Música clàssica Andreu, Júlia Instruments de la música antiga Alba,Júlia Música folk Lucia, Marina Música tradicional Marc G., Francesc Música jazz Lucia, Marina Música electrònica Marc G., Francesc Música actual Alba, Júlia

MÚSICA CLÀSSICA La música clàssica va des del segle IX fins a l'actualitat. Durant el segle XVI, es decideixen les normes d’escriptura d’aquesta música però no és fins al utilitzar des del segle XVI. És utilitzada pels compositors per a descriure al músic o artista, informació sobre l’altura, la velocitat, el ritme i altres detalls sobre l'exacta interpretació d’una obra musical.

El gust del públic i l’apreciació d’aquest tipus de música es va anar oblidant cap a finals del segle XVIII, més en particular als Estats Units i al Regne Unit. Certament, aquest període ha estat testimoni de l’èxit comercial de la música popular, encara que el nombre de discs venuts no és el més indicat de la popularitat de la música, la música clàssica.

Períodes de la música europea

Medieval :

La època e l’edat mitjana va durar des del 476 al 1400. Hi havia un tipus de musica que era religiosa (el cant gregorià) i eren cançons que li cantaven a deu. La lletra de les cançons era amb llatí.

Renaixement:

Aquesta època va durar des del 1400 al 1600. En aquesta època es cantava sobretot amb moltes veus com si fos una coral, donaven molta importància a la lletra encara que de vegades cantaven tots alhora i el mateix de vegades tots alhora però cantant diferents melodies i lletres.

Barroc :

El barroc va durar des del 1600 al 1760. El barroc i el Renaixement s’assemblen molt perquè tant l’un com l’altre tenien una música d’un

estil poètic però intel·lectual volien arribar a cantar amb grandesa. Músics destacats van ser Vivaldi, Pachelbel, Bach, Monteverdi

Classicisme:

La musica d’aquesta edat va durar ds dl 1730 fins al 1820. En aquesta època va haver tres musics de música clàssica molt famosos com el Mozart, el Beethoven i el Haynd

Romanticisme:

Aquesta edat va tenir una duració des del 1815 fins al 1910. El romanticismes bàsicament es característica cm a irrealisme , sentiment i sensibilitat. Destaquen Brahms, Chopin, Schuman, Mendelsson.

Segle XX:

El segle XX va durar des el 1900 al 2000.En aquesta època alguns dels estils mes escoltats i mes famosos eren: el jazz el regae, el hardrock, el pop etc.

COMPOSITORS IMPORTANTS

COMPOSITORS: Primera filera Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach, George Frideric Handel, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven; Segona filera – Gioachino Rossini, Felix Mendelssohn, Frédéric Chopin, Richard Wagner, Giuseppe Verdi; Tercera filera-Johann Strauss II, Johannes Brahms, Georges Bizet, Pyotr Ilyich Tchaikovsky, Antonín Dvořák; Quarta filera – Edvard Grieg, Edward Elgar, Sergei Rachmaninoff, George Gershwin, Aram Khachaturian.

• La lira: Instrument de corda polsada, amb forma d'àbac,

que originalment es construïa utilitzant com a caixa

closques de tortuga, i on hi havia unes set o

més cordes afinades perquè fessin sonar les notes de

cada un dels modes.

• La cítara: Instrument semblant però una mica més complicat

que la lira. Tenia un marc en forma de caixa en què les cordes es

estiraven des de la creueta superior fins a la caixa de

ressonància ubicada a la part baixa.

• L'aulos: instrument semblant a un oboè doble en

què tots dos instruments de vent es tocaven al mateix

temps. Les reconstruccions modernes indiquen que

produïen un so semblant al d'un clarinet. Hi ha, però,

certa confusió sobre la naturalesa exacta de

l'instrument, ja que segons la descripció podria ser

de llengüeta simple o doble.

• La flauta de Pan: també coneguda com siringa (en

grec συριγξ), era un instrument musical antic que es

basava en el principi de la ressonància acústica en un

tub taponat. Consistia en una sèrie de tubs de longitud

variable que es polia tallant els tubs a la longitud

desitjada. El so es produeix bufant a través de l'única

obertura del tub.

• L'hydraulis: instrument de vent que es manejava des d'un teclat,

precursor de l'actual òrgan tubular. Tal i com indica el seu nom,

l'instrument feia servir l'aigua per mantenir un flux constant d'aire a través

dels seus tubs.

INSTRUMENTS DE MÚSICA ANTIGA

La música Folk és la música tradicional de diferents llocs. Posem uns exemples: Danses d’Argentina:

Aire:

Origen: L’aire és un estil musical que va quedar confós fins que Carlos Vega el va identificar al 1936. El seu origen es va produir en algun moment indeterminat del segle XIX. Característiques: Dansa de galanteig de parelles soltes i independents, de moviments vius, es balla amb castanyetes y pas bàsic en la 2º col·locació. Coreografia: És una dansa de parella solta, dividida en dos parts iguals. Cadascuna d’elles s’inicia amb el cant ballat de dos estrofes y després la “tornada” que finalitza convidant a l’home a realitzar els seus passos.

Chacarera:

Origen: El seu origen és molt difícil de determinar doncs són pocs els documents de referència. Aquesta dansa té una clara influència indígena y africana, sobretot al toc del bombo “legüero”. La chacarera es va començar a ballar al nord-est de l’Argentina, especialment a la província de Santiago del Estero. El nom ve del vocable «chacarero», ‘treballador en una xacra’, perquè generalment es ballava al camp, encara que lentament fa fer avanç a les ciutats. La chacarera es toca i es balla en moltes províncies de l’Argentina, especialment en Catamarca, Salta, Tucumán, Santiago del Estero, y Jujuy, nord de Córdoba. Coreografia de la chacarera: És una dansa ràpida de triple metre per parelles, ballada en grups. La descripció habitual dels diferents passos sol ser la següent:

Introducció (on els ballarins solen picar de mans, després de realitzar una sèrie de passos lliures, que simbolitzen, com en totes

les danses folklòriques argentines, l'inici del festeig). Al començament de la introducció, un dels músics avisa mitjançant el primer crit, que sol ser: «Es va la primera!». Un cop acabada la introducció musical, apareix el segon crit: «¡Endins» (el qual inicia els moviments i el cant).

Passos: El pas bàsic de la chacarera, consta de tres moviments: 1. Moviment: El peu esquerre fa un pas cap endavant. 2. Moviment: El peu dret s'avança fins a recolzar la seva punta al costat del peu esquerre. 3. Moviment: El peu esquerre torna a fer un pas cap endavant, una mica més petit que el primer, i passa a sostenir el pes del cos, per poder repetir tota aquesta sèrie començant ara amb el peu dret. Sempre es realitzen alternant passos amb ambdós peus. •Web per veure la chacarera: http://www.youtube.com/watch?v=OqrwUxR5aPA

Danses de Catalunya:

Sardana:

Creació de la Sardana moderna: El creador de la sardana moderna va ser Josep Maria Ventura Cases, conegut popularment com Pep Ventura. Considerava l'extensió melòdica de la sardana massa limitada. Va afegir a la cobla (agrupació musical tradicional catalana) els instruments de vent i, en els seus inicis com a compositor de sardanes, de inspirar en sarsueles i òperes d'èxit en l'època. Coreografia: Els participants s'agafen de les mans per parelles, entenent com parella un home que agafa amb la mà dreta a una dona, i aquesta al seu torn a un altre home, resultant per tant un patró altern d'home-dona-home-dona. Pel que fa a la durada d'una sardana, hi ha sardanes de 7 i de 10 tirades, que tenen unes estructures definides de passos curts i llargs. •Web per veure una Sardana: http://www.youtube.com/watch?v=l_taVkvCapw

Ball de bastons:

Simbologia: Sembla que, a Catalunya i Aragó, la simbologia del ball dels bastons és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'entrecreuament dels bàndols que es distingeixen pels colors del seu vestuari. Vestuari: El vestuari és molt variat segons el poble, la zona o la formació que executa aquesta dansa, però hi ha elements comuns. El calçat, la típica "espardenya" (sabatilla) o espardenya, pantalons blancs, un faldellí, faixa de color, camisa blanca i un mocador de color -el que representa cada grup- creuat al pit. Alguns grups no utilitzen el faldellí, altres usen pantalons de vellut, mocadors al cap o altres elements propis de cada lloc. Música: Partitura d'un ball de bastons, el ball de gitanos i uns rigodons en un quadern de llibertats d'orgue conservat a l'arxiu de la Seu de Lleida que data d'aproximadament l'any 1820 La melodia és un element amb especial rellevància en el ball de bastons, generat principalment pels cops dels bastons i els instruments musicals i també per la dringadissa dels picarols, els cops a terra i, fins i tot, els crits dels dansaires. Històricament sempre s'ha ballat al so de les gralles (gralles) i del tabal (timbal), en altres s'utilitza el flabiol, i en alguns pocs el violí, l'acordió o el sac de gemecs (cornamusa). • Web per veure un Ball de Bastons: http://www.youtube.com/watch?v=W1peKHJPEdI

Lucia Gonzalez i Marina Hernández

La música tradicional són aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial. Es un llenguatge universal, en canvi apareix sota formes diferents i en distintes ocasions de la vida de cada societat.

La música tradicional comprèn les músiques populars, erudites, sagrades, músiques rurals i urbanes, de festa i en general aquelles basades en les formes de vida col·lectiva.

La música tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribuït de manera primordial a la creació de la música popular actual.

Alguns instruments tradicionals són els següents: la gralla, l’acordió, la bandúrria o el sac de gemecs.

Francesc i Marc

El jazz és un gènere musical nascut a la fi del segle XIX als Estats Units, que es va expandir de forma global al llarg de tot el segle XX. Entre els molts intents de delimitar i descriure el complex fenomen del jazz, el crític i estudiós alemany Joachim-Ernst Berendt, en la seva obra clàssica El Jazz: De Nova Orleans al Jazz Rock, ens diu: El jazz és una forma d'art musical que es va originar als Estats Units mitjançant la confrontació dels negres amb la música europea. La instrumentació, melodia i harmonia del jazz es deriven principalment de la tradició musical d'Occident. El ritme, el fraseig i la producció de so, i els elements d'harmonia de blues es deriven de la música africana i del concepte musical dels afroamericans. Al llarg de la seva història, el jazz ha passat de ser una simple música de ball popular a una complexa forma d'art reconeguda i celebrada arreu del món. Alguns cantants de jazz que podem conèixer són: Lorez Alexandria, Patricia Barber, Fred Astaire, Tony Bennet, Betty Bennet, etc.

La musica electrònica és un tipus de música amb molts instruments i un amplificador del so electrònic i es sol escoltar a molt volum. Després d’enregistrar la música experimenten tot tipus d'alteracions: inversions, canvis de velocitat de reproducció, distorsions, retards... Les arrels d'aquesta música es troben al Futurisme. El Futurisme és un moviment artístic desenvolupat a Itàlia a partir de 1910, que es caracteritzava per donar importància i destacar les màquines i el soroll, bases d'una futura civilització. La consideració del soroll com a font musical vàlida va ser bàsica per al seu desenvolupament. Instruments característics de la música electrònica:

• Orgue electrònic:. Un orgue electrònic és un instrument musical de teclat electrònic. Originalment, va ser dissenyat per imitar el so dels orgues de tubs, els orgues de teatre, els sons de la banda, o els sons orquestrals.

• La bateria electrònica és un instrument de percussió molt marxosa. La bateria electrònica només es pot tocar amb 8 instruments, dels quals alguns són els següents: orgue, guitarra, bateria, sound zone, oberheim electrònic.

• La guitarra elèctrica és un instrument de corda de metall que s'inventà per a superar el limitat volum de les guitarres acústiques.

Podeu entrar en aquesta pàgina per sentir la música electrònica: https://www.youtube.com/watch?v=QN3mugo2YGs Francesc i Marc

MÚSICA ACTUAL

La música actual ha detectat que les cançons compostes en les dècades més recents tendeixen a assemblar-se més entre elles i les cançons més antigues no s’assemblaven tant, totes són diferents. A més, per exemple el Consell Superior d'Investigacions Científiques ha analitzat 464.411 cançons des de 1995 a 2010, revela que la música d'avui dia és cada vegada més previsible i amb menys sonoritats. L'investigador valora que aquest procés de semblança podria ser degut a les modes, ja que s'observa una tendència a enganxar-se a la música del corrent dominant. A la dècada dels 60, per exemple, grups com Pink Floyd experimentaven molt més amb la sonoritat que ara. D'acord als paràmetres analitzats, les transicions entre els grups de notes han disminuït de forma contínua durant els últims 55 anys. La música actual es toca normalment a les discoteques, classes de funky - hip-hop... Sempre on va la gent jove, que és a qui li agrada més aquest tipus de música. Molts dels cantants que toquen música actual són americans i anglesos com: Katy Perry, Britney Spears, Nicki Minaj, One Direction, Pitbull, Lmfao, Lady Gaga... Però també n’hi ha més com: Un que està de moda és el MattyBRaps o Enrique Iglesias, David Guetta... Júlia i Alba E.

CANTANTS