3EDITORIAL

L’ACUDIT

De nou arribem a final de curs i és el moment de fer balanç. Aquest ha estat un any marcat per les novetats importants que ens planteja el Departament d’Educació. La posada en funciona-ment del Projecte Educat 1X1 suposarà un canvi en la metodologia d’ensenyament i aprenen-tatge per part de tots el agents de la comunitat educativa: professors, alumnes i pares haurem de modificar les nostres estratègies d’acompanyament i de treball. Aquest nou repte s’esdevé en un moment d’incertesa i de preocupació general davant d’un futur marcat per una crisi que afecta la globalitat del nostre entorn.

Hem de suposar que darrera de totes les dificultats serem capaços de trobar noves fórmules més adequades a un context que demana austeritat i imaginació per seguir progressant. Els nostres alumnes hauran de reinventar o estructurar un nou model social basat no només en la tecnologia i el poder del diner. Haurem de tornar a creure en les persones i en la seva capacitat per adaptar-se i canviar. I com ha passat en altres moments de la història, això pot contribuir a desenvolupar la creativitat i a construir una societat més humana.

4NOTÍCIESConcurs de Fotografia Matemàtica

Com cada any, a l’IES hem realitzat el concurs de fotografia matemàtica en el qual alumnes i professors hi han presentat fotografies rela-cionades amb el món de les matemàtiques. Són premiades dues fotografies de cada curs d’ESO, dues de batxillerat i una de professo-rat. Els guanyadors són premiats amb una samarreta o amb una estoreta d’ordinador amb la fotografia que hi vulguin. Els guan-yador d’enguany han estat: Marc Sáez i Toni Bautista (1r d’ESO), Ramon Pujol i Albert Se-rra (2n d’ESO), Nicolau Prats i Joana Castella (3r d’ESO), Alba Pérez i Laia Barea (4t d’ESO),

Participació al Projecte Diversacat

El passat 4 de juny els alumnes de l’aula d’acollida juntament amb l’assessora LIC, Emma Aliberch, i la tutora de l’aula d’acollida, Susagna Crosas, van assistir a la presentació dels documentals que diversos instituts, entre ells el nostre, havien realitzat per al projecte Di-versaCat, organitzat pels Amics de la UNESCO de Barcelona. La presentació es va fer a les Drassanes Reials de Barcelona. A la presenta-

Giulia Mearelli i Marta Crosas (batxillerat) i Montse Coll (professorat).

El tribunal estava format per 2 alumnes de cada curs i 5 professors. Una de les fotogra-fies guanyadores de cada nivell seran envia-des al concurs de fotografia que cada any organitza l’ABEAM (Associació de Barcelona per l’Ensenyament i Aprenentatge de les Mate-màtiques). Aquest any s’hi van enviar les foto-grafies de l’Albert Serra, l’Alba Pérez, la Giulia Mearelli i la Montse Coll.

Gabriel Alarcón i Josep Riera 4t B

ció s’hi van poder veure tots els documentals i es va lliurar un diploma i un llibre de lectura per a cada alumne. També van obsequiar per a cada centre una pilota del F.C. Barcelona sig-nada pel jugador Bojan Krikc. En acabar, van visitar el Moll i les Rambles de Barcelona. Si es vol veure el vídeo es penjarà al bloc de l’aula d’acollida: http://aulaacollidamartipol.blogspot.com.

Susagna Crosas

5NOTÍCIESMemòria Històrica

El dimarts dia 8 d’aquest mes, en Joan Prat i en Ramon Martí i Pol van visitar els alumnes de 4t per tal de fer-los una xerrada a la biblioteca de l’institut. La xerrada tractava de les vivèn-cies del franquisme, especialment de l’escassetat d’aliments i de la mala qualitat de les es-coles, que són els fets que devien marcar més la gent de la seva generació. Aquesta xerrada és una de les eines que els alumnes de 4t utilitzen per fer el Projecte de Recerca (un treball semblant al treball de recerca de batxillerat, però en grups), que tracta sobre el franquisme. Les seves experiències van fer reflexionar els alumnes sobre les innovacions que hem viscut i el poc que apreciem el valor del que tenim, com ara una bona qualitat en l’educació. Al final, els alum-nes varen poder formular els seus dubtes als dos voluntaris, que van respondre amablement.

Laia Muntadas4t C

Proves Cangur

El dia 18 de març de 2010 es van fer les proves Cangur a Vic. Alguns dels alumnes del nostre centre hi van assistir durant tot el matí del di-jous. Les proves tractaven sobre la resolució de problemes matemàtics. Hi havia tres nivells. Els alumnes del nostre institut que van quedar en la primera quarta part van ser els següents:

3r d’ESO (1r nivell) de 5.885 participants: Júlia Bas el 208è lloc, Ramon Freixe el 880è, Laura Solans el 915è, Nicolau Prats el 948è, Roger Vallès el 1087è i Maria Vallbona el 1281è.

4t d’ESO (2n nivell) Núria Rierola el 1144è i Carla Miarons el 1339è.

Tots els alumnes participants del centre van re-bre un diploma el dia 23 d’abril en el marc de la celebració de la diada de Sant Jordi.

Nina EspuñaMaria Vilaregut - 4tB

L’IES Participa al Pla Català de l’Esport

El Pla Català de l’Esport consisteix a fer dife-rents activitats que tenen com a objectiu pro-moure l’esport a fora de l’institut. Està pensat perquè algun dels esports es difongui i animi els alumnes a practicar-lo. L’únic esport que es realitza a l’institut és el futbol sala. S’organitzen diferents partits que es disputen entre classes amb alumnes de primer i segon d’ESO, cada dijous al migdia.

A dins al Pla Català de l’Esport també s’organitza un equip femení de futbol sala. Aquest esport el practiquen alumnes de segon d’ESO. Aquest també es fa dijous a la tarda però com a activitat extraescolar.

David Alivia Gerard Garrote Eric Sangüesa

4rt B

6NOTÍCIESFinalista del premi Ficcions

L’alumna Laia Muntadas de 4t d’ESO ha quedat finalista al concurs litera-ri FICCIONS. El concurs consisteix a crear una història de ficció dividi-da en quatre capítols. Pren com a punt de par-tida un primer inici que cal escollir d’entre cinc propostes. En la tercera edició s’han utilitzat tex-tos de Maite Carranza, Pep Coll, Imma Monsó, Sergi Pàmies i Ferran To-rrent. En aquest concurs hi participen uns 2.000 joves de tot el territori de parla catalana.

Taller de ràdio

L’AMPA de l’institut i Ràdio Roda han organitzat un taller de ràdio com a activitat extraescolar.

En aquest moments hi participen 2 grups, un grup de 1r d’ESO i un grup de 2n. El programa s’emet en diferit els dissabtes a la una i el dimarts es repeteix a les set de la tarda. Es tracta d’un programa molt espontani on el periodista fa unes preguntes molt generals i obertes i els alumnes responen lliurement.

L’AMPA es qui coordina la relació entre els alumnes que volen participar i l’emissora de ràdio. La representant de l’AMPA, Montse Pladelasala, està molt agraïda a Ràdio Roda i especialment a la Montse Verdaguer per les facilitats que els ha donat per tal de dur a terme l’activitat.

Adrià Gil Sergi Ruaix

4t B

7REPORTATGESEl comiat que obre un nou camí

El dia 11 de juny es va fer la festa de comiat i entrega d’orles dels alumnes que aquest curs han deixat una etapa enrere; els alumnes de 4rt d’ESO i els de segon de Batxillerat.

L’acte s’havia de celebrar el dia anterior, el 10, però a causa de l’endarreriment d’un dia de la selectivitat per la vaga de funcionaris, es va traspassar al divendres 11 quan els alumnes de 2n de Batxillerat ja havien acabat tots els exàmens de les proves d’accés a la universitat. També hi va haver un altre canvi d’última hora, i és que la festa, que cada any es fa al pati de l’institut, aquesta vegada va haver de ser tras-lladada a la carpa municipal de l’Ajuntament per por de mal temps, i així evitar una trobada passada per aigua.

L’acte de comiat va començar a dos quarts de deu del vespre amb la presència de tots

els alumnes de 4t d’ESO i batxillerat amb les seves respectives famílies, els professors del centre i els membres de l’AMPA.

En començar, la directora del centre va presen-tar els acompanyants de la taula: la presidenta de l’AMPA, la Pepa Lavilla, dues alumnes re-

8REPORTATGES

presentants de 2n de batxillerat, la Bruna Autet i la Berta Sala, dues alumnes representants de 4t d’ESO; l’Alba Molas i la Judit Cervera, i ella mateixa. Cadascuna de les presents a la taula va llegir els respectius discursos per donar la benvinguda als presents i fer una petita reflexió sobre aquesta etapa ja acabada.

Tot seguit els alumnes de 4t van pujar a l’escenari i van cantar una versió de “Cami-nando por la vida” escrita per ells mateixos i es va projectar la presentació del power point, també fet per ells, amb les fotografies de tots els alumnes. A continuació els de 2n de bat-xillerat també van agafar el seu protagonisme projectant el seu power point i cantant la seva cançó, una versió de la del Club Súper Tres titulada: “Tots som súpers”.

Llavors es va iniciar l’entrega d’orles per part dels tutors de 4t i la presidenta de l’AMPA. Es van cridar els alumnes de 4rt de sis en sis i se’ls donava a cadascú l’orla, una estoreta per a ratolí d’ordinador amb l’escrit de Miquel Mar-tí i Pol “Només si ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els altres seràs veritablement lliure” com a record de l’AMPA, i el CD amb el

Ariadna FreixaGhizlane Ochan

Núria Rierola4t A

power point abans projectat. Tot seguit també es va realitzar l’entrega d’orles dels alumnes de batxillerat. La festa es va acabar amb un petit refrigeri per a tots els presents.

Aquest va ser el comiat que va tancar un curs, una etapa, un final que obre moltes portes a tots aquells que marxem. Pel que fa als alumnes de 4t, uns amb només 16 anys s’incorporaran al món laboral, d’altres s’encaminaran cap al batxillerat per poder arribar als estudis univer-sitaris, i d’altres faran cicles de grau mitjà per especialitzar-se en l’ofici que aspiren fer. Els nois i noies de batxillerat, després de 6 anys en el centre, i alguns fins i tot més, que entraran a la universitat o a fer algun cicle for-matiu de grau superior, començaran una etapa molt important en la seva vida. Va ser un comiat que va tancar una fase en la vida de tots nosaltres, però que serveix per començar-ne de noves.

9REPORTATGESUn Sant Jordi passat per aigua

La diada va començar amb la lectura d’un text de Joan Maragall per part de la Petra Martín i en Pau Muñoz, professors de castellà del centre, amb motiu de la commemoració del 150è ani-versari del naixement del poeta. Seguidament, un noi de Torelló, en Janoi, va fer un monòleg a partir de respostes enginyoses i divertides dels exàmens. Als alumnes els va agradar ja que van estar rient molta estona. Seguidament es van atorgar els premis a primer cicle. Els guanya-dors van ser:

POESIA: Mireia Orra de SalsasNARRACIÓ: Cristina Font FernándezARTICLE D’OPINIÓ: Marc Pujol PratCom cada any, els alumnes de primer d’ESO fan fer un recital amb la flauta. A continuació es van atorgar els premis a segon cicle:

POESIA: Ghizlane Ochan el MessaoudiNARRACIÓ: Laia Muntades BonillaARTICLE D’OPINIÓ: Gabriel Alarcón Casal-dàliga.En el còmic es van atorgar dos premis, un per Neus Santamaria Ochoa i l’altre per la Laia Ba-laguer Vila.

Els alumnes de 4rt artístic van fer una actuació musical amb la flau-ta. Seguidament es van lliurar els premis de batxillerat:

POESIA: Dídac Carbassa Mia-rons.NARRACIÓ: Dídac Carbassa Mia-rons.ARTICLE D’OPINIÓ: Andrea Freixa Benavente.Es va repartir el premi de porta-da i el va guanyar l’Èric Gómez Garcia, i l’accèssit de portada es va lliurar al pare d’un alumne

del centre, Jordi Pujol García. Els alumnes de batxillerat van recitar un seguit de poemes de Joan Salvat-Papasseit. Després es va atorgar el premi del “Joc Literari” a Marc Pujol Prat, de 1r ESO D.Pel que fa al departament de Matemàtiques que també ha organitzat el concurs de fotogra-fia matemàtica, ha atorgat els premis.

A continuació es van atorgar els premis extraor-dinaris:

POESIA: Dídac Carbassa Miarons.NARRACIÓ: Cristina Font Fernández.ARTICLE D’OPINIÓ: Gabriel Alarcón Casal-dàliga.Per concloure la jornada, un alumne de cada classe va pujar a l’escenari a recitar “La vaca cega” de Joan Maragall, de forma conjunta.Aquest Sant Jordi va anar acompanyat d’un plugim durant tota la celebració.

Esther BarrosoCarla MiaronsPaula Segalés

4t A

10REPORTATGESDesprés de l’ESO, què?

Sortides Laborals i/o formació acadèmica

En acabar el curs de 4t d’ESO els alumnes han de decidir una sortida laboral i/o acadèmica per decidir el seu futur.

Hem fet una enquesta a tots els alumnes que aquest curs acaben 4t del nostre institut per tal de saber els camins que emprendran l’any vinent. La gran majoria dels alumnes han escollit batxillerat, ja que ara és realment important tenir estudis per a poder arribar a tenir, amb més garantia, una feina. Un nombre important d’alumnes ha decidit, també, fer un cicle formatiu. I com a última opció, hi ha una minoria que l’any que ve aniran directament al món laboral.Aquests són els resultats:

Curs Batxillerat Cicle formatiu Món laboral4tA 13 4 2 4tB 13 5 04tC 14 4 0

En total, uns quaranta alumnes faran batxillerat, uns tretze faran cicles formatius i dos alumnes s’incorporaran al món laboral.

Laura AbajoJuan González

4t A

11ENTREVISTES

“S’aprèn més dels errors que dels èxits”

Joan Crosas Casadesús va néixer a L’Esquirol l’any 1947. És conegut sobretot per la seva actuació com a Gustau i Alfons a Ventdelplà, però al llarg de la seva vida ha fet moltes altres coses, teatre, sèries i música. En aquesta entrevista intentarem que l’actor ens expliqui la seva experiència en tots aquests àmbits.

Quan es va posar davant d’una càmera per primera vegada?Amb la pel·lícula “El capità Escalaborns”, com que em van veure pinta de pirata, em va triar, i així va ser el primer cop que em vaig posar davant d’una càmera. Fa uns 27 anys, al mateix temps estàvem treba-llant amb “Mar i Cel”.Ha necessitat estudis per arribar al punt actual de la seva carrera? Vaig fer estudis de música quan feia la mili, però de teatre no n’he fet mai. Sempre he estat autodidacte.Ser actor, era el seu somni des de petit?Jo de petit volia ser músic, però els meus pares em deien que primer fes una carre-ra, perquè segons el seu punt de vista, els

músics no es guanyen gaire bé la vida. I així ho vaig fer, vaig fer una carrera de químic, però mentrestant vaig anar tocant la guitarra. En acabar la carrera, em vaig posar a estudiar música i la veritat és que mai m’havia plantejat de ser actor. Ana-va sovint a veure obres de teatre aquí a l’Esquirol, i em quedava embadalit, però no m’imaginava a mi a dalt l’escenari, a mi m’agradava des de baix. Quan t’agraden les històries que t’explica la gent de dalt, entres en el món de la ima-ginació i és fantàstic.Ha fet altres feines al llarg de la seva vida fora del món de l’espectacle? En acabar la carrera de química, vaig tre-ballar a dues fàbriques, a Sant Hipòlit i després en un laboratori a Barcelona. A mesura que passava el temps em vaig co-mençar a adonar que el meu cap no estava per laboratoris sinó que sempre pensava en cançons i en els “Esquirols”, fins que vaig decidir deixar-ho i a partir de llavors només m’he dedicat a cantar i a actuar.Què significa per vostè pujar dalt d’un escenari?Per mi és el millor que em pot passar. És posar-me a la pell d’un personatge, que té una vida i unes relacions molt diferents de les meves i em puc oblidar de mi mateix i donar vida a aquest personatge, i això per a mi, és meravellós.La sensació de posar-te a la pell d’aquest personatge és fantàstica, perquè aprens molt, et relaciones, tens molta complicitat amb altres persones i això és molt enriqui-dor, perquè mai pares d’aprendre. Els nervis que tenia quan es posava da-vant la càmera, als inicis de la seva car-rera, encara els té al dia d’avui?Sí, (riure) potser diferents. Jo penso que també t’ajuden a concentrar. Abans sentia nervis durant tota l’actuació; ara en canvi, els sento només al principi i una vegada ha començat la funció, entro dins un altre món.

12ENTREVISTESHa protagonitzat alguna pel·lícula o sèrie que l’hagi marcat? De “Mar i Cel” me’n recordo molt, perquè suposo que és una de les coses més difí-cils que he fet, i em va costar molt i al final va sortir molt maco. Això quant a teatre, i quant a cine o televisió, “Ventdelplà” em va agradar molt perquè el meu personatge només sortia al primer capítol i era molt entranyable, no ho sé, n’hi ha molts. Com que cada personatge és diferent, cada un d’ells t’ensenya coses.Ha treballat amb algun actor/actriu que admiri especialment? Tothom, molts. Més que persones con-cretes suposo que amb tothom amb qui he treballat he intentat buscar complicitat. Recordo especialment el José Pedro Car-rión, que aquí no és gaire conegut, però a Madrid molt, és una persona que t’ho en-trega tot a l’escenari. La Vicky Peña, me-ravellosa, dins l’escenari, i fora també. El José Pedro, per exemple, era professor i feia classes i alguna vegada m’havia fet explicar alguna cosa als seus alumnes i jo com que no havia estudiat els deia com ho faria jo...És gratificant treballar en sèries molt conegudes? Com l’afecta la fama?És curiós, alguns em diuen “fa uns anys estaves fent teatre tan tranquil·lament, ningú no et coneixia i de cop surts a “Vent-delplà i et coneix tothom”. Suposo que és gratificant per això, però no és pas que em preocupi que la gent em conegui, a mi m’interessa més que la gent vingui a veure una obra de teatre i s’ho passi bé, o vingui a escoltar un concert i en gaudeixi. Per mi això és molt més bonic que no pas anar pel carrer i la gent em miri. Jo sóc educat, i saludo a la gent perquè penso que s’ho mereixen, són espectadors i al cap i a la fi, la meva feina és per a ells, però per la resta, jo sóc molt discret.Ens podria donar un consell per la gent

que es vulgui dedicar a aquest ofici?Estimar molt el que es fa i jo el que sempre he fet és dir sí a tot, ser positiu i després, quan t’hi veus involucrat ja et surten les coses.Observar i escoltar molt, escoltar-te a tu mateix, ser molt crític amb un mateix. S’aprèn més dels errors que dels èxits.Com va arribar al món del doblatge? Per casualitat. Al grup “Els Esquirols” ens van demanar que dobléssim la primera pel·lícula en català Les aventures de Toby Nelson, com que treballava amb el grup “Rialles” i hi estava implicat, ens va arri-bar l’oferta a “Els Esquirols” de doblar les cançons de la pel·lícula i vam gravar-ho en un estudi de música i un dia mentre do-blàvem, va coincidir que hi havia un direc-tor de doblatge i quan vam fer un descans em va venir i em va demanar:-Escolta, amb la veu que tens no voldries fer doblatge?I jo no sabia ni què volia dir. M’ho va expli-car i em va donar una targeta, em va en-viar a un altre director de doblatge i hi vaig anar i vaig començar a fer doblatge.L’experiència l’ajuda a tenir les coses més fàcils?No, l’experiència és com si haguessis ju-gat moltes partides de cartes, però a cada partida les cartes que t’arriben són dife-rents. El joc l’has de fer igual. L’experiència et pot ajudar a dir doncs aquesta carta no la tiro i tiro l’altra, però cada vegada el joc és diferent. L’experiència t’ajuda una mica a triar com serà el personatge, a encarri-lar-lo, però cada vegada és diferent. És la gràcia d’aquest ofici.Té algun objectiu o projecte de cara el futur professional?Ara estic fent un projecte amb el Manel Camp, El Comte Arnau, però per la resta, estic obert al que arribi. Ara estic fent dues pel·lícules, faré una obra de teatre que tracta sobre la revolució de les dones, que

13

tothom és molt independent però que la gent no deixa de tenir ganes de fer coses i no hi ha prou llocs on trobar-nos; d’altra banda les autoritats tampoc actuen com haurien de fer-ho.Però m’agrada molt viure aquí, sempre que puc m’hi escapo, amb la gent m’hi trobo molt bé i són com la meva família.

Íria Comajoan, Alba Molas4C

“No es pot aprendre literatura sen-se llegir”

Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921) ha estat un dels crítics literaris catalans més des-tacats del segle XX. Des de molt jove es va dedicar a l’estudi de les llengües clàs-siques i a estructurar la literatura catalana. Poeta, traductor i mestre de crítics i as-sagistes. Ha rebut premis com la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor Jaume I (1982) o la Medalla d’Or de la Generali-tat de Catalunya (2001), entre molts altres. És membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

De jove, va ser un bon lector? Sí molt, sense llegir no hauria pogut arribar a aquí. És molt important, ara internet ens ho ha tret. De seguida que vaig ser mestre (als 16 anys) hi vaig donar molta impor-tància.

ENTREVISTESla fan possible perquè els homes deixin de lluitar. És divertida, els neguen tot tipus de relació, es tanquen i els homes es deses-peren. La farem a Mèrida.A part d’actor, sabem que ha fet treballs al món de la música, segueix en els dos mons o ha decidit fer només una de les dues coses?Com a músic vaig fent perquè m’agrada molt i m’agrada cantar amb els amics, etc. Per mi la música ha estat molt important a la meva vida, i sempre m’ha agradat expli-car experiències, o coses que sents, que veus, i això ho he fet a través de la música i encara m’omple.Guarda un bon record del grup “Els Es-quirols”? Com va sorgir el grup? El record no s’esborrarà mai perquè su-poso que no et deixen que s’esborri. Gent que canta les cançons, que això és el mi-llor regal que m’hagin pogut fer. Grups de tot tipus de música que les versionen i se les fan seves, això m’emociona. En tinc un record molt maco. El grup va sorgir aquí a l’Esquirol, teníem un cau per al jovent on ens reuníem tots i un dia vam convidar a un grup de folk de Barcelona perquè vinguessin a tocar allà i va haver-hi un malentès i només va pujar en Jaume Arnella i els altres no. I bé, vam fer una vetllada cantant cançons, i tota la colla que érem per allà ens vam engres-car i a partir d’aquell dia vam començar a cantar cançons, a buscar-ne i fins i tot a escriure’n. Com que va néixer a l’Esquirol, ens vam dir “Els Esquirols”.Per vostè, quin significat té l’Esquirol?Per a mi que és el meu poble. Les meves arrels, és a casa meva. Em sap molt greu que al poble li falti una mica d’ànima, i això em costa molt i no barallar-me o convèn-cer les autoritats que fessin més per la cul-tura, que en el fons és l’ànima del poble. Per altra banda, aquí a l’Esquirol em fixo que la gent continua pel seu compte, que

14ENTREVISTESQuè es necessita per arribar a ser un bon crític? S’ha de començar per llegit molt, amb un paper al costat i apuntar les coses que et criden l’atenció de la lectura. No es pot aprendre literatura sense llegir, no n’hi ha prou sabent històries, anys i èpoques.Quan va començar a fer de crític, ho feia com a un passatemps? No, ho feia com a un temps afegit. La meva professió era l’ensenyament. No n’hagués pogut viure perquè les publicacions en ca-talà estaven prohibides. Quan va escriure la seva primera crítica reconeguda? Quina va ser? La vaig publicar a una revista clandesti-na l’any 1948, Ariel. He fet més d’un miler d’articles, els que jo destacaria són: Tex-tos i pretextos de pedagogia (1938-2008), Dies de memòria ( 1938-1940), Dies de guerra, etc. Quina estructura ha de tenir una crítica? Ha de ser molt rigorosa sense ser rebenta-da, no té cap estructura. Si haig de fer una crítica dolenta d’algun llibre prefereixo no fer-la, però de vegades l’entrego a algun autor/a sense publicar-la perquè moltes vegades la meva opinió pot ser útil. Sempre és un bon moment per fer una crítica? A mi m’agrada, no en faig a cada moment però un d’ells seria després de llegir un lli-bre.En què es basa per dir que una obra li-terària és bona o dolenta?En part, en els gustos i en les tendències. És com quan estàs davant d’una persona t’hi sents més amiga o no, amb les obres passa el mateix, ha de tenir un corrent.

Què és més fàcil com a crític, veure els aspectes positius o els negatius? De tot, si n’hi ha de negatius s’han de veure i reconèixer, i els negatius els agafo com a referència per fer una crítica.

De les crítiques que ha fet, de quina n’està més orgullós? Estic content de les que ajuden a donar a conèixer algun autor (Pere Calders).El paper del crític en el món de la cultu-ra, és tan important com sembla? Jo com a crític crec que sí. Què l’enorgulleix més de la seva feina?A mi el que m’agrada més és fer de mes-tre. El món de la crítica i de l’ensenyament s’ajunten a la classe. Com veu la situació actual de la cultura i la llengua catalanes?Podria estar més bé, li manca el que tenen els estats. Fins que no ens independitzem, no es donarà cap Premi Nobel, encara que molts se’l mereixin. Ha millorat molt, però ara ja no progres-sarà. No és perquè el nostre idioma sigui petit, sinó que no som un estat indepen-dent. Eslovènia, per exemple, no té cap problema per molt petit que sigui el nom-bre de parlants eslovens.Segons el seu parer quin és el futur que espera a la llengua catalana? És un futur preocupant, no crec que es perdi, el parlen 7,5 millons de persones, és oficial i hauria de tardar molt perquè es perdés, no és que estigui a punt de morir, sinó que s’ha de cuidar. Quin paper juguen els mitjans de comu-nicació en la difusió de la cultura cata-lana? Quin és el futur que li hem de pre-veure? Importantíssims, sempre són importants. El futur és preocupant.

Anna DomènechAina Palacios

Sara Roura4t C

15ENTREVISTESQüestionari ProustMontse Biarnès

El principal tret del meu caràcter?Nerviós.La qualitat que prefereixo en un home? Que sigui honest.La qualitat que prefereixo en una dona? Que sigui honesta.Allò que més estimo en els amics?Que sempre estiguin amb mi.El meu principal defecte?Nerviosa.La meva ocupació preferida?Llegir i dibuixar.El meu somni de benestar?Tranquil·litat.Quina fora la meva pitjor desgràcia?Quedar-me sense vista o sense algun sen-tit.Què voldria ser?El que sóc.On desitjaria viure?Estic molt bé on estic.Quin color prefereixo?Ocre.Quina flor prefereixo?Les margarides.Quin ocell prefereixo?Els blauets.Els meus autors preferits en prosa?Ken Follet.

Els poetes preferits?No m’acaba de convèncer la poesia.Els herois de ficció?L’Aragon del Senyor dels Anells.Les meves heroïnes de ficció preferi-des? Cat Woman.Els meus compositors predilectes? Rolling Stones.Els pintors predilectes? Picasso.Els meus herois de la vida real? No en tinc.Les meves heroïnes històriques? Cap.Els noms que prefereixo? Maria i OriolQuè detesto més que res? L’avorriment. Quins caràcters històrics menyspreo més? El nazisme.Quin fet militar admiro més? Cap. Quina reforma admiro més? La revolució industrial.Quins dons naturals voldria tenir? Teletransportar-me.Com m’agradaria morir? Dormint.Estat present del meu esperit? Força equilibrat.Fets que m’inspiren més indulgència? Les equivocacions involuntàries.El meu lema? “Fes i deixa fer.”

Andrea RuizXavier Serrallonga

4t C

16

Qüestionari ProustPetra Martin

El principal tret del meu caràcter?Paciència.La qualitat que prefereixo en un home? Sinceritat.La qualitat que prefereixo en una dona? Sinceritat.Allò que més estimo dels amics? Sinceritat.El meu principal defecte? La impuntualitat.La meva ocupació preferida? Llegir, el cine i escriure.El meu somni de benestar? Que tothom tingui un lloc per viure en con-dicions.Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Quedar-me sense éssers estimats.Què voldria ser? Actriu.On desitjaria viure? On visc.Quin color prefereixo? El blau.Quina flor prefereixo? La tarongina.Quin ocell prefereixo?L’Àliga.Els teus autors preferits en prosa? Emili Teixidor i Mercè Rodoreda.

Els poetes preferits? Kavafis, García Lorca i Salvat Papasseit.Els herois de ficció? Superman.Les meves heroïnes de ficció preferi-des? Qualsevol dona que ha estat rere un home important, com Madame Curie.Els meus compositors predilectes? Mozzart i Verdi.Els pintors predilectes? Kandisnky, Dalí i Miró a la primera època.Els meus herois a la vida real?El meu pare.Les meves heroïnes històriques? Isadora DuncanEls noms que prefereixo? Jordi, Maria i Alba.Què detesto més que res? Que m’enganyin.Quins caràcters històrics menyspreo més? Hitler, Robespierre, Felipe el Hermoso.Quin fet militar admiro més? La setmana tràgica.Quina reforma admiro més? El pas del franquisme a la democràcia.Quins dons naturals voldries tenir? La facilitat de paraula.Com m’agradaria morir? Dormint.Estat present del meu esperit? Tranquil·litat.Fets que m’inspiren més indulgència? Les equivocacions.El meu lema? Viu i deixa viure.

Judit CerveraNeus Santamaria

4t C

ENTREVISTES

17OPINIÓEyjafjalla i l’espècie humana 

Un volcà evidencia que l’home és molt poca cosa davant les forces de la natura. Els islandesos estan molt acostumats als volcans. El seu territori està situat entre dues plaques i l’illa es va fent gran gràcies al material aportat pels volcans. Aquesta vegada, els capricis del volcà han fet que s’aboquessin a l’atmosfera tones i més tones de cendra que els corrents d’aire van transportar cap Europa.

Resulta que la cendra pot posar en risc els motors dels avions de manera que el perill va acon-sellar que no es pogués volar.

Els aeroports francesos, anglesos, alemanys i algun d’espanyol van tancar el trànsit aeri, cosa que va fer que milers de persones quedessin fora del seu país, que moltes mercaderies no fossin transportades als seus corresponents llocs i que es perdessin milers de milions d’euros.

El món està muntat amb el transport internacional. Avui en dia, no ens podem imaginar un món sense avions. Hi ha gent que coneixen tots els països del món i no coneixen els veïns de la seva pròpia escala. Això fa pensar que la societat ha canviat molt. Depenem molt de la tecnologia i les persones i la relació entre elles ha quedat en segon terme. No sé si anem gaire bé. Malgrat les desgràcies i els problemes, a veure si el volcà ens fa pensar com som les persones i cap a on anem. M’ha agradat que passés aquest volcà tot i que no vull el mal a ningú, perquè ens ha fet adonar que els homes som molt poca cosa. Potser ens hem de preocupar més de relacionar-nos i de conviure que no pas de viatjar i guanyar diners. Poques vegades, una paraula tan estranya ens havia dit tantes coses.

L’home vol controlar-ho tot però hi ha coses que mai podrà controlar, com per exemple dominar un volcà. Encara ens falten moltes coses per aprendre. La força de la natura és una força incon-trolable i així ens ho ha demostrat.

Josep Riera Sadurní4rt ESO B

18SORTIDESViatge de fi de curs de quart

Aquest any els alumnes de 4t han decidit anar a Menorca. En total seran 60 alumnes més quatre professores acompanyants: la Petra Martín, la Maria Ferrón, l’Eva Pèrez i la Marta Bartoló.

Marxaran el dia 14 de juny a les 4 amb vaixell i tornaran el 18 de juny a mitja tarda. Durant aquest període de temps s’allotjaran a l’hotel Ferragut que es troba a 3 o 4 quilòmetres de Ciutadella. En el transcurs de la setmana faran diverses activitats tant culturals com d’esbarjo. Algunes d’aquestes seran: La visita a Monte Toro, a les coves d’en Xeroi, i Biribeca, entre altres.

Aquest viatge es fa amb motiu de poder passar uns dies tots els alumnes junts, ja que l’any que ve no tots coincidiran en el mateix curs. Durant aquest any els alumnes de 4t han fet diverses activitats per anar recollint diners per tal de po-der reduir el cost del viatge.

Laia Balaguer, Iris Martínez i

Cristina Pérez 4t B

Roma 2010

De sobte vaig obrir els ulls i ja érem el 22 de març, el dia tan esperat per tots els de segon de batxillerat, el dia que fèiem el nostre viatge a Roma.

Tot va passar molt ràpid, un vol tranquil i ja ens trobàvem a la capital d’Itàlia. Era molt d’hora al matí i tots teníem cara de cansats però també ho era de satisfacció pels dies que ens espera-ven. Miràvem al nostre voltant i ens fixàvem en aquells detalls tan insignificants com veure com es deien els elements que més ens cridaven l’atenció: els mossos d’esquadra, els bombers.. Tot i així, semblava que estiguéssim a Barcelona, que no haguéssim marxat tan lluny.

L’autobús que ens havia de venir a buscar a l’aeroport es va fer esperar una estona, però fi-nalment va arribar i vam anar cap a l’hotel. Un hotel petit però acollidor situat en un barri no gaire popular ni cèntric de Roma. En aquell ma-teix moment una sensació estranya va recórrer el meu cos pensant que aquell viatge era com un comiat, cada un de nosaltres seguiria el seu camí i ben pocs continuaríem junts.

Vam començar les visites turístiques per la gran ciutat de Roma. Vam visitar la Roma antiga: el Colisseu, el Panteó, el Fòrum... i tot el centre. És una ciutat realment gran, sort en vam tenir del transport públic, tot i que vàrem fer unes bones cames. El que em va cridar més l’atenció va ser la ciutat del Vaticà. Un país totalment a part, amb una riquesa increïble, però tot organitzat com a negoci.

Realment és una ciutat espectacular, amb un gran nombre d’edificis significatius, una ciutat amb una història que val la pena de conèixer-la. Edificis enormes com el que es va fer construir Mussolini amb un mirador al punt més alt amb vistes de tot Roma o llocs emblemàtics com la Fontana de Trevi, les Catacumbes, el Campo de Fiori...

A més, vam poder gaudir quatre dies d’exquisides pizzes i de plats de pasta italians. Els dos únics punts desfavorables a destacar de Roma són la quantitat de brutícia acumulada

19SORTIDES

DENUNCIEMVolem referir-nos a dos fets que hem considerat d’importància i que creiem que són motiu d’exposar-los en públic.

El primer és el mal enfocament de les càmares de seguretat, ja que es produeix de tant en tant algun robatori en les motos dels alumnes que hi ha aparcades a fora. No és la primera vegada que passa aquest esdeveniment i no creiem que sigui l’última, tampoc. I sense proves no es pot denunciar un robatori.

La solució que proposem és un millor enfocament de les càmares que hi ha posades a fora del centre, així es garantiria una seguretat total davant els lladres que hi pugui haver per fora de l’institut i es podria presentar denúncia davant la policia.

L’altra denúncia a què volem fer referència és a l’alta temperatura que hi ha a les aules de l’IES, sobretot en els mesos de febrer i de març. La temperatura exterior va començar a augmentar durant aquests dos mesos i els radiadors seguien a la mateixa temperatura que a ple hivern. Estar-se a la classe amb aquella temperatura tan elevada era complicat i quan sorties a fora no-taves un canvi bastant gran.

Volem demanar que de cara a propers anys, quan es vegi que milloren les temperatures, es pari la calefacció per fer més còmode per alumnes i professors l’estada al centre durant el dia.

Marc Guix i Xavier puig4t A

a tots els carrers de la ciutat i la conducció te-merària dels italians.

Roma 2010. Un viatge inoblidable, amb un gran nombre d’anècdotes i records que perduraran en nosaltres i mantindran les ganes de tornar-hi.

Sandra Rierola2n batxillerat

Sortida al Parlament

El passat 17 de maig els alumnes de 3r d’ESO van assistir al Parlament de Catalunya. Era una sortida organitzada pels Departaments de Cièn-cies Socials, Visual i Plàstica i Música.

Van marxar a les 9:30 del matí cap al Parlament. Un cop allà van visitar la Sala de Sessions (que és el lloc on es reuneixen els diputats). Un guia els va fer una visita per totes les instal·lacions i els va explicar quin era el funcionament del Par-lament i finalment els en va explicar la història.

Després van anar a fora per poder dibuixar-ne la façana. En acabar el dibuix van anar a dinar davant del TNC (Teatre Nacional de Catalunya). Per últim van anar al Museu de la Música a fer un taller per així poder posar en pràctica els seus coneixements musicals.

Gemma BrugueraClara Muntaner 4rt B

20BIBLIOTECA PUNT EDUElogi de la lecturaEl plaer d’encomanar el vici de llegir.

Una nit qualsevol d’hivern. Una casa de poble gallec menut, tan pobra com la resta de les que hi ha al seu voltant. A la casa hi ha un home assegut a la taula de la cuina, que recolza un llibre en l’hule desgastat. Ha estat tot el dia treballant a la fusteria, potser ocupat en les peces d’un llit, o d’un armari, mobles fets amb la voluntat de vèncer el temps. Ara té un llibre obert i, mentre passa les pàgines, parla amb el fill més menut de les meravelles que, com si fos una làmpada màgica, conté aquell volum <<Ben aviat podràs llegir-lo>>, li diu al noi, <<i aleshores veuràs com és veritat tot el que t’he contat>>. I el noi, encomanat per l’entusiasme que desprenen els ulls i les paraules del pare, desitja que passin ràpidament els dies, per poder entrar a l’espai de L’illa misteriosa de Jules Verne, ja que aquest és el llibre, un dels que formen la biblioteca paterna, si és que es poden anomenar així els dos prestatges que guarden uns pocs volums, un tresor llavors.

Aquell noi dels anys cinquanta era jo, i aquell fuster, que a més tocava la trompeta en una de les dues orquestres del poble, era mon pare. D’ell vaig aprendre que llegir, per damunt de tot, ens ajuda a viure; però també que ens serveix per a conèixer altres mons i altres vides.

Amb aquells escassos títols, durant les poques hores lliures que li deixava la feina, ens va transmetre, als meus germans i a mi mateix, el vici de llegir. L’enginyós Ciro Smith, el capità Grant, lady Mariana i tants altres personatges de paper van ser per a mitjans tan reals com les persones del món que convencionalment anomenem ver-tader.

Encara avui, cada vegada que recordo aquells anys, escolto el fragor de les ones i el soroll del vent en les veles, i tinc por perquè em trobo en una selva on habita el perill, i contemplo astorat un espai lunar carregat de silencis... Aquest primer estadi, el de l’entusiasme davant d’allò que llegeixes, semblant al que descriu d’una manera tan encertada Michael Ende a la Història interminable, me’l va encomanar mon pare. Per-què la lectura és un plaer que s’encomana, com la grip o la rubèola. I potser aquest és un aspecte sobre el qual hem de reflexionar avui, ja que solament el poden enco-manar aquells que abans hagin experimentat en la seva pell aquest mateix plaer.

Traducció d’un fragment extret de “Como quien bebe agua”, d’Agustín Fernández Paz,

“Quadern didàctic commemoratiu 2010” de l’editorial Bromera

21ESCOLA VERDACaminada i bicicletada

El dijous 13 de maig es va repetir una camina-da i una bicicletada com l’any passat. El motiu de fer-la és per celebrar el dia de la mobilitat sostenible, per conèixer millor altres tipus de mobilitats que no siguin els cotxes, i les mo-tos, és a dir, qualsevol manera de desplaçar-nos sense despendre energia ni contaminar. En aquest acte hi participaren tots els alumnes de l’institut, menys els de segon de batxillerat perquè estaven en època d’exàmens . Els de la bicicletada van anar fins a Rocaprevera, i els de la caminada anaren als voltants de Roda. El grup de la bicicleta va tenir més sort amb el temps que no pas el de la caminada, estava núvol i va ploure una mica al principi, però des-prés es va aguantar. En canvi a la caminada va ploure molt i no es va poder fer l’esmorzar al lloc on s’havia de fer i el van haver de fer quan van arribar a l’institut. Sota el paraigua, la Pe-tra Martín va llegir el següent manifest:

En el món actual el fet de desplaçar-nos provo-ca un estrès constant: circulació densa, conta-minació, perill d’accidents...

Hauríem de fer estop i gaudir de les petites savieses de generacions anteriors: el besavi coneixia la natura perquè s’hi movia. El fet de decidir fer tots junts una caminada és recor-dar que caminar sense presses relaxa i que és agradable fer-la petar mentre el ulls s’omplen d’una diversitat de colors impressionant, al-hora que ets del tot respectuós amb el medi. Antonio Machado, que sabia descriure de ma-nera brillant el paisatge de la seva terra, deia: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”.

Nosaltres volem fer un camí que cada vega-da sigui més net, més viable i que no es perdi en la memòria sinó que formi part de la nostra realitat. Xavier Rifà

Marc Royo4t B

22AMPAEl tabac i la salut

Hi ha una imatge que diàriament em colpeix. És la d’aquells estudiants que, a quarts de nou del matí, ja duen la cigarreta als dits camí de l’Institut o bé l’encenen fent parada abans d’arribar-hi. És una d’aquelles situacions en què el fet de fumar em causa repulsió. Segura-ment que en aquella hora no fa gaire que s’han llevat, potser molts amb prou feines si han es-morzat i, eixint de casa, ja encenen la primera cigarreta del dia. Francament, no li trobo cap gràcia. No és gens saludable i sospito que poc plaent. No és aquesta l’única situació que em desplau del fet de fumar. Hi ha espais, mo-ments i edats que trobo incompatibles amb el tabac. Em sembla inadmissible fumar en llocs tancats i petits, no entenc que algú pugui en-cendre una cigarreta just eixint de llevar-se, o a taula entre plat i plat, per posar tres casos clars.

Deuen pensar que qui escriu això és un ex-fumador empedreït i ara ressentit amb el món que ha convertit el seu antic vici en l’esca de tots els mals. Ai ca!, s’equivoquen. Ni fumo, ni he fumat mai. Però he conviscut tota la vida, sense problemes, amb persones que sí que ho fan. Demanant que obrissin finestres, ventilant habitacles tancats, fugint de la proximitat d’un caliquenyo, no suportant la pudor de fum a la roba o, encara menys, la del tabac fred en un cendrer. Tot sense traumes ni escarafalls.

Llegeixo que fumar perjudica greument la salut dels que fumen i dels que estan a prop; que el fum conté benzè, nitrosamines, formaldehídic i cianur d’hidrogen; que fumar pot ser causa d’una mort lenta i dolorosa; que fumar, ras i curt, mata. Aquestes frases de to macabre estan escrites en els paquets de tabac, amb l’estil propi d’una novel·la –dolenta- de terror. Els guionistes encara no han acabat la feina, sembla que passat l’estiu les il·lustraran amb fotos de sang i fetge. Assimilant el tabac a una

Pep Palau

d’aquelles diabòliques armes de destrucció massiva que va inventar el trio de les Açores. I diuen que el pitjor està per arribar. La ministra Jiménez prepara una llei que farà difícil fumar si no és d’amagatotis.

A mi, aquesta manera d’entendre la salut dels ciutadans no m’agrada gens. Més ben dit, em provoca una certa urticària que els poders pú-blics s’immisceixin tan a fons en la vida de les persones, en la de cadascú i en la que pactem entre tots, en la nostra forma natural d’entendre el temps i les activitats de lleure. D’una cultura que fonamenta la relació entre les persones, en la idea del pacte, que vol dir del respecte de l’altre, dels seus gustos i fòbies. En definitiva, em disgusta que es vagi forjant un concepte de convivència encotillat i rígid, basat en lleis prohibitives de model ianqui que podem usar els uns contra els altres, més que no pas en codis ètics i bones pràctiques. Que ens vul-guin fer viure en un món on la salut i el plaer sembli que estiguin renyits per sempre més. Per aquest camí s’arriba a l’absurd que expli-cava Joan Ollé que es va veure increpat per un guàrdia a Nova York perquè fumava a menys de 100 metres d’una escola....un diumenge, sense classe.

Crec fermament en la llibertat d’elecció dels individus, més que en la coerció. I em dona-ria per ben pagat poder compartir aquesta re-flexió i que la poguessin subscriure, fumadors i no fumadors. Dialogant civilitzadament, com és bo i és gust. Prohibir fumar no solucionarà, probablement, els problemes que ocasiona el tabac, però fer-ho de bon matí, en plena ado-lescència, abans d’entrar a classe, segur que no fa cap bé.

23VIATGEMDestinació: Sevilla

País: EspanyaCiutat: SevillaLlocs d’interès: la Giralda, la Catedral, l’Alcázar, el Archivo de Indias, la Torre del Oro, la Plaza España I el Parque de las Palomas. Dies d’estada recomanats: una setmana.Transport d’anada i tornada: cotxe, avió o tren. Transport de l’estada: transport públic o cotxe particular.

Sevilla és la quarta ciutat espanyola amb més població. És la capital de la comunitat autonò-mica d’Andalusia i un gran punt de turisme per molta gent de dintre i de fora del país. El sol, la calor, els monuments àrabs i l’encant d’aquesta ciutat fa que moltes persones quedin sa-tisfetes de la seva visita.Cal destacar que la millor època per visitar aquesta bonica ciutat és per Setmana Santa. En aquest temps trobem les famoses processons, la “Feria de abril” i la temperatura estable.. Un dels monuments emblemàtics i bonics de visitar és la Giralda. La Giralda és el campanar de la catedral de Santa Maria. Els dos terços inferiors de la catedral corresponen a l’època dels àrabs, i la part superior és un afegit de l’època cristiana que van utilitzar per posar-hi les campanes. Fa 97,5 metres d’altura i s’hi pot pujar caminant tot i que no hi ha escales, sinó uns plans inclinats perquè els àrabs hi pujaven amb cavall. També un lloc bonic per visitar és la Plaça Espanya, aquesta té una forma circular i s’hi troben totes les províncies a les parets de la plaça. Si busques el nom de la nostra província; Barcelona, et trobaràs que hi ha algun poble d’anomenada com és Rupit.

Marta Pascuet Gonfaus4t C

Destinació: Malta

País: MaltaCapital: la VallettaLlocs d’interès: el Museu de Belles Arts, el Museu d’Arqueologia, el Fort Sant Elm i el Museu de la Inquisició.Dies d’estada: 10 dies.Transport d’anada i tornada: Avió o vaixell.Transport de l’estada: autobús o cotxe de lloguer.

El territori de Malta està format per un grup de set illes situat al centre del Mar Mediterrani. Només estan habitades les tres més grans, Malta, Gozo i Comino. El terreny és baix i rocós, amb costes i penya-segats. La llengua nacional és el maltès, l’anglès també ho és i molts maltesos parlen també l’italià.

24VIATGEMLa gastronomia tradicional maltesa està composta per sopes (minestrone i sopa de peix), pastes i rebosteria. Són típics els farcits, i l’estofat de conill (Stuffat Tal-Fenek).Pots anar a visitar la “ventana azul” que és una mena de forat amb forma de finestra que s’ha for-mat a les roques, els temples megalítics de Malta. També pots anar a Gozo, l’illa del costat, amb ferri. Pots visitar els pobles que són de cases blanques i les platges majoritàriament rocoses. A La Valletta es troba el Museu de Belles Arts, el Museu d’Arqueologia, el Fort Sant Elm i el Mu-seu de la Inquisició.

Ivet Rodríguez Hidalgo4t C

Destinació: La República Dominicana

País: República DominicanaCapital: Santo DomingoLlocs d’interès: Altos de Chavon, Reserva Natural Lago Enriquillo, Reserva Natural Isla Cabritos... (gaudeix de la naturalesa i la fauna d’aquest país). Dies d’estada: 2 setmanes. Transport d’anada i tornada: avió. Transport de l’estada: “guagües” autobusos i cotxe de lloguer.

La República Dominicana es troba situada a l’Amèrica Central. És un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l’illa de la Hispaniola. Aquesta és una illa dividida en dues: en una de les parts es troba Haití i a l’altra, l’estat que nosaltres et recomanem de visitar; la República Dominicana. La llengua oficial és el castellà i la seva moneda és el peso (1 euro = 46,8365 DOP). Podem descriure aquest país com un estat pobre econòmicament, però en canvi molt ric en natu-ralesa i fauna. Una de les coses més curioses de la seva naturalesa són els manglars. Els manglars són uns arbres que creixen dins a l’aigua del mar i allà es troben una gran diversitat d’espècies animals. També, una de les excursions més boniques i més interessants per a la gent que li agrada molt la fauna marina és anar a la “Isla Coralina”. És una petita illa que es troba el mig de l’oceà que està envoltada de coralls, i si tens la sort que hi hagi bona mar i et deixin sortir a fora de la barrera de corall, hi podràs veure i trobar una gran quantitat de peixos de colors, estrelles de mar...

Marc Coromina Batlle - 4t C

25RECOMANEM

TÍTOL: Death Race

DIRECTOR: Paul W.S. Anderson

ACTORS: Jason Statham, Joan Allen, Tyrese Gibson, Ian

McShane, Natalie Martinez, Max Ryan, Jacob Vargas, Fre-

derick Koehler, Justin Mader, Jason Clarke, Robert LaSardo,

Robin Shou.

ANY: 2008

DURACIÓ: 89 minuts.

GÈNERE: Acció.

ARGUMENT: Jensen Ames és un excorredor de carreres

que treballa en la indústria de la siderúrgia. És pare de família,

té una filla i viu amb la seva dona. Un dia un fugitiu entra a

casa seva i li mata la dona. En marxar l’adorm i li deixa l’arma

del crim. Acusen en Jensen de ser-ne l’autor. El tanquen en

una penitenciària on els presos participen en carreres de vida

o mort per guanyar-se la llibertat. Jensen entra en el món de

les carreres amb el nom de “Frankenstein”, heretant la fama

de l’excorredor que va ser assassinat per la seva companya.

Ell va guanyant però sap que encara que guanyi no serà lliure.

A la presó es troba amb el presumpte autor del crim. Llavors

és quan s’ha de fer un lloc en el món de les carreres per esca-

par-se com pugui. Haurà de derrotar la directora de la presó,

la dona que l’ha inculpat i que l’ha tancat sent innocent.

RECOMANACIÓ: Us recomanem aquesta pel·lícula per-

què ens ha agradat molt. Una pel·lícula d’acció molt innova-

dora però una mica sanguinària. Val la pena mirar-la fins al

final ja que té un desenllaç inesperat. Cal destacar els espec-

taculars gràfics de la pel·lícula. No recomanada per a menors

de 13 anys.

Ernest Puntí

Oriol Sala 4tC

TÍTOL: Resacón en Las Vegas

DIRECCIÓ: Todd Phillips

ACTORS: Bradley Cooper, Ed Helms, Zach Galifianakis,

Justin Bartha, Heather Graham

ANY: 2009

GÈNERE: Comèdia

DURADA: 100 minuts

ARGUMENT: Dos dies abans del casament, en Doug i els

seus tres amics viatgen a Las Vegas per gaudir d’una nit sen-

se control. Però quan els tres padrins es desperten al matí se-

güent amb molt mal de cap, no poden recordar res. L’elegant

suite de l’hotel és un desastre, en Doug no apareix per enlloc

i la cosa és complica encara més quan hi descobreixen un

nadó abandonat, un tigre al lavabo i un cotxe patrulla apar-

cat al seu pàrquing, que suposadament han robat. Sense cap

pista i amb poc temps per perdre, els protagonistes aniran

descobrint el que els ha passat a la nit.

Podran finalment trobar en Doug per portar-lo al seu casa-

ment a temps?

RECOMANACIÓ: Recomanem aquesta pel·lícula perquè

és de les poques comèdies bones que s’han fet últimament,

manté en intriga l’espectador per saber què ha passat la nit

anterior i poder relacionar-ho amb el que s’han trobat al matí.

Robert Masdevall

Aleix Serrallonga

4t C

26RECOMANEM

TÍTOL: Malgrat la boira

AUTORA: Glòria Llobet

EDITORIAL: Edicions del bullent

Malgrat la boira és la història d’una família de Manlleu forma-

da per dues germanes, un germà i la mare. Els dos germans

grans narren les seves pròpies històries. En Pau és el germà

gran, està estudiant BUP, aproximadament té uns 15 anys. En

Pau coneix una noia, la Núria i la seva relació comença una

mica fluixa però a mesura que avança el temps va estren-

yent-se més. D’altra banda, la Marta també comença una

relació amb l’Albert, un noi que coneix un dia que va al cine

acompanyada de la seva nova amiga, la Berta. Les dues rela-

cions, la de la Marta amb l’Albert i la d’en Pau amb la Núria,

avançaran de maneres molt diferents.

RECOMANO aquest llibre a tota la gent jove, perquè és

molt entenedor i qualsevol es pot sentir identificat amb algun

dels protagonistes. És una novel·la de lectura molt àgil perquè

no és gaire extensa i està escrita en un llenguatge quotidià.

Alba Pérez

4tC

TÍTOL: Memòries d’una geisha

AUTOR/A: Arthur Golden

EDITORIAL: Edicions 62

NÚMERO DE PÀGINES: 440

ARGUMENT: Chiyo Sakamoto és una nena japonesa de

deu anys que viu d’una manera pobra i senzilla en un poblet

de pescadors anomenat Yoroido. Tot això canvia quan, des-

prés d’una llarga malaltia, la seva mare està a punt de morir.

Llavors el seu pare, amb l’ajuda de l’home més ric i influent

de la zona, decideix enviar les nenes a ciutat per aprendre

l’art de ser una geisha. Quan arriben a Kyoto, però, separen

les dues germanes. Després de viure en un infern, Chiyo i la

seva germana es retroben i decideixen escapar-se. Malaura-

dament, atrapen a Chiyo quan està escapant-se i li neguen la

possibilitat d’esdevenir una geisha. Uns anys després, coneix

el senyor Iwamura Ken, que per ella sempre serà el seu Presi-

dent, l’home que marca la seva vida i farà que anhe-li conver-

tir-se en geisha per tal de poder complir el seu somni: estar

amb ell. I llavors, de cop i volta, se li presenta l’oportunitat de

ser aprenenta d’una de les geishes més eminents del país...,

oportunitat que aprofitarà per tal d’esdevenir una geisha ca-

paç de robar el cor al President.

RECOMANACIÓ: aquest és un llibre on es parla de

l’ambient de les geishes, però també d’un amor incondicional,

irrevocable i vertader. No només tracta de la vida de la Chiyo

–que després passa a dir-se Sayuri– sinó que també explica

la vida al Japó entre la pobresa i la derrota, i la importància

de perseguir els somnis encara que per aconseguir-los triguis

tota una vida. El recomano a gent amb una certa maduresa

perquè pugui entendre la màgia de la novel·la i les crueltats

que s’hi mostren, però que també siguin somiadors –capaços

de qualsevol cosa per fer realitat els seus somnis.

 

Laia Muntadas

4t C

27CUINA REFRESCANTGaspatxo

Ingredients:

-1 cogombre·700 grs de tomàquets madurs· 1 ceba petita· 1 litre i ½ d’aigua mineral· 1 gra d’all· ½ pebrot vermell· 4 culleradetes de cafè de sal· 150g de pa dur· 2 gots i ½ d’oli· ½ got de vinagre

Procediment:

Dins un recipient, poseu-hi ½ litre d’aigua amb el pa. La resta de vegetals poseu-los dins un re-cipient amb l’aigua restant i tritureu-los tan fins com pugueu. Esmicoleu el pa amb aigua fins que quedi ben fi. A sobre del recipient de pa reduït a sopa, poseu-hi el colador xinès amb la batedora a dins, hi aneu afegint el liquat de verdures amb la batedora en marxa per ajudar a passar. Quan estigui tot ben colat, doneu una passada de batedora al resultat i ja es pot amanir amb la sal, l’oli i el vinagre.

Serviu-lo a 7-10º.

Amanida de formatge de cabra, tomàquets i magrana

Ingredients:

·Fulles barrejades (escarola, enciam...)·Formatge de cabra tipus rull·Nous·Tomàquets ·Magrana·Vinagreta (Oli, sal i vinagre)

Procediment:

Renteu les fulles barrejades i tot seguit barregeu-hi els ingredients. Finalment amananiu-lo i serviu-lo.

Fàcil i econòmic!!!

28CUINA REFRESCANTLlenguado amb pinya

Ingredients:

· 4 llenguados· Farina per arrebossar· Oli· Pot de pinya de quilo· 200g d’ametlla triturada· 3 granes d’all· Julivert

Procediment:

Enfarineu els llenguados i poseu-los a la paella. Quan estiguin fregits poseu-los en una safata de forn, seguidament agafeu les rodanxes de pinya i poseu-les a sobre els llenguados. A con-tinuació, amb el suc de la pinya barregeu-hi les ametlles triturades, l’all i el julivert. Llavors, la salsa poseu-la sobre els llenguados i després ho poseu a gratinar. Quan els llenguados estiguin rossets traieu-los del forn i serviu-los.Boníssim!!!

Broquetes de fruita recobertes amb xocolata

Ingredients:

·16 boletes de síndria · 16 boletes de meló·16 boletes de préssec·16 boletes de maduixa· 250g de xocolata· 4 pals de pinxos

Procediment:

Amb l’ajut d’un estri per fer boletes, feu les 16 boletes de cada fruita. Un cop fetes, punxeu-les als pals i alterneu-les al vostre gust. Llavors foneu al bany maria la xocolata, quan estigui fosa recobriu les broquetes amb la xocolata desfeta.Per llepar-se els dits!!!

Núria BagariaIvette Pagès

4t C

29ENTRETENIMENTSBusqueu dos professors camuflats entre els alumnes.Entren a la travessa: Olga Carandell, Maria Ferron, Alba Pérez, Íria Comajoan, Xavier Serrallonga, Oriol Sala, Ivette Pagès i Ernest Punt.

30

COL·LABORADORS:

Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast