’Ebre, Pratdip, Riba-rojad’Ebre, Tivissa, la Torre de l’Es-panyol, Vandellòs-l’Hospitalet iVinebre) que formen part de l’A-MAC, que siguin conseqüents ambles mocions aprovades en la majo-ria dels seus ajuntaments i renun-ciïn a qualsevol possibilitat de con-templar la ubicació de capMagatzem Temporal Centralitzatper albergar els residus radioactiusd’alta intensitat de totes les cen-trals nuclears de l’Estat espanyol,en cap dels seus municipis, per lahipoteca tan gran que suposarà peral territori i per a les futures gene-racions i l’amenaça per a la salut, ipel fet que el sud de Catalunya jaha hipotecat greument el seu futur,assumint els riscos dels residus ra-dioactius d’alta activitat que finsara guarden les centrals nuclears.

Denunciem també que el CIE-MAT, proposa un reactor nuclearexperimental de transmutació en elcentre tecnològic associat al MTC(el CIEMAT és el propietari del88% del capital d'ENRESA). Unaaltra sorpresa que coneixen abasta-ment l'AMAC i ENRESA i hoamaguen impunement. No juguennet i volen vendre el nostre territo-ri.

OPINIÓ: Falsedats per justificar la construcció de noves nuclearsCoordinadora Tanquem les

Nuclears

Davant la publicació de l’infor-me “Perspectives energèti-

ques mundials 2006” de l’AgènciaInternacional de l’Energia (AIE)en què aquest organisme recomanala construcció de noves centralsnuclears, la Coordinadora Tan-quem les Nuclears denunciem lespremises falses d'aquesta recoma-nació i volem cridar l’atenció sobreque:

-És fals que l’energia nuclearpugui oferir cap solució al proble-ma del canvi climàtic com una mí-nima anàlisi de la contribució decombustibles posa de manifest.D’altra banda, no es refereix a capcomptabilitat que mesuri la contri-bució al canvi climàtic de la totali-tat del cicle nuclear, i especialmentquan s'explotessin mines ambbaixa concentració en urani, el quedesmuntaria la fal·làcia de que l’e-

nergia nuclear no emet CO2.-És fals que el Kilowatt/hora

d’origen nuclear sigui competitiu,no s’ha fet cap càlcul que permetitenir en compte en el preu els cos-tos reals de la política de subvenciócontinuada que l’energia nuclearestà rebent des dels diferents go-verns dels països on s’haninstal·lats centrals nuclears. Tam-poc no inclou els costos reals d’unaccident nuclear, costos que capasseguradora està disposada a as-sumir.

El mateix informe rebat aquestafal·làcia quan reconeix que senseajuda del govern no hi ha possibili-tat d’engegar un programa deconstrucció de centrals nuclears.Desmuntant de camí la falsa ideade que estem en un mercat energè-tic “liberalitzat”.

-És fals que existeixin reservesd’urani que puguin garantir el sub-ministrament sense problemes; lesdades existents sobre reserves im-

pedeixen que es pugui mantenir elfuncionament de les centrals ac-tuals més enllà d’unes poques dè-cades.

-No es fa esment als anomenats“costos amagats” de l’energia nu-clear com el tractament del residus,les cada cop més freqüents fallidesde seguretat en centrals que jaestan envellides, i el perill de laproliferació indiscriminada desubstàncies radioactives i perillo-ses.

-L’informe silencia que existei-xen països (Alemanya, Suècia,Bèlgica, etc.) que han decidit pro-cedir al tancament ordenat de totesles centrals nuclears en funciona-ment, i procedir a una transició aun sistema energètic sosteniblebasat en l’estalvi, l’eficiència i l’a-profitament de tots els recursos re-novables. També omet les recentsrecomanacions de la Unió Europeade que les empreses elèctriques de-diquin fons especials per al desba-

llestament de les nuclears, separatsde la comptabilitat habitual i super-visats per organismes indepen-dents.

Cap model energètic sostenibleno pot basar-se en la centralitzaciói l’operació a gran escala; episodiscom la recent apagada elèctricatrans-europea posen de manifest lacreixent vulnerabilitat del sistemaenergètic.

L’informe s’inscriu en la lògicade la campanya desenvolupada desde la indústria nuclear per allargarla vida de les centrals nuclears enfuncionament, lògica que silenciael fet que els recursos renovablesexistents poden cobrir amb escreixles necessitats energètiques queprovinguin d’un consum basat enl’estalvi i l’eficiència.

Més informació sobre el tema:http://www.100x100renovables.net/ http://ecologistesenaccio-cat.pan-gea.org/temes/nuclear/tln/tlnmate-rials.htm

CARTA A ORIENT


SOCIAL

La darrera manifestació, el 12 de novembre, va tornar a sermultitudinària i deixa ben clar que no hi haurà treva

La lluita contra la MAT i el seu traçat no s’atura

Plataforma No a la MAT(www.nomat.org)

El diumenge 12 de novem-bre, Girona va ser escenarid'una nova i multitudinària

mobilització contra la MAT, lalínia de molt alta tensió el traçat dela qual afectaria diverses comar-ques de Girona i de la CatalunyaNord. La manifestació, convocadauns dies abans de la Cimera fran-co-espanyola que es va realizar aGirona, va aplegar més de 3000persones i es va acabar amb unaconcentració davant la Subdelega-ció del Govern de Girona, on l’ar-queòleg i intel·lectual Eudald Car-bonell va llegir un manifest.

La manifestació estava convoca-da per AMMAT (Catalunya Sud),SYDECO (Catalunya Nord), Pla-taforma No a la MAT i Col.lectiveNon a la THT, i el lema de la con-vocatòria era "No a la línia de MoltAlta Tensió, Per una Nova Culturade l'Energia", i va servir per visua-litzar de nou l'ampli rebuig queaquesta innecesària línia de 2 x400 Kv entre Sentmenat i Baixassuscita en els territoris que ha detravessar.

Les ciutadanes, ciutadans, alcal-des i alcaldesses i regidors i regido-res que s'oposen a la MAT han dei-xat clar, amb aquest actemultitudinari, que des del territories rebutja frontalment aquesta in-fraestructura que no és necessària ique s’està tramitant de forma abso-lutament il·legal, faltant als deures,essencials en democràcia, d’infor-mació transparent i consulta a laciutadania per una banda i delleialtat institucional envers els

ajuntaments per una altra. Per tant,si malgrat les reiterades mostresd’oposició popular, els governantsparticipants a la cimera de Gironapersisteixen en la seva idea d’im-pulsar la MAT, serà obvi que ac-tuen de forma deliberada en contrade la voluntat i dels interessos delsciutadans i ciutadanes.

Durant l’acte, es va denunciarespecialment la campanya de des-informació i engany que des del

seu inici ha acompanyat la tramita-ció del projecte i que ha arribat alpunt de destinar diners públics a lapublicació i distribució del ja tris-tament famós pamflet editat per laConselleria de Treball i Indústriasobre la línia. Precisament, durantla concentració membres de la Pla-taforma No a la Mat disfressatsamb nassos de Pinotxo mentidervan distribuir 1.500 exemplars d’a-quest pamflet amb un adhesiu de

“Prou mentides”. Parlant encarad’enganys, es vol alertar la pobla-ció que mentre les delegacions es-panyola i francesa discuteixen sitiren endavant o no la “interconne-xió” (fragment de traçat que creuala frontera) la MAT entre Sentme-nat-Bescanó i Bescanó-Santa Llo-gaia continua la seva tramitació.Que no ens enganyin: dir no a lainterconnexió no ha de significarnecessàriament el No a la MAT.

La concentració es va iniciar ales 9 del matí a la Devesa amb des-filada de més de 100 torres, cadauna amb un rètol amb el nom d’al-guns dels pobles, tant de la Cata-lunya Nord com del Sud, que s’o-posen a aquesta infraestructura. Ladesfilada va ser animada per un se-guit de colles i agrupacions comels Diables de l’Onyar, Els Berrosde la Cort, La Torna d’Osona, LesDeambulants i els Guillables, entred’altres.

Un cop arribats a la Subdelega-ció del Govern es van fer lliura-ments de la carta oberta a la dele-gació francesa que participaria a lacimera de Girona, alertant de lamanca de justificació de la línia aCatalunya Sud i també de les greusirregularitats que s’han produït du-rant la tramitació del projecte, de-manant també que no accedeixin ales “desesperades” peticions delsrepresentants de l’Estat Espanyol ies mantinguin ferms en la seva ne-gativa a consensuar un traçat i en-terrin definitivament aquest projec-te.

Militant a lacapital carlina

Josep Cara Rincón (Berga)

Les eleccions al Parlament deCatalunya per fi han passat.

Van votar quatre gats i la nit electo-ral tot eren bones intencions perprendre mesures encaminades a fermés democràtic i participatiu el sis-tema. Era broma. Ara ja en prepa-ren unes altres, les municipals. Joallunyant-me del “no votaràs” coma manament, acabo no votant, tantper cap com per cor. Això no treuque pensi que els llibertaris haurí-em d’obrir un debat seriós i tran-quil sobre el municipalisme.

Vull tornar a denunciar oberta-ment les lleis que tots els sistemescreen per tal de poder-se saltar elstan anomenats drets dels ciutadansque en teoria i només en teoriaestan garantits per la súper consti-tució que, com qui diu, és la lleimés grossa de totes i a més, pel quehe sentit, és de poc tocar. Aquesteslleis són, entre d’altres, l’antiterro-rista a un nivell i les famoses orde-nances del civisme que ara tan pro-liferen a un altre. Aquí, en altresèpoques hi havia els presos gover-natius o les clausures habituals deles seus de sindicats, diaris i la restad’infraestructura llibertària. D’or-denança de civisme fins i tot aBerga en patim una i és que ensagrada estar sempre a l’última: vanser botiflers, capital carlina, una deles pitjors patronals durant la Repú-blica i, com no, ara continuen a l’a-vantguarda de la repressió. La lluitaanarquista a l’Alt Llobregat haestat molt digna al llarg de la histò-ria i la cosa no s’atura.

La militància llibertària a unapoblació no massa gran és més in-tensa que a les grans ciutats, en totsels sentits, per bé i per mal. Veus elsresultats de les teves accions i iden-tifiques els actors socials amb grannitidesa. És una militància agraïdaen el sentit que veus l’efectivitat ono de les teves accions, la utilitatdels projectes, de les crítiques, laincidència social, en definitiva: elresultat de les lluites. De la mateixamanera, però, també reps la repres-sió de manera directa, permanent,ofegadora, personal i personalitza-da, en tots els àmbits de la vida: a lafeina, al lleure, a l’escola, passejantpel carrer o en la relació amb el teuveí. Això és tradueix, per exemple,en trucades a casa, pressions a fa-miliars, multes d’infraccions in-ventades, identificacions absurdes,hipervigilància, estigmatització so-cial, etcètera. Tot plegat fent sim-plement una acció cultural i unacrítica social, a través de la creaciód’infraestructures pròpies, a travésde l’acció directa i sense embuts,sí, però sense trencar ni un sol plat.Potser que comencem a trencaralgun plat. Salut i anarquia!


Dins la campanya de rebuigcontra el quart cinturó, el 21

de novembre, Sabadell va acolliractivitats reivindicatives. La plaçade l'Ajuntament va ser il·luminadadurant una estona per 10 cartellsfets amb tub lluminós que deienNO 4C (No al Quart Cinturó). Elscartells van ser elaborats per vo-luntaris, a partir del disseny del'artista sabadellenc i membre dela campanya, Joan Vila-Puig. Des-prés d'encendre'ls tots plegats, els

cartells van ser penjats en balconsi finestres de la ciutat, ben visi-bles, per continuar mostrant el re-buig a aquesta infraestructura. Al-guns cartells tambe van marxar ad'altres localitats, com les Fran-queses, Terrassa o Abrera.

Encesa conjunta de rètols lluminosos

La campanya contra el QuartCinturó continua movent-se

La Plataforma en Defensa de laTerra Alta i el GEPEC-Ecolo-

gistes de Catalunya han iniciatuna campanya contra les líniesd'alta tensió que es volen construira la Terra Alta per evacuar l'ener-gia elèctrica produïda per la multi-tud de centrals eòliques que s'hivolen ubicar.

La campanya ha començat ambuna escampada massiva de car-tells amb el lema "No més líniesd'alta tensió. Terra Alta paradísrural o infern energètic?" per totala Terra Alta i comarques veïnes.

Escampada massiva de cartells

Campanya contra les Líniesd'Alta Tensió a la Terra Alta

SALUT I ANARQUISMES


Rebuig a la norevisió de lasentència delcas Granado-DelgadoSecretariat Permanent de la CGT

(www.memorialibertaria.org)

El Tribunal Suprem deixa nova-ment sense justícia a les vícti-

mes de la dictadura franquista. LaConfederació General del Treball,després de conèixer la notícia que,després de dos dies de deliberació iper un vot de diferència, la Sala VMilitar del Tribunal Suprem ha de-negat la revisió de la sentència dic-tada pel consell de guerra sumarí-sim que el 1963 va condemnar amort els anarquistes Francisco Gra-nado i Joaquín Delgado, manifestala seva més enèrgica repulsa davantaquesta negativa per considerar-launa “decisió política” que, una ve-gada més, deixa sense justícia lesvíctimes de la dictadura franquista:un règim capaç de condemnar in-nocents, conscient de la seva inno-cència, amb l'únic objecte de per-petuar-se a través del terror.

Tot esperant conèixer el tenor dela resolució i del vot particular delsdos magistrats discrepants, per de-mostrar el no respecte de la norma-tiva jurídica en vigor sobre revisióde sentències, denunciem el caràc-ter polític de la decisió presa pelsmagistrats Ángel Calderón, JavierJuliani i Agustín Corrales donantmajor crèdit al muntatge acusatoride la policia franquista que a lesdeclaracions dels veritables autorsde les accions per les quals van sercondemnats i executats Granado iDelgado, que sempre van negarsern-e els responsables. Declara-cions confirmades pels coordina-dors de Defensa Interior, l'organis-me que la mateixa policia i premsafranquistes van presentar com a or-ganitzador d'aquelles accions.

Fins ara, el Suprem havia deses-timat els recursos de revisió per noestar fundats en la presentació d'un“fet nou”. Aquesta va ser la raó do-nada recentment per aquests tresmagistrats per denegar la instrucciódel recurs de revisió del judici queva condemnar a mort Joan Peiró el1942. No obstant això, ara, els ma-teixos no volen prendre en conside-ració el fet “nou” que representa eltestimoniatge dels dos veritablesautors dels fets de 1963. I això apesar que el Tribunal Constitucio-nal sí que va prendre en considera-ció aquest “fet nou” per emparar el2004 les famílies de Granado i deDelgado contra el primer acte delSuprem denegant, el 1999, el re-curs de revisió presentat el 1998per aquestes famílies. No hi ha,doncs, el menor dubte que la deci-sió d'aquests tres magistrats estàmotivada per evidents raons ideo-lògiques (reconèixer la dictadurafranquista com la “legalitat de l'è-poca”) i no per raons jurídiques.

La Llei no deroga les sentències ni les lleis franquistes

Davant la Llei deMemòria Històrica

Gabinet de Premsa ConfederalCGT

Ala vista del text de la futu-ra Llei de Memòria Histò-rica que el Govern ha de-

fensat en el Congrés dels Diputatsel 14 de desembre de 2006, i tenintpresent les reivindicacions bàsi-ques que com a organització pre-sentàvem ja el passat 2 de desem-bre de 2004 davant la ComissióInterministerial creada per a l'estu-di de la situació de les víctimes dela Guerra Civil i del franquisme.

CGT manifesta públicament laseva posició d'absolut rebuig al textd'aquesta futura Llei de MemòriaHistòrica per les següents raons bà-siques:

-Les posicions defensades perCGT no es reflecteixen de formaclara i contundent en la llei, compodem comprovar en els àmbits de(1) Recuperació de les persones as-sassinades, empresonades, bande-jades, torturades, sepultades enfosses comunes, ajusticiades, es-clavitzades, depurades ideològica-ment, condemnades en processosjudicials irregulars per un governil·legítim i il·legal; (2) Recuperacióde les idees defensades des de con-cepcions republicanes i anarcosin-dicalistes enfront de l'alçament mi-litar. Idees socials, econòmiques,culturals, educatives, organitzati-ves que han de ser recuperades itraslladades als textos escolars; (3)Recuperació de documents per aconèixer la nostra història en laseva totalitat; (4) Recuperació debéns i patrimoni confiscat i poste-riorment mal distribuït.

-Aquesta llei de la Memòria His-tòrica no condemna el règim fran-quista ni rehabilita de forma ex-pressa a totes les seves víctimes.

-És una llei que té com objectiula desmemoria històrica col·lectivad'una societat que va lluitar per unsistema de llibertats legalmentconstituït i tot ho reduïx a una merarecuperació de memòries indivi-duals, ignorant realment el genoci-di sofert per la societat espanyola

que va participar en aquesta lluita.-És una llei que juga a l'equidistàn-cia entre víctimes i botxins. Unallei que, renunciant a la recupera-ció de la memòria històrica col·lec-tiva, ignora que la lluita per la de-fensa del sistema democràtic no vaser un procés individualitzat sinósocial, ignora la necessitat de de-fensar com Estat de Dret els valorsde la llibertat, la democràcia, lajustícia, i que això sigui transmèsals centres educatius perquè formipart de la nostra consciènciacol·lectiva.

-En conseqüència, és una lleique no anul·la d'ofici les sentènciesi judicis sumarísims del franquis-me pel que frustra totes les expec-tatives de justícia, reconeixement,

dignificació, deute moral i materialque precisen totes les víctimes illuitadors anticolpistes i antifran-quistes, com així es ve exigint desde les diferents associacions,col·lectius i institucions que defen-sen els drets humans.

-És una llei en la qual l'Estat deDret fa abandonament de tota res-ponsabilitat legal i jurídica en rela-ció amb les víctimes i lluitadorsper les llibertats, reduint la seva ac-tuació a un mer paper assistencial,traslladant de forma individual acada víctima la seva responsabilitatper a lluitar, en un entramat buro-cràtic durant un any, pel seu reco-neixement personal, la seva repara-ció.

-Amb aquesta llei es legitima per

sempre el règim franquista en re-conèixer les seves sentències-farsa,al no condemnar-les per flagrantvulneració de dret, al no anul·lar-les, deixant que sigui cada víctimaqui hagi de demostrar la seva inno-cència i preservant, en tot cas, laidentitat dels responsables d'aques-tes arbitràries sentències franquis-tes.

-Les sentències franquistes re-presenten la repressió de la lluitaen defensa de la llibertat i la demo-cràcia. Si l'actual democràcia noanul·la aquestes sentències, la de-mocràcia es fa còmplice i indirec-tament les assumeix.

Per a CGT, el que va condemnarla dictadura franquista i a qui vacondemnar, no pot seguir condem-nant-lo la democràcia.

-L'Estat es renta les mans en elprocés de localització i identifica-ció de fosses comunes i víctimes,no adquirint cap compromís polí-tic. És una llei que no aprofundeixen la dignificació de les víctimes ide les idees que defensaven.

-Estem davant una llei de mertràmit i rentat d'imatge davant l'o-pinió pública i les associacions icol·lectius per la recuperació de lamemòria, una llei que burocratitzatot el procediment individualitzatde reparació, que no assumeix capde les reivindicacions que venimpresentant com organització junta-ment amb nombrosos col·lectiussocials, associacions...

Des de CGT fem una crida a lamobilització social i ciutadana en-front d'aquesta llei frustrant aixícom el boicot a les mesures simbò-liques i honorífiques que es plante-gen en la mateixa com si es tractésde mers plats de llentilles (conces-sió de medalles, concessió d'ajudestestimonials, presentació de sol·li-cituds individualitzades...).

Cal seguir lluitant fins a l'esclari-ment en profunditat de l'etapa fran-quista per a restaurar la veritatsobre l'horror de la dictadura, per arestaurar la dignitat de totes lesvíctimes i la dignitat de les sevesidees.

Activitats de recuperació de la memòria històrica a LleidaEl passat 20 de novembre, la Con-federació General del Treball dePonent (CGT) i l'Assemblea deJoves de Lleida (AJLL) lliurarenles més de 1.500 signatures i adhe-sions de diverses organitzacions icol·lectius de Lleida recollides enel marc de la campanya que diver-sos col·lectius porten a terme perdemanar la retirada dels símbols

feixistes que encara queden a Llei-da.

Per altra banda, la Secretariad'Acció Social de CGT Ponenttambé ha elaborat un calendarid'activitats sobre la guerra civil enel 70 aniversari del seu inici, orga-nitzades conjuntament amb elCasal Independentista l'OcellNegre.

La primera activitat portada aterme va ser el 12 de novembre,una visita guiada pels principalsescenaris de la guerra civil a Lleidaamb explicacions dels fets més im-portants produïts a la ciutat. Lesproperes activitats programadessón una xerrada d'Emili Cortavitar-te el mes de gener sobre el CENU(Consell de l'Escola Nova Unifica-

da) organisme encarregat de l'edu-cació a la Catalunya republicana,una visita guiada al març o l'abrilpels escenaris de la guerra civil ales rodalies de Lleida, una xerradasobre Memòria Històrica el mes demaig i el pas per Lleida el mes demaig de l'exposició realitzada perCGT sobre La Revolució Llibertà-ria.

SOCIAL


Pedro Álvarez, és hora de fer justícia!Secretaria d’Acció Social CGT

Catalunya

El desembre de 2006, va fer 15llargs anys que el jove Pedro

Álvarez, després d’una discussióde trànsit en què va participar laseva núvia i dues persones més, vamorir d’un tret al cap a l’avingudade Catalunya de l’Hospitalet deLlobregat. Poques hores després,fou detingut un sospitós que resul-tà ser un policia de paisà adscrit ala Brigada de Seguretat ciutadana.Tot i la detenció feta per la mateixapolicia, l’agressor sortí en llibertatal cap de set dies amb l’argumentjurídic de falta de proves conclo-ents.

Han passat ja massa anys perquèencara no s’hagi fet justícia, massaanys que ha hagut de patir la famí-lia de Pedro que no ha defallit maien la denúncia constant d’aquestfet i que, de manera incansable, harecorregut tota la geografia catala-na exposant el cas. Ara, per si fos

poc, ens trobem a que el pare dePedro i company de la CGT, elJuanjo Álvarez, ha estat imputatamb diversos càrrecs de delictesd’amenaces, delictes d’injúries idelictes d’obstrucció a la justíciacom a conseqüència de la seva llui-ta, càrrecs que en cas de sentència

condemnatòria podria haver d’a-frontar penes de presó i sancionseconòmiques desorbitades.

No podem permetre que els bot-xins es converteixin en víctimes iles víctimes en botxins.

Des de la Confederació eneraldel Treball ens neguem a oblidar,volem recordar cada minut quepassi per poder cridar contra l’arbi-trarietat, a la parcialitat, als abusosde poder, als tractaments privile-giats, a les inhibicions, a les renún-cies, i en definitiva a la falta d’in-vestigació de la justícia, volemseguir denunciant, avui i sempre, elcas de Pedro Àlvarez i ens posemal costat de la seva família per llui-tar per la justícia.

SOCIAL-OPINIÓ

De Melitón Manzanasa Manuel Allué

David Fernández,Ateneu La Torna

Quan el PP va emmedallarMeliton Manzanas, elsàdic torturador d'Irun

col·laborador de les SS en la im-mediata postguerra, la polseguerava ser d’escàndol. Raonada i rao-nable: la màquina del dolor quehavia esclafat, entre d'altres, l'ex-president del PSOE Ramon Rubiali tants centenars de militants bas-cos, rebia homenatge pòstum en unCongrés dels Diputats en el qualmai no va creure. Paradoxes civils,en aquesta Barcelona ‘fashion’d'ordenances cívico-militars, lamedalleta en qüestió per a Melitónera al civisme. Ja té cinisme lacosa.

Però salvant totes les latituds isolituds del pas del temps, lamentomoltíssim comunicar que el passat5 d'octubre un altre maltractador,en aquest cas de presos, va ser ho-menatjat i distingit per la UGTamb el vistiplau cofoi del PSC i del‘staff’ del Departament de Justíciai Institucions Penitenciàries de laGeneralitat en ple. És a dir, que haplogut molt però aquí no ha canviatres. Dobles rasers que emprenyen:quan ho fa el PP tot va fatal, però sila medalla la concedeix UGT ambbeneplàcit socialista, sembla que lademocràcia es consolida. Encaraque sigui a base d’hòsties. D'hòs-ties a la consciència i els Drets Hu-mans.

Perquè l'homenatjat no era capaltre que Manuel Allué, el mésfidel representant dels ultres a lapresó. No pas d’ultres empreso-nats, sinó treballant-hi. Com a fun-cionaris. Amb una dilatada trajec-tòria sindical, de la USIP a la USOpassant per CATAC fins a arribaramb els seus vailets a la UGT,Allué representa a la perfecció la

línia més dura del conservaduris-me més reaccionari en termes pe-nitenciaris. Amants del rigor de laduresa de Texas, posem per cas(real).

I va ser aquesta duresa la que liva costar el 2000 una condemnaper "rigor innecessari" en la "re-ducció" d'un pres a Quatre Camins.Tot just saber-se que seria home-natjat, la Coordinadora Catalanaper a la Prevenció de la Tortura vaemetre un comunicat públic, vaposar-se en contacte amb tot Déuremovent cel i terra i va considerar-força ben considerat- que un paísno pot funcionar concedint alegresmedalles a maltractadors.

La resposta va ser un allau dementides i una cortina de fum vacaure i recaure contra la denúnciapública de la Coordinadora. Bra-mant a tort i dret que tot era menti-da. La sentència, per qui la vulguiconsultar en l'hemeroteca del mal-tractement degradant amb l'ésserhumà, és la 587/2000 de l’1 dejuny de 2000 de la Sala QuartaContenciós-Administrativa del

TSJC. Malauradament i finalment,però, el despropòsit es va consu-mar, els màxims responsables pú-blics van lloar la figura d'Allué itots els partits polítics van ser-hipresents sense dir ni mu (delendaest ERC?). Les coses tal com són, iés d'agrair, els únics que van teniraquesta vegada un gest sincer i co-herent van ser els d'ICV. Assaben-tats de la magnitud de la tragèdia ide la tràgica repetició dels errors iels horrors, van declinar la invita-ció.

Per contra, el màxim líder del'UGT, José María Àlvarez, va afir-mar que no admetia "lliçons depersones que no sabem on estavenquan la dictadura franquista". Em-bolica que fa fort i doctrina deldescrèdit contra entitats com araJustícia i Pau, l'Institut dels DretsHumans, l'Observatori dels DretsHumans i el Sistema Penal de laUB o l'Acció dels Cristians per al'Abolició de la Tortura, que nopretenien donar pas cap lliçó aningú, sinó simplement intentarevitar un insult considerable, en

forma de medalla, a tots i cadascunels Drets Humans.

Bé, benvolgut secretari generalde la UGT... Certament, i parlonomés per mi, jo no hi era a la dic-tadura. Afortunadament. Just nai-xia quan Carrero volava. I potsertenim codis molt diferents. O és eltemps, que sempre passa factures ifactura passats. Li dic perquè a miel que em sembla netament fran-quista, propi d'estructures falangis-tes i verticals, és que una centralsindical és dediqui a emmedallarmaltractadors ultres condemnatsen ferm. De franquisme de manual,sincerament. I no sap el greu quesap i el mal que fa: tenir Melitonamb medalla cívica al país veí i, alnostre, posar medalla sindical aAllué.

En espanyol o en català, m'ésben exactament igual. Perquè re-sulta que és mil·limètricament elmateix: condecorar la tortura im-punement. Que és precisament itambé (si no recordo malament) elque feia la dictadura franquista,amb la qual s'omple la boca pertapar amb les glòries edulcoradesdel passat les infàmies reals delpresent.

Li demanaria oficialment i centvegades -per terra, mar i aire i cri-dant contra el vent- que no en foscòmplice ni un minut més. Peròsincerament, a aquestes alçadesdels esdeveniments, dubto absolu-tament de l'eficàcia de sol·licitar-li-ho. El refrany diu "piensa mal yacertarás". Una variant etziba:"pensa més i encertaràs". I la mevamare sempre rebla: "pensa mala-ment i et quedaràs ben curt". Tancurt (i curtet) com es va quedarvostè posant distincions a un ultraconfés, confessat i condemnat. Totplegat en nom de la UGT. Sensesentit absolut en el paradís del tri-partit. I així ens va.

Joan Peiró,assassinatun cop méspels mlitars

Jordi Martí Font

Dimecres 8 de novembre del2006, la sala militar del Tribu-

nal Suprem va desestimar el recursde revisió del consell de guerra su-maríssim que va condemnar a penade mort l’anarcosindicalista JoanPeiró. El líder de la CNT va serafusellat al camp de futbol de Pa-terna el 1942 pels vencedors de laguerra que va seguir el cop d’estatde 1936. Aquesta guerra i els seusvencedors van establir un règim ju-rídic que anul·lar els seus prece-dents republicà i revolucionari, unrègim jurídic que l’actual democrà-cia monàrquica no es va atrevir aesborrar. És per això que l’únicamanera de tirar enrere les sentèn-cies que van condemnar a morthomes com Peiró -és revisant-lesen el moment que es pot aportaruna nova prova que en el judici ono es va presentar o no va ser tingu-da en compte. Així, no es nega lalegitimitat de les lleis franquistes–pena de mort per un “delicte derebel·lió” segons el codi militar de1940- sinó una mala aplicació d’a-questes. Al sindicalista se’l va con-demnar per uns fets ocorreguts de1936 a 1939 amb unes lleis que vanentrar en vigor el 1940, és a dir queel delicte que li imputaven no hoera en els anys en què ell l’hauriafet. Però més enllà d’aquest des-ajustament, el que ens hauríem depreguntar és com pot ser que se’nmantingui la validesa avui. La res-posta és ben clara: transició i noruptura.

Que tingui vergonya qui n’hagide tenir. Si algú encara es creu elmentider Zapatero i la seva volun-tat de fer una Llei de la memòriahistòrica que restitueixi l’honor ales víctimes del franquisme, que esllegeixi la sentència que va portar amort a Peiró i que avui continuasent perfectament legal

Els despropòsits no s’acabenaquí, la sentència de no acceptacióde la revisió acaba dient que si bé elcodi militar és del 40 i els delictesimputats del 36 al 39, el ban fran-quista del 28 de juliol del 1936 dedeclaració d’estat de guerra ja deiaque el “govern legítim” segons elsqui jutjarien Peiró el 1942 era el deljou i les fletxes...

Ángel Calderón Cerezo, AgustínCorrales Elizondo i Javier JulianiHernán són els tres redactors de lasentència de no revisió, però elsque van permetre la transició alssetanta i els que han votat l’actualLlei de memòria històrica en sónels veritables “responsables”.

Gràcies a ells, Franco no ha morti els seus deixebles han tornat aafusellar Peiró, en aquest cop enconcret des de la sala militar delTribunal Suprem.


Dinamita de cervell


Malgrat tot,naufragarem, no patiu...

Enric Casasses(ww.vilaweb.cat, publicat amb

permís de l’autor)

Aquests darrers mesos aPau Riba li han organitzatun homenatge molt 'senyo-

rial' per festejar l’aniversari del seuprimer disc gran, 'Dioptria', i tambéha sortit una pel·lícula, 'Deixeu-meen Pau', sobre la seva persona, iaprofitant tot això s’han publicatopinions valorant-lo o desvalorant-lo, però ell, mentrestant, què fa,què ha estat fent?

Sortint de l’Auditori de Barcelo-na, després del costós homenatgeque li van dedicar, jo comentavaque, si no en sabessis res, veient latristesa del que acabàvem de pre-senciar et podries pensar que esta-ven celebrant l’obra d’un mort queno s’acaba de saber si ha pujat a laglòria o ha caigut a l’oblit, i el pau-ribòleg valencià Ausiàs Gomis emva dir: 'Però si justament ara enPau està en una boníssima època,està pletòric!'

I sí: aquest estiu l’he vist cantaracompanyat de tres grups ben dife-rents, i tots tres bons: la Banda deLladres, al PopArb (Arbúcies), elsMu, en l’homenatge a FrancescPujols (a Granollers), i els Mil Si-mones a les festes de Gràcia (deBarcelona). A més d’aquests, a vol-tes actua amb els originals i imper-dibles Mortimers, com en el 'Jisàs',xou de nadales tradicionals situa-des en un context de ciència ficció.

A Arbúcies, amb la Banda deLladres, jove grup (bateria, teclats iguitarres elèctriques molt ben pa-rits) que em va alegrar la nit, PauRiba cantà alguna de les seves

cançons primerenques d’abans de'Dioptria', i moltes de les d’aquestdisc, i algunes altres de 'Electròc-cid Àccid Alquimístic Xoc', i de lesde Formentera i el gripau, i dels 'Li-cors'... En fi, va fer un repàs del seurepertori clàssic i va demostrar queles cançons velles encara sonennoves i que té una obra de cal déu,ampla, llarga, profunda, bella i bo-nica.

A Granollers, molt ben acom-panyat pels Mu (baix i guitarra elèc-trics i bateria, més una trompetaper a l’ocasió) va fer un rap d’unaprosa de Francesc Pujols que vaser genial per la lletra, per la músi-ca i per la interpretació: la dicció,l’entonació, la potència de la veu, lamodulació, la intenció inconfusible

que sap posar Riba en les sevesparaules, encara que siguin de Pu-jols.

A Gràcia vam sentir els arranja-ments dels Mil Simones (xilofonet,regadora de zenc, dues mitges ba-teries, guitarres extra-fòniques, ca-sionets i cassonets, i etcètera i et-cètera), superlativamentimaginatius i alhora molt ben tro-bats i eficaços i plens de referèn-cies als arranjaments dels primersdiscos de Pau Riba, i podríem dirque tan originals com aquests. Per-què aquí en Pau també en va can-tar unes quantes de les velles, comara la magnífica (lletra i música) 'Lamort de la besàvia'.

L’entusiasme i la inventiva delsMil Simones, tal com l’entusiasme ila claredat de la Banda de Lladres,a l’hora de col·laborar amb PauRiba, i la manera com el públic s’hoescolta... això sí que és un sincer,

autèntic, senyor homenatge aaquest mestre de l’art d’inventarque és l’autor de 'Flor tancada' i de'Assassinat', cançonasses d’unseu disc potser menys famós peròno menys interessant: el 'Disc dur'.

Perquè Pau Riba té moltesfames rares (pallasso provocadorterrorista passota destraler...) peròper damunt de tot és un fabricantde cançons com n’hi ha ben pocs.Em direu que unes són millors iunes altres no tant. Però si un artis-ta val per les coses bones que hafet, aleshores Pau Riba és un artis-ta de primeríssima fila pel seu ússense fronteres de la llengua cata-lana, pel coneixement profund dela sintaxi de l’ànima, per la precisióde la seva gramàtica de les emo-cions, per l’astúcia etimològica, perla manera única de revifar la cançói la poesia populars amb el seu pre-ciós accent barceloní i amb el cu-riós i ric vocabulari de la seva fanta-sia. Que no és, emperò, tanfantasiosa: gairebé sempre parlade realitats.

A més de tot això, aquest 2006Pau Riba ha tret un llibre de poe-mes nous, “Màximes maximalis-tes”, amb imatges espectacularsde Francesc Vidal, a Arola Editors, iun de prosa, publicat per MatriuMatràs i que em permeto de reco-manar vivament: “Nosaltres els te-rroristes” és un discurs polític sem-blant al de Chomsky però més curt,més clar, més ben argumentat imés revolucionador. Com deia alsegon volum de “Dioptria”: 'pugeu ala barca, que naufragarem!”

> EL FAR

La batalla del Segrei la Noguera Pallares

Ferran Aisa

La darrera gran batalla a Catalunya ésnarrada per quatre homes apassionatsde la història del nostre país. Pol Galitó,Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i JosepTarragona són els autors de “Les bata-lles del Segre i la Noguera Pallaresa”(Pagès Editor, Lleida 2006). L’assaig his-tòric ens ofereix una visió global i deta-llada del que s’ha anomenat l’ofensivafinal franquista sobre Catalunya. La ba-talla de l’Ebre ha estat narrada, glossa-da i documentada pels escriptors, poe-tes i historiadors, mentre que la batalladel Segre i la Noguera Pallaresa ha que-dat en l'oblit. Però fou a terres de po-nent on el front republicà va resistir du-rant nou mesos l’embestida i l’atac delsanomenats soldats “nacionals”. Pertant, aquest assaig és una gran aporta-ció a la bibliografia sobre la guerra aCatalunya.

Els quatre autors s’han capficat enels fets històrics, les tàctiques militars,les capacitats d’armament i totes lesmisèries i grandeses pròpies d’unaguerra que va originar milers i milers demorts. Els autors s’han documentat aconsciència i han realitzat un exhaustiutreball d’investigació. L’estudi reculltextos inèdits, retalls de premsa, infor-mes militars, testimonis i tota menad’il·lustracions que adornen el llibre: fo-tografies, gràfics, plànols, mapes,armes, etc. Cal tenir present que, entreabril de 1938 i gener de 1939, la Nogue-ra Pallaresa i el Segre van esdeveniruna línia de foc que anava de la fronterafrancesa fins a Mequinensa, separarant,a banda i banda dels rius, les unitatsdels dos exèrcits en lluita. Els poblesdel contorn dels dos rius van ser testi-monis d’acarnissades batalles entrefranquistes i republicans pel controld’una zona o una altra.

La guerra civil després de maig de1937 havia deixat d’ésser una guerra re-volucionària o ideològica per convertir-se en una guerra convencional. L’estra-tègia militar, aleshores, predominava enel joc tàctic dels dos bàndols encapça-lats pels generals Franco i Rojo, res-pectivament. En aquest context cal si-tuar combats “mítics” com el de Cap dePont de Seròs, el de Balaguer o el deTremp; i enfrontaments terribles com eldel Baix Segre, Vilanova de la Barca,Sant Corneli i Baldomà. Combats quevan destruir pobles i va foragitar les po-blacions en diàspora cap a la frontera ocap a Barcelona. El bombardeig de l’a-viació alemanya i italiana als pobles del’Urgell, la Noguera i el Pallars va causarimpacte de terror entre la població. L’as-saig es capfica en els atacs sorpresa, larecuperació de posicions i l’espera enles fortificacions de La Sentiu, Préi-xens, Agramunt, Sant Corneli, Camara-sa....

La derrota d’aquest front fou l’inicimeteòric de la presa de Barcelona i deCatalunya. Però amb la seva retirada or-denada van aconseguir un temps pre-ciós perquè la població civil i militar po-gués arribar a la frontera, fou la batallafinal i l’inici de la gran diàspora.

Pau Riba i la seva obra signifiquen, sense cap mena de dubte, un dels punts més alts de la transgressió artística a què mai s’haarribat als Països Catalans. Imatge: “Pau transfiguat”, de Josep Llunas, filtres sobre una foto de premsa.



APROXIMACIÓ AL MÚSIC I REVOLUCIONARI NORD-AMERICÀ

Senyores i senyors: Joe Hill> RACÓ TRANSVERSAL

...El mateix capitàRojas de CasasViejas

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Sol ser molt habitual que, quan des delcinema s'ofereixi la imatge d'un fran-quista d'una peça, se li adjudiqui la ca-racterística de “maniqueisme”, quel-com que rarament passa quan elpersonatge és un nazi o narcotraficant,o fins i tot un “milico” sud-americà.

Això s'ha dit, en relació al retrat delscomponents de la Brigada Polític-So-cial que oferix “Salvador”, i no ha faltatqui ha recordat que el que va caure feritquan tractava de detenir Puig Antich,era un cinèfil, amant de les pel·lículesde Truffaut, i Juan José Milles ha hagutde recordar que això no li impedia serun torturador, tasca que era inherent al'ofici.També s'ha dit en parlar del capi-tà Vidal que tan en el seu paper inter-preta Sergi López a “El laberinto delfauno”, l'obra mestra de Guillermo delToro, que ja ens havia sorprès amb “Elespinazo del diablo”. Encara que el ca-pità Vidal podrà figurar en la galeria dedolents de rematades de la història delcinema, no es pot dir que el director me-xicà s'oblidi d'introduir elements quefan entreveure conflictes personalsmolt seriosos, i és evident que en altrescircumstàncies segurament el senyorhauria estat un altre. Però del que no hiha el menor dubte és que molts, per nodir la majoria, dels comandaments utilit-zats en les contrapartides van ser de lamateixa mena. Com també eren així lesdones que estaven amb el maquis comla que encarna (no menys magistral-ment) Maribel Verdú...

Podríem seguir amb una pel·lículaque aconsegueix filar encara més prim iefectuar un doble salt mortal d'ensam-blar un “western” emmarcat en les acti-vitats del maquis en la terra de les ‘mei-gas’, amb un conte fantàstic a lamanera d'aquella oblidada, però per ami inoblidable pel·lícula alemanya deprincipis dels anys cinquanta anomena-da “Cor de pedra” (Paul Verhoeven,Zwierlei Mass), que adaptava en formade conte la trama del Dr. Jekyll i Mr.Hyde...

Seguiré amb el tema del capità Vidal,quintaessencia del franquisme, i queperpetra crims sense aclucar els ulls.Així doncs, sobrin personatges perdonar cos al capità Vidal. Sense neces-sitat de donar moltes voltes, els guio-nistes podrien haver pres com a modelfamós capità Rojas, que va decidir cre-mar la cabanya en la qual s'havia atrin-xerat la família de “Seisdedos”. En“nom de la República”, va fer que escremessin vives gairebé tota la famíliadels “Seisdedos”, criatures i dones in-closes. Després va seguir matant cam-perols amb el sentiment que dóna unatradició d'impunitat llargament cimenta-da sota l'empara dels reis i de la MareEsglésia. Després d'un petit contra-temps amb la justícia, al juliol del 36, elcapità Rojas va reaparèixer com a falan-gista i com un dels comandaments méssanguinaris del “Moviment” en la zona,el que ja és a dir, i se li situa en escena-ris com el de l'assassinat de Lorca.

Carlus Jové, autor de “Joe Hill,sindicalismo con banda sonora”,

Ed. El Viejo Topo

Joe Hill fou un personatge d’a-quells que traspassen la fron-tera del temps. Nascut a Suè-

cia el 1879, emigrà als EUA amb elseu germà Paul el 1902, somiantque allà “arrencarien or del carrer”.En aquells moments, Suècia eraun país més aviat pobre i amb po-ques possibilitats laborals mésenllà de la indústria paperera. En-rere quedaven una infància marca-da per la mort del pare, primer, i lamare, després, i una sèrie d’anysde tractament mèdic a base de ra-diacions per curar una tuberculosisque li afectava a pell i articulacions.

Com per a tot emigrant, de qual-sevol època i a qualsevol destina-ció, els primers anys a la terra pro-mesa resultaren durs. No es coneixmassa d’aquesta etapa de la vidade Hill (i de fet, en totes les altres lainformació sol provenir de terceresfonts), però s’especula que es de-dicà a moure’s pel país treballanten una coseta per aquí, una altraper allà. Aquesta vida nòmada, queen anglès rep el nom de ‘hobo’,serà l’habitual per a Hill, junt ambd’altres milers de treballadors i tre-balladores que es veien forçats amoure’s constantment per trobarfeina. Per a Hill, podríem conside-rar que aquesta fou una decisió se-gurament forçada, en un principi, ivoluntària a posteriori.

La IWWLa IWW, sigles que corresponen aIndustrial Workers of the World,fundada el 1905 per un grup d’o-brers i revolucionaris de diferentsprocedències, com el Partit Socia-lista, grups anarquistes, sindicalis-tes revolucionaris i d’altres a títol in-dividual, es posicionava pelsindicalisme revolucionari que unany més tard prendria forma teòri-ca a la Carta d’Amiens, amb la quees fundà la CGT francesa i que ins-pirà la formació de sindicats revolu-cionaris, principalment vinculats al’anarquisme, arreu. La IWW no erael primer intent d’organitzar la clas-se treballadora dels EUA sota posi-cions transformadores, anterior-ment havia existit la Knights ofLabor, però la IWW trenca amb l’e-listisme que fins aleshores haviacaracteritzat aquests intents. LaIWW aspira a ser l’organització detots els treballadors i treballadores,i competeix amb la AFL, de ten-dència economicista i reformista, amés d’exclusivista (“quasi totshomes, quasi tots blancs, quasitots treballadors qualificats” H.Zinn), per aquesta posició.

La IWW eren un “xulos”, en elbon sentit de la paraula. Per cons-tatar-ho, només ens cal remetre’nsa unes frases del pamflet sobre la

importància de l’acció directa: “Volsque et digui què és l’acció directa?Que el treballador hauria de dir alpatró quan i com treballar, durantquantes hores, per quin sou i sotaquines condicions”. Bé, com elssindicats d’avui en dia...

El 1905 és l’any de la primera re-volució russa, amb la generalitza-ció dels soviets. Un grup de minersrussos adopta com a manifest dela seva insurrecció la declaració deprincipis de la IWW, que, entre d’al-tres coses, afirma: “La classe tre-balladora i la classe capitalista notenen res en comú. No pot haver-hipau mentre milions de treballadorspateixin fam i necessitat i la mino-ria, que constitueix la classe capi-talista, tingui tots els béns de lavida”. La seva aspiració era unaeconomia i una societat controladapels propis treballadors, o dit en al-tres paraules, l’establiment d’unasocietat sense classes en què to-thom desenvoluparia tant tasquesproductives com administratives,de forma equitativa i democràtica.Joe Hill passà a formar part d’a-quest moviment el 1910, quan tre-ballava al port de San Diego a Cali-fornia.

La músicaHill havia estat vinculat a la músicades de petitet, participant en actesde l’església del seu poble natal.Però no és fins a la seva afiliació ala IWW les seves cançons comen-cen a ser populars. La IWW editavaregularment compilacions de can-çons de músics que formaven parto eren afins a l’organització, com

Ralph Chaplin, Nelson, i el mateixHill. Aquesta era una pràctica quetambé desenvolupà la CNT a l’Es-tat espanyol, amb les edicions delCancionero Libertario. En unaèpoca en què una àmplia majoriadels treballadors eren analfabets opresentaven dificultats en la lectu-ra, la música i les cançons eren for-mes simples de traslladar ideescomplexes. Si a això li afegim l’agu-desa i l’humor de les lletres de Hill,costa poc entendre que en tan solscinc anys dedicats a la organitzacióaconseguís una fama que, a diad’avui, encara perdura.

Temes com “Casey Jones” o“The preacher and the slave” fangala d’un estil que anava més enllàdels simples himnes pamfletaris ipropagandístics. En elles es ridicu-litzen de manera brillant dos delselements més odiats pels ‘wob-blies’: els esquirols i els represen-tants de l’església. Quan un escoltala tornada de “Casey” no pot evitarimaginar-se la ridícula caiguda delmaquinista trencavagues al riu,partint-se l’esquena i sortint volantcap al cel.

És una llàstima que no hi hagicap gravació original de Hill. Per l’è-poca, però sobretot pel ‘modus vi-vendis’ de Hill, un nómada empe-dreït, un especialista a pujar entrens en marxa per viatjar de puntaa punta del país, no podem gaudiraquest plaer, tot i que podem es-coltar alguns dels seus temes inter-petats per altres músics, com PeteSeeger o Woody Guthrie.Tot i això,cal rebuscar en els arixus peraconseguir-ho, ja que, com a

mínim en el nostre país no hi hahagut una gran ni petita difusió d’a-quests materials. De fet, fora del’àmbit llibertari, i fins i tot dins d’a-quest, Hill continua essent un com-plet desconegut. Precisament peraixò cal parlar d’ell.

El mite i l’herènciaL’aureola de Joe Hill s’estén en eltemps. Si ens els seus dies ja fouun personatge estimat i un màrtirde la causa, periòdicament podemtrobar referències a la seva obra ipersona. Com comentava anterior-ment, mestres del folk com PeteSeeger i els seus “Almanac Sin-gers” van interpretar cançonsseves, deixant-nos un testimonifins als nostres dies. Però no forenels únics. Quan el 1969 Joan Baezva interpretar “The ballad of JoeHill” al festival de Woostock, elscentenars de hippies que l’escolta-ven van enfollir i segurament elsàcids correren més de l’habitual(bé, és una possibilitat). Desenesd’altres arttistes han recordat enalgun moment o altre a Hill, des deldisc tribut editat el 1990 en què hiparticiparen músics com BillyBragg, Utah Philips i d’altres, fins aobres de teatre, el film “The balladof Joe Hill” de Bo Wideberg o unoratori musical de 90 minuts amb30 peces escrita per Wayne Hor-vitz.

La influència de Hill es deixaveure en músics del folk americàcom Woody Guthrie, Joan Baez,Phil Ochs, Pete Seeger, peròtambé en d’altres no tan conegutsque han pres el relleu. De tots ells,és segurament Guthrie qui més si-milituds compareteix amb Hill. Laseva fou una vida nómada, cantà amultituds d’actes organitzats persindicalistes o en benefici del PartitComunista (CPUSA), i mai noaconseguí estalviar un ral, tot i queen diverses ocasions rebé altesquantitas de diners per la publica-ció de les seves cançons.

Mentres que Guthrie esdevinguéun espècie de “popstar” als EUA,Hill sempre fou apreciat únicamentpels obrers.Tot i el seu suport a l’e-querra política i al sindicalisme,Guthrie també escrigué cançonscom “This land is your land”, que ésuna espècie d’himne popular ame-ricà. Hill mai escrigué cançonssemblants, ans al contrari, ridiculit-zava la religió, la bandera i l’estat.Guthrie fou un gran defensor delsdrets dels obrers i de la causaemancipadora, però desenvolupàuna sèrie de contradiccions queHill, potser també per la diferentèpoca, no desenvolupà.

Joe Hill és un personatge queval la pena conèixer, i el periòdehistòric en què va viure també re-sulta un dels més apassionants delmoviment obrer als Estats Units.Gaudiu-ne.

Joan Zambrana, historiador,desembre 2006

Introducció

La lluita contra la dictadura franquistava ser una de les constants bàsiquesque van desenvolupar les diversesgeneracions de lluitadors llibertarisdurant els quaranta anys que va durarla terrible i llarga dictadura.

Aquesta afirmació, que és d’unaclaredat inqüestionable, es podriacomplementar amb diverses oscil·la-cions que van tenir els llibertaris du-rant aquest llarg període, fruit de laforta i insistent repressió de la dicta-dura i també de les diverses estratè-gies que tenien els nombrosos grupsen la seva oposició al franquisme.

Així, als primer anys de la dictaduradifícilment es podia fer “lluita antifran-quista” si com tots sabem el movi-ment llibertari (CNT-FAI-FIJL-MujeresLibres) era quantitativament i qualitati-vament una de les forces sindicals,polítiques i culturals més importantsa l’Estat espanyol abans del inici de laguerra civil i posteriorment una bonapart del exiliats van ser també d’ads-cripció llibertaria.

Seguint el fil de la lluita antifran-quista dels anys 40 i 50 del segle pas-sat, el “maquis” llibertari va ser undels que més actuacions va desenvo-lupar i al cap del temps ha creat unamitologia de grans lluitadors i resis-tents que mai no van voler abandonarla lluita directa contra la dictadura.Noms de militants exemplars comFrancesc Sabaté, Josep Lluís Face-rias o Marcel·lí Massana, per citar elsmés coneguts ens donarien tambéuna aproximació a aquesta lluita d’ac-ció directa contra el franquisme.

Posteriorment, ja arribats a princi-pis del 1960, sorgiria una nova gene-ració de lluitadors llibertaris que ésprobablement la més desconegudadins el cicle històric de la lluita anti-franquista. És a aquesta generació ala que vull dedicar aquest article per-què ells seran els seguidors, amb for-mes i mètodes completament dife-rents, del nou activisme revolucionarianarquista en contra de la dictadurafranquista i també un referent impor-tant per reactualitzar el discurs anar-quista a nivell mundial.

Generació FIJLEntorn d’aquesta organització, la “Fe-deración Ibérica de Juventudes Liber-tarias” (FIJL), ens trobarem una granquantitat de lluitadors i lluitadores quevan ser els continuadors de la tascade lluita directa contra el franquisme,

en uns moments difícils per seguiraquest tipus de pràctica, ja que unabona part de l´exili llibertari no ho veiaamb bons ulls.

Si bé la història de la FIJL no co-mença al 1960, sí que és a partir d’a-questes dates quan els seus mem-bres es coordinaran d’una forma claraper intentar lluitar contra el franquis-

me sota formes noves. Explicar idonar a conèixer la seva història es-pecífica durant el període a partir del1960 està encara per fer, si bé semblaque alguns del seus membres estanacabant una història d’aquest grupque sortirà aviat. Crec, de tota mane-ra, que a dia d’avui el llibre del mili-tants llibertaris Octavio Alberola i

Ariane Gransac “El anarquismo espa-ñol y la acción revolucionaria (1961-1974)” (Ruedo Ibérico, 1975 i VirusEditorial-, 2004) continua sent im-prescindible per conèixer una part dela història de la “generació FIJL”.

Sintetitzant els seus trets fonamen-tals, podem agrupar els grups de laFIJL en les següents característiques.

En primer lloc, i pot semblar unaobvietat, eren joves lluitadors que enla seva major part no van participar di-rectament en la guerra civil, però quevan voler continuar la lluita contra elfranquisme per diferents vies, la majorpart d’elles basades en actitud d’acti-visme militant. La seva influència gru-puscular era bastant extensa ja queestaven agrupats a països tan diver-sos com França, Bèlgica, Portugal,Gran Bretanya, Mèxic, Italia, Vene-çuela i òbviament també a l’Estat es-panyol.

En segon lloc, són grups que senserenunciar a tenir un nexe orgànic es-table amb l’organització que aglutina-va, el denominat M.L.E. (“MovimientoLibertario Español”) eren força críticsamb algunes actituds i pràctiques ques’estaven desenvolupant al si de laCNT i també de la FAI. En concret,fem referència al que es consideravauna falta d’empenta per parts d’al-guns sectors llibertaris exiliats a l’horade continuar lluitant contra el franquis-me.

A la seva vegada, eren partidarisd’agrupar tota la militància confederaltant a l´exili com a l’interior de l’Estatespanyol. La divisió i els conflictes in-terns que hi havia en aquells mo-ments eren al seu parer una de lesmoltes causes de la pèrdua d’empen-ta dels grups llibertaris en la seva llui-



Generació FIJL: llibertaris contrael franquisme (1962-1970)

Si bé la història de la FIJL no comença al1960, sí que és a partir d’aquestes datesquan els seus membres es coordinarand’una forma clara per intentar lluitar con-tra el franquisme sota formes noves. Ex-

plicar i donar a conèixer la seva històriaespecífica durant el període a partir del1960 està encara per fer, si bé sembla quealguns del seus membres estan acabantuna història d’aquest grup que sortirà

aviat. De tota manera, avui en dia ja hi hallibres que ens en fan retrats pròxims iclars, bàsicament de membres de la ma-teixa “generació” i fins i tot participants enel grup.

Octavio Alberola és un dels homes que, pertanyent a aquesta “generació FIJL”, no ha deixat de lluitar contra la desmemòria i l’oblid, empenyent la campanya de Granados-Delgado.



> CONTRA-HISTÒRIA

Olorant Guy Debord

Joan Zambrana

En temps de pensament “quasi únic”,treure´s del barret a Guy Debord és tor-nar a anomenat “l’apestat”: aquellhome d’ulleres rodones i ploma radicalque va anticipar algunes de les “novesvileses” del capitalisme i que a dia d’a-vui, com molts sabem, s’han estès a lamajor part del planeta Terra.

Conèixer el pensament de Debord, ide tots aquells que van anar formant laInternacional Situacionista del 1957 al1972, és una més d’aquelles tasquesque ens ajudarien a esmolar les “einesteòriques” envers una crítica profundadel món-mercaderia que ens ha tocatviure.

No es tractaria de copiar, ni de seguir“al peu de la lletra” pensaments i intuï-cions força originals en el moment de laseva descoberta. És més engrescador,al meu parer, “olorar” el seu “humus”irreverent, radical i llibertari...

Aquestes reflexions vénen al cas enmoments, com a mínim complexos perdesenvolupar un discurs i una pràcticaàmplia tant d’esquerres com llibertària.

També vénen al cas perquè fa pocsmesos que ha sortit un petit llibre quesota el títol original d’“El planeta enfer-mo” (Anagrama) inclou tres breus tex-tos d’aquest autor, un dels quals ex-pressa en certa manera una posició denexe entre la lluita anticapitalista i lalluita ecologista per la necessitat d’un“bon viure”.

De tota manera, crec que no ens tro-bem en aquest títol “el millor” Debord,aquell que amb seu llibre cabdal “La so-cietat de l’espectacle”, veritale nucli delseu pensament original, ens va antici-par reflexions del tipus següent:

“L’espectacle sotmet els éssers hu-mans en la mateixa mesura que l’eco-nomia (capitalista) els ha sotmès ja to-talment. No és altra cosa quela’economia que es desenvolupa a simateixa. És el fidel reflex de la produc-ció material i l’objectivació infidel delproductor.”

Fa temps que coneixem la importàn-cia dels “situs” en una revolta com ladel maig del 1968 a l’Estat francès, queva ser com una mena de miratge, nocontrolat i amb una força creativa i anti-sistèmica difícil d’imaginar en aquestsmoments que vivim i també, per què nodir-ho, en els moments en què s’esta-van produint.

La recerca insistent per sortir “delmón capital-mercaderia”, amb mo-ments en què la precarització i fragilitatde la vida humana forma part del“modus vivendi” habitual és probable-ment una de les millors maneres quetenim per continuar “olorant” Debord.

Ara bé, un cop ja plens d’olors “de-bordians”, crec que hauríem de buscarl’alquímia necessària per construir elque ens falta: un potent perfum que ensagrupi en un possible i necessari futurllibertari.

I ja mágradaria poder dir que tenimla fórmula màgica i que el perfum s’estàescampant “irreversiblement” en moltsindrets de la nostra sensualitat humanai terrícola.

ta contra el franquisme.En concret, al Congrés de Limo-

ges de la CNT (França) al 1961,van ser partidaris d’aquesta unió itambé d’intensificar l’agitació encontra de la dictadura franquista.La proposta, si bé no era exclusivade la FIJL, va ser aprovada i vapermetre la creació del organismecoordinador, “Defensa Interior”(D.I.), vertader nucli clandestí de lareactivació de la lluita antifranquis-ta de caire llibertari durant aquestperíode. A aquest organisme hihavia representat un militant de laFIJL, Octavio Alberola, que prove-nia de l’organització juvenil llibertà-ria de Mèxic i que va ser el coordi-nador de DI, sent un dels militantsmés actius dins aquesta tasca delluita directa en contra del franquis-me.

Es pot constatar que la majorpart de les accions que es van des-envolupar contra la dictadura fran-quista amb el suport del DI van serrealitzades per grups o personesvinculades a la FIJL. Durant aquestperíode, van utilitzar en moltesocasions el nom de CIL (“ConsejoIbérico de Liberación”) en algunescampanyes d’acció directa que vanendegar arreu dÉuropa i que te-nien com a objectiu denunciar elcaràcter repressiu i feixista delrègim franquista.

No és aquest el lloc per enume-rar la quantitat d’accions que elsgrups vinculats al DI van realitzar al’Estat espanyol entre el 1962 i el1965, però sí que es pot afirmarque entre les moltes accions realit-zades hi va haver l’intent déxecu-cio del dictador Franco.També s’hade dir que en una d’aquestes ac-cions, al any 1963, malaurada-ment, van ser detinguts i posterior-ment assassinats “a garrot” per ladictadura franquista els joves lliber-

taris Francisco Granado i JoaquínDelgado. A dia d’avui, hi ha enge-gada una forta campanya al’Estatespanyol per revisar el seu procés,juntament amb altres casos sem-blants com són els de Joan Peiró iSalvador Puig Antich.

A partir de l’any 1966 i un cop jadesaparegut l’antic DI, la FIJL vacontinuar lluitant en contra de ladictadura franquista sota altres de-nominacions. Una de les més habi-tuals va ser la que sota el nom de“Grupo Primero de Mayo” va realit-zar diverses accions per donar aconèixer a l’opinió pública interna-cional l’existència de presos polí-tics a les presons espanyoles. Elsegrest de l’eclesiàstic MonseñorUssia el 30 d’abril a Roma va seruna de les accions amb més im-pacte internacional dins de la cam-panya per l’alliberament dels pre-sos polítics a l’Estat espanyol.Altres activitats del joves del FIJLes van realitzar amb altres deno-minacions, però van ser més espo-ràdiques i van tenir un impacte me-diàtic menor.

Per últim i com un dels trets ca-racterístics d’aquesta “generacióFIJL”, juntament a l’esmentat delluita directa en contra del franquis-me, hi hauria l’intent dúna actualit-zació tant del discurs llibertari comd’una pràctica revolucionària anar-quista que fos sensible a les novesrealitats que s’estavan produintarreu del món, tant dins del marcdel capitalisme com algunes ex-pressions heterodoxes d’un socia-lisme autogestionari.

Així, van ser grups que van sermolts actius en les diverses lluitesantiimperialistes que a mitjans delsegle passat van produir-se (Cuba,Vietnam, etc.) i també van estarforça connectats amb el desenvo-lupament de un nou anarquisme

que es va anar expressant al vol-tant del que s’ha anomenat les di-verses revolucions del 1968.

Llibres i Generació FIJLNo voldria acabar aquesta petitaintervenció sense fer palesa laforta activitat propagandística demolts d’aquest militants de la “Ge-neració FIJL” en forma de llibres,articles o xerrades, i que a dia d’a-vui són una part important tant enla preservació de la memòria histò-rica llibertaria com de les idees-força de l’“imaginari llibertari” enclau d’un futur possible i necessari.

Començaré per Octavio Albero-la, que juntament amb ArianeGransac va fer un d’aquells llibresque són bàsics per entendre i co-nèixer aquest viatge militant de lageneració FIJL. El llibre “El anar-quismo y la acción revolucionaria1961-1974” continua sent una deles poques fonts serioses (a mésdels militants) que encara avui ensserveixen per conèixer aquestaetapa del nou activisme anarquistaals últims anys del franquisme.

Avui, l’Octavio Alberola cotinuaal capdavant de moltes tasquesd’agitacio cultural i militant. Formapart de la Comisión Pro-revisiónJuicio Delgado-Granado. Continuadonant xerrades en relació aaquest cas i lluitant contra la “des-memòria” i l’actitud claudicant delgoverns espanyols de torn (PP oPSOE) en la recuperació “honora-ble” de la memòria històrica de lesvíctimes del franquisme. Ha escritun munt d’articles de temàtica his-tòrica llibertària, sent en l’actualitatuna veu imprescindible per aaquells historiadors que vulguin co-nèixer amb rigor aquesta èpocaque va del 1961 al 1974.

Un altre militant de la FIJL queha tingut, i encara té, una forta re-percussió en els mitjans llibertarisescrits i orals és Luis Andres Edo.Va publicar, al 2002, un llibre titulat“La corriente” (FELLA) que és bàsi-cament una aportació assagística,amb base filosòfica, del pensa-ment antiautoritari i llibertari, i queva ser escrita de forma clandestinaquant estava detingut a la presó deSòria al 1968. Fa pocs mesos, LuisAndres Edo ha publicat un llibre alvoltant de la seva experiència mili-tant titulat “La CNT en la encrucija-

da (Aventuras de un heterodoxo)”,a l’Edtorial Flor del Viento. Enaquest llibre, a mig camí entre l’au-tobiografia però també l’anàlisi crí-tica d’algunes èpoques viscudespel moviment llibertari, es podentrobar alguns elements interes-sants d’anàlisi per entendre algu-nes actuacions de la “GeneracióFIJL”. En l’actualitat forma parttambé de la Comisión Pro-revisiónJuicio Delgado-Granado i ha inter-vingut en multitud de xerrades tantal voltant d’aquest cas com de lareconstrucció de la CNT al 1976.

Salvador Gurrucharri és un altredels històrics i propagandistes dela FIJL. Ha escrit fa poc temps el lli-bre “Bibliografía del anarquismoespañol (1869-1975)”, publicat perLa Rosa de Foc, 2005, que és unabona eina per al coneixement detot allò que s’ha escrit en relació al’anarquisme i l’anarcosindicalismeal nostre país durant aquest llargperíode assenyalat.

Tomás Ibáñez és un dels mésjoves d’aquesta generació FIJL. Hapublicat en pocs anys cap a aquíuna sèrie de llibres que ens indi-quen les seves idees-força entorna un anarquisme “sense dogmes”.“Municiones para disidentes” (Ge-disa, 2001), “Contra la dominación”(Gedisa, 2005) i “¿Por qué A?” (An-trophos, 2006) són els tres llibresen qüestió. Aquest últim inclou unabona pila dels seus escrits com amilitant llibertari, iniciats al 1962 ifins al 2005. Forma part d’aquestgrup que intenta que no es perdi lamemòria històrica llibertària, si béel seu camp d’anàlisi no és de mo-ment tan específicament històric, iestà més centrat en una tasca dereflexió del pressent amb la miradaposada en la descripció del meca-nismes de poder i de dominaciócapitalista per intentar superar-los.

Per últim, podem dir que la “Ge-neració FIJL” són molts més queaquells que hem pogut conèixerper mitjà de la seva obra escrita ola seva tasca propagandística. Al-guns d’ells es van deixar la pell i lavida al camí, altres volen continuarvivint i lluitant amb el silenci delsdies com a companyia.

A tots ells, una reconegut i me-rescut homenatge per la seva lluitadirecta contra el franquisme i con-tra tota forma de dominació.

Alguns dels llibres que parlen de l’època des d’un punt de vista històric od’autors de què parla l’article.

Periòdic Diagonalde, per, per als

moviments socials

Subscripcions iinformació a l’adreça

www.diagonalperiodico.neto als telèfons 91 184 184 6 i 657 96 11 31 en horari de

10 a 14 i de 16 a 20h, de dilluns a divendres o al’adreça [email protected]


Assemblea per la ComunicacióSocial

El Canal 52 UHF

Canal 52 de l'UHF és la tele del'Assemblea per la ComunicacióSocial (ACS), una televisió lliure iper a tothom. La tele de l'ACS és elprimer mitjà construït i actualmentl'únic en funcionament, emetentdes de l'agost del 2005 de formacontinua pel canal 52 de l'UHF, i demoment es pot sintonitzar a diver-ses zones Barcelona ciutat, enconcret als barris de Gràcia, partde l'Eixample i alguna zona de Ciu-tat Vella.

Okupem les Ones de l'espai ra-dioelèctric amb una programaciócreada a partir de la participaciódels col·lectius membres de l'ACS,tant amb programes cedits comamb d'altres elaborats a partir deltreball i la discussió conjunta i lacreació de xarxes amb altres expe-riències similars o properes aaquesta. Per veure la tele de l'ACScal: pujar al terrat de casa i orientarl'antena cap al nostre emissor,apuntant cap el Parc Güell; o béprovar amb una antena de banyesen el cas que la vostra televisió es-tigui prop d'una finestra orientadaen direcció al Parc Güell.

Què és l'Assemblea perla Comunicació Social

L'Assemblea per la ComunicacióSocial (ACS) va sorgir a l'abril de2003 com una proposta per traslla-dar a l'àmbit comunicatiu-mediàticl'experiència de les nombrosescampanyes que hem viscut a Cata-lunya els darrers anys i la pràcticade la xarxa. Els seus objectius prin-cipals són la creació de mitjans au-diovisuals (ràdio i televisió) de ca-ràcter comunitari i elqüestionament del model de comu-nicació social actual.

La proposta de l'ACS es basa en:1) Atribuir la titularitat al més

gran nombre possible d'entitats,col·lectius, associacions, individus.La “propietat” del mitjà ha de sercol·lectiva, compartida si pot serper la totalitat dels moviments decanvi i crítica social de la ciutat.

2) Consolidació d'una assem-blea oberta al conjunt de les “clas-ses crítiques” amb reunions periò-diques, eines Internet, espaisespecífics en les mateixes progra-macions.

3) La “línia” dels dos mitjans s'hade definir en base a un debat pú-blic, transparent, col·lectiu. L'as-semblea decideix també la creacióde comissions, grups facilitadorsde la comunicació (equips de re-dacció, gestió, tècnics) i els criterisd'accés al mitjà.

4) Definició de la base econòmi-ca del projecte: aportacions de

col·lectius (amb les recaptacionsper aquest concepte de qualsevolcampanya ja s'asseguraria la com-pra d'aparells) i individus, activitatsd'autofinançament, publicitat d'ini-ciatives d'economia social, subven-cions enteses com a devolució derecursos per part de les administra-cions.

Per un Tercer Sector del'Audiovisual, per unamitjans de comunicacióde la societat civilLa legislació sobre l'audiovisual re-coneix dos sectors: el que anome-nen públic i el privat. El sector pú-blic, més que el que el seu nomindica, és propietat de les adminis-tracions estatal, autonòmica i local.Cada quatre anys es fan eleccionsi el nou govern utilitza els mitjansinstitucionals per fer arribar el seu

missatge. El sector privat és pro-pietat de les grans empreses ambels seus interessos polítics, que uti-litzen els seus mitjans per tal d'in-fluir en la opinió pública.

No hi falta algú, aquí? Aquestsno són els únics sectors socials,avui en dia; hi ha un tercer sector:cada cop més la gent s'organitzaen ONG, associacions de veïns,col·lectius de base, xarxes, plata-formes per reivindicacions concre-tes... allò que anomenem societatcivil. Cada cop ens és més insufi-cient parlar cada quatre anys.Cada dia més, volem prendre ambles nostres mans les coses queens interessen. No volem demanarpermís per parlar, per interpel·larals que governen, per denunciarque els interessos de les grans em-preses i multinacionals volen pas-sar per sobre del nostres drets, perinformar-nos i informar, per crearnosaltres mateixes allò que ens en-treté. No només volem escoltar iveure: volem parlar i ser vistes.Ningú pateix per nosaltres, ningúsofreix per nosaltres les anguniesper arribar a final de més, per tro-bar feina digna, per tenir un habitat-ge assequible... per què ha de par-lar algú per nosaltres d'aquestescoses?

És per això que reivindiquemque a la Llei de l'Audiovisual es re-conegui el nostre (de totes) dret atenir un espai a les ones: un quesigui de la gent, sense intermedia-ris; en el que tinguem accés a deci-dir que es programarà; que ensdoni accés a produir continguts no-saltres mateixes; que puguem ges-tionar directament.

D'això en diem el tercer sector,el que sigui propietat directa de lasocietat civil.

Per més informació sobreaquest projecte: www.okupemleso-nes.org i [email protected]

ACS, plaça del Sol 20, baixos,Gràcia, Barcelona

> CONTRAINFORMACIÓ

Cent números de‘La Burxa’, vuit anysde comunicaciópopular des de Sants

La Burxa

El passat mes d’octubre va sortir al car-rer el número 100 de "La Burxa", periò-dic de comunicació popular de la vila deSants. Des de fa més de 8 anys quecada mes “La Burxa”es reparteix per di-ferents racons, donant veu als col·lec-tius i persones compromeses amb latransformació social dels nostres ba-rris.

I aquest 100 números són un “èxit”col·lectiu, perquè “La Burxa” no seriapossible sense tota la gent que d’unamanera o altra hi col·labora: distribuï-dors i distribuïdores, lectores, informa-dors, anunciants, subscriptores i subs-criptors, columnistes, fotògrafs... I comno, el CSO Can Vies -espai que ensacull- i l’Assemblea de Barri de Sants,que assumeix la meitat de les despesesper tirar endavant el periòdic a partirdels diners que es recullen amb l’orga-nització de les Festes Alternatives.

Per això, el grupet de persones quecada dilluns ens reunim a Can Vies pertirar endavant aquesta eina de comuni-cació popular (per cert, estem obertes atothom que hi tingui ganes de partici-par), vam voler celebrar aquests 100números amb totes i tots vosaltres ambuna jornada d'activitats el 20 d'octubrea les Cotxeres de Sants i a Can Vies. Peraixò també vam preparar una edició es-pecial del número 100 de la revista i elvídeo "100 mesos Burxant"Més info: www.barrisants.org

Nou web de lafotògrafa MireiaBordonadaLa companya i fotògrafa del Col·lectiuCatalunya Mireia Bordonada ha obertuna pàgina web on recull bona part delsseus treballs fotogràfics, alguns d’ellspublicats en aquestes pàgines de la re-vista “Catalunya”. La podeu visitar igaudir-ne a l’adreça http://www.mireia-bordonada.com/index.htm

Certamen de Contes Rosa dels VentsCol·lectiu Negres Tempestes

El col·lectiu Negres Tempestesconvoca aquest primer certamende contes Rosa dels Vents amb lafinalitat de promoure els valorsanarquistes i, per tant, anti-autori-taris (anticapitalisme, anti-sexis-me, antimilitarisme, etc.); és a dir,es tracta de promoure l’assem-blearisme, l’acció directa, la res-ponsabilitat, l’autogestió, la igual-tat, el federalisme, etc., a travésdel relat escrit.

També us volem animar a tots itotes a fer servir el català deixantenrere els complexos ja que aquí

ningú jutjarà els relats pel nombrede faltes ortogràfiques.Bases:1. Temàtica: els relats, amb inde-pendència del seu estil i tambédel seu argument, han de conte-nir alguna denúncia, crítica, refle-xió, etc.; és a dir, promoure els va-lors anarquistes.

2. El Col·lectiu Negres Tempes-tes, amb aquest certamen, volpromoure l’ús del català, per tant,i com és lògic, no es jutjaran elscontes pel nombre de faltes orto-gràfiques.

3. Originalitat de l’obra: els re-lats no han de ser necessària-

ment inèdits encara que ensagradaria que sí que ho fossin, jaque també intentem promoure lacreativitat.

4. Extensió màxima: l’extensiómàxima dels relats haurà d’ésserd’uns tres fulls.

5. Termini de lliurament: fins al'1 d’abril de 2007.

6. Les obres s’enviaran per co-rreu electrònic a l’adreça: [email protected] En cas deno poder-ho fer per correu electò-nic també els podreu enviar a l’a-dreça: Col·lectiu Negres Tempes-tes. C/ Jocs Florals 42, Sants(Barcelona) 08014

7. Premi: consistirà en l’envia-ment a l’autor d’un exemplar delllibre que recollirà tots els relatsrebuts que s’ajustin a les bases.

8. Publicació: el Col·lectiu publi-carà el llibre en funció de lesseves possibilitats.

9. Drets: l’autor no perdrà elsdrets, però no podrà exigir el pa-gament de drets d’autor.

10. Distribució: el llibre resul-tant serà distribuït pel Col·lectiuNegres Tempestes i per les enti-tats, llibreries i distribuïdors que elCol·lectiu consideri oportú.

Podeu veure el web www.ne-grestempestes.tk


Una televisió lliure:Okupem les Ones

Web del creador,columnista i músicCarlus JovéEl company, columnista, músic, directorde cinema i membre del Col·lectiu Cata-lunya Carlus Jové té una pàgina web onrecull part dels seus treballs multidisci-plinaris. La podeu visitar a l’adreçahttp://www.carlusjove.net. També hi tro-bareu un enllaç al seu bloc.

> IMATGES QUE PARLEN


“La RosaIl·lustrada.”JOSÉ VICENTE MARTÍ, FRAN-CISCO MARTÍ I JOSÉ NAVARROEditat per Publicacions de laUniversitat d'Alacant


L’anarquisme ha estat un dels mo-viments polítics més destacats enla societat moderna, des dels inicisdel segle XX fins a l’actualitat. Hafet una profunda anàlisi de lestransformacions provocades per larevolució industrial i ha travessattots el àmbits de la vida social (tre-ball, joventut, cultura, formació,ciència i art). Per això, cal reconèi-xer la seua important presència enmolts esdeveniments de la històriad’Espanya i del País Valencià, amés de la seua influència en elsmoviments socials i culturals ac-tuals.

Aquest llibre reflecteix els contin-guts d’unes jornades celebrades el2004 en la Universitat d’Alacantque tenien com a objectiu desfertòpics sobre l’anarquisme ibèric.Mitjançant un recorregut temàtic,des de les pràctiques fins les ex-pressions, i històric, del desenvolu-pament de l'anarquisme ibèric, desdels inicis del segle XX, fins lesmanifestacions actuals, passantper la experiència singular de laRevolució Espanyola. Per altrabanda, el lector pot descobrir l’es-tat actual de la investigació sobreels diferents temes abraçats i les

reflexions que el moviment anar-quista ha fet sobre si mateix al llargde la seua història.

Més informació sobre el llibre a:http://www.ua.es/cgt/presrosa.htm

“Platos yrelatos”DIVERSES AUTORESEdicions Al Margen


Les Edicions Al Margen de Valèn-cia, animades des de l'Ateneu Lli-bertari Al Margen, que té el seulocal al c/Palma, 3, de València,editen periòdicament diversos lli-bres. Entre ells hi ha l'edició anualdel llibre que inclou els textosguanyadors del certamen de con-tes que organitzen cada any.

Però també editen altres llibrescom aquest titulat "Platos y rela-tos". En aquest llibre, han unit dosplaers: la literatura i la gastronomia.Es tracta d'un conjunt de 18 recep-tes, senzilles, naturals i econòmi-ques, acompanyades de 18 contesde temàtica diversa.

El llibre, de 110 pàgines en total,es ven a sis euros, però per a distri-buïdores alternatives, ateneus i lli-breries que en vulguin vendre eldeixen a quatre euros.

Des de les Edicions Al Margentambé s'ofereixen per a presentarel llibre allí on siguin convidats afer-ho.

“Els MontsenyMañé, unlaboratori de lesidees”DOLORS MARÍN I SALVADORPALOMAREditat per l’Arxiu Històric Muni-cipal de Reus

Jordi Martí Font

Frederica Montseny té ja unesquantes biografies sobre la sevapersona i obra; potser ens falta unabona edició crítica dels seus textoso almenys una bona antologia,però la resta podem dir que latenim més que completada des-prés d’un any de bones edicions enaquest aspecte. El seu pare i l sevamare, en canvi, no tenien fins arauna obra accessible per, precisa-ment, fer-nos-els accessibles i tenirclar que la seva importància no téres a veure, tot i que es va veurereforçada sense cap mena dedubte, amb el fet de ser els proge-nitors de “la lleona”.

Joan Montseny (que signava Fe-derico Urales) i Teresa Mañé (quesignava Soledad Gustavo) sóndues figures cabdals de l’anarquis-me català i europeu dels darrerssegles, tant per la seva vida com-pletament dedicada a “la idea” comper la seva creació intel·lectual d’a-proximació d’idees revoluonàries,tant anarquistes com esquerranes illiurepensadores. Els dos són au-tors de la revista de referència del’anarquisme ibèric i també debona part de la intel·lectualitat delseu moment: “La Revista Blanca”.Una de les publicacions més im-portants que les esquerres de l’Es-tat espanyol han fet mai en la sevaja llarga història, i en aquest casfeta per anarquistes, que jo no en-tendria sense “La Tramuntana”abans ni amb la “Soli” després oamb “La Lletra A” encara després.Urales i Gustavo en van ser els au-tors, impressors, editors i escrip-tors, agombolant al seu recer totauna intel·lectualitat que veia en l’a-

narquisme un moviment innovador,alliberador i modern, quelcom moltallunyat de l’actualitat.

El llibre de la Dolors i el Salvadorparteix d’una recerca en primeresfonts, en bona part com a conse-qüència de la manca de treballsprevis però també per la relació tanestreta entre els protagonistes del’obra i la ciutat de Reus. El llibrereivindica les dues figures però noés pamfletari, deixant clar, perexemple, el paper bàsic de la Tere-sa Mañé en la feina intel·lectual delseu home. Fins ara, les poquesobres que tractaven la seva tascaatribuïen a l’Urales la potènciaintel·lectual mentre la Mañé li feiad’assistent. D’intel·lectuals els dosanaven de bracet, tot i que la Tere-sa no participava de la bohèmia delJoan, però alhora ella s’ocupava dela faceta més prosaica i imprescin-dible: el manteniment econòmic,bàsic per desenvolupar l’altra.

“Un laboratori de les idees” éstambé un camí obert per transitar iinvestigar, perquè els dos autorsens llencen contínuament pregun-tes directes o indirectes que a mipersonalment m’agradaria conèi-xer en forma de respostes més omenys complexes. Així que ja hosabeu, historiadors i historiadors,aquelles i aquells que vulgueu co-nèixer la història dels Països Cata-lans, llegiu aquest llibre; i si encarano sabeu quin tema agafar per a lavostra tesi, agafeu-ne qualsevolpàgina i poseu-vos-hi que tot estàper fer i tot s’ha d’historiar.


Llibres

RebeldemuleJosep Estivill

Internet s'està convertint en una pode-rosa eina per a l'intercanvi d'experièn-cies i opinions. En l'àmbit dels àudiovi-suals aquesta afirmació és més certaque mai.

La difusió de l'intercanvi de fitxers através del protocol que enllaça ordina-dors particulars entre sí a través de laconnexió telefònica n'és la més prome-tedora constatació. Avui dia, programescom el famós eMule possibiliten quemilers de persones facin intercanvi dellibres electrònics o pel·lícules; peròtambé d'alguna cosa més.

Un d'aquests llocs és RebeldeMule(nascut fa uns mesos amb la voluntatde no conformar-se amb les directriusdel mercat i la seva oferta políticamentcorrecta plena de productes superfi-cials i alienadors. Amb una estructurade fòrum de debat obert a la participa-ció i una classificació dels contingutsen seccions dedicades al cinema, lamúsica, la literatura, etc., és ple de pro-postes increïbles que fins al momenteren de difícil accés en els circuits cul-turals convencionals. Descobrim, perexemple, filmografies exhasutives delcinema socio-política italià o del ‘free-cinema’ anglès, amb indicació del títolde cada pel·lícula, la fitxa tèncnica, etc.,i l'enllaç perquè qualsevol s'ho puguidescarregar lliurement a l'ordinador i vi-sualitzar-ho quan vulgui i gratuïtament.Mai no havia estat tan fàcil veure elsfilms de Passolini, Ken Loach, Eloy dela Iglesia, Bertrand Tavernier, Fassbin-der, etc.; la música d'Eskorbuto, GritosAnti-Nazis, Obrint Pas, el rock colom-bià; els textos sobre l'anarquisme, co-munisme, antifranquisme, etc.

De totes maneres, nosaltres volemrecomanar especialment el cine-clubque s'ha creat recentment i en el qual esdebat, a la manera dels antics cine-fò-rums, les pel·lícules seleccionades i vi-sionades prèviament entre tots. Finsara s'han discutit “La dignidad de losnadies” -un documental sobre les llui-tes socials d'ara mateix a l'Argentina-,“Syriana” -el film d'acció sobre la geo-estratègia a l'Orient Mitjà- i “Bloqueo, laguerra contra Cuba” -anàlisi del terriblebloqueig del govern nordamericà con-tra el poble cubà.

El debat del cine-club permet quepersones que mai no podrien conversarfísicament -perquè es troben en llocsgeogràfics allunyats- puguin ara trobar-se de manera virtual. És un enriquimentincreïble, una aportació comuna d'ex-periències i coneixements. Aquesta ésla grandesa de la xarxa i de propostescom RebedeMule, tota una garantia peraquells que volen aprofundir en la cul-tura llibertària.

EL PÈSOL NEGREPublicació llibertària bimensual del'Alt Llobregat i el Cardener,www.berguedallibertari.org / [email protected]

Revistes

EL CORREO LIBERTARIORevista del Sindicato Federal de Co-rreos y Telégrafos de la CGT, ÀngelBaixeras, s/n, porta H, 3a planta,08070 Bcn, www.cgt.es/correos

BELTZARevista trimestral amb l'activitat sindicali social de la CGT-LKN d'Euskal Herria,Bailén 7, dto. 2, 48003 Bilbao,[email protected]

L'ESQUERDAButlletí de la Federació d'Ensenya-ment de la CGT de Catalunya,www.cgtcatalunya.cat/cgtense,[email protected]

Text: Pau Juvillà Ballester,fotos: Jordina Rivas

El 3 de juliol del 2004, unes 60 per-sones convocades per la Platafor-ma Transgènics Fora van destruirun camp experimental de blattransgènic a la població de Gime-nells (Lleida) propietat de l'IRTA(Institut per la Recerca TècnicaAgrícola) vinculat a la Generalitatde Catalunya. Aquesta acció for-mava part d’un ampli i creixent mo-viment dóposició als transgènicsque s’està desenvolupant a Cata-lunya per denunciar els greus im-pactes i consequències socials,ambientals i sanitàries d’aquestanova tecnología de manipulaciógenètica.

El passat 19 d’octubre, es va ce-lebrar el primer judici a l’Estat es-panyol contra el lluitador anti-trans-gènic Albert Ferré. Finalment, eljutjat número 2 de Lleida ha absoltAlbert Ferré en una sentència ondiu “que no s’ha pogut acreditarque l’acusat fos l’autor materialdels danys a les parcel·les”.-Què es pretenia amb la sega delcamp experimental de blat, fi-nançat per la Unió Europea i par-ticipat entre altres per la Univer-sitat de Barcelona?-Aquesta acció era una respostaconscient i contundent a léstratè-gia de fets consumats de la indús-tria biotecnològica i la col·laboraciódecidida de les administracions pú-bliques que volen imposar a page-sos i consumidors unes llavors iuns aliments que no volem ni desit-gem i que han estat rebutjats per lamajoria de la població europea. En-tenem que tenim el dret, el deure ila legitimitat de recórrer a l’acció di-recta no violenta per aturar la seva

extensió i exigir léliminació totaldel conreus transgènics.

I més concretament per la nega-tiva de la Generalitat de Catalunyad’acceptar els greus casos de con-taminació genètica en produccióconvencional i ecològica que posaen perill de desaparició l'existènciade tota clase de conreus tradicio-nals, especialment els ecològics. Itambé per la negativa a facilitar lalocalització precisa dels conreustransgèncis experimentals i comer-cials que hi ha al Principat, una in-formació dáccés públic segons lalegislació europea.-Els transgènics són comercia-litzats bàsicament per les gransmultinacionals agroalimentàries,quin és el paper que juguen enaquest cas, organismes que de-penen de ládministració coml'IRTA ?-Malgrat líntent de presentar-secom entitats públiques indepen-dents al servei de la població, esevident que aquestes institucionscientífiques i educatives, l'IRTA, elCSIC, la Universitat de Barcelona,etc., estan finançades per lesgrans corporacions biotecnològi-ques (Syngenta, Novartis, Mon-santo) i participen activament enprogrames d’investigació dins delnegoci de les “Ciències de la vida”contribuint dáquesta forma al des-envolupament i a l'expansió delstransgènics.Aquestes entitats utilitzen fons pri-vats i també públics com era el casde Gimenells per experimentaramb tecnologies insostenibles, en-lloc de contribuir al desenvolupa-ment de la biodiversitat i les tecno-logies agràries de base ecològicaque faciliten léxistència del mónrural, el comerç local i lálimentació

sana.-En quin context s'emmarca eljudici pel camp de Gimenells i elque es durà a terme contraJosep Pàmies, de l’AssembleaPagesa ?-Tant el meu judici, com el previst alPàmies són un muntatge, no tenencap base jurídica, no hi ha proves.Es tracta dáutèntics judicis políticsamb la finalitat de criminalitzar i es-carmentar el nou moviment socialantitransgènic i evitar que ens si-tuem al mateix nivell d’oposició queexisteix a altres països europeuson el rebuig generalitzat de la po-blació i la forta lluita de pagesos,consumidors i ecologistes ha impe-dit la presència de conreus trans-gènics comercials.-La celebració d'aquest judici hasuposat l’inici dúna campanyade solidaritat amb tu i amb el Pà-mies amb manifestos, etc., quinaha estat la resposta i com la va-loreu des de la Plataforma Trans-gènics Fora ?-Realment, ha estat molt importanti participativa. Prop de 100 entitats icol·lectius de Catalunya, d'altresllocs de l'Estat espanyol i de laUnió Europea, ens han donat su-port i han col·laborat en alguna deles diferents activitats que hem or-ganitzat: signatura dels manifestos,Tribunal Popular contra els OGMS,concentracions diverses a Barcelo-na i Lleida, asistència al judici, etc.També hem rebut el suport i lacol·laboració de nombroses perso-nes individuals.

Això ens facilita plantejar i esta-blir una estreta relació de comuni-cació i col·laboració en futures ini-ciatives amb col·lectius que actuensobre diverses temàtiques, peròque coincidim plenament en la críti-

ca i en la lluita contra els transgè-nics.-Després del judici què?-En primer lloc exigim que s'arxivil'expedient obert al Pàmies i dema-narem la seva absolució en el casque finalment es convoqui el judici.Per altra banda, mantindrem el se-guiment dels conreus transgènicsa Catalunya, la denúncia delscasos de contaminació genètica ipotenciarem la creació i el suportdels grups locals que decideixintreballar la campanya de zones lliu-res dógms.-Com veieu la situació actual aCatalunya des del moviment an-titransgènic i per quan una Cata-lunya lliure de trasnsgènics?-Catalunya és un paradís per a laindústria biotecnològica, aquítenen carta blanca per introduir elsconreus comercials i per experi-mentar al aire lliure amb varietatsautoritzades o no. El govern estatali el català, tant el del PP, com el delPSOE/PSC defensen els transgè-nics com una tecnologia moderna ide progrés i ignoren i rebutgen elsestudis científics crítics i les reivin-dicacions de pagesos i consumi-dors per l’agroecologia i la sobirà-nia alimentària.

Però en aquests darrers anys iespecialment amb la formació de laPlataforma Transgènics Fora, s'es-tà consolidant per tota Catalunyaun ampli moviment de lluita contraels transgènics. L'objectiu de lanostra lluita és aconseguir una Ca-talunya lliure de transgènics dinsd'un món sense ogms. I això de-pendrà del fet que augmenti la nos-tra lluita i el nivell d'organització po-pular que obligui als governants arenunciar defintivament a aquestanecrotecnologia totalitària.


“L’objectiu fonamental de la nostra lluita és aconseguir una Catalunya lliure de transgènics”

ALBERT FERRÉ, JUTJAT PER LA LLUITA ANTITRANSGÈNICA

Acomiadar

Jordi Martí Font([email protected])

Sabia perfectament que l’havien fetfora perquè l’empresari no es fiava queun dia no n’hi muntés una de grossaamb tanta justícia, respecte i paraulesde pes com sortien de la seva boca. Jase sap, les parets tenen orelles i algu-na de les orelles que se l’escoltaven al’hora de l’entrepà li ho devia haver ex-plicat a l’amo.

“Alguns d’aquests paios et donenmorter i pel mateix preu et farien untrau al cap a cop de totxo. No són defiar, es pensen que l’amo mana i punt, iaixò seria en l’època medieval, peròara? A més, aquí d’amo no n’hi ha, tot ique sempre tenim algun encarregat, e-n-c-a-r-r-e-g-a-t, que es pensa que hoés. I alguns dels que treballaven ambmi també s‘ho pensaven. Sinó, de quèque li portaven postres i vi? Això jo noho entenc: ells donen feina, naltros lafem i a sobre els hem d’estar agraïts?,treballant com si fóssim animals, fentmunts d’hores extra... i encara els hemd’estar agraïts? Mentre no es canviï lamanera de pensar, malament!, enstenen agafats pels ous, amb un grapati apretant. Clar!, si ens ho mirem sem-pre com si fóssim un desgraciats, éslògic que pensem que qui ens dónafeina es el nostre benefactor i li di-guem “senyor”, però anar sempre dedesgraciats a mi em fa mal de cap i malde cor. Si ens ho mirem així, és lògicque quan ens digui que ens quedem afer hores extra ens hi quedem... i ellss’hi queden. Però jo tinc principis i séque si ens donen hores extra és per-què el sou, les vuit hores que ens llo-gen, és miserable. Quan això els ho ex-plicava, aquella colla em miraven comsi els parlés de la borsa, que no s’en-tén res. Quina altra, aquesta de laborsa! Allò sí que és terrible! Unspaios allí, cridant, que diuen que com-pren i venen i, el més fort de tot, quediuen que treballen, i resulta que algu-na cosa deuen fer perquè es fan totsmilionaris. Bé, tots no, perquè algunss’arruïnen..., s’arruïnen tal com s’hanfet rics: sense fotre brot. Ja els adoba-ria jo a aquests paios de la camisablanca, perquè tanta gent sense fer resi milionària els quartos els deuen treu-re d’algun lloc, que no es fan com elvidre, bufant i fent ampolles; i si nosal-tres treballam i no cobrem i ells cobreni no treballen és ben clar a on és eldesajustament. Res, que a l’obra no espot dir res si no vols deixar de ser unsabatot... Ara, que a la borsa vols dirque n’hi ha cap que obri boca?, perquèmira que en són d’insípids els menjarsque es foten. Allò del McDonalds ésmè embolicada amb paper de plata.Però ja se sap,“ocos que no ven, caga-rada que xafes”, i aquests de les cami-ses blanques hi viuen, de xafar merda.Però ho tenen clar amb mi, jo no sócmerda i a mi no em xafaran.

A vegades, estar cagat tot el dia etconverteix en una veritable merda iaprendre a no estar-ho et fa personeta.I jo he triat el segon camí, tal com lamajoria de valtros, no?”.

“Tant el meu judici, comel previst al Pàmies sónun muntatge, no tenencap base jurídica, no hiha proves”

Prop de 100 entitats i col·lectius de Catalunya, dáltres llocs de lÉstat espanyol i de la Unió Europea, han donat suport a l’Albert Ferré.

‘Som un paradís per a laindustria biotecnològica’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

Revista Catalunya 81 Desembre 2007

Documents

Transcript of Revista Catalunya 81 Desembre 2007