Revista 2014 50 aniversario

68

description

Revista del 50 aniversario IES Penyagolosa

Transcript of Revista 2014 50 aniversario

Page 1: Revista 2014 50 aniversario
Page 2: Revista 2014 50 aniversario
Page 3: Revista 2014 50 aniversario

SUMARISUMARI

Equip de redacció: José P. MartíTomás VillalongaRafa CabreraAna MollarLoles SansanoCoordinació: Rosa Salvador TenaSuport informàtic:Carmen BernatXimo LópezDisseny i maquetació: Javier Ortega Impressió: La GavinaFotos acomiadament2n Batx:Manolo Nebot

Dipòsit legal:CS - 221 - 2010 Disseny logo Penyagolosa: Jose Miguel García Redisseny 50 aniversari: Javier Ortega

Núm. 25Juny 2014

Acomiadament de 2n de Batxillerat. Paraules del director .................................. 2Discurs de la professora Montse Ferrer ............................................................... 4Discursos dels alumnes de 2n de Batxillerat: Marlene i Jorge ............................ 6Teatre: "Cuarto Milenio ¿Pero había un puesto de trabajo?" .............................. 7Discursos dels alumnes de 2n de Batxillerat: Balma i Víctor ............................ 8Fotos de l’acomiadament de 2n de Batxillerat ...................................................... 9Premis obtinguts per alumnes de l'IES "Penyagolosa".......................................... 14Lliurament de premis de les Olimpíades Acadèmiques a la UJI............................ 16El gust d'investigar........................................................................ ......................... 17Les infos du Penyagolosa........................................................................................ 1850é aniversari......................................................................................................... 20EXPO 50 aniversari................................................................................................ 25Intercanvi Bochnia-Castelló: un passeig per Polònia ............................................ 26Premis del certamen de Dibuix i Pintura de l’AMPA ............................................ 30Promoció 4t d'ESO 2010-2014: fotografies........................................................... 31Promoción 2008-2014 de 2n de Batxillerat: fotografies......................................... 32 Promoció 4t d'ESO 2010-2014: fotografies............................................................ 34Premis del certamen de Fotografia de l’AMPA ...................................................... 35Quadre de guanyadors del certamen de l’AMPA ................................................... 361r Premi de Prosa en Castellà ............................................................................... 381r Premi de Poesia en Castellà..... ......................................................................... 411r Premi de Poesia en Valencià .............................................................................. 411r Premi de Prosa en Valencià ............................................................................... 42 El Penyagolosa encara viu (poema)......................................................................... 43Subida a Penyagolosa............................................................................................. 44Excursión a Montanejos......................................................................................... 48Cueva de Les Meravelles........................................................................................ 49Vía Verde "Ojos-Negros": Sarrión-Jérica.............................................................. 50PQPI de Cerámica.................................................................................................. 51Las Agujas de Santa Águeda................................................................................... 52Homenaje al Greco.................................................................................................. 54El arte, mucho más que una asignatura.................................................................. 55Viaje a Onda............................................................................................................ 56Racó científic.......................................................................................................... 57Ingeniera ¿por qué no?.......................................................................................... 58Societat descremada 0% M.G................................................................................. 58La eficiencia energética........................................................................................... 59III memorial Enrique Beltrán.................................................................................. 60Escrito de Rosa Tellols............................................................................................ 62Muchas Gracias...................................................................................................... 64

Page 4: Revista 2014 50 aniversario

22

Aniversari 1963 - 1964

BATXILLERATParaules d'acomiadament de

2n de

Divendres, 23 de maig de 2014 Curs 2013 - 2014Pares i mares, professorat, alumnat,

familiars, amics, a tots molt bona nit i benvinguts a l'acte d'acomiadament de la promoció 2008/2014 de l'IES “Pen-yagolosa”.

Els deia aquest matí als meus ben-volguts alumnes de 2º de batxillerat C, que açò de ser director suposa algun que altre mal de cap, però comporta un gran privilegi. Ni més ni menys, que poder dirigir-me avui, en un dia tan especial, a tots vosaltres i als vostres pares i mares. No serè llarg, tinc el temps taxat.....així que dues reflexions, unides a dues imat-ges i acabe.

La primera en forma d'un compte d' Eduardo Galeano, el gran autor sud-americà, que he sentit comptar de diver-ses maneres. És d'un llibre titulat El libro de los abrazos i faig una adaptació lliure.

Resulta que un grup de xiquets i xiquetes, no molt majors i de terra en-

dins, no coneixien la mar. La mestra els va dur a descobrir-la. Viatjaren al sur. La mar estava allà lluny, esperant-los. I diu Galeano:

«Cuando la niña y su maestra alcan-zaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad de la mar y tanto su fulgor, que la niña quedo muda de hermosura. Y cuando por fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, se acercó a la maestra, cogió su mano y dijo:

«Maestra, ayúdeme a mirar».

Què bonic!! Mestra, ajude'm a mirar.

Diu a mirar, no a veure. Veure es una funció fisiològica, mirar és una ac-tivitat intel·lectual. No cap una definició millor del què és l'educació i en què consisteix la tasca dels docents i també

dels pares: ajudar-los a mirar. Perquè mirar han de mirar ells; a nosaltres ens queda la funció propedèutica, socràtica, d'ajudar-los a mirar.

I és que la mirada s'orienta, es diri-geix. Una mirada és una interpretació i la nostra gran funció, recordant Plató, és orientar la direcció de la seua mirada. Que sàpiguen dirigir i jerarquitzar la mirada.... les mirades, davant del procel·lós mar de la societat actual, d'aquest món de la glo-balització, la revolució tecnològica, els hipervincles, les tablets, el WhatsApp.... i tantes i tantes coses.

Els grecs al «mirar» li deien «theo-rein» i mirar era teoritzar, veure de lluny. I aquesta és la segona reflexió, adjunta també a una imatge.

En el món de les humanitats hi ha una metàfora preciosa, profunda, amb missatge. Es diu que per mirar lluny, per conèixer en perspectiva, per divisar el

Page 5: Revista 2014 50 aniversario

33

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

José P. Martí García Director de l'IES “Penyagolosa”

PRESENTADORS de l’acte:

Jesús García i Rosé Adell

Dàmaris Freire i Marina Rallo

Mar Saborit i Ana Segura

ENTREGA PREMIS:Victor Bellés (Hist.)Jesús García (Bio.)Andrea Arroyo (Fís.)Alaà Moucharrafie (Fís.)

DISCURSOS:

Prof.:

Sra. Montserrat Ferrer

Alumnes:

Marlene Gonzàlez i Jorge García-F.

Balma Sales i Víctor Bayo

Director:

José P. Martí

ACTUACIONS:Obra teatral "4º Milenio"

Grup musical (Trompetes i tabal)

Ball de Macchiavello

Cançó "Paquito el Chocolatero"

VÍDEOS:"El examen" amb Alfons

"...això que és?" amb Ana

"Arte" amb Mar

COORDINACIÓ de l'acte:

Rosa Salvador

Ana Mollar

SUPORT Tècnic (Audio-Vídeo):

Javier Ortega

EQUIP informàtic:

MacBook Pro (Apple)

FOTOS:

Manolo Nebot

demà cal pujar a muscles de gegants, referint-se a pensar, a mirar, des de l'ajuda dels grans intel·lectuals, pensa-dors, homes i dones de ciència.

Esperem..., ens agradaria que al llarg d'aquestos anys, us hàgem ajudat a mirar. Que així ho hagen fent les dues professores que es jubilen enguany: Pepa Rubio i Lidón Torrent; i que així ho haja fet el conjunt del professorat d'aquest centre: l'IES «Penyagolosa». El centre cel-lebra enguany -haureu vist a l'entrada l'exposició-, els seus primers cinquanta anys: 1963-64 // 2013-2014. Cinquanta anys ajudant a mirar a generacions i generacions de castellonencs.

Nosaltres, per suposat, no som ge-gants, però esperem que al llarg d'aquest trajecte haurem ajudat molts alumnes a pujar a muscles d'autèntics gegants, dels grans homes i dones de les distintes disciplines que ací ensenyem. I que són sempre els gegants de la ciència i no del obscurantisme, del saber i no de la ignorància, del coneixement i no de la foscor, de la dignitat i no de la ignomí-nia. Els gegants de la honestedat, de la decència, del treball, de l'esforç.

Res ens agradaria més que haver-vos ajudat a mirar, que haver-vos donat l'espenta per pujar dalt, als muscles, i mirar lluny.

Bona nit, que mireu bé i que res i ningú us ofusque la claredat en la mirada.

Page 6: Revista 2014 50 aniversario

44

Aniversari 1963 - 1964

Discurs

MONTSE FERRER

de

Professora de valencià

Avui ens hem reunit, com tots els anys, per donar-vos el comiat que me-reixeu vosaltres, alumnes de 2n de bat-xillerat. L’any que ve, com diu la cançó, trobarem a faltar el vostre somriure, com també trobarem a faltar la companyia de Pepa Rubio i de Lidón Torrent, les professores de Filosofia i de Llatí que ens han acompanyat durant tants anys.

Ara fa 50 anys que va nàixer l’insti-tut Penyagolosa, encara que es deia d’una altra manera i no tenia edifici propi. I ara fa també 50 anys que vaig entrar com a alumna en aquest institut. Coincideixen les dates. Per això, en aquest aniversari, m’han demanat que siga jo la que us parle, com a professora i com a exalumna.

Aquest institut va nàixer en una època que, afortunadament, la majoria dels que ocupeu aquesta sala no heu conegut. Era una època tenebrosa en què només una minoria tenia accés a l’educa-ció i als alumnes se’ns segregava des de ben menuts. Perquè us en feu una idea, a mi, amb només 8 anys, ja em van traure de l’escola per fer el que s’anomenava “la preparatòria”, que era una aula que hi havia a l’institut Ribalta en què una mestra ens feia classe a les xiquetes que ja se sabia que estàvem “predestinades” a estudiar el batxillerat i ens preparaven per a superar l’examen d’ingrés a l’institut.

Però no sols ens segregaven per expectatives d’estudi, segons la proce-dència socioeconòmica i cultural dels pares; també ens separaven per sexes. Era “el Instituto Femenino” i les xiques entràvem per una porta lateral del Ribalta (la de l’esquerra), mentre que els xics entraven per la porta principal i pujaven eixes escales de marbre tan majestuoses.

Teníem assignatures que els xics no tenien: “Labores” i “Cocina”, i mentre els xics tenien classe de ”Formación del Espiritu Nacional” i estudiaven els prin-cipis del Nacionalcatolicismo franquista —considerat tan important per aquell règim—, a les xiques se’ns ensenyava a parar taula i a netejar la casa.

Aquesta segregació per sexes ha marcat molt negativament la formació humana i sentimental de la meua gene-ració. Us semblarà increïble, però fins que no vaig arribar a la Universitat i vaig compartir l’aula amb companys barons, no vaig descobrir que m’havien enganyat i que els xics no eren ni superiors ni més intel·ligents que nosaltres les xiques.

Page 7: Revista 2014 50 aniversario

55

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Aquesta segregació ens va inculcar a les xiques subtilment un sentiment incons-cient d’inferioritat, de ser diferents, de no poder-nos comparar amb els homes. Per això no puc entendre que ara, en ple segle XXI, hi haja qui justifique encara aquesta separació.

I us preguntareu com vam poder superar les xiques aquell horror i conver-tir-nos en persones normals i completes. Doncs, perquè a l’institut n’hi havia també de professores i de professors esplèndids. De fet, el prestigi acadèmic de l’Instituto Femenino superava amb escreix el dels col·legis de monges de la ciutat de Castelló.

En aquells temps difícils, els pro-fessors d’aquest institut em van ensenyar llengües, història i literatura. Gràcies al que ací vaig aprendre he pogut estudiar amb èxit en la Universitat i treballar en allò que m’agrada. Però sobretot ací vaig aprendre a pensar, a raonar, a mirar-ho tot amb esperit crític i a defensar allò que és just malgrat les dificultats.

Espere que, en el futur, cadascun de vosaltres conserve el record d’algun professor o professora que us haja marcat especialment. Jo el conserve. Hi va haver dos professores, a qui vull homenatjar, Lupe Miquel i Concha Jurado, que em van ensenyar molta història i molt de llatí, però em van ensenyar una altra cosa més important: la necessitat de mantenir-se ferm en la defensa d’allò que és just, i em van ensenyar que totes les alumnes érem iguals i que, a l’institut, no hi havia privilegis ni comptava de qui érem filles. I m’ho van ensenyar, no amb els llibres, sinó amb les seues accions. Perquè estes professores van ser detingudes, van pas-sar tota una nit en comissaria i van passar mesos de patiment per no haver volgut aprovar la filla del Governador Civil.

L’any que ve us trobarem a faltar, però els vostres professors estarem con-tents si, com em van fer a mi, us hem ajudat un poc a créixer com a persones i, en el meu cas, si us he ajudat a trobar en la literatura i en la poesia una font de gaudi i de saviesa.

I per això us vull acomiadar amb un petit joc intertextual, manllevant les paraules de poemes que espere que reconegueu.

Ara que esteu a punt de sortir en el vostre viatge cap a Ítaca, us desitgem que el vostre camí siga llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Que arribeu a ports que els vostres ulls ignoraven i aneu cap a ciutats per aprendre dels que saben.

I en el vostre llarg viatge que tingueu la fortuna de trobar a qui donar la mà per anar per la riba ben a la vora del mar, de trobar un pit on arrecerar la galta i no témer ningú, de trobar el plaer perquè (ara que no ens senten els pares) què hauríeu fet si moríeu abans sense altre fruit que l’oreig en la galta?

I quan ensopegueu amb les difi-cultats, les ventades, les tempestes de la vida, que sigueu com el pi de Formentor, capaços de lluitar i véncer, de traspassar la boirada, de riure i cantar mentre cau a les vostres plantes la mar del món irada.

Que tingueu l’ànima forta per com-batre l’individualisme ferotge que ens vo-len vendre, per recordar que cap individu no és una illa i que, com deia Estellés, no s’és res si no s’és poble.

Que viatgeu i partiu per conéixer nous ports llunyans, lluminosos i en-grescadors, però no renegueu mai de les vostres arrels, d’aquesta nostra covarda, vella, tan salvatge terra, i recordeu sempre que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar.

I sobretot, us desitge de tot cor, que el braç potent de les fúries no aterre la ciutat d’ideals que, estic segura, voldreu bastir.

Perquè sou joves. Hereves i hereus de tants altres joves que, com vosaltres, vam cercar la utopia. No us conformeu amb menys. No escolteu els menimfo-tistes, “gli indifferenti” que denunciava Gramsci.

Teniu tot un món per canviar al da-vant vostre. Per tant... Amunt i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.

Castelló, 23 de maig de 2014

Montserrat Ferrer

Page 8: Revista 2014 50 aniversario

66

Aniversari 1963 - 1964

Discursos d'alumnes de 2n de BATXILLERAT D'ACOMIADAMENT 2013-2014Marlene y Jorge

Sr. Director, junta directiva, profe-sores, familiares, compañeros y amigos, muy buenas tardes. En primer lugar, agradecer vuestra presencia en nuestra graduación. Es un honor para mi com-pañero y para mí, representar al grupo de 2º Bach A.

Muchos de los aquí presentes lleva-mos juntos desde pequeños, a otros les hemos dicho adiós según avanzaban los cursos y a muchos otros les hemos dado la bienvenida. Parece que fue ayer cuando nos conocimos y ya han pasado 6 años, pero todos juntos hemos sabido formar una piña que nada ni nadie ha sabido rom-per hasta el momento, hemos entendido el verdadero concepto de amistad.

Nuestra vida se ha ido desarrollando por etapas, primero fueron el parvulario y la primaria, y después aquellas dos etapas que más han consolidado nuestra amistad, aquellas donde más gente hemos conoci-do y por las que más obstáculos hemos tenido que pasar, que hasta el día de hoy hemos superado: la ESO y el bachiller.

Todavía recuerdo el primer día en este instituto, era una nueva experien-

cia, un cambio de vida, un cambio de rumbo, donde pen-sabas que los “ma-yores” te comerían tan solo por pasar por su patio. Tam-bién recuerdo que ese día en el que empezaba todo, nos reunimos en el mismo sitio donde hoy nos despedi-mos, aquí, en el salón de actos, con una única diferen-cia, los nervios de ese día eran por-que empezaba y los de hoy, porque termina.

La graduación de bachiller era algo que no veíamos llegar y que mucho menos imaginábamos que llegaría tan rápido. Esto es algo que nos hace valorar muchas cosas: para empezar, el nuevo camino que se nos pone por delante, en el que una vez más, empezamos otra etapa en nuestra vida.

No podríamos haber llegado hasta aquí sin esas personas que diariamente nos soportan, que conocen nuestra peor faceta y que aun así están siempre a nues-tro lado, nuestros padres.

Agradecemos también la dedicación y entrega de los profesores que nos han

soportado todos estos años, ellos han conseguido convertirnos a la mayoría en seres racionales partiendo de simples “homo de la ESO”.

En resumen, la mejor palabra que podría definir estos 15 años, es suerte:

-Suerte por conservar a los de siem-pre, conociéndonos más cada día, aunque después de tanto tiempo, poco queda por conocer.

-Suerte por los que llegaron más tarde, sea hace 6, 2 o este mismo año y que te hagan sentir como si llevases con ellos toda una vida, y ojalá fuese así.

-Suerte por no estar separados de los de ciencias, porque así podemos compartir momentos juntos, como hemos hecho siempre

-Suerte por compartir patio, sea en un banco, en el suelo, en las escaleras o en una clase con gente de otros cursos antes de que nos echen las conserjes.

-Suerte por su apoyo y sus ánimos cuando no estás en tu mejor momento.

-Suerte por esos: “Va, que el próxi-mo lo apruebas”.

-Suerte por sobrevivir a las excursio-nes de Santi, porque aunque dejen marca, unen mucho.

-Bueno, y por sobrevivir a los exá-menes de Manuela, que también tiene mérito.

-Suerte que la casualidad nos haya unido.

Ahora nos separamos, pero no creo que nos olvidemos, es difícil olvidar todo lo que hemos pasado. Pero no hay que recordarlo con tristeza, sino como algo que nos ha cambiado la vida, algo que ha condicionado nuestra forma de ser, como algo bonito.

En definitiva, por todos estos años y por todos los momentos que hemos pasado juntos, gracias.

Page 9: Revista 2014 50 aniversario

77

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

GUIÓN CUARTO MILENIO“¿Había un puesto de trabajo?”

REPARTO DE PERSONAJESAbel Miravalles: IkerVíctor Bayo: FedericoFernando Pérez: CándidoVíctor Makiavelo: Rosalinda

IKER: Bienvenidos a cuarto..., cuarto..., cuarto..., cuarto mile-nio. Esta tarde nos acompaña una persona que asegura haber acabado sus estudios y haber encontrado un trabajo. Buenas tardes Federico Lomas

FEDERICO: Buenas tardes Iker.

IKER: Usted se encontraba en el paro como cualquier estudiante que acaba su carrera. ¿ No es así ?

FEDERICO: Sí, bueno yo estoy en el paro como cualquier persona normal y corriente que acaba sus dos carreras y su máster. Y bam! Te presentas con treinta y tantos en la cola del paro.

IKER: Y bien, ¿cómo, cuándo y dónde se produjo el avista-miento?

( Entra la limpiadora Rosalinda con los cascos y ve la mesa sucia )

ROSALINDA: Uuh ¡válgame el Señor!, estos de la tele no saben ni limpiar. La cara de vergüenza se os debería de caer. ¡Por Dios!

(Empieza a recoger los papeles de la mesa y se levanta Iker)

IKER: ¡Pero bueno! señora ¿qué se piensa que es esto? Estamos en directo señora, vaya a limpiar a su casa.

( La empuja fuera del plató y sigue el programa )

IKER: Bueno, a ver, prosigamos.

FEDERICO: Mira como te iba diciendo, esto es en un polígono industrial. Mientras yo estaba recogiendo cartones, de repente vi una nave. Y allá arriba, encima de la nave veo un cartel donde estaba anunciado el puesto de trabajo.

IKER: ¿Llegó a entrar físicamente en la nave?

FEDERICO: Sí, sí; así es.

IKER: ¿Llegó usted a visualizar físicamente lo que viene a ser el puesto de trabajo?

FEDERICO: Efectivamente, yo entré en la nave y allí había trabajadores.

IKER: ¿Y cómo eran?

FEDERICO: Bueno son normales, como usted y como yo. Lo que pasa es que luego tienen en los bolsillos una cosa que ellos llaman dinero.

IKER: Realidad o ensoñación de la mente. ¿Existen realmente los puestos de trabajo? Desde los albores de la humanidad, se han producido avistamientos. En el antiguo Egipto, en las pirámides, se han encontrado inscripciones que parecen decir: “Se necesita alicataor”. Para arrojar un poco de luz sobre este asunto nos acompaña el secretario general de la UGT, Cándido Méndez. Buenas tardes, ¿piensa que este puede ser el primer contacto entre un humano y un puesto de trabajo?

CÁNDIDO: Hola, buenas, Iker. Como tu bien dices, desde los inicios de la humanidad se ha especulado sobre esa posibilidad del encuentro entre el humano y el puesto de trabajo. Incluso hay quien dice que se ha llegado a encontrar la primera alta en la Seguridad Social. Pero en el caso que hoy nos ocupa tengo muy serias dudas.

IKER: Eh, perdón; Federico, usted asegura tener fotos de la nave y del propio letrero.

FEDERICO: Sí, sí , sí como ya sabía yo que no me iban a hacer caso, yo con mi móvil hice fotos.

IKER: Está bien, vamos a verlas. Ahí está borrosa, de baja calidad, pero sin duda inquietante, 'se busca tornero fresador'. Don Cándido, ¿qué opinión le merecen estas fotos?

CÁNDIDO: Vamos a ver, esto es un burdo montaje, solo hay que mirar la foto. Está desenfocada, yo pido a los técnicos que la pongan en foco: 'Se busca perro labrador'. ¡Vamos a ser serios, hombre!

FEDERICO: ¿Que me está llamando mentiroso usted?

CÁNDIDO: Usted es un impostor.

FEDERICO: No, no , usted no me llama mentiroso.

(Voz en off de los que discuten y se levanta Iker, entra de nuevo la limpiadora )

(Sacan una botella de debajo de la mesa y se ponen a beber mientras Iker sigue con el programa)

IKER: ¿Realidad o ficción? ¿Verdad o mentira? Entelequias de la mente. ¿Existen realmente los puesto de trabajo? No lo sabemos, la verdad. Hasta el momento, se ha indagado mucho acerca del tema. Pero hasta aquí puede llegar la nave del misterio. Amigos, nos vemos en la próxima con otro misterio:

¿Existen realmente las becas Erasmus?

Page 10: Revista 2014 50 aniversario

88

Aniversari 1963 - 1964

VÍCTOR: Me llena de orgullo y satisfacción en estas fechas tan señaladas (a mode d’imitació del rei)

BALMA: Escolta, ni que açò fóra el missatge de Nadal del Rei.

VÍCTOR: Va, vinga, tens raó. Perquè enguany el nostre Institut està d’aniversari: Compleix 50 anys formant estudiants, però, sobretot, formant persones!

BALMA: Sí, perquè en aquest institut hem après moltes coses.

VÍCTOR: A fer amics!

BALMA: I enemics...

VÍCTOR: A estudiar...

BALMA: I a fer festa!

VÍCTOR: Inclús a creure en eixe sentiment de pensar que el profesor no ha vingut...

BALMA: I al moment te’l trobes a la porta.

VÍCTOR: Però deixant les bestieses a banda, podem dir que és un institut en paraules majors.

BALMA: Completament d’acord, i això ho saben bé tots aquells alumnes que han estudiat al Penyagolosa; però encara millor les xiques, perquè clar, fa 50 anys l’institut era només de xiques.

VÍCTOR: Sí, uns xics i xiques ja avui pares i mares, amb uns fills que actualment tornen a estudiar al nostre

centre. Mira, com tu Balma, que ta mare també va ser alumna, no?

BALMA: Ah sí, sí... (es sorprén i després saluda a sa mare)

VÍCTOR: I no t’ha contat res ta mare?

BALMA: Si, clar! Saps que era una època en la que hi havia que escollir entre les assignatures de “Electricidad” i “Hogar”?

VÍCTOR: Hogar? Què és això?

BALMA: Una assignatura en que s’ensenyava a cuinar, a cosir, a fer manualitats i que existia perquè era un institut femení. Però quan van arribar els xics, sempre hi havia el típic espavilat que l’agafava només perquè allí estaven totes les xiques.

VÍCTOR: I clar, així podien lligar! I tot va passar dins d’una època prou diferent a la d’avui en dia, en la qual el castellà era l’única llengua d’ensenyament i el valencià quedava relegat com a llengua d’ús informal, a casa o amb els amics.

BALMA: Però poc a poc les coses van anar canviant amb l’arribada de la democràcia i l’estatut d’autonomia. És a partir d’aleshores quan el valencià arriba a les aules després de molts anys sense estudiar-se i s’assoleix un objectiu històric.

VÍCTOR: I a més, els professors d’aquest institut ens han ensenyat a valorar-la i respectar-la, conscienciant-nos de la seua importància com a valencians que som.

BALMA: Uns professors que, malgrat ens hagen arribat a posar algun suspens, ens han aportat tots els seus coneixements i experiències. Perquè a part de formar-nos com a persones i estudiants ens han ajudat a omplir les nostres motxilles amb tot un “kit” de supervivència: estima per l’esforç i el treball, curiositat intel·lectual, rigor procedimental i esperit crític.

VÍCTOR: Per això l’objectiu d’aquest discurs no és altre que agraïr a tots els professors i a la resta de personal que treballa al nostre Institut, l’esforç i la dedicació que posen cada dia.

BALMA: Però dins d’aquest agraïment no ens oblidem de tots els professors que al llarg d’estos 50 anys han donat el millor de si mateixos per fer que generacions de joves estudiants del Penyagolosa pugueren lluitar per un futur millor.

VÍCTOR: Sí. Uns ja estan jubilats, i alguns d’ells ja no estan entre nosaltres, com el nostre estimat Enrique Beltrán

BALMA: Però hui és un dia de celebració i no per posar-nos tristos, perquè hem tingut l’oportunitat de conviure en un centre plural, on hem intercanviat vivències, i hui en dia gràcies als professors i professores estem millor preparats per a la convivència, la tolerància i el respecte.

VÍCTOR: Sí, perquè al final d’este camí hem aconseguit una bona formació intel·lectual que ens permetrà seguir avançant en els nostres estudis i una bona capacitació per a incorporar-nos al món laboral.

BALMA: Perquè com molt bé deia Pepe Martí, el director, en el seu discurs de comiat de fa uns anys, no és veritat que siga igual tenir formació que no tenir-la, o tenir més i millor capacitació que no tenir-ne. La formació és un valor en sí mateix que ens ha d’acompanyar al llarg de la vida.

JUNTS: Per això moltíssimes gràcies a l’IES PENYAGOLOSA

Vict

or y

Bal

ma

Page 11: Revista 2014 50 aniversario

99

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Fotos

Page 12: Revista 2014 50 aniversario

1010

Aniversari 1963 - 1964

Page 13: Revista 2014 50 aniversario

1111

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Page 14: Revista 2014 50 aniversario

1212

Aniversari 1963 - 1964

Page 15: Revista 2014 50 aniversario

1313

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Page 16: Revista 2014 50 aniversario

1414

Aniversari 1963 - 1964

PREMIS OBTINGUTS PELS ALUMNES DE

L'IES “PENYAGOLOSA”

Curs 2013/2014

ALUMNE/A PREMI GRUP PROFESSOR/S

OLIMPÍADA DE FÍSICAMoucharrafie Abdulsamad, Alaá 1r classificat Olimpíada de Física 1r Batx A Na Rosa Salvador

Arroyo Ramo, Andrea 3a classificada Olimpíada de Física 2n Batx B Na Rosa Salvador

OLIMPÍADA DE MATEMÀTIQUES

Moucharrafie Abdulsamad, Alaá

3r classificat Olimpíada de Matemàtiques 1r Batx A En Juanjo Barahona

OLIMPÍADA DE BIOLOGIA

García Vázquez, Jesús 2n classificat Olimpíada de Biologia 2n Batx B En Luís Huerta

OLIMPÍADA D’HISTÒRIA I PATRIMONI

Bellés Blasco, Víctor 3r Premi Olimpíada Història i Patrimoni 2n Batx C Na Mar Adiego

PROVA CANGUR DE MATEMÀTIQUES

Moucharrafie Abdulsamad, AlaáSandra Sanahuja, Irene

Guanyadors de la prova Cangur.Classificats en lloc 8 i 9

respectivament

1r Batx A1r Batx B

En Juanjo BarahonaEn Juanjo Barahona

OLIMPÍADA MATEMÀTICA DE SECUNDÀRIA. Primer cicle

Parreño García, Andrea Classificada per a la fase autonòmica 2n ESO B N'Amparo Barberá

Sebastià Fabregat, Isabel Classificada per a la fase autonòmica 4t ESO C En Juanjo Barahona

Page 17: Revista 2014 50 aniversario

1515

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

PREMI EXTRAORDINARI AL RENDIMENT ACADÈMIC D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIAGENERALITAT VALENCIANA

Aragón Sebastià, Sergi Premi extraordinari de Secundària 1r Batx B Claustre de professorat

Sos Vilanova, Mª del Mar Premi Extraordinari de Secundària 1r Batx B Claustre de professrorat

PREMIS CORREMATEMÀTIQUES 2014

Porras Vázquez, Armando Corrematemàtiques 2014 Lloc: 4 1r ESO Na. Rosa Barrachina

Cabrera Canós, Helena Corrematemàtiques 2014 Lloc: 10 1r ESO Na Rosa Barrachina

Elshami Ahmed, Omar Corrematemàtiques 2014 Lloc: 8 2n ESO N'Amparo Barberá

Page 18: Revista 2014 50 aniversario

1616

Aniversari 1963 - 1964

La Universitat Jaume I entrega 28 premis de les Olimpíades Acadèmiques

El divendres 30 de maig s'han entregat els diplomes de les Olimpía-des Acadèmiques 2014 en les distintes disciplines. El rector, Vicent Climent, ha destacat el gran talent dels estudiants premiats i, especialment, el seu esforç i treball continuat.

En aquesta edició de les olim-píades locals s’han atorgat un total de 28 premis per als tres finalistes de cada matèria: Física, Química, Biologia, Economia, Humanitats, Història i Pa-

trimoni i Valencià. A més, els finalistes han tingut l’oportunitat de participar en les edicions estatals de les diverses olim-píades aconseguint uns bons resultats: entre d’altres una medalla de bronze en la Olimpíada de Física que correspon a l'alumne Alaá Moucharrafie Abdulsa-mad, de l'IES Penyagolosa

Enguany la inscripció a les proves ha sigut de 478 alumnes de 36 centres de batxillerat dels diversos pobles de la província. L’estudiantat guardonat ha

rebut un diploma acreditatiu i un premi de la Universitat per valor de 100 euros. A més, aquells estudiants premiats que es matriculen en alguna de les titulacions que s’imparteixen a la Universitat Jaume I, rebran 600 euros i tindran la possibilitat de participar en programes com ara «Estudia i Investiga» o els «Premis a l’excel·lència acadèmica».

L’IES Penyagolosa és el centre que ha obtingut més guardons amb un pri-mer lloc en Física i tercer en Matemàti-ques de l’alumne Alaá Moucharrafie Abdulsamad; un segon lloc en Biologia de Jesús García Vázquez; un tercer premi en Física d’Andrea Arroyo Ramo i un segon lloc en Història i Patrimoni de Víctor Bellés Blasco.

Rosa Salvador Tena

Page 19: Revista 2014 50 aniversario

1717

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Com cada any, la Universitat Jaume I i el CEFIRE de Castelló convoquen aquest concurs d’investigació dirigit a estudiants de 4t d’ESO i 1r curs de Batxillerat, on s'ha de presentar un treball d’investigació de qualsevol àrea científica.

El nostre centre, a través del Depar-tament de Física i Química, participa en aquest certamen des del curs 2011-12.

El curs passat es van presentar dos treballs elaborats per alumnes de 1r de Batxillerat de l’assignatura Mètodes Científics. Un dels treballs tractava de l’estudi del moviment d’un globus d’heli en un fluid, en aquest cas l’aire. Aquest grup de treball el formaven Rosé Adell, Jesús García, Jorge Ventura i Javier Marín.

L’altre treball estudiava el contingut de calci i magnesi en distintes mostres

d’aigua de la província de Castelló i el grup estava format per Sofía Quintana, Leandro Lecca, Ángel Manzano i Abel Miravalles.

La reunió es va celebrar a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Ex-perimentals de la UJI, el 25 de juny de 2013 i el treball “Moviment d'un globus en un fluid” va aconseguir el premi al millor treball d'invesgació en totes les categories. Aquest curs, en la VI edició, també presentem dos treballs realitzats

VI REUNIÓ CIENTÍFICA: EL GUST D’INVESTIGAR Universitat Jaume I - CEFIRE de Castelló

per alumnes de l’assignatura de Mètodes Científics.

Un dels treballs consisteix en l'estudi de la velocitat de reacció de la descomposi-ció de l'aigua oxigenada en presència d'un biocatalitzador (catalasa de la creïlla) i està

realitzat pels alumnes Raquel Pérez, Da-niel Ribes, Juan Pardo i Marc Martell.

L'atre treball estudia el moviment d'eixida d'un líquid per un orifici i està presentat per Alaá Moucharrafie, Ed-win Jaramillo, Willman Alvarado i Adrián Sánchez.

Des del departament de Física i Química seguim apostant per la partici-pació dels nostres alumnes en certàmens d’aquests tipus, ja que permeten un major desenvolupament de la cultura científica i és una manera d'acostar la ciència a la societat.

Departament de Física i Química

Page 20: Revista 2014 50 aniversario

1818

Aniversari 1963 - 1964

Les infos du PenyagolosaLes infos du Penyagolosa13/05/1413/05/14

1 €

nº 5nº 5Castellón de La PlanaCastellón de La Plana

L'indice d'infertilité augmente explosivement de 0.03% à 0.41%.

33% des vaccinés est devenu atteint d'infertilité. On n'espère pas un soin effectif.

Vous croyez que vous êtes atteint?Comment il affectera votre vie?Voir p. 13

Après beaucoup d'épreuves réalisées, différents groupes d'investigation scientifique affirment que c'est à cause du vaccin contre le SIDA, qui a été distribué mondialement il y a 2 ans par LifeCorp.

Bio

grap

hies Albert Einstein

Génie de son époque, il a démontré l'équi-valence masse-énergie. (p. 7)

Niels BohrGrand chimiste, qui a conçu un nouveau model atomique. (p. 8)

Pablo IglesiasPromoteur de Podemos, un nouveau parti avec des objec-tifs réels. (p. 9)

Marine Le PenPrésidente du Front National français, parti d'extrême droite. (p. 10)

L'IES Penyagolosa est le lycée avec le plus de médailles aux Olympiades Académiques UJI 2014, avec 6 médailles en 4 matières.L'élève Alaá Moucharrafie a été le plus décoré, avec 3 pendentifs. Félicitations aussi à Victor Bellés (3ème), Jesús García (2ème) et Andrea Arroyo (3ème).

Vicent Climent, recteur de l'UJI, a remarqué le grand talent de ces étudiants et, spécialement, leur effort et travail continué. Il a dit que s'il y a une seule chose qui peut combler les professeurs et les chercheurs, c'est que les jeunes élèves nous surpassent et nous permettent de voir que l’effort que nous avons fait pour stimuler des vocations a porté ses fruits.

Dans cette édition des olympiades locales un total de 28 prix ont été remis aux trois finalistes de chaque matière: Physique, Chimie, Biologie, Économie, Humanités, Histoire et Patrimoine et Valencien. En plus, les finalistes ont eu l’opportunité de participer aux éditions nationales de différentes olympiades, où ils ont obtenu de bons résultats, entre autres une médaille de bronze à l'Olympiade de Physique.

+ Info: http://www.larodalia.es/?dep=1&id_noticia=35068

Les infos du PenyagolosaLes infos du Penyagolosa13/05/1413/05/14

1 €

nº 5nº 5Castellón de La PlanaCastellón de La Plana

L'indice d'infertilité augmente explosivement de 0.03% à 0.41%.

33% des vaccinés est devenu atteint d'infertilité. On n'espère pas un soin effectif.

Vous croyez que vous êtes atteint?Comment il affectera votre vie?Voir p. 13

Après beaucoup d'épreuves réalisées, différents groupes d'investigation scientifique affirment que c'est à cause du vaccin contre le SIDA, qui a été distribué mondialement il y a 2 ans par LifeCorp.

Bio

grap

hies Albert Einstein

Génie de son époque, il a démontré l'équi-valence masse-énergie. (p. 7)

Niels BohrGrand chimiste, qui a conçu un nouveau model atomique. (p. 8)

Pablo IglesiasPromoteur de Podemos, un nouveau parti avec des objec-tifs réels. (p. 9)

Marine Le PenPrésidente du Front National français, parti d'extrême droite. (p. 10)

L'IES Penyagolosa est le lycée avec le plus de médailles aux Olympiades Académiques UJI 2014, avec 6 médailles en 4 matières.L'élève Alaá Moucharrafie a été le plus décoré, avec 3 pendentifs. Félicitations aussi à Victor Bellés (3ème), Jesús García (2ème) et Andrea Arroyo (3ème).

Vicent Climent, recteur de l'UJI, a remarqué le grand talent de ces étudiants et, spécialement, leur effort et travail continué. Il a dit que s'il y a une seule chose qui peut combler les professeurs et les chercheurs, c'est que les jeunes élèves nous surpassent et nous permettent de voir que l’effort que nous avons fait pour stimuler des vocations a porté ses fruits.

Dans cette édition des olympiades locales un total de 28 prix ont été remis aux trois finalistes de chaque matière: Physique, Chimie, Biologie, Économie, Humanités, Histoire et Patrimoine et Valencien. En plus, les finalistes ont eu l’opportunité de participer aux éditions nationales de différentes olympiades, où ils ont obtenu de bons résultats, entre autres une médaille de bronze à l'Olympiade de Physique.

+ Info: http://www.larodalia.es/?dep=1&id_noticia=35068

Page 21: Revista 2014 50 aniversario

1919

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Les infos du PenyagolosaLes infos du Penyagolosa

L'indice d'infertilité augmente explosivement de 0.03% à 0.41%.- Eusebe LeBon a obtenu le prix Nobel en 2012.- 57% des atteints sont des hommes.- LifeCorp se trouve sous une investigation.- Docteur détenu par fraude à Castellón. (p. 23)

Besoin d'argent?Appelez ViteArgent gratuitement au 902 666 666! Sans engagement et en 24h!

Votre voiture est abîmée?Appelez ViteVoiture gratuitement au 902 666 666! Sans engagement et en 48h!

Le SIDA (Syndrome d'Immunodéficience Acquise) ne connait pas de sexe, de classes sociales ni d'aucun facteur en particulier. Il faut qu’on se protège à l'heure d'avoir des rapports sexuels.

En 2011, il y a eu 1.7 millions de morts par cause du SIDA, la plupart d'eux sans de l'aide sanitaire, des nourritures appropriées ou même sans eau.

Cependant, en janvier 2012, la compagnie française LifeCorp, en quête d'un nouveau vaccin contre ce virus impitoyable, a trouvé la solution et le chemin adéquat.

Cinq sessions (une chaque mois) et une quantité assez élevée d'argent (2350€) ont été nécessaires pour faire disparaître la possibilité d'attraper le SIDA.

Le traitement a été prouvé sur des rats de laboratoire, avec un succès de 94%. Le pourcentage restant n’a pas été touché.

Au moment de l'annonce, des millions de personnes ont accédé au traitement. D’autre part, Eusèbe Le Bon (directeur de la recherche) a remporté le prix Nobel.

Cependant, à ce moment-là on ignorait que 43% de vaccinés ont perdu la possibilité d'avoir une descendance.

Parmi les 21 millions de personnes traitées, 32’8% sont devenues infertiles (57’4% de cette colossale quantité étant des hommes)

Le seul symptôme est l'infertilité. Elle a été découverte à cause des innombrables plaintes de docteurs autour du monde, et d’une postérieure étude qui mettait en relation le nº des infertiles avec le nº des vaccinés. Une forte corrélation a été trouvée ; l'OMS a été informée et LifeCorp est encore sous investigation.

On spécule une amende supérieure au billion d'euros. LeBon: “Je n'aurais jamais imaginé des résultats pareils.”

Vous avez été vacciné et vous avez perdu la fertilité? Racontez-nous votre histoire!

“Mon épouse et moi, nous avions bien planifié notre vie: 2 fils et beaucoup de sorties. Entre les nouveaux lieux, le SIDA était la cause de mort nº1 et, avec un vaccin disponible, on a décidé de payer le traitement. Maintenant nous sommes tous les deux infertiles. J'espère que Eusèbe peut dormir à l'aise.”

“Eusèbe LeBon? Oh, non, non. Eusèbe LePire. Tu as ruiné ma vie. Mes enfants à venir auront des gènes différents aux miens. Merci, Eusèbe. À toi et à ta multimillionnaire affaire.”

Comment vous pouvez savoir si vous avez été atteint?

Consultez votre médecin, allez visiter le meilleur spécialiste.

Comment il affectera votre vie quotidienne?

Selon l'OMS, vous pourrez vivre sans aucun problème, mais vous ne pourrez pas avoir de fils.

Vous recevrez une indemnisation?

On ne sait pas encore, c'est l'avis de l'OMS, mais il existe la possibilité d'obtenir gratuitement des médicaments.

Alaá Moucharrafie, pour Les Infos.

Colossale perte de 95% des livres à la Bibliothèque Municipale de Castellón.Un gigantesque incendie rend 475.000 livres dans un état illisible. Il y a eu 2 morts et 37 blessés.

Beaucoup de gens visitent habituellement la Bibliothèque Municipale de Castelló, soit pour lire des livres ou des revues, soit pour louer des albums musicales ou des films. Ce bâtiment possède de bonnes sorties de secours et une infrastructure résistante. Toutefois, ce n’est pas le cas des livres.

Lundi 12 mai, à 21:47, la Police Locale a été informée d'un grand nuage de fumée qui provenait du rez-de-chaussée de la Bibliothèque. À 22:13, le feu avait déjà attrapé le deuxième étage, en brûlant des milliers de livres.

Malheureusement, 37 des 216 personnes qu'il y avait à l'intérieur du bâtiment ont été blessées. 2 personnes ont été trouvées mortes. Entre les blessés il y avait 3 garçons et 1 fille.

La mairie de Castelló a proposé de nouvelles mesures d'extinction d'incendies pour éviter que des incendies comme celui-ci puissent se reproduire.

Simulación de un periódico. Escrito y maquetado por Alaá Moucharrafie Abdulsamad. 1º Bach A

Page 22: Revista 2014 50 aniversario

2020

Aniversari 1963 - 1964

Una ordre ministerial de 1962 va su-posar el germen del "Instituto Femenino Nacional de Enseñanza Media" (prime-ra denominació del nostre centre). Va ocupar, en inici una part de l'actual IES "Francisco Ribalta" (el primer claustre de professors va tenir lloc el 2 d’octubre de 1963). Es va traslladar a l'edifici present en el curs 1968-1969, segons consta a l'acta del claustre de professors de 30 de gener de 1968.

L'aspecte d'aquesta zona de Castelló en aquells anys seixanta queda reflectit en una de les fotografies que s'exihibeixen a l'entrada del centre estes setmanes, a l'exposició que intenta -si és que aixó es posible- resumir el primer mig segle de vida del "Femenino": en el triangle delimitat pel col·legi "Mestre Canós", el aleshores "Gobierno Civil" y la "Con-solació" apenes hi ha res. Però és que, a més a més, en un vídeo que es projecta també a l'exposició -originalment gravat en super8-, el narrador (Víctor Bort, di-rector en eixos moments) comenta com la càmera pot captar la imatge del ermitori de Lledó. Com ha canviat la nostra ciutat en cinc dècades!

Foto Pepe Prades

Foto Pepe Prades

Page 23: Revista 2014 50 aniversario

2121

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

I com hem canviat nosaltres! Sense posar-nos sentimentals (o, per què no?, posant-nos) és deure inexcusable tenir ací un entranyable record per a totes les persones que han contribuït, de la ma-nera i durant el temps que siga, al batec quotidià de l'institut: alumnes, professors, bidells i bidelles, 'secretàries', personal de neteja i manteniment, mares i pares. El record es torna nostàlgia i, tal vegada tristesa, quan evoquem aquells que ja no estan entre nosaltres.

Després de més de vint-i-cinc anys d'ensenyament unisex (en la avinguda Rey En Jaume els alumnes del "Ribalta" èrem la altra cara de la mateixa moneda), el curs 1980-1981 l'institut va passar a ser mixte. Supose que, a partir d'eixa data, va minvar dràsticament la quantitat de xics del masculí que migraven diariàment a l'hora de l'esplai fins a Maria Agustina -també migraven algunes xiques del fe-

mení-, a la recerca d'una xerradeta amb algun èsser humà de l'altre sexe (amb les professores no se solia xerrar: se'ls contestava o, com a molt, se les saludava.)

Page 24: Revista 2014 50 aniversario

2222

Aniversari 1963 - 1964

Va ser en el mateix curs quan es va adoptar l'actual nom de "Penyagolosa", denominació que va ser escollida pel claustre amb preferència a la de altres dos gegants: "Carles Salvador" i "Pintor Porcar."

Destacar els noms de persones im-portants en la trajectòria del nostre institut seria un intent tan pretenciós com injust el seu resultat. Només pareix raonable citar els noms dels primi inter pares (amb una prima.....però no de risc): Víctor (en dos períodes), Luis (Aguirre), Leoncio, Luis (Ariño), Mª Teresa, Salvador i Pepe, o siga, els directors que el centre ha tingut. I em sembla bé mencionar-los així, de manera amistosa i cordial.

Per acabar, desitgem que aquestos 50 primers anys de camí, que sense dubtes se han de calificar de bons (o notables?; o excel·lents?) siguen, parafrasejant el clàssic, "l'inici d'un bell trajecte".

Els directors amb que ha comptat el centre al llarg del seu mig segle d'existència han estat els següents:- Sr. Víctor Bort Casanova (des del 2 de febrer de 1963).- Sr. Luis Aguirre Sirera (des del 9 de setembre de 1969).- Sr. Leoncio Quesada Miranda (des del 23 de gener de 1970. (va patir un accident d'automòbil i va haver-hi de renunciar).- Sr. Víctor Bort Casanova (des del 11 de desembre de 1970).- Sr. Luis Ariño Rico (des del 6 de febrer de 1980).- Sra. Teresa Calderón Lairado (des del 14 de setembre de 1982).- Sr. Salvador Vilar Tena (des del 14 de setembre de 1984).- Sr. José P. Martí García (des del 8 de setembre de 1998).

Loles Sansano i Rafa (Un del masculí)

Page 25: Revista 2014 50 aniversario

2323

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Page 26: Revista 2014 50 aniversario

2424

Aniversari 1963 - 1964

Actual Junta Directiva

Page 27: Revista 2014 50 aniversario

2525

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

EXPO 50 ANIVERSARIHall de l'IES "Penyagolosa"

Material escolar, fotos, documents i vídeos dels 50 anys.

Rosa Salvador y Javier Ortega

Page 28: Revista 2014 50 aniversario

2626

Aniversari 1963 - 1964

BOCHNIA-CASTELLÓGYMNAZJUM Nº 1. Sta. Kinga de Bochnia (POLÒNIA)

INTERCANVI

Aquesta aventura va començar el 24 d'abril a les onze de la nit. Els nervis ens feien oblidar la son: després de mig any tornaríem a veure els nostres amics polonesos, i encara millor, en Polònia.

Després d'hores dormint a l'avió i de partides de cartes als aeroports, vam arribar a Varsòvia, característica pels seus contrastos entre Ciutat Vella i Ciutat Nova i per la seua apassionant història (com l'alçament succeït durant la II Guerra Mundial). Vam dedicar tres dies a descobrir aquesta ciutat meravellosa.

Amb tants bons moments en la nostra memòria, va arribar el moment que tant esperàvem. Al final del trajecte Varsòvia-Bochnia ningú parlava, com seria la nostra família polonesa? Tot aniria bé? No va anar bé...va anar ge-nial. Érem pocs els que no vam acabar cridant “papa” i “mama” als nostres corresponents polonesos. Aquell primer dia, en canvi, vam poder gaudir poc de les nostres cases, ja que va ser dinar i eixir a fer un volt per Bochnia amb els nostres amics. Les cases, els carrers, la plaça, la gent... Tot ens semblava molt diferent, però molt proper a la vegada.

UN PASSEIG PER POLÒNIA (TANT DE BO HAGUERA SIGUT MÉS LLARG)

Page 29: Revista 2014 50 aniversario

2727

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Aquella nit ens vam gitar esgotats, i el que no sabíem era que aquella jornada intensiva era la primera de moltes... Car-men i Kristyna tenien preparat un horari completet. Amb autobús, entrepans... però sobretot amb molta alegria. Vam conèixer Wadowice, Niepolomice, Zako-pane, Auschwitz, Nova Huta...

Page 30: Revista 2014 50 aniversario

2828

Aniversari 1963 - 1964

Teníem la sensació que, per sort, Polònia no se'ns acabava.

Però encara ens quedava un gran final : Cracòvia.

La seua bellesa inclús podia eclipsar la de Varsòvia, el seu encant és inefable i es pot trobar en cada edifici i en cada carreró.

Page 31: Revista 2014 50 aniversario

2929

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

De Polònia ens emportem moltes emocions, coneixements i moments di-vertits : selfies amb Pepe, la visita a Praga de Paula, les festes i els balls.... Però per damunt d'això, ens quedem amb amistats per tota la vida i amb la certesa que, en 12 dies, ens vam fer més persones. Com diria Pepe “estem fent Europa” i “ens trobem lluny de Polònia en la distància, però molt prop en el cor”

Dziekuje bardzo per aquesta ex-periència inoblidable!

Page 32: Revista 2014 50 aniversario

3030

Aniversari 1963 - 1964

1r premi Dibuix i Pintura.

“Entre lo humano y lo animal”

Irene Adell Catalán. 4t ESO A

3r premi Dibuix i Pintura.

“Devastación”

Oscar Prieto Bomboí. 4t ESO A

2n premi Dibuix i Pintura.

“Arbreda”

Clara Cabrera Canós. 1r ESO C

Concurs de...

dibuix i pintura

Page 33: Revista 2014 50 aniversario

3131

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

2010 - 2014

4o ESO C

4o ESO D

Page 34: Revista 2014 50 aniversario

3232

Aniversari 1963 - 1964

Promocio

2008 - 2014

2n de baTXillerat

,

2 N BATX A

Page 35: Revista 2014 50 aniversario

3333

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

2 N BATX C

2N BATX B

Page 36: Revista 2014 50 aniversario

3434

Aniversari 1963 - 1964

4o ESO A

4o ESO B

Promocion 4o ESO ,

Page 37: Revista 2014 50 aniversario

3535

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

1r premi Fotografia. “Perquè no importa el color” Carlos García Vilar. 4t ESO B

2n premi Fotografia. “Per cinquant anys més”

Sara Miguel Pérez. 2n ESO B

3r premi Fotografia. “Figures” Leandro Lecca Villacorta. 2n Batx. B

Concurs de... fotografia

Page 38: Revista 2014 50 aniversario

3636

Aniversari 1963 - 1964

Page 39: Revista 2014 50 aniversario

3737

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

PINTURA I DIBUIX 1r Premi: “Entre lo humano y lo animal” Irene Adell Catalán (4t ESO A)

2n Premi: “Arbreda” Clara Cabrera Canós (1r ESO C)

3r Premi: “Devastación” Oscar Prieto Bomboí (4t ESO A)

FOTOGRAFIA 1r Premi: “Perquè no importa el color” Carlos García Vilar (4t ESO B)

2n Premi: “Per cinquanta anys més”

Sara Miguel Pérez (2n ESO B)

3r Premi: “Figures” Leandro Lecca Villacorta (2n Batx B)

POESIA EN CASTELLÀ 1r Premi: “Versos de un condenado” Cristiana L. Stoianovici (3r ESO B)

2n Premi: “Lecho de Amor”

Sergio Lleó Olmedo (1r Batx. A)

3r Premi: “Dicen...”

Armando Porras Vázquez (1r ESO D)

PROSA EN CASTELLÀ 1r Premi: “Lista para morir” Marta Peris Sales (1r Batx. B)

2n Premi: “Antihéroe”

Sergi Aragón Sebastià (1r Batx. B)

3r Premi: “Dulces seños, criaturas de la oscuridad” Cristiana L. Stoianovici (3r ESO B)

INTERPRETACIÓ MUSICAL

1r Premi: Jorge Gª-Fayos de Diego (2n Batx. A)

2n Premi: Carlos Vergara Suárez (1r Batx. A)

3r Premi: Beatriz Fernández Vicent (4t ESO D)

PROSA EN VALENCIÀ

1r Premi: “La vida dels que esperen”

Sergi Aragón Sebastià (1r Batx. B)

2n Premi: “Miserables records”

Marta Peris Sales (1r Batx. B)

3r Premi: “La veu del País Valencià”

Víctor Bayo Agut (2n Batx. C)

POESIA EN VALENCIÀ 1r Premi: “El que va ser”

Armando Porras Vázquez (1r ESO D)

Page 40: Revista 2014 50 aniversario

3838

Aniversari 1963 - 1964

1r Premi Prosa CastellàMarta Peris Sales. 1r Batx B

Lista para morirUn lugar perdido de la faz de la

tierra. Todo sumido en una inmensa os-curidad. Un ambiente lúgubre impregna las cuatro paredes que, da la impresión, poco a poco se juntan y me van dejando sin aire. La humedad fría penetra cada vez más en mi interior. El frío congela lentamente los latidos de mi corazón. Mis sollozos retumban en la oscura habitación. Ya hace tiempo que dejé de gritar amargamente, sé que nadie me oye, sé que nadie vendrá a rescatarme. No sé nada sobre este lugar. Permanezco senta-da, arrinconada en la esquina más alejada de la puerta, observándola fijamente. Un escalofrío me recorre todo el cuerpo. No sé si será el miedo de lo que pueda esperarme al otro lado de esa puerta o que poco a poco me congelo con cada gota de agua que cae sobre mi piel. Llueve. Llueve intensamente. En el tugurio en el que estoy metida también llueve, mil goteras en el techo confirman el mal estado de este lugar inhóspito. Se oyen las pequeñas gotas aterrizar sobre los charcos formados en el suelo. Un fuerte hedor a tierra mojada me envuelve. Hace rato que mis párpados ya se cansaron de llorar. Mis ojos se han quedado secos, ya no quedan lágrimas que derramar. He perdido la noción del tiempo. No sé cuánto tiempo llevo desaparecida, no sé cuándo acabará esta pesadilla.

Estoy sola, completamente sola. ¿Me quedaré aquí hasta morir congelada o de hambre? Hace tiempo que vivo en el mismísimo infierno, mi mente es incapaz de pensar en cosas que no sean llanto y sufrimiento. Ya da igual todo, la única persona que en esta vida me importaba me ha dejado. La única que en ningún momento me juzgó por aquello que hice en el pasado. Esa persona, que sin embargo, me animó a cometer el error que me ha llevado hasta aquí y que me ha apartado de ella. Ya no está conmigo, ya no me puede proteger. Ahora debo ser fuerte si quiero seguir viviendo, debo protegerme yo sola. Mi vida tiene los minutos contados.

Hace unas horas - o quizá fueran minutos o puede que tan solo segundos – oí los agónicos gritos de Raúl. ¿Por qué me empeñaría en venir? ¿Por qué no supe percibir que todo acabaría en esta horrible tortura? Da igual, ya no importa. No sé cuánto hace, pero sé que Raúl ha muerto, sé que la única persona que tenía ya no está. Ahora ya no me queda ni una pizca de esperanza, sé perfectamente que nunca saldré de aquí... antes moriré.

¿Y ahora qué? ¿Me despertaré en mi cama y descubriré que todo ha sido un mal sueño? ¿Saldrán mil cámaras y me confesarán que todo esto es un simple programa de televisión? Por desgracia esto es la vida real, aquí no existen los milagros. Me pregunto por qué solo se hacen realidad las pesadillas, aquellos sueños que preferimos enterrar en nues-tros recuerdos y olvidarlos por completo. No sé qué hacer. No quiero quedarme con los brazos cruzados. No quiero esperar sentada el final de mi vida. No quiero darles la satisfacción de matarme también a mí. No quiero dejar en manos de esos monstruos salidos de mis peores pesa-dillas el destino final de esta historia. Si realmente quiero salir de aquí tengo que empezar a moverme, tengo que recordar cada detalle escondido entre mil líneas y palabras. Debo encontrarle el punto débil a este ingenio atroz.

Pero es imposible. No puedo pen-sar en otra cosa que no sea Raúl. Solo recuerdo esa sonrisa que dibujaba en sus labios cada vez que me besaba y sus ojos claros pendientes de mí cuando le leía mis historias. Solo soy capaz de recordar esos chistes malos que me contaba y esa risa tonta que me salía y era incapaz de controlar. Solo le veo a él... su sonrisa apagada, sus ojos rojos llenos de lágrimas y esa certeza de que se acercaba el fin. Si no hubiera insistido en cambiar de aires, en venir aquí para volver a empezar de cero, para intentar lograr mi sueño... Todo es culpa mía. Culpa mía. Todo empezó aquel 16 de marzo...

Yo acababa de llegar de la oficina, cansada del intenso trabajo del día. Raúl me esperaba en casa. La cena estaba hecha: entrecot al roquefort. Me puse cómoda y me dirigí al salón donde me esperaba Raúl y, como cada día, con su perfecta sonrisa me preguntó: “¿Cómo ha ido el día, pequeña?”. Fatal. Fue un día horrible. Mis ilusiones estaban esparcidas por el suelo. Ese día me di por vencida. Ese día comprendí que jamás lograría mi gran sueño: ser actriz. Me tendría que quedar encerrada en esa oficina de poca monta. Pero de pronto me fijé en un artículo del periódico del día. En un pueblecito desconocido de la montaña iban a interpretar una obra de

Page 41: Revista 2014 50 aniversario

3939

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Shakespeare y buscaban jóvenes actores para realizarla. Al principio me pareció extraño, pero al poco tiempo ya estaba con las maletas hechas dispuesta a dejarlo todo y mudarme a aquel pueblo que en la vida había oído mencionar.

Ahora no dejo de pensar que todo lo que hago me sale mal, incluso aquello que sé hacer bien acaba dándome en las narices y recordándome que yo no estoy hecha para triunfar. Simplemente vivo para pasar desapercibida, para vivir en la sombra y que nadie sepa de mi existencia. Por culpa de querer destacar he acabado aquí. Un lugar lleno de roedores ham-brientos capaces de devorarte en cuestión de segundos. Un lugar que huele a des-composición y soledad allá donde estés.

Acabé convenciendo a Raúl para venir a vivir aquí y ahora por culpa de eso, por mí culpa, ya no está. Nunca ima-giné que todo esto podría ser una trampa para liquidarme. Supongo que vosotros no tendréis ni idea de quién podría estar haciéndome esto y por qué. En realidad es muy sencillo...

Antes de conocer a Raúl, yo estaba sola en el mundo. Mi padre era agente de policía, un funcionario como cualquier otro. Un día, por pura suerte, desmante-ló la mayor conspiración de proxenetas jamás vista en los últimos años. Por desgracia no consiguió detener a todos los implicados en dicha conspiración. Al parecer varios de esos proxenetas tenían un buen historial tras ellos. No solo se dedicaban a acabar con los sueños de adolescentes indefensas sino que también se les atribuían numerosos asesinatos y violaciones. Con mi familia quisieron lucirse y acabar con ellos por todo lo alto. Aquel día yo salía tarde del cole-gio, me había quedado un rato más para repasar un poco para el examen de física que no me entraba por nada del mundo. Cuando llegué a casa me encontré ese espectáculo montado. Ambulancias por todas partes, coches de policía cortando el paso, cintas policiales, agentes de po-licía, gente agrupada pregúntandose qué podría estar pasando. Un escándalo. Pero cuando lo supe, el mundo paró en seco y todo el jaleo desapareció al instante. Una fuga de gas y un cortocircuito, decían. Mi casa había explotado. Y mi familia... calcinada. Una muerte cruel. Yo tuve que mudarme y empezar de cero. Otro nom-

bre, otra casa, otras gentes, otra ciudad. Todo distinto. Me buscaban a mí, querían acabar el trabajo por completo. En su día prometieron que acabarían con toda la familia... Solo quedaba yo.

Pero no es momento de lamentarse. Aunque ya es tarde, me tienen donde querían. Ya no hay vuelta atrás, lo he echado todo a perder. De un momento a otro esa puerta carcomida por el tiempo y la humedad chirriará de nuevo al abrirse, y tras ella encontraré una visión aterrado-ra. En cuanto lo vea, todo habrá acabado.

Ya sé a la perfección que Raúl ha muerto, que ya no está, que ya no podrá seguir diciéndome “No te preocupes, todo saldrá bien. Confía en mí, no deja-ré que te hagan daño”. Espero que allá donde esté sea capaz de perdonarme, pero uno no puede perdonar a su propio asesino. Ojalá nuestra historia no hubie-ra acabado así. Ojalá todo hubiera sido distinto. Ojalá Raúl siguiera vivo para decirme qué debo hacer ahora mismo. Estoy completamente sola. Mi esperanza se fue justo en el momento en el que el corazón de Raúl dejó de latir.

Y el momento ha llegado. Empiezo a oír ese chirrido que me pone los pelos de punta. La puerta poco a poco se va abrien-do. Nuevas lágrimas empiezan a caer suavemente por mis mejillas. Intrigada por algo que ya sé que ocurrirá manten-go los ojos abiertos como platos. Se me nubla la vista. Mis párpados retienen las lágrimas y la idea de tener que presenciar lo que va a ocurrir ahora me hace empezar a gritar. Aún no he visto nada, pero sé perfectamente qué me espera al otro lado de esa puerta.

Tus gritos son irritantes – Una voz monstruosa y grave se oye en las tinieblas de un pasillo situado al frente de la puer-ta. Solo se puede vislumbrar una silueta negra y unos ojos de un amarillo intenso brillar en la penumbra. – , pero puedes seguir. – Una sonrisa maliciosa aparece en la oscuridad.

¿¡A qué esperas!? ¡Hazlo! ¡Ensé-ñame lo que me tengas que enseñar! No hagas esto más largo, ambos sabemos a lo que has venido... – No sé de donde he sacado la voluntad para hablar, tampoco estoy muy segura de que se me haya entendido bien. Sigo sollozando amar-

gamente, y vuelvo a hacer lo imposible por volver a encararme a él. - Sé lo que le has hecho, sé que quieres hacerme sufrir más y darme algo para que me crea que lo has... - Mis palabras se vuelven ininteligibles ocultadas por un llanto des-consolado. No estoy preparada para ver lo que me tiene preparado, no lo estoy.

No seas impaciente... todo llegará.

La figura desaparece en la penum-bra de ese interminable pasillo. Al fondo se ve una ligera luz tenue y mortecina. La libertad... eso es lo que significa ese insignificante halo de luz al final del túnel para mí. Libertad. Me levantaría y correría hasta la dulce libertad que me espera impaciente lejos de estas cuatro paredes que me quitan la respiración, pero no puedo. Estoy débil, muy débil, estos días que he pasado aquí me han quitado todas las fuerzas de las que dis-ponía. En poco tiempo aparecerá la per-sona con esa chatarra de carrito que lleva consigo esa visión tan horrible. Intento tranquilizarme, pero al imaginar todo lo que puede haber en ese vídeo... Sigo sin estar preparada, aunque... ¿puede alguien estar preparado para ver lo que estoy a punto de presenciar?

Sigue lloviendo cada vez más pre-cipitadamente, como si el tiempo supiera lo que está a punto de suceder y quisiera darle más emoción al momento, como si los mismos que me han encerrado aquí y me han amargado la vida hubieran hecho que lloviera tan bruscamente para darle ambiente al momento. Cada vez se oyen más gotas precipitándose y cayendo en tremendos charcos formados en el suelo. Da la impresión de que se va a inundar todo. Hace mucho frío, estoy tiritando. El frío ha calado en mis huesos y me ha dejado inmóvil. Más lágrimas se dejan caer por mi rostro. Solo espero morir con-gelada antes de presenciar el espectáculo que han montado solo para mí, para hacer mis pesadillas realidad.

Empiezo a oír las ruedas oxidadas del carrito de metal avanzar a trom-picones. Oigo como se tambalean los artilugios que descansan encima del viejo carro. El sonido de unos pasos lentos y cansados se esconde detrás del estruendoso ruido del óxido chocar con las pequeñas rocas del camino. De fondo, el sonido de las gotas estrellándose contra

Page 42: Revista 2014 50 aniversario

4040

Aniversari 1963 - 1964

el viejo tejado del tugurio en el que estoy metida y los relámpagos amenazantes a lo lejos. Todo parece sacado de una película de terror.

El carrito se detiene delante de la puerta. Una silueta se acerca dudosa, sin ganas de moverse. Se va acercando muy lentamente hacia mí. No puedo verle la cara, está todo muy oscuro. Sin embargo, noto su aliento frío en la cara cada vez más intenso. El frío y el hedor a descomposición aumenta según se acerca. La intriga hacia ese ser me hace olvidar que me encuentro en un lugar donde la curiosidad o el simple hecho de respirar puede acabar con tu vida. Sí, me olvido de todo. Me olvido de llorar. Me olvido de que ya no me queda a nadie, de que no hay alguien ahí fuera que esté deseando que vuelva. Me olvido de que en segundos moriré amargamente.

Al fin, la figura llega hasta mis pies. Abro bien los ojos para distinguir su rostro... nada, demasiada oscuridad. La extraña figura, como si me hubiera leído el pensamiento, se inclina ante mí. No sé si me observa, pero yo a ella sí. No puedo quitarle el ojo de encima, pero no logro vislumbrar nada, solo una sombra en la penumbra. Su aliento frío trae consigo un tremendo hedor. Si no fuera por la curiosidad que siento por su rostro, me hubiera apartado de ella hace rato. La figura se mantiene inmóvil a escasos centímetros de mí. Pero sigo sin poder ver absolutamente nada. Entonces se me ocurre tocar su rostro para poder notar sus facciones.

Empiezo a alzar la mano dere-cha con dificultad, casi no puedo mover-la. Poco a poco acerco mis dedos a ese rostro perdido en la oscuridad. La figura sigue sin hacer un solo movimiento, por un momento empieza a pasarme por la cabeza que puede que incluso ni respire. Consigo mi objetivo y la yema de mis de-dos rozan su mejilla. Suavemente busco sus labios... sin éxito. Asustada llevo mi mano izquierda en busca de sus ojos o su nariz. Nada, no encuentro ningún signo de que eso sea un rostro humano. Aterro-rizada aparto mis dedos bruscamente de aquella figura inhumana y me pego contra la pared, intentando huir de ese monstruo sin rostro.

La figura se aleja de mí nueva-mente y camina hasta el carrito. En ese momento, me parece oír una carcajada maléfica. Es imposible que haya sido eso. Sin embargo, lo ha hecho. ¿Cómo un ser sin facción alguna puede reír? Supongo que a partir de aquí, puede pasar cualquier cosa. Ahora todo va a cambiar. No sé qué pasará después. Lo están alargando demasiado. Ya no me cuadra nada.

El ser sin rostro llega al carrito y lo acerca como puede hasta el medio de la habitación. En él se puede ver un viejo proyector. Si consigue que funcione podré creer en los milagros. El proyector parece muy viejo, cubierto por una capa de telarañas y polvo. La silueta de la figu-ra inhumana se distingue en la penumbra. Empieza a trajinar con mil artilugios en ese carrito. Monta el viejo proyector con sumo cuidado. La película va a empezar... Aparecen las primeras imágenes proyec-tadas en la pared.

Raúl. Ese es Raúl. Está atado a una silla. Grita. Esos son los gritos que oí desde este zulo. Estoy paralizada. Ambos lo estamos. Él grita. Yo le observo aten-tamente. Él está aterrado. Yo también lo estoy. Ambos sabemos que Raúl va a morir. Todos lo sabemos. Pero algo pasa... hay algo que no me cuadra. La misma imagen. Los mismos 7 segundos repetidos una y otra vez. Los mismos gritos, las mismas lágrimas, los mismos intentos frustrados de escapar.

En ese momento escucho algo. Algo que me resulta vagamente familiar. Gritos, insultos, blasfemias... Su voz. Es él... no lo puedo creer. ¡Es Raúl!¡Sigue vivo! Pero... ¿por qué?

Otra vez el chirrido de siempre al abrirse esa horrible puerta. Esos ojos amarillos y esa risa maléfica. Entonces... aparece él. De un empujón lo tiran den-tro del zulo y cae en un charco repleto de barro. Está hecho polvo. Parece que haya envejecido 20 años en el tiempo que hemos estado separados. Casi no le reconozco, pero es él, lo sé. Sin pensarlo me abalanzo sobre él. Quizá al final no vayan a hacernos nada. Quizá quieran dejarnos libres y olvidarse de nosotros. Quizá solo querían asustarnos.

¡Raúl! ¡Raúl! ¿Estás bien? Creía que habías muerto, creía que no te iba a volver a ver, creía que lo único que volvería a ver de ti era tu cuerpo inerte...

Paula... - Su voz ronca es casi in-audible – están jugando contigo... están jugando contigo...

Raúl... no te entiendo.

Vas a morir, Paula... Solo quieren jugar... solo quieren jugar contigo. Solo quieren jugar con tus ilusiones... Disfru-tan haciéndote esto, Paula...

Unos pasos decididos se acercan a la habitación. Una risa se va haciendo cada vez más fuerte.

Vienen a por nosotros, Paula...

No sé qué me da más miedo... el hecho de estar a punto de morir o la voz de Raúl alertándome de que nos quedan pocos segundos de vida.

Ya están aquí... vamos a morir.

Raúl me mira fijamente a los ojos. Solo veo miedo en sus ojos... miedo y arrepentimiento.

Perdóname... Perdóname... Yo no quería... Perdóname... - Consigo decir con los labios temblorosos.

No te preocupes, todo saldrá bien. Confía en mí, no dejaré que te hagan daño...

Él me coge de la mano. Ambos temblamos. Entrelaza sus dedos con los míos. Me mira fijamente a los ojos. Se acerca poco a poco. Estamos a 3 centí-metros el uno del otro. A 3 centímetros de su boca. Le tiemblan los labios. Quizá no tanto como a mí. Sus labios se juntan con los míos. Cierro los ojos. Abrazo fuerte a Raúl y le susurro en la oreja algo que ya sabe bastante bien. Me vuelve a besar. Sonríe. “Yo también te quiero, Paula”.

Y ahí aparece... mi peor pesa-dilla. Todo listo. Preparada o no, aquí viene. ¿Lista para morir?

Page 43: Revista 2014 50 aniversario

4141

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

1r Premi Poesia CastellàCristiana Loredana Stoianovici.

3r ESO BDime cuánto has leído,

atento y con gran cuidado,mis versos y si has hallado

en ellos lo que te pido.

Cuando vayan mal las cosascomo a veces suelen ir,

cuando ofrezca tu caminosolo cuestas por subir,

cuando tenga poco por very mucho por andar,

cuando precise sonreíraun queriendo llorar.

Si el viento no te responde,si las nubes ya no te miran,

si el cielo contempla otro rostroy deja el tuyo sin vida.

Si el sol huye de tu piel,si la tierra escapa de tus pasosy junto a la tierra la alegríacon sus más tristes llantos.

Cuando todo esté peormás debes insistir,

ser un fuerte luchadorpor todos a los que has visto sufrir.

Tú que sabes mucho de guerrasganadas y perdidas,

guerras de muerte y armas,guerras de filosofía y palabras.

A pesar de lo que podrías enseñar a la inmensa humanidad, nunca nadie te escucha:

están cegados por la vanidad.

Quizás cuando te busquemosya no tengas nada que contar,

habrás perecido entre tus recuerdosextasiado en la triste soledad.

En lágrimas nadarán los caídos,bajo un azul trenzado de alambre.En su nada agonizarán los heridos,

más la nada fue noche y ahora es cobarde.

En la aurora de la cárcel de piedraretumban los relojes del ocaso.

Al compás de su corazón de hiedracada cual adormece a su paso.

VERSOS DE UN CONDENADO

EL QUE VA SERArmando Porras Vázquez. 1r ESO D

1r Premi Poesia ValenciàElla va ser una reinaEn el seu petit paradís.Reina de les flors,dels rius, del cel.

Va ser una esclavaEn la seva terrible realitat.Esclava per al pare,La mare, els germans.

Va ser una deessaEn la seva vida digital.Deessa de la joventut,La bellesa, l’actualitat.

Va ser desconegudaEn la seva vida social.Desconeguda als amics,La gent, els enemics.

Va ser una bellesaAls ulls de la gent.Bella en el rostre,El seu cos, l’ànima.

Va ser un monstrePer als seus ulls.Monstruosa al rostre,El seu cos, l’ànima.

Va ser un cigneTan elegant i fi,Pregonant distànciaEn el cel del matí.

Va ser un caimanFerotge i audaçAtacant qualsevolQue s’apropara massa.

Va ser un corbIntel·ligent i astutPrenent el que és seuI fent un crit de guerra.

Ella és un cadàverPodrint-se a la terraFlors cobrint la tombaTan sols és un record.

Page 44: Revista 2014 50 aniversario

4242

Aniversari 1963 - 1964

1r Premi Prosa ValenciàSergi Aragón Sebastià. 1r Batx. B

No era la primera vegada que la màquina d'escriure s'encallava des que havia començat a escriure. L'escriptor va fer el possible per mantenir la calma. Es va desfer el nus de la corbata que ja començava a ofegar-lo, i va continuar, pensant que algú llegiria les seues pa-raules algun dia. No importava la sang de les ferides als dits, ni el cansament de massa dies sense dormir. No importava res. Aquesta vegada és la bona, es deia.

La van haver de tombar en terra i van haver dibuixar la seua silueta per fer-li entendre el que li passava, però no és fàcil acceptar la realitat, i més una realitat que no pots veure. Ja feia temps que ella havia deixat de ser qui era, i ara era incapaç de creure's que aquell cos esquifit que hi havia dibuixat amb clarió al terra fora el d'ella. No era eixa classe de persones que solen afrontar els seus problemes. Creia que tot el que tocava es trencava. Odiava tot el que deia, tot el que feia. Odiava ser aquella xiqueta amb el somriure sempre a la cara. S'odiava.

La guitarra havia tornat a de-safinar-se, i George havia tornat a pujar massa el to. Semblava que res eixia bé últimament. Avui, tot just feia un any que havia deixat de ser part d'aquell grup que li havia canviat la vida. A partir d'aquell moment, tot havia canviat. Més bé, ell va voler que tot canviara. Va deixar de tocar el baix, el va vendre per una misèria i es va comprar una vella guitarra. Es va canviar de casa, va buidar el seu armari, i va deixar totes aquelles cançons mig acabades al seu calaix. Fins i tot es va canviar el nom. Jordi era un nom massa vulgar per a algú que vol triomfar en el món de la música, va pensar.

L'arquitecte d'aquell edifici que mai es construiria semblava enfadat amb el món aquella nit. No feien res a la televisió, tota la música del seu mòbil li semblava avorrida, i, a sobre, era el seu aniversari i ningú no l'havia felicitat. Podria, però no havia tingut el valor de comprar un pastís, bufar les espelmes i demanar un desig tot sol. A més, quin desig podria demanar ara?

LA VIDA DELS QUE ESPEREN

Al matí següent, uns fins rajos de llum colant-se per la persiana van despertar l'escriptor. Anit s'havia adormit damunt de la taula i ja feia dies que no dormia en condicions. Feia setmanes que havia venut els mobles del pis i els havia substituït per piles de llibres, però no l'importava, aquella agradable olor de paper gastat el feia sentir com a casa. Aquell matí, en canvi, veure com la pols s'acumulava sobre la pols el va tornar boig. Els va agafar un per un i se'ls va lle-gir, amb la certesa que així no caurien en l'oblit. Total, tampoc tenia res més per fer. El periòdic per al qual treballava l'havia despatxat feia uns mesos, i últimament, res del que escrivia podia ajudar-lo a refer la seua vida.

Ella seguia com sempre. Les discussions a l'habitació dels seus pares semblaven augmentar dia rere dia i ella es sentia culpable, però no podia fer res per a canviar-ho, o això deia, i res bo podia passar-li. Es marejava sovint. Va començar a faltar a classe. A poc a poc tot s'havia anat ensorrant i ella notava com es desfeia a dintre del seu cos que tant odiava. Les amigues ja no li preguntaven com estava. I el seu reflex a l'espill seguia turmentant-la.

George solia ser d'aquests que es desperten de bon humor, i veuen la vida plena de colors cada matí. Solia. Ara, el llit li semblava incòmode, el cafè amb llet ja no li sabia com abans, i el soroll que feien les obres del carrer li impedien veure el costat bo de les coses. Lluny quedaven els dies en què cada matí tenia un somni que fer realitat, tan lluny com els acords que inspiraven grans cançons. Ara ja no li venien melodies que pogueren arribar a ser alguna cosa amb sentit, i ja no cantava pel passadís.

Sense adonar-se'n, l'arquitecte s'havia adormit amb el cap damunt dels plànols amb què potser algun dia es guan-yaria la vida. I, també sense adonar-se'n, els havia arrugat. El dia no podia haver començat millor. Potser sí que era veritat que era un desastre amb potes, que havia nascut per no trobar-li el sentit a la vida,

que no podia caminar sense trencar res. Potser no servia per a res, i mai arribaria a res... I tots aquests pensaments el van cegar tot el matí.

Després de llegir els llibres un per un, l'escriptor es va preguntar què seria de totes les paraules que algun dia va escriure i que mai ningú va tornar a llegir. Per primera vegada en molts anys va obrir tots els calaixos i va llegir tot allò que era seu, però que, per algun estrany motiu, sentia llunyà, desconegut. Mentre avançava, es va trobar amb una postal ja groga del temps, en què algun dia ell havia escrit unes paraules. Sense saber per què, les va rellegir diverses vegades. Tot havia canviat. La persona a la que li escrivia en aquella època era lluny, i, si ell hagués de tornar a escriure-ho, ja no empraria les mateixes paraules. La certesa que ja no quedés inspiració en el que escrivia el feia sentir tan dèbil que va decidir acabar amb tot. Es va passar la vesprada trencant papers, esgarrant paraules per la meitat, deixant cada lletra en una part de la casa, i, en acabar, es va creure suficientment lliure per tornar a asseure's davant la màquina d'escriure i deixar anar els dits.

L'última vegada que va perdre la consciència s'havia despertat entre quatre parets blanques. Tenia tubs enganxats als braços i a la seua dreta sa mare llegia al-gun llibre intentant fugir d'aquell malson que cada dia s'havia anat fent més gran. A poc a poc, tot s'havia anat trencant a la seua família. Mai s'havia pogut imaginar el final de tot. Son pare lluny de casa, sa mare cansada de tot i terriblement preocupada per ella, i ella a l'hospital, perduda. Tan de bo algun dia trobara el camí correcte i poguera tornar a casa, on els seus pares l'abraçaren fort, i els seus crits ja no la despertaren cada nit.

Què és el que queda quan ja no et queda res? Una corda de guitarra tren-cada, abandonada, sola en mig del pis on ja no quedava res de l'esperança d'aquells dies on la música ho omplia tot. George se n'havia anat amb la certesa de que els seus ulls ja no tornarien a brillar mai més

Page 45: Revista 2014 50 aniversario

4343

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

i que la seua veu no tornaria a sonar com ho feia abans. Potser trucaria a algun vell amic i aquest li prestaria un abric i un sostre baix el que dormir, o potser no arribaria a obrir-li la porta. Potser ja no li quedaren amics. Potser es perdera pels carrers d'aquella ciutat massa gran per a ell, desitjant no haver abandonat mai aquell poble on encara era feliç, on l'olor a mar i a cel obert el feia sentir com a casa. I no aquell desert d'edificis que empresona tots aquells tossuts que, com ell, ho han perdut tot.

Va tancar els ulls i va imaginar una ciutat nova, un món nou. Va construir amb la seua ment tots els edificis que mai no construiria, on pogueren cabre els seus somnis, les seues ganes de menjar-se el món... Va imaginar una societat lliure, lluny de qualsevol cadena. Va crear tot allò que l'omplia, i que omplia tots aquells utòpics que amb el temps aca-baven baixant els braços, com ell... Que cedien, que callaven, que deien que sí

quan s'havia de dir que sí... Podria haver seguir somiant, però va deixar de fer-ho. Va obrir els ulls. I tot es va fondre en la seua trista realitat...

L'escriptor s'havia perdut entre tanta lletra. Havia aconseguit posar-se tant a dins d'aquella història que la vida real havia perdut tot el sentit. Va obrir la finestra, va respirar fort, i va sentir l'oxigen inundant-ho tot, omplint-lo per dins... Llibertat. Podria haver cridat aquesta última paraula fort i trencar totes les barreres, crear una tempesta que aca-bara amb tot... Podria haver tombat tots els murs només en publicar aquells fulls que ara tenia entre les seues mans. Es va mirar els dits. Per un moment, s'havia oblidat de totes aquelles ferides, havien deixat de fer-li mal... Podria haver alçat les mans i soltar aquelles pàgines. Potser algun ingenu les haguera llegit i haguera trobat en elles tot el que portava tant de temps buscant. Potser haguera canviat una mica aquell món que ara s'afonava.

Però no ho va fer. Just en aquell instant en què ho decidia tot, ho va donar per perdut. El va inundar la por. La por a ser algú més del que era. La por a donar-li nom a allò que a tothom angoixava. La por a sentir seues unes paraules que podien canviar-ho tot. La por a la por.

Més enllà hi havia un somiador que caminava, sempre mirant endavant. A ell no l'importava la pluja, els kilòme-tres de viatge, ni el pas lent del temps. A cada passa fugia de tot allò que algun dia l'empresonava, o més bé, tot allò que l'empresonava fugia ara d'ell, sabent que ja res l'espantava, que res podia amb el seu somriure ni amb les seues ganes de canviar el món.

Sabia que la vida s'havia de viure per què siguera vida.

El que no sabia era que tots els altres, en silenci, desitjaven ser com ell.

Han passat anys,dies i nits,petits i grans,plors i rialles,i ell encara viu.

Ens ha ensenyat a viure, a callar i a comprendre, a cridar i a estimar, a caure i a aixecar-se,i ell encara viu.

Ignacio Traver. 1r Batx.B

EL PENYAGOLOSA ENCARA VIU

Page 46: Revista 2014 50 aniversario

4444

Aniversari 1963 - 1964

SUBIDA AL PENYAGOLOSA

Penyagolosa, gegant de Pedra, la teua testa plena de neu, Penyagolosa, Penyagolosa, a la tempesta, al sol i al vent: fita senyera del poble meu.

M. Rozalén

Page 47: Revista 2014 50 aniversario

4545

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Page 48: Revista 2014 50 aniversario

4646

Aniversari 1963 - 1964

Page 49: Revista 2014 50 aniversario

4747

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Page 50: Revista 2014 50 aniversario

4848

Aniversari 1963 - 1964

EXCURSIÓN A MONTANEJOS

Page 51: Revista 2014 50 aniversario

4949

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

De cuevascon Santi, Marcos y Lupe

Cueva de"LES MERAVELLES"

Page 52: Revista 2014 50 aniversario

5050

Aniversari 1963 - 1964

Vía verde "OJOS NEGROS"

SARRIÓN-JÉRICA

Marcos Gómez, Javier Ortega

Joaquín López

Page 53: Revista 2014 50 aniversario

5151

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

PQPI CERÁMICAPREPARAN UN MURAL Y PIEZAS CERÁMICAS PARA CONMEMORAR EL 50º ANIVERSARIO

Page 54: Revista 2014 50 aniversario

5252

Aniversari 1963 - 1964

LAS AGUJAS

de Santa Águeda

Page 55: Revista 2014 50 aniversario

5353

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Page 56: Revista 2014 50 aniversario

5454

Aniversari 1963 - 1964

HOMENAJE AL

No sé si os habréis enterado de que este año se conmemora el IV centenario de la muerte del Greco; incluso puede que algunos no sepan en realidad a qué se dedicaba este señor.

Yo tenía una ligera idea de que era un pintor, pero nada más, hasta que lo

estudié con más profundidad en las clases de arte. Por ello convencí a mi familia para, aprovechando las vacaciones de Pascua, visitar una exposición que pro-bablemente no se vuelva a repetir.

Más de 100 obras del Greco se reunen en la más importante exposición del pintor de la historia. Aunque parezca sorprendente, nunca se había realizado una exposición sobre el Greco en Toledo, por lo que fue una excelente oportunidad para conocerlo.

Llama la atención que la mayor parte de sus obras provienen de 29 ciudades del mundo. Todas ellas se ven recogidas en distintas sedes de Toledo, ciudad repre-sentada en algunas de sus pinturas.

Entre las obras que se exhiben en la exposición ‘El greco de Toledo’ po-demos citar:

Las exhibidas en el Museo de Santa Cruz: destacan algunas tan importantes como es ‘Vista de Todelo’ donde se aprecia un paisaje difuminado, un poco tenebroso, que nos lleva al expresionis-mo. Además, el ‘Tríptico de Módena’ una alegoría del caballero cristiano realizada con la técnica al óleo sobre tabla. Tam-bién una de sus obras más reconocidas: ‘El Caballero de la mano en el pecho’.

Otra de sus obras que merece la pena visitar es ‘El Expolio de Cristo’ situada en la Catedral de Toledo, en la que la monumental figura de Cristo vestido con una impresionante túnica carmesí impacta poderosamente en el espectador.

Pero personalmente la obra que más me ha llamado la atención es ‘El entierro

GRECOdel Conde de Orgaz’ ubicada en la Iglesia de Santo Tomé: no porque sea la más conocida, sino porque representa esos dos mundos, celestial y terrenal, que el Greco supo combinar tan bien.

La exposición superó todas mis ex-pectativas, pues me di cuenta de la gran diferencia que hay entre ver las obras de arte a través de las fotografías de un libro o de una pantalla a verlas en directo con tus propios ojos.

Os animo a visitar esta exposición, aunque desgraciadamente parece ser que se cerrarà el 14 de junio. Pero si no os da tiempo, ¡¡por favor id a Toledo!! Es una de las ciudades más bonitas de España.

Paula Silvestre Folch.

2º Bachillerato A

Page 57: Revista 2014 50 aniversario

5555

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Actualmente existe una concepción de lo que se denomina arte bastante equivocada de lo que realmente es. Se considera como algo solo al alcance y entendimiento de unos pocos ricos o “modernillos”, como si se tratase de algo extraordinario. Pues a toda esa gente debo decirles que puede que sean ellos mismos lo que se crean esa imagen: a pesar de necesitarse unos conocimientos mínimos, no supone ningún esfuerzo sobrehumano entenderlo. Al menos a mí solo me ha costado un curso.

Hace ahora un año, cuando debía de elegir entre las diferentes opciones del bachiller de Ciencias Sociales más conocido como “de letras”, elegí la asignatura de Historia del Arte. A decir verdad, al principio no sabía muy bien como iría enfocada la asignatura; no fue nada premeditado fue, más bien, como un impulso. Y la cosa salió bien. Siempre he tenido cierto interés hacia el arte, pero nunca antes en mi etapa académica se me había dado la oportunidad de estudiar el arte con profundidad, me gustaba como hobbie. Todavía recuerdo mi primera clase de la asignatura, hicimos una prueba de cultura general y de términos relacio-

nados con el futuro temario. Desde ese día y ese justo momento, supe que había acertado al escogerla. Puedo decir que es una asignatura de lo más participativa, una de las pocas que permiten sacar ese espíritu curioso, creativo y con ganas de expandir horizontes. Si estás en primero de bachiller y te pica la curiosidad no te lo pienses más: elígela.

Lo que tal vez me gustó más de la asignatura, es la capacidad de trabajo en equipo: es impresionante, a la hora de analizar una misma obra, la multiplicidad de puntos de vista que le puede dar cada alumno y las características tan diferentes a analizar. Por tanto, esa frase de “quien no arriesga no gana” en mi caso se queda corta, porque a pesar de disfrutar como en ninguna asignatura, he mejorado mi forma de redactar, he ampliado mi vo-cabulario e incluso he ido perdiendo eso que se llama miedo escénico (¡y mira que soy tímido!). Sin embargo, como toda asignatura requiere un estudio y atención constante, que ayude a entender aquello que analicemos. Porque el arte no son solo cuadros bonitos, es una manifesta-ción artística con un trasfondo histórico, acompañado del toque personal de cada

artista, capaz de aportar sus respectivas influencias a cada determinado estilo.

En definitiva, yo ya he llegado al fin de mi paso por el Penyagolosa, un edificio que ha llegado a ser más que cuatro pare-des: sus profesores, sus alumnos y toda la gente que he conocido y me ha ayudado a crecer como alumno pero sobretodo como persona. En especial, en este caso, debo agradecerle a Mar Adiego mi profesora de arte, todo el esfuerzo y empeño que ha puesto en la asignatura, acercándonosla de una forma amena y participativa. Por tanto, espero que mi visión particular ayude al futuro alumnado de las clases de arte, que si todavía tiene más interés por la materia y siente atracción también hacia la parte histórica, les animo a que participen en las Olimpíadas de Historia y Patrimonio en la UJI. Yo por mi parte no puedo decir más; ¡espero que estas palabras sean de utilidad !

Podéis ver más fotos en el departa-mento de Geografía e Historia dentro de la web del IES Penyagolosa:

iespenyagolosa.es

EL ARTE, MUCHO MÁS QUE UNA ASIGNATURA

Page 58: Revista 2014 50 aniversario

5656

Aniversari 1963 - 1964

30 de maig de 2014 Dep. Ciències i Dep. Història

Primers d'ESO

Viaje aONDA CASTELL

MUSEU

Page 59: Revista 2014 50 aniversario

5757

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

L’interés d’un grup de 4t de l’ESO, per la sostenibilitat i el medi ambient, ens ha fet dur a terme una ECOAUDITORIA al centre.

Per desenvolupar l’activitat pas-sàrem un qüestionari a una mostra representativa de l’IES; un total de 116 persones què incloia alumnat de tots els nivells i part del professorat.

Les preguntes se centraven en l’us del paper reciclat i l’interès de les perso-nes enquestades per reciclar el paper que usem a les classes i fora d’elles.

Les preguntes que conformaven l’enquesta eren molt senzilles però plenes d’intencionalitat i de respostes curioses:

1. Saps d’on s’extrau el paper?

2. Saps si al centre existeix algun conte-nidor per a reciclar el paper?

3. Reutilitzes un foli n’has usat una cara o part d’ella?

4. De quin color és el contenidor del paper?

5. Què fas amb els llibres de text del curs anterior?

6. Saps si n’hi ha cartells per l’Institut que t’indiquen on reciclar el paper usat?

7. Saps què és el paper reciclat?

8. L’has utilitzat alguna vegada?

9. Què consideres més ecològic, utilitzar fulls blancs o de colors.?

Amb sorpresa reberen i analitzaren les respostes obtingudes, les quals passem a interpretar.

Pràcticament tot el centre sap que el paper s’obté dels arbres, amb la qual cosa ja ens posa al sobre de la taula una primera preocupació:

“Si utilitzem el paper de manera indiscriminada acabarem amb la vege-tació mundial”

Però és curiós saber que només un 78,57% sap que tenim contenidors per a paper al centre. És doncs prou preocupant que, al menys, un 21,5% no els utilitza.

Però no vol dir que aquelles i aquells que ho saben els utilitzen; malgrat això, totes i tots saben que el color del contenidor adequat és el blau.

Poc més de la meitat de les persones del centre, un 64,3% , reutilitza un full que només està escrit per una cara. És alarmant que un 30% de la gent no recicla els llibres de text utilitzat; tanmateix, més del 83% de la comunitat educativa afirma saber què és el paper reciclat i que, fins i tot el 75,5% confirma haver-lo utilitzat alguna vegada i un percentatge prefereix l’ús del paper blanc al de color.

Pel que fa al cas concret del centre, un escàs 37% diu haver vist pel recinte cartells aconsellant el reciclatge de paper.

Davant aquesta realitat es fan una sèrie de propostes factibles perquè en un futur immediat es puga incrementar l’ús del reciclat a l’IES Penyagolosa:

• Campanya de conscienciació, fomenta-da per l’equip directiu i amb la partici-pació del Consell Escolar perquè tinga una incidència generalitzada, sobre la necessitat d’ús del paper reciclat.

• Xerrades per totes les tutories sobre l’ús del paper reciclat.

• Elaboració de cartells aconsellant el seu ús i amb les avantatges que com-porta.

• Increment dels contenidors blaus, dis-tribuïts per les diferents plantes dels tres edificis.

• Ús de paper reciclat per a les fotocopiadores.

• Inclusió en la normativa del centre perquè “pague” aquell o aquella que contamine, en el nostre cas, qui mal-barate l’ús del paper.

• Campanya per a la reutilització dels llibres de text.

• Plantació simbòlica d’arbres al centre.

• Utilitzar tots els mitjans de comunica-ció de l’IES per a incrementar l’ús del paper reciclat.

Són accions senzilles, que es poden dur a terme sense costos excessius i que salvarien tones de material vegetal; per això, encoratgem la comunitat educativa de l’IES Penyagolosa a posar-los en pràctica des d’ara mateix.

Dep. Biologia - Geologia

RACÓ CIENTÍFIC

Page 60: Revista 2014 50 aniversario

5858

Aniversari 1963 - 1964

Després d’anys i anys de progrés i canvis socials, encara som titelles de qui sap convèncer i fer-nos creure que som lliures. Per desgràcia, les dones en som el més clar exemple.

Vivim en una societat clarament obsessionada amb la primesa femenina, estem constantment bombardejades amb anuncis, cartells i propaganda on només apareixen dones filiformes. Això ens porta al deliri, a trastorns alimentaris i, en casos extrems, a la mort.

Una dona que menja bé és una dona bonica i real; en canvi, una dona que només menja aliments que no fan gust de res i es mata dins d’un gimnàs és una

SOCIETAT DESCREMADA 0% M.G.

víctima d’aquesta societat masclista que fa el que vol amb ella. No critique qui li agrada cuidar-se i fer esport, critique l’obsessió que la pressió social ens crea.

El model de bellesa femenina ha canviat en els últims anys de tal forma que se’ns ha escapat de les mans. NO som de plàstic i ens agrada menjar. L’anorèxia NO és perfecció, és una malaltia. Menjar NO és un pecat. Tant si eres més grossa

o més prima, eres bonica pel que tens dins i, sobretot, eres MOLT MÉS que un número en la balança.

Dones del món: despertem i parem aquesta injustícia! Lluitem pel dret a menjar, per ser com volem i no com volen! Diguem NO a la pressió social! Diguem NO al món masclista!

Celeste Tichell Badia (1r Batx.C)

INGENIERA... ¿POR QUÉ NO?

Conferencia de Blanca Munàrriz. (Ingeniera y ex-alumna del IES Penyagolosa)Fundación ISONOMÍA. (UJI), Vicedirección, Dep. Tecnología y Dep. de Biología-Geología

Page 61: Revista 2014 50 aniversario

5959

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

El alumnado de 4º de diversificación del instituto estuvimos, acompañados por el profesor de tecnología, en la univer-sidad Jaume I presentando un trabajo sobre la eficiencia energética de nuestro instituto. El estudio lo realizamos en dos meses. Realizamos diversas mediciones con aparatos prestados por la universidad: por ejemplo, con un luxómetro medimos la iluminación de las aulas, pasillos y el resto de dependencias de nuestro centro. Joaquín López, del departamento de in-formática, nos ayudó a medir el consumo de los ordenadores y de otros aparatos y nuestros compañeros del PQPI a instalar en los cuadros de protección los medido-res de consumo. Las conserjes del centro nos abrieron todas las aulas en las que necesitábamos entrar para medir la luz y la temperatura. También muchos profe-sores contestaron la encuesta sobre uso de la iluminación artificial que preparamos.

La cita fue el 5 de abril en la univer-sidad, con la asistencia de: Nerea Ruiz, Miguel Vte. Nicolau, David Carrasco, Cristina Sos, Raquel Fernández, Antoni Forner, Ivan Gustems y el profesor. El trabajo se expuso en un tiempo de 10 o 15 minutos. Miguel Vte y Nerea Ruiz presentaron un power point que con-feccionamos entre todos y que resumía el informe que realizamos. Un jurado de la Fundación F2e compuesto por miembros del Ayuntamiento, la empresa BP y la propia universidad, escogió los tres mejores trabajos. En el certamen participaron 9 centros de la provincia. La entrega de premios la presidió el rector de la universidad, el alcalde de Castellón y el gerente de la BP. Los alumnos de nuestro instituto recibimos un diploma en el que se reconoce el trabajo realizado.

Algunas de las conclusiones que ob-

Presentación de un trabajo sobre la eficiencia energética en la Universitat JAUME I

LA EFICIENCIA ENERGÉTICA

tuvimos con el estudio son que el centro consume mucha energía (50 kWh) los fines de semana, cuando solo deberían estar encendidas las cámaras, algunos fri-goríficos, la alarma y un servidor (4kWh).

También descubrimos que los pasi-llos están excesivamente iluminados (160 lux cuando la legislación solo obliga a 50 lux) y que en las aulas ahorraríamos mucha energía si dividiéramos la ilu-minación por zonas. Con estas medidas calculamos que el centro podría llegar a ahorrar más de 5000 € al año.

Sobre todo, lo que nos queda claro es que derrochamos mucha energía y que es fácil poner remedio a este derroche.

Alumnado de 4º de diversificación

Page 62: Revista 2014 50 aniversario

6060

Aniversari 1963 - 1964

ENRIQUE BELTRÁN de Camp a través

III memorial

Page 63: Revista 2014 50 aniversario

6161

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

Page 64: Revista 2014 50 aniversario

6262

Aniversari 1963 - 1964

Con este escrito sólo quiero mostrar cómo mi vida profesional ha ido paralela y ha influido en mi vida personal y dar las GRACIAS a tantas personas que me han ayudado, durante los 45 años que he trabajado en este INSTITUTO a cumplir todos los propósitos que he tenido, para ver realizadas las expectativas que mi pa-dre tenía puestas en mí : “Sé una persona educada, honesta, íntegra, da ejemplo a tus hermanos, pues eres la mayor. Da importancia al valor moral de las cosas y, sobre todo a la formación y a la edu-cación; estudia, lo que aprendas no te lo quita nadie, siempre va contigo; alégrate del bién de los demás y procura ser feliz; el leer te ayudará, acuérdate de esto, ya

sabes lo que al papá le gusta leer”. Por esto quiero dar las gracias a D.

Víctor Bort, que me contrató a los 15 años para trabajar en la oficina del Instituto Femenino.

A D. Marcial y al padre de mi amiga

Alicia Ros, que me lo presentaron y me aconsejaron mi preparación para el trabajo.

A D. Miguel Pastor y Dª Adela, en cuya academia saqué el título de meca-nografía, taquigrafía y contabilidad y me enseñaron los modales para ser una buena secretaria.

“ROSA” A D. Felipe, que me llevaba a su casa con los libros Registro y los talonarios del Instituto Ribalta , para enseñarme, en un mes, julio de 1963, cómo matricular a las alumnas del futuro Instituto Femenino.

A D. Andrés Villalobos, que un día me ofreció un caramelo, porque estaba nerviosa al mecanografiar los primeros nombramientos que se hacían, en la Sala de Juntas del Instituto Femenino.

A D. Luis Miralles, que me “obligó”, a presentarme a la reválida, para obtener el Título de Bachiller.

A D. Víctor Bort, porque todos los días me daba un tema para que yo pre-parara una redacción y ayudarme en el examen de Reválida.

A Dña. Rosario Sánchez Lubians, funcionaria de carrera que vino destinada al Instituto y me hizo comprender que era mejor hacer oposiciones a la Administra-ción del Estado, en lugar de seguir con los estudios de Magisterio, pues así podía estar seguro en Castellón y podría ayudar a mi madre y a mis hermanos.

Al padre de Esmeralda y Alfonso,

"Vicentica", Madre de Rosa

Page 65: Revista 2014 50 aniversario

6363

Aniversari IES Penyagolosa 2013 - 2014

compañeros de la oficina, que me pro-porcionó la dirección de la pensión en Madrid, donde alojarme, para ir al exa-men de las oposiciones.

A mi tío Miguel, que me prestó su máquina de escribir del taller, para que practicara todo el año y luego me llevó en su coche a Madrid, con mi madre, mi tía “y la máquina de escribir” a un hotel, porque la primera vez me suspendieron el examen de mecanografía de las oposi-ciones, por ir con una máquina alquilada en Madrid.

A D. José Luis Aguirre, que me firma-ba sus novelas y yo las leía muy contenta.

A D. Víctor Bort, que cuando mi ma-dre tomó posesión, en febrero de 1972, como funcionaria del Cuerpo General Subalterno Femenino en el Instituto le dijo: Vicentica cuando Rosita vaya a la clínica a dar a luz a su nieta, no se preo-cupe por el trabajo y esté con ella todos los días que necesite.

A D. Leoncio Quesada, que me daba los sobres para escribir direcciones a máquina en mi casa, para poder ganar un

dinerito extra (él escribía libros de francés y mandaba propaganda a profesores e institutos de toda España)

A Dña. Pilar Martín, primera mujer Directora de instituto (del 'Ribalta') por su ejemplo de trabajo.

A María Teresa Calderón, segunda Directora, permite que te tutee, pues te tengo mucho cariño y admiración.

A todos los Presidentes de los tri-bunales de las Reválidas, porque me hacían sentir la importancia que tenía mi colaboración, considerándome una más del Tribunal, siendo ellos Catedráticos de Universidad.

A D. Agustín Escardino que me ofre-ció irme a la Universidad de Castellón como Administrativo.

A Daniel Gozalbo que, como Delega-do de Educación, me dio el primer Grado de ascenso en mi carrera de Auxiliar Administrativo (me lo dijo Cristóbal Sánchez-Rubio)

A todos los Directores y Secretarios, mis jefes, por permitirme adaptar mi horario, entre diurno y nocturno, para hacerlo compatible con mis situaciones familiares, gracias Salvador Vilar, gracias Pepe Martí.

A todos los Profesores y Profesoras

que me han tratado como compañera y muchos como amiga.

A TODOS los Conserjes que me han facilitado el trabajo, sobre todo en situa-ciones familiares complicadas

A todas mis compañeras de la ofi-cina: Esmeralda, Alfonso, Manolo (el contable), Carmela, Rosalía, Ana Torres y como no a PAQUI y a PIEDI, cuya amistad guardaré siempre en mi corazón, os quiero.

GRACIAS a la influencia de todas las personas que han formado parte del INS-TITUTO PENYAGOLOSA, hoy soy: mujer de un maestro, madre de dos hijas universitarias, que se dedican a la docen-cia, somos los tres hermanos Licenciados en Filosofía y Ciencias de la Educación y espero que mis cuatro nietos también sigan el ejemplo del estudio.

Gracias Instituto por todo y sobre todo GRACIAS MAMA por dejarme coser a tu lado cuando era pequeña y el papá, como quería que estudiara, nos lo prohibía, porque ahora JUBILADA, me realizo, aplicando todo lo que aprendí contigo cuando, por necesidad cosías y yo te ayudaba. Gracias por “todo” lo que me has enseñado. Te quiero.

Rosa Vicenta Tellols Miralles.

Page 66: Revista 2014 50 aniversario

6464

Aniversari 1963 - 1964

Estimados profesores:

Considero oportuno y necesario realizar un escrito de reconocimiento y agradecimiento por la dedicación que habéis mostrado, en ocasiones por encima de las obligaciones profesionales, durante los años que he estado en este centro, desde los 12 años hasta prácticamente mis 18.

Cuando llegué a 1º de E.S.O. entré con mucho miedo, porque no sabía lo que me iba a encontrar; tampoco me re-lacionaba mucho con mis compañeros. Y ahora voy a salir del instituto con muchos amigos y con la gran alegría de haber conocido profesores como los que he tenido. En 1º tuve de tutora a una persona con un carácter que me encantaba; en 2º un tutor joven que nos entendía y nos hacía reflexionar sobre todas las cosas y lo que debíamos o no debíamos hacer; en 3º tuve un tutor espléndido; cierto es que sólo eramos 8 alumnos, pero ningún año antes había estado tan a gusto ni tampoco me había motivado tanto a hacer algo. He de reconocer que el estudio nunca ha sido lo que más me ha interesado, pero desde

ese año empecé a estudiar con ganas y a aprobarlo todo, para poder acabar con éxito mi etapa en el instituto .

También he tenido el privilegio de conocer magníficos profesores que, a pesar de no tenerlos como docentes directos, me han ayudado en momentos puntuales.

Aquí he vivido una etapa en la que he aprendido mucho; han sido 3 años de pertenencia al aula de convivencia. Gracias a los profesores responsables, ésta ha sido una experiencia extraordi-naria, con muchas vivencias que me han supuesto una mejora personal. Fui elegi-do para participar en una mesa redonda en Villarreal y también tuve el honor de poder escribir, junto con mis compañeros, un artículo del aula de convivencia en la revista del instituto.

Por último, este año presenté un trabajo sobre la eficiencia energética en la universidad Jaume I, que realizamos el grupo de 4º PDC.

Por eso, ahora que llegamos al final de la etapa, me gustaría agradecerles todo lo que han hecho por mí durante estos cinco años, en este magnifico ins-tituto. Gracias a ustedes, profesores, a la directiva del centro y, sobre todo, a los magníficos tutores que he tenido durante este tiempo. Me voy a acordar siempre de mi querido instituto, de las cosas que aprendí y de los consejos que se me han dado.

Muchas gracias a todos.

Miguel Vicente Nicolau de la Cruz.

4º ESO A

MUCHAS GRACIAS

Page 67: Revista 2014 50 aniversario
Page 68: Revista 2014 50 aniversario