Revista Annals d’Urologia 2007-22

1

Annals d’UrologiaAny 2007-2 N.22Ò R G A N O F I C I A L D E D I F U S I Ó D E L A S C U

2

Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007

Editorial

Societat Catalana d’Urologia

PresidentDr. Joaquim Ristol i Pont

Vice-president 1erDr. Josep Comet i Batlle

Vice-president 2onDr. Joan Areal i Calama

SecretariDr. Lluis Gausa i Gascón

TresorerDr. David Salinas i Duff o

Vocal Barcelona 1erDr. Miguel Angel López Pacios

Vocal Barcelona 2onDr. Dario García Rojo

Vocal TarragonaDr. Jaume Benages i Pámies

Vocal LleidaDr. Jesús Guajardo Guajardo

Vocal GironaDr. Ramon Domingo i Farrer+ons

Vocal d’Activitats ProfessionalsDr. Josep Pagà i Carbonell

Vocal d’Activitats Científi quesDr. Josep Segarra i Tomás

Codirecció Annals d’UrologiaDr. Antoni Pont i SalvadóDr. Carles Pellicé i Vilalta

Disseny i PaginacióDr. Antoni Pont i SalvadóSIAM (Salut i aplicacions multimedia)

Manneken Pis

L’altre dia un company i amic ginecòleg em va fer arribar aquesta notícia que havia trobat a la premsa : “El Manneken Pis, la petita estàtua de bronze símbol de Brussel•les, orina avui amb problemes amb motiu de la jornada europea de la pròstata.”; en efecte, l’associació belga d’uròlegs va tenir la genial idea de fer que l’habitual quantitat d’aigua que expulsa la popular estàtua es veiés reduïda a un lleu degoteig amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre els problemes de pròstata que pateixen molts homes europeus.

Tot això em fa fer pensar que, potser, en el nostre país, les campanyes encaminades a fer conèixer las patologies urològiques i divul-gar tots els consells i recomanacions per a prevenir-les, són més aviat escasses. És trist que habitualment tingui que ser la indústria farmacèutica, la única que publiqui material gràfi c o audiovisual per oferir consells de salut urològica tot aprofi tant els seus interes-sos comercials. Per altra banda la premsa només es preocupa dels continguts urològics quan aquests acompanyen un fet “mediàtic”. La castració química que defensa en Sarkozy, el càncer de pròstata del polític de torn o el “pipi” no controlat de l’anunci de la Sra Concha Velasco, fan que algun periodista truqui ràpidament a la porta de l’uròleg més proper per demanar una mica d’informació per arrodonir el seu article.

Si continuem en aquest camí seguirem trobant-nos persones que quan els parles d’un uròleg no saben exactament localitzar l’anatomia en la que treballem habitualment.Crec sincerament que els uròlegs catalans mitjançant les nostres societats científi ques hauríem de ser més imaginatius i constants en aquesta tasca; no en va les societats tenen el deure de comunicar periòdicament a la població que representen de tots els avenços i recursos que la ciència els ofereix en cada moment, i també tot el saber científi c encaminat a aconsellar-los per aconseguir una vida més sana i a ser possible sense malalties.Que el proper congrés de la Societat Catalana d’Urologia serveixi per avançar científi cament, però que alhora, també trobi fórmules imaginatives per fer més entenedora la nostra especialitat a la nostra gent…..ens veiem a Tarragona!.

Jaume Benages Pàmies

3

SumariArticle

Tumors testiculars de cèl•lules de Leydig. Succinta revisió bibliogràfi ca urològica i d’autors a l’Estat Espanyol (període: 1982 – 2006)Carles Pellicé i Vilalta

XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006Comunicacions orals.

Col.locació de catèter de diàlisi peritoneal per laparoscòpiaE. García Cruz, JM. Mallafré Sala, M. Vera Rivera, A. Alcaraz AsensioHospital Clínic

Afectación metastásica de la glandula suprarrenalR. Martínez- Rodríguez; F. Rodríguez Escovar; J. Arce Gil; B. Juaneda Castell; J. Huguet; R. Parada; A. Rosales; J. Palou; H. Villavicencio.Fundació Puigvert

Denervació transvaginal tècnica de Ingelman-Sunberg. Revisió de la nostra casuísticaR. Sagristà Vidal, C. Gutiérrez Ruíz, C. Errando, P. Arañó, M. Pascual, L. Sos, J.A. Bellido, H. VillavicencioFundació Puigvert. Unitat de Urodinàmia

Estat actual de la tuberculosi genitourinaria a la provincia de GironaPonce, J. Comet, N. Torrent, R. Domingo, V. Montserrat, C. Valiente i M. OrdisHospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. Girona.

Factors que intervenen en la satisfaccio sexualA. Fernandez Lozano * I. Sotolongo Vergo ** E.Ruiz Castañe *Fundació Puigvert * ICUN **

Comentaris varis envers l’article “como evitar ser demandado o los diez mandamientos / Arch.Esp.Urol 1990;43:593-594Carles Pellice i Vilalta i Enrique Perez-Castro EllendtBarcelona / Madrid

¿Como priorizar las listas de espera quirurgicas?J. URIA GONZALEZ-TOVA, Areal Calama J, Mora Durban M, Arzoz Fabregas M, Boix Orri R, Ruiz J,Ibarz Servio L, Saladie Roig JMHUGTIP

Valoració “ASA/ Karnosky” en una cohort de 100 barons afectes d’”HBP no quirurgica”, diagnosticada, tractada i controlada en un CAP d’adscripcio geriàtricaCarles Pellice i VilaltaCap Mutuam – Barcelona

Biourology.comJ. URIA GONZALEZ-TOVA, Areal Calama J, Mora Durban M, Arzoz Fabregas M, Boix Orri R, Ibarz Servio L, Saladie Roig JMHUGTIP

Moléculas de adhesión α, β y γ-catenina como factores pronóstico de recurrencia en el Carcinoma urotelial de tracto urinario superiorL. Izquierdo Reyes, A. Petit, D. Truán, P. Altés Ineva, Ll. Peri Cusí, A. Agud Piqué, A. García Larrosa, M. Sánchez Caba, A. Molina Cabeza, I. Goicoechea, M. Musquera Felip, R. Gutiérrez del Pozo, C. Mallofré, A. Alcaraz AsensioHospital Clínic

Valor pronòstic de l’estadiatge molecular del càncer vesical mitjançant RT-PCR per a krt20: Resultats a 5 anys de seguimentAgud Piqué, A.1, Ribal Caparrós, M.J.1, Mengual Brichs, L.2, Izquierdo Reyes, L.1, Marin-Aguilera, M.2, Fernández Ruiz, P.l.1, Alcaraz Asensio, A.11 Serveis d’Urologia i Anatomia Patològica. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona 2 Laboratori de Biologia Molecular. Fundació Puigvert. Barcelona.

Proposta de protocol de maneig optimitzat dels tumors vesicals T1 d’alt grauOrsola A, Cecchini L, Raventós CX, Bestard J, Gomez-Lanza E, Martos R, Trilla E, Planas J, Morote J.Hospital Vall d’Hebron

Estudi de la recidiva a la primera cistoscòpia dels tumors vesicals superfi cials primaris en funció del grup de riscJoan E Bestard Vallejo, Raúl Martos Calvo, Esther Gomez Lanza, Lluís Cecchini Rosell, Anna Orsola de los Santos, Joan Morote Robles.Servei d´Urologia. Hospital Universitari Vall d´Hebron. UAB. Barcelona

Enfermedad superfi cial antes y despues preservación vesical por carcinoma vesical infi ltrante: manejo y resultados a largo plazoO. Rodríguez Faba, Juan Palou, Jorge Huguet, Salvador Esquena, Juán José Gómez, Humberto VillavicencioFundació Puigvert

Tratamiento del Cáncer de Vejiga en el Hospital General de Vic 2000-2005J. Valero Milián, Pinsach Elías Ll., Dinares Prat J.,Fernandez Zuazu J., Alejo M., Molinero JM.,Batiste-Alentorn E., Garcia J.Hospital General de Vic

Maneig del carcinoma micropapilar de bufeta. Estudi clínic de 18 casosJM. Gaya , J. Palou, F. Algaba*, J. Arce, J. Huguet, A. Rosales, JJ Gómez, H. Villavicencio.Fundacio Puigvert

4


Article

TUMORS TESTICULARS DE CÈL•LULES DE LEYDIG. SUCCINTA REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA UROLÒGICA I D’AUTORS A L’ESTAT ESPANYOL (PERÍODE: 1982 – 2006)Carles Pellicé i VilaltaDoctor en Medicina i Cirurgia / UròlegPràctica Privada (Clínica de Nostra Senyora del Remei - Barcelona)

A grans trets sabem que els tumors testiculars (TT) són poc freqüents i que poden presentar-se sota formes úniques o mixtes amb dues o més soques tumorals i/o ser bilaterals. Pel que fa, tant a la seva metòdica i conducta a seguir en tota sospita diagnòstica, com en el tractament quirúrgic i en els controls postoperatoris, ja fa temps que estan sobrada-ment consensuats i protocol•litzats (7,9,61 i 62):

- Anamnesi dirigida- Polida exploració física engono-escrotal- Ecografi a escrotal bilateral (US) (Avui en dia sembla que la RNM escrotal va prenen el seu predicament) predicament)

- TAC tòraco-abdminal d’alta defi nició en la recer-ca de ganglis i metàstasis - Determinació de marcadors tumorals

Davant d’un TT (7,9,61 i 62) restaran individualitzats els tractaments i aquests es ba-saran d’inici en l’“ORQUIECTOMIA RADICAL ONCO-LÒGICA”. Segons sigui la soca tumoral i l’estadi d’aquest serà complementable amb limfadenectomies i/o pautes de radioteràpia i/o poliquimioteràpia. Encara que darrerament ha millorat en molt el pronòstic, hom s’obliga a uns prudents, periòdics i llargs controls en règim d’ambulatori.

Els TT corresponen al 1,91% de les neoplàsies urològiques malignes (51 i 55).En la seva immensa majoria, són del tipus histològic dels “TT germinals” (94% - 7,9,61 i 62). Els tumors de l’estroma gonadal corresponen al 4-6% dels TT i els de cèl•lules de Leydig (TCL) són els més fre-qüents (1-3%-7,10,19 i 61). (TAULES: I – VII) Resta aportada i refl ectida una valora-ció crítica i de conjunt sota la forma metodològica d’un metanàlisi basat en un recull de cites biblio-gràfi ques, per saber el que ha estat dels TCL en el sí la literatura urològica a l’Estat Espanyol en el període abastat del 1982 al 2006. (SEE: 84 casos /

Sèrie Catalana – SC: 16 casos).(TAULES: I- VII)

Hom ha considerat accedir a:(TAULA: I)

- Llibres de text a l’abast de l’especialitat (1,2,7,9, 34, 51, 58, 61 i 62).- La revista “Actas Urológicas Españolas” (3,4,10,15,17-19, 21,26,36,38,43,44,46,50 i 53).- La revista “Archivos Españoles de Urología” (5,11,13,20, 24, 29-33, 35, 40,41, 47, 52, 57 i 62).- Altres revistes (27, 28, 48 i 55)- Llibres Resum de Congressos / “Abstracts”: “ACUC-A.”:14, 37 i 69 “AEU”: 6,8,12,16,22,23,25,39,42,45,49,56,60 i 64 “SCU”: 54

És obvi que no es pretén ser exhaustiu i de ben segur que en deuen de mancar treballs. No obstant amb els citats hom creu que ja es pot tenir una òptima visió de l’interès per aquesta temàtica entre els uròlegs de l’Estat Espanyol (“Publicacio-ns”: 63% / “Comunicacions”: 37%).(TAULES: I - VIII) Repassant la bibliografi a hi resta ben palesa, això sí una correcta, però no sempre prou àmplia descripció de l’entitat. Aspectes comuns apreciats tant en els llibres de text a l’abast de la especialitatlitat com en les aportacions a la prem-sa mèdica o en els “abstracts” congressuals.(TAULA: I)

No ha estat fàcil saber la seva incidència exacta i de tot el seguit de dades clíniques estudiades. Donat que al revisar les cites que en dispo-saven sovint es desprenia el fet que un mateix Servei d’Urologia que ja havia aportat la seva casuística repetida i poder després en el temps augmentada en diferents fòrums acadèmics. (TAULES: I i II) És per això que tot el conjunt de les dades aportades, discutides i fi nalment tabu-lades en sorgeixen de la sistemàtica confrontació i valoració crítica d’elles i entre elles i de nou “cita per cita” reconsiderades. Restant doncs fetes d’una forma metòdica, reiterada i sistematitzada tota mena de comprovacions envers les edats, les formes de presentació clínica, les proves comple-mentàries del diagnòstic demanades i del perquè de les opcions diagnòstico-terapèutiques empra-des entre les diferents aportacions d’un mateix Servei d’Urologia i en tots els fòrums de discussió que hom ha pogut disposar dels seus treballs aportats (“Articles en Revistes” i/o “Abstracts Con-gressuals”).(TAULES: I i II) Potser el fer la referència als 84 casos en aquesta SEE i els 16 de la SC dels TCL en sigui el més proper possible a la nostra realitat urolò-gica i pel que resta comentat hom no creu que hi hagin casos repetits i/o involuntàriament con-siderats varies vegades, en les tabulacions fi nals. (TAULES: I – VII)

TUMORS TESTICULARS DE CÈL•LULES DE LEYDIG (Taula I)

CASUÍSTICA DE L’ESTAT ESPANYOL:84 CASOS / 46 CITES UROLÒGIQUES(PERÍODE: 1982 – 2006)PUBLICACIONS.............................................29 Actas Urológicas Españolas....................13 Archivos Españoles de Urología..............13 Altres publicacions...................................3COMUNICACIONS..........................................17 Congressos de l’AEU..............................13 Jornades de l’ACUC-A..............................3 Simposis de la SCU..................................1

5

Les casuístiques més nombroses co-rresponen a la de l’Hospital “12 de Octubre” de Madrid amb vuit casos (6,10 i 12) i amb set casos la de la Fundació Puigvert de Barcelona (41 i 42).(TAULA: II)

De tots els treballs aportats crec que cal fer una l’esmena especial al de Rodríguez et als del 1982 (46), amb tota seguretat pot ser que sigui el primer, entre nosaltres a tractar el tema en revista urològica. Passats més de 20 anys, aquest treball manté tota la seva vigència i cal tindre’l encara en consideració al tractar l’entitat, motiu aquí d’estudi i consideració.(TAULA: II)

Al 1986 resten refl ectits el que poden ser els dos primers casos redactats de TCL malig-nes a l’Estat Espanyol en castellà i en revista uro-lògica (Navarro et als – 33). Més endavant n’hi ha hagut d’altres (10,19,38,50,52 i 60). El treball de Jimenez et als del 1999 (20) aporta un cas que debutà ja sota un quadre de neoplàsia urològica disseminada.(TAULES: II, VI i VII)

No restant del tot clar els seus factors etiològics (55). Hi ha estudis d’experimentació animal que els relacionen amb endocrinopaties i no sembla que entrin en relació ni amb les crip-torquídies (Aspecte aquest no sempre acceptat – 5,6,10,12,21,30 i 36), ni amb els traumatismes però si que hi resten descrites ocasionals incidèn-cies familiars (34). La literatura s’assabenta també de certes relacions amb la síndrome de Klinefelter (38) i l’esclerosi tuberosa.

Els treballs consultats ens diuen que els TCL segueixen una conducta etària sufi cientment defi nida i establerta (10,40-42 i 55):- Hom hi aprecia un precís patró binodal (5-10 anys VS 30-35 anys).- 20-25% dels casos ho seran abans de la puber-tat.- La màxima incidència es dóna a la trentena (35 casos: 45% SEE) i la majoria de casos malignes entre els 50 i 60 anys. - En aquesta SEE de 84 casos, resta esbiaixada la casuística als 20 anys i fi ns als 100 de “deu en deu” (7 casos: 8% menors de 20 anys / 77 casos: 92 % majors de 20 anys). (TAULA: III) Els estudis anatomo-patològics apre-cien com (1,2,27,28,34 i 45):(TAULES: VI i VII)

- Macroscòpicament es presenten com unes tu-moracions sòlides, lobulades, septades i de color groguenc amb hemorràgies i necrosis i en un 15%

dels casos amb extensió extradidimària.- A l’estudi microscòpic s’aprecia unes cèl•lules polièdriques amb nuclis rodons i citoplasma eosinòfi l. Resten descrits uns cristalls intracito-plasmàtics (de Reinke (40%)), la seva presència és interpretada com a signe de benignitat (32,40,55 i 63) i també positivitats per a la lipofucsina (20%), la vimentina i la S-100.- Els estudis de microscòpia electrònica, a hores d’ara, no són sufi cientment concloents per a dis-cernir envers la seva benignitat o malignitat (40).

Les dades bibliogràfi ques indiquen la consideració genèrica de benignes als TCL entre els més joves. Aquest fa plantejar-nos optar per cirurgies parcials amb conservació del parènquima gonadal no afecte (10,12 i 40).

El criteri de malignitat el dóna, segons es desprèn de la literatura consultada, la presència de metàstasis i faran dubtar la grandària tumoral, les atípies, les mitosis i els signes infi ltratius. Propis aquests, dels TCL malignes (10% refl ectit en la lite-ratura - 13 casos: 15 % SEE ”).(TAULES: VI i VII) No obstant això, hom creu prudent te-nir en compte les consideracions d’uns treballs aportats en relació si més no amb uns criteris de predicció de malignitat de l’entitat (5,10,11,14,17,21,33,32,36,38,40-44,50,52,55,57 i 63). (TAULA: VII)

Confrontant tots els treballs obtinguts i considerats apreciem com els TCL sorgeixen de l’aportació de conjunt de la sèrie pròpia de TT d’aquell Servei o també refl ectits en estu-dis retrospectius en referència exclusiva als TCL. Sempre i és ben lògic, amb pocs casos (Màxim vuit - 10) o notes clíniques amb un dos casos. (TAULES: I i II)

El 80-90% dels TCL es presenten sota un “efecte massa didimari” palpable ja a l’exploració física (51 casos: 39 % SEE). Unilaterals en la seva im-mensa majoria (Bilaterals: 2 casos SEE / 36 i 64).(TAULA: IV)

Pràcticament en totes les ocasions, i donada la sospita prèvia de poder estar davant d’un TT els autors aportats, han fet el que s’ajusta a l’actual normopraxi (US i en certs cassos associa-da a una RNM, TAC d’estadiatge i estudi de marca-dors tumorals. La peça d’orquiectomia radical on-cològica és remesa a la consideració del patòleg).

No obstant, i per les peculiaritats i la riquesa semiològica dels TCL, fa que pre-opera-tòriament puguin ser ja ser sospitats (9 casos: 11 % SEE) i es demanin unes determinacions hormonals dirigides (LH, FSH, Testosterona, Estrògens, Gestàgens, Prolactina,...). “Peça en

CASUÍSTICA UROLÒGICA DE L’ESTAT ESPANYOL: (Taula IVb)FORMES DE PRESENTACIÓ CLÍNICA AMB FREQÜENTS ASSOCIACIONS ENTRE ELLES(84 CASOS / PERÍODE: 1982 – 2006)

Efecte massa....................................................51 casosGinecomàstia...................................................33 casosInfertilitat i/o Alteracions Seminogràfi ques.....15 casosTroballa incidental.............................................8 casosDisfunció erèctil.................................................8 casosCriptorquidia......................................................6 casosQuadre metastàsic.............................................3 casosPseudo-pubertat precoç....................................3 casosAtròfi a teste adèlfi c............................................1 casKlinefelter...........................................................1 cas

CASUÍSTICA UROLÒGICA DE L’ESTAT ESPANYOL. (Taula III)DISTRIBUCIÓ PER GRUPS ETARIS PERÍODE (1982 – 2006)

BIAIX ETARI:Menors 20 anys...........7 casos: 8%Majors de 20 anys.....77 casos: 9 2% TOTAL...........84 casos

MAJORS DE 20 ANYS:20-29 anys............15 casos: 19%30-39 anys.............35casos: 45%40-49 anys..............9 casos: 12%50-59 anys..............4 casos: 5% 60-69 anys..............9 casos: 12%70-79 anys..............2 casos: 3%80-89 anys..............2 casos: 3% 90-99 anys..............1 cas : 1% TOTAL......77 casos

6


ma”, el patòleg defi nirà la seva soca tumoral. (TAULA:V) Resta descrita en un 30-40% dels ca-sos, un seguit d’endocrinopaties per la presència de quadres de hipersecreció hormonal. Els tre-balls de Ponce de León et als, informen que en un 90% dels casos aquestes clíniques remetran després de l’orquiectomia (41 i 42). (TAULA: IV)

En aquests casos concrets hom ha de diferenciar entre dos grups (19 i 55):

- PACIENTS JOVES: Precocitat iso-sexual (Macro-genitosòmia i amb un manifest fenotip masculí i ginecomàstia en un 10% - 32 i 63).- PACIENTS ADULTS: Ginecomàsties (10-40%), alteracions seminogràfi ques i disorgàsmies . (TAULA: IV)

- Les cites ens assabenten que no sempre apreciarem un ”EFECTE MASSA DIDIMARI” i po-den ser troballes incidentals (8 casos: 6 % SEE – 6,10,40-42,43,50,52 i 56), al practicar estudis ecogràfi cs en altres indicacions.

-Les GINECOMÀSTIES (6,8,10,14,16-19,21,32,35 ,38,39-44,49,53-55,57 i 60) (20-40% descrites en la literatura / 33 casos: 26 % SEE) no són patognomòniques dels TCL. També les poden manifestar altres soques de TT (7% - 40 i 55) y altres patologies no didimàries (40 i 55) .Si es manté la ginecomàstia després de la or-quiectomia (13 casos: 39% SEE – 6,8,10,18,19,32,35,37,38,40,41,55,57 i 60), no es a priori indi-catiu de malignitat i pot ser ja sigui irreversible. És recomanable en aquests casos valorar una interconsulta i la seva correcció per un cirurgià plàstic.(TAULA: IV) També poden manifestar i ser diagnosticats en el decurs d’estudis per:

- INFERTILITATS I/O ALTERACIONS SEMINOGRÀFI-QUES: (15 casos: 12% SEE / 4,6,10,14,40,50,52 i 54)

- DISFUNCIONS ERÈCTILS (8 casos: 6% SEE / 8,18,32,40-42,54,59 i 60)

- ATRÒFIA DEL TESTICLE ADÈLFIC (1 cas: 1% SEE / 54)

-CRIPTORQUÍDIES (6 Casos: 5% SEE / 6,10,30,41,42,50 i 52)

- INCIDÈNCIES CASUALS JA ESMENTADES (8 Ca-sos: 6% SEE)(TAULA: IV) A l’estudi ecogràfi c es presenten gene-ralment sota un patró homogeni, ben delimitat i hipoecòic, que pràcticament és indistingible d’altres TT (13,47,48,55 i 58). Actualment a va-lorar l’opció a la sol•licitud d’una RNM escrotal (10,52,55 i 57), donat que hi han autors que infor-men de troballes a la RNM no apreciades a l’estudi US testicular previ.

Els marcadors tumorals són negatius. Caldrà demanar unes determinacions analítiques endocrines dirigides. Tant en el diagnòstic de pre-sumpció, com en el seguiment del cas. Si s’escau, caldrà valorar demanar un cariotip (19 i 21). El diagnòstic diferencial dels TCL el tenen amb la resta dels TT.(Benignes, malignes i pseudotumorals) (7,9,61 i 62).Quan es manifesta un creixement glandular ma-mari associat, o no, a un “efecte massa didimari” caldrà fer-lo, amb les causes masculines de gine-comàsties, galactorrees i mastodínies (55).

Com a tot TT el tractament d’elecció és l’orquiectomia radical oncològica per via engonal alta.A valorar en casos molt ben seleccionats i en els joves la possibilitat d’una cirurgia conservadora didimària, de indubtables avantatges endocrino-lògiques i psicològiques per aquests barons joves (5,7,10,17,36,40,42 i 55). Resten recomanats tardans controls ambulato-ris pel fet d’haver apreciat tant recurrències en les “vores lliures de tumor” en cirurgies parcials com la presència de metàstasis anys més tard de

l’orquiectomia. No obstant això, a grans trets, el seu pronòstic és favorable (55). En el cas del “TCL malignes” serà de dubtosa utilitat tant la radioteràpia com la poli-quimioteràpia (20,28,38,55, i 61); recomanable les limfadectomies retroperitonials en casos amb clars criteris de malignitat (7,50,52,55 i 61).

COMENTARIS FINALS:

El tumor de cèl•lules es el més freqüent de les neoplàsies testiculars estromals i propi dels adults. Acostumen a presentar-se sota unes clíniques endocrinològiques.Els infants presenten síndromes virilitzants i els adults feminitzants.

L’ecografi a testicular ha de ser la prime-ra exploració complementària a realitzar davant d’una ginecomàstia en el baró adult, conjunta-ment amb determinacions endocrines dirigides.Recentment sembla que la RNM va prenen el seu predicament. Donat l’escàs potencial maligne dels tumors de cèl•lules de Leydig caldrà valorar acu-radament la opció a una cirurgia parcial, màxim si són de poc volum i entre els més joves.

GINECOMÀSTIES: ESTUDI ESPECÍFIC (Taula IV d i e)

Ginecomàstia......................................33 casos

Unilateral.........................................14 casos Bilateral...........................................19 casos

Resolució post-orquiectomia............20 casos Persistència post-orquiectomia.......13 casos

ENCERT EN EL DIAGNÒSTIC DE PRESUMPCIÓPRE-OPERATORI: 9 CASOS (PERÍODE: 1982– 2006)

71 TUMORS BENIGNES VS 13 TUMORS MALIGNES(84 CASOS / PERÍODE: 1982 – 2006)

Veure criteris “ampliats” de la taula VII

7

Bibliografi a:1 .- ALGABA,F.; MORENO,A. y TRIAS,I.: Tumores del testículo. In: ATLAS DE PATOLOGÍA DE LOS TUMORES UROGENITALES (ALGABA / MORENO / TRIAS). Ed.Pulso, Barcelona: 1991 (p251)

2 .- ALGABA,F.; MORENO,A. y TRIAS,I.: Tumores del testículo y sus anejos. In: UROPATOLOGIA TUMORAL. CORRELACIÓN MORFOLÓGICA, MOLECULAR Y CLÍNICA 2 .- ALGABA,F.; MORENO,A. y TRIAS,I.: Tumores del testículo y sus anejos. In: UROPATOLOGIA TUMORAL. CORRELACIÓN MORFOLÓGICA, MOLECULAR Y CLÍNICA 2 .- ALGABA,F.; MORENO,A. y TRIAS,I.: Tumores del testículo y sus anejos.

(ALGABA / MORENO / TRIAS) Ed.Pulso, Barcelona: 1996 (cap.V p291)

3 .- ASENSIO,L. y MARTINEZ,F.: Tumor de células de Leydig asociado a quiste epididimario. Actas Urol.Esp. 1997:21;487

4 .- BURGOS,F.; SANTONJA,C.; NAVIO,S. et als: Tumor de células de Leydig como hallazgo en el varón infértil. Actas Urol.Esp. 1986:4;267

5 .- CANOVAS,J.; CASTILLO,J.; MICHELENA,J. et als: Tumor de células de Leydig. A propósito de un nuevo caso y revisión de la literatura. Arch.Esp.Urol. 2006:59;293

6 .- CALAHORRA,F.; VAZQUEZ,S.; CARRERO,V. et als: Tumores de los cordones sexuales. Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU; SANTIAGO DE COMPOSTELA: 1996) (Abstract / P159 / p183)

7 .- CONDE,J.; RICO,J. y CAMACHO,E.: Càncer de testículo. In: PATOLOGÍA UROGENITAL. PAUTAS DE ACTUACION Y GUIAS DE ORIENTACIÓN DIAGNOSTICOTERAPEUTICAS. (GARCÍA / 7 .- CONDE,J.; RICO,J. y CAMACHO,E.: Càncer de testículo. In: PATOLOGÍA UROGENITAL. PAUTAS DE ACTUACION Y GUIAS DE ORIENTACIÓN DIAGNOSTICOTERAPEUTICAS. (GARCÍA / 7 .- CONDE,J.; RICO,J. y CAMACHO,E.: Càncer de testículo. In: PATOLOGÍA UROGENITAL.

CAMACHO). Ed.Mayo; Barcelona, 2003 (p267)

8 .- COZAR,J.; NISTAL,M.; CISNEROS,J. et als: Tumores del estroma gonadal. A propósito de 11 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; LANZAROTE: 1991)8 .- COZAR,J.; NISTAL,M.; CISNEROS,J. et als: Tumores del estroma gonadal. A propósito de 11 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; LANZAROTE: 1991)8 .- COZAR,J.; NISTAL,M.; CISNEROS,J. et als: Tumores del estroma gonadal. A propósito de

(Abstract / P68 / p140)

9 .- COZAR,J.; TALLADA,M. y ESPEJO,E.: Etiopatogenia, historia natural y clínica de las neoplasias testiculares. In: TRATADO DE ONTOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 9 .- COZAR,J.; TALLADA,M. y ESPEJO,E.: Etiopatogenia, historia natural y clínica de las neoplasias testiculares. In: TRATADO DE ONTOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 9 .- COZAR,J.; TALLADA,M. y ESPEJO,E.: Etiopatogenia, historia natural y clínica de las

Saned, Barcelona: 2003 (Vol.II Cap.71 p935)

10.- CRUCEYRA,G.; TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als: Tumor de células de Leydig: Presentación de ocho casos y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 2002:26;36

11.- CUERVO,C.; RADRIGUEZ,J. ABENGOZAR,A. et als: Tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1998:51:480

12 .- CRUCEYRA,G.; TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als: Tumores no germinales de testículo. Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; GRANADA: 2001) 12 .- CRUCEYRA,G.; TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als: Tumores no germinales de testículo. Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; GRANADA: 2001) 12 .- CRUCEYRA,G.; TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als: Tumores no germinales de testículo.

(Abstract / P113 / p152)

13.- DE LA TORRE,P. y VILLAVICENCIO,H.: Tumor testicular. Estudio por ecografía.Arch.Esp.Urol. 2000:53,423

14.- DINARES,C.; FERNANDEZ,S.; CABEZUELO,M.et als: Tumor de cèl•lules de Leydig. Aportació de tres nous casos. JORNADES DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE 14.- DINARES,C.; FERNANDEZ,S.; CABEZUELO,M.et als: Tumor de cèl•lules de Leydig. Aportació de tres nous casos. JORNADES DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE 14.- DINARES,C.; FERNANDEZ,S.; CABEZUELO,M.et als: Tumor de cèl•lules de Leydig.

COMARQUES (CALONGE: 2004) (Abstract)

15.- DIZ,R.; VIRSEDA,M.; PAÑOS,P. et als: Tumores testiculares: Evaluación de la experien-cia durante 25 años en un hospital militar. Actas Urol.Esp. 2005:29;457

16.- DUARTE,J.; CHANTABA,V.; RUIBIAL,M. et als: Tumores testiculares. Analisis de nuestra serie. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; VALLADOLID:1997) (Abstract / C33 / p29)

17.- FERNANDEZ,JM.; FRESNO,M.; MARTIN,JL. et als: Tumor de células de Leydig del adulto. Actas Urol.Esp. 1996:20;17

18.- HERRERA,J.; HERRERA,C.; PIERNA,J. et als: Tumor de células de Leydig. Dos casos. Actas Urol.Esp. 2002:26;302

19.- HITA,G.; HITA,E.; LOPEZ,P. et als: Tumor de células de Leydig. Comentarios sobre cinco casos. Actas Urol.Esp. 1994:18,880

20.- JIMENEZ,N.; FERNANDEZ,A.; MARTIN,C. et als: Tumor maligno de células de Leydig. Presentación de un caso y revisión de la literatura.Arch.Esp.Urol. 1999:52;174

21 .- LARRAÑAGA,A.; DE LA FUENTE,A.; DE LA HOZ,T. et als: Tumor de células de Leydig con síndrome endocrino: Presentación de un caso y revisión de la literatura.Actas Urol.Esp. 1989:14;68

22 .- LECUMBERRI,D.; PADILLA,J.; LOZANO,J. et als: Tumores de testículo. Nuestra experiencia en 74 casos.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; CÁDIZ: 1998) (Abstract / P102 / p109)experiencia en 74 casos.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; CÁDIZ: 1998) (Abstract / P102 / p109)experiencia en 74 casos.

23.- LLANES,L.; PASCUAL,C.; GARCIA,A. et als: Caracterización de las tumoraciones testiculares no germinales en una población española (1992- 2005)CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; SEVILLA: 2006) (Abstract / C96 / p141)testiculares no germinales en una población española (1992- 2005)CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; SEVILLA: 2006) (Abstract / C96 / p141)testiculares no germinales en una población española (1992- 2005)

24.- LLARENA,R.; AZURMENDI,V.; PADILLA,J. et als: Tumores no germinales de testículo.Arch.Esp.Urol. 2005:58:1031

25.- LLARENA,R.; LECUMBERRI,D.; PADILLA,J. et als: Tumores testiculares no germinales.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; VALLADOLID:1997) (Abstract / P166 / p205)25.- LLARENA,R.; LECUMBERRI,D.; PADILLA,J. et als: Tumores testiculares no germinales.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; VALLADOLID:1997) (Abstract / P166 / p205)25.- LLARENA,R.; LECUMBERRI,D.; PADILLA,J. et als: Tumores testiculares no germinales.

26.- LLARENA,R.; ZABALA,J.; ARRUZA,A. et als: Tumor de células de Leydig en paciente con neoplasia endocrina múltiple tipo I: Estudio de un caso y revisión de la literatura.Actas Urol.Esp. 1992:16;650

27.- MARTIN,R.; NISTAL,M. y Santamaria,L.: Neoplasias testiculares. Clasificación y anatomía patológica (I). Urol.Integr.Invest. 2002:7;309

28.- MARTIN,R.; NISTAL,M. y Santamaria,L.: Neoplasias testiculares. Clasificación y anatomía patológica (II). Urol.Integr.Invest. 2002:7;325

29.- MARTINEZ,J.; TORRES,C.; DE LA FUENTE,A. et als: Tumores de células de Leydig.Arch.Esp.Urol. 1985:38;468

30.- MEDINA,M.; VALERO,J y SANCHEZ,M.: Tumor de células de Leidig oculto en testículo criptorquídico. Arch.Esp.Urol. 1999:52;76

31.- MURILLO,J.; CABALLERO,M.; TORRUBIA,F. et als: Tumor de células de Leydig.Arch.Esp.Urol. 1992:45;805

32.- NAVARRO,F.; COZAR,J.; NISTAL,M. et als: Tumor de células de Leydig: Presentación de tres casos de evolución benigna. Arch.Esp.Urol. 1991:44;145

33.- NAVARRO,S.; VERA,F.; CLAR,F. et als: Tumor de células de Leydig de testículo: Estudio histológico, inmunohistoquímico y ultraestructural de dos casos.Arch.Esp.Urol. 1986:39;403

34.- NISTAL,N.; GONZALEZ,P. y REGADERA,J.: Anatomía patológica de las neoplasias testi-culares. In: TRATADO DE ONCOLOGIA UROLOGICA (RESEL / MORENO).Gp.Saned, Barcelona: 2003. (Vol.II Cap.75 p977)

35.- NUBIOLA,A.; VALLADARES,L.; JOVE,N. et als: Ginecomastia y tumor de células de Leydig, clínicamente oculto. Arch.Esp.Urol. 1996:49;763

36.- PEREIRA,J.; ATECA,R.; ULLATE,V.; et als: Tumor testicular de células de Leydig contra-lateral metacrónico: Tratamiento conservador. Actas Urol.Esp. 2001:25;133

37.- PEREZ,S.; COSME,M.; NUBIOLA,A. et als: Tumor de cèl•lules de Leydig.JORNADA DE L’ASSOCIACIO CATALANA D’UROLEGS DE COMARQUES (SEVA; 1995) (Abstract)

38.- PIÑANGO,L.; GOMIZ,J.; RAMON,S. et als: Tumores de células de Leydig. Revisión y presentación de dos casos. Actas Urol.Esp. 1986:10;49

39.- PIÑANGO,L.; RAMON,S.; GOMIZ,J. et als: Tumores testicular infrecuentes: Coriocarci-noma puro metastático y tumores de células de Leydig.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; PUERTO DE LA CRUZ: 1985 (Abstract)noma puro metastático y tumores de células de Leydig.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; PUERTO DE LA CRUZ: 1985 (Abstract)noma puro metastático y tumores de células de Leydig.

40.- POBIL,J.; MARTINEZ,J.; MAESTRO,J. et als: Aproximación a la cirugía conservadora del tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1996:49,700

41.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F.; BASSAS,L. et als: Tumor de células de Leydig del testículo. Arch.Esp.Urol. 2000:53;453

42.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F. HUGUET,J. et als: Tumor de células de Leydig del testículo. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO DE UROLOGIA ONCOLÓGICA (AEU; LOGROÑO: 42.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F. HUGUET,J. et als: Tumor de células de Leydig del testículo. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO DE UROLOGIA ONCOLÓGICA (AEU; LOGROÑO: 42.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F. HUGUET,J. et als: Tumor de células de Leydig del

2001) (Abstract / C6 / p40)

43.- RADO,M.; DEL VALLE,J.; MARTIN,B. Et als: Tumor de células de Leydig. Aportación de dos casos y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 2001:25;371

44.- RAVENTOS,C.; DE TORRES,I.; SAENZ DE CABEZON,J. et als: Dos nuevos tumores testiculares de células de Leydig en el adulto que debutan con ginecomastia.Actas Urol.Esp. 1996:20;823

45.- REGADERA,F.; REGADERA,J.; NISTAL,M. et als: Estudio inmunocitoquímico de las células de Leydig en el testículo humano normal desde el periodo fetal hasta la senectud y en la criptorquidia del adulto.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU: VIGO; 1990) (Abstract / 234 / p72)

46.- RODRIGUEZ,J.; GUAJARDO,J.; AGUILO,F. et als: Tumor de células de Leydig: Observa-ción personal y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 1982:6;55

47.- RODRIGUEZ,R.; MAYAYO,T.; LENNIE,A. et als: Ecografía testicular. Arch.Esp.Urol. 2006:59;441

48.- ROYO,JM.; REÑE,M.; DIEZ,J. et als: La ecografía en patología escrotal. Urologia i Comarques 1999:9;12

49.- RODRIGUEZ,I.; SUAREZ,G.; FERNANDEZ,E. et als: Tumores testiculares poco frecuentes: Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU: 49.- RODRIGUEZ,I.; SUAREZ,G.; FERNANDEZ,E. et als: Tumores testiculares poco frecuentes: Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU: 49.- RODRIGUEZ,I.; SUAREZ,G.; FERNANDEZ,E. et als: Tumores testiculares poco frecuentes:

LOGROÑO; 2001)(Abstract / P20 / p74)Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU: LOGROÑO; 2001)(Abstract / P20 / p74)Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU:

50.- RODRIGO,V.; SERRANO,A.; BELTRAN,J. et als: Tumor de células de Leydig: Presentación de dos casos. Actas Urol.Esp. 1999:23;274

51.- ROMERO,F.; SAENZ,A., GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares. In: EPIDEMIOLOGÍA DESCRIPTIVA Y ANALÍTICA EN ONTOLOGÍA UROLÓGICA (OTERO / 51.- ROMERO,F.; SAENZ,A., GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares. In: EPIDEMIOLOGÍA DESCRIPTIVA Y ANALÍTICA EN ONTOLOGÍA UROLÓGICA (OTERO / 51.- ROMERO,F.; SAENZ,A., GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares.

FERNÁNDEZ / GIL). Tema Monográfico al Congreso Nacional de Urología (AEU, Cádiz: 1998) (cap.VI p95)

52.- RUBIO,I.; RODRIGO,V.; GARCIA,M. et als: Tumor de células de Leydig. Nuestros casos y revisión de la literatura. Arch.Esp.Urol. 2006:59;467

53.- SANCHEZ,M.; MERENCIANO,F.; TORRES,P. et als: Tumor de células de Leydig acompa-ñado de ginecomastia. Actas Urol.Esp. 1994:18;153

54.- SANCHEZ,J.; GAGO,J.; ARZOZ,L. et als: Tumor de Leydig, dificultat diagnòstica.SIMPOSI INSTITUCIONAL DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA (SITGES: 2002) (Abstract)

55.- SANCHEZ,JM.; PARRA,L. y VELARDIZ,S.: Tumor de células de Leydig con ginecomastia. In: CONCURSO DE CASOS CLÍNICOS PARA URÓLOGOS EN FORMACIÓN (LEIVA / CASTIÑEIRAS 55.- SANCHEZ,JM.; PARRA,L. y VELARDIZ,S.: Tumor de células de Leydig con ginecomastia. In: CONCURSO DE CASOS CLÍNICOS PARA URÓLOGOS EN FORMACIÓN (LEIVA / CASTIÑEIRAS 55.- SANCHEZ,JM.; PARRA,L. y VELARDIZ,S.: Tumor de células de Leydig con ginecomastia.

/ GÓMEZ) Ed.Luzón: Madrid AEU; 1999 (p43)

56.- SCHIEFENBUSCH,E.; MORENO,J.; DE SUS,J. et als: Tumor de células de Leydig.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: TOLEDO; 1989) (Abstract / C279 / p97)56.- SCHIEFENBUSCH,E.; MORENO,J.; DE SUS,J. et als: Tumor de células de Leydig.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: TOLEDO; 1989) (Abstract / C279 / p97)56.- SCHIEFENBUSCH,E.; MORENO,J.; DE SUS,J. et als: Tumor de células de Leydig.

57.- TAMAYO,J., RODRIGUEZ,F.; HONTORIA,J. et als: Tumor de células de Leydig. Presenta-ción de un caso con imágenes por resonancia magnética.Arch.Esp.Urol. 1988.51:928

58.- TAPIA,M. y HERNANDEZ,J.: Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares y paratesticulares. In: TRATADO DE ONCOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 58.- TAPIA,M. y HERNANDEZ,J.: Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares y paratesticulares. In: TRATADO DE ONCOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 58.- TAPIA,M. y HERNANDEZ,J.: Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares

Saned, Barcelona: 2003 (Vol.II Cap.73 p953)

59.- VESA,J.; CARRASCO,N. i Domingo,R.: Tumors testiculars en majors de 50 anys.JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES (ROSES; 1999) 59.- VESA,J.; CARRASCO,N. i Domingo,R.: Tumors testiculars en majors de 50 anys.JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES (ROSES; 1999) 59.- VESA,J.; CARRASCO,N. i Domingo,R.: Tumors testiculars en majors de 50 anys.

(Abstract)

60.- VEGA,P.; CAMACHO,E., CONDE,J. et als: Tumor de células de Leydig. Nuestra serie.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU: GRANADA; 2001) (Abstract / P111 / p151)

61.- VILLAVICENCIO,H.: Tumores del contenido escrotal. In: PRACTICA ANDROLÓGICA (POMEROL / ARRONDO). Masson-Salvat, Barcelona: 1994(cap.83 p706)

62.- VILLAVICENCIO,H.; MARTIN,FJ.; MAROTO,P.et als: Tumores del testículo. In: TRATADO DE UROLOGÍA (JIMÉNEZ / RIOJA). Prous - Barcelona,2006. (Vol.IV cap.107 p.2191)

63.- ZABALA,J.; PERTUSA,C.; DEL TANAGO,J. et als: Tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1989:42;463

64.- ZULOAGA,A.; TORRES,C.; MARTINEZ,L. et als: ¿Hiperplasia o tumor bilateral de células de Leydig ? Dificultad en su interpretación y medidas terapéuticas. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: PUERTO DE LA CRUZ; (1985)(Abstract)de Leydig ? Dificultad en su interpretación y medidas terapéuticas. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: PUERTO DE LA CRUZ; (1985)(Abstract)de Leydig ? Dificultad en su interpretación y medidas terapéuticas.

EVIDÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES EN RELACIÓ A UNS CRITERIS DE PREDICCIÓ DE MALIGNITAT(CRITERIS AMPLIATS A LA PRESÈNCIA DE METÀSTASIS)

CRITERIS CLÍNICS:- Edat avançada del pacient- Ginecomàstia coincident amb la tumoració testicular

- CRITERIS HORMONALS:- Xifres altes d’estradiol sèric i urinari en pacients ginocomàstics- Elevació en les xifres de 17 cetosteroides

- CRITERIS HISTOLÒGICS: - Massa tumoral de mes de 5 cm- Necrosi tumoral- Invasió angiolimfàtica- Mitosis atípiques- Activitat mitòtica (> 5 x camp de gran augment)- Atípia acel•lular- Creixement infi ltratiu - Embolismes tumorals limfàtics- Invasió peritesticular- Aneuploïdia de l’ADN- Augment en l’activitat del MIB-1- Alta expressió del p53- Absència de cristalls de Reinke

LA PRESÈNCIA DE QUATRE O MES FAC-TORS POT FER QUE HOM ELS PUGUI JA CONSIDERAR COM A POTENCIALMENT AGRESSIUS I MALIGNES A AQUELLS TUMORS DE CÈL•LULES DE LEYDIG

CASUÍSTICA UROLÒGICA DE L’ESTATESPANYOL: 84 CASOS / 35 INSTITUCIONS SANITÀRIES.PERÍODE (1982 – 2006)

HOSPITAL 12 DE OCTUBRE-MADRID 8 C.(1996 -2002)FUNDACIO PUIGVERT-BARCELONA 7 C. (2000 -2001)HOSPITAL DE CRUCES-BARAKALDO 5 C. (1989 -2005)HOSPITAL VIRGEN DE LA ARRIXACA -MÚRCIA 5 C.(1994)HOSPITAL VIRGEN DEL ROCIO -SEVILLA 5 C. (1996)HOSPITAL UNIVERSITARIO DE VALME-SEVILLA 5 C. (2001)HOSPITAL UNIVERSITARIO Dr PESET-VALÈNCIA 4 C. (1999 -2006)HOSPITAL UNIVERSITARIO DE GETAFE 4 C. (2006)FUNDACIÓN JIMÈMEZ DÍAZ-MADRID 3 C. (1985-1986)HOSPITAL LA PAZ-MADRID 3 C. (1991)HOSPITAL CENTRAL DE ASTURIAS-OVIEDO 3 C. (1996)HOSPITAL CENTRAL DE LA DEFENSA DE MADRID 3 C. (2005)HOSPITAL DE SABADELL 3 C. (2004)HOSPITAL DE LA VALL D’HEBRON – BARCELONA 2 C. (1996)HOSPITAL DE LA FACULTAT DE MEDICINA DE VALÈNCIA 2 C. (1986)HOSPITAL MARQUES DE VALDECILLA - SANTANDER 2 C. (2001)HOSPITAL DE N.S. DE SÓNSOLES - AVILA 2 C. (2002)HOSPITAL DE BELLVITGE - L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT 1 C. (1982)HOSPITAL SAN CECILIO - GRANADA 1 C.(1985)HOSPITAL RAMON Y CAJAL - MADRID 1 C. (1986)HOSPITAL JUAN CANALEJO - A CORUÑA) 1 C. (1987-2001)HOSPITAL D’ELDA 1 C. (1989)HOSPITAL POLICLINICO DE VIGO 1 C. (1989)HOSPITAL GENERAL D’ALACANT 1 C. (1994)HOSPITAL DE SANTA COLOMA DE GRAMENET 1 C. (1995-1996)HOSPITAL DE TORRELAVEGA (CANTÀBRIA) 1 CAS (1997)HOSPITAL INFANTA CRISTINA DE BADAJOZ 1 C. (1998)HOSPITAL PRINCIPE DE ASTURIAS - ALCALÀ DE HENARES 1 C. (1998)HOSPITAL DEL BIERZO- PONFERRADA 1 C. (1999)HOSPITAL DE FIGUERES 1 C.1999)HOSPITAL DE OSUNA 1 C.(1999)HOSPITAL DE VALDEPEÑAS 1 CAS (1999)HOSPITAL DE SAN ELOY - BARAKALDO 1 CAS (2001)HOSPITAL GERMANS TRIAS i PUJOL - BADALONA 1 CAS (2002)HOSPITAL COMARCAL DE VINAROS 1 CAS (2006)

8


IntroduccióELa col·locació de catèter diàlisi peritoneal és un procediment senzill que pot realit-zar-se per laparoscòpia en règim ambula-tori. Presentem la nostra experiència en aquest procediment, que realitzem al nos-tre centre des de gener de 2006.

Material i MètodesDes de gener de 2006 fi ns a octubre de 2006 hem realitzat 12 procediments, en 5 dones i 7 homes amb insufi ciència renal terminal. L’edat mitja ha amb insufi ciència renal terminal. L’edat mitja ha

estat de 61,45 anys (rang 31,76-85,38).L’score anestèsic medi ha estat de 3,08 (rang 2-4). El seguiment medi ha estat de 198 dies (rang 8-273).Hem desenvolupat un sistema per realitzar el pro-cediment per dos tròcars. En un tròcar de 12 mm s’hi col•loca l’òptica, mentre que per l’altre s’hi col•loca un catèter de diàlisis peritoneal tutoritzat amb una guia de Guyon recta, fi ns al fons de sac de Douglas. S’exterioritza a través d’un túnel sub-cutani de 10 cm.

ResultatsEl temps quirúrgic medi ha estat de 22,5 minuts (rang 15-30). Tots el procediments es varen realit-zar a través de dos tròcars. En tots els casos el pro-cediment es va completar laparoscòpicament, i no hi va haver complicacions intra o postoperatòries.L’estança hospitalària mitjana ha estat de 0,44 dies (rang 0-2), ja que els tres primers pacients varen ser ingressats per precaució. Els pacients varen ser donats d´ alta amb analgèsia convencional. S´ ha retirat el catèter de diàlisi en tres casos (25%), cap d´ ells per motius tècnics.

ConclusionsLa col·locació del catèter de diàlisi peritoneal és un procediment senzill, que pot realitzar-se am-bulatòriament, amb poques complicacions i amb uns resultats tècnics excel·lents. És aplicable a pa-cients ancians i amb risc anestèsic elevat.

COL.LOCACIÓ DE CATÈTER DE DIÀLISI PERITONEAL PERLAPAROSCÒPIA

E. García Cruz, JM. Mallafré Sala, M. Vera Rivera, A. Alcaraz AsensioHospital Clínic


9

Introducción y ObjetivosEl tumor suprarrenal metastático es más frecuente que el tumor suprarrenal pri-mario. Los tumores primarios que metas-tatizan a suprarrenal más frecuentemente son neoplasias pulmonares, mamarias, re-nales y de suprarrenal .Suelen presentarse en el contexto de enfermedad metastásica diseminada y con gran variabilidad clínica, lo que difi culta el consenso sobre el medio diagnóstico y la actitud terapéutica más adecuada.Se revisan las historias oncológicas de los pacientes con diagnóstico anatomopato-lógico de neoplasias metastásica suprarre-nal en esta institución durante los últimos 25 años.

Material y MétodosSe dispone de 382 muestras de tejido suprarrenal recogidas durante los últimos 25 años. Se selec-cionan aquellas que corresponden a neoplasias metastásicas (14), revisando la historia oncológi-ca de dichos pacientes.

ResultadosSe recogen 9 varones y 5 mujeres, con una edad media al diagnóstico del tumor primario de 56 años (37-74) y 59 al diagnóstico de la metásta-sis (37-74).El tumor primario más frecuente fue el renal (7 pacientes); pulmonar (3); Tiroides (1); Próstata (1); Neuroendocrino (1) y uroterial (1).El diagnóstico se realizo mediante TC durante el seguimiento en 9 pacientes, ecográfi co en 3 y en 2 ocasiones el hallazgo fue anatomopatológico tras la intervención (tumores renales). Asintomá-tico en 9 casos y con dolor lumbo/abdominal en 5 pacientes. El tiempo medio transcurrido entre el

diagnostico del tumor primario y la exéresis qui-rúrgica de la metástasis fue de 29 meses (0-100 meses). En 1 solo paciente (Tm neuroendocrino) se asoció quimioterapia precirugía administrán-dose 6 ciclos de tratamiento (ciclofosfamida+Etopóxido), con remisión completa de la enfermedad tras 240 meses de seguimiento. El resto presenta gran variabilidad en función del estadio del tumor primario.

AFECTACIÓN METASTÁSICA DE LA GLANDULA SUPRARRENAL

R. Martínez- Rodríguez; F. Rodríguez Escovar; J. Arce Gil; B. Juaneda Castell; J. Huguet; R.Parada; A. Rosales; J. Palou; H. Villavicencio.Fundació Puigvert


ConclusionesLa aparición de enfermedad metastásica en suprarrenal puede ocurrir en cualquier mo-mento del seguimiento de la enfermedad oncológica. Frecuentemente asintomáticas, el diagnostico s se realiza por TC de control en la mayoría de los pacientes. El dolor lumbar de aparición bruscapuede ser un signo de alarma. El estadio del tumor primario es el factor condicionante de supervivencia más importante.

10


IntroduccióEl tractament essencial de la hiperactivitat vesical es basa en el tractament mèdic. Les opcions quirúrgiques seran la alternativa als casos refractaris, entre aquestes está la denervació transvaginal Ingelman-Sun-dberg.Presentem la casuística del nostre centre, la taxa d´èxits i complicacions i la evolució a llarg plaç.

Material i MètodesAvaluem el resultat obtingut en 76 pacients in-tervingudes entre l´1/1997-8/2006 amb una mitjana dédad de 59 anys (19.-92anys). A través dúna incisió longitudinal a pared vaginal anterior es realitza una amplia dissecció entre aquesta i la bufeta amb la intenció de denervar parcialment la bufeta. De la sèrie, 25 pacients (33.8%) presenta-ven detrussor hiperactiu neurògen i 35 (47.4%) cirurgies de proximitat prèvies. 30 (41%)pa-cients presentaven incontinencia dúrgencia i 40 (54.8%) incontinencia mixta.

ResultatsAmb una mitjana de temps de seguiment de 24 mesos (6-112 mesos) obtenim una resposta total al tractament en 16 (23%) pacients, dáquests la resposta va ser temporal en 6 (37.5%) amb una mitjana de temps de curació de 16 mesos, 32 (46.4%) van presentar una milloria de la seva clínica, en 18 (56.%) dáquestes la resposta fou temporal, amb una mitjana de temps de resposta de 14 mesos. Les 21 (30.4%) pacients restants no van presentar cap milloria. Van requerir un trac-tament posterior 62 (78.8%) pacients. La compli-cació més frequent va ser línfecció de la ferida quirúrgica (2.6%).

ConclusionsLa denervació transvaginal és una alternativa al tractament de la hiperactivitat vesical refractaria al tractament mèdic. Amb una taxa global de resposta del 69.6% obtenint una resposta per-manent en 24 pacients (34.8%) y una resposta temporal en 24 (34.8%), amb una baixa taxa de complicacions.

Denervació transvaginal tècnica de Ingelman-Sunberg.Revisió de la nostra casuística


R. Sagristà Vidal, C. Gutiérrez Ruíz, C. Errando, P. Arañó, M. Pascual, L. Sos, J.A. Bellido, H. VillavicencioFundació Puigvert. Unitat de Urodinàmia

11

IntroduccióLa tuberculosi ha sigut i és actualment un problema de salut en els països en desen-volupament i en els industrialitzats. Un 20% dels individus afectes de tuberculosi poden desenvolupar tuberculosi geni-tourinària. En el passat, els malalts afectes desenvolupaven la malaltia genitourinària de forma conjunta a la malaltia pulmonar però actualment és freqüent que aques-ta es presenti de forma aïllada sense cap símptoma ni clínica respiratòria. Això fa que aquesta entitat presenti un diagnòstic que habitualment resulta difícil.

Casos Clínics1. Pacient de 70 anys que ingressa amb diagnòstic de síndrome febril i abscès engonal esquerra que es desbrida quirúrgicament. TAC: ronyó esquerra amb litiasi i desestructurat compatible amb pio-nefrosi amb abscès secundari de psoas fi stulitzat a regió engonal. Urocultiu: positiu a Proteus mi-rabilis sensible a amoxicilina-clavulànic. Interven-ció quirúrgica: nefrectomia esquerra + drenatge abscès psoas. Resultat peça anatomopatològica: “tuberculosi renal”.

2. Pacient de 37 anys amb epididimitis esquerra de repetició de 6 mesos d’evolució amb discreta millora sota tractament antibiòtic però recidiva ràpida al suspendre el mateix.Posteriorment inicia supuració escrotal espontà-nia secundària a abscès epididimari i sdme. febril. ECO: epididimitis crònica esquerra, testes normals. Intervenció quirúrgica: epididimectomia esquerra. Resultat peça: “epididimitis granulomatosa necro-titzant compatible amb tuberculosi”.

ESTAT ACTUAL DE LA TUBERCULOSI GENITOURINARIA A LAPROVINCIA DE GIRONA

Ponce, J. Comet, N. Torrent, R. Domingo, V. Montserrat, C. Valiente I M. Ordis

DiscusióL’empelt renal en el context del trasplantament hepatorenal no presenta difi cultats tècniques addicionals a les d’un trasplantament renal con-vencional. La funció de l’empelt renal és compara-ble al trasplantament típic. Tanmateix, la mortali-tat i la morbilitat del trasplantament hepatorenal són considerables, i fan que s’hagi individualitzar la indicació i el moment de realització del proce-diment.PP tinguin un TIF superior als controls, ens indica que la PP millora la conservació de l’empelt.


FACTORS QUE INTERVENEN EN LASATISFACCIO SEXUALA. Fernandez Lozano * I. Sotolongo Vergo ** E.Ruiz Castañe *Fundació Puigvert * ICUN **

ObjectiuLa satisfacció sexual va sovint lligada a la qualitat de vida,però coneixem realment quins factors són els més importants per als nostres pacients a l’hora de valorar una relació sexual satisfactòria?

Mètode206 homes i 187 dones i amb parella estable 112/206 homes i 131/187 dones. Aquests indivi-dus van ser escollits a l’atzar entre els membres de la familia dels pacients que consultaven al dispensari d’urologia, se’ls hi va preguntar quins 10 factors eren els més importants a l’hora de mantenir relacions sexuals, qualifi cant-los dins una escala 1-10.

Resultats21/206 homes, 8/187 dones varen informar de la seva activitat homosexual i van ser exclosos.Dels homes que van respondre 185, van quali-fi car com a factor més important experimentar

plaer 8.9, cobrir les necessitats de la parella 8.2, arribar a l’orgasme 8.1, mantindre una bona erecció 8.0, tindre joc pre-amatori 6.9, experi-mentar desig sexual 6.1, satisfacció després del coit 5.6, evitar un orgasme prematur 4.7, tindre una relació romàntica 3.9. Les dones van qualifi -car com a principal factor tindre joc pre-amatori 8.7, juntament amb una relació romántica 8.5 i experimentar plaer 8.1, cobrir les necessitats de la parella 7.3, experimentar desig sexual 7.0, arribar a l’orgasme 6.7, satisfacció després del coit 5.7, experimentar un acte sexual de duració desitjada 4.6, i mantindre una bona lubricació 4.3

ConclusionsExisteixen diferències en la percepció dels fac-tors que contribueixen a la satisfacció sexual depenent de l’edat, gènere i estatus econòmic i cultural.

12



Introducció

Sota la fòrmula didàctica i metodològica de “DEU MANAMENTS” l’autor (EPCE) apor-ta, compèndia i comenta el tot que cal sa-ber i practicar envers els aspectes bioètics i mèdicolegals que en fan referència a la professió mèdica:- Els metges envers els nostres malalts - Els metges envers els nostres malalts

- Els metges envers els nostres col.legues i altes professionals del camp sanitari- Els metges envers les institucions públi-ques o privades per les que hi trebayem o trebayem- Els metges envers nosaltes mateixos

PRIMER MANAMENT:MANTINGUES SEMPRE UNA EXCEL·LENT

RELACIÓ AMB ELS TEUS PACIENTS I FAMILIARS, AIXÍ COM TAMBÉ AMB EL PERSONAL MÈDIC I NO MÈDIC DEL TEU ENTORN I ESCOLTA’LS ATENTAMENT.

SEGON MANAMENT: PORTA I REALITZA DE MANERA IMPECA-BLE LES HISTORIES CLÍNIQUES DELS TEUS PACIENTS, AIXÍ COM TAMBÉ ELS CURSOS CLÍNICS ULTERIORS.

TERCER MANAMENT: NOTIFICA INMEDIATAMENT TOTES LES COMPLICACIONS O INCIDENTS QUE SORGEIXIN DU-RANT ELS TRACTAMENTS I CONTROLS DELS TEUS PACIENTS.

QUART MANAMENT: ENTÉN I PRACTICA EL FET QUE ELS TEUS PACIENTS HAN DE SIGNAR ELS FULLS DEL CON-

COMENTARIS VARIS ENVERS L’ARTICLE “COMO EVITAR SERDEMANDADO O LOS DIEZ MANDAMIENTOS / ARCH.ESP.UROL1990;43:593-594

Carles Pellice i Vilalta I Enrique Perez-Castro EllendtBarcelona / Madrid

SENTIMENT INFORMAT DELS TRACTAMENTS DELS QUALS S’HAN DE SOTMETRE.

CINQUÈ MANAMENT: REALITZA DE FORMA SISTEMÀTICA UNA EDUCACIÓ MÈDICA CONTÍNUA. NO SIGUIS EL PRIMER EN ABANDONAR LES TÈC-NIQUES ANTIGUES, NI EL DARRER EN POSAR EN PRÀCTICA LES NOVES.

SISÈ MANAMENT: PRESERVA LA TEVA MORAL MÈDICA I ELS PRINCIPIS ÈTICS ENCARA QUE EL MÓN MÈDIC HA CANVIAT LA VISIÓ D’AQUESTS PUNTS EN ELS DARRERS TEMPS.

SETÈ MANAMENT: CERCA L’AJUDA, EL CONSELL I EL CON-

TACTE AMB ELS TEUS COL·LEGUES URÒLEGS; UNINT-TE EN ASSOCIACIONS I/O COMITÉS QUE ET SERVEIXIN PER SENTIR-TE MÉS FORT.

VUITÈ MANAMENT: TINGUES CONMISERACIÓ PELS TEUS PA-CIENTS I TRACTA’LS AMB AMOR, SEGUINT L’ESPERIT DEL JURAMENT HIPOCRÀTIC.

NOVÈ MANAMENT: ENTÉN LES EXIGÈNCIES I LES LLEIS DE L’ACTUAL ECONOMIA MÈDICA, PERÒ INCLINA’T SEMPRE PER AFAVORIR EL PACIENT.

DESÈ MANAMENT: HEM DE PROCURAR MANTENIR SEM-PRE NETA LA NOSTRA PRÒPIA CASA.

13

COMO PRIORIZAR LAS LISTAS DE ESPERAQUIRURGICAS?

J. Uria Gonzalez-tova, Areal Calama J, Mora Durban M, Arzoz Fabregas M, Boix Orri R, Ruiz J, Ibarz Servio L, Saladie Roig JMHUGTIP

IntroducciónPresentamos una propuesta sistema de priorizacion de listas de espera quirurgi-cas, automatizado y aplicable a cualquier sistema informatico.Este sistema esta implantado desde hace 4 años en el Servicio de Urologia del HUGTIP.Se trata de convertir las patologias y las circunstancias del enfermo en una clave alfanumerica y una fecha de inclusion de manera que se pueda ordenar automatica-mente.

Hemos creado una clave de 5 letras:1º Urgente o programado2º Cancer, alta morbimortalidad o benig-no3º Patologia agrupadas en el numero an-terior4º Presencia o ausencia de complicaciones5º Factores sociolaborales del paciente (ac-tividad laboral y dependencia familiar)

A modo de ejemplo, para nosotros un can-cer de vejiga programado, con hematuria persistente, en un paciente joven y con familia seria:P.3.4.1.2En la presentacion se desarrolla de manera completa el modelo para su correcta com-prensión.Creemos que es un sistema que tras con-sensuar los citerios con cada servicio puede facilitar la gestion de las listas de espera.


VALORACIO “ASA / KARNOSKY” EN UNA COHORT DE 100 BARONS AFECTES D’”HBP NO QUIRURGICA”, DIAGNOSTICADA, TRACTADA I CONTROLADA EN UN CAP D’ADSCRIPCIO GERIATRICA

Carles Pellice I VilaltaCap Mutuam – Barcelona

ObjectiusSaber quelcom de mes a prop del com atenem als baron afectes d’HBP en el nostre nivellassistencial.

Material i mètodesEstudi observacional i retropectiu. Accés a 100 dossiers consecutius d’història clínica de barons diagnosticats, tractats i controlats per CPiV d’”HBP no quirúrgica”

(HBP de primer diagnòstic urològic, amb un segiment minin de dos anys i on mai hom sospità un ADK.Dades considerades: Edats, “IPSS-QL”, Criteris: “ASA - Karnosfky”, comorbilitats, PSA (sempre)

Resultats31 ASA I - 12 ASA II - 57 ASA III67 Karnosfky òptim - 33 Karnosfky sup-òptim71% amb greus comorbilitats associades57% tractats medicament

ComentarisActualment un número prou signifi catiu de pacients geriàtrics a tractar presenten pluripatologies mes o menys greus i per tant amb “ASA aixecats i/o Karnosfky sup-òptims”. Per aixó deuran de requerir de valoracions i controls diferenciats als de la “població general”.Aviat tindren que anar reconcensuant els protocols i algoritmes diagnòstics i tera-pèutics, encara vigents, per atendre a una població capa cop mes envellida i prou sovint afecta de pluripatologies greus.

14


Introducción

Presentamos un prototipo de desarrollo en web, que pretendemos sirva como herra-mienta basica para la investigacion basica en urologia.A traves de los web services del NCBI Se muestran de manera ordernada los genes y proteinas que han sido publicados involu-crados en los canceres de prostata,vejiga, riñon y testes.La web se estructura como links entre las La web se estructura como links entre las

principales bases de datos existentes en internet sobre el tema y permite interrela-cionar los siguientes apartados:

OMIM REFERENCESGENES:- CHROMOSOMAL LOCALIZATION- NUCLEOTIDE SEQUENCE- POLYMORPHISM

PROTEINS:- SEQUENCE- DOMAINS- STRUCTURE

METABOLIC PATHWAYSPHARMACOGENOMICSDRUGSCLINICAL TRIALSPUBMED REFERENCES

Se presenta como un proyecto abierto a cualquier tipo de colaboracion.

BIOUROLOGY.COM J. URIA GONZALEZ-TOVA, Areal Calama J, Mora Durban M, Arzoz Fabregas M, Boix Orri R,Ibarz Servio L, Saladie Roig JMHUGTIP


15

Introducción.El complejo Catenina (α, β y γ-catenina) juega un papel crucial en la adhesión celular. La expresión aberrante de estas moléculas implica la activación de la proli-feración, potencial invasivo y metastásico de diversas neoplasias. La fosforilación de AKT mediante las proteínas GSK-3 bloquea la degradación de la β-catenina. En con-secuencia, β-catenina se acumula en el citoplasma, emigra al núcleo, interactúa con factores de trascripción (LEF-1/TCF) y estimula el ciclo celular y la proliferación.

ObjetivoEvaluar la expresión de α, β y γ-catenina en tumo-res del tracto urinario superior (TMTUS) y determi-nar su valor como factores pronóstico. Investigar la vía AKT-P/GSK-3/β-catenina.

Material y MétodosAnálisis retrospectivo de 70 casos de TMTUS desde 1990 a 2004, incluidos en microarrays de tejidos. Los anticuerpos usados fueron: anti-α, β y γ-cate-nina, anti-KI-67 y anti-AKT-P. Fueron analizadas las variables clínicas y anatomopatológicas de los pacientes. En el análisis univariante se utilizó el coefi ciente de correlación de Spearman y la Re-gresión de Cox. En el análisis multivariante se uti-lizó la regresión de Cox por pasos hacia delante.

ResultadosLa distribución por estadios fue: Ta 11,4%, T1 24,3%, T2 21,4%, T3 25,7%, T4 17,1%, con N1

MOLÉCULAS DE ADHESIÓN α, β Y γ-CATENINA COMO FACTORESPRONÓSTICO DE RECURRENCIA EN EL CARCINOMA UROTELIAL DETRACTO URINARIO SUPERIOR

L. Izquierdo Reyes, A. Petit, D. Truán, P. Altés Ineva, Ll. Peri Cusí, A. Agud Piqué, A. GarcíaLarrosa, M. Sánchez Caba, A. Molina Cabeza, I. Goicoechea, M. Musquera Felip, R. Gutié-rrez del Pozo, C. Mallofré, A. Alcaraz AsensioHospital Clínic


14,3%. Grados: I (7,1%), II (47,1%), III (45,7%). Con un seguimiento medio de 54 meses, el 27% de los pacientes presentaron progresión tumoral. La aberrancia en la expresión de α- catenina fue encontrada en 44 casos (62,9%), 22 casos (31,4%) para β-catenina y 28 casos (41,4%) para γ-cateni-na. En general, se encontró una buena correlación entre las diferentes cateninas. La expresión abe-rrante de α-catenina se correlacionó con la expre-sión aberrante de β-catenina (R= 0.266 p=0.026) y la expresión aberrante de γ-catenina (R=0.338 p=0.04). La expresión aberrante de β-catenina se correlacionó con la expresión aberrante de γ-ca-tenina (R=0.287 p=0.017) y el grado histológico (R=0.237 p=0.048). La expresión de AKT es un buen índice de proliferación celular medida a tra-vés de la expresión de KI-67 (R=0.337 p=0.004).

Sólo 3 casos expresaron acúmulo intracitoplasmá-tico de β-catenina y en ningún caso encontramos expresión nuclear. En el análisis multivariante, las variables independientes predictivas de recidiva tumoral fueron: grado (HR 7,112 IC95% 1,2-55,785), estadio (HR 4,626 IC95% 2,137-10,012) y expresión aberrante de β-catenina (HR 3,148 IC95% 1,161-8,58).

ConclusionesLa pérdida de la expresión normal a nivel de la membrana celular de β-catenina constituye unfactor independiente de progresión tumoral en el carcinoma urotelial del tracto urinario superior.Nuestros datos sugieren que la vía AKT/GSK-3/β-catenina no esta involucrada en lacarcinogénesis de este tipo de tumor.

16


Introducció

KRT20 és una molècula d’expressió especí-fi ca urotelial present als tumors derivatsde l’uroteli i les metàstasis.

Material i MètodesÚs de la tècnica “NESTED” RT-PCR per a detectar l’expressió de KRT20 a sang, moll de l’os, gangli, l’expressió de KRT20 a sang, moll de l’os, gangli,

mucosa vesical i tumor de 25 pacients amb càncer vesical infi ltrant i sotmesos a cistectomia radical entre novembre de 2000 i desembre de 2001. Foren controls negatius 11 mostres de sang, 5 de moll de l’os i 5 de ganglis de pacients sense càncer vesical. Foren controls positius dues mostres de sang de pacients amb càncer vesical metastàsic.Anàlisi de progressió mitjançant test de Fisher.

ResultatsL’anàlisi anatomopatològica demostrà 2 pT1G3+Cis, 9 pT2G3, 7 pT3G3 i 7 pT4G3. 14 pa-cients presentaven afectació ganglionar histològi-ca. Es detectà KRT20 a totes les mostres tumorals i de mucosa vesical normal. Tots els ganglis histolò-gicament positius resultaren positius per RT-PCR. Tres casos amb ganglis histològicament negatius (27%)foren RT-PCR positius. Deu 40%) i 3 (12%) pacients sense metàstasi preoperatòries expressa-ren KRT20 a sang i moll de l’os, respectivament.Després d’una mitjana de 30 mesos (rang 1 – 60 mesos) es pot comprovar que l’expressió de KRT20 a gangli, tot i no assolir signifi cació estadística, mostra tendència a correlació amb progressió tumoral (p= 0,07), no així en sang ni moll d’os (p=0.4 i 0.6 respectivament).

VALOR PRONÒSTIC DE L’ESTADIATGE MOLECULAR DEL CÀNCERVESICAL MITJANÇANT RT-PCR PER A KRT20: RESULTATS A 5 ANYS DE SEGUIMENT AGUD PIQUÉ, A.1, RIBAL CAPARRÓS, M.J.1, MENGUAL BRICHS, L.2, IZQUIERDO REYES,

L.1, MARIN-AGUILERA, M.2, FERNÁNDEZ RUIZ, P.L.1, ALCARAZ ASENSIO, A.11 Serveis d’Urologia i Anatomia Patològica. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona 2 Labo-ratori de Biologia Molecular. Fundació Puigvert. Barcelona.

Conclusió La RT-PCR qualitativa per a KRT20 permet la detecció de KRT20 a ganglis microscòpicament negatius. Aquesta expressió pot correlacionar-se amb progressió tumoral al carcinoma de cèl.lules transicionals.


17

IntroduccióLa reRTU ha estat proposada per a ga-rantir la resecció total del tumor vesical i alhora descartar-ne l’infraestadiatge. D’altra banda la recurrència a la primera cistoscopia (3m) i la resposta a la BCG son dos coneguts factors pronòstics d’aquests tumors. A més, hem demostrat previa-ment que la categorització d’aquest tu-mors d’acord amb el grau d’invasió de lamusculares mucosae (MM), permet esta-blir dos grups de risc diferent, essent els T1a de baix i els T1b-T1c d’alt risc de pro-gressió.

ObjectiusPer tal d’aprofi tar les avantatges d’aquest factors i alhora fer un ús racional de la reRTU proposem una nova aproximaciò terapèutica consitent en practicar una reRTU als casos T1b/c després de 6 isntil.lacions de BCG i fer sols BCG i seguiment convencional als T1a.

Pacients i MètodesDe les 89 tumors inicilas T1 d’alt Grau recollits des de juny 2004, 65 han estat aptes per l’estudi. Sols s’han inclòs tumors inicials, amb RTU com-plertes i amb presència de muscular pròpia a la peça. S’han avaluat factors clínics (tamany tu-moral, multiplicitat) i patol.lògics (grams de tm, identifi caciò de la muscular pròpia, profunditat d’afectaciò de la MM, presència de CIS, infi ltraciò limfovascular, metaplasia escamosa, variant mi-cropapilar) i troballes a la reRTU i/o a la primera cistoscopia (3m).

ResultatsEl microestadiatge ha estat possible en el 81,5% dels casos essent; 27,7%(18) T1a, 29%(19) T1b i

PROPOSTA DE PROTOCOL DE MANEIG OPTIMITZAT DELS TUMORSVESICALS T1 D’ALT GRAU

Orsola A, Cecchini L, Raventós CX, Bestard J, Gomez-Lanza E, Martos R, Trilla E, Planas J,Morote J.Hospital Vall d’Hebron


25%(16) T1c, mentre que un 17%(11) no han po-gut esser microestadiats.Dels 35 T1b/c; 16 reRTU han estat negatives, 4 (20%) patol.lògiques (2 AGT1, 1 BGTa, 1 CIS) i 9 casos estàn pendents. Dels 18 T1a s’han practicat 11 cistoscòpies de les cuals 10 (91%) han estat normals i 1 patol.lògica (6 casos estan pendents).

Conclusions Tot i que presentem resultats preliminars pensem que al asociar la BCG previa a la reRTU es millora el resultat de la mateixa, doncs el nostre % de reR-TU patològiques es més baixa que a la literatura. D’altra banda la utilitzaciò del microestadiatge per a decidir a qui sotmetre a una reRTU permet fer-ne un ús més racional i estalviar reRTUs inne-cesàries amb tota la càrrega emocional, econòmi-ca isanitaria que signifi ca.

18


Introduccio i objectiusEls tumors vesicals superfi cials presenten un alt índex de recidiva, essent la recidiva als 3 mesos un factor demostrat de pro-gressió a tumor infi ltrant. Per tal d’evitar aquesta recurrència precoç es porten a terme diferents pautes de tractament ad-juvant.

Materials i mètodeS’analitza lévolució de tots els malalts diagnos- S’analitza lévolució de tots els malalts diagnos-

ticats de tumors vesicals durant el període que inclou gener de 2004 fi ns juliol 2006. Es registren 225 pacients, dels quals a 165 se’ls practica una primera cistoscòpia als 3 mesos.

ResultatsDels 165 pacients que varem avaluar 25 es dig-nosticaren de tumors de baix risc (15%), 42 de risc intermig (25.4%) i 94 d’alt risc (56.9%).Un cop intervinguts, a 53 pacients es decideix ob-servar-los (32%), a 13 se’ls practica instil·lacions de MMC semanals (7.8%), a 16 BGC de pauta cur-ta (9.6%) i a 83 BCG de pata llarga (50%).A léstudi multivariat s’observa que el risc pro-porcionat de recidiva als 3 mesos dels tumors de risc intermig respecte dels de baix risc és de 5,7 (p 0.03), mentre que el dels tumors d’alt risc res-pecte dels de baix risc és de 4,3 (p 0.055). Ni la multiplicitat ni la grandària ni el tractament ad-ministrat prediuen un augment del risc de recidiva a l’anàlisi multivariant.

ConclusionsEn el nostre estudi el risc de recidiva a la primera cistoscòpia és més elevat i més signifi catiu en els tumors de risc intermig respecte els d’alt risc. Pot respondre a això la aleatorietat de tractaments que s’aplica als de grup intermig.

ESTUDI DE LA RECIDIVA A LA PRIMERA CISTOSCÒPIA DELSTUMORS VESICALS SUPERFICIALS PRIMARIS EN FUNCIÓ DEL GRUP DE RISC. Joan E Bestard Vallejo, Raúl Martos Calvo, Esther Gomez Lanza, Lluís Cecchini Rosell,

Anna Orsola de los Santos, Joan Morote Robles.Servei dÚrologia. Hospital Universitari Vall d´Hebron. UAB. Barcelona


19

ObjetivoEvaluar la estrategia de preservación vesi-cal en tumores inicialmente infi ltrantes oinfi ltrantes después de inicio superfi cial mediante RTU vesical seguida de tres ci-clos de quimioterapia sistémica, así como la progresión y el tratamiento de las recu-rrencias superfi ciales después de la preser-vación.

Métododesde Octubre de 1982 a Marzo de 1998, 48 pa-cientes (44 hombres y 4 mujeres), con una edad media de 61 años (45-75) con tumores infi ltrantes (T2a-b) se trataron con RTU seguida de 3 ciclos de quimioterapia sistémica. Se realizó una evaluación endoscópica 3 semanas después de la quimiotera-pia incluyendo RTU de la cicatriz y BMN.Se realizó cistectomía en los pacientes con recidiva infi ltrante a lo s 3 meses.44 pacientes (87,5%) fueron inicialmente inva-sivos y 6(12,5%) invasivos después de un inicio superfi cial. Después de la quimioterapia 39 pa-cientes (81,25%) tuvieron remisión completa y 4(8,3%) remisión parcial.

Resultats.Con una mediana de seguimiento de 98,54 meses (13-246) la tasa de supervivencia global de los 48 pacientes fue del 62,61%. La tasa de superviven-cia cáncer específi ca de los 39 pacientes con remi-sión completa del 80,83%.La supervivencia con preservación vesical con mediana de seguimiento de 98,54 meses fue de 49,27%.De los 6 pacientes con tumor inicialmente superfi -cial, 3(50%) no presentaron remisión y se hizo cis-tectomía, y del resto con remisión completa inicial

ENFERMEDAD SUPERFICIAL ANTES Y DESPUES PRESERVACIÓNVESICAL POR CARCINOMA VESICAL INFILTRANTE: MANEJO YRESULTADOS A LARGO PLAZO

uno presentó metástasis múltiples y el otroprogresó a enfermedad invasora.De los 39 pacientes con remisión completa inicial, 15(38,56%), tuvieron recidivas superfi ciales:8 CIS(53,3%), 4T1(26,6%) y 3 Ta(20%). Los CIS y de alto grado se trataron con BCG. La supervi-vencia cáncer específi ca en pacientes con recidi-va superfi cial fue del 89% y 81% en el grupo de preservación.supervivencia cáncer específi ca en pacientes con recidiva superfi cial fue del 89% y 81% en el grupo de preservación

ConclusionesEl manejo conservador en tumores invasores tra-tados con RTU y quimioterapia, es una alternativa válida en casos seleccionados, con buena tasa de supervivencia global y cáncer específi ca.Los pacientes con enfermedad invasora después de inicio superfi cial no son buenos candidatos para preservación vesical.Las recurrencias superfi ciales después de la pre-servación en tumores invasores responden aRTU e instilaciones con BCG.

O. Rodríguez Faba, Juan Palou, Jorge Huguet, Salvador Esquena, Juán José Gómez,Humberto VillavicencioFundació Puigvert


20


IntroducciónEl Cáncer de vejiga es una de las patologías urológicas que por su idiosincrasia necesi-ta de un elevado número de exploraciones y controles. El gold Standard en su trata-miento quirúrgico es la rtu vesical seguida de instilaciones vesicales.A pesar de la homogeneidad del trata-miento aplicado se aprecian diferencias entre los resultaos obtenidos según los diferentes centros.

Material i métodosProcedemos a la revisión de los casos de tumor vesical diagnosticados y tratados en nuestro cen-tro en el periodo 2000-2005. En este tiempo 330 pacientes han sido diagnosticados de tumoración vesical. Se han descartado 2 casos por tratarse de metástasis en vejiga de tumoraciones de otra localización, y otros 15 casos por no poder correla-cionarse su seguimiento.Se valora la evolución de 313 pacientes con neo-plasia vesical en relación al estadio anatomopato-lógico, tamaño y número de los tumores, recidivas y tratamiento administrado.

Resultadospertenecen a un estadio pT1 238 pacientes, de los cuales 6 se asocian con Tis. 33 pacientes corres-ponden a un estadio T2a, de los cuales 3 tienen asociado un Tis. 24 de estadio T2b, 3 de estadio T3a, 8 de estadio T3b, 4 de estadio T4a y 1 de es-tadio T4b.En 22 pacientes se acaba practicando cistectomía, en 15 de los cuales es después de una sola RTU ini-cial y el resto después de 2 o 3 RTU.Solo se han producido 78 casos(24,9%) de reci-diva vesical tras el tratamiento local, teniendo en cuenta todos los estadios de los 313 pacientes. En

Tratamiento del Cáncer de Vejiga en el Hospital General de Vic 2000-2005 J. Valero Milián, Pinsach Elías Ll., Dinares Prat J.,Fernandez Zuazu J., Alejo M., Molinero

JM.,Batiste-Alentorn E., Garcia J.Hospital General de Vic


54 casos ha sido una única recidiva, en 20 dos reci-divas y en 4 tres recidivas.Se presentan los datos actualizados y análisis de los diferentes factores pronósticos del cáncer de vejiga

21

Introducció.El carcinoma micropapilar (CMP) és una variant anatomopatològica infreqüent del carcinoma de cèl.lules transicionals. En les curtes sèries descrites es presenta com un tumor molt agressiu i amb mala resposta als tractaments conservadors.

ObjectiusVam revisar 18 casos de CMP de bufeta per valorar la resposta al tractament i l’evolució.

Material i mètodes.Estudi retrospectiu de 18 casos de CMP diagnosti-cats entre (1997-2003). 16 homes i 2 dones, amb una mitjana d’edat de 63 anys i una mitjana de seguiment de 4.2 anys.

Resultats.El símptoma inicial en el 83% dels casos fou l’ hematuria. Només un cas tenia antecedents de tumor vesical. 15 eren (grau 3) i 3 (grau 2).Vuit superfi cials: 3 tenien CIS multifocal asso-ciat, 2 van anar directament a cistectomia, el ter-cer es va tractar amb BCG i està lliure de malaltia als 5 anys. Els 5 superfi cials sense CIS associat es van tractar amb BCG, presentant només en 2 casos recidives i estant tots vius als 5 anys.Deu infi ltrants: 8 van anar a cistectomia, 4 te-nien ganglis positius i van rebre quimioteràpia adjuvant; els 4 van morir amb 3 anys. Dels 4 amb ganglis negatius, només en viuen 3. Dos pacients no van ser tractats quirúrgicament van rebre QT + RT morint en menys d’un any.

Conclusions.El CMP és una variant molt agressiva del càncer de bufeta. En la majoria dels casos sol debutar com un tumor infi ltrant i d’alt grau estant indicada la

MANEIG DEL CARCINOMA MICROPAPILAR DE BUFETA.ESTUDI CLÍNIC DE 18 CASOS

JM. Gaya , J. Palou, F. Algaba*, J. Arce, J. Huguet, A. Rosales, JJ Gómez, H. Villavicencio.Fundacio Puigvert

cirurgia radical. En tumors superfi cials en absèn-cia de CIS el tractament conservador amb BCG es una opció viable.


Revista Annals d’Urologia 2007-22

Health & Medicine

Transcript of Revista Annals d’Urologia 2007-22