◗ Desembre 2005 • número 70 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org

Catalunya

VIII CongrésVIII Congrés

Foto

: Díd

ac S

alau

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 20052

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62 i fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n43201 Reus - baixc-p@cgt.es /cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Espluques, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.esTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbarcelona@terra.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - cgtrubi@telefonica.netTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

SallentClos, 508650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del V. - cgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

> ON ENS TROBEM?...

Del 16 al 18 de desembre del2005, la Confederació General delTreball de Catalunya celebrarà elseu vuitè Congrés a Sant JoanDespí. El dia 1 de desembre seràel darrer dia per publicar les candi-datures al Secretariat Permanent(SP) i les localitats d’ubicació, aixícom la llista provisional de convi-dats al Congrés. El 7 de desembreserà el darrer dia per al lliuramentdels acords per a les comissionstècniques, de ponències i mesa delCongrés. El 12 de desembre seràl’últim per al lliurament dels acordsdels sindicats a la Comissió Orga-nitzadora. I el 16 de desembre, co-mençarà el Congrés amb el lliura-ment de credencials i acords. Pertal de poder informar-se sobre elCongrés o posar-se en contacteamb la Comissió Organitzadora,s’ha obert una adreça electrònica avuitecongrescgt@yahoo.es.

Més enllà de la part tècnica, elCongrés de la CGT és el principalcomici que es desenvolupa en l’or-ganització i com a tal és el lloc ons’han de fer les propostes que ca-dascú de nosaltres, afiliats i afilia-des a la CGT de Catalunya, volemfer per mantenir, ampliar o canviaraquesta organització.

El Secretariat Permanent quesortirà del Congrés haurà de tirarendavant els acords que s’aprovindesprés que els sindicats facin lesseves corresponents assemblees,prenguin acords i els aportin a lescomissions de ponències. Aques-tes comissions tenen la funció deveure quins són els sentiments ge-nerals de l’organització i, si s’es-cau, informar també de les postu-res que tot i no ser generals tenenun suport important. Després deles corresponents discussions,abraçades i somriures compartits,tornarem a casa per continuar la

lluita per una societat llibertària desd’una òptica anarcosindicalista,fent pinya per tirar endavant elsomni que volem fer realitat: aca-bar amb les expressions d’opressióque no ens permeten unes socie-tats catalana i mundial regides pelsprincipis de la llibertat, la igualtat ila solidaritat, senseclasses ni estats,sense opressions decap tipus, formadaper éssers humanslliures i conscients delmedi on viuen i de laseva importància bà-sica per a la vida alplaneta.

D’altra banda,aquest és el darrernúmero que l’actualCol·lectiu Catalunyarealitzem com a con-seqüència del man-dat del passat Con-grés de Manresa. Ésper això que ens aco-miadem de totes i totsvosaltres desitjantque la nostra feinahagi estat a l’altura de

EditorialVuitè Congrés de la CGT: cada dia amb més força

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Jose, Josep, Ramon, Pako, Joan, Xavi, Mireia, Dídac, Carlus, Pau, Patrícia,

Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest número: Isabel Ferragut, Pako Navas, “peca-

dor@”, Xabier Barandiaran, CSO La Gàbia, Flora Pla, Pep i tu, Rafael Uzátegui, Octavio Alberola,

“Polémica”, Taller Contra el Mòbbing Immobiliari, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals

de CGT. Fotografies: Dídac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Indymedia Barcelona, Pau

Juvillà, Josep Llunas . Il·lustracions: Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán

‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres

tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d�aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l�obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l�obra de la manera especificada per l�autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d�aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l�obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l�obra. Alguna d�aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d�autor. Els drets derivats d�usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l�anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest �Catalunya� s’ha tancat eldiumenge 20 de novembre del 2004.

Albert Sánchez Piñol a‘La pell fred’

“Mai no sominfinitament

lluny d’aquellsqui odiem”

Ben poca cosa deu havermillorat o canviat en aquestpaís quan els mateixos car-tells reivindicatius que espenjaven fa trenta anyss’han hagut de tornar apenjar ara. Quan és delicteopinar, estiguem d’acord ono amb les opinions, algu-na cosa falla i la penjada decartells com aquest arreudels Països Catalans en eldarrer mes ha tornat aposar sobre la taula el de-licte d’opinió com a camícap a la presó.

LlibertatXirinacs!

La millor imatge del mes

les circumstàncies i demanem dis-culpes per si en algun cas algú noha vist reflectida la seva veu enaquesta publicació que és i ha deser de totes i tots els afiliats de laCGT de Catalunya, però també detots els moviments socials que llui-ten per un canvi social en clau lli-

bertària, en un sentit ampli i no ex-cloent.

Com a darrer servei d’aquestaetapa, hem obert la que serà la pà-gina web de la revista, ara en perí-ode de proves, però que ja podeuvisitar a www.usuaris.tinet.org/cgt-cat/c69.html

Catalunya. Desembre de 2005

REPORTATGEL’Observatori del Sistema Penal analitzael ‘populisme punitiu’, que tendeix aabolir llibertats en nom de la seguretat

PRESONS, MÉS PRESONS:POPULISME PUNITIU

V. C.

El populisme punitiu és unsistema ideològic que pre-tén generar una sensació de

por i inseguretat social per intentarlegitimar l’augment de les políti-ques punitives i repressives. “Estracta de tocar les fibres més sensi-bles de la població per produir unconsens social per aplicar políti-ques repressores en matèria penal ipolicial, judicial, penitenciària, ad-ministrativa i d’immigració”, as-senyala Iñaki Rivera, professor deDret en la Universitat de Barcelonai director de l’Observatori del Siste-ma Penal i els Drets Humans. Rive-ra és autor i coordinador diversosinformes, l’últim dels quals s’ano-mena “Populisme punitiu, anàliside les reformes i contrareformesdel Sistema Penal a Espanya (1995-2005)”. Este estudi va ser presentatpúblicament a l’abril a la seu delCol·legi d’Advocats de Barcelona iserà publicat en breu per part de laRegidoria de Drets Civils i de laDona de l’Ajuntament de Barcelo-na. “El ‘problema de la seguretat’ha estat construït de mode mera-ment populista. El recurs a la “inse-guretat ciutadana”, a l’“amenaça te-rrorista”, als “perills de laimmigració” i altres clixés sem-blants, representen la versió mésaguda del populisme punitiu ques’empra amb finalitats estrictamentelectoralistes i de consolidació deconsensos que només busquen laperpetuació en el poder. (…) Ladisjuntiva pareix evident: caldrà de-cidir si l’aposta de les decisions pú-bliques s’orienta cap a més políticapenal o cap a una política social”,s’assenyala en l’estudi. En l’infor-me s’arriba a afirmar que algunsgoverns legislen a colp de titular depremsa. I açò és així perquè primerfa falta infondre alarma social entreels ciutadans, “cal ficar la por en elcos a la ciutadania perquè desprésvinguen les diferents administra-cions per aportar solucions repres-

sives que seran immediatament ac-ceptades per una població prèvia-ment espantada”, explica Iñaki Ri-vera.

El populisme punitiu pretén crearuna sensació d’emergència i inse-guretat perquè siga molt més fàcilconvèncer la població que es neces-siten mesures excepcionals i no or-dinàries per combatre la situacióque ha generat l’alarma. Habitual-ment, se situa els atemptats de l'11de setembre als EUA com l’origende les polítiques neoconservadorescada vegada més repressives, peròsón polítiques que tenen un inicimolt anterior. “Este tipus d’actua-ció comença amb els canvis de lapolítica criminal nord-americanaocorreguts a partir dels anys setan-ta. En esta dècada la població peni-tenciària dels EUA era de més de300.000 presos, en una proporciómolt equiparable a l’europea i ac-

tualment tenen 2.000.000 personesa la presó, molt per damunt del queha crescut el total de la població eneste país”, afirma Rivera. De fet, elque ha passat és que les polítiquespenals han traslladat al seu àmbit elque ja havia passat a la dimensiópolítica: un clar gir cap a un majorconservadorisme. Es tendix a en-fortir el càstig penal, a privatitzarles presons o a la reintroducció dela pena de mort.

Tot això és conseqüència que enels Estats Units d’Amèrica s’ha re-nunciat definitivament a rehabilitarels seus presos a partir del sistemapenal liberal i de les penes privati-ves de llibertat en particular. La fi-nalitat històrica de la reinserció i re-educació ha sigut abandonada isubstituïda per una altra de neutra-lització i eliminació de l’enemic”,conclou el professor de la Universi-tat de Barcelona.

El paper dels ‘thinktank’

El pensament que sosté el populis-me punitiu es genera en els deno-minats ‘think tank’, als que d’algu-na manera intenta imitar laFundació per a l’Anàlisi i EstudisSociològics (FAES) lligada al PP.Són fundacions privades que inten-ten transmetre la ideologia dels par-tits conservadors a la societat i ques’han convertit en una nova font dedret en els EUA. Un dels primersva ser el Manhattan Institute, fun-dat en els vuitanta per RudolphGiuliani, qui després seria l’alcalderepublicà de Nova York. Este siste-ma de fundacions privades i grupsde pressió, molt de l’estil americà,està difonent conceptes com “to-lerància zero” per tot el món i, perdescomptat, també a Europa. Elque intenta l’estratègia del populis-

me punitiu és introduir en la socie-tat una mentalitat bèl·lica a l’horade solucionar els conflictes políticsi socials a partir del concepte bàsicd’“enemic”. “Esta és una paraulaclau en el pensament d’un delsgrans ideòlegs del règim nazi KarlSchmidt. A partir d’este concepte esva edificar tot el dret penal de ladictadura hitleriana: a l’enemic nise’l readapta, ni reintegra, ni reso-cialitza, senzillament se’l mata, se’lvenç, se’l destrueix. El populismepunitiu trasllada al sistema penaluna lògica militar i de guerra”, indi-ca Rivera. Els enemics que es creensón molt diversos, “només hem demirar el que està passant a Ceuta iMelilla per veure com es vol ferque parega necessari emprar instru-ments militars per solucionar un fe-nomen polític-social com el de la

3

L’ultraliberalisme tésolucions per a tot, lapobresa i la marginació,de cap a la presó

continua a la pàgina 4 >

Els conflictes socials i polítics vistos com una guerra

Catalunya. Desembre de 20054

REPORTATGE

immigració cap al món occidental”,afegix el professor universitari. Unaltre dels temes que s’utilitza repe-tidament és el del terrorisme, un“enemic” global sense cara i que noes pot combatre amb la lògica tradi-cional de la guerra sinó que neces-sita una “guerra difusa” i global queimplica la regressió de drets civils.

Nicolas Sarkozy, exministred’Interior del govern conservadorfrancès i impulsor de les mesuresmés restrictives quant a drets civilsen el país veí, presenta les seuesmesures com una resposta a “la de-manda de llei i orde del votantmitjà”, i n’hem pogut veure unexemple més en les últimes protes-tes a París. Però és als Estats Unitson més s’han extremat en un con-text polític de cultura bèl·lica en lalluita antiterrorista i de la militarit-zació de les relacions polítiques in-ternacionals sota el govern de Ge-orge W. Bush. Es viu la lluitaantiterrorista després de l’11-S comuna guerra i es permet la creació detribunals militars nord-americansper jutjar sospitosos de terrorisme,s’atorga immunitat als soldats nord-americans acusats de crims de gue-rra; es pot detindre de manera inde-finida i sense càrrecs els sospitosos;és més, no s’ha de demostrar clara-ment la culpabilitat d’un acusat deterrorisme sinó que n’hi ha prouamb la “convicció raonable del tri-bunal” contra la qual no es potapel·lar; i inclús s’accepten com anecessàries certes formes de tortura“atenuada de presoners recalci-trants les voluntats de les quals fos-sen difícils de doblegar”. La PatriotAct (Llei antiterrorista aprovadadesprés de l’atemptat d’Al-Qaedadel 11-S) permet l’existència depresons com Guantànamo en terri-tori cubà i d’Abu Graibh a Iraq.Estes dos presons s’han carregat elsfonaments d’un dret penal garantis-ta, fins al punt que els detinguts enGuantànamo han demanat “ser acu-sats d’alguna cosa” perquè els de-signe un advocat defensor i les ga-ranties pròpies d’un procés penal.

Presons privatitzades

La privatització penitenciària estàja absolutament exportada a tots elspaïsos europeus i també a diversospaïsos iberoamericans on es trobenassessors nord-americans fent ne-goci d’aquesta. És un procés moltllarg que s’inicia amb l’externalit-zació de determinats serveis com lavigilància, el menjar, la construccióde presons, els serveis mèdics, etc.“Imagina que a Catalunya hi ha unasola empresa que s’encarrega dià-riament de fer el càtering de més de8.000 persones, tot un negoci. Elque passa és que ací no s’explicitaclarament que s’ha privatitzat lagestió de les presons sinó que es diuque s’ha signat un conveni amb unaentitat privada per mitjà del qual seli dóna la capacitat de gestió d’unaactivitat que abans era només pú-blica”, explica Rivera. “Resulta es-

candalós com creix el ‘business’penitenciari, que treu beneficis pera particulars no a partir del delictesinó del control del mateix”, afe-geix Rivera. El negoci de les pre-sons creix i es desenvolupa sobretotals EUA, però països tan, a priori,estatalistes com França ja han ini-ciat de mans de Sarkozy, la privatit-zació de les seues presons. Esteprocés és una realitat actualment aEspanya i molt especialment a Ca-talunya, única comunitat autònomaamb plenes competències en temespenitenciaris, i que ha comptat ambmés de vint anys de govern conser-vadors.

Situació a Espanya

“Alguns consideren que la regres-sió de les llibertats viscuda durantel govern d’Aznar ha estats especí-ficament espanyola, però això ésfals perquè no té res de genuí. L’en-duriment penal espanyol no és localsinó que és la traducció domèsticade les línies de política criminal queprocedixen dels Estats Units. Caldeixar clar que moltes de les políti-ques dutes a terme pel govern delPP no tenen res de nou ni d’origi-nal”, confirma Rivera. En este con-text internacional on es difon el po-pulisme punitiu a Espanya s’handesenvolupat, com en la resta d'Eu-ropa, mesures tendents a un majorcontrol penal i policial. Les dos le-gislatures de govern del Partit Po-pular (PP) sota José María Aznarhan sigut fonamentals per al de-sembarcament en el nostre país delneoconservadurisme en una infini-tat de matèries. El 11-S no va fermés que reforçar la política de res-tringir les llibertats de caràcter moltsemblant al que s’aprovava en elcontext europeu. D’altra banda, era

un objectiu d’Aznar l’ubicar la llui-ta contra ETA en esta “Internacio-nal Antiterrorista” sorgida desprésdels atemptats en EUA. Les lleiss’han modificat per a poder inter-vindre en les comunicacions i elsdomicilis privats sense permís judi-cial previ o per a facilitar l’aplica-ció de la presó preventiva. Es res-tringixen, a més, la concessió depermisos penitenciaris, o de règimsde semillibertat o s’exigix un paga-ment previ per a l’obtenció del ter-cer grau i llibertat condicional, laqual cosa introduïx discriminacionsper raons econòmiques. Un bonexemple de tota esta política la tro-bem en les prop de vint reformesdel Codi Penal espanyol de 1995, elcodi de la democràcia, en una di-recció molt clara d’endurimentpenal, afirma Rivera. Però l’autorde l’informe advertix que, “encaraque s’han produït en la seua majo-ria sota el govern d’Aznar, no ésuna tasca desenvolupada exclusiva-ment per la dreta, més del 90%d’estes reformes ha sigut aprovadesamb el vot favorable del PSOE,com arreu dels països occidentals”.

Control social de lapobresa

“La pobresa també s’està crimina-litzant i construint com a enemic.Fa no molts anys en el món occi-dental la pobresa era atesa per l’es-tat social, però això avui està sentsubstituït per un estat policial, mili-tar i penal”, explica Iñaki Rivera.“En la lògica del populisme punitiusembla que la repressió siga l'únicapossibilitat per solucionar els con-flictes socials actuals i ens podenportar a un escenari que, encara queno és el mateix que el règim nazidels trenta, sí que restringix cada

vegada les llibertats”, indica el pro-fessor universitari. Sota el governd'Aznar, en el Pla de lluita contra laDelinqüència es va establir la ‘to-lerància zero' amb el multireinci-dent i l'enduriment de les penes, i esva intentar vincular l'increment dela delinqüència amb l’arribadad’immigració per criminalitzartambé este col·lectiu. Esta actitud técom referent Rudolph Giulani,exalcalde republicà de Nova Corkfamós precisament per la seua “màdura” contra el crim, model que hasigut importat per les diferents dre-tes europees.

En este model conservador espretén que siga el sistema penal elque regule la conflictivitat social apartir d’apel·lacions a majors quo-tes de “seguretat” per a policialitzarl’espai urbà i ciutadà utilitzant-hocom a promesa electoral. Segonsestos fonaments neoconservadorsel sistema penal es presenta com agestor de la “nova pobresa” orga-nitzant-se entorn de la por i al te-rror. Pel que l’estat neoliberal no re-educa, resocialitza o actua coml’estat social, sinó que es dedica acastigar exemplarment i a crearalarma social per a poder justificarla restricció de les llibertats.

Criminalització delsmoviments socials

La Unió Europea i els Estats Unitshan ampliat el concepte de terroris-ta i ho han estès perillosament alsque puguen militar en grups i orga-nitzacions de drets humans queplantegen estratègies de lluita i re-sistència radicals, per a criminalit-zar la dissidència. Un cas molt clarés de la manifestació antiglobalitza-ció en la ciutat de Barcelona en laque el govern d’Aznar va pretendre

comparar els altercats del final de lamanifestació (destrosses de mobi-liari urbà) amb la ‘kale borroka’(lluita de carrer) d’Euskadi per acriminalitzar als moviments socialsque s’oposen als dictats del sistemaeconòmic mundial. I tot això, mal-grat existir serioses sospites de pro-vocacions i infiltracions policialsque els faria causants de les des-trosses del final. D’altra banda, elgovern popular també va impulsarel polèmic article que castiga ambpresó la convocatòria de referèn-dum polítics sense autorització queha sigut considerada per alguns ju-ristes progressistes com la reintro-ducció del “delicte polític”.

Conclusions

“Cal remarcar que existeix unaclara vinculació entre la globalitza-ció, l’organització financera i trans-nacional de l’economia i la produc-ció d’un dret penal i un controlpunitiu més intens. Si la mundialit-zació és defineix com el procés denord-americanització del planetaper construir un mercat únic i glo-bal, hem de prestar molta atenció altipus de sistemes penals que es fa-briquen dins dels EUA, perquèabans o després arribaran ací i aca-baran formant part de les legisla-cions penals dels països europeus”,assenyala Iñaki Rivera. A més, calafegir que esta línia de políticapenal no es regix per la tradicionaldivisió entre dretes i esquerres, sinóque l’esquerra s’ha plegat a tot açòcom és el cas de Schroder, Blair,etc. “Per això, al final de l’estudiens preguntem: podrà Europa resis-tir la temptació penal i punitiva?,caurem víctimes de la importacióde la política penal dels EUA?”,conclou Rivera.

> ve de la pàgina 3

Foto: Josep Llunas

Catalunya. Desembre de 2005 5

REPORTATGE

Gerard Horta (article publicat alsuplement de Cultura del diari

�Avui�, 20/X/03, reproduït ambpermís de l�autor)

“Les presons de la misèria”. LoïcWacquant, traducció de TeresaPorredon i Bernaus. Edicions de1984. Barcelona, 2003.

Després dels estudis de LópezCrespí sobre la cultura antifran-quista, de Taibo sobre els conflictesde Bòsnia, Kosova i Txetxènia, deVan den Eynde sobre el poder mun-dial de 200 empreses i de Tejel iMongay sobre el Kurdistan, Edi-cions de 1984 publica en la col·lec-ció d’assaig una obra demolidoradel sociòleg Loïc Wacquant, deixe-ble destacat de Pierre Bourdieu. Elllibre tracta de l’evolució de les po-lítiques penitenciàries a Occident is’articula en dues parts: el procésde construcció -i posada en pràcticasubsegüent- de la “nova raó penal”als EUA, i la disjuntiva europea da-vant de la penalització de la misè-ria.

Igual que al segle XIX, ara Euro-pa ha d’optar pel desbaratament del’Estat com a estratègia que culminila mercantilització de tots els àm-bits de la vida i el domini absolut dela llei del mercat, o bé per la conse-cució dels drets de la ciutadaniaamb el suport d’un Estat que res-pongui a les necessitats de la majo-ria de la societat, el que al XIX se’ndeia “l’ideal superior del bé col·lec-tiu” (drets reals d’accés a l’educa-ció, habitatge, sanitat, ingressos mí-nims pel sol fet d’existir,desenvolupament del potencial cre-ador de les persones: vegi’s l’últiminforme de la Fundació Bofill sobreel nombre de morts anuals a Cata-lunya per la manca d’accés aaquests drets).

Com assenyalà l’antropòlegMarcel Mauss el 1929, tot fenomensocial implica la realització de lavoluntat col·lectiva, resultat de la

tria entre diverses opcions possi-bles. Tanmateix, el màrqueting ide-ològic dominant ha generat un ima-ginari en què la democràcia apareixreduïda a votar cada quatre anys.De fet, més de dos segles enrere elfilòsof Baruch Spinoza ja advertiaque la democràcia no és una formade govern, sinó un sistema d’orga-nització social erigit des de la parti-cipació contínua de la ciutadania.Quin polític català cita i practicaSpinoza?

Empresonar la societat

Des de la denúncia de Michel Fou-cault del social-panoptisme no co-neixíem un estudi en què s’haguésinvestigat tan minuciosament l’es-clat de les polítiques penitenciàriesinfantades sota el discurs d’un tota-litarisme que glorifica l’Estat penali que, alhora, criminalitza la mise-rabilització d’amplis sectors socialsi la generalització del treball assala-riat precari. Wacquant analitza lainternacionalització d’aquest “sen-tit comú penal” i n’exposa els orí-gens, descrivint-hi el fil que uneixles polítiques encarnades en Ri-chard Nixon amb les de Ronald Re-agan i Margaret Thatcher i les delsgoverns socioaldemòcrates anglès,francès i alemany; i ressegueix elpaper d’institucions com ara l’A-merican Enterprise Institute, elCato Institute, l’Heritage Founda-tion i el Manhattan Institute alsEUA, o de l’Adam Smith Institute,el Center for Policy Studies i l’Ins-titute of Economic Affairs a Angla-terra, a l’hora de proveir de mitjanseconòmics i mediàtics (diaris con-crets, revistes, programes televi-sius, conferències en universitats)les persones encarregades de pre-sentar la bonança d’aquest noumodel social -des d’expolítics enatur com el nord-americà CharlesMurray (les fonts del qual provenende criminòlegs ultraconservadorscom ara J. Wilson i J. Dilulio), finsa elements reaccionaris com elfrancès Regis Débray, delator delChe Guevara a Bolívia i apologetade l’etnocidi a l’Estat francès. Rè-tols com els de violència urbana,delinqüència juvenil i conductesantisocials no surten del no-res: aixís’entén que sociòlegs de quarta di-visió i periodistes deformats en pa-raciències informatives facin seuun univers interpretador de caràcterextremament classista, segregacio-nista i feixistitzant que acaba con-duint a percebre el terrorisme d’ex-trema dreta com a batalles entretribus juvenils -la Segona Guerra

Mundial seria, llavors, un cas deviolència d’adults-, la militaritzacióde l’espai públic com una qüestiód’higiene urbana, llibres com el deDolors Marín sobre els maquis(“Clandestinos”, Plaza y Janés)com a propaganda anarquistail·legal, i la mort anual de centenarsde treballadors catalans a causa del’incompliment empresarial de lesmesures mínimes de seguretat labo-ral com a “disfuncions gravitatò-ries” (caure d’una bastida de cincpisos sense xarxa de protecció nisubjecció).

La tolerància zeroLa mundialització de la gestió-maleïda paraula- policíaca i judi-cial de la pobresa que el mateix ca-pitalisme genera, compulsiva sotaformes ultraliberals, ha sigut als da-rrers anys un referent avinent perestendre l’eufemísticament anome-nada “tolerància zero”, allà on elsubproletariat és estigmatitzat icondemnat ad infinitum a la dinà-mica infernal de l’empresonament ila mera supervivència en condi-cions extremes. La quantitat de

dades que es mostren i la qualitatinterpretativa de Wacquant són for-midables: centenars de xifres i re-cerques en tots els sentits són crida-des a comparèixer per debatreintel·ligentment no tant aquell prin-cipi obvi de les ciències socials d’a-cord amb el qual un fet social s’ex-plica atenent-hi els fets socials quel’envolten -Marx, Mauss-, sinó lesfinalitats repressives que mirend’estabilitzar -i rendibilitzar en totsels termes, per al guany d’una mi-noria- la convulsió social que im-plica la conversió de les personesen mercaderies i el càstig de l’ener-gia productora excedent dintre delsistema. Les argumentacions con-traposades de criminòlegs, juristes,parlamentaris, periodistes, tertu-lians gusarapes, funcionaris policí-acs i científics socials apareixenjunt amb diverses investigacionscomparatives perquè s’entenguinels motius de la denúncia frontald’aquesta veritable croada contra lallibertat. A Europa s’estan elaborantles legislacions més repressives desde la postguerra (tret d’Espanya, onen determinats àmbits no hi hahagut un trencament substancialamb el feixisme) en el que es cons-titueix com una despietada penalit-zació de la pobresa en el context dela militarització dels conflictes.L’obra de Wacquant esdevé senzi-llament indispensable: resulta claraper al lector i profunda quant alsplantejaments exposats a fi de com-prendre l’evolució d’aquest procési els seus ressons mediàtics, polí-tics, legislatius i econòmics. Nomésfaltava la Constitució europea enels termes en què s’ha redactat: tre-molem, lectors.

Occident, totalitarisme i capital:el nexe penitenciari

Sobre el llibre “Les presons de la misèria”de Loïc Wacquant

TREBALL-ECONOMIALa lluita unitària dels treballadors i lestreballadores de Seat planta cara a lesexigències de la multinacional alemanya

Col·lectiu Catalunya i SeccionsSindicals de CGT a Seat

Amb l’anunci de l’Expe-dient de Regulació d’Ocu-pació de 1.346 acomiada-

ments a Seat, la multinacional VWcontinua demostrant la seva ànsiade benefici a costa del que sigui.Durant dos mesos, la Direcció deSeat ha situat tota la plantilla da-vant el xantatge de reduir-los el sa-lari i la jornada un 10% o l’accep-tació d’un excedent de 1.346persones. Del total de possiblesafectats, 913 són de la fàbrica deMartorell (783 homes i 130dones), 385 del centre de la ZonaFranca de Barcelona (330 homes i55 dones) i 48 del centre de recan-vis (41 homes i 7 dones).

Al 2001, els responsables deVW van decidir que Seat es con-vertís en una marca de caràcter es-portiu. Amb la bola de construir“una nova Seat”, han aconseguitque CCOO i UGT els signin rebai-xes de salari per al personal de nouingrés de fins a un 30%, una flexi-bilitat de +25 i -30 dies a l’any ambla bossa d’hores, l’aplicació de me-sures competitives com el “treballen grup”, etc.

Totes aquestes mesures les havenut sempre l’empresa com aconjunturals i per assegurar l’esta-bilitat de l’ocupació. No obstant, laCGT pensa precisament queaquestes mesures són motiu d’aug-ments de productivitat i d’eficàciade la mà d’obra que per si mateixasignifica més excedents futurs. Peraixò, quan fa un any, amb la signa-tura de l’actual Conveni, l’empresaprometia cinc anys d’estabilitat enla “nova Seat”, CGT no va com-partir el seu optimisme i no va sig-nar el Conveni. Seat el va presen-tar, amb la signatura d’UGT iCCOO, com un èxit de la negocia-ció i la base del futur. La CGTopina que l’empresa va enganyartothom i especialment els que espensaven que el conveni aportariamés estabilitat.

Darreres mobilitzacions

En l’actualitat, els sindicats defen-sen un model laboral de Seat basaten contractes fixos i amb poca con-tractació temporal, i asseguren quela problemàtica de la companyiaautomobilística no es només unexcés de mà d’obra.

La jornada de lluita del 10 de no-vembre va ser un gran èxit, ambtotal participació de la plantilla enla vaga, i amb una manifestació de15.000 persones pels carrers deBarcelona fins a la plaça de Sant

Jaume, on representants d’UGT,CCOO i CGT van ser rebuts a laGeneralitat pel secretari general dePresidència, Ramon Garcia-Braga-do, i la directora general de Rela-cions Laborals, Mar Serna, a quiels van lliurar un escrit amb lasol·licitud formal d’una reunióamb el president català, PasqualMaragall.

Per altra banda, la CGT va deci-dir convocar en solitari vagues a laplanta de Seat a la Zona Franca deBarcelona tots els dissabtes fins afinal d’any en protesta pel treballen festius en plena negociaciósobre l’Expedient.

També cal destacar que un grupde militants de la CGT va ocupar el18 de novembre durant una hora elconcessionari Volkswagen deRambla de Catalunya, 26, a Barce-lona, per a protestar contra la polí-tica de destrucció d’ocupació i lapèrdua de drets laborals en el sec-tor de l’automoció i la seva indús-tria auxiliar.

Petits canvis en lespropostes empresarials

El 15 de novembre, Seat va fer pú-blic que estudiava ampliar elcompte d’hores de la companyia,que permet deure ara als treballa-dors fins a 30 dies de treball perjornades de no producció, per ferfront a l’excedent laboral que haprovocat la presentació d’un Expe-dient de Regulació d’Ocupació(ERO) per acomiadar 1.346 treba-lladors i treballadores. El planteja-ment de l’empresa per minimitzarel personal afectat per l’ERO passa

per apujar la bossa d’hores a 50uns dies, una proposta que els sin-dicats consideren arriscada ja queel saldo d’hores es podria esgotard’aquí a dos anys i augmentariaaixí l’excedent de treballadors itreballadores. Durant una reunióamb els sindicats Seat també pre-senta una proposta que ofereix ju-bilacions i baixes voluntàries.

La filial espanyola de Volkswa-gen va oferir un pla social alterna-tiu als acomiadaments sol·licitats ala Generalitat que preveu jubila-cions anticipades i baixes i ex-cedències voluntàries, plantejant lapossibilitat que els de 63 anys d’e-dat cobrin durant dos anys la pres-tació de desocupació i un comple-ment que sumin el 100% del salarifins a la jubilació als 65 anys. Aixímateix, el pla preveu que el Con-veni Col·lectiu de l’empresa esta-bleixi l’edat obligatòria de jubila-ció en 65 anys, cosa que obligariaalguns empleats que superenaquesta edat a deixar la feina. Aixímateix, l’empresa va plantejarobrir de manera immediata un pe-ríode per conèixer quants treballa-dors acceptarien abandonar l’em-presa de forma definitiva a canvid’una indemnització màxima de60.000 euros o bé amb una garan-tia de reingrés i una quantia econò-mica inferior.

Els sindicats van considerar queel límit màxim de 60.000 euros perals que deixin l’empresa és insufi-cient, i van proposar el pagamentde 45 dies de sou per any de treballamb un màxim de 80.000 euros,així com demanar a la direcció deSeat que no descompti els 30 dies

no treballats que deu la plantilla demitjana a la companyia pel descensde la producció en un 25% des del2000. També van advertir que lesjubilacions a partir dels 63 anysnomés podran afectar un màxim de125 persones, i per tant les mesuresprincipals per arribar a la xifra de1.346 seran les baixes i les ex-cedències.

Espasa de Damocles

La CGT va considerar que l’em-presa pretén posar una “espasa deDamocles” sobre la plantilla, jaque aquesta diu que si no hi haprou voluntaris demanarà l’autorit-zació per als acomiadaments. Elsecretari general del Metall de laCGT, Diego Rejón, va lamentar elrebuig de l’empresa a negociar 952prejubilacions a partir dels 58 anyscom a mesura eficaç per reduir laplantilla. L’empresa va al·legar queel cost d’aquestes prejubilacions-que ronda els 115 milions d’euros,segons fonts sindicals- és excessiu.

Les mesures de baixes i ex-cedències voluntàries incentivadesno són quantificables de forma im-mediata, amb major raó que lesquantitats i condicions estan pen-dents de negociació. La incògnitasobre el nombre de treballadorsque síacullin a aquestes mesuresno es sabrà fins a pocs dies abansdel final del període de negocia-cions. És evident la maniobra deSeat, esperar fins al final del termi-ni de negociació amb l’excusa detenir les dades de les baixes vo-luntàries, desmobilitzar la pressióobrera i posar la recta final de lanegociació a molt pocs dies, difi-cultant la resposta si la negociacióes torna enrere o s’encalla. Per apostres, la direcció de Seat no pre-senta els plans i objectius de futurque permetin assegurar el volumd’ocupació a mitjan i llarg termini.Els sindicats també exigeixen quetant Seat com la Generalitat com-pleixin els apartats de la platafor-ma sindical, tant en el pla indus-trial com en pla comercial, pergarantir el futur de l’empresa imostren la seva disconformitatamb la suspensió dels contractesde relleu sense un pla de jubilacióanticipada digna, així com exigei-xen la readmissió dels treballadorsacomiadats de forma improcedenta començaments de l’estiu passat iel mes de novembre.

La CGT també ha denunciat lescoaccions produïdes contra mésd’un centenar de treballadors elsúltims mesos que pateixen unmobbing clar i que al final agafenels diners i marxen.

La Reforma Laborales dibuixa, un copmés, com un granmercat d’interessos

Seat en lluita al carrerPetició depresó contrados militantsde CGT deCatalunyaper solidaris

Saturnino Mercader,secretari general de la CGT

d�Autobusos TMB

Al Jutjat 19 de Sevilla es voljutjar a dos companys de CGT

de Catalunya acusats de fer pinta-des a l’estació d’autobusos de Se-villa durant el conflicte laborald’Autobuses DAMAS. Des de laFiscalia es demana per a cada com-pany 18 mesos de presó i 6.640 _de fiança.

Durant el dur conflicte mantin-gut pels treballadors de l’empresaAutobuses Damas de Sevilla perl’acomiadament de set conductors,companys de la Secció Sindical deCGT a autobusos de Barcelona vandecidir recaptar fons per ajudar amantenir la vaga i també acudir aSevilla un parell de dies per mos-trar-los el seu suport.

Els companys de Barcelona du-rant dos dies van acompanyar elsconductors acomiadats i les sevesfamílies en un campament al costatde l’estació d’autobusos i van parti-cipar en tots els actes de suport, vancol·laborar en la presentació de de-núncies a la Inspecció de Treball itambé van col·laborar a fer arribara la ciutadania sevillana notíciesdel que estava passant en Autobu-ses Damas.

La primera nit d’estar a Sevilla ia poca distància del campament,els dos cegetistes catalans van serabordats per policies de paisà queels van retenir i van identificar ivan acusar de ser els autors de totesles pintades, i eren moltíssimes,que aquells dies “guarnien” lesfaçanes de l’estació d’autobusos.

El conflicte laboral finalment vaser guanyat pels treballadors ambla reincorporació dels acomiadats il’acord de millores laborals; enaquest mateix acord l’empresatambé renunciava a qualsevol de-manda contra els acusats de fer pin-tades. Però la fiscalia sevillana hacontinuat l’acusació amb una peti-ció dun total de divuit mesos depresó i 6.640 euros de fiança a cadaun.

En el moment de tancar aquestaedició del “Catalunya”, el Jutjatd’Instrucció 19 de Sevilla no haviaaccedit a la seva petició d’aclari-ment d’incidències sobre el seu Ex-hort 369/2005 pel que els 6.640euros que demana de fiança per acada un dels dos companys acusatses van haver de dipositar urgent-ment al jutjat.

Catalunya. Desembre de 20056

Foto

: Díd

ac S

alau

Catalunya. Desembre de 2005 7

TREBALL-ECONOMIAEls van fer fora per novoler treballar 50 hores

Campanyasolidària ambels acomiadatsper CTP'SMallorca SA

CGT Balears(www.cgtbalears.org)

El passat divendres 7 d’octubre,van ser acomiadats tres mem-

bres de la CGT-Balears per part dela direcció de l’empresa CTP’SMallorca SA, empresa que gestio-na dos plantes de reciclatge de resi-dus d’enderrocs, pneumàtics, etc.de Llucmajor i Manacor, en règimde subcontracta de la UTE (UnióTemporal d’Empreses) MAC Insu-lar, contractada a la seva vegadapel Consell Insular de Mallorca.

El motiu d’aquest acomiadamentés, oficialment, “la baixa voluntà-ria de rendiment en la feina”, eufe-misme darrere del qual hi ha la ne-gativa dels set treballadors (que sónimmigrats senegalesos amb permísde residència i contracte "legal") dela planta de treballar, per sistema,50 hores a la setmana (amb com-pensacions salarials irregulars),quan el seu contracte marca les 40hores legals, coincidint amb elcanvi d’estructura empresarial (onabans hi havia una contracta, ara hiha una contracta i una subcontrac-ta, a més d’un canvi de nom del’empresa). Això a més de l’intentde modificar les condicions, ja deper si precàries, a la baixa, prete-nent que firmessin contractes nous,en lloc de subrogar-los. El 27 de se-tembre, davant el secretari general iel secretari d’Immigració de CGT-Balears, varen ser amenaçats d’a-comiadament si no acceptavenaquestes condicions.

La CGT de les Balears ha pre-sentat la corresponent demanda, el21 d’octubre va convocar una con-centració davant la seu del ConsellInsular de Mallorca i el 27 d’octu-bre van realitzar una assembleaamb la comunitat senegalesa i elsmoviments socials. També s’haobert un compte corrent solidari ala Caixa de les Balears “Sa Nos-tra”: 2051 - 0016 - 68 –1070004050 per tal de recollir di-ners per a solidaritat.

Entrevista a la Secció Sindical de CGT a Ros Roca (Tàrrega)

‘La nostra consigna com asindicalistes: anar a una’

CGT Ponent

-Ens podríeu explicar com ésl’empresa Ros Roca i quina és lasituació del sector del metall a lescomarques de Lleida? -Ros Roca és una empresa multi-nacional ubicada a Tàrrega, l’acti-vitat de la qual és la fabricació d’e-quips per a la gestió de residus,clavegueram i neteja. La majoriade la gent la coneix pels camionsde recollida de brossa encara queactualment està realitzant equipsde recollida pneumàtica de residusurbans i plantes de compostatge,entre altres.

Som una plantilla d’aproxima-dament 250 treballadors i treballa-dores fixes i altres empreses filialsen poblacions del voltant, de lesquals podríem destacar INDOXamb un volum de treballadors i tre-balladores similar.

La característica principal delsector del metall a la província deLleida es la gran quantitat de peti-tes empreses, bàsicament tallers onhi treballen menys de 50 treballa-dors.-Quant fa que existeix la SeccióSindical de Ros Roca Tàrrega icom és la relació de forces ambels altres sindicats?-La CGT va presentar la primeracandidatura l’any 1998, obtenint 3delegats dels nou del Comitè.L’any 1999 es va constituir la Sec-ció Sindical amb els tres delegats.Quatre anys més tard, en les elec-cions de 2002 es va perdre un dele-gat, com a conseqüència d’una es-tratègia entre l’empresa i UGT.

Es va contractar una persona delsindicat amb un contracte a tempsparcial i amb caràcter indefinit enun moment en que no entravaningú, i en el temps suficient per apoder-se presentar a les eleccions.Un cop escollit com a delegat, alcap de poc temps sortirà escollitsecretari general del Metall d’UGTa Lleida, quedant alliberat d’anar atreballar a l’empresa.

Aquesta situació ens ha deixat

amb dos delegats per a cada forçasindical dins de l’empresa. L’anyque ve hi haurà novament elec-cions, i probablement es veuranmolts canvis.-Al maig d’aquest any vau co-mençar una sèrie d’aturades id’altres accions de protestes,quins han estat els motius?-Les mobilitzacions van començara meitats del mes de març quan esva veure que l’empresa no teniacap intenció d’aplicar l’incrementsalarial per l’any 2005, acollint-sea l’articulat, una mica ambigu, delConveni del Metall.

A més, l’empresa es presentaamb un “paquet de 9 punts de fle-xibilitat” com a mesures per acon-seguir alguna millora econòmica.

Després de diverses assembleesinformatives i d’una sèrie d’atura-des de dues hores, es van realitzartalls a l’antiga N-II que dona accésa Tàrrega i manifestacions a peu iamb vehicles pel centre de la ciu-tat. També es van realitzar visites ala població d’Agramunt, on viuenels responsables de l’empresa. Esva sol·licitar la mediació del De-partament del Treball i la Inspecciódel Treball amb resultats negatius.

També es va posar en coneixe-ment de l’alcalde de Tàrrega la si-tuació en que es trobaven les nego-ciacions, i es va col·locar unestaules informatives i recollida de

signatures pel centre de la ciutataprofitant la festa major.

Ens vam fer sentir a la manifes-tació del Primer de Maig de Lleida,separats dels sindicats perquè aixího havien sol·licitat els treballa-dors, i perquè cap d’ells no se’nbeneficiés.

Finalment, pocs dies abans de lacelebració de la XVI Trobada alPirineu, unes jornades que es cele-bren a Rialp, en les quals el sectorempresarial exposa els seus reptes,i que s’esperava la visita de perso-nes com Pasqual Maragall i el vi-cepresident del Govern Pedro Sol-bes, l’empresa realitza algunscanvis en la seva manera de fer iatansant posicions.

Això no s’entén si no es sap quehi havia convocades activitats da-vant l’hotel on es realitzaria aques-ta trobada, i que aquest hotel espropietat d’un dels responsables deRos Roca, (si més no curiós)

Les accions van concloure a fi-nals de juny quan es va signar unacord que preveia l’increment sala-rial pels anys 2005,2006 i 2007,amb la possibilitat que l’empresapogués aplicar una flexibilitat limi-tada en el temps i en la durada.-Quina ha estat la resposta del’empresa, dels altres sindicats ide l’Administració?-L’actitud de l’empresa ha estat fe-rotge, la qual cosa ha tingut o

tindrà repercussions a curt i migtermini.

La consigna per part dels treba-lladors d’anar a una va deixar lesforces sindicals en un segon pla endiverses ocasions, encara que enaltres, CCOO i UGT van ser recri-minades per la seva presència en lataula de negociació del Conveni ino saber explicar si era o no d’apli-cació l’article al qual s’acollial’empresa i la seva manca d’interèsper saber-ho.

Assumint la secretaria del Co-mitè per part nostra creiem ques’ha demostrat com una eina moltútil a l’hora d’agilitar tràmits i re-partir informació.-En totes les mobilitzacions rea-litzades ha participat bona partde les treballadores i treballa-dors de l’empresa, esteu contentsamb els resultats?-Si. Les mobilitzacions, històri-ques a la ciutat de Tàrrega, han tin-gut el recolzament de pràcticamentel 100% de la plantilla de taller.-Quines perspectives veieu?-Esperem que l’acord no s’hagid’aplicar mai, perquè suposarà quel’empresa passa per un mal mo-ment. Amb tot estem tenint un finald’any molt bo i s’espera que conti-nuï per l’any que ve.-Fa dues setmanes, la direcció del’empresa va reunir a tots els tre-balladors i treballadores per pre-sentar el senyor Koldo Saratxa-ga, antic directiu de l’empresabiscaïna Irizar. Va fer una expli-cació del seu model de relació la-boral a Irizar. Què en penseu?-El temps dirà si s’ha pogut dur aterme aquest canvi i si aquest hatingut a veure amb un any atípic i(pro)mogut precisament per laforma de fer de la direcció.

A nivell sindical, com ja hem ditabans, segurament canviaran algu-nes coses de l’actual Comitè. Ésnecessari canviar algunes cares iafavorir la presència de gent novaamb ganes de fer feina, consolidantun projecte diferent de fer, un sin-dicalisme participatiu.

Llibret sobre la fatiga en ruta i la seva prevencióCol·lectiu Catalunya

La Federació deTransports i Comu-

nicacions de la Confede-ració General del Treballha editat un llibret queconté un informe titulat“La fatiga mata” sobre

les jornades especials detreball en el transport percarretera, dirigit espe-cialment als conductors iconductores de transportde viatgers i mercade-ries.

El llibret serveix perconèixer els drets labo-

rals i estar informat deqüestions com temps detreball efectiu, temps depresència, hores extraor-dinàries, límit del tempsde conducció, temps dedescans, transport urbà,instruments de control,tacògraf...

Es poden demanarexemplars al Sindicat deTransports i Comunica-cions de Barcelona, altelèfon 676 705 062 o al’adreça de correue l e c t r ò n i ctransports_cgt_bcn@te-lefonica.net

Catalunya. Desembre de 20058

TREBALL-ECONOMIA

Federació de Sindicatsd�Ensenyament de la CGT

El projecte de Llei Orgànicad’Educació (LOE) no harespost a les expectatives

que s’havien generat després de laderogació de la LOCE. La LOE noqüestiona radicalment aquella an-terior llei conservadora i no es con-cep com la futura Llei d’Educaciócapaç de donar resposta a les de-mandes i problemes que plantejaactualment l’educació pública, niles demandes de qualitat que com asocietat exigim, ni les millores quehistòricament han plantejat el pro-fessorat, l’alumnat i les famíliesperquè l’educació compleixi ade-quadament la seva funció de serveipúblic social. És més, la LOE re-presenta un pas enrere en algunsaspectes pel que fa a la mateixaLOCE, ja que per a CGT la LOEcontinua el desmantellament delsistema educatiu públic.

1. La LOE representa un atac al’Escola Pública: En aquesta Lleis’aposta per la doble xarxa de cen-tres.

La CGT proposa una valoracióglobal en positiu de l’escola públi-ca enfront de la concertada.

2. La LOE garanteix els concertsde l’educació infantil, FP i Batxi-llerat. Amb aquesta Llei, els dinerspúblics per a despeses educativescontinuaran sent traspassats a lapatronal i empresariat del sectorprivat.

CGT rebutja els concerts i la pri-vatització dels serveis educatiuspúblics.

3. La LOE no garanteix un fi-nançament suficient de l’educaciópública. Les infraestructures delscentres públics són deficitàries, elspressupostos de manteniment ifuncionament són reduïts i semprearriben tard, el mobiliari cal reno-var-lo, cal construir nous centres,les aules estan massificades, lesbeques s’han reduït, la plantilla deprofessorat i PAS sofreix retalla-des. Els centres continuen funcio-nant gràcies al voluntarisme delprofessorat i PAS.

CGT exigeix el 7% del PIB per adespeses en l’educació pública.

4. La LOE manté la Religió enles aules. Aquesta Llei representala perpetuació dels pactes anti-constitucionales Església-Estat ino atén al principi d’aconfessiona-litat de les institucions públiques.Amb aquests pactes, la religió ad-quireix la mateixa entitat que laresta d’assignatures i competeixper la formació en valors.

CGT defensa l’escola públicalaica, la desconfessionalitzaciódels centres educatius mitjançant

l’eliminació de símbols i actes reli-giosos, l’educació en valors uni-versals i la derogació dels Acordsamb el Vaticà.

5. La LOE no planteja milloresconcretes en defensa de la qualitatdel sistema educatiu ni millores deles condicions socials i laborals delprofessorat. La Llei no garanteix lareducció dels índexs de fracàs iabandonament escolar que sofrimni milloren les condicions de tre-ball del professorat. Per contra, re-corre a la competitivitat entre elscentres educatius, a l’avaluació dediagnòstic externa dels resultatsmitjançant proves de rendimentque afectaran a la salut de l’alum-nat i professorat o recorre a la re-conversió laboral del professoratdels ensenyaments artístics i tecno-logia. La LOE no elimina la Selec-tivitat, permet la segregació permotius de sexe, no parla d’incre-ment de plantilles ni de reduccióde la ràtio d’alumnes per aula.

6. La LOE jerarquitza més elscentres en apostar pel neoliberalis-me empresarial de la gestió educa-tiva, la selecció meritocràtica deles direccions dels centres i retallarcompetències dels claustres, con-sells escolars i ampes.

La CGT aposta per la implicaciódel conjunt de la comunitat educa-tiva en sistemes de gestió alterna-tius (equips de gestió triats per unconsell escolar paritari,..). Mesuresconcretes que CGT proposa per amillorar la qualitat i les condicionsde treball:- Formació inicial de llicenciaturaper a tot el professorat;- Implantació de l’Especialitat deDocència en les carreres;- Cos únic de tot el professorat;- No al cos de directors, cos de ca-

tedràtics , ni d’inspectors;- Reconversió funcional de la ins-pecció amb mecanismes supervi-sors de caràcter participatiu i de-mocràtic. Que potenciïl’assessorament pedagògic i queajudi a detectar encerts i errors.- Model de gestió horitzontal i par-ticipativa dels centres educatiusenfront del model empresarial dejerarquització.- Mobilitat del professorat entre lesdiferents etapes del sistema educa-tiu que permeti la Promoció Pro-fessional.- Concurs de Trasllats previ conei-xement de l’oferta de vacants.- Reducció dràstica de la ràtio.- Increment del professorat de su-port.- Atenció personalitzada de la di-versitat de l’alumnat.- Limitació del nombre d’alumnesi grups atesos pel mateix professo-rat.- Pla de Formació Permanent delProfessorat adequat a la realitat ien horari lectiu.- Accés diferenciat per al professo-rat interí: accés per concurs de mè-rits.- Reconeixement de l’antiguitatper al professorat interí.- Jubilació anticipada de forma in-definida i no només fins al 2010, iper a tot el professorat, suprimir leslimitacions que ara contempla.- Reducció de jornada lectiva per amajors de 55 anys, sense reduccióeconòmica.- Reducció progressiva de les di-ferències salarials i de jornada detreball entre nivells educatius.- Equiparació salarial i horàriaentre les diferents ComunitatsAutònomes.- Revisió salarial superior a l’IPC

fins a recuperació de la perduda delpoder adquisitiu.- Negociació democràtica de l'Es-tatut de la Funció Pública Docent.

Resumint:

- La LOE no qüestiona la llei delPP (LOCE).- La LOE consagra la doble xarxade centres (concertats i públics).- La concertació de l’educació in-fantil representa la “pedrera” de ladoble xarxa de centres.- L’aplicació de la LOE significaràel desmantellament del servei edu-catiu públic.- El finançament previst és absolu-tament insuficient.- La LOE planteja uns objectiusper a la socialització en la culturaconsumista dominant, i buida decontinguts una necessària educacióconscienciadora.- Les avaluacions de diagnòsticsón un parany cap a la competitivi-tat entre els centres.- S’opta per un model d’avaluacióselectiu de l’alumnat.- L’atenció real a la diversitat noarriba.- La reconversió laboral del profes-sorat i la seva precarietat és una re-alitat cada dia més evident.- La FP cada vegada és més priva-da.- Se segueix abandonant l’educa-ció permanent.- Massa coses segueixen igual:ràtio, religió, calendari escolar, in-terins, sancions per suprimir elsconcerts, jubilació, falta de recur-sos, formació, millores laborals,divisions entre el professorat...- Ens allunyem del cos únic.

Per tot això, fem campanya con-tra la LOE.

LOE: l’Educació Pública,un altre cop en perill... I dius que

van ser... dosmilions

Timanfaya

De nou, els sectors més reaccio-naris de la societat ens han

passat davant i han ocupat el carrerper posicionar-se en contra de laLOE (Llei Orgànica de l’Educa-ció); evidentment, l’objecte de laseva queixa és totalment diferent alnostre, però novament tornen aocupar els espais que ens perta-nyen.

Les principals organitzacionsconvocants: la Confederació Catò-lica Nacional de Pares de Família iPares d’Alumnes (CONCAPA) i laConfederació Espanyola de Cen-tres d’Ensenyament (CECE), pro-tegides per 839 organitzacions méscontractant aproximadament 700autobusos per als desplaçaments, amés del suport del Partit Popular ide la Conferència Episcopal si bédeixant clar aquesta última que“l’Església no convoca la marxa,sinó que només li dóna suport".

Evidentment, no van desaprofi-tar l’ocasió significatius caps defila del PP per a presentar-se en unesdeveniment d’aquesta magnitud.Així, s’hi va exhibir l’exministrad’Educació de l’últim Govern delPP, Pilar del Castillo, qui va parlarcontra el “pagament de la hipote-ca” amb Esquerra Republicana deCatalunya que personifica la LOE(quina campanya li està fent el PP aaquest partit), la presidenta de laComunitat de Madrid, EsperanzaAguirre, i la segona tinent d’alcal-de de l’Ajuntament de la capital del’Estat, Ana Botella. Sense intenciód’ofendre ningú, quina colla debèsties juntes, no hi va faltar ningú.Serà bo recordar que la queixaanava sobre el fet que la LOEatempta contra la llibertat d’eleccióde centres, la justícia, el dret de lesfamílies a l’educació en valors pro-pis... quan en el fons, sense apro-fundir-hi massa, es mobilitzavenper raons econòmiques: més i mésdiners públics per finançar la sevaeducació privada.

Aquestes senyores i senyors ac-tuen amb tot el cinisme que els ca-racteritza des que van perdre elpoder del Govern, manipulen a tra-vés dels seus ingents mitjans de co-municació i són uns demagogs queno dubten a incitar els més baixosinstints de l’ésser humà, perquè la-mentablement la Llei Orgànicad’Educació no és una llei progres-sista que aposta obertament per l’e-ducació pública per a tots i totessinó que confirma la privatitzacióde l’educació.

Aquesta LOE no és la llei quenecessitem per conviure en lliber-tat, pluralitat i diversitat amb totsels nens i joves amb independènciade les seves classes socials.

L’ALTRA REALITAT

Catalunya. Desembre de 2005 9

TREBALL-ECONOMIA

La reacció no fabona la LOE

Joan Layret

Sovint, la lògica ens juga malespassades. La més fàcil d’enten-

dre és la disjunció exclusiva: oestàs amb mi o ets el meu enemic.Potser una de les primeres veus quees va deixar sentir en aquesta direc-ció va ser precisament la del funda-dor d’una associació confessionalque ja porta dos mil anys d’antigui-tat, però que continua donant gue-rra, i no precisament en beneficidel més necessitats. Justamentl’objectiu de la darrera moguda debisbes i neofranquistes ha estat l’E-ducació. És una errada veure l’ac-tual projecte de reforma educativa,la LOE, com l’altra cara de la mo-neda, en aquest cas progressista, del’avortada LOCE. El projecte de laLOE de fet segueix la línia de sub-vencionar les empreses privadesd’ensenyament en detriment del’escola pública. Amb la LOE s’in-crementen els nivells de concerta-ció, és a dir més diners per als em-presaris, menys escoles d’educacióinfantil públiques, menys centresamb cicles formatius o batxilleratsper a tots i totes. S’imposa la segre-gació segons el nivell socioeconò-mic, és a dir l’antítesi de la igualtatd’oportunitats. De què es queixenles grans patronals del sector quanposen el crit al cel i pronostiquen laseva ruïna? La resposta és que elcinisme, la manipulació més gro-llera i la demagògia són les sevesarmes preferides, ara ja sense em-buts, per erosionar un govern queno és el seu, i per treure alguns mi-lions d’euros més, de mà del gransagristà Duran i Lleida, que tan bédefensa els interessos dels seus, jasigui amb l’Estatut o ja sigui ambla LOE.

El resultats d’aquesta LOE serande nou un finançament insuficientper a l’ensenyament públic, allun-yant-se de l’objectiu de qualitat ge-neralitzat i apropant-se a la com-petència entre els mateixos centrespúblics, amb categories de centres,alguns de caire ben bé assistencial.Una jerarquització creixent per partde les direccions dels centres, ja nocompanys sinó gerents amb unacarrera professional cada cop mésestranya a la docència. I la religióseguirà impartint-se de forma con-fessional, com una assignatura mésencara que la falsa discussió sobreel valor de les seves notes amaguiel fet crucial que s’estan impartintuns valors que no haurien de trepit-jar les aules dels centres públics. Laqüestió de la qualitat educativa noes planteja, amb cap mesura queserveixi per lluitar contra el fracàsescolar, i la millora de les condi-cions del professorat, entre elles laforta precarietat d’interind i substi-tuts.

Federació de Sindicatsd�Ensenyament de la CGT

Els sindicats majoritaris i elPSOE han signat diversosacords i han pres algunes

iniciatives que, en contra del quediuen els seus autors, suposen unnou afront per al professorat interídels centres públics i es converti-ran en càrregues de profunditatcontra l’escola pública i a favor dela concertada.

D’una banda, signen un acordper reduir el percentatge d’interinsal 8% en un termini de quatre anys,però mantenen una fase d’oposicióeliminatòria, que enfrontarà, comen l’època de les transitòries, aopositors lliures amb interins.Podem recordar d’aquella expe-riència que hi va haver tribunals enels quals els interins van tenir sort ialtres en els quals, sistemàtica-ment, es quedaven a desenes de lanota mínima per poder sumar elsmèrits. A més, aquell mètode vatenir un efecte col·lateral: la cam-panya de descrèdit dels interins idel conjunt del sistema educatiupúblic amb les protestes dels “opo-sitors lliures aprovats sense plaça”.En el millor dels casos, des delpunt de vista dels interins (quetotes les places les assolissin elsque ja estan fent classes), el siste-ma seria injust per als opositorslliures, i terriblement nociu per al’escola pública, que hauria de pas-sar 4-5 anys amb les plantillesinestables i amb un alt percentatgede professors més preocupats pelseu futur que pel treball diari enl’aula.

Es calcula que a l’Estat espanyolhi ha entre 80.000 i 100.000 treba-llant en l’escola sense estabilitat.N’hi ha de totes les edats; algunsd’ells porten més de cinc anysd’interins, però també hi ha “bor-ses molt grans” d’empleats tempo-rals amb menys d’un any de treball

que cada any es veuen obligats abuscar una plaça vacant. Seguimpensant que l’únic sistema just pera totes i tots és l’accés diferenciat.

Paral·lelament, els sindicats del’ensenyament privat, entre elsquals també es troben CCOO iUGT, han signat un altre acord permillorar les condicions de treballdels professors de l’ensenyamentconcertat que, segons diuen, elsequipararà amb els interins. Enaquest camí d’equiparació s’inclouuna paga per antiguitat per als do-cents de la concertada, però, des dequan cobren els professors interinsuna paga per antiguitat? L’equipa-ració es restringirà només al salario també a la forma d’accés i a l’ad-judicació de destinacions? Hi haprevistes proves que garanteixinels criteris d’igualtat, mèrit i capa-citat per a unes places sufragadesamb fons públics? Entraran les pla-ces dels centres concertats en elsprocessos d’adjudicació de desti-nacions del professorat interí?

Igualment, el Ministeri acabad’anunciar la seva intenció de con-tractar directament i de forma esta-ble el professorat de Religió queimparteix classe en centres públics.Quin tipus d’oposició ha superat

aquest col·lectiu de professors? Notreballen en centres públics i pa-gats amb fons públics? Per què ellspoden ser contractats de forma es-table sense passar cap prova i elsprofessors interins no tenen mésremei que sotmetre’s al criteri sub-jectiu dels tribunals d’oposició?

Animem els professors funcio-naris que donin suport a les reivin-dicacions dels interins, per solida-ritat amb ells i per pròpiasupervivència dels centres públicsi dels llocs de treball. Perquè elsacords esmentats posen en avantat-ge l’ensenyament concertat quedurant quatre anys tindrà les sevesplantilles estables i tranquil·les,centrades en el seu treball, mentreque els centres públics tindranaquests quatre anys la situaciócontrària: canvis continuats en elsclaustres i una part important d’a-quests amb “el cor partit i el cap di-vidit” entre atendre la docència ipreparar-se unes oposicions de lesquals en depèn el seu futur. El mi-llor camí perquè dintre d’uns cincanys, l’ensenyament públic esquedi postergat a complir una fun-ció semiassistencial en guetos izones rurals i deprimides, amb es-casses perspectives de futur, men-

tre que l’ensenyament concertatpodrà continuar seleccionant elsseus alumnes entre els que tenenexpectatives de continuar els seusestudis. I, una vegada així lescoses, no serà difícil demostrar queels centres concertats obtenen mi-llors resultats que els públics i, ennom de l’eficàcia en la despesa,alliberar majors fons per a aquellsque assoleixen millors resultats, ésa dir els centres concertats.

Per tots aquests motius, vamconsiderar que és fonamental unamobilització massiva d’interins ifuncionaris, per això des de laCGT vam convocar, conjuntamentamb Ustec-Stes i altres sindicats,una jornada de mobilització el 16de novembre, seguida per un 72%del col·lectiu en el conjunt de l'Es-tat espanyol, i una manifestacióque es va celebrar a Madrid a laqual van assistir unes 10.000 per-sones, per exigir un model d’accésdiferenciat per a professors quehan mostrat (en alguns casos du-rant 20 anys) la seva capacitat perdesenvolupar la seva funció encondicions molt difícils (amb con-tinus canvis de centre, fent-se cà-rrec dels grups més difícils i ambels pitjors horaris).

Amb les mobilitzacions, vagues,manifestacions, concentracions delprofessorat interí, que s’han realit-zat i que seguiran, volem fer veureal govern, als grups parlamentaris ials sindicats signants del vergo-nyós Acord, que rebutgem una so-lució que sigui un pegat; una solu-ció que no suposi avançosfonamentals en la nostra reivindi-cació: volem que l’“accés diferen-ciat” es reflecteixi en la nova Llei;volem que no es produeixin en-frontaments entre col·lectius deprofessorat interí i professorat atu-rat, com pot propiciar l’esmenaque proposa el PSOE, amb el su-port d’UGT, CCOO, CSIF iANPE.

Sobre la mobilització del professorat interí

Deu mil estudiants es van manifestar a Barcelona contra la LOE i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior

Redacció

Uns 10.000 estudiants es vanmanifestar pel centre de Bar-

celona el 17 de novembre per pro-testar contra el projecte de la LleiOrgànica d’Educació (LOE), elsplans europeus d’ensenyamentuniversitari i el procés de con-vergència europea de titulacionsuniversitàries (el procés de Bolò-nia), ja que promou la privatitzacióde l’escola pública.

Els convocants de la manifesta-

ció denuncien que el futur EspaiEuropeu d’Ensenyament Superiorsuprimeix els estudis que no sónrendibles des de la perspectiva delmercat i orienta les carreres univer-sitàries segons els interessos de lesempreses, no pas dels estudiants.

Quant a la LOE, es queixen quela llei perpetuarà el sistema de con-certs econòmics amb centres pri-vats, cosa que degrada, diuen, la si-tuació actual de l’ensenyamentpúblic.

La manifestació estava convoca-da per la Plataforma Mobilitzadoraen Defensa de la Universitat Públi-ca (PMDUP), que pretén ser unmarc unitari de treball d’assemble-es de facultats i diverses organitza-cions estudiantils.

Sota el lema “L’educació és un

dret, no una mercaderia',* els joveses van desplaçar en manifestació,des de la plaça de la Universitat deBarcelona fins a delegació del Go-vern, al Pla de Palau. Al final de lamanifestació els Mossos d’Esqua-dra van carregar amb duresa contraels manifestants i els incidents quees van produir van acabar amb 44detencions. Els detinguts van sortiren llibertat amb càrrecs després depassar unes hores a comissaria.

Més informació ahttp://www.pmdup.tk/

PLAÇA PÚBLICA

10 Catalunya. Desembre de 2005

TREBALL-ECONOMIA

Comitè Confederal de la CGT

El Govern del PSOE va pre-sentar, el passat mes d’oc-tubre, les seves propostes

sobre la nova Reforma Laboral aEmpresaris i a sindicats majorita-ris.

La proposta del govern contétres punts fonamentals que són:

1. Generalització del contracteindefinit barat en el seu acomiada-ment, universalizant el seu ús per atot aquell que entri en el mercat la-boral.

2. Potenciació del model de con-tractes i subcontractes a través delcontracte per obra i servei (vincu-lant-la al producte) sense garantirla subrogació empresarial. Refor-ma de l’article 52 de l’Estatut delsTreballadors garantint-se unacausa d’acomiadament individualper raons objectives a la finalitza-ció de la contracta.

3. Potenciació de les empresesde treball temporal (ETT).

Aquestes mesures concretes iper si soles afecten la vida quoti-diana de milions de persones assa-lariades i aquesta és la realitat. Se-gons la proposta presentada pelgovern espanyol, es consagra lasegmentació i fragmentació delmercat de treball, institucionalit-zant dos tipus de contractes: els an-tics indefinits, denominats “ordi-naris” que ja solament afectenmenys del 50% de la població as-salariada ocupada i que el seu costindemnizatori és de 45 dies, i elsnous contractes, denominats de fo-ment d’ocupació, els de 33 dies encas d’acomiadament i subvencio-nant-los als empresaris més d’unterç del cost anual d’aquest con-tracte.

Ara, qualsevol persona que entrial mercat laboral (amb el simplerequisit de ser demandant d’ocupa-ció amb un mes d’antiguitat),tindrà la garantia d’aquest “con-tracte de foment d’ocupació” baraten el seu cost i encara més barat enel seu acomiadament.

A més, per frenar el frau genera-litzat en la contractació, reinventenel contracte temporal a fix, això és,si portes treballant 24 mesos en unperíode de 36 i s’han subscrit dos omés contractes, havent de ser eltreballador o la treballadora qui de-

mani en els jutjats aquesta fixesa,el que perverteix novament elterme “estabilitat en l’ocupació”.

L’altra gran posada en escena deposar “límits a la temporalitat” esbasa a definir què és una contractai què una subcontracta, però no perimpedir el seu ús i abús per part deles empreses principals (granscompanyies, multinacionals, Ad-ministracions Públiques), sinó per-què aquestes conservin les formes iara en comptes de contractes perobra o servei puguin o hagin decontractar amb el contracte discri-minatori de foment “d’ocupació”,el dels 33 dies per any i subvencio-nat.

Però a més, la cessió il·lícita demà d’obra, la prohibida per l’arti-cle 43 de l’Estatut dels Treballa-dors, pretenen delimitar-la (a forçade definir-la) a tres o quatre supò-sits, quan la jurisprudència actualés més àmplia.

No es regula, ni es legisla en elsentit de solucionar el problema, jaque si tinguessin aquesta voluntathauria d’estar prohibida aquestacontractació massiva que es realit-za per mitjà de les contractes i sub-contractes, així com tampoc s’obli-ga a la subrogació dels contractesde treball en cas de cessament delcontracte mercantil entre l’empre-

sa principal i la contracta.Reformar el contracte d’obra o

servei –generalitzat en aquestesempreses-, el que es podria enten-dre com un límit real al frau en lacontractació, no deixa de ser laporta d’entrada en les contractes isubcontractes del nou “contractede foment d’ocupació” el qual és laconsagració de la precarietat deforma generalitzada. Es garanteix,a més, una causa d’acomiadamentindividual per causes objectiveseconòmiques, organitzatives i pro-ductives a la finalització de la con-tratca i amenacen amb una modifi-cació en la Llei de Procedimentlaboral (article 122), per la qual elsTribunals Laborals haurien de li-mitar-se en aquests acomiada-ments a assentir i no revisar si exis-teix causa objectiva justificada.

Aquesta és una vella reivindica-ció del empresariat (el no lligar ju-rídicament la causa a l’extinció,única garantia de seguretat jurídicaper al treballador o treballadora)que porta temps dient que “si faigfora algú, ho faig pel bé de l’eco-nomia, del desenvolupament, de lasocietat…” i els jutges laborals, ésa dir la “justícia social”, mutis i aacceptar l’acomiadament com aobjectiu (amb la Reforma pactadaen el 94, l’Administració, en cas

que l’ERO vingui amb acord, elsautoritza tots i no en revisa ni un).

Més subvencions perals empresaris

Contractar, realitzar molts contrac-tes, deixa de ser un problema per alcontractista ja que ara tindrà la ga-rantia que els contractes li sortiransubvencionats en gran part, aixícom la certesa que el seu cost esveurà rebaixat, a través de les re-baixes en les cotitzacions al FO-GASA (de 0,4% a 0,3%) i a l’aturen aquells contractes que tenen aveure amb una mà d’obra flexible:els fixos discontinus i els contrac-tes a temps parcial. I a totes aque-lles empreses de fins a 50 treballa-dors, se’ls abonarà el 40% de lesindemnitzacions legals.

Dones

La resta de propostes vénen a re-forçar l’actual configuració delmercat de treball: reforçament deles ETT (a les quals se’ls rebaixales cotitzacions socials), una majorampliació de la cobertura d’aturatsper subsidi i una picada d’ullet(que es queda en gest) a les dones ales quals se’ls ven “la igualtat entrehomes i dones en el mercat de tre-ball”, quan el que realment succe-eix és que segueixen sent tractadessalarialment, socialment i cultural-ment de forma absolutament desi-gual. Això sí, són mesures queaugmentaran la seva taxa d’ocupa-ció en l’ocupació assalariada i aug-mentaran la seva altíssima taxa dededicació majoritària en el seutemps no laboral a la reproducció(cures, llar, educació, etc.).

Immigrats i retòrica

Res no es diu en aquesta ReformaLaboral d’una gran part de la po-blació activa assalariada, tant ocu-pada com desocupada, que és lamés representativa de la precarietati inseguretat, les persones immi-grants extracomunitàries. La sevaparticipació en el mercat de treballde l’ocupació assalariat, ve regula-da per una llei discriminatòria–Llei d’Estrangeria-, i el seu Re-glament de “normalització”, con-sensuat i pactat per qui són els po-tencials signants d’aquesta

La patronal, com a bona jugadora de pòquer que és, demana unareforma més dura encara perquè quedi centrada la proposta d’ara

Res de nou en la novaReforma Laboral

Els sindicats majoritaris esperen la seva entrada en escena a veurequè cau i després de quatre amenaces acabar signant

El TSJCcondemnaCorreus pervulnerar DretsFonamentals

El 9 de setembre de 2005, el Tri-bunal Superior de Justícia de

Catalunya (TSJC), revocant unaSentència anterior del Jutjat Socialde Tarragona, va condemnar la So-ciedad Estatal Correos y TelégrafosSA per vulnerar Drets Fonamentalsde la Confederació General delTreball (CGT).

L’origen dels fets es remunta al’any 2002, quan la Inspecció deTreball de Tarragona va sancionarCorreos amb 15 actes d’infracció,conseqüència d’importants defi-ciències de matèria de salut laboralen la companyia. Entre aquestessancions hi figuraven algunes perfalta d’informació, consulta i parti-cipació dels representants sindicalsen matèria de Salut Laboral.Aquests fets van originar la denún-cia de l’organització anarcosindi-calista CGT per considerar queaquesta actitud vulnerava el seudret fonamental a la Llibertat Sin-dical.

Malgrat que en primera instàn-cia, el Jutjat Social va absoldrel’empresa postal de les demandesde CGT, el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya consideraclarament provat que aquella haviad’haver informat els representantsdel sindicat d’aquestes actes d’in-fracció independentment que esti-guessin recorregudes en via con-tenciós-administrativa, i ha revocataquesta Sentència per considerarque vulnera el “dret a la llibertatsindical en el seu vessant del dret ala informació; condemnant l’em-presa Sociedad Estatal Correos yTelégrafos [...] que aboni al Sindi-cat CGT en concepte d’indemnit-zació la quantitat global de sis mileuros (6.000 euros)”.

La Carteria deRubí, en lluita

Des del passat mes d’octubre,els treballadors de Correus de

Rubí, a iniciativa de la CGT, estanportant a terme un procés de lluitaper protestar per les deficiènciesque presenta el centre de treball,així com per la falta de plantilla il’acumulació d’objectes per repar-tir que provoca. S’han realitzat di-verses assemblees de treballadors ides del 7 de novembre aturadesdiàries d’una hora per exigir al’empresa que solucioni els proble-mes tècnics i contracti nou perso-nal per cobrir les necessitats delservei.

A més, la Confederació Generaldel Treball ha presentat una denún-cia per negligència (art. 70 b delConveni) davant la Subdirecció deGestió de Personal.

Catalunya. Desembre de 2005 11

Reforma. Retòrica, bones inten-cions aparents i consens li sobrenal document del Govern. Peròaquesta retòrica, consens i pactesocial els trobem de forma perma-nent i persistent en totes les Refor-mes Laborals que des de 1980 (Es-tatut dels Treballadors), fins a laReforma del 2001 del PP, s’hanproduït en el model de RelacionsLaborals en l’Estat espanyol.

Les seves mesures concretestenen el sabor ranci i amarg de

totes les que s’han adoptat al llargd’aquests 30 anys de relacions la-borals “democràtiques” i que hancausat el major frau en les rela-cions laborals de milions i milionsde persones assalariades, les qualsassistim “impotents” al blindatgedel capital, de la seva llibertat demoviments sense límits, sensefronteres i deixant darrere seu mi-lers de morts per accidents de tre-ball, centenars de milers d’esclausmoderns els quals ens veiem obli-

gats a treballar en empreses deno-minades contractes i subcontrac-tes, amb contractacions fraudulen-tes, temporals i amb salaris ihoraris que atempten directamentcontra la nostra dignitat.

La patronal ho vol tot

No contenta amb el que ha oferit elGovern, la patronal espanyola re-presentada per la CEOE i laCEPYME, presenta una proposta

més enllà que si bé ara només setr-veix per centrar la que fa el Go-vern, també ens informa de quin ésel seu horitzó. Aquesta propostaconté elements bàsics com: con-tractes a la carta; rebaixa substan-cial de cotitzacions socials; elimi-nació del contracte estableindefinit; acomiadaments més fà-cils i encara més barats i que elsjutges laborals callin la boca.

La proposta de la Patronal és unaproposta gran que ataca directa-ment el nucli central de les rela-cions laborals:

1. Instaura el contracte discrimi-natori i flexible de foment “d’ocu-pació indefinida”,com a contracteestable ordinari. Els contractes de45 dies quedarien com a marginalsper a qui els tingui.

2. Els contractes eventuals (6mesos), podran subscriure’s direc-tament o a través d’ETT i per cir-cumstàncies del mercat. Res d’in-troduir limitacions ni frens al fraumassiu dels encadenaments decontractes.

3. La conya de les contractes isubcontractes l’eleven a la catego-ria de model de contractació i esneguen a qualsevol responsabilitatlaboral de les empreses amb elstreballadors (a centenars de milers)que són prestats diàriament a lesgrans empreses. Res de definir idelimitar la cessió il·lícita.

4. Més diners per dues vies: in-centius i reduccions patronals enles cotitzacions socials.

TREBALL-ECONOMIA

Col·laboracióentre l’Ateneude Barberài la CGT

CGT Sabadell

El centre social autogestionatAteneu de Barberà, seguint la

seva vocació de generar un nouespai de confluència per a la classetreballadora de la ciutat, ha obertun nou espai de trobada que té treseixos bàsics de treball: l’assessora-ment laboral, la formació i la con-fluència veïnal.

L’Ateneu compta amb la col·la-boració de la Confederació Generaldel Treball (CGT), amb la qual,cada primer i tercer divendres demes de 19 a 21h, es reunirà a l’Ate-neu per tirar endavant una assesso-ria laboral per al veïnat de Barberàdel Vallès i Badia del Vallès. ENaquest espai de trobada es treballa-ran tots els aspectes relatius a alformació en temàtiques d’interèsper a la classe treballadora, co-mençant la tasca amb l’anàlisi de lapropera Reforma Laboral. Tambéés intenció d’aquest espai ser unpunt de referència i confluència pera la militància sindicalitzada i laresta del veïnat de la ciutat, fentpossible la interacció entre dife-rents sectors i dinàmiques (fàbrica,carrer, centres educatius, teixit edu-catiu, etc.) que faci possible latransformació, des de la base del’autogestió i l’autonomia, de laseva realitat més propera.

En el moment de tancar aquest“Catalunya”, era previst presentarl’espai en qüestió el dia 2 de de-sembre a les 19h.

Alguns resultatseleccions sindicalsFico Triad (Ficosa) de Rubí

CGT és el sindicat més representa-tiu al Comitè d'Empresa de FicoTriad, de Rubí. Al Centre de FicoTriad de Rubí CGT va treure 8 re-presentants al Col·legi Obrer men-tre que CCOO n’aconseguia 2 iUGT, un; al Col·legi de tècnics,CCOO en va aconseguir dos i elsaltres dos sindicats, cap.

Hotel Joan Carles I de Barcelona

CGT, 113 vots, 5 delegats; CCOO,92, 4; UGT, 42, 2; i Independents,52, 2.

FCC l’Anoia

1 delegat de CGT (s’elegia nomésun delegat)

Residència Paravilaseca

CGT, 2; CCOO, 3; i UGT, 0.

Crida a la mobilització contra la Reforma Laboral

Des de la CGT, cridem a la mo-bilització social enfront de la

gran mentida de Govern, empresa-ris i sindicats majoritaris.

El temps de les respostes socialsa les mesures concretes de govern,empresaris i, possiblement, tambéde les opcions sindicals majorità-ries, es redueix. En un temps moltcurt, de dos a quatre mesos, la Re-forma Laboral serà una realitat, sino ho evitem. El Ministeri de Tre-ball és bastant clar referent a això:a la fi de novembre, o existeix“pacte social” o el Govern amb elsseus socis parlamentaris (IU-IC,ERC, BNG i Xunta Aragonesista)aprovarà la Reforma per Decret-Llei.

Qualsevol dels dos escenaris, el“del consens social” amb foto in-closa, o el del decret llei amb lamajoria parlamentària, porten al’aplicació de les mesures concre-tes sobre contractació i acomiada-ment, amb les consegüents conse-qüències socials i laborals sobre lavida de milions de persones.

Objectius de la Reforma

En primer lloc, es legalitzarà el queés un fet quotidià: la flexibilitat enla contractació:- Ara, per als milions de personesque treballen en contractes i Sub-contractes, es crea un contracte a la

carta, amb indemnitzacions certes,segons l’any que l’empresari deci-deixi lliurement acomiadar: Si elcontracte es resol el primer any, 8dies d’indemnització. Si el con-tracte es resol el segon any, 20 diesd’indemnització. El tercer any, 36dies d’indemnització. El quart any,56 dies d’indemnització. A partirdel cinquè any, se li aplicarà la re-lació laboral existent per a l’aco-miadament disciplinari i objectiu(art.56 ET), és a dir, 33 dies perany amb un màxim de 24 mensua-litats.- Els contractes escombraria, for-matius, interinatge i de relleu, esmantenen tal qual: escombraria sa-larial, escombraria de drets, es-combraria de futur.- El contracte model que donarà

“seguretat” al treballador o la tre-balladora passa a ser el contracte“estable de foment d’ocupació”, elde 33 dies d’indemnització per anyi amb el límit de 24 mensualitats.- Els contractes eventuals seguei-xen tal om ara si a l’empresari nohi posa atenció i li passen tres anysde relació laboral i encadena un pa-rell de contractes temporals, enstocarà anar als Tribunals a dir quela llei diu que t’han de fer fix…

En segon lloc, l’altra gran mesu-ra és l’acomiadament “net i efi-caç”:- Si l’empresari decideix acomia-daments objectius per raons econò-miques, organitzatives, producti-ves, tècniques, encara que eltreballador o la treballadora de-mandi perquè s’incompleixin lesraons argumentades, els jutges so-cials no podran intervenir, ja que laLlei els prohibirà revisar l’acomia-dament, és a dir, si la causa al·lega-da està o no justificada, si el queamaga –com gairebé sempre- és elfet de voler guanyar més per partempresarial, si la mesura és pro-porcional, etc. La legalitat nomésté una raó, l’empresarial.

No només és una pràctica quoti-diana el que es transgredeixi deforma sistemàtica el principi detots “som iguals davant la llei”,sinó que ara pretenen legalitzar deforma descarada i oberta la desi-

gualtat davant la llei. Això no ésjustícia, és un autèntic atac contraels drets més elementals de milionsi milions de persones assalariades.Cal tenir “poca vergonya” peradoptar aquestes mesures i aplicar-les ja sigui per “consens social” oper decret i, a més, explicar-nos elconte que és per la nostra seguretaten l’ocupació i el nostre benestarsocial.

Des de la CGT, volem donar res-posta a aquesta barbaritat, injustí-cia i atac directe a les persones as-salariades. Una resposta que ha deser donada des de la majoria social-i especialment des dels més perju-dicats i perjudicades: dones, joves,immigrats, precaris i precàries.Aquest “conte” ja el coneixem isabem que les nostres vides labo-rals, socials i culturals, seran nova-ment trepitjades i empitjorades.

Com a organització sindical co-herent, alternativa i compromesaamb la creació d’una societat so-lidària, tenim una gran responsabi-litat davant aquesta nova agressió,més gran en les seves seqüeles quetotes les anteriors i hem de ser ca-paços de generar una àmplia mobi-lització social, dur el nostre discursa les fàbriques i centres de treball,estenent-lo als col·lectius socialsafins i realitzar plans concrets detreball en tots els territoris i sec-tors.

Fot

o:Jo

sep

Pu

igd

olle

rs

Catalunya. Desembre de 200512

Isabel Ferragut ha estat convidada alproper congrés de la ConfederacióGeneral del Treball de Catalunya pertal que hi exposi la seva actual

situació, víctima dels abusos de poder.Aquí tenim una breu ressenya del seucalvari per la justícia i la sevaexperiència enfrontant-se a tot l’aparell

judicial. Podeu trobar tota la restad’informació a Internet:http://www.radiacionesmortales-isabelferragut.com

Isabel Ferragut,transcrit per Pako Navas

“Emulant als metges del’Alemanya nazi, elsmetges Benjamí Guix

Melcior i Enrique Rubio Garcíavan cremar el cervell -físicamentsa- del meu fill causant-li la mortquan ell tan sols pretenia solucionarun problema psicològic: una neuro-si obsessiva. Una sola sessió, unasola, i una dosi letal de radiacionsgamma van acabar amb la sevajove vida: no li van deixar ni la mésmínima possibilitat d’esperança desalvació.

I davant d’aquesta actuació bru-tal i criminal, els jutges que han jut-jat aquest dramàtic succés, teninttotes les proves a la mà per podercondemnar sense pal·liatiu a qui tansalvatgement l’havien matat, vanactuar com si fossin els seus advo-cats defensors en lloc d’actuar coma autèntics jutges, els han deixatimpunes. Les seves sentències sónun cúmul d’atrocitats; en elles esviolen les lleis que protegeixen elsnostres drets i la nostra vida; els jut-ges menteixen, falsegen els fets, escontradiuen, fan el paper de videntsperò d’uns dolents i mentiders vi-dents, prevariquen i provoquen:sentències que demostren, sensepudor, el partidisme més descaratenvers els metges i envers la Clíni-ca Dexeus, on es va cometre el fetcriminal, i la protecció cap als queconsideren els seus: els jutges.

El jutge Assalit Vives i els quel’han seguit després es pregunten sil’actuació dels acusats mereix el re-tret penal. Jo pregunto: “rosteixen”

i “socarren” el cervell del meu fillcondemnant-lo a patir sofrimentsatroços i una mort cruel quan ellhavia estat un noi sa, fort, vital... iencara es pregunten si mereixen elretret penal?

No crec que pugui existir majormofa ni provocació.

Vint-i-dos accions judicials dutesa terme: querelles, recursos; uncontenciós administratiu contra elConsell General del Poder Judicial(a instàncies del mateix CGPJ, en-cara que resulti estrany), querellescontra cinc jutges.

La darrera querella contra la sen-yora Maria Eugènia Alegret Bur-gues, actual presidenta del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya,en el moment de dictar sentènciaponent en aquesta. Potser la coin-cidència més escandalosa de totes,a més d’existir l’agreujant afegit

que la Senyora Alegret té una bonarelació amb un dels acusats, el doc-tor Benjamí Guix Melcior, es dónala circumstància que els fills de lasenyora Alegret i les filles del doc-tor Guix han anat junts a la mateixaescola fins a l’any 2004, un fetcomprovat en el llibre d’escolaritat,2003-2004

En aquest cas, si la senyora Ale-gret hagués tingut una mica d’ho-nestedat, s’hagués negat a jutjar elmeu cas. Com és més que evident,no podia ser imparcial de cap de lesmaneres.

Però, el que ja fa vessar el got deles il·legalitats i indefensions judi-cials és que, des del Tribunal Su-prem Sala Segona penal, sense en-trar a valorar res de tot el que se’ls

exposa en el recurs presentat, mo-lestos potser per la querella presen-tada contra la presidenta del TSJCamb data 26 de gener de 2005, emdiuen: “La frecuencia con que seviene acudiendo a la interposiciónde querellas, por supuestos delitosde prevaricación, contra las decisio-nes judiciales no recurribles, amodo de último medio de impugna-ción, debe ser serenamente valora-do por los litigantes para evitar elmanifiesto abuso de derecho o in-cluso el fraude a la ley que, a veces,cabe apreciar en este tipo de con-ductas. (v. Art. 11.2 L.O.P.J.).

Vaig haver de presenciar l’agoniadel meu fill durant quatre anys i sismesos i la seva mort atroç per culpad’uns metges malvats sense cap

consciència -uns nazis estafadorsde vides i de diners-, he de suportarburles i persecucions ja que fins itot m’han investigat la meva vida iels meus possibles béns, he hagutde sofrir amenaces –quan la mevapobra mare vivia, quantes vegadesla trobava plorant perquè l’havienamenaçat per telèfon. Han ame-naçat els meus amics per haver-meajudat en totes les meves decisions ien les meves campanyes públiques.He patit injustícia, burla i provoca-ció per part dels jutges, he perduttot els meus diners, el meu negoci ipropietats per aconseguir Justíciaper la mort del meu fill i... desprésde més de quinze anys de recercaincansable amb totes les proves a lamà que avalen la meva raó, ja vella,malalta i arruïnada: encara he desuportar que des del Tribunal Su-prem Sala Segona penal, m’intimi-din dient-me que puc incórrer en elfrau a la llei?

Guanyar el judici per la mort delmeu únic i benvolgut fill no podriacalmar el meu dolor ni fer possibleque la seva absència fora menys in-suportable. Però els éssers humanstenim drets i tenim dignitat, i guan-yar el judici pot suposar el reconei-xement d’aquests drets i el respectea la dignitat que ens mereixem lespersones i, en aquest cas especial-ment, que es mereix el meu fill.

Mai no podré oblidar la imatgedel meu fill que, amb les mans alcap, desesperat li demanava a Déuque l’ajudés a suportar tant de sofri-ment i es preguntava el per què detot allò.

Continuen els processos judi-cials.

ACC, l’antiga Unidad Hermética del Vallès, surt al carrer en defensa dels llocs de treballCol·lectiu Catalunya

Afinals d’octubre, la Generalitatva decidir no aportar diners

per salvar l’empresa ACC, l’antigaUnidad Hermética del Vallès, arrandel pla industrial, «molt feble» se-gons el conseller de Treball, pre-sentat al Departament de Treball.La Generalitat considera impossi-ble donar al grup italià ACC els 18milions d’euros (2.994 milions depessetes) en ajudes públiques quedemana com a part del pla perpoder salvar les fàbriques de SantQuirze (Vallès Occidental) i Cerve-

ra (Segarra), i va instar la direccióitaliana d'ACC a fer un pla «ambcara i ulls», a aclarir la seva inten-ció i mostrar un compromís fermd’inversió.

La campanya de mobilització perdefensar els 1.100 llocs de treballen perill (mireu “Catalunya” 69) vacomençar el 20 d’octubre amb unaconvocatòria de vaga i una mani-festació de més de 400 treballadorsfins la Conselleria de Treball de laGeneralitat a Barcelona.

Més de 1.000 persones es vanmanifestar el 26 d’octubre pels ca-rrers del centre de Sabadell per re-

clamar la continuïtat de les dues fà-briques de compressors d’ACCE.Els treballadors van rebre diversesmostres de suport arran de la incer-tesa del seu futur, i des de Sabadell,fins i tot, s’ha elaborat un acordcomú en què s’insta la Generalitat atrobar una solució, un manifest sig-nat per la Federació d’Associacionsde Veïns, els sindicats UGT,CCOO, USOC i CGT, i els grupspolítics del PSC, ERC, ICV, CiU il'Entesa per Sabadell (ES). Ambtot, la Generalitat ha confirmat queno es planteja entrar en l’acciona-riat d'ACCE, ja que el govern el

que continua reclamant al grup ésun pla industrial que garanteixi elfutur de l’empresa. El grup italià haquantificat en 50 milions la inver-sió per ser viable a Catalunya, amés de considerar necessària unareestructuració de la plantilla. Elssindicats, però, consideren que lafirma fa «xantatge» al govern i queha rebut massa fons públics delsquals no s'ha controlat l’ús.

També es va convocar una jorna-da de vaga el 15 de novembre, queva tenir un seguiment total per partde la plantilla, i una manifestació aBarcelona, des de plaça de Catalun-

ya i fins al carrer de Sepúlveda, a laque van participar uns 400 treballa-dors, coincidint amb la reunió pre-vista per tractar sobre el pla de via-bilitat d'ACC entre el comitè, laGeneralitat i la direcció a la seu delDepartament de Treball.

El Comitè d’Empresa format perCGT, CCOO, UGT i AIUH volmostrar a través de la mobilitzacióla preocupació i incertesa que té laplantilla sobre el seu futur, i pertransmetre a la Generalitat quedonin suport a l’interès dels treba-lladors de conservar el lloc de tre-ball d’una forma digna.

TREBALL-ECONOMIA

‘Al meu fill Arturo el van matarsense donar-li cap oportunitat’

> A PEU DE CARRER

França: l’hora delsforts

Carlus Jové

La reacció dels mitjans de comunicaciócatalans davant l’esclat de violència aalgunes ciutats franceses fou uniforme.Quasi bé tota la informació i el correntde debats generat girà al voltant d’unúnic tema: la immigració. “Es revolta-ran ara els nostres immigrants?” sem-blava ser una de les principals preocu-pacions de diaris com “La Vanguardia”,que en un dels seus titulars afirmavaque “los expertos ven improbable acorto plazo una revuelta de inmigrantesen España”.

Per sort, aquestes no van ser les úni-ques opinions sobre el tema i també esvan trobar aportacions interessantscom la de l’antropòleg Manuel Delgadoa la Cadena SER.

Per Delgado, la violència no era capnovetat i l’única novetat era queaquests tipus de fets no passin més so-vint. Si l’enfocament general fou cen-trar-se en els anomenats problemes dela immigració, per Delgado tot tenia unaexplicació molt més senzilla: la lluita declasses encara existeix. Si els que llui-ten són blancs o negres, néts d’immi-grants o autòctons de pura cepa, aixòés completament secundari.

La immigració i el racisme són dosfenòmens que es produeixen en elmarc social actual: l’un com a intent defugir de la pobresa, l’altre com a intentde mantenir l’hegemonia de la classedirigent. Tots dos són fruit d’una socie-tat estructurada precisament en la di-ferència de classe, i troben la necessà-ria sortida en el conflicte entreaquestes.

Al llarg de tota la història aquest fets’ha repetit una i altra vegada. Quinstreballadors nodriren les files dels sin-dicats dels Estats Units? No foren al-tres que els escocesos, irlandesos,suecs, llatins i demés immigrants que,a la vegada, nodriren el cens americà.Contra qui es dirigí l’odi racial de laclasse dirigent? Contra els escocesos,irlandesos, suecs, llatins i antics es-claus negres que, a la vegada, alimenta-ven aquesta classe. En aquells mo-ments, a principis del segle XX, alCongrés dels EUA es llançaven propos-tes per tancar les fronteres i no deixarentrar més descarrilats europeus. Fins itot l’administrador del Museu Nacionald’Història de Nova York declarà “pot serque adoptin l’idioma de l’Autèntic Ame-ricà. Podran vestir les seves robes i lipodran robar el nom... Però raramentadopten la seva religió o entenen elsseus ideals”. Per algunes coses, elsanys no han passat.

Els sectors més marginats de la so-cietat sempre han hagut de recórrer a laviolència per evidenciar la seva situaciói combatre-la. L’esquerra política i elsindicalisme no sempre n’han animatles lluites. Quan ho feren, les condi-cions laborals i socials avançaren, i lesorganitzacions de classe foren més for-tes.

Ara i aquí de nou ens toca preguntar-nos, un cop més: què volem ser avui,febles o forts?

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2005 13

LA MANCA APARENT D�OBJECTIUS EN LA CREMA DE COTXES

Guerra de classes alssuburbis francesos?

Tema del mes

Josep Llunas i Pujals

Mentre els barris de moltesciutats franceses crema-ven en les nits de novem-

bre, els periodistes mediàtics cata-lans es miraven amb mésdesconfiança de l’acostumada elscarrers dels barris de les nostresciutats buscant els rastres i elssenyals que anunciessin que aquíel contagi havia arribat. Que haviaarribat o que arribaria més aviat omés tard, com si es tractés d’unagrip aviària. Buscaven justificar laseva teoria sobre les guspires quehan fet explotar els litres de gasoli-na incendiats, llençats contracol·legis, cotxes, supermercats... Elfoc ha cremat més de vuit mil cot-xes en setmanes successives, diarere dia, i desenes d’edificis admi-nistrats per l’Estat, nit rere nit, ambun constant enfrontament entrejoves i policia en què uns i altreshan arribat a utilitzar foc real com sivolguessin demostrar que aquestsno eren uns disturbis més.

Els mediàtics buscaven rastrescom si les tenses nits de novembreals barris haguessin estat provoca-des per un descuit o, com a mínim,per alguna petita equivocació din-tre del sistema general d’ordenaciósocial que a poc a poc l’economiaque patim i el “xoc de civilitzacions”de què parlen els ultraliberals se-guidors de Huntington han anatcreant.

Res d�això

Els uns diuen que ha fallat el modeld’integració de la immigració quel’Estat francès assenyalava com amodel per imitar, i els altres diuenque cap model els podrà integrar.Els uns demanen millores socialsperò no igualtat -el sistema es basaen tot el contrari- i els altres dema-nen mà dura. Els uns són excomu-nistes i socialdemòcrates; els al-tres, la ultradreta xenòfoba, tantpolítica com social. Entre uns i al-tres, la dreta “moderada” mirantcom peta un model que tambéhavia estat el seu, almenys en laretòrica. I aquí és on rau part delproblema. Cap dels que han defen-sat la integració, cap dels queaposten per la “nació francesa” i laseva teòrica “defensa dels dretshumans”, ha defensat amb la ma-

teixa intensitat que aquestes teo-ries passessin a la pràctica.

Els ciutadans que viuen en elsbarris francesos que han estat frontde la revolta no tenen els mateixosdrets reals que els que viuen a leszones rurals o als centres de lesciutats. Les ciutadanes que hiviuen ben sovint no són conside-rats ni ciutadanes. Per què? Per-què en un sistema de classes sónnecessaris els darrers esglaons dela piràmide social per mantenir lail·lusió que treballant, sigui comsigui, es pot ascendir. El lloc onnomés van a parar els que notenen res a fer, els que no tenentreball estable o de cap tipus, elsque no tenen il·lusió, els que notenen diners... és l’exclusió social.

Però els missatges oficials conti-nuen parlant de “triomf del modelfrancès” d’integració dels immi-grants i ens mostren precisamentl’exemple d’aquells que han acon-seguit abandonar el llast social deser part dels més pobres entre elspobres.

Si el model que ens expliquen estrenca, l’acumulació d’alternativesés una porta d’escapament iaquestes passen a tenir un poten-cial increïblement gran. Fa trentaanys, els “comunistes”, els “movi-metns socials”, el “pensament crí-tic” hagués buscat i trobat una pe-drera de militants sense fi enaquests barris sense esperança.Ara són llocs on manen altres

idees profundament antiocciden-tals però que no estan, com s’hadit, sotmeses als pensaments inte-gristes musulmans. Idees que par-len de violència i que es poden tro-bar, per exemple, en les lletres deles músiques que hi escolten elsjoves.

Els barris mantenen uns certsteixits socials que en molts casoss’han articulat al voltant de reivindi-cacions noves, tot i que mantenenuna relació -encara que sigui pelsmilitants compartits- amb les es-querres diverses: sindical, veïnal ifins i tot política. Però aquests con-tactes no són tan forts com els quecreen les condicions de menys-preu que noten aquests joves nas-cuts a l’Estat francès, que noveuen la seva francesització comuna forma de fer possible el tancitat “ascensor social”. Ja sabemque qui analitza el món només sotaun prisma d’immutable capitalismeorgànic té ben clar que l’única ma-nera d’acabar amb la frustració so-cial és, precisament, facilitar la pu-jada de classe dels membres mésdestacats, ja sigui a nivell intel·lec-tual, de treball, etc. de les classesbaixes. En una societat en crisieconòmica permanent com és lafrancesa (i qualsevol altra que vul-gui seguir els indicadors econò-mics de Maastrich), amb la reduc-ció de serveis socialscorresponent, l’ascensor social nova i la violència es veu com l’únic

camí per proclamar la pròpiaexistència.

El camí és lalluita?

El neguit ha sotraguejat les cons-ciencies dels qui tenen por de tot elque no es plegui a les exigènciesdel marcat, a l’ordre establert i auna rància visió de la nostra i de lesaltres societats. Però, més enllàdels cotxes cremats i de l’odi des-fermat, més enllà del senyal queens donen les multituds dels barrisamb la cara tapada i la violènciacom a llenguatge, hi ha algun lloccomú que puguem fer plegats en elcamí d’enfrontament al sistema?Sincerament, penso que no, l’estè-tica de les explosions ha commo-gut una part dels “alternatius” cata-lans, però més enllà del foc elsbarris de la perifèria del sistemafrancès no respiren anticapitalismei construcció d’alternatives, sinó unofec que va de les bandes als isla-mistes i que no té res a veure ambnosaltres. Moviments com NiPutes Ni Submisses ens podendonar senyals molt més propers,però alguns d’aquí hauran d’apren-dre a no deixar-se enlluernar per laviolència ni per l’èpica dels enfron-taments. Cal saber més o menyson es va perquè un “no” sigui elnostre “no”.

Muntatge sobre una portada de �Liberation�, Jordi Martí

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

CronologiaFINS AL 15 DE

NOVEMBRE▼

DISSABTE 15 D’OCTUBRE

UNES 200 PERSONES participen alPrat de Llobregat en una bicicletada endefensa del riu Llobregat, demanantprotecció per a l’espai de l’antiga lleraamenaçat per l’ampliació del Port deBarcelona.

DIUMENGE 16 D’OCTUBREMANIFESTACIÓ A BARCELONAconvocada per l’Assemblea per a laRegularització Sense Condicions, perprotestar pels fets ocorreguts amb elsimmigrants subsaharians que intentenentrar a Ceuta i Melilla, i contra la re-pressió a que es veuen sotmesos perles policies espanyola i marroquina.Participen unes 1.500 persones. A lamanifestació de Girona hi participarenunes 500 persones. (CI)UNES 150 PERSONES participen aTorredembarra en una marxa per de-manar la preservació de l’espai naturaldels Muntanyans, amenaçat per unprojecte d’urbanització.ACTES DEL DIA INTERNACIONALcontra el McDonalds al Garraf. McBoti-farrada combativa a l’aparcament delMcAuto de Vilanova i la Geltrú, 13 h.

DILLUNS 17 D’OCTUBREEL GEPEC de Tarragona entrega4.000 signatures contra la urbanitzacióde Muntanyans II a la ministra de MediAmbient, a la seu de la Direcció Gene-ral de Costes de Tarragona.POLICIA NACIONAL i un represen-tant d'EUiA assaltaren l'Associació deVeïns de Can Tussell (Terrassa), justmentre es celebrava una reunió en quèels veïns celebraven el final del conflic-te que tenia paralitzada l’activitat veïnalal barri. (CI)

DIMARTS 18 D’OCTUBREAGRESSIONS FEIXISTES a Sant

Cugat. Uns desconeguts cremen lasenyera que penjava a la façana de l’a-teneu de la ciutat. (CI)

DIMECRES 19 D’OCTUBREACTE HOMENATGE en record deDigna Ochoa (advocada defensoradels drets humans assassinada aMèxic el 2001) i Manuel Vázquez Mon-talbán davant del monument a Fran-cesc Layret a la Ronda Sant Antoni deBarcelona. Organitzat pel Col·lectiu deSolidaritat amb la Rebel·lió Zapatista.JORNADA DE VAGA del professoratinterí i substitut convocada per la CGTi la USTEC per exigir més estabilitat.

DIJOUS 20 D’OCTUBRE

DEBAT ORGANITZAT PER LA CGTa Reus, “Quin desenvolupament volemper l’energia eòlica a Catalunya?”, ambmembres del GEPEC, les plataformesde defensa del territori i d’Ecologistesen Acció.JORNADA DE VAGA dels treballadorsd’ACCE, l’antiga Unidad Hermética delVallès, per protestar contra els plansde la direcció de la planta d’acomiada-ments i possible tancament de l’em-presa. Manifestació fins a les portes dela Conselleria de Treball a Barcelona.DESALLOTJAMENT de les casesocupades La Gatada, al barri del Gui-nardó de Barcelona, i Kan Puntal, delbarri del Clot. (IU)AMENACES FEIXISTES contra mem-bres de l’Ateneu de Sant Cugat a laplaça de Pep Ventura de la Vila. (CI)

DIVENDRES 21 D’OCTUBREATURADA D’UNA HORA i assemble-es de treballadors de la Seat per pre-parar mobilitzacions contra els plansde l’empresa d’acomiadar treballadorsmitjançant un ERO.AGRESSIÓ FEIXISTA a Sant Cugat.Un grup de persones agredeix a unacol·laboradora de l’Ateneu de SantCugat, destrossant-li la motocicleta. La

mateixa nit es produeix un robatori allocal de divers material informàtic i deso.PASSEN A DISPOSICIÓ JUDICIALsis neonazis de l’organització EstadoNacional Europeo per un presumptedelicte d’apologia de genocidi i contral’exercici dels drets fonamentals i lliber-tats públiques. Queden en llibertat ambcàrrecs. (CI)L’AJUNTAMENT DE CALONGE deSegarra aprova una moció contra l’ar-xivament de la denúncia per torturescontra un dels joves de Torà detingutsl’abril de 2003. (CI)S’INICIEN A BARCELONA les jorna-des organitzades pel Front d’Allibera-ment Gai de Catalunya sota el lema“30 anys de FAGC: passat, present ifutur del moviment GLT”, amb diversosactes i activitats a les Cotxeres deSants, fins al dia 22.S’INICIA EL HACKMEETING 2005 alrecinte d'Es Mercadal de Menorca.

DISSABTE 22 D’OCTUBREJORNADA DE PRESENTACIÓ delsetmanari “Directa”, un projecte de nousetmanari alternatiu. Trobada contrain-formativa i activitats durant tot el dia ales Cotxeres de Sants de Barcelona.VEÏNS DE SANTA COLOMA protesta-ren al Turó Park de Barcelona (on viuel seu alcalde) reivindicant que l’espaide Can Zam siguin zona verda. (CI)ACTES DEL DIA INTERNACIONALcontra McDonalds al Garraf, a l’AteneuLlibertari Lluna Negra, al carrer SantJoan: projecció de la pel·lícula “SúperSize me”

DIUMENGE 23 D’OCTUBRELA POLICIA LOCAL DE REUS detéde matinada a nou neonazis mentreanaven a atemptar contra una mesqui-ta de la ciutat, requisant-los nou còc-tels molotov. (CI)NOVA OCUPACIÓ al barri del PobleNou de Barcelona, pge. Masoliver. (CI)

DILLUNS 24 D’OCTUBREPRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Sen-dic, las vidas de un Tupamaro” per partdel seu autor, Samuel Blixen, al Casalde la Solidaritat de Barcelona.DESALLOTJAMENT de una casaocupada situada al carrer Martí Molinsi Oliva del barri de la Sagrera de Bar-celona. (IU)DETINGUTS DOS DELS QUATREneonazis autors d’una pallissa a un po-licia local de Badalona el diumenge an-terior. Es dona la circumstància quetots dos són militars en actiu de la ca-serna del Bruc de Barcelona. (CI)

DIMARTS 25 D’OCTUBRE"FREDERICA MONTSENY MAÑÉ,

una mirada reusenca". Cicle d’activi-tats a Reus amb motiu del centenari dela històrica militant anarquista. Inaugu-ració de la sala d’actes que porta elseu nom al Centre de Formació Per-manent de la Universitat Rovira i Virgilii de l’exposició “Frederica Montseny1905-1994”. Conferència de SusannaTavera: “Frederica Montseny, ministra imilitant anarquista”.LLUÍS MARIA XIRINACS es detinguta Barcelona i empresonat per un delic-te d’opinió. Es realitzà una concentra-ció de 100 persones als jutjats.

DIMECRES 26 D’OCTUBREMÉS DE 1.000 PERSONES participenen una manifestació a Sabadell contraels acomiadaments i el tancamentd'ACCE, l’antiga Unidad Hermética delVallès.UN GRUP DE TREBALLADORS aco-miadats per la Seat el passat juliol ini-cien una acampada davant la plantade Martorell per exigir la seva readmis-sió.CONCENTRACIÓ A SABADELL con-tra la tanca de la mort de Ceuta i Meli-lla i en solidaritat amb els immigrantssubsaharians.CONCENTRACIÓ CONTRA LESAGRESSIONS FEIXISTES patidesper l'Ateneu de Sant Cugat a les portesde l’ajuntament de la localitat. (CI)RODA DE PREMSA a Barcelona ones presenta la "Carta de Mesures con-tra la Violència Immobiliària i Urbanísti-ca" i s’explicaren diverses experiènciesde lluita contra la mateixa.MARXA DE 300 PERSONES a CanBrians, demanant la llibertat de Xiri-nacs. Serà alliberat al vespre.OCUPACIÓ D’UNA CASA a l’Hospita-let de Llobregat avortada pels mossosd’Esquadra. (CI)

DIJOUS 27 D’OCTUBREINCIDENTS AL CARRER SERVETdel barri de Sant Andreu de Barcelonaentre llogaters, ocupants de les cases ipersones solidàries per una banda ipersonal contractat per les immobilià-ries per una altre.JORNADA DE VAGA a la Seat (Mar-torell, Zona Franca i el Prat) contral’ERO, amb talls de circulació i mani-festacions a l'autovia A-2 i la Ronda delLitoral.

DIVENDRES 28 D’OCTUBRECONCENTRACIÓ ORGANITZADAper CGT-Telefònica davant el centred’Atento-Glòries Barcelona, en protes-ta per l’acomiadament d’un delegat deCGT a Atento.TERCERA JORNADA D’ATURADESa la Seat contra els acomiadaments,amb talls de carreteres que provoca-

ren cues quilomètriques a l’A-2 i laronda litoral. Hi participaren uns 8.000treballadors.ACTES DEL DIA INTERNACIONALCONTRA MCDONALDS al Garraf, alCentre Cívic de Sant Joan (JardinsFrancesc Macià), xerrada col·loquiamb Alexis Inglada de l’Assemblea Pa-gesa (“Transgènics: ni al plat ni altros!”).

DISSABTE 29 D’OCTUBREES DESALLOTJA UNA CASA ocupa-da des de feia un any al barri de la Bar-celoneta de Barcelona. Al barri del Clots’ocupen dues cases noves. (IU)

MÉS DE 200 PERSONES participen aBarcelona en una manifestació contrala violència immobiliària, coincidintamb la realització de Barcelona Mee-ting Point, la fira immobiliària més grand’Europa.

MANIFESTACIÓ MÉS FUMADA PO-PULAR. Per la despenalització detotes les drogues, a la plaça de la Uni-versitat de Barcelona.

DIUMENGE 30 D’OCTUBRENOVA OCUPACIÓ d’una nau al barride les Corts de Barcelona. (CI)

DILLUNS 31 D’OCTUBREACCIÓ EN SOLIDARITAT amb elsTres de Gràcia durant el CastanyadaRock de Piera. (CI)

DIMECRES 2 DE NOVEMBRECONCENTRACIÓ DAVANT dels jut-jats de Barcelona en solidaritat amb ungrup de treballadors acomiadats per laSeat.

DIJOUS 3 DE NOVEMBRECONCENTRACIÓ DAVANT EL CON-SULAT de Brasil a Barcelona en pro-testa per la deforestació de la selva del’Amazònia i la contaminació produïda

per l’activitat de multinacionals comRepsol o Petrobras.CONCENTRACIÓ CONTRA LAVIOLÈNCIA IMMOBILIÀRIA davantdels jutjats del passeig de Lluís Com-panys de Barcelona. (IU)CONCENTRACIÓ EN SUPORT ALCSO La Gàbia davant dels jutjats deLleida. (IU)“FREDERICA MONTSENY MAÑÉ,una mirada reusenca”. Conferència deLaura Vicente a l'Arxiu Municipal deReus: “Teresa Claramunt, dones i sin-dicalisme”.COMENCEN LES JORNADES sobrela destrucció del territori als Països Ca-talans. Xerrades tots els dijous a l’APEixample. Les jornades comencenamb una xerrada sobre el 22@ (Poble-nou) i el Pla Caufec (Esplugues). Or-ganitzades per l’Assemblea de Jovesde l’Eixample Nord La Revolta.

DIVENDRES 4 DE NOVEMBRELA GARRIGA SOCIETAT CIVIL orga-nitza un concert per recollir fons pelsafectats a Chiapas pel pas dels re-cents huracans.“MASSA CRÍTICA” de ciclistes pelcentre de Barcelona. (IU)CERCAVILA ANTIESPECULATIVApel barri del Clot de Barcelona. (CI)FESTES ANTIAUTORITÀRIES. AlClot Camp de l’Arpa, primer dia de lesfestes, que inclouran cabaret, música,cercaviles, xerrades sobre l’AVE i víde-os. A La Karnicería i a Vila Vila Kula.

DISSABTE 5 DE NOVEMBREVII FESTIVAL ANTIFEIXISTA a lesCotxeres de Sants, organitzat per AlEnemigo Ni Agua.

S’INICIA EL TALLER d’autodefensaper a dones organitzat per la CGT delBaix Camp-Priorat i el Casal Desperta-ferro de Reus, amb una vintena de par-ticipants i trenta més que no hi podenparticipar per falta de places.TALLER CONTRA LA VIOLÈNCIAimmobiliària al nou Espai Obert de Bar-

celona. (CI)4.000 PERSONES es manifesten aPerpinyà en la marxa final del Corre-llengua 2005. (CI)CERCAVILA contra l’especulació alClot. (IU)CONCENTRACIÓ D’IMMIGRANTSsense papers davant la Delegació delGovern a Barcelona per exigir la sevaregularització i contra el mur de Melilla.(CI)UN CENTENAR DE PERSONES esmanifesten a Lleida contra el possibledesallotjament del CSO La Gàbia. Trespersones són detingudes durant unaacció reivindicativa pacífica de suport.Foren alliberats dilluns 9. (CI)FESTA PER L’AUTOGESTIÓ de la re-vista “Contrapoder”. A la Pelukeria, deSanta Coloma. Festa tecno.ACTES DE PRESENTACIÓ del CasalPopular de Tarragona Sageta de Foc.

DIUMENGE 6 DE NOVEMBREPARAULES PER LA PAU a Tarrago-na: concentració contra la presènciade vaixells de guerra al port de la ciu-tat, amb una actuació musical.

DILLUNS 7 DE NOVEMBRE“FREDERICA MONTSENY MAÑÉ,una mirada reusenca”. Projecció dedocumentals (1936-38). Taula rodonaamb Joan Ramon Mestre, Pedro No-gales i Gerard Pedret "Cinema i revolu-ció", a l’Arxiu Històric de Reus.

DIMARTS 8 DE NOVEMBREDIVERSOS MILERS d’estudiantsd’ensenyament secundari es manifes-ten a Barcelona, en el marc d’una jor-nada de vaga, contra el projecte deLlei Orgànica d’Educació que vol tirarendavant el govern espanyol.

DIJOUS 10 DE NOVEMBREUNES 15.000 PERSONES es mani-festen a Barcelona contra els acomia-daments a la Seat i en defensa de l’o-cupació al sector de l’automoció.ACCIÓ EN SUPORT dels quatre jovesdel Baix: dos joves s’emmanillaren a laporta de l’Ajuntament de Cornellà deLlobregat. (CI)

DISSABTE 12 DE NOVEMBRELA PLATAFORMA DE DEFENSA del’Ebre organitza a Tortosa una concen-tració davant la seu del Departamentd’Agricultura a les Terres de l'Ebre,contra la possibilitat de realitzar un mi-nitransvasament a Castelló a travésdel projecte de canal Xerta-La Sénia.CONCENTRACIÓ EN SOLIDARITATamb els 3 joves de Torà que han de serjutjats aquests dies a l'Audiencia Na-cional a Madrid. (CI)MANIFESTACIÓ D’UNES 700 PER-

SONES pel centre de Barcelona en su-port als 4 joves detinguts a Sants. (CI)CINC DETINGUTS a Barcelona en fi-nalitzar una concentració de suport a larevolta dels barris de França. Una tren-tena de persones davant del consolat.FINALMENT, S’ARXIVA LA DENÚN-CIA contra els 4 policies acusats dedetenció il·legal, denúncia falsa, etc.contra dos joves durant la cimera deBarcelona de març de 2002. (CI)

CONCERT PER L’AUTOGESTIÓ dela informació. Al local de l’Assembleade Joves de Sallent.A favor de “ElPesol Negre”.PRESENTACIÓ DEL CASAL OKU-PAT LES VIES. Exposicions, dinar po-pular, passi de vídeos i xerrades en alpresentació d’aquest nou Casal, situatal carrer d’Eusebi Estada, 32, a Palmade Mallorca.

DIUMENGE 13 DE NOVEMBREMANIFESTACIÓ CONTRA EL DESA-LLOTJAMENT de les cases i centressocials ocupats dels carrers Segre iServet de Sant Andreu. Aplegà unes50 persones. (IU)MANIFESTACIÓ A GIRONA, contral’extradició de Mohamed Benaboura iper l’Arxiu de l’Operació Estany. Orga-nitzada per la Plataforma Gironina Atu-rem la Guerra.

DIMARTS 15 DE NOVEMBREJUDICI PER L’ACOMIADAMENT dels7 membres del Comitè d'Empresa deSAS-Abrera als jutjats de Ronda SantPere de Barcelona.VAGA A ACC (Unidad Hermética) deSant Quirze del Vallès i manifestació aBarcelona.NOMBROSES TREBALLADORESSEXUALS es manifesten contra lanova ordenança del civisme de l’Ajun-tament de Barcelona. (CI)"FREDERICA MONTSENY”. Con-ferència d’Emili Cortavitarte a l’ArxiuHistòric de Reus: “Anarquisme i edu-cació”.

Menorhack 2005: 48hores de ‘realityhacking’

Xabier Barandiaran

Menorca va acollir, durant els dies 21,22 i 23 d’octubre, la sisena edició delHackmeeting, una trobada anual en quèes citen la cultura ‘hacker’ amb l’activis-me polític.

La intensitat i productivitat de la tro-bada demostraren que Internet no potencara competir amb l’ample de bandaque ofereixen la interacció presencial iles xarxes locals que constitueixen unhackmeeting: 48 hores de connexió icomunicació intensa per tal compartirels coneixements, problemes i solu-cions que travessen la nostra tecnolo-gitzada “societat en xarxa” i les nostrestecnologies de xarxa social.

Xerrades, reunions i tallers que esvan allargar fins a les quatre de la mati-nada i cobriren qüestions com la priva-citat, el programari lliure, els nous llen-guatges de programació per al web 2.0,l’accés a xarxes inalàmbriques i unllarg etcètera. Tot això amb un clar ob-jectiu: “bloquejar aquesta màquina deguerra que amenaça amb fer miques elfutur lliure de la societat de la informa-ció”.

Conscient que s’està construint unnou ordre social el codi del qual, a mésd’econòmic i militar, també és informà-tic, aquest congrés assumeix com a ob-jecte i objectiu la superació creativa icol·lectiva dels límits imposats sobreels sistemes tecnològics.

Al mateix temps es (re)descobreixennoves (i velles) formes de subjectivitat iautonomia: en l'assemblearisme te-lemàtic, en la representació multimèdiaen directe, en la gestió horitzontal dexarxes i recursos digitals o en la cercad’eines simbòliques en l’imaginari ci-berpunk.

Fruit d’aquestes afinitats i del seuacoblament analògic, durant el hack-meeting han sorgit projectes com elnode menorquí d'Indymedia, una cam-panya contra la propietat intel·lectual ila criminalització de l’intercanvi a laxarxa (compartiresbueno.net), i, princi-palment, la cohesió d’una comunitatque defensa el lliure intercanvi de tècni-ques i la seva creació col·lectiva comeines autoconstitutives i com a baseirrenunciable de totes les lluites so-cials. El proper hackmeeting serà a Ma-taró. Mentrestant, sempre ens quedaràla Xarxa: http://sindominio.net/hackme-eting.Publicat a “Diagonal” 17 amb llicènciaCreative Commons Autoria - No deri-vats - No Comercial 1.0. Reproduït ambpermís de l’autor. Traducció del Col·lec-tiu Catalunya.

Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Desembre de 200514 Catalunya. Desembre de 2005 15

Mobilitzacions perl’absolució dels dosjoves de l’Hospitaleti el noi de Cornellà

La matinada del 4 d’octubre del 2004,tres joves van ser detinguts sota sospi-ta d’haver participat al llançament decòctels molotov a la comissaria deSants. Tots tres van ser incomunicats,torturats psíquicament i psicològica-ment els dos primers dies fins que vanpassar a disposició judicial. Els dosjoves de l’Hospitalet van passar al cen-tre penitenciari de joves, on van passar-hi dos mesos, mentre que el tercer joveva sortir amb càrrecs en llibertat provi-sional.

Un quart jove va sortir inculpat com aresultat de les declaracions autoincul-patòries que van extreure, però ara s’hatancat la instrucció i ja tenen data de ju-dici. El quart jove ha estat absolt i elsdos de l’Hospitalet i el jove de Cornellàs’enfronten a penes de fins a vuit anys imig de presó. Per això es va convocaruna manifestació el passat dissabte 12de novembre a les 17h per reclamarl’absolució de tots tres i fer front a la re-pressió que estem patint els movimentssocials.

Mor Josep Peiró,fill de Joan Peirói dirigent de CNTa l’exiliEl fill de Joan Peiró, Josep Peiró Olives,fill del dirigent de la CNT i com sonpare, dirigent de CNT a l’exili i un desta-cat membre de la Resistència francesa,va morir el mes d’octubre passat aParís als 88 anys d’edat.

El difunt, que va nàixer a Badalona en1917, va entrar a treballar als 15 anys al’empresa Cristalleries de Mataró, quedirigia son pare, es va allistar com a vo-luntari de la Brigada Ascaso en iniciar-se la Guerra Civil i va lluitar al front d’A-ragó abans d’ingressar en el Cos deTrens.

Durant l'ocupació nazi, el catalàJosep Peiró va ser un destacat membrede la Resistència francesa i va partici-par en diferents missions, com enllaç ipassant propaganda. Durant tot el seuexili va militar sense interrupció en laCNT, va ser secretari del comitè penin-sular de les Joventuts Llibertàries,quan el comitè nacional del sindicatanarquista espanyol estava a París.També va ser secretari general de la Fe-deració Local de la CNT a la capitalfrancesa i assistia amb regularitat a lesreunions de l'Aliança per la Repúblicaamb representants dels partits republi-cans.

És l’autor del llibre “Juan Peiró. Teó-rico y militante del anarcosindicalismoespanyol” (editorial Foil , Barcelona1978) i de la biografia inèdita “La vidaejemplar y la muerte heroica de JuanPeiró Belis”, que va escriure l’any 2000i els originals del qual es troben diposi-tats al Centre d'Història Contemporàniade Catalunya i a l’Arxiu Municipal deMataró.

> CALENDARIS

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 200516

El 1995 es va celebrar a Bar-celona la reunió dels capsd’Estat i de Govern de la

Unió Europea per la regió Medi-terrània, des d’on van iniciar unconjunt de polítiques emmarcadesen el conegut "Procés de Barcelo-na". En resposta, els mateixos diesi a la mateixa ciutat, es va produirla Conferència Mediterrània Alter-nativa on es van sentir suficientstestimonis i es van donar prousdades com perquè ningú no es po-gués creure aquesta hipòcrita mà-xima neoliberal conforme el «libe-ralisme econòmic porta alliberalisme polític». Deu anys méstard, els dies 26 i 27 de novembrees tornaran a reunir a Barcelona–per això la Conferència s’ anome-na Barcelona + 10-Caps d'Estat iPresidents de Govern de la regióMediterrània per rellançar el Pro-cés de Barcelona.

Per protestar contra la Cimera,un conjunt de col·lectius i entitats,

han constituït a Barcelona la cam-panya "No a la Mediterrània del ca-pital i la guerra, alternatives a Bar-celona +10" per tal de denunciar

els objectius de la cimera i els inte-ressos econòmics i geoestratègicsque hi ha al darrera, per tal de de-nunciar que les polítiques decidi-

des a la Cimera reforçaran l'Euro-pa fortalesa, el desmantellamentdel mal anomenat Estat del benes-tar i la privatització del sector pú-blic.

Amb aquest objectiu, en el mo-ment de tancar el “Catalunya”,s’havia preparat un calendari demobilitzacions amb l’organitzaciód’un acte de denúncia de Barcelo-na +10, dissabte 26 de novembre ala tarda al CCCB; i la convocatòriad’una jornada de mobilització eldiumenge 27 de novembre ambuna manifestació a les 12h pel cen-tre de Barcelona; un punt de cita almigdia, amb un dinar al Parc de laCiutadella en suport a la campanyacontra l'especulació urbanística ex-pressada en l'acció "Chabolear: vi-vendes a la mesura de la teva pre-carietat"; i una marxa a la tarda finsel Fòrum, seu de de la cimera, perfer arribar als governants propos-tes per "un altre Mediterrani possi-ble".

Calendari ZapatistaUn any més, ja és a la venda el Calen-dari Zapatista. El seu preu de venda ésde 7 euros i es poden fer comandes alCol·lectiu de Solidaritat amb laRebel·lió Zapatista, c/ de la Cera, 1 bis,08001 Barcelona, tel. 93 442 21 01 i 93329 06 43, email: ellokal@pangea.org ihttp://chiapas.pangea.org/

L’Agenda LlibertàriaDes de l’Ateneu Llibertari d’Igualada iper tercer any consecutiu,tot i que en fa15 que s’edita, es fa i es distribueix l’A-genda Llibertària, una agenda degrandària butxaca, portada plastificada,amb calendaris anuals i mensuals… Iun clar contingut crític i antiautoritari.

El benefici restant s’inverteix en lestasques de recuperació i rehabilitaciódel patrimoni de la Federació Obrerad’Igualada. Podeu contactar amb l’A-genda a l’Ateneu Llibertari d’Igualada, al’apartat 486, 08700 Igualada, a foigua-lada@ja.com i al telèfon 93 805 41 91.El preu de l’Agenda és: 1 a 4 agendes, 6euros/unitat + despeses d’enviament;de 5 a 9 agendes, 4,5 euros/unitat +despeses d’enviament; més de 10agendes (col·lectius) 4,5 euros/unitat(despeses d’enviament pagades) 3.

Barcelona més deu...i cent, i mil, i un milió

Col·lectiu Catalunya

S’està preparant el VI Fòrum So-cial Mundial 2006, que en aques-ta ocasió, es desenvoluparà enforma descentralitzada a Caracas(Veneçuela), Bamako (Mali) i Ka-rachi (Pakistan), la trobada mésimportant de moviments socialsdel món. El caràcter policèntricdel FSM 2006 busca arrelar elprocés en les distintes regions delmón, combinant les dimensionsmundials i continentals.

En el cas llatinoamericà, el VIFSM i el II Fòrum Social de lesAmèriques es desenvoluparan aCaracas, del 24 al 26 de gener de

2006. Els eixos per al VI FSM i elII FSA, que han estat definits des-prés d’un procés de consultes,són sis:1. Poder, política i lluites per l’e-mancipació social.2. Estratègies imperials i resistèn-cies dels pobles.3. Recursos i drets per a la vida:alternatives al model civilitzatoridepredador.4. Diversitats, identitats i cosmovi-sions en moviment.5. Treball, explotació i reproduc-ció de la vida.6. Comunicació, cultures i educa-ció: dinàmiques i alternatives de-mocratizadoras.

Les organitzacions, movi-ments, xarxes, ONG i altres grupspoden inscriure les seves activi-tats per als tres esdevenimentspolicèntrics del FSM 2006, a tra-vés del següent procediment:1. Primer, entrar en el lloc d’ins-cripcions d’activitats. Hi ha duesformes de fer-ho: a) directament awww.wsf2006.org/spanish/spa-nish (ja disponible) b) a través dellloc de cada fòrum policèntric,que encara estan en fase de pre-paració i on es podrà en breu tro-bar totes les informacions sobreaquest: Caracas (www.forosocial-mundial.org.ve), Bamako(www.fsmmali.org) o Karachi

(www.wsf2006karachi.org)2. Fer la inscripció com a individu.3. De seguida, fer la inscripció dela seva organització.4. Després, emplenar el formulariassenyalant les activitats que laseva organització té la intenció derealitzar en els esdevenimentsFSM (opcions Bamako, Caracaso Karachi) o per al procés (opció“General”). Observació: solamentles organitzacions poden propo-sar activitats, els individus no.

Podeu trobar més informaciósobre el Fòrum awww.wsf2006.org i sobre elFòrum alternatiu en aquest ma-teix número del “Catalunya”.

En camí cap al descentralitzat Fòrum Social Mundial 2006

Dilluns 12 desembre19h: Xerrada-debat “Anarcosin-dicalismes al s. XXI”, amb JoséA. Fernández (Solidaridad Obre-ra) i Eladio Villanueva (CGT).Sala de Juntes Facultat de Filolo-gia. Modera: Emilia MorenoDimarts 13 desembre19h. Xerrada “Reformes Educati-ves: motor o fre del canvi social?”Ponents: Patricia Martínez(CTERA sindicat d’ensenyamentargentí), José A. Antón (Movi-ment de Renovació Pedagògica)i Carmen Agulló (prof. UniversitatValència). Modera: Rafa Maes-tre. A la Sala de Juntes de la Fa-cultat de FilologiaDimecres 14 desembre19h: Taula redona “El nou reparti-ment del pastís televisiu, llibertat icensura en els mitjans”. Amb Le-

onel Basso (Pluràlia TV), José Á.Jiménez (Telemadrid), Decio Ma-chado (“Diagonal”) i Rubén Fer-nández (“L’Avanç”). Modera: Mi-guel Á. Ferrís. Sala de JuntesFacultat de Filologia.Dijous 15 desembre19h. Xerrada “Immigració i pre-carietat”. Amb José Palazón(Prodein Melilla), un immigrantsaharauí i Adelia Olmo (CGT).Modera: Empar López. Sala deJuntes Facultat de Filologia.22h. Projecció de “The Corpora-tion”. Local CGT, av. del Cid, 154.Divendres 16 desembre19h. Xerrada "Moviments indíge-nes i camperols a Amèrica Llati-na". Amb José L. Humanes(CGT) i Edgar Constante (Rumi-ñahui). Modera: Josefina Juste.Lloc: Sala de Juntes Filologia.

Cristina Fernández(Servei Sindical de Català) i

Gabriel Villanueva (Secretariade Formació) spccc@cgt.es

La campanya que s’està duent aterme des de la CGT de Catalun-ya de promoció de l’ús del català,fins a aquests moments, haaconseguit 17 voluntaris lingüís-tics de diferents federacions quehan volgut participar en la cam-panya “Voluntaris per la llengua”.

Així mateix, es va oferir la pos-sibilitat de realitzar cursos de ni-vell bàsic i gratuïts de català.Fruit d’això, la Federació Interco-marcal de Lleida (fins al momentha estat l’única) va impartir uncurs a començament d’aquestany.

El que sí que hi ha hagut és undegoteig de persones que han

demanat per fer els cursos i elshem adreçat al CNL.

D’altra banda, s’ha s’ha editatun cartell amb l’eslògan “Fes teuel català!” per continuar la cam-panya d’extensió de la llenguacatalana en l’àmbit sindical dinsde la CGT de Catalunya.

Continua la campanya depromoció de l’ús del català a CGT

VII Jornades Llibertàries de CGT aValència del 12 al 16 de desembre

Calendaris de CGTLa CGT publica cada any calendaris delnou any que podeu aconseguir als lo-cals de la Confederació, en les quatrellengües oficials de l’Estat. A banda, laFederació Comarcal del Baix Llobregatpublica un calendari de butxaca ambdrets laborals bàsics il·lustrat per Ma-nolito Rastamán. Enguany, a més, laFederació Local de Barcelona ha publi-cat un calendari de mà amb informa-cions de la seva assessoria jurídica.

Foto: Mireia Bordonada

Catalunya. Desembre de 2005 17

SENSE FRONTERESEls zapatistes assagen noves formes de participaren la transformació de la societat, és a dir de ferpolítica, amb pràctiques de canvi social real

La societat civil esmobilitza per ajudarels afectats perl’huracà Stan

Iñaki García

Des de la Marxa per la Dig-nitat Indígena de 2003 larebel·lió zapatista ja no

apareix en els mitjans. Sembla comsi aquest silenci volgués certificarla mort de la possibilitat de l’espe-rança que va despertar en moltespersones de tot el món l’inici de larebel·lió zapatista de gener del 94.Però no és així. Es va tancar uncicle per anar obrint i explorant al-tres possibilitats d’aquest caminarque ha convertit les comunitats in-dígenes rebels en un exemple perbuscar altres formes de fer políticaen el món actual. Una aposta que dediferents maneres i temps és comúa moltes persones a tot el món.

El naixement de les Juntes deBon Govern i els Caragols a l’agostde 2003 va ser la resposta dels za-patistes a la traïció de la classe polí-tica en el seu conjunt. Davant la ne-gativa a reconèixer la reformaconstitucional pels drets i la culturaindígenes, aquests hi responen apli-cant de fet el que la llei els nega dedret. Ja són dos anys d’experiènciad’autogovern de les comunitats i elbalanç és més que positiu. S’handemostrat i han demostrat quepoden autogovernar-se amb de-mocràcia, llibertat i justícia. Nosense errors però els avanços sónsignificatius. La insistència a volerdemostrar que estan pitjor queabans del 94 és falsa. Les comuni-tats han demostrat una altra formade govern per a tots en què el prin-cipi de manar obeint es fa realitat.Els treballs en salut, educació o lacreació de cooperatives de cafè hanpossibilitat un desenvolupamentdes de les pròpies comunitats sensesuport del govern, des de la re-sistència i amb l’acompanyamentde la societat civil nacional i inter-nacional. Molts són els exemplesque ho demostren i, sobretot, laconstant organització i tenacitat deles pròpies comunitats en un procésirreversible en el marc d’una guerrade desgast per la presència militar iparamilitar i la divisió permanentde les comunitats per les ajudes delgovern. Encara així resisteixen iconstrueixen.

La declaració de l’alerta roja al

juny d’aquest any va trencar el si-lenci zapatista. Les interpretacionsvan ser diverses i de tot tipus. Final-ment, es va saber que es devia a larealització d’una consulta per defi-nir una nova proposta que es vaplasmar en la Sisena Declaració dela Selva Lacandona en la qualanuncien una nova etapa en la lluitazapatista. Després d’analitzar la si-tuació de les comunitats i del paísentenen que la lluita indígenanomés es podrà mantenir unint-se ala resta de lluites que es produeixenper baix i a l’esquerra en el país i enel món i anuncien el que faran: l’al-tra Campanya.

Construir des de baix i per a baix,amb l’esquerra mexicana que no téregistre electoral, una CampanyaNacional de Lluita cap a una novaConstitució i la convocatòria d’unanova trobada intergalàctica. Aquestprocés s’inicia en un moment queles eleccions presidencials de 2006ja estan condicionant la vida políti-ca del país. Els zapatistes fan coin-cidir l’inici de la seva proposta ambel procés electoral, ja pràcticamenten precampanya. I ho fan mit-jançant una crítica duríssima a totala classe política, especialment alcandidat de l'esquerra Andrés Ma-nuel López Obrador, candidat queactualment avantatja en les enques-tes a la resta de candidats.

Des de llavors fins a avui, s’hananat succeint una sèrie de trobades ireunions en la Selva en les qualss’han anat definint els eixos de laCampanya en comú amb les orga-nitzacions i persones que han assu-mit la sisena declaració per a cons-

truir en comú: l’Altra Campanya.Des de les organitzacions políti-ques d’esquerra, el moviment indí-gena, les organitzacions socials,ong, col·lectius i persones s’ha defi-nit l’embrió del que vol ser un esde-veniment polític de primer ordre i allarg termini en la història de Mèxici de l’esquerra mundial. L’apostaestà per veure però el camí ja no tétornada.

En la plenària realitzada els dies17 i 18 de setembre s’anuncia elllistat d’adhesions a la sisena De-claració: “Companys i companyes,segons la breu tradició que tenimels informo com es va tancar lacampanya d’adhesions fins a l’11de setembre d’aquest any, dosmesos després que iniciéssim laconvocatòria: d’organitzacions po-lítiques d’esquerra se’n van adherir55; organitzacions indígenes i po-bles indis de Mèxic, 103; organitza-cions i moviments socials, 162; or-ganitzacions no governamentals,col·lectius i grups, 453; persones atítol individual, familiar de barri, decomunitat, 1.624”. I s’acorda el plad’acció per desenvolupar-la mit-jançant la sortida d’una delegaciózapatista l’1 de gener del 2006 querecorrerà el país juntament amb laresta d’organitzacions convocantsper escoltar les propostes, necessi-tats de les persones i organitzacionsque els han convidat. Aquesta giraacabarà el dia 25 de juny amb el re-torn a Chiapas de la delegació i esreprendrà al setembre de 2006 ambla sortida, una altra vegada, fins amarç de l’any següent.

Falta la convocatòria de la Tro-bada Intergalàctica anunciada peral desembre d’aquest any o generdel pròxim, aviat tindrem la respos-ta. Entenem que l’Altra Campanyapot servir de pretext per a, mante-nint l’acompanyament i la solidari-tat amb les comunitats indígenes,fer una mica més en la nostra reali-tat, reflexionar i intervenir d’unaaltra manera, escoltant l’altre perconstruir de baix una alternativaplural i diversa al regnat neoliberal.

Més informació:Col·lectiu de Solidaritat amb laRebel·lió Zapatistan, http://chia-pas.pangea.org/

Ajuda per als damnificatsper l’huracà Stan a Chiapas

Campanya i crida de la CGT

L’associació solidària La Gar-riga Societat Civil i el Col·lectiude Solidaritat amb la Rebel·lióZapatista de Barcelona portena terme una campanya de su-port als damnificats per l’hu-racà Stan a l’estat de Chiapas.Un cop més, el govern mexicàha fet diferències i no enviaajuda a les comunitats ambpresència de bases de suportde l'EZLN. De fet, els zapatis-tes van haver de marxar d’al-guna comunitat per evitar queper culpa seva no arribés lapoca ajuda que enviava el go-vern.

La campanya consisteix endiversos concerts i altres acti-vitats, i els beneficis es desti-naran directament als afectats.

També es poden fer aporta-cions anant al local de La Ga-rriga Societat Civil, situat alpassatge Can Dachs (estàobert de dilluns a divendres de17 a 20h) o al Lokal de Barcelo-na (c/ de la Cera, 1 bis).

El motiu d’aquesta campan-ya és fer arribar ajuda bàsicaals indígenes zapatistes, obli-dats pel govern mexicà. Con-cretament, a Chiapas, a lacosta del Pacífic i a la zonafronterera amb Guatemala,multitud de barris pobres i co-munitats indígenes han desa-paregut sota el fang i el mésgreu, han perdut les collites i/oles seves fonts d’ingressos. Osigui, que en breu apareixeràla gana i la malaltia.

José Luis Humanes,CGT-Comissió Chiapas

(comisionchiapas@cgt.es )

Companys i companyes,amics i amigues... no se si empassa a mi sol o és generalit-zat però per més que portodies mirant periòdics, informa-tius en els diferents canals detelevisió i ràdios.... en general iexcepte les honroses excep-cions de sempre (“La Jorna-da” i mitjans alternatius): seràuna casualitat que el ciclóStan només ha destrossat lazona turística de Cancun i elsdamnificats només es trobenen aquest lloc o serà que -comsempre- els de baix de més

baix en altres llocs de Chiapasque "es fotin i es morin"?... Jaque per si no se sap, tambésón i estan, encara que a gai-rebé ningú no sembli preocu-par-li... I amb això, des de lanostra Comissió-Chiapas-CGTfem una crida urgent a la soli-daritat amb els nostres com-panys i germans zapatistes...

Amb aquesta finalitat, eme-trem uns bons de suport i,com a iniciativa complementà-ria o paral·lela, especificant enel concepte -per exemple-"ajuda Chiapas" per identificarel motiu de l'ingrés, podeu uti-litzar el nostre compte solidari:0049-0001-53- 2110066664.

SOLIDARITAT

Què està passant a Chiapas?

La VI declaració dela Selva Lacandona,a baix a l’esquerra

Foto

: Díd

ac S

alau

Foto

: Pau

Juv

illà

SOCIALLes fronteres i les tanques es tecnologitzen, esfan més altes i fins i tot els seus guardes tirena matar, però la humanitat les continua saltant

�pecador@� (publicat originalmenta Barcelona.indymedia.org)

Tota disposició del poder fo-namenta la seva legitimitaten el benestar i les llibertats

individuals dels ciutadans als queadministra.

Tot Estat i autoritats subalternes,en aquest cas l’Ajuntament de Bar-celona, requereix d’un mecanismede legitimació per a les seves orde-nacions: es presenta com a Garantde les Llibertats Individuals, unideal heretat de la Revolució Fran-cesa on el naixement de l’Estatmodern fou vist com l’allibera-ment definitiu de la tirania política.I això mateix es pot dir de la nova“Ordenança de Mesures per Fo-mentar i Garantir la Convivència ala ciutat de Barcelona”, projecteque emmarca tot un seguit de nor-matives amb la finalitat d’evitar elscomportaments i la utilització del’espai públic “que dificulten l’e-xercici lliure dels drets del ciuta-dans i ciutadanes a gaudir de laseva ciutat i de l’espai públic ambllibertat i tranquil·litat”, i que tél’objectiu d’assolir “que aquestàmbit representi un espai de lliber-tat, civisme, tolerància i de partici-pació en una societat democràtica,plural, complexa, tolerant i solidà-ria.”

Però de què estem parlant exac-tament? Doncs d’un paquet de me-sures sancionadores de determina-des activitats que usualment esdonen als carrers de Barcelona, ac-tivitats que l’alcalde Clos i el seusèquit redemptor han cregut perju-dicials per la qualitat de vida delsseus administrats, és a dir, dels ciu-tadans i ciutadanes de la Gran Bar-celona. I aquí s’hi barreja de tot;des de problemes socials que pen-sen solucionar a través d’una ac-tuació policial-punitiva, fins aspec-tes de la vida de les persones quemai fins ara havien estat regulatsper l’administració. Del projectes’aprofita tot; a un servidor fins itot li costava aguantar-se el riure al’hora de llegir-lo (allò de riure perno plorar).

És sorprenent, a tall d’exemple,el fet de que a partir de gener podràser sancionat amb una multa defins a 3.000 _ el fet de patinar foradels espais establerts per l’admi-nistració, o fins a 1.500 _ pel fetd’escopir al terra a les immedia-cions d’un edifici de l’administra-ció pública. Aneu amb comptecompanys fumadors, amb la ca-

rrasquera de bon dematí; haureud’assegurar-vos de que, com amínim, no llenceu el moc prop decap edifici oficial... cosa queagreujaria de manera important lavostra infracció! En fi, podria citarmoltes més bajanades, però el mi-llor serà que feu un cop d’ull direc-tament a la normativa complerta,visitant la web de l’Ajuntament(www.bcn.es)

El fet més preocupant, malgrattot, és que aquest avantprojecte noés més que la punta de l’iceberg detota una mentalitat que dia rere diaens inculquen els sectors benpen-sants de la nostra societat. Polítics imitjans de comunicació fa mesosque tenen la paraula “Civisme” a laboca, definint part del què passa alnostre entorn en base a termes debo-dolent, responsable-irresponsa-ble, cívic-incívic,... i dic part, per-què tota aquesta retòrica s’enfocaúnicament i exclusiva al comporta-ment dels ciutadans i grups socialsdempeus; o algú a sentit a parlar deque la dinàmica d’encariment iprecarització de la vida a “la botigamés gran del món” sigui incívica?Algú qüestiona que la funció delsòl no urbanitzat sigui acabar sote-rrat sota formigó i asfalt, mentrel’habitatge digne i assequible es-casseja tant com els contractesfixos a l’empresa? No. Ara..., lesfestes alternatives van sembrar elcaos a la Barcelona estiuenca, i lesrierades de pixats d’indigents vanobligar a evacuar barris sencers delcentre, mentre que l’oci dels turis-

tes etílics simplement fa augmen-tar el PIB de la ciutat, però no es-torba per res als veïns. Els cartells ipintades a les parets atempten con-tra el “dret a gaudir del passatgeurbà de la ciutat”, mentre que dia adia ens avasallen amb publicitatmassiva i ens adoctrinen amb noti-ciaris alarmistes a les andanes delmetro, o s’intensifica el control so-cial a través de publicacions gratuï-tes de continguts imbècils que om-plen el cap de tot aquell quebonament creu que s’està “infor-mant”. ¿No tinc dret a utilitzar eltransport públic sense córrer el riscd’atac d’úlcera fruit del cabreigque em produeix tanta propagan-da? No, aquesta és propaganda cí-vica en tant que n’han pagat lallicència que així ho certifica.

Civisme i més civisme; el ma-teix diccionari ens dóna la clau del’entramat: Zel pels interessos del’estat. Aquest és el vertader signi-ficat de la paraula, per més que l’e-quip municipal s’ompli la boca deconvivència i respecte en un dis-curs evangelitzador que pretén ci-vilitzar la població a la que estancridats a domesticar. La MarcaBarcelona® que imposa per da-vant de tot un model turístic i co-mercial no hi té res a veure; es trac-ta de la convivència entre totes itots com a bons germans... res aveure amb els interessos de l’Estat!Si el discurs del bon cristià quedàdesterrat amb l’Estat Modern, hau-ríem d’escoltar a Ferrer i Guàrdiaquan ens advertia a principis del

S.XX que “[...] en el catàleg dellaïcisme francès, Déu era reem-plaçat per l’Estat, la virtut cristianapel deure cívic, la religió pel pa-triotisme, i la submissió i la obe-diència al rei, a l’autòcrata i al cler-gat per l’acatament al funcionari,al propietari i al patró.” Només aixípodrem desxifrar el missatge re-demptor dels nostres enginyers so-cials, la nova “religió ciutadana” ala que cal sotmetre’s sense mira-ments, sense objeccions, con-vençuts que si seguim el camítraçat ens guanyarem un lloc enaquest paraís terrenal. Tot plegat,per fer realitat (si és que algun diahan deixat de ser-ho) les paraulesd’un estudiós francès que, analit-zant la incipient democràcia nord-americana, deia que “els ciutadanscauen progressivament sota el con-trol de l’administració pública,com sense adornar-se’n, es veuenobligats a cedir cada dia noves por-cions de la seva independència in-dividual; i els mateixos homes queun dia derrueixen un tro i esclafenl’autoritat dels reis, es pleguencada dia sense resistència als me-nors desitjos d’un funcionari” .Així ens volen i cap aquí ens diri-geixen. Ens toca acceptar lo inac-ceptable. La pregunta aquí és quèvolem nosaltres, si és que encarasom capaces de pensar per nosal-tres mateixes.

1) Diccionari Barcanova de laLlengua Bàsic, p.119, 6ª ed., 1992:Civisme m Zel pels interessos del’estat; Cívic adj. Relatiu al ciu-tadà en l’ordre polític, al zel perl’estat.

2) Ferrer i Guàrdia, Francesc;“L’Escola Moderna” p.100.; ed.Júcar, 1976. Ferrer fou un impor-tant pedagog de finals del XIX iprincipis del XX que féu causacomú amb el moviment obrer ca-talà. Fou el fundador de l’EscolaModerna, o Racionalista i Científi-ca, en la que pretenia dotar alsalumnes d’una educació emanci-padora lliure de tota mena de pre-judicis, en la que no existien segre-gacions de l’alumnat, premis, nicap mena de càstig. Fou afusellatel 1909, sota el pretext d’haversembrat la rebel·lió a través delseu mètode pedagògic (SetmanaTràgica, atemptat de Mateo Mo-rral contra Alfons XIII,...).3) Tocqueville, Alexis de; “La De-mocracia en América”, vol. 2,p.263; ed.Orbis, 1985.

El dret a l’habitatgeés bàsic i calreivindicar-lo entota la seva plenitud

L’Ajuntament redemptor ila nova normativa ‘Cívica’

El cirurgiàFernando Hernández Holgado(Assemblea Antimilitarista de

Catalunya)

L‘aparició recent d’un llibre ensha servit per recordar un geno-

cidi que sembla destinat a l’oblit. Jaens ho diu una de les protagonistesde “La vida secreta de les parau-les”, d’Isabel Coixet, quan esmentala famosa frase de Hitler sobrel’extermini del poble armeni a co-mençaments del segle XX: “Quiparla avui del genocidi dels arme-nis?”. S’ho preguntava al 1939,quan només havien transcorregutuna vintena d’anys. Ara en fa quin-ze de l’esclat bèl·lic a Iugoslàvia ila magnífica obra de Coixet ha es-peronat aquest buit a les nostresconsciències europees.

Txetxènia, en canvi, continua es-clatant cada dia. I cada dia els altsdirigents europeus donen l’esquenaa l’inventari de crims i drets hu-mans trepitjats pel govern totalitaride Vladimir Putin, a la major glòriadels negocis. El cirurgià KhassamBaiev, txetxè, es va formar com ametge als últims temps de l’URSS iva pronunciant il·lusionat el seu ju-rament hipocràtic al 1985. Anysdesprés, durant les dues guerresiniciades al 1994 i 1999, tindriaocasió de complir-lo rigorosamenten curar i atendre russos i txetxens,sense distinció.

Les seves experiències ens infor-men de la secular injustícia comesacontra aquest poble. Baiev ens des-criu líestupor del seu pare, heroicsoldat de l’Exèrcit Roig durant elcombat contra els nazis, quan es vaveure desterrat juntament amb laresta de txetxens a Kazakhstan, i elgovern al qual havia servit el titlla-va de traïdor. Milers de famíliestxetxenes varen morir de fam i defred amuntegades com el bestiarals vagons de tren: talment com elsdeportats als Lager nazis, amb l’ú-nica diferència que el seu patimentno va queda documentat. Qui elsrecorda ara?

El relat de Baiev desgrana aquestgenocidi contemporani, però res-senya també actes anònims de re-sistència antimilitarista. Co-mençant pels metges que com ellmateix s’entesten a improvisar ru-dimentaris hospitals als poblesbombardejats, i finalitzant amb lestxetxenes que acullen els desertorsrussos. Són els clàssics episodis ig-norats de les guerres, de l’esforçquotidià per curar i reconstruir lavida al mig de l’horror. Baiev vaviure i escapà per contar-lo. Lesseves paraules sobrevisqueren se-cretament. També aquestes merei-xen ser escoltades.

Catalunya. Desembre de 200518

BALA PERDUDA

Foto: Mireia Bordonada

Catalunya. Desembre de 2005 19

SOCIAL

Declaració deLarache

Red de Asociaciones Solidariasdel Norte de Marruecos

�Chabaka�, Asociación Marroquíde Derechos Humanos,

Asociación Pro DerechosHumanos de Andalucía,

Andalucía Acoge iPateras de la Vida

Davant els greus esdevenimentsocorreguts en les fronteres de

Ceuta i Melilla, que han provocatla mort d’almenys vuit persones idesenes de ferits, l’únic delicte delsquals era el desig de trobar un futurmes digne, volem expressar el nos-tre dolor, la nostra indignació i lanostra enèrgica condemna.

En primer lloc, és necessari ques’investiguin les gravíssimes viola-cions dels drets humans que s’estanproduint en l’entorn d’ambduesfronteres i que, amb participaciód’observadors internacionals, esclarifiqui tot l’ocorregut i es deter-minin les responsabilitats perti-nents.

Rebutgem que l’única via per aabordar el fenomen migratori entreÀfrica i Europa sigui la militaritza-ció i conversió de les fronteres ennous murs de la vergonya, aquestavegada enclavats en territori africà.

La Unió Europea no ha d'afron-tar els problemes subjacents i deri-vats de les migracions amb políti-ques cada vegada més dures,basades en la impermeabilitzacióde les fronteres, en sofisticats siste-mes de control policial, en la recu-lada en les polítiques d'asil, en elsacords per a les expulsions col·lec-tives, en els centres de retenció i in-ternament, en la externalització dela gestió de l’asil i les migracions,etc…

Per contra cal engegar polítiquesgeneroses i de major perspectivaque posin per davant la Cooperacióefectiva per al Desenvolupament ila Solidaritat i que salvaguardin elsdrets humans. No podem fer d'Eu-ropa una Fortalesa que es regeixiper l'egoisme econòmic davantl’acceptació de les persones immi-grants.

Els fets ocorreguts aquests dies aCeuta i Melilla s’emmarquen mésen aquestes polítiques de perfil duri insolidari de tràgiques conseqüèn-cies, que en aquest altre planteja-ment presidit per la Cooperació, laSolidaritat i els Drets Humans. (...)

Europa ha d’assumir la seva res-ponsabilitat històrica i actual en lasituació de tot un continent queavui té més de 100 milions de po-bres extrems.

Amb la destacada participaciód’empreses trasnacionals, a Àfricai als africans se’ls ha espoliat i es-quilmat, se’ls ha condemnat a ladesvertebració i a la misèria. Iquan, fruit de la seva extrema situa-ció, intenten emigrar, Europa elsimpedeix fer-ho legalment i no elsdeixen altra alternativa que intentarla terrible travessia de l’emigracióirregular.

Va tenir lloc els passats 5 i 6 de novembre

Caravana europea contrala tanca de la mort fins

a la ciutat de CeutaCol·lectiu Catalunya

Els dies 5 i 6 de novembre,va tenir lloc la Caravanaeuropea contra la tanca de

la mort, que va arribar fins a la ciu-tat de Ceuta i fins a la mateixatanca que la separa del Marroc, latanca que intenten superar els im-migrants subsaharians per entraren territori europeu.

Grups i espais socials autoorga-nitzats, comunicadors socials, ciu-tadans europeus nascuts aquí i allà,associacions de veïns, assemblees ifòrums d’immigrants van decidiranar des de diferents punts d’Euro-pa en caravana cap a les tanques deCeuta perquè el seu «ja n’hi haprou» s’escoltés alt i clar.

Cap a les tanques com a llocd’un crim perpetrat en nom de lesdemocràcies europees. Cap a lestanques com a símbol d’un règimde fronteres que no només està fetde barreres físiques i àrees de vi-gilància cada vegada més militarit-zades, sinó també d’un sistemad’accés als drets que crea ciuta-dans de primera i de segona cate-goria (i «no ciutadans»), produintveritables apartheids laborals i so-cials que tallen i precaritzen els lli-gams socials i ho impregnen de pora l’altre.

Perquè avui més que mai, en-front de la barbàrie, contra la mul-tiplicació de les barreres i els siste-mes d’inclusió/exclusió a l’Europarealment existent, cal dir prou a latanca de la mort i a tot el queaquesta simbolitza: no en el nostrenom. I significa també produir unaaliança amb els que intentencreuar, defensar el seu dret a l’e-xistència, que és també el nostre...en un món millor.

D’arreu

Des de diferents ciutats de l'Estatespanyol, entre elles Barcelona, esvan afegir a la marxa grups d’acti-vistes, que es van ajuntar amb elsgrups provinents d'Itàlia, França,Alemanya i Suècia. La marxa vatravessar l'Estret en ferri i va de-sembarcar a Ceuta el migdia deldissabte 5 de novembre. Les més400 persones que formaven part dela marxa, a les quals es van afegiralguns grups de ciutadans i ciuta-danes de Ceuta, es van manifestarpels carrers de la ciutat amb nom-

broses pancartes i música de‘sound system’, dirigint-se fins a latanca fronterera amb el Marroc,on, envoltats d’un ampli desplega-ment de la Guardia Civil, es vandipositar rams de flors i una pan-carta en homenatge als immigrantsmorts, i es van col·locar algunesescales similars a les que cons-truïen les persones de l’altre costatper saltar la tanca.

Després, es van dirigir fins alcentre d’internament d’immigrants(CETI), on es va realitzar una as-semblea i prop del qual es va pas-sar la nit. Al dia següent, diumengedia 6, nova assemblea amb els im-migrants que viuen al CETI per es-coltar les seves reivindicacions ivivències, i després se sortia enmanifestació fins a la Delegació deGovern on una representació de lacaravana es va entrevistar amb eldelegat del Govern per fer-li arri-bar les seves reivindicacions: regu-larització dels immigrants delCETI, investigació independentdels assassinats ocorreguts a lafrontera, retirada de l’exèrcit de lafrontera, paralització de l’actualpolítica migratòria de la Unió Eu-ropea, tancament dels Centres d'In-ternament per a Estrangers i reso-lució favorable de les demandes

d’asil polític. Una protesta, en defi-nitiva, contra la militarització deles fronteres i l’apartheid laboral isocial que provoca la tanca deCeuta i Melilla. Després es va tor-nar en vaixell a l’Estat espanyol.

La mort a les fronteres

El fet que la gent mori a les fronte-res, per desgràcia, no és nou imenys en aquesta frontera del sudd'Europa que separa l’Estat espa-nyol del Marroc: només cal pensaren la quantitat de restes de pasterestrobades a la deriva al llarg delsanys. No són noves les deporta-cions il·legals, al desert d’Algèria oa països tercers, amb freqüència desol·licitants d’asil la petició delqual mai no va ser admesa a tràmit.Tampoc és nou que la gent intenticreuar les fronteres: de fet, mésque una barrera infranquejable,aquestes funcionen com un dic,amb el seu complex sistema d’en-cluses, que determina qui passa icom, a costa i a canvi de què. Sal-tar les tanques que separen els en-clavaments colonials de Ceuta iMelilla del territori marroquí ésdes de fa temps una via d’entrada aEuropa, sobretot per als que nopoden o no volen pagar el visat fal-sificat, la pastera o el guàrdia civilque farà els ulls grossos en el mo-ment adequat.

Què hi ha de diferent aleshoresen les imatges que ens van arribardes de Ceuta i Melilla els mesos desetembre i octubre? És diferent labrutalitat que ha adquirit el règimde fronteres: per primera vegada,les forces de seguretat (poc impor-ta sota quina bandera, al cap i a lafi el grau de «cooperació» és cadavegada més alt) van tirar a matarcontra qui intentava creuar saltantla tanca. Per primera vegada, les

deportacions s’han fet a zones deldesert allunyades de qualsevol po-blació i, per tant, de qualsevol sub-ministrament d’aigua i aliment. Éstambé diferent la quantitat de gentque intentava saltar. Tal vegada pelcontrol de l’Estret pel sistema Inte-gral de Vigilància Exterior (SIVE),que obliga a trobar rutes alternati-ves?, per la pujada dels preus co-brats per les xarxes de contraban-distes?, perquè el salt de la tancaimplica no arriscar-se amb aques-tes màfies?, hi té alguna cosa aveure l’augment de la cooperaciópolicial entre l’Estat espanyol i elMarroc i la conseqüent intensifica-ció de la pressió de les autoritatsmarroquines sobre qui utilitza elMarroc com a país de trànsit en laseva migració cap al nord? Factorsde pes que, entre altres coses, obli-guen a interrogar-se sobre els mo-tius que la frontera sud sigui la mésmilitaritzada de les fronteres euro-pees.

La mort en directe

Hi ha més coses que són diferentsen aquesta ocasió: a mesura que lesimatges s’anaven colant en els nos-tres espais quotidians, a través dela televisió, dels periòdics i de laràdio, se’ns feia més i més insupor-table mirar, una vegada més, comtantes altres vegades, a l’altre cos-tat.

Per mostrar la repulsa cap aaquests fets, en diferents puntsd’Europa, es van convocar concen-tracions, vigílies i manifestacionsper dir prou: prou d’assassinats,prou de deportacions homicides,prou de cops i vexacions, proud’inversió per militaritzar les fron-teres.

Més informació a www.estre-cho.indymedia.org

Catalunya. Desembre de 200520

SOCIAL

Col·lectiu Catalunya i Tallercontra el mobbing immobiliari

(violenciaurbanistica@sindominio.net)

La Coordinadora contral’Especulació del Raval,l’Oficina d’Okupació del

Forat de la Vergonya, grups i plata-formes contra l’especulació delsPERI grans plans urbanístics i per-sones a títol individual, s’han arti-culat a través de les sessions delsTallers contra la Violència Immo-biliària. La seva intenció és creareines comunes que permetin trobarun fil entre les diverses lluites i ferpatent que la situació del mercatimmobiliari, així com les actua-cions urbanístiques, no són quel-com natural i inevitable. Al contra-ri, hi ha un marc institucional ilegal que actualment incentivaaquest fenomen, així com deci-sions polítiques que el podrien evi-tar.

Per això s’ha elaborat una cartaen què es recullen tres actuacionsque canviarien de rel el problema:la regulació dels preus de venda illoguer, una moratòria dels PERI iles reformes urbanístiques i l’abo-lició de la Llei d’ArrendamentsUrbans. Existeixen també un se-guit de mesures d’emergència quesuposarien una millora parcial,com la transparència del Registrede la Propietat, penalitzacions alspropietaris d’immobles buits o latipificació com a delicte de pràcti-ques que vulnerin el dret a l’habi-tatge. De totes formes, mentre noes duguin a terme reformes radi-cals, des del taller es fa una crida a

emprendre accions de desobedièn-cia civil que visibilitzin i oposin re-sistència a aquests fets. Per consul-tar la carta de mesures contra laviolència immobiliària i urbanísti-ca o per col·laborar s’ha creat unw e b l o g :mobbingbcn.blogspot.com

Una part de la carta de mesurescontra la violència immobiliària iurbanística ha estat fruit de les re-flexions sorgides arran de l’elabo-ració d’un Dossier i de les tres ses-sions del Taller contra la violènciaimmobiliària i urbanística ques’han fet fins ara. El Dossier, quepodeu trobar penjat a les pàginesweb http://www.coordinadorara-

val.org i http://mobbingbcn.blogs-pot.com, és un recull de textos quetracten de l’altra cara de la Barce-lona fashion, guapa, neta i de la fa-mosa col·laboració pública-priva-da que caracteritza el modelBarcelona: la violència urbanísticai immobiliària que, d’una manera od’una altra, pateix un creixent seg-ment de la població de la ciutat.

Des de les entitats i individuali-tats promotores de la carta, es creuque ha arribat el moment de desferles cortines de fum aixecades pelspolítics al voltant d’aquesta qües-tió. En aquest sentit, aquest docu-ment no vol ser una més de lesmoltes cartes i manifestos que

s’han fet fins ara, sinó que preténservir de base compartida pelmàxim nombre de col·lectius pos-sible per obrir tot un ventall d’ac-cions contra el model immobiliari iurbanístic que patim. És per aixòque, com a primer pas per a l’apli-cació de les mesures exigides, ini-ciem aquesta campanya d’adhe-sions a la carta que donarien lalegitimitat per començar a empren-dre les accions de desobediènciacivil que entre tots i totes conside-rem necessàries. Un cop més,doncs, us convidem a llegir i difon-dre aquesta carta i a adherir-vos-hisi esteu d’acord amb les reivindi-cacions que planteja.

Iniciatives per aturar laviolència immobiliària

A Lleida, ensuport al CSOLa GàbiaCentre Social Okupat La Gàbia,

Lleida

El passat 5 de novembre, a les17 hores, es va dur a terme a

Lleida una manifestació de suportamb el Centre Social Okupat LaGàbia. El CSO La Gàbia, propietatde l'Empresa Municipal d'Urbanis-me (EMU), va ser okupat al julioldel 2004. L’EMU, per la sevabanda, va interposar una denunciajudicial per la via penal (que potcomportar penes de presó) contrales persones okupants. Durant eltranscurs de la manifestació, queaplegà unes 200 persones, es vandur a terme accions pacífiques en-carades a denunciar:-La Paeria, l'EMU, bancs i immo-biliàries per promoure l’especula-ció urbanística.-La manca d’habitatge digne peràmplies capes de població.-La falta d’espais per dur a termeactivitats de caràcter reivindicatiu

La manifestació, que anava de laplaça Paeria a "La Gàbia", es vaveure interrompuda a l’alçada delPavelló Barris Nord. Un grup nom-brós de policies de paisà s’abalançàsobre els manifestants de formaviolenta. El resultat va ser diversespersones amb contusions i quatrepersones detingudes.

Seguim exigint l’aturada del de-sallotjament i la retirada de la de-núncia de La Paeria i l'EMU contraLa Gàbia i mostrem el nostre re-buig davant l’actuació despropor-cionada i abusiva dels Mossosd’Esquadra. Cal denunciar la hipo-cresia i la intransigència dels ma-naires de Lleida.

Trasllat del’Oficinad’Okupació deBarcelona

L’ordre oberta de desallotja-ment de l’edifici del carrer

Metges on fins ara hi havia elCyber-Forat i l’Oficina d’Okupa-ció, ha obligat a traslladar aquestaoficina informativa i de suport almoviment okupa a “Ruïna Amà-lia”, un espai okupat al Raval, ons’instal·laran properament altrescol·lectius i persones. Des del 10 denovembre, l'Oficina continua al ca-rrer Reina Amàlia, 11-bis, al costatdel carrer de la Cera, al metroParal·lel. L’horari d’obertura seràels dijous de 16 a 20h.

Carta de mesures contra la violència immobiliària i urbanística

Somiar amb un pis en condi-cions adequades s’ha convertit

en un malson per a un gran nombred’habitants de Barcelona. Segonsdades oficials, tan sols des de fi-nals de 1997 fins a l’actualitat elspreus dels habitatges han augmen-tat més del 150%, mentre que elsingressos nets salarials en els sec-tors amb conveni només ho han fetun 34,5%. L’endeutament mitjà deles llars va passar del 45% al 1990a més del 60% al 2004. El preumitjà dels lloguers a l’Àrea Metro-politana va pujar de 355 euros al1999 a 617 al 2004. Al mateixtemps, continua augmentant elnombre d’habitatges buits: segonsel cens de 2001 només a la provín-cia de Barcelona la xifra superavaels 300.000 (i ha continuat creixentamb uns índexs excepcionals).

La conversió de l’habitatge enuna pura mercaderia i en objecte

d’especulació ha creat un cercle vi-ciós de pressions, por i neguit queprecaritza les condicions de vidad’àmplies capes de la població.Cada vegada hi ha més personesque es veuen obligades a marxarde la ciutat i instal·lar-se a unadistància de fins a 50 km perquè notroben un pis assequible. I cada ve-gada hi ha més persones obligadesa jornades laborals extenuants enfeines com més va més precaritza-des per pagar la seva hipoteca o elseu lloguer. Però, tot i així, moltsno hi arriben: tan sols al 2002 hi vahaver 3.675 desnonaments a Bar-celona.

El fet que la ciutat de Barcelonas’hagi convertit en les darreres dè-cades en una ciutat marca, on s’haposat en funcionament un modelque converteix el territori urbà enun factor productiu en si mateix, haadobat el terreny per a la prolifera-

ció de la violència immobiliària iurbanística. Aquesta violència de-sencadenada pel “lliure mercat” iassistida per l’Administració ambels seus plans de transformació ur-banística, provoca una devastaciódel teixit urbà que produeix des-plaçaments de població, desnona-ments i el segrest de l’espai públic.

És en les zones afectades perplans de transformació urbanística(Ciutat Vella, Poble Nou, Sants...)on l’anomenat “mòbbing immobi-liari” es cobra el major nombre devíctimes i on un major nombre depersones ha d’abandonar la sevallar a causa d’augments abusius delloguer o simplement perquè elpropietari vol especular amb elshabitatges. D’altra banda, aquestaselva immobiliària ha generat for-mes d’organització veïnal ques’enfronten des de la Barcelonareal al model Barcelona: una re-

sistència àmpliament estesa a l’es-peculació i un no a cada pla urba-nístic.

La urgència del problema de l’-habitatge ha estat un banderí en elsprogrames electorals de tots elspartits que han ascendit al poder enels darrers anys. Tanmateix, lesmesures anunciades pels actualsgoverns d'“esquerres” com p.ex.les subvencions als propietaris perfomentar el lloguer dels pisos o elsplans d’habitatge estan lluny decomplir la seva promesa de “ga-rantir el dret a l’habitatge i a la ciu-tat”, ja que no preveuen cap mesu-ra de regulació del mercat.

Per tot l’exposat, exigim als par-tits de govern que deixin de vulne-rar els preceptes de la Constitucióespanyola (en concret l’art. 47, queels obliga a “promover las condi-

continua a la pàgina 21 >

Catalunya. Desembre de 2005 21

SOCIAL

A veure quesurt

Josep Cara Rincón (Berga)

Aquest és el primer text de2.500 caràcters (espais inclo-

sos) que faig per al “Catalunya” ique ha de ser el primer d’aquestacolumna que he triat –de qualsevolmanera– que es digui “Salut i anar-quismes!”.

I és que fa falta molta salut i mésbon humor per militar en algundels anomenats “moviments so-cials” i no “cremar-se” és a dir noacabar fastiguejat o encara pitjor. Iel moviment llibertari no n’és capexcepció. Però per sort el sentimentde justícia i de llibertat fa que lalluita de moltes persones i col·lec-tius no s’aturi i que les iniciativeses multipliquin dins i fora del mónllibertari on moltes ens reconei-xem. I és que ni l’anarquia ha deser mai dogma ni tampoc cal dirque s’és anarquista amb la boca pe-tita. Hi ha més anarquismes queanarquistes i això que pot semblarun inconvenient és de fet impres-cindible per a totes les lluites quevolen ser alliberadores, per a lesque es diuen llibertàries i per a lesque no s’ho diuen però actuen capa la llibertat.

Jo no m’ho atrapo, però per mique falta molta activitat. Què els in-surreccionalistes facin insurrec-cions, que els etapistes cremin al-guna etapa, que els reformistesaconsegueixin alguna reforma... ique entre tots plegats construïmprojectes que ens permetin auto-gestionar les nostres vides en elmàxim grau possible. Perquè solsaixí es fa la revolució, construintautogestió i sense cap avantguardail·luminada ni cap totalitarismeuniformitzador ni cap punyeta au-toritària.

D’injustícies no en falten, n’hiha per donar i per vendre –sobretotper vendre, clar–, i per tant hi hamoltes lluites on agafar-se i moltesaltres estan encara per inventar,lluites on et sentis còmode i a serpossible no t’amarguis l’existència.Si de passat als llibertaris no ens enfalta (tot i que s’hagi imposat l’o-blit primer i ara la memòria selecti-va), de present i futur en tenim tantcom vulguem agafar i per això calque siguem ambicioses, caparru-des, irrespectuoses i desobedients.Perquè si després del naixementobligatori que patim totes i la po-dridura de societat on ens trobemficades, a sobre hem de militar sentrespectuoses, obedients i amarga-des ja és el “colmo”. És per aixòque ara començo a entendre allò deque la revolució ha de ser una festa.A la llibertat per la llibertat i elriure que mentre quedi autoritat hihaurà anarquistes. Salut i liquida-ció social companyes!, i a veure sien el proper escrit filo més prim isóc menys pesat i més alegre.

Contra el Barcelona Màfies Point: prou violència immobiliària!Col·lectiu Catalunya

Davant el macroencontre delmercat immobiliari que es va

celebrar del 25 al 30 d’octubre a laFira de Barcelona, des dels movi-ments socials i les persones impli-cades en diferents conflictes urba-nístics es va considerarimprescindible respondre a un es-deveniment que celebra i magnifi-ca les pràctiques, les empreses i lespersones que estan fent impossibleel dret a l’habitatge i la vida en elsbarris.

Per això es va convocar una rodade premsa el dia 26 a la plaça Es-panya i una manifestació el matídel dia 29 des de la Plaça dels Paï-sos Catalans fins la Fira de Barce-lona, per confrontar els conflictesde la Barcelona real a un esdeveni-ment on es confonien interès em-

presarial i política institucional, elBarcelona Meeting Point, la firaimmobiliària més gran d’Europa iuna de les més importants del món.Unes 200 persones van assistir a lamanifestació, que en arribar davantel recinte de Fira de Barcelona esva trobar amb un desplegamentpolicial que els va impedir el pas iva carregar en diverses ocasionscontra els manifestants.

En aquest event els peixos gros-sos del sector immobiliari -com,per exemple, Metrovacesa i “laCaixa”- es trobaren amb els mà-xims responsables de les tres admi-nistracions, com Joaquim Nadal,Maria Antonia Trujillo i XavierCases. Davant d’això, movimentssocials i veïnals, així com personesimplicades en diferents conflictesurbanístics, van voler mostrarquina és la Barcelona real, una

Barcelona on es produeixen uns3.675 desnonaments cada any (10diaris); un mínim de 150 casosd’assetjament immobiliari si femcas de les restrictives dades pro-porcionades per la mateixa admi-nistració; l’ascens imparable delpreu de la vivenda, que en el casdels lloguers en cinc anys ha passatde 355,05 euros el 1999 a 617,05el 2004; l’abandonament de307.859 pisos a tota Barcelona; oles agressions a la vida col·lectiva il’espai públic dels Plans Urbanís-tics.

Tot i així, en aquest moments hiha un munt de conflictes oberts a“la millor botiga del món”. Peranomenar-ne només uns quants: aSants, la mobilització veïnal pelsoterrament de les vies i contral’ampliació de l’estació; a Esplu-gues, la lluita contra el Pla Caufec;

al Poble Nou, la resistència contral’enderrocament de Can Ricart; aCiutat Vella, el Forat de la Vergon-ya; la lluita contra el mobbing alRaval; la important mobilització aGràcia contra els plans viaris, lacreixent elitització del barri i elmobbing; a la Barceloneta, contral’especulació al barri i els plansd’intervenció sense participacióveïnal....

Totes aquestes lluites i moltes al-tres expressen des de la seva pro-blemàtica concreta que ja estemfarts i fartes que es facin rics acos-ta de les nostres vides i del nostreentorn, que no volem continuar pa-tint la tirania del talonari i el formi-gó. Per tot això es va anar al Barce-lona Màfies Point per protestarcontra la violència immobiliària ila impunitat amb què s’exerceixamb la connivència institucional.

ciones necesarias y establecer lasnormas pertinentes para hacerefectivo el derecho a una viviendadigna y adecuada, regulando la uti-lización del suelo de acuerdo conel interés general para impedir laespeculación”) i que complexin elsseus compromisos adquirits amb lafirma de convenis internacionalsde salvaguarda del dret a la ciutat.

Amb l’objectiu de fer efectiu elsesmentats drets a l’habitatge i a laciutat, exigim a la Generalitat i al’Ajuntament que iniciïn els passosnecessaris per a l’adopció de lesmesures següents:1. Limitació del preu dels lloguersi els preus dels pisos, per tal que nosuperin mai el 30% de la renda delllogater o l’hipotecat. En el cas detotes les persones els ingressos deles quals no superin 2,5 vegades elsalari mínim interprofessional (elsalari mínim actual és de 513 eurosal mes), el preu del lloguer o de lahipoteca no podrà superar mai el20% dels ingressos disponibles (talcom ho estableix el programa Plaper al dret a l’habitatge de la Gene-ralitat en algunes de les subcatego-ries dels seus pisos de protecció). 2. Moratòria dels PERIs i reformesurbanístiques, fins que no s’hagirealitzat un estudi d’impacte socialen cada una de les actuacions i finsque no s’hagin elaborat mecanis-mes per a la participació real delsveïns (i no tan sols dels comer-ciants i associacions «clientelars»de l’Ajuntament) en qualsevol de-cisió que afecti el seu entorn vital. 3. Abolició de la Llei d’Arrenda-ments Urbans (LAU). En concret,derogació de l’art. 9è del decretBoyer, que estableix la supressióde la pròrroga forçosa, així com del’apartat 1 de l’art. 9è de la LAU de1994, que estableix un màxim decinc anys de vigència d’un con-tracte de lloguer. I inici d’un ampliprocés de debat i consulta socialque haurà de portar a l’elaboració

d’una nova LAU que faci efectiu eldret a l’habitatge.

D’altra banda, el dramatisme dela situació actual exigeix una solu-ció immediata dels casos més ex-trems ocasionats per la violènciaurbanística i immobiliària. Pertant, mentre no s’hagin satisfet elstres punts anteriors, reclamem l’a-

dopció de les següents mesuresd’emergència:

Mesures preventives

-Mesures que facin efectiva latransparència dels Registres de laPropietat; per exemple, l’obligaciód’informar totes les parts implica-des en la venda d’una finca o d’unpis i la publicació mensual o tri-

mestral de les operacions de com-pra-venda realitzades en un mateixregistre (i dividides per finques). -L’obligació, en qualsevol opera-ció de compra-venda en immobleson hi hagi inquilins, de realitzar uninforme jurídic independent queavali que les condicions de l’ope-ració respecten els seus drets.

-La condició, per a la concessió desubvencions per a la rehabilitaciód’edificis, d’una moratòria de cincanys en els preus dels lloguers id’una pujada ajustada estrictamenta l’IPC un cop acabat aquest termi-ni. -La penalització de la possessiód’immobles buits, sense utilitzar oabandonats (mitjançant l’augmentde l’IBI o l’amenaça d’expropia-

ció) i la despenalització de l’oku-pació, amb l’abolició de les penesde multa, presó i condemna apagar les costes que actualment re-cull la llei. La revocació dels docu-ments de propietat d’un immoble apartir dels cinc anys d’abandona-ment.

Actuacions en l’àmbitpenal

-La persecució de les pràctiques deviolència immobiliària, que caldriatipificar com a delicte de vulnera-ció del dret a l’habitatge i sancio-nar amb penes proporcionals a laimportància d’aquest dret. En elcas de la participació en aquestespràctiques de membres del Regis-tre de la Propietat, funcionaris mu-nicipals o autonòmics, societatsmixtes públiques-privades i admi-nistradors de finques, una primeramesura hauria de ser la seva inha-bilitació per a qualsevol d'aquestscàrrecs públics. -En l’estat actual de la situacióconsiderem prioritària la interven-ció de les institucions municipals iautonòmiques com a acusació pú-blica en casos d’assetjament im-mobiliari (mobbing) denunciatsper veïns com a mesura dissuasivaper contrarestar la impunitat ambquè actuen empreses i particularsen aquest sector.

A causa de l’extrema gravetat dela situació i mentre no s’apliquinles mesures exigides en aquest do-cument, fem una crida a empren-dre accions de desobediència civilque visibilitzin la insostenibilitatde l’actual model i que generinxarxes de defensa, lluita i resistèn-cia contra la violència immobilià-ria (com ara actes d’interpel·lació al’Administració, vagues de llo-guers, autoreduccions en el preu deles hipoteques o okupacions d’ha-bitatges buits).

Escrit en algun lloc de la selvaimmobiliària, setembre del 2005

SALUT I ANARQUISMESve de la pàgina 20 >

Foto: Pau Juvillà

> CONTRAINFORMACIÓ

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Desembre de 200522

Una exposició sobreel nostre exili literari

Col·lectiu Catalunya

L’exposició “Literatures de l’e-xili”, que el Centre de Cultu-ra Contemporània de Bar-

celona presenta fins al 29 de generde 2006, narra l’experiència delsescriptors catalans a l’exili a travésd’una col·laboració interdisciplinà-ria: el crític literari Julià Guillamonha reconstruït les històries dels es-criptors exiliats a través de la sevaobra literària i del testimoni de quiels conegueren; el cineasta Joa-quim Jordà ha recorregut algunsindrets assenyalats de l’exili i elsha filmat tal com estan a l’actuali-tat, defugint la reconstrucció histò-rica i proposant una reflexió sobreel temps i la pervivència de lamemòria, i l’artista plàstic FrancescAbad és autor de les instal·lacionsque sintetitzen metafòricament al-gunes de les seqüències que rela-ta l’exposició.

El camí de l�exiliL’exposició arrenca al gener del1939. Perduda la guerra civil, cen-tenars d’intel·lectuals i escriptorstravessaren la frontera i comença-ren el camí de l’exili. Amat-Piniella,Pere Calders, Agustí Bartra, AnnaMurià, Xavier Benguerel, Joan Oli-ver i Mercè Rodoreda són algunsdels noms que formen part de lariuada de gent que pren el camí del’exili. La seva destinació va ser,primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a laRepública Dominicana, a Mèxic, aXile, a Suïssa, a Anglaterra o alsEstats Units.

Seguint la veu dels escriptors,això és, la seva obra, “Literaturesde l’exili” planteja un itinerari pels

llocs de l’exili literari (1939- 1975) iha tornat als llocs on es va desen-volupar aquesta història per recu-perar llibres, manuscrits i fotogra-fies que transmeten el clima moralde l’exili. I per filmar un documentalque permet reviure alguns delsseus episodis fonamentals: el pasde la Frontera, l'arribada a Amèri-ca, la contribució dels exiliats a lavida cultural dels països d'acollida,el dilema del retorn.

L’exposició ens enfronta amb lavivència d’aquests exiliats en unaEuropa sacsejada per la Segona

Guerra Mundial, i reconstrueix larelació amb els països d’acollida, al’altra banda de l’Atlàntic, en unaexperiència que enfronta la literatu-ra catalana als grans temes de laidentitat primitiva, de l’”altre” i de lavida de les grans metròpolis con-temporànies. L’exposició relata, entemps actual, la memòria queaquest trànsit ha deixat en els llocscitats.

La pel·lícula de Jordà

Un audiovisual de Joaquim Jordà

acompanya l'exposició “Literaturesde l'exili”. Jordà hi recorre els ca-mins que van seguir alguns escrip-tors catalans en abandonar Cata-lunya al gener del 1939. Aquestapeça documental, rodada a Cata-lunya, França, Xile i Mèxic, cercales ressonàncies que els escriptorscatalans hi deixaren. A partir deltestimoni escrit de molts d’aquestsescriptors, l’audiovisual combinaimatges actuals de tots aquestsllocs amb imatges d’arxiu, entrevis-tes puntuals amb algun personatgesignificatiu i dibuixos.

“El pèsol negre”,una revista ambmés de cinc anysde lluita llibertària

Pep i tu (Berga)

“El pèsol negre” va nàixer a Berga laprimavera de l’any 1998, sent una petitarevista en format fanzine amb una tira-da de 100 exemplars. Aquell any en vansortir dos números.

A les darreries de l’any 2000, va co-mençar a sortir amb regularitat (cadados mesos) a tot el Berguedà. Era la se-gona època. En un principi, es feia ambfotocòpies (A-3 doblegades i grapades)i amb una tirada de 300 números i 12pàgines que de seguida van ser 24 pà-gines i 700 números.

Les amenaces dels empresaris i po-ders locals arrel de les denúncies ques’hi publicaven ens van anar espero-nant i al número 13 vam donar el pas ala rotativa, va ser el maig de l’any 2003.El mes d’octubre de l’any 2004, “Elpèsol negre” va passar a ser una publi-cació llibertària de l’Alt Llobregat i elCardener, és a dir de les comarques delBerguedà i del Bages, amb una tiradaque ha oscil·lat entre els sis mil i vuitmil exemplars i vint-i-quatre pàgines.

“El pèsol negre” no és un mitjà delsmoviments socials cap als movimentssocials, sinó cap a enfora. Arriba a mol-tíssima gent dels pobles, viles i ciutatsdel Bages i del Berguedà i en algunesciutats com ara Berga està realmentarrelat, sent un referent de la comunica-ció lliure.

Els continguts giren entorn la infor-mació local referida a l’actualitat, elmón laboral i els abusos de poder depolicies, polítics i empresaris. També hiha un dossier central temàtic que abor-da qüestions generals i actuals. A més,també hi ha articles de fons, culturals,les ressenyes i darrerament l’entrevistade la contraportada.

El proper número serà el 25 (desem-bre-gener) i farà cinc anys de la segonaèpoca de la publicació. Coincidint ambaquest cinquè aniversari i com a conse-qüència de la demanda que hem tingut,probablement a partir del proper núme-ro la tirada augmentarà i llavors, el pro-per repte, més enllà de mantenir i millo-rar els continguts, serà reduir laperiodicitat.

Antonina Rodrigo

És la sisena de set germans. El1921 mor el seu pare, aleshores, laseva mare es trasllada a Barcelonaamb les quatre filles supervivents.Maria comença a militar en el BlocObrer i Camperol i, més tard, alPartit Obrer d’Unificació Marxista(POUM). Es casa amb el periodistaEstivill. En la primavera de 1932,coneix Josep Rovira, que acaba detornar de l’exili per l’intent de copd’estat de Prats de Molló. Uneixenles seves vides el març de 1936. Alcap de poc esclata la guerra civil i

Maria marxa al front d’Aragó ambel seu company, que és el cap dela Columna Lenin. Com que els fal-ten aparells transmissors a les trin-

xeres, la miliciana allista jovescamperols aragonesos per ferd’estafetes ambulants. El juny de1937, a causa dels Successos deMaig, empresonen Rovira. Marias’enfronta al general Pozas i li exi-geix que rescati el seu marit, queés militar, de mans de la policia. Afinal de 1938, Maria ja és mare deMireia i torna a estar embarassada.Al locutori de la Model, Roviraaconsella la seva dona marxar capFrança, on naixerà el seu fill, el ju-liol de 1939. Quan entren a França,internen Rovira al camp de con-centració de Saint Cyprien. Maria

es refugia a Montauban. Desprésde passar pel camp de Septfonds,Rovira es reuneix amb la família aSaint-Etienne. El juny del 1940,després de la derrota militar fran-cesa, s’instal·len a Lió, on tots doscol·laboren en la Cadena d’EvasióClandestina El Insurrecto. En qua-tre anys (1940-44) asseguren elpas clandestí cap a Espanya decentenars de militars aliats. Els Ro-vira es neguen a emigrar a Mèxic,es queden a França per lluitar con-tra els qui havien ajudat Franco aguanyar la guerra i funden el Movi-ment Socialista de Catalunya.

Maria Manonelles (Mollerussa, 1913 - Conflent-Coflans (França), 2004)

Dones sindicalistes

Els escriptors Francesc Trabal, Cèsar-August Jordana, Xavier Benguerel, Joan Oliver i Domènec Guansé amb les seves famílies capa Xile, via Argentina, a bord del vaixell Florida al desembre del 1939. Fundació La Mirada, Sabadell.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2005 23

Centenari del naixementde Xavier Benguerel

> LA CULTURA

Un tal PepeMartínez

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Com més passa el temps menys gentsap que amb un nom tan corrent comJosé Mártinez (Guerricabeitia) va existiralgú que va contribuir decisivament amarcar des de les posicions mésavançades i pluralistes l’antifranquismea través de la ja mítica revista i editorialRuedo Ibérico, la més activa i represen-tativa de tot l’exili republicà, i especial-ment oberta a les aportacions llibertà-ries, mostra d’això seran, en particular,l’edició de l’emblemàtic suplement es-pecial sobre el moviment llibertari es-panyol, sense oblidar les memòries deCipriano Mera i sobretot les conflictivesde Garcia Oliver, de les quals va fer finsa cert punt advocat. Nascut en una fa-mília anarcosindicalista, milità a les Jo-ventuts Llibertàries (JJLL) i va treballa ala seu de la Federació Regional de Cam-perols de València de la CNT, sensetenir encara l’edat, se’n va anar cap alfront a una columna anarquista, i des-prés a les Milícies de la Cultura, depe-nent del Ministeri d’Instrucció Pública...

Quan va acaba oficialment la guerrava ser detingut, però com a menor d’e-dat va ser enviat a un reformatori. En lasegona meitat dels anys quaranta, esconvertirà en un activista clandestí, finsque ha de travessar la frontera il·legal-ment i s’instal·la a París, formant partde la delegació exterior de les JJLL...

Aprofitant la seva experiència en Edi-tions Hermann, crearà en 1961 l’edito-rial amb tres socis més (Nicolás Sán-chez-Barnús, Ramón Viladás i VicenteGirbau), encara que, a la llarga, assumi-ria gairebé tota la responsabilitat enuna trajectòria plena de dificultats dig-nes d’una bona novel·la (amb seriososaspectes picarescos), però en la qualquedés clara la seva poderosa contri-bució a la resistència antifranquista, demanera que els diversos èxits única-ment serviran per pagar els deutes iavançar en nous projectes. I ho va ferdes d’una actitud oberta, pluralista, si-tuada clarament a l’esquerra del PCE,però sense tancar les portes als seusrepresentants. Albert Forment el defi-neix com «un llibertari trufat de marxis-me» (“José Mártinez: la epopeya deRuedo Ibérico”, Anagrama, 2000), queva saber guanyar-se la col·laboració demolts intel·lectuals i escriptors, entreells Juan Goytisolo, que va ser uncol·laborador habitual de la premsa lli-bertària a l’exili. Això explica que Márti-nez, entre altres coses, publicarà un ex-tens suplement sobre la revoluciócubana, una edició de les «obres» deTrotsky, de Nin i Maurín, a més d’obrescom la de Fernando Claudín, en uncatàleg amb autèntics dards contra ladictadura (el dedicat a l’Opus Dei vatenir diverses edicions; el mateix que lasemblança de Franco escrita per Lucia-no Rincón) i contra l’estalinisme, que vaser perdent la seva transcendència enla mesura que l’obertura, i més tard lesconquestes democràtiques, acabessinconvertint Ruedo Ibérico en una edito-rial més, per desaparèixer el 1982, coin-cidint amb la victòria del PSOE.

EN PAUS AMB EL PASSAT

A propòsit de la novel·la ‘Incerta Glòria’ de Joan Sales

Flora Pla

Les visions que tenim dels tempspassats els qui no els hem viscutdirectament provenen dels mit-jans als que hem tingut accés pertal d’informar-nos-en. Hi ha qui tésort, i pot accedir a fonts directesque els hi expliquen què (i com)va passar el que va passar. Lagran majoria ens hem de confor-mar amb fonts indirectes, llibres,documentals, i, al cap i a la fí, latelevisió.

De totes maneres es fa molt di-fícil arribar a apropar-nos real-ment a allò que va ser la realitatde les coses. En primer lloc pelsnostres propis prejudicis interns,conscients o inconscients, legí-tims o no. En segon lloc per l’ine-vitable postura que pren tot es-criptor, novel·lista, historiador,polític, etc. quan ha de narrar elsfets del passat. En tercer lloc, per

l’imprecisió, l'erosió i la pèrdua dedades que origina l’inevitable pasdel temps. Per últim, pel grau devoluntat real que tingui cadascúper conèixer com van ser real-ment els fets que van passar.Aquesta última condició es potexpressar inversament: pel graude voluntat de rebre un discursacrític que expliqui una històriasense clarobscurs, sense puntsfoscos, per tal de tenir la cons-ciència tranquil·la i de poder con-ciliar aquesta visió del passatamb la idíl·lica visió política X delsubjecte.

Joan Sales va ser advocat decarrera, militar republicà d’ocasió,i sobretot, editor. Va ser la perso-na que va editar "La plaça del dia-mant", probablement la millornovel·la en català que s’ha escritmai. Fundador del Club delsNovel·listes, va escriure una únicanovel·la, “Incerta glòria”, dividida

en quatre parts, on narra la guerracivil des del punt de vista de qua-tre personatges diferents.

La visió de la guerra que ensdóna Sales dista molt del discursclàssic revolucionari que proba-blement molts de nosaltres hemanat llegint al llarg del temps. Noté res a veure. És molt probableque mentre llegim la novel·la, tro-bem postures, interpretacionsamb les que no estiguem d’acord;o fins i tot creences religioses, enles que senzillament, molt proba-blement, no creïem. Però dins dela novel·la hi han personatges,punts de vista, que probablementens estiguin molt a prop, com perexemple, el vell anarquista Mil-many, amb tantes coses en comúamb en Joan Peiró (tant citat, percert, últimament per tothom i queseria tant i tant incòmode per tot-hom -sense cap mena d' excep-ció, n’estic ben segur- si tingués la

mala idea de tornar a la vida). Feu el favor de llegir aquesta

novel·la, l’equivalent català de“Guerra i pau” de Tolstoi, si teniuun punt de vista obert i sincer (hiha una edició econòmica d'Edi-cions 62 en dos volums a "Les Mi-llors Obres de la Literatura Cata-lana"). Hi haurà parts, com ja hedit, amb què no estareu d’acord, oque no us agradaran. Però re-conèixer que la gent del propibàndol va fer també, en menorgrau però també, crims i desgrà-cies, com molt bé va denunciar enPeiró al "Perill a la reraguarda", ésun pas personal -ja que semblaser que col·lectivament el temaseria complicat- necessari en larecerca de la veritat. Necessariper estar en pau amb el passatpel que fa a la història i la políticacomunes (que els nostres propis ipersonals fantasmes ja són patri-moni de cadascú).

Revista Lletres(www.llibrescat.com)

Un home del Poblenou, cres-cut amb l’empremta històri-ca que deixa aquest barri en

els seus habitants —malgrat la re-forma urbanística actual—, tocatsper la commoció del pas d’unesidees de proporcions gairebé míti-ques, les del socialista utòpicÉtienne Cabet. Aquest barri deSant Martí de Provençals, traves-sat encara ara per l’avinguda d’Icà-ria, ens recorda una època d’ideo-logia contundent, una època enquè hom creia en la bondat de l’ho-me, i que malauradament es mal-meté per totes les contrarietats re-pressives contra una classe obreradelerosa d’unes relacions i d’untreball de rostre més humà. LaGuerra Civil i la repressió franquis-ta acabaren de rematar l’esperit dellibertat que, malgrat tot, els seushabitants semblen conservar. Quiha nascut al Poblenou, o no eldeixa o hi torna. També XavierBenguerel i Llobet se’n separà als33 anys per tornar-hi, en regressarde l’exili, el 1954.

Va ser dels molts que van mar-xar, primer a França, on, al castellde Roissy-en-Brie, coincidí amb elsescriptors Bartra, Guansé, Trabal,Oliver, Jordana, procedents en partdel Grup de Sabadell. A la fi del1939 s’embarcà cap a Amèrica is’establí a Santiago de Xile.

En la seva primera novel·la, “Pà-gines d’un adolescent (1929), i enles que segueixen abans de l’exili,

La vida d’Olga (1930), El teu secret(1934) i Suburbi (1936), ja es mos-tra com un escriptor de marcatcaràcter psicològic. Un llibre de po-esia, Poemes (1934), i un de con-tes entre els quals cal remarcar L’-home i el seu àngel (1937). Enteatre va estrenar El casament dela Xela (1937), que fou premi Igna-si Iglésias 1936. Gran treballador,també va conrear el periodisme.

A Santiago de Xile fundà unaempresa farmacèutica i continuàl’activitat literària. Creà, amb JoanOliver, l’editorial El Pi de les TresBranques. Publicà els contes“Sense retorn” (1939), la comèdiaunanimista(1) d’ambient suburbà“Fira de desenganys” (1942), “Lamàscara” (1947), la novel·la “L’ho-me dins el mirall” (1951), i “La famí-

lia Rouquier” (1953), premi JoanotMartorell, novel·la que es pot situardins el corrent que representenGraham Greene o François Mau-riac, però sense deixar el realismepsicològic. Ja de nou a Catalunya,publica el volum de contes “El de-saparegut” (1955).

Amb el seu cunyat Joan Sales iamb en Joan Oliver creà «El Clubdels Novel·listes», col·lecció literà-ria dins l’editorial Aymà que va aco-llir nombroses obres d’escriptorscatalans com Mercè Rodoreda, iFolch i Camarasa, entre molts d’al-tres.

Assolí un gran èxit amb “El tes-tament” (1955), de la qual en féuuna versió teatral (publicada el1960). Prosseguí l’obra narrativaamb “Els fugitius” (1956),

novel·lació del seu exili, desprésrefeta completament, el 1965, ambel nom d’”Els vençuts” (1969); “Elviatge” (1957); “L’intrús” (1960); “Elpobre senyor Font” (1964); lanovel·la curta “La prova de foc”(1967); “Gorra de plat” (1967);1939 (1973); “Icària, Icària...”(1974), premi Planeta, sobre aque-lla història del seu barri; “Llibre delretorn”, premi de la Crítica Serrad’Or 1978, i “Sempre és demà”(1978), entre d’altres. Amb la publi-cació de les “Obres completes”(primer volum, 1967) reelaborà es-tilísticament la seva producció ini-cial. Cal destacar també “Appas-sionata”, complicada històriad’amor, per la qual li fou concedidala Lletra d’Or, i el volum de narra-cions “L’absent”, recull revisat detextos dispersos d’èpoques ante-riors. Dins de la seva obra estricta-ment autobiogràfica cal remarcar“Memòries: 1905-1940” (1971) i“Memòria d’un exili: Xile” 1940-1952 (1982). Pel que fa a la poe-sia, cal esmentar l’obra compresaentre 1925 i 1985, recollida a “Ani-versari” (1987). Cal destacartambé el seu treball de traductor,tan acurat, a Les flors del mal, deCharles Baudelaire, així com en lestraduccions de La Fontaine, PaulValéry, Charles Baudelaire, Poe...

1. L’unanimisme és un moviment li-terari que es basa en la idea del’escriptor com a representant del’ànima col·lectiva, del grup humàconsiderat com un tot: els seussentiments, els seus desigs...

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 200424

L�ALTRA CARA DEL CHAVISME

Una altra visió de Veneçuela:globalització a pas de vencedors

Rafael Uzcátegui

En el nostre país, es compleixl’agenda del moviment antiglo-balització per aquells que da-

vant del món s’anomenen paladinsde la lluita contra el neoliberalisme.Quan Chávez i la resta dels seus fun-cionaris realitzen incendiàries procla-mes contra “l’Imperi” i el “Neolibera-lisme”, als pocs dies signengenerosos contractes amb directiusde multinacionals. En un país cari-beny anomenat Veneçuela, la co-herència entre el que es diu i el quees fa supera les revelacions de Ri-pley.

El 27 de febrer de 1989, es va rea-litzar a Veneçuela la primera revoltad’importància contra l’aplicació de lespolítiques neoliberals. Allò no era pro-ducte de la casualitat, era el resultatd’una consciència creixent entre àm-plies capes de la població que unamanera d’ordenar la societat estavaarribant a la seva fi. Aquell va ser unrebuig als resultats de l’acord d’alter-nança i governabilitat realitzats entreels partits polítics del status, les For-ces Armades i l’Església concretat enl’anomenat “Pacto del Punto Fijo”,després de la caiguda de la dictadurade Marcos Pérez Jiménez en 1958.Les formalitats democràtiques vanpoder aguantar-se durant quatre dè-cades gràcies a l’explotació de les ri-queses del país i la instauració dexarxes clientelars entre el partit go-vernant i la resta de la població. Lapromesa de “sembrar el petroli”només va servir per a engreixar lesbutxaques de sectors minoritaris de lanació.

Chávez va aconseguir capitalitzaraquells anhels de canvi de la societatveneçolana al seu favor, resultantelecte president amb un gran margede l’electorat que endossava en ell un“xec en blanc” per treure’s de damuntel funest bipartidisme d’Acció De-mocràtica i COPEI. A pesar del seuorigen militar i el seu discurs d’esque-rres, la seva milionària campanyaelectoral era pagada per sectors capi-talistes locals i internacionals que vanveure en ell, l’oportunitat per assegu-rar la governabilitat i continuar elsseus negocis en el territori. No es vanequivocar en els seus pronòstics.

Després de cinc anys de govern elchavisme li ha declarat una guerrasense quarter als sectors tradicionalsde la burgesia veneçolana –Fedecá-maras-, recuperant les agendes delsmoviments socials aglutinats al seu alvoltant per a desgastar-los en roundsd’ombra contra els fantasmes del“puntofijismo”. Al costat d’això, l’am-plificació mediàtica dels sectors mésconservadors del país i els seus reite-

rats -i cada vegada més solitaris-,crits al cop d’estat han servit al governper a distreure l’atenció dels verita-bles problemes del país i dissimularels milionaris negocis fets per lescompanyies multinacionals a Ve-neçuela, contractes que, i això merei-xeria una anàlisi a part, han estat via-bles per la desarticulació de bona partdel moviment social foguejat qualitati-va i quantitativament després de l’ex-periència del “Caracazo”.

La veritable �intervencióestrangera�

Amplis sectors de l'esquerra veneço-lana i mundial s'han vist representatspel verb fluid i generós del comandantChávez, Les seves fanfarronadesverbals i la seva repetició dels llocscomuns del discurs revolucionaripropi de la Guerra Freda. Resulta la-mentable com veus pretesament “crí-tiques” en el món s'han deixat encan-tar pels cants de sirena del’autodenominada “Revolució boliva-riana”, mentre que en la realitat –petitdetall no previst per la retòrica- HugoRafael Chávez ha aprofundit la rela-ció de Veneçuela amb les tendèncieseconomicistes de la globalització en-quistant a la nació llatinoamericanaen el seu paper de proveïdor segurd'energia i recursos als compradorsdel primer món, començant per des-comptat amb els Estats Units. Mentreel projecte de país de “zurdo de Sa-baneta” és un signe d’interrogació, eldenominat “Procés” necessita d’am-plis fluxos d’inversió estrangera per apagar els milionaris programes popu-listes i clientelars que assegurin laseva permanència en el poder.

Entenem que aquestes paraulessón impossibles d’entendre per a quihan cregut sense dir res la ficciód’una revolució a Veneçuela. Enume-rem dades, completament verifica-bles pels curiosos en l’assumpte, decom la Globalització economicistaavança a pas de vencedors en elssectors avui claus de l’economiamundial.

Petroli

A pesar que la companyia de petroliestatal es presenta com “La NovaPdvsa”, la seva línia no difereix subs-tancialment de l’estratègia assumidaper anteriors administracions, lesquals asseguraven en els millors ter-mes per als amos del Nord el flux d’hi-drocarbur. Ni tan sols durant la passa-da guerra de l’Iraq, quan algunssectors socials del país van suggerirel seu cessament com mesura deprotesta per la invasió, el doll de pe-troli va deixar de proveir-se als portsde l’Oncle Sam. D’aquesta maneraAlí Rodríguez Araque, president de lacompanyia estatal de petroli, vaanunciar que segons xifres confirma-des pel departament de Comerçd’Estats Units en l’any 2003 PDVSAva ser la segona empresa mundial encol·locació de crus a EUA. Això signi-fica més de 47 milions de barrils decru veneçolà venuts a Estats Units,amb un valor de mil 333 milions dedòlars.

Veneçuela és i serà un proveïdorconfiable d'energia per al seu princi-pal comprador. La sentència provédel propi Chávez el qual declarava elpassat 9 de març “no tenim gens nimica de danyar-la –la relació amb

USA-, en 5 anys hem estat proveintde manera constant i segura, cadadia d'aquests 365 anys de petroli alsEstats Units”. El particular d'aquestadeclaració és que es produeix 9 diesdesprés que, presidint una “marxaantiimperialista” (digne de Ripley, re-petim) el mateix Chávez afirmava elcontrari: “Ha de saber el senyor Bushque si se li ocorre la bogeria (...) d’en-vair a Veneçuela (...) sàpiga el pobled’Estats Units que lamentablement niuna gota de petroli els arribarà des deVeneçuela”.

Segons el butlletí de notícies de lamateixa Pdvsa, “Destacades perso-nalitats del Departament d’Energia il'Agència d'Informació Energètica,així com de la Corporació per a la In-versió Privada Internacional, EximBank, Banc Mundial, IFC, Fons Mo-netari Internacional, Banc Interameri-can de Desenvolupament i firmes as-sessores d’organismesgovernamentals, inversionistes i em-presaris van rebre, amb marcat in-terès, informació de primera màsobre l’actualitat operacional, comer-cial i financera de PDVSA, així comsobre la seva orientació de negociscap al mitjà termini”.

La recerca d’inversió estrangera hamostrat els seus fruits. Shell i Exxon-Mobil participarà en els projectesd’explotació i exploració de crus pe-sats que es troben en la Faixa Petrolí-fera del Orinoco on existeix la majorconcentració de recursos de l’hemis-feri, doncs s’estimen reserves de 275mil milions de barrils.

Petrolis de Veneçuela i l’empresaitaliana ENI (Ens Nazionale Indrocar-buri) van subscriure un memoràndumd’enteniment per a desenvolupar i ex-

plotar avançades tecnologies de pro-cessament de cru extrapesat i gas.

Gas

El ministre d’Energia i Mines RafaelRamírez va anunciar que Veneçuelacomençarà a col·locar gas natural enel mercat nord-americà l’any 2008,com a part dels seus plans per enfor-tir la seva imatge de “font energèticaconfiable”. Per complir l’objectiu s’in-crementarà en 60% l’actual producciógasífera de 7 mil milions de peus cú-bics al dia. D’aquesta manera, elsprojectes en marxa per Pdvsa són elssegüents: José 250 (450 milions $),Gas Anaco, Gasoducte La Guajira(255 milions $) en la InterconnexióColòmbia-Veneçuela; ICO (510 mi-lions $), Grup Trio Yucal Plaer (Total-FinalElf, Repsol, Inepetrol, Otepi), in-versions benvolgudes en 400 milions$ i Repsol-Area Barrancas (225 mi-lions $). Entre les oportunitats d’inver-sió conten, entre uns altres, el Projec-te Mariscal Sucre.

Plataforma Deltana: Chevron-Te-xaco va rebre la concessió per a rea-litzar feines d’exploració i explotacióde gas en el tercer bloc de la Platafor-ma Deltana, un àrea situada en lesàrees marítimes limítrofs amb Trini-dad i Tobago amb reserves estima-des en 38 bilions de peus cúbics degas natural. Ramírez va informar quela Chevron iniciarà al juny de 2004 lesperforacions amb una inversió esti-mada de 170 milions de dòlars. Lacompanyia té tres dels cinc segmentsde la Plataforma Deltana i en la sevaexplotació treballarà juntament ambPdvsa i els consorcis internacionalsBritish Petroleum, Totalfinalelf i Sta-toil, els quals segons les estimacionscomençaran a produir el gas a partirdel 2009.

Projecte Gas Anaco: Pdvsa varebre de la Societé Generale i INGBank un préstec addicional de 125milions de dòlars per al finançamentdel projecte Gas Anaco. El mateix vaser contractat sota termes favorablesmitjançant el Citibank com banc cap-davanter del sindicat, amortitzablecada sis mesos, en un lapse de cincanys i a una taxa d’interès del voltantdel 1,72%.

Mariscal Sucre: Veneçuela signaràun acord amb la gegant anglo-holan-desa Royal Dutch/Shell per a desen-volupar el projecte de gas natural li-quat (GNL) Mariscal Sucre. RoyalDutch/Shell encapçalaria el desenvo-lupament del Mariscal Sucre, un pro-jecte de 2,7 milers de dòlars, que in-clou perforació costa fora per aextracció de gas natural, un oleoduc-te i una planta de gas natural liquat a

continua a la pàgina 25 >

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2004 25

> FÒRUM ALTERNATIU

Cap a la realitzaciódel Fòrum SocialAlternatiu a Caracas

ellibertario@nodo50.org iwww.fsa.contrapoder.org.ve

Entre els dies 24 i 29 de gener del 2006,es farà a Caracas el VI Fòrum SocialMundial (FSM), aquesta vegada realitzatsimultàniament en diverses parts delmón, pel que la capital veneçolana seràseu, al seu torn, del II Fòrum Social deles Amèriques. Per això, un conjuntd’activistes socials, artistes, professio-nals, treballadors, intel·lectuals d’es-querra i persones convençudes de lanecessitat d’un canvi i promotors de lallibertat i la justícia social creiem en lapertinència d’obrir i mantenir espais pera un profund debat i construcció dedinàmiques transformadores; peròconsiderem que donades les experièn-cies dels Fòrums Socials Nacionals, elsdiversos Festivals de Solidaritat ambVeneçuela, el Festival Mundial de la Jo-ventut i els Estudiants i la mateixa con-formació del Comitè promotor del FSM-Caracas, no existeixen condicionsperquè la convocatòria de gener pròximsigui una trobada plural, independent,oberta, autogestionada i no deliberativacom estableix la declaració d’inten-cions del propi Fòrum Social Mundial.

Per això, organitzem el Fòrum SocialAlternatiu de Caracas al gener de 2006,una trobada de moviments socials an-tagonistes com a opció conseqüent en-front de l’espectacle burocràtic en quèha derivat el Fòrum Social Mundial afa-vorit per l’Estat veneçolà. Grups i indivi-dualitats de l’esquerra radical i antiau-toritària de Veneçuela estem promoventla realització d’un Fòrum Social Alterna-tiu en paral·lel al VI FSM “oficial” (i ofi-cialista) que es reunirà del 24 al 29 degener de 2006 a Caracas. En aquestainiciativa hi participem els anarquisteslocals, agrupats en la CRA, el CESL, elperiòdic “El Libertario” i col·lectiusafins. Des del moviment anarquista ve-neçolà, us convidem a participar en elFòrum Social Alternatiu.

En la definició de les característiquesque tindria aquest FSA, insistim en lanecessitat que en els seus espais dedebat hi tinguin àmplia cabuda les pro-postes i experiències per a la lluita so-cial associades amb el moviment anar-quista, petició que ha estat acollida perla resta dels qui promouen l’esdeveni-ment, ja que certament hi hauria graninterès a escoltar i debatre el que diríemreferent a això. S’està fent –localment iinternacionalment- la crida a participaren el FSA.

Ens declarem oberts a totes els sug-geriments i comentaris que es vulguinfer en relació a aquesta convocatòriainicial, en particular sobre com podríemaprofitar de la millor manera aquestatrobada que anarquistes de diversospaïsos tindríem a Veneçuela. D’altrabanda, convidem a visitar la pàgina webdel FSA (www.fsa.contrapoder.org.ve)per mantenir-se al corrent de tota la in-formació, la metodologia per a partici-par, les propostes i el debat que es ge-neri entorn d’aquest esdeveniment.

la Península de Paria a l'orient delpaís. Per altra banda, Pdvsa, Shelli Mitsubishi, van reafirmar els com-promisos subscrits al novembre de2002 per a aquest projecte.

Petroquímica

Pequiven –filial de Pdvsa- i Exxon-Mobil projecten construir en con-junt una planta de oleofines –matè-ria primera per a la indústria delplàstic- en el complex industrial deJosé, estat Anzoátegui. Segonscomentaris de les autoritats delMEM tal projecte es convertirà enla pedra angular del pla de desen-volupament del sector petroquímicnacional, creant 200.000 ocupa-cions en un lapse d'entre quatre icinc anys. La inversió global per aportar a terme el desenvolupamentascendeix a 2,65 bilions de dòlars itindrà com objectiu alimentar almercat del plàstic nacional i inter-nacional, arribant a segons les pro-jeccions produccions anuals de 1milió de tones d'etilè, 780.000tones de polietilens i 400.000 tonesde glicols.

L’any 2000 es va anunciar la sig-natura de l’acord per a la construc-ció de la planta de oleofines. El cro-nograma d'execució va sofrir unretard a causa del procés de fusióde les petroleres nord-americanesExxon i Mobil. Per a iniciar el pro-jecte es necessitava aconseguir el60% dels recursos per mitjà del fi-nançament bancari internacional,aproximadament 1,5 bilions de dò-lars.

Després de tant temps, segonsla valoració de la revista econòmi-ca veneçolana Quantum (parado-xalment de tendència oficialista),“la concreció d'aquest projecte po-dria interpretar-se com la intenciódel Ministeri d'Energia i Mines de“compensar” a Exxon Mobil, des-prés d'haver-la desqualificat comsoci del projecte de gas natural li-quat Mariscal Sucre, i després queaquesta empresa decidís no parti-cipar activament en la licitació deles àrees per a l'exploració i aprofi-tament de les reserves de gas na-tural existents en la PlataformaDeltana”.

Carbó

El 13 de novembre del 2003 HugoChávez anunciava l'elevació de laproducció de carbó en l’estat Zuliaa 36 milions de tones mètriques,una decisió emmarcada en l’ano-menat projecte “Port Amèrica”, unaobra valorada en 60 milions de dò-lars enclavada a l’Illa de San Ber-nardo, un megaport clau per laseva proximitat estratègica al sud-est dels Estats Units. La producciódel mineral té com destinació a lesempreses multinacionals del carbóAnglo American, RAG Coal, Pren-guin, Excel i InterAmerican Coal.L’anunci fa oïdes sordes de les rei-terades denúncies sobre la conta-minació, la devastació ecològica ila presència de malalties productede la indústria carbonífera de laregió.

TelecomunicacionsD’acord a estimacions preliminarsdel Producte Intern Brut (PIB) pre-sentades pel banc Central de Ve-neçuela, el sector de les Telecomu-nicacions va registrar al tancamentde 2003 un creixement del 1,9%,situant al sector en el major rangde variacions positives pel que fa ala resta de les activitats no petrole-res. L’activitat comunicacions vaevidenciar una ràpida recuperacióenfront de les dificultats presenta-des al començament del 2003; re-gistrant en l’últim trimestre de l’anyun creixement de 4,6% en relacióamb mateix període de 2002.Caldrà recordar que les principalsempreses del sector són multina-cionals com Telcel Bellsouth?

Deute extern

A pesar de ser una de les prome-ses electorals del candidat Chá-vez, el president Chávez s’ha mos-trat com un puntual pagadorenfront dels compromisos contretspel país amb els organismes multi-laterals de finançament. En unaentrevista concedida a Marta Har-necker a l’agost del 2002, declara-va que “no crec que un procés re-volucionari degui, necessàriament,per a ser-ho, desconèixer compro-misos com el del deute extern; o al-tres assumits amb institucions, cor-poracions o països del món.” Enaquesta mateixa conversa, Chá-vez pateix d’una interessadaamnèsia: “mai vam dir en la cam-panya electoral que no pagaríem eldeute. Hi havia el rumor, comenta-ris de premsa, etcètera. Sí quevam dir que proposaríem un es-

quema per reestructurar el deuteextern i en això no s’ha pogutavançar”.

Aigua

Amb només 40 legisladors dels165 de l’Assemblea Nacional (43menys del quòrum de la meitatmés un necessari), dels quals 36eren chavistes (encara que vostèno ho cregui), en dues hores esvan aprovar els 87 articles de laLlei Orgànica de la Hisenda Públi-ca Estatal en la segona quinzenade març del 2004. L’article 6 d’a-questa Llei atribueix als Estatsdues categories de béns: els deldomini públic estatal que “són ina-lienables i imprescriptibles” i nopoden ser venuts, cedits ni adqui-rits per prescripció, i els del dominiprivat, que sí poden ser venuts oalienats. Les aigües passen al do-mini privat. Afegeix dit article queels béns no alienables del dominipúblic "poden adquirir la condicióde béns alienables mitjançant de-safectació sancionada, a sol·licituddel governador, per Acord del Con-sell Legislatiu amb el vot favorablede les dues terceres parts delsseus integrants. En l’expedient dedesafectació ha de constar l’opiniódel Procurador de l’estat i del Con-tralor de l’Estat”. Amb aquesta re-gulació, com va declarar Luis Brit-to García un intel·lectual lligat alProcés, “Quaranta legisladorsd'uns pocs Consells Legislatius po-drien alçar les seves mans perquèfossin vendibles el Llac de Mara-caibo, La Llacuna de València, l'A-puri, el Caroní, El Orinoco, el Deltai en general les fonts d’energia hi-droeléctrica de Guayana i del país.

No faltarien quaranta compradors”.

Transgènics

A l’octubre del 2003 es va promul-gar per part de l’Assemblea Nacio-nal la Llei de Llavors i InsumsBiològics per a la Reproducció Ani-mal. Per a les organitzacions am-bientalistes, com el cas de MUEVEi el seu portaveu Leobardo Acure-ro, “No és altra cosa que el segelllegal que permetrà l’entrada a Ve-neçuela de les perilloses llavorstransgèniques . En el fons es tractade la més nova i terrible forma decolonització per a consolidar la de-pendència agroalimentaria commissió del globalisme mercantilistaque estan promovent gegantes-ques companyies nord-america-nes com MONSANTO i CARGIL”.Acurero ha realitzat un detallat es-tudi de la referida Llei, el qual potsol·licitar-se a l’emailmueve2003@yahoo.com. MUEVEencapçala una iniciativa per rebut-jar la mesura: “Una llei de llavorscom la que va aprovar l'AssembleaNacional que permet els Transgè-nics a Veneçuela, és contrària al’interès Nacional expressat en laConstitució amb l’agricultura soste-nible, per tant el pròxim pas quehem de donar com veneçolans ésimpugnar per inconstitucionalaquesta llei antivida, davant la SalaConstitucional del Tribunal Supremde Justícia TSJ”.

Mineria

Apuntalat pel ministeri de l’Ambients’ha concretat una proposta d’or-denament territorial i de reglamentde l’àrea d’Imataca, que com recor-darem, alberga a més de 3 milionsde boscos i és habitada per 26.000habitants de set ètnies indígenesen el sud-est del país. El mateixdestinaria un ús forestal del 61,5%del territori i un ús miner del 12%.En marxa es troben els projectesLoma de Níquel (530 milions dedòlars), d’exploració al Choco 10 alCallao (70 milions de dòlars) i laCamorra Hecla Venezolana (50 mi-lions de dòlars). Els projectes enpromoció són: Minera del Bloc B,Estat Bolívar (600 milions de dò-lars), Planta de Quarcites Friables(211 milions de dòlars) i planta si-derúrgica per 1.172 milions de dò-lars.

ve de la pàgina 24 >

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 200526

S�estrena el documental�The Take� (La Toma)

Col·lectiu Catalunya

Ja es pot veure a tot l'Estat es-panyol un documental sobrelas empreses ocupades i au-

togestionades a Argentina.A “The Take” (La Toma) un grup

d’obrers, immersos en la brutalcrisi que ha patit Argentina en elsúltims anys, han okupat les sevesantigues fàbriques que havienestat tancades pels empresaris i,després d’obtenir permís judicial olegislatiu, les tornen a posar enfuncionament. Actualment, sónunes 200 a tota Argentina amb uns15.000 obrers i obreres que hi tre-ballen i les gestionen. Aquestes fà-briques reutilitzades per ells matei-xos són de diferentscaracterístiques: centres mèdics,instituts, empreses tèxtils, tallersmetal·lúrgics o fàbriques de trac-tors.

El documental “The Take” espresenta como una història quepretén donar una volta de 180graus al debat de la globalització.Cóm? Doncs presentant alternati-ves a una problemàtica com lafuga de capitals i la deslocalitzaciód’empreses, capaç d’arrasar unpaís a cavall entre el primer i el ter-cer món com és l’Argentina, peròque amenaça de la mateixa mane-ra Barcelona, Toronto o Caracas.

“The Take”, o “La toma”, és eltítol de la pel·lícula documental,que parteix d’un guió de l’escripto-ra i activista Naomi Klein (autora de“No-logo”) i és dirigida per AviLewis. La pel·lícula ve a completard’alguna forma el documental deFernando Solanas, “Memoria delsaqueo”. Així, el film és una pode-rosa denúncia dels desastres aquè la globalització aboca les

seves víctimes. El que descriu eldocumental és l’okupació i posadaen funcionament d’una fàbricaabandonada per part dels obrersque hi treballaven. Avui en dia, lesgrans empreses -ens expliquenLewis i Klein amb un encertat úsd’imatges d’arxiu i veu en ‘off’-,moltes vegades internacionals,s’enriqueixen amb ajuts i subsidisnacionals, prosperen i creen llocsde treball només per desaparèixera continuació traslladant-se a unaltre país amb ajudes més avantat-joses. Argentina és l’escenari de“The take”, però pels autors podriaser qualsevol altre punt del plane-ta, encara que el país austral re-presenta allò a què la globalitzaciópot exposar qualsevol estat, inclúsalgun amb una economia mitjanaaparentment ferma.

Mentre que als empresaris, ban-quers i governs els agradaria aca-bar amb el procés com més aviatmillor, els obrers de “The Take”s’entesten a trencar aquesta visió iproclamar el seu propi somni: tenirla maquinària i ser ells mateixos lamà d’obra. Aquest concepte és elque és debatut en la pel·lícula, en-frontant els treballadors a la caramonstruosa de la globalització ca-pitalista.

Una altra de les preguntes queintenten respondre els autors deldocumental és per què les granscompanyies prefereixen que la ri-quesa no sigui de ningú si no potser seva. Preguntes fonamentalsper al nou segle en un context do-cumental que supera àmpliamentel que és la situació llatinoamerica-na.

Més informació ahttp://www.nfb.ca/webextension/thetake/

> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

LA VACA GÜANO,“RETRATO DIFUSO”

“Pensament lliure,estil lliure (Do itYourself)”

Carlos Undergroove(undergroove @ mixmail.com)

La Vaca Güano va néixer fa deu anys almadrileny Barri del Pilar. Cinc amics del’institut, l’amor cap a diferents estilsmusicals i una particular visió del mónque els envoltava; ningú no podria ima-ginar, ni tan sol ells, que tocarien pertota la geografia estatal juntament ambgrups de primera línia, que gravarien undisc o que es convertirien en una de lesbandes més sòlides i fresques de lesnostres fronteres. La possibilitat de se-guir creant música i representar-la endirecte com a única recompensa.

Acaben de treure treball al carrer:“Retrato difuso”. Bona música rockeraamb tints funk/hip-hop i lletres reivindi-catives i compromeses. La Vaca Güano,música lliure i compromesa... amb l’e-xemple es predica.

“Retrato difuso” són un conjunt decançons i un llistat de sentiments aco-lorit vivament com una fotografia con-trastada o una narració que mira enrerei sospesa els fets del passat sense me-lancolia i amb vitalitat. Composa reali-tats passades i presents de l’habitantmitjà de qualsevol barri obrer, de qual-sevol ciutat. Tant les lletres com la mú-sica parlen de llibertat, d’amor i de sen-tit comú, de ritme, d’alegria i de ganesde viure, sempre comptant amb laintel·ligència com a principal recurs isense acudir als tòpics tan presents ales lletres de protesta des dels anys 70.

“El món no necessita superheroisper millorar, sinó gent com tu o com jo”.

La Vaca Güano ha revisat el concep-te de “disc”, en un moment en què elsartistes prenen el control de la situaciódavant d’un “negoci” musical que s’en-sorra per la democratització dels mit-jans. Per això aquests músics porten elseu compromís més lluny i a més d’au-toproduir tot el seu treball, des de l’em-registrament fins al disseny gràfic, pu-bliquen aquest treball sota la llicènciaCreative Commonts. Per això aquesttreball està disponible en format mp3d’alta qualitat, tant al seu web com amoltes de les xarxes p2p.El format dedisc compacte també pot ser adquiritcom a forma de “bon de suport” ambun preu recomanant assequible de 9euros o menys. www.lavacaguano.comwww.creativecommonts.org

‘A tornallom’: un documental sobre la lluita de la Punta a València

Col·lectiu Catalunya i autorsde �A tornallom�

“A tornallom” es el nom d’un do-cumental que narra la lluita per ladefensa de l’horta que a la Puntade València van emprendre encomú joves vinguts de la ciutat iels veïns de tota la vida.

Anar “a tornallom” és quan elsllauradors s’ajunten per fer feinesen comú, hui al camp d’un, demàal de l’altre i així successivament.

El documental és un aplec detestimonis, una recopilació deveus al voltant de la destrucciód’un territori i la deportació delseu veïnat.

Els testimonis de la gent mésgran amb la companyia del veïnatmés jove que convidada per l’as-sociació de veïns va okupar lesalqueries i cases construint una

lluita per la defensa de l’horta.La ciutat de València continua

creixent de manera irracional.L’ampliació del port pretén elimi-nar una altra zona d’horta: laPunta, on el veïnat s’organitza illuita per romandre en la seuaterra i preservar la seua forma devida. Després d’anys d’acaça-ment i desgast, decideixen invitarjoves de diferents col·lectius de laciutat, per viure a l’horta, okupantcases que havien quedat buides,començant així un procés d’apre-nentatge mutu.

El documental té una duracióde 48 minuts i deixa alguns inte-rrogants que inviten a fer uncol·loqui posterior. No té cap pro-ductora ni entitat financera que elrecolze, l’edició de 1000 còpiesen DVD s’està autofinançant através de la venda anticipada de

bonus que després es canvienpel DVD.

La Punta, breuhistòria

La Punta és una zona d’horta si-tuada al sud de la ciutat de Valèn-cia, entre les poblacions de Nat-zaret i Pinedo. Declarada alPGOU (Pla General d’OrdenacióUrbana) de l’any 1987 “ZonaAgrícola d’Especial Protecció” pelseu valor patrimonial i per fer debarrera urbanística al Parc Natu-ral de l’Albufera i el Saler.

A l’any 1993 els veïns i veïnesde la Punta s’assabenten de laZAL (Zona d’Activitats Logísti-ques), un projecte d’expansió delPort que amenaça el seu territori.Comencen a reunir-se, s’organit-zen creant una associació veïnal

“La Unificadora” i decideixen llui-tar per romandre en la seua terrai preservar la seua forma de vida.

A l’any 2000, el veïnat necessi-ta ajuda per defensar el territori idecideix oferir unes poquescases que havien quedat buides,en vendre-les els seus propietarisal port, a gent jove de diferentscol·lectius de la ciutat, per tal quehi vagen a viure. Els joves acu-deixen i participen en la vida del’horta: rehabiliten les cases, llau-ren camps i col·laboren en la llui-ta. Esperem que aquest docu-mental servisca per mantindre lamemòria de la Punta, com a de-núncia de l’actitud irrespectuosade l’administració cap a la culturai les persones, i com a eina dediscussió i mobilització.

Més informació a http://perlhor-ta.org/

A la venda ‘Mate y arcilla’

Per altra banda, el Sindicat deTransports de Barcelona de laCGT ha posat a la venda eldvd “Mate y arcilla”, sobre lareapropiació de la fàbrica deceràmiques Zanon, reapropia-da per part de la seva plantillaa l’Argentina. A l’octubre de2001, la patronal de ceràmi-ques Zanon va decidir el tan-cament de la seva fàbrica aNeuquén i va enviar els co-rresponents telegrames d’a-comiadament. Les treballado-

res van cremar els telegramesdavant la Casa de Govern, is’inicià un procés que culmi-narà amb la presa i posada enfuncionament de la fàbricasota gestió obrera horitzontal.Però Zanon és molt més queuna fàbrica autogestionada:és un projecte de canvi socialque s’enfronta al sistema capi-talista teixint una xarxa de re-colzament i de lluita amb al-tres fàbriques i amb la societaten general. Els diners obtin-guts de la venda d’aquestapel·lícula seran destinats a lacompra d’un autobús perZanon (Fasinpat) que estàgestionant la Secció d’Auto-busos de TMB de la CGT(www.cgtbus.com), dins lacampanya “Un autobús perZanon”.

> IMATGES QUE PARLEN

“¿Quién debe aquién? Deudaecológica y deudaexterna”

JOAN MARTÍNEZ ALIER IARCADI OLIVERASEd. Icaria

Col·lectiu Catalunya

El deute extern dels països del Sudno ha deixat d’augmentar en els úl-tims anys. El seu impacte obliga aestrènyer-se el cinturó i condemnaa la pobresa eterna els que jatenen els seus estómacs buits.

El pagament del deute extern, amés de les seves conseqüènciessocials i econòmiques, augmentael deute ecològic del Nord amb elSud, no només per l’expoliaciócreixent de la naturalesa a la quales veuen obligats, sinó també pelcomerç ecològicament desigual i ladeterioració mediambiental. Quideu a qui?

Arcadi Oliveres, catedràtic d’E-conomia Aplicada, i Joan MartínezAlier, catedràtic d’Història de l'Eco-nomia, activistes destacats delsmoviments socials de Catalunya,analitzen les característiques delsdos tipus de deutes i proposen unasortida a aquesta situació de dese-quilibri econòmic i ambiental. Un lli-bre útil en el context de la campan-ya "Qui deu a qui?".

“Asambleas yreuniones.Metodologías deautoorganización”

ANA ROSA LORENZO VILA IMIGUEL MARTÍNEZ LÓPEZ Edita Proyecto editorialTraficantes de Sueños iAsociación para la EconomíaSocial

Libero (extret d�IndymediaBarcelona)

Feia falta un treball d’aquestes ca-racterístiques per als nombrososcol·lectius que intenten organitzar-se prenent un model assembleari.

L’assaig, escrit amb unes di-mensions (99 pàgines) que evitales digressions i se centra a allò es-trictament important, fuig de disqui-sicions ideològiques i se centra enels aspectes més pràctics de lavida assembleària dels grups. Lametodologia de les reunions és elseu únic tema.

Tot i que coneixem nombrososescrits dedicats a la dinàmica degrups, molts d’aquests presents alcapítol de bibliografia, és en aquestllibre en el qual es troba una aplica-ció més directa a les nostres ne-cessitats. Aquest assaig, que encap moment cau en la temptacióde dogmatitzar sobre l’assemblea-risme, ni en distingir la major quali-tat de grups amb determinats fun-cionaments per sobre d’altres,només aspira a proporcionar einesconcretes per a què les nostresagrupacions, organitzades al vol-tant d’uns o altres principis, puguingarantir un funcionament el mésparticipatiu i democràtic possible.

La reunió és el tema estrella.S’analitza de principi a fi. Com calque sigui una adequada prepara-ció, convocatòria i confecció del’ordre del dia, com s’ha d’organit-zar l’espai físic, en què es diferen-cien els diferents tipus de reunions,segons els objectius perseguits,etc. Es dedica una especial atenció

als temes instrumentals com són lamoderació i l’avaluació. A més amés hi ha un capítol dedicat a rols isentiments grupals i personals, i unaltre a qüestions relacionades ambla comunicació. El tema del liderat-ge, tractat de forma transversal atots els capítols, es converteix enuna de les qüestions a les quals esdedica major atenció.

La seva lectura és molt reco-manada, ja que a les seves pàgi-nes prendrem consciència de múl-tiples mancances a les nostresactituds personals i a la nostra apli-cació de l’assemblearisme, que espoden arranjar atenent a les indica-cions del llibre.

“Tolerancia cero”

ALESSANDRO DE GIORGIVirus Editoriall

Jordi Martí Font

Amb un prefaci de Toni Negri i unapresentació i traducció a l’espanyola càrrec d’Iñaki Rivera i MartaMonclús, aquest “Tolerancia cero”és una magnífica aproximació al’actual model de control de les re-lacions socials més enllà de la fà-brica, més enllà del barri-guettoque ens han proposat i han aplicatels teòlegs ultres del liberalismecom al nostre màxim horitzó. Mésenllà hi situen la presó i, per tant, lasanció generalitzada, la persecuciódels petits delictes de forma con-tundent seguint teories estúpides

com la del “vidre trencat” i altresmisèries ideològiques que els ma-naires d’aquí copien com llorosdels analfabets socials d’allà.

Quan un alcalde qualsevol delsPaïsos Catalans diu “tolerànciazero amb l’incivisme” cal quesabem d’on li surten les paraulesque articula i amb el llibre “Toleran-cia cero” no només ho sabrem sinóque, a més, li descobrirem el pedi-grí parafeixista que amaga el seudiscurs. Controlar els incontrolatsja no és un problema per a l’Estatperquè cada cop són menys els in-controlats, però el patiment que la

destrucció dels serveis bàsics pro-voca en àmplies capes socials ne-cessita una contenció duríssimaabans que no es converteixi enprotesta social. Un cop més l’Estati el capital ens han passat al davanti han passat a assenyalar els falsosculpables de la degradació de lavida als barris més pobres. No as-senyalen els rics, els poderosos,els especuladors, els violents ambplaca... sinó els més pobres, elsmés indefensos i aquells que po-tencialment podrien acabar con-vertint-se en opositors.

No hi haurà possibilitat, primerens convenceran que els culpablessón els pobres, els marginats iqualsevol grup fàcil de demonitzar idesprés nosaltres passarem a serculpables, com a pobres, margi-nats... Alhora, la presó es conver-tirà en un negoci i així es tancarà elcercle. I és que ja ho deien elsvells: sempre paga poca roba.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2005 27

Llibres

Les mentides delPotemkin

Josep Estivill

Enguany es commemora el centenaride la revolució russa del 1905. Bé, pot-ser, ara com ara, ningú no ho recordaperquè les coses han anat com hananat, però quan es va complir el vintèaniversari sí que es va recordar, i molt.Sergei M. Eisenstein, un dels genis dela cultura del segle XX, els va recrear enuna pel·lícula mítica, “El cuirassat Po-temkin”, una de les més grans, decisi-ves i polèmiques històries que mai s’-hagin rodat. Admirada i prohibida aparts iguals, estripada fotograma a fo-tograma i estudiada a les acadèmies debelles arts de tot el món, ha quedat,però, amb el pas dels anys massa obli-dada.

La revolució èpica dels mariners delPotemkin convertida en la quintaessència de la lluita de l’ésser humàcontra l’opressió. Eisentein va portar ales pantalles una visió més gran que lavida però tan falsa com totes les propa-gandes dels totalitarismes. Avui en co-neixem alguns detalls sorprenentssobre l’allau de mentides que s’amagarere aquesta mítica producció sovièticarealitzada el 1925 per encàrrec del PartitComunista i estrenada arreu del móngairebé en règim de clandestinitat.

L’historiador britànic D. J. Wenden vadescobrir en el seu famós assaig “Bat-tleship Potemkin: Film and Reality” quetots els detalls d’aquesta pel·lícula sónfalsos; la idea general és autèntica peròtots els detalls són falsos, excepte lacarn i els cucs que roseguen la carn,que és gairebé l’única cosa autèntica.Tota la resta és fals: la ciutat d’Odessava ignorar totalment els mariners delPotemkin, els quals per cert no eren nibolxevics ni menxevics, i quan van arri-bar al port no van combatre sinó quevan fugir. Cap d’ells no va tornar per ferla Revolució d’Octubre.

El cinema d'Eisenstein està ple dellicències històriques però tot això noimportava massa perquè no es pretenia“recuperar la memòria” sinó fer peda-gogia política, enfervorir la gent perquèes rebel·lés contra la injustícia i l’aliena-ció, una agitació de les masses. El cine-ma es va convertir no pas en un reflexde la història sinó en un veritable motorde la història.

Enguany, quan es compleixen centanys dels fets narrats al film i vuitantade la seva realització se n’ha enllestit larestauració: s’ha afegit, entre d’altres,la introducció de Leon Trotski suprimi-da a l’època de Stalin i diverses esce-nes de violència que havien estat talla-des. I ara el famós vaixell Potemkin estàa punt per rebel·lar-se un altre cop.

GRÀCIA LLIUREPeriòdic atemporal de debat i opinióde la Vila de Gràcia (Barcelona), pu-blicat des de posicions llibertàriesgracialliure@hotmail.com

Revistes

L'ESQUERDAButlletí de la Federació d'Ensenya-ment de la CGT de Catalunya, ViaLaietana 18, 9è, Barcelona,www.cgt.es/cgtense/cgtense@cgt.es

ENTRE BASTIDORSRevista precària d’Esplugues deLlobregat, informació local i críticasocial, www.entrebastidors.info / en-trebastidors@esplugues.org

CIERZO LIBERTARIOPublicació trimestral de la Confede-ració General del Treball d’Aragó,Coso, 157 local, 50001 Zaragoza,zierzolibertario@gmail.com

V. C.

Bernardo Rodríguez és co-ordinador del Consell deRedacció de la revista lli-

bertària “Polémica” (www.pole-mica.org) d’informació, crítica ipensament.

“Polémica” és una revista queforma part del moviment anar-quista que compta amb més de20 anys d’història i que preténacollir a totes les seues tendèn-cies de manera oberta i plural, ifins i tot a gent d’esquerres nollibertària. Alguns dels nomsmés cèlebres que han passatper l’elaboració d’aquesta publi-cació són Félix Carrasquer, FidelMiró i Manuel Salas. Alguns delscol·laboradors més reconegutssón Lily Litvak, Antonio Téllez,Frank Mintz, Octavio Alberola,Diego Abad de Santillán, JoséPeirats, Felipe Alaiz, Ramón J.Sénder, Fernando Savater iFrancisco Carrasquer, entre d’al-tres.

-Com va sorgir la idea de crearuna publicació com aquesta re-vista?-“Polémica” va començar la seuatrajectòria a principis dels vuitantaimpulsada per gent d’origen lliber-tari, gent procedent de l’exili –pro-cedents en la seua majoria de laCNT-, un equip encapçalat per Ma-nuel Salas que van ser capaçosd’engegar un projecte il·lusionant.El Salas i el seu equip s’ho van dei-xar al voltant del 1994-95, desprésde prop de deu anys al front, peròal revista es va poder mantenir aparir d’un grup de gent que vamapostar per ella.

Els que portem actualment la re-

vista hem mantingut la idea inicialde fer un mitjà que no estigués lli-gada a cap organització, ni a capsindicat, o partit polític, que fos in-dependent i autònoma. La revistaté un finançament, a partir de subs-cripcions, que li permet no haverde necessitar ajuts ni subvencionscosa que li permet obtenir un granindependència respecte als po-ders. “Polémica” entén el seu lliber-tarisme com un espai en el qual noexisteixen doctrines per seguir sinóque s’accepta la discrepància i lapluralitat, amb la intenció de nocaure en la simple propaganda ique pretén difondre una anàlisi ri-gorosa de la realitat social.-Quina línia editorial té la revis-ta?-“Polémica” és una revista lliberta-ria, de crítica, opinió, debat i infor-mació, una publicació no dogmàti-ca o exclusivista i oberta a lesdiferents aportacions de l’anarquis-me i de l’esquerra. En “Polèmica”han escrit gent com l’Antonio Té-llez, Félix Carrasquer, Fidel Miró,José Peirats, Diego Abad de Santi-llán, Victor Alba, Jesús Lizano etc.Hem intentat ser crítics amb el sis-tema i plurals, hem defugit de certdogmatisme existent en el món lli-bertari per donar entrada a qui nosigui estrictament de la nostra ide-ologia. Editem més de mil exem-plars que distribuïm bàsicament aEspanya, però també a alguns ca-sals llibertaris o col·lectius alterna-tius de França i l’Amèrica Llatina, oels Centres d'Estudis Llibertarisd’Holanda i Suïssa.

Ens financem i funcionem a par-tir de les subscripcions (catorzeeuros a l’any per quatre números-de “Polémica”) però també està ala venda en diferents llibreries d’es-

querres i alternatives.-Com va marcar l’escissió de l’a-narquisme espanyol la revista?-En el moment que es va produir,Manuel Salas, el coordinador, i elseu equip es va situar més a propde la CGT, cosa que va fer que du-rant un temps la publicació esti-gués estigmatitzada per determi-nats sectors de la CNT.Actualment, per sort, tot això s’hasuperat i a la nostra redacció tenimgent de les diferents organitza-cions llibertàries i també gent inde-pendent que no està lligada a capsindicat.

Va haver-hi un número de la re-vista que va marcar un punt d’infle-xió, era un exemplar dedicat al mo-viment anarquista en què vam ferparticipar a Solidaridad Obrera, aCGT i a CNT, la qual cosa va acon-seguir trencar la idea que érempartidistes i va demostrar que està-vem oberts a tothom.-Com valores el paper actual dela revista en el món llibertari?-La revista “Polèmica” fa una apor-tació molt interessant al movimentllibertari per la seua pluralitat: es-devé un espai de trobada i dedebat comú entre les diferentstendències.

La publicació també fa un treballde recuperació de la memòriahistòrica, per exemple, darrera-ment s’ha fet una cronologia de laresistència al franquisme al voltantde les guerrilles urbanes i dels ma-quis. Després de diversos mo-ments de crisi com a publicació arapodem estar contents perquèestem funcionant bé.-Com valores la situació de l’es-querra actual en general?-Des d’un punt de vista més genè-ric la meua opinió és que l’esquerra

està una mica, sinó ja paralitzada,sí desorganitzada i amb falta d’undiscurs concret que superi el pas-sat en el seu sentit més negatiu ide fracassos i que sigui capaç derecuperar la vessant més positiva.Cal generar un discurs nou sobreles noves realitats i els nous rep-tes, hem d’oblidar el dogmatisme iles batalles i disputes que van en-torpir el passat. Hem de treballarper aconseguir un moviment lliber-tari que no funcioni a partir de dog-matisme sinó a partir de la plurali-tat.

Existeix, a més a més, certa de-sorganització i d’un discurs concreti actual, basat en el dia a dia, enl’acció directa i en la transformaciósocial. -Una de les crítiques al món lli-bertari català i espanyol és aque-lla que diu que viu massa de les“glòries del passat” i que no haelaborat un discurs plenamentactual. Consideres que l’anar-quisme ha sabut adaptar-se a lasocietat actual?-Això que dius és en part cert peròcal matisar. Un sector important del’anarquisme viu massa encarat alpassat i encara no s’ha posat aanalitzar i transformar la realitat ac-tual. Si analitzem els moviments al-ternatius que existeixen actual-ment, moltes de les formesd’organització d’aquets són assimi-lables a les pràctiques pròpies delmoviment llibertari. I no nomésaixò, sinó que part dels seus princi-pis són bàsics entre l’anarquismeperò no veiem que aquest movi-ment participi o sigui present entrel’associacionisme més alternatiu,tot i que hi ha alguns que hi partici-pen o que fins i tot s’autodefineixencom a llibertaris.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Vint anys de la creació de la revista �Polémica�

BERNARDO RODRÍGUEZ ÉS COORDINADOR DE LA REVISTA �POLËMICA�

Autocrítica

Jordi Martí Font, Priorat(jordimartif69@mesvilaweb.com)

Que no som infalibles ho tenim clar, toti que molts cops les nostres pròpiesactituds ens dibuixen com a tals da-vant companyes i companys, amics iamigues, gent coneguda, saludada... Iés que ens costa tant d’admetre elsnostres propis errors que preferim nofer-ho i caminem cap a ofegar-nos enl’aigua podrida amb passes de gegant.Aigua podrida producte, evidentment,del seu propi no-moviment, perquè nomirar-se al mirall per dir on l’hem cagatés molt més fàcil que assumir les equi-vocacions, les nostres pròpies equivo-cacions. I com que som humans, entenim. I com que som humans, tambéens cal passar davant de la nostrasupèrbia i admetre que, vulguem o no,ens hem equivocat. I admetre que elserrors formen part també de les repa-racions que aquests demanen.

És per això, perquè odiem la putre-facció tot i que en venim -potser peraixò mateix l’odiem-, que ens cal el fla-gell de cara al nostre propi cos abansque no apuntar-lo cap a d’altres.Només del conflicte en pot sortir unamica de salut pública, una mica del’espai net que volem per anar fent, peranar construint de forma sorda i cons-tant un canvi social que quan el tin-guem davant els nassos segur queens agafarà reunits, però què hi farem,és el nostre signe dels temps.

Un error és una equivocació, i adme-tre’l és dir també en veu alta que el quevolíem i no hem aconseguit és el nos-tre objectiu encara ara. Perquè sí queens hem equivocat i admetem l’error, iamb això estem afirmant també queaspirem a no equivocar-nos més i a noser uns repetidors en allò que ara diemque no hem aconseguit.

El poder i els aspirants a poderososmai no admeten cap error, ja que elserrors no casen amb el poder i recor-ren sovint a justificar les pròpies equi-vocacions assenyalant els altres coma responsables. I si no hi ha “altres”,prenen com a referència l’estructura,les pròpies lleis, les normes comu-nes... i es converteixen en fanàtics del’estructura, en malalts dels terminis,les normes, les lleis... de què teòrica-ment s’havien dotat perquè no hi ha-gués errors. El cercle viciós es retroali-menta i aquestes normes o lleisesdevenen immutables, intocables,per sempre...

Com a persones que estem per unaaltra societat, formada per personeslliures, en alliberament permanent icanvi continuat, alliberats i alliberadesa través de la cultura de qualsevolmena d’opressió com a individus icom a col·lectivitat, la nostra primeraarma té un nom: l’autocrítica.

Per tant, sí, ens vàrem equivocar iens continuarem equivocant, peròaprendrem a rectificar i, de fet, ja hemcomençat a fer-ho, ja hem començat arectificar, i no només de sal.

M’agrada molt la paella però mai noescric, ho sento, per als que en men-gen amb mi. Amb aquests hi parlo.

�Tenim gentde diversesorganitzacionsllibertàries�

El col·lectiu editor de la revista ha canviat molt al llarg dels anys. A la foto, alguns dels membres d’una de les redaccions que ha tingut la revista.

�Moviment llibertari sensedogmatisme ni exclusions�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...