Revista ACM 333 - Setembre de 2012

Ajuntament de Roquetes. Baix Ebre

Associació Catalanade Municipis 333

Setembre 2012

Municipalisme: construïnt la llibertat

Pàg. 6

ActualitatBuch demana a Osorio que els ajuntaments amb bona gestió econòmica no destinin el romanent de tresoreria obligatòriament a deute

Pàg. 14-16

ReportatgeEs pot aprendre a governar un ajuntament?

Pàg. 11

ActualitatGoverns supralocals i Generalitat posen les bases per una futura Agència Tributària Catalana

Pàg. 4-5

Actualitat

SETEMBRE 2012. NÚMERO 333 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Directora: Anta Porto Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-05 L'ACM participa en l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova

06Buch demana a Osorio que els ajuntaments amb bona gestió econòmica no destinin el romanent de tresoreria obligatòriament a deute

07 Recasens explica l'Avantprojecte de la llei de comerç, serveis i fires a l'ACM

08 Breus ACM

09 Consens de les entitats municipalistes amb l'ordre per mancomunar el servei de policia local

11 Catalunya construeix estructures d'estat pròpies

L’Associació Catalana de Municipis va participar en l’ofrena floral a Rafael Casanova. Es tracta d’un acte

commemoratiu en el qual l’entitat municipalista participa des de fa més de 30 anys, des de la seva fundació el 1981, i on hi participa tot l’equip de treballadors de l’entitat. Per tots ells, l’esperit reivindicatiu de la Diada ha tingut aquest any més sentit que mai. Els ens locals catalans han patit, especialment en els darrers mesos, les envestides de les lleis estatals que, des de la distància i el desconeixement del teixit municipal català, imposen pseudo-solucions via decret-llei.

En aquest darrer any, el govern estatal ha anat donant bandades en molts àmbits però el món local ha patit espe-cialment la seva indefinició i errors. Val a dir que l’ACM,

l’entitat que representa al 95% dels ajuntaments catalans, no ha estat convidada a participar en la recerca de consens per l’elaboració del “Anteproyecto de Ley de Racionaliza-ción y Sostenibilitat de la Administración Local”. Només recentment el president Miquel Buch va arrencar el com-promís del secretari general de Coordinació Autonòmica i Local, Enrique Osorio, de tenir en consideració un seguit d’esmenes i consideracions de l’ACM sobre l’actual text de la reforma municipal. Aquesta ha estat un Diada en què el món municipal reivindicava també el seu dret a l’autono-mia local. Malgrat aquests precedents, des de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, no defallirem en la de-fensa dels interessos més adequats pel municipalisme cata-là. I serem perseverants.

Perseverança municipal

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

Entrevista

12-13 "A les Garrigues el primer que cal fer és creure en les possibilitats que tenim". Juli Muro, president del Consell Comarcal de Les Garrigues

14-16 Es pot aprendre a governar un ajuntament?

Qüestionari polític

18-19 Com afecta l'augment de l'IVA als municipis catalans?

Racó de l’associat

20-21 Racó de l'associat

Opinió

22 “La Catalunya nuclear: La fissió d'hereus i fadrins". Francesc Canosa, escriptor

i periodista

sumari

editorial

SETEMBRE 2012. NÚMERO 3334

de Municipis també van encapçalar l’ofrena el vicepresident de l’ACM i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que com a expresident de

actualitat

L'ACM participa en l'ofrena floral al monument de Rafael CasanovaL'Associació Catalana de Muni ci-pis i Comarques, encap çala da pel seu president, Miquel Buch, i el seu secretari general, Marc Pifarré, va participar l'11 de setembre durant la Diada Nacional de Catalunya en la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova de Barcelona. A l'ofrena també va participar el president de la Diputació de Barcelona, expresident de l'ACM i actualment president insitucional de l'entitat, Salvador Esteve, i Quim Ferer

El coixí floral escollit aquest any per l’ACM mostra la senyera catalana acompanyada pel logotip de la institució, que representa a 19 de cada 20 ajuntaments catalans.

La comitiva va realitzar l’ofrena conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya per mostrar la unitat del municipalisme català.

Per part de l’Associació Catalana

l’Associació també va voler estar al costat de la delegació municipalista. També hi eren treballadors i persones vinculades a la principal entitat municipalista catalana. Tots plegats, després de l’ofrena floral van cantar Els Segadors davant del monument.

Les dues entitats municipalistes van fer l'ofrena floral conjuntament per mostrar la unitat del món local.

Coixí floral que es va deixar al peu del monument.


Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), representant de 19 de cada 20 ajuntaments del nostre país, com a mostra del nos-tre ferm compromís municipal i nacional, formulem el següent MANIFEST del qual volem fer partícip a tots els nostres associats.

Els alcaldes i les alcaldesses de Catalunya anem de la mà dels nostres veïns i veïnes en un moment en què la crisi econòmica és l’excusa invocada per l’es-tat per recentralitzar, traspassar el seu dèficit i po-sar en dubte la nostra tasca diària de servei directe a la ciutadania, EXPRESSEM:

Que els ens locals de Catalunya, com a administració més propera a la ciutadania, som els primers conei-xedors i impulsors de la voluntat popular, promo-vent la memòria històrica col.lectiva commemorant l’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya. L’esperit de reivindicació, resistència i lluita de la nostra Diada Nacional és el millor reflex dels valors del nostre poble i dels nostres ens locals, uns valors que són i seran, cada dia amb més força, l’arrel de la nostra realitat nacional.

Que davant les lleis estatals que volen posar en dub-te la personalitat dels nostres pobles, disminuint la nostra capacitat de decisió, d’autogovern i d’auto-nomia local, hi mostrem la nostra oposició frontal en defensa dels serveis de qualitat, proximitat i de fàcil accés que mereixen tots i cadascun dels veïns i veïnes del nostre país, sense diferències.

Així, ara més que mai la defensa de l’autonomia lo-cal és una lluita conjunta amb la defensa de les nos-tres llibertats nacionals.

Els ens locals catalans promovem la celebració d’ac-tes institucionals commemoratius de la nostra Dia-da, participem dels actes de la societat civil, que són el reflex de la voluntat de llibertat nacional del nos-tre poble, i ens sumem a les demandes de major au-togovern, defensa d’un model de finançament just, reivindicat pel nostre Parlament, i el dret a decidir. En aquest sentit demanem fer una crida a totes les associacions i entitats cíviques a què participin en els actes institucionals i populars organitzats als seus municipis al costat dels seus representants.

Visca Catalunya!

Una àmplia representació de l'ACM va participar a l'ofrena floral a Rafael Casanova.

Manifest de l'Onze de Setembre de l'Associació Catalana de Municipis


actualitat

Miquel Buch i Marc Pifarré, president i secretari general de l'ACM, es van desplaçar el passat 13 de setembre a Madrid per reunir-se amb el secretari general de Coordinació Autonòmica i Local, Enrique Osorio. El president de l'Associació va demanar al representant del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques que els ajuntaments que no superin el 75% de l'endeutament puguin disposar del seu romanent de tresoreria per a altres finalitats diferents a pagar el deute.

Durant la reunió, que va tenir lloc a la seu del Mi-nisteri d’Hisenda i Administracions Públiques, Mi-quel Buch va traslladar a Osorio la preocupació del món local català davant la reforma municipal previs-ta a l’Avantprojecte de llei de racionalització i sosteni-bilitat de l’administració local. Buch va explicar al se-cretari de Coordinació Autonòmica i Local que estem en el procés d’elaboració de la Llei de governs i hisen-des locals de Catalunya, i que la possible modificació de la llei de bases estatal ha de respectar el model d’or-ganització català a l‘empara de l’atribució de l’Estatut d’Autonomia.

De la reunió mantinguda, Miquel Buch va aconse-guir el compromís per part del secretari general que l’Associació Catalana de Municipis –representant de 19 de cada 20 ajuntaments catalans– farà arribar un docu-ment d’aportacions i esmenes al text actual, que es tin-drà en consideració per a la modificació de la Llei de bases de règim local que promou el seu ministeri.

Buch creu necessari revisar mesures aprovades que castiguen a tothom per igual, sense tenir en compte si

Buch demana a Osorio que els ajuntaments amb bona gestió econòmica no destinin el romanent de tresoreria obligatòriament a deute

Buch i Osorio es van reunir a Madrid a mitjans de setembre.

s’ha dut a terme una bona gestió pressupostària. Així, cal evitar que la feina ben feta sigui castigada i acabi comportant un cost més elevat per als ens locals que han realitzat una bona gestió.

Per altra banda, el president de l’ACM va posar sobre la taula la proposta que “els ajuntaments que han dut a terme una bona gestió econòmica no estiguin obligats a què els romanents positius de tresoreria hagin d’anar forçosament a pagar deute” com a dia d’avui contem-pla la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i soste-nibilitat financera.

En aquest sentit es va acordar que hi ha voluntat d’explorar alguna via de solució que, sense generalit-zar, sí que pugui resoldre aquests casos concrets d’ens locals que han fet una bona gestió.


Recasens explica l'Avantprojecte de la llei de comerç, serveis i fires a l'ACM

Josep Maria Recasens va presidir la comissió de promoció econòmica de l'ACM.

El director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Recasens, va participar el 14 de setembre a la Comissió de Promoció Econòmica de l'Associació Catalana de Municipis. Re ca sens va aprofitar l'ocasió per explicar als assistents la intenció de la Generalitat d'elaborar una Llei integral de comerç i serveis que aglutini i actualitzi tota la le gis la ció exis tent, que actualment està dis per sa en diferents normes.

Així, Recasens va anunciar que el seu departament treballa en un Avantprojecte de llei regulador de l’activitat del comerç, els serveis i les

fires, que posteriorment seguirà el tràmit parlamentari habitual.

Durant la seva intervenció, Recasens va destacar les actuacions realitzades ja per la direcció general de Comerç en alguns camps concrets on era necessària una major urgència. És el cas, per exemple, de la regulació de la venda no sedentària o pel que fa a la regulació d’equipaments co mer cials, en els quals s’han rea litzat modificacions via llei d’acom panyament de pressupostos.

Respecte a la normativa que re gu-la l'instal·lació d’equipaments co mer-cials i l’obligació que a quests s’instal·lin en trames urba nes con so lidades, el director ge ne ral de Co merç va explicar

al as sistents que la norma és coherent amb la política urbanística pròpia del segle XXI, però va manifestar la vo-lun tat de la Generalitat de vetllar per conservar aquells equipaments co-mer cials instal·lats en polígons in-dus trials perifèrics abans del 2006 i la voluntat que, en determinats supòsits excepcionals, es permeti la implantació d’aquests tipus d’equi pa-ments en emplaçaments que no tinguin continuïtat amb la trama urbana consolidada.

Un altre dels temes protagonistes de la comissió de promoció econòmica i del qual Recasens va anunciar modi-fi cacions substancials va ser respecte a la declaració de municipi i zones turístiques, una decisió que afecta a l’horari d’obertura dels comerços i als horaris laborals. El director general de Comerç aposta perquè la propera llei catalana introdueixi la possibilitat de revisar de forma cíclica la classificació com a turística d’una zona o ciutat concreta.

Al llarg de la sessió es va parlar també de la necessitat d’una simplificació normativa, de la incorporació de ser-veis i activitats que són as si mi lables a l’activitat comercial i de la incorporació d’instruments encaminats a la profes-sio nalització del sector, aspectes tots ells que hauran d’estar presents en la futura Llei de comerç, serveis i fires que vol compilar i simplificar totes les normes existents actualment.


actualitat

Visita institucional d'una delegació turca a l'ACM

El 7 de setembre es va fer la quarta sessió de la segona edició de les Matinals Enric Prat de la Riba. Les intervencions van girar en-torn dels instruments per dinamitzar social i econòmicament els municipis catalans. El catedràtic d'Economia Financera de la Uni-versitat Rovira i Virgili, Antonio Terceño, va fer una ponència sota el títol "La contribució dels ajuntaments a la dinamització econòmi-ca i territorial. Els plans estratègics de desenvolupament local". Tot seguit, el director tècnic de la Diputació de Tarragona, Josep Maria Elorduy, va parlar de la concertació dels ens locals amb els agents econòmics i socials. La Matinal es va tancar amb un taller pràctic so-bre com dinamitzar el teixit econòmic local a partir de donar valor als recursos i actius locals, a càrrec d'Encarna Perán, cap de la secció d' Informació Territorial i Recursos de la Diputació de Barcelona.

Breus ACMLa 4a Matinal Prat de la Riba se centra en la dinamització econòmica dels municipis

Una delegació d’empresaris i membres de la Cambra d’Indústria de Koaeli, municipi de la regió del Màrmara de Turquia, va visitar-durant el mes d’agost l’ACM. La trobada tenia com a objectiu l’in-tercanvi de coneixements sobre promoció econòmica i turisme. La visita institucional turca va centrar el seu interès en conèixer les es-tructures pròpies del model català d’organització territorial i les di-ferents forces associatives tant públiques com privades, destacant els consorcis com a instruments de cooperació i gestió entre dife-rents administracions i institucions, especialment en aquelles inici-atives en què existeix la col·laboració entre l’àmbit públic i el privat. Aquestes visites s’emmarquen dins de la col·laboració que l’ACM manté amb diversos consolats d’arreu del món.


actualitat

ma excepcional formar part d’al-guna agrupació de serveis.

Sobre l’Ordre de la Conselle-ria d’Interior, el president de l’ACM, Miquel Buch, ha destacat la proposta d’Interior de forma positiva, sobre la qual “ja existei-xen experiències d’èxit al terri-tori”, com la recent iniciativa de

Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Sallent. “Aquesta experiència de la comarca del Bages ha re-percutit en la millora dels recur-sos que comparteixen: vehicles, material o uniformes, i ha per-mès donar un millor servei apro-fitant al màxim els recursos dis-ponibles” ha dit Buch.

L’ordre per la qual s'estableix el procediment d'autorització dels acords de col·laboració en-tre municipis per a la prestació dels serveis de policia local es va publicar el passat 10 d’Agost al DOGC núm. 6190. Des de la seva entrada en vigor ja s'han produ-ït diversos tipus de col·laboració en matèria de policia local. Així en comarques com el Vallès Ori-ental s'han donat acords de col-laboració per a la prestació de serveis entre els municipis de Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt i Lliçà d'Avall. També n'hi ha a la co-marca d'Osona entre els muni-cipis de Manlleu, les Masies de Roda i Roda de Ter, entre d'al-tres.

El president de l'ACM, Miquel Buch, va donar suport a la proposta presentada per la Con selleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya, on s'es tableix el procediment d'au torització dels acords de col·laboració entre municipis per a la prestació dels serveis de policia local.

La normativa, que va ser pre-sentada en roda de premsa pel Conseller Felip Puig i els presi-dents de les entitats municipa-listes (ACM i FMC), va comptar amb el consens de les dues asso-ciacions de l’àmbit local. L'ordre regula els acords de col·laboració que permetran compartir els efectius i recursos de la policia local entre diversos municipis, establint formes de col·laboració diverses ja siguin consorcials, mancomunades o associatives.

L’ordre regula quins són els re-quisits perquè es pugui portar a terme aquesta mancomunació de serveis de policia local, entre els quals hi ha el fet que els mu-

nicipis que comparteixin poli-cia siguin limítrofs o que el con-junt de municipis que agrupen el servei no superin els 40.000 ha-bitants. La proposta també pre-veu que els municipis que signin acords de col·laboració per man-comunar els seus serveis de po-licia local pertanyin a la matei-xa comarca.

L’ordre s’adreça a aquells mu-nicipis que tinguin un cos de po-licia local propi previ a l’agrupa-ment, encara que l'ordre preveu també casos excepcionals en què municipis que no són de la ma-teixa comarca, o que no tinguin cos de policia local, pugin de for-

Consens de les entitats municipalistes amb l'ordre per mancomunar el servei de policia local

>> Miquel Buch destaca que l'ordre "permetrà donar un millor servei aprofitant al màxim els recursos disponibles"

>> L'ordre preveu que municipis limítrofs o que agrupin menys de 40.000 habitants puguin compartir recursos en matèria de policia localMiquel Buch amb el conseller d'Interior, Felip Puig, durant la roda de premsa.


Artur Mas i els presidents de les Diputacions catalanes (Foto: Diba).

Catalunya construeix estructures d'estat pròpiesEls governs locals, supralocals i la Generalitat posen les bases de la futura Agència Tributària Catalana, una estructura d'estat bàsica per al país. D'aquesta manera, el municipalisme s'implica en la construcció nacional.

Artur Mas, president de la Generali-tat, i els quatre presidents de les dipu-tacions, van signar el passat 19 de se-tembre un acord que té com a objectiu la millora de la gestió tributària catala-na i que suposa la creació de l’embrió de l’Agència Tributària de Catalunya. La signatura del conveni permetrà la creació d’una “finestreta única” d’aten-ció al ciutadà des d’on es gestionaran els serveis tributaris dels catalans. El conveni, que es va signar al Palau de la Generalitat, preveu la col·laboració entre els organismes de gestió tributà-ria de les quatre diputacions i l’Agència Tributària de Catalunya de forma que, les 150 oficines de les quals disposen actualment, podran compartir infor-mació, incrementar l’eficàcia i sumar recursos i personal per tal d’apropar aquests serveis als ciutadans.

L’acord, que es complementarà amb la creació d’un Consorci tributari entre la Generalitat i les diputacions, "supo-sa l’embrió de l’Agència Tributària de Catalunya", segons va explicar el pre-sident Mas, que també va destacar que "Catalunya va construint estructures d’estat pròpies". Durant la seva inter-venció, el president de la Generalitat

va manifestar la importància de “fer més amb allò que tenim” i de millorar el dia a dia dels ciutadans i del país.

L’estreta col·laboració que es donarà entre els governs locals i supralocals amb l’Agència Tributària de Catalu-nya ha estat un dels elements que va destacar el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que també va dir que "amb aquest conve-ni, fet des del sentit de lleialtat i res-ponsabilitat institucional amb el país que distingeix, les quatre diputacions catalanes establim uns mecanismes i uns procediments de treball que, sens dubte, han de contribuir a simplificar

el funcionament de l'hisenda del nostre país i a avançar més en la governació eficaç del territori". Esteve també va afegir que l’acord "s'inscriu en el pro-cés d'anar fent país, dia a dia, pas a pas". Unes declaracions que coincideixen amb les realitzades per Josep Poblet, Joan Reñé i Jaume Torremadé, presi-dents de les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, respectivament.

El conveni compleix el mandat es-tatutari que fa referència a la creació d’una Agència Tributària de Catalunya i es basa en la resolució parlamentària a favor del pacte fiscal que es va apro-var al Parlament el passat 25 de juliol.

actualitat


entrevista

1. Després del govern d'ERC, en aquesta legislatura CiU té la pre-sidència al Consell Comarcal de les Garrigues. Ha canviat la filo-sofia?

La filosofia de CiU és molt ob-jectiva en quant a les aplicacions al món local, optimitzem els re-cursos i volem ser el Consell Co-marcal de tots els garriguencs.

2. En aquests moments, quins són els objectius principals del Con-sell Comarcal?

Els objectius passen per dina-mitzar social i econòmicament la comarca en tots els aspectes, so-bretot prestant serveis als muni-cipis de totes les Garrigues i d’una forma especial als més petits.

3. Una de les reivindicacions his-tòriques és solucionar l'alta sinis-tralitat de la N-240. Hi ha bones perspectives?

La N-240 és una via vertebra-dora des de la Mediterrània fins a l'interior, és a dir, des de Tar-ragona fins a Lleida, per tant, aquesta infraestructura és de vital importància per a la dinamització de la comarca i dels municipis veïns. Però hi ha una falta cla-ra de responsabilitat del govern central en obviar tota la inversió a fer en territori català, atès que la N-240 està executada a la resta de l’Estat. És evident que hi ha un incompliment de la disposició ad-dicional tercera. Les perspectives serien bones per adequar la via als paràmetres de seguretat vial de trànsit exigibles al segle XXI, però estem en un escenari d’in-compliment per part de l’Estat espanyol.

4. Estem en un context on tot són retallades i es parla molt de man-comunar serveis. Vosaltres heu fet un pas en optimitzar recursos?

Sí, les polítiques d’austeritat s’imposen en el món local i és d'obligat compliment administrar tots els recursos de l’administra-ció local d’una forma objectiva, per tant, fent reajustaments ade-quant-los a les necessitats dels serveis.

5. Fins i tot, teniu un pla de sa-nejament.

Sí, és de vital importància per saber de quina forma i com hem d’aplicar l’execució dels pressu-postos per no generar més dèficit i donar compliment als decrets de viabilitat pressupostària. Si en

Juli Muro MansoPresident del Consell Comarcal de Les Garrigues

Juli Muro és el president del Consell Comarcal de les Garrigues des del juliol de 2011. Repeteix presidència després que ja ocupés el càrrec entre 2003 i 2007. També és l'alcalde del municipi de Puiggròs, càrrec que ha ocupat en les darreres tres legislatures.

“A les Garrigues el primer que cal fer és creure en les possibilitats que tenim"

>> La N-240 és una via de vital importància per a la dinamització de la comarca i dels municipis veïns

>> Els Consells Comarcals són molt importants perquè amb el pressupost d'un ajuntament petit és impossible afrontar els sous de tècnics competents


temps passats s’hagués adminis-trat bé no caldria, però estem en la conjuntura social actual i hem de fer el màxim esforç possible.

6. Com a alcalde de Puiggròs, un municipi petit, vostè pot parlar en coneixement del gran servei que donen els Consells Comar-cals, no?

Evidentment que sí. Els Con-sells Comarcals són de vital im-portància per donar compliment al marc legal actual en el món

local, tràmits, expedients... Amb els pressupostos d’un ajuntament petit és impossible afrontat els sous de tècnics competents.

7. A nivell econòmic, com treba-lleu per generar ocupació i acti-vitat a la comarca?

A la Comarca de les Garrigues el primer que cal fer és creure en les possibilitats que tenim que, realment, són moltes. En primer lloc, un gran capital humà: el gar-riguenc és treballador, constant i molt acollidor. En segon lloc, la possibilitat d’obrir la comarca al món: l’hem de situar a l’alça-da que li correspon en l’escala de l’economia productiva.

8. A nivell natural i turístic, cap on ha d'anar la comarca. Poten-ciar el sector de l'oli i valoritzar la seva denominació?

Tenim el millor oli del món i apostant conjuntament amb tot el patrimoni cultural, mediambi-ental i culinari impulsem el pro-jecte oliturisme. Evidentment la Denominació és un potencial de garantia que valorem.

9. Quins reptes ha d'afrontar les Garrigues a curt termini?

Estem en uns moments histò-rics a la comarca. El Canal Se-garra-Garrigues i l’arribada de l’aigua serà, en breu, una realitat que canviarà el sector productiu de l’olivera, però que, a més a més, generarà una transformació de la comarca amb unes expecta-

tives de futur que obliguen a què, paral·lelament, s’hagi d’establir i millorar les infraestructures que permetin desenvolupar-les ade-quadament. ¹ ¹

>> El Canal Segarra-Garrigues i l'arribada de l'aigua serà una realitat que canviarà el sector productiu de l'olivera i que generarà una transformació de la comarca

>> Hem d'obrir la comarca al món. L'hem de situar a l'alçada que li correspon en l'escala de l'economia productiva

Alcaldes i representants polítics fent front comú per exigir solucions a l'alta sinistralitat de la N-240.


actualitat

Es pot aprendre a governar un ajuntament?

Saber quina és la normativa del mercat ambulant del seu poble, conèixer quina és l'oferta en assegurances que cobreix les festes majors d'un municipi o aprendre com liderar un equip municipal poden ser qüestions difícils de resoldre per algú que s'enfronta a la seva primera legislatura al capdavant d'un govern local. Fins i tot els regidors i treballadors públics locals, que porten més d'una dècada treballant pel seu municipi, necessiten actualitzacions i formació específica davant l'allau de canvis normatius constants que viu l'administració local.

L’ACM, conscient de l’enorme vari-etat i complexitat de qüestions de les quals s’ha d’ocupar un alcalde i el seu equip municipal de regidors, tècnics i treballadors públics del món local, decideix amb el canvi de segle iniciar un experiment pioner a Europa: La Fundació Aula d'Alts Estudis d'Elec-tes (FAAEE), una escola adreçada, exclusivament, a la formació dels electes del món local. Paral·lelament

a aquesta innovadora aposta, l’ACM també participa en la formació con-tínua dels treballadors/es de l’àmbit públic a través del programa AFE-DAP. Ja al 2009, l’entitat es reinventa amb la creació d’un laboratori d’ide-es sobre l’esfera municipal, una nova aposta que es batejarà com la Càtedra Enric Prat de la Riba. Avui, una dè-cada després d’iniciar el període més fèrtil de l’ACM en l’àmbit formatiu, més de 58.000 alumnes han partici-pat en els programes de formació de l’entitat, que s’ha convertit en una re-ferència indispensable dins de l’admi-nistració local de Catalunya.

La Fundació: escola per electesSón molts els electes del món local

que han conegut l’ACM a través d’al-guna de les seves propostes de forma-ció. Aquesta és una de les seves se-nyes d’identitat més destacades. Amb la creació de la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes al 2002, l’Associa-ció Catalana de Municipis s’involucra en un projecte formatiu que resulta pioner a Europa: per primer cop, i a

través de la Fundació, un grup d’ex-perts multidisciplinars es dediquen a dissenyar un currículum pensat, es-pecíficament, per abastir la varietat i especificitat dels temes que ha de co-

nèixer un alcalde o regidor. Es tracta d’un temari on les lliçons es basen en l’ampli espectre de problemàtiques a les quals s’enfronta l’electe del món local. Es tracta, per tant, d’un instru-ment que permet articular una ofer-ta formativa que era inexistent fins aquell moment.

Juntament amb la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB), el gener de 2001 es va inaugurar el primer curs del Postgrau en Gestió i Admi-

>> En la darrera dècada més de 58.000 alumnes han participat en cursos, seminaris, tallers i màsters, impulsats per l'entitat

Sessió inaugural de la 2a edició del Màster en Govern Local, impartit per l'ACM i la UAB.


nistració local. Entre els objectius d’aquest primer postgrau (que anys més tard evolucionaria fins a conver-tir-se en un Màster bianual) està el de fer que els electes assistents tinguin informació sobre diverses àrees. Un regidor que assisteixi al Màster en go-vern local haurà d’aprendre a aplicar els procediments administratius que existeixen a l’abast del món local o a consultar de forma correcta les fonts d’informació jurídica. Actualment, un alcalde o regidor ha de ser capaç de gestionar les relacions del seu Ajun-tament amb altres administracions, identificar l’estructura organitzativa del seu consistori, conèixer les tèc-niques de gestió de recursos humans, fomentar un desenvolupament me-diambiental sostenible o dominar assumptes concrets com la gestió de dades o el padró municipal. Això con-figura un extens cos de coneixements que es presenten de forma ordenada en el programa formatiu del Màster en Govern Local.

Durant aquests darrers anys, mit-jançant la Fundació d’Aula d’Alts Es-

tudis per a Electes, més de 500 elec-tes locals han cursat la diplomatura de postgrau en Gestió i Administració local i han adquirit coneixements im-prescindibles per a una bona gestió de la governabilitat dels seus ajunta-ments. A mesura que les necessitats formatives a l’àmbit de l’adminis-tració local s’incrementaven, també ho feia l’oferta formativa específica creada per la Fundació, oferint no-ves propostes formatives en sectors específics. Ho fa mitjançant tallers dinàmics centrats en aspectes molt concrets de la tasca quotidiana dels electes com els seminaris dedicats a gestionar el desenvolupament econò-mic i el territori o gestionar el perso-nal i les relacions laborals.

Actualment, l'oferta formativa de la

Fundació AAEE és la més important i la única que es fa per tot el territo-ri de Catalunya. Des dels seus inicis, la Fundació Aula d’Alts Estudis per a Electes, ha comptat amb el suport d’uns patrons que han contribuït no-tablement en la recerca de l’excel·-lència en la formació: l'Instituto Nacional de Administración Pública (INAP), l’Escola d’Administració Pú-blica de Catalunya (EAPC) i les Dipu-tacions de Girona, Lleida i Tarrago-

na. Totes elles han aportat prestigi i reconeixement a la tasca realitzada des de la Fundació.

L'iniciSi bé és en la darrera dècada quan

tenen lloc els projectes formatius més destacats, val a dir que, des de els seus inicis fa més de trenta anys, l’ACM ha sobresortit com un actor principal del municipalisme català en general, i del món formatiu i pedagò-

L’afany de l’entitat municipalista per promoure el coneixement a tots els nivells del món local fa que l’enti-tat lideri també projectes de formació per a tècnics i treballadors del món local. Ja des de l’any 1996, l’ACM pro-mou accions formatives dins l’AFE-DAP (Acuerdo de Formación para el empleo de las Administraciones Pú-blicas), amb els consells comarcals de Barcelona, les organitzacions sindi-cals i els treballadors públics i els ens locals de les demarcacions de Lleida, Girona i Tarragona.

Els plans de formació en l’àmbit de l’AFEDAP organitzen molta diversitat d’accions educatives, promovent des de cursos, a jornades, seminaris i di-plomatures de postgrau que compten amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Au-tònoma de Barcelona. A l’any 1996, l’ACM inicia la seva participació en

AFEDAP amb un únic ens local ad-herit al programa de formació per a treballadors públics. A l’any 2000, el percentatge d’ens locals adherits que es beneficien del programa AFEDAP a través de l’ACM s’eleva fins als 339 però, és a l’any 2011 quan el progra-ma assoleix la seva màxima difusió, aconseguint un total de 559 ens locals adherits.

D’aquesta forma, a l'any 2011 van haver-hi més de 8.300 participants en alguna de les 416 accions formatives adreçades al personal de les adminis-tracions públiques locals associats. Destaquen la Diplomatura de post-grau en gestió del personal al servei de les entitats locals, la Diplomatura de postgrau en gestió tècnica i jurí-dica del medi ambient o la Diploma-tura de postgrau en gestió pública del desenvolupament, de l’emprene-doria i de l’Ocupació als ens locals.

AFEDAP: un programa d'èxit

Evolució d'ens locals associats al programa Afedap

>> L'ACM va iniciar un experiment pioner a Europa: una escola adreçada, exclusivament, als electes del món local


gic, en particular. Així, des de l’inici, i en una època de manca de recursos, l’ACM ja era present a jornades sobre qüestions que afectaven al món local, o bé organitzant debats que tenien com a objectiu la discussió de norma-tiva municipal, o simplement, agluti-nant les problemàtiques dels alcaldes per presentar-les davant d’instàncies administratives superiors. L’ACM ha estat implicada des dels seus inicis en la formació dels actors de l’esfera municipalista.

Anar un pas més enllà: la CàtedraL’interès de l’ACM per mantenir-se

com l’entitat de referència en el mu-nicipalisme català fa que a l’any 2009 es prengui l’impuls de crear un espai de generació d’idees i de discussió, un think tank o laboratori d’idees que es bateja com la Càtedra Enric Prat de Riba.

El 14 d’abril de 2009, la Universi-tat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Elec-tes (FAAEE) constitueixen la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurí-dics Locals en honor a la contribució realitzada -a l’arquitectura adminis-trativa local catalana de finals del se-gle- per l’insigne polític. La Càtedra es crea sota la titularitat del Miquel Roca i Junyent, un dels pares de la

Constitució oficial de la Càtedra Enric Prat de la Riba a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Constitució i personalitat de prestigi indiscutible en l’àmbit jurídic nacio-nal i internacional; i sota la direcció de la doctora Judith Gifreu, profes-sora titular de dret administratiu de la UAB.

L’objectiu de posar en marxa aquest laboratori d’idees és crear un espai vinculat a la investigació i la recerca de les qüestions que afecten el sector públic local català, on la Cà-tedra esdevingui un referent i pres-criptor. La Càtedra també es proposa millorar l’oferta formativa que l’ACM ha estat oferint a través de la Funda-ció AAEE amb notable èxit. L’antiga Diplomatura de Postgrau en Gestió i Administració Local es transforma en un Màster en Gestió i Administració Local, que acumula 11 edicions. Les especialitats en estudis superiors es-pecialitzats s’amplien al Màster en Govern Local i a la Diplomatura de

Postgrau en Lideratge i Governança Local.

Amb la filosofia d’estar presents en el debat dels temes que afecten l’actualitat local, la Càtedra disse-nya un nou instrument de formació per a electes, les Matinals. Es tracta de sessions bimensuals, organitzades com a seminaris de formació que es centren en les novetats jurispruden-cials i legislatives que afecten el món local. Són, per tant, un espai d’actu-alització i participació en l’actualitat local. El departament de formació de

l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha rebut la certificació de qualitat en el servei de formació amb la qualificació de la norma ISO 9001:2008 i, una dècada després d’ini-ciar el seu període més fèrtil, més de 58.000 alumnes avalen el valor afegit de les seves propostes formatives.

>> Amb la Càtedra es crea un laboratori d'idees on debatre les qüestions que més preocupen al municipalisme

>> En les 10.000 hores lectives que va realitzar l'AFEDAP durant el 2011 van participar-hi més de 8.300 alumnes

actualitat


assegurances

Com rebaixar el cost de les assegurances municipals?

Des del Servei d'Assegurances de l'ACM, preocupats per la situació e co nòmica que estem patint i que tant ens afecta, us plantegem una so lució que us permetrà estalviar di-ners en la contractació de les assegu-rances de l'Ajuntament, aprofitant el nostre Servei d'assegurances i el fet que tenim contractacions col·lectives pels diferents sectors, de manera que podem ajustar costos i millorar co-bertures.

L'ACM va treure a licitació públi-ca el concurs obert per al servei de me diació en assegurances perquè tots els seus associats se'n puguin be-neficiar. Aquest servei és gratuït per als Ajuntaments adherits a l'ACM. D'aquesta manera, l’Ajuntament pot adherir-se al servei de mediació que va ser adjudicat a Ferrer&Ojeda.

Els serveis que plantegem són:-Analitzar la situació assegurado-

ra de l'Ajuntament (recopilant totes les pòlisses que hi ha contractades), fer un anàlisi de costos i cobertures de cara a l'optimització dels matei-xos tot proposant un estudi amb les alternatives que, al nostre entendre, siguin més beneficioses per a l'Ajun-tament.

Alternatives-Renegociació amb les companyies

actuals -Presentar alternatives d'altres

companyies-En els casos en què l'Ajuntament

així ho consideri oportú, assessorar-vos en la redacció d'un plec de bases per treure a licitació pública (mitjan-çant procediment negociat o obert en funció dels imports)

Les assegurances que podem ges-tionar

-Responsabilitat civil patrimonial.-Edificis i béns immobles.-Pòlissa d'accidents.-Flota de vehicles municipals.-Responsabilitat civil de càrrecs elec-

tes i personal al servei de l'Administra-ció.

-Defensa penal i reclamació de danys.I qualsevol altra assegurança que ne-

cessiteu.

Amb la proposta que us fem, aconse-gui rem d'una banda reduir costos i mi-llorar la situació asseguradora de l'A-jun tament i, de l'altra, tenir adjudicades pel temps que es decideixi les assegu-rances.

Per tenir més informació podeu con-tactar amb l'ACM.

// MéS INFORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]


qüestionari polític

El fet que aquest decret si-gui del 13 de juliol (amb tots els pressupostos municipals ja aprovats) sumat a l’aprovació prèvia del Reial Decret de ges-tors públics que impossibilita als ajuntaments fer cap despe-sa més enllà del que hi ha dis-ponible, fa que sigui la ciutada-nia qui rebi les conseqüències més greus d’aquest augment de l’IVA: per una banda, perquè rebrà menys serveis i de menys qualitat i, per l’altra, perquè els haurà de pagar més cars.

Òbviament la diferència d’aquest augment anirà a pa-

rar íntegrament a les arques es-tatals sense que l’administració local en percebi ni un cèntim. Així doncs, caldrà establir com es resol aquest diferencial que, per fer-nos-en una idea, per un ajuntament de 1.628.000 habi-tants com Barcelona represen-tarà 42 milions d'euros, mentre que per un altre de 2.700 habi-tants com Sant Antoni de Ca-longe, en representarà 130.000 euros.

Per començar, caldrà que els consistoris redissenyin el pla d’austeritat que ja van presen-tar a petició del Reial decret-

Pla de pagament a proveïdors de les entitats locals, i també negociar amb els proveïdors perquè assumeixin una part d’aquest imprevist almenys du-rant el 2012.

L’increment de l’IVA té un efecte immediat i molt negatiu. Els Ajun-taments són consumidors finals i, per tant, tota la despesa en compra de béns, serveis i subministraments, tant d’ordinari com d’inversions, es veu incrementada. En un principi, i com els increments han estat del 8 al 10% i del 18 al 21%, a més dels que han canviat de grup, es calcula que l’increment mitjà serà un 2,5% de la despesa d’aquest tipus.

Aquest increment, en un mo-ment de reducció dels ingressos i, per tant, d’ajustos a la despesa, im-plicarà necessàriament un reajust dels pressupostos per poder assu-

mir el sobre cost i en conseqüèn-cia una reducció de la capacitat de prestació de serveis per part dels ajuntaments. Per aquest any en concret s’afegeix, a més, la dificultat de modificar el pressupost a meitat de l’exercici.

Un altre efecte és un increment de preus públics i tarifes que in-corporin IVA. En els casos on hi ha IVA inclòs és una reducció de la base i per tant dels ingressos previs-tos per l’Ajuntament. Pels que són més IVA, hi ha un increment del cost als ciutadans.

Aquest increment del cost de “les coses” afecta els estudis de costos

a l’hora d’elaborar les ordenances fiscals per a l’any vinent i per tant una major pressió fiscal cap als ciu-tadans o una menor generació de recursos municipals si és el propi Ajuntament qui assumeix i “s’em-passa” l’increment de l’IVA.

El Govern de l’Estat ha hagut d'adoptar nombroses decisions per garantir l’equilibri dels comp-tes públics i el manteniment de l’Estat del Benestar. De ben segur que si l’elevat deute que ha deixat el Govern anterior hagués estat menor, hagués estat possible no adoptar aquestes mesures o adop-tar-les amb menor intensitat.

Una d’aquesta decisions ha es-tat l’increment de l’IVA que tin-drà una incidència en la con-tractació de béns i serveis dels Ajuntaments. Una altra ha es-tat possibilitar a un gran nombre d’ajuntaments que poguessin in-

Quina incidència tindrà la pujada de l'IVA en els municipis?

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

Montserrat CapdevilaPortaveu adjunt del PSC i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell

Jordi CornetSecretari general del PPC

>> Si l'elevat deute que ha deixat el Govern anterior hagués estat menor, hagués estat possible no adoptar aquestes mesures o adoptar-les amb menor intensitat

crementar l’Impost sobre Béns Immobles, el seu principal im-post, per garantir el manteniment dels serveis públics municipals i fer front a les dificultats en les fi-nances municipals.

Però, aquestes mesures imposi-tives, molt impopulars, han anat acompanyades de mesures per re-activar l’economia i, molt espe-cialment, les adreçades als pro-veïdors dels ajuntaments i de les Comunitats Autònomes que no havien cobrat les seves factures, fet que comportava més atur.

Concretament, el Govern de l’Estat haurà destinat 35.000 mili-

ons d’euros per fer front a aquests pagaments a proveïdors i que els Ajuntaments i Comunitats Autò-nomes tinguessin un major mar-ge financer a l’accedir a aquest fi-nançament, que d’altra manera difícilment l’haguessin obtingut.

>> Aquest augment implicarà un reajust dels pressupostos per poder assumir el sobre cost i, per tant, una reducció de la capacitat de prestació de serveis per part dels ajuntaments

>> La diferència d'aquest augment anirà íntegrament a les arques estatals sense que l'administració local en percebi ni un cèntim


Una vegada més, el món lo-cal és menystingut per les de-cisions preses pel Govern de l’Estat Espanyol. En aquest cas, és l’augment dels dife-rents tipus impositius de l’IVA el que farà que les ja migrades finances municipals es vegin maltractades una vegada més per una decisió presa a distàn-cia i sense tenir en compte les dificultats per les quals passem els municipis.

Els grans esforços que es-tem fent els gestors del món municipal per a seguir ofe-rint els mateixos serveis redu-

int la despesa corrent, pel des-cens en els diferents ingressos del pressupost municipal, se n’aniran en orris ara per l’in-crement, en el millor dels ca-sos, del 3% en aquestes despe-ses corrents.

Si fins ara, de mitjana, el to-tal d’aportació que feia l’Estat a cada Ajuntament li era retor-nat en forma d’IVA, que recor-dem que pels ajuntaments és un cost més, ara podem dir que l’Estat recaptarà més diners dels ajuntaments dels que hi envia per al seu funcionament ordinari.

David MascortAlcalde de Vilablareix

Àlex AceroSecretari Nacional de Política Municipal de SI

>> Els grans esforços que estem fent els gestors del món municipal per a seguir oferint els mateixos serveis reduint la despesa corrent, se n'aniran en orris per l'increment del 3% en aquestes despeses corrents

Quina incidència tindrà la pujada de l'IVA en els municipis?

La incidència és notable, els ens locals no es desgraven l’IVA com les empreses, per tant suposa un encariment de la despesa que han de fer i que s’afegeix a altres puja-des, com el cost de l’energia.

També causarà desviacions importants en els pressupostos, els ajuntaments estan obligats a elaborar-los amb temps i apro-var-los en Ple, es quedaran curts i es veu-ran obligats a “retallar” d’altres despeses si volen quadrar.

Els més sanejats encara tenen el recurs del crèdit per cobrir les desviacions, però molts no hi accediran degut a les mesures d’austeritat. Si afegim el retard de l’Estat i la Generalitat a l’hora de transferir els diners als ajuntaments, molts municipis patiran.

L'increment de la despesa municipal a causa de la pujada de l'IVA suposa una dificultat afegida a l'hora de mantenir l'estabilitat pressupostària.

La forta i creixent pressió econòmi-ca sobre el món local fa que molts ajunta-ments es plantegin cobrir només els ser-veis que estan obligats a donar, però per poder-ho fer sense un daltabaix social, la Generalitat ha de fer-se càrrec d'aquells que li pertoquen i que fins ara deixava en mans dels municipis sense destinar-hi els recursos necessaris.

La pujada de l'IVA pot ser la responsa-ble que alguns ajuntaments anul·lin o dis-minueixin algunes prestacions socials i això en el moment actual és inadmissible.

Miguel Ángel IbañezSubsecretari de Política Municipal C's

L'increment de l'IVA als ajunta-ments té dues conseqüències im-mediates, els sobrecostos de la ma-joria de serveis que prestem els ens locals i el trencament de l'estabilitat pressupostària. Molts dels serveis com la neteja de carrers, el mante-niment de parcs i jardins, la reco-llida de residus, la gestió de l'aigua i els subministraments poden tenir una repercussió als ciutadans i ciu-tadanes per la via de les ordenances fiscals de 2013. Òbviament, la inci-dència de l'augment afectarà altres serveis com les activitats esportives i les escoles bressol i de música, que pot accentuar la dramàtica situació

que aquests serveis viuen a causa de la retallada del Govern de la Gene-ralitat. En segon lloc desestabilit-zarà la planificació econòmica i fi-nancera dels ajuntaments, i farà que els plans d'ajustament aprovats pels ens locals durant el present exercici siguin paper mullat. Té una especi-al incidència, el sobtat increment de l'IVA a la cultura, a les entrades de teatres, auditoris i cinemes, cons-titueix un veritable atac a la cultu-ra que posa en crisi l’activitat escè-nica, musical i cinematogràfica del país, en uns moments molt difícils a causa de la situació econòmica. Més enllà de la denúncia d'aques-

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

tes mesures injustes, i de continu-ar reclamant respecte al món local, els veritables herois de la resistèn-cia contra la crisi, cal reivindicar el retorn de l'IVA als ajuntaments per la via de la deducció i l'elaboració d'una llei catalana de finances lo-cals que pal.liï els efectes recetralit-zadors del Govern de l'Estat.

>> Cal reivindicar el retorn de l'IVA als ajuntaments per la via de la deducció i l'elaboració d'una llei catalana de finances locals


El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va inau-gurar el passat 16 de setembre la circumval·lació de Puigverd d’Agramunt (Urgell). A l'acte d'inauguració, a banda de l'alcal-de del municipi, Joan Eroles, també hi va ser present la presi-denta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora. Du-rant la seva intervenció, el president de la Diputació de Lleida va felicitar l'alcalde i l'equip de Govern per dur a terme aquesta obra i va destacar la implicació de tot el poble per fer-la possi-ble. Aquesta circumval·lació, amb un cost total de 166.000 eu-ros, actua com a via alternativa i evita que els vehicles hagin de passar per dins del municipi, com es venia fent fins al mo-ment. L'obra ha estat finançada amb 78.610 euros per la Dipu-tació, xifra que suposa pràcticament el 50% del seu pressupost.

S'inaugura la circumval·lació de Puigverd d'Agramunt

Reñé, Eroles i Mora inaugurant la circumval·lació.

L'alcalde de Balaguer amb membres del Celler d'Espectacles.

racó de l'associat

L'Ajuntament de Balaguer i el Celler d'Espectacles de Llei-da posaran en marxa aquest pròxim curs una aula de teatre a la capital de la Noguera. Les classes començaran la primera set-mana d'octubre i, al final del curs, es farà una representació te-atral en què els alumnes podran mostrar les habilitats adqui-rides durant l'any. L'alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, valora positivament una iniciativa que té per objectiu "moti-var i fomentar les vocacions teatrals". "No només està pensat pels amants del teatre, sinó també per introduir els més joves en el món de la interpretació", afirma. La formació es farà des de diverses vessants, com ara el text i la improvisació, el cant i la dansa, l'escenografia, la direcció i l'expressió corporal i la psicomotricitat.

L'Ajuntament de Balaguer i el Celler d'Espectacles posen en marxa una aula de teatre

Presentació del projecte amb l'alcalde de la Seu d'Urgell.

El Consorci d'Atenció a les Persones de l'Alt Urgell posarà en funci-onament a primers d'octubre el projecte de contraprestació de caràc-ter social. Aquesta iniciativa consistirà en originar un sistema de col-laboració social per tal que l'usuari habitual dels serveis socials bàsics ofereixi algun servei en benefici de la comunitat com a contrapres-tació a l'ajut econòmic que rebi. Les tasques de col·laboració podran ser en diverses àrees com ajudar a les brigades municipals, participar amb les àrees de cultura, fer l'acompanyament al transport adaptat o passejar animals. Es tracta d'un sistema pioner que compta amb l'aval del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Ca-talunya i de l'Associació Catalana de Municipis. Durant el 2011 els ser-veis socials bàsics del Consorci va atendre 1.300 persones.

L'Alt Urgell impulsa que els usuaris de serveis socials compensin l'ajuda amb tasques en benefici a la comunitat


racó de l'associat

Aprofitant l'empenta que està agafant en els darrers temps el fenomen del 'geocaching' a nivell mundial, el Parc del Castell de Montesquiu (Osona) ha creat un joc de pistes a l'aire lliure ano-menat el 'Buscabosc'. A través d'unes coordenades que es pro-porcionen via web i amb l'ajuda d'un GPS, els usuaris trobaran cinc caixes que contenen aspectes relacionats amb la gestió fo-restal de la zona. La tècnica del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Maria Soler, ha assenyalat que el 'Buscabosc' és un re-curs pedagògic adreçat als escolars, però també a famílies, a tra-vés del qual es podrà aprendre sobre les aclarides al bosc, la bi-omassa, el pi roig i la roureda, la sanitat forestal o les pastures. L'activitat s'adreça als alumnes de 5è i 6è de Primària d'escoles d'arreu del territori.

Montesquiu utilitza el 'geocaching' per difondre valors sobre gestió forestal entre escolars i famílies

Un GPS i unes coordenades serveixen per trobar les caixes.

El nou institut ha entrat en funcionament amb l'inici del curs.

Des de fa unes setmanes han començat les obres per construir la piscina coberta mancomunada de Palamós, Calonge i Vall-llobrega. Aquests municipis han sumat esforços per oferir un equipament que donarà serveis als veïns dels tres pobles i construir la primera pisci-na mancomunada de Catalunya. Les obres tenen un termini màxim d'execució de 14 mesos i el cost és de quasi 4,5 milions d'euros finan-çats pel Govern, la Diputació i l'empresa concessionària que s'encar-regarà de la gestió. La piscina es construeix en el terme municipal de Calonge, a la zona coneguda com Balitrà Est. La instal·lació tindrà més de 4.000 metres quadrats que inclourà una piscina i sis carrers, la piscina auxiliar per wellness, saunes, hidromassatge, així com sa-les de gimnàstica, de musculació i zona de serveis.

Palamós, Calonge i Vall-llobrega construeixen una piscina coberta que donarà servei als usuaris dels tres municipis

La piscina es construeix al terme municipal de Calonge.

Amposta ha estrenat amb l'inici d'aquest curs el nou IES del Cen-tre de Tecnificació Esportiva, el tercer institut de secundària en fun-cionament a la ciutat. Fruit d'aquesta especialització, del total de 550 alumnes matriculats, 150 formen part del règim especial d'es-ports o cursen algun dels cicles de formació esportiva. Mesos enre-re, el Departament d'Ensenyament va reorganitzar l'oferta d'estudis dels instituts ampostins per donar cabuda també a alumnes d'ESO en aquest nou equipament. El centre, amb 7.400 metres quadrats, ha suposat una inversió de 7,3 milions d'euros. Segons l'alcalde, "a Amposta tenim un projecte esportiu de primer nivell amb el Cen-tre de Tecnificació" i afegeix que "tenim un centre digne, d'alta qua-litat i que donarà resposta a les necessitats de l'Ajuntament d'Am-posta i dels docents".

Amposta estrena el seu tercer institut, especialitzat en esports


La Catalunya nuclear: La fissió d’hereus i fadrins

Fins ara la història la coneixia tot-hom. Era igual d’on fossis: muntanya, mar, plana, mig, esquerra, dreta, més pobre o més ric: si naixies hereu et quedaves a casa. I, clar, si eres el se-gon, o el quart, o el sisè, vaja, si eres fadrí, doncs a escampar la boira, cap a ciutat, cap a Barcelona. Superem visions guerxes. Veritablement, re-alment, això ha estat la xarxa viària de comunicació entre ciutat i pobles durant segles a Catalunya. Així és. Les bidireccionalitats hereus-fadrins han estat les autopistes de la informació d’avantguarda, de supervivència, de construcció de necessitats. Bé, ara algú dirà que això és un conte fos. Que els temps canvien. Que això s’ha aca-bat. Que ja no serveix per explicar el país. Segur?

A veure, la mitologia, com l’energia es transforma. Exemple senzill: abans la neu era una condemna pels pagesos de muntanya: els hi matava tot. Ara, per art de màgia, la neu s’ha convertit en or blanc: les estacions d’esquí, els hotels, el turisme. És així, oi? Doncs una de les metamorfosis llampants de la mitologia catalana del segle XXI la vam poder veure a la manifestació del passat 11 de setembre. La imatge va passar força, força desapercebuda per gairebé tothom. I mira que era davant dels nassos. La imatge eren milers

d’imatges. Flashos ininterromputs, esquitxats, calidoscòpics. Aquí, allà: a tot arreu. Què passava? Que la comu-nicació mitològica s’alterava, mudava: els hereus anaven a Barcelona. Milers d’hereus anaven a trobar-se amb els fadrins. L’inici de fusió-fissió dels he-reus i els fadrins a la manifestació de la Diada de l’11S2012 és un dels grans canvis mitològics de la Catalunya que vol ser un nou estat d’Europa.

Fem memòria: més de mil auto-cars; els trens; els cotxes particulars; la virtualitat dels que ho seguien des de tot el territori per televisió, ràdio, internet, mar, aire... Els milers i milers de persones vingudes de tots els po-bles del país són la mostra, la fesomia, d’una nova comunicació de l’antiga relació ciutat-poble. Com va escriu-re un hereu de l’ahir, el poeta Jaume Bofill i Mates: “Un hom parla de l’he-gemonia de Barcelona i també podria un hom parlar de l’hegemonia de les comarques a Barcelona”. Avui, el nos-tre 11S, ens ha ensenyat que les dues

hegemonies poden esdevenir una he-gemonia de veritable fissió nuclear. Reaccionem atòmicament: quin país mobilitza un milió i mig de persones sense cap tipus d’incident i amb ca-res de il·lusió al rostre? Som exemple mundial de llibertat i civisme. Som la cara del demà per Europa, pel món. Som exemple de cohesió social, terri-torial. Som exemple de per on poden traçar camins les societats, els països, el planeta del demà. Aquesta és l’ener-gia, nova, que comencem a generar.

Som energia perquè, per primer cop, Catalunya es comença a (re)co-nèixer. Per primer cop es mouen les balances de l’equilibri sentimental. Posem el nivell. Ja fa temps que la interrelació, la coneixença, l’experi-ència entre Barcelona, comarques, pobles.... es comunica amb la fluïdesa d’un país que s’assembla a una xarxa com mai. L’11S va ser la foto, la imatge d’una realitat que teixeix com l’ara-nya que va de nord a sud i d’est a oest. L’11S va ser Catalunya a Barcelona i Barcelona a Catalunya. Un país tera-nyina.

No, no som a la Catalunya-ciutat que van somiar, idear, i intentar rea-litzar els noucentistes de principis de segle XX. No. I sí, d’acord, és cert que, com ells, com els homes de la Manco-munitat, estem construint un país per tot el país. Un nou país. Però no ho fem de dalt a baix: com un edifici. Ho fem com la manifestació de l’11S: com un all-i-oli de festa major de poble que s’escampa per l’Eixample i la Barce-lona vella. Com una coca de recapte, com un carquinyoli, o com un préssec que són un tot del tot. A l’11S es van començar a reunir, acoblar, associar, combinar, congregar, enllaçar, unir. Sí, uns i altres i, clar, ells també.

Si fins ara els hereus i els fadrins s’enviaven cartes, xerraven per telè-fon, o es veien els estius i les festes de guardar ara es comencen a abraçar, fusionar. Són fissió. La central nuclear humana de Catalunya comença a pro-duir. Està naixent una nova energia de país. Ja ho va dir l’olotí, traslladat a Barcelona, Bofill i Mates: Catalunya és una mina. Energia adés i ara.

>> La fusió-fissió dels hereus i els fadrins a la manifestació l’11S2012 és un dels grans canvis mitològics de la Catalunya que vol ser un nou estat d’Europa

Francesc CanosaPeriodista i escriptor

>> L’11S va ser Catalunya a Barcelona i Barcelona a Catalunya. Un país teranyina

Revista ACM 333 - Setembre de 2012

Documents

Transcript of Revista ACM 333 - Setembre de 2012