3EDITORIAL

L’ACUDIT

Un any més hem arribat a final de curs. Torna a ser el moment de fer balanç i de revisar allò que hem fet durant aquests nou mesos escolars. Aquest exercici de reflexió ha de permetre marcar nous objectius de cara al curs vinent. Del curs escolar que deixem enrere en queda l’experiència inicial de la digitalització de les aules i de la implementació d’un nou model d’ensenyament i aprenentatge. Segurament hi ha moltes coses que es poden millorar i d’altres que caldrà anar experimentant en cursos successius, però és evident l’esforç que ha fet tota la comunitat edu-cativa per adaptar-se a la nova realitat.

El professorat ha de complir amb la seva tasca d’ensenyar unes competències i uns continguts adaptats al moment actual, i els pares han d’educar perquè a l’escola això sigui possible. Avui, més que mai, l’alumnat necessita la tasca compartida de la família i de l’escola, en un context de relació de confiança i de col·laboració mútua.

Els nostres alumnes se les hauran en un món cada vegada més selectiu i competitiu, i aquesta és una realitat que s’aprèn amb l’experiència. Nosaltres pensem que entre tots hem aconse-guit posar les bases perquè els nois i noies puguin decidir sobre el seu futur amb el valor de la solidaritat com a base. Als alumnes de 4t i 2n de batxillerat els desitgem molta sort i encert en les seves decisions i al professor Joan Antoni Herrera, a punt de jubilar-se, moltes felicitats per arribar a una nova etapa després d’una trajectòria professional molt llarga dedicada a l’ofici de construir persones.

4NOTÍCIESUNA NIT D’ESTELS UNA MICA MULLADA

El dijous 12 de maig a les 9 del vespre l’institut va obrir les portes a alumnes, pares, famílies i amics per celebrar “la Nit d’Estels”, a inicia-tiva del Departament de Ciències Experimen-tals amb la col·laboració del grup Astronòmic d’Osona i la venda del sopar per part dels alumnes de 4t.

Tot i que una hora abans de l’hora que es tenia previst obrir les portes estava plovent a bots i barrals, l’activitat va dur-se a terme tal i com s’havia planejat. A les 9 estava tot a punt, i tots els “convidats” van anar arribant. Els de l’AMPA tenien ja el pa i la botifarra preparats i els alumnes de 4t van ajudar a repartir-ho.

Els membres de l’Organització Astronòmica d’Osona, amb l’esperança que sortís una cla-riana, havien instal·lat uns telescopis al pati central, tot esquivant els bassals de la tarda. També van passar un seguit de fotos a una aula de segon i van mostrar les aplicacions i les funcions que té un planetari d’internet que es pot descarregar gratuïtament (Stellarium). Al final, una clariana va deixar-nos observar força bé la lluna i Saturn. Va ser una activitat molt exitosa: els alumnes de 4t vam vendre uns 280 tiquets a familiars i a coneguts. Calculem que, aproximadament, vam ser al voltant de 250

persones les que vam assistir en aquest acte. Creiem que va ser una activitat innovadora, in-teressant, molt familiar i que va agradar.

Els alumnes de 4t estem molt contents de la participació. Vam recollir força diners per po-der reduir l’import del nostre viatge. En vistes de l’èxit, es té previst repetir-ho l’any que ve tot esperant que la meteorologia ens sigui més favorable.

Júlia BasEva Mateo

Àngela MayorgaBàrbara Pallarès

4t ESO B

MENCIÓ D’HONOR A X(P)RIMENTA

Tres alumnes de 2n d’ESO C de l’institut han guanyat una menció d’honor al concurs X(P)RIMENTA que organitza l’entitat Recerca en Acció del Departament d’Ensenyament.

Els alumnes Jordi Pla, Gerard Vallejo i Adrià Vi-lalta han realitzat un video sobre la dilatació de l’aire amb l’escalfor. El total de videos que s’hi han presentat són 113. El premi es lliurarà el dia 28 de juny al campus de la UPC a Castell-defels. Durant l’acte, diferents investigadors de la universitat faran demostracions tècni-ques força espectaculars.

5NOTÍCIES

Per veure el video aneu a l’enllaç següent: http//www.youtube.com/watch?v=SpXqyhfM6QEnhorabona!

EL PREMI FICCIONS A L’INSTITUT

El dia 30 de maig, la Laia Muntades, alumna de 1r de ba-txillerat del nostre institut va guanyar el Premi Ficcions dels Països Catalans. Primer, però, ja ha-via guanyat el de la comarca d’Osona. El Premi Ficcions és

un concurs de literatura per a joves d’entre 12 a 18 anys. Aquest premi consisteix a triar un dels qua-tre principis de diferents històries escrites per quatre escriptors i, a partir d’una història d’aquestes continuar-la de manera que cada 15 dies se n’ha d’escriure un capítol. En total la història n’ha de tenir quatre.

El premi guanyat és un portàtil i el premi referit a la comarca d’Osona és un Ipod i 50 euros per gastar-los a la llibreria la Tralla.Enhorabona!

Matthew McDaid i Aina Palacios4t B

BOC’N ROLL

La comissió d’Escola Verda del nostre ins-titut té com a objectiu principal conscienciar l’alumnat de la importància de protegir el medi ambient. Per això aquest mes de juny ha re-partit als alumnes de 1r i 2n d’ESO un embol-call ecològic anomenat Boc’n roll per a embo-licar l’entrepà o altres aliments d’esmorzar o berenar. L’Ajuntament de Roda de Ter ens ha proporcionat gratuïtament aquests embolcalls.El Boc’n roll substitueix el paper d’alumini o el plàstic que fem servir normalment per embo-licar l’entrepà. Així, doncs, amb l’ús del Boc’n roll ajudem a produir menys residus i al mateix temps ens estalviem diners.

Com que és de roba per fora i folrat de plàstic per dins, es pot rentar a la rentadora i es pot plegar. Així, no fa gens de volum i un cop buit es pot desar fins i tot a la butxaca.

ACTIVITATS PER PREVENIR LA DRO-GODEPENDÈNCIA

A l’institut, com cada any, s’han portat a terme activitats per prevenir i informar sobre la drogode-pendència. Aquest any es va portar una exposició que va es-

tar una setmana a l’institut i que van poder vi-sitar tots els cursos i tothom qui volia. A part d’això, els grups de tercer d’ESO van anar a veure una obra de teatre relacionada amb el tema. Tots aquests actes van ser durant la darrera setmana del mes de març i la primera d’abril. La valoració que se’n fa és positiva.

Roger VallèsJuan Carlos Ontaneda

Carles Carmona 4t ESO B

6

LES PROVES CANGUR

El passat dijous 7 de maig es van celebrar les Proves Cangur a la Universtat de Vic. Ja fa uns anys que l’IES Miquel Martí Pol hi participa. Les Proves Cangur consisteixen a realitzar un examen de Matemàtiques de 30 preguntes de nivell creixent. És una prova en la qual hi par-ticipen alumnes de 3r, 4rt d’ESO i Batxillerat de tot Catalunya. A l’IES Miquel Martí Pol, per poder participar a les proves Cangur, es posa com a condició tenir el primer trimestre de Ma-temàtiques aprovat. Aquest any en el centre hi ha hagut força participació. En total hi ha ha-gut 48 alumnes entre 3r, 4rt d’ESO i batxillerat.Els alumnes de l’IES han quedat en la posició següent:

3r d’ESO: Marta Pla Bagaria en el lloc 78è d’un total de més de 6.279 alumnes.Joel Capdevila Ausellé en el lloc 714è.

4t d’ESO: Nicolau Prats Coma en el lloc 509è de més de 5.992 alumnes.Ramon Freixa Serrabassa en el lloc 780è.Batxillerat: Aida Oca Temprado en el lloc 1.015è d’un total de 2.296 alumnes.

Pol EscarrabillMarc Guix

Guillem JimenezIvan López

4tB ESO

NOTÍCIESCONCURS DE FOTOGRAFIA A L’INSTITUT

El departament de matemàtiques, des de fa 8 anys, organitza un concurs de fotografia mate-màtica. Aquest any els alumnes van tenir fins el 8 de març per poder lliurar una foto relacio-nada amb les matemàtiques. Quan el departa-ment té les fotografies fa una preselecció tot eliminant les que no compleixen els requisits (mida, tipus d’imprès,...).

Després les fotografies es pengen a l’entrada de l’institut, per cursos. Per escollir els guan-yadors es tria un jurat, que el componen dos professors i alguns alumnes als quals els agra-di el dibuix o les matemàtiques. El jurat no pot votar la seva categoria.

El dia 28 d’abril a l’hora del patí es va donar un premi a la foto guanyadora de cada curs. Els premiats són obsequiats amb una brusa o una estora personalitzada. Els guanyadors van ser: Jordi Araque (1r), Laura Bosch (2n), Pere Girbau (3r), Olga Araque (4t), Laura Abajo (Ba-txillerat) i Joan Carles (professor).

De les fotografies guanyadores se n’escull una de cada cicle per enviar-la al concurs de l’ABEAM (concurs de fotografia matemàtica de la província de Barcelona). Les fotografies enviades al concurs han estat: la de 2n i 3r ESO, la de Batxillerat i la del professor. És el 8è concurs de fotografia i de moment, a l’institut, ningú ha estat seleccionat per l’ABEAM.

Gemma PararedaIrina Pujol

Laura Solans4 ESO B

7NOTÍCIESLA CAMINADA I BICICLETADA D’AQUEST ANY

El passat dijous 5 de maig i durant tot el matí els alumnes de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter van fer una caminada i una bicicletada pels voltants del poble per commemorar el dia inter-nacional de la mobilitat sostenible i també per-què és l’any de la preservació dels boscos.

Com cada any, es van començar a vendre els tiquets unes setmanes abans amb el preu de 1,5 euros per persona. Al principi, com sempre, semblava que hi hauria d’haver poca participa-ció, però a mesura que s’anava acostant el dia, la gent es va començar a animar.

Es va sortir de l’IES a les 8:40 hores aproximada-ment, tot i que els alumnes i professors vingues-sin a les 8:25 hores, com cada dia. El recorregut era el mateix que el de l’any passat, que a causa de la pluja no es va poder fer del tot. Vam anar fins la creu de Codines i després vam prendre el camí que porta fins a Malars. El punt d’arribada era un descampat al costat del camí del terme municipal de Gurb. Allà els alumnes es van posar a fer cua per agafar l’esmorzar i ens van deixar tres quarts d’hora aproximadament de temps lliure per gaudir de la natura. En acabat, la Petra va llegir un manifest que entre altres coses deia:“Si s’ha de celebrar un dia especial per coses tan importants i que hauríem de considerar de ma-

nera natural és perquè la consciència social ha oblidat que el planeta on vivim s’ha de respectar, mantenir i millorar, si és possible. I amb les per-sones que l’habitem hem de fer el mateix...”Per finalitzar, es va reemprendre el camí en sentit contrari i tothom va tornar cap a l’IES.

La gent que va anar en bicicleta van sortir de l’institut i can anar a Manlleu, van travessar tot

el passeig del Ter i després de recórrer 12 km van arribar al Santuari de Rocaprevera. Allà, els que van voler van fer una volta extra de 5 km i llavors es va esmorzar. Finalment, es va llegir el mateix manifest per a la caminada: “Con-servar els boscos significa protegir la vida i si protegim la vida del bosc protegim la vida de tots els seus habitants, incloses les persones”. Llavors van tornar a l’institut pel mateix camí. Com cada any hi va haver algun lesionat, però cap de greu.

Martí CampsIrene GonzaloNicolau Prats

4t ESO B

8REPORTATGESLLUITA, SACRIFICI I MOLTES GANES DE VIURE

La vida d’una persona amb una discapacitat és difícil. És complicat des del moment que saps que ja no podràs tornar a fer la mateixa vida d’abans, que tot canviarà. És complicat sortir de casa sabent que et trobaràs limitacions fins i tot per fer coses tan normals com pujar la vo-rera o agafar l’autobús. Això és el que els pas-sa a en Pep Boixada, a la Isabel Roma, a en Roger Puigbò o a l’Olga Falguera, tots quatre membres de l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona (ADFO). A partir de la seva experièn-cia ens van explicar que l’ADFO és una entitat sense ànim de lucre que treballa perquè totes les persones discapacitades d’Osona siguin iguals socialment i treballen amb les persones per tal que aquestes puguin obtenir la mateixa igualtat d’oportunitats en tots els aspectes, ajuden la persona afectada i els seus familiars en el procés i fomenten la participació social.

A la xerrada que ens van fer als alumnes de 4t ens van dir que uns dels problemes que te-nen és l’econòmic, ja que no poden treballar i per tant no tenen ingressos, o la solitud en què es troben... Problemes físics com el control d’esfínters, la higiene...

La xerrada es va completar amb l’experiència de pujar en una cadira de rodes i anar pel car- rer per tal de posar-se per uns moments en el lloc de la persona amb alguna invalidesa.

Alguns testimonis

En Manel Àvila té 29 anys. Quan en tenia 18 va tenir un accident de trànsit i després d’un temps a l’hospital va començar a aprendre a viure amb les limitacions que tenia. Per fer-nos una idea dels impediments que es troba diu que cal asseure’ns a una cadira de rodes o simplement portar un cotxet de nen.... Diu que mira de superar-los amb enginy, força, agilitat,

tenacitat, paciència, resignació...Viu d’una pensió, però voldria treballar si li dei-xessin demostrar de què és capaç. Quan li de-manen què és el que s’hauria de solucionar de l’arquitectura urbana ens diu que s’haurien de

treure els esglaons de les voreres, els de les botigues, dels lavabos públics, de les fonts ...Ens diu que també t’acostumes al fet que la gent del carrer et miri amb curiositat o com-passió. Ens diu que hauríem de veure la gent discapacitada com a gent amb una diversitat funcional, adonar-nos que tots patim algu-na diversitat funcional: portar ulleres, ferros a la boca, i que tots podem patir una diversitat funcional al llarg de la vida, ja sigui transitòria, com ara trencar-te un peu o una cama, o bé de forma permanent, com per exemple un acci-dent de circulació, una caiguda anant en bici-cleta o simplement una patinada...

L’Enric Comellas és un noi de 28 anys, para-plègic. Quan en tenia 17 va tenir un accident, va topar contra un tractor que feia maniobres.Abans treballava de mecànic d’excavadores i

9REPORTATGESara, després de l’accident, treballa de mecànic de bicicletes i de cadires de rodes. Viu sol, a Serrabonica, Gurb. Té la casa adaptada a les seves necessitats. Va jugar amb l’equip de bàsquet del Barça de minusvàlids però actual-ment ja no hi juga. Està a l’associació ADFO. Troba a faltar jugar a futbol, caminar, tenir rela-cions sexuals... Després de l’accident el caràc-ter li va canviar, es molt més seriós que no era.

L’Stephen McDaid és un home que té una his-tòria per explicar, centrada en riscos laborals.Actualment, a causa d’un accident, està jubilat tot i ser encara jove d’edat . Viu a Rupit.

Estava aixecant 33 cilindres de gas, cada cilin-dre pesava 22 kg i els posava en un tràiler d’un metre d’alçada. Aquesta acció es feia repeti-dament sense moure els peus, només el tors. EL disc L5, al capdavall de l’esquena, es va aixafar. En aquell moment tenia 40 anys. Li van suggerir una operació en la qual hi havia només un 70% de possibilitats de sortir-ne i un risc de quedar-se en cadira de rodes d’un 30%. Amb aquest risc s’hi va negar. Això li impedeix de treballar. El van forçar a jubilar-se i per culpa de l’esquena no pot seure ni caminar durant gaire estona. Té restringits els moviments de la part de dalt del cos i també té espasmes musculars que li interrompen el son. En totes dues cames hi té una cosa que es diu psyàtica, que fa que tingui punxades fortes i doloroses. No pot fer esport ni aixecar pes ni quasi cap exercici físic.Personalment, està enfadat contra els seus superiors de feina per manca d’informació i instrucció de salut i seguretat, i també per la pèrdua de feina. Se sent frustrat perquè no pot mantenir la vida activa que havia tingut. Vol educar el món sobre la importància dels ris-cos laborals. Per adaptar-se té una màquina “Tens” que et dóna rampes per fer-te oblidar del dolor. Van haver de canviar de cotxe per tal que no s’hagués d’ajupir. Però molt sovint es conforma, quan no pot dormir, amb una bos-sa d’aigua calenta que relaxa la musculatura.

Això no vol dir que en el futur no hagi de fer canvis més importants.

Té moltes limitacions: per exemple, era un ju-

gador de golf de competició i li agradava molt anar a córrer cada dia; ara no pot fer res d’això. El fet de pensar dues vegades abans de fer fins i tot les activitats més petites d’esforç físic, suposa un gran canvi.

L’Elies Bonilla és un home de 59 anys, para-plègic i viu a Roda de ter. Als 54 va tenir un accident laboral. Treballava de constructor i un dia estava arreglant una teulada i ja s’estava deslligant quan un home que no havia de pu-jar, ho va fer, i va relliscar perquè va trepitjar un lloc que no tocava. L’Elies el va agafar i a causa d’això va caure de la teulada i aquest altre home li va caure a sobre. Va caure d’una casa de dos pisos. Després d’això li ha canviat molt la vida ja que hi ha coses que no pot fer o que les necessita adaptades per poder-les fer.Ara l’ha de cuidar la seva mare però com que ja es gran tenen una noia de l’administració que els proporciona ajuda als matins i quan fa falta. Ara no pot fer res per si mateix i ha de dependre molt de l’altra gent.

10REPORTATGESLes barreres arquitectòniques del nostre poble

La Roser Quintana és aparelladora municipal i ens explica que des de l’ajuntament s’han anat traient algunes barreres arquitectòniques que hi havia. Tot i així, encara n’han de treure més.Aquestes són algunes de les que ja s’han tret:

• Piscines municipals: A l’accés hi ha una petita rampa. S’ha adaptat un vestidor que té mirall inclinat, la zona de dutxa i el lavabo i hi ha una sortida directa amb la rampa. Si es vo-len banyar, hi ha un elevador que es pot treure i posar a una banda de la piscina. • Ascensor del Pont Vell: S’ha fet un ac-cés mitjançant un ascensor des de dalt del Pont Vell fins a baix al passeig. També hi ha accés de cadires i per l’altra banda del pas-seig, una rampa. • Rampa a la Plaça Major: A la Plaça Ma-jor s’ha fet una rampa perquè es pugui accedir a dins la plaça des de qualsevol punt. Es pot accedir als tres pisos que hi ha. Tot i tenir un 12% més de desnivell del que hauria de tenir, tenen la possibilitat d’accedir-hi. Abans no era possible. • Carrer Bac de Roda: El carrer Bac de Roda o “el carrer de baix”, s’ha rebaixat la vo-rera a l’alçada del carrer. També s’ha aplicat la prioritat invertida, és a dir, tenen preferència els vianants. • Aparcaments: S’han marcat uns apar-caments per a minusvàlids i a alguna família que n’ha sol·licitat en algun punt concret, en alguns casos se’ls ha concedit. • Escoles: Les escoles que hi ha a Roda de Ter estan habilitades per si hi ha algun alumne o algun professor que pateixi una disminució física. Hi ha ascensors, rampes i paviments sense pedres i lavabos adaptats. • Biblioteca: En fer-la nova, hi ha un as-censor, elevadors i els lavabos habilitats. • Edifici Can Planoles: Hi ha ascensor, però només s’hi pot accedir amb una clau per

evitar el vandalisme. • Casal d’avis: Hi ha una rampa per ac-cedir-hi des del carrer de la residència fins a la carpa, i per accedir al bar també hi ha una rampa.

Ha ha alguns llocs però, que encara en queden per fer: • Carpa municipal: L’aparcament està molt mal fet i l’accés és difícil si s’ha d’anar amb cadira de rodes. • Camp de futbol: Falta poder fer un ac-cés als vestuaris del camp de futbol.És molt difícil aconseguir abolir totes les ba-rreres que hi ha al poble, perquè hi ha es-tructures molt antigues, però tot i així des de l’ajuntament hi continuaran treballant.

Les ajudes

Des de l’ajuntament i també des de l’estat es donen ajudes per aquells disminuïts que ho necessitin. Tot això, però, té un procés una mica llarg, ens diu la Gemma Soldevila, Tècni-ca d’Ocupació de l’ajuntament. Per començar s’ha d’enviar una sol·licitud i se’ls ha de fer una valoració. Si el disminuït té més d’un 33% de discapacitat tenen una reducció d’impostos com la declaració de la renda, l’impost de suc-cessió en cas de rebre una herència i normal-ment no paguen la matriculació del cotxe.

Pel que fa als avantatges laborals, paguen menys IRPF i l’empresa també cobra unes bo-nificacions pel fet de donar feina a un disminuït (les empreses han de tenir un 2% dels treballa-dors amb discapacitats).

Alumnes de 4t C ESO

11ENTREVISTES

M’AGRADA MOLT LA MEVA FEINASÍLVIA ROVIRA MORGADO és educado-ra social al municipi de Roda de Ter. Nascu-da el 1976, resideix a St. Pere de Torelló i fa onze anys que fa aquesta feina. La seva tasca l’obliga a estar en contacte permanent amb el joves del poble. 1. En què consisteix la teva feina d’educadora social? La tasca d’educadora social dins l’equip de Serveis Socials Bàsics de Roda de Ter consisteix bàsicament a informar, orientar i assessorar les famílies amb fills me-nors d’edat i els joves que es troben en situa-cions socials, personals, familiars i econòmi-ques complicades i que els poden ocasionar, o els ocasionen problemes diversos; així com la tramitació d’ajuts municipals o a d’altres de-partaments.Per altra banda, atès que Roda de Ter és un municipi relativament petit, podem dur a terme programes i projectes destinats a grups més amplis, com per exemple la setmana solidària, el taller de voluntariat a l’estiu, o el programa d’activitats de prevenció de drogodependèn-cies.

2. La crisi actual ha modificat la teva fei-na? Més que modificar ha fet que acudeixi un nombre més elevat de persones a informar-se, sobretot sobre beques i ajuts, i a tramitar-ne al-gunes a causa de la crisi econòmica i la situació d’atur que tenen moltes famílies del municipi. De fet, ha augmentat el nombre de persones que sol·liciten ajudes per excursions als cen-tres educatius i han augmentat considerable-

ment les famílies, amb fills menors d’edat, que sol·liciten aliments. D’aquí la importància de la setmana solidària i de la recollida d’aliments destinats íntegrament a persones i a famílies de Roda de Ter.

3. En la teva feina et trobes en situacions compromeses? Ens podries explicar algun exemple?Crec que el pitjor de la nostra feina, i sobretot quan estem parlant d’infants i joves, és aten-dre casos de maltractaments, siguin del tipus que siguin. En més d’una ocasió això ha sig-nificat que els infants acabin en un centre per-què ni els pares ni la família estaven preparats per atendre’ls, i malgrat que tenim clar que per als infants o joves és el correcte, se’ls acaba apartant també de l’escola i dels amics.

4. Quant temps fa que t’hi dediques? T’agrada? Fa prop d’11 anys que sóc a Roda de Ter, i uns 12 que estic treballant amb infants i joves d’una forma directa. M’encanta, tot i que darrerament pel volum de feina trobo a fal-tar poder fer més activitats, com per exemple tallers o suports a petits grups, amb infants i joves.

5. Tens alguna altra experiència profes-sional a part de ser aquí, a l’Ajuntament de Roda? Durant uns tres anys vaig fer de volun-tària en un projecte de reforç escolar a Torelló (els voluntaris ajudàvem la canalla a fer deures i treballs), després vaig fer de monitora amb jo-ves i en camps de treball d’estiu. Vaig estar un any en un centre obert (és un recurs per aten-dre infants i joves que tenen molts problemes familiars, personals i escolars i que totes les tardes compten amb el suport de professio-nals) i l’estiu del 2000 vaig entrar a treballar a l’Ajuntament de Roda de Ter.

6. T’has plantejat canviar la teva feina? M’agrada molt la meva feina, de fet considero que és una feina bastant vocacional, i a Roda hi estic molt bé. De moment no m’ho he plan-tejat.

7. Quins van ser els teus estudis per arri-bar a ser educadora? Vaig fer BUP i COU

12ENTREVISTES(l’equivalent de 2n cicle d’ESO i Batxillerat), perquè tot i no tenir clara encara la carrera, sí que tenia molt clar que volia estudiar a la universitat, i aleshores la via més curta era aquesta i no passar per FP. Vaig fer la selecti-vitat, i vaig entrar a la Diplomatura d’Educació Social a la Universitat de Bellaterra. A banda d’aquesta titulació, que és la base de la nostra feina, és importantíssim reciclar-se i formar-se any rere any en aquells aspectes que detectes que necessites més aprofundiment, i de fet és el que intentem fer a Serveis Socials.

8. És agraïda la feina de treballar amb els joves? En la meva modesta opinió és que sí. Cal valorar els petits canvis, el fet que has vist molts joves i que potser en un moment donat no els has pogut ajudar en allò que creies més important, però que amb el temps et tornen a venir a demanar consell i orientació, i això sig-nifica que saben que hi ha algú amb qui poden comptar.

9. Com creus que puja el jovent de Roda? Roda és un poble dinàmic, fa molt de temps que s’està treballant amb l’objectiu clar que cal fer participar els joves en activitats i cedir-los més protagonisme, i de mica en mica crec que s’estan produint petits canvis que cal sa-ber valorar i potenciar.

10. La teva feina t’ha aportat una nova manera de valorar la societat? Em considero una persona positiva, i de fet amb la feina que estem duent a terme és imprescindible ser po-sitiva i creure que els canvis són possibles, per petits que siguin. És important saber valorar les petites coses del dia a dia, aquell somriure, aquell detall, fer el cafè amb amics i amigues, sopar amb la família i explicar com ha anat el dia, etc. A la vida, a la societat, les coses no són blanques o negres, hi ha moltíssims matisos en funció de la situació de les persones, de l’entorn, etc. i és important adonar-se’n i ser-ne conscient per valorar les persones.

Aida Canal, Joshua Expósito, Marc Molet i Anna Segalés - 4t ESO A

SI ALGÚ NO SENT EL PLAER DE LA LECTURA NO CREC QUE PUGUI ES-CRIURE MAI AMB GUST

MARIA BARBAL va néixer el 1949 a Tremp. És novel·lista i professora de secundària, tot i que ja no exerceix aquesta última professió. És lli-cenciada en filologia hispànica per la Universi-tat de Barcelona, ciutat on viu. Ha guanyat el premi Nacional de Literatura Catalana i de la Crítica Serra d’Or per Càmfora i el premi Joa-quim Ruyra i el Crexells per Pedra de Tartera, entre d’altres. La seva última obra és Emma (2008). Actualment col·labora quinzenalment al diari ARA. Els alumnes de 4t hem llegit la seva obra Pedra de tartera i també n’hem vist la representació que s’ha fet al Teatre Nacio-nal. Després de fer una xerrada amb tots no-saltres ens ha respost aquestes preguntes per a la revista. - Pedra de Tartera està basada en la vida d’alguna persona, amiga o coneguda? Té algun aspecte personal?

Sí, és una obra basada en una vida autèntica, d’una família coneguda, però amb elements de ficció.

- Creu que és fidel l’obra que s’ha fet al TNC a la seva novel·la?Sí, jo crec que és bastant fidel, tenint en comp-

13ENTREVISTESte el que que pot permetre una adaptació tea-tral d’una novel·la, que tampoc és senzill.

- Des d’aquells temps, creu que la dona ha evolucionat?Crec que la vida de la dona ha evolucionat, perquè hi ha hagut uns canvis econòmics que han portat també a uns canvis socials; i crec que ha millorat la vida de la dona perquè s’ha educat d’una manera diferent, ha anat tenint algunes llibertats i possibilitats de professio-nalitzar-se i de treballar a fora de l’àmbit fa-miliar i, doncs, aquesta sèrie d’elements, crec jo que han influït positivament a la vida de la dona. Per tant, entre aquesta velleta de l’obra i avui, evidentment, hi ha molta distància; la qual cosa no vol dir que hi pugui haver, encara ara, moltes dones que només estan pendents del seu àmbit familiar i que s’anul·len bastant a elles mateixes perquè tota la resta funcioni com creuen elles que ha de funcionar, cosa que no vol dir que s’equivoquin.

- Fins a quin punt ha marcat la seva in-fantesa, el Pallars?Penso que fins a un punt important. El Pallars m’ha donat el paisatge, la primera visió del món i també una llengua característica.

- Quins models literaris són els seus?Parlar de models és afirmar molt. De fet, penso que tots els llibres que llegim ens poden influir. Hi ha una tradició literària catalana important que ve des de l’època medieval fins als nos-tres dies i, en especial, la generació anterior a la meva, la de la guerra i de l’exili com Rodore-da, com Calders... aquest equip d’escriptors.

- Hem vist que col·labora al diari ARA. Què li suposa això? És un diari diferent dels altres?Bé, tots els diaris s’assemblen, però són dife-rents entre si. Jo crec que el diari ARA ha estat una nova proposta de diari en català, amb un ventall d’idees molt ampli, amb moltes ganes

de fer-ho bé i amb un cert optimisme. I, doncs, m’he sentit a prop d’aquesta missió...

- Hem llegit que vostè és una gran lec-tora. Quins valors troba en la lectura? Per a nosaltres, els joves, què creu que ens pot aportar la lectura en general i Pedra de Tar-tera en particular?Bé, és que no hi ha cap escriptor que no si-gui un bon lector perquè normalment el primer contacte que hi ha amb la literatura és la lectu-ra. Així doncs, llegir, per mi, és importantíssim. Crec que fins i tot més que escriure, tot i que escriure ho és molt, és el punt de partida de tot. Si algú no sent el plaer de la lectura no crec que pugui escriure mai amb gust.

En general, la lectura crec que us pot apor-tar una ampliació dels horitzons dels vostres mons, altres vides, altres cultures, altres geo-grafies i també una dimensió interior cap a la persona, i, a més a més, de vegades, idees. La lectura de Pedra de Tartera tot i ser una mica incòmode de respondre per a mi, pot ser jus-tament això: conèixer com era la vida de les famílies en una època que per vosaltres ja és molt allunyada, què va representar la guerra ci-vil concretada en un lloc petit i de família humil, amb un llenguatge característic perquè hi ha elements dialectals del Pallars...

- Un llibre per a nosaltres.La balada del cafè trist i El ball, de Carson Mc-Cullers; Aloma i Viatges i flors, de Mercè Ro-doreda; Altres veus, altres àmbits, de Truman Capote.

Júlia BasEva Mateo

Angi MayorgaBàrbara Pallarès

4t ESO B

14ENTREVISTES

EL NOSTRE OBJECTIU ÉS MILLORAR EL QUE JA TENIM

NANDU JUBANY és un destacat cuiner de la nostra comarca. Amb un total de cinc restau-rants i una empresa de productes de cinquena gamma, ha obtingut diverses distincions. En concret, amb el restaurant Can Jubany ha ob-tingut una estrella Michelin i el premi a “Millor restaurant” de l’any 2010.

1- Des de petit ja tenia pensat dedicar-se a la cuina? No, des de ben petit no, ja que a mi m’hagués agradat molt ser pagès o competir amb moto. Però quan tenia 13 anys vaig tenir una lesió molt forta al genoll i el meu pare em va dir que em dediqués a la cuina, que m’aniria millor. I a partir d’aquí vaig veure que era el que realment m’agradava i cada dia hi gaudia més.

2- Com recorda els seus inicis al món de la cuina?Els recordo divertits, als 10 anys ja hi treballa-va. La cuina era un lloc on els meus pares no em deien res i on feia el que volia.

3- Li ha estat difícil arribar fins aquí?Jo penso que encara no destaco, que encara ho hem de fer millor. Sempre he treballat molt, mentre els meus amics estaven jugant a futbol jo estava a la cuina, per això considero que més que difícil, m’ha costat molt esforç. Penso que m’he perdut moltes coses, però que tam-bé n’he experimentat d’altres.

4- Quina és la seva darrera distinció ob-tinguda?L’acadèmia Catalana de Gastronomia ens ha donat el premi al millor restaurant de l’any 2010 per a Can Jubany. Ara estic nomenat al premi Osonenc de l’any, i la veritat és que em faria molta il·lusió, però em sembla que guanyaran els de “Pa Negre” (rient).

5- Què en pensa de ser un cuiner me-diàtic?Crec que ha vingut rodat. Com que no dic que no a res, em va sortir una oportunitat de col-laborar un any i mig a Catalunya Ràdio i més tard un altre any i mig amb l’Albert Om, a TV3. Penso que això ens ha anat molt bé per al ne-goci, ja que la televisió té molt poder i ara ens coneix molta més gent.

15ENTREVISTES 6- És difícil compaginar la seva vida per-sonal amb el negoci?És tota una vida. No tinc gaire vida personal, és a dir, la meva família viu molt del que jo faig a la feina, la meva dona també hi està implica-da, i la veritat és que fins i tot els dies de festa he de dedicar hores al negoci.

7- Ens ha dit que la seva dona està impli-cada en el negoci. Té dificultats o avantat-ges treballar en família?Ho veig com un avantatge, ja que sinó és molt difícil que et puguin entendre, passes moltes hores a la feina. No tinc uns horaris fixos, mai sé l’hora que arribaré a casa.

8- Creu que part del seu èxit és gràcies al suport de la família?La meva família m’ha ajudat molt. Si no fos fe-liç fent el que faig i els de casa no em donessin suport i no m’entenguessin, no hagués estat possible de cap manera arribar on sóc ara.

9- Li agradaria que els seus fills seguissin el negoci? Si fos que no, què en faria?Sí que m’agradaria molt, bàsicament perquè ho tindrien més fàcil. Jo estaré tota la vida for-mant l’empresa i només que un dels tres que vulgui seguir-lo, no li suposarà tan d’esforç. Jo no els obligaré pas a seguir, han de fer el que els agradi.

Si fos que no, jo treballaré fins que hagi de tre-ballar i arribarà un moment en el qual els plan-tejaré si ho volen fer o no, si és que sí comp-to que hauré de treballar més i si és que no em podré dedicar a altres coses que també m’agraden.

10- De quina manera ha pogut la crisi afectar en el seu negoci?El fet de sortir per la televisió ens va anar molt bé, ja que va ser just quan va començar la cri-si, i així molta gent ens va conèixer i gran part d’aquesta gent segueix venint. Abans érem,

principalment, un restaurant d’empresa, i ara ha deixat de ser-ho. També ens hem readaptat una mica a la demanda modificant alguns as-pectes de l’horari.

11- En els darrers anys el seu negoci ha augmentat molt. Hi veu fronteres en aquest creixement?Jo crec que ja estic al límit, estic tot el dia ocu-pat i ja no dono per més. Pot ser que fem algu-na cosa més, però el nostre actual objectiu és millorar el que ja tenim.

12- La infraestructura d’un restaurant és complicada?Per mi no, ja que només sé fer això. Això és al que em dedico i el que faig millor, i no ho con-sidero gens complicat.

13- En total quants treballadors té? I res-taurants?Ara en tota l’empresa som 85 treballadors. Quant a restaurants, tenim Can Jubany i l’hotel Mas Albareda, a Sant Julià, el Mas d’Osó, que hi ha restaurant i sala de banquets, a Taradell tenim una altra sala de banquets i la Zona Die-sel, al polígon de Vic. També tenim una em-presa que es diu i+d gastronomia, que com es pot veure a la web (http://www.imdgastrono-mia.com), és una empresa on venem cinquena gama, és a dir, producte acabat per a la res-tauració. Només s’ha d’escalfar i vendre-la.

14- I per acabar, com a curiositat, quin és el seu plat preferit?Els ous ferrats, sobretot els de les meves ga-llines, són el que més trobo a faltar quan sóc fora. No hi ha un dia que no en mengi.

Joana Castella Adriana Palau Júlia Tolosa 4t ESO A

16OPINIÓN’HI HA PER INDIGNAR-SE

L’altre dia vam anar a donar un vol per Santa Eugènia de Berga i vam veure una dona d’uns 60 anys, molt simpàtica, que ens va venir a do-nar conversa. Aquella dona ens va assenyalar el balcó de casa seva, que era just davant on ens havíem parat. Ens vam fixar que tenia uns llençols i alguna tovallola que el tapaven i no se’n veia l’interior. Va somriure i ens va expli-car que ella dormia al balcó per solidaritzar-se amb aquelles persones que reivindiquen els seus drets i que per fer-se escoltar es reunei-xen a les principals places de ciutats com Ma-drid, Barcelona, Girona, París... i fan vida allà. Els indignats, s’anomenen.

També ens va explicar que ella ja hi aniria ja a Barcelona, però les actuals circumstàncies no li ho permetien i fa la seva protesta de manera pacífica.

Aquesta és una de les milers i milers de situa-cions que ens poden fer pensar que si tothom fes el mateix podrien canviar les coses. Jo crec que sí i s’hauria de donar un cop de mà als acampats per lluitar contra aquest mal temps que la crisi ha causat.

Anna Segalés4t ESO A

EL RESULTAT DE LES ELECCIONS

El resultat de les darreres eleccions m’ha sor-près pel gran canvi d’opinió que hi ha hagut al país respecte a les eleccions del 2007.

El gran tema de debat, i més a la nostra co-marca, és l’augment de regidors de Platafor-ma per Catalunya. I jo, com tanta altra gent, em pregunto com un personatge com Josep Anglada que utilitza uns arguments tan nefas-tos basats únicament en la immigració, queda segona força política a la ciutat de Vic i entra a l’ajuntament de tantes altres poblacions.

No és el meu cas, però tinc amigues que te-nen pares del sud d’Espanya i en el seu temps també van haver d’emigrar al nostre país. Què hem de fer segons la ideologia d’aquest partit, deixar sense feina a tots aquells que han vin-gut d’un altre país? I els meus veïns, què? Ells són de Suïssa, els deixem també sense feina i amb una família per alimentar? No ho trobo just i no sóc capaç d’entendre que hi hagi per-sones que pensin d’aquesta manera, perquè al cap i a la fi tots som persones. La llengua no serà la mateixa, la cultura tampoc, però els drets sí, tots tenim els mateixos drets.

Tampoc entenc que la majoria de poblacions on el poder el tenien grups d’esquerres, en aquestes eleccions hagin guanyat amb tan-ta diferència els grups dretans. Què han fet aquests per tal de fer canviar tanta i tanta gent d’opinió? Res. Promeses i més promeses de tot el que faran per sortir de la crisi.

Doncs ara ens toca esperar i observar com posen en marxa les solucions els partits guan-yadors. I si no ho aconsegueixen ens n’anem tots a viure al País Basc. Allà sí que ho tenen clar, Bildu, el partit independentista, guanya per gran majoria.

Adriana Palau4t ESO A

17OPINIÓI ELS QUE VOLEN TREBALLAR, QUÈ?

Avui en dia, molts alumnes es queixen d’haver d’estudiar fins als setze anys. Però realment els serveix? Tots els cursos d’ESO ens prepa-ren per al nostre futur, sobretot per continuar estudiant, per anar a batxillerat, a la universi-tat... Però no et preparen per anar a treballar.

T’ensenyen català, castellà, mates, anglès, so-cials, etc. Moltes d’aquestes assignatures ani-ran molt bé a la gent que decideixi estudiar, però, i la gent que no? No hi ha assignatures ni persones que t’expliquin realment què s’ha de fer un cop fora de l’institut. Molta gent que acaba de sortir de l’institut i vol anar a treballar, no sap ni com buscar feina, no té gaire clar com fer un currículum, com s’ha de presen-tar en una entrevista, i moltes coses més. Així, doncs, crec que a 4t d’ESO hi hauria d’haver alguna optativa que expliqués tot això i més coses per ajudar els alumnes que volen treba-llar i donar-los més pistes per construir el seu futur fora dels estudis i de l’institut.

Ester Pagès4t C

L’ESO ENS PROPORCIONA BONES OPORTUNITATS PER A TOTS?

Ara que estem a punt de acabar l’ESO crec que podem valorar aquests estudis obligato-ris. Durant els primers cursos d’ESO, en con-cret 1r, és quan els alumnes troben més canvi i si volen obtenir un bon rendiment potser s’hi hauran d’esforçar una mica més. Però un cop hi estàs acostumat ja no són tan difícils els cursos següents. Per tant, crec que el curs de primer d’ESO és una bona forma per poder-se preparar per als següents.

Però ho són els següents, en concret 4t, per preparar-se per un futur laboral o per continuar estudiant? Crec que durant el curs de 4t, ens donen més oportunitats per seguir estudiant, per preparar-nos per al batxillerat, ja que els itineraris que s’han d’escollir no s’enfoquen cap a un món laboral. Aquelles persones que no vulguin fer res després de l’ESO tindran co-neixements, però no tindran pràctica en l’ofici al qual es vulguin dedicar. Per tant, si volen te-nir un bon futur, estaran obligats a cursar un PQPI o un curs de grau mitjà.

En conseqüència, crec que l’ESO és molt ren-dible per aquelles persones que volen conti-nuar estudiant, però no tant per aquelles al-tres que volen introduir-se directament al món laboral, perquè no dóna les possibilitats a 4t d’escollir un itinerari més pràctic.

Marta Tarruella4t C

18SORTIDESSUÏSSA

Ens havíem llevat més aviat que de costum, havíem abandonat els llençols i, carregats amb les maletes plenes d’eufòria i d’il·lusions, anàvem arribant a l’autobús, on començaríem el nostre trajecte cap a Suïssa.

De Roda a Barcelona i de Barcelona a Ginebra. Vam baixar de l’avió impacients per a veure-ho tot, amb unes ganes de conèixer món impres-sionants.

Els primers intents de comunicació van ser en un francès poc fluid i un anglès amb un fort accent català. Però de seguida ens vam aco-modar en veure que gairebé a tot arreu ens en-tenien en castellà.

Una de les altres expectatives era mantenir una dieta poc variada i poc equilibrada du-rant l’estada, suposant que ens desagrada-ria el menú de l’alberg i el menjar suís i que, com a conseqüència, sobreviuríem a base d’entrepans i de galetes. Més vam tenir una sorpresa quan vam comprovar que els suïssos no mengen gens malament; i ens van acabar de convèncer amb una exquisida fondue de Gruyère!

Vam deixar petjada a la neu de Trümmelbach, en va ser testimoni el Jungfrau; vam passe-jar-nos per Interlaken; vam exhaurir les exis-tències de la fàbrica de xocolata Cailler; vam convertir-nos en senyors del castell de Gruyè-re i en científics del CERN; i vam banyar-nos al mar que ha pintat Barceló al Palau de les Nacions Unides.

Érem uns turistes una mica especials. Cri-dàvem, rèiem contínuament i no deixàvem de fotografiar-ho tot per emmarcar cada moment i poder recordar-lo més endavant.

Malauradament, tot el que és bo s’acaba. No-més d’aterrar a l’aeroport del Prat altra vegada, ja estava preparada per tornar a marxar. Màgi-ca, gran, immensa, sublim, inoblidable Suïssa. Bé, de fet, encara que la destinació del viatge de final de curs hagués estat Itàlia, França, Es-lovènia, Alemanya,... l’experiència també hau-ria estat fantàstica. Perquè en el fons el que és important no és “a on vas de viatge” sinó “a qui t’hi emportes”.

Aida Oca2n de batxillerat

19RACÓ LITERARI

ROURE

Clava, àvid, ses fibres dins la roca,i es clivella aquesta sota el seus peus,

deixant entrar, per l’estreta portapetites arrels, com rumors de veus.

Per fora robusta, ben desfeta per dins,així viu la roca, sota arbres i camins,

i recull, d’arreu on pot, la humitat,l’essència, les gotes d’immortalitat.

Les arrels allí, com una vena,van avançant lentament per l’estrat,van buscant, amb una fam serena,

les aigües, que en la terra s’han guardat.

Al cap d’anys la copa s’alça, verdai immensa sota el cel tan blau,

i reclama al sol que vol tempesta,que n’està fart de la llum suau,

que estima el vent i la pluja,que no tem el temporal.

No deixessis maide badar-te enlaire

roure immensde forta arrel,

ni d’obrir roquessota els teus peus,

per fer ombraals qui no veus,

però tot i així empenys.

Dídak Carbassa 2n Batxillerat

20AMPAEL GUST DE LA DIVERSITAT

Cada vegada amb més freqüència, sentim noms de persones que, fins no fa gaire, no ens eren gens comuns. Laila, Akram, Fàtima, Omar, per citar-ne alguns, comencen a ser-nos tan familiars entre nosaltres com Alba, Òscar, Ivan, Maria o Jordi. Ningú fa ois a la llar d’infants, l’escola o l’Institut per sentir noms d’alumnes o de companys de classe indicatius que qui els duu ha vingut de lluny, ell, els seus pares o ves a saber si els seus avis. La capacitat de norma-litzar els noms es correspon, de ple, amb una actitud més profunda: l’assimilació del nouvin-gut. Qui és, però, el nouvingut? Aquell que ara fa tres o quatre generacions va arribar a Cata-lunya procedent del sud d’Espanya?, el que fa dues generacions va arribar del Magrib? o el que, més recentment, ha aterrat provinent de Ghana, d’Equador o de Romania? D’una ma-nera o altra, tots ho són. Com potser ho fórem nosaltres un dia, en què un rebesavi vingué de Múrcia o féu les Amèriques adquirint condició d’indià.

El pura sang no existeix. La puresa és un sentiment retrògrad per naturalesa, un somni d’aquells que necessiten creure’s superiors als altres pel fet de pertànyer a una ètnia, una raça, una nació o una religió. Les ideolo-gies inspirades en aquesta quimera són, allà on sigui, fomentadores d’odi, generadores d’enfrontament. Dividir el món en bons i do-lents o culpar l’emigrant dels problemes que patim és una simplificació de la realitat que en res ajuda a solucionar-los i superar-los. Aquells que esgrimeixen arguments racistes per obte-nir vots i poder pretenen convertir en veritat mentides repetides. Són l’esca del mal. Aquest principi d’exclusió ha estat l’embrió de règims totalitaris i la llavor de tantes guerres.

D’aquí ve que un moment com aquest, en què s’escampen, ben a prop nostre, missatges pro-fundament xenòfobs, que prediquen l’exclusió

i atien la foguera de l’odi, és més important que mai l’exemple que signifiquen els centres d’ensenyaments com a espais de convivència. No ens enganyem, conviure no és fàcil ni gra-tuït. És un exercici que cal fer, constantment, que de vegades costa i pot ser dur, fins i tot dolorós, però que al cap i a la fi ens resulta necessari, indispensable, essencial. Un cop l’hem practicat i ens avesem a acceptar l’altre, per diferent que sigui, com desitgem que ens acceptin a nosaltres mateixos, ens notem més madurs i valents i ens sentim cofois d’haver après a comprendre que la diferència és un valor que enriqueix la convivència. Que en la diversitat hi ha el gust.

Pep Palau www.peppalau.blogspot.com

21COMIATSUN DINOSAURE A L’ENSENYAMENT

Aquest títol descriu, encara que de manera exagerada, el meu sentiment actual com a en-senyant i aprenent (mai es deixa de ser apre-nent).

Ara fa 54 anys que vaig entrar per primera ve-gada en una escola, unitària i per a nens. Va ser com ingressar en una presó després de sis anys de joc i de llibertat total. Per això, el mateix dia em vaig escapar tres vegades aprofitant l’hora del pati i per la finestra quan el mestre estava pels altres nens. I sí que s’assemblava a una presó, perquè els càstigs corporals (palmetes a les mans, de genolls i braços en creu), el fred punyent (no hi havia calefacció) i la sobtada manca de llibertat així ens ho feia sentir. Quina diferència de l’escola actual!

Bé, és veritat que hi ha similituds. Per exemple, actualment els alumnes escriuen sobre una pantalla, jo també ho feia, només que la meva pantalla era de pissarra (pedra), el meu ratolí un pissarrí (també de pedra més clara) i per a esborrar, una escopinada i un trosset de tela rònec que penjava de la pissarra. Equivocar-se i esmenar era facilíssim. Així vaig aprendre d’escriure les primeres lletres i a fer les opera-cions. Al cap d’un any ja vaig fer servir ploma i tinter i els quaderns de cal·ligrafia. El primer bolígraf va arribar un xic més tard i semblava una ploma estilogràfica.

En tres cursos vaig passar de ser una salvatgi-na analfabeta a un educat nen que es preparà per a entrar a primer de batxillerat (equivalent al 1er d’ESO actual), i no és que fos un super, no, no sabeu com s’avivava la meva intel·ligència per a evitar els suspensos i les bufetades cor-responents que el meu pare em regalava si suspenia.

L’escola i després l’acadèmia -espècie de col·legi privat- no van ser uns llocs gens grats per a mi. Moltes hores tancats, temaris avor-rits, estudi, maltractaments físics i psíquics i una lluita constant amb els companys per a fer-te respectar feien dura la vida. Malgrat tot, vaig treure profit de les llargues hores tancat en descobrir el plaer de la lectura que suposava una fugida de la realitat.

Vuit anys després de la meva entrada a l’escola ja tenia clar que volia ser mestre i a 14 anys ja estudiava primer curs de magisteri i feia les pri-meres pràctiques a l’escola (la carrera era molt més curta que actualment). Em va encantar fer de mestre a l’escola. Però anava massa de pressa i no em van deixar examinar per no tenir l’edat reglamentària. Un any més tard, la sort, el meu aspecte físic i la forma de comportar-me van confondre el director d’una acadèmia i em va oferir fer de mestre d’uns alumnes de 10 anys tot creient que tenia 18 anys. El somni. El primer any va ser fantàstic però el tercer va ser molt dur amb 30 alumnes en un aula més petita que les del nostre institut i amb alguns problemes de disciplina.

Després tot ha estat molt més fàcil. Els alum-nes creien més o menys, els pares em respec-taven i col·laboraven força i els resultats eren adequats al treball, a l’esforç i a la capacitat, i el fracàs escolar es mantenia en uns marges acceptables.

El temps ha passat molt de pressa i tot queda molt lluny, però la petjada ha quedat.

22COMIATSAra ha arribat el final de la meva vida laboral: em jubilo. Content? Sí. No només per l’atractiu de fer el que em vingui de gust i no estar sot-mès a la dictadura d’un horari i d’un calenda-ri, sinó perquè l’escola actual no em dóna la satisfacció que he sentit durant més de trenta anys de professió i vocació docent. L’edifici, les instal·lacions, els materials, els recursos educatius i el professorat són millors i més ben preparats que mai. Què hi manca, doncs? Dues coses imprescindibles per a millorar: esforç i respecte. Esforç per part dels alumnes per a millorar com a persones, per a superar les difi-cultats i respecte de pares i alumnes pel mestre que intenta ajudar els alumnes a superar-se dia a dia.

Bé. Adéu-siau. Que l’esforç i els respecte us acompanyin! Joan Antoni Herrera

DELS ALUMNES DE SEGON B

Joan Antoni, aquest any ja te’n vas. Després de tant de temps ensenyant has arribat al final de la teva carrera professional. Durant aquests 43 anys d’ensenyança ens dius que has tingut moltes classes i molts, molts alumnes, i amb el pas del temps has pogut observar el canvi radical de la manera de fer de la joventut.

Nosaltres, com que d’anglès no en sabem gai-re, un poema en català et volem dedicar:

Al curs 2009-2010, una colla d’alumnes amb ganes de passar-s’ho molt bé a l’institut va en-trar, però a la classe de 1r B un bon tutor i molt es-tricte els va tocar,i tots rectes els intentava fer anar. Ells sempre amb gresca i xerinola, no hi havia manera de fer-los treballar,

i en Joan Antoni molt negre es va posar. La seva assignatura poca gent la va aprovar, però ell no es va acabar de desesperar. Queixes i queixes dels altres professors li van arribar, però ja va anunciar que aquell mateix any deixava de treballari que no s’hi volia encaparrar, perquè a nosaltres ningú ens aconseguia fer canviar.

Però per molt dolents que semblem encara te-nim cor i et volem desitjar que siguis molt feliç d’ara en endavant!

Alumnes de 2n B

EL MEU PAS PER L’INSTITUT

Ara ja fa sis anys arribà a l’institut un innocent nen de dotze anys. Amb el pas del temps, en surt un noi reforçat, més culte i a qui encara li espera un llarg camí per recórrer. Tots aquests dies passats a l’institut em permeten classifi-car en centenars tots els coneixements obtin-guts. No obstant, i després d’un intens i madur període de reflexió, m’adono d’un altre canvi: el canvi de la meva personalitat, dels meus pensaments, les meves opinions, els meus sentiments i d’una nova manera d’entendre el món i la vida. He deixat enrere la increduli-tat i la desconeixença d’un nen de dotze anys per arribar a ser una persona molt més conse-qüent i responsable. Pel camí m’he entreban-cat molts cops i he vist els meus errors, però la força que he tingut per aixecar-me cada cop i no parar d’intentar les coses és la força que m’ha fet gran. I és que l’evolució es basa en les caigudes, que són lliçons que assoleixes quan t’aixeques. Sincerament, crec que aquesta ha estat una de les transformacions que he viscut en el meu pas per aquest institut.

A més a més, cal afegir el desenvolupament extern, els canvis físics i les millores que hom

23COMIATSfa per adaptar-se a la societat. D’un petit mocós a un jove espigat. D’un nen tímid a un noi despert i atrevit. Però no vull quedar-me en els centímetres que he crescut, sinó en els mo-ments que he passat amb els meus companys, moments que t’ajuden i que defineixen com ets. Desafortunats malentesos, endimonia-des trapelleries, treballs desorganitzats, hores d’estudi intempestives i, conseqüentment i es-tranyament, una felicitat difícilment igualable. I és que la monotonia que pot resultar el pas per un institut, amb el temps t’adones de com d’important ha estat per a tu i de com aquest procés d’aprenentatge, feixuc i carregós, et pot arribar a fer tan immensament feliç.

Pol Ballús2n Batxillerat

FESTA DE COMIATEl dia 2 de juny es va celebrar a l’institut la festa

de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat.A les 9 del vespre estava tot preparat al jardí del pati de l’institut, a punt per començar. Aquest any s’estrenava una pantalla gegant que acom-panyava la taula presidencial.

A l’acte hi estaven convidats tots els alumnes de 2n de batxillerat i de 4t d’ESO i les seves res-pectives famílies. Presidien l’acte els tutors de 4t i de 2n de batxillerat, el president de l’AMPA, dos alumnes de batxillerat, un de quart d’ESO i la directora. L’acte va començar amb un parla-

ment de la Judit en el qual es feia referència al repte dels alumnes davant la tria del seu camí.Seguidament va parlar el president de l’AMPA tot ressaltant la importància i el valor de l’educació. Després van llegir els seus escrits en Jordi Murga en representació dels alumnes de 4t i en Dídac Carbassa i l’Ot Nogué de 2n de batxillerat, rememorant el seu pas per l’institut. A continuació els tutors van lliurar l’orla, el regal de l’AMPA a cada alumne i un DVD de record.

Després del lliurament d’orles hi hagué una actuació musical, una cançó rappera interpre-tada per en Carles Carmona i acompanyat a la guitarra per la Ivet Parera i per en Matthew McDaid.

Per cloure l’acte, tots els alumnes van sortir a l’escenari per cantar junts la cançó “Camins” de Sopa de Cabra. La festa es va acabar amb un piscolabis per a tothom.

24L’ESPAIA L’ESTIU TOTA CUCA VIU...I A L’ESPAI TAMBÉ

En primer lloc, enhorabona a tots i a totes: als qui heu acabat el curs amb bona nota, als qui us heu esforçat, als qui no us ha anat tan bé, als qui deixeu l’institut per començar un camí nou... Enhorabona a tots, que en definitiva es tracta d’anar fent.

Estem a punt d’entrar a l’època més espera-da per molts...vacances, piscina o platja o tot plegat. Al càmping, dormir fins que el cos ens digui prou, allargar el dia fins entrada la nit, no tenir obligacions... i deixar que passin els dies calorosos, i perquè no dir-ho, amb la mandra enganxada a l’esquena.

Com que som conscients de tot això, des de L’Espai ens sumem al programa d’activitats del poble “L’estiu + Actiu”, perquè aquesta època de l’any sigui ben profitosa i la puguem gau-dir al màxim. Així que compteu amb un seguit d’activitats i tallers per passar, almenys fins al mes de juliol, un estiu ben entretingut: des de fer una sortida a la platja i una altra al parc aquàtic, fins a anar d’acampada, passant per les nits a les piscines (Nit Boja i Nit Chill Out) i la Gimcana Nocturna, amb premi per l’equip guanyador.

Quant a tallers, us proposem aprendre a ma-nejar la càmera fotogràfica i el Photoshop, sor-prendre els amics o familiars cuinant les recep-tes del xef Miquel, provar el voluntariat, perdre la vergonya i guanyar en habilitats i esponta-neïtat, experimentar i, fins i tot formar part de l’inici d’un grup rodenc de batucada brasilera...

Ja veieu que tot plegat sona molt bé, així és que us animem a participar a les activitats. Penseu però, que sobretot per als tallers cal fer una inscripció que podeu demanar a L’Espai i que s’ha de lliurar abans del 24 de juny.

I per als més grans i els que vulguin agafar-se aquest estiu una mica més seriosament, comptem un any més amb el Programa de Pràctiques, que enguany ha reduït les places disponibles i hi haurà selecció dels candidats que hi vulguin participar. Passeu per L’Espai a informar-vos!

... I no deixeu d’escoltar-nos al Plat Combinat (Ràdio Roda / 107.6 FM)! Serà el divendres 17 de juny (amb els Desperta-Ibers) i el divendres 29 de juliol (amb Joel Reguant), de 14h a 15h del migdia. Ens podeu seguir també pel grup del facebook: Plat Combinat.

Molt bon estiu a tots i a totes!! Ens veurem... Estiuejant pel poble: fent fotos, cuinant, per-dent la vergonya, fent sonar els instruments a ritme de batucada, experimentant, banyant-nos, passant proves...

L’ESPAIAv. Diputació, 7T. 938 540 457a/e: lespai@lespai.cat www.lespai.cat Facebook: Lespai Zona Jove

25ESCOLA VERDADOS EXPERIMENTS D’OUS

L’OU I LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

Material: un pot de vidre, un ou dur pelat, un tros petit de paper i un encenedor.

Procediment:1. Agafeu una ampolla de vidre de suc.2. Agafeu un tros de paper i l’encens.3. El tros de paper encès el poseu dins l’ampolla.4. Ràpidament poseu l’ou dur pelat tapant l’obertura de l’ampolla.5. Observeu com s’apaga el foc i l’ou cau dins l’ampolla.

Justificació del resultat:El foc ha cremat l’oxigen de dins l’ampolla i fa que la pressió atmosfèrica de dins disminueixi i la de fora, que és més gran, empenyi l’ou.

L’OU PILOTA

Material: un ou, vinagre i un pot de vidre.

Procediment: Agafeu l’ou i el poseu dintre del pot de vidre. Un cop a dins, el cobriu de vinagre i el deixeu reposar durant dos o tres dies.

Justificació del resultat:L’àcid del vinagre reacciona amb la calç de la closca de l’ou i per això es torna tou.

Alumnes de “Petites investigacions”1r. d’ESO

26RECOMANEM

TíTol: Notting HillDirecTor: Roger MichellAcTors: Julia Roberts, Hugh Grant, Hugh Bonneville, James Dreyfus, Rhya Ifans, Tom Mclnnemy, Gina McKee.ProDucTor: Duncan KenworthyAny: 1999Gènere: Comèdia romàntica

ArGumenT: la història comença a “The travel book”, una llibreria al barri de Notting Hill de Londres on William Tac-ker ven llibres de viatges. Des del moment que Anna Scott, l’actriu més famosa del panorama cinematogràfic, entra a la seva botiga, s’enamora d’ella i s’embolica en un festeig com-plicat pel qual compta amb la inestimable ajuda dels seus inseparables amics, entre els quals destaca els seu company de pis, el singular Spike, que observa amb incredulitat com el bo d’en William té un romanç impensable amb una dona tan famosa com Anna Scott. Entremig hi ha una sèrie de mal-entesos que donen un toc d’emoció abans del desenllaç final.

críTicA: Crec que no es tracta d’una comèdia romàntica es-tàndard, ja que destaca per la seva riquesa de caràcter i per l’ús de diàlegs irònics en cada escena que dóna com a resul-tat una història amb humor, entretinguda, dolça, poc creïble, però amb personatges reals, que retrata l’amor entre dues persones de prestigi social desigual i acaba amb final feliç.

recomAnAcions: Es tracta d’una comèdia agradable, apta per a totes les edats, que promet entreteniment, humor i unes gotes d’emoció amb una banda sonora molt completa, interpretada per grans artistes on destaca “When you say nothing at all” de Ronan Keating.

Laura Solans Godayol4t B

TíTol: El soldat plantatAuTor: Emili TeixidoreDiToriAl: Cruïllacol.lecció: Gran Angular

ArGumenT: Feia més de tres anys que durava la guer-ra. Els soldats verds mataven a totes aquelles persones que no feien el que ells volien. Els que es podien escapar s’amagaven a les muntanyes juntament amb en Roger Trancavel, el líder de l’exèrcit.

L’Andreu, un noi del poble, va ajudar uns homes que s’havien escapat d’un tren de presoners i a conseqüència d’això van engarjolar els seus oncles i van fer un pla amb l’ajuda del farmacèutic del poble. Aquest pla consistia a posar una substància a l’aigua per fer adormir els sol-dats verds, però havien de posar al corrent a la gent del poble perquè no beguessin aigua. Així que van posar un senyal a la carnisseria, “un cap de senglar amb julivert a la boca”. D’aquesta manera, els militars van quedar adormits, l’exèrcit va salvar els oncles i els fugitius es van unir a l’exèrcit. L’Andreu es va quedar al poble per poder donar informació a l’exèrcit.

recomAno el llibre als meus companys de curs perquè penso que els llibres que tenen a veure amb la guerra civil els poden agradar.

Ivan lòpez Carpio4t ESO B

27RECOMANEM

TíTol: Per tretze raonsAuTor: Jay AasherTrADucció: Josefina CaballAny: 2009núm. PàGines: 271eDiToriAl: Estrella Polar

ArGumenT: En Clay, com la resta d’alumnes de l’institut, mira la cadira on seia fins llavors Hannah Baker cada primera hora del matí, sense saber ben bé què havia pas-sat amb la seva vida; o, millor dit, amb la seva mort. El seu... suïcidi. Gràcies a tretze cares de cintes gravades per la mateixa Hannah, descobrirà les tretze persones i les tretze raons per les quals va arribar a fer el que va fer i va voler abandonar-ho tot i rendir-se. Sense saber les conseqüències que podria tenir el que feien, deien o insi-nuaven, aquestes tretze persones van robar a Hannah la seguretat i les ganes de ser. (“Res del que fem o deixem de fer és indiferent”).L’obra tracta de l’amistat, de l’amor i de la importància que té la imatge que tenen els altres d’un mateix durant l’adolescència.

el recomAno a gent d’entre 13 i 18 anys; els farà re-flexionar sobre coses que fem, normalment sense males intencions, sinó al contrari, que poden ser interpretades al revés de com ho interpretem nosaltres. Explica situa-cions amb les quals nosaltres, els adolescents, podem sentir-nos identificats.

Júlia Bas Cunill 4t.ESO B

TiTol: El número 23

DirecTor: Joel Schumacher

AcTors: Jim Carrey i Virginia Madsen

DurADA: 95 min.

Any: 2006, EUA

ArGumenT: Walter Sparrow és un home tranquil que es de-dica a la recollida de gossos del carrer. Una nit, un misteriós gos el porta a entrar en una complicada persecució que el fa arribar tard a una cita amb la seva esposa. Ella, mentre espe-ra en Walter, decideix entrar en una llibreria i compra un llibre per al seu marit. Walter odia llegir però comença a contracor a fullejar el llibre que s’anomena “Número 23”. El llibre tracta de l’obsessió d’un home anomenat Fingerling amb el número 23 i de com aquest número guia la seva vida. El llibre sembla reflectir detalls íntims del passat d’en Walter. A mesura que avança en la seva lectura, el llibre es va tornant encara més revelador i comença a adonar-se que el número 23 apareix inesperadament en gairebé tot el que fa. Molt aviat, Walter comença a compartir la paranoia i l’obsessió de Fingerling. Ara el llibre no només coneix el seu passat, sinó que comença a preveure el seu futur, i que sembla ser un futur assassí. Walter descobreix que el llibre és realment una confessió d’un assassinat de fa 15 anys i sembla que ell està destinat a re-petir. S’adona que s’està convertint en un perill per a tots els que l’envolten, especialment per la seva família. L’única forma de salvar-se d’evitar que el número 23 el torni boig i d’evitar que el destí el converteixi en un assassí és trobar l’autor del llibre i descobrir la veritat. Finalment, Walter descobrirà qui és l’autor i també qui és realment ell mateix.

recomAno aquesta pel·lícula a tota la gent a qui agradi la intriga, les pel·lícules que fan pensar i a qui té ganes de tornar-se boig.

Nicolau Prats Coma 4t B

28ENTRETENIMENTSTROBA EL NOM DE 20 ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT

TROBA LES ASSIGNATURES

Nicolau Prats Coma4 ESO B

QueraltPolGerardEsterDídacCristinaJúliaRutSabrinaSílviaSandraFrancescCarlaOtAidaRaquelAriadnaNúriaIreneEloi

AnglèsCastellàCatalàCiutadaniaCrèditMatemàtiquesMúsicaNaturalsPlàsticaRevistaSocialsTecnologiaTutoria

29ENTRETENIMENTS

30

COL·LABORADORS:

Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast