REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

20
revista benna 07 REVISTA BENNA DE MÚSICA I INFORMACIÓ – Número 07 – Abril de 2012. FELIU VENTURA AMB MÚSICA I LLETRA - LA MUSICALITAT DEL POETA DE RODA DE TER AMB TRIBUT DE SORRA I FULLES. Pulpo pop DE LES PROFUNDITATS MARINES...

description

PULPOPOP, FELIU VENTURA, TRIBUT DE SORRA I FULLES, DISCOS, RADIOGRAFIA, LLIBRES

Transcript of REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

Page 1: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

revista

benna 07RE

VIST

A BE

NN

A D

E M

ÚSI

CA I

INFO

RMAC

IÓ –

Núm

ero

07 –

Abr

il de

201

2.

FELIU VENTURA AMB MÚSICA I LLETRA - LA MUSICALITAT DEL POETA DE RODA DE TER AMB TRIBUT DE SORRA I FULLES.

Pulpopop

DE LES PROFUNDITATS MARINES...

Page 2: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012
Page 3: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

editorial 07

www.revistabenna.catC/e: [email protected]

PORTADA:PULPOPOP

FOTOGRAFIA PORTADA:Marçal Morell

DIRECTOR: David Ramon

REDACCIÓ:David Ramon.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO:Marçal Morell, Àlex Carmona.

REDACCIÓ:[email protected]

PUBLICITAT:[email protected]

REVISTA BENNA no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. L'opinió de la revista queda palesa només en l'editorial.

REVISTA BENNA fa saber que permet la còpia i l’ús de reproducció de l'obra de text, quedant excloses les fotografies, sempre que es citi la seva procedència i sigui sense ànim de lucre.

Tal dia farà un any, i ja en son cinc.

Ja som una vegada més Sant Jordi, enguany carregat de novetats llibresques que tenen com a protagonisme la música d'artistes del país o bé llibres escrits per compositors que també s'han atrevit amb la literatura. Com és el cas d'AnnaRoig que presenta la seva primera novel·la, també tenim propostes pels nostàlgics com el llibre de Gerard Quintana "Més enllà de les les estrelles" o el "Tribut de sorra i fulles" del fotogràf Àlex Carmona i Maria Dolça que els entrevistem en aquest número de REVISTA BENNA per parlar del seu llibre. En aquesta edició també fem un repàs a altres novetats que s'han publicat recentment i que veuen en el dia de Sant Jordi una bona oportunitat de fer-se el seu lloc.

I si som a mitjans d'abril, això significa que estem a les portes de la primavera i per tant de la temporada de concerts i festivals que enguany es presenta prou atractiva. Algunes de les propostes que no poden faltar també tindran presència enguany com son el Cruïlla Barcelona, el Faraday de Vilanova i la Geltrú, l'Escena BCN, L'acampada Jove, i el Fib entre molts d'altres, tot i la crisis en el sector i estructural del país, és un bon símptoma veure la vitalitat de propostes que es mantenen any rera any i d'altres de més joves que es consoliden com el festival itinerant In-Somni o bé la segona edició de L'hora del pati Festival de Música de Breda.

Pel que fa a la vitalitat i la qualitat musical dels artistes del país, no ens cal dir gaire cosa més, que estem en un dels millors moments en què es troba l'escena musical catalana. Hi ha molt bones propostes, molts artistes i sobretot un públic que omple espais, teatres, sales de concerts, places majors, festivals i aquesta tendència ha de seguir augmentant si volem que el país tingui unes infraestructures per a la música. No pot ser que en temps de crisi econòmica les primeres partides en retallar siguin les dedicades a cultura i en molts casos a la música. Si feu l'exercici de llevar-vos un dia i intentar viure les 24 hores sense música, sense encendre la ràdio, el mp3, connectar-vos a plataformes musicals d'Internet... veureu que la música, encara que no siguem conscients està present durant tots els dies de la nostra vida, des de la sintonia d'un informatiu televisiu, fins al fil musical de l'estació del metro. Per tot això la música i la cultura ha de continuar sent una prioritat també en els temps que corren.

I aquest 2012 l'equip de REVISTA BENNA estem contents perquè enguany celebrem el cinquè aniversari del nostre portal digital que varem posar en marxa un cinc de febrer de 2007. Des de llavors ha plogut molt i hem vist com d'altres propostes periodístiques digitals com Meua.cat, eldema.cat, o muscat que varem conviure i veure'ls néixer han passat ala història, igualment que d'altres en paper com Teatre Bcn o Toc-Toc, a totes elles també els donem les gràcies per aportar el seu granet de sorra a la difusió de la cultura al nostre país, i des de REVISTA BENNA intentarem resistir amb valentia si ens permeteu cinc anys més. Gràcies i feliç Sant Jordi.

Page 4: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012
Page 5: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

REVISTA BENNA: Pulpopop vau ser finalistes a l'edició del Sona 9 del 2010... Paticipar al concurs us ha ajudat a fer-vos més visibles? Pulpopop: El Sona 9 era una clau i el panorama un pany, però la gent també ha de saber que un cop obres la porta, et trobes que darrera d'aquesta porta hi ha un desert. I tu el que vols és arribar al oasi, i per poder-hi arribar necessites idees, per això crec que sempre he hem estat un grup amb idees, creant... i també a partir del salt s'estableix una xarxa comunicativa en que trobem gent que comença a creure en nosaltres i que mai els hi estarem prou agraïts, però que gràcies a ells,tots junts formem part d'una pinya o coixí que t'ha ajuda a tirar endavant.

BNA: A la primavera vareu posar en marxar la "Gira Jardí" on us oferireu a fer concerts de forma gratuïta en jardins o patis per adonar a conèixer la vostra proposta musical com va anar l'experiència i quins resultats en treieu?Pp: Va ser una experiència increïble que no ens esperàvem i que sens va desbordar gràcies als mitjans de comunicació, que sense ànim de res ens van fer molta publicitat per tota Catalunya. Varem rebre com unes 50 propostes, però varem haver-ho D'acotar a 10. Al final varen ser 11 dies, el primer jardí ens varem torbar que la gent va aparèixer amb el pijama d'anar per casa. Però durant quests 11 dies no varem deixar dormir a ningú i de l'experiència ha sortit una cançó "La rumba jardí" en la que varem fer un vídeo amb totes les fotos de la gent que va venir a la gira i també hem fet un joc de descarrega gratuïta per iPhone i iPad , i bé no descartem fer més accions d'aquest tipus directes al públic i totalment altruistes.

BNA: Ara desprès de pocs mesos publiqueu el vostre primer disc "Cuit"( DiscMedi 2011) ...Pp: L'hem cuit amb tot l'amor del món i esperem transmetre la felicitat que vam veiure al moment de gravar-lo, i que això arribi a la gen,t i que al escoltar-lo el púbic tingi una sensació de benestar.

Pulpo

AVUI ENS ENDINSEM EN EL MÓN SUBMARÍ DE DOS GIRONINS COM SÓN EDGAR MASSEGÚ “PULPO” I PAU BOIGUES “POP”, QUE UN BON DIA VAREN DEDICIDIR SUBMERGIR-SE EN EL MÓN DE LA MÚSICA. LA SEVA TINTA, A BASE D'IMAGINACIÓ, SURREALISME I FORÇES DOSIS DE IRONIA, DONAVEN COM A RESULTAT UNES MAQUETES, UNA GIRA DE CONCERTS TOTALMENT GRATÜITA EN DIFERENTS JARDIS I PLAÇES D'ARREU DEL PAÍS, I FINALMENT DESPRÈS DE TOTES AQUESTES VIVÈNCIES, TOT PLEGAT PUJAVA A LA SUPERFÍCIE AMB FORMA DE DISC I DE LA PUBLICACIÓ DEL SEU PRIMER TREBALL TITULAT “CUIT! (DISCMEDI 2011). PREPARATS, LLESTOS, INMERSIÓ!

TEXT: DAVID RAMONFOTOGRAFIES: MARÇAL MORELL

BNA: Abans tant en algun Ep o maqueta podíem descobrir un grup que que donava una imatge de rauxa i disbauxa, amb un toc de surrealisme, però a "Cuit" hi trobem dues vessants dels Pulpopop?Pp: És a dir una part més festiva, més de directe i una altra més introspectiva amb lletres més personals.. És així, però fins i tot el que pot semblar festiu vegades també resulta ser introspectiu, i el que pot semblar introspectiu vegades és una ironia del mateix creador. Per posar un exemple a la cançó "Vius dopats d'opi" pot semblar festiva però quan diu "Mentre els morts belluguen les fosses de la memòria, oblida't d'opinar, si ets viu, oblida-te'n, si ets ben viu" i allò que semblava festiu doncs apa ja te la donat, ja hem tret el tema de la memòria històrica. És a dir hi ha cançons que poden semblar menys serioses per utilitzar un llenguatge irònic però en canvi el text o la història és molt seria.

El grup sempre hi ha una seriositat que flueix entre la ironia, tenim cançons escrites però no publicades que fins i tot se'n riuen de la mateixa persona que l'ha escrit. Tot i que abans i als inicis poder si que teníem una sonoritat més fosca o psicodèlica i en canvi ara tenim una sonoritat més festiva i de rauxa, però sense perdre l'essència dels inicis.

BNA: Un altre dels temes també a destacar és No-me-la-pu-treure-del-cap...Pp: seria molt fàcil treure's en cap per poder desconnectar...Si hauríem de tenir..., de fet quan arribin els robots, ja els faran aixi, amb un circuit en què pugis treure't el cap i anar pel carrer sense xocar amb res. Hi ha gent que sense voler et treu el cap de les coses.

El que ens diu de els cançó, és que no es podia treure del cap el telèfon de la persona que estimava perquè no es pot treure del cap a la persona que estima, però què és el que realment no es pot treure del cap? Doncs és la maleïda melodia, la tornada diu " no me la puc treure del cap" i que ens trobem quan acaba la cançó?

PopBaixant a les profunditats...

Page 6: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

07Abril 2012

Doncs que un piano, torna a fer ressonar la melodia i es com una reminiscència del so, que realment indica que no me la puc treure del cap, la música... portada des del terreny de la cançó.

BNA: Poder una d'aquestes cançons que poden funcionar molt en un directe seria el cas de "La figuera de la saliva" Veure el públic femení cantant aquesta cançó en un directe creieu que és una alliberació?Pp: Bé doncs, es que s'han de menjar figues perquè van bé per la circulació i és important per les vitamines que tenen, i suposo que elles ho saben i s'apunten de la dieta. Sempre anem més enllà de la primera lectura. Això de la figa, és una manera de fer broma sobre la sençura, alguna paraula que no pugi sonar per qüestions d'horaris, doncs nosaltres la fem sonar.

BNA: El disc està produït per Miqui Puig, i bé com ha anat l'experiència de treballar plegats?Pp: Doncs la relació amb en Miqui Puig va ser coneixes al Sona 9 i va ser un amor a primera vista i mutu i varem treballar la

preproducció de les cançons conixenent-nos i partir d'aquí treballant, pensa que li varem presentar 30 cançons i amb ell varem triar 10 i bé si i sumes que som novells doncs tota la gent que ha treballat amb nosaltres la veritat és que ens ha ajudat molt, i sempre s'aprenen moltes coses, ens ha ajudat molt.

BNA: Al disc hi trobem forces col·laboracions com les de calara Penya, Joan Enric Barceló i Ernest Crusats entre d'altres.... Pp: Son col·laboracions simbòliques, la Clara és companya del Taller de Músics, tots hem passat per allà, i en temíem ganes.

L'Ernest perquè varem coincidir des de la primera fase del Sona 9 fins a l'última i sempre havíem dit que la música era compartir i i clar d'alguna manera no tots els grups poden guanyar. I amb Joan Enric, doncs ja havia tocat a la Cellera del Ter i a més a més ens agradava com ho feia i per nosaltres espiritualment va ser molt important que participés en la cançó "Sordmut"

BNA: Com veieu el panorama musical actual?Pp: Ara mateix és una edat d'or per la música en català, en el sentit que s'ha perdut la vergonya d'expressar les lletres en català i amb tots els estils, avui dia no hi ha barreres.

I per altra banda la crisis és una de les coses que més es nota en el nostre sector i els músics hem d'estar cada dia treballant i molt, encara que de cara enfora sembli molt maco, i per dins tot es feixuc però la clau està en les idees.

BNA: Projectes de futur que tinguen en ment? Pp: D'idees hauran segur, però posant una frase "guardiolística" podríem dir que "anem de partit en partit". L'altre dia ens preguntàvem si anàvem amb esperança en un futur... i mira els hi varem respondre que nosaltres m'entres vingui una persona nova als nostres concerts i s'ho passi bé la sensació és tan maca com la d'un coit d'amunt de l'Everest.

Page 7: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

PULPOPOP“CUIT”DISCMEDI2011

UNA A UNA

“CUIT BEN CUIT”Un tema que explica les moltes visions d'un home a Camí de font, cau a terra. Però la saviesa de l'experiència sempre és allà.

“RESTES DE SERRIL”El profunt amor de la contemplació esdevé inibista.

“2NS”La banda sonora del Sona 9 2011, que explica que la vida és qüestió de segons, però segons com.

“NO ME LA PUC TREURE DEL CVAP” Encara hi penso.

“VIUS DOPATS D'OPI”Obrim els ulls i despertarem tos d'aquestencantenri de l'aventura del menjador de casa.

“LA FIGUERA DE LA SALIVA”Ens hem d'alliberar, menjar figues va bé per la circulació.

“SORDMUT”Un homenatge a totes les persones que no es poden expressar amb paraules i una crítica a la gent que es pot expressar amb paraules i tant malament que es poden arribar a fer servir.

“S'ESTEL:La cua d'un estel va del teu cau a ca teu, això es podria enllaçar amb al figuera de lla saliva.

“VULLVOLER VOLAR”Volia aterrar, per arribar on ets tu, un amor platònic.

“AMOR DE MARE”Homenatge a totes les mares patidores que treuen forces per pujar a gent com nosaltres.

radiografia

Amb la publicació de "CUIT" els Pulpopop posen sobre la taula el treball que treball que dóna com a resultat un munt de projectes i propostes que molt abans de transformar-se en un Cd han dut a terme a per tot el país. Una de les propostes més interessants es va plasmar en la gira Jardí que van presentar per nombrosos jardins i patis de Catalunya i van presentar el projecte amb "Rumba Jardí" tema inclòs en el seu darrer Ep. I per Nadal varen gravar el tema "Tortell de Reis" un parell de cançons que podeu trobar al seu web.

Però si parlem del primer disc els Pulpopop han anat amb traqulitat cuinant a foc lent el seu primer treball, en l'entrevista ho dèiem, que poder a primer cop d'oïda les seves cançons poden semblar senzilles en la construcció de la lletra i fins i tot iròniques, però si llegim entre línies, veure'm que desprès d'aquesta primera lectura, també en podem fer una de segona més profunda, poder una mica més freda. Un bon exemple és "La figuera de la saliva" una cançó que els serveix i que invita al públic a alliberar-se de les discurs políticament correcte, una figa, un fruit tant bo i alhora tan sucós... ha de ser bo per nassos. A mi personalment m'encanta la senzillesa de "No -- me -- la -- puc -- treure -- del -- cap". Quantes vegades ens passa que coneixem algú i només fem que pensar en aquella persona? O en aquella cançó...? Poder és la gràcia que al final no de deixa de ser una reiteració d'ella mateixa.

A "Sordmut" és el retrat perfecte de tots aquells que tenim la sort d'expressar-nos amb paraules, en sons, i que moltes vegades no les sabem utilitzar en el moment adient, ni amb la persona adequada. Poder al final el problema sigui de tantes paraules que tenim per buscar i remenar i al final no sabem trobar la més adient.

Pulpopop son la combinació perfecte per poder desfogar-se en el seu directe, i per marxar sota el braç amb el seu disc i reedeescrobri-lo al sofà de casa, que de tant en tant sempre bé de gust submergir-se en les profunditats de la fauna marina i si és amb la companyia dels Pulpopop molt millor.

Page 8: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

FeliuVentura

EL CANTANT DE XÀTIVA PRESENTA EL SEU CINQUÈ DISC “MÚSICA I LLETRA” (PROPAGANDA PEL FET 2011). UN TREBALL ON EL CANTAUTOR ES DESPULLA EN EL SENTIT MÉS ELEMENTAL DE LA PARAULA, DES DE LES LLETRES QUE TENEN UNA LECTURA MOLT PERSONAL, RECORDANT ESPAIS DE LA SEVA INFÀNCIA I ESPAIS DEL PAÍS VALENCIÀ QUE HAN ESTAT ESPECIALS PER A LA SEVA VIDA, FELIU VENTURA TAMBÉ ES DESPULLA EN L'ASPECTE MUSICAL. ENS PRESENTA UN DISC MOLT POC ORNAMENTAT AMB INSTRUMENTS, I ON LA SEVA VEU PREN UN PROTAGONISME EN MOLTES DE LES CANÇONS. VIVÈNCIES PERSONALS, LLUITAR EN EL PRESENT PER CONSTRUIR UN FUTUR MILLOR, LA CORRUPCIÓ ENTRE ALTES ESFERES I UN ADÉU MONENTANI SON ALGUNS DELS TEMES QUE DEIXEN PETJADA EN AQUEST RECULL DE MÚSIQUES I LLETRES.

TEXT: DAVID RAMONFOTOGRAFIES: ARXIU DISCOGRÀFICA.

Torn de preguntes...

REVISTA BENNA: Acabes de publicar el teu sisè disc "Música i lletra" (Propagnda-pel-fet 2011)...Feliu Ventura: He fet un disc, que realment és de tots, però també meu, bé de fet és un disc que tenia moltes ganes de fer. Feia temps que havia fet concerts i seguia fent actes... però feia molt de temps que no feia cançons per a mi. I vaig fer decidir fer una introspecció, una cerca de perquè volia tornar a escriure cançons, i era perquè m'agrada treballar amb els dos ingredients que té la cançó, la música i la lletra, i vaig utilitzar aquestes dues propietats per a titular el disc. És un títol que deixa molt clar el que es trobarà dins del disc i alhora també és una reivindicació del nostre ofici de cantautor.

BNA: Poder compara-tho amb altres treballs podríem dir que a "Música i lletra" et despulles Tant anivell musical com també pel que fa al lletrístic? F.V: Jo crec que em despullo sempre, també és cert que les meves idees també i surten i que la meva intimitat és com molt compromesa primer amb mi mateix, perquè no deixo de pensar que les cançons son una cosa íntima que les fas

per a tu. El fet de pensar i crear una cançó sabent a qui realment va dirigida, això normalment ho fan els productors comercials, jo intento que les cançons en canvien a mi, que crec que és el que han de fer, perquè les coses en quest món puguin anar canviant de mica en mica.

BNA:Un disc molt més senzill amb un so molt net.F.V: Si realment és això el que buscava amb aquest treball, de fet el títol ja ho diu, trobar la sencillessa de les cançons. Jo ho considero una temeritat o valentia per la meva part, perquè quan et depsulles set veuen molt més els defectes, que quan vas vestit els tapes amb la roba, que son els arrejnaments i la instrumentació, que jo crec que estem molt acostumats a escoltar musiques aixi, i que ajuden molt, però si una cançó despullada no tramsmet sentiments o unes ganes d'estar bé o malament, o unes sensacions, esque no funcionarà per moltes coses que li posis i l'adornis.

BNA: Obres el disc amb "Història d'un sofà"...F.V: Hagués pogut ser la història d'una cadira, d'una habitació, de fet

és la història del meu país d'infantesa, que en aquest cas és Xàtiva un lloc meravellós que té vora de 30.000 habitants téun castell, i l'horta. "Història d'un cafè" és la reivindicació de tornar als principis, tornar a les coses, i el principi de trobar-se ami mateix per l'albereda, que es un espai preciós, i allà assegut en un banc vaig pensar que estaven passant moltes coses i calia explicar-les. I al mateix temps és la cançó "Jo 5" que és una manera de númerar les cançons que surten el els meus discos ique parlen de mi, del meu poble... i el lloc 5 és això la nova perpectiva que tinc de la meva infantesa.

BNA: A "Torn de preguntes" torna aquell Feliu més crític amb la societat i també amb el poder. A València es comença a percebre un canvi en la societat?F.V: Les coses canvien sempre, i jo crec que hi ha un canvi, i crec que el País Valencià és un país viu on hi ha molt de moviment, que poder no sempre és el que tu vols, però precisament per haver-hi aquest moviment pot ser que les coses donguin la volta

Page 9: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012
Page 10: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

ara és un bon mo,ent, hi ha més música, més producció i hi ha treballs molt ben fets, i suposo que com a molts llocs, poder el que costa més és accedir a la música en directe, on es posen traves als locals, que al final sostenen al músic de petit format, però allà a més tenim poc accés a la difusió. Per dir-ho d'una manera bonica, la televisió pública valenciana no està massa atent de l'actualitat musical del territori.

Nosaltres amb el col·lectiu Ovidi Montllor hem pogut treballar per a que hi hagi una visibilitat d'aquesta cultura que a hores d'ara ja no es pot amagar.

Si tens en compte que el País Valencià te una banda de músics per poble, perquè és molt tradicional, doncs tenint en compte això, algun dia tot plegat havia de sortir a escena, tota la música de bandes en directe, i ara també amb les empreses de management que veuen que hi ha un interès empresarial, perquè comença a ver-hi una demanda de públic, però la cosa va poc a poc degut a la crisis econòmica, a la crisis del món discogràfic...

BNA: A "Present" hi una cita de Vicent Andrés Estellés "Enyore un temps que no és vingut encara". Aquest present-regal seria aquest temps que no ha vingut...F.V: Jo aquesta cançó la volia fer principalment com un regal, un homenatge a la Nova cançó Regalo Número 1 de Augusto Blanca, un cantant de Cuba, i a mateix temps volia jugar amb les paraules que m'agrada moltíssim. I també perquè sempre ens han dit, has de treballar per al futur, i moltes vegades no ho fem. El passat és el present d'uns altres i el present serà el passat d'uns altres i nosaltres hem de ser millors perquè el futur que serà el present dels altres sigui un bon present.

BNA: "El nus de la corbata" narra segurament un dels episodis més tristos del País Valencià dels darrers temps...?F.V: Esta cançó és un homenatge al vestit de l'Emperador, el que passa és que molta gent ha vist altres coses. Aquesta cançó a mi sempre em recorda molt al clàssic de la "Fera ferotge" de Ovidi Montllor, era la història d'una fera que s'escapava del zoo, desprès amb els anys

vaig entendre que la cançó deia altres coses i amb aquest tema d' "El nus de la corbata" vull que passi una cosa similar, una cançó que la pugui cantar un xiquet però que d'aquí uns anys quan l'escolti pugui veure que la cançó deia més coses de les que es pensava en un primer moment.

BNA: A "Tràfic i trànsit" parles de dues realitats molt diferents, però que alhora es troben normalment molt juntes...F.V: Jo crec que aquesta cançó vol transmetre's allò que passa, quan et lleves un diumenge, surts al carrer i t'adones que els edificis del teu carrer tenen més d'un pis d'alçada... i mires cap a d'alt. Sempre en totes les ciutat en què he viscut, com que tinc una arrel molt forta a Xàtiva sempre m'he vist com un foraster, i sempre quan torno sempre m'agrada veure les coses i fixar-me en que la gent no sempre està contenta... i tu has de saber congelar el temps per uns moments, i la ciutat no té perquè ser sempre negativa, també hi pos trobar joies. Escoltar la cullereta del cafè, el soroll del carrer... i t'adonaràs que aquell lloc segurament per altre gent és un lloc

Page 11: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

és un lloc meravellós, que crec que val la pena fer aquest exercici de fixar-nos una mica més en el nostre entorn.

BNA: No-se si pot haver-hi un fil conductor sigui l'amor que el podem trobar en algú que estimem i en una terra, una cultura, uns costums...F.V: Si jo crec que això és un fil conductor meu, però de sempre. Hi ha una cosa que no m'agrada molt que són els discos conceptuals. A mi m'agrada dir que el meu objecte de treball són les cançons, i clar dona la casualitat que les has d'ajuntar perquè no pots fer un disc d'una sola cançó. I ami cada cançó em diuen coses diferents, però al ajuntar-les pot semblar que hi ha un punt d'unió, hi ha una senzillesa, si questa senzillesa que és l'amor a les persones al territori... etc es pot dir que es un conductor.

BNA: La producció ha anat a càrrec de Borja Penalba com ha anat tot plegat?F.V: Doncs molt bé. Primer vaig començar jo sol amb la guitarra fins que em vaig adonar que per a mi poder la guitarra no era el millor instrument. Per a composar i treballar a casa si, però per això vaig començar a treballar de seguida amb en Borja perquè m'aportava un so que sempre m'ha agradat, és un home que sap interpretar molt bé i sap portar en directe les idees que hem tingut a l'estudi. Jo crec que es un personatge que s'ha de reivindicar no només dels treballs que ha fet amb mi sinó que també ha treballat amb Miquel Gil i, bé estaria bé que se'l reconeixes una mica més com a productor musical.

BNA: Com ha anat tota la producció del disc... Està cuit entre Xàtiva, Porrera Terrassa i Manresa en diverses ciutats...F.V: Jo volia explicar on se produeixen les coses, per a mi hi ha un germen que és Xàtiva, perquè així jo estic més tranquil amb mi mateix. A Porrera perquè és el lloc on hi ha en Borja i podem estar tranquils treballant, a Terrassa que és la ciutat on s'ha gravat i a Manresa és la seu on hi ha la discogràfica que ha editat el disc Propaganda pel fet.

I tot el territori no deixa de ser una confirmació, que hi ha un arc, un corredor mediterrani cultural que no deixa de produir una indústria cultural amb uns trets concrets.

BNA: Creus que a Catalunya poder som de sortir menys que els d'altres punts.F.V: Home el que passa es que la majoria de gent de Catalunya viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona, i tothom viu de la rodalia. Hi havia un moment de la història, sense ànim d'ofendre a ningú que els dels pobles érem analfabets, no sabíem llegir etc.... i ara sembla que és el contrari els llocs menuts, la gent de les comarques, sempre hem fet un esforç per buscar-nos la vida i la gent de la ciutat no ho ha fet tant, i ara s'ha girat la truita, ara hi ha gent que viu a pobles petits que han reivindicat el seu poble, i la seva localitat es revaloritza més. En canvi les ciutats s'han fet petites, mirant-se a dins seu. I les capitals son capitals perquè això t'ho atorguen els altres, Jo crec que la gent que ha nascut a una gran ciutat, ha de representar-se a ells i també al a gent dels pobles del voltant.

BNA: Darrerament ens arriben moltes propostes del País Valencià a casa nostra com com veus l'escena musical valenciana i catalana i també amb la nova onada de cantautors joves que estan omplint aquesta escena...F.V: Jo, quan vaig començar a cantar en públic a mitjans dels noranta només veia al meu costat a en Roger Mas, feia aquest tipus de música perquè volia i perquè m'agrada. Veníem de la dècada del rock català, i vivim en un país on moltes vegades s'ha matat la cançó d'autor i quan va venir el rock català es va tornar a matar la cançó d'autor. I sempre que arriben nous estils o generes semblen les noves cançons d'autor, i malgrat això sempre hi ha hagut cantautors.

BNA: Creus que les segones parts poden ser bones? “Adéu” tanca el disc.F.V : Crec que no. Sempre he cregut que les cançons poden ser útils i això ho vaig aprendre de Víctor Jara, ell sempre deia que "l'home primitiu cantava perquè volia que plogues més i la collita fos mes bona”, Per aquestes coses creien en la cançó per a uns objectius, I jo volia fer una per explicar-li a la gent que s'ha acabat un concert i que també és una cançó d'amor al públic. Entre els amics de tant en tant també esta bé dir-se adéu durant una temporada. I evidentment és la última cançó perquè dóna aquest punt de comiat al final del disc.

UNA A UNA

“HISTÒRIA D'UN SOFÀ”Parlo del meu país de la infantesa, que és Xàtiva, i que gràcies haver nascut aquí he fet cançó, sino hages estat Així poder no m'agues dedicat aquest món, una reinvidicació de la infantesa dels anys 80.

“TORN DE PREGUNTES”En el moment que un polític en una roda de premsa diu que no hi ha preguntes, crec que és fa un buit i en aquell moment desapareix la democràcia en aquella sala.

“PRESENT”El present sempre és ara.

“ELS GUANTS DE LA METÀFORA”Els guants de la metàfora és una cosa que ens ajuda a estar còmodes però avegades ens els hem de truere i notar que hi ha gent que ho està passant malament, i l'artista en aquest cas no pot mirar cap a una altra banda.

“FINALMENT” Explica la felicitat.

“EL NUS DE LA CORBATA”És allò del que molts voldríem per a molts polítics.

“PAÍS DE CARRETERA”És el nostre país, és una cançó que parla de la comunicació. Feta per a que s'entenga en castellà i en català al escoltar-la. Dues llengües mai poden ser un problema, la llengua és per comunicar-se i no per incomunicar-se

“COR POLISSÓ”Aquesta cançó parla de la experiència de la gent que ha estat en llocs i èpoques, que no podem viure, i nosaltres ens convertim en polissons de les seves històries i punts de vista de les seves vivències.

“LLUNA DE SAFRÀ”És una cançó dedicada al Sàhara Occidental.

“TRÀFIC I TRÀNSIT”Parla de la ciutats que m'estime i totes les coses que m'han fet gaudir i patir.

“ADÉU”Adéu és el comiat necessari, la majoria de vegades és saludable.

Page 12: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

La musicalitatdel poeta de Roda de Ter.

MIQUEL MARTÍ I POL (1923-2003) ÉS PER A MOLTS EL POETA DEL PÁIS. ELS SEUS VERSOS ELS PODEM TROBAR ENCARA AVUI EN LA MOEMÒRIA DE MOLTS DE NOSALTRES. PODER AIXÒ ÉS EL QUE VAN PENSAR UN DIA EL FOTOGRÀF ÀLEX CARMONA I MARIA DOLÇA. QUE ELS SEUS VERSOS SON TANT ACTUALS QUE VALIA LA PENA PODER-LOS MUSICAR. I DONAR-LIS UN ALTRE PUNT DE VISTA I SOBRETOT UNA SONORITAT DIFERENT. ARA TOT EL TREBALL ES POT VISUALITZAR EN EL LLIBRE QUE HAN PUBLICAT “TRIBUT DE SORRA I FULLES” EDITAT PER EDITORIAL MEDITERRÀNIA. UN LLIBRE- DISC ON PODEM REDESCOBRIR ELS VERSOS DE MIQUEL MARTÍ I POL I ALHORA GAUDIR DE GRUPS COM DEPT, PROJECTE BU, SANJOSEX, O STROMBERS PER POSAR UNS EXEMPLES.

TEXT: DAVID RAMONFOTOGRAFIA: ÀLEX CARMONA

REVISTA BENNA: En la presentació de Tribut de Sorra i Fulles dieu “Les ganes i l'ambició que tenen de fer coses, va portar l'Àlex i la Maria Dolça a crear aquest llibre on hi barregen tres de les seves passions: la fotografia, la poesia i la música”...ÀLEX CARMONA: Efectivament, la història va anar així: un dia, sopant amb els Brams, se’ns va acudir que podíem barrejar aquests tres temes que tant ens agraden. Tots dos teníem ganes de tirar-ho endavant, i vam anar lligant idees i apuntant-les en una llibreta. A partir d’aquí, sense plantejar-nos-ho, vam començar a seguir tots els passos que feien falta.

BNA: Tu ets fotògraf musical i la Maria té una passió per la literatura...

AC: Sí, jo fa gairebé 5 anys que volto pel món de la música fent fotos. La Maria està estudiant una carrera de filologia i des de sempre ha estat interessada en tot el que té a veure amb lletres, paraules i literatura.

BNA: Com sorgeix la idea de fer aquest tribut a l'obra de Miquel Martí i Pol i musicar alguns dels seus grans poemes?AC: Bé, el fet d’homenatjar a Miquel Martí i Pol ve donat perquè tots dos admirem la seva poesia i tenim ganes d’apropar-la a encara més gent.

A més, tal i com diu Lluís Llach en el pròleg que ha fet per a aquest llibre, “Miquel Martí i Pol ocupa un lloc especialper la quantitat ingent de musicacions que els seus versos han merescut”.

Per altra banda, vam pensar que musicar els poemes seria una bona fórmula per incloure imatges a la combinació. Val a dir que també ens cridava l’atenció el fet que la poesia de Miquel Martí i Pol ha estat musicada molt sovint, però pocs cops amb estils musicals com els que trobem en aquest disc.

BNA: Veient el resultat final, un s’adona de la feina que hi ha al darrere. Com vàreu decidir quins poemes entrarien en el llibre i quins grups hi participarien? Suposo que haver de coordinar tot el procés deu haver estat complicat.AC: Els poemes els vam decidir entre tots, per dir-ho d’alguna manera. Hi havia grups que ja tenien clar quin era el que voldrien musicar, però pels qui no ho tenien tan clar, la Maria va preparar

Page 13: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

va preparar una selecció de poemes que tenien una mètrica més o menys regular. Per als grups, és més fàcil triar entre un llistat de 20 poemes que entre un de 300.Ja que havia de ser, per a nosaltres, una cosa molt especial i el primer treball d’aquestes dimensions, volíem que els qui hi participessin fossin grups que signifiquen alguna cosa per nosaltres. Així és com vam decidir a quins grups demanaríem la col·laboració. És obvi, però, que no hi hem pogut fer cabre tots els que ens agradaria.

EL LLIBRE-DISC

BNA: Tribut de Sorra i Fulles consta de dues parts ben diferenciades i alhora imprescindibles: per una banda el llibre i per l'altra el disc...AC: Així és. El disc sense el llibre no té cap mena de sentit, i viceversa. Les fotos parlen de la música que trobem al disc. La música parla dels poemes que estan al llibre. És per això que recomanem que el disc s’escolti amb el llibre al davant.

BNA: El llibre dius que està dividit en subapartats, on hi trobem l'espai de cada grup, amb una portada, crèdits del grup, fotografies del mateix i la reproducció del poema. Les fotografies són totes en blanc i negre... per què?AC: No volíem que, amb tantes fotos, el llibre semblés un còmic. Així, vam pensar que el millor era organitzar-ho d’aquesta manera que has explicat, per tal de fer-ho més amè. Sobre això de fer les fotos en blanc i negre... és perquè el rodet surt més barato. Jajaja, és broma! Des que vam tenir la idea de fer aquest llibre, ja ens havíem imaginat que les fotos serien en blanc i negre. Creiem que així hi encaixen perfectament, mentre que si fossin en color no donarien tanta unitat i elegància a les

a les pàgines. A més a més, el blanc i negre dóna un toc clàssic i antic a les imatges.

BNA: De grups que hi participen podem parlar dels Dept., en Francesc Ribera “Titot”, en Toni Xuclà o Sanjosex. Com sorgeixen aquestes col·laboracions?AC: Al llarg d’aquests 5 cinc anys en què he estat fent fotos a concerts, he tingut el plaer de treballar amb la gran majoria dels grups que hi participen. Això ha fet que tinguem una relació d’amistat i es converteixin en grups imprescindibles per aquest projecte. Amb els qui no hi havia treballat abans, hi tinc una molt bona relació, cosa que explica que ni a nosaltres ens va costar oferir-ho ni ells van dubtar a l’hora de dir que sí.

BNA: Les cançons han estat creades i enregistrades exclusivament per a aquest disc, s'han gravat i mesclat a l’estudi Sibèlius i sota la supervisió de David Rossell, i la masteritazació s’ha fet als estudis Catmàstering a càrrec de Juanjo Muñoz. Com va anar l'experiència?AC: Va ser una experiència molt interessant. Vam aprendre moltes coses i com que volem apropar una mica a tothom el que és el món de les gravacions, n’hem fet aquest reportatge fotogràfic que surt al llibre.

Per a nosaltres és un privilegi haver pogut viure aquest dia a dia amb els músics, estant cada dia 8 hores –o més, en algunes ocasions– a l’estudi i sent testimonis de tots els passos que s’han de seguir per a tenir un disc.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta experiència és el de veure com evoluciona una cançó, des del moment que es grava com a maqueta fins que ja està masteritzada, és sorprenent.

a les pàgines. A més a més, el blanc i negre dóna un toc clàssic i antic a les imatges.

Com bé dius, David Rosell s’ha encarregat de la major part de les gravacions. És un gran professional i estem molt contents de com ha modelat el disc, ha fet una feina molt ben feta. Per a rematar-ho tot, vam contactar amb el Juanjo, que també és un expert en la seva feina. Sense ells dos i els seus esforços, estem segurs que el resultat no ens agradaria tant com ens agrada.

LES COL·LABORACIONS

BNA: El llibre està ple de col·laboracions, però a banda de les musicals n’hi trobem d'altres. Pep Guardiola, un gran seguidor de l'obra de Miquel Martí i Pol, ha participat recitant “L'hoste insòlit”...AC: Com bé dius, Pep Guardiola és un gran seguidor de l’obra de Miquel Martí i Pol, a més de gran amic seu. És per això que vam trobar adequat proposar-li la col·laboració, igual que ho vam fer amb Rosa Cadafalch, actriu que també tenia amistat amb el poeta.

Sabíem perfectament que era difícil que Pep Guardiola digués que sí, i que si acceptava es parlaria més de la seva participació que no de l’obra conjunta, però tot i així vam voler comptar amb ell.

Realment, és molt especial per a nosaltres que un amic de Miquel Martí i Pol pugui estar dins aquest homenatge. Mai oblidarem la frase que va dir al llegir-se diversos cops el poema: “ara és quan reconec el Miquel en aquests versos”.

Page 14: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

BNA: Jesús Cifuentes, veu dels Celtas Cortos, també va decidir participar-hi...AC: Aquesta, juntament amb la que parlàvem a la pregunta anterior, és una de les col·laboracions que més impossibles ens semblaven. Quan ja gairebé teníem tot el disc enllestit, se’ns va acudir intentar superar un últim repte. Vam contactar directament amb Jesús Cifuentes i li vam explicar de què tractava el projecte, demanant-li la seva col·laboració. Ens vam escriure 4 o 5 correus, vam parlar amb el Miquel Coll, i abans que ens n’adonéssim ja érem a Valladolid gravant les veus del cantant de Celtas Cortos.

BNA: M.Carme Manubens ha col·laborat fent les il·lustracions que podem trobar en cada poema...AC: Il·lustrar els poemes amb dibuixos d’aquesta artista va ser una de les millors idees que vam tenir. Ens agrada molt la feina que ha fet i així el llibre és molt més especial. Ens agrada molt que la gent pugui trobar en el mateix llibre 3 maneres d’interpretar un poema: la de la lectura personal, la que en fa la Carme i la que en fa cada grup. Ja no només hi ha 3 branques artístiques, sinó que podem dir perfectament que n’engloba 4: fotografia, poesia, música i dibuix.

Cal dir, també, que una de les il·lustracions l’ha fet la Sit Cantallops, una altra artistassa. El retrat de Miquel Martí i Pol l’ha dibuixat ella i és el que dóna color al llibre.

BNA: El llibre es va publicar pels volts de Nadal i ara ja estem a Sant Jordi. Quina valoració en feu?AC: La nostra valoració seria la mateixa el primer dia que vam tenir el llibre a les nostres mans que ara mateix, passats 4 mesos. Estem molt contents del resultat, del llibre i el disc en sí. Ens agrada com ha quedat, ho hem fet tot tal i com ho volíem fer, així que... més faltaria que no ens agradés, no?Tot i així, cal valorar les dades objectives. Ens referim a dos fets en concret: en primer lloc, per a nosaltres era inimaginable que 15 dies després de la sortida del llibre, se’n fes la 2a edició. Per altra banda, i com a novetat, tampoc no ens esperàvem ser guanyadors de la Llança

de Sant Jordi d’enguany. Tot això que ens està passant ens fa molt feliços.

BNA: Teniu algun projecte de futur pensat en el món de la música?AC: Sí, estem omplint nous fulls de la llibreta d’idees...

Page 15: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

POEMA PER POEMA

“ARA ESCOLTA”Amb aquest títol, havia de ser la cançó que obrís el llibre. Els seus versos conviden el lector a callar i escoltar. Bé, si volen poden cantar...

“QUI SAP SI MAI”Ens vénen al cap els dies de gravacions a Taradell, la calor, els ocells piulant pels arbres...

“PUR JOC”El més anecdòtic d’aquest poema és la seva musicalització. Tal i com ens va explicar el responsable de fer la música -Titot-, en comptes de venir-li com a inspiració, provenia d’un somni que va tenir. De les més emotives del disc.

“ROMANÇO”Dels pocs poemes que no vam escollir nosaltres. El músic en qüestió, Jordi Montañez, de seguida que li vam oferir participar en el Tribut, va demanar poder musicar aquest poema.

“AMOR, EM PLAU LA TEVA VEU TAN FINA”Vam conèixer gairebé per casualitat el grup L’hi. Quina sort en vam tenir! No hi podia faltar, en aquest projecte.

“SI PARLO DELS TEUS ULLS”Un gran descobriment per a nosaltres i el resultat d’una experiència única i inoblidable.

“L'HOSTE INSÒLIT”“Ara és quan reconec el Miquel en aquests versos”. No cal dir res més.

“BEN POCA COSA TENS”Va ser el primer cop que vaig entrar dins d’una cabina de gravació. Vaig col·laborar fent les palmes de la cançó. No seria l’última...”

“REPOSES, MARTA, I ARA TANCO ELS ULLS”Dins aquest poema hi ha el vers que dóna títol al llibre-cd, Tribut de sorra i fulles. És per això que vam escollir que fos l’encarregada de tancar el disc.

“PICO L'ULLET”Sanjosex s’ho va prendre com un experiment pel fet de tocar sense bateria ni baix, però la veritat és que va valdre la pena. És una gran musicalització.

“ARA MATEIX”El poema de Miquel Martí i Pol per excel·lència. Estem molt contents per com han quedat les guitarres del Santi Careta amb la veu de la Rosa Cadafalch.

“CANÇÓ”Només en sentim bons comentaris, d’aquesta cançó. És, sens dubte, una de les més populars d’aquest disc.

“NOMÉS TU”L’autor de la música, Toni Xuclà, ja ho va avisar abans de gravar-la: “és més aviat una cançó visual”. Realment va ser espectacular veure com feia els acords. I com feia percussions amb una funda de guitarra! Per mi és un orgull haver pogut recitar al costat d’un músic com ell. Sempre li estaré agraït.

“EL FUGITIU”Quan vam contactar amb el Marc Serrats, de seguida ens va dir que sí. Havia canviat la formació del seu grup, Xerramequ TiquisMiquis, i volia fer una versió d’un poema que ja havia gravat i publicat en el seu primer àlbum. Ara, com a Xerramequ, sona més a música negra amb tres veus femenines.

Page 16: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

discos

Un bon dia Whiskyn's va passar a ser història. I Joan Masdéu va decidir començar la seva carrera musical en solitari. Casa Murada és el primer treball del reusenc i la veritat és que els seus seguidors no trobaran gaires canvis en relació als darrers treballs de la seva anterior banda.Del disc ens agradaria destacar el primer senzill “El carrer dels jocs florals” un tema vitalista, alegre i que serveix per donar un punt d'alegria al disc. En general el to de les cançons és melancòlic com ho demostra “Qui” “Qui abrigarà els teus somnis? Qui espantarà els dimonis? Qui ho farà?”...I la figura de Déu la podem trobar en “Crec” i en la darrera cançó que tanca el disc “Un sol déu”. En definitiva un disc que agradarà a tots aquells que ja coneixien el seu treball passat.

Des de l'Empordà ens arirba el quart disc de Miquel Abras en que aquesta vegada la producció ha anat a càrrec de Jaume Pla (Mazoni).El resultat final son onze cançons on destaquem el primer senzill titulat “Girasols mirant la lluna”, una cançó a dosis d'energia positiva “De vida només n'hi hi ha una” i per tant s'ha d'aprofitar.

Miquel Abras segueix el seu rumb amb cançons d'amor i on la tendresa és protagonista. A més del primer senzill també ens agrada, “Felicitat”, i la quotidionitat de la vida diària a “La placeta” on els avis fan petar la xerrada.

Miquel AbrasEquilibris impossiblesMúsica Global2012

En cada nou disc que fa, en cada entrevista, Quimi Portet diu que fa discos perquè s'ho passa bé fent música. A Oh my Love es nota que Portet ha deixat volar la seva imaginació on l'humor i la ironia continuen sent clau de l'èxit de les seves lletres.A Oh my Love que dóna nom al disc ho deixa ben clar “L'humor és l'anarquia que dura per uns instants”.

En tot el disc Quimi Portet ha volgut prioritzar la simplificació dels arranjaments de les cançons, no sabem si per donar-li més protagonis-me a les lletres. Però podem trobar perles com “Ràdio Infern” o també “Sunny day” on el protagonisme per complet se'l emporta el piano.

Quimi PortetOh my Love Quisso Records – Música Global2012

El darrer dels barcelonins ha estat un dels discos més esperats d'enguany. En aques nou treball Els Amics ens ofereixen dotze noves cançons on hi podem trobar personatges molt diversos. Des del capità Jaques Cousteau, fins a la seva trilogia d'antiherois amb el tema “L'home que dobla en Bruce Wilis”, passant per la problemàtica que moltes famílies poden tenir en aquests moments per la crisis en que vivim tots a “Louisiana o els camps de cotó”.

En aquestes espècies per catalogar també hi trobem el “Matromoni Arnolfini” i “Tots els homes d'Escòcia”. En definitiva un disc que segueix la línia ja marcada pel grup en anteriors treballs i que com el bon vi van millorant collita rera collita.

Els Amics de les ArtsEspècies per catalogarDiscMedi2012

Joan MasdéuCasa MuradaMúsica Global2011

Page 17: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

Maria Coma ens presenta el seu darrer treball el tercer de la seva discografia, un disc totalment artesanal on la musicalitat i l'estètica està feta a base de seqüències cinematogràfiques. Un disc que es nota que s'ha fet sense preses, amb tranquil·litat i gaudint de cada moment. La gravació ha estat feta a casa de la mateixa Coma per aconseguir una atmosfera més natural i sense ornaments innecessaris.

Ena quest sentit ens presenta un total d'onze temes que ens transporten un món totalment centrat pel piano, que té un protagonisme principal. A "Tots els colors" el primer senzill hi trobem la calidesa del disc, però també hi trobem temes més foscos com "Bosc adormit". En qualsevol cas cada cançó que ha tingut un videoclip, s'ha tractac amb un format cinematogràfic on els vídeos han estat gravats en Super 8, una manera d'experimentació, que a Coma l'hi venia de gust provar i que ha donat coma resultat peces prou interessants.

Entre els temes en podem destacar també "Mujer de lana", "Els rius es van dividint" o "Desert de sal". Un disc on es nota el treball artesà i on l'espectador s'endinsarà en el món fictici que ha creat Coma a través de les diverses textures i sonoritats del disc. Un treball per escoltar, escoltar i gaudir-ne sense pausa.

radiografia

MARIA COMAMAGNÒLIAAMNIÒTIC-RECORDS2011

TEXT: D.R.

Page 18: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

llibres

LLIBRETERÀPIA DE SHOC, SENSE TU.ARA LLIBRES.

El llibre repassa en set apartats la història del grup, els seus èxits musicals i també televisius. Un llibre indispensable per als fans de la banda. 163 pàgines on hi trobem la realitat de la banda, a través de textos, fotografies i en l'apartat “Al nostre ritme” hi trobarem la lletra i els acords d'alguns dels seus hits com ”Sense tu”, “A la primavera”o “Espera'm”. El llibre perfecte que cada fan hauria de tenir i si pot ser a més firmat.

LLIBRE i CDTAN DE VERITAT COM LES COSES QUE PENSO, LES COSES QUE M'INVENTO I LES COSES QUE HE SOMIAT.COLUMNA EDICIONS

El llibre que ens presenta Anna Roig son un recull de textos que la cantant anava escrivint entre carpetes i llibretes entre les creacions dels seus àlbums. Són textos que mai van arribar a esdevenir cançons i que ara prenen forma de textos per ser llegits, però alguns d'ells han tingut la sort també de esdevenir cançó per a la ocasió de la publicació del llibre. Hi trobarem textos amb temàtiques tant diferents com l'amor, la infància o la innocència.

LLIBREMÉS ENLLÀ DE LES ESTRELLESROSA DELS VENTS.

Aquí Gerard Quintana ens presenta un llibre ple de fotografies de David Julià i Marquet, on el títol és un reflex del que vol ser el llibre, mostrar tot allò que normalment el públic no pot veure d'un grup. A través de les fotografies el lector i espectador podrà fer un breu flaixbac en el temps per recordar alguns dels moments més interessants de la darrera gira dels Sopa de Cabra. Les fotografies en blanc i negre ens expliquen el que va viure el grup, des de la primera roda de prensa fins al darrer concert, passant per la creació dels cartells...

Page 19: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012

LLIBREAMO A LO DIMINUTOPLAZA Y JANES.

Dani Macaco tot i acabar de treure nou disc, també s'ha atreveix amb l'escriptura i encara té temps per a poder escriure el seu primer llibre titulat “Amor a lo diminuto” en aquest cas Macaco ens explica le seves vivències del món de la música dels països on ha anat. Son textos que han nascut en un tren, en un cotxe, en un avió de viatge a munt i avall per aquest món. Un llibre amb uns textos incisius, on Macaco busca la seva infància i també es fa preguntes, un llibre per conéixer una mica més la seva història, alhora que va acompanyat d'una sèrie de fotografies, captades per el mateix cantant.

LLIBRERETRATATSCOLUMNA

El 2011 el grup de Constantí celebrava les noces de plata i van editar “Retratats” un llibre amb fotografies de Carles Fargas i Álvaro Sanz i amb textos del mateix Lluís Gavladà. A llarg de les seves 167 pàgines es repassa la vida d'un dels pocs grups que encara avui estan sobre l'escenari del anomenat “Rock Català” dels 90. En el llibre hi trobem diferents apartats on podem veure Els Pets, en ruta viatjant per tota la geografia catalana, els altres Pets, tota aquella gent que un dia o altre van passar pel grup i en la part final, l'apartat titulat “L'espectacle de la gent”. Pode el més important perquè si no hagués estat per la gent i el seu públic incondicional, avui poder no tindriem aquest llibre per regalar.

LLIBREARA ÉS EL MOMENTBREU CRÒNICA DELS INDIS CATALANS.AMSTERDAM LLIBRES

El cantant d'Els Surfing Sirles en Martí Sales, fa la seva pròpia crònica generacional, sobre la moguda i els grups indies que ha donat el país. És un llibre on Sales ens dóna el seu punt de vista sobre el tema, però no a través dels seus textos sino sobre les respostes als entrevistats com el cantautor Joan Colomo, David Carabén (Mishima), o un dels responsables de la discogràfica BankRobber Xavier Riembau.

Page 20: REVISTA BENNA 07 ABRIL 2012